Malalties mentals
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Malalties mentals

on

  • 2,775 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,775
Views on SlideShare
2,643
Embed Views
132

Actions

Likes
0
Downloads
14
Comments
0

5 Embeds 132

http://cnxarccmc.blogspot.com.es 78
http://experienciessaludmental.blogspot.com.es 47
http://cnxarccmc.blogspot.com 4
http://experienciessaludmental.blogspot.com 2
http://webcache.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Malalties mentals Malalties mentals Presentation Transcript

  • MALALTIES MENTALSRobert Cárdenas, Belén Jiménez i Fran Palma 1ºB 2011-2012
  • Index1. Introducció.2. Esquizofrènia: 2.1. Causes i tipus de malalties. 2.2. Símptomes de la malaltia. 2.3. Diagnosi de la malaltia. 2.4. Tractament de la malaltia.3. Dislèxia: 3.1. Causes i tipus de malalties. 3.2. Símptomes de la malaltia. 3.3. Diagnosi de la malaltia. 3.4. Tractament de la malaltia.4. Transtorn per dèficit datenció i hiperactivitat: 4.1. Causes i tipus de malalties. 4.2. Símptomes de la malaltia. 4.3. Diagnosi de la malaltia. 4.4. Tractament de la malaltia.5. Tricotilomania: 5.1. Causes i tipus de malalties. 5.2. Símptomes i diagnosi de la malaltia. 5.3. Tractament de la malaltia.
  • 6. Fobia social: 10.Parkinson: 6.1. Causes i tipus de malalties. 10.1. Causes i tipus de malalties. 6.2. Símptomes de la malaltia. 10.2. Símptomes de la malaltia. 6.3. Diagnosi de la malaltia. 10.3. Diagnosi de la malaltia. 6.4. Tractament de la malaltia. 10.4. Tractament de la malaltia.7. Anorèxia: 7.1. Causes i tipus de malalties. 11.Mesures preventives. 7.2. Símptomes de la malaltia. 7.3. Diagnosi de la malaltia. 12.Bibliografía. 7.4. Tractament de la malaltia.8.Depressió: 8.1. Causes i tipus de malalties. 8.2. Símptomes de la malaltia. 8.3. Diagnosi de la malaltia. 8.4. Tractament de la malaltia.9.Alzheimer: 9.1. Causes i tipus de malalties. 9.2. Símptomes de la malaltia. 9.3. Diagnosi de la malaltia. 9.4. Tractament de la malaltia.
  • La malaltia mental és una alteració de tipus emocional,cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processospsicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, laconsciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge, elllenguatge, etc., i que dificulta a la persona la seva adaptació enl’entorn cultural i social. Les causes de les malalties mentals són probablementmúltiples, i en alguns casos són desconegudes. Se sap quefactors com alteracions en la química del cervell, predisposiciógenètica,factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consumde substàncies, etc. poden influir molt en la seva aparició i curs.
  • Les malalties mentals es poden curar o controlar amb untractament adequat. Els tractaments poden ser diferents segonsels tipus de malaltia i se solen dissenyar intervencionspersonalitzades per a cada cas. Freqüentment es combina el tractament farmacològic ambmesures de rehabilitació psicosocial i comunitària, sociolaboral,psicoteràpies i suport familiar. Cal destacar que encara hi ha unnombre important de persones que pateixen una malaltia mental ino acudeixen a rebre tractament a causa de l’estigmatització quehi ha sobre aquest tipus de malalties.
  • 2. La esquizofrenia La esquizofrènia és una malaltiamental greu en la que el funcionamentdel cervell està alterat i pot causarsímptomes debilitants que poden afectara la qualitat de vida. En la esquizofrènia,està afectada la forma en que lainformació es processa al cervell, aixíque els que pateixen la malaltia podentenir idees delirants, al·lucinacions ipensaments desordenats i alteracions enla percepció o en la expressió de larealitat, així com depressió, ansietat ifalta d’emoció.
  • 2.1.Causes i tipus de la malatiaCauses ( Lorigen de lesquizofrènia no es coneix amb certesa. Però,existeixen varies teories): ● Predisposició genètica. El risc de patir la malaltia és més gran quan hi ha antecedents familiars de la mateixa. No obstant això, la presència dantecedents no és una condició necessària ni suficient. ● Alteracions en substàncies del cervell. Sha descobert que diverses substàncies, neurotransmissors, sencarreguen de que les neurones es comuniquin adequadament, poden estar desequilibrats en lesquizofrènia. Aquestes substàncies són utilitzades per crear fàrmacs. ● Infeccions de lembaràs i complicacions del part. Algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant lembaràs, poden ser responsables dalteracions del desenvolupament cerebral normal del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia.
