TEMA 14: RESIDUS <ul><li>CONCEPTE DE RESIDU </li></ul><ul><li>TIPUS DE RESIDUS </li></ul><ul><li>3.  R.S.U. (RESIDUS SÒLID...
1. CONCEPTE DE RESIDU <ul><li>Els residus s'han definit de múltiples maneres: </li></ul><ul><li>Des  d'un punt de vista ec...
2. TIPUS DE RESIDUS <ul><li>Com en els temes de “La contaminació de l'aire” i “La contaminació de les aigües” ja hem parla...
Taula 1.-  Classificació dels residus segons la seva procedència     <ul><li>Paper, matèria orgànica, vidre  </li></ul><ul...
3. R.S.U. (RESIDUS SÒLIDS URBANS) Els residus sòlids urbans són els generats per les activitats desenvolupades en els  nuc...
<ul><li>Totes aquestes deixalles són gestionades pels municipis, bé directament, bé a través de contractes amb empreses es...
 
3.2. ELIMINACIÓ DELS R.S.U. <ul><li>Els mètodes d'eliminació dels RSU són bàsicament de 4 tipus:  </li></ul><ul><ul><li>A....
<ul><li>A.   ABOCADORS </li></ul><ul><li>L'ús d'abocadors (cast:  vertedero ) ha estat el primer dels mètodes emprats per ...
Abocador incontrolat (esquerra) i controlat (dreta)
<ul><li>Com funciona un abocador controlat </li></ul><ul><li>1. Terreny impermeable per evitar la lixiviació </li></ul><ul...
 
<ul><li>Els avantatges dels abocadors són: </li></ul><ul><li>la seva instal·lació, uns costos reduïts i un impacte ambient...
ABOCADOR CONTROLAT DE CA NA PUTXA JESUS PUIG DEN VALLS
<ul><li>B.   INCINERACIÓ </li></ul><ul><li>Consisteix en un procés de combustió tèrmica (a 900ºC o més) controlada que pro...
<ul><li>ESQUEMA DE LA PLANTA </li></ul><ul><li>La planta incineradora la podem  </li></ul><ul><li>dividir en sis zones:  <...
<ul><li>3.   RECICLAT   </li></ul><ul><li>Consisteix en la separació selectiva de fraccions dels residus i la seva reutili...
 
ESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA D’ENVASOS  -  EIVISSA Embalatge paper i cartró
El vidre és emmagatzemat en l’estació fins el seu transport en camions a la península Premsa dels residus del contenidor  ...
<ul><li>4.   COMPOSTATGE </li></ul><ul><li>Consisteix en la separació de la matèria orgànica dels RSU i la seva utilitzaci...
<ul><li>En l’actualitat, a nivell del l’Estat Espanyol, podem considerar que: </li></ul>un 64% dels RSU van a parar a aboc...
4. RESIDUS SANITARIS <ul><li>Els residus sanitaris són generats hospitals, clíniques i en laboratoris farmaceútics. Es pod...
6. RESIDUS INDUSTRIALS <ul><li>Els residus industrials són materials generats en l'activitat industrial.  </li></ul><ul><l...
<ul><li>En el  tractament dels RTP  s'utilitzen diversos mètodes, entre ells:  </li></ul><ul><li>Tractaments químics que t...
6. RESIDUS RADIOACTIUS <ul><li>La legislació espanyola defineix com residus radioactius (RR) tot material que conté o esti...
Taula 3: Grups de residus radioactius segons la seva toxicitat El volum de residus d’alta activitat suposa un 1% del total...
<ul><li>GESTIÓ DELS RESIDUS RADIOACTIUS. </li></ul><ul><li>Hi ha dos possibilitats:  </li></ul><ul><li>* Alliberament al m...
7. RESIDUS AGRÍCOLES, RAMADERS I FORESTALS <ul><li>Els residus agrícoles i ramaders, també denominats agropecuaris, són el...
8. GESTIÓ, TRANSFORMACIÓ I ELIMINACIÓ DE RESIDUS <ul><li>Com acabem d’estudiar, els residus constitueixen un dels més greu...
<ul><li>8.1.   DISMINUCIÓ DELS RESIDUS </li></ul><ul><li>El principi bàsic en la gestió dels residus és disminuir la seva ...
<ul><li>8.2. TRANSFORMACIÓ DELS RESIDUS </li></ul><ul><li>És el conjunt de mecanismes que eliminen o redueixen la perillos...
8.3. ELIMINACIÓ DELS RESIDUS <ul><li>És l'etapa final dels residus , tant per als quals no han pogut reciclar-se o transfo...
<ul><li>Què podem fer nosaltres amb els residus que generem? </li></ul><ul><li>Cada dia generem més fem, contribuint així ...
<ul><li>Composició del fem domèstic </li></ul><ul><li>A- MATÈRIA ORGÀNICA </li></ul><ul><li>La matèria orgànica és el resu...
<ul><li>C- ELS PLÀSTICS </li></ul><ul><li>El 14% del pes de la borsa de fem són plàstics, i en la seva majoria provenen d'...
<ul><li>D- ELS &quot;BRICS&quot;  </li></ul><ul><li>El brik o el tetrabrik és un envàs mixt que es compon de tres material...
<ul><li>E- LES LLAUNES  </li></ul><ul><li>Els metalls en el seu conjunt representen el 11'7% del pes dels RSU i el 4'2% de...
<ul><li>F- EL VIDRE   </li></ul><ul><li>Per a produir els envassos de vidre s'utilitza una tecnologia relativament simple ...
<ul><li>G- LES PILES  </li></ul><ul><li>Presenten un elevat potencial contaminant, especialment a causa del  mercuri  i al...
<ul><li>H- RESIDUS PERILLOSOS  </li></ul><ul><li>Encara que signifiquen poc en pes i volum dintre dels RSU, l'elevada toxi...
<ul><li>60  </li></ul><ul><li>idees o suggeriments </li></ul><ul><li>que com a consumidors podem fer   </li></ul><ul><li>p...
<ul><li>Com reduir els residus ? </li></ul><ul><li>A l'hora d'escollir entre productes semblants, tria aquell que tinga me...
<ul><li>Com reduir residus en l'alimentació  </li></ul><ul><li>12. Sempre que pugues compra els aliments produïts el més p...
<ul><li>Com reduir residus en la neteja   </li></ul><ul><li>26. Empra detergents sense fosfats ni tensoactius.  </li></ul>...
<ul><li>Com reduir residus en la higiene i els cosmètics   </li></ul><ul><li>34. Rebutja els sobrempaquetats. L'embalatge ...
<ul><li>Com reduir residus en el bricolatge </li></ul><ul><li>41. Informa't i calcula bé la quantitat que necessites: evit...
<ul><li>Com reduir residus en les piles  </li></ul><ul><li>47. Si pots evitar-lo no uses aparells a piles. Els rellotges m...
<ul><li>Com reduir residus de insecticides i herbicides  </li></ul><ul><li>52. No empres mai aerosols per a aquests usos, ...
