Your SlideShare is downloading. ×
0
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Tema 10.  La Guerra Civil (1936-39).
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 10. La Guerra Civil (1936-39).

2,899

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,899
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
145
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 10.- LA GUERRA CIVIL (1936-39) Salvador Vila Esteve Història d’Espanya 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 10.- LA GUERRA CIVIL (1936-39) 1. EL COLP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN GUERRA CIVIL. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA. 3. LA ZONA INSURRECTA: LA CREACIÓ DE L’ESTAT FRANQUISTA. 4. LES OPERACIONS MILITARS. 5. ELS EFECTES DE LA GUERRA.
  • 3. 1. EL COLP D’ESTAT ES TRANSFORMA EN GUERRA CIVIL. 1.1. Del colp d’estat a la Guerra Civil. 1.2. La consolidació dels dos bàndols. 1.3. La significació del conflicte. 1.4. La internacionalització del conflicte. 1.5. L’ajuda exterior.
  • 4. 1.1. Del colp d’estat a la Guerra Civil. Causes del colp d’estat Reacció de la burgesia, l’església i l’exèrcit a la derrota de les dretes a les urnes Por de la burgesia a perdre els seus privilegis Ascens dels feixismes per tota Europa (Itàlia, Alemanya, Portugal,...) Intervencionisme de l’exèrcit Tendències colpistes de la dreta espanyola Conflictivitat social al carrer L’espurna va ser l’assassinat del monàrquic Calvo Sotelo per radicals d’esquerra com a venjança per l’assassinat del tinent Castillo El colp d’estat del 17-18 de juliol del 1936 divideix Espanya en dues zones Triomfa en algunes zones: Canàries, Marroc, Galícia, Espanya interior, Andalusia Occidental El paren en les principals ciutats, el nord, Mediterrani i La Manxa La divisió del país segons l’èxit o fracàs del colp el transforma en una llarga i cruenta guerra civil que durarà quasi tres anys L’èxit o fracàs del colp depèn de les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc Triomfa a les zones amb una agricultura més endarrerida i més conservadores Fracassa a les zones industrials i amb una agricultura moderna i a les grans capitals, on les forces obreres i d’esquerres tenien una major presència Joan March i Franco Porque, señor Gil Robles, no se puede negar que estáis organizando un complot en España. Recientemente, hace dos o tres días, en vista de ese peligro, se han reunido las fuerzas obreras; se han puesto de acuerdo en diez minutos y han acudido al Gobierno para ofrecerle toda su fuerza, a fin de defender la República. Y eso lo hacemos porque estamos completamente seguros de que en muchas provincias de España se están haciendo preparativos para el golpe de Estado, que no dejáis de la mano un día tras otro. ¡Tened cuidado! Todos nos hallamos vigilantes, a fin de que no podáis llevar a cabo vuestros intentos, porque, de hacerlo así, lleváreis a España por el camino por el que la habéis llevado en esos dos años de represión, de hambre y de descrédito para el país. J. DÍAZ (secretario general del Partido Comunista de España), Discurso en Cortes (15 de julio de 1936) Sanjurjo Mola Goded Queipo de Llano Fanjul Cabanellas BARCELONACuartel de la Montaña (Madrid, juliol 1936) ENTREVISTA CON EL GENERAL FRANCO PUBLICADA POR EL PERIÓDICO INGLÉS "NEWS CHRONICLE" 29 de julio de 1936. A mi pregunta: ¿Ahora que el golpe ha fracasado en sus objetivos, por cuánto tiempo seguirá la matanza. Contestó tranquilamente: No habrá compromiso ni tregua, seguiré preparando mi avance hacia Madrid. Avanzaré -gritó-, tomaré la capital. Salvaré España del marxismo, cueste lo que cueste. No dudaría en matar a media España si tal fuera el precio a pagar para pacificarla. Pregunta:¿Qué haría su gobierno si venciera?. General Franco.- Yo establecería una dictadura militar y más tarde convocaría un plebiscito nacional para ver lo que el país quiere. Los españoles están cansados de política y de políticos. Pregunta: ¿Cómo consiguió usted colaborar con la República con aparente lealtad durante tanto tiempo? (Franco fue jefe de Estado Mayor en 1934 y 1935). General Franco: Colaboré realmente todo el tiempo en que pensé que la República representaba la voluntad popular Pregunta: Y las elecciones de febrero, ¿no representaron la voluntad popular? General Franco: Las elecciones nunca la representan.
