Tema ii.1.3 1a part

597 views
508 views

Published on

Power point Tema II La sessió

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
597
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema ii.1.3 1a part

  1. 1. II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió Com sabem si una sessió està controlada?  Si s’assoleixen els objectius Existeixen un seguit de factors que incideixen en què una classe funcioni per si sola:
  2. 2. II.1.3. Organització i control de la sessióII.1.3. Organització i control de la sessió A. Relatius als alumnes B. Relatius al professor C. Relatius al temps de pràctica D. Relatius a les regles de comportament E. Relatius a la posició del professor F. Relatius a la gestió de la disciplina G. Relatius a la motivació H. Relatius a l’ús de recursos i materials didàctics
  3. 3. II.1.3. Organització i control de laII.1.3. Organització i control de la sessiósessió A. Relatius als alumnes.  Característiques diferencials dels alumnes. Cada persona és única i complexa. Cal evitar catalogar Avaluació inicial important
  4. 4. A. Relatius als alumnes.  Característiques individuals dels alumnes:  El nivell de desenvolupament motor Canvis biològics i psicològics que afecten el rendiment motor  Experiència prèvia  Motivació
  5. 5. A. Relatius als alumnes. Diferències individuals a dos nivells: • Nivell de desenvolupament de l’habilitat motriu • Nivell de desenvolupament de la condició física Això pot comporta l’existència d’un alumnat molt heterogeni
  6. 6. B. Relatius al professor Factors condicionants: • Actitud cap a la professió • Actitud respectuosa per les persones i els seus interessos • Aptituds relacionades amb l’especialitat • Aptitud comunicativa • Imatge del professor • Credibilitat i sinceritat • Saber motivar • Altres: edat, sexe, alçada, corpulència, to de veu…
  7. 7. C. Relatius al temps de pràctica + temps d’activitat - comportaments inadequats Possibles períodes d’inactivitat:  Quan P col·loca material  En files d’espera  En jocs d’eliminació  En treballs en grup, quan un alumne “ja ha fet prou”  Quan P s’absenta de classe  Explicacions molt llargues  Quan P corretgeix a un altre A
  8. 8. C. Relatius al temps de pràctica. Exemple d’accions per temps d’activitat: Acció: Intentar que tothom estigui treballant: joc reduït, estacions, dues activitats paral·leles (En les files d’espera)(En les files d’espera) Acció: col·locar el material abans de l’activitat (Mentre el professor està col·locant el material)(Mentre el professor està col·locant el material)
  9. 9. C. Relatius al temps de pràctica.  Important evitar les files quilomètriques.
  10. 10. C. Relatius al temps de pràctica. Exemple d’accions per temps d’activitat: Acció: Delegar a algú la feina a realitzar Deixar responsables de grup (Quan el P ha d’absentar-se)(Quan el P ha d’absentar-se) Acció: Cercar estratègies per no eliminar Eliminacions temporals (En jocs d’eliminació)(En jocs d’eliminació)
  11. 11. C. Relatius al temps de pràctica. Exemple d’accions per temps d’activitat: Acció: Assegurar-nos que tothom té feina i treballa Batudes visuals (Quan el P fa un feedback de correcció individual)(Quan el P fa un feedback de correcció individual) Acció: Evitar informació reduntant Introduir la informació progressivament (Explicacions llargues)(Explicacions llargues)
  12. 12. C. Relatius al temps de pràctica. Altres possibles accions:  Mantenir l’atenció de l’A quan s’explica Un cop tot entès i iniciada la pràctica correctament, feedbacks o altres qüestions  Estimular amb FEEDBACKS  Controlar proporció alumnat en acció Batudes visuals per tenir una visió de treball del grup. Si pocs A treballant diferents opcions:  Comentari sobre l’organització  Feedbacks individual a la persona que no treballa  El·lusions directes  Acabar les tasques a temps
  13. 13. D. Relatius a les regles de comportament.  És important establir una sèrie de regles.  Faran referència a comportaments en el vestuari, utilització del material, temps per a diferents activitats (puntualitat, vestuari, dutxa...).