<ul><li>Com reduir residus en la roba  </li></ul><ul><li>56. Recorda que els teixits naturals (llana, cotó, lli...) són mo...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Els residus

3,735 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,735
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
73
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els residus

  1. 1. TEMA 14: RESIDUS <ul><li>CONCEPTE DE RESIDU </li></ul><ul><li>TIPUS DE RESIDUS </li></ul><ul><li>3. R.S.U. (RESIDUS SÒLIDS URBANS) </li></ul><ul><li>3.1. EFECTES DELS R.S.U. </li></ul><ul><li>3.2. ELIMINACIÓ DELS R.S.U. </li></ul><ul><li>RESIDUS SANITARIS </li></ul><ul><li>5. RESIDUS INDUSTRIALS </li></ul><ul><li>6. RESIDUS RADIOACTIUS </li></ul><ul><li>7. RESIDUS AGRÍCOLES, RAMADERS I FORESTALS </li></ul><ul><li>8. GESTIÓ, TRANSFORMACIÓ I ELIMINACIÓ DE RESIDUS </li></ul>CTMA – 2n BATXILLERAT – R. FUSTER
  2. 2. 1. CONCEPTE DE RESIDU <ul><li>Els residus s'han definit de múltiples maneres: </li></ul><ul><li>Des d'un punt de vista econòmic , residus són tots els materials generats per les activitats de producció i consum que no arriben a tenir cap valor econòmic i són rebutjats, és a dir, retirats del cicle productiu. </li></ul><ul><li>Des del punt de vista ecològic , els residus són el conjunt de materials o formes d'energia descarregats al medi ambient per l'home, i susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental). </li></ul>
  3. 3. 2. TIPUS DE RESIDUS <ul><li>Com en els temes de “La contaminació de l'aire” i “La contaminació de les aigües” ja hem parlat de residus gasosos i líquids, tractarem en aquest tema l'estudi dels residus sòlids . </li></ul><ul><li>En parlar de residus sòlids se sol pensar de forma immediata en les deixalles domèstiques (allò que en diem vulgarment el fem). No obstant això, la procedència i els tipus de residus són molt variats i, per a classificar-los, podem aplicar diferents criteris basats en les seves característiques, en els materials que els componen, en els tractaments als quals se'ls pot sotmetre o atenent a la seva procedència , sent aquesta última la classificació més utilitzada. </li></ul><ul><li>La responsabilitat de la gestió dels recursos a l’Estat Espanyol és competència del Ministeri de Medi Ambient, les Comunitats Autònomes, els Municipis i les empreses que els generen. </li></ul><ul><li>Taula 1.- Classificació dels residus segons la seva procedència </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  4. 4. Taula 1.- Classificació dels residus segons la seva procedència   <ul><li>Paper, matèria orgànica, vidre </li></ul><ul><li>Restes de mobles, electrodomèstics, cotxes, etc. </li></ul><ul><li>Envassos, bosses </li></ul><ul><li>Rajoles, fusta </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Productes contaminats, xeringues, benes, etc </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Domiciliari s </li></ul><ul><li>Voluminosos </li></ul><ul><li>Comercials </li></ul><ul><li>Construcció i demolició </li></ul><ul><li>Assimilables a urbans </li></ul><ul><li>Bioperillosos </li></ul><ul><li>Químico-sanitaris </li></ul><ul><li>Residus radiactiuos </li></ul><ul><li>Restes anatòmiques </li></ul>Sòlids urbans         Sanitaris Terciari (serveis) * Ferralla vidres, arenes * Composts amb beril, productes inflamables, explosius, etc   + Restes de minerals d’urani +Restes que contenen radionúclids Inerts Assimilables a urban s     Tòxics i perillosos Industrials       Radiactius Secundari (indústria i energia)   Tiges, fulles, palles Fem i purins Restes de fusta i branques     Agrícoles Ramaders Forestals Primari (agricultura, ramaderia i silvicultura) Exemples Classes Tipus de residus Origen/sector d’activitat
  5. 5. 3. R.S.U. (RESIDUS SÒLIDS URBANS) Els residus sòlids urbans són els generats per les activitats desenvolupades en els nuclis urbans o en les seves zones d'influència, és a dir, en els habitatges particulars, comerços, oficines i serveis (taula 2): Enderrocs o runes procedent de la construcció o reformes domèstiques, fusta, etc Construcció Restes orgàniques Agrícoles Olis, restes orgàniques, àrids, etc Industrials Restes de neteja, fulles, etc Neteja viària, zones verdes i recreatives Residus de la neteja d'hospitals, etc Sanitària Material d'oficina i escolar, embalatges, residus dels mercats, etc Comercial i de serveis Fem domèstic, mobles, electrodomèstics, cotxes, etc Domiciliària Tipus de RSU Activitat generadora de RSU
  6. 6. <ul><li>Totes aquestes deixalles són gestionades pels municipis, bé directament, bé a través de contractes amb empreses especialitzades. Els RSU tenen una composició molt heterogènia. La quantitat de residus varia d’un país a un altre (els països desenvolupats generen molts més residus per habitant i dia que els països menys desenvolupats i , dins d’un mateix país, hi ha diferències en funció de la zona (urbana o rural), nivell de vida de la població, estació de l’any, etc </li></ul><ul><li>3.1. EFECTES DELS R.S.U . </li></ul><ul><li>Els efectes més comuns que provoquen els RSU són els següents: </li></ul><ul><li>- Olors desagradables, provocades per la descomposició de la matèria orgànica present. </li></ul><ul><li>- Riscs per a la salut, ja que si s'acumulen de forma incontrolada, afavoreixen la proliferació de rates, mosques, etc., que són possibles portadors de malalties. </li></ul><ul><li>- Contaminació del sòl i d'aigües superficials o subterrànies; en aquestes últimes per lixiviació, quan l'aigua de pluja arrossega substàncies a l’interior de la Terra </li></ul><ul><li>- Contaminació de l'aire per combustions, controlades o incontrolades. </li></ul><ul><li>- Degradació del paisatge. </li></ul>
  7. 8. 3.2. ELIMINACIÓ DELS R.S.U. <ul><li>Els mètodes d'eliminació dels RSU són bàsicament de 4 tipus: </li></ul><ul><ul><li>A. ABOCADORS </li></ul></ul><ul><ul><li>B. INCINERACIÓ </li></ul></ul><ul><ul><li>C. RECICLAT </li></ul></ul><ul><ul><li>D. COMPOSTATGE </li></ul></ul>
  8. 9. <ul><li>A. ABOCADORS </li></ul><ul><li>L'ús d'abocadors (cast: vertedero ) ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus, per ser simple i barat, però presenta greus problemes ambientals (alteració del paisatge, olors, contaminació d'aigua) i de salut (malalties transmeses per rates o insectes que hi proliferaven), en mancar de controls adequats. En l'actualitat s'utilitzen cada vegada més els denominats abocadors controlats , situats en terrenys adequats, on es dipositen de forma ordenada els residus sota condicions segures i supervisades que eviten els problemes de contaminació d'aigua, aire i sòl. Les característiques i factors que es tenen en compte per a la instal·lació i bon manteniment de l'abocador són les següents: </li></ul><ul><li>a) Condicions geològiques i geomorfològicas del terreny: terreny impermeable o impermeabilitzat artificialment per a evitar contaminació d'aigües subterrànies per lixiviació, terreny en pendent per recollir els lixiviats i transportar-los a basses de recollida. </li></ul><ul><li>b) Condicions climatològiques : elegir per a la seva ubicació una zona on existisquen taxes de precipitacions baixes i elevada evapotranspiració per a reduir així la producció de lixiviats. </li></ul><ul><li>c) Instal·lar punts de sortida dels gasos (principalment metà) que es produeixen com a conseqüència dels processos de descomposició. </li></ul><ul><li>d) Recobriment amb capes de terra en les quals siga possible el creixement de vegetació autònoma, el que faria disminuir l'impacte paisatgístic. </li></ul><ul><li>e) Accessos per al pas de vehicles i un tancat que impedisca el pas de persones i animals. </li></ul><ul><li>  </li></ul>
  9. 10. Abocador incontrolat (esquerra) i controlat (dreta)
