TEMA 13.- EL MÓN ACTUAL Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
TEMA 13.- EL MÓN ACTUAL <ul><li>1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL. </li></ul><ul><li>2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL. </l...
1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (I) La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial: hegemonia dels Estats Units co...
1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (II) Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món  i s’ha convertit...
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (I) Europa Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes vegad...
2.- ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL (II): L’ÀFRICA SUBSAHARIANA. La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonitza...
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III) Ex-URSS Dins de Rússia: poder de la màfia, violència per part de l’Estat contra ...
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (IV): EL FONAMENTALISME ISLÀMIC Es basa en: Rebuig al domini occidental, tant colonial...
2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (V): GUERRA D’IRAK (DES DEL 2003) Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empr...
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològi...
<ul><li>4.1.-  Context econòmic general al principi del Tercer Mil·lenni . </li></ul><ul><li>4.2.-  El  crash  del 2008 i ...
4.1.-  Context econòmic general . L’activitat industrial ha caigut als països rics i s’ha desplaçat als països pobres emer...
4.2.- El  crash  del 2008 i les conseqüències (I). Des del 2007 el món està passant per una greu crisi econòmica Causes pr...
4.2.- El  crash  del 2008 i les conseqüències (II). Les xifres de la crisi: reducció de la riquesa (PIB), tancament d’empr...
4.2.- El  crash  del 2008 i les conseqüències (III). Els governs s’estan endeutant moltíssim i gastant per a evitar que la...
4.2.- El  crash  del 2008 i les conseqüències (IV). Com que el preu del deute puja, els estats s’han d’endeutar cada vegad...
5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC  I TECNOLÒGIC Ciència i tècnica es confonen en l’actualitat: la ciència aplica els seus c...
6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ  I SOCIETAT DE MASSES (I) Al segle XX s’ha viscut una revolució als mitjans de comunicació de m...
6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ  I SOCIETAT DE MASSES (II) L’aplicació de noves tecnologies (satèl·lits, electrònica, fibra òpt...
7.- LA SOCIETAT ACTUAL (I) Societat capitalista: el món continua dividint-se entre aquells que posseixen els mitjans de pr...
7.- LA SOCIETAT ACTUAL (II) Canvis en el model familiar (països rics) Nous models: divorcis, famílies monoparentals, union...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Tema 13. el món actual (2.0).

1,303

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,303
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 13. el món actual (2.0).

  1. 1. TEMA 13.- EL MÓN ACTUAL Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  2. 2. TEMA 13.- EL MÓN ACTUAL <ul><li>1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL. </li></ul><ul><li>2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL. </li></ul><ul><li>3.- LA GLOBALITZACIÓ. </li></ul><ul><li>4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL. </li></ul><ul><li>5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC. </li></ul><ul><li>6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT DE MASSES. </li></ul><ul><li>7.- LA SOCIETAT ACTUAL. </li></ul>
