Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Tema 11.  La Guerra Freda I La PolíTica De Blocs (1945 89).
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 11. La Guerra Freda I La PolíTica De Blocs (1945 89).

  • 4,198 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
4,198
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
251
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-91). Salvador Vila Esteve Història Contemporània del Món 1r de Batxillerat
  • 2. TEMA 11.- LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-91).
    • 1.- LA FORMACIÓ DE BLOCS.
    • 2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.
    • 3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA
    • (1956-79).
    • 4.- PROBLEMES INTERNS DELS BLOCS.
    • 5.- L’EVOLUCIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL.
    • 6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME.
    Iª Guerra Freda Coexistència pacífica IIª Guerra Freda Final 1945 1956 1979 1985 1991
  • 3. 1.- LA FORMACIÓ DE BLOCS.
    • 1.0.- Introducció .
    • 1.1.- L’increment de la desconfiança mútua .
    • 1.2.- La ruptura de l’any 1947 .
  • 4. 1.0.- Introducció . A la fi de la IIª G.M. dues superpotències lluiten per l’hegemonia: EUA i URSS Divisió d’Europa en dos blocs (Ialta) Europa occidental (i Grècia): capitalista i controlada pels EUA Europa oriental o de l’Est: comunista i controlada per l’URSS El “teló d’acer” (1946-48) EUA obliga als governs d’Europa occidental a expulsar als ministres comunistes dels governs nacionals L’URSS afavoreix el control dels governs d’Europa oriental pels partits comunista: democràcies populars “ Des de Stettin, al Bàltic, fins Trieste, a l’Adriàtic, ha caigut sobre el continent un teló d’acer. Darrere d’ell es troben totes les capitals dels antics estats d’Europa central i oriental (...). Totes aquestes famoses ciutats i les seues poblacions i els països al voltant d’elles es troben en allò que anomene l’esfera soviètica, i tots estan sotmesos, d’una manera o altra, no sols a la influència soviètica, sinó també a un altíssim, i en molts casos creixent, control per part de Moscou (...). Pel que he vist dels nostres amics els russos durant la guerra, estic convençut de que res admiren més que la força i res respecten menys que la feblesa (...). És precís que els pobles de llengua anglesa s’unisquen amb urgència per impedir als russos tota temptativa de cobdícia i aventura.” Discurs de Winston Churchill al Westminster College de Fulton (Missouri) , 5 de març del 1946.
  • 5. 1.1.- L’increment de la desconfiança mútua . L’URSS manté l’Exèrcit Roig a Europa oriental i impulsa la formació de democràcies populars governades per partits comunistes fidels a Moscou Gran Bretanya i EUA envien tropes a Grècia per derrotar la guerrilla comunista que lluitava en la guerra civil grega contra les forces monàrquiques (1944-48)
  • 6. 1.2.- La ruptura de l’any 1947 . Doctrina Truman (1947): per evitar l’expansió del comunisme EUA utilitzarà TOTS els mètodes (CIA, suport polític i militar, ajudes econòmiques,...) “ El 12 de març del 1947, Truman va sol·licitar al Congrés nord-americà (...) prestar urgentment “ajuda” a Grècia i Turquia (...). Ni tan sols va tractar d’ocultar el caràcter militar de la projectada “ajuda” ni l’aspiració d’Estats Units d’instal·lar-se als països beneficiaris de la mateixa (...). El missatge del president nord-americà, ple de calumnies grolleres contra els països socialistes, li donava en la pràctica els Estats Units el paper de policia mundial, és a dir, el dret a intervindre en els assumptes de totes les nacions al costat de la reacció i de la contrarevolució, contribuint a la repressió del moviment alliberador de tots els pobles i oposant-se obertament a la revolució i al desenvolupament socialista dels Estats (...). El caràcter antisoviètic i antisocialista de la política exterior formulada en la “Doctrina Truman” era evident