  14. 14. D. Relatius a les regles de comportament. A l’hora d’establir regles és aconsellable:  Explicar i justificar les regles:  Els A les respectaran més si les comprenen i accepten  Establir les justes (no masses)  Presentar-les de forma positiva  En determinades situacions, es pot pactar la regla, modificant-la en el cas que els A aportin alternatives vàlides  Aconsellable per millorar el control establir un sistema de senyals clara.  Ex: toc de xiulet o cridar STOP per parar l’activitat
  15. 15. E. Relatius a la posició del professor  El professor ha de ser conscient de la seva posició durant la sessió.  Fora del grupFora del grup El P es col·loca en una posició des de la qual controla a tothom. Ex: informació inicial (tot A davant)  demostració  batudes visuals  Dins del grupDins del grup Situació no tan favorable pel control de grup. Ex: Feedback individuals Quan fem de dinamitzadors per motivar el grup
  16. 16. E. Relatius a la posició del professor
  17. 17. E. Relatius a la posició del professor  Quan es vol donar informació inicial: Formació Semi-Circular.
  18. 18. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina  F.1. Causes de les conductes desviades o no previstesF.1. Causes de les conductes desviades o no previstes InternesInternes  produïdesproduïdes per la interacció a la classe.  P pot intervenir per solucionar-les. ExternesExternes  causa de la conducta no té a veure amb la dinàmica de la classe.  solució per sobre de les possibilitats del P  cal un treball en equip per a solucionar-los (companys, pares, directiva...)
  19. 19. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Possibles causes de tals conductes: InternesInternes  Falta d’adequació de l’ensenyament  Falta de motivació dels alumnes  Conflictes interns amb els alumnes  Inseguretat del docent
  20. 20. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina ExternesExternes  Per l’ambient social on es mou l’alumne.  Per diferències físiques o psíquiques  Per problemes afectius  Per tenir grups massa nombrosos (ratio).
  21. 21. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina. F.2. Conductes no desitjadesF.2. Conductes no desitjades En els apartats anteriors hem vist algunes de les formes d’evitar conductes no desitjades: • Augmentar el temps de pràctica • Regles de comportament a classe • Batudes constants amb la mirada • Activitats motivants • Crear un bon clima a la classe • No deixar els alumnes sols
  22. 22. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Conductes no desitjades habituals:  Parlar quan parla el professor  No realitzar la tasca encomanada pel professor  No respectar el material o les instal·lacions  No respectar els companys  Posar en perill la pròpia seguretat  Posar en perill la seguretat dels companys  No respectar els horaris
  23. 23. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina F.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjadesF.3. Proposta d’actuacions davant conductes no desitjades LleusLleus  IgnorarIgnorar el comportament inapropiat si no és important  TallarTallar el comportament sense pertorbar l’activitat (mirada, gest, proximitat física, ...)
  24. 24. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina. GreusGreus Cal unaCal una intervenció directaintervenció directa  Cridar a l’A pel seu nom i cognoms, corregint el comportament i demanant-li que pari  Recordar als A les regles de comportament  Tenir una entrevista personal en la qual farem raonar a l’A sobre el seu comportament
  25. 25. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina. Intervencions no aconsellablesIntervencions no aconsellables  Amenaçar  Llençar un atac personal contra l’A  Ridiculitzar l’A
  26. 26. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Accions més dures:Accions més dures: El CàstigEl Càstig  És aconsellable no abusar-ne  Augmenta el nivell de tensió  Cal utilitzar-lo en comportaments inapropiats repetits i com a penúltim recurs  Cal castigar quan l’A no intenta millorar el seu comportament
  27. 27. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina És aconsellable:  Advertir prèviament del càstig (advertir de la conducta no desitjada i de la conseqüència)  Intentar no improvisar-lo  Castigar el comportament, no la persona  Readmetre el castigat partint de zero  És interessant suprimir algun privilegi o quelcom agradable per l’alumne. Ex: no deixar que jugui al joc final.
  28. 28. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina És aconsellable:  Intentar relacionar el càstig amb la falta Ex: maltractar el material – recollir i endreçar-lo tot  Que el càstig sigui proporcional a la falta  No castigar amb accions que ja tenen sentit per elles mateixes. Ex: fer flexions, carrera contínua)  No perjudicar a tot un col·lectiu per castigar a un sol A.
