GTIC
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

GTIC

on

  • 162 views

Preparació exàmen

Preparació exàmen

Statistics

Views

Total Views
162
Views on SlideShare
161
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 1

http://sandrapd.blogspot.com.es 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

GTIC GTIC Document Transcript

  • 1. Creació i ús dels blocs. Resum llibre usos dels blogs Alfabetització, nadius i immigrants digitals Tota l’evolució de la web 2.0 ha estat acompanyada d’un gran fenòmen social important(Alfabetització digital) una de les implicacions destacades a escala social però també educativa. Per tant ens trobem amb un nou model de comunicació i gestió de la informació a través d’internet que des de el punt de vista educatiu requereix nous enfocaments i metodologies per abordar-ho. Primer de tot hi ha una diferècia per edat on trobem als nadius i immigrants digitals: Nadius digitals: primera generació que ha crescut immersa en aquest model tecnològic Immigrants digitals: gent nascuda abans de 1960 que s’ha d’adaptar i aprendre de nou. Parlen una llengua anterior a la digital i han d’ensenyar a una població que parla la digital i han de canviar per assolir l’èxit. PERQUÈ ELS BLOGS? Els blogs son una eina que per la seva facilitat d’ús permeten a aquells que tenen pocs coneixements tècnics, iniciar-se en aquest procés del llenguatge digital. BLOGOSFERA? És un terme amb el qual s’agrupa la totalitat de webblogs, perquè com els blogs están conectant per mitjà d’enllaços, comentaris, referències..han creat i definit la propia cultura Per tant és un organismo viu i com a xarxa biológica no té limits i està composta per comunitats molt diverses. QUÈ TROBEM ALS BLOGS? Blogroll: llista de blogs seleccionats per l’autor perquè son temes relacionats amb el que ell tracta Comentaris: el motor d’interactivitat entre autor i lector Enllaç permanent: Etiquetes i categories: elements que faciliten l’organització i identificació dels continguts(requereixen adequació) Ping: sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles i que a més t’envia títols recents d’articles d’altres blogs que están relacionats amb la temàtica del teu.
  • Wirget o plugin: complementa les plataformes com per exemple un rellotge, mapa d’origen dels lectors.. Post o entrada: contingut del blog Retroenllaços: quan un blog fa referència a un article d’un altre blog RSS: nova forma d’accedir a la informació on les fonts seleccionades t’envien les actualitzacions sense necessitar que vagis comprovant. Escola tradicional i la nova escola L’escola tradicional és un model de comunicació que representa una determinada del significat d’aprendreà el professor exposa informació als seus alumnes i es tanca el procés quan els alumnes tornen la informació rebuda al professor. L’ESCOLA NOVA Pretén que l’alumne aprengui fentà es una altre interacció on el discrus no és unidireccional sinó que el profesor intervé com a guía compartint les tasques amb els seus alumnes mitjançant el diàleg. Célestin Freinet: es el protagonista de la nova escola, va introduir la revista escolar on els alumnes cooperen per a crear-la ( detinada a parlar sobre les clases, a plantejar els problemas i buscar solucions, planificar i organitzar projectes i a més es pot establir intercanvis amb altres escoles. El blog té propòsits psicopedagògics semblants als de la revista. PEDAGOGIA CONSTRUCTIVISTA Mitjançant l’educació escolar els humans promouen el desenvolupament dels membres més joves mitjançant una ajuda sitemàtica, planificada i sostinguda. Tot això s’intenta cumplir facilitant als alumnes l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals les quals suposen un doble procés de SOCIABILITZACIÓ i INDIVIDUALITZACIÓ permet construir una identitat personal en el marc d’un context social. L’aprenentatge és posible mitjançant un procés de construcción o reconstrucció dels sabers en els quals els alumnes tenen el paper decisiu. En relació amb aquesta manera d’entre el desenvoulpament de l’aprenentatge, la concepció constructivista s’organitza en 3 idees fonamentals: a) L’alumne és el responsable últim del seu propi aprenentage perquè l’ensenyament esta mediatitzat per l’activitat mental de l’alumne QUE ESCOLTA AL PROFESSOR. b) L’activitat constructivista de l’alumne s’aplica aun saber col·lectiu culturalment organitzat: els sistemes conceptuals i
  • explicatius que configuren les disciplines acadèmiques, les habilitats i destreses cognitives, els mètodes i tècniques de treball, estratègies de resolución de problemas o els valors, actituds i normes. c) La funció del profesor no és només crear les condicions favorables per a l’activitat constructivista dels alumnes sinó ajudar-los a enfilar aquest article en tot el saber col·lectiu culturalment organitzat que tracten de reconstruir. QUIN PAPER TÉ EL BLOG EN AQUEST MODEL PSICOPEDAGÒGIC? Es trenca amb la comunicación unidireccional on es preten afavorir els aprenentatges mitjançant l’activitat dels alumnes, ja que amb els blog ells son els protagonistas on gestionen els continguts. El profesor ha d’afavorir a la presa de decisions i a la negociació de manera que el nen tingui marge d’autonomia prou ampli com per a que el blog sigui un mitjà de comunicación personal. A més com el blog es públic i tothom pot accedir-hi afavoreix a la escriptura reflexiva ( es regula el procés comunicatiu) 1. Construeix la propia identitat: com es vol mostrar als altres 2. Construir una representació de destinataris: a qui s’adreça 3. Fer explícit el propòsit de les entrades 4. Seleccionar el contingut e l’entrada i controlar la forma en la que es presenta El blog implica interacció: no només en els comentaris sinó també a la clase - Ajuda a un treball més col·laboratiu Per tant el blog serveix per: 1) Pensar: com es poden resoldre els problems, quina clase d’interacció es vol i com han de ser les contribucions per a que la conversa a l’aula sigui interessant 2) Escriure:de manera reflexiva es a dir, adequant-se al propòsit i destinatari. I per aprendre habilitats en la competencia lingüística i digital 3) Participar:a l’aula es fa un espai comunicatiu, diversificat i ric en experiències 4) Compartir:amb la participación de tots es facilita els aprenentatge amb els interessos de cada membre del grup. CLASSES DE BLOGS 1. Blogs de centre: A) Revistes digitals: amb textos informatius, activitats realitzades dins i fora del centre, programes educatius, treballs d’alumnes..