des del principi (...). El Govern i la premsa soviètics denunciaren enèrgicament la naturalesa imperialista de la “Doctrina Truman”. El diari Pravda va assenyalar que aquesta “doctrina” significava una nova intervenció en la vida d’altres Estats i que les pretensions dels Estats Units d’assolir el paper dirigent en els assumptes Internacionals augmentava al temps que creixien les apetències dels cercles nord-americans interessats.” Història de la política exterior de l’URSS: 1947 . Pla Marshall (1947): EUA dóna ajuda econòmica a tots els països europeus a canvi d’expulsar dels governs a tots els ministres comunistes i instal·lar-se alli L’URSS i Europa de l’Est el rebutgen “ El 5 de juny del 1947, el Secretari d’Estat nord-americà George Marshall va assenyalar (...) que l’economia de molts països d’Europa es trobava en una situació penosa i que els EUA desitjaven ajudar a la recuperació. Aquell discurs no contenia dades concretes sobre les proporcions de l’ajuda als països europeus, ni sobre les condicions en què es concediria. Deixava oculta, clar està, la veritable raó del nou pla nord-americà (...). Una gran part de la burgesia dels països europeus, esglaiada pel creixement de les forces del socialisme i de la dmocràcia, va aplaudir el discurs. El mateix van fer els líders socialistes de dretes (...), però l’URSS es donava compte perfectament del que significava en realitat (...). El Govern dels EUA es proposava utilitzar els seus recursos econòmics en la postguerra amb finalitats alienes a una col·laboració internacional equitativa (...). En 1947, Washington (...) va voler assegurar, per mitjà de l’ajuda promesa, la influència econòmica, política i militar domunant dels EUA als països d’Europa Occidental, arruïnats per la guerra; detindre l’ascens del moviment revolucionari que s’observava en molts d’aquests països, així com aïllar l’URSS i reprendre el desenvolupament capitalista en tots els estats democràtics-populars o, al menys, en alguns d’ells (...). Els governs dels països de democràcia popular condemnaren els perillosos objectius de l’imperialisme nord-americà, encoberts baix l’aparença “filantròpica” del “Pla Marshall”. Història de la política exterior de l’URSS: 1947 . Europa Occidental va rebre quasi 13 mil milions de dòlars en 5 anys (OECE) Doctrina Idanov (1947): el món està dividit en dos blocs antagònics Bloc imperialista i capitalista, liderat pels EUA Bloc antiimperialista, comunista i democràtic, liderat per l’URSS L’URSS controla els governs d’Europa de l’Est ( Kominform ) Colp de Praga (1948): l’URSS envia l’Exèrcit Roig i fa dimitir al president txecoeslovac, donant-li el poder al líder comunista Gottwald 137 50 59 28 Turquia 250 250 — — Suïssa 347 260 48 39 Suècia 3,297 1,060 921 1,316 Regne Unit 70 70 — — Portugal 1,128 355 302 471 Països Baixos 372 200 90 82 Noruega 1,204 205 405 594 Itàlia i Trieste 43 15 22 6 Islàndia 133 — 45 88 Irlanda 366 45 156 175 Grècia 2,296 520 691 1,085 França 385 195 87 103 Dinamarca 777 360 222 195 Bèlgica i Luxemburg 488 70 166 232 Àustria 1,448 500 438 510 Alemanya Occidental TOTAL (milions de dòlars) 1950-51 (milions de dòlars) 1949-50 (milions de dòlars) 1948-49 (milions de dòlars) PAÍS
  • 7. 2.- ELS CONFLICTES DE LA GUERRA FREDA.
    • 2.0.- Definició .
    • 2.1.- La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín .
    • 2.2.- La guerra de Corea (1950-53) .
    • 2.3.- L’extensió de les aliances politicomilitars .
    • 2.4.- La guerra del Vietnam (1957-75) .
    • 2.5.- La crisi dels míssils a Cuba (1962) .
  • 8. 2.0.- Definició . La Guerra Freda és una situació internacional extremadament tensa entre dues potències (EUA i URSS) que inicien una cursa d’arma- ments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica, però no arriben mai a un enfrontament directe. Els enfrontaments seran sempre indirectes i en països tercers: Berlín, Corea, Orient Pròxim, Vietnam, Cuba, Afganistan, Angola,...