  10. 11. <ul><li>Com funciona un abocador controlat </li></ul><ul><li>1. Terreny impermeable per evitar la lixiviació </li></ul><ul><li>2. Capa impermeable inferior El fons de l’abocador s’impermeabilitza acuradament de manera que els lixiviats (líquids resultants de la descomposició dels residus) no es puguen filtrar sòl avall i contaminar les aigües subterrànies de la zona. </li></ul><ul><li>3. Capa de drenatge dels lixiviats formada per graves recull els lixiviats i els condueix fins a les basses de recollida. </li></ul><ul><li>4. Capes de residus </li></ul><ul><li>5. L’enterrament diari dels residus amb una capa de terra elimina les molèsties i els problemes sanitaris que d’altra manera es podrien produir i assegura el confinament correcte dels residus. </li></ul><ul><li>6. Una bateria de canonades permet que els gasos que es generen dins l’abocador com a resultat de la fermentació dels residus orgànics siguen evacuats i, fins i tot, es puguen aprofitar. </li></ul><ul><li>Un cop ple, l’espai que ocupava l’abocador pot ser recuperat per a altres usos. </li></ul>
  11. 13. <ul><li>Els avantatges dels abocadors són: </li></ul><ul><li>la seva instal·lació, uns costos reduïts i un impacte ambiental menor si es controla i gestiona de forma adequada. </li></ul><ul><li>Entre els inconvenients destaquen: </li></ul><ul><li>la necessitat de grans superfícies de terreny allunyat de nuclis urbans i la producció de lixiviats, fins i tot, després que l'abocador sigui clausurat. </li></ul>ABOCADOR CONTROLAT DE CA NA PUTXA
  12. 14. ABOCADOR CONTROLAT DE CA NA PUTXA JESUS PUIG DEN VALLS
  13. 15. <ul><li>B. INCINERACIÓ </li></ul><ul><li>Consisteix en un procés de combustió tèrmica (a 900ºC o més) controlada que provoca una oxidació del C i H presents en la matèria orgànica dels residus, obtenint-ne com productes cendres, CO i H 2 O. Si en els fems existeix PVC, es produeix, a més, dioxines i furans . Amb aquest mecanisme s'aconsegueix reduir el pes i volum dels RSU en poc temps i espai. </li></ul><ul><li>En principi aquest seria el millor tractament dels residus. No obstant això presenta certs inconvenients : </li></ul><ul><li>- Alts costos d'instal·lació i explotació. - Consum energètic (combustibles) per al seu funcionament. - Impacte ambiental per contaminació gasosa (dioxines i furans). - Originen escòries i cendres que deuen ser eliminades en abocadors. </li></ul><ul><li>Una planta incineradora és una instal·lació on té lloc un procés de combustió controlada del rebuig dels residus (la fracció no reciclable), els quals són transformats en cendres, escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats) i gasos. D’aquesta manera es redueix de forma important el volum de residus i s’aprofita l’energia que contenen per generar electricitat. Les cendres i escòries són objecte d’una disposició controlada i els fums i gasos són rentats i depurats. </li></ul>
  14. 16. <ul><li>ESQUEMA DE LA PLANTA </li></ul><ul><li>La planta incineradora la podem </li></ul><ul><li>dividir en sis zones: </li></ul><ul><li>1. Fossa d’emmagatzematge de deixalles. </li></ul><ul><li>2. Els forns. </li></ul><ul><li>3. El generador. </li></ul><ul><li>4. El filtre de rentat dels gasos àcids. </li></ul><ul><li>5. La xemeneia. </li></ul><ul><li>6. Les escòries </li></ul><ul><li>Esquema de funcionament </li></ul><ul><li>Els residus arriben a la planta en camions de caixa tancada i compactadors, i prèvia autorització s’adrecen a una bàscula electrònica per a ésser pesats. Posteriorment, passen a la plataforma de maniobra, des d’on aboquen la seva càrrega al fossat d’emmagatzematge. Una grua s’encarrega aleshores d’agafar la brossa i introduir-la al forn, on es processa a la cambra de combustió i a la de post-combustió. Els gasos que es produeixen passen a la caldera de recuperació on es genera el vapor reescalfat que, mitjançant un turboalternador, es convertirà en energia elèctrica. La fracció sòlida (escòries) són tractades i emmagatzemades en zones controlades. Els gasos passen per una sèrie de filtres abans de sortir a l’atmosfera per la xemeneia. </li></ul>
  15. 17. <ul><li>3. RECICLAT </li></ul><ul><li>Consisteix en la separació selectiva de fraccions dels residus i la seva reutilització. </li></ul><ul><li>És el procediment més complet i ecològic, podent-se separar i reutilitzar fins el 85% dels residus, bàsicament paper, plàstics, metalls i sobretot vidre, realitzant una separació en origen o en destinació. </li></ul><ul><li>Amb aquest tractament s'estalviaria gran quantitat de recursos materials i energètics, eliminant al mateix temps els residus. </li></ul><ul><li>En les ciutats sol haver contenidors específics per a la recollida de paper i vidre, i programes per a la recollida de piles. </li></ul><ul><li>A més poden existir instal·lacions, anomenades Centres de Recuperació de Residus, deixalleries, ecoparks, etc. on es reben els diversos tipus de residus domèstics, els quals seran reciclats posteriorment per separat </li></ul>
  16. 19. ESTACIÓ DE TRANSFERÈNCIA D’ENVASOS - EIVISSA Embalatge paper i cartró
  17. 20. El vidre és emmagatzemat en l’estació fins el seu transport en camions a la península Premsa dels residus del contenidor groc. Són compactats i enviats a la península.
  18. 21. <ul><li>4. COMPOSTATGE </li></ul><ul><li>Consisteix en la separació de la matèria orgànica dels RSU i la seva utilització per a la fabricació, mitjançant processos biològics aerobis, d'un fertilitzant orgànic que rep el nom de compost . El rendiment en la reutilització dels RSU per aquest mecanisme pot arribar al 30-40%, i encara que suposa una bona alternativa en la gestió dels RSU no és molt utilitzada a causa de la presència de restes de vidre i plàstics en el compost, no separats totalment, pel que a vegades és rebutjat per l'agricultor </li></ul>1. Recepció i bàscula 2. Àrea de serveis 3. Bassa d’aigua potable 4. Biofiltre 5. Nau de pretractament i postractament de la matèria orgànica i emmagatzematge de compost 6. Dìpòsit de lixiviats 7. Nau de compostatge 8. Centre de recollida de residus, deixalleria i punt d’informació 9. Àrees educatives i d’experimentació sobre l’ús del compost 10. Estació metereològica
  19. 22. <ul><li>En l’actualitat, a nivell del l’Estat Espanyol, podem considerar que: </li></ul>un 64% dels RSU van a parar a abocadors controlats un 5% és incinerat un 17% a abocadors incontrolats un 14% es destina a la producció de compost
  20. 23. 4. RESIDUS SANITARIS <ul><li>Els residus sanitaris són generats hospitals, clíniques i en laboratoris farmaceútics. Es poden classificar en: </li></ul><ul><li>a) Residus assimilables als urbans , produïts en els serveis d'hospitals que no realitzen tasques sanitàries pròpiament aquestes (oficines, cafeteries, jardins, etc.) . Els seus tipus, característiques i recollida es corresponen al ja tractat en el punt anterior. </li></ul><ul><li>b) Residus sanitaris assimilables als residus urbans , produïts en activitats sanitàries però de característiques iguals a residus urbans o domèstics. No impliquen risc de contaminació biològica. </li></ul><ul><li>c) Residus biosanitaris perillosos , que posseeixen en la seva composició agents infecciosos i per tant amb capacitat potencial de contagi i toxicitat. Abans de ser recollits pels serveis municipals, és obligatori sotmetre'ls a tractaments de desinfecció. </li></ul><ul><li>d) Residus químic-sanitaris perillosos , que contenen substàncies químiques amb capacitat de contaminació ambiental o humana. Són residus tòxics i perillosos, pel que cal aplicar tractaments per a disminuir la seva perillositat. La seva gestió és competència del propi centre sanitari. </li></ul><ul><li>e) Residus radioactius de baixa o mitjana activitat (raigs X, radioteràpia). La seva gestió la duu a terme, com en la resta de residus radioactius ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius). </li></ul><ul><li>Anualment es produeixen a l’Estat Espanyol unes 200.000 tones de residus sanitaris de les quals unes 22.000 tones corresponen a residus bioperillosos i unes 6.600 a residus quimioperillosos i radioactius </li></ul>