  • B) Blogs de biblioteca: novetats bibliogràfiques, noticies de llibres, animacions a la lectura.. 2. Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat à imparteixen cursos o coordinen seminaris de formació en TIC, solen usar blogs i wikis per a que es pugui tenir tutorials de manera permanent. 3. Blogs de professors (individuals) S’inclouen en aquest apartat: Comunicats reflexius sobre l’educació, sobre TIC Altres que tracten temes culturals amb més o menys implicació en l’educació 4. Blogs d’aula: a) Del profesor: Proporciona à informació, activitats, instruccions, recursos multimèdia als alumnes i por limitar-se a un paper informatiu tot i que es pretèn buscar l’informació. b) De professor-alumne: Por tenir diverses funcions com per exemple Quadern digital Projectes com la lectura compartida d’un llibre Treballs d’investigació Confecció d’analogies, contes breus, poemes.. Revista de clase Carpeta d’aprenentatge amb una selección dels treballs més representatius de cada alumne També serveix com a vehicle de a projectes d’intercentre c) Blogs d’aula de l’alumne: por tenir també diverses funcions Fer les tasques que mana el blog del professor Carpeta d’aprenentage digital: mostra treballs de assignatures Guia de navegació: per informar sobre llocs i recursos d’interès relacionats amb la materia Guia d’aprenentatge de blogs Temes de lliure elecció ALTRES PLATAFORMES BLOGS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES Les competències bàsiques son aquells aprenentatges indispensables per a poder aconseguir la realització com a persona, exercir ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta i ser capaç de desennvolupar un aprenantatge permanent al llarg de la vida. Per aquest motiu la primera finalitat dels blogs es que l’alumne integri els seus aprenentatges i els relacioni amb diferents tipus de continguts per a utilizar-los en diferents situacions. La incorporació del blog com a mitjà de comunicació a les metodologies de les diferents matèries pot contribuir a desenvolupar les competències. Això és així perquè el blog permet:
  • Escriure de manera reflexiva Participar activament com a membre d’una comunitat d’intercanvi d’informacions, idees i opinions. Busca, obtener i procesar información i transformar-los en coneixements col·lectius Portar el control de la participación propia en propostes d’investigació col·lectiva Usar diferents mitjans i llengua per expresar idees, experiències i sentiments Responsabilitzar-se de l’administració del blog com un projecte individual o col·lectiu que requereiz control Tot això està directament relacionat amb les competències bàsiques 1. Blogs i competències en comunicación lingüística àcompetència lectora àlectura, selección d’informació, intefració de noves informacions a coneixements ja disponibles, fer resums esquemes… è Habilitats i estratègies implicades amb l’escriptura àconstrucció icomunicación de coneixements COM S’HAN D’ESCRIURE LES ENTRADES? 1. Diversitat de funcions: informar, proporcionar ajuda, opinar, debatre, mantener el contacte amb la comunitat… 2. Estructura clara que faciliti la lectura(Paràgrafs) 3. Ús dels recursos tipogràfics com la negreta, numeració… 4. Ús de cites, fragments aliens… 5. Ús de multimèdia 6. Implicació del jo, subjectivitat 7. Estil informal i espontani però respectuós LA INTERACCIÓ PROFESSOR-ALUMNE SEGONS EL BLOG D’AULA QUE HI HAGI A) Blog col·lectiu d’aula profesor-alumne: El blog complementa altres activitats, el profesor ensenya als alumnes a utilizar els blogs i també pot fer un seguiment del blog de l’alumne B) Blogs individuals d’aula: Fomenta l’autonomia de l’alumne i s’apliquen més perquè ells controlen l’administració del blog i l’utilitzen per compartir continguts L’alumne té més responsabilitat i el profesor ha d’ensenyar als alumnes a ser els administradors del seu blog C) El taller de blogs: Alumnes individual i profesor tenen el seu propi blog on el profesor dona instruccions i tutorials dels usos dels blogs
  • DEFINICIONS: Un blogaireés aquell crea i manté actualitzat el seu blog. Per norma general el blog no és considerat només com un aparador on mostrar els propis escrits. Sovint es cerca i es demana la interacció entre l'autor i els lectors a través dels comentaris que aquests darrers poden fer a cada article i les respostes de l'autor (fent nous comentaris o articles). En ocasions, quan l'autor d'un blog està interessat en encetar una reflexió conjunta amb altres educadors sobre una situació o un tema concret pot fer una reflexió inicial i convidar a altres blogaires a pensar-hi sobre el tema (aquesta estratègia rep el nom de MEM. blocosfera educativaengloba el conjunt de blocs sobre aquesta temàtica i les interaccions entre els blocaires, els lectors dels bloc i els altres blocaires. La senzillesa d'ús dels blogs i les seves possibilitats per facilitar la comunicació interpersonal ha fet que molts educadors l'hagin adoptat amb entusiasme i els facin servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències... Així van néixer els EduBlogs En els darrers anys, la creació de blogs ha crescut a tot el món de forma exponencial i està revolucionant Internet que ja conté milions de blocs. El conjunt de blocs s'acostuma a 2. 3. Blogosfera I ús educatiu dels blocs Web 2.0 Avui, vull explicar-vos què són les web 2.0. Aquestes webs, van ser fundades per Tim O'Reilly l'any 2004 va ser el primer any que van ser esmentades. El que més destacaria d'aquestes webs a diferencia d'altres, és que en les webs 2.0 el susuaris són els creadors del contingut. És a dir, en aquestes webs, l'usuari és el protagonista, per tant: decideix, etiqueta, crea, comparteix... És tracta doncs, d'un nou marc d'interacció, participació i comunicació social. Per tant, podem afirmar que les noves tecnologies han evolucionat,ja que abans les pàgines web, eren les grans empreses qui oferien el contingut i els usuaris només eren simples lectors. Alguns exemples de Web 2.0: Flickr Wikipedia Blogger Facebook Twitter Prezi Entre molts altres.
