Uf3 patologia de la mama

1,640
-1

Published on

Published in: Health & Medicine
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,640
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Uf3 patologia de la mama

  1. 1. PATOLOGIA DE LA MAMA CR7 - Citologia de mostres no ginecològiques obtingudes per punció. UD3- Patologia benigna de la mama. Característiques generals
  2. 2. MAMA - Esquema Patologia
  3. 3. PATOLOGIA MAMARIA <ul><li>Idea global sobre patologia mamària </li></ul><ul><ul><ul><li>Estudis de seguiment de consultes sanitàries </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Seguiment i observació de resultats de biòpsies de mama </li></ul></ul></ul>
  4. 4. Simptomatologia mamaria <ul><li>Problema freqüent de la pràctica clínica </li></ul><ul><ul><ul><li>16% de dones presenten algun símptoma de mama en un període de seguiment de 10 anys. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>La majoria dels símptomes son benignes  sols el 4% de les dones que consulten per símptomes son dx de CA de mama </li></ul></ul>
  5. 5. Simptomatologia mamaria <ul><li>Problema freqüent de la pràctica clínica </li></ul><ul><ul><ul><li>Biòpsia de mama és el 5% de les mostres AP quirúrgiques </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>De les dones intervingudes sols el 26% van demostrar existència de CA de mama </li></ul></ul>
  6. 6. Simptomatologia mamaria <ul><li>Simptomatologia més freqüent </li></ul><ul><ul><li>DOLOR (MASTODÍNIA) </li></ul></ul><ul><ul><li>MASSA PALPABLE </li></ul></ul><ul><ul><li>SECRECIÓ PEL MUGRÓ </li></ul></ul><ul><ul><li>Dones asimptomàtiques amb troballa en un estudi radiològic de detecció precoç </li></ul></ul>
  7. 7. Simptomatologia mamaria <ul><li>DOLOR (MASTODÍNIA) </li></ul><ul><ul><li>Símptoma mamari més freqüent </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cíclic  es presenta amb cada període menstrual, relacionat amb els canvis hormonals </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No cíclic apareix fora del cicle menstrual  s’associa a un focus mamari </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Ruptura de quist </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Infeccions </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Altres  Entre ells, associat a una massa CA. Mama (<2% de les consultes per dolor) </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  8. 8. Simptomatologia mamaria <ul><li>MASA PALPABLE </li></ul><ul><ul><li>Discriminar entre massa o nodularitat normal de la mama </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Massa palpable >2 cm </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La probabilitat de malignitat augmenta amb l’edat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>CA mama 10% de masses en dones de <40a. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>CA mama 60% de masses en dones de >50a. </li></ul></ul></ul></ul>
  9. 9. Simptomatologia mamaria <ul><li>SECRECIÓ PEL MUGRÓ </li></ul><ul><ul><ul><li>Presentació relativament poc freqüent, pero d’elevada transcendència </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Preocupa si es ESPONTÀNIA i UNILATERAL </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Causes que poden induir l’aparició de secreció en una mama: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Manipulació del mugró, augment anormal de Prolactina, malalties endocrines, medicaments (anticonceptius, antidepressius, fenotiazines, ...) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>La secreció LLETOSA , no s’associa a malignitat, mentre que la SANGUINOLENTA augmenta la probabilitat de malignitat </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Citologia de la secreció </li></ul></ul></ul>
  10. 10. Mamografia <ul><li>Estudi radiològic rutinari de mames en dones asimptomàtiques </li></ul><ul><ul><li>Objectiu  Detecció precoç de lesions petites en dones asimptomàtiques </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La rendibilitat de la prova augmenta amb l’edat : </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Mama de dona gran amb major capacitat de discriminació de lesions per la substitució del teixit fibrós per teixit gras </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Amb l’edat les lesions benignes disminueixen de freqüència i augmenten les malignes </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es recomana iniciar els estudis a partir dels 40 a . </li></ul></ul></ul>
  11. 11. Mamografia
  12. 12. Mamografia
  13. 13. Exploració de la mama <ul><li>Altres tècniques: </li></ul><ul><ul><li>10% dels CA mama (fins i tot palpables) no es poden detectar amb mamografia </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Dens teixit circumdant </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Absència de calcificacions </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Mida molt petita </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Localització difícil de detectar: </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Proximitat a la paret toràcica </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Perifèria mamaria </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  14. 14. Ecografia mama <ul><li>Distingeix lesions sòlides de líquides (quístiques) </li></ul><ul><li>Major definició del contorn de la lesió </li></ul>
  15. 15. Ressonància Magnètica <ul><li>Major definició, i valoració de la vascularització i/o invasió de les lesions </li></ul>
  16. 16. MASTITIS AGUDES <ul><li>Patologia inflamatòria aguda de la glàndula: </li></ul><ul><ul><li>La causa més freqüent  les infeccions </li></ul></ul><ul><ul><li>Vies d’accés dels gèrmens: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els conductes galactòfors (freqüent) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Via hemàtica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Via limfàtica  Lesions areolars </li></ul></ul></ul>