  21. 24. 6. RESIDUS INDUSTRIALS <ul><li>Els residus industrials són materials generats en l'activitat industrial. </li></ul><ul><li>Els residus industrials es classifiquen en: </li></ul><ul><li>1. Residus industrials inerts com ferralles, cendres, vidres, i tots aquells que no necessiten un tractament previ a la seva deposició en el medi. No solen presentar grans riscos per al medi ambient, solament impactes visuals. </li></ul><ul><li>2. Residus industrials assimilables a urbans . Produïts en totes les indústries, a més de serveis de neteja, oficines. Poden ser tractat amb els residus urbans. </li></ul><ul><li>3. Residus industrials especials . Són aquells que suposen un risc per al medi ambient i la salut de les persones, per tant, requereix una separació, transport i tractament específic, no podent ser abocats als col·lectors d'aigües residuals, ni dipositats en abocadors de RSU o inerts. Aquests residus industrials segons les seves característiques físico-químiques són: </li></ul><ul><li>3.1. Compostos de metalls pesats (Zn, Pb,Cd). D'origen químic, catalitzadors, recobrimients electroquímics. </li></ul><ul><li>3.2. Residus d'olis i greixos com refrigerants, anticorrosius i lubrificants. </li></ul><ul><li>3.3. Productes farmacèutics , medicaments caducats. </li></ul><ul><li>3.4. Compostos orgànics i halogenats . PCB´s, PCT´s i PVC. </li></ul><ul><li>Els residus tòxics i perillosos (RTP) es defineixen, segons la legislació, com aquells que contenen determinades substàncies o materials (arsènic, cadmi, biocides i altres compostos) en quantitats que suposen un risc tant per a la salut humana com per als recursos naturals i el medi ambient. L'origen dels RTP es troba en els propis processos industrials o en la formació de subproductes, com reactius esgotats, equips contaminats o productes abandonats). </li></ul><ul><li>Entre els efectes que poden ocasionar els RTP , destaquen les alteracions sobre la salut per ingestió o inhalació dels mateixos, mals físics per contacte i risc d'incendis. A més provoquen, com altres residus, contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies. Els seus efectes depenen de la quantitat, del ritme de producció i de la seva durada en els llocs que es dipositen. </li></ul>
  22. 25. <ul><li>En el tractament dels RTP s'utilitzen diversos mètodes, entre ells: </li></ul><ul><li>Tractaments químics que transformen les substàncies perilloses o tòxiques en altres de menor nivell de perillositat </li></ul><ul><li>b) Tractaments fisicoquímics, que separen o </li></ul><ul><li>aïllen els productes perillosos de la resta. </li></ul><ul><li>c) Tractaments tèrmics a elevades temperatures que permeten la seva descomposició. </li></ul><ul><li>d) Aïllament en dipòsits de seguretat, és a dir, abocadors localitzats en terrenys geològics segurs i sotmesos a un control sanitari. Les seves característiques són molt similars a les requerides per als abocadors controlats. </li></ul>
  23. 26. 6. RESIDUS RADIOACTIUS <ul><li>La legislació espanyola defineix com residus radioactius (RR) tot material que conté o estiga contaminat amb isòtops radioactius en concentracions o nivells superiors als establerts per les autoritats competents i per als quals no es preveu cap ús. Les fonts de residus radioactius són les centrals nuclears, la indústria, els hospitals i la investigació, que empren isòtops radioactius en les seves activitats. </li></ul><ul><li>Existeixen una gran varietat de residus radioactius que es classifiquen atenent als factors següents : </li></ul><ul><li>a) El període de semidesintegració , és a dir, el temps que tarda una massa d'un determinat isòtop en reduir-se a la meitat. Així, existeixen residus radioactius de vida curta, que perden la meitat dels seus radioisòtops en menys de 30 anys , i residus radioactius de vida llarga, que tarden milions d’anys a perdre la meitat de la seva quantitat. </li></ul><ul><li>b) La intensitat de la seva activitat , per a la qual cosa es fixen uns límits màxims en cada element. Així tenim els residus d'alta activitat, en els quals se superen els límits fixats, i que solen ser els combustibles gastats i subproductes d'aquests combustibles que es generen en les centrals nuclears, i els residus de baixa i mitjana activitat, que no superen els límits màxims, l'origen dels quals és divers i en els quals s'inclouen les eines i materials de manteniment de centrals nuclears; xeringues, guants, material mèdic divers usat en medicina nuclear i radioteràpia en hospitals, fonts industrials i restes biològiques contaminats de laboratoris i centres d'investigació. </li></ul><ul><li>c) La toxicitat : Reflecteix la quantitat de radiació ionitzant que emeten els radionúclids i que disminueix amb el temps. S’estableixen 4 grups : </li></ul>
  24. 27. Taula 3: Grups de residus radioactius segons la seva toxicitat El volum de residus d’alta activitat suposa un 1% del total; provenen d’operacions en les centrals nuclears i de l’armament nuclear; són els que posseeixen una vida més llarga i són els més perillosos. Els residus de mitjana i baixa activitat representen un volum molt major. H-3; C-11; I-129 , Urani en estat natural Baixa 4 C-14; P-32; Fe-59 Moderada 3 Co-60 ;S-90 ; I-131 Alta 2 Ra-226; Po-239 Molt alta 1 Radionucleids Radiotoxicitat Grup
  25. 28. <ul><li>GESTIÓ DELS RESIDUS RADIOACTIUS. </li></ul><ul><li>Hi ha dos possibilitats: </li></ul><ul><li>* Alliberament al medi . Només poden ser alliberats aquells residus (normalment gasos i líquids) de molt baixa activitat i període de vida curt. No obstant això, l'alliberament de residus pot produir-se per accidents, fugides o mal funcionament de les instal·lacions nuclears, fets que poden originar una contaminació molt important en l’atmosfera, les aigües i el sòl. </li></ul><ul><li>Un cas especial mereix ressenyar-se: l'alliberament de residus per abocament en el fons marí. Els residus condicionats en bidons han estat abocats al fons marí fins els anys 80, que per la Convenció de Londres es va establir una moratòria per a evitar-lo. Observacions recents d’aquests bidons han posat de manifest esquerdaments i corrosions en els recipients per on poden passar els radioisòtops a l'aigua marina, i afectar, per tant, a les xarxes tròfiques. </li></ul><ul><li>* Emmagatzematge . Tots els residus, però especialment els d'alta activitat han de ser aïllats mitjançant barreres físico-químiques, d'enginyeria o geològiques, per a evitar la seva dispersió, i ser emmagatzemats convenientment. </li></ul><ul><li>Els residus de baixa i mitja activitat solen ser emmagatzemats en superfície o bé subterràniament a mitjana o gran profunditat. Els d'alta activitat solen tenir un emplaçament temporal perquè decaiga la seva activitat i es refreden, normalment en piscines de les pròpies centrals nuclears, i deuen acabar en emmagatzematges definitius, geològicament estables: àrees granítiques o mines de sal abandonades. </li></ul><ul><li>A l’Estat Espanyol, l'activitat nuclear ha produït fins la data gairebé 2.000 tones de residus d'alta activitat (que s'incrementen anualment en 160 tones), per al que no es disposa de cap zona ni temporal ni definitiva per al seu emmagatzematge, encara que s'espera tenir operatiu una MTC per a l'any 2013. La seva gestió correspon a ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius). Els de baixa i mitja activitat (aproximadament un camió diari d'escombraries: 1.000 m3/any, que equival a unes 2.000 tones) s'emmagatzemen en el cementiri nuclear del Cabril, a Còrdova </li></ul>
  26. 29. 7. RESIDUS AGRÍCOLES, RAMADERS I FORESTALS <ul><li>Els residus agrícoles i ramaders, també denominats agropecuaris, són els residus que s'originen com a conseqüència de l'agricultura i la ramaderia. Destaquen principalment els plaguicides, els adobs químics, els insecticides, les restes agrícoles, els purins i els excrements d'animals (gallinasa). Són molt abundants i estan dispersos, pel la qual cosa són de difícil control i constitueixen una de les principals fonts de contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies. </li></ul><ul><li>Els residus forestals es generen per les activitats realitzades en els boscos (silvicultura). Els principals productes són branques, fulles, escorça, arrels, etc. Tots aquests residus posseeixen un elevat contingut en matèria orgànica, nutrients importants, com nitrogen, fòsfor i potassi, oligoelements i, per això són emprats com abonament orgànic o compost). Altra utilitat d'aquests residus és la de la seva ocupació com font alternativa d'energia (biomassa). El seu control és necessari, amb la finalitat d'evitar els problemes de contaminació del sòl i de l'aigua que ocasionen, així com el risc d'incendis. </li></ul>
