Perspectives electorals al País Valencià (Maig 2007)

  • 392 views
Uploaded on

 

More in: Education , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
392
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 2007 Perspectives electorals al País Valencià
  • 2.  
  • 3.
    • AUTOIDENTITAT
      • Autoubicació identitària
      • Aspiracions autonomistes
      • Llengua
    • AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA
      • Posicionament ideològic
      • Ideologia per partits polítics
    • ESPAIS DE COMPETÈNCIA ELECTORAL
      • Creuament autoubicació/posicionament
      • Espais electorals
    S O C I O P O L Í T I C A
  • 4.
    • ESCENARIS ELECTORALS AMB VISTA AL 2007
      • Què ens preocupa, als valencians?
      • Valoració dels governants
      • Què diuen les enquestes?
      • Pacte sí, pacte no
      • Els efectes de l’abstencionisme
      • La dispersió de vot i el vot dual
      • La importància de València ciutat
      • Anàlisis finals
    P R O S P E C C I O N S
  • 5.  
  • 6. AUTOIDENTITAT
    • Els ciutadans valencians no tenen un elevat grau d’autoidentitat .
    • Tres enquestes del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) així ho demostren.
    • Corresponen als anys 2002, 2003 i 2005 .
  • 7. Quina d’aquestes afirmacions expressa millor els seus sentiments? *Dades del CIS 18,9 16,5 22,6 Em sent només espanyol 13,4 12,5 14,0 Em sent més espanyol que valencià 56,5 53,8 47,0 Em sent tant valencià com espanyol 8,0 12,2 10,8 Em sent més valencià que espanyol 1,8 5,0 2,9 Em sent només valencià 2005 2003 2002
  • 8.
    • Dividits per grups, i depenent de l’any, la franja de gent que es considera més valenciana que espanyola o únicament valenciana va del 9,8% al 17,2%.
    *Dades del CIS 32,3 29,0 36,6 Espanyol / Més espanyol 56,5 53,8 47,0 Tan valencià com espanyol 9,8 17,2 13,7 Valencià / Més valencià 2005 2003 2002
  • 9. Si extrapolem les dades del 2003 amb les eleccions autonòmiques d’aquell any: *Dades del CIS 16,5 12,5 53,8 12,2 5,0 ABSTENCIONISTES 13,4 ---- 44,5 36,9 5,1 UV 3,0 6,0 55,8 29,3 6,0 Bloc 8,9 8,9 51,3 22,9 7,8 EUPV 16,2 13,4 51,3 14,0 5,1 PSOE 17,3 14,1 55,3 8,7 4,6 PP Només espanyol Més espanyol que valencià Tan valencià com espanyol Més valencià que espanyol Només valencià
  • 10.
    • Els votants del PP i del PSOE pràcticament coincideixen , si bé els socialistes tenen un 5% més d’electors valencianistes.
    • Com és natural, l’electorat del Bloc i d’Unió Valenciana té un major component valencianista.
    • Hi ha un 14,2% d’abstencionistes que es consideren més valencians que espanyols.
  • 11.
    • Els valencians, majoritàriament, s’estimen més el terme regió que no nació , a l’hora de referir-se al País Valencià. L’evolució entre els anys 2002 i 2005, en aquest sentit, ha estat escassa:
    *Dades del CIS 3,3 1,7 No contesta 5,8 8,7 Cap dels dos, un altre 6,2 7,2 Una nació 84,7 82,3 Una regió 2005 2002
  • 12.
    • Entre les comunitats amb llengua pròpia, el País Valencià és, només per davant de Navarra, la que presenta un menor esperit autonomista.
    Quin nivell d’autonomia volen, doncs, els valencians? Les dades, del CIS, pertanyen a l’any 2002.
  • 13. *Dades del CIS del 2002 4 3 24 54 10 País Valencià 9 15 30 38 8 Illes Balears 6 17 42 28 7 Catalunya 10 3 27 53 7 Galícia 10 9 15 64 2 Navarra 18 23 27 30 2 País Basc NS-NC Nacions independents Més autonomia Situació actual Un govern: l’estatal
  • 14. *Dades del CIS del 2002 27 3 24 País Valencià 45 15 30 Illes Balears 59 17 42 Catalunya 30 3 27 Galícia 21 9 15 Navarra 50 23 27 País Basc TOTAL Nacions independents Més autonomia
  • 15.
