Nivell d'atur de la Catalunya Estat

  • 744 views
Uploaded on

Nou estudi del Cercle Català de Negocis sobre el nivell d'atur que tindrà la Catalunya Estat

Nou estudi del Cercle Català de Negocis sobre el nivell d'atur que tindrà la Catalunya Estat

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
744
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Nivell d’atur que tindrà la Catalunya Estat Setembre de 2012
  • 2. Índex Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat Conclusions 2
  • 3. Leconomia espanyola sempre ha mantingut nivells d’atur elevadíssims Taxa d’atur d’Espanya (%) 30% 25% 20% 15% 10% En promig, la taxa d’atur s’ha situat al voltant del 15% 5% 0% 2011 2002 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Font: Instituto Nacional de Estadística 3
  • 4. Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran distància de la majoria de països europeus Taxa d’atur regional a Europa Taxa d’atur nacional (2010) (gener de 2012) Espanya 23,3% Grècia 19,9% Portugal 14,8% Irlanda 14,8% Letònia 14,7% Lituània 14,3% Eslovàquia 13,3% Bulgària 11,5% Hungria 10,9% Polònia 10,1% França 10,0% Xipre 9,6% Itàlia 9,2% Gran Bretanya 8,4% Suïssa 8,2% Dinamarca 7,9% Suècia 7,6% Finlàndia 7,5% Bèlgica 7,4% Rumania 7,2% Txèquia 6,9% Malta 6,5% Alemanya 5,8% Luxemburg 5,1% Holanda 5,0% Àustria 4,0%Font: Eurostat (European Commission), Idescat 4
  • 5. Espanya també bat el rècord de taxa d’atur entre els joves per sota de 25 anys Taxa d’atur entre els joves de menys de 25 anys (Tercer trimestre de 2011) Espanya 47,8% Grècia 45,8% Croàcia 34,5% Eslovàquia 33,7% Lituània 31,1% Portugal 29,9% Letònia 29,9% Irlanda 29,9% Itàlia 28,2% Hungria 26,1% L’atur juvenil a Catalunya és del 43%: estem Polònia 26,0% condemnant els nostres fills a un futur Bulgària 25,4% duríssim i immerescut Rumania 23,4% Xipre 23,1% França 22,8% Suècia 22,3% Estònia 21,8% Gran Bretanya 21,8% Bèlgica 20,5% Finlàndia 19,9% Txèquia 18,0% Luxemburg 15,3% Dinamarca 14,7% Malta 14,0% Noruega 8,8% Alemanya 8,6% Holanda 7,6% Àustria 7,3%Font: Eurostat (European Commission), Instituto Nacional de Estadística 5
  • 6. La manca de feina està impulsant a molts catalans i espanyols a emigrar a altres països Espanyols que han emigrat a altres països 62.611 35.302 36.967 2009 2010 2011Font: Instituto Nacional de Estadística 6
  • 7. La taxa d’atur més baixa es dóna a les Comunitats Autònomes que disposen de concert econòmic Taxa d’atur per Comunitat Autònoma (Desembre de 2011) Andalusia 31,2% Canàries 30,9% Ceuta i Melilla 28,7% Extremadura 28,6% Múrcia 26,8% País Valencià 25,5% Balears 25,2% Castilla-La Mancha 24,5% Catalunya 20,5% Astúries 18,9% La Rioja 18,7% Madrid 18,5% Galícia 18,3% Castilla-León 17,2% Aragó 16,8% Cantabria 15,9% Navarra 13,8% País Basc 12,6%Font: Instituto Nacional de Estadística (Encuesta de Población Activa) 7
  • 8. L’atur a Catalunya ha seguit una evolució semblant al d’Espanya, tot i que ha estat sempre inferior Taxa d’atur de Catalunya i d’Espanya (%) 25% Espanya 20% 15% Catalunya 10% 5% 0% 2011 1998 2008 1996 1997 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2009 2010Font: Instituto Nacional de Estadística 8
  • 9. Ara bé, l’atur de Catalunya s’ha anat aproximant al d’Espanya, de forma que aquesta diferència s’ha anat escurçant Taxa d’atur de Catalunya – Taxa d’atur d’Espanya (punts percentuals) 6 Atur de Catalunya > Atur d’Espanya 4 A finals dels 90, la diferència Des del 2001, la diferència ha era de 4 punts percentuals estat de 2 punts percentuals 2 0 -2 -4 Atur de Catalunya < Atur d’Espanya -6 2005 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2007 2008 2009 2010 2011 La diferència relativa s’escurça amb els anys degut a l’espoli i la manca de capacitat normativa de Catalunya per optimitzar el model econòmic català, que és diferent que el de l’Espanya centralistaFont: Instituto Nacional de Estadística 9
