Your SlideShare is downloading. ×
Tema 10 (a).  Goya I
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 10 (a). Goya I

1,268
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,268
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 10(a).- GOYA I Salvador Vila Esteve Història de l’Art 2n de Batxillerat
  • 2. TEMA 10.- GOYA. 1.- CONTEXT HISTÒRIC . 2.- BIOGRAFIA . 3.- LA PINTURA DE GOYA .
  • 3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (I). L’obra de Goya es desenvolupa durant més de 60 anys de l’últim terç del segle XVIII i principis del XIX, en el conflicte entre el vell Antic Règim i el nou liberalisme Econòmicament encara predomina l’agricultura, encara que les reformes il·lustrades de Carles III potencien la liberalització del comerç i les manufactures (reials i privades) Socialment trobem una societat estamental dividida en privilegiats (rei, noblesa i clergat) i no privilegiats (burgesia, camperolat i classes populars urbanes), però amb una burgesia que acumula ja moltes riqueses i demana accedir als privilegis o canviar el model (liberalisme) Goya farà una crítica social dura de les desigualtats econòmiques i socials en la seua obra En la segona meitat del segle XVIII arriben a Espanya les idees il·lustrades, que seran aplicades en part per Carles III i els seus ministres il·lustrats (Goya serà un il·lustrat més) El regnat de Carles IV està marcat per la incapacitat del rei, el poder de Godoy i l’entrada de les tropes franceses en Espanya El regnat de Josep I, germà de Napoleó i imposat per aquest, és el primer intent de posar en marxa les idees liberals en Espanya La reacció d’una part de la població i l’exèrcit contra el govern i les tropes franceses enceta una llarga guerra (la Guerra del Francès, 1808-14) en què, simultàniament, es produeix una revolució liberal (les Corts de Cadis i la Constitució del 1812)
  • 4. 1.- CONTEXT HISTÒRIC (II). El triomf dels patriòtics i l’eixida de l’exèrcit francès acabarà amb la tornada a Espanya de Fe- rran VII (fill de Carles IV) i el retorn a l’absolutisme, abolint tota la legislació liberal de Cadis El regnat de Ferran VII està marcat per la lluita entre l’absolutisme i el liberalisme (les dues Espanyes retratades per Goya), encara que el liberalisme sols aconseguirà el poder de la mà de Riego durant el Trienni Liberal (1820-23), que acabarà amb l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i durant la resta del regnat els liberals seran perseguits i reprimits L’obra de Goya està totalment influïda per aquest context i la seua ideologia il·lustrada i liberal i és un document de primer ordre per a l’estudi del mateix: el món “feliç” de Carles III, la monarquia decadent de Carles IV, la Guerra del Francès i la divisió profunda de la societat en dos bàndols
  • 5. 2.- BIOGRAFIA (I). Es forma a Saragossa amb José Luzán i d’ací es trasllada a Madrid (1763), on aprendrà de Tiépolo i Mengs En 1770 completa la seua formació amb un viatge a Itàlia Després de passar novament per Saragossa, torna a Madrid, on es casa amb Josefa Bayeu, filla d’un dels pintors de la Cort de Carles III, la qual cosa li obri les portes de la Cort En 1775 entra en la Reial Fàbrica de Tapissos i entra en els cercles de la noblesa il·lustrada, arribant a ser pintor del rei en 1786 Ja en aquesta època destaca per les seues idees il·lustrades i liberals Amb Carles IV, com la resta d’il·lustrats, radicalitzarà les seues idees i admirarà el que fan els revolucionaris francesos, convertint-se en un afrancesat En 1792 sofreix una malaltia durant un viatge a Andalusia i queda sord, la qual cosa canviarà el seu caràcter i la seua forma de pintar, que es farà més original i pessimista, experimentant amb nous temes i materials Durant la Guerra del Francès oscil·larà entre les seues idees liberals i afrancesades (jura fidelitat a Josep I) i el seu patriotisme (va a Saragossa cridat pel general patriòtic Palafox), desencantant-se de l’aplicació de les idees liberals per les barbaritats comeses per l’exèrcit napoleònic (la seua pintura es torna més violenta)
  • 6. 2.- BIOGRAFIA (II). Amb el retorn de Ferran VII i l’absolutisme serà perseguit per la Inquisició (per pintar figures femenines nues i per ser afrancesat i liberal), però es lliurarà pels testimonis dels amics Ferran VII el manté com a pintor de cambra, però el relega en favor d’altres Durant el Trienni Liberal recolza a aquests i, amb la tornada de l’absolutisme, demana permís per a anar-se’n “exiliat” a Burdeus, on viurà fins la seua mort (1828)
  • 7.