  • Tipus de malaltia:. ● Esquizofrènia paranoide: és el subtipus més freqüent. Predominen les idees delirants de persecució o de perjudici daltres persones cap al pacient. ● Esquizofrènia hebefrènica: hi predominen les alteracions en les emocions. Són característiques les manifestacions del que es denomina «incongruència» emocional, per exemple, el pacient es riu sense motiu aparent. El seu començament és més precoç que lanterior i més greu. ● Esquizofrènia catatònica: es caracteritza per alteracions motors, generalment immobilitat persistent, encara que pot alternar amb crisi dagitació, o pot presentar moviments repetitius. Sol respondre millor al tractament. ● Esquizofrènia indiferenciada: quan una esquizofrènia no reuneix els criteris dels subtipus anteriors o presenta diversos dells se lanomena indiferenciada. *No obstant això, en un mateix pacient, el subtipus pot variar al llarg del temps
  • 2. 2.Símptomes de la malaltia Les persones amb esquizofrènia solen experimentar dos tipus desímptomes: Símptomes positius: Són característiques psicològiques "afegides"com a resultat del trastorn, però que no sobserven normalment en lespersones sanes. ● Al·lucinacions ● Deliris ● Pensaments desordenats ● Agitació Símptomes negatius: Són aptituds psicològiques que gairebé tothomté, però que han "perdut" les persones que pateixen esquizofrènia. ● Falta de motivació o iniciat ● Retraïment social ● Apatia ● Insensibilitat emocional (embotiment)
  • 2.3.Diagnosi de la malaltia El diagnòstic es realitza amb base en una entrevista exhaustiva de lapersona i els membres de la família. El metge farà preguntes sobre: ● Quant de temps han durat els símptomes. ● Com ha canviat la capacitat de la persona per exercir. ● Antecedents del desenvolupament. ● Antecedents genètics i familiars. ● Què tan bé han funcionat els medicaments. Sha de fer lhistorial mèdic i realitzar un examen físic i proves delaboratori per excloure altres possibles causes. A més, atès que certes drogues consumides correntment poden causarsímptomes semblants als de lesquizofrènia, shaurien de realitzar anàlisisdorina i de sang per detectar la presència daquestes drogues.
  • 2.4.Tractament de la malaltia Tractament farmacològic. Corregir desequilibris delsneurotransmissors i alleujar els símptomes positius. Dos tipus dantipsicòtics: ● Clàssics: clorpromazina, haloperidol o tioridazina ● Neurolèpticsatípics: clozapina, risperidona, olanzapina, ziprasidona o quetiapina. Tractament psicològic. Consisteix en teràpia psicosocial, ambmecanismes assistencials(tallers ocupacionals, centres de salut mental igrups dautoajuda ). Tractament alternatiu. És tracta d’un tractament amb electroxoc, molteficaç. Utilitzat en casos molt concrets.
  • 3. Dislèxia És una dificultat daprenentatge en què la capacitat dun nen perllegir o escriure està per sota del seu nivell dintel·ligència. Parlant ambpropietat, la dislèxia és la dificultat per llegir causada per unimpediment cerebral relacionat amb la capacitat de visualització de lesparaules. En llenguatge mèdic es diu ceguesa congènita de les paraules, elsmestres la solen denominar impediment per llegir. La gent amb dislèxia sol invertir les lletres quan tracta descriureuna paraula encara que sàpiguen lletrejar. També solen escriurealgunes lletres a linrevés o invertides. La lectura és difícil perquè nopoden distingir determinades lletres o les inverteixen mentalment.
  • 3.1.Causes de la malaltia No hi ha cap seguretat sobre la causa de la dislèxia. Es creu quelorigen és una falta del sistema nerviós central en la seva habilitat perorganitzar símbols gràfics.