  • 10. Com a resultat, l’atur a Catalunya és superior al de països com Montenegro, Palestina (Cisjordània), Croàcia i Geòrgia Taxa d’atur de països amb nivells d’atur semblants al de Catalunya South Africa 23,9% (setembre 2011) Serbia 23,7% (novembre 2011) Espanya 23,3% (gener 2012) Belize 23,2% (desembre 2010) Catalunya 20,5% (desembre 2011) Grècia 19,9% (gener 2012) Montenegro 18,1% (desembre 2011) Palestina (Cisjordània) 17,2% (desembre 2010) Croàcia 16,4% (abril 2012) Geòrgia 16,3% (desembre 2010)Font: Idescat, Wikipedia 10
  • 11. L’atur de països europeus recentment independitzats és molt inferior a l’atur actual de Catalunya Taxa d’atur d’Espanya, Catalunya i països europeus recentment independitzats (desembre 2011) Espanya 23,3% Catalunya 20,5% Croàcia 16,4% Lituània 13,8% Eslovàquia 13,7% Letònia 11,3% Estònia 10,8% Ucraïna 9,2% Moldàvia 9,1% Eslovènia 8,7% Txèquia 6,6%Font: Wikipedia 11
  • 12. A Bélgica, Flandes té una economia productiva i un atur del 7%, mentre que Valònia, funcionarial i subvencionada, té un atur del 14% Flandes tenia un atur del 7,2% el gener de 2012 Valònia tenia un atur del 13,7% el desembre de 2011Font: PFS of Economy, Belgium Statistics – General Direction 12
  • 13. Índex Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat Conclusions 13
  • 14. L’atur de la Catalunya Estat s’ha calculat emprant 3mètodes diferents1  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model estadístic  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat2  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública Model matemàtic  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat3  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat 14
  • 15. Model de càlcul estadístic de l’atur a la Catalunya Estat1  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model estadístic  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat2  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública Model matemàtic  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat3  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat 15
  • 16. S’ha estudiat quines variables económiques influeixen méssobre la xifra d’atur dels països de la OCDE del 2000 al 2009 Període Països Variables estudiades analitzat analitzats  2000 - 2009  Austràlia  Atur: taxa datur (Aturats / Població activa)  Àustria  Atur_t-1: taxa datur lany anterior al considerat  Bèlgica  Obertura exterior: grau dobertura exterior de leconomia ((Exportacions + Importacions) / PIB))  Canada  Despesa social / PIB: Despesa social realitzada pel sector públic sobre el total del PIB  Xile  Saldo públic: Saldo dels comptes públics (Ingressos públics - Despeses públiques)  Graduats 3r cicle: % de graduats de 3r cicle (universitaris, FP...) sobre el total de la població  Txèquia  Inversió I+D: Inversió en I+D sobre el PIB  Dinamarca  Deute públic: Deute del sector públic corrent  Finlàndia  Impost empresa: % que han dassumir les empreses en forma dimpost de societats  França  Impost Renda: tipus mig que assumeixen els treballadors assalariats en el IRPF o salaris  Alemanya  Inflació: % dinflació o augment dels preus  Grècia  Inversió directa estrangera: Inversió estrangera sobre el PIB  Hongria  Polítiques actives: Despesa en polítiques actives de foment de locupació sobre el PIB  Islàndia  Preu Petroli: cost per barril de cru  Itàlia  Productivitat: índex de productivitat del treball  Japó  Població: nombre dhabitants del país  Corea  Cobertura1: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el primer any a latur (Retribució mitjana aturats 1r any / Salari mig)  Luxemburg  Cobertura5: % de la renda mitjana del país que obtenen els aturats de mitjana durant el cinquè  Mèxic any a latur (Retribució