  • Si entreu en aquesta pàgina web, podreu veure una classificació de programes que pertanyen a les webs 2.0: http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0#Serveis_associats. Finalment, us deixo amb un repàs teòric les webs 2.0. 4. Gestió Bookmarks I Curació de continguts. Marcadors de Google i Scoop.it Scoop.it es una herramienta online práctica para realizar y compartir la vigilancia reactiva de informaciones de las palabras clave de su elección. Conectado a diferentes fuentes de informaciones como Google (blogs, actualidades) y Twitter, Scoop.it permite compartir en forma de un periódico personal las mejores páginas web sobre temáticas específicas y evita así la fragmentación de su vigilancia de informaciones. Scoop.it es también una herramienta de comunicación útil en complemento de otros soportes de expresión (blogs, sitios web) para dar a conocer sus conocimientos en un dominio en particular. ¿Qué es Scoop.it ? Scoop.it es una herramienta de curación y de compartimiento de la vigilancia y de seguimiento de contenidos web sobre un tema o una temática específica, presentado bajo el formato de un periódico online actualizable en tiempo real. Su funcionamiento se desarrolla en tres etapas: Búsqueda y selección de las fuentes de la vigilancia relativas a un tema particular definido por diferentes palabras clave y fuentes (Google Noticias, Google Blogs, Twitter, YouTube, etc.). Curación de contenidos: el usuario escoge las páginas web que va a compartir, éstas se publican automáticamente en forma de flujo, según los criterios definidos de búsqueda. Compartimiento de la vigilancia online: a partir de las páginas web seguidas, de las cuales un extracto es consultable vía Scoop.it, el usuario hace una selección y las comparte en un periódico que es consultable en cualquier momento en un URL dedicado. ¿A cuáles profesionales les sirve esta herramienta y para qué usos? Scoop.it es útil para diferentes profesionales interesados en el seguimiento de informaciones: Bloggers y editores web Profesionales del marketing (observación de las tendencias)
  • Profesionales de la reputación online Expertos de un dominio en particular (posicionamiento web, comercio electrónico, informática) Puede ser utilizado: En la vigilancia activa o pasiva (publicar un periódico compartiendo su vigilancia o abonarse a temas o periódicos creados por otros usuarios). Como herramienta de promoción de conocimientos en un campo en particular (marca personal). En sinergia con otras redes (por ejemplo: compartir su periódico Scoop.it mediante Twitter, LinkedIn, etc.) para enriquecer la animación de sus cuentas sociales. Abrir una cuenta Scoop.it, escoger un tema y crear su periódico Es posible crear una cuenta en Scoop.it por email, o conectándose al servicio mediante su cuenta de Twitter, Facebook o LinkedIn. Escoger un tema o una temática de seguimiento o vigilancia La primera etapa consiste en escoger el tema o "topic" ( 5 topics como máximo en la versión gratuita de Scoop.it ) que será objeto de "curación de contenidos", es decir la selección de páginas web que se seguirán, cuyos extractos luego serán ordenados en viñetas en un periódico personalizado. En todos los casos: Nombrar bien el tema: debe ser claro y preciso para incitar a otros usuarios de Scoop.it a abonarse o suscribirse. El URL del tema repite el título (por ejemplo: http://www.scoop.it/t/tema),. Hay que escoger bien el título para causar el mayor impacto y posicionarse mejor en los motores de búsqueda. Escoger la lengua del tema y una foto de ilustración que ayudará a identificar el contenido de su periódico. Proporcionar una descripción que permite contextualizar el tema y hacerlo atractivo (frase de enganche equivalente a un "eslogan"). Escoger las palabras clave idóneas: una etapa importante ya que las palabras clave van a determinar las fuentes que Scoop.it visualizará desde diferentes canales. Es importante escoger palabras clave precisas para evitar atestar su "flujo de actualidades" y así simplificar la curación.
  • Administrar y personalizar su vigilancia de informaciones Para cada tema creado, es posible efectuar filtros de búsqueda con el fin de hacer más especializada la vigilancia. 5. Els canals RSS I la sindicació de continguts. Ús dels agregadors. RSS (Really simple syndication), és una família de formats de canals XML que s’utilitza per publicar continguts actualitzats com per exemple llocs de notícies, blogs, i per mitjà d’aquests és por compartir la informació i usarla en altres llocs web o programes. Es a dir el canal RSS és aquell que et deixa veure els titular d’un diari sense entrar a la seva pàgina web , o aquell que permet adjuntar molts continguts de diferents pàgines web en un mateix i únic espai. Les notícies del diari el País que tots tenim al blog seria un exemple. AVANTATGE! Agilitat: Es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els elements de la web, descarregant només els titular. COM POSAR CANAL RSS AL BLOG? 1. Apartat de Format 2. Afegeix un gadget. 3. Click a Flux d’actualització. Així el que aconseguirem és rebre els feeds de les pàgines que hem triat. COM ENS PODEN SEGUIR ELS NOSTRES AMICS? 1. Format 2. Afegir gadget 3. Enllaços de subscripció Un programa que usa RSS s’anomena agregador i n’hi ha molts tipus com per exemple widgets per l’escriptori.
  • Els agregadors són els que gestionen les subscripcions RSS i compleixen 4 funcions bàsiques: 1. Rebre els feeds (continguts que les diferents subscripcions ens van enviant) 2. Ordenar els feeds 3. Lectura del contingut sense entrar a la web 4. Ens informen de les coses que ens falten per llegir Un dels agregadors que hem treballat a classe és el NetVibes, un servei web que té la utilitat de escriptori virtual personalitzat on pots escriure notes importants o tenir fotografies o l’hora o la previsió del temps entre d’altres. El Netvibes el podem organitzar amb pestanyes, les quals formaran agregadors de diversos widgets definits per l’usuari. Es tant fàcil com crear un compte al Netvibes i comença a crear el teu escriptori virtual. 6. 7. Personalitzarl’accés a la web La nostra identitat digital i cura de les nostres dades. És molt important tenir cura de la nostra identitat i dades a la xarxa, ja que existeixen molts casos de acossos sexuals, o a menors, o robatoris que es faciliten gracies a les dades que posem a la xarxa. Per això és molt important per un bon us de la privacitat i per evitar problemes, que ens garanteix cada xarxa social. 8. 9. Gestió d’etiquetes Twitter El twitter és una xarxa d’informació en temps real que permet connectar-se a assumptes d’interès. Nomès s’han de buscar comptes interessants i seguir les converses. Molts docents utilitzen aquesta eina com una forma d’aprenentatge. Qualsevol usuari pot retwitejar un twiter d’un altre persona (com compartir un enllaç a facebook) o comentar aquest 10. Cercar materials CC
  • Llocs on podem trobar fotografies i música sota la CC: · FLICKR (www.flickr.com) és una bona pàgina web on trobem imatges de molt bona qualitat i clickan al botó dret del teu ratolí podràs esbrinar quin tipus de llicència té. · Wikipedia: A la viquipèdia trobem una eina que és diu Viquipèdia Commons on podem trobar fotografies amb aquesta llicència. · Jamendo (www.jamendo.com) : Aquesta web és el mateix però amb la música. Aquí podem trobar molts tipus de musica de cantants que tot i que no són molt coneguts es dediquen a difondre la seva música per fer-la conèixer. 11. Publicar CC 12. Cultura Lliure 13. Copyright i Llicències CC Quan hem de fer un treball mai tenim cura de les imatges que copiem, per això és molt important tenir en compte el tipus de llicència que té cada imatge, vídeo, arxiu, cançó.. Hi ha un tipus de llicència (COPYRIGHT) la qual està prohibit copiar i fer ús de les imatges ja què són sota drets d’autor i l’únic que se’ns permet es mirar-la. Hi ha materials que no poden tenir drets d’autor com per exemple treballs que no han estat fixats en una forma d’expressió tangible, títols, noms, frases curtes, símbols, idees, procediments La majoria de les imatges de Google estàn sota drets d’autor i no ens adonem. Per això el que podem fer és buscar les fotografies que estan sota la llicència CREATIVE COMMONS. Aquesta és més permissiva que el COPYRIGHT ja que ens permet copiar i compartir les imatges vídeos ets sempre hi quan no comercialitzis ni t’atribueixis d’aquests. A més a més s’ha de posar el mateix tipus de llicència allà on el publiquis. Llocs on podem trobar fotografies i música sota la CC:
  • FLICKR (www.flickr.com) és una bona pàgina web on trobem imatges de molt bona qualitat i clickan al botó dret del teu ratolí podràs esbrinar quin tipus de llicència té. Wikipedia: A la viquipèdia trobem una eina que és diu Viquipèdia Commons on podem trobar fotografies amb aquesta llicència. Jamendo (www.jamendo.com) : Aquesta web és el mateix però amb la música. Aquí podem trobar molts tipus de musica de cantants que tot i que no són molt coneguts es dediquen a difondre la seva música per fer-la conèixer. Quatre condicions de llicència: Reconeixement: Reconèixer qui és l’autor de la obra. No comercial : amb aquest símbol no es pot comercialitzar amb la fotografia extreta. Sense obres derivades : L’autorització per explotar l’obra no inclou la transformació d’aquesta. (no es pot modificar) Compartit igual: Es poden crear obres derivades però amb el mateix tipus de llicència (es pot modificar) Hem de tenir molt en compte aquestes condicions a l’hora d’apoderar-nos d’algun arxiu. Cal nombrar sempre qui és l’autor de l’obra i depenent de quina icona surti podrem fer unes coses o unes altres.