  3. 3. 1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (I) La fi de l’URSS ha deixat un nou ordre econòmic mundial: hegemonia dels Estats Units com a única superpotència Estats Units s’ha convertit en el policia mundial que actua impunement on vol per defensar els interessos de les seues multinacionals, abandonant la resta L’exemple de les dues Guerres del Golf: amb l’excusa de conservar la independència de Kuwait i les armes, EUA ha massacrat Irak dues vegades per assegurar el control del petroli per les multinacionals americanes front a Saddam Hussein “ Com a americans sabem que hi ha vegades en què hem de fer un pas endavant i acceptar la nostra Responsabilitat de dirigir el món (...). Som l’única nació en aquest planeta capaç d’aglutinar a les forces de la pau.” G.H.W. BUSH (1991) Rússia s’ha convertit en un estat capitalista i una democràcia formal amb tendències autoritàries (Ieltsin, Putin): les diferències entre uns pocs rics i els pobres són cada vegada majors (descens del nivell de vida) i la màfia té molt de poder PREOCUPACIÓ A RÚSSIA PER LA CAIGUDA DE L’ESPERANÇA DE VIDA. El govern rus està analitzant el problema de la caiguda de l’expectativa de vida en el país. (...) La població russa no ha deixat de disminuir des de la caiguda de la Unió Soviètica (1991) degut, en gran mesura, a la crisi que afecta al sistema de pensions i d’atenció mèdica primària. (...) Segons les estadístiques oficials, des de fa 15 anys Rússia té la mortaldat d’un país en guerra, mentre que els avortaments també causen estralls, ja que un de cada cinc es practica a menors de 18 anys. L’índex de mortalitat infantil (...) és un dels més alts d’Europa. Degut a la drogadicció, l’alcoholisme i els accidents laborals i domèstics, els factors determinants en la mortalitat del país, l’esperança de vida és de 65 anys actualment, mentre que en 1988 era de 70 anys. EL MUNDO (23 de febrer del 2007) El control econòmic del món es troba en tres zones: Estats Units, Unió Europea i Japó, però les tres han eixit tocades de les últimes crisis econòmiques
  4. 4. 1.- UN NOU ORDRE INTERNACIONAL (II) Xina, amb reformes liberalitzadores en l’economia, s’ha obert al món i s’ha convertit en un gegant econòmic que creix sense parar i sembla poder amenaçar en breu l’hegemonia d’Estats Units El comunisme ha quedat relegat a Cuba i Corea del Nord, mentre la resta de països comunistes s’ha transformat en democràcies capitalistes (Rússia i Europa de l’Est) o han obert processos de liberalització econòmica (Xina, Vietnam). El fonamentalisme islàmic ha sorgit com una resposta radical i violenta als països àrabs contra la influència i control d’Occident, amb especial menció a les intervencions d’EUA i al conflicte Israel-Palestina, utilitzant la violència i el terrorisme (Iran, Afganistan, Algèria, Irak, Pakistan,...).
  5. 5. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (I) Europa Balcans: des del 1991 Iugoslàvia s’ha fracturat en set estats, moltes vegades després de guerres salvatges -> encara hi ha soldats de l’ONU Resta d’Europa: grups terroristes residuals lligats a nacionalismes sense Estat (País Basc, Còrsega,...), així com alguns grups anarquistes Amèrica Llatina Les guerrilles marxistes encara són importants en molts països (Mèxic, Colòmbia), amb el recolzament de la població més pobra “ Venimos a preguntarle a la patria, a nuestra patria, ¿por qué nos dejó ahí tantos y tantos años? ¿Por qué nos dejó ahí con tantas muertes? Y queremos preguntarle otra vez, a través de ustedes, ¿por qué es necesario matar y morir para que ustedes, y a través de ustedes, todo el mundo, escuchen a Ramona -que está aquí- decir cosas tan terribles como que las mujeres indígenas quieren vivir, quieren estudiar, quieren hospitales, quieren medicinas, quieren escuelas, quieren alimentos, quieren respeto, quieren justicia, quieren dignidad?” Discurs del Subcomandante Marcos (EZLN) a la Plaza del Zócalo (Mèxic DF, 11 de març del 2001). Els càrtels de la droga: actuen com un estat paral·lel (màfies), amb molt de poder i infiltrats en l’administració Les injustícies socials i el fracàs de la dreta neoliberal han propiciat la pujada al poder de governs d’esquerres en els últims anys Socialdemòcrates Propers al comunisme
  6. 6. 2.- ELS CONFLICTES AL MÓN ACTUAL (II): L’ÀFRICA SUBSAHARIANA. La majoria de conflictes són conseqüència de la descolonització i el neocolonialisme: darrere de les guerres civils estan els interessos, els diners i les empreses de les grans potències, que volen fer-se amb les riqueses naturals d’aquests països República Democràtica del Congo: cruel guerra civil i ètnica des del 1997, amb l’interès dels països rics en les riqueses mineres interiors com a rerafons COLTAN Serra Lleona: llarga guerra civil (1991-2001) que encara no està tancada del tot i que ha provocat més de dos milions de refugiats, a més dels xiquets soldat Rwanda i Burundi: conflictes ètnics (hutus i tutsis) amb més d’un milió de morts i dos milions de desplaçats Libèria: llarga guerra civil (1986-2003) que ha destruït el país Sudan: conflicte ètnic a Darfur (400.000 morts i milions de refugiats) Kènia: s’ha encetat una guerra civil i ètnica després del frau a les últimes eleccions Somàlia: l’absència d’Estat i la pirateria com a solució a la pobresa -> les potències occidentals han enviat vaixells de guerra per protegir els seus interessos pesquers