  • 9. 2.1.- La crisi alemanya i el bloqueig de Berlín . En acabar la IIª G.M. Alemanya i Berlín queden dividides en quatre parts, cadascuna controlada per un dels aliats (EUA, Gran Bretanya, França i URSS) Els tres aliats capitalistes decideixen unir les zones i crear un Estat federal alemany (1948) L’URSS tanca les fronteres i aïlla Berlín (corredor aeri) Es creen dos nous estats República Federal Alemanya (RFA): capitalista i de l’OTAN República Democràtica Alemanya (RDA): Comunista i del Pacte de Varsòvia En 1958 l’URSS demana que tota Berlín siga de la RDA o que la controle l’ONU per evitar la fugida de gent al sector occidental EUA es nega i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat (1961-89)
  • 10. 2.2.- La guerra de Corea (1950-53) . Divisió de Corea en dos en acabar la IIª G.M.: Nord comunista i Sud capitalista 1950: Corea del Nord ataca Corea del Sud EUA envia tropes (MacArthur) que rebutgen l’atac i entren en Corea del Nord La Xina Comunista recolza Corea del Nord Armistici de Panmunjom (1953): les fronteres queden com abans de la guerra (paral·lel 36)
  • 11. 2.3.- L’extensió de les aliances politicomilitars . Aliances dels Estats Units Pacte Atlàntic (OTAN, 1949): Europa Occidental i EUA ANZUS: Austràlia, Nova Zelanda i EUA OTASE: països capitalistes del sud-est asiàtic i EUA Pacte de Bagdad: Turquia, Irak, Pakistan i Estats Units Aliances de l’URSS Amb Europa Oriental: d’ajuda econòmica (COMECON, 1949) i militar (Pacte de Varsòvia, 1955) Tractats de cooperació amb Xina i Vietnam del Nord
  • 12. 2.4.- La guerra del Vietnam (1957-75) . Acords de Ginebra (1954): França descolonitza el país, que queda dividit en dos: Nord comunista (Hanoi) i Sud capitalista (Saigon) Les guerrilles comunistes del Sud (Vietcong) ataquen el govern amb ajuda del Nord i URSS EUA envia tropes per envair el Nord i comença una llarga guerra EUA és derrotada per primera vegada i es retira en 1975, amb moltíssimes baixes Vietnam s’unifica amb un govern comunista
  • 13. 2.5.- La crisi dels míssils a Cuba (1962) . Revolució cubana: en 1959 les tropes de Castro i el Che entren a L’Havana, acaben amb la dictadura (Batista) i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l’URSS EUA bloqueja econòmicament Cuba i els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió de Cuba per badia Cochinos que fracassa (1961) Cuba demana ajuda militar a l’URSS, que els envia míssils nuclears Estats Units descobreix els míssils i està a punt d’esclatar una guerra nuclear Kennedy i Khruixov negocien la retirada dels míssils a canvi de la fi del bloqueig
  • 14. 3.- ELS ANYS DE LA COEXISTÈNCIA PACÍFICA (1956-79). Entre 1953 (fi guerra Corea i mort de Stalin) i 1979 (Afganistan) s’obri un període de coexistència pacífica entre els dos blocs Khruixov crida al diàleg i la convivència pacífica a Kennedy (1959): “telèfon roig” Breixnev i Nixon signen els acords SALT per limitar les armes nuclears i previndre una possible guerra nuclear “ Els EUA i l’URSS (...), partint de la premissa que una guerra nuclear tindria conseqüències devastadores per al conjunt de la humanitat, (...) i desitjoses de contribuir a la reducció de la tensió internacional i al reforç de la confiança entre Estats, han convingut el següent: 1. Cada part es compromet a limitar els sistemes de míssils antibalístics (ABM) i a adoptar altres mesures d’acord amb les disposicions d’aquest tractat. 2. Cada part es compromet a no desplegar sistemes ABM per a la defensa del territori del seu país (...) i no desplegar sistemes ABM per a la defensa d’una regió individual excepte en les estipulacions de l’article 3 d’aquest tractat. (...).” Tractat SALT I , Moscou, 26 de maig del 1972. Des del 1979 torna la tensió (IIª Guerra Freda) Intervenció de l’URSS en Afganistan -> EUA recolzarà els talibans contra l’URSS EUA envaeix Grenada i lluita contra les guerrilles comunistes a Amèrica Llatina Es reprèn la cursa d’armament nuclear: la “Guerra de les Galàxies” de Reagan
  • 15. 4.- PROBLEMES INTERNS DELS BLOCS.