  • 6 combinacions de llicència CC: Reconeixement Reconeixement- No Comercial Reconeixement- No Comercial- Compartir Igual Reconeixement- No Comercial- Sense Obra Derivada Reconeixement-Compartir Igual Reconeixement- Sense Obra derivada (no modificar) Aquesta llicència està molt relacionada amb la cultura lliure: Promoure la distribució i l’edició de dades(textos, imatges vídeos.. ) Entenem per cultura lliure un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb un principis més amplis que els vigentment establerts. Es a dit que va en contra dels drets d’autor i el Copyright. Programari lliure o free software és aquell que pot ser usat, estudiat i modificat sense cap restricció. També pot ser copiat i redistribuït en una
  • versió modificada o sense modificar, o bé amb unes restriccions mínimes ets. Generalment aquest tipus de programes són gratuïts o de baix cost si l’adquirim pel CD-Rom, DVD.. ) Un programa és lliure quan permet aquestes 4 llibertats: 1. Llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit. L’accès al codi font és un requisit. 2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. 3. Llibertat de redistribuir les copies 4. Llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades per tal que tots es puguin beneficiar Alguns exemples de programaris lliures són el navegador de Firefox, un programa d’edició d’audio que es diu Audacity, OpenOffice que serveix per escriure documents, crear presentacions ets. Aquests programes els podem trobar i descarregar a www.softcatala.org . *No confondre amb el programari gratuït que a vegades inclou el seu codi font encara que no se’ns assegurem els drets a modificar ni redistribuir el programa. LLIURE : Codi font disponible i possibilitat de modificar. 14. Software privatiu i Software lliure 15. Wikis i pedagogia dels wikis 16. Wikipèdia, normativa (pilars bàsics, estil,...) funcionament i fiabilitat de la Wikipèdia
  • Punts 15 i 16(Wikis i la seva pedagogía, wikipedia fiabilitat, funcionament i normativa( pilars bàsics, etil..) WIKIPEDIA Unwikiés un entornhipertextcol·laboratiu, que permet l'edició immeditata de contingut web des del propi navegador, gràcies a una gran simplicitat d'ús. Les característiques dels wikis, posen en qüestió la noció clàssica d'autoria d'una obra, atès que el contingut és dinàmic i generat per la comunitat. Un dels principals reptes d'aquesta desintermediació en l'edició, és el de la validesa i control de qualitat del contingut. A la Viquipèdia, aquest control editorial el fa la pròpia comunitat de viquipedistes (administradors i lectors) que en tot moment podem corregir o completar l'article que estem consultant. És el que s'anomena lasaviesa del grup. Puntualment, pot haver algun acte vandàlic de malmetre un article, però aquests abusos es resolen en molt poc temps (s'estima que en cinc minuts es reverteixen la majoria d'aquests abusos). Fruit d'aquest procés, s'ha generat un valuós patrimoni col·lectiu de coneixement dinàmic i obert. Però més enllà del volum de continguts, a nivell pedagògic el treball amb la Viquipèdia aporta uns valors intangibles de gran importància educativa. Donar a conèixer la Viquipèdia, implica explicar que el seu contingut es genera de forma voluntària i que tots podem contribuir-hi. La participació en el projecte, comporta el respecte a les regles que la comunitat viquipedista s'ha donat, així com l'observació de la legislació sobre propietat intel·lectual. La contribució a la Viquipèdia permet posar en pràctica els objectius educatius de lacompetència digitali l'exercici de les responsabilitats de la ciutadania digital. D'acord ambRenée Fountain, altres valors pedagògics que tenen els wikis són: Els Wikis són democràtics: Permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web és motivador ja que fomenta l'ús democràtic del web i promou la redacció de contingut per usuaris no tècnics. Els Wikis incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització: La immediatesa del procés d'edició del contingut, facilita als usuaris aportacions contínues al corpus textual del document wiki. La tecnologia Wiki promou l'escriptura: El format hipertext simplificat dels wikis permet concentrar-se en el contingut textual, és a dir en el procés d'escriure, sense les distraccions associades a les floritures d'altres programaris d'edició de text. La manca o limitació d'imatges també permet un major èmfasi en la redacció de contingut textual de qualitat. Els Wikis faciliten l'autoria distribuïda de documents públics: Cocrear és complex, tant en el món real com en el virtual. Malgrat aquesta complexitat, els wikis han demostrat el seu potencial per generar documents de gran abast de forma col·laborativa. Els Wikis amplifiquen la interacció: Amb els wikis es recuperen alguns dels trets del llenguatge oral, com els d'apropiació i recreació, i també maximitzen
  • els avantatges de la paraula escrita com la reflexió, la recensió, la publicació de resultats acumulatius. Els Wikis promouen la negociació: Els fòrums o espais de discussió que tenen associats molts wikis, eduquen en el debat obert, l'argumentació i contraargumentació promouen la cerca del consens i la presa de decisions de forma no jeràrquitzada. Els Wikis faciliten l'edició col·laborativa i oberta: Tot el que s'escriu és sotmès a escrutini constant de la comunitat. L'edició mutualitzada de contingut pot millorar la qualitat de les idees exposades. El discurs i les modificacions queden explícites, els canvis del redactat deixen traça i es pot seguir perfectament l'evolució del discurs. Els Wikis generen patrimoni cultural col·lectiu durable: La majoria de treballs escolars que es proposen als centres educatius tenen audiències molt limitades (normalment únicament el professor) . Quan un treball escolar té una dimensió pública àmplia i té una vocació de permanència, adquireix una altra dimensió per als alumnes. Escriure per a una audiència "real" és més motivador i comporta una major autoexigència, també pot induir l'aprenentatge de millors competències comunicatives. Els Wikis promouen el voluntariat: Els valors del treball voluntari són inherents a molts projectes wiki. El professorat ha de buscar mecanismes per valorar i avaluar, qualitativament i quantitativa, les aportacions de l'alumnat en projectes com la Viquipèdia. Els Wikis i l'anonimat responsable: Cal fomentar l'ètica de la participació positiva a les comunitats wiki. L'anonimat que faciliten molts wikis, ha de ser emprat de forma responsable per preservar la privacitat, no com a mecanisme d'impunitat. Las características más destacadas de los wikis son las siguientes: a) Cualquiera puede cambiar cualquier cosa. Los wikis son rápidos porque los procesos delectura y edición son similares. Un enlace en la página que estamos leyendo nos permite editarla:añadir, borrar o modificar cualquier contenido. El wiki típico, aunque no es un requisitoimprescindible, está abierto a las aportaciones e intervenciones de cualquier persona que lodesee. b) Los wikis usan un sistema de marcas hipertextuales simplificadas. El lenguaje de los wikis elimina los elementos no imprescindibles del HTML y lo reduce a lo esencial. La edición simplificada elimina las barreras técnicas para la participación: cualquiera puede contribuir, si así lo desea, y los textos tienenbuena apariencia (algunos críticos dicen que todos tienen la misma apariencia, pero ahora ya se pueden usar hojas de estilo (CSS) en algunos sistemas que permiten personaliza su aspecto),manteniendo un estilo visual consistente a lo largo de todo el wiki. Un rasgo característico, y muy criticado por otra parte, de la “escritura wiki” son las WikiPalabras o “CamelCase” La tercera característica es la flexibilidad:
  • un wiki no tiene una estructura predefinida a la que setengan que acomodar los usuarios. En un wiki cualquiera puede crear nuevas páginas yvincularlas a cualesquiera otras páginas existentes. Un wiki es tan sumamente flexible en su estructura que sin cierta labor de edición y algunasnormas puede devenir en un caos rápidamente. Pero al mismo tiempo, su flexibilidad permite laconstrucción colaborativa y progresiva de espacios hipertextuales complejos de información. 4) las páginas de los wikis están “libres de ego”, de referencias temporales y nunca terminadas (“ego-less, time-less, and never finished”). El anonimato en las contribuciones no es un imperativo de tipotécnico sino una costumbre del “espíritu wiki”. El concepto de “autor” se difumina en los wikisen la medida en que cualquier página ha sido realizada por múltiples personas que añaden,borran, enmiendan, comentan, etc. lo escrito por quienes les han precedido. Los wikis están siempre en un estado de flujo. Jamás se considera una página como definitiva oterminada. Los wikis son como nuestras ideas y conocimientos: en constante cambio. Los wikisson atemporales en la medida en que los temas que tratan evolucionan, cambian y avanzan. Lista de usos típicos de wikis en educación: a) Espacio de comunicación de la clase Un wiki puede servir como espacio primario de comunicación de la clase o en conjunció con un entorno virtual de enseñanza/aprendizaje tradicional, como herramienta de comunicaciónintegrada. La libertad y facilidad con la que se pueden crear y editar contenidos en un wiki contrastacon la forma jerarquizada y estructurada de comunicación en herramientas. Ambas opcionespueden verse como representativas de orientaciones didácticas opuestas o como recursos complementarios: hay momentos para estudiar y conocer lo que los expertos han escrito sobre untema dado y momentos para que los estudiantes creen sus propios contenidos, solos o encolaboración con otros estudiantes. b) Espacio de colaboración de la clase/Base de conocimientos Un wiki puede utilizarse como punto focal en una comunidad interesada en un tema determinado, relacionado con el contenido de la asignatura. Puede optarse por crear un espaciogeneral sobre un tema dado o por un recurso más centrado en un aspecto concreto, producto de la investigación de los estudiantes. c) Espacio para realizar y presentar tareas/Portafolios electrónico Las tareas o artefactos académicos que realizan los estudiantes para aprender, en solitario oen grupo, pueden colgarse en un wiki para ulterior revisión, para su
  • evaluación por parte deprofesores y/o los propios compañeros, para revisión por expertos externos d) Archivo de textos en proceso de elaboración Un wiki, por su flexibilidad y la facilidad de creación y edición, es un espacio natural paraalbergar textos y otros materiales durante el propio proceso de escritura. . Un wiki puede ser el lugar ideal para crear textos colaborativamente independientemente de la distancia y el tiempo. e) Manual de la clase/Autoría colaborativa Otro tipo de actividad para el que se presta especialmente bien un wiki es la creación colaborativa de libros de texto, manuales o monografías, colecciones de problemas o casos, bien porun grupo de docentes, desde una perspectiva más tradicional o, desde una perspectivaconstructivista social, de los propios estudiantes. f) Espacios para los proyectos en grupo Finalmente, un wiki puede ser la herramienta ideal para albergar y/o para publicar en suestado final los proyectos de trabajo de grupos de estudiantes. Se pueden diseñar actividades deautoevaluación y evaluación por pares, estimular los enlaces cruzados entre los proyectos, larevisión por pares, etc. para fomentar el análisis y estudio de los proyectos de los otros grupos. PREGUNTES DE LES WIKIS Desprès de treballar la Wikipedia i els Wikis, hauriem de saber respondre preguntes com: · Són iguals els articles sobre un mateix tema en idiomes diferents? No, varien segons l’idioma. Pot ser en un idioma hi ha una informació i en un altre s’amplia. · Això és una avantatge o una desavantatge? Es pot considerar un avantatge ja que et proporciona un gran ventall de articles i informació variada. · Quina relació hi ha entre un wiki i la Wikipedia? (parts d’un wiki i de la Wikipedia)? La wikipedia és l’enciclopèdia on trobem tots els articles escrits per diferents persones, els wikis. Tot i així, la Wikipèdia és un wiki que recull tots els altres. · Com estan escrits els articles? Per què els articles s’assemblen tant els uns amb els altres? estructura, temps verbal, llenguatge que utilitzen etc. A l’hora de escriure un article, s’ha de seguir aquest patró: Índice · 1 Partes de un artículo o 1.1 Sección introductoria § 1.1.1 Desambiguación § 1.1.2 Tabla de contenidos
  • o 1.2 Secciones y subsecciones § 1.2.1 Enlaces a artículos principales o 1.3 Véase también o 1.4 Notas y referencias o 1.5 Bibliografía utilizada o 1.6 Bibliografía adicional o 1.7 Enlaces externos o 1.8 Categorías o 1.9 Enlaces interlingüísticos · 2 Ejemplo · 3 Véase también · Qui escriu els articles de la Wikipedia? Tothom pot escriure i ampliar, però si no volem que ningú borri lo escrit hem de seleccionar la opció adient per autoritzar que l’article pugui ser editat. Sinó hi hauria gent que faria un mal ús d’aquest recurs. · És veritat tot el que diu a la Wikipedia? No, al poder editar i crear tothom , no tot es veritat, ja que pot haver-hi informació sense verificar. Per assegurar-nos podem cercar altres webs i comparar. · Qui vigila el vandalisme a la Wikipedia? Què són les llistes de seguiment? No hi ha ningú en concret que ho vigili, però existeixen les llistes de seguiment que permeten seguir un article i ser notificat (si un ho vol) quan aquest article es modifiqui, per tant, controlar també si hi afegeixen informació falsa o incorrecte. · Tothom pot crear i editar articles? Que cal fer? Si, si l’autor permet que es pugui editar o modificar. Cal, a vegades però no sempre, tenir un compte. · Com s'edita un article? Clicant al botó d’editar. · Diferències entre les enciclopèdies clàssiques i la wikipèdia? Les clàssiques eren materials i no podien modificar-se i la Viquipèdia és un lloc web i es pot modificar sempre que es necessiti. · Les discussions. Què son? On es fan? Les discussions són correccions o informació afegida sobre el tema del article. Es fan en una pestanya anomenada Discussió.
