Your SlideShare is downloading. ×
Pac1 Fonaments Pere Sadurni 022
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Pac1 Fonaments Pere Sadurni 022

391
views

Published on

Published in: Design, Travel, Technology

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
391
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. · Teoria del present: Manovich a partir de la descripció “Metamedi de l’ordinador digital” com anomena el nou medi, que segons ell és l’evolució del llenguatge cinematogràfic, amb la unió de les noves tecnologies TIC i els nous medis com Internet i tots els suports digitals que ens envolten, ens indica que ara nosaltres som plenament conscients de la importància de la revolució cultural i segurament social, en el qual estem completament immersos. A diferència de quan va néixer l’impremta el segle XIV o la fotografia al XIX, i a pesar de la seva gran importància i que només tenia incidència ens uns entorns socials bastant determinats, aquest “Metamedi” , que de fet va eclosionar als anys 90 del segle passat, afecta a tot el planeta i sense pràcticament distinció social. Com a conseqüència estem davant una revolució cultural a nivell planetari.
  • 3.
    • · El mètode d’anàlisi:
    • Per analitzar els nous medis, Manovich fa servir com a referència l’evolució fins a l’actualitat, dels medis visuals i culturals clàssics i ho exposa explorant els següents punts:
    • 1) Els paral·lelismes entre la història del cinema i la dels nous medis
    • 2) La identitat del cinema digital.
    • Les relacions entre el llenguatge multimèdia i les formes culturals. precinematogràfiques del segle XX.
    • Les funcions de la pantalla, la càmera mòbil i el muntatge en els nous medis, comparats amb el cinema.
    • Els llaços històrics dels nous medis amb el cinema d’avantguarda.
    • També considera totes les disciplines dels nous medis com, les web, mons i realitat virtuals, multimèdia, videojocs, interfícies entre home i ordinador, etc.
    • A part de l’anàlisi del present, teoritza de com evolucionaran els nous medis i ho segmenta en quatre tendències: modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació.
  • 4.
    • · Organització i descripcions de l’anàlisi:
    • Manovich, fent una anàlisi de d’alt a baix, parteix del codi binari fins arribar al programa informàtic i considerant després la lògica dels objectes amb les següents descripcions com a punt de partida:
    • Que són els nous medis?: el medi digital en si mateix, la seva organització lògica i material.
    • La interfície: la interfície entre l’home i l’ordinador, el sistema operatiu.
    • Les operacions: les aplicacions del software que funcionen sobre el sistema operatiu.
    • Les il·lusions: les aparences i la nova lògica de les imatges creades amb aplicacions de Software.
    • Les formes: les convencions que s’usen normalment per a organitzar la totalitat d’un objecte en els nous medis.
    Persona PC ·Internet ·Office ·Microsoft ·Java ·Etc...
  • 5. · Les terminologies: llenguatge, objecte i representació A l’hora d’emprar les terminologies, Manovich, emfatitza per exemple el “llenguatge” en relació amb moltes altres àrees de la cultura tan del passat com del present, com les tradicions artístiques i mediàtiques amb els seus llenguatges visuals, la tecnologia informàtica, la cultura visual o de la informació, sempre en tots els cassos basat en l’experiència de l'espectador o de la manera que s’utilitzen en la societat moderna. En la definició d’”objecte”, vol indicar qualsevol element, fotografia digital, pel·lícula, llenguatge de programació, etc., seguint el terme emprat tan en la indústria com en la nostra cultura informatitzada i allunyant-se així de terminologies més clàssiques. Per últim el terme “representació”, l’usa amb la intenció d’invocar la comprensió, complexa i matisada del funcionament dels objectes culturals com pot ser una web, un videojoc o una fotografia digital. Tradicions artístiques Interfície i software Cultura visual Cultura de la informació Llenguatge + + + = DVD WEB Clip de Video 3D Objecte = i/o i/o i/o Interfícies : Monitor, Mouse, Windows, www Representació =
  • 6. · Que són els nous medis? Popularment els nous medis poden ser una relació de categories com Internet, llocs web, multimèdia, videojocs, CD-ROM i DVD i la realitat virtual. La pregunta és si són tots aquests o potser ni ha més?. I també, que un llibre o una fotografia passi del paper al suport o representació digital ja es pot considerar un nou medi? El sol fet d’haver-hi un ordinador en comptes d’una sèrie de diferents suports ni ha prou per considerar-ho ?. És evident, que totes les representacions culturals, tan les clàssiques com les modernes, es desplacen cap a les noves formes de producció, distribució i comunicació mediatitzades per l’ordinador, el qual passa a ser el nucli del nou medi, i que afecta totes les fase de captació, manipulació, emmagatzematge i distribució.
  • 7. · La convergència de dues tecnologies: Els nous medis representen la convergència de dos recorreguts històrics separats, com les tecnologies informàtica i mediàtica. Ambdues arrenquen de la dècada del 1830, amb la màquina analítica de Bagage (Calculadora/Informàtica incipient) i el daguerrotip de Daguerre (Inici del cinema). En l’evolució paral·lela, s’ha vist el creixement de les dues tecnologies, i com a síntesi d’aquesta història és la de l’accés d’aquesta cultura visual que com a màxim exponent hi ha el cinema i la fotografia i que es pots accedir per mitjà d’una màquina anomenada ordinador que ho gestiona tot a base de dades numèriques. Fotografia, cinema, radio, teatre, literatura, ... Comptadors mecànics, calculadores, Sist. Oper. taules, ... Metamedi de l’ordinador digital .Tecnologia .Màquines .Ciència .Comunicació .Espectacle .Imatge