  7. 7. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (III) Ex-URSS Dins de Rússia: poder de la màfia, violència per part de l’Estat contra els crítics i conflicte nacionalista de Txexènia Enfrontaments de Rússia amb Ucraïna i Bielorússia: els ha amenaçat de deixar-los sense gas natural si s’apropen a Europa i l’OTAN Caucas: conflictes fronterers entre Armènia i Azerbaijan i conflictes nacionalistes interns (Geòrgia i Ossètia), arribant Rússia a envair part de Georgia i recolzar els secessionisme d’Absajia i Ossètia del Sud Els kurds: viuen repartits entre sis països, sense un Estat propi i s’han enfrontat amb armes (terrorisme) a Turquia (encara) i a Irak, sent durament reprimits Continua el conflicte entre Israel i Palestina (tema anterior) Continua el conflicte entre l’Índia i Pakistan pel Caixmir i el Pundjab, amb els dos països amb armes atòmiques i agreujat pels atemptats de grups terroristes (Bombay, 2008)
  8. 8. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (IV): EL FONAMENTALISME ISLÀMIC Es basa en: Rebuig al domini occidental, tant colonial com neocolonial Idea de formar una gran “Nació Àrab” per acabar amb Israel Creació d’Estats organitzats a partir dels preceptes corànics Ha estat en el poder en l’Iran (Jomeini, 1979) i en l’Afganistan dels talibans Canvien d’estratègia després de la Iª Guerra del Golf (1991) i adopten el terrorisme com a forma de lluita, als països àrabs primers (Algèria, Egipte, Turquia) i internacional més tard amb Al-Qaeda i Osama Bin Laden Els atacs de l’11 de setembre del 2001: mes de 4.000 morts EUA enceta una guerra contra els terrorisme internacional, envaeix Afganistan i aplica tortures a tots els sospitosos (Guantánamo, Abu Ghraib,...) Altres atacs del terrorisme fonamentalista islàmic: 11-M del 2004 a Madrid, Juliol del 2005 a Londres i atacs a Casablanca, Algèria,... Nova política d’Obama: promesa de tancament de centres il·legals i abandonar Irak
  9. 9. 2.- ELS CONFLICTES EN EL MÓN ACTUAL (V): GUERRA D’IRAK (DES DEL 2003) Saddam Hussein es nega a cedir el petroli a les empreses d’Estats Units El govern Bush acusa falsament a Irak de tindre armes de destrucció massiva i ser una base del terrorisme fonamentalista i l’envaeix amb l’ajuda de Gran Bretanya i Espanya (març del 2003) EUA ha acabat amb Saddam Hussein, ha envait el país i s’ha apropiat del petroli, però no pot acabar amb la guerra de guerrilles i la guerra civil entre sunnites i shiites: van sis anys de guerra, més d’un milió de morts i milers de refugiats La intenció del nou president dels EUA (Obama) és abandonar Irak i concentrar les tropes a l’Afganistan
  10. 10. 3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres en la mobilitat de mercaderies, persones i capitals. La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura, i imposa el model occidental dels països rics a tot el món Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren més convenient, ja que depenen de la resta: són les grans empreses multinacionals les que imposen les polítiques, especialment als països pobres Conseqüències econòmiques Deslocalització de la producció Inestabilitat financera (la taxa Tobin com a possible solució) Augment de les diferències de renda entre rics i pobres Les decisions es prenen en els centres de poder (EUA, UE i Japó),als quals s’han sumat en el G-20 alguns països emergents (Xina, Índia, Brasil,...) mentre la resta a penes poden dir res en l’economia mundial
  11. 11. <ul><li>4.1.- Context econòmic general al principi del Tercer Mil·lenni . </li></ul><ul><li>4.2.- El crash del 2008 i les seues conseqüències . </li></ul>4.- L’ESCENARI ECONÒMIC MUNDIAL.