    • 3.1.- Característiques generals .
    • 3.2.- Primer període: 1762-75 .
    • 3.3.- Segon període: 1775-92 .
    • 3.4.- Tercer període: 1792-1808 .
    • 3.5.- Quart període: 1808-24 .
    • 3.6.- Cinquè període: 1824-28 .
    3.- LA PINTURA DE GOYA.
  • 8. 3.1.- Característiques generals (I). Goya és un dels principals pintors de la història de l’art per la seua originalitat i la seua importància en la pintura posterior (anuncia característiques bàsiques del romanticime, el realisme, l’impressionisme, l’expressionisme i el surrealisme) Estilísticament l’obra de Goya no es deixa d’enquadrar en cap estil: de les influències rococó del principi (però amb més realisme i crítica social) passa a un cert neoclassicisme molt personal (menor presència del dibuix i la perspectiva lineal i major del color i la llum) i a un cert romanticisme peculiar que evoluciona cap a un proto-impressionisme al final Arreplega l’herència dels grans mestres naturalistes del XVII (Velázquez i Rembrandt) i trenca amb l’academicisme i les influència estrangeres que imperaven a Espanya en aquest moment En resum, la seua pintura va molt lligada al context històric que li toca viure i a la seua pròpia biografia, no sols en els temes tractats, sinó també en l’estil, en la forma de pintar Així, evoluciona des d’una primera etapa amb una visió optimista de la vida en què predominen el dibuix precís i continu, la factura acabada, els temes amables i els colors purs (rojos i grisos), a una pintura molt pessimista amb predomini del negre, dibuix trencat, factura a base de taques i temes molt dramàtics Encara que parteix de l’observació de la natura i la realitat, sobretot en el primer període, acabarà deformant-la i es complaurà en allò més monstruós i fantàstic Tècnica: va des d’una pinzellada minuciosa i cuidada a una decisiva i solta, a base de taques
  • 9. 3.1.- Característiques generals (II). Colors: passa d’una paleta colorista (optimisme inicial) a les taques que dissolen les formes i el predomini dels ocres i el negre (pessimisme final) Encara que treballa sobretot la pintura a l’oli, també té pintures murals al fresc i demostra la seua genialitat en gravats i dibuixos En quant a la temàtica la seua obra és molt variada i abundant: retrats, cartons per a tapissos, temes costumistes, pintura religiosa, pintura històrica, fantasies, tauromàquies, crítica social,... És un mestre en la captació psicològica dels personatges, sempre des d’un punt de vista subjectiu i partint de les seues idees, escrutant el transfons humà i enfrontant-se amb els vicis i passions dels seus contemporanis am un afany moralitzador o amb una implacable sàtira En les seues obres socials plasma de forma molt crítica els problemes econòmics, socials i polítics de l’Espanya del moment (ignorància, superstició, vicis de l’esglésies, situació de la dona,...), mostrant-se com un il·lustrat, amant de les llibertats i autèntic humanista Des del punt de vista filosòfic i moral suposa una crítica pessimista i dura de l’ésser humà, les seues ambicions, crueltat i supersticions, sovint des de la ironia i el sarcasme, cosa que li dóna a la seua obra un significat universal
  • 10. 3.2.- Primer període: 1762-75 (I). És una època de formació, primer a Saragossa i després a Madrid, per a iniciar viatge a Itàlia Evoluciona des d’un barroc inicial al neoclassicisme del viatge a Itàlia, però també amb característiques rococó La seua obra encara és classicista i acadèmica, de pinzellada viva i densa Després del viatge a Itàlia mostra ja una tendència cap al realisme popular i caricaturesc (volta de la Basílica del Pilar de Saragossa)
  • 11. Triple Generació (1760-63)
  • 12. Adoració dels Mags (1768)
  • 13. Anibal vencedor contemplant Itàlia des dels Alps (1771)
  • 14. Adoració del nom de Déu (1772)
  • 15. Verge del Pilar (1772-73)
  • 16. Presentació de Jesús al temple (1772-74)
  • 17. Circumcisió (1772-74)
  • 18. Naixement de la Verge (1772-74)