  17. 17. MASTITIS AGUDES <ul><li>Quadre fonamental  Mastitis Puerperal </li></ul><ul><ul><ul><li>Infeccions per contaminació dels conductes galactòfors produïdes durant la pròpia lactància </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Estafilococus aureus </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Estreptococus </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Enterobactèries (E. Colli, Salmonella) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gèrmens localitzats fonamentalment a la pell de la mama o a la faringe del nadó </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Penetració pel propi conducte o a través de les clivelles produïdes al mugró </li></ul></ul></ul>
  18. 18. MASTITIS AGUDES <ul><li>Simptomatologia: </li></ul><ul><ul><li>Febre </li></ul></ul><ul><ul><li>Signes inflamatoris: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Calor , </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Rubor , </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Tumor , </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>DOLOR </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Tensió mamària </li></ul></ul><ul><ul><li>Afectació ganglionar satèl·lit </li></ul></ul>
  19. 19. MASTITIS AGUDES <ul><li>Diagnòstic: </li></ul><ul><ul><li>Clínic (simptomatologia) </li></ul></ul><ul><ul><li>Obtenció de mostra de llet per estudi microbiològic </li></ul></ul>
  20. 20. MASTITIS AGUDES <ul><li>Tractament: </li></ul><ul><ul><li>Antibioteràpia </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Generalment bona resposta a antibiòtics d’ampli espectre </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Mantenir la lactància: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Ingerir líquids en abundància </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Utilitzar compreses calentes abans de lactar </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Buscar posició més còmode </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Si no es possible lactar, extreure la llet amb mitjans mecànics </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Sostenidors especials </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>En casos d’abscessos associats </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Punció aspiració guiada </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  21. 21. MASTITIS PERIDUCTAL <ul><ul><li>ABSCÈS RETROAREOLAR RECIDIVANT </li></ul></ul><ul><ul><li>METAPLÀSIA ESCAMOSA DELS CONDUCTESGALACTÒFORS </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cursa amb massa subareolar eritematosa i dolorosa que s’interpreta com un quadre infecciós. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Presentació tant en homes com en dones </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No associat a lactància, ni edat, ni embaràs </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>90% de les pacients son fumadores </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Efecte tòxic del tabac en dones amb dèficit de Vit A (?) </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  22. 22. MASTITIS PERIDUCTAL <ul><ul><li>Presència d’epiteli escamós queratinitzant amb una extensió anormal a través dels orificis del mugró </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pot observar-se METAPLÀSIA ESCAMOSA dels conductes galactòfors </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Histològicament la principal característica és l’extensió de l’epiteli queratinitizat a una profunditat anormal des dels forats del mugró </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>La queratina queda atrapada en el sistema ductal: </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Produeix dilatació i ruptura del conducte </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Intensa resposta inflamatòria granulomatosa davant la queratina abocada </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  23. 23. MASTITIS PERIDUCTAL <ul><ul><li>Presència d’epiteli escamós queratinitzant amb una extensió anormal a través dels orificis del mugró </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>En casos recidivants pot arribar a produir-se un trajecte fistulós sota el mugró que s’obre a la pell, que travessa la musculatura llisa del mugró </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Major freqüència en dones amb inversió del mugró. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Aquest pot ser per fibrosi i cicatrització secundària a la resposta inflamatòria </li></ul></ul></ul></ul>
  24. 24. MASTITIS PERIDUCTAL <ul><ul><li>Tractament: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quirúrgic: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Extirpació del conducte afectat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Resecció del trajecte fistulós </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Antibioteràpia si infecció concomitant </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Orientada al germen causal (sol ser diferent dels de la pell) </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Les recidives son freqüents per la persistència de l’epiteli queratinitzat </li></ul></ul>
  25. 25. NECROSI GRASSA <ul><li>Massa en el pit que obliga a la seva diferenciació amb patologia maligna. </li></ul><ul><li>Formes de presentació: </li></ul><ul><ul><li>Massa palpable indolora en el pit </li></ul></ul><ul><ul><li>Engruiximent o retracció cutània </li></ul></ul><ul><ul><li>Zona de densitat mamogràfica </li></ul></ul><ul><ul><li>Calcificacions a la mamografia </li></ul></ul>
