Pèrdua de biodiversitat i Incendis forestals
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pèrdua de biodiversitat i Incendis forestals

on

  • 811 views

 

Statistics

Views

Total Views
811
Views on SlideShare
727
Embed Views
84

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 84

http://cnxarccmc.blogspot.com.es 84

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Pèrdua de biodiversitat i Incendis forestals Presentation Transcript

  • 1.  Introducció Per què és un problema greu la pèrdua de biodiversitat? Perque significa la limitació despècies al nostre planeta; durant molts milers danys lespècie humana va crèixer sense que la seva influència sobre la resta dels éssers vius fos decisiva per a la seva existència però en els dos últims milennis el seu creixement ha estat exponencial, ha ocupat quasi tots els ecosistemes de la Terra i la seva pressió sobre les altres espècies és imparable. Els humans estan a punt de provocar una crisi biològica sense precedents. Els canvis introduits són massa ràpids i els ecosistemes tendeixen a simplificar-se, o sigui, passen a ser cada vegada més vulnerables. Els efectes negatius de lésser humà sobre els altres éssers vius es fan cada vegada més palpables.
  • 2. Què és la biodiversitat? Sentén per biodiversitat, o diversitat biològica, el conjunt de totes les espècies existents, els seus gens i els ecosistemes en els que s integren. El fet de que encara es desconegui el nombre despècies existents, justifica ampliament la necessitat d actuar amb vistes a la protecció i el manteniment de la biodiversitat. A partir de la conferència de Rio de Janeiro (1992) en el terme biodiversitat sengloben tres conceptes: Varietat despècies que hi ha sobre la Terra. Diversitat decosistemes en el nostre planeta Diversitat genètica: els diferents gens que contenen els individus els permeten evolucionar, enriquir-se pel creuament sexual i adaptar-se millor a les diferents condicions ambientals.
  • 3.  Hi ha diferents fets que són els causants de la pèrdua de la biodiversitat que a continuació sexplicaran.La deforestació La deforestació global La deforestació es produeix per moltes raons: la demanda de combustible, de fusta i de noves terres per a lagricultura fan que els boscos del món estiguin en una excessiva explotació. Els boscos de la zona temperada dEuropa i Amèrica foren els primers en sufrir una greu deforestació.
  • 4.  La deforestació de les selves tropicals És important explicar el problema de la deforestació a Amèrica que és on més hi abunda, més sen xerra i que serveix dexemple de les altres zones del món on hi ha selves tropicals: 6 milions de quilòmetres quadrats de selva plujosa repartits entre nou països constitueixen la conca de lAmazones.. Es creu que al conjunt de lAmazònia ja sha perdut entre el 5% i el 12% de la seva selva originària, encara que en alguns llocs sestà produint la regeneració dun bosc secundari, pero el seu major problema és que és relativament pobre en espècies en comparació amb la selva original.
  • 5.  Potser és un dels majors perills actuals per a la biodiversitat. L’activitat humana ha facilitat la dispersió d’espècies fora dels seus hàbitats, les quals entren en competència amb les espècies autòctones, o bé s’alimenten d’elles, actuen com a paràsits, contagien malalties, etc. Les causes d’aquesta introducció són variades. introducció d’espècies vegetals i animals en l’agricultura i ramaderia, introducció d’espècies depredadores en la lluita biològica contra les plagues, introducció d’espècies com a mascota o bé, accidentalment, com a conseqüència del comerç mundial.
  • 6. Lagricultura intensiva Les opinions sobre de si és idoni o no lús de lagricultura itinerant com a forma dexplotació sostenible de la terra al bioma de les selves plujoses estan dividides entre els que la consideren una manera de malmetre la selva i empobrir i deteriorar el sòl i els que la consideren com una forma dexplotació ecològicament ben adaptada a les condicions de la selva.
  • 7.  La ramaderia intensiva La transformació dels ecosistemes forestals tropicals en pastures destinades a bestiar boví productor de carn ha esdevingut, de molt, lactivitat amb un impacte més gran sobre lequilibri ecològic als tròpics humits americans. Gairebé tothom està dacord que, mentre a les àrees de la selva plujosa dÀsia i dÀfrica lexplotació forestal i lagricultura itinerant són els principals agents de la pèrdua de biodiversitat, és sobretot la ramaderia la que afecta les àrees homòlogues de lAmèrica tropical.
  • 8.  Les espècies vegetals autòctones són substituïdes per unes poques llavors modificades genèticament, la selecció artificial de les quals les fa més vulnerables que els seus parents salvatges a malalties, sequeres, o plagues. Tan sols tres espècies -el blat, larròs i la dacsa- proporcionen la meitat de laliment mundial; unes altres quatre -les creïlles, lordi, els moniatos i la mandioca- porten el total a tres quartes parts.
  • 9.  Si bé és cert que lhome, des dels inicis de la història, sha servit de la natura per subsistir, mai shavia arribat a la paradoxa que labús que sen fa obligués a adoptar simultàniament mesures que en garantissin la protecció. Les mateixes empreses que contaminen, dissenyen sistemes de qualitat mediambiental; les polítiques que busquen potenciar la indústria, diuen intentar al seu torn el respecte a les lleis de protecció de la natura; i, per acabar, els mateixos ciutadans sensibilitzats pel deteriorament del medi ambient obvien que també és a les seves mans treballar pel desenvolupament sostenible. I encara que la pèrdua de diversitat biològica o de la varietat de formes de vida ha estat un procés natural des del principi dels temps (per exemple, a la Península Ibèrica les pintures rupestres de les Coves dAltamira posen de manifest que el bisó era una espècie comuna fa 12.000 anys), lera industrial ha deixat darrera seu uns nivells de destrucció que la Natura no pot reparar