  • 5. 1.2. La consolidació dels dos bàndols. Els sublevats: militars conservadors, alta i mitjana burgesia, església, terratinents propietaris agraris, cedistes, monàrquics alfonsins, carlins, feixistes i catòlics Diverses intencions per al futur segons la ideologia: monarquia parlamentària, monarquia absoluta o estat feixista Els lleials a la República: obrers, jornalers, socialistes, comunistes, anarquistes, burgesia menuda, nacionalismes perifèrics (excepte dreta catalanista) i classes mitjanes republicanes
  • 6. 1.3. La significació del conflicte. NIVELL INTERNACIONAL És una lluita entre el feixisme per una part i la democràcia i el comunisme per l’altra (antecedent de la IIª Guerra Mundial) NIVELL INTERN És una lluita entre les velles classes dominants (terratinents, burgesia tradicional, església i part de l’exèrcit) i les noves classes emergents (obrers i nova burgesia emergent) El colp i la Guerra Civil són la reacció antidemocràtica i profeixista de les dretes afavorides pel capitalisme quan creuen que els seus interessos estan en perill
  • 7. 1.4. La internacionalització del conflicte. La Guerra Civil té molta repercussió a tot el món: debats, premsa, cinema, cultura, art,... La República tindrà el recolzament progressista: França, URSS, partits i sindicats obrers,... Els sublevats tindran el suport dels conservadors britànics, el Papat i els estats feixistes (Itàlia, Alemanya i Portugal) Les demandes d’ajuda amb armes i suport polític La República li ho demana a França i la URSS Franco demana ajuda a Itàlia, Portugal i Alemanya La por a que el conflicte espanyol passara a ser mundial fa que Gran Bretanya pressione a França per a crear un Comitè de No-Intervenció: que cap estat estranger intervinguera Açò suposa que els estats democràtics abandonen a la República espanyola
  • 8. 1.5. L’ajuda exterior. Arran de la formació del Comitè de No-Intervenció, la República sols podrà comprar armes als únics que l’ajuden: la URSS Es trasllada part de l’or del Banc d’Espanya a Moscou (l’or de Moscou) i la influència soviètica provoca un augment del prestigi i el poder del PCE L’altra ajuda que li arriba a la República serà personal i en forma d’homes: els voluntaris de les Brigades Internacionals, que arriben de tot el món a defensar la República espanyola Per contra, els sublevats tindran gran quantitat d’ajuda i d’armes procedents dels estats feixistes: Itàlia sobretot (armes i la CTV), Alemanya (Legió Còndor) i Portugal En un conflicte en què l’exèrcit espanyol havia quedat dividit més o menys en dues meitats semblants, l’ajuda exterior serà decisiva per al triomf franquista Miembros de la Legión Cóndor recibiendo distinciones a su regreso a Alemania de manos de Hermann Göring.
  • 9. 2. LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA. 2.1. L’afonament de l’Estat republicà. 2.2. El desencadenament de la revolució social. 2.3. Largo Caballero recompon l’estat (setembre 1936 – maig 1937). 2.4. El govern Negrín (maig 1937 – març 1939).