    • I respecte la resta, on queden les aspiracions autonomistes dels valencians?
    • Només són clarament superiors a les de Madrid, Múrcia i La Rioja.
    • El País Valencià està al nivell autonomista de Cantàbria, Castella - Lleó, Castella - La Manxa o Andalusia.
    • Hi ha més anhels, en aquest sentit, a Canàries, Astúries, l’Aragó i, fins i tot, Extremadura.
  • 16. *Dades del CIS del 2002 4 3 24 59 10 P. Valencià 12 1 16 66 5 La Rioja 13 -- 15 53 19 Múrcia 10 4 13 60 14 Madrid 3 1 33 55 9 Extremadura 10 2 26 50 13 C. Lleó 10 1 20 59 10 C. La Manxa 4 4 21 59 12 Cantàbria 10 7 32 40 10 Canàries 14 1 31 45 9 Astúries 3 1 35 45 16 Aragó 16 2 24 51 6 Andalusia NS-NC Nacions independents Més autonomia Situació actual Un govern: l’estatal
  • 17.
    • Preguntat d’una altra manera: volen els ciutadans més autogovern, menys, o ja els agrada el que tenen ara?
    • En aquest cas, el País Valencià supera clarament Navarra quant a ciutadans que desitgen més autogovern, però, per una altra banda, entre els que en voldrien menys, supera tota la resta d’autonomies amb llengua pròpia.
  • 18. *Dades del CIS del 2002 / La resta, NS/NC * 9 48 36 País Valencià 3 38 50 Illes Balears 5 28 62 Catalunya 6 46 39 Galícia 1 63 26 Navarra 3 30 53 País Basc Menys Igual Més
  • 19.
    • Entre les comunitats autònomes de l’estat sense llengua pròpia , els desitjos de més autogovern pel País Valencià…
    • Novament, només són clarament superiors a les de Madrid, Múrcia i La Rioja.
    • Està al nivell de Cantàbria, Castella - La Manxa Astúries i Andalusia.
    • Hi ha molts més desitjos d’autogovern a l’Aragó, Canàries, Extremadura i, sorprenentment, Castella i Lleó.
  • 20. *Dades del CIS del 2002 La resta, NS/NC 9 48 36 P. Valencià 8 59 21 La Rioja 15 49 20 Múrcia 8 54 27 Madrid 4 34 52 Extremadura 5 30 47 C. Lleó 8 39 41 C. La Manxa 9 52 32 Cantàbria 6 34 46 Canàries 7 40 34 Astúries 3 21 68 Aragó 5 39 38 Andalusia Menys Igual Més
  • 21. Segons els valencians, la seua llengua… 0,6 0,3 No contesta 5,2 15,5 No sap 29,7 31,5 Es parla també a Catalunya i Balears 64,4 52,7 És diferent i diferenciada del català 2005 2002
  • 22.
    • Tan sols tres de cada deu valencians té clara la unitat lingüística. Entre els que no, per tant, hi ha una part dels votants de l’espectre del centre i de l’esquerra .
  • 23.  
  • 24. AUTOUBICACIÓ IDEOLÒGICA
    • Estudiarem ara el posicionament ideològic dels valencians, en una escala de l’1 al 10:
    • L’1 és l’extrema esquerra
    • El 10, l’extrema dreta
    • Les dades són d’enquestes del CIS fetes durant els anys 2003 i 2005.
  • 25. Com veiem, gairebé un de cada dos valencians es consideren de centre (5 i 6). Darrerament, a més, els extrems (1 i 2 / 9 i 10) perden força. *Dades del CIS del 2003
  • 26.
    • Si eliminem el centre (5 i 6), observem que la tendència és cap a l’esquerra, encara que tots dos sectors experimenten una reculada:
    *Dades del CIS del 2003
  • 27.
    • La mitjana és pràcticament idèntica tant el 2003 com el 2005:
    • El 2003, 5,0
    • El 2005, 4,99
    • O siga, el País Valencià, en l’escala d’1 a 10, se situa al centreesquerra.
  • 28.
    • Amb les dades del 2003 podem saber quin és el posicionament ideològic dels votants.
