Relleu

2,709 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,709
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,056
Actions
Shares
0
Downloads
32
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Relleu

    1. 1. El relleu peninsular i el relleu del territori valencià Dr. Josep E. Pardo Pascual Dept. Eng. Cartogràfica, Geodesia i Fotogrametria Universitat Politècnica de València Curs d’Actualització de coneixements de Geografia 17 d’Octubre del 2003
    2. 2. Per què no mirar-ho de prop... Comencem observant la realitat i decobrim la gran diversitat de paisatges d’Espanya
    3. 3. Paisatges castellans: serralades formades per materials resistentes i espais deposicionals on s’acumulen els sediments més recents Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3cIII.
    4. 4. Muntanya mediterrània (la vall del Riu Millars) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3cI.
    5. 5. Paisatges de l’Espanya humida Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3cI.
    6. 6. Les planes mediterrànies amb un intensa i antiga ocpuació agrícola Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3cII Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c2.
    7. 7. Costa de Fuerteventura: volcànica Lapiaz a la Tramuntana de Mallorca : Conca del Riu Mula: bad lands Teide Fotos preses de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 6.10
    8. 8. Observació de la realitat: Diversitat de paisatges RELLEU CLIMA ECOSISTEMES ACCIÓ HUMANA El relleu influeix sobre la resta dels factors i no es veu, en la mateixa mesura, determinat per ells (a determinades escales) <ul><li>Significació del relleu: </li></ul><ul><ul><ul><li>Orografia: altitud, orientació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Posicionament geogràfic </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Litologia </li></ul></ul></ul>Història geològica
    9. 9. Font: Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 21
    10. 10. <ul><li>Era Primària o Paleozoïca (600-225 MA) </li></ul><ul><li>- Materials més antics d’Espanya </li></ul><ul><li>Primera fita significativa: Orogenia hercínica: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Creació del Massís Hespèric (a l’oest peninsular) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Emisions magmàtiques (intrusions granítiques) i metamorfisme de les roques preexistents. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Relleus actuals determinats per l’erosió diferencial o per reactivacions posteriors. </li></ul></ul></ul></ul>Història geològica 1.
    11. 11. Riu Tajo al seu pas per Almarza. Batòlit granític, serres hercíniques i dipòsits miocens. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c17.
    12. 12. Castejada (Cáceres) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c16.
    13. 14. Migmatites. Vivero (Lugo) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 5.I.
    14. 15. El Espinar (Segovia): morfologia granítica Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 5.II.
    15. 16. Morfologia granítica: Serra do Gistral (Lugo)
    16. 17. Serra do Gistral. Pedrisses i berrocals granítics
    17. 19. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 5 III.
    18. 20. Miño per Ourense. Paisatges per l’interior de Galícia: Homogeneïtat en els usos i en la orografia Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3C25.
    19. 21. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c24. Ourense
    20. 22. <ul><li>Era Secundària o Mesozoïca (225-68 MA) </li></ul><ul><li>Era caracteritzada per la calma orogènica </li></ul><ul><li>Predomini dels processos geològics externs: erosió i sedimentació. </li></ul><ul><li>Fixar atenció sobre: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Transgressió marina </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Sedimentació desigual: fortes acumulacions en les foses pirenenques i bètiques. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Tipologia del sediments: els predomini dels carbonats, junt al massisos elevats trobem dipòsits terrigens. D’aquesta era són una bona part de les roques que conformen el relleu actual. </li></ul></ul></ul></ul>Història geològica 2.
    21. 23. Pres de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 23
    22. 24. <ul><li>Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA) </li></ul><ul><li>Es configura l’esquema morfoestructural que explica l’actual relleu peninsular. </li></ul><ul><li>El fet més significatiu és l’existència de l’orogenia Alpina (50 –22,5 MA): </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Tectònicament : avanç de la placa africana sobre l’euroasiàtica. Forts plegaments en primeres fases i posteriorment distensió amb fallaments normals i creació de foses. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Geomorfològicament : efectes desiguals segons els materials preexistents: </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Massís hespèric: materials rígids. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Sediments marins de fosa : dipòsits sedimentàris de gran potència però formats per materials poc rígids. </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Plataforma sedimentària de fora les fosses: Dipòsits sedimentaris de menor potència i formats per sediments poc rígids. </li></ul></ul></ul></ul></ul>Història geològica 3.