  29. 29. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Expulsió de classeExpulsió de classe  Adoptar-la en casos extrems  Quan el P és incapaç de trobar una solució
  30. 30. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Consideracions finalsConsideracions finals  Cap de les actuacions plantejades serveix per aprendre. Serveixen per eliminar les conductes no desitjades  Només s’aprèn amb el reforç positiu (reconeixement, premi, nota positiva, palmoteràpia)
  31. 31. F. Relatius a la gestió dels problemes de disciplina Consideracions finalsConsideracions finals  És important reforçar qualsevol aproximació a la conducta desitjada  Actuacions i reforços positius, cal proporcionar- los immediatament després de la conducta, perquè l’A associï els dos elements  Sol·lucionar conflictes quan tothom està calmat
  32. 32. Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999) 1. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR COMPORTAMENTS APROPIATS INTRODUCCIÓ Un professor ha de ser precís i sistemàticprecís i sistemàtic, també en la gestió de la disciplina. Cal evitar reaccionar de manera negativa o excessivament correctiva amb els alumnes i reconèixer també el bon comportament i reforçar-lo. És aconsellable fer un bon disseny de sessions, la qual cosa ajuda a mantenir la motivació, dissuadint els comportament inapropiats i creant un clima de treball el més agradable possible. L’abús del càstig i l’amenaça de càstig no afavoreixen al manteniment d’un bon clima de treball. No obstant, ensenyar bé no és garantia d’evitar totalment els comportaments inadequats. L’autor proposa algunes tècniques per produir bona disciplina, altes proporcions de temps de compromís motor i un clima d’aprenentatge agradable.
  33. 33. Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999)  Molts alumnes no es comporten adequadament per falta de maduresa.  PRINCIPI DE LA MENOR INTERVENCIÓ: Cal fer el mínim possible per aconseguir que es realitzi el treball (Si ni ha prou amb reforç positiu, no cal més) TÈCNIQUES GENERALS PROPOSADES  REGLES I DIRECTRIUS CLARES I PRECISES  EXPECTATIVES ELEVADES PERÒ REALISTES  REFORÇOS FREQÜENTS I APROPIATS:  Felicitació sincera, entusiasta, immediata, precisa, remarca la importància, no compara amb altres, es valora l’èxit de l’esforç i l’habilitat en qüestió, inclou expectatives d’èxit i millora.  INTERACCIONS NO VERBALS EFICACES I POSITIVES  COMUNICACIONS PÚBLIQUES O PRIVADES
  34. 34. Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999) 2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS2. ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS Calen recursos i estratègies clares per reorientar la conducta inapropiada combinats amb el reforç positiu. ESTRATÈGIES PROPOSADES ÚS DE TOCS D’ATENCIÓ DIRECTES I EFICAÇOS: Han de ser clares, contundents i aplicades al moment exacte. (evitar severitat desmesurada)  Verbal: Cal esmentar què està mal fet.  No verbal: contacte visual o proximitat física ELIMINAR ELS COMPORTAMENTS QUE BUSQUEN CRIDAR L’ATENCIÓ. Cal ignorar-los, allunyar-se de l’A i fer reforç positiu a comportaments adequats. SER CONSTANT AL IGNORAR UN COMPORTAMENT TOLERABLE. El límit entre allò tolerable i allò que no ho és cal que sigui sempre el mateix
  35. 35. Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999) ESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATSESTRATÈGIES PER REDUIR ELS COMPORTAMENTS INAPROPIATS ÚS D’ESTRATÈGIES DE CÀSTIG ESPECÍFIQUES I EFECTIVES El càstig ha de ser proporcional al mal comportament.  REFORÇ PER OMISSIONS. Reforçar l’omissió d’una conducta inapropiada (donar gràcies, punts, privilegi quan s’acumulen punts).  PRÀCTICA POSITIVA. Comportament apropiat un determinat número de vegades.  MANTENIR APARTAT L’ALUMNE. Exclusió temporal (ha d’agradar l’activitat física) Temporitzades  PÈRDUA DE LA RECOMPENSA: temps de pràctica, punts, privilegis. (comparació amb les multes de trànsit) SUBSTITUIR PUNICIÓ PER ALTRES MITJANS CONSTRUCTIUS.  Reforçar un comportament alternatiu a l’inadequat  Reforçar un índex menor d’infraccions  Reforç per omissions
  36. 36. Article sobre gestió de la disciplina 3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT3. FORMALITZAR ESTRATÈGIES DE MODIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT Cal aplicar estratègies més dràstiques quan el grup no està sota control. EXEMPLES: PROCLAMACIONS DE BON COMPORTAMENT. Hi ha de constar el comportament a assolir i la recompensa a guanyar. CONTRACTES DE BON COMPORTAMENT. Busquen l’autocontrol de l’A. JOCS DE BON COMPORTAMENT Protocol: 4 grups, marcar objectius mínims i forma de puntuació, posar CD on hi ha senyals sonors i valorar en el moment que marca, totalitzar els punts, penjar els resultats. Si un equip perd dos punts consecutius, discuteixen si prenen mesures sobre persones concretes. Variants: Aplicar-ho a tot el grup classe. Exemple: guanyar: un dia d’esport lliure. Progressió: reduir la freqüència de controls o endurir els criteris de puntuació. SISTEMA DE FITXES: Premiar els comportaments adequats amb fitxes. Fer un barem de número de fitxes i recompensa. Recompenses en EF: reconeixement públic, elecció d’activitats, temps extra d’educació física, sortides o privilegis.