    10,8 8,9 44,1 15,7 20,5 5,0 TOTAL 6,6 2,8 57,7 17,4 15,6 4,8 ABSTENCIONISTES 9,0 26,7 53,7 10,6 ----- 5,9 UV 4,8 3,1 17,3 14,2 60,6 3,8 Bloc 1,1 3,3 8,8 26,7 60,2 3,4 EUPV 0,4 1,2 26,8 33,6 37,9 3,9 PSOE 22,3 18,4 56,4 1,4 1,4 6,3 PP Dreta Centre dreta Centre Centre Esquerra Esquerra Mitjana
  • 29.
    • Aquesta seria, per tant, la ubicació ideològica dels votants de cada partit:
    • 1 1 1 1 1
    • 2 2 2 2 2
    • 3 3 3 EUPV 3,4 3 3
    • 4 4 PSOE 3,9 4 4 Bloc 3,8 4
    • 5 5 5 5 5
    • 6 PP 6,3 6 6 6 6 UV 5,9
    • 7 7 7 7 7
    • 8 8 8 8 8
    • 9 9 9 9 9
    • 10 10 10 10 10
  • 30.
    • Si ens fixem en els abstencionistes, majoritàriament són de centre i d’esquerra:
    Com veurem més endavant, una part d’aquest electorat de centre i d’esquerra sí que vota si es tracta de comicis estatals.
  • 31.  
  • 32. ESPAIS DE COMPETÈNCIA ELECTORAL
    • Ara analitzarem l’espai de competència electoral, marcat pels eixos d’autoidentitat i autoubicació ideològica .
    • D’aquesta manera podrem esbrinar quanta gent ocupa l’espai valencianista d’esquerra i centreesquerra .
  • 33. Dades del CIS del 2003
    • L’espai en taronja és el de nacionalistes d’esquerra i centreesquerra . L’espai gris, el dominant .
    1,7 1,3 8,2 2,6 3,2 Només espanyol 1,8 1,5 5,2 2,1 2,2 Més espanyol que valencià 6,2 4,9 23,9 8,1 9,6 Tan valencià com espanyol 1,1 1,0 4,0 1,6 4,6 Més valencià que espanyol 0,3 0,5 1,0 3,0 0,8 Només valencià DRETA CENTRE DRETA CENTRE CENTRE ESQUERRA ESQUERRA
  • 34.
    • El 10% dels electors, 350.000 persones, tenen conscienciació valencianista/nacionalista des de posicionaments de centreesquerra i esquerra . Estan, una xicoteta part, al PSPV-PSOE, i, sobretot, a EUPV, Bloc i ERPV. En total, el 5% dels valencians.
    • Entre els habituals votants del PP hi ha unes 200.000 persones que al seu dia van donar suport a Unió Valenciana .
  • 35.
    • Espai electoral del PP davant la mitjana:
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià
  • 36.
    • Espai electoral del PSOE davant la mitjana:
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià Espai nacionalista del PSPV-PSOE
  • 37.
    • Espai electoral d’ EUPV davant la mitjana:
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià Espai nacionalista d’EUPV
  • 38.
    • Espai electoral del Bloc davant la mitjana:
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià Espai clarament nacionalista i d’esquerres del Bloc
  • 39.
    • Espai electoral d’ UV davant la mitjana:
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià Espai valencianista de centreesquerra d’UV
  • 40.
    • Espai electoral dels abstencionistes :
    Més valencià que espanyol Dreta Esquerra Més espanyol que valencià Espai abstencionista valencianista de centre i esquerra
  • 41. Si analitzem els espais que ocupen EUPV i el Bloc , comprovarem que són,entre tots els que hi hem vist, els més semblants. Bloc EUPV
  • 42.
    • Segons el CIS, més del 60% dels electors d' EUPV i del Bloc es consideren d'esquerres (no de centreesquerra). Uns 110.000 en el primer cas i uns 70.000 en el segon, doncs, si prenem els resultats del 2003: 180.000 en total.
    • Els espais, com veiem, se superposen .
  • 43.
    • El PP és el partit absolutament hegemònic de la dreta, i constantment apel·la a l'autoestima, a allò simbòlic, per unificar encara més el seu electorat : la Copa de L'Amèrica, l'aigua, el victimisme davant el Govern espanyol...
