Neus Sanmartí: Avaluar per aprendre

2,573 views
2,425 views

Published on

Presentació de Neus Sanmartí i Anna Marbà per al seminari de formació CLIC de l'equip LIC de Santa Coloma de Gramenet, curs 2011-12

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,573
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Neus Sanmartí: Avaluar per aprendre

  1. 1. “La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem Neus Sanmartí i Anna Marbà separar el gra de la palla”. Dp. de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010) 13-2-2012 Què entenem per avaluar? On som? Reformes curriculars i avaluació (1)Un procés que comporta: •  LOGSE (1990)1)  Recollir informacions (amb instruments o no). •  Accent en l’avaluació diagnòstica i formativa2)  Analitzar la informació recollida i emetre un judici. (constructivisme)3)  Prendre decisions d’acord amb el judici emès. •  En relació a l’avaluació sumativa, importància de tenir en compte tot tipus de continguts •  LOCE (2002) De tipus social: De tipus pedagògic: •  Accent en l’augment de proves i controls, i en classificar, seleccionar, regular el procés la repetició de curs orientar… d’ensenyament i aprenentatge •  Avaluació diagnòstica dels resultats delsQUALIFICACIÓ/ centresACREDITACIÓ AVALUACIÓ FORMATIVA FORMADORA/REGULADORA
  2. 2. On som? Reformes curriculars i avaluació (2)•  LOE (2006) “És possible una avaluació que •  Protagonisme de l’avaluació formadora (implícit, sigui útil al professorat en la per la relació amb les competències d’aprendre a aprendre i autonomia i iniciativa personal). seva actuació docent, gratifiqui •  Accent en avaluar el grau de competència de l’alumnat en el seu l’alumnat (transferència de coneixements i no aprenentatge i orienti ambdós tant repetició, contextualització...). en el procés d’ensenyar i •  Diversificació dels instruments d’avaluació, amb importància dels que afavoreixen l’autoavaluació aprendre?” (portafolis o carpeta de treballs...). M. López, 1991 •  Establiment de criteris d’(auto)avaluació. L’avaluació vista com a activitat per aprendre, a partir de regular què i com aprenem Comporta aprendre a regular: –  La percepció dels objectius d’aprenentatge (principalment a l’inici). COMPARTIR –  Com anticipem i planifiquem l’acció (quan OBJECTIUS: ja s’ha començat a aprendre). PER QUÈ i COM –  La percepció dels criteris d’avaluació (quan apliquem els aprenentatges).
  3. 3. Què hem après avui? Què creieu que aprendrem sobre les plantes? (després d’una conversa inicial) Després de fer una activitat, amb nens i nenes Què mengen? de 6 anys, per aprendre a reconèixer de què Com són per dins? depèn que una ombra sigui gran/petita, El procés de naixement. nítida/difuminada, realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat... (3r CEIP Bellaterra) •  Hi ha alumnes que diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…- A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar- •  D’altres reconeixen l’objectiu. les fluixet ARRIBA LA NOSTRA CONILLETA A COM ENS IMAGINEM EL SEU L’ESCOLA. ESQUELET? CEIP Turó del Cargol CEIP Turó del Cargolhttp://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/ 1r Neus Garriga http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/ 1r Neus Garriga
  4. 4. COM ENS IMAGINEM EL SEU Promoure que els nens i nenes ESQUELET? expressin les seves idees inicials i reconeguin que hi ha diferents maneres de fer, pensar o valorar pot ser una altra √  A partir de discutir les diferències entre les forma de compartir els objectius diferents representacions, l’objectiu que queda acordat és el d’arribar a ser capaços Després posem de manifest d’explicar quina és la millor representació que hi ha diferents punts de de l’esquelet i per què li serveix al conill vista, i ens posem com tenir un esquelet. objectiu arribar a un consens sobre què és, com i els resultats esperats. Mercè Mas CEIP La Roureda, 6èP St. Esteve de SesroviresNo sempre cal avaluar si es comparteixen objectius a l’inici. Pot ser després de fer “La persona més lenta, que no perd de una activitat. vista la finalitat del que fa, va sempre Un bon instrument : Diari de classe. més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fix.” Frank Kafka (1883-1924) •  Què hem après avui? •  Com ho hem après? “No hi ha vent favorable per a la •  Què he entès que no entenia? persona que no sap on va.” Novalis (1772-1801) •  Què no acabo d’entendre?
