Your SlideShare is downloading. ×
0
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Fauna d'espanya
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Fauna d'espanya

678

Published on

Treball realitzat per Nina i Alendra de 1r de batxillerat A. Ies Xarc.

Treball realitzat per Nina i Alendra de 1r de batxillerat A. Ies Xarc.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
678
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Fauna dEspanya
  • 2. ÍNDEX ·Introducció·Fauna a la Península Ibèrica-Amfibis -Peixos -Aus -Rèptils -Mamífers·Faunaa les Illes Balears·Fauna ales Illes Canàries·Fauna a Ceuta i Melilla(nord dÀfrica)
  • 3. IntroduccióLa fauna dEspanya presenta una àmplia diversitat que es deu en gran part a la posició geogràfica de la Península Ibèrica, entre lAtlàntic i el Mediterrani i entre Àfrica i Euràsia, i la gran diversitat dhàbitats i biòtops, conseqüència duna varietat considerable de climes i regions ben diferenciades.
  • 4. Fauna de la Península Ibèrica A la Península Ibèrica és possible trobar espècies desaparegudes en altres regions europees, a causa de haver sigut un territori escassament poblat comparat amb païsoscom Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia, i de la seva tardana industrialització. Les hem classificat segons el nivell de perill dextinció: Extinta en Gairebé llibertat amenaçada
  • 5. En la península ibèrica habiten trenta espècies damfibis dels ordres Anura i Caudata, sent tretze delles endemismes de la península ibèrica i dues introduïdes. Amfibis AMF I BI SExisteixen representants dees famílies Salamandridae, Alytidae, Pelobatidae, Pelodytidae, Bufonidae, Hylidae i Ranidae.
  • 6. Tritó pirinenc Calotriton asperÉs endèmica dels Pirineus. Pell grisenca coberta de tubercles, amb una franja groga en lesquena. Les femelles tenen el ventre
  • 7. Salamandra penibètica Salamandra longirostrisEspècie robusta, amb el musell punxegut itaques quadrades en el cos.
  • 8. Endemisme dAndalusiaGripau parter ibèric oriental. 32,8 - 56,6 mm. Alytes dickhilleni Dors de color grisenc amb taques fosques, finament granulat. Tubercles en el dors.
  • 9. Gripau desperons Dors cremós, brunenc o verdós, amb clapes Pelobates cultripes brunenques verdes. Ventre amb taques. Femelles fins a 10, mascles fins a 7,5 cm. Viu enterrat durant el dia.
  • 10. Granota pirenaicaRana pyrenaica Espècie robusta, amb el musell punxegut i taques de forma quadrangular en el cos. 18,5 - 23 cm
  • 11. Granota de Sant Antoni Hyla molleriGranota trepadora de 3,5 - 5 cm ipell llisa generalment verda. Comcroen quan saproxima pluja, erenusades antigament com abaròmetre.
  • 12. PEIXOSLa península ibèrica és una zonaamb un elevat nombre despèciesendèmiques: trenta-una.
  • 13. Madrilleta roja Fins 10 cm i 40 g. Coloració fosca en elAchondrostoma arcasii dors i vermella a la base de les aletes pares. Alimentació oportunista: omnívor..
  • 14. Calandino Squalius alburnoides complexOmnívor, color verdós. Tramsmitjans i baixos dels rius. Suportabaixes concentracions doxigen enlaigua.
  • 15. JarabugoAnaecypris hispanica Escates abundants i molt petites. Habita en rierols de poc corrent. Omnívor duns 10 cm, allargat, de color platejat.
  • 16. Gobi Gobio lozanoi 8 - 20 cm Trams mitjans dels rius. Cada estiu la femella posa entre mil i vintmil ous.Omnívor sedentari.
  • 17. FartetAphanius iberus gregari Omnívor amb gran dimorfisme sexual en la coloració: femelles marró verdoses, mascles grisos o blavencs. Viu entre la vegetació subaquàtica.
  • 18. AUSLa avifauna de la Península Ibèrica consta de 346 espècies, de les quals una és endèmica. Nou es troben globalment amenaçades dextinció.
  • 19. Perdiu dÀfrica Alectoris barbara Llargària: 33 - 34 cm. Envergadura: 46 – 49 cm. Aspecte arrodonit i escàs dimorfisme sexual. Dors gris-marró i parts inferiors gris beix. Ampli collar marró vermellós clapejat de clar. Potes i bec de color rogenc.