    • Recordem, però, que els populars tenen entre els seus electors exvotants d’UV. El discurs anticatalanista que conrea el PP podria fer-los retornar als regionalistes, ara potser amb l’afegit de l’extremista Coalició Valenciana.
  • 44.
      • La resta de formacions de l’esquerra, sense capacitat, fins ara, d’accedir a les Corts valencianes, són:
      • Els partits ecologistes (Els Verds del País Valencià, Esquerra Verda…), es presenten molt dividits en diverses formacions, de vegades juntament a grups més grans.
      • ERPV , de la seua banda, podria competir dins de l’espai d'EUPV, el Bloc i, fins i tot, del PSPV-PSOE.
  • 45.
    • ERPV , amb la “cobertura publicitària” que li dóna ERC, podria ser una força en ascens. Quins són els seus hàndicaps ?
    • Principalment, la franja de gent a què pot seduir el seu missatge: extrapolant les enquestes, l'1,1% dels valencians veurien amb bons ulls la construcció dels Països Catalans. Unes 35.000 o 40.000 persones, sobretot amb estudis superiors, entre 18-22 anys i 45-50 anys . Molts d'ells, fins ara, i per utilitat electoral, s'hi han abstingut, o bé han votat EUPV, Bloc o PSPV-PSOE.
  • 46.  
  • 47. ESCENARIS ELECTORALS AMB VISTA AL 2007
    • És possible un canvi de color polític a la Generalitat Valenciana?
    • Com evolucionen les enquestes?
    • Quins factors hi influiran, en un sentit o en un altre?
  • 48. Què els preocupa més, als valencians?
    • Segons l’enquesta del CIS de febrer del 2005, els 5 problemes més importants al País Valencià ( només es podien citar 3 ) són:
      • Atur 44,0
      • Immigració 32,7
      • Inseguretat ciutadana 24,1
      • Habitatge 14,8
      • Sanitat 12,8
  • 49.
    • Curiosament, l’aigua, un dels eixos de la política de Francesc Camps, no hi apareix.
      • És un problema que preocupa l’ 11,6% dels valencians.
      • Per davant, fins i tot hi ha les drogues ( 12,1% ).
    Dades del CIS del 2005
  • 50. Quina opinió tenen els valencians del seu president, Francesc Camps?
    • Li inspira confiança? Aprova la seua tasca?
    • Molta 5,9
    • Bastant 42,4
    • Poca 31,0
    • Cap 12,4
    • NS 7,5
    • NC 1,0
    Dades del CIS del 2005 48,3 43,4 Aprova 51,6 Desaprova 23,8 Ni aprova 23,0 ni desaprova NS 3,6 NC 0,4 Valoració dels governants
  • 51. Quina opinió tenen els valencians de l’oposició al Govern Camps?
    • Qualifique la feina que Si governara l’oposició,
    • desenvolupa l’oposició les coses hi anirien…
    • Molt bona 0,8 Millor 17,2
    • Bona 19,4 Igual 43,1
    • Regular 49,5 Pitjor 22,7
    • Dolenta 15,2 NS 16,2
    • Molt dolenta 5,1 NC 0,9
    • NS 9,7
    • NC 0,4
    Dades del CIS del 2005 20,6 64,7
  • 52.
    • Des de març del 2004, quan el PSOE va guanyar les eleccions estatals, bona part de la política del Govern valencià és el greuge i el victimisme cap a l’executiu de Zapatero. Quina incidència té, aquest discurs ?
    • A continuació veurem què pensen els valencians del Govern espanyol, i després contrastarem què n’opinen, també, del valencià . Són dades del CIS de febrer del 2005.
    Té efectes, el victimisme?