  • 10. 2.1. L’afonament de l’Estat republicà. Casares Quiroga dimiteix per la pèrdua del poder real El substitueix Martínez Barrio per a negociar la pau amb els rebels, però no ho aconsegueix El substitueix José Giral El govern Giral Dóna armes a les milícies de voluntaris i intenta reorganitzar l’exèrcit que es quedava Però el govern republicà no tenia el poder real en la seua zona: els Comitès i Juntes s’havien unit en Consells Regionals que tenien realment el poder (revolució política), mentre els rebels no paraven d’avançar Era urgent constituir un nou govern que recuperara el poder
  • 11. 2.2. El desencadenament de la revolució social. Es passa d’un suposat perill de revolució social com a pretext dels sublevats per a pegar el colp d’estat a una autèntica revolució social el bàndol republicà com a resposta al colp La causa de l’esclat de la revolució social és la pròpia sublevació militar (reacció) S’estén per tot el territori republicà una revolució popular social i política, encapçalada pels anarquistes (CNT-FAI) i la UGT: col·lectivitzacions de terres i indústries PSOE, PCE i republicans d’esquerra queden al marge d’aquesta revolució social i intenten aturar la revolució i tornar a l’ordre republicà vigent abans del colp Per tota la zona republicana es constitueixen Juntes, Consells i Comitès Revolucionaris que prenen el poder i col·lectivitzen les propietats Es desencadena un incontrolat i violent moviment anticlerical: crema i ocupació d’esglésies i convents, exclaustració de religiosos,... Igualment es produeixen detencions i afusellaments de religiosos, burgesos i polítics de dretes El col·lectivisme: la propietat industrial i agrària es converteix en propietat col·lectiva (Catalunya, Aragó, València, Andalusia, La Manxa), així com molts serveis (transports,...)
  • 12. 2.3. Largo Caballero recompon l’estat. El líder d’UGT Largo Caballero serà l’encarregat de formar un govern amb poder real (setembre 1936 – maig 1937), amb el recolzament de republicans, socialistes, comunistes i anarquistes (4 ministres anarquistes): gran aliança antifeixista Davant el setge franquista a Madrid, la capital es trasllada a València El govern de Largo recupera el poder: elimina les Juntes i Comitès (no els Consells Regionals), recomposa el poder de l’Estat, redirigeix la guerra, militaritza les milícies dels partits i crea l’Exèrcit Popular Els problemes del govern de Largo Caballero Distanciament amb els comunistes i discrepàncies amb els anarquistes per parar les col·lectivitzacions i integrar les seues milícies en l’exèrcit Els fets de maig del 1937 a Barcelona Els anarquistes i el POUM (trotskistes) s’enfronten a tirs amb comunistes i republicans als carrers de Barcelona en una lluita pel poder en Catalunya (parar o no la revolució social) S’imposen els segons i reprimeixen els líders anarquistes i del POUM Els fets de Maig resten prestigi al govern de Largo i el líder socialista Indalecio Prieto i els comunistes pacten formar un nou govern sense anarquistes i amb Negrín (PSOE) al cap
  • 13. 2.4. El govern Negrín (maig 1937 – març 1939). Davant de la negativa dels comunistes (amb l’ajuda de la URSS darrere) de recolzar Largo, aquest dimiteix i Negrín forma un nou govern sense els sindicats (CNT i UGT) i amb el suport dels comunistes, que guanyen molt de poder El nou govern denuncia internacionalment el caràcter feixista dels sublevats (intervenció d’Alemanya i Itàlia) i es centra en l’esforç militar per intentar guanyar la guerra Intenta negociar una pau amb Franco reconeguda com els Tretze Punts: aturar la guerra a canvi de convocar eleccions immediatament i amnistia per a tots, però sense tocar el sistema republicà → Franco no accepta Màxima dificultat al bàndol republicà des de 1938: derrotes militars, escassetat d’aliments, electricitat,... La necessitat de resistir tot el possible, esperant que esclate la guerra a Europa i, per tant, arriben ajudes de França i Gran Bretanya (Resistir és vèncer!) La República està a punt de desaparèixer: aïllament exterior (sols els ajuda la URSS) i lluites internes Negrín intenta una última negociació de pau coneguda com els Tres Punts: eixida de tropes estrangeres, negociar el règim posterior (però democràtic) i absència de represàlies → Franco sols acceptava la rendició sense condicions En març de 1939 el coronel Casado i alguns socialistes peguen un colp d’estat a Madrid i intenten negociar la pau amb Franco a canvi de parar les represàlies → fracàs
  • 14. 3. LA ZONA INSURRECTA: LA CREACIÓ DE L’ESTAT FRANQUISTA. 3.1. Francisco Franco, Generalíssim. 3.2. La creació del partit únic: el govern de Burgos. 3.3. Una repressió institucionalitzada.