  • 19. 3.3.- Segon període: 1775-92 (I). En els tapissos representa temes costumistes o populars imposats pel gust de l’època, però amb un estil que cada vegada es farà més personal (llibertat estilística i naturalitat) Combina la gràcia i l’encant rococó amb la influència de Velázquez en el tractament de la llum i el paisatge (efectes atmosfèrics) Desenvolupa una tècnica cada vegada més depurada on els problemes formals ocupen un lloc central Ofereix una visió optimista de la vida: colors purs, sense barrejar, suaus i harmonitzats, com rojos i grisos, dibuix precís i continu (tapís) i temes populars amables del gust de l’aristocràcia Encara que no s’aparta encara del costumisme, la seua visió del mateix anirà canviant i tornant-se més crítica i sarcàstica al llarg del període (introducció de les idees il·lustrades) Aquest costumisme no sols apareix als cartons, sinó també en llenços A partir de la dècada dels ’80 s’introdueix en la Cort i comença els seus retrats cortesans, que el portaran a ser pintor del rei Des del principi els seus retrats destacaran per l’estudi psicològic del personatge, el seu subjec- tivisme, el contingut social, la pinzellada cada vegada més solta i la preocupació per la llum Obres més importants: El Para-sol , L’obrer ferit , La Praderia de sant Isidre i La família del Duc d’Osuna
  • 20. Partida de caça (1775)
  • 21. El Para-sol (1777)
  • 22. Ball a la vora del Manzanares (1777)
  • 23. El plats-i-olles (1779)
  • 24. Regina Martyrum (1780)
  • 25. Crist Crucificat (1780)
  • 26. Gaspar Melchor de Jovellanos (1782-83)
  • 27. Comte de Floridablanca (1783)
  • 28. Marquesa de Pontejos (1786)
  • 29. L’hivern o La nevada (1786-87)
  • 30. La cucanya (1786-87)
  • 31. L’obrer ferit (1786-87)
  • 32. Carles III caçador (1787)
  • 33. La família del Duc d’Osuna (1788)
  • 34. La praderia de sant Isidre (1788)
  • 35. La gallina cega (1788-89)
  • 36. L’aquelarre (1789)
  • 37. El ninot (1791-92)
  • 38. La boda (1791-92)
  • 39. Jugant a gegants (1791-92)
  • 40. 3.4.- Tercer període: 1792-1808 (I). La Revolució Francesa i la radicalització de les seues idees i, especialment, la sordesa fan que el seu caràcter siga més difícil i agre i tendeisca a l’aïllament i la desconfiança, cosa que influirà en la pintura La seua obra excava en l’esperit dels homes, tant individualment (retrats) com en col·lectiu (accions) i comença a traure el pitjor d’ells El dibuix comença a trencar-se, la pinzellada es fa més solta i ràpida i, encara que continua la preocupació per captar la qualitat de les llums, els tons comencen a fer-se més obscurs Continua amb els seus retrats cortesans cada vegada més perfeccionats en la seua psicologia i més subjectius: de l’amabilitat amb què retrata els seus amics a la vulgaritat humana i la ironia amb què plasma a la família reial En els quadres que pinta per voluntat i no per encàrrec el caprici i la invenció fantasiosa no tenen límits i la massa anònima i el dramatisme comencen a ser els protagonistes La pintura religiosa també serà un pretext per a representar el poble sense complir cap dogma i amb una pinzellada molt més solta (frescos de San Antonio de la Florida) A la sèrie de gravats d’”Els Capricis” mostra la seua personalitat turmentada amb la denúncia brutal, irònica i didàctica que fa de les lacres socials que assolen Espanya (idees il·lustrades) Obres més importants: retrats de Jovellanos , la duquessa d’Alba o la comtessa de Chinchón , La Família de Carles IV , La Maja Vestida , La Maja Nua i San Antonio de la Florida
  • 41. Còmics ambulants (1793-94)
  • 42. L’incendi (1793-94)
  • 43. La marquesa de la Solana (1793-95)
  • 44. El somni de la raó produeix monstres (1793-96)
  • 45. Casa de bojos (1794)
  • 46. Francisco Bayeu (1795)
  • 47. L a duquessa d’Alba (1795)
  • 48. La duquessa d’Alba (1797)
  • 49. Volavérunt (1797-98)
  • 50. Fins el seu avi (1797-98)
  • 51. Estan calents (1797-98)
  • 52. ¡Que ve el coco! (1797-99)
  • 53. Si sabrà més el deixeble (1797-99)
  • 54. Vol de bruixes (1797-98)
  • 55. Gaspar Melchor de Jovellanos (1798)
  • 56. El miracle de Sant Antoni (1798)
  • 57. Tal per a qual (1799)
  • 58. Fins la mort (1799)
  • 59. La Tirana (1799)
  • 60. La maja nua (1799-1800)
  • 61. La maja vestida (1803)
  • 62. La comtessa de Chinchón (1800)
  • 63. La família de Carles IV (cap a 1800)
  • 64. Manuel Godoy (1801)
  • 65. Doña Baltasar de Porcel (1805)

×