Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
5,244
On Slideshare
5,168
From Embeds
76
Number of Embeds
4

Actions

Shares
Downloads
207
Comments
0
Likes
1

Embeds 76

http://socialsenxarxa.wordpress.com 67
http://www.slideshare.net 4
http://www.buxaweb.cat 3
http://www.slideee.com 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ
    • Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
    • On es va produir? A Europa.
    • Quan? Entre els segles XVI i XIX.
    • Característiques:
        • Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
        • Societat: estamental.
        • Demografia: població estancada.
        • Política: absolutisme monàrquic.
  • 3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
    • 1.0.- Introducció.
    • 1.1.- La propietat de la terra.
    • 1.2.- Els drets senyorials.
    • 1.3.- Una producció insuficient.
    • 1.4.- Una població estancada.
    • 1.5.- Indústria tradicional i manufactures.
    • 1.6.- La insuficiència dels transports.
    • 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
  • 4. 1.0.- Introducció .
    • Economia rural: 80 % de la població al camp.
    • Economia d’autoconsum (comerç escàs).
    • Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.
    • Des del segle XVI: desenvolupament del comerç -> creixement de l’artesania.
  • 5. 1.1.- La propietat de la terra .
    • Era la principal font de riquesa.
    • Pertanyia majoritàriament als senyors.
    • No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).
    • Divisió de la senyoria territorial en:
        • Reserva senyorial.
        • Masos.
  • 6. 1.2.- Els drets senyorials .
    • Definició.
    • Procedència:
        • Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
        • Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
    • L’església, a més, rebia el delme.
  • 7. 1.3.- Una producció insuficient .
    • Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu -> escàs comerç.
    • Tipus d’explotacions:
        • Camps oberts o openfields : rotació triennal.
        • Terres comunals.
    • Insuficient producció ramadera.
    • Conseqüències: crisis de subsistència -> fam -> desnutrició -> mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).
  • 8. 1.4.- Una població estancada .
    • Escàs creixement demogràfic.
    • Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.
    • Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.
  • 9. 1.5.- Indústria tradicional i manufactures .
    • Autosuficiència econòmica al camp.
    • Els gremis a les ciutats:
        • Associacions d’artesans del mateix ofici.
        • Controlen la producció i venda dels productes.
        • Eviten la competència.
        • Assistència mútua dels seus associats.
    • Per a evitar el control dels gremis:
        • Domestic system o treball a domicili.
        • Manufactures reials o privades.
  • 10. 1.6.- La insuficiència dels transports .
    • Mitjans de transport rudimentaris -> dificulten el creixement del comerç.
    • Transport terrestre molt deficient -> desplaçaments llargs i costosos.
    • Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) -> dependència dels vents.
    • Navegació fluvial més fàcil i barata -> dependència de la hidrografia i els canals.
  • 11. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial .
    • Comerç interior limitat a les fires i mercats.
    • Noves rutes marítimes (segle XVI) -> creixement del comerç colonial -> acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.
    • Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
    • El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
  • 12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
    • 2.1.- Els estaments.
    • 2.2.- Els privilegiats.
    • 2.3.- Els no privilegiats.
  • 13. 2.1.- Els estaments .
    • Divisió teòrica en tres ordres o estaments:
      • Clergat.
      • Noblesa.
      • Tercer Estat.
    • Divisió real en dos classes socials:
      • Privilegiats.
      • No privilegiats.
    Pàg. 10 Piràmide
  • 14. 2.2.- Els privilegiats.
    • Gaudien de drets i privilegis.
    • Composició: noblesa i clergat.
    • La noblesa:
      • Eren el 2-3% de la població.
      • Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis.
      • Diferències internes segons títol i procedència.
    • El clergat:
      • Eren menys de l’1% de la població.
      • Es dividia en:
        • Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
        • Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
    Imatges pàgs. 5 i 11 dalt
  • 15. 2.3.- Els no privilegiats .
    • Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població.
    • Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.
    • La burgesia:
      • Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).
      • Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
    • Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…).
    • El camperolat:
      • Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
      • Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
    Imatge p.11 baix
  • 16. 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
    • 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
    • 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.
  • 17. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
    • El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.
    • L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
    • Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.
    • Límits teòrics del poder reial:
      • La llei divina.
      • El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
      • Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
  • 18. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme .
    • Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.
    • El model anglès:
      • Revolució de 1649: República fins 1660.
      • Es tracta d’una monarquia parlamentària.
      • L’ Habeas Corpus (1679).
      • La Revolució de 1689:
        • Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
        • Declaració de Drets ( Bill of Rights ): limits al poder reial.
        • Separació de poders.
      • Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
      • Influència en el pensament il·lustrat.
  • 19. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
    • 4.0.- Introducció.
    • 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
    • 4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
    • 4.3.- El despotisme il·lustrat.
  • 20. 4.0.- Introducció .
    • Causes de la crisi de l’Antic Règim:
      • Expansió del comerç.
      • Noves formes de producció: domestic system i manufactures.
      • Poder econòmic de la burgesia -> demanarà tindre privilegis i poder polític.
      • Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.
  • 21. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració .
    • Ideologia al servei de la burgesia.
    • Precedents:
      • Newton: mètode científic.
      • Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.
    • Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religió).
    Document Pàg. 19
  • 22. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim .
    • Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
    • Montesquieu: divisió de poders.
    • Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
    • Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
    • Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
  • 23. 4.3.- El despotisme il·lustrat .
    • “ Tot per al poble, però sense el poble”.
    • Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
    • Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).
    • Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons -> caiguda de l’Antic Règim.