  • 15. 3.1. Francisco Franco, Generalíssim. L’exèrcit serà l’encarregat de cohesionar els diferents interessos i projectes del bàndol sublevat (alfonsins, carlins, feixistes,...). i organitzarà el nou Estat El primer govern sublevat serà la Junta de Defensa Nacional de Burgos: prohibeix els partits polítics, suspèn la Constitució i suprimeix la reforma agrària La mort de Sanjurjo deixa sense cap els sublevats: en setembre de 1936 triaran com a nou cap del govern i Generalíssim dels Exèrcits Espanyols a Franco, pel seu avanç des d’Àfrica cap a Madrid (Toledo) i per aconseguir l’ajuda alemanya i italiana Franco trasllada a Salamanca el seu quarter general i substitueix la Junta de Defensa Nacional per una Junta Tècnica de l’Estat controlada per ell
  • 16. 3.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (I). Sols es toleren els partits que recolzen els sublevats (Falange Española i Comunión Tradicionalista, i alguns monàrquics i de la CEDA), però aquests comencen a discutir entre ells i, fins i tot, es produeix un enfrontament armat a principis de 1937 Davant aquests fets, Franco unifica per la força tots aquests partits en un nou partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS (Decret d’Unificació d’abril de 1937) i es proclama cap del partit únic i de l’Estat, seguint el model feixista Aquells que s’oposaven a la unificació seran represaliats (Hedilla, Fal Conde,...) Es respecta la influència de l’església i aquesta recolza públicament el nou règim de forma continuada (Pastoral Col·lectiva dels Bisbes) En gener de 1938 Franco elimina la Junta Tècnica i forma el seu primer govern com a cap de l’Estat i del govern al mateix temps: passa a anomenar-se Caudillo de España i legisla de forma personal i dictatorial sobre múltiples aspectes DECRETO DE UNIFICACIÓN (…) Llegada la guerra a punto muy avanzado y, próxima la hora victoriosa, urge acometer la gran tarea de la paz. Cristalizando en el estado nuevo el pensamiento y el estilo de nuestra Revolución Nacional. Unidos por un pensamiento y una disciplina común, los españoles todos han de ocupar su puesto en la gran tarea. Esta unificación que exijo en el nombre de España (…) no quiere decir ni conglomerado de fuerzas, ni mera concentración gubernamental, ni unión pasajera (…), Dispongo: Art. 1° Falange Española y Requetés, con sus actuales servicios y elementos, se integran, bajo Mi Jefatura, en una sola entidad política de carácter nacional, que de momento se denominará Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Esta organización, intermedia entre la Sociedad y el Estado, tiene la misión principal de comunicar al Estado el aliento del pueblo y de llevar a éste el pensamiento de aquél a través de las virtudes político- morales, de servicio, jerarquía y hermandad. (…). Quedan disueltos las demás organizaciones y partidos políticos (…). Art. 2°.- Serán órganos rectores de la nueva entidad política nacional el Jefe del Estado, un Secretariado o Junta Política y el Consejo Nacional (…). Art. 3°. Quedan fundidas en una sola Milicia Nacional las de Falange Española y de Requetés , conservando sus emblemas y signos exteriores. A ella se incorporarán también, con los honores ganados en la guerra, las demás milicias combatiente. La Milicia Nacional es auxiliar del ejército (…) Dado en Salamanca, a 19 de abril de 1937. Francisco Franco. (BOE Burgos, 20 de abril de 1937).