  27. 30. 8. GESTIÓ, TRANSFORMACIÓ I ELIMINACIÓ DE RESIDUS <ul><li>Com acabem d’estudiar, els residus constitueixen un dels més greus problemes de la nostra societat. La preocupació actual pel medi ambient ha fet sorgir la necessitat d’un canvi en el tractament tradicional de les deixalles. </li></ul><ul><li>En la gestió dels residus bàsicament es contemplen mecanismes per a disminuir la seva producció, transformar-los per a fer-los innocus o menys perillosos, i eliminar-los convenientment perquè no afectin a l'home i al medi ambient </li></ul>
  28. 31. <ul><li>8.1. DISMINUCIÓ DELS RESIDUS </li></ul><ul><li>El principi bàsic en la gestió dels residus és disminuir la seva producció. Per a això, se segueix la regla de les 3 R : reduir, reutilitzar i reciclar. </li></ul><ul><li>- Reducció : consisteix a limitar la producció de residus utilitzant tècniques netes i racionals, mitjançant les quals s'originen residus en quantitats mínimes. A més es persegueix una disminució en volum per a fer més fàcil el seu transport, tractament i emmagatzematge o eliminació </li></ul><ul><li>- Reutilització : nombrosos materials poden ser recuperats i utilitzats diverses vegades abans d’esdevenir inservibles: peces metàl·liques, envasos de vidre, etc. La reutilització promou l'estalvi econòmic i ecològic, tant de matèries primeres com d'energia. </li></ul><ul><li>- Reciclatge . Molts materials que ja no serveixen per a l'ús per al qual van ser fabricats, poden ser recuperats en la seva totalitat o part d'ells i utilitzar-los per a fabricar altres del mateix o distint tipus: és el que es coneix com reciclatge. Els principals materials que poden ser recuperats i reciclats són el paper i cartró, el vidre i els metalls </li></ul>
  29. 32. <ul><li>8.2. TRANSFORMACIÓ DELS RESIDUS </li></ul><ul><li>És el conjunt de mecanismes que eliminen o redueixen la perillositat dels residus, o bé els tractaments que transformen els residus en altres materials utilitzables . En aquest últim sentit es pot considerar la transformació com una forma de reciclatge. </li></ul><ul><li>Pràcticament tots tipus de residus poden i deuen ser transformats abans de la seva eliminació, bé per a inactivar-los, bé per a convertir-los en materials aprofitables. Els mètodes de transformació varien depenent del tipus de residu , i cadascun d'ells deu ser tractat d'acord a les seves característiques </li></ul>
  30. 33. 8.3. ELIMINACIÓ DELS RESIDUS <ul><li>És l'etapa final dels residus , tant per als quals no han pogut reciclar-se o transformar-se, com per als residus originats d'aquestes últimes modificacions. </li></ul><ul><li>La forma d'eliminació de residus varia segons el tipus que es tracte (veure apartats anteriors), però bàsicament s'utilitzen tres mecanismes (Taula 4): </li></ul>RTP, Radiactius Emmagatzematge Biomassa, RTP, RSU, Sanitaris Incineració Biomassa, Miners, Inerts, RTP, RSU Abocadors TIPUS DE RESIDUS MECANISME D'ELIMINACIÓ
  31. 34. <ul><li>Què podem fer nosaltres amb els residus que generem? </li></ul><ul><li>Cada dia generem més fem, contribuint així a que els residus esdevinguen un gran problema, però algunes solucions estan a les nostres mans. Des del moment de la compra fins al moment en que baixem la bossa de fem, podem posar en pràctica mesures senzilles que redueixen notablement tant el volum com la perillositat dels nostres residus. </li></ul><ul><li>Els residus domèstics: Un gran problema amb fàcils solucions: REDUIR, REUTILITZAR, RECICLAR, RECUPERAR </li></ul><ul><li>LECTURA: </li></ul><ul><li>Les societats humanes sempre han produït residus, però és ara, en la societat de consum, que el seu volum ha crescut de forma desorbitada. A més s'ha incrementat la seva toxicitat fins a convertir-se en un gravíssim problema. Alhora, les reserves naturals de matèries primeres i les fonts energètiques disminueixen mentre els costos de la seva extracció augmenten i són motius de greus impactes ambientals i desequilibris socials. Estem immersos en la cultura de l'usar i llençar, i en els continguts de fem es troben l recursos que potser prompte trobarem a faltar. </li></ul><ul><li>Cada ciutadà genera de mitjana 1 kg. de fem al dia (365 kg. per persona i any). Aquests residus domèstics (Residus Sòlids Urbans, RSU) van a parar a abocadors de fem i incineradores. Bona part d'aquests RSU, el 60% del volum i 33% del pes de la borsa del fem ho constitueixen envasos i embalatges, en la seva majoria d'un només ús, normalment fabricats a partir de matèries primeres no renovables , o que, fins i tot, essent renovables s'estan explotant a un ritme superior al de la seva regeneració (p. ex., la fusta per a la fabricació de cel·lulosa), i difícilment reciclables una vegada s'han utilitzat. A més, hem d'afegir que en la llar també es produeixen residus derivats de pintures, dissolvents, insecticides, productes de neteja, etc., considerats residus perillosos perquè suposen un risc important per a la salut o el medi ambient, malgrat que només representen un petit percentatge dels RSU. </li></ul><ul><li>Tot aquest fem pot ser dut a abocadors , però això ocupa molt terreny i contamina sòls i aigües. Incinerar-lo tampoc és la solució ja que s'emeten contaminants atmosfèrics i es produeixen cendres i escòries molt tòxiques. Què podem fer , aleshores? Posar en pràctica la consigna de les tres erres, reduir, reutilitzar i reciclar , en aquest ordre d'importància. Aquest és, a grans trets, el panorama dels RSU, però no hi ha per què desesperançar-se. Actualment disposem de mecanismes per a no generar tants residus i recuperar els productes, així com per a introduir processos industrials més nets i ecològics. Però per a què les coses canvien, les ciutadanes i els ciutadans hem de responsabilitzar-nos i actuar, adquirint nous hàbits de compra, recuperant bons costums, exigint a empreses i autoritats mesures correctes i col·laborant amb elles quan les posen en pràctica. </li></ul>
  32. 35. <ul><li>Composició del fem domèstic </li></ul><ul><li>A- MATÈRIA ORGÀNICA </li></ul><ul><li>La matèria orgànica és el resultat dels residus procedents dels aliments (animals i vegetals). En l'Estat Espanyol es produeixen més de 7.000.000 de tones de residus orgànics. Si els desaprofitem, fem malbé una gran quantitat de nutrients que si tornaren a la terra podrien disminuir l'empobriment a què estan sotmeses les terres agrícoles. Intentar retornar la riquesa a la terra amb fertilitzants d'origen químic (nitrat i fosfats) perjudica els sòls i contamina les aigües </li></ul><ul><li>B- EL PAPER I CARTRÓ </li></ul><ul><li>El paper està compost principalment per cel·lulosa, una fibra vegetal que s'extrau dels arbres. Són innombrables els objectes de consum que s'empaqueten amb paper o cartró, de forma que aquests materials representen el 20% del pes i un terç del volum de la bossa de fem. A més, els sobrempaquetats donen lloc a gran quantitat d'embolcalls superflus elaborats amb aquests i altres materials. </li></ul><ul><li>Encara que són de fàcil reciclatge, i de fet es reciclen en bona part, la demanda creixent de paper i cartró obliga a fabricar més i més pasta de cel·lulosa, el que provoca la tala de milions d'arbres, les plantacions d'espècies de creixement ràpid com l’eucaliptus o el pi en detriment dels boscos autòctons, i l'elevada contaminació associada a la indústria paperera. </li></ul><ul><li>A més, no tot el paper pot ser reciclat, els plastificats, els adhesius, els </li></ul><ul><li>encerats, els de fax o els autocopiatius no són aptes per al seu posterior </li></ul><ul><li>reciclatge. </li></ul>
