• Save
Perello
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Perello

on

  • 190 views

 

Statistics

Views

Total Views
190
Views on SlideShare
190
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Tasa oficial de mortalitat per procesos crònics Espanya dones
  • Tasa oficial de mortalitat per procesos crònics Espanya Hómens
  • Homes
  • 30/06/12 A number of studies carried out in the last three decades have shown a clear relationship between excess body weight, as measured by body mass index, and increased mortality and morbidity. Summaries of these studies can be found in several meta-analyses and reviews.10,12-16 Many of the earlier studies were marred by methodological difficulties,16,17 making their conclusions of dubious value, but more recent studies have tended to overcome these problems18,19 and have arrived at similar conclusions. After accounting for increased mortality at a low BMI as a consequence of smoking and physical disorders causing weight loss, the relationship between mortality ratios (deaths per 100 000 people) and BMI appears to be either linear or curvilinear, beginning at a BMI of around 20 to 22.18-21 This relationship is shown in Figure 1.1.
  • http://www.thaoweb.com/actualidad?pagina=1 Noticia de Telecinco
  • Mètodes directes de mesura: impedanciomentria Métodes indirectes: IMC
  • Per què d’esta elevada incidència d’obesititat? Hem d’entendre que l’origen de l’obesitat està en una inadecuada interacció entre la nostra càrrega genètica i l’entorn on vivim
  • La nostra càrrega genètica és esta. Els nostres gens havien de fer front a èpoques d’hambruna, si havia sort es caçava i sino es passava gana. Ës per això que l’espècie humana té una certa predisposició a l’acúmul de greix. Este era un mecanisme de defensa per afrontar èpoques d’escassetat (que fins fa poc eren relativament freqüents).
  • Pero el nostre entorn ha canviat
  • I els nostres gens han de fer a un ambient totalment diferent al que han estat preparats. L’ambient actual es caracteritza per una una alta ingesta calorica i una baixa despesa energetica Hi ha molts factors que contribueixen a n’este ambient: l’us de transport motoritzat, la pràctica d’activitats de lleure sedentàries, i sbtot l’abundància de menjar barat i accessible 24 hores al dia.
  • De fet l’entorn en el que vivim és molt complex. Aixo fa que el maneig de l’obesitat sigui complicat Com veieu els condicionants de l’obesitat configuren una maranya de factors que s’entrellacen uns amb els altres, i segons molts autors un dels condicionats ambbientals que mes forca te es la televisió
  • Variables agrupades en 8 clusters
  • 30/06/12 El metabolismo basal es el gasto calórico mínimo, es necesario para el desarrollo de la vida. Depende de varios factores, como sexo, talla, peso, edad, etc. Como claro ejemplo del metabolismo basal está el caso del coma . La persona "en coma", está inactiva, pero tiene un gasto mínimo de calorías, razón por la que hay que seguir alimentando al organismo. El metabolismo basal es el gasto calórico mínimo, es necesario para el desarrollo de la vida. Depende de varios factores, como sexo, talla, peso, edad, etc. Como claro ejemplo del metabolismo basal está el caso del coma . La persona "en coma", está inactiva, pero tiene un gasto mínimo de calorías, razón por la que hay que seguir alimentando al organismo. El 70% de la despesa energètica ve condicionada pel metabolisme basal
  • Per què d’esta elevada incidència d’obesititat? Hem d’entendre que l’origen de l’obesitat està en una inadecuada interacció entre la nostra càrrega genètica i l’entorn on vivim
  • Per què d’esta elevada incidència d’obesititat? Hem d’entendre que l’origen de l’obesitat està en una inadecuada interacció entre la nostra càrrega genètica i l’entorn on vivim
  • 30/06/12 Se intuye que el balance energético de una persona puede estar influenciado hasta en un 40% por su herencia genética, afectando tanto a su apetito como a su metabolismo y composición corporal
  • http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1140379 Algú que té angoixa no li podem prescriure fruita, verdura i pexuga de pollastre
  • Pero el nostre entorn ha canviat
  • I els nostres gens han de fer a un ambient totalment diferent al que han estat preparats. L’ambient actual es caracteritza per una una alta ingesta calorica i una baixa despesa energetica Hi ha molts factors que contribueixen a n’este ambient: l’us de transport motoritzat, la pràctica d’activitats de lleure sedentàries, i sbtot l’abundància de menjar barat i accessible 24 hores al dia.