  • 17. 3.2. La creació del partit únic. El govern de Burgos (II). Les lleis que institucionalitzen el nou règim franquista El Fur del Treball (març de 1938): còpia de la Carta del Lavoro de Mussolini, suposa l’organització feixista i corporativa de la producció amb la integració obligatòria de treballadors i patrons en sindicats verticals, prohibint-se el dret de vaga S’intaura per decret la censura prèvia doble (política i religiosa) i es controlen tots els mitjans de comunicació Lleis favorables a l’església: fi del matrimoni civil i el divorci, religió oficial, finançament, gran presència social (ensenyament, exèrcit,...) La Llei de Responsabilitats Polítiques per a legalitzar la repressió (febrer 1939): tribunals mixtos de militars, jutges i falangistes jutjaran els vinculats als partits d’esquerra LEY DE PRENSA DE 22 DE ABRIL DE 1938 Aunque con carácter transitorio, la ley instauró unos mecanismos de control efectivo muy rígidos que estuvieron vigentes hasta la reforma de 1966: · La censura previa, que en la forma de consignas fue un sistema habitual para la emisión de instrucciones dirigidas a todos los diarios del país. Esta censura es aplicada por el Servicio Nacional de Prensa de manera genérica y en cada una de las provincias por el jefe provincial del Servicio de Prensa. · La práctica de la censura delegada también fue común. · El director de los diarios era nombrado -y podía ser cesado- por el Ministerio del Interior a propuesta de la empresa. · Se sancionaban las faltas de desobediencia (sic), resistencia pasiva y, en general, las de desvío de las normas dictadas". · Ordenaba la inserción obligatoria de cuantas informaciones, comentarios, crónicas y fotografías se estimaran pertinentes. · El Registro Oficial de Periodistas. Leyes españolas de Prensa, Wikipedia.
  • 18. 3.3. Una repressió institucionalitzada. La repressió de qualsevol cosa que recordara el Front Popular és brutal, sistemàtica i organitzada des de dalt: camps de concentració, afussellaments,..., imposant un clima de terror i omplint la zona franquista de fosses comunes
  • 19. 4. LES OPERACIONS MILITARS. 4.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936). 4.2. Les batalles al voltant de Madrid (desembre 1936 – març 1937). 4.3. L’ocupació del nord (abril – octubre 1937). 4.4. L’avanç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937 – juny 1938). 4.5. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938 – febrer 1939). 4.6. La fi de la guerra (març – abril 1939).
  • 20. 4.1. L’avanç rebel cap a Madrid (juliol – novembre 1936). “Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancen des del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo Els republicans, amb un gran nombre de voluntaris (milicians) i dirigits pel comandant Rojo i el general Miaja (“No pasarán”) organitzen la defensa de Madrid amb èxit, traslladant-se el govern a València TOLEDO FRANCO Y MOSCARDÓ General Miaja i coronel Rojo Madrid, corazón de España, late con pulsos de fiebre. Si ayer la sangre le hervía, hoy con más calor le hierve. Ya nunca podrá dormirse, porque si Madrid se duerme, querrá despertarse un día y el alba no vendrá a verle. No olvides, Madrid, la guerra; jamás olvides que enfrente los ojos del enemigo te echan miradas de muerte.
  • 21. 4.2. Les batalles al voltant de Madrid (desembre 1936 – març 1937). Els exèrcits de cada bàndol s’organitzen i militaritzen les milícies Franco, després del fracàs de l’atac directe (carretera de La Corunya) intenta aïllar Madrid, tallant les comunicacions amb València i Barcelona Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva rebel a la batalla del Jarama i derroten les tropes feixistes italianes a la batalla de Guadalajara Els republicans resisteixen a Madrid Franco decideix allargar la guerra i convertir-la en una guerra d’extermini, atacant ara la franja del nord
  • 22. 4.3. L’ocupació del nord (abril – octubre 1937). Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries) per a fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front Tenen ajuda alemanya: la Legió Còndor bombardeja Gernika i ocupen Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, sense massa dificultats Els republicans intenten distraure aquesta ofensiva atacant als voltants de Madrid i Saragossa: batalles de Brunete i Belchite No aconsegueixen els seus objectius i la franja nord cau en mans franquistes Entrada dels insurrectes en Bilbao (19-VI-1937) Entrada dels tancs italians en Santander
  • 23. 4.4. L’avanç rebel cap al Mediterrani (novembre 1937 – juny 1938). Els republicans reorganitzen l’exèrcit (general Rojo) i a la batalla de Terol vencen i ocupen la ciutat Com a reacció Franco, amb Yagüe, inicia la campanya d’Aragó, recupera Terol, avança pel Maestrat i arriba al Mediterrani (Vinaròs), aïllant Catalunya de la resta de la zona republicana
  • 24. 4.5. La batalla de l’Ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938 – febrer 1939). Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans llancen una nova ofensiva final i desesperada: la batalla de l’Ebre A la Conferència de Munic les democràcies europees abandonen definitivament la República, negant-li novament la seua ajuda L’ofensiva republicana a l’Ebre obté èxits inicialment, però l’aviacióalemanya i italiana la frena i la contraofensiva franquista davant d’un exèrcit minvat provocarà la retirada dels republicans En tres mesos l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya: la guerra estava acabada
  • 25. 4.6. La fi de la guerra (març – abril 1939). A finals de febrer, Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco Els intents de negociar la pau fracassen Casado pega un colp d’estat a Madrid i es fa amb el poder en el bàndol republicà per a intentar negociar la pau amb Franco Franco no accepta cap rendició i entra en Madrid La guerra ha acabat (1 d’abril 1939)
  • 26. 5. ELS EFECTES DE LA GUERRA. 5.1. La repressió d’ambdós bàndols. 5.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats.