  12. 12. 4.1.- Context econòmic general . L’activitat industrial ha caigut als països rics i s’ha desplaçat als països pobres emergents (deslocalització) Ha pujat l’atur industrial, però han crescut els serveis i les multinacionals són dels rics L’Estat del benestar ha perdut importància als països rics (neoliberalisme): reducció de les despeses socials, del sector públic i dels drets laborals i socials (reducció del salari real, jornades laborals més llargues, inestabilitat laboral,...) La situació al Tercer Món no millora i creixen les diferències internes: els pobres ho són cada vegada més i la pujada del preu dels aliments sols es deixa com a eixides les protestes i revoltes o l’emigració als països rics Diferents situacions al Tercer Món Estan especialment mal a l’Àfrica Negra i alguns països del sud d’Àsia (fam i guerres es junten) La situació és millor als països emergents (Xina, Índia, Mèxic, Brasil,...), però el preu és una gran explotació dels treballadors, dependència de les inversions estrangeres, alt consum d’energia i forta contaminació
  13. 13. 4.2.- El crash del 2008 i les conseqüències (I). Des del 2007 el món està passant per una greu crisi econòmica Causes principals: l’especulació financera, el recurs excessiu al deute i l’especulació immobiliària La crisi actual Mecanismes de la crisi: Es donen massa crèdits hipotecaris, creient que el preu de la vivenda continuarà pujant Moltes vivendes es compren sols per a especular El preu de la vivenda puja tant, que la gent no pot pagar-ho La demanda de vivenda baixa i els preus baixen La gent té massa deutes i no pot consumir tant Cau la demanda Tancament d’empreses Augment de l’atur La gent no pot tornar els crèdits als bancs Els bancs es queden sense liquidesa i tampoc poden vendre les cases embargades Es para la construcció
  14. 14. 4.2.- El crash del 2008 i les conseqüències (II). Les xifres de la crisi: reducció de la riquesa (PIB), tancament d’empreses, augment de l’atur, creixement de la pobresa, gent que es queda sense casa, reducció del consum (demanda), possibilitat de deflació,... La crisi és greu als països rics, però encara és pitjor per als pobres, que veuen com empitjoren encara més si cap (menys inversions i ajudes,...) Els governs donen ajudes immenses als bancs per a que puguen eixir de la situació a través de tres mecanismes Salvament directe amb nacionalització provisional en els casos que no hi ha més remei Ajudes en forma de crèdits avalats pels estats Deixant-los diners a l’1% per a que li compren als estats deute al 3-5% (guanys del 2-4% sense risc) El deute dels estats augmenta moltíssim, en gran part per culpa d’aquestes ajudes En cap cas els estats nacionalitzen la banca per a tindre ells el poder de decisió, sinó que el deixen en les mateixes mans que havien provocat la crisi: és a dir, estem en el socialisme a l’inrevés, ja que es socialitzen les pèrdues per a pagar-les entre tots, mentre els beneficis són per als propietaris
  15. 15. 4.2.- El crash del 2008 i les conseqüències (III). Els governs s’estan endeutant moltíssim i gastant per a evitar que la crisi acabe amb el sistema capitalista Immenses ajudes als bancs Ajudes i nacionalitzacions parcials d’empreses Inversions públiques per a crear llocs de treball Subsidis per als aturats Ajudes per a incentivar la demanda (automòbils,...) Així, els bancs, estimulats pels diners públics i els tipus d’interès molt baixos, han decidit evitar riscos i invertir en l’enorme deute que han anat acumulant els estats, sense risc, però no contents amb açò (explotar als estats que els havien salvat de la fallida absoluta), han pressionat sobre aquestos, argumentant que tenen massa deute (el que van fer per ajudar-los a ells) i han fet pujar els tipus d’interès que els estats paguen per el deute (per damunt del 10% en algun cas com el de Grècia)