mitjana aturats 5è any / Salari mig)  Holanda  Salari mitjà: salari mitjà del conjunt dassalariats (Massa salarial / Total dassalariats)  Nova Zelanda  Salari Mínim: % que suposa el salari mínim fixat legalment sobre el salari mitjà (Salari mínim  Noruega legal / Salari mitjà)  Polònia,  Salari Marginal: tipus marginal màxim sobre les rendes del treball de limpost corresponent a  Eslovàquia cada país  Espanya  Impostos: Pressió fiscal global sobre el treball  Suècia  Jubilació: edat mitjana de jubilació  Suïssa  Setmana: nombre dhores treballades de mitjana durant una setmana tipus  Turquia  Any: nombre dhores treballades de mitjana durant un any tipus  Temporalitat: %de contractes temporals (Contractes temporals / Total de contractes laborals)  Gran Bretanya  Acomiadament: Cost dacomiadament tipus mesurat en setmanes per any treballat  Estats Units  PIB_t: creixement real del PIB lany considerat  PIB_t-1: creixement real del PIB lany anterior al considerat 16
  • 17. De les 29 variables estudiades, 7 d’elles sónestadísticament significatives per a explicar el nivell d’atur 1. % de cobertura sobre el salari de la prestació social durant el primer any d’atur 2. % dels impostos i quotes a la seguretat social sobre el salari Variables rellevants 3. % de contractes temporals sobre el total que influeixen sobre 4. Hores anuals treballades la taxa d’atur 5. Creixement productivitat (variació PIB / Ocupats) 6. Nombre d’habitants 7. Preu d’importació del barril de petroli  La probabilitat de que les variables triades siguin explicatives del nivell d’atur s’obté com a: 100 – significació de cada variable  Per tant, la probabilitat de que les 7 variables elegides siguin explicatives és de més del 99% en totes elles Significació Coeficientes Coeficients no Estandarditzats Estandarditzats individual de les Variable B Error típ. Beta t Sig. variables (Constant) -2,973 2,223 -1,337 0,184 Cobertura_1 -0,059 0,018 -0,254 -3,349 0,001 Impostos 13,067 1,415 0,479 9,233 0,000 Temporalitat 0,189 0,022 0,549 8,635 0,000 Any 0,004 0,001 0,298 4,53 0,000 Productivitat 0,215 0,084 0,135 2,544 0,013 Població 2,00E-05 0 0,227 3,77 0,000 Petroli -0,018 0,006 -0,143 -2,966 0,004 El model explica el 78,4% de la variació en els nivells d’atur 17
  • 18. Aplicant el model estadístic amb les dades de Catalunya, s’obté que l’atur de Catalunya estarà al voltant del 6%-7% Aplicació del model a les dades de Taxa d’atur de Catalunya Catalunya  Cobertura 1r any: 73% (1)  Impostos i quotes: 36,9%  Contractes temporals: 15,1%  Hores treballades: 1.458 (2)  Creixement productivitat: 4,01%  Nombre d’habitants: 7.512.000  Barril de petroli: 136 € (1) 22,6%  Atur efectivament registrat: 22,6% (set 2012) 6,1% ± 1,4% Setembre Catalunya 2012 EstatFont: Idescat, INE, OCDE(1) 2007 Espanya 18(2) A partir de les dades setmanals i anuals espanyola (OCDE)
  • 19. Model de càlcul matemàtic de l’atur a la Catalunya Estat1  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model estadístic  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat2  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública Model matemàtic  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat3  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat 19
  • 20. La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país Les macromagnituds econòmiques estan relacionades entre sí La despesa pública té un impacte directe en el PIB d’un país: PIB = Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions - Importacions Per tant, un augment de la despesa pública fa augmentar el PIB si la resta de factors es manté constant D’altra banda, el creixement del PIB redueix el nivell d’atur. Per tant, una major despesa pública contribueix a reduir l’atur d’un país L’Estat Català podrà dedicar part dels diners de l’espoli fiscal a despesa pública, incrementant així el PIB i reduint l’atur 20
