Your SlideShare is downloading. ×
Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 1.- L'Europa de l'Antic Règim

4,049
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
4,049
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
209
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Salvador Vila Esteve Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ
    • Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
    • On es va produir? A Europa.
    • Quan? Entre els segles XVI i XIX.
    • Característiques:
        • Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
        • Societat: estamental.
        • Demografia: població estancada.
        • Política: absolutisme monàrquic.
  • 3. 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
    • 1.0.- Introducció.
    • 1.1.- La propietat de la terra.
    • 1.2.- Els drets senyorials.
    • 1.3.- Una producció insuficient.
    • 1.4.- Una població estancada.
    • 1.5.- Indústria tradicional i manufactures.
    • 1.6.- La insuficiència dels transports.
    • 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
  • 4. 1.0.- Introducció .
    • Economia rural: 80 % de la població al camp.
    • Economia d’autoconsum (comerç escàs).
    • Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.
    • Des del segle XVI: desenvolupament del comerç -> creixement de l’artesania.
  • 5. 1.1.- La propietat de la terra .
    • Era la principal font de riquesa.
    • Pertanyia majoritàriament als senyors.
    • No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada).
    • Divisió de la senyoria territorial en:
        • Reserva senyorial.
        • Masos.
  • 6. 1.2.- Els drets senyorials .
    • Definició.
    • Procedència:
        • Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
        • Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
    • L’església, a més, rebia el delme.
  • 7. 1.3.- Una producció insuficient .
    • Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu -> escàs comerç.
    • Tipus d’explotacions:
        • Camps oberts o openfields : rotació triennal.
        • Terres comunals.
    • Insuficient producció ramadera.
    • Conseqüències: crisis de subsistència -> fam -> desnutrició -> mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).
  • 8. 1.4.- Una població estancada .
    • Escàs creixement demogràfic.
    • Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.
    • Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.
  • 9. 1.5.- Indústria tradicional i manufactures .
    • Autosuficiència econòmica al camp.
    • Els gremis a les ciutats:
        • Associacions d’artesans del mateix ofici.
        • Controlen la producció i venda dels productes.
        • Eviten la competència.
        • Assistència mútua dels seus associats.
    • Per a evitar el control dels gremis:
        • Domestic system o treball a domicili.
        • Manufactures reials o privades.
  • 10. 1.6.- La insuficiència dels transports .
    • Mitjans de transport rudimentaris -> dificulten el creixement del comerç.
    • Transport terrestre molt deficient -> desplaçaments llargs i costosos.
    • Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) -> dependència dels vents.
    • Navegació fluvial més fàcil i barata -> dependència de la hidrografia i els canals.
  • 11. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial .
    • Comerç interior limitat a les fires i mercats.
    • Noves rutes marítimes (segle XVI) -> creixement del comerç colonial -> acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.
    • Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
    • El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
  • 12. 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
    • 2.1.- Els estaments.
    • 2.2.- Els privilegiats.
    • 2.3.- Els no privilegiats.
  • 13. 2.1.- Els estaments .
    • Divisió teòrica en tres ordres o estaments:
      • Clergat.
      • Noblesa.
      • Tercer Estat.
    • Divisió real en dos classes socials:
      • Privilegiats.
      • No privilegiats.
    Pàg. 10 Piràmide
  • 14. 2.2.- Els privilegiats.
    • Gaudien de drets i privilegis.
    • Composició: noblesa i clergat.
    • La noblesa:
      • Eren el 2-3% de la població.
      • Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis.
      • Diferències internes segons títol i procedència.
    • El clergat:
      • Eren menys de l’1% de la població.
      • Es dividia en:
        • Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
        • Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
    Imatges pàgs. 5 i 11 dalt
  • 15. 2.3.- Els no privilegiats .
    • Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població.
    • Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat.
    • La burgesia:
      • Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).
      • Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
    • Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…).
    • El camperolat:
      • Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
      • Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
    Imatge p.11 baix
  • 16. 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
    • 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
    • 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.
  • 17. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
    • El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.
    • L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
    • Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.
    • Límits teòrics del poder reial:
      • La llei divina.
      • El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
      • Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
  • 18. 3.2.- Els inicis del parlamentarisme .
    • Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.
    • El model anglès:
      • Revolució de 1649: República fins 1660.
      • Es tracta d’una monarquia parlamentària.
      • L’ Habeas Corpus (1679).
      • La Revolució de 1689:
        • Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
        • Declaració de Drets ( Bill of Rights ): limits al poder reial.
        • Separació de poders.
      • Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
      • Influència en el pensament il·lustrat.
  • 19. 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
    • 4.0.- Introducció.
    • 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
    • 4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
    • 4.3.- El despotisme il·lustrat.
  • 20. 4.0.- Introducció .
    • Causes de la crisi de l’Antic Règim:
      • Expansió del comerç.
      • Noves formes de producció: domestic system i manufactures.
      • Poder econòmic de la burgesia -> demanarà tindre privilegis i poder polític.
      • Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.
  • 21. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració .
    • Ideologia al servei de la burgesia.
    • Precedents:
      • Newton: mètode científic.
      • Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.
    • Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al teocentrisme i la religió).
    Document Pàg. 19
  • 22. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim .
    • Proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
    • Montesquieu: divisió de poders.
    • Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
    • Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
    • Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
  • 23. 4.3.- El despotisme il·lustrat .
    • “ Tot per al poble, però sense el poble”.
    • Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
    • Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).
    • Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons -> caiguda de l’Antic Règim.