Temps De Confrontació A Espanya

2,804 views
2,654 views

Published on

Published in: Travel
2 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,804
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
99
Comments
2
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Temps De Confrontació A Espanya

  1. 1. Temps de confrontació a Espanya 1902-1939
  2. 2. El declivi del torn dinàstic (1898-1917 ) <ul><li>1898, significa la pèrdua de les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. </li></ul><ul><li>S’inicia un programa per a reformar la vida del país: el Regeneracionisme. </li></ul><ul><li>1902: majoria d’edat del rei Alfons XIII. </li></ul><ul><li>Els intents reformistes sense acabar amb la manipulació electoral i el caciquisme del sistema canovista varen ser un fracàs. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Les opcions polítiques al marge del sistema canovista van fent-se més fortes: </li></ul><ul><li>-Republicans </li></ul><ul><li>-Nacionalistes </li></ul><ul><li>-Socialistes </li></ul><ul><li>-Anarquistes </li></ul>
  4. 4. La Setmana tràgica <ul><li>Al 1909 es produeix una revolta popular a Barcelona. </li></ul><ul><li>Motius: la dolenta situació social i econòmica. </li></ul><ul><li>La purna: el reclutament de soldats per a la Guerra d’Africa contra les càbiles berbers. </li></ul><ul><li>Repressió militar i afusellament de Ferrer i Guàrdia (pedagog i anarquista)acusat de ser el cap de la revolta. </li></ul><ul><li>Repulsa popular i canvi de govern: el rei mana governar als liberals </li></ul>
  5. 5. La crisi de 1917 <ul><li>El presidents del govern liberal José Canalejas és assassinat, i tonen a governar els conservadors amb Eduardo Dato. </li></ul><ul><li>Es governa de forma autoritària. </li></ul><ul><li>Esclata una revolta protagonitzada per militars, parlamentaris i sindicats que protesten per la situació política, econòmica i social del país que s’ha vist agreujada per la I Guerra Mundial. </li></ul><ul><li>El govern soluciona la situació momentàniament. </li></ul>
  6. 6. El declivi de la monarquia (1917-1923 ) <ul><li>Forta inestabilitat política, forta conflictivitat social i guerra en Africa caracteritzen aquest període. </li></ul><ul><li>Apareixen els governs de concentració amb polítics de diversos partits, que van canviant de cartera ministerial sense aportar gran cosa. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Forta conflictivitat social que fa que es radicalitzen les posicions dels partits d’esquerra. </li></ul><ul><li>Mobilitzacions obreres a Catalunya (vagues)i camperoles a Andalusia (ocupacions de terres). </li></ul>Vaga de La Canadenca Camperols andalusos
  8. 8. <ul><li>Aparició dels Sindicats Lliures al servei dels empresaris i del govern que atemorien i assassinaven a dirigents obrers i rebentaven les vagues. El pistolerisme es fa quotidià. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>La guerra d’Africa continua. </li></ul><ul><li>Derrrota d’Annual (1921): més de 12.000 soldats espanyols varen morir en la seua retirada cap a la costa. </li></ul><ul><li>Els partits d’esquerres acusen als militars i al rei de la masacre. </li></ul>La derrota de Annual
  10. 10. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) <ul><li>Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, protagonitza un colp d’Estat recolçat per la patronal, els conservadors i el rei. </li></ul><ul><li>El cop es justifica per la falta de solucions del sistema parlamentari. Primo pensa que es pot governar sense partits polítics. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>La dictadura va suspendre la Constitució, va dissoldre el Parlament, va prohibir els partits polítics i els sindicats (a excepció del PSOE que li dona el seu suport) i va establir la censura. </li></ul><ul><li>Va prohibir tota expressió pública de catalanisme, i va reprimir als intel·lectuals, professors universitaris (Unamuno) i organitzacions d’esquerra. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>La resolució del conflicte africà va jugar al seu favor,així com la conjuntura econòmica favorable. </li></ul><ul><li>L’arribada dels efectes de la crisi de 1929 farà que augmente la seua impopularitat per la falta de solucions i Primo dimitirà en gener de 1930. </li></ul>Desembarcament d’Alhucemas Primo de Rivera dimite
  13. 13. De la monarquia a la República . <ul><li>El general Berenguer succeeix a Primo i prepara unes eleccions par a tornar al constitucionalisme. </li></ul><ul><li>Les eleccions municipals es convoquen el 12 d’Abril de 1931. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>L’oposició a la monarquia es presenta unida (republicans, socialistes, nacionalistes d’esquerra). </li></ul><ul><li>Els partits monàrquics es presenten dividits. </li></ul><ul><li>Els resultats donen la victòria a la coalició republicana en les àrees urbanes i als monàrquics a les àrees rurals. </li></ul><ul><li>Els sistema electoral dona la victòria als republicans: el 14 d’abril es proclama la II República i el rei se’n va a l’exili. </li></ul>
  15. 15. El govern provisional <ul><li>Primeres mesures: </li></ul><ul><li>-Amnistia per als presos polítics </li></ul><ul><li>-Llibertat de partits i sindicats. </li></ul><ul><li>-Jornada de huit hores. </li></ul><ul><li>-Llei de jurats mixtos (patrons i treballadors) </li></ul><ul><li>-Generalitat provisional de Catalunya </li></ul><ul><li>-Convocatòria de Corts Constituents. </li></ul>Alcalá Zamora, primer President de la República.