  • 53. Dades del CIS del 2005 Creu que el Govern espanyol…? 0,3 7,2 16,2 30,3 41,3 4,7 Respecta la identitat dels valencians, la seua llengua i la seua cultura 1,4 5,2 34,2 31,6 25,7 1,8 Es preocupa per resoldre la manca d’aigua al País Valencià 1,3 28,8 13,7 27,3 27,5 1,4 És just el retorn dels diners recaptats al País Valencià 0,1 4,7 13,0 41,8 35,2 5,2 S’interessa pel progrés econòmic del País Valencià 0,2 4,2 15,2 39,4 39,5 1,5 S’esforça a resoldre els problemes del País Valencià NC NS Res Poc Prou Molt
  • 54. Com qualificaria la feina que desenvolupa…? Dades del CIS del 2005 0,3 5,2 1,6 12,2 48,9 30,5 1,4 El Govern estatal 0,2 3,6 1,1 9,2 35,9 42,3 2,7 El Govern valencià NC NS Molt dolenta Dolenta Regular Bona Molt bona
  • 55.
    • En quins camps pensen els valencians que el Consell fa una bona tasca? En quins no?
    • Bé o molt bé
    • Foment del turisme 65,0 Promoció del País Valencià a Espanya i Europa 55,7
    • Creació d’infraestructures públiques (AVE…) 55,0
    • Promoció del valencià 44,0
    • El desenvolupament del transport públic 42,9
    Dades del CIS del 2005
  • 56.
    • Malament o molt malament
    • Habitatge 50,5 La lluita contra la inseguretat ciutadana 45,1
    • La lluita contra les drogues 41,2
    • Integració dels immigrants 40,1
    • La creació d’ocupació 33,1
    • El següent problema en importància que els ciutadans pensen que va malament és la protecció del medi ambient ( 26,7% ) .
    • Aquest és un terreny, doncs, en el qual haurien d’insistir-hi els partits que avui estan a l’oposició , sobretot perquè està molt lligat al primer aspecte en què el Consell està mal considerat, que és l’habitatge .
    Dades del CIS del 2005
  • 57. Què diuen les enquestes?
    • Les enquestes fetes públiques fins ara als mitjans de comunicació indiquen que el PP revalidaria la majoria absoluta.
    • Les que barallen els partits polítics, però, no són tan explícites. Amb menys del 45% dels vots, el PP perdria la majoria.
  • 58.
    • Resultats de les enquestes fetes per l’ Instituto Opina per a la Cadena SER (octubre 2005)
    • I d ’Inmerco per a ‘El Boletín de Empresas’ (novembre 2005).
    36 (34-37) 5 ------ ------ 50 (47-51) 33 (32-36) 6 ------ ------ 48 (47-50) 47,2 48 6,3 6 3,0 ---- 4,7 ---- 35,9 35 AUT. 2003 Majoria absoluta: 45 escons 3,6 2,9 6,9 35,0 49,5 Inmerco 1,5 3,2 6,5 36,6 48,0 InstitutoOpina UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP
  • 59.
    • Les forces d’esquerra i nacionalistes van superar, el 14 de març del 2004, les de dreta i regionalistes. Què passaria, amb un resultat intermig entre les autonòmiques del 2003 i les estatals del 2004 ?
    ---- ---- 2,3 1,7 57.375 ALTRES ---- ---- 2,9 2,1 72.594 UV ---- ---- 3,0 2,2 77.441 Bloc 3-4 3-4 5,5 4,0 139.053 EUPV 42-44 37-39 39,4 28,9 1.000.994 PSPV-PSOE 51-54 46-49 47,0 34,4 1.194.790 PP ESCONS (SOBRE 99) ESCONS (SOBRE 89) % SOBRE CANDIDATURES % DE VOT SOBRE CENS NOMBRE DE VOTS
  • 60.
    • El PP conservaria, sobradament, la majoria absoluta a les Corts valencianes.
    • Què passaria si sumem, en una sola candidatura, les mitjanes d’ EUPV i Bloc ?
    Majoria absoluta: 45 escons (amb 89) o 50 (amb 99) ----- ----- 2,3 ALTRES ----- ----- 2,9 UV 7-8 6-7 8,5 EUPV + Bloc 40-43 36-39 39,4 PSPV-PSOE 48-52 44-47 47,0 PP ESCONS (SOBRE 99) ESCONS (SOBRE 89) % SOBRE CANDIDATURES
  • 61.
    • Com veiem, la majoria absoluta d’esquerres i nacionalista és possible . Sense rebaixa de la tanca del 5%, un pacte EUPV-Bloc és la manera més segura .