  • · Els enllaços, les fonts i les cites · La Wiquipedia i les altres wikipèdies. Què són els projectes germans? · · Què és el llibre d’estil de la Wikipedia? Un llibre d'estil és un document en què es fixen una sèrie denormes opautes lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions en unaempresa o unainstitució. On és la pàgina sobre com crear una pàgina de la Wikipedia? · Sobre la neutralitat dels coneixement. Els diferents punts de vista. Les enciclopèdies clàssiques. Què en se? · Què és eduwiki Son les wikis creades per educadors Quina és la relació entre les llicències Creative Commons i la Wikipedia? Dues llicencies, llicència lliure i llicencia creative commons. · 5 pilares de la viquipedia 1. Es una enciclopedia per tant les persones han d’esforçar-se per conseguir la certeza dels articles sense donar les seves opinions (objectivitat) Incorpora elemnts de enciclopedies generals i especialitzades. 2. Busca un punt de vista neutral, informacio desde tots els angles Posibles per contrarrestar la información/ no punt de vista especific 3. Llicencia creative commons : tothom pot colaborar i dsitribuir i modficiar lliurement pero no tothom que participa ho permet. 4. Viquepedia seguix unes normes d’etiqueta, no pots discutir amb els altres. 5. No te normes fermes mes enlla d’aqust 5 pilars http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3 %A8dia:Llibre_d%27estil
  • 17. Google Drive 18. Treballs col·laboratius amb suport TIC 19. Programari on line i programari local 20. Gestió d’arxius on-line 21. Tractament digital del vídeo. Com crear-los i utilitzar-los on-line. Amb el editor de yourtube (http://www.youtube.com/editor) podem crear muntatges de vídeos com nosaltres vulguem. Per poder crear un nou vídeo amb el youtube hem de seguir aquests pasos: 1. Iniciem una conta al YouTube i allà trobarem l'opció penjar un vídeo. 2. De les diverses opcions que ens apareixem escollim la de tauler de control i seguidament triem editor de vídeo. 3. Una vegada fet el pas anterior, arrosseguem els vídeos que nosaltres vulguem on ens diu el LH76H30 programa. 4. El vídeo que hem triat el podem tallar, recolonitzar, desplaçar fins a aconseguir el muntatge que desitgem. 5. També podem posar una cançó de fons sempre hi quan sigui una de les diferents opcions que ens dona el YouTube o bé tenim l'opció d'utilitzar un vídeo de so que incorporarem a sota del vídeo creat. Fins hi tot se'ls poden afegir subtítols, o diferents efectes tant durant els diferents fragments del vídeo com entre el títol del vídeo i/o diferents efectes.
  • 6. Finalment quan ja hem acabat d'editar el vídeo cliquem la opció de publicar que ens apareix a dalt a la dreta. 22. Naturalesa del llenguatge audiovisual Joan Ferrés (1992) ens parla de la funció motivadora del vídeo a l’escola, fent referència a les capacitats que té el llenguatge audiovisual com a transmissor d’emocions i com aquestes poden motivar grups de persones vers unes actituds concretes. Un joc acompanyat d’imatges i músiques triades amb una finalitat concreta i muntades amb PowerPoint a manera de seqüència té les mateixes capacitats comunicatives que un fragment de vídeo. Seguidament, vam passar a parlar de que el cervell té dos hemisferis, un s’encarrega de l’elaboració del pensament humà i l’altre de la configuració del comportament. L'hemisferi esquerra (intel·lectual) que controla la part dreta del cos, i s'encarrega de la lectura, escriptura, el càlcul, l'aritmètica, la classificació. Per tant, podrem dir que és un hemisferi més intel·lectual. A l'escola s'utilitza un ensenyament basat en l'hemisferi esquerra, basant-se en el desenvolupament del pensament lògic. En aquesta part del cervell, trobem els vídeo lliçons, en els quals el contingut que si triba són conceptes i idees, i són per treballar individualment. Vídeo lliçó: Té la funció de lliçó magistral. Corre el risc d'oferir massa informació, i sent més difícil la seva comprensió i retenció. Són vídeos pensats per assolir unes idees de forma individual. Un exemple podria ser els vídeos tutorial de youtube. Amb aquest tipus de vídeos utilitzem l'hemisferi esquerra del nostre cervell, doncs és l'encarregat de la part cognitiva. Hemisferi dret (emocional) és el que controla la part esquerra del cos, i és la que està més encaminada al reconeixement dels rostres, la reconstrucció de conjunts, les dimensions artístiques i simbòliques, ja que aquest per aquest hemisferi està relacionat amb els aspectes emocionals, la creativitat, transmetre millor la realitat. En aquesta part del cervell, hi han els vídeos motivadors, que serveixen per transmetre emocions, convèncer... Vídeo motivador: Són aquells vídeos que mentre es treballa un tema provoca a l'estudi d'aquest. El seu objectiu és estimular la participació en l'aprenentatge.