  • 3.2. Símptomes de la malaltia Les persones amb dislèxia poden presentar alguns daquestssímptomes: ● Dificultat per llegir oracions o paraules senzilles. Solen presentar problema freqüents amb paraules curtes com del o per ● Inverteixen les paraules de manera total o parcial, per exemple casa per treu ● Escriuen la mateixa paraula de diferents maneres ● Inverteixen les lletres, per exemple p per b, od per b ● Té dificultats per veure que una paraula està mal escrita ● Cometen errors dortografia rars, com merc per menjar ● Copien les paraules mal encara que estan mirant com sescriuen ● Coneixen una paraula però usen altra, com gat per casa ● Tenen dificultats per distingir lesquerra de la dreta
  • 3.3. Diagnosi de la malaltia Si el seu fill té dificultats per llegir, el pediatre ha de examinar-la vista, loïda i la capacitat motriu per detectar algun problema. Si no hi ha cap trastorn en aquestes àrees, ha de portar-lo a un especialista en lectura i / oa un psicòleg infantil. El doctor examinarà al nen a la recerca del problema físic o emocional que origina les seves dificultats per llegir. El psicòleg o lespecialista en lectura li farà proves de diagnòstic referides a lectura, escriptura i memorització. Aquestes proves permeten verificar el diagnòstic de dislèxia.
  • 3.4. Tractament de la malaltia La dislèxia pot superar-se quan està correctamentdiagnosticada i se la tracta amb paciència i força de voluntat. Lesdificultats en leducació solen ser el resultat dun diagnòstic equivocati la consegüent frustració del nen en sentir-se incapaç. Busqui lesàrees en què el nen es destaca i posi lèmfasi en elles. Molts nens dislèxics són capaços de compensar les sevesdesavantatges amb relativa facilitat, però, solen tenir més dificultatsper superar el problema emocional de sentir incapaços.
  • 4. Transtorn per déficit datenció i hiperactivitat És una síndrome conductual de causa poc clara, en la qualprobablement intervenen factors genètics i ambientals i en el qual hi ha unaalteració en el sistema nerviós central, que es manifesta mitjançant unaugment de lactivitat, impulsivitat i manca datenció. El Trastorn per DèficitdAtenció i Hiperactivitat (TDAH) és una de les causes més freqüents defracàs escolar i de problemes socials en ledat infantil. La síndrome apareixen la infància i pot persistir i manifestar-se en ledat adulta.
  • 4.1. Causes de la malaltia Factor genètic, Està demostrat, ja que el TDAH és entre 5 i 7vegades més freqüent en germans i entre 11 i 18 vegades mésfreqüent en germans bessons.Shan descrit diversos genspossiblement implicats.. Factor ambiental. Se sospita especialment de toxines ambientalsi colorants emprats per la indústria alimentària. Lexposició prolongadaa agents tòxics pot induir símptomes que mimetitzin els comunamentatribuïts a un TDAH.
  • 4.2. Símptomes de la malaltia Té tres símptomes bàsics: hiperactivitat, impulsivitat i manca datenció,identificats en el DSM-IV de la següent manera: Items dhiperactivitat-impulsivitat: Inquietud, es mou al seient,saixeca quan hauria destar assegut, corre i salta en situacionsinapropiades, dificultat per jugar tranquil·lament, excitat sovint, "com unamoto", verborrea, respon abans que finalitzi la pregunta, dificultat perguardar el torn en activitats de grup, interromp a altres en els jocs,converses, etc. Items dinatenció:no aténdetalls, comet errors, dificultat per mantenirlatenció, sordesa fictícia, no segueix instruccions, no acaba les tasques,dificultat per organitzar, evita tasques que requereixen esforç continuat,oblida i perd coses necessàries per a la seva activitat, fàcil distracció perestímuls externs, oblidadís en les activitats diàries
  • El TDAH té predomini dhiperactivitat / impulsivitat quan es detecten 6 o mésítems dhiperactivitat / impulsivitat i menys de 6 ítems dinatenció. El TDAH té predomini dinatenció quan es detecten 6 o més ítemsdinatenció i menys de 6 ítems dhiperactivitat / impulsivitat. Es considera un TDAH combinat quan es detecten 6 o més ítemsdhiperactivitat / impulsivitat i 6 o més ítems dinatenció.
  • 4.3. Diagnosi de la malaltia El TDAH generalment es diagnostica en els primers anys de lensenyamentprimari. Alguns símptomes són presents abans dels 7 anys, i amb freqüènciapersisteix en ladolescència i en la vida adulta. El diagnòstic és complex i shade basar en lavaluació clínica realitzada per un metge expert en elreconeixement i tractament del mateix. Aquesta avaluació sha dobtenir tant delobservació de la conducta del nen com de la informació facilitada pels pares,professors, familiars i amics. Finalment, cal tenir en compte que hi ha un gran nombre de trastorns en lainfància que poden presentar símptomes similars als del TDAH i el diagnòsticsha de descartar en el procés davaluació. Entre aquests sinclouen elstrastorns de laprenentatge, de conducta, dansietat i afectius (com depressió,ansietat generalitzada, trastorn obsessiu-compulsiu).