  • 20. Morell cap-roig Aythya ferina 45 cm. Mascle: cap rogenc, pit i cua negre icos gris. Femella: terrosa, té una petitabrida de color clar que va del bec a lull i sestén cap a la nuca. La gorja presenta la mateixa tonalitat.
  • 21. GangaPterocles alchata Llargària: 31 cm Envergadura: 54-65 cm Pes: 200-280 g. Ventre de color blanc, ales blanques amb la punta negra.
  • 22. GruaGrus grus Llargària: 114 i 127 cm Pes: 4-7 kg Envergadura: 200 - 230 cm. Camallarga i esvelta.
  • 23. Cigonya blanca Ciconia ciconia Llargària: 95 - 110 cm Envergadura: 180 - 210 cm Pes: 2 - 4 kg Au migratòria que passa lhivern a Àfrica. Posa de 2 a 6 ous. Alimentació bàsicament piscívora.
  • 24. Ibis ermitàGeronticus eremita Llargària: 70 - 80 cm Envergadura: 120 - 135 Espècie reintroduïda que salimenta dinvertebrats, escorpins i coleòpters. Supervivència i reproducció lligada disponibilitat de laigua.
  • 25. RÈPTILS En la Península Ibèrica existeix una gran varietat de rèptils, tant marins com terrestres.
  • 26. Mida mitjana, robusta. Cua gairebé dues vegades lagrandària del cos. Espècie lligada a penyals dalta muntanya.Depredadors habituals són rèptils.Sargantana carpetana Iberolacerta cyreni
  • 27. Sargantana serrana Iberolacerta monticola Sargantana mitjana, aspecte robust i caprelativament aixafat, hàbitat lligat a penyals dalta muntanya.
  • 28. Colobreta cega Blanus cinereusHàbitats naturals: boscos de pins, erms i camps de conreu. Depredadors: rèptils. Pot arribar a 254 mm. Té dents.
  • 29. Sargantana de Bocage Podarcis bocagei Rèptil escamós duns 20cm, silueta esvelta i cua mitjana. Viu en paratges pedregosos. Caça coleòpters, papallones, isòpodes i aranyes.
  • 30. Víbora cantàbricaVipera seoanei Pot arribar als 70 cm. Cola petita. Es troba entre boscos i prats. És depredada per rapinyaires.
  • 31. Bívia ibèrica Chalcides bedriagai Petit, cap triangular i musell arrodonit. Cos curt i gruix recobert descates llises i brillants. Extremitats petites, Cua de menor longitud que el cos.
  • 32. La població de mamífers silvestres que viuen enla península ibèrica consta de 96 espècies, deles quals vuit són endèmiques. Mamífers
  • 33. Espècie amb fort dimorfisme sexual. Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies. Dieta predominantment herbàcia. Capra pyrenaicaCabra salvatge ibèrica
  • 34. Grandària intermèdia: 49 - 52 cm. Pes: 2,6 - 3,2 kg. Habita en bruguerars i boscos de muntanya, a fins 2000 m daltitud. Lepus castroviejoiLlebre de piornal
  • 35. Isard pirinenc Rupicapra pyrenaica De petita grandària. Banyes amb forma deganxo. Depredadors: laguineu, làguila real, lós bru i el llop.
  • 36. Talpó de cabrera Microtus cabrerae Robust, de pelatge llarg i espès. Habita zones climàtiques estrictamentmediterrànies i és presa de rapinyaires.
  • 37. Mida mitjana, amb el cos entre 47 i 54 mm. Entre 10 i 18 grams de pes. Presenta un pelatge dorsal. Pelatge dorsal gris contrastant amb el ventre gairebé blanc, antifaç fosc en els ulls.Rhinolophus mehelyiRatpenat deferradura mitjà
  • 38. Ratpenat hortolà mediterrani Eptesicus isabellinus46 - 55 mm. Pes entre 17 i 28 grams. Pelatge pàl·lid groguenc. Ventre més clar.Joves de color grisenc. Orellestriangulars i curtes, glop lineal amb lextrem arrodonit.
  • 39. Fauna de les IllesBalears Hi ha dues espècies endèmiques en les Illes Balears. Són:
  • 40. Ferreret Alytes muletensis Petit tòtil endèmic de Mallorca i Menorca. Primers exemplars vius a Mallorca (1980). A Menorca no sen coneixen exemplars vius, shi extingí de Menorca després de larribada dels romans.
  • 41. Només a les Pitiüses. Llargària: 30 - 38 cm Envergadura: 76 - 89 cm Pes: 500 g És anomenada «baldritja», «baldritxa», o «virot petit» aMallorca i Menorca, «virot» a les Pitiüses. Virot petit Puffinus mauretanicus