    • 4.1.- Tensions dins del bloc comunista .
    • 4.2.- Tensions dins del bloc capitalista .
    • 4.3.- El moviment dels no-alineats .
  • 16. 4.1.- Tensions dins del bloc comunista . Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplica el socialisme autogestionari o capitalisme d’estat Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS en 1959 i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista La revolta d’Hongria (1956) Protestes violentes als carrers demanant més llibertat El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcrates al govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS, que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern (totalment comunista) i executa Nagy La “Primavera de Praga” (1968) Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcek done més llibertats i traga presos polítics de la presó “ Si ens esforcem avui en eliminar les tendències igualitaristes i en valorar els principis de rendiment, no creiem que creem així una nova capa de classes privilegiades. Volem que, en tots els sectors de la nostra vida social, la remuneració de les perso- nes depenga de la importància social i de l’eficiència del seu treball (...). Açò està d’acord amb l’interès del desenvolupament de tota la nostra societat. (...) El socialisme no pot suposar significar sols l’alliberament dels treballadors de la dominació de els relacions de classe i de l’explotació, sinó també un ple desenvolupament de la persona- litat. Ha d’oferir més que qualsevol democràcia burgesa.” A. DUBCEK: Programa de “Renovació del Socialisme” , 5 d’abril del 1968. Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes i tornar a la situació anterior amb la teoria de la sobirania limitada
  • 17. 4.2.- Tensions dins del bloc capitalista . Amèrica Llatina: Estats Units intervé directament o amb armament i assessorament militar (Nicaragua, Bolívia,...) per acabar amb els intents de revolució comunista, recolzant colps d’estat i dictadures a través de la CIA ( Pinochet, Videla,...) Les dissidències a Europa França es nega a acceptar les ordres dels EUA a l’OTAN i estableix relacions amb la Xina comunista La RFA arriba a acords amb la RDA i inicia relacions amb Polònia i l’URSS Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957), amb l’objectiu de convertir a Europa en una potència mundial Protestes socials Contra la Guerra de Vietnam: moviment pacifista El moviment pels drets civils que demana la fi de la discriminació racial als EUA Les protestes estudiantils del 1968 El moviment feminista, que lluita per una igualtat plena Els inicis del moviment ecologista And so even though we face the difficulties of today and tomorrow, I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream. I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal." I have a dream that one day on the red hills of Georgia, the sons of former slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together at the table of brotherhood. I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be transformed into an oasis of freedom and justice. I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character. I have a dream today! I have a dream that one day, down in Alabama, with its vicious racists, with its governor having his lips dripping with the words of "interposition" and "nullification" -- one day right there in Alabama little black boys and black girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters and brothers. I have a dream today! I have a dream that one day every valley shall be exalted, and every hill and mountain shall be made low, the rough places will be made plain, and the crooked places will be made straight; "and the glory of the Lord shall be revealed and all flesh shall see it together."2 This is our hope, and this is the faith that I go back to the South with. MARTIN LUTHER KING. 28 d’agost del 1963, Lincoln Memorial, Washington.