  • 4.4.Tractament de la malaltiaObjectius del tractament se centren en: ● Reduir els símptomes del TDAH ● Reduir els símptomes comòrbids ● Reduir el risc de complicacions ● Educar al pacient i al seu entorn sobre el trastorn ● Adaptar lentorn a les necessitats del pacient ● Millorar les habilitats dabordatge dels pacients, pares i educadors ● Canviar les percepcions desadaptativesTres bases imprescindibles del tractament són: ● Informació exhaustiva a pares i professors. ● Tractament farmacològic. ● Tractament psicopedagògic.
  • 5. Tricotilomania La tricotilomania és un hábit, una mania o un comportament recurrent iirresistible a larrancament dels cabells . Pot definirse com un transtorn dela conducta que pot arribar a manifestar-se en un arrancament del cabellcompulsiu, produint petites pérdues del cabell o calvície severa. Elarrencament de pèl pot ocórrer en episodis breus distribuïts al llarg del dia oen menor freqüència, però de forma sostinguda, durant hores. Els episodisde arrancament de pèl apareixen sovint durant els estats de relaxació idistracció, també pot manifestar-se situacions estressants.
  • 5.1.Causes i tipus de la malaltia Causes: L ansietat, depressió clínica i el trastorn obsessiu-compulsiu espresenten freqüentment en pacients amb tricotilomanía. És probable que múltiples gens confereixin vulnerabilitat davant latricotilomanía. Un estudi ha identificat mutacions en el gen SLITRK1mentre que un altre va trobar diferències en els gens receptors deserotonina. Hi ha dos tipues de tricotilomania; - La tricotilomanía focalitzada: lindividu para el temps i possa tota laseua atenció per llevar-se el cabell. -La tricotilomanía automática o sendentaria: lindividu no es percatadel que fa fins que veu el cabell a les seues mans.
  • 5.2.Símptomes i diagnosi de de la malaltia Els símptomes i el diagnósti més clars daquesa malaltia són elssegüents: - Arrencar-se el cabell de forma recurrent causant una notable pèrduadaquest. -Una sensació creixent de tensió abans darrencar els cabells o quansintenta inhibir aquest comportament. -Una sensació agradable de gratificació, plaer o satisfacció durant lactedarrencar-se els cabells. -Un malestar clínicament significatiu que li impedeix a la persona exercirnormalment ja sigui en làrea social, laboral o de les relacions interpersonals.
  • 5.3.Tractament de la malaltia Hi ha tres tipus de tractament per aquestamalaltia: -El tractment psicosocial: els doctorsentrenen al pacient per aprendre a reconèixer laseva impuls de halar i també els ensenyen aredirigir aquest impuls. -El tractament per medicació: clomipramina,la fluoxetina i altres inhibidors selectius derecuperació de serotonina . -El tractament dual (teràpia decomportament i medicació): rol del glutamat enla regulació del control dimpulsos. Moltsmedicaments, depenent de lindividu, podenincrementar el halat del cabell
  • 6.Fobia social La fòbia social és una timidesa exagerada, es caracteritza per una por i ansietat marcats i persistents a enfrontar determinades situacions socials, a la interacció amb els altres, o simplement a ser observats en qualsevol situació, fins al punt que tot això interfereix de forma molt important en la vida diària de qui la pateix. Les persones amb fòbia social comprenen que les seves sensacions són irracionals, però experimenten una gran aprensió a enfrontar-se a la situació temuda, com a conseqüència es comença a evitar tot tipus de situacions socials, inhibint la funcionalitat de les persones . Una característica important en la fòbia social, és una marca ansietat abans docorrin els fets temuts.
  • 6.1.Causes y tipus de la malaltia Causes hereditàries: En el codi genètic del fòbic social, en comptesdhaver estat impresa una normal i saludable tendència a lansietat social,es escrit el que diríem un terror social. Causes ambientals: Les causes ambientals, especialment durant lainfància poden tenir un paper rellevant en el desenvolupament de la fòbiasocial, en aquesta òptica els pares tenen un paper primari. Causa neurològiques: En recents investigacions sha pogutdeterminar que la fòbia social també pot sorgir com a conseqüència dundesequilibri químic en el cervell. Aquest desequilibri es deu a unadistribució deficient duna substància anomenada serotonina.