  • Variables agrupades en 8 clusters
  • 30/06/12 Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat inake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have dieting mothers [44], and parents who reported dietary inhibition or problems controlling their own intake were likely to have daughters who showed similar patterns [45]. Thus, parents’ behaviors with regard to dietary characteristics, food preferences, and intake regulation (e.g., dietary inhibition) are related to these same behaviors in children.
  • 30/06/12 Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat inake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have dieting mothers [44], and parents who reported dietary inhibition or problems controlling their own intake were likely to have daughters who showed similar patterns [45]. Thus, parents’ behaviors with regard to dietary characteristics, food preferences, and intake regulation (e.g., dietary inhibition) are related to these same behaviors in children.
  • 30/06/12 Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat inake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have Children’s intake of fruit and vegetables was positively related to parents’ intake of fruit and vegetables [39–40], and parents’ modeling of healthful dietary behaviors was associated with low-fat eating patterns and lower dietary fat intake [41]. Rozin and colleagues demonstrated that, in Mexican families, children became more accepting of spicy foods when older members of the family modeled eating spicy foods [42]. Children are more likely to sample unfamiliar foods after they have seen an adult eating the food, and they are more likely to eat when they see their mother eating rather than a stranger [43]. Other research has shown that children model dieting behaviors as well. For example, dieting daughters were more likely to have dieting mothers [44], and parents who reported dietary inhibition or problems controlling their own intake were likely to have daughters who showed similar patterns [45]. Thus, parents’ behaviors with regard to dietary characteristics, food preferences, and intake regulation (e.g., dietary inhibition) are related to these same behaviors in children.
  • De fet la TV condiciona els nostres coneixemtns les nostres actituts i els nostres habits Es per aixo que hi ha tant de debat al voltant del seu rol en la societat actual Des de la seva arribada a Espanya, el 28 d’octubre de 1956 la televisió (TV) ha anat ocupant cada cop un lloc més rellevant en la nostra vida diària. La influència que exerceix sobre l’adquisició d’hàbits, la formació de valors i el consum cultural l’ha convertit en objecte de debat, especialment per l’efecte sobre els més petits Llei de progaganda electoral
  • 30/06/12 La conclusió arriba de la mà de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica Segons una enquesta que la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica va fer l'any passat entre 2.078 pares de tot l'Estat, els escolars que tornen a casa per dinar durant la setmana mengen més llaminadures i prenen més refrescos que aquells que es queden a l'escola. A més, segons dades d'estudis més recents, els menús escolars són més saludables i variats que els que s'acostumen a preparar a casa. Entre les conclusions de l'estudi, més de la meitat dels pares enquestats pels nutricionistes van reconèixer que els seus fills piquen entre hores. A més, fins a un 7% explicava que els seus fills consumeixen refrescos almenys dues vegades al dia, i un 1,6%, que els més petits mengen llaminadures. Durant la presentació del Congrés