  • 42. Fauna de les Illes Canàries Presenta una complexa diversitat a causa de dos factors determinants: insularitat iclima. Han estat des de sempre aïllades del continent, això es reflecteix en la seva fauna amb poques espècies i molts endemismes:
  • 43. Només es troba en boscs de les Canàries (Tenerife, La Palma, El Ferro i La Gomera) El seu nom es deu al naturalista alemany Carl Bolle. Columba bolliiColom canari de Bolle
  • 44. Xixella canària Columba junoniae Es considera el símbol natural de la illa de laGomera, conjuntament amb el Viñátigo. Només habitazones molt concretes de la Gomera, La Palma i Tenerife.
  • 45. Bitxac canari Saxicola dacotiae Només a Fuerteventura. Brufosc, cap negre. Llesta blancafins a darrere de lull. Laterals de coll blancs i pit ataronjat.
  • 46. Pioc hubara Chlamydotis undulata Llargària: 55 - 65 cm Envergadura: 135 - 170 cm Pes: 1,15 - 2,4 kg (mascles) 1 - 1,7 kg (femelles) Color marró per sobre i blanc per sota, banda negra sota el coll.
  • 47. Mosquiter canari Phylloscopus canariensis Amenaces: certs mamífers introduïts a les illes (gats, rates...) Les poblacions de les illes més orientals es van extingir.
  • 48. Tamany mitjà, orelles i pelatge llarg, bru o gris fosc. Cua, orelles i extremitats de color més clar i cobertes de pèls fins i blancs. Crocidura canariensisMusaranya de Canàries
  • 49. Pinsà blau Fringilla teydea Bec gris i pelatge uniforme. Femelles decolor marró o gris, mascles de pelatge blau en època de cria i gris blavenc la resta de lany.
  • 50. Aufrany majorerNeophron percnopterus majorensis Única au carronyera de Canàries. Fa dècades habitava en totes les illes, actualment només a Lanzarote i Fuerteventura.
  • 51. Dragò de Boettger Dragò de Tenerife Tarentola boettgeri Tarentola delalandii Dragò de La Gomera Tarentola gomerensis
  • 52. El Hierro La Gomera A més a més, hi ha nombrosos rèptils endèmics a les diferents illes. Gairebé tots estan en perill dextinció.Tenerife Gran Canaria
  • 53. Ceuta i Melilla, Nord dÀfricaEls territoris espanyols transfretans,(Ceuta, Melilla i illots nord-africans), malgrat la seva reduïda extensió suposen un important punt de diversitat en la fauna dEspanya. Entre els mamífers destaquen:
  • 54. Eriçó clar Atelerix algirusMesura al voltant de 20 cm.Habita en prats o conreus. És nocturn. Consumeix insectes, cucs, cargols i fruits caiguts de larbre.
  • 55. ArruíAmmotragus lervia Mida màxima: 165 cm de llarg i 110 dalçada. Pes: 145 kg. Camina per terrenys relliscosos i rocosos. La seva dieta es compon de líquens, herbes, arbustos i branques. Depredadors: caracal, lleopard i lhome.
  • 56. Mangosta comunaHerpestes ichneumon Té una silueta allargada i afilada. El cos mesura entre 48 i 60 cm, i la cua, entre 33 i 54 cm. El seu pes oscil · la entre 1,7 i 4 kg. Habita en zones costaneres, lacustres i riberenques.
  • 57. Mesura: 55-60 centímetres. Pes:1,2 - 2,5 quilos. Viuen en boscos. Són depredadors nocturns. Preses principals: insectes, mamífers petits, llangardaixos, ocells i de vegades fruits. Genetta genetta Geneta comú
  • 58. Llebre magrebí Lepus capensis schlumbergeriDe grandària semblant al de la llebre ibèrica. Semblant en zones de matoll amb mitja, baixacobertura o en àrees de cultiu i matoll obert. Ésdepredada pel xacal o la guineu.
  • 59. Musaranya elefant De mida petita, aspe rabassut. Ocupanord-africana hàbitats àrids amb mitjans rocosos i accidentats. SalimeElephantulus rozeti dinsectes, vegetals llet.
  • 60. Musaranya de WhitakerCrocidura whitakeri Petita grandària. Ocupa des dunes litorals a límits del desert. Dieta: invertebrats terrestres, insectes i aràcnids. La òliba és el depredador habitual de lespècie. No vaig trobar ninguna foto daquest animal, així que vaig optar per posar una dun gremlin.

×