  • 10.  Utilitzar paper reciclat, fer servir els dos costats dels fulls de paper i evitar el consum de paper blanquejat amb clor. Potenciar lús del paper reciclat a lescola, oficina, associació de pares, veïns o consumidors, ONG, sindicat... Evitar els productes de paper dun sol ús, dusar i tirar, com gots i plats de paper, sotagots, filtres de cafè, bosses de cel·lofana (es pot anar a comprar amb les bosses de la compra anterior). Evitar lexcés dembalatges i el paper de regal. Reutilitzar les fotocòpies i els papers en brut. Separar el paper i dipositar-lo als contenidors selectius, no només a casa, també a loficina, a lescola i a la fàbrica. Sha de tenir en compte que el bric, el paper tèrmic de fax i el paper encerat o plàstic no són reciclables.
  • 11.  Evitar comprar productes que continguin o emprin gasos de clor o brom, destructors de lozó: CFC, HCFC, metil-cloroform, bromur de metil. Si es necessita un nou frigorífic o congelador, cal escollir-ne un, si és possible, de tecnologia greenfreeze. Evitar els aires condicionats. Per refrescar-se respectant el medi ambient, que és de tots, es poden emprar ventiladors de sostre o sistemes de condicionament daire per evaporació o absorció. A les cases, evitar aïllants descuma sintètica. En lloc daquests es poden emprar aïllants naturals: llana mineral, suro, grava… Utilitzar extintors amb base daigua, nitrogen, gas carbònic o argó, no els de gas haló.
  • 12.  Consumir espècies pescades amb arts selectives, menys invasives i empobridores del mar. Informar-se de les talles mínimes legals de cada espècie. Consumir peix fresc de talla legal. No comprar "pezqueñines". Exercir la pressió que ens atorga la condició de clients perquè no es venguin peixos immadurs o espècies pescades amb arts no selectives (com les xarxes de deriva).
  • 13.  Complir, si sés caçador o pescador, les normatives. No menjar caça fora de temporada, llevat que es tracti despècies de viver. No abusar danimals que estan en el límit de lequilibri, com els percebes, ocellets... Denunciar la venda danimals despècies protegides en ocelleries o en qualsevol altre lloc. No alterar lentorn salvatge dels animals, respectant caus, nius, abeuradors... Respectar els boscos, els camps i les platges, i no deixar escombraries ni cap rastre que hi hem estat.
  • 14. La conservació i millora del patrimoni natural i cultural és un dels principalsobjectius de les entitats que regulen i controlen les activitats dins de SesSalines. Per regular aquest enclavament natural ha diverses figures deprotecció que fan la zona pràcticament intocable. Com explica la tècnicadel Parc Natural, Núria Valverde, "tot el que fem ve regulat per lesnormatives PORN (Pla dOrdenació dels Recursos Naturals) i PRUG (Plarector dús i gestió) del parc". Per si no fos suficient, Ses Salines pertany ala Xarxa Natura 2000 com a LIC (Llocs dImportància Comunitària) i ZEPA(Zona dEspecial Protecció per a les Aus), el que restringeix encara més lespossibles actuacions en contra dels béns naturals. Malgrat totes lesrestriccions a lhora de realitzar certes activitats dins el parc, "fins ara no hiha restriccions de visitants, només delimitació daparcaments a les platgesde Formentera", explica Valverde. I és que al mig del camí cap asEspalmador, des del italianitzat poble dEs Pujols, una garita tobliga aparar-te, abonar teu passi daparcament i continuar per un polsegós camíde terra.Deshacer cambios
  • 15. Entenem per incendi forestal la propagació del foc sensecontrol a través duna superfície forestal ja sigui arbrada ono.Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilmentafectades pels incendis forestals ja que la vegetació a lestiuestà envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegadamolt seca i la inflamabilitat és molt alta. Encara que els focs forestals siguin una part de lecosistema,lactivitat humana nha incrementat la feqüència i lextensió.
  • 16.  Focs de superfície: són els que es propaguen cremant lestrat herbaci i el matollar són els més freqüents i els inicials que passen a ser dels altres tipus. Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més depressa que lanterior ja que amb laltura sincrementa la velocitat del vent. Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més ja que són dificils d’extingir.
  • 17.  Bàsicament la prevenció consisteix en gestionar el risc dincendi que cal determinar a partir de dues perspectives complementàries: el coneixement del risc derivat de les característiques pròpies de cadascuna de les zones dun territori (que permetra fer un planejament de necessitats dequipament) i el coneixement de les condicions meteorològiques que afavoriran en un moment donat linici dun foc forestal. Són part d’aquestes mesures preventives els tallafocs o l’establiment de zones sense vegetació sota línies elèctriques.
  • 18.  Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible. Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, (al País Valencià: bombers professionals i voluntaris) tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat daccés a determinats punts del bosc i la manca daigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques. Equip aeri: el composen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.