  • 18. 4.3.- El moviment dels no-alineats . Alguns dels nous països (descolonització) es neguen a prendre partit per un dels bàndols i creen el moviment dels països no-alineats: conferència de Bandung (1955) Principals líders: Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Sukarno (Indonèsia) Convoquen conferències periòdiques i el nombre de països passa de 25 a més de 100 Dues qüestions principals: mantindre la independència dels dos blocs i lluitar contra el desenvolupament i els seus efectes Valoració Positiva Problemes Ajuden a reduir les tensions a nivell mundial Són la veu dels més pobres, que es fan escoltar Potencien la descolonització de les colònies Reben pressions dels dos blocs, dels quals depenen econòmicament Es produeixen conflictes entre els seus membres
  • 19. 5.- L’EVOLUCIÓ DE L’EUROPA OCCIDENTAL.
    • 5.1.- Evolució econòmica .
    • 5.2.- Evolució social: l’expansió de l’Estat del Benestar .
    • 5.3.- Evolució política: la consolidació de les democràcies liberals .
    • 5.4.- El camí cap a la unitat Europea .
  • 20. 5.1.- Evolució econòmica . Europa occidental es recupera ràpidament de la IIª G.M. gràcies a les ajudes dels Estats Units a través del pla Marshall i a les noves tecnologies Fort creixement demogràfic (1950-73): baby boom i immigració 1950-73: fort creixement econòmic i prosperitat i augment de la productivitat Es modifica l’estructura sectorial de l’economia: cada vegada treballa més gent als serveis (especialment) i a la indústria i menys a l’agricultura Millora molt el nivell de vida i Europa s’incorpora al model de societat de consum Crisi del petroli (1973): Europa entra en una crisi econòmica greu que provoca augment de preus, reducció de la demanda, disminució de la producció i més atur 137 50 59 28 Turquia 250 250 — — Suïssa 347 260 48 39 Suècia 3,297 1,060 921 1,316 Regne Unit 70 70 — — Portugal 1,128 355 302 471 Països Baixos 372 200 90 82 Noruega 1,204 205 405 594 Itàlia i Trieste 43 15 22 6 Islàndia 133 — 45 88 Irlanda 366 45 156 175 Grècia 2,296 520 691 1,085 França 385 195 87 103 Dinamarca 777 360 222 195 Bèlgica i Luxemburg 488 70 166 232 Àustria 1,448 500 438 510 Alemanya Occidental TOTAL (milions de dòlars) 1950-51 (milions de dòlars) 1949-50 (milions de dòlars) 1948-49 (milions de dòlars) PAÍS
  • 21. 5.2.- Evolució social: l’expansió de l’Estat del Benestar . Es generalitza la idea de que l’Estat ha d’intervindre en l’economia per garantir el benestar de tots els ciutadans i construir les grans infraestructures L’Estat del Benestar suposa que l’estat es fa càrrec d’una sèrie de despeses socials (sanitat, educació, serveis socials,...) i prestacions econòmiques en cas de jubilació, malaltia o atur
  • 22. 5.3.- Evolució política: la consolidació de les democràcies liberals . Es consoliden democràcies liberals o burgeses a tota Europa Occidental Excepcions L’Espanya de Franco (1939-75) El Portugal de Salazar (1928-68) i Caetano (1968-74) La Dictadura dels Coronels a Grècia (1967-74) Protestes internes La revolta estudiantil de maig del 68 (París sobretot) Els moviments pacifista, feminista i ecologista GRAFFITIS DE LA REVOLTA DE PARÍS DE MAIG DEL 68 · “El burgès et necessita, tu a ell no.” · “Prohibit prohibir, la llibertat comença amb una prohibició.” · “Furteu!” (a les parets dels bancs) · “La imaginació al poder!” · “Als exàmens, respongueu amb preguntes.” · “Llig menys, viu més.” · “Sigueu realistes: demaneu allò impossible!” · “Si allò que veus no és estrany, la visió és falsa.” · “Oblideu-vos de tot el que heu aprés. Comenceu a somiar!” · “Allò sagrat: ahí està l’enemic.” · “Decrete l’estat de felicitat permanent.” · “La burgesia no té més plaer que degradar-los tots.” · “La barricada tanca el carrer, però obri el camí.” · “L’alliberament de la societat serà total o no serà.” · “Jo fot a la societat, però ella m’ho torna bé.” · “Deixem la por al roig per als animals amb banyes.” · “No negociem amb els burgesos: abolim-los!” · “Baix dels adoquins està la platja.” · “L’alcohol mata. Pren LSD!” · “Quan més faig l’amor, més ganes tinc de fer la revolució. Quan més faig la revolució, més ganes tinc de fer l’amor.”