  • 6.2.Simptomes de la malaltia -Símptomes físics: Ruborización,tremolors de mans, peus o veu,suor corporal, especialment en les mans, atacs de pànic, tensió muscular,dificultat per respirar, sensació de falta daire, sequedat de boca,palpitacions, manca de concentració, dolor o opressió toràcica,desitjosurgent dorinar, cefalees, molèsties gastrointestinals,calfreds, sensació defatiga,insomni i marejos -Símptomes cognitius (pensaments): •Temor a lavaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat ocriticat pels altres • Sensació dirrealitat, destar separat • Sensació que tots tenen la mirada posada en un • Creure ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid • Temor extrem a conèixer gent nova • Creença no saber comportar-se duna manera adequada ocompetent • Evasió total dun esdeveniment social (Aïllament) • Ansietat intensa o temor extrem davant dun grup de persones
  • 6.3.Diagnosi de la malaltia A. Temor acusat i persistent per una o més situacions socials oactuacions en públic en què la persona es veu exposat a persones que nopertanyen a làmbit familiar o a la possible avaluació per part dels altres. B.. Lexposició a les situacions socials temudes provoca gairebéinvariablement una resposta immediata dansietat. C. Lindividu reconeix que aquest temor és excessiu o irracional. D. Les situacions socials o actuacions en públic temudes seviten o bésexperimenten amb ansietat o malestar intensos. E. Els comportaments devitació, lanticipació ansiosa, interfereixenacusadament amb la rutina normal de lindividu, amb les seves relacionslaborals o socials, o bé produeixen un malestar clínicament significatiu.
  • F. En els individus menors de 18 anys els símptomes shan deprolongar com a mínim 6 mesos. G. La por o el comportament devitació no es deuen als efectesfisiològics directes duna substància o malaltia mèdica i no poden explicar-se millor per la presència dun altre trastorn mental. H. Si hi ha una malaltia mèdica o un altre trastorn mental, la pordescrit en el Criteri A no es relaciona amb aquests processos.
  • 6.4.Tractament de la malaltia -Tractament psicológic: La teràpia que ha demostrat una majoreficàcia en el tractament específic de la fòbia social és lanomenadacognitiu-conductual. , -Tractament amb fármarcs: Prozac Hipèric , Seroxat. -Tractament grupal: Els grups dautoajuda, són un recurs molt a teniren compte per als afectats de fòbia social, encara que potser poden serdifícils dorganitzar pel mateix caràcter de la fòbia social. Són utilitzadesles tècniques i estratègies cognitiu conductuals.
  • 7.Anorexia Es tracta dun símptoma freqüent en diferents malalties i estatsfisiològics que consisteix en la reducció de la gana, el que pot dur a que la persona comenci a ingerir menys aliments. És un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per una pèrdua deliberada de pes, induïda o mantinguda pel mateix malalt.
  • 7.1.Causes i tipus de la malatia La causa més freqüent de lanorèxia és la sacietat natural quesexperimenta després de menjar una certa quantitat daliments. Aquestaés una característica pròpia de la fisiologia que es coneix com anorèxiapostprandial. Anorèxia nerviosa: -Tipus restrictiu: durant lepisodi danorèxia nerviosa, lindividu norecorre regularment a vomitar o purgar. -Tipus compulsiu / purgatiu: durant lepisodi danorèxia nerviosa,lindividu recorre regularment a vomitar o purgar .
  • 7.2.Simptomes de la malaltia 1.La malalta té un temor extrem a laugment de pesi també a lobesitat. 2.Una jove malalta danorèxia té una nociódistorsionada de si mateixa i de les sevescaracterístiques corporals. 3.Obsessió extrema pels aliments. 4.Una sensació de fred que no té res a veure ambla temperatura ambiental. 5.La obsessió per la perfecció en tots els àmbits dela vida:els estudis, lesport, la vida personal, la vidaprofessional... 6.La hiperactivitat també pot ser un símptomadanorèxia. 7.Constants canvis destat dànim, irritabilitat i malhumor.
  • 7.3.Diagnosi de la malaltia -Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínimnormal considerant ledat i la talla. -Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, fins i tot estantper sota del pes normal. -Alteració en la percepció del pes o la silueta corporals, exageració dela seva importància en lautoavaluació o negació del perill que comporta elbaix pes corporal. -En les dones postpuberals, presència de amenorrea, per exempleabsència dalmenys tres cicles menstruals consecutius.
