1. LA SOPA PRIMITIVA
La matèria es inerta, immòbil i incapaç de reproduir-se.
Encara actualment algun científic parlava de “l’atzar creador” que a la Terra primitiva
algunes substàncies químiques es van combinar accidentalment per formar els primers
organismes, però avui en dia aquesta hipòtesi ja no s’admet.
La vida resulta de la llarga evolució de la matèria que després de les primeres agrupacions
del Big Bang continua a la Terra amb les molècules primitives a les primeres cèl·lules, els
vegetals i els animals. Aquest procés ha durat centenars de milions d’anys i és la etapa de la
complexitat.
És probable que hi hagi vida?
Jacques Monod parlava de necessitat en unes condicions determinades, les lleis que
organitzen la matèria creen cada vegada sistemes més complexos.
Es pot considerar que, en comparació amb una pedra, l’aparició d’un organisme viu és
efectivament improbable. Però, en canvi, si la considerem dins de la nostra història, no és
improbable.
EXEMPLE:
- Imaginem un planeta situat a una distància apropiada d’un astre per produir vida.
Imaginem que és prou gros per retenir una atmosfera densa, composta d’hidrogen, metà,
amoníac, vapor d’aigua i gas carbònic.
- Imaginem que quan es refreda aquest planeta fa que hi hagi una desgasificació interna i
una condensació que produeixi aigua líquida.
- Imaginem fins i tot que les síntesis químiques que tenen lloc en la seva atmosfera ajudessin
a acumular molècules protegides dels raig ultraviolats en aquesta aigua.
Totes aquestes condicions no són pas excepcionals i poden ser reunides en molts llocs de
l’univers.
Per tant, en aquest cas, existeix una gran probabilitat que apareguin sistemes vius.
Aquesta és la raó que fa que molts científics pensin que la vida ha pogut aparèixer en altres
llocs, tant en la nostra galàxia o en una altra

2. Qualsevol planeta que tingui aigua i es trobi a una distància òptima d’una estrella calenta té
la possibilitat d’acumular molècules complexes i petits glòbuls que intercanviaran
substàncies químiques amb el seu medi.
EXPERIMENTS:
RECEPTA PER FER UN RATOLÍ
Creien que la vida naixia espontàniament de la matèria en descomposició al segle XVII un
metge va donar fins i tot la recepta per fer ratolins: agafes uns grans de blat i una camisa
bruta ben impregnada de suor humana, ho poses tot en una caixa i esperes 21 dies i després
gràcies els primers microscòpies es va descobrir l’existència d’organismes molt petits, els
llevats i els bacteris. Llavors es va afirmar que la vida naixia contínuament de la matèria en
una forma microscòpica.
El 1862 es demostra que aquesta teoria de la vida espontània no és vàlida.
Gràcies a Pasteur es demostra que hi ha gèrmens microbians a tot arreu. L’experiment que
va fer Pasteur per demostrar-ho va ser: preparar un brou de remolatxes llegums i carn el va
posar dins d’un matràs amb el coll llarg i torçat, perquè l’aire no hi pogués entrar. Va bullir el
brou per esterilitzar-lo, el cap dels dies no va aparèixer cap microorganisme. Ho va comparar
amb un altre matràs amb la mateixa substància però i podia accedir l’aire. A partir d’aquest
experiment és va deduir que la vida només podia provenir de la vida.
Com que es va invalidar la teoria de que la vida naixia espontàniament, la gent creia que la
vida havia aparegut per un intervenció divina, per l’atzar o bé per un origen extraterrestre.
LA INTUÏCIÓ DE DARWIN
Darwin:
- Va establir un pont entre la matèria i la vida. S’havia de comprendre que la matèria inerta
havia engendrat la viva no pas espontàniament sinó gradualment durant milers de milions
d’anys.
- Va descobrir el principi de l’evolució de les espècies vives: des de la primera cèl·lula fins a
l’home, els animals descendeixen els uns dels altres tot modificant-se en el curs del temps
per variacions successives i de selecció natural.
- Va suggerir es que abans de l’aparició de la vida i del naixement de les primeres cèl·lules, la
Terra primitiva devia haver experimentat una evolució de les molècules.