  • 23. Ús del llenguatge audiovisual a l’educació Entenem que la Comunicació Audiovisual és un llenguatge complert i, com a tal, té els seus propis codis i normes de funcionament. Així mateix, els missatges que emeten els mitjans provoquen uns determinats efectes en els consumidors. És per això que considerem imprescindible que l’alumnat del segle XXI estigui ben preparat per desxifrar els missatges audiovisuals, conegui el seu llenguatge i pugui produir els seus propis missatges. En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les noves tecnologies, és necessari saber descodificar adequadament la informació que ens arriba i saber-la utilitzar correctament. Amb l’aparició de les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació apareix un nou concepte de llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora un nou element: la interactivitat. És per això que avui creiem necessari fer una nova definició de l’Educació Audiovisual, afegint tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i tenint molt en compte que el domini del llenguatge multimèdia suposa també, i sobretot, el coneixement dels codis del llenguatge audiovisual. En definitiva, creiem que l’objectiu fonamental de la competència bàsica en Educació Audiovisual és aconseguir que l’alumnat sàpiga llegir i escriure missatges audiovisuals i així esdevingui capaç de fer un ús racional dels mitjans de comunicació audiovisuals.
  • 24. Naturalesa i estructura del PowerPoint Les pissarres, els vídeos i les diapositives van ser substituïdes al 1987 pel programa més conegut de presentacions, el PowerPoint, el qual encara s’utilitza a l’educació. La metodologia del PowerPoint està orientada a la transmissió de coneixements, per això a vegades podem fer-ne un mal ús de les presentacions ja que ens passem d’informació i les presentacions poden arribar a ser molt avorrides i poc emprenedores pels alumnes. Així doncs el que em proposat a classe es utilitzar les presentacions d’una manera més didàctica, més divertida i motivadora per tal de captar l’atenció dels alumnes i que el seu aprenentatge sigui més profund. Estructura dels programes de presentacions: Diapositives: Eix central d’aquests programes. A la diapositiva col·loquem els objectes, ja siguin textos, vídeos, imatges etc. El conjunt de les diapositives formen la presentació. Objectes: Textos, fotografies, vídeos.. Accions: Són el conjunt d’instruccions que executem quan fem un clic o passem el ratolí per sobre d’un objecte. Acció de passar la diapositiva. Transicions: Efecte visual i sonor que s’estableix entre cada diapositiva. Animacions :Efecte visual o sonor que s’estableix als objectes i que pot implicar un ordre d’entrada i sortida de dins de la diapositiva. Les presentacions estan formades per diapositives i compostes per objectes, transicions i les accions. Diapositives per objectes: són aquells textos, o imatges que incorporem dins de les diapositives. Les transicions són els efectes visuals o les audicions que afegim a les diapositives, i per últim, les accions els efectes que volem posar a un text o imatge, és a dir, perquè aparegui abans o després.
  • Segurament, que tots els estudiants han arribat a classe i un professor t’ha posat un PowerPoint i la començat a llegir...= PowerPoint’s són els tradicionals. Un altre tipus de presentació, aquelles que els hi pots donar un toc diferent, és a dir, les anomenades d’ús creatiu i multimedial. El primer exemple triat per explicar aquets tipus de presentació serien aquelles que ens ajuden a explicar un lloc. No cal que hi hagi una sola imatge al mig de la presentació, sinó que en una mateixa presentació pot haver-hi unes quantes i clicant a sobre aquesta s’ampliï. El segon exemple, seria aquell tipus de presentació que fan arribar unes emocions a l’espectador. Aquesta seria una imatge per diapositiva amb una música de fons, i per acabar, el que ajudaria a aquest tipus de presentació es posar-li una transició. I per acabar, si tenim un poema o un breu text, podem utilitzar les eines que disposem del PowerPoint per poder-lo subratllar o donar-li color. 25. Ús de les presentacions a l’educació Dos grans grups: · Un que utilitza les presentacions per trasmetre d’una manera ordenada i clara la informació als alumnes · L’altre que l’utilitza per motivar, emocionar, seduir, construir.. 26. Naturalesa i estructura del Prezi Prezi és un un programa de presentacions per explorar i compartir idees sobre un llenç virtual basada en la informàtica en núvol (programari com a servei). Prezi es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. Prezi permet als usuaris visualitzar i navegar a través de la informació dins d'un espai 2,5D. Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en marcs. Després, els usuaris
  • designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquests objectes, així com la ampliació/allunyament. Per a les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita. Estructura: 27. Ús del Prezi a l’educació 28. Els mapes conceptuals Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph.D Novack. Ell considerava que aquesta metodologia feia que els estudiants s'organitzessin millor els coneixements i ampliaven la perspectiva en relació a un tema. A més per crearlo cal passar per diverses fases: 1. Selecció i jerarquització dels conceptes 2. Reflexió de la relació entre els diferents coneixements 3. Presentació gràfica adequada, es a dir clara, ordenada i coherent. Un bon programa per a crear mapes conceptuals és el CMap Tools Una activitat que havíem de fer a classe era crear un mapa conceptual del text
  • següent: El Dinar de Nadal Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista. La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos. El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda El resultat va ser aquest: Si voleu saber més sobre el funcionament d'aquest programa us deixo l'enllaç d'un pdf que he trobat: 29. Creació de mapes conceptual son-line amb suport TiC i el seu ús a l’educació 30. Fluxogrames i el seu ús a l’educació mitjançant les TIC Fluxogrames El fluxograma és una eina lògica que descriu els passos lògics a seguir per tal de solucionar un problema.
  • Un fluxograma utilitza símbols concrets i els enllaça per tal de relacionar tots els passos d'inici a final. Un exemple de fluxograma: http://farm4.staticflickr.com/3554/4596712997_113ea15c5c_o.png Un cop ja hem tractat els mapes conceptuals ( en la entrada anterior) i els fluxogrames s'ha de dir que es consideren dos eines de suport al pensament perquè provenen d'un text i això requereix un treball previ (anàlisi i síntetizació d'idees) Aquesta informació l'he extreta del blog del Jordi Simon 31. Murals multimedials on-line 32. Els mapes de paraules 33. Conceptualització de l’aprenentatge amb ordinador. James Crook. Charles Crook va crear una manera de conceptualitzar l’aprenentatge amb l’ordinador i va crear 4 metàfores. A través d’elles explica com la tecnología en spot ensenyar i ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l’ordinador. 1. Metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor Consisteix en el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge (unidireccional) on l’ordinador tutoritza el porcés d’aprenentatge.