  • 7.4.Tractament de la malaltia El tractament de lanorèxia és difícil pel fet que les persones que lapateixen pensen que no tenen aquest problema.Les persones amb anorèxia severa necessiten internar en un hospital,particularment un que sespecialitzi en persones amb anorèxia i bulímia. El tractament involucra un canvi dhàbits dalimentació i a més teràpiapsicològica fins que saconsegueixin canviar els sentiments de culpa,acceptació social i baixa autoestima, que estan causant els problemesdalimentació. Quan el metge ho consideri necessari, lús dantidepressius ajuda amillora el problema. En cas que la persona amb anorèxia, realitzi algun esport, calassegurar-se que menja prou per reposar lenergia consumida i lexercicino li farà perdre pes.
  • 8.Depressió Quan lestat dànim dun individu enun determinat moment de la seva vidapateix sentiments severs i prolongats detristesa o símptomes relacionats queafecten la seva capacitat per relacionar-seamb altres, treballar o afrontar el dia, latristesa es converteix en una malaltia, quees coneix com depressió.
  • 8.1.Causes i tipus de la malaltiaCauses Les persones deprimides mostren nivells molt alts de cortisol (una hormona) ide diversos agents químics que actuen en el cervell. Aquests nivells poden estarelevats per motius hereditaris. Respecte a la depressió que no està causada per motius familiars, lespèrdues emocionals molt profundes poden causar canvis bioquímics que impulsinla depressió. Tot i que no se sap exactament què provoca la depressió hi hadiversos factors identificats com els desequilibris dels neurotransmissors delcervell.
  • Tipus - Depressió major : Es manifesta per una combinació de símptomes queinterfereixen en la capacitat de les persones per treballar, estudiar, etc.. - Distímia : És una depressió de menys greu. Els símptomes es mantenen allarg termini, però no eviten lactivitat de les persones. - El desordre bipolar : Es caracteritza per canvis dhumor.Estats dànimmolt alts es veuen succeïts per altres molt baixos. - La depressió postpart : És una deformació severa del baby blues, són lesmares que es manifesta amb una mica de tristesa i ansietat. La raó per la qual esprodueix pot ser lestrès.
  • 8.2.Símptomes de la maltia- Estat dànim depressiu, sobretot la major part del dia. En els nens iadolescents lestat dànim pot ser irritable.- Pèrdua important de pes sense o augment de pes.- Insomni o hipersòmnia.- Agitació o alentiment psicomotors.- Fatiga o pèrdua denergia gairebé cada dia.- Sentiments dinutilitat o de culpa excessius o inapropiats.- Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se. Pensamentsrecurrents de mort o ideació suïcida.
  • 8.3.Diagnosi de la malaltia La indagació en la història del pacient és una arma fonamental perquè elprofessional pugui diagnosticar un cas de depressió. Una avaluació diagnòstica ha dincloure un examen de lestat mental perdeterminar si els patrons de parla, pensament o memòria shan afectat. Per diagnosticar un trastorn depressiu, shan de donar en el període dedues setmanes algun dels símptomes abans tractats.
  • 8.4.Tractament de la malaltia Lambient que envolta a una persona que pateix depressió és fonamentalper aconseguir la seva rehabilitació. Suggerir i no ordenar activitats, proposar i no imposar converses sónsuports bàsics a la teràpia imposada pels professionals.El tractament contra ladepressió és de tres tipus: - Farmacològic : S´utilitzen varies classes d´antidepressius, que actuenincrementant els nivells de serotonina en les cèl·lules del cervell. Aquestosactiven. No solen provocar adicció. - Psicoteràpia : El seu fi és ajudar el pacient a conèixer-se millor i canviarles seves males formes de pensar, sentir i actuar. - Electroxoc : Sutilitza quan el pacient no pot prendre medicació o nomillora amb ella, quan el risc de cometre el suïcidi és alt o si hi ha debilitamentper una altra malaltia física.
  • 9.Alzheimer LAlzheimer és una alteració neurodegenerativa primària, que solaparèixer a partir dels 65 anys, encara que també pot presentar-se entre gentmés jove. Quan una persona pateix la malaltia dAlzheimer, experimenta canvismicroscòpics en el teixit de certes parts del seu cervell i una pèrdua,progressiva, però constant, duna substància química, vital per al funcionamentcerebral, anomenada acetilcolina.