3. L’OU I LA GALLINA
Actualment coneixem totes les etapes que han aportat els primers éssers vius i les podem
reproduir al laboratori a diferència de fa uns quants anys. Això ho va trencar dos
investigadors: el soviètic Aleksandr Oparin i l’anglès John Haldane.
El 1952 Stanley Miller, va demostrar-ho en un experiment al laboratori. Va posar en un
metràs els gasos de la Terra primitiva: metà, amoníac, hidrogen, vapor d’aigua i una mica de
gas carbònic. Va simular l’oceà omplint el matràs d’aigua, ho va escalfar tot per donar-hi
energia i va provocar espurnes elèctriques. Llavors el fons del matràs va aparèixer una
substància vermella, ataronjada, que contenia àcids aminats: les molècules que componen la
vida.
Ningú no s’imaginava que aquestes molècules poguessin ser fabricades a partir d’elements
tan senzills. Això es va conèixer com ”previda”.
EL PLANETA DE LES MARGARIDES
Les ciències per validar la teoria anterior:
- la química (simulant les transformació al laboratori.
- L’astrofísica ( a partir de la química orgànica)
- La geologia (a partir dels fòssils)
Això ha fet pensar que els primers compostos de vida es van formar a partir de la
combinació de molècules simples. S’ha vist que la terra, està a la distància bona per crear
aquestes molècules. Distància bona referent a la proximitat del sol, ni molt a prop ni molt
lluny,
Això es pot demostrar a partir d’un exemple que va proposar James Lovelock.
- Consisteix en pensar un planeta de margarides blanques i negres, les blanques
reflexen la llum del sol, és a dir, refreden. I les negres, la capten, és a dir, l’escalfen.
- Els inicis, el planeta, estava molt calent, les margarides són poc resistents. Quan la
temperatura és més alta les margarides blanques sobreviuran per refredar el terreny.
En canvi quan aquesta temperatura s’hagi refredat molt, les negres que havien
sobreviscut renaixeran i sobreviurien. Així constantment per crear un equilibri.
Aquest equilibri no dura molt temps perquè s’instaura una temperatura òptima
perquè sobrevisquin les dues espècies (actuen com a termòstat).

4. L’ALBA DE LA VIDA
Actualment la distància entre el sol i la terra és l’adequada perquè hi hagi vida. Però el
principi alguns organismes van haver de regular la temperatura.
Fa 4 milions d’anys els violents llampecs i l’efecte dels raigs ultraviolats van fer que la mescla
de gasos que es trobava a l’espai es convertissin en elements més complexos.
Humbert Reeves deia que era una sort que el carboni formés part de l’evolució. Ja que té
una capacitat molt gran de combinar-se de múltiples maneres. I així formar molts tipus de
molècules diferents.
Les molècules de la vida estan formades per: carbonis, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor i
sofre. Aquestes van caure en forma de pluja a l’oceà on estaven protegides. Les pluges van
durar 500 milions d’anys.
Els organismes estan formats per: C, H, O i N. I la seva font d’energia és el sol.
LES PLUGES ORGÀNIQUES
Humbert Reeves descobreix que hi ha molècules orgàniques per tot l’univers, ja que fa 4.500
milions d’anys se’n formaven en gran quantitat.
Els primers elements de la vida han aparegut a la terra a causa de les pluges que hi queien.
Així es van formar dos dels components dels quatre que té l’ADN. Es van formar a partir del
FROMALDEHIA i l’àcid cianhídric.
Les petites partícules obtingudes de les pluges s’aniran ajuntant per tal de formar-ne de mes
complexes. Tot això no hauria estat possible si la calor o els raigs ultraviolats haguessin estat
massa intensos.
L’atmosfera de la terra ha engendrat aquestes molècules i a més a més les ha protegit.
Les primeres cèl·lules faran servir l’energia del sol per formar oxigen, el qual crearà l’ozó que
serà el que protegirà aquestes molècules dels raig ultraviolats. Així, la vida s’ha assegurat la
seva pròpia supervivència.