    23. 25. <ul><li>Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA) </li></ul><ul><li>Efectes més significatius de l’orgenia Alpina (50-22 MA): </li></ul><ul><ul><li>Formació dels Pirineus : plegament i alçament dels materials que ocupaven la fossa. Emisió de materials magmàtics </li></ul></ul><ul><ul><li>Formació de les Bètiques per plegament i alçament dels materials de les foses. Emisió materials magmàtics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Formació de dues depressions davant les noves cordilleres: Ebre i Guadalquivir. </li></ul></ul><ul><ul><li>Plegament menys virulent de les masses sedimentàries dels mars menys profunds: Part oriental de la C. Cantàbrica, Sistema Ibèric . Al final de Terciàri hi ha processos distensius que obrin amplies fosses. </li></ul></ul><ul><ul><li>Enfonsament de l’antic Massís de l’Ebre i plegament de la Cordillera Costero Catalana (format per materials de cobertera al sud i en part paleozoics al nord). </li></ul></ul><ul><ul><li>Esforç tectònic alça l’extrem meridional del Massís Hespèric en contacte amb la fossa del Guadalquivir: Sierra Morena. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’antic massís hespèric, format per materials rígids no es plega, sino que es fractura: Sistema Central i Montes de Toledo </li></ul></ul>Història geològica 4.
    24. 26. Història geològica 5. Era Terciària o Cenozoïca (68-2 MA) <ul><li>Període postorogènic : Dominancia dels processos de sedimentació en les depressions junt a les serralades durant tot el Neògen. </li></ul><ul><ul><ul><li>Rebliment amb sediments continentals (en ocasions llacunars) de les amplies planicies de la Meseta. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sedimentació entorn a les orles muntanyoses </li></ul></ul></ul>Era Quaternària (2-0 MA) <ul><li>Continuen els processos erosius i sedimentaris. Detalls: </li></ul><ul><ul><ul><li>Glaciarisme (zones elevades). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Rebliment sedimentari. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Continuació en la formació dels grans edificis al.luvials (planes s d’inundació, cons al.luvials). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Formació de restingues i albuferes. </li></ul></ul></ul><ul><li>- L’acció humana </li></ul>
    25. 27. Pres de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 32
    26. 28. Pirineo aragonés: Sabiñanigo Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c19
    27. 29. Sabiñánigo (Huesca) Valle Glaciar P.N. Ordesa Presa de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 32 Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c18.
    28. 30. Sierra de Gádor i Campo de Dalias (ventall al.luvial del riu Adra) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c15.
    29. 31. Mar de plàstics al Ejido (Almería) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c14.
    30. 32. Murcia-Alcantarilla: plana d’inundació, serres bètiques i raiguers i ventalls al.luvials. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c23.
    31. 33. Alcantarilla (Regió de Múrcia) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c23.
    32. 34. Río Guadalquivir aigües amunt de Córdoba, per terres d’oliveres. Junt al riu hi ha les terrasses al.luvials. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c13
    33. 35. Depressió del Guadalquivir a Carpio (Córdoba) Depressió de l’Ebre a San Adrián (Navarra) Presa de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 35 Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c12.
    34. 36. Estrats plegats a Zumaia, Guipuzcoa Monte Alluitz (Vizcaya) Presa de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 36 Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 5.IV.
    35. 37. Serres o depressions a la Cordillera Ibèrica: la vall del riu Jalón que vessa a l’Ebre per la seua marge esquerra Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c5.
    36. 38. Almunia de Doña Godina Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c5.
    37. 39. Sierra Morena (Córdoba) Tomado de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 34
    38. 40. Font: Pedraza Gilsanz, J. (1996): Geomorfología. Principios, métodos y aplicaciones, Rueda, Madrid, p. 354.
    39. 41. Àrea de Manzanares, Membrilla i la Solana. Observeu la distribució dels cultius a les zones de sedimentació miocena i la seua escassesa sobre les pissarres paleozoïques (SW ) i els sistemes de reg. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c11.
    40. 42. Membrilla (Ciudad Real) Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c10
    41. 43. La vall del riu Carrión: dipòsits miocens i plana d’inuncació. Fixeu-vos en el parcelari. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c9
    42. 44. Paredes de Nava (Palencia) Paisaje de páramo Valladolid Presa de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 33 Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina 3c8.
    43. 45. Delta de l’Ebre Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo I, IGN, làmina5 V.
    44. 46. Pres de : Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 32
    45. 47. Font: Muñoz Delgado, Mª C. (2001): Geografía 2º Bachillerato , Anaya, Madrid, p. 21
    46. 48. Pres de Atlas del Mundo Aguilar (1988) p. 100
    47. 49. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo II, IGN, làmina. 17.4
    48. 50. Pres de CNIG (1995): Atlas Nacional de España , Tomo II, IGN, làmina. 17.5

    ×