Fauna d'espanya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Fauna d'espanya

on

  • 1,133 views

Treball realitzat per Nina i Alendra de 1r de batxillerat A. Ies Xarc.

Treball realitzat per Nina i Alendra de 1r de batxillerat A. Ies Xarc.

Statistics

Views

Total Views
1,133
Views on SlideShare
919
Embed Views
214

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

11 Embeds 214

http://pearlgardenbg1213.blogspot.com.es 105
http://ninabg1213.blogspot.com.es 57
http://ninabg1213.blogspot.mx 33
http://ninabg1213.blogspot.in 7
http://ninabg1213.blogspot.com 4
http://ninabg1213.blogspot.pt 2
http://ninabg1213.blogspot.jp 2
http://ninabg1213.blogspot.ca 1
http://ninabg1213.blogspot.fr 1
http://pearlgardenbg1213.blogspot.fr 1
http://ninabg1213.blogspot.com.br 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Fauna d'espanya Presentation Transcript

  • 1. Fauna dEspanya
  • 2. ÍNDEX ·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica-Amfibis -Peixos -Aus -Rèptils -Mamífers·Faunaa les Illes Balears·Fauna ales Illes Canàries·Fauna a Ceuta i Melilla(nord dÀfrica)
  • 3. IntroduccióLa fauna dEspanya presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a la posició geogràfica de la Península Ibèrica, entre lAtlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat dhàbitats i biòtops, conseqüència duna varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.
  • 4. Fauna de la Península Ibèrica A la Península Ibèrica és possible trobar espècies desaparegudes en altres regions europees, a causa de haver sigut un territori escassament poblat comparat amb païsoscom Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, i de la seva tardana industrialització. Les hem classificat segons el nivell de perill dextinció: Extinta en Gairebé llibertat amenaçada
  • 5. En la península ibèrica habiten trenta espècies damfibis dels ordres Anura i Caudata, sent tretze delles endemismes de la península ibèrica i dues introduïdes. Amfibis AMF I BI SExisteixen representants dees famílies Salamandridae, Alytidae, Pelobatidae, Pelodytidae, Bufonidae, Hylidae i Ranidae.
  • 6. Tritó pirinenc Calotriton asperÉs endèmica dels Pirineus. Pell grisenca coberta de tubercles, amb una franja groga en lesquena. Les femelles tenen el ventre
  • 7. Salamandra penibètica Salamandra longirostrisEspècie robusta, amb el musell punxegut itaques quadrades en el cos.
  • 8. Endemisme dAndalusiaGripau parter ibèric oriental. 32,8 - 56,6 mm. Alytes dickhilleni Dors de color grisenc amb taques fosques, finament granulat. Tubercles en el dors.
  • 9. Gripau desperons Dors cremós, brunenc o verdós, amb clapes Pelobates cultripes brunenques verdes. Ventre amb taques. Femelles fins a 10, mascles fins a 7,5 cm. Viu enterrat durant el dia.
  • 10. Granota pirenaicaRana pyrenaica Espècie robusta, amb el musell punxegut i taques de forma quadrangular en el cos. 18,5 - 23 cm
  • 11. Granota de Sant Antoni Hyla molleriGranota trepadora de 3,5 - 5 cm ipell llisa generalment verda. Comcroen quan saproxima pluja, erenusades antigament com abaròmetre.
  • 12. PEIXOSLa península ibèrica és una zonaamb un elevat nombre despèciesendèmiques: trenta-una.
  • 13. Madrilleta roja Fins 10 cm i 40 g. Coloració fosca en elAchondrostoma arcasii dors i vermella a la base de les aletes pares. Alimentació oportunista: omnívor..
  • 14. Calandino Squalius alburnoides complexOmnívor, color verdós. Tramsmitjans i baixos dels rius. Suportabaixes concentracions doxigen enlaigua.
  • 15. JarabugoAnaecypris hispanica Escates abundants i molt petites. Habita en rierols de poc corrent. Omnívor duns 10 cm, allargat, de color platejat.
  • 16. Gobi Gobio lozanoi 8 - 20 cm Trams mitjans dels rius. Cada estiu la femella posa entre mil i vintmil ous.Omnívor sedentari.
  • 17. FartetAphanius iberus gregari Omnívor amb gran dimorfisme sexual en la coloració: femelles marró verdoses, mascles grisos o blavencs. Viu entre la vegetació subaquàtica.