  37. 37. Article sobre gestió de la disciplina Daryl Siedentop (1999) 4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA4. OBJECTIU ÚLTIM DE L’ESTRATÈGIA DE DISCIPLINA Cal cercar l’assoliment d’objectius sobretot a LLARG TERMINI i aplicables a la vida en SOCIETAT actual, com és el fet d’ESTABLIR UNA RELACIÓ MADURA amb els companys, la matèria i l’escola en general. Això precisa temps, paciència i instrucció acurada (adquirir bons hàbits de comportament no és fàcil en alguns casos) Els A han de rebre un traspàs de responsabilitats a més de llibertat (treball autònom) a mesura que es van fent grans i responsables Per reduir els comportaments inapropiats cal aplicar els principis d’especificitat, consistència i canvi gradual. És recomanable potenciar el comportament cooperatiu per obtenir un millor ambient de treball.
  38. 38. G. Relatius a la importància de la motivació Què és laQuè és la motivaciómotivació??  Allò que ens mou a actuar  Allò que ens empenta a l’acció
  39. 39. G. Relatius a la importància de la motivació  La direcciódirecció i la intensitatintensitat amb la que realitzem una acció  DireccióDirecció es refereix a l’atracció que un individu sent envers per certes situacions o objectius a assolir.  IntensitatIntensitat es refereix a la quantitat d’energia o d’implicació que una persona utilitza per assolir els objectius proposats en una situació determinada.
  40. 40. G. Relatius a la importància de la motivació Exemple 1Exemple 1  Direcció Un jove del Bages està motivat per matricular- se i aprendre molt en el CGFS d’animació d’activitats físiques i esportives
  41. 41. G. Relatius a la importància de la motivació  IntensitatIntensitat El mateix jove assisteix al curs (s’aproxima a una situació) però sense invertir gaire esforç (està dormint a la cadira de l’última fila a la classe de metodologia). Aquest jove no té una motivació òptima per aconseguir el seu objectiu: aprendre
  42. 42. G. Relatius a la importància de la motivació. Exemple 2Exemple 2  Direcció Un nen del Bages està motivat per aprendre a jugar a bàsquet en un campus recreatiu d’estiu.
  43. 43. G. Relatius a la importància de la motivació.  IntensitatIntensitat El mateix nen participa activament durant totes la sessions del campus. Aquest jove té una motivació òptima per assolir el seu objectiu: aprendre a jugar a bàsquet.
  44. 44. G. Relatius a la importància de la motivació Què és estar motivatestar motivat?? Estar motivat suposa el desigdesig d’assolir certs objectiusobjectius, esforçant-se al màximmàxim perquè així sigui.
  45. 45. G. Relatius a la importància de la motivació Quan els A estan motivats:  Arriben puntuals  Participen activament en les tasques proposades amb la voluntat de progressar  Respecten les normes  Expressen satisfacció al final de la sessió  Pregunten què es farà a la classe següent  Escolten les explicacions  Parlen del què es fa fora de classe
  46. 46. G. Relatius a la importància de la motivació Piràmide de Maslow (1943)
  47. 47. G. Relatius a la importància de la motivació Piràmide de Maslow (1943) - Teoria psicològica presentada a l’obra Una teoria sobre la motivació humana. - Segons aquesta, s’estableix una relació de jerarquia entre els diferents nivells de necessitats. - Les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de la persona. - Només les necessitats fisiològiques són innates. Les altres sorgeixen amb el temps.
  48. 48. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats fisiològiquesNecessitats fisiològiques Busquen mantenir l’homeostasi (referent a la salut) - Necessitat de respirar, hidratar-se i alimentar-se - Necessitat de mantenir l’equilibri de PH i temperatura corporal - Necessitat de dormir, descansar. - Necessitat d’evitar el dolor. - Necessitat d’estimar i ser estimat.