  • L’interés del tutorial es trova en la capacitat que té l’ordinador de crear la mateixa relació que docent-alumne à Docent incia tema, alumne respon, docent avalua. En aquest programes es té present per una banda la individualització del procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes de l’alumne. Per altre banda la presentació d’informació per tal ajudar a que l’alumne avanci. Pel que fa a la individualització no és fácil que un programa detecti els erros comesos o bé les necessitats concretes que requereix l’alumne. Aquestes decisions les ha de prendre el alumne per aquets motiu a les escoles es solen utilizar l’ordinador com a tutor en programes d’exercicis i activitats. 2. Metàfora de la construcción: L’ordinador com alumne Està centrada en l’alumneà ell controla la màquina. L’alumne construeix idees a partir de les seves activitat exploratòria en un ambient d’aprenentatge per descoberta seguin un procés reflexiu i actiu. actiu ( ell mateix es fa preguntes i busca respostes) El llenguatge de programa Logo i objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micromon on el nen pot desenvolupar estratègies de resolución S’ha arribat a la conclusió que la millor opció d’aprenentatge es de forma autónoma però realment cap dels dos extrems es bo. La solución seria que el procés d’aprenentatge de l’alumne sigui per descoberta però guiat per el mestre i que aquest fes preguntes reflexives per ajudar a l’alumne. Aquest és un nou llenguate de programació creat al MIT (Massachusetts Institute of Technology) amb el que es poden crear amb molta facilitat, històries, jocs interactius, dibuixos... i compartir-los a través de la Xarxa des de l'espai web del MIT. Aquesta darrera opció, la publicació dels projectes Scratch a la Xarxa permet crear comunitats virtuals on els creadors i els visitant poden intercanviar idees i, per tant, podem parlar de Scratch com un programa 2.0. 3. La metàfora del laboratori: L’ordinador com a simulador És l’evolució de l’ordinador com a tutor alhora que també es permet l’aprenentatge per descoberta però de forma més acotada perquè l’usuari pot manipular diveros paramètres però no pot crear-hi nous. El grau de llibertat és més limitat que amb Logo Un exemple desimulador seria La DOCTORA XINXETA que tracta el creixement d’una planta. Les simulacions fomenten la reflexió d’un entorn però el problema el trobem quan els alumnes simplifiquen aquests programes a sistemes reals. 4. La metàfora de la caixa d’eines: L’ordinador com a eina L’ordinador és una eina habitual en la nostre vida diària. Està situat entre nosaltres i la realitat perquè ens proporciona una visió del que passa i a la vegada ens proporciona moltes eines. No substitueix la experiència directa però si la complementa podriem dir que és cim un amplificador de la experiència. Com per exemple sabem dibuixar però amb l’ordinador podem fer gràfics més concrets i amb una millor presentació. A més, si el sabem utilitzar correctament pot alliberar-nos de les tasques més rutinàries i fa que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.
  • Jordi Vivancos diu que veure l’ordinador com a una eina ens limita i no podem arribar a veure les grans possibilitats que ens ofereix. Perquè realment una eina s’utilitza per realitzar una acció que manualment requereix esforç físic i no només és això sino que té gran valor cognitiu i s’ha d’aprofitar: - Les TIC a l'Educació aporten instruments de treball intel·lectual i de construcció compartida de coneixement. Serveixen per cercar informació, comparar dades, graficar valors estadístics, representar i analitzar mapes, simular fenòmens físics o socials, visualitzar processos i estructures complexes, aprendre a treballar col·laborativament,... - Permeten aprendre el potencial comunicatiu associat a la xarxa (la correspondència electrònica, les converses en directe, els debats oberts o formalitzats dels fòrums i llistes de discussió, les audio i videoconferències...) - Ofereixen un ampli camp d'experimentació sensorial i d'aprenentatge de noves formes estètiques i expressives: el videoart, la música electrònica, la fotografia digital, o la infografia en 3D en són alguns exemples. Les TIC obren també noves dimensions en l'àmbit del lleure: les joguines electròniques i els diversos gèneres de videojocs, brinden potents estímuls i aprenentatges, no suficientment valorats escolarment ni tots ells educativament valuosos. Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica. 34. Conceptualització de l’aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom Benjamin Bloom va fer una classificació del marc teòric à Objectius del procés d’aprenentatge Això vol dir que després de realizar un procés d’aprenentatge, l’estudiant ha d’haver adquirit noves habilitats i coneixements Es van identificar 3 dominis d’activitats cognitives que posteriorment s’anomenarien habilitats cognitives. Tot i així son tres: - Domini cognitiu - Domini afectiu - Domini psicomotor: aquest últim va ser tractat a les classificacions posteriors a la del 1956 1956: Taxonomia de Benjamin Bloom
  • Va clasificar la taula en una sèrie de substantius: coneixemnt, comprensió, aplicació, anàlisi, síntesi i avaluació 2000: Taxonomia revisada de Bloom Lorin Anderson i David R. Krathwohl uns antics alumnes de Bloom van revisar la taxonomía del seu mestre. - Aspectes que van modificar De substantius a verbs: per significar millos les accions corresponents a cada esglaó La seqüència de les diferents categories Crear=síntesi i se l’hi dona un criteri més ampli Resultat de la revisió: recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear Taxonomia de Bloom per a l’era digital (2008) Andrew va revisar la taxonomía ja revisada al 2000 per tal d’aplicar-la amb les noves realitats de l’era digital. En ella va cambiar cada categoría amb verbs i eines del món digital que possibiliten habilitats per recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear. 35. Altres eines de publicació on-line: slideshare (presentacions), scribd (textos), flickr, picassa (imatges, youtube, vimeo (vídeos) SlideShare es un sitio web que ofrece a los usuarios la posibilidad de subir y compartir en público o en privado presentaciones de diapositivas en PowerPoint, documentos de Word, OpenOffice,PDF, Portafolios.1 El sitio web fue originalmente destinado a ser utilizado por las empresas para compartir con más facilidad diapositivas entre los empleados, pero desde entonces se ha ampliado para convertirse también en un entretenimiento. SlideShare también proporciona a los usuarios la capacidad para evaluar, comentar, y compartir el contenido subido. Ha sido elegido en 2010 entre de los 10 mejores sitios del mundo para la enseñanza y el aprendizaje en línea. Tiene como principales competidores a Scribd, Issuu y Docstoc. Algunos de los usuarios notables de SlideShare incluyen a la Casa Blanca, la NASA, el Foro Económico Mundial, O'Reilly Media, Hewlett Packard e IBM. Slideshare es muy util para hacer trabajos escolares. El servicio de alojamiento es gratuito y los usuarios pueden acceder registrándose o usando el registro de su cuenta de Scribd (pronunciado ˈskr bd) es un sitio web para compartir documentos que ɪ permite a los usuarios publicar documentos de diversos formatos e incrustarlos
  • en una página web utilizando su formato iPaper. Scribd fue fundada por Trip Adler en 2006.2 Los competidores más notorios de Scribd son Docstoc, WePapers e Issuu.3