  5. 5. Identifiquem “regles” Com són les ombres del pati? A quin costat està l’ombra? (2n CEIP Baloo) En què ens fixem per saber si el nostre dibuix és idoni? ANTICIPAR I L’ombra toca els peus? PLANIFICAR On és el Sol L’ombra té nas? L ACCIÓ. amb relació a l’ombra? PER QUÈ I COM. Si han estat capaços d’abstreure en quèEn gran grup identifiquem regularitats: pensar o fer, quan observen nous fets Les ombres que observem al pati… (B.O.) poden identificar si “funciona” i quins(a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions) canvis introduir… -i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT- •  Són negres. •  Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra. I com és que •  Tenen la mateixa silueta. l’ombra de l’ocell •  Poden ser més grans, més petites, o iguals. no està enganxada •  La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font a les seves potes? (1r CEIP Barrufet) de llum) i l’ombra.
  6. 6. REGULEM LES REPRESENTACIONS INICIALS A PARTIR DECOMPARAR QUÈ HA DIBUIXAT CADASCÚ I LES JUSTIFICACIONS SOBRE PER QUÈ HO HA FET D’AQUESTA MANERA, I DE COMPARAR-HO AMB L’ESQUELET HUMÀ I EL D’UN CONILL. Els alumnes discuteixen en què han de pensar i/o fer per resoldre una tasca (a través d’una base d’orientació, mapa conceptual, esquema, resum…). Aquest acord sempre cal avaluar-lo/regular-lo molt bé, perquè és la base per continuar aprenent. També planifiquem com ens organitzem per treballar en grup A partir dels (contractes de treball). primers acords del grup, la p mestra els ajuda t gru a revisar què eti han escrit (oE np comparen amb els d’una altre grup). 4rt. de Primària CEIP Heura 4rt. de Primària CEIP Heura
  7. 7. Els mapes conceptuals també són Aquestes planificacions de l’acció eines per planificar en què pensar, serà importants utilitzar-les i interrelacionant conceptes i completar-les curs a curs jerarquitzant-los. •  Les bases d’orientació, els mapes conceptuals, els esquemes…, resumeixen allò que cal abstreure i recordar. Els alumnes haurien de tenir-los ben arxivats (l’ordinador pot ser una bona eina). r gula •  Possibiliten “activar-les” quan s’hagin de r -r e transferir a noves situacions. Tenen sentit si alua a n d’av s’utilitzen freqüentment. é s’h e rò tamb •  Possibiliten identificar on estan les dificultats de l’alumnat i planificar sistemes per ajudar a P superar-les. •  Són provisionals i sempre millorables. Anticipació i planificació de l’acció Fem activitats per aprendre a descriure (o altres continguts) -  Imagina’t que ets poeta: descriu aquesta flor -  Imagina’t que ets una persona que vens flors: descriu aquesta flor -  Imagina’t que ets una persona científica: descriu aquesta flor 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducció de l’original en català) I finalment deduïm què hem de fer perCom ho aprenen a fer els nens i nenes que no aprenen sols? redactar una bona descripció
  8. 8. Què hem de fer per definir (científicament)? (a partir de definir què és una flor)Pensar en:•  A quin grup pertany -d’objectes, materials, Anticipació iéssers vius…, o de parts- (per exemple, la planificació deflor és una part d’una planta). l’acció•  Quines parts, propietats o característiquessón imprescindibles (ex. totes les flors (text instructiu)tenen pistil i/o estams, però no totes tenenpètals). Analitzant bons•  En quina és la seva funció o aplicacions, és exemples,a dir, perquè serveix (per exemple, la flor consensuem quèserveix perquè la planta es pugui reproduir). hem de pensar i ferUna flor és una part d’una planta que sempre té un pistil(òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta en escriure’les pugui reproduir”. I pensar com sabrem si està ben fetQuè hem de fer per escriure un text instructiu? Pensar en: •  Aspectes formals • Silueta del text • Títol • Presentació •  Continguts • Organització del text • Comprensió • Ortografia • Gramàtica • Vocabulari • Idees importants