  • 23. 5.4.- El camí cap a la unitat europea . Des del 1951 comença a construir-se la Unió Europea, encara inacabada 1951: Es crea la CECA, amb la RFA, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg 1957 (Tractat de Roma): Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb els sis països anteriors (lliure circulació, aranzels únics, Política Agrària Comuna) En 1990 (Tractat de Maastricht), la CEE passa a anomenar-se Unió Europea (UE) i l’any 2002 comença a circular l’euro com a moneda única Ampliacions 1973: Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca 1981: Grècia 1986: Espanya i Portugal 1990: RDA (reunificació) 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia 2004: Letònia, Lituània, Estònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Polònia, Xipre i Malta 2007: Bulgària i Romania
  • 24. 6.- EXPANSIÓ I CRISI DEL COMUNISME.
    • 6.1.- L’expansió del comunisme per tot el món (1950-75) .
    • 6.2.- La caiguda del mur de Berlín i les democràcies populars (1989-91) .
    • 6.3.- El desmembrament de l’URSS (1986-93) .
  • 25. 6.1.- L’expansió del comunisme per tot el món (1950-84) . Europa de l’Est (1945) Amèrica Llatina: Cuba (1959) i guerrilles Àsia: Xina, Corea del Nord, Mongòlia Vietnam, Laos Cambodja, Síria i Afganistan Àfrica: Etiòpia, líbia, Algèria, Mali, Angola, Moçambic, Tanzània,... El 1984 els països socialistes suposen més del 25% de la població mundial
  • 26. 6.2.- La caiguda del mur de Berlín i les democràcies populars (1986-93) . Des del 1986 (Gorbatxov) l’URSS deixa de controlar directament l’Europa de l’Est Des del 1980 comencen les protestes a Polònia i Hongria Eleccions més lliures A la RDA les protestes van creixent i, en 1989, la població enderroca el mur de Berlín Reunificació alemanya baix el model capitalista Entre 1989 i 1991 el comunisme desapareix d’Europa de l’Est: les “revolucions de vellut” a Txecoslovàquia (escindida en dos), Polònia, Hongria,Romania i Bulgària (assassinat de Ceaucescu) Durant la dècada dels ’90 Albània i Iugoslàvia deixaren també de ser comunistes Fora d’Europa els països comunistes també sofreixen canvis La majoria dels africans abandonen el comunisme amb la desaparició de l’URSS A Àsia hi ha fortes protestes (Tiananmen a Xina en 1989) i s’enceten reformes liberals A Amèrica Cuba resisteix el bloqueig d’EUA
  • 27. 6.3.- El desmembrament de l’URSS . Des de la mort de Stalin el creixement econòmic de l’URSS era cada vegada menor Des del 1986 Gorbatxov enceta un procés de reformes conegut com a perestroika i glasnost encaminat a obrir el país, donar més llibertats, convocar eleccions amb més llibertat, reduir les despeses en armament i deixar de controlar els països socialistes Desastre nuclear de Txernòbil (1986) 1989: revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia -> URSS es dóna autonomia 1990: eleccions amb més llibertat a Rússia -> Boris Ieltsin nou president de Rússia 1991: intent de colp d’estat dels generals comunistes per a frenar les reformes El colp fracassa, Ieltsin es farà amb el poder i acabarà amb el comunisme a Rússia En desembre del 1991 les repúbliques soviètiques es separen i l’URSS deixa d’existir La Guerra Freda acaba amb la victòria dels Estats Units i el bloc capitalista: el món actual es caracteritza per haver una única superpotència dominant (EUA)