  16. 16. 4.2.- El crash del 2008 i les conseqüències (IV). Com que el preu del deute puja, els estats s’han d’endeutar cada vegada més per a fer-li front, fins que arriben al punt que, en lloc de frenar l’especulació per llei, fan pagar als treballadors i pensionistes de cada país aquest deute que es va fer per salvar els bancs i el sistema capitalista i que els mateixos bancs han utilitzat per imposar els seus interessos als estats Resultat: tot el pes de la crisi ha caigut sobre els treballadors, siga mitjançant pujades d’impostos indirectes (IVA) o taxes, siga amb baixades de salaris i pensions, siga amb l’augment impressionant de l’atur per la crisi o siga mitjançant forts retalls en l’estat del benestar i en tot allò que els treballadors havien aconseguit després de més de cent anys de lluita (pujada de l’edat de jubilació, acomiadaments més barats i precarietat laboral, fi de la negociació col·lectiva, retalls en educació i sanitat, retalls en infraestructures i dependència,...) Tot açò no impedeix que la pressió del capital (“mercats”) sobre els estats continue: els governs no governen segons els interessos dels ciutadans que els han triat, sinó segons les imposicions d’un insaciable capital que no té mai prou i demana més ajusts i reformes que, en tot cas, sempre beneficien els seus interessos <ul><li>MESURES DEL GOVERN GREC PER FER FRONT AL DEUTE </li></ul><ul><li>Reducció del 12% de mitjana en els salaris dels funcionaris. </li></ul><ul><li>Reducció del 8% en les pensions. </li></ul><ul><li>Pujada de l’IVA del 19% al 23%. </li></ul><ul><li>Pujada del 10% en els impostos sobre combustible, alcohol i tabac. </li></ul><ul><li>Introducció de nous impostos i taxes. </li></ul><ul><li>Baixada del salari mínim per als joves. </li></ul><ul><li>Baixada en el subsidi d’atur. </li></ul><ul><li>Augment en l’edat de jubilació. </li></ul><ul><li>Puja de 37 a 40 anys cotitzats el període per a cobrar com a pensió </li></ul><ul><li>el 100% del salari. </li></ul><ul><li>Computa per a calcular la pensió tota la vida laboral del treballador </li></ul><ul><li>i no sols els últims anys. </li></ul><ul><li>Fortes restriccions a les jubilacions anticipades. </li></ul><ul><li>... </li></ul><ul><li>MESURES DEL GOVERN ESPANYOL PER A PAGAR EL DEUTE: </li></ul><ul><li>Reducció del salari dels funcionaris en un 5% de mitjana. </li></ul><ul><li>Congelació de les pensions. </li></ul><ul><li>Eliminació del règim transitori de la jubilació parcial. </li></ul><ul><li>Restriccions en les jubilacions anticipades. </li></ul><ul><li>Eliminació de la prestació de 2.500 euros per cada naixement. </li></ul><ul><li>Reducció en el pagaments de medicaments i adequació dels envasos </li></ul><ul><li>a les unitats necessàries. </li></ul><ul><li>Eliminació de la retroactivitat en les sol·licituds d’ajuda per </li></ul><ul><li>dependència. </li></ul><ul><li>Reducció de 600 milions d’euros en ajuda al desenvolupament dels </li></ul><ul><li>països pobres. </li></ul><ul><li>Reducció de 6.045 milions d’euros en inversió pública estatal. </li></ul><ul><li>Estalvi addicional de 1.200 milions d’euros per part de Comunitats </li></ul><ul><li>Autònomes i ajuntaments. </li></ul><ul><li>A més s’aplicarà una reforma de l’IVA ja aprovada, s’aprovarà una </li></ul><ul><li>dura reforma laboral per als treballadors i ja s’estudia fer reformes </li></ul><ul><li>en l’accés a la jubilació (augment de l’edat, nova forma de cómput,...). </li></ul>
  17. 17. 5.- EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC Ciència i tècnica es confonen en l’actualitat: la ciència aplica els seus coneixements al creixement econòmic, estan al seu servei moltes vegades La investigació científica provoca desigualtats Sols els països rics i les grans empreses tenen diners per a investigar i continuen creixent “ Fuga de cervells” als països pobres: els investigadors se’n van als països rics (cobren més i tenen més mitjans) Percentatge de llicenciats que emigren fora del país USUARIS D’INTERNET Majors avanços Biologia: investigació cel·lular, microbiologia i genètica Física nuclear Electrònica i informàtica