    • Si es modifica el llistó i passa a ser el 3%, aquesta entesa no seria estrictament necessària . A continuació en fem una prospecció
    Pacte sí, pacte no
  • 62.
    • Sobre xifres redones, suposem que:
    • El PP perd dos punts respecte 2003: 46%
    • Aquests dos punts els guanya el PSPV-PSOE : 38%
    • EUPV es manté en la mateixa xifra: 6%
    • El Bloc aconsegueix entrar amb un 4%
    • UV i/o CV no arriba/arriben al 3% autonòmic
    UV ----- Bloc 4 EUPV 6 PSPV-PSOE 40 PP 49 3% i 99 escons Projecció
  • 63.
    • Els entrebancs del pacte, si n’hi haguera:
      • La composició interna dels dos partits
        • EUPV està controlada, en un 55-60%, pel PCPV.
          • El PCPV voldria controlar, per fi, el grup parlamentari.
          • Esquerra i País seria procliu al pacte.
        • El Bloc, tot i que s’autoanomena d’esquerres…
          • Té corrents interns que no saludarien l’acord.
          • Al Bloc d’Esquerres i Sobiranista, però, li agradaria.
      • La suma de vots, per tant, no és perfecta
        • Votants centristes del Bloc podrien abstenir-se.
        • En canvi, l’elector d’EUPV és molt més fidel. Fins i tot a les zones castellanoparlants, els votaria.
  • 64.
    • Cal tenir en compte, també, la xifra de vots que se’n van a unes altres formacions (segons la mitjana 2003-2004, 57.375 sufragis ).
    • Quin és el risc de no aplegar totes les forces en una sola candidatura?
      • ERPV o les formacions ecologistes poden afegir un nombre de suports que, al capdavall, podria significar un diputat més o menys.
      • El País Valencià està en condicions d’importar la situació esdevinguda a Galícia , on PSdG i BNG van arribar a l’executiu per 30.000 vots de diferència.
  • 65.
    • En cas que no es rebaixe la tanca del 5%, convindria anunciar l’hipotètic acord al més prompte possible, perquè es visualitze.
      • Una data simbòlica com la del 25 d’Abril seria idònia per a fer pública aquesta entesa “de salvació nacional”.
        • El Nou d’Octubre podria ser massa tard.
      • Inconvenients perquè això passe:
        • La pròpia confecció de llistes: quin pes, per a cada partit?
        • El Bloc, que ha avançat el seu Congrés, no n’ha parlat.
        • EUPV no farà la seua Assemblea fins a la fi d’any, i és en aquest àmbit on volen decidir un possible acord preelectoral.
        • ERPV és molt crítica amb la posició d’EUPV i Bloc respecte del debat estatutari.
        • Els grups verds presenten una dispersió excessiva.
  • 66. Els efectes de l’abstencionisme ___ 1,6 4,7 43,1 47,5 22,3 Estatals 2004 3,0 4,8 6,5 36,5 47,9 28,5 Autonòmiques 2003 2,4 2,4 5,9 34,4 52,7 27,3 Estatals 2000 4,8 4,6 6,1 34,4 48,6 32,2 Autonòmiques 1999 3,6 1,0 11,2 38,6 44,1 18,3 Estatals 1996 7,1 2,7 11,7 34,3 43,3 24,0 Autonòmiques 1995 4,6 1,7 10,6 38,6 40,7 18,3 Estatals 1993 UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP ABSTENCIÓ
  • 67.
    • Les tres ocasions en què els socialistes
    • s'han acostat més als populars:
    • a 2,1%, el 1993 ,
    • a 5,5%, el 1996 ,
    • i a 4,4% el 2004 ,
    • l'abstenció ha estat sensiblement inferior.
    • Tots tres comicis eren estatals.
    • Els socialistes no aconsegueixen mobilitzar tot el seu electorat en les autonòmiques . Sobretot, al cinturó de València ciutat.
  • 68.
    • Si dividim el mapa electoral en dos blocs:
    • PP+UV i PSPV-PSOE+EUPV+Bloc
    22,3 49,4 47,5 Estatals 2004 28,5 47,8 50,9 Autonòmiques 2003 27,3 42,7 55,1 Estatals 2000 32,2 45,1 53,4 Autonòmiques 1999 18,3 50,8 47,7 Estatals 1996 24,0 48,7 50,4 Autonòmiques 1995 18,3 50,9 45,3 Estatals 1993 ABSTENCIÓ PSPV-PSOE +EUPV+Bloc PP+UV
  • 69.
