Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix

3,133 views
2,813 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,133
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
171
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix

  1. 1. Industrialització i societat en l’Espanya del segle XIX
  2. 2. La població espanyola al segle XIX <ul><li>Baixada de la mortalitat i manteniment de la natalitat provoquen un augment de la població. </li></ul><ul><li>Millores agrícoles, higièniques i sanitàries afavoreixen la situació. </li></ul><ul><li>El creixement és desigual al centre peninsular ia la perifèria. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>La població es concentra a les ciutats a la recerca de millores en la seua vida,. </li></ul><ul><li>Les ciutats creixen i han de planificar nous barris per atendre les noves necessitats. </li></ul>
  4. 4. Les transformacions en l’agricultura <ul><li>Els liberals desmonten el Règim senyorial, desvinculen i desamortitzen la major part de les terres que pertanyen a l’Església i als Ajuntaments. </li></ul><ul><li>Eixes terres es converteixen en propietat privada. </li></ul><ul><li>Una bona part de la terra continua en mans dels rendiste en forma de latifundis. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>La terra es comprada pels burgesos. </li></ul><ul><li>Els llauradors resten com a jornalers amb poca capacitat de compra de productes industrials. </li></ul><ul><li>La mecanització es ralentitza per l’abundància de mà d’obra </li></ul>
  6. 6. El fracàs de la Revolució industrial <ul><li>CAUSES: </li></ul><ul><li>Escassa capacitat de compra, baix nivell adquisitiu dela població espanyola. </li></ul><ul><li>Manca d’inversions i de burgesia industrial. </li></ul><ul><li>Retard en la creació d’una xarxa de transports. </li></ul><ul><li>Escassetat de fonts d’energia. </li></ul><ul><li>Posició allunyada d’Espanya dels nuclis més industrials d’Europa. </li></ul>
  7. 7. La Siderúrgia <ul><li>Andalusia (Màlaga i Huelva), disposava de mineral de ferro però no de carbó, això provoca el sue declivi. </li></ul><ul><li>Astúries, carbó de poca qualitat però en abundàmcia, això provoca la instal·lació d’alts forns. </li></ul><ul><li>País Basc, expòrta mineral de ferro de bona qualitat i, com a flete de retorn, imposta carbó gal·lés de bona qualitat. La industria siderúrgica es desenvolupa ràpidament. Després vindrà la industria mecànica i naval, i la banca (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia) </li></ul>
  8. 8. La industria Tèxtil <ul><li>Es desenvolupa a Catalunya aprofitant una tradició textil anterior amb la compra de maquinària anglesa i la introducció de la màquina de vapor. </li></ul><ul><li>L’existència del port de Barcelona permeteix l’eixida de la producció i l’entrada de primeres matèries (carbó). </li></ul>
  9. 9. L’explotació minera <ul><li>El subsòl espanyol s’explota masivament a partir de la Llei de mines de 1868. </li></ul><ul><li>Plom (Linares, La Carolina) </li></ul><ul><li>Coure (Riotinto) </li></ul><ul><li>Mercuri (Almadén) </li></ul><ul><li>Zinc (Reocín) </li></ul><ul><li>Hulla (Astúries) </li></ul><ul><li>Ferro (Biscaia) </li></ul>
  10. 10. <ul><li>L’explotació minera va ser atorgada a companyies estrangeres i el mineral se’n va anar a Europa. </li></ul><ul><li>Espanya es va a convertir en el principal subministrador de ferro d’Europa. </li></ul>
  11. 11. La construcció del ferrocarril <ul><li>Fins a 1855 hi havia en Espanya dues línies ferries: Madrid-Aranjuez i Barcelona-Mataró. </li></ul><ul><li>La Llei general de ferrocarrils de 1855 impulsarà la seua construcció. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>La siderúrgia espanyola no podrà cobrir la demanda de ferro per a la seua construcció i la major part de materials va ser importat. </li></ul><ul><li>La xarxa es va planificar de forma radial. </li></ul><ul><li>L’ample de via va ser major que l’europeu (augment de costos i de temps en el transport internacional). </li></ul><ul><li>Ajuda ala vertebració del mercat nacional i al trasllat de persones. </li></ul>
  13. 13. LA INDUSTRIA ESPAÑOLA DESDE FINALES DEL S.XIX <ul><li>La industria es diversifica (metalúrgica, química i naval) </li></ul><ul><li>L’electricitat possibilita la mecanització del proces industrial. </li></ul><ul><li>La difusió del petróli iy el motor de explosió obrin pas a la industria de l’automòbil. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>La Industria s’esten del País Basc i Catalunya a nous focus en Astúries, Cominutat Valenciana i Madrid. </li></ul><ul><li>Es produeixen profunds desequilibris en la distribució regional de la riquesa. </li></ul>
  15. 15. LA SOCIETAT ESPANYOLA DEL SEGLE XIX. <ul><li>El predomini del sector agrícola i l’escas desenvolupament industrial, aniran asociats a la debilitat de la burgesia i a la gran influència de l’església. </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Molts camperols emigren a les ciutats i conformen junt als artesans sense treball el proletariat industrial. </li></ul><ul><li>Les duríssimes condicions de vida dels jornalers ,seran motiu de numbroses revoltes camperoles. </li></ul>
  17. 17. MOVIMENT OBRER :INICIS DE L’ OBRERISME <ul><li>El limitat procés d’industrialització implicarà l’existència d’escas nombre d’obrers industrials. </li></ul><ul><li>Primeres formes de protesta de caràcter ludista. </li></ul><ul><li>1855: Primera vaga general en Barcelona. </li></ul><ul><li>1870: Creació de la Federació Espanyola de l’Asociació Internacional de Treballadors. Per aquesta via es difon en Espanya el marxisme i l’anarquisme. </li></ul>
  18. 18. L’ANARQUISME <ul><li>Arrela amb força entre els obrers de Catalunya i el camperolat andalús. </li></ul><ul><li>1910: el corrent anarco-sindicalista funda la Confederació Nacional del Treball (CNT) . </li></ul>
  19. 19. EL SOCIALIME <ul><li>S’estén entre el proletariat i certa classe mitjana a Madrid ,País Basc i Astúries. </li></ul><ul><li>Al 1879 se funda el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) . </li></ul><ul><li>Al 1888 se crea la Unión General de Trabajadores (UGT) </li></ul>

×