  • 21. Pons i Tremosa van determinar l’efecte d’incrementar la despesa pública sobre el PIB i sobre l’ocupació  Pons i Tremosa (2002), estimen com cada unitat de capital públic addicional incrementa el PIB i redueix latur  Utilitzant un mètode de vectors autoregressius conclouen que per cada 1% del PIB que el sector públic inverteix, el PIB creix un 0,52% i l’ocupació un 0,29%  Aquest efecte és decreixent en el temps i es reparteix en 5 anys Variació de l’ocupació en incrementar la despesa pública el 1% del PIB durant 5 anys 0,18% 0,26% 0,28% 0,29% 0,29% 0,18% 0,18% 0,18% 0,18% 0,18% 0,08% 0,08% 0,08% 0,08% 0,02% 0,02% 0,02% 0,01% 0,01% Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5Font: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the SpanishState (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells. 21
  • 22. Per tant, si tot el dèficit fiscal s’inverteix a Catalunya, es crearan 400.000 llocs de treball i l’atur passarà del 22% al 12%  Dèficit fiscal de l’any 2009 = 8,4% del PIB de Catalunya Llocs de treball que es crearien cada any si s’inverteix el dèficit fiscal en despesa pública durant 5 anys Taxa d’atur de Catalunya 88.000 91.000 91.000 22,6% 81.000 56.000 11,7% Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 Any 5 Setembre Catalunya 2012 EstatFonts: “Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish State (2002-2010)”. Jordi Pons i Novell, Ramon Tremosa i Balcells.“Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”, Generalitat de Catalunya, 2012 22
  • 23. Mètode de càlcul comparatiu de l’atur a la Catalunya Estat1  Mitjançant anàlisi estadística sobre dades de la OCDE, s’ha determinat quines són les variables d’un país que més influeixen sobre el nivell d’atur Model estadístic  Aplicant mètodes estadístics sobre les variables significatives, s’ha obtingut un model estadístic  Aplicant aquest model sobre les dades de Catalunya, s’obté l’atur de la Catalunya Estat2  Existeix una relació matemàtica directa entre la despesa pública i el PIB d’un país  En una Catalunya Estat, l’absència d’espoli fiscal permetrà una major despesa pública Model matemàtic  Aplicant el mètode de valors autoregressius de Pons i Tremosa (2002) en una Catalunya sense espoli fiscal, s’obté l’atur de la Catalunya Estat3  A partir del nivell d’atur de països amb magnituds semblants a Catalunya, es dedueix el Mètode comparatiu nivell d’atur que tindria la Catalunya Estat 23
  • 24. La gran majoria dels països amb PIB/càpita semblant al de Catalunya tenen un índex d’atur inferior al 10% Taxa d’atur respecte PIB per càpita de països europeus 25% Llevat d’Irlanda, els països europeus amb PIB/càpita semblant al de Catalunya Catalunya tenen un atur inferior al 10% Grècia autonomia 20% Letònia Portugal Taxa 15% Lituàniad’atur Catalunya Irlanda(2012) Bulgària Estat Hungria Eslovàquia França Itàlia 10% Dinamarca Polònia Txèquia Xipre Bèlgica Finlàndia Regne Unit Suècia Rumania 5% Malta Holanda Alemanya Àustria 0% 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 PIB per càpita 2011 (milers €)Font: Fons Monetari Internacional, CIA World Factbook, Wikipedia 24
  • 25. Índex Nivells d’atur actuals a Catalunya i Espanya Càlcul del nivell d’atur de la Catalunya Estat Conclusions 25
  • 26. Comparant els tres mètodes emprats per a estimar l’atur en laCatalunya Estat es conclou que estarà al voltant del 12% Taxa d’atur de la Catalunya Estat Taxa d’atur de Catalunya 22,6% 11,7% 8-15% 12,0% 12,0% 6,1% Model Model Mètode Valor estimat Setembre Catalunyaestadístic matemàtic comparatiu final 2012 Estat 26