  16. 16. <ul><li>Primers problemes: </li></ul><ul><li>-Reacció contra l’església per el seu recolzament a la monarquia: crema de convents i esglésies. </li></ul><ul><li>-Vagues obreres convocades pels anarquistes que volen la revolució social i no la república burgesa . </li></ul>
  17. 17. La Constitució de 1931. <ul><li>Aprovada al desembre de 1931. </li></ul><ul><li>Sufragi universal, masculí i femení. </li></ul><ul><li>Aconfessionalitat de l’Estat </li></ul><ul><li>Declaració de drets individuals. </li></ul><ul><li>Llibertats públiques i privades. </li></ul><ul><li>Propietat privada però amb dret d’expropiació pel bé comú. </li></ul><ul><li>Una única cambra tindrà el poder legislatiu. </li></ul><ul><li>Poder executiu en el govern i el President de la República. </li></ul><ul><li>Poder judicial independent. </li></ul><ul><li>Estat únic amb possibilitat de governs autonòmics. </li></ul><ul><li>Primer President de la República: Niceto Alcalá Zamora. </li></ul><ul><li>President del govern: Manuel Azaña. </li></ul>
  18. 18. El Bienni Reformista (1931-1933) <ul><li>El primer govern és una coalició de republicans, socialistes i nacionalistes. </li></ul><ul><li>El seu objectiu és modernitzar Espanya el més ràpidament possible ja que els militars i els monàrquics no semblen contents amb la República. </li></ul>
  19. 19. Reforma militar <ul><li>L’exèrcit espanyol està endarrerit i i és macrocefàlic, la reforma militar vol solucionar eixos problemes i eliminar el perill colpista dels militars. </li></ul><ul><li>La Llei de retirs permet la jubilació anticipada dels oficials que ho desitgen amb la totalitat del salari (es retiraran, justament, els oficials menys problemàtics). </li></ul><ul><li>Es tanca l’Acadèmia Militar de Saragossa, dirigida pel general Franco. </li></ul><ul><li>Es trasllada a llocs més perifèrics a alguns generals (Franco a Canàries, Mola a Pamplona, Godet a Mallorca, etc.) </li></ul>
  20. 20. Reforma religiosa i educativa. <ul><li>Intent de disminuir el pes de l’Església catòlica en la societat espanyola i la seua influència en l’educació. </li></ul><ul><li>L’Església es separa de l’Estat. </li></ul><ul><li>No hi ha subvencions econòmiques a l’Església. </li></ul><ul><li>Es prohibeix l’ensenyament a les ordres religioses, l’Estat se’n ocuparà mitjançat la creació d’escoles públiques. Es tracta de l’etapa de major inversió de diners en creació d’escoles i de mestres fins eixe moment. </li></ul><ul><li>Es va dissoldre la Companyia de Jesús. </li></ul><ul><li>Es crea el matrimoni civil. </li></ul><ul><li>Es crea el registre civil. </li></ul><ul><li>Els cementeris seran municipals. </li></ul><ul><li>Es crea una llei de divorci. </li></ul>
  21. 21. Reforma territorial. <ul><li>Descentralització de l’Estat. </li></ul><ul><li>Elaboració d’Estatuts d’Autonomia. </li></ul><ul><li>S’aproven el català i el basc. </li></ul><ul><li>El gallec i el valencià no s’arriben a aprovar per l’inici de la Guerra Civil. </li></ul>
  22. 22. Reforma agraria. <ul><li>La meitat sud d’Espanya té una grans quantitat de grans propietats: latifundis. </li></ul><ul><li>Al mateix temps aglutina una gran quantitat de camperols sense terra: jornalers. </li></ul><ul><li>Els jornalers depenen del seu treball per poder viure, si no treballen no mengen. La misèria és extrema. </li></ul><ul><li>La Llei de 1932, declara expropiables les finques sense cultivar, i eixes terres es podran repartir entre els llauradors. La llei s’aprova després de l’intent de colp d’Estat de Sanjurjo al 1932. </li></ul><ul><li>Les expropiacions es faran amb indemnitzacions pagades per l’IRA (Institut de Reforma Agrària). </li></ul><ul><li>La reforma és lenta: burocratització, traves dels propietaris, falta de diners, etc. </li></ul><ul><li>Els jornalers demanen més rapidesa en l’aplicació de les mesures; alguns comencen a ocupar terres, comencen a perdre la paciència amb la República. </li></ul>
