Your SlideShare is downloading. ×
Tema 12(a).  l'arquitectura dels nous materials i el modernisme.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 12(a). l'arquitectura dels nous materials i el modernisme.

2,447
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,447
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
78
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 12 (a).- L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS I EL MODERNISME (1850-1914) Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 11.- L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS I EL MODERNISME (1850-1914). 1.- CONTEXT HISTÒRIC . 2.- L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS . 3.- EL MODERNISME .
  • 3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (I). Aquestes noves arquitectures suposen un trencament amb allò que s’havia fet abans i estan molt influenciades pel seu context, especialment pel triomf de la industrialització (o, el que és el mateix, de la burgesia) i les seues conseqüències A partir d’aquest moment l’arquitectura té una evolució totalment diferent a la pintura i l’escultura i se’n separa d’aquestes És una època de grans canvis econòmics, socials, polítics i culturals que posen les bases del món modern
  • 4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (II). És l’època de la industrialització o expansió de la Revolució Industrial per Europa, Estats Units, Japó i, progressivament, per tot el món Construcció definitiva d’una societat capitalista: la burgesia com a classe dominant i el proletariat com a classe explotada, però cada vegada més conscienciada (socialisme) Fort desenvolupament tècnic a partir d’uns avanços científics que estan pensats per a ser aplicats a la producció (tecnologia): noves màquines, transports, materials, electrodomèstics, fonts d’energia,... Les noves màquines i materials caracteritzaran l’arquitectura: ferro colat, vidre, ciment,... El fort creixement demogràfic i el procés d’urbanització creen necessitats de construcció de nous habitatges (en vertical) i d’ordenació de l’espai urbà (auge del nou urbanisme: París, els eixamples, ciutats lineal, ciutats-jardí,...) L’economia crea la necessitat de noves tipologies arquitectòniques de grans dimensions: grans fàbriques, immenses estacions de tren, mercats, pavellons d’exposicions,... La necessitat d’un transport més ràpid i modern (trens, tramvies,...) suposa la creació d’infraestructures viàries com llargs ponts S’organitzaran exposicions universals on s’exposaran els avanços de cada país i on s’aplicaran els avanços en enginyeria i arquitectura per a la construcció Aquestes noves necessitats li atorguen major importància a una arquitectura de marcat caràcter funcional feta pels enginyers i amb nous materials per a solucionar nous reptes
  • 5. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (III). La necessitat d’aconseguir aliments, matèries primeres i mercats per als productes industrials dóna lloc a l’època de l’imperialisme (1870-1914), que suposarà algunes influències de les noves cultures que apareixen en l’arquitectura europea Políticament la burgesia s’imposa amb els regims liberals parlamentaris (liberalisme no democràtic) i la construcció dels estats-nació (nacionalisme) També destaca el fort creixement dels Estats Units, que, amb a penes un segle d’existència, es convertirà en una potència mundial i afrontarà les necessitats d’aquest creixement amb una arquitectura molt funcional (l’Escola de Chicago) En l’àmbit de l’arquitectura també trobarem dues visions diferents: els enginyers que responen amb els nous materials i avanços a les necessitats de la industrialització (funcionalisme) i els arquitectes que es preocupen més per la forma o estètica (derivaran en un modernisme que anirà incorporant ja els nous avanços) El context cultural i filosòfic ens situa en la “modernitat” El positivisme filosòfic (Comte) i científic, derivat del racionalisme il·lustrat, és la tendència dominant: triomf de la idea de progrés, basada ara en una ciència objectiva (mètode científic) capaç de tots els avanços Però aquest positivisme conviu amb un sentimentalisme romàntic que introdueix la subjectivitat burgesa com un valor fonamental i contradictori amb l’anterior Front a aquests moviments el socialisme (i l’anarquisme) com a ideologia dels obrers anirà guanyant cada vegada més importància (Ia i IIa Internacionals)
  • 6. 2.- L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS. 2.1.- L’arquitectura dels nous materials . 2.2.- L’escola de Chicago .