  9. 9. Hem parlat de la importància de l’anticipació i de la planificació en la realització de qualsevol tasca però... Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s’han de avaluar- Per tenir èxit la planificació sola regular molt bé, perquè és el que ha de no és suficient. Una persona quedar ben emmagatzemat a la memòria. també ha de saber improvisar. Poden anar variant al llarg dels cursos, Issac Asimov ampliant-los, matisant afirmacions… A la darrera part del procés d’aprenentatge cal avaluar siCOMPARTIR l’alumnat identifica elsCRITERIS CRITERIS D’AVALUACIÓ i si ésD AVALUACIÓ: capaç d’aplicar-los perPER QUÈ i COM autoregular-se. (Per tant, el professorat també els ha de saber explicitar i compartir.)
  10. 10. Anticipar i compartir els objectes i Com s’apropien dels alumnes dels criteris d’avaluació criteris d’avaluació? •  Una part important d’alumnes no reconeixen què és el més important del •  Un primer pas és discutir col·lectivament que han aprés i que pot ser objecte possibles criteris analitzant: d’avaluació. •  Exemples de produccions no bones •  Tampoc preveuen quins són els aspectes •  Bons exemples en els quals haurien d’aprofundir o que •  Després es poden aplicar en activitats encara no saben prou bé. d’avaluació mútua. •  L’objectiu és possibilitar que els resultats •  Es pot fer abans de fer la tasca o després. de les activitats d’avaluació per •  És difícil reconèixer els propis errors i, en comprovar aprenentatges siguin els millors possibles. És a dir, “prevenir més canvi, es perceben millor a l’avaluar que curar”. d’altres. Deduïm criteris per avaluar la qualitat de les produccions a partir d’analitzar-ne algunes 4tEn aquest poble de muntanya han instal.lat una fàbricai ara tenen diners per fer arribar aigua corrent a lescases. Dibuixa tot el que s’hauria de fer…
  11. 11. Criteris consensuats amb els i les alumnes per Intueixen co-avaluar els dibuixos criteris Aspectes que Estarà bé si… d’avaluació, comprovem però no (relació amb la base d’orientació) sempre són Com fa el cicle de 1.  Es veu que l’aigua s’evapora des de els idonis l’aigua diferents llocs i forma núvols. 2.  Plou i l’aigua va a parar a rius o llacs des d’on s’agafa per al poble. 3.  Passa per una potabilitzadora. Els nens i nenes 4.  Arriba a les cases. plantegen les 5.  Surt de les cases i va a una preguntes depuradora. 6.  De la depuradora va al riu o al mar (tanca el cicle). Activitat 1.  No la canvia de lloc. d’avaluació Què fa amb la fàbrica 2.  Posa una depuradora a la sortida. … 3.  … M. Marimon C.P. Baloo, 2n
  12. 12. Han après a fer un text instructiu i ara hoapliquem a valorar un de nou que hem escrit (itinerari a Montserrat) an ) s’h es r is umn rite al s c b els el m Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se a( bric uat a Rú ens ns co I poden arribar a qualificar-se CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES Cada alumne s’autoavalua i també l’avalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classe IS L’Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaña
  13. 13. Saben aplicar bé els criteris per AVALUACIÓ D’ASPECTES DEL TREBALL EN GRUP (autoavaluació i avaluació dels companys i companyes) autoavaluar-se? Auto i co-avaluació: LES RESPONSABILITATS DINS L’EQUIP Càrrec: SECRETARI/A Curs : •  Generalment els i les alumnes Nom : ………………………………………………….. Nivell: ...... / Equip nº :........ tendeixen a fixar-se només en un dels Tasques a avaluar : criteris. Com Com ho he fet? ho ha fet? . Ha anotat tots els acords presos i els resultats obtinguts per l’equip? . Ha revisat la llista de material que ens calia utilitzar, tant a l’aula com al laboratori? •  En canvi, quan s’avaluen entre iguals . . Ha anotat de manera acurada la bibliografia dels llibres o revistes que fèiem servir? Ha ordenat i revisat molt bé el treball en esborrany, abans de donar-lo al professor/a? en reconeixen molts més (i al mateix . Ha concertat i recordat a tots el membres de l’equip el dia i hora de correcció de l’esborr. . Ha recollit els treballs finals dels diferents components i els ha revisat, abans de lliurar- temps se n’adonen de la diversitat dels los definitivament. seus propis errors i encerts). Comentari personal : . autoavaluació •  És important no detectar només * Quins aspectes mhan costat més ? Per què ? possibles errors, sinó les seves causes Coavaluació * Què mhagués ajudat a millorar la meva feina ? i contrast •  A poc a poc van aprenent a fixar-se en molts més aspectes i detalls. T. Pigrau, C.P. Coves d’en Cimany, 5è primàriaUn dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: El portafoli L’èxit dels aprenentatges es juga més en la •  Inclou tot el procés d aprenentatge i correcció dels errors i en metareflexions dels i de les alumnes sobre l’(auto)regulació contínua el seu progrés i les seves dificultats (tipus diari de classe ). que no pas en la genialitat •  L alumnat escull, entre les tasques del “mètode” (i en creure realitzades, les que creu que reflecteixen que tot depèn de millor els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. “l’esforç” de l’alumnat).http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htmhttp://blocs.xtec.cat/portfolioproject/ Philippe Perrenoud
  14. 14. Per acabar  Té sentit una activitat davaluació “final”? Canviar el model d’avaluació implica canviar •  Serveix per posar a prova si s’ha après molts aspectes de l’activitat escolar •  Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir La programació La gestió de l’aula Però només si: . Selecció de contextos . Promoció de la interacció . Definició d’objectius . Combinació de grups •  És coherent amb el procés d’ensenyament . Diversificació d’activitats . Planificació de la composició . Seqüenciació . Detecció de la dificultat •  Hi ha probabilitats de tenir èxit . Importància del llenguatge . Prevenció L’avaluació per qualificar el grau de competència •  Com plantejar preguntes-activitats que avaluïn la competència? a) Un primer problema: •  Com qualificar el grau de competència? •  Com compartir l’avaluació amb les famílies Com plantejar preguntes (activitats) per •  Com atendre la diversitat que l’avaluació posa de avaluar la competència? manifest? –d’aquest aspecte no en parlarem- (cal recordar que hi ha d’haver molts tipus d’activitats d’avaluació, per tenir dades de totes les dimensions de les competències)
  15. 15. Característiques de les Un exemple de resposta BONES PREGUNTESPRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA i en relació a ACTUACIONSLa mare de la Marta li ha dit que quan vagi al boscno s’han de tallar les flors però ella no sap perquèno ho ha de fer. Amb tot el que has après sobreperquè li serveix a una planta tenir flors, com liexplicaries a la Marta perquè no ens hemd’emportar les flors d’un bosc. DÓNA INDICIS EL DESTINATARI NO ÉS LA MESTRA CEIP Bellaterra. 3º EP Com tenir en compte la diversitat? Un segon problema:•  Les activitats d’avaluació, tot i ser competencials, poden tenir diferents nivells de b) Com qualificar el nivell de dificultat (però no es tracta de plantejar per uns alumnes preguntes “mecàniques o competència: memorístiques” i per d’altres “competencials”).•  Cal plantejar activitats per identificar el nivell Necessitat d’explicitar els criteris mínim esperat i també per al màxim. d’avaluació