  33. 36. <ul><li>C- ELS PLÀSTICS </li></ul><ul><li>El 14% del pes de la borsa de fem són plàstics, i en la seva majoria provenen d'envasos d'un sol ús i de tot tipus d'embolcalls i embalatges (ampolles de PVC o PET, bosses de polietilè, safates i caixes protectores de suro blanc...). </li></ul><ul><li>Els plàstics són hidrocarburs que provenen del trencament molecular (o cracking) de les naftes, unes substàncies de baix pes molecular derivades de la destil·lació del petroli. Tots els plàstics es poden incloure en dos grans grups, els termoplàstics i els plàstics termoestables. Els primers són plàstics que es fonen amb la calor sense sofrir modificacions químiques i poden ser reciclats mecànicament; els segons són plàstics rígids, no poden ser reciclats mecànicament i no es fonen per la calor sinó que aquest els produeix uns canvis químics irreversibles. Un 85% dels plàstics sintetitzats són termoplàstics (entre els quals es troba la immensa majoria dels quals s'utilitzen com envassos o embalatges), mentre que el 15% restant són plàstics termoestables. </li></ul><ul><li>Els envassos de plàstic no són biodegradables , no són reutilitzables i costen molt de reciclar . L'envàs de plàstic procedent de les escombraries domèstiques és un material que moltes vegades no es pot reciclar per processos mecànics perquè: </li></ul><ul><li>* La diversitat de plàstics existents dificulta moltíssim el seu reciclatge tant a nivell del cost de la recuperació com de la identificació del plàstic (per exemple, per a separar el PVC del PET) </li></ul><ul><li>* La brutícia amb la qual arriben els materials de les escombraries impedeix, en la pràctica, que el reciclatge del plàstic es pugui portar a terme. </li></ul><ul><li>* A més, amb el plàstic domèstic reciclat normalment només es fabriquen materials de baixa qualitat com cossiols per a plantes, borses de fem, graneres, etc. </li></ul><ul><li>* D'altra banda, el reciclatge químic actualment està en fase de desenvolupament i, per tant, hi ha poca informació fiable ja que aquest tipus de reciclatge no està exempt de problemes ambientals. </li></ul><ul><li>Si els envasos de plàstic es duen a un abocador, ho ompliran fàcilment a causa del gran volum que tenen, i romandran allí durant moltíssims anys perquè no es degradaran; a més, els additius que contenen es poden desprendre fàcilment i migrar cap a les aigües subterrànies. Si en lloc de l'abocador es duen a incinerar, cal tenir en compte totes les emissions contaminants que es produeixen a l'incinerar qualsevol plàstic (encara que es posin els filtres adequats): des de grans quantitats de CO2 fins metalls pesats, o en alguns casos substàncies més perilloses que les quals s'han incinerat. Un dels plàstics d'ús més generalitzat, el PVC, produeix una elevada contaminació en la seva fabricació. Si finalment s'incinera produeix unes de les substàncies més tòxiques </li></ul><ul><li>que es coneixen les dioxines i els furans. </li></ul><ul><li>Cal tenir en compte, que tots els plàstics es fabriquen a partir del petroli. Per això en consumir plàstics, </li></ul><ul><li> a més de col·laborar a l'esgotament d'un recurs no renovable, potenciem la gran contaminació que origina l'obtenció i transport del petroli i la seva transformació en plàstic. </li></ul>
  34. 37. <ul><li>D- ELS &quot;BRICS&quot; </li></ul><ul><li>El brik o el tetrabrik és un envàs mixt que es compon de tres materials diferents: 21 g. de cartró (procedent de cel·lulosa verge), 5,8 g. de plàstic polietilè i 1,4 g. d'alumini. Aquests materials estan disposats en 5 làmines superposades: 3 de polietilé, 1 d'alumini i 1 de paper Kraft d'alta qualitat (elaborat amb pasta verge). S'utilitzen per a l'envasat de sucs, aigua, vins, salses, productes lactis i altres líquids, per conservar bé els aliments i tenir escàs pes i una forma que facilita el seu magatzematge i transport. L'alumini s'utilitza perquè, com és un bon aïllant dels gasos i de la llum, no permet la deterioració dels aliments. Però, a pesar de les seves prestacions, és un envàs d'un sol ús que augmenta considerablement la quantitat de desaprofitaments. </li></ul><ul><li>Els tetrabriks representen com a mínim un 2% del volum de les deixalles </li></ul><ul><li>domèstiques i el seu consum va en augment (en l'Estat espanyol es produeixen 120.000 T/any de briks). </li></ul><ul><li>Impacte ambiental </li></ul><ul><li>Durant els anys 90, la Tetra Pak ha iniciat una sèrie de campanyes publicitàries en les quals predica el seu compromís ambiental. Però la realitat és que, per a mantenir la producció actual de tetrabriks de l'Estat espanyol, seria necessari talar 1.700.000 arbres per al cartró, extreure 25.200 T de bauxita per a l'alumini i milions de barrils de petroli per a l'etilè. La fabricació d'aquest envàs suposa també un gran balafiament energètic: per a elaborar-lo necessita 1 Tona Equivalent de Petroli (TEP) per T produïda, en contrast amb les 0,301 TEP del vidre verge i les 0,221 TEP/T del vidre reciclat. </li></ul><ul><li>En relació a l'aigua, el consum d'aigua utilitzada durant la fabricació del tetrabrik és quatre vegades superior que el qual s'utilitza per a una ampolla de vidre . Per a transportar les matèries primeres a la fàbrica d’Arganda del Rei (Madrid), on es troba l'única factoria productora dels tetrabrik de l'Estat, es recorren milers de km ja que la pasta de cel·lulosa es duu d'Escandinàvia, el petroli d'Orient Mitjà i l’alumini preferentment del Brasil . </li></ul><ul><li>El tetrabrik no és reutilitzable . Respecte al seu reciclatge, l'empresa Tetra Pak va arribar a un conveni amb la paperera NESA, segons el qual la fàbrica de NESA d'Alfara d'Algímia (València) recupera el cartró dels tetrabriks per a fer paper Kraft, però actualment no es recuperen ni el polietilè ni l'alumini. Segons dades de la mateixa NESA, actualment aquesta paperera recicla poc més del 5% dels tetrabriks que es consumeixen en tot l'Estat espanyol, amb un cost que oscil·la entre 9 i 10 pessetes per kg. de tetrabrik reciclat. </li></ul><ul><li>Una vegada en les incineradoras, el cartró blanquejat amb clor que conté el tetrabrik, pot provocar emissions de compostos organoclorats, àcid clorhídric i grans quantitats de CO2 en l'aire. Si la destinació final és l'abocador, els compostos resultants de la degradació del brik van a parar a les aigües subterrànies </li></ul>
  35. 38. <ul><li>E- LES LLAUNES </li></ul><ul><li>Els metalls en el seu conjunt representen el 11'7% del pes dels RSU i el 4'2% del seu volum i, en l'actualitat, la majoria són llaunes. Fabricades a partir del ferro, el zinc i, sobretot, l'alumini, s'han convertit en una autèntic problema en generalitzar-se la seua ocupació com envàs d'un sol ús. </li></ul><ul><li>Impacte ambiental </li></ul><ul><li>Fabricar una tona d'alumini suposa: </li></ul><ul><li>* Extraure de 4 a 5 T de bauxita procedent d'extraccions a l'aire lliure que generen molts residus i provoquen la deterioració de rius i aquífers. </li></ul><ul><li>* La seva fabricació té un cost energètic de 15.000 Kw/h per cada tona d'alumini (3 vegades superior que el qual es necessita per a fabricar 1 T d'acer). </li></ul><ul><li>* Emissió a l'atmosfera de vapors de quitrà, 30 kg. de dióxid de sofre i 4,5 kg. de fluoramina. </li></ul><ul><li>La indústria de l'alumini està considerada una indústria molt contaminant. Amb l'extracció de la bauxita ja es dóna una degradació gairebé irreversible del paisatge (destrucció de grans zones de l’Amazonia) i es produeixen grans emissions de pols. Durant el procés de l'obtenció de l'alumini es produeixen emissions de dióxid de sofre (causant de la pluja àcida), de vapors de quitrà i de fluoramina, un gas àcid que és molt perjudicial per a la salut perquè provoca alteracions dels ossos, els ronyons i els cabells. A més, el procés de fabricació de l'alumini necessita molta energia. D'altra banda, les llaunes d'alumini no són reutilitzables. Durant el procés de reciclatge de l'alumini es genera pols i compostos de flúor i clor (aquestes emissions representen només un 5% de les quals s'emeten per a obtenir l'alumini primari). A més, els desaprofitaments bruts de l'alumini s'han de netejar amb sal abans de fondre'ls: per a cada tona d'alumini reciclat es genera mitja tona de residus de sal per a dipositar en les escombraries. Igual que la llauna d'acer, la llauna d'alumini és un clar exemple de la cultura de l'usar i llençar, ja que comporta uns hàbits que afavoreixen l'abandó immediat de la llauna en qualsevol lloc. Malgrat tot, si la llauna d'alumini va a parar a l'abocador, és molt probable que perdure sense degradar-se, ja que és inoxidable; si va a la incineradora, es produiran emissions de metalls pesats en l'atmosfera i una resta de cendres i desaprofitaments rics en metalls pesats. </li></ul>