  • 8.
    • · Els principis dels nous medis:
    • Les conseqüències crucials que té aquest nou estatus són: representació numèrica, modularitat, automatització, variabilitat i transcodificació cultural.
    • La representació numèrica
    • Tots els objectes dels nous medis (“nm”), ja siguin creats o modificats, es componen d’un codi digital, són representacions numèriques, per la qual cosa té dues conseqüències fonamentals: 1) un objecte dels “nm” pot ser descrit en termes matemàtics, com una imatge. 2) Un objecte dels “nm” està sotmès a una manipulació algorítmica, exemple, manipular una imatge.
    • Modulatitat
    • Aquest principi es pot anomenar <<estructura fractal dels “nm”>>. Com que un fractal té la mateixa estructura a diferent escales, un objecte dels “nm” presenta sempre la mateixa estructura modular. Encara que variï o es modifiqui, l’estructura sempre serà la mateixa. Poden ser imatges, formes o sons.
  • 9.
    • Automatització
    • La codificació numèrica del “nm” (principi 1) i l’estructura modular dels seus objectes (principi 2), permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la seva creació, manipulació i accés. Com per exemple en softwares 3D, processadors de textos o maquetació entre altres.
    • Variabilitat
    • Un objecte dels “nm” no és una cosa fixada d’una vegada per sempre, si no que pot existir en diferents versions, que potencialment poden ser infinites, i aquesta és una conseqüència de la codificació numèrica del “nm” (principi 1) i de l’estructura modular dels objectes maniàtics (principi 2). Les costumitazcions automàtiques d’una mateixa pàgina web en funció o petició del client objectiu, en pot ser un bon exemple.
  • 10.
    • Transcodificació
    • La transcodificació cultural, com ho defineix Manovich, és la conseqüència més important de la informatització dels medis. Segons com es miri, la informatització segueix representant una organització estructural que té sentit per a els usuaris humans, les imatges, arxius de text, etc. Però des d’un altra punt de vista, la seva estructura segueix ara les convencions establertes a partir de l’organització de les dades per part de l’ordinador. Els exemples d’aquestes convencions, són diferents estructures de dades com llistes, registres, matrius, substitucions de constants per variables, separació d’algoritmes i les estructures de dades, entre altres.
  • 11.
    • El que no són els nous medis.
    • Manovich, a partir d’algunes nocions populars sobre la diferència entre el nous medis i els vells medis, fa un anàlisi comparatiu i en treu les seves conclusions.
    • Els “nm” són medis analògics passats a representacions digitals. A diferència dels analògics que són continus, els medis codificats digitalment són discrets.
      • De fet qualsevol representació digital es compon d’un nombre limitat de mostres, per exemple una imatge digital és una matriu de píxels: un mostreig en dues dimensions de l’espai. Per alta part el cinema va estar, des del principi, basat en el mostreig del temps. Per tant ambdós, analògics i digitals, es poden considerar discrets.
    • 2) Tots els medis digitals (text, imatge, vídeo, etc.) comparteixen el mateix codi digital, el qual permet que tipus diferents de medis es representin en una sola màquina, l’ordinador.
    • El cinema ja ha vingut combinant imatges, so i text, al llarg d’un segle. Així el cinema va ser també el modern multimèdia original.
  • 12.
    • Els nous medis informàtics permeten un accés aleatori. A diferència de la pel·lícula o la cinta de vídeo, que guarden les dades d’una manera seqüencial.
      • Ja en els orígens del cinema, Edison per exemple, ja permetia accedir unilateralment al qualsevol fotograma. O com els muntadors de pel·lícula actuals, també permeten aquest accés aleatòriament.
    • La digitalització comporta inevitablement una pèrdua d’informació. A diferència de la representació analògica, una de digital conté una quantitat fixa d’informació.
      • Des d’un punt de vista lògic, aquest principi es una deducció correcte: una imatge digital té un número finit de píxels, però amb una gran resolució pot tenir una millor definició i detall que la fotografia tradicional.
    • A diferència dels medis antics, en els que cada còpia patia una pèrdua de qualitat, els medis digitals es pot copiar infinitament sense degradació.
      • Una imatge digital consta de milions de píxels i tots aquesta quantitat de dades requereix de molt espai a l’ordinador i el software i hardware que es fan servir, es basen en tècniques de compressió/descompressió, les quals tenen pèrdues durant aquest processos com els estàndards JPEG, MPEG o DVD la qual cosa al final merma la qualitat de l’objecte.
  • 13.
      • Els nous medis són interactius, a diferència dels antics, on l’ordre de representació està fixat.
      • Tot l’art clàssic com el modern, és interactiu i de vàries maneres. L’ el·lipse de la narració literària es pot considerar com a interactiva o el teatre i la pintura es basen en tècniques de posta en escena y composició per a organitzar l’atenció de l’espectador, la qual cosa demostra que el concepte antireactivitat no és exclusiu dels “nm”.