    • Els tres anys amb més participació ( 1993, 1996 i 2004 ) guanyen les forces d'esquerra i nacionalistes.
    • Fins i tot en les autonòmiques del 1995 , la dreta i els regionalistes només obtenen 1,7 punts de distància. L'abstenció ( 24,0% ) va ser la més baixa de les tres últimes conteses d'aquest tipus.
    3,1 47,8 50,9 28,5 2003 8,3 45,1 53,4 32,2 1999 1,7 48,7 50,4 24,0 1995 Diferència PSPV-PSOE +EUPV+Bloc PP+UV ABSTENCIÓ
  • 70. La dispersió de vot i el vot dual
    • Els partits d’esquerra i nacionalistes reben més vots en les eleccions locals que no en les autonòmiques .
    • El PP, en canvi, obté uns 100.000 sufragis més en els comicis autonòmics.
    • Per exemple, si mirem els anys 1999 i 2003 :
  • 71. Balanç eleccions autonòmiques/locals del 1999 i 2003 : PP+UV +98.856 (1999) i +80.081 (2003) PSPV-PSOE - 5.959 (1999) i - 22.470 (2003) +EUPV+Bloc -13.945 -25.185 +1.034 +1.681 +94.026 2003 -2.520 -8.604 -1.135 -15.698 +101.376 1999 UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP
  • 72.
    • Si analitzem els resultats locals i autonòmics del 2003 a l’Horta Sud, l’Horta Oest, la Ribera Baixa, la Safor o el Baix Vinalopó, veurem que hi ha vot dual. El PP guanya vot autonòmic .
    +0,1 -0,1 -0,5 -3,0 +4,7 Baix Vinalopó -0,4 -2,8 +1,9 -3,9 +5,6 Safor -0,8 -4,1 +4,1 -1,7 +9,3 Ribera Baixa -0,1 -0,3 -0,3 -5,1 +6,5 Horta Oest -1,8 -0,1 -0,6 -4,0 +7,2 Horta Sud UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP Dif. % de vot entre autonòmiques i locals
  • 73. La importància de València ciutat
    • A València ciutat, la distància del PP amb la resta de partits acostuma a ser, com a mínim, el doble que a tot el País Valencià.
    • Tot seguit observarem aquesta diferència de vot en les autonòmiques del 1995, 1999 i 2003 , com també en les últimes estatals i europees del 2004 .
  • 74. Resultats al País Valencià 131.279 7,6 8.527 0,5 19.267 1,1 58.253 3,4 737.669 42,4 868.948 50,0 Eur. 04 115.100 4,4 ___ 40.759 1,6 123.611 4,7 1.127.70043,1 1.242.80047,5 Est. 04 272.492 11,4 72.594 3,0 114.122 4,8 154.494 6,5 874.288 36,5 1.146.78047,9 Aut. 03 316.463 14,2 106.119 4,8 102.700 4,6 137.212 6,1 768.548 34,4 1.085.01148,6 Aut. 99 209.396 9,0 165.956 7,1 64.253 2,7 273.030 11,7 804.463 34,3 1.013.859 43,3 Aut. 95 Diferència PP-PSOE UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP
  • 75. Resultats a la ciutat de València 51.185 16,1 2.269 0,7 2.150 0,7 14.600 4,6 119.921 37,7 171.106 53,8 Eur. 04 45.252 9,8 ___ 4.539 1,0 27.868 6,0 184.669 39,7 229.921 49,5 Est. 04 79.076 18,8 16.437 3,9 13.720 3,3 34.923 8,3 135.058 32,1 214.134 50,9 Aut. 03 99.320 25,2 20.442 4,4 15.202 3,9 27.488 7,0 112.332 28,6 211.652 53,8 Aut. 99 97.153 21,6 47.568 10,6 4.622 1,0 64.571 14,3 116.148 25,8 213.301 47,4 Aut. 95 Diferència PP-PSOE UV Bloc EUPV PSPV-PSOE PP
  • 76. El plus del PP respecte del PSPV-PSOE a la ciutat de València
    • Un candidat amb ganxo a la ciutat de València podria arrossegar vot al PSPV-PSOE a nivell autonòmic .