  49. 49. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats de seguretat i proteccióNecessitats de seguretat i protecció Necessitat de: - Seguretat física i de salut. - Seguretat en estabilitat laboral, ingressos i recursos. - Seguretat moral, familiar i de propietat privada.
  50. 50. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats d’afiliació i efecteNecessitats d’afiliació i efecte Relació amb el desenvolupament afectiu de la persona - Associació (ser part d’una comunitat, família, grup d’amics, organització social,...) - Participació - Acceptació
  51. 51. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats d’estimaNecessitats d’estima Distingim entre dos tipus: - Estima alta: respecte a un mateix. Sentiments de autoconfiança, competència, fites personals, independència i llibertat - Estima baixa: respecte dels altres. Necessitat d’atenció, apreci, reconeixement, reputació, estatus, dignitat, fama, glòria, domini...
  52. 52. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats d’autorealitzacióNecessitats d’autorealització  Necessitats més elevades que permeten trobar un sentit a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d’una activitat.  Personatges històrics autorealitzats: Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein, Eleanor Roosevelt, entre altres.
  53. 53. G. Relatius a la importància de la motivació Maslow (1964) “Si dónes allò que la gent necessita, la gent et dóna allò que necessites tu.” Quines són les motivacions o necessitatsmotivacions o necessitats dels A?  Necessitats biogenètiques  Necessitats de valoració social  Necessitats de realització personal  Necessitats de relació social
  54. 54. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats biogenètiquesNecessitats biogenètiques  Necessitat de moviment, de relax, de riure, de jugar  Necessitat de sentir-se segur i confiat amb l’entorn  Necessitat de curiositat, de novetat
  55. 55. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats de relació socialNecessitats de relació social Necessitat de comunicar-se Necessitat de cooperar amb els altres Necessitat d’assumir responsabilitats Necessitat de ser solidari amb un grup
  56. 56. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social  Necessitat de ser percebut, reconegut i valorat com a persona  Necessitat d’imitar, d’identificar-se amb altres  Necessitat de comparar-se, confrontar-se i superar als altres
  57. 57. G. Relatius a la importància de la motivació Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal  Necessitat de superar la por, d’assolir fites, de superar obstacles  Necessitat de conèixer, comprendre i rebre informació  Necessitat d’experimentar, trobar per si mateix i produir alguna cosa personal
  58. 58. G. Relatius a la importància de la motivació Tipus de motivacióTipus de motivació  Motivació Intrínseca  Motivació Extrínseca
  59. 59. G. Relatius a la importància de la motivació Motivació interna o intrínsecaMotivació interna o intrínseca  Quan les finalitats/objectius d’un A estan lligades a l’aprenentatgelligades a l’aprenentatge i es mou per necessitats de realització personal  La motivació neix del propi individu. Exemple: Un jove practica handbol perquè es diverteix, sent plaer pel fet de jugar i aprendre’n.
  60. 60. G. Relatius a la importància de la motivació Motivació externa o extrínseca  Quan les finalitats/objectius d’un alumne són exteriors a l’aprenentatge i es mou per necessitats de valorització social  Hi ha alguna cosa externa que mou l’individu a realitzar una determinada activitat Exemples: Un jove que practica handbol degut a la pressió que li fan els seus pares Una noia que participa en una cursa perquè vol guanyar un premi en metàl·lic.
  61. 61. G. Relatius a la importància de la motivació Un dels nostres objectius com a dinamitzadors esportius serà ajudar a cada A a trobar motivacions per a la pràctica continuada d’AF
  62. 62. G. Relatius a la importància de la motivació ComCom podem motivar?podem motivar?  VVariarariar allò que faig per assolir els objectiusallò que faig per assolir els objectius  IImplicarmplicar als A en la presa de decisions, en el procésals A en la presa de decisions, en el procés d’ensenyament aprenentatge, ...d’ensenyament aprenentatge, ...  PPremiarremiar reforçarreforçar  Considerar i atendre lesConsiderar i atendre les Necessitats dels ANecessitats dels A V.I.P + necessitats dels alumnesV.I.P + necessitats dels alumnes
  63. 63. G. Relatius a la importància de la motivació  En qualsevol àmbit de treball esportiuEn qualsevol àmbit de treball esportiu (educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu)(educatiu, de rendiment, de salut o recreatiu) hem de buscar estratègies per motivar als nostres practicants: alumnes, jugadors, clients...  En l’àmbit educatiuEn l’àmbit educatiu Jacques Florence (1986) ens proposa: “Treballar en el punt de comunicació entre les motivacions dels A i els objectius educatius del P”
  64. 64. G. Relatius a la importància de la motivació Cal considerar les finalitats que ajuden aCal considerar les finalitats que ajuden a motivar als Amotivar als A  Finalitats immediatesFinalitats immediates (dins la mateixa sessió)(dins la mateixa sessió) Cal presentar les tasques de manera queCal presentar les tasques de manera que l’A les percebi no com una obligació sinól’A les percebi no com una obligació sinó com uncom un repterepte o habilitats necessàries pero habilitats necessàries per seguir aprenent.seguir aprenent.