  • 27. En conclusió, l’Estat Català reduirà l’atur actual a xifressemblants a les dels països europeus avançats L’atur serà proper al dels països pròspers de Europa L’Estat Català donarà feina i oportunitats als joves, adults i grans de Catalunya S’evitarà la necessitat d’emigrar o l’empobriment que significa estar lligats a Espanya Taxa d’atur de Catalunya 22,6% 12,0% Setembre Catalunya 2012 Estat Una reflexió final: pagar un sou digne (30.000 € bruts/any) a 350.000 aturats catalans suposa 10.500 M€, un 60% dels 17.600M€ de dèficit fiscal de l’any 2010 27
  • 28. Bibliografia• GUINJOAN, M. i CUADRAS, X.; (2011) "Sense Espanya"• KEYNES, JM.; (1936) "The General Theory of Employment, Interest and Money"• PONS, J. i TREMOSA, R.; (2002) "Macroeconomic effects of catalan fiscal deficit with the spanish state"• Statistic information refers to Catalan economy for the period 1965-1999. Information about GDP and employment come from Renta Nacional de España y su distribución provincial published by Fundación BBVA. Moreover, information about private and public capital come from El stock de capital en España y sus comunidades autónomas, also published by Fundación BBVA. In this last case, values of private and public capital of Catalan economy have been extrapolated for 1999 starting on the values of these variables for Spain. it is important to notice that, being estimated the VAR model, it has been calculated some economic growth simulations of Catalan economy, having used IDESCAT (Catalan Statistic Institute) time series of Catalan GDP at constant prices and employment3.• Krugman, P. (1991): Economic geography and international trade. The MIT Press, Cambridge, Mass.• López-Casasnovas, G. and Martínez, E. (2000): La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central (1995-1998). Col·lecció Institut d’Estudis Econòmics (número 27), Generalitat de Catalunya.• Mas, M.; Maudos, J.; Pérez, F. and Uriel, E. (1994): Capital público y productividad en las regiones españolas. Moneda y Crédito, 198, 163-206.• Ministerio de Economía y Hacienda (1999): La descentralización del gasto público en España (1987-1998), Dirección General para la Coordinación de las Haciendas Teritoriales, Madrid.• Mittnik, S. and Neuman, T. (2001): Dynamic effects of public investment: Vector autoregressive evidence from six industrialized countries. Empirical Economics, 26, 429-441.• Molina, V. (2002): Els fluxos d’inversió entre Catalunya i l’estranger, Papers de treball, n. 10, Direcció General de Programació Econòmica, Generalitat de Catalunya.• Nordhaus, W.D. (2002): The economic consequences of a war with Iraq. Working Paper 9361. National Bureau of Economic Research.• Roca, O. and Pereira, A.M. (1998): Impacto de la inversión en infraestructuras sobre el producto, la ocupación y la inversión privada en España. Revista Española de Economía, 15, 403-432.• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2003): “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, 75.• Ros, J.; Tremosa, R. and Pons, J. (2002): El Sector Públic a Catalunya (1985-1998) Institut dEstudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.• Sala-i-Martín, X. (1997): “És bo que el govern inverteixi ‘sempre’ a les regions menys desenvolupades?” Nota d’Economia, 37, 123-157, Barcelona.• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1998): Efectos macroe-conómicos del mercado único europeo. Economía Industrial, 322, 11-21.• Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (1999): Los efectos de la Agenda 2000. Documento de Trabajo 99-21. FEDEA.• Tremosa, R. and Pons, J. (2001): “Measuring Monetary Policy Shocks in the European Monetary Union”, Applied Economic Letters, 8, 299-303.• Vives, X. (2002): Centres de decisió empresarial i activitat econòmica: els efectes de la globalització. Papers d’Economia Industrial, número 17, Generalitat de Catalunya. 28
  • 29. Només amb un Estat propiCatalunya serà econòmicament viable Empresaris per l’Estat propi www.ccncat.cat info@ccncat.cat