  • 7. 2.1.- L’arquitectura dels nous materials (I). L’arquitectura dels nous materials, del ferro sobretot, arranca a finals del segle XVIII, però es generalitzarà a la segona meitat del segle XIX L’arquitectura dels nous materials s’adapta perfectament al context històric i les noves necessitats de transport, de la indústria, demogràfiques (construccions ràpides i més barates) i culturals (museus, biblioteques,...) Els enginyers, lliures de tota vinculació artística amb el passat o amb l’estètica, parteixen de la necessitat de donar respostes funcionals a les noves necessitats de manera innovadora i audaç, utilitzant els nous materials i avanços tecnològics per a crear noves tipologies i formes Els nous materials El ferro colat: serà un material fonamental en les noves construccions per la seua resistència, plasticitat i incombustibilitat, permetent prefabricar en sèrie llargues bigues que permeten construccions més barates i ràpides (sols es munten). Posteriorment també s’utilitzarà com a complement (ornaments) de cost reduït El vidre: les millores en el seu tractament permetien fer làmines de gran tamany per a cobrir hivernacles, estacions, museus, pavellons,... amb un fàcil ensamblatge en una estructura de ferro i deixant passar la llum El ciment: apareix a finals del segle XIX i tindrà una gran influència en el valor constructiu i estructural de l’arquitectura del segle XX
  • 8. 2.1.- L’arquitectura dels nous materials (II). La combinació de ferro i vidre permet construir edificis a partir del muntatge d’elements prefabricats, de manera fàcil, barata i ràpida i permeten el desmun- tatge dels mateixos (molt útil per als pavellons de les exposicions universals) Obres més destacades: el Palau de Cristal de Paxton, la Biblioteca de santa Genoveva de París de Labrouste, la Galeria de les Màquines de Dutert i Contamin i els diferents ponts i la Torre Eiffel de Gustave Eiffel
  • 9. J. WILKINSON: Pont sobre el riu Severn a Coalbrookdale (1777-79)
  • 10. PAINE i BURDON: Pont a Sunderland (1793-96)
  • 11. H. LABROUSTE: Biblioteca de Santa Genoveva de París (1844-50)
  • 12. H. LABROUSTE: Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París (1868-78)
  • 13. J. PAXTON: Palau de Cristall (1851)
  • 14. R. VELÁZQUEZ: Palau de Cristall del Retiro de Madrid (1887)
  • 15. SCOTT i BARLOW: Estació de Saint Pancras de Londres (1869)
  • 16. C.L. DUTERT i V. CONTAMIN: Galeria de la Màquines (París, 1889)
  • 17. A. DE PALACIO: Estació d’Atocha de Madrid (1888-92)
  • 18. G. EIFFEL: Torre Eiffel (1887-89)
  • 19. G. EIFFEL: Pont de Maria Pia d’Oporto (1876-77)
  • 20. G. EIFFEL: Viaducte sobre el Garabit a Cantal (1884)
  • 21. J. FOWLER i B.BAKER: Pont sobre l’estuari de Forth (1887)
  • 22. 2.2.- L’escola de Chicago (I). Estats Units és un país nou amb un fort creixement en què l’arquitectura no es troba tan condicionada pels estils anteriors, no existeix el conflicte entre enginyers i arquitectes, no solia haver paisatges urbans previs (més llibertat) i l’arquitectura serà més pràctica i funcional L’incendi de Chicago (1871) obliga a la construcció d’una ciutat pràcticament nova en un lloc on la gran demanda (creixement de la població) i la pujada del preu del sòl obligaran als arquitectes a construir més barat: nous materials i tècniques i construcció en altura (gratacels) Entre el grup d’arquitectes que conformaran l’anomenada escola de Chicago cal destacar a Le Baron, Richardson i Sullivan Els edificis es construeixen en altura a partir d’un esquelet metàl·lic o de formigó armat (nou material) i de la incorporació de l’ascensor com un element fonamental Els murs deixen de tindre una funció de suport i són simples murs cortina que tanquen l’edifici, permetent més vans i una major il·luminació de l’interior (vidre) Els edificis tendeixen a una estructura triple: nivell inferior amb finalitat comercial i estructura diàfana, façana reticular i oberta a la ciutat mitjançant finestrals retallats sobre el mur i remat És una arquitectura de línies rectes i volums nets i sobris, plenament racional És una arquitectura molt funcional i utilitària que posa les bases de l’arquitectura del segle XX: “La forma segueix la funció” (Sullivan) Edificis més destacats: Home Insurance Company Building (Le Baron) i Auditorium de Chicago, Magatzems Carson i Wainwright Building (Sullivan)
  • 23. W. LE BARON JENNEY: Leiter Building (Chicago, 1879)
  • 24. W. LE BARON JENNEY: Home Insurance Building (Chicago, 1884-85)
  • 25. L.H. SULLIVAN: Auditorium Building (Chicago, 1889)
  • 26. L.H. SULLIVAN: Magatzems Carson, Pirie and Scott (Chicago, 1889-1904)
  • 27. L.H. SULLIVAN: Mainwright Building (Saint Louis, 1890-91)
  • 28. ADLER i SULLIVAN: Guaranty Building (Buffalo, 1895)