  36. 39. <ul><li>F- EL VIDRE </li></ul><ul><li>Per a produir els envassos de vidre s'utilitza una tecnologia relativament simple i coneguda des de fa segles. Els materials bàsics per a la seva producció són l’arena de quars, el carbonat de sodi (Na2C03) i la pedra calcària, tots ells molt abundants en la naturalesa. El vidre és un material que té excel·lents propietats com envàs, a causa de la seva estructura iònica, que fa que els seus insterticis moleculars siguen més petits que la majoria de les molècules gasoses (la qual cosa impedeix el pas de qualsevol gas). A més, la pedra calcària li dóna una gran resistència enfront dels agents atmosfèrics. Tot això fa que el vidre: </li></ul><ul><li>* Siga inalterable químicament, i que no necessite de la incorporació d'additius. * Siga molt resistent a la corrosió i l'oxidació. * Siga impermeable als gasos. * Puga reutilitzar-se per a ús alimentari una mitjana d'entre 30 i 40 vegades. * Puga reciclar-se el 100% com matèria primera. </li></ul><ul><li>El vidre és un material reutilitzable i 100% reciclable. Si per a fabricar un envàs de vidre s'utilitza vidre reciclat en un 90%, es pot estalviar fins un 75% de l'energia que es necessitaria si s'utilitzés vidre verge. El reciclatge dels residus generats en la pròpia planta durant la fabricació es realitza des de fa molts anys; en canvi, la recollida i el reprocesament del vidre de postconsum és molt més recent. De totes maneres, té com inconvenients la seva fragilitat i el seu elevat pes. </li></ul><ul><li>Impacte ambiental </li></ul><ul><li>El primer impacte ambiental que es produeix és el de l'alteració del paisatge per a obtenir l’arena i la pedra calcària de les pedreres (materials que, de totes maneres, no corren risc d'esgotar-se). A més, les operacions de preparació i transport d'aquests materials a la fàbrica tenen unes despeses importants d'aigua i electricitat, i contaminen l'aire de pols. Malgrat tot, per a fabricar 1.000 kg. de vidre es necessiten 1240 kg. de matèries primeres (molt menys material en comparació de l'alumini, el plàstic o l'acer). El rentat i emplenat d'ampolles produeix un cert impacte ambiental, ja que per a netejar i esterilitzar les ampolles, s'utilitzen lleixius i tensoactius que van a parar a les aigües residuals. Els envassos de vidre es poden reciclar al 100%, però no oblidem que, en el seu reciclatge també es gasta energia i es contamina, el que és un malbaratament tractant-se d'alguna cosa que perfectament podria ser reutilitzat una vegada i una altra, abans de reciclar-los. És necessari tornar a la vella pràctica de la devolució del casc reutilizable. Per a simplificar-la seria convenient que els envasadores estandarditzaren les botelles. </li></ul>
  37. 40. <ul><li>G- LES PILES </li></ul><ul><li>Presenten un elevat potencial contaminant, especialment a causa del mercuri i altres metalls pesats que contenen, molt especialment la majoria de les piles botó . Una sola d'aquestes piles pot arribar a contaminar fins 600.000 litres d'aigua. </li></ul><ul><li>Les piles corrents, si bé no són tan nocives, tampoc són bones per al medi ambient. Totes les piles contenen metalls tòxics, com cadmi, plom o mercuri . El mercuri és extremadament perillós per a la salut humana i per al medi ambient. Si barregem les piles amb la resta dels residus ho contaminem tot, i no podrem aprofitar res. Si aquestes són incinerades, encara són més perilloses per que generen vapor de mercuri. </li></ul>
  38. 41. <ul><li>H- RESIDUS PERILLOSOS </li></ul><ul><li>Encara que signifiquen poc en pes i volum dintre dels RSU, l'elevada toxicitat de molts productes de neteja, medicaments, piles, insecticides i fitosanitaris obliga a considerar-los al marge. Bona part dels desinfectants, lleixiu, detergents, desengreixants, blanquejadors, desembossadors, i altres productes de neteja que es consumeixen en la llar acaben en el desguàs de la pica, contaminant greument les aigües residuals i dificultant el seu tractament en les depuradores. A més, sempre queda una resta en l'envàs que normalment acaba en el fem. </li></ul><ul><li>Un altre tant ocorre amb els productes de bricolatge (dissolvents, decapants, vernissos, coles i pegaments, productes anticarcoma, etc.) que a la seua elevada toxicitat uneixen el fet de ser inflamables i contenir, en alguns casos, metalls pesats com el mercuri, el plom o el cadmi, molt contaminants. </li></ul><ul><li>Més perillosos encara són els insecticides i herbicides els quals emprem en les nostres cases i jardins ja que es tracta de verins, com els organoclorats i els organofosforats, substàncies tòxiques que poden afectar greument a la salut humana (al·lèrgies cròniques, càncer, anorèxia, afebliment muscular, etc.). Poden romandre durant anys en l'aigua i els sòls. En ésser bioacumulatius, els éssers vius en contacte perllongat amb aquestes substàncies corren una alt risc de sofrir intoxicacions a llarg termini. A més, poden passar fàcilment d'un organisme a un altre a través de la cadena alimentària. </li></ul><ul><li>Els aerosols , que correntment s'empren com difusores de tot tipus de productes comporten dos impactes nocius: el risc d'explosió per pressió, perforació o calor; i la destrucció de la capa d'ozó a causa dels gasos propulsores. És veritat que els CFCs que habitualment contenien aquests aerosols s'estan substituint per altres gasos, però aquests substituts o bé són més inflamables i explosius, com el butà o el propà, o bé també danyen, encara que en menor amidada la capa d'ozó, com el HCFC. </li></ul><ul><li>Molts medicaments , en rebutjar-se per estar caducats o haver acabat el tractament constitueixen una important font de contaminació, pel que deurien ser objectiu d'una recollida específica. </li></ul>
  39. 42. <ul><li>60 </li></ul><ul><li>idees o suggeriments </li></ul><ul><li>que com a consumidors podem fer </li></ul><ul><li>per millorar el medi ambient </li></ul>
  40. 43. <ul><li>Com reduir els residus ? </li></ul><ul><li>A l'hora d'escollir entre productes semblants, tria aquell que tinga menys envàs i embalatge. Evita el consum dels productes excessivament empaquetats. Tingues en compte que aquests envasos també els pagues, en ocasions el preu de l'embolcall supera al del producte. </li></ul><ul><li>2. Per regla general els embolcalls de cartró o paper i els envasos de vidre són els menys nocius. No ho oblides quan optes entre diferents productes. </li></ul><ul><li>3. Quan vagis a la compra no oblides dur el teu carret de la compra o una bossa de lona o malla. En darrera instància, reutilitza les bosses que ja t'han donat. Rebutja les borses que no necessites, encara que insisteixquin en regalar-te-les. </li></ul><ul><li>4. Insisteix al dependent que no t'emboliquen els objectes que has comprat, tret que sigui imprescindible. </li></ul><ul><li>5. Els productes en grandària familiar, generen menys residus per unitat de producte. </li></ul><ul><li>6. Abans de comprar alguna cosa, atén bé a l'etiquetat, on s'adverteix d'alguns riscos i precaucions a prendre , però no de tots els perills!. </li></ul><ul><li>7. És necessari, especialment en relació amb el paper i el cartró que posem en pràctica la regla de les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Evitem el consum innecessari de paper i cartró, reutilitzem per a altres usos els papers i cartrons que tinguem i, només quan ja no ens servisca, serà quan haurem de dur-los a un contenidor per a reciclar. </li></ul><ul><li>Rebutja la publicitat que t'ofereixen pel carrer o envaeix la teva bústia. Apunta't en la denominada &quot;Llista Robinsón&quot;, perquè les seves empreses associades no t'envien publicitat per correu, escrivint a l'Associació de Màrqueting Directe. </li></ul><ul><li>9. Els papers d'impossible o difícil reciclatge (plastificats, encerats, de fax, etc.) només deuríem emprar-los quan no existisca altra possibilitat menys impactant. </li></ul><ul><li>10. Aquest &quot;el barat surt car&quot; serveix en moltes ocasions. Des de sabates fins aparells per a la llar tria aquells que vagin a tenir més llarga durada i que puguen ser reparats en cas d'avaria o trencament... ¡i dus-los a arreglar quan sigui necessari! </li></ul><ul><li>11. Els medicaments caducats o que ja no vagis a necessitar, lliura'ls en la farmàcia. </li></ul>