  16. 16. Què  hauríem  de  planificar  per  qualificar  aprenentatges   competencials?     Dimensions de la competència comunicativa lingüística•  Hi ha força consens que les rúbriques és un bon instrument per avaluar el nivell de “competència”. •  Comprensió oral•  Cada centre hauria de tenir unes rúbriques •  Comprensió escrita generals en relació a cada competència, •  Expressió oral consensuades entre el professorat, per compartir •  Expressió escrita els criteris d’avaluació. •  Interacció en situacions comunicatives •  Plurilingüisme i interculturalitat•  A partir d’elles, per a cada cicle i per a cada tema concret que es treballi es poden elaborar rúbriques específiques. Cada competència l’avaluem en Exemple de procés (per a la dimensió “expressió escrita”) diferents cursos i en el marc d’activitats diferents •  Es parteix d’una rúbrica general per a tota Competència  i  dimensió:  ……….   l’etapa Aspectes  avaluats   Ac7vitats  on  recollim  dades  i  valoració   Valoració     segons  la  rúbrica   final   •  Es pot concretar en funció de tipus de textos •  I encara es pot concretar més per als diferents cicles - Tot poc a poc, i a partir d’un treball en equip-. Valoració  global  de  la  dimensió:  
  17. 17. Aniria  bé  que  els  aspectes   Nom: coincideixin  amb  els  de  la   Informes  per  a  les   rúbrica   Competència comunicativa lingüística i audiovisual famílies:     ENTENC EL QUE LLEGEIXO. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI .  Cada  nen/a   c) Un tercer problema: EXPLICO COSES A TOTA LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI s’autoavalua   M’AGRADA ESCRIURE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI   Competència artística i cultural .  Aquesta  Com compartir amb les famílies els M’AGRADA CANTAR I BALLAR. MOLT BASTANT POC GENS autoavaluació  es   resultats del seus fills? M’AGRADA DIBUIXAR. M’AGRADA FER TEATRE. MOLT MOLT BASTANT BASTANT POC POC GENS GENS dóna  a  les  famílies   junt  amb  un  full  amb   Tractament de la informació i competència digital comentaris  fet  per  la   PORTO (INFORMACIÓ, COSES, DOCUMENTS,...)1 DEL QUE ES FA A LA CLASSE. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI mestra       FAIG LES FEINES POLIDES I ORDENADES. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI Competència matemàtica LES ACTIVITATS DEL QUADERNET EM SEMBLEN FÀCILS. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI 2n  primària     RESOLC BÉ ELS PROBLEMES DE CÀLCUL MENTAL. SEMPRE NORMALMENT A VEGADES MAI CEIP  Montserrat  Solà     Continua amb d’altres competènciesExemple  d’autoavaluació  d’un   nen   Comentari de la mestra L’autoavaluació s’acompaya d’un escrit de la mestra, que anima als familiars a analitzar-la (i dóna idees sobre com fer-ho) i, al mateix temps, indica el seu grau d’acord amb l’autoavaluació.
  18. 18. Bibliografia básicaLa funció de l’avaluació és molt BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y més que “posar notes”. Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar Que l’avaluació serveixi per l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó aprendre comporta revisar SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges demoltes concepcions i pràctiques. l’alumnat. Departament d’Educació. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/ edubib/intranet/index.php?module=NotNo és estrany que molts pensin: %EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2000, 2003, 2009). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació. No em toquis la meva avaluació! http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm. Perrenoud, 1993

×