Mundial de Nutrició, els responsables sanitaris catalans van fer un repàs de les accions que s'han endagat en els darrers mesos per fomentar la dieta mediterrània. Entre les més destacades, negociar un conveni amb el gremi de la restauració per tal que els menús incloguin fruita i verdura en quantitats adequades, uns productes que els més petits acostumen a rebutjar. Mitjançant l'estudi sobre nutrició entre els infants, també va descobrir-se que els nens que porten diners al col·legi ¿per esmorzar, per exemple¿ingereixen més llaminadures. En aquest sentit, els responsables de l'estudi consideren que per frenar aquesta tendència s'haurien de canviar els aliments que actualment s'ofereixen en les màquines de vending per d'altres més saludables
  • Percentatge d’infants amb excés de pes ha passat de 29,9 % a 34 % (+4,1 %) Percentatge d’infants amb excés de pes del 24,8 % a 35,6 % (+10,8%) Avui s’han fet públics els resultats de l’Estudi Avall, un projecte d’intervenció en alimentació i activitat física en edat infantil, que des del 2006 s’ha realitzat en més de 700 nens de 6 anys. L’estudi AVALL ha posat de manifest que una intervenció educativa en alimentació saludable i activitat física a través de les escoles redueix l’ increment de l’índex de massa corporal, fet que ajudaria a reduir l’obesitat infantil i a millorar la salut dels futurs joves i adults Resultats comprovats L’Avall és un estudi longitudinal i aleatoritzat en el qual durant dos anys consecutius (2006 a 2008) es fa un seguiment dels nenes i nenes nascuts l’any 2000, per tal d'avaluar la intervenció educativa en alimentació i activitat física. 704 alumnes de les 16 escoles de primària de Granollers han participat, tot i que la intervenció es va fer en vuit escoles escollides a l'atzar i la resta d'escoles van constituir el grup control. Amb l’estudi AVALL, s'ha pogut comprovar que una intervenció educativa en alimentació saludable i activitat física a les escoles redueix l’increment de l’índex de massa corporal i millora els hàbits alimentaris dels futurs joves i adults. També, que la prevenció de l'obesitat s'ha d'abordar en un context ampli, amb la implicació d'escola, família, Administració Local i institucions sanitàries, per incidir positivament en la salut dels infants. S’observa que la intervenció ha estat efectiva, de manera que l’índex de massa corporal dels nens/es del grup d’intervenció s’ha incrementat menys que el del grup control. Els infants del grup intervenció han tingut un increment de l’índex de massa corporal de 0.85 Kg/m2 als 2 anys. Aquest augment ha estat molt més accentuat en aquells infants que no han rebut aquesta intervenció (1,74 Kg/m2) El percentatge d’infants amb excés de pes ha passat de 29,9 % a 34 % (+4,1 %) en el grup intervenció i de 24,8 % a 35,6 % (+10,8%) en el grup control Millora en el consum diari d'una segona fruita al dia i en el consum de fruita seca Millorar en la realització d'activitat física extraescolar Reducció del nombre d'hores dedicades a mirar la televisió o jugar a videoconsoles Disminució del consum de begudes refrescants dolces Durant el desenvolupament de l'estudi AVALL, les escoles participants han promocionat l’alimentació saludable i han fet tallers de cuina i activitat física, amb la implicació de les famílies. Tot plegat, seguint la metodologia educativa IVAC (Investigació, Visió, Acció i Canvi), en la qual els infants són "els actors del canvi"; avaluen els comportaments propis i influeixen en el seu entorn. Durant aquest curs 2010-2011 és previst fer un nou control per veure si l’eficàcia de la intervenció continua en el temps.