  41. 44. <ul><li>Com reduir residus en l'alimentació </li></ul><ul><li>12. Sempre que pugues compra els aliments produïts el més prop possible a la teua localitat. Estalviaràs embalatges i transport. </li></ul><ul><li>13. Quan et sigui possible, compra al detall. Així evites embalatges innecessaris i decideixes la quantitat del producte que millor s'adequa a les teues necessitats. </li></ul><ul><li>14. Rebutja els aliments presentats en safates de suro blanc. </li></ul><ul><li>15. En molts llocs l'aigua de l'aixeta és de bona qualitat, no consumeixis sense necessitat aigua embotellada. </li></ul><ul><li>16. En les begudes i líquids opta per envasos grans i, quan sigui possible de vidre; si és retornable, millor. </li></ul><ul><li>17. Evita en tant que sigui possible els &quot;brics&quot; i envasos de plàstic. </li></ul><ul><li>18. No compres res que vingui embotellat en PVC. </li></ul><ul><li>19. No consumisques &quot;pots&quot; de begudes, compra ampolles de vidre reutilizables. </li></ul><ul><li>20. Rebutja els aliments que vénen en &quot;bossetes individuals&quot; dintre d'un paquet més gran. </li></ul><ul><li>21. Declara la guerra als &quot;aliments de disseny&quot;: no són nutricionalment bons i en general vénen sobrempaquetats. </li></ul><ul><li>22. Compra aliments frescs: a més d'evitar embolcalls i envasos, la teva salut, el teu paladar i la teva butxaca ho agrairan. </li></ul><ul><li>23. En ocasions els envasos (plàstics, pots, tetrabrics...) indiquen que són &quot;reciclables&quot;, això tan només significa que podrien ser reciclats, no que ho vagen a ser. </li></ul><ul><li>24. No utilitzes sense trellat el paper d'alumini i &quot;plàstic d'embolicar&quot;. Quan pugues reutilitza'ls. </li></ul><ul><li>25. Evita en tant que sigui possible el menjar &quot;llesta per a escalfar en el microones&quot;. </li></ul>
  42. 45. <ul><li>Com reduir residus en la neteja </li></ul><ul><li>26. Empra detergents sense fosfats ni tensoactius. </li></ul><ul><li>27 . Els detergents &quot;recargables&quot; disminueixen impactes per l'embalatge </li></ul><ul><li>28. La neteja i la &quot; blancor&quot; no milloren per usar més detergent del mínim necessari. </li></ul><ul><li>29. Per a la neteja de moltes superfícies i teixits els sabons naturals o neutres donen òptims resultats. </li></ul><ul><li>30. Els suavitzants són molt impactants, redueixen la vida de la roba i poden afectar a la pell. No els uses o empra'ls només de tant en tant. </li></ul><ul><li>31. El vinagre serveix com detergent, frega sòls, fixador del color de les peces de llana i desengreixant. </li></ul><ul><li>32. El bicarbonat sòdic i el bòrax són detergents universals i serveixen per a blanquejar la roba. </li></ul><ul><li>33. Evita comprar ambientadors. El millor és ventilar les habitacions i, en tot cas, col·locar plantes aromàtiques, &quot;popurris&quot; o vaporitzadors d'olis essencials. </li></ul>
  43. 46. <ul><li>Com reduir residus en la higiene i els cosmètics </li></ul><ul><li>34. Rebutja els sobrempaquetats. L'embalatge sol representar més de la meitat del preu i són una gran font de residus de tota classe. </li></ul><ul><li>35. Tria les presentacions en barra (desodorant, crema d'afaitar ..) i els polvoritzadors manuals. </li></ul><ul><li>36. Les compreses i tampons mai deuen acabar al WC, ni de llançats en el camp o la platja! </li></ul><ul><li>37. Per al pèl utilitza xampús suaus basats en herbes o sabons neutres. </li></ul><ul><li>38. No uses anticaspes fets a partir de sulfur de seleni. </li></ul><ul><li>39. Per a la cura de la pell empra sabons naturals o neutres, en general són més sans. Però no compres sabó liquid, sinó en pastilla. </li></ul><ul><li>40. Per a la neteja de les dents usa gel basat en plantes medicinales </li></ul>
  44. 47. <ul><li>Com reduir residus en el bricolatge </li></ul><ul><li>41. Informa't i calcula bé la quantitat que necessites: evitaràs malbaratar i generar residus innecessaris. Els flascons i pots de pintures, vernissos i altres productes de bricolatge són de difícil i problemàtica conservació una vegada oberts. </li></ul><ul><li>42. Les pintures a l'aigua són molt menys tòxiques i contaminants. Actualment estan disponibles per a gairebé tot tipus d'aplicacions </li></ul><ul><li>43. Els aerosols desperdicien molt de producte. </li></ul><ul><li>44. Sempre que pugues aplica els productes amb brotxa, pinzell o similars. </li></ul><ul><li>45. Si t'és imprescindible usa pistoles mecàniques o pulverizadores, però mai aerosols. </li></ul><ul><li>46. Els residus d'aquests productes, inclosos els de la neteja de brotxes i pinzells, els de l'escatat de superfícies tractades, etc, du-los a &quot; punts nets&quot;. </li></ul>
  45. 48. <ul><li>Com reduir residus en les piles </li></ul><ul><li>47. Si pots evitar-lo no uses aparells a piles. Els rellotges millor que siguin automàtics i les calculadores solars. </li></ul><ul><li>48. Els aparells mixts (piles i xarxa) endolla'ls sempre que pugues. Tingues en compte que l'energia de les piles costa fins 450 vegades més que la qual subministra la xarxa. </li></ul><ul><li>49. Utilitza piles recargables. Costen més però a mitjà termini són molt més rendibles. </li></ul><ul><li>50. Evita les piles-botó i, si has de comprar-les, elegeix les de liti, les de zinc-aire o les d'òxid de plata, que no tenen o tenen molt poc mercuri. </li></ul><ul><li>51. Per a desfer-te de les piles, diposita-les sempre en contenidors i en punts de recollida. </li></ul>
  46. 49. <ul><li>Com reduir residus de insecticides i herbicides </li></ul><ul><li>52. No empres mai aerosols per a aquests usos, en tot cas polvoritzadors. </li></ul><ul><li>53. Per a les plagues de les teues plantes de llar hi ha molts remeis casolans específics tant més eficaços que els insecticides genèrics. Recorre a la saviesa popular. </li></ul><ul><li>54. Mitja llima on s'han inserit claus d'olor o unes plantes d'alfàbega en les finestres són eficaços anti-insectes. </li></ul><ul><li>55 . Els repel·lents d'insectes per a untar-se el cos poden provocar problemes cutanis i altres mals a la salut. És millor donar-se fregues de vinagre rebaixat o, si prefereixes, d'oli essencial de llima i lavanda barrejat amb oli de cuina. </li></ul>
  47. 50. <ul><li>Com reduir residus en la roba </li></ul><ul><li>56. Recorda que els teixits naturals (llana, cotó, lli...) són molt més fàcils de reciclar i menys contaminants, tant en la seva producció com en la seva conversió en residu, que els sintètics. </li></ul><ul><li>57. Compra roba de segona mà. </li></ul><ul><li>58. No elimines roba o calçat en bon estat simplement perquè &quot;ja no està de moda&quot;. </li></ul><ul><li>59. La roba que ja no et val pot venir-li bé a altra gent. Regala-la o lliura-la a entitats benèfiques. </li></ul><ul><li>60. Reutilitza la teva roba inservible per a altres usos, com draps de cuina o altres mil coses que es poden fer amb els retalls. </li></ul>

×