AliagaBonjochSanti_Pac1_Fem
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
569
On Slideshare
569
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. QUÈ SÓN ELS NOUS MITJANS? FONAMENTS I EVOLUCIÓ DE LA MULTIMÈDIA – PAC 1 Autor: SANTI ALIAGA BONJOCH Versió: 1.0 Data: 15.03.10 EL LLENGUATGE DELS NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ (Lev Manovich)
  • 2. 1  1  m [CO] mitjà de comunicació : Mitjà de transmissió de la informació a través del qual es realitza la difusió de significats culturals. QUÈ SÓN ELS NOUS MITJANS? Gràfics REVOLUCIÓ MEDIÀTICA i INFORMÀTICA Els mitjans es transformen en nous mitjans , ja que tots ells es tornen computables , és a dir, es composen, única i simplement, d’un conjunt de dades informàtiques. Imatges en moviment Sons Formes Espais Textes Desplaçament de tota la cultura cap a linees de producció, distribució i comunicació mitjantçant ordinador .
  • 3. DIGITALITZACIÓ BINARITZACIÓ EVOLUCIÓ DELS MITJANS En aquest moment, tots els mitjans es fusionen en un de sol. L’ordinador deixa de ser una calculadora, un mecanisme de control, un dispositiu de comunicacions, per convertir-se en un procesador de mitjans. A partir d’aquest moment, i tal com feien els antics mitjans, l’ordinador es capaç de sintetitzar i manipular mitjans. La fusió dels antics mitjans és ara, ja, absoluta. ORDINADOR Des del segle XIX i fins a la meitat del segle XX, tots els mitjans, al llarg del temps, s’han anat entrallaçant per tal d’evolucionar cap a noves formes de transmissió, però el canvi més radical arriba a partir de la segona meitat del segle XX, amb l’aparició de l’ordinador Daguerrotip (Daguerre) Màquina analítica (Babbage) Teler (Jacquard) Projector (Lumière) Tabulador (Hillerith) Màquina universal (Turing)
  • 4. PRINCIPIS DELS NOUS MITJANS
    • Però, segons Manovich, quins són els principis bàsics d’aquests “nous mitjans”?
    • Hem de partir de la base, que aquest principis no s’han de considerar com a lleis absolutes sinó com a tendències generals d’una cultura que s’informatitza, per tant, no tots els mitjans obeixen a aquests principis:
      • REPRESENTACIÓ NUMÈRICA
      • MODULARITAT
      • AUTOMATITZACIÓ
      • VARIABILITAT
      • TRANSCODIFICACIÓ
    • Cal dir que els tres últims principis, depenen i són conseqüència dels primers.
    • A continuació, veurem en detall cadascún d’ells, així com a exemples que els il·lustren.
  • 5. 1. REPRESENTACIÓ NUMÈRICA Tots els objectes dels nous mitjans , ja sigui creats de nou o convertits de fonts analògiques, es composen de codi digital. Aquesta afirmació implica les següents conseqüències: Qualsevol objecte pot ser descrit en termes matemàtics Qualsevol objecte està sotmès a una manipulació algorítmica Per exemple, es pot dibuixar un quadre a partir d’una coordenada (0,0) i una fórmula que indiqui, per a les quatre iteracions, la longitud de la linea i la direcció del traç. Per exemple, si apliquem el següent algoritme a una imatge, obtindrem el conegut “desenfocament gaussià”:
  • 6. 2. MODULARITAT Tots els objectes dels nous mitjans presenten sempre la mateixa estructura modular. En aquest sentit, caldria diferenciar entre dos conceptes: Composició CONTINUA No existeix una unitat indivisible, a partir de la cual es compongui l’objecte. L’objecte és un i la informació que té, de la que es composa, és única. És el cas de una pintura, o una fotografia impresa, entre d’altres. Composició DISCRETA L’objecte es divideix en unitats inferiors diferenciades les quals, a l’agrupar-se, conformen un tot. És la situació que es dona al digitalitzar, en la qual es prenen mostres; o un texte, que es pot dividir en caràcters; o una imatge, que es pot dividir en píxels.
  • 7. 2. MODULARITAT A tall d’exemple, podem veure les següents composicions modulars de diferents mitjans: SITE WEB Codi HTML JPEG GIF Codi JAVA SCRIPT Video MPEG TEXTE FRASES PARAULES CÀRACTERS L’objecte pot estar composat per diversos elements, discrets i independents entre sí. L’objecte pot estar composat per diversos elements, que a la vegada també estan formats per altres elements discrets, inferiors.
  • 8. 3. AUTOMATITZACIÓ La representació numèrica i la modularitat permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la creació, manipulació i accés. Representació numèrica Modularitat AUTOMATITZACIÓ Aquesta principi es deriva, i és conseqüència, dels dos primers: Eliminació de la intencionalitat humana en el procés creatiu Com a exemples, és interessant veure’n de “baix nivell” i d’”alt nivell”:
    • Automatització a BAIX NIVELL
    • Imatges : millora automàtica del nivell de contrast.