  18. 18. 6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT DE MASSES (I) Al segle XX s’ha viscut una revolució als mitjans de comunicació de masses Premsa És el primer mitja de comunicació de masses important en la transmissió i anàlisi d’informació Es dediquen tant a la transmissió i anàlisi més profund de l’actualitat com a informacions més frívoles o a l’oci És el mitjà que analitza més a fons la informació, però està molt vinculat a interessos econòmics i polítics La ràdio arriba a més gent, és immediata (informa en directe) i també ofereix entreteniment (música, esports,...) Televisió És el mitjà d’entreteniment i informació més habitual La informació la controlen grans companyies de producció i distribució de programes Emet missatges simplificats destinats a tota la població
  19. 19. 6.- MITJANS DE COMUNICACIÓ I SOCIETAT DE MASSES (II) L’aplicació de noves tecnologies (satèl·lits, electrònica, fibra òptica) ha revolucionat les comunicacions i la interactivitat: Internet i els mòbils (“veïnatge universal”) Problemes Els mitjans de comunicació els controlen els poders econòmics i polítics, que manipulen la informació S’evita el conflicte i el debat a fons, decantant-se per programes d’oci i evasió Els missatges es simplifiquen molt El principal objectiu sol ser vendre productes i augmentar el consum: la publicitat (guanyar diners) REDING LLENÇA UNA ADVERTÈNCIA FINAL PER L’INCOMPLIMENT DELS MINUTS DE PUBLICITAT EN TELEVISIÓ A ESPANYA (Madrid, 13 de maig del 2008). La Comissària Europea de Telecomunicacions, Mitjans i Societat de la Informació, Viviane Reding ha advertit Espanya de que demanarà a la Comissió Europea que porte al país davant el Tribunal de Justícia Europeu si continua incomplint la normativa comunitària sobre publicitat en televisió, que estableix un màxim de 12 minuts d’anuncis per hora de rellotge. La Comissió ha enviat a Espanya una opinió raonada per no complir la directiva anomenada Televisió Sense Fronteres, en vigor des de fa quatre mesos. El procediment es va iniciar en juliol del 2007. El major problema ja no és la censura (que també), sinó l’excés d’informació: cal ser crític (educació) i saber buscar la informació
  20. 20. 7.- LA SOCIETAT ACTUAL (I) Societat capitalista: el món continua dividint-se entre aquells que posseixen els mitjans de producció (burgesia) i aquells que no els posseixen i han de vendre la seua força de treball a canvi d’un salari (proletariat) VALOR TOTAL DEL PRODUCTE TREBALL PAGAT AL TREBALLADOR TREBALL NO PAGAT -> PLUSVÀLUA La societat es terciaritza: cada vegada menys gent treballa al sector primari i més gent al sector terciari El món s’ha urbanitzat: la majoria viu en ciutats i amb un model de vida urbà Augment del nivell d’estudis i la demanda de professions que requereixen estudis superiors (i secundaris) El nou rol femení Als països desenvolupats la dona assoleix nivells propers als homes en el món laboral i estudiantil El moviment feminista ha aconseguit la igualtat legal i la reducció de les diferències socials i laborals, però queda molt per fer Al Tercer Món la situació de la dona continua sent molt mala: desigualtat legal, reducció a l’àmbit domèstic, maltractaments,... Als països ex-socialistes les dones van conquerir molts drets, però alguns els han perdut o s’han reduït
  21. 21. 7.- LA SOCIETAT ACTUAL (II) Canvis en el model familiar (països rics) Nous models: divorcis, famílies monoparentals, unions de fet, matrimonis homosexuals,... Major llibertat sexual Reducció del nombre de fills per dona Vivim en una societat de consum en què la publicitat juga un paper clau en la creació de necessitats: tot es compra i es ven i es treballa per a consumir Aquest model genera frustracions, insatisfaccions i depressions per no aconseguir un alt nivell de consum (aturats, joves sense treball, jubilats,...) Creació d’una cultura de masses destinada al gran públic (televisió, música, esports, ídols de masses,...) i vista com a negoci i espectacle El creixement descontrolat té greus conseqüències sobre el medi ambient: tot tipus de contaminació, canvi climàtic, desforestació, destrucció de biodiversitat,... El moviment ecologista ha forçat la celebració de cimeres mundials que intenten posar remei amb un desenvolupament sostenible (Rio, Kyoto, Johannesburg,...) OBJECTIUS KYOTO 2012
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×