  • 27. 5.1. La repressió d’ambdós bàndols. És molt difícil quantificar exactament les víctimes, però entre morts en combat, represaliats, morts per penalitats i exiliats superen el milió de víctimes Al bàndol republicà la repressió descontrolada per part de les milícies i alguns partits en els primers mesos (passeigs i tortures a les txeques) fou molt greu, però posteriorment el govern va prendre el control i es van reduir moltíssim Per contra, els sublevats practicaren una repressió sistemàtica i organitzada de tots els membres del Front Popular i intel·lectuals afins que caigueren en les seues mans a través d’execucions sumaríssimes i, posteriorment, de la Llei de Responsabilitats Polítiques El bàndol franquista tindrà l’extermini físic de l’enemic com a objectiu, continuant amb les execucions una vegada acabada la guerra: més del doble d’afectats A açò cal afegir la desnutrició, fam i misèria provocades per la guerra, especialment al bàndol republicà, que no controla les grans zones agrícoles Igualment els bombardejos sobre població civil per l’aviació franquista provoquen gran destrucció i morts i instauren un clima de terror La població femenina, degut la incorporació dels homes al front, s’incorporà en massa al món del treball, especialment a la zona republicana Muertes durante la guerra civil Muertos en combate 95.000 Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000 Registros civiles consultados 50.000 Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307 Asesinados durante y después guerra Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000 Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000 Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000 Otras muertes Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000 Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000 Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000 Total otras muertes 190.000 Total muertos todas las causas 488.000 Total Muertos todas causas + probables 530.000 Sacerdots víctimes del “Terror Roig”
  • 28. 5.2. La població desplaçada: refugiats i exiliats. Milers de republicans es van refugiar per evitar les represàlies franquistes: primer a altres zones en poder republicà (València i Catalunya) o a la URSS (enviament de xiquets a aquest país: els xiquets de Rússia) i, en finalitzar la guerra, eixint per la frontera dels Pirineus cap a França, on els posaran en improvisats camps de concentració i es trobaran amb la IIª Guerra Mundial (més de 30.000 republicans lluitaran junt a l’exèrcit francès) Molts altres es van exiliar per diferents països d’Amèrica Llatina o a la pròpia URSS, destacant l’exili d’intel·lectuals d’esquerra a Amèrica Llatina i del propi govern republicà en l’exili de Mèxic “Estos que ves ahora deshechos, maltrechos, furiosos, aplanados, sin afeitar, sin lavar, cochinos, sucios, cansados, mordiéndose, hechos un asco, destrozados, son, sin embargo, no lo olvides, hijo, no lo olvides nunca pase lo que pase, son lo mejor de España, los únicos que, de verdad, se han alzado, sin nada, con sus manos, contra el fascismo, contra los militares, contra los poderosos, por la sola justicia; cada uno a su modo, a su manera, como han podido, sin que les importara su comodidad, su familia, su dinero. Éstos que ves, españoles rotos, derrotados, hacinados, heridos, soñolientos, medio muertos, esperanzados todavía en escapar, son, no lo olvides, lo mejor del mundo. No es hermoso. Pero es lo mejor del mundo. No lo olvides nunca, hijo, no lo olvides.” Max Aub es dirigeix al seu fill parlant sobre els exiliats republicans (1939).

×