  • 18. AUSLa avifauna de la Península Ibèrica consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment amenaçades dextinció.
  • 19. Perdiu dÀfrica Alectoris barbara Llargària: 33 - 34 cm. Envergadura: 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual. Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Potes i bec de color rogenc.
  • 20. Morell cap-roig Aythya ferina 45 cm. Mascle: cap rogenc, pit i cua negre icos gris. Femella: terrosa, té una petitabrida de color clar que va del bec a lull i sestén cap a la nuca. La gorja presenta la mateixa tonalitat.
  • 21. GangaPterocles alchata Llargària: 31 cm Envergadura: 54-65 cm Pes: 200-280 g. Ventre de color blanc, ales blanques amb la punta negra.
  • 22. GruaGrus grus Llargària: 114 i 127 cm Pes: 4-7 kg Envergadura: 200 - 230 cm. Camallarga i esvelta.
  • 23. Cigonya blanca Ciconia ciconia Llargària: 95 - 110 cm Envergadura: 180 - 210 cm Pes: 2 - 4 kg Au migratòria que passa lhivern a Àfrica. Posa de 2 a 6 ous. Alimentació bàsicament piscívora.
  • 24. Ibis ermitàGeronticus eremita Llargària: 70 - 80 cm Envergadura: 120 - 135 Espècie reintroduïda que salimenta dinvertebrats, escorpins i coleòpters. Supervivència i reproducció lligada disponibilitat de laigua.
  • 25. RÈPTILS En la Península Ibèrica existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.
  • 26. Mida mitjana, robusta. Cua gairebé dues vegades lagrandària del cos. Espècie lligada a penyals dalta muntanya.Depredadors habituals són rèptils.Sargantana carpetana Iberolacerta cyreni
  • 27. Sargantana serrana Iberolacerta monticola Sargantana mitjana, aspecte robust i caprelativament aixafat, hàbitat lligat a penyals dalta muntanya.
  • 28. Colobreta cega Blanus cinereusHàbitats naturals: boscos de pins, erms i camps de conreu. Depredadors: rèptils. Pot arribar a 254 mm. Té dents.
  • 29. Sargantana de Bocage Podarcis bocagei Rèptil escamós duns 20cm, silueta esvelta i cua mitjana. Viu en paratges pedregosos. Caça coleòpters, papallones, isòpodes i aranyes.
  • 30. Víbora cantàbricaVipera seoanei Pot arribar als 70 cm. Cola petita. Es troba entre boscos i prats. És depredada per rapinyaires.
  • 31. Bívia ibèrica Chalcides bedriagai Petit, cap triangular i musell arrodonit. Cos curt i gruix recobert descates llises i brillants. Extremitats petites, Cua de menor longitud que el cos.
  • 32. La població de mamífers silvestres que viuen enla península ibèrica consta de 96 espècies, deles quals vuit són endèmiques. Mamífers
  • 33. Espècie amb fort dimorfisme sexual. Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies. Dieta predominantment herbàcia. Capra pyrenaicaCabra salvatge ibèrica
  • 34. Grandària intermèdia: 49 - 52 cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg. Habita en bruguerars i boscos de muntanya, a fins 2000 m daltitud. Lepus castroviejoiLlebre de piornal
  • 35. Isard pirinenc Rupicapra pyrenaica De petita grandària. Banyes amb forma deganxo. Depredadors: laguineu, làguila real, lós bru i el llop.
  • 36. Talpó de cabrera Microtus cabrerae Robust, de pelatge llarg i espès. Habita zones climàtiques estrictamentmediterrànies i és presa de rapinyaires.
  • 37. Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm. Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un pelatge dorsal. Pelatge dorsal gris contrastant amb el ventre gairebé blanc, antifaç fosc en els ulls.Rhinolophus mehelyiRatpenat deferradura mitjà
  • 38. Ratpenat hortolà mediterrani Eptesicus isabellinus46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28 grams. Pelatge pàl·lid groguenc. Ventre més clar.Joves de color grisenc. Orellestriangulars i curtes, glop lineal amb lextrem arrodonit.
  • 39. Fauna de les IllesBalears Hi ha dues espècies endèmiques en les Illes Balears. Són:
  • 40. Ferreret Alytes muletensis Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca. Primers exemplars vius a Mallorca (1980). A Menorca no sen coneixen exemplars vius, shi extingí de Menorca després de larribada dels romans.
