Industrialització i societat en l’Espanya del segle XIX

La població espanyola al segle XIX Baixada de la mortalitat i manteniment de la natalitat provoquen un augment de la població. Millores agrícoles, higièniques i sanitàries afavoreixen la situació. El creixement és desigual al centre peninsular ia la perifèria.

Baixada de la mortalitat i manteniment de la natalitat provoquen un augment de la població.

Millores agrícoles, higièniques i sanitàries afavoreixen la situació.

El creixement és desigual al centre peninsular ia la perifèria.

La població es concentra a les ciutats a la recerca de millores en la seua vida,. Les ciutats creixen i han de planificar nous barris per atendre les noves necessitats.

La població es concentra a les ciutats a la recerca de millores en la seua vida,.

Les ciutats creixen i han de planificar nous barris per atendre les noves necessitats.

Les transformacions en l’agricultura Els liberals desmonten el Règim senyorial, desvinculen i desamortitzen la major part de les terres que pertanyen a l’Església i als Ajuntaments. Eixes terres es converteixen en propietat privada. Una bona part de la terra continua en mans dels rendiste en forma de latifundis.

Els liberals desmonten el Règim senyorial, desvinculen i desamortitzen la major part de les terres que pertanyen a l’Església i als Ajuntaments.

Eixes terres es converteixen en propietat privada.

Una bona part de la terra continua en mans dels rendiste en forma de latifundis.

La terra es comprada pels burgesos. Els llauradors resten com a jornalers amb poca capacitat de compra de productes industrials. La mecanització es ralentitza per l’abundància de mà d’obra

La terra es comprada pels burgesos.

Els llauradors resten com a jornalers amb poca capacitat de compra de productes industrials.

La mecanització es ralentitza per l’abundància de mà d’obra

El fracàs de la Revolució industrial CAUSES: Escassa capacitat de compra, baix nivell adquisitiu dela població espanyola. Manca d’inversions i de burgesia industrial. Retard en la creació d’una xarxa de transports. Escassetat de fonts d’energia. Posició allunyada d’Espanya dels nuclis més industrials d’Europa.

CAUSES:

Escassa capacitat de compra, baix nivell adquisitiu dela població espanyola.

Manca d’inversions i de burgesia industrial.

Retard en la creació d’una xarxa de transports.

Escassetat de fonts d’energia.

Posició allunyada d’Espanya dels nuclis més industrials d’Europa.

La Siderúrgia Andalusia (Màlaga i Huelva), disposava de mineral de ferro però no de carbó, això provoca el sue declivi. Astúries, carbó de poca qualitat però en abundàmcia, això provoca la instal·lació d’alts forns. País Basc, expòrta mineral de ferro de bona qualitat i, com a flete de retorn, imposta carbó gal·lés de bona qualitat. La industria siderúrgica es desenvolupa ràpidament. Després vindrà la industria mecànica i naval, i la banca (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia)

Andalusia (Màlaga i Huelva), disposava de mineral de ferro però no de carbó, això provoca el sue declivi.

Astúries, carbó de poca qualitat però en abundàmcia, això provoca la instal·lació d’alts forns.

País Basc, expòrta mineral de ferro de bona qualitat i, com a flete de retorn, imposta carbó gal·lés de bona qualitat. La industria siderúrgica es desenvolupa ràpidament. Després vindrà la industria mecànica i naval, i la banca (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia)

La industria Tèxtil Es desenvolupa a Catalunya aprofitant una tradició textil anterior amb la compra de maquinària anglesa i la introducció de la màquina de vapor. L’existència del port de Barcelona permeteix l’eixida de la producció i l’entrada de primeres matèries (carbó).

Es desenvolupa a Catalunya aprofitant una tradició textil anterior amb la compra de maquinària anglesa i la introducció de la màquina de vapor.

L’existència del port de Barcelona permeteix l’eixida de la producció i l’entrada de primeres matèries (carbó).

L’explotació minera El subsòl espanyol s’explota masivament a partir de la Llei de mines de 1868. Plom (Linares, La Carolina) Coure (Riotinto) Mercuri (Almadén) Zinc (Reocín) Hulla (Astúries) Ferro (Biscaia)

El subsòl espanyol s’explota masivament a partir de la Llei de mines de 1868.

Plom (Linares, La Carolina)

Coure (Riotinto)

Mercuri (Almadén)

Zinc (Reocín)

Hulla (Astúries)

Ferro (Biscaia)

L’explotació minera va ser atorgada a companyies estrangeres i el mineral se’n va anar a Europa. Espanya es va a convertir en el principal subministrador de ferro d’Europa.