  • 9.1.Causes i tipus de la malaltiaCauses Es tracta duna alteració complexa, de causa desconeguda, en la qual,intervenen múltiples factors: - Edat: Sol afectar els més grans, de 60-65 anys. Ledat mitjana dediagnòstic se situa en els 80. - Sexe: les dones el pateixen amb més freqüència, probablement, perquèviuen més temps. - Races: afecta per igual a totes les races. - Herència familiar: És una variant de la patologia que es transmetgenèticament, suposa l1% de tots els casos. - Factors mediambientals: El tabac és un clar factor de risc de lapatologia, igual que les dietes amb greixos.
  • 9.2.Símptomes de la malaltia Depenent de letapa en què es trobi el pacient, els símptomes sóndiferents: - Estat Lleu: El dany de la malaltia encara passa desapercebut. El malaltoblida petites coses, com on ha posat les claus, o té alguna dificultat per trobaruna paraula. - Estat Moderat: La malaltia ja resulta evident. El pacient presentadificultats per efectuar tasques com anar a comprar, seguir un programa detelevisió, etc. També perd la capacitat de raonament i comprensió. - Estat Greu: Àrees de la funció cognitiva del pacient es troben afectades.Perd la capacitat per parlar correctament, o repeteix frases una i altra vegada.No pot reconèixer els seus coneguts. La desorientació és constant. Elspacients més greus sobliden de caminar i seure. Criden, ploren o riuen sensemotiu i no comprenen quan els parlen. Molts dells acaben en estat vegetatiu.
  • 9.3.Diagnosi de la malaltia La malaltia es diagnostica amb dades recollides sobre els problemes delpacient de memòria i aprenentatge. - Preguntant a familiars o persones que conviuen amb el supòsit malalt. - Ressonància magnètica , - La tomografia per emissió de positrons. Amb la RM, es visualitza la forma i estructura del cervell. Amb la PET espoden detectar els primers canvis en el teixit cerebral, fins i tot abans queapareguin els símptomes visibles (com el deteriorament de la memòria).
  • 9.4.Tractament de la malaltia De moment no existeix cap tractament que reverteixi el procés dedegeneració que comporta aquesta malaltia. No obstant això, sí que esdisposa dalguns fàrmacs que poden retardar. Anticolinesteràsics o inhibidors de lacetilcolinesterasa: fàrmacs queeleven els nivells dacetilcolina en el cervell. Tacrina, donepezil i rivastigmina: són els fàrmacs indicats en lesprimeres etapes de la malaltia. Tractament simptomàtic: sadministra, a mesura que el pacient vadenotant diversos símptomes que acompanyen el mal dAlzheimer, com ara ladepressió, estats dagitació, alteracions del son,etc. La vacuna, AN-1792: es basa en una forma sintètica de la proteïna betaamiloide, proteïna que conforma les plaques en els cervells dels pacients ambAlzheimer i estimula el sistema immunològic per eliminar les plaques jaformades i evitar laparició de noves.
  • 10.Parkinson La malaltia de Parkinson consisteix en un desordre crònic i degeneratiuduna de les parts del cervell que controla el sistema motor i es manifesta ambuna pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Esprodueix quan les cèl · lules nervioses de la substància negra del mesencèfal,àrea cerebral que controla el moviment, moren o pateixen algun deteriorament. Presenta diverses característiques particulars: tremolor de repòs, lentituden la iniciació de moviments i rigidesa muscular. La malaltia de Parkinsonafecta aproximadament l1% de la població major de 65 anys i al 0,4% de lapoblació major de 40 anys.
  • 10.1.Causes i tipus de la malaltia Causes -Pesticides i toxines: podrien ser els desencadenants de la malaltia. Tambésestudia la possibilitat que lorigen es trobi en els radicals lliures, molècules quedesencadenen un procés doxidació que danya els teixits i les neurones. -Genética: El factor genètic no sembla tenir un paper important, encara que lamalaltia a vegades tendeixi a afectar a famílies. Tipus A)Parkinson Primari: B) Parkinson Secundari: - Familiar o genètic - Traumatisme cranial repetit - Idiopàtic o esporàdic - Malalties infeccioses o post-infeccioses - Processos neurogeneratius - Malalties metabòliques - Altres trastorns - Parkinsonisme induït per medicaments - Parkinsonisme induït per toxines
  • 10.2.Símptomes de la malaltia - Tremolor: Consisteix en un moviment rítmic cap enrere i cap endavant. - Rigidesa: Es manifesta com una resistència o falta de flexibilitatmuscular. - Bradicinèsia: Es tracta de la pèrdua de moviment espontani i automàtic icomporta la lentitud en totes les accions. - Inestabilitat: La inestabilitat de la postura fa que els malalts sinclinin capendavant o cap enrere i es caiguin amb facilitat. - Empassar i mastegar: El mal funcionament dels músculs dificultaaquesta tasca quotidiana, afavorint lacumulació de saliva i aliments a la cavitatbucal. - Dicció: parlen en veu baixa, dubten abans de parlar, repeteixen parauleso parlen massa ràpid.