  • 41. Només a les Pitiüses. Llargària: 30 - 38 cm Envergadura: 76 - 89 cm Pes: 500 g És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» aMallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses. Virot petit Puffinus mauretanicus
  • 42. Fauna de les Illes Canàries Presenta una complexa diversitat a causa de dos factors determinants: insularitat iclima. Han estat des de sempre aïllades del continent, això es reflecteix en la seva fauna amb poques espècies i molts endemismes:
  • 43. Només es troba en boscs de les Canàries (Tenerife, La Palma, El Ferro i La Gomera) El seu nom es deu al naturalista alemany Carl Bolle. Columba bolliiColom canari de Bolle
  • 44. Xixella canària Columba junoniae Es considera el símbol natural de la illa de laGomera, conjuntament amb el Viñátigo. Només habitazones molt concretes de la Gomera, La Palma i Tenerife.
  • 45. Bitxac canari Saxicola dacotiae Només a Fuerteventura. Brufosc, cap negre. Llesta blancafins a darrere de lull. Laterals de coll blancs i pit ataronjat.
  • 46. Pioc hubara Chlamydotis undulata Llargària: 55 - 65 cm Envergadura: 135 - 170 cm Pes: 1,15 - 2,4 kg (mascles) 1 - 1,7 kg (femelles) Color marró per sobre i blanc per sota, banda negra sota el coll.
  • 47. Mosquiter canari Phylloscopus canariensis Amenaces: certs mamífers introduïts a les illes (gats, rates...) Les poblacions de les illes més orientals es van extingir.
  • 48. Tamany mitjà, orelles i pelatge llarg, bru o gris fosc. Cua, orelles i extremitats de color més clar i cobertes de pèls fins i blancs. Crocidura canariensisMusaranya de Canàries
  • 49. Pinsà blau Fringilla teydea Bec gris i pelatge uniforme. Femelles decolor marró o gris, mascles de pelatge blau en època de cria i gris blavenc la resta de lany.
  • 50. Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis Única au carronyera de Canàries. Fa dècades habitava en totes les illes, actualment només a Lanzarote i Fuerteventura.
  • 51. Dragò de Boettger Dragò de Tenerife Tarentola boettgeri Tarentola delalandii Dragò de La Gomera Tarentola gomerensis
  • 52. El Hierro La Gomera A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics a les diferents illes. Gairebé tots estan en perill dextinció.Tenerife Gran Canaria
  • 53. Ceuta i Melilla, Nord dÀfricaEls territoris espanyols transfretans,(Ceuta, Melilla i illots nord-africans), malgrat la seva reduïda extensió suposen un important punt de diversitat en la fauna dEspanya. Entre els mamífers destaquen:
  • 54. Eriçó clar Atelerix algirusMesura al voltant de 20 cm.Habita en prats o conreus. És nocturn. Consumeix insectes, cucs, cargols i fruits caiguts de larbre.
  • 55. ArruíAmmotragus lervia Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 dalçada. Pes: 145 kg. Camina per terrenys relliscosos i rocosos. La seva dieta es compon de líquens, herbes, arbustos i branques. Depredadors: caracal, lleopard i lhome.
  • 56. Mangosta comunaHerpestes ichneumon Té una silueta allargada i afilada. El cos mesura entre 48 i 60 cm, i la cua, entre 33 i 54 cm. El seu pes oscil · la entre 1,7 i 4 kg. Habita en zones costaneres, lacustres i riberenques.
  • 57. Mesura: 55-60 centímetres. Pes:1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos. Són depredadors nocturns. Preses principals: insectes, mamífers petits, llangardaixos, ocells i de vegades fruits. Genetta genetta Geneta comú
  • 58. Llebre magrebí Lepus capensis schlumbergeriDe grandària semblant al de la llebre ibèrica. Semblant en zones de matoll amb mitja, baixacobertura o en àrees de cultiu i matoll obert. Ésdepredada pel xacal o la guineu.
  • 59. Musaranya elefant De mida petita, aspe rabassut. Ocupanord-africana hàbitats àrids amb mitjans rocosos i accidentats. SalimeElephantulus rozeti dinsectes, vegetals llet.
  • 60. Musaranya de WhitakerCrocidura whitakeri Petita grandària. Ocupa des dunes litorals a límits del desert. Dieta: invertebrats terrestres, insectes i aràcnids. La òliba és el depredador habitual de lespècie. No vaig trobar ninguna foto daquest animal, així que vaig optar per posar una dun gremlin.