    +8,5 Eur. 2004 +5,4 Est. 2004 +7,4 Aut. 2003 +11,0 Aut. 1999 +12,6 Aut. 1995
  • 77. Distància per blocs (dreta-esquerra) País Valencià València 46,9 (-3,6) 50,5 Eur. 2004 49,4 (+1,9) 47,5 Est. 2004 47,8 (-3,1) 50,9 Aut. 2003 45,1 (-8,3) 53,4 Aut. 1999 48,7 (-1,5) 50,2 Aut. 1995 PSPV-PSOE +EUPV+Bloc PP+UV % de vot 43,0 (-11,5) 54,5 Eur. 2004 46,7 (-2,8) 49,5 Est. 2004 43,7 (-11,1) 54,8 Aut. 2003 39,5 (-18,7) 58,2 Aut. 1999 41,1 (-16,9) 58,0 Aut. 1995 PSPV-PSOE +EUPV+Bloc PP+UV % de vot
  • 78. Anàlisis finals
    • Si el PP queda per sota dels resultats del 2003 (1.146.780 vots), té moltes probabilitats de perdre la majoria absoluta , tot i l'ampla distància de què gaudeix, ara com ara.
    • El PSPV-PSOE, ni que siga per una mica, està en condicions de superar els resultats del 2003 . El 14-M va quedar-se a 4 punts .
  • 79.
    • Algunes enquestes situen Rajoy en un 7,4 , dins d’una escala esquerra-dreta de 0-10.
      • La deriva a la dreta del PP els pot fer perdre vots pel centre .
        • Zaplana està provocant a Madrid l’efecte contrari que a València .
    • A més, la majoria dels valencians opinen que és millor una coincidència de color polític als executius estatal i autonòmic.
      • El PP pot patir els efectes de l’urbanisme, la corrupció i la divisió interna .
  • 80.
    • Si no es rebaixa la tanca del 5%, EUPV i el Bloc estan gairebé obligats a coalitzar-se .
      • La rebaixa al 3% els garantiria, a tots dos, l’accés a les Corts valencianes.
        • Com hem vist, de tots els partits, són aquests dos els que comparteixen un espai més coincident.
    • Serà més important que mai no perdre cap vot d’esquerres i nacionalista . L’exemple de Galícia és ben recent.
      • ERPV i els vots verds podrien esdevenir claus.
  • 81.
    • A València capital, però també a la resta de l’Horta i a les Riberes, podria repuntar el regionalisme secessionista .
      • Unió Valenciana podria presentar-se de la mà de Coalició Valenciana (CV), o bé, directament, sota les llistes del PP.
      • Si es rebaixara la tanca del 5%, tot indica que el 3% seria a nivell autonòmic . Una xifra difícil d’assolir per a un fenomen estrictament circumscrit a València ciutat i rodalies .
        • Hauria d’aconseguir més de 100.000 vots a la circumscripció de València, per accedir a les Corts valencianes.
          • És més factible el seu accés a l’Ajuntament de València.
  • 82.
    • Com que les eleccions autonòmiques del 2003 poden dirimir-se per un escàs marge, qualsevol estratègia sembla possible .
      • Unió Socialdemòcrata de la Comunitat Valenciana (USDCV), amb implantació a llocs com Torrent, Carcaixent, Alaquàs... és una forma de reduir l'impacte que pot tenir CV.
        • És un partit que es presenta de centreesquerra, nascut de la unió de xicotets grups independents, arrelats a determinats municipis. Només que aconseguisquen 30.000 vots, ja poden compensar la força de Coalició Valenciana per la dreta .
  • 83.
    • La distància del PP és ampla, però, sense majoria absoluta, de poc li serviria .
    • El PSPV-PSOE ha guanyat cohesió interna. A més, el País Valencià sol votar en clau espanyola , i aquest partit ostenta el Govern.
    • EUPV i Bloc, si no cau la tanca del 5%, hauran d’arribar a un acord .
    • Els regionalistes (UV) i extremistes (CV) haurien de tornar als nivells del 1995 .
    • ERPV i tots els verds poden ser la clau .
  • 84.