L’explotació minera va ser atorgada a companyies estrangeres i el mineral se’n va anar a Europa.

Espanya es va a convertir en el principal subministrador de ferro d’Europa.

La construcció del ferrocarril Fins a 1855 hi havia en Espanya dues línies ferries: Madrid-Aranjuez i Barcelona-Mataró. La Llei general de ferrocarrils de 1855 impulsarà la seua construcció.

Fins a 1855 hi havia en Espanya dues línies ferries: Madrid-Aranjuez i Barcelona-Mataró.

La Llei general de ferrocarrils de 1855 impulsarà la seua construcció.

La siderúrgia espanyola no podrà cobrir la demanda de ferro per a la seua construcció i la major part de materials va ser importat. La xarxa es va planificar de forma radial. L’ample de via va ser major que l’europeu (augment de costos i de temps en el transport internacional). Ajuda ala vertebració del mercat nacional i al trasllat de persones.

La siderúrgia espanyola no podrà cobrir la demanda de ferro per a la seua construcció i la major part de materials va ser importat.

La xarxa es va planificar de forma radial.

L’ample de via va ser major que l’europeu (augment de costos i de temps en el transport internacional).

Ajuda ala vertebració del mercat nacional i al trasllat de persones.

LA INDUSTRIA ESPAÑOLA DESDE FINALES DEL S.XIX La industria es diversifica (metalúrgica, química i naval) L’electricitat possibilita la mecanització del proces industrial. La difusió del petróli iy el motor de explosió obrin pas a la industria de l’automòbil.

La industria es diversifica (metalúrgica, química i naval)

L’electricitat possibilita la mecanització del proces industrial.

La difusió del petróli iy el motor de explosió obrin pas a la industria de l’automòbil.

La Industria s’esten del País Basc i Catalunya a nous focus en Astúries, Cominutat Valenciana i Madrid. Es produeixen profunds desequilibris en la distribució regional de la riquesa.

La Industria s’esten del País Basc i Catalunya a nous focus en Astúries, Cominutat Valenciana i Madrid.

Es produeixen profunds desequilibris en la distribució regional de la riquesa.

LA SOCIETAT ESPANYOLA DEL SEGLE XIX. El predomini del sector agrícola i l’escas desenvolupament industrial, aniran asociats a la debilitat de la burgesia i a la gran influència de l’església.

El predomini del sector agrícola i l’escas desenvolupament industrial, aniran asociats a la debilitat de la burgesia i a la gran influència de l’església.

Molts camperols emigren a les ciutats i conformen junt als artesans sense treball el proletariat industrial. Les duríssimes condicions de vida dels jornalers ,seran motiu de numbroses revoltes camperoles.

Molts camperols emigren a les ciutats i conformen junt als artesans sense treball el proletariat industrial.

Les duríssimes condicions de vida dels jornalers ,seran motiu de numbroses revoltes camperoles.

MOVIMENT OBRER :INICIS DE L’ OBRERISME El limitat procés d’industrialització implicarà l’existència d’escas nombre d’obrers industrials. Primeres formes de protesta de caràcter ludista. 1855: Primera vaga general en Barcelona. 1870: Creació de la Federació Espanyola de l’Asociació Internacional de Treballadors. Per aquesta via es difon en Espanya el marxisme i l’anarquisme.

El limitat procés d’industrialització implicarà l’existència d’escas nombre d’obrers industrials.

Primeres formes de protesta de caràcter ludista.

1855: Primera vaga general en Barcelona.

1870: Creació de la Federació Espanyola de l’Asociació Internacional de Treballadors. Per aquesta via es difon en Espanya el marxisme i l’anarquisme.

L’ANARQUISME Arrela amb força entre els obrers de Catalunya i el camperolat andalús. 1910: el corrent anarco-sindicalista funda la Confederació Nacional del Treball (CNT) .

Arrela amb força entre els obrers de Catalunya i el camperolat andalús.

1910: el corrent anarco-sindicalista funda la Confederació Nacional del Treball (CNT) .

EL SOCIALIME S’estén entre el proletariat i certa classe mitjana a Madrid ,País Basc i Astúries. Al 1879 se funda el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) . Al 1888 se crea la Unión General de Trabajadores (UGT)

S’estén entre el proletariat i certa classe mitjana a Madrid ,País Basc i Astúries.

Al 1879 se funda el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) .

Al 1888 se crea la Unión General de Trabajadores (UGT)