  65. 65. G. Relatius a la importància de la motivació  Finalitats en la continuïtat de l’aprenentatgeFinalitats en la continuïtat de l’aprenentatge (fora de la sessió)(fora de la sessió) Caldria plantejar les tasques de manera que l’ACaldria plantejar les tasques de manera que l’A  senti plaer en repetir-les en un altre momentsenti plaer en repetir-les en un altre moment  les valori com una millora de les sevesles valori com una millora de les seves qualitats motriusqualitats motrius  trobi una utilitat pels estudis o l’ofici quetrobi una utilitat pels estudis o l’ofici que pretén realitzarpretén realitzar
  66. 66. G. Relatius a la importància de la motivació  Finalitats exteriors a l’aprenentatgeFinalitats exteriors a l’aprenentatge L’A actua per raons externes a les tasques en si.L’A actua per raons externes a les tasques en si. Ex:Ex:  perquè el P li demana o el pressionaperquè el P li demana o el pressiona  perquè vol millorar la seva classificacióperquè vol millorar la seva classificació  perquè espera un premiperquè espera un premi  per complaure al P o pares i aconseguir laper complaure al P o pares i aconseguir la seva aprovacióseva aprovació
  67. 67. G. Relatius a la importància de la motivació Considerant les necessitats i finalitats que mou a l’A a actuar, parlem de... Motivació intrínsecaMotivació intrínseca  Finalitats lligades amb l’aprenentatgeFinalitats lligades amb l’aprenentatge  Necessitats de realització personalNecessitats de realització personal Motivació extrínsecaMotivació extrínseca  Finalitats externes a l’aprenentatgeFinalitats externes a l’aprenentatge  Necessitats de valoració socialNecessitats de valoració social
  68. 68. G. Relatius a la importància de la motivació Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques  Cal adaptar la dificultat de les activitats segons les característiques dels practicants per evitar la frustració i l’avorriment.  Cal cercar objectius ambiciosos però realistes en funció dels practicants).  Modificar les regles dels jocs i esports per augmentar l’acció i la participació dels practicants
  69. 69. G. Relatius a la importància de la motivació Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques  Ser conscient de quines activitats agraden als practicants i proposar-les freqüentment.  Canviar d’activitat o proposar variants quan s’identifiqui una pèrdua d’interès per part dels practicants.  Utilitzar un reforç positiu per corregir errors:
  70. 70. G. Relatius a la importància de la motivació 1. Recordar a l’A quelcom que hagi fet bé. 2. Donar informació per corregir l’error 3. Donar-li ànims perquè ho torni a intentar. Entrepà positiu ““Entrepà positiu” després d’un errorEntrepà positiu” després d’un error
  71. 71. G. Relatius a la importància de la motivació Aplicacions didàctiquesAplicacions didàctiques  Valorar també l’esforç i no només els resultats  Limitar la intervenció negativa de l’entorn proper (pares)  Ser entusiastes: escolta, somriu, interactua amb els A. Això ajuda a crear un bon ambient de treball
  72. 72. G. Relatius a la importància de la motivació. I qui motiva al P?I qui motiva al P?
  73. 73. G. Relatius a la importància de la motivació Marqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/esMarqueu-vos l’objectiu de ser uns bons/es professionals. Ho començareu a ser en elprofessionals. Ho començareu a ser en el moment que us ho proposeu.moment que us ho proposeu. No espereu a que ningú us doni permís perNo espereu a que ningú us doni permís per brillar, només vosaltres us podeu concedirbrillar, només vosaltres us podeu concedir aquest permísaquest permís Si vosaltres sou bons/es, aconseguireu queSi vosaltres sou bons/es, aconseguireu que també ho sigui qui us envoltatambé ho sigui qui us envolta

×