  • - Problemes urinaris i fecals : Les deficiències del sistema nerviósque regula lactivitat muscular provoquen que alguns malalts pateixinincontinència urinària o fecal. - Restrenyiment: La lentitud progressiva dels músculs intestinals iabdominals és la principal causa del restrenyiment, encara que tambéinflueixen la dieta o lescassa activitat física. - Trastorns del son: La somnolència i els malsons sóncaracterístiques en aquesta malaltia i generalment estan associades alsfàrmacs. - Rostre: perd expressivitat i apareix lanomenada "cara de peix omàscara", per falta dexpressió dels músculs de la cara. A més, tenendificultat per mantenir la boca tancada. - Acinèsia: Consisteix en una immobilitat total que apareix dimprovís ipot durar des dalguns minuts a una hora.
  • 10.3.Diagnosi de la malaltia El Parkinson és difícil de diagnosticar en les seves etapes inicials, ja quees confon amb els símptomes propis daltres patologies. El diagnòstic ésfonamentalment clínic i sefectua a partir dels símptomes del pacient, ja que noexisteix cap marcador químic. Per confirmar el diagnòstic es realitza una tomografia axial computeritzada(TAC), que detecta les lesions cerebrals en el mesencèfal. Així mateix, sónhabituals els exàmens dels reflexos. No obstant això, el millor mitjà per detectar aquesta patologia éslobservació, exercida tant pel metge com pels familiars del malalt, ja que elcontacte permanent els permet confirmar la continuïtat o progressió delssímptomes i els possibles canvis tant físics com emocionals. En la malaltia de Parkinson és essencial el diagnòstic precoç, ja que cadatipus de parkinsonisme té un tractament diferent.
  • 10.4.Tractament de la malaltia Lobjectiu del tractament és reduir la velocitat de progressió de la malaltia,ja quelenfermetat no té curació. - Tractament farmacològic: Levodopa Bromocriptina i pergolida Selegilina Anticolinèrgics Amantadina - Tractament quirúrgic: Entre les tècniques quirúrgiques que sutilitzen peralleujar els símptomes de Parkinson es troba la palidotomia, lestimulació elèctrica i laimplantació dun marcapassos a làrea afectada per generar un camp elèctric. - Reabilitació físicaUn dels aspectes més importants del tractament de la malaltia de Parkinson consisteixen el manteniment del to muscular i de les funcions motores, pel que és essenciallactivitat física diària.
  • Mesures preventives Linterès cap a la promoció i prevenció en la salut mental ha augmentat en les últimes dècades dacord amb lincrement en la prevalença i incidència de les malalties mentals, però paradoxalment no hi ha hagut avenços significatius en la promoció i prevenció en salut mental, pel que podem dir que ve arrossegant un estat de deficient implantació i de permanent crisi. Els programes psicosocials basats en les escoles poden reduir la prevalença dels trastorns de la conducta i els relacionats amb labús de substàncies. Un suport social i econòmic oportú també prevé problemes mentals i psicològics en les comunitats exposades a conflictes i desastres.
  • http://www.upc.edu/ude/particulars/informacio-2/infor/malaltia-mental-les-respostes-a-les-preguntes-mes-frecuents-1#malaltiahttp://www.rinconpsicologia.comhttp://www.psiquiatria.com http://www.fobiasocial.eu/fobiasocial.html?gclid=CLWy7pqIvK8CFYwMtAodtW3xnAhttp://salud.metropoliglobal.comhttp://www.dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/esquizofreniahttp://redalyc.uaemex.mxhttp://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/trastorno-deficit-atencion-hiperactividadhttp://demedicina.com/enfermedades/V.%20Trastornos%20mentales%20y%20del%20comportamiento/Anorexia%20nerviosahttp://dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/alzheimerhttp://dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/parkinsonhttp://dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/dislexiahttp://dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/depresion-1http://www.who.int/mediacentre/news/new/nw1/es/index.html