Tema 12(b). l'arquitectura dels nous materials i el modernisme (1850-1914)

1,776 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,776
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
74
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 12(b). l'arquitectura dels nous materials i el modernisme (1850-1914)

  1. 1. TEMA 12 (b).- L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS I EL MODERNISME (1850-1914) Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  2. 2. 3.- EL MODERNISME. 3.1.- Característiques generals . 3.2.- Les diferents escoles nacionals . 3.3.- El modernisme català: Gaudí .
  3. 3. 3.1.- Característiques generals (I). Anomenem modernisme o art nouveau al moviment internacional de renovació de les arts que es va desenvolupar a Europa entre les dues últimes dècades del XIX i 1914 És un art eminentment burgès (car) que busca separar-se de l’arquitectura “industrial”, considerada lletja, i dotar a la burgesia d’un art jove, optimista i distingit Parteixen d’un doble rebuig: a la lletjor del món industrial dels enginyers i a l’academicisme dels arquitectes Construeixen un art nou i lliure a partir de les influències del “ Arts and Crafts ” (crítica de la lletjor dels productes industrials i retorn a l’artesania), l’arquitectura del ferro, el neogoti- cisme, les noves tècniques de treballar en corba la fusta i el gust per allò exòtic (art japonès) No és un moviment unitari i, fins i tot, rep un nom diferent en cada lloc: art nouveau (Bèlgica i França), Jugendstil (Alemanya), Modern Style (Gran Bretanya), modernisme (Espanya), Sezessionstyl (Àustria) o Liberty (Itàlia) Critiquen la deshumanització i despersonalització de la indústria moderna i propugnen una tornada a la creativitat artística individual, però aplicant els nous avanços i materials Intenten unificar totes les arts: arquitectura, arts decoratives, disseny d’interiors,...
  4. 4. 3.1.- Característiques generals (II). Conceben els edificis com a blocs tancats, però el traçat de les plantes té una llibertat absoluta que contrasta amb la organització rigorosa dels espais interiors Tenen a la natura com a gran font d’inspiració (organicisme) Predominen les línies corbes, ondulants i sinuoses, imitant la vegetació: sensació de flexibilitat, inestabilitat i lleugeresa Combinen la manca de simetria, les línies corbes i elements extrets de la imaginació amb altres racionals i funcionals Combinen els nous materials (ferro, formigó, vidre, acer) amb la rajola o els mosaics ceràmics Donen molta importància a la decoració, al color, els elements ornamentals i el disseny d’interiors, però sempre amb una visió global de l’edifici (predomini de l’estètica sobre la funcionalitat) Exotisme: tant en la incorporació d’elements orientals (imperialisme) com d’altres èpoques (influències neogòtiques)
  5. 5. 3.2.- Les diferents escoles nacionals . A grans trets diferenciem el modernisme ondulant de Bèlgica, França i Espanya (característiques anteriors) i el modernisme geomètric d’Escòcia i Viena L’ art nouveau de Bèlgica i França Compleix bàsicament les característiques generals, destacant l’ús d’estructures metàl·liques, la planta lliure, les línies corbes inspirades en la natura i la preocupació pels elements ornamentals A Bèlgica destaca Victor Horta ( Casa Tassel ) i a França Hector Guimard A Escòcia, Mackintosh destaca per l’ús de línies rectes i volums prismàtics i ortogonals, amb plans clarament definits per mòduls a diferents escala (asimetria) i un predomini de la verticalitat dins d’una visió de conjunt coherent ( Escola d’Art de Glasgow ) La Sezession de Viena continua la línia geomètrica de Mackintosh, avançant cap a una llibertat absoluta en la recerca d’espais i en la distribució dels interiors (Otto Wagner) que conduirà al funcionalisme amb el menyspreu per l’ornament (Adolf Loos)
  6. 6. VICTOR HORTA: Casa Tassel (Brussel·les, 1892-93)
  7. 7. HECTOR GUIMARD: Estacions del metro de París (1900-04)
  8. 8. Ch.R. MACKINTOSH: Escola d’Arts de Glasgow (1897-99)
  9. 9. J.M. OLBRICH: Edifici de la Sezession (Viena, 1899)
  10. 10. O. WAGNER: Caixa Postal (Viena, 1904-06)
  11. 11. 3.3.- El modernisme català: Gaudí (I). Context: Catalunya, millor dit Barcelona, era una regió industrial amb una burgesia molt important i una població creixent (és el moment de l’Eixample de Cerdà) El modernisme català està molt lligat a un naixent nacionalisme (Renaixença) de base burgesa (art al servei de la burgesia i els seus diners) Entre els arquitectes modernistes catalans cal destacar Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, al qual passem analitzar individualment per la seua importància Gaudí es va formar en l’arquitectura historicista, però des del principi començarà a buscar la inspiració en la natura, congeniant amb el modernisme i trencant amb l’historicisme i plasmant la seua accentuada personalitat en obres molt personals Tindrà el “mecenatge” de la burgesia catalana, especialment d’Eusebi Güell
  12. 12. 3.3.- El modernisme català: Gaudí (II). Entre les obres més importants cal destacar el Parc Güell , la Casa Mila o La Pedrera i La Sagrada Família És la síntesi perfecta entre enginyer, arquitecte i artista La seua obra està impregnada de simbolisme i misticisme (era molt religiós) En els materials combina les últimes innovacions (ferro, ciment, reflectors,...) amb materials tradicionals com la pedra de Montjuïc i les rajoles, a més de recuperar el trencadís (fet amb fragments de ceràmica incrustada en ciment) i utilitzar el ferro forjat i les vidrieres emplomades com a elements de decoració Innovació tècnica per a solucionar els problemes concrets que se li plantejaven: arc catenari, volta parabòlica, torres de perfil parabòlic, columnes inclinades, sostres i parets ondulades Preocupació pel color, la llum i l’harmonia de les proporcions La línia recta acaba per desaparèixer: s’imposa la línia corba, ondulant i sinuosa, que li dóna molt de moviment a les seues obres Utilització de la planta lliure: cada pis té una estructura diferent als de dalt o baix Realitza una arquitectura organicista, inspirada en la natura i concebent l’obra com un tot, tant cap a dins (decoració, mobiliari,...) com cap a fora (Parc Güell), com si fos un organisme viu Trenca l’ortogonalitat racional de segles d’arquitectura i concep els edificis com a teixits cel·lulars de passadissos sinuosos i superfícies trapezoïdals
  13. 13. El Capricho (1883-85)
  14. 14. Casa Vicens (1883-88)
  15. 15. Palau Episcopal d’Astorga (1889-1915)
  16. 16. Casa Botines (1891-94)
  17. 17. Casa Calvet (1898-1900)
  18. 18. Parc Güell (1900-14)
  19. 19. Casa Batlló (1904-06)
  20. 20. Casa Mìlà o La Pedrera (1906-10)
  21. 21. Cripta de la colònia Güell (1908-15)
  22. 22. Temples Expiatori de la Sagrada Família (1883-1926, encara està en construcció)

×