    • Textes : maquetació de textes; autocorreccions, estils.
    • 3D : generació d’objectes automatitzada.
    • Automatització a ALT NIVELL
    • Cinema : càmeres automatitzades a partir d’un guió (projecte Medialab).
    • Videojocs : inteligència artificial en el comportament dels personatges.
  • 9. 4. VARIABILITAT Un objecte dels nous mitjans no és quelcom fix sinó que pot existir en diferents versions. Representació numèrica Modularitat VARIABILIAT Aquesta principi es deriva, igual que l’anterior, dels dos primers: Sovint, aquestes versions estan montadas per un ordinador. Probablement, aquest és un dels principis més impactants dins l’era dels nous mitjans, i que més ens acaba afectant. Bàsicament, està produit per la substitució de les constants (habituals en els antic mitjans) per les variables (normals en la codificació informàtica). En aquest sentit, podem veure que els nous mitjans segueixen la lògica de la distribució post-industrial: producció a petició de l’usuari , “just-in-time” . L’usuari determina el quan i el com vol aquests objectes, així com les característiques de cadascun d’ells.
  • 10. 4. VARIABILITAT HIPERMEDIA Les diferents possibilitats de navegació que ens ofereixen les estructures d’hipermedia, ens permeten equiparar a que cada usuari obté una visió diferent d’aquell objecte. Quan l’usuari navega per un site web no ho fa de manera lineal, guiada i innamovible sinó que accedeix als diferents menús en funció dels seus propis interessos. ESCALABILITAT Tenim possibilitat de tenir la mateixa imatge en diferents tamanys, per exemple, una imatge a tamany normal i una en format icona. També podríem parlar de les diferents resolucions que podem tenir en un video. INTERFASE La capacitat de separar el nivell de contingut (dades) de la interfase, ens permet que aquesta sigui modulable en funció de les característiques de l’usuari. Per exemple, en funció de la nostra edad, preferències, historial de navegació, etc., sens pot presentar una menús o uns altres; o una publicitat o una altra. A continuació, veurem alguns exemples, si bé no són tots els que es veuen afectats pel principi de variabilitat.
  • 11. 5. TRANSCODIFICACIÓ L’estructura dels nous mitjans obeeix a les convencions establertes de l’organització de dades per un ordinador. Representació numèrica Modularitat Probablement, aquest és el principi més important de tots, encara que derivi dels altres, per la significació que té. Automatització Variabilitat REVOLUCIÓ INFORMÀTICA TRANSCODIFICACIÓ Totes les categories i conceptes culturals són susbtituits, en el pla del llenguatge o del significat, per altres que procedeixen de l’ontología, epistemología i la pragmàtica de l’ordinador. Això és tradueix, simplement, en que s’ha produit un procés de reconceptualització cultural . La “capa cultural” (historia, trama, composició, ...) queda totalment afectada per la “capa informàtica”, és a dir, per la manera en com l’ordinador modela el món, representa les dades i ens permet treballar.
  • 12. ACLARIMENTS I CONCLUSIONS Un cop vistos i esquematitzats tots els principis, és bo revisar algunes afirmacions que poden portar a equivocació: Això no és completament cert, perquè per exemple el cinema (analògic) està format per una secuència de fotografies (24 per segon) i, per tant, és un mitjà discret. Els mitjans analògics són continus i els digitals, discrets És cert, però també ho és que el cine ja combina imatges, textes i so, tot des d’un mateix tipus d’accés (reproductor de cinema). Els mitjans digitals tenen el mateix codi i accés comú En el cas de que en la digitalització és faci un procés de compressió amb pèrdues, és cert. Però també es pot digitalitzar sense pèrdues, en una resolució superior a l’analògic. La digitalització comporta sempre pèrdua d’informació Sovint, per qüestions d’espai, es fan còpies comprimides, que en funció de l’algoritme poden tenir més o menys pèrdua d’informació. Els medis digitals es poden copiar sense pèrdues. I els antics mitjans també, perquè implicaven una actuació del receptor (visual, lectora), potser a un altre nivell, però igualment considerable com a interactivitat. Els nous mitjans son interactius Els aparells cinematogràfics del segle XIX es basaven en colocar imatges la voltant d’un cercle, cosa que permetia tenir accés a qualsevol d’elles de manera no continua. Els nous mitjans permeten l’accés aleatori, i els antics no
  • 13. ACLARIMENTS I CONCLUSIONS
    • Així doncs, com a conclusió i resum, podem dir que els nous mitjans:
      • Provenen de la revolució mediàtica i informàtica que hi ha va haver a partir de la segona meitat del segle XX.
      • Es basen en els principis de representació numèrica, modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació.
      • Han modificat el vell llenguatge i formes culturals per transformar-les en formes adaptades a la nova informatització del mitjans.
      • Han estat conseqüència i, a la vegada, han transformat, el procés de distribució cultural post-industrial, derivant cap a la individualització de la cultura.
      • Han permès una massificació i universalització de la mateixa.