  23. 23. <ul><li>¿Qui s’oposa a les reformes? </li></ul><ul><li>-Grans propietaris agraris. </li></ul><ul><li>-Jerarquia de l’Església Catòlica. </li></ul><ul><li>-Part de l’exèrcit. </li></ul><ul><li>-Amplis sectors de les classes altes i mitjanes. </li></ul><ul><li>-La UGT es radicalitza i la FAI demana la revolució social per la lentitud de les reformes republicanes. La República no dubtarà en reprimir eixes manifestacions (l’Alt Llobregat al 1932 i Casas Viejas al 1933) </li></ul>
  24. 24. <ul><li>Les forces de la dreta s’agrupen en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per José María Gil Robles. </li></ul><ul><li>Més a la dreta sorgirà la Falange Española de carcter feixista, dirigida per José Antonio Primo de Rivera. </li></ul><ul><li>Els carlins i el monàrquics també s’uniran a la oposició a la República. </li></ul>
  25. 25. El Bienni Negre (1933-1936) <ul><li>Noves eleccions legislatives al novembre de 1933 (Azaña havia dimitit després de les protestes per la repressió de Casas Viejas). </li></ul><ul><li>La coalició de centre-dreta guanya. </li></ul><ul><li>Alejandro Lerroux (Partit Radical, de centre) es triat nou president del govern, recolsat per la CEDA. </li></ul><ul><li>S’inicia una tasca contrareformista: paralització de la reforma agrària, acostament al Vaticà, amnistia als militars colpistes, etc. </li></ul><ul><li>Els partits d’esquerra es radicalitzen. </li></ul>
  26. 26. <ul><li>Quan al 1934 entren al govern tres ministres de la CEDA, esclatarà una revolta a tot el país que sòls triomfarà a Astúries i Catalunya. </li></ul><ul><li>A Astúries totes les forces obreres d’esquerra s’uniran i controlaran tota la conca minera. La derrota vindrà per part de l’exèrcit de regulars comandat per Franco. </li></ul><ul><li>A Catalunya, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Quan siga derrotat, serà empresonant i dissolta la Generalitat. </li></ul><ul><li>La revolució d’octubre de 1934, s’ha vist com un assaig de la posterior Guerra Civil, sobre tot per la forma de ser sufocada i per la repressió que va seguir. </li></ul>
  27. 27. El Front Popular (1936) <ul><li>Noves eleccions a febrer de 1936. </li></ul><ul><li>Els partits de centreesquerra es presenten units. La CNT recomana votar a aquesta coalició. Volen recuperar l’esperit del primer bienni. </li></ul><ul><li>La dreta es presenta dividida. Vol reformar la Constitució de 1931 de forma més conservadora. </li></ul><ul><li>La victòria és per al Front Popular. </li></ul><ul><li>Azaña serà President de la República. </li></ul><ul><li>Es reprenen les reformes iniciades al 1931. </li></ul>
  28. 28. El Colp d’Estat. <ul><li>La divisió entre dretes i esquerres és patent. </li></ul><ul><li>Les esquerres volen la revolució. </li></ul><ul><li>Les dretes volen acabar amb la República. </li></ul><ul><li>L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) en represàlia per l’assassinat del Tinent Castillo (socialista), serà la senyal de partida del colp d’Estat. </li></ul><ul><li>El 17 de juliol en Àfrica i el 18 en la península s’inicia el colp. </li></ul>