  • (àvia del Joel)
  • Si contessem el temps de vancances es passen mes temps davant la TV que a l’escola. Els nens espanyols veuen TV una mitjana de 2 hores i mitja al dia, si consideréssim els caps de setmana i els períodes de vacances estan més temps davant la petita pantalla (990 hores anuals) que a l’escola (960 hores). Aquest consum televisiu s’inicia molt aviat, entre els 2 i 3 anys el 40% dels nens la veuen a diari i aquest percentatge augmenta a mesura que ho fa l’edat fins arribar al 92% dels nens de més de 12 anys . Veure la TV és una de les seves activitats preferides a l’arribar casa, així ho afirmen 92% dels nens, xifra superior als que prefereixen jugar (86.3%) (2) Cada cop més la televisió s’està perdent com a component familiar i es converteix en una oferta de consum individual. Només el 30% dels pares la miren sempre o gairebé sempre amb els seus fills i fins el el 50% en nens que cursen ESO tenen TV en la seva habitació. Els pares cada cop més deixen llibertat als seus fills per escollir els continguts televisius. I les enquestes mostren com els continguts més vistos pels nens no estan especialment dirigits a la seva franja d’edat. (3)
  • Entre els anys 2002 y 2005 les dades van variar poc. Entre els programes més seguits trobem abundants sèries no dirigides específicament a nens com ara Ana y los Siete , Aquí no hay quien viva y Cuéntame cómo pasó . Los Simpsón continua sent la sèrie d’animació més vista. Una dada sorprenent es l’horari en el que els nens miren la televisió. Si bé l’horari amb que més consumeixen és la tarda, l’any 2004 fins 750.000 ho feren en horari prime time , és a dir després de la segona edició del telenotícies i mes de 150.000 nens la miren a partir de les 12 de la nit
  • De fet la TV condiciona els nostres coneixemtns les nostres actituts i els nostres habits Es per aixo que hi ha tant de debat al voltant del seu rol en la societat actual Des de la seva arribada a Espanya, el 28 d’octubre de 1956 la televisió (TV) ha anat ocupant cada cop un lloc més rellevant en la nostra vida diària. La influència que exerceix sobre l’adquisició d’hàbits, la formació de valors i el consum cultural l’ha convertit en objecte de debat, especialment per l’efecte sobre els més petits Llei de progaganda electoral

Perello Presentation Transcript

  • 1. Obesitat infantil. Causes i solucions Pere Genaró i JornetTortosa, 12 de gener 2012 El Perelló Baix Ebre Terres de lEbre
  • 2. Obesidad infantil. TVE-1 2010 Detrás de un niño obeso habrá un adulto obeso y las enfermedades asociadas pueden acortar la vida incluso en diez añosObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 3. Causes de mortalitat. Dones Causes relacionades directament amb l’obesitatObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 4. Causes de mortalitat. Homes Causes relacionades directament amb l’obesitatObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 5. Relació entre IMC i mortalitatObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 6. Relació entre IMC i mortalitatObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 7. Obesitat: el problemaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 8. Obesitat: el problema Manca de percepció i d’entendiment per part de les famíliesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 9. Obesitat: el problemaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 10. Obesitat: el problema Nens amb sobrepes de 6-11 anys Nens sols Pares sols Educació nutricional Golan M, Fainaru M, Weizman Modificació dhàbits 1998a. Role of behaviour modification in the treatment of childhood obesity with the parents as the exclusive agents Disminució Disminució of change. Int J Obes Relat Metab Disord 22:1217–24. pes 8,4% pes 16.4%Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 11. Objectiu de la xerrada Convèncer-vosObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 12. Obesitat: la malaltia Qualsevol condició que afecti el benestar físic, mental i social de la persona que la pateix Constitución de la Organización mundial de la salud, Génova, 1946Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 13. Obesitat: complicacions mèdiques Trastorns cardiovasculars, Trastorns HTA respiratoris Apnea del son Asma Esteatohepatitis Problemes de columna Escoliosi, genu varo... Dislipemies, diabetes Problemes de pell Estries, intertrigen als plecs cutanis Baixa autoestima, depressió, angoixaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 14. Obesitat: impacte econpomic El gasto sanitario por obesidad “supone en España casi 5.000 millones de euros” Los gastos sanitarios derivados de la obesidad suponen en España "casi 5.000 millones de euros, un 7% del presupuesto sanitario -en torno a 70.000 millones- de todas las comunidades autónomas", dado que esta enfermedad la padecen el 28% de los niños y jóvenes, y el 51% de la población adulta. Así lo ha puesto de manifiesto en Salamanca en declaraciones a los periodistas el presidente de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN), Roberto Sabrido, antes de inaugurar el "II Congreso Nacional de la Estrategia NAOS en el ámbito local". Fuente: Telecinco informativos (EFE) | 11-11-2010Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 15. Obesitat infantil: definició A B Obesitat = augment de greix corporalObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 16. Obesitat infantil: mesura indirecte pes ( kg ) IMC = alçada 2 ( m ) n Obesitat grau III Obesitat grau II Obesitat grau I Sobrepes Taules adaptades per sexe i edatObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 17. Obesitat infantil: Prevalença Nens obesos: > 40 milionsObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 18. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 19. Obesitat infantil: Prevalença Alumnes primària Tortosa 34,9% 26,2% 8,7% + = Obesitat sobrepès Obesitat+ sobrepès Tortosa Alumnes primària La Ràpita 37,5% 25% 12,5% La Ràpita + = Obesitat sobrepès Obesitat+ sobrepèsObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 20. Escurçant l’esperança de vida. Si continua aquesta tendència els nens nascuts l’any 2000 seran la primera generació que tindrà menys expectativa de vida que els seusObesitat infantil. Elpares problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 21. Obesitat: Etiologia èt ica en n G or t EnObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 22. Obesitat: EtiologiaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 23. Obesitat: EtiologiaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 24. Obesitat: Etiologia transport motoritzat AmbientActivitats gens obsogènic lleure de sedentàries menjar barat i accessibleObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 25. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 26. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 27. Obesitat: Etiologia Ingesta Despesa energètica energètica Pes normal OBESITAT Entrades SortidesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 28. Obesitat: Etiologia Despesa energèticaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 29. Obesitat: Etiologia èt ica en n G or t EnObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 30. Obesitat: Etiologia iaa tcc n èt i nè Ge GeObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 31. Gordos. Daniel Sánchez Arévalo 2009 ¿Cómo és posible que comiendo más que todos vosotros juntos no engorde?Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 32. Obesitat: Etiologia Càrrega genètica Pares obesos, fill obesos? UN dels pares 50% AMBDOS pares 80%. Pares prims, fill obesos? AMBDOS pares prims 10% fills obesos Predisposició genètica + factor ambientalObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 33. Obesitat: complicacions Obesitat Augment Marginació ingesta Angoixa Baixa autoestimaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 34. Gordos. Daniel Sánchez Arévalo 2009 Está desnutrida la pobre… venga gordo muévete que te pesa el culo….Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 35. Una epidèmia de pes. Programa 30 minuts 2010 tu eres un gordo, tu eres un gordo…parece que no me duela pero por dentro me duele muchoObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 36. Obesitat: complicacions Obesitat Augment Marginació ingesta Angoixa Baixa autoestimaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 37. Una epidèmia de pes. Programa 30 minuts 2010 Miro la televisió unes 4 hores…el caps de setmana 6 hores… els meus pares hem diuen que sóc vaga… té una falta d’autoestimaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 38. Obesitat: tractament Li preescriurieu dieta?Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 39. Obesitat: tractamentObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 40. Obesitat: tractament èt ica en n G or t EnObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 41. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 42. Obesitat: tractament família escola indústriaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 43. Obesitat: tractament  família famíliaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 44. Obesitat: tractament. La família. Iaios http://www.naos.aesan.msc.es/naos/ficheros/investigacio n/abuela__y_abuelos_cuidadores.pdfObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 45. Una epidèmia de pes. Programa 30 minuts 2010 Joel, gracias a Dios, tiene una boca de angel, se lo come todo (àvia del Joel)Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 46. red.es El hambre y España Razonamiento.. desde 1941 al 52…. Enorme el hambre que pasamos la mayoría de todos los españolesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 47. Obesitat: tractament. La família famíliaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 48. Una epidèmia de pes. Programa 30 minuts 2010 Em sento sola… els meus pares treballen.. És un nena molt caparitvaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 49. Obesitat: tractament. La família. Pares Els nens aprenen per imitacióObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 50. Obesitat: tractament. La família. Pares Patró alimentari Accepten millor els aliments que VEUEN ingerir a la mare Harper LV, Sanders KM: The effect of adults’ eating on young children’s acceptance Els nens aprenen per imitació of unfamiliar foods. J Exp Child Psychol 20:206–214, 1975.Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 51. Obesitat: tractament. La família. Pares Patró d’activitat física Mare activa X 2 nen actiu Pare actiu X 3 Ambdos pares X 6 Gordon-Larsen P, McMurray RG, Popkin BM 2000. Determinants of adolescent Els nens aprenen per imitació physical activity and inactivity patterns. Pediatrics 105:e83.Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 52. Obesitat: tractament. La família. Pares Els nens aprenen per imitacióObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 53. Obesitat: tractament família escola indústriaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 54. Obesitat: tractament  escola escola educa alimentaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 55. Obesitat: tractament  escola Menjadors escolars - El 20% dels nens hi mengen 5 dies per setmana - Ho fan el 32% dels compresos 2-5 anys. “els escolars que tornen a casa per dinar durant la setmana mengen més llaminadures i prenen més refrescos que aquells que es queden a lescola” Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica n= 2.078 pares de tot lEstat (2006)Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 56. Una epidèmia de pes. Programa 30 minuts 2010 Molts nens es queden al menjador… els pares pensen que aquí ja menjaran de tot..i els… a la nit una miqueta més senzillObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 57. Obesitat: tractament  escola escola educa alimentaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 58. Obesitat: tractament  escola 704 alumnes de les 16 escoles de primària de Granollers (6 anys edat) Projecte AVALL Escoles intervenció (8) Escoles no intervenció (8) Educació nutricional Res Modificació dhàbits 2 anys després Augment d’un 4.1% el Augment d’un 10.8% el percentatge d’infants amb percentatge d’infants amb excés de pes excés de pesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 59. El paper de l’escola. Experiència Granollers S’ha reduit el sobrepes i l’obesitat infantil en tots els centres que han fet pedagogia sobre dietes saludablesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 60. Obesidad infantil. TVE-1 2010 Los ecolares comen (poca fruta y poca verdura) apenas 3 raciones al día de las 5 recomendadas … la escuela no puede encargarse de todoObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 61. Obesitat: tractament família escola indústriaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 62. Indústria. Aspectes econòmics Adolescents gasten $140 bilions/any Nens menys 12 anys $25 bilions, PERO poden influir sobre uns altres $200 bilions/any Al 2004, la indústria va invertir en anuncis alimentaris $11.26 bilions en anuncis alimentarisObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 63. Anuncis alimentaris ......... Menjar escombrariaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 64. Consum televisiu Els nens espanyols veuen una mitjana de 2 hores i 30 minuts diaris Ministerio de Sanidad y Política social. Encuesta Nacional de Salud de España 2006. Available at: http://www.msps.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacio nal/encuesta2006.htm. Hores davant TV 990 hores/any Hores escola 960 hores/any considerant els caps de setmana i els períodes de vacancesObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 65. Obesitat: tractament. La família. Pares Sèrie d’animació més vistaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 66. Indústria. Aspectes publicitarisObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 67. ConclusionsObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 68. Objectiu de la xerrada Convèncer-vosObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 69. Obesitat: una visió global L’obesitat mata. Els pares som responsables de la salut dels nostres fillsObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 70. Obesitat infantil. Causes i solucions Pere Genaró i JornetTortosa, 12 de gener 2012 El Perelló Baix Ebre Terres de lEbre
  • 71. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 72. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i JornetTortosa, 12 de gener 2012
  • 73. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 74. red.es El hambre y EspañaObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 75. Obesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 76. Obesitat: tractament  escola Tallers..... Col BròquilObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com
  • 77. Obesitat: tractament  escola Tallers..... dorada lluçObesitat infantil. El problema Pere Genaró i Jornet pgenaro@gmail.com