  29. 29. L’esclat de la guerra Civil (1936-1939) <ul><li>El 19 de juliol es reparteixen armes als sindicats i partits polítics del Front Popular per defensar la legalitat. </li></ul><ul><li>L’alçament serà derrotat en Madrid, Catalunya, País Basc, Astúries, Santander, Llevant, part de Castella, Extremadura i Andalucia. </li></ul><ul><li>El colp ha fracasat, però Franco decideix iniciar una guerra civil per tal de derrotar a la República. </li></ul>
  30. 30. <ul><li>La guerra es va veure con un enfrontament entre democràcia i feixisme. </li></ul><ul><li>Els sublevats comptarem amb l’ajuda d’Alemanya i Itàlia (aviació, artilleria, transmissions, tropes). </li></ul><ul><li>Els països democràtics defensaren una política de no intervenció, pensant en endarrerir la guerra a Europa. </li></ul><ul><li>L’URSS va ser l’aliat principal de la República (armes i assessors). </li></ul><ul><li>Molts voluntaris arriben per a defensar la República i s’agrupen en les Brigades Internacionals. </li></ul>
  31. 31. La zona republicana: guerra i revolució. <ul><li>Formació de comités (òrgans de poder popular) que dirigien l’esforç bèl·lic i la vida a la rereguarda. </li></ul><ul><li>S’ocupen de col·lectivitzar fàbriques i terres. </li></ul><ul><li>Es forma un govern de coalicició de totes les forces lleials a la República per a intentar controlar la revolució i la repressió incontrolada, per a mantenir la legalitat constitucional. </li></ul><ul><li>Es crearà l’Exèrcit Popular fusionant les milícies. </li></ul><ul><li>Sorgiran enfrontaments entre els republicans: els partidaris de guanyar la guerra (republicans, comunistes i socialistes) i els partidaris de continuar la revolució (anarquistes). </li></ul>
  32. 32. La zona sublevada: una dictadura militar. <ul><li>El general Franco és el generalíssim i cap de govern, amb plens poders. </li></ul><ul><li>Totes les forces polítiques són unificades en Falange Española Tradicionalista y de la Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de la JONS). </li></ul><ul><li>El govern s’inspira en el feixisme i té a la religió catòlica com a eix central (la guerra és una croada contra el comunisme) </li></ul><ul><li>Es va eliminar tota la legislació republicana. </li></ul><ul><li>La repressió de tot el que és republicà va ser molt dura i sistemàtica, per tal d’evitar qualsevol oposició al nou Estat. </li></ul>
  33. 33. L’evolució bel·lica <ul><li>Els sublevats van del sud cap a Madrid. La defensa de la capital va ser molt dura i Franco decideix canviar de front. </li></ul><ul><li>La seguent etapa vorà la caiguda del nord, malgrat que la República va obrir els fronts de Teruel i Madrid. </li></ul><ul><li>La tercera i última ofensiva va ser la del Ebre per a intentar fer retrocedir a les tropes franquistes. Va fracasr i Franco avança cap a Barcelona i la frontera amb França. </li></ul>
  34. 34. <ul><li>L’1 d’abril finalitza la guerra amb la victòria franquista. </li></ul><ul><li>S’inicia l’exili cap a França (més de mig milió de persones). </li></ul><ul><li>Els republicans exiliat participen en la resistència francesa i en la II Guerra Mundial, molts moriran en camps de concentració nazis. </li></ul><ul><li>Altes aniran a sud-americà o a l’URSS. </li></ul><ul><li>Els que es quedaren patiran persecució, empresonament i mort durant la dura postguerra. </li></ul>

×