  26. 26. NECROSI GRASSA <ul><li>Factors afavoridors </li></ul><ul><ul><li>Mames amb abundant teixit adipós </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Dones obeses </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mitjana edat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mames voluminoses i/o oscil·lants </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Antecedents de traumatisme (50% des casos) </li></ul></ul><ul><ul><li>Antecedents de cirurgia prèvia </li></ul></ul><ul><ul><li>Altres: </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Necrosi vascular (molt rara) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Ruptura d’un quist </li></ul></ul></ul></ul>
  27. 27. NECROSI GRASSA <ul><li>Característiques de la lesió </li></ul><ul><ul><li>Inicialment: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Zona hemorràgica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Necrosi per liqüefacció del greix </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Foc central de cèl·lules greixoses necròtiques amb infiltrat de macròfags i PMN </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Segona fase: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Nòdul mal delimitat de teixit gris blanquinós ferm </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Petits focus calcaris i/o hemorràgics en el seu interior </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Proliferació fibroblàstica  fins arribar a la substitució del foc per teixit cicatricial </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Augment de la vascularització </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Infiltrat limfocitari i aparició de cèl·lules gegants a cos estrany, calcificacions i hemosiderina </li></ul></ul></ul></ul>
  28. 28. NECROSI GRASSA <ul><li>Nòdul o massa palpable </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Pot ser de consistència tova (pot confondre's amb un abscés) </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>En casos avançats la massa s’endureix i fins i tot s’envolta d’una estructura fibrosa que pot arribar a calcificar-se </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Possibilitat de confusió amb CA MAMA </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Massa de característiques irregulars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Possible adherència a la pell (localització superficial) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Microcalcificacions a la mamografia </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Dx dif  CITOLOGIA </li></ul></ul>
  29. 29. ECTASIA DUCTAL <ul><li>Procés poc freqüent que pot confondre's amb CA MAMA </li></ul><ul><ul><li>Dilatació dels conductes galactòfors a la zona subareolar, provocant distorsió dels mateixos </li></ul></ul><ul><ul><li>Espessament de les secrecions mamaries </li></ul></ul><ul><ul><li>Canvis en els teixits circumdants en forma de fibrosi i retracció </li></ul></ul>
  30. 30. ECTASIA DUCTAL <ul><li>Dones perimenopàusiques (50-60 a.) </li></ul><ul><ul><li>Antecedents de múltiples parts </li></ul></ul><ul><ul><li>NO RELACIÓ amb el tabac  a diferència de la Mastitis Periductal </li></ul></ul>
  31. 31. ECTASIA DUCTAL <ul><li>Massa periareolar palpable MAL definida que es pot acompanyar de: </li></ul><ul><ul><li>Secreció pel mugró espessa i blanquinosa (recorda pasta de dents i pot ser la primera manifestació) </li></ul></ul><ul><ul><li>Retracció cutània </li></ul></ul><ul><li>No acostuma a presentar ni dolor ni eritema </li></ul>
  32. 32. ECTASIA DUCTAL <ul><ul><li>La dilatació dels conductes i l'espessiment de les secrecions provoquen una intensa reacció inflamatòria granulomatosa crònica intersticial </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Restes granulars amb abundants macròfags carregats de lípids omplen els conductes dilatats i plens de detritus </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Intens infiltrat inflamatori limfocitari periductal e intraductal </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Abundants limfòcits, macròfags amb clar predomini de cèl·lules plasmàtiques </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Zones de fibrosi que poden provocar retracció de la pell i el mugró </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>NO observem Metaplàsia escamosa </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  33. 33. MASTITIS PERIDUCTAL vs ECTASIA DUCTAL <ul><li>MASTITIS PERIDUCTAL </li></ul><ul><ul><li>Dones joves (30a.) </li></ul></ul><ul><ul><li>Intensa inflamació periductal sobre ductes subareolars no molt dilatats </li></ul></ul><ul><ul><li>Metaplàsia epiteli ductal </li></ul></ul><ul><ul><li>Intensa relació amb el tabac </li></ul></ul><ul><li>ECTASIA DUCTAL </li></ul><ul><ul><li>Dones 50-60a. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dilatació ductal subareolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Menor inflamació periductal </li></ul></ul><ul><ul><li>No hi ha metaplàsia </li></ul></ul><ul><ul><li>Marcada dilatació </li></ul></ul><ul><ul><li>NO relació amb el tabac </li></ul></ul>
  34. 34. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Patologia molt freqüent en dones de mitjana edat (30 a 50 a.) </li></ul><ul><ul><li>30% de les dones manifesten símptomes en relació a aquesta patologia </li></ul></ul><ul><ul><li>Els canvis es poden arribar a detectar en >60% de les dones en estudis necròpsics </li></ul></ul>
  35. 35. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Origen desconegut: </li></ul><ul><ul><li>Patologia relacionada amb els canvis hormonals propis del cicle menstrual </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Major incidència en dones que segueixen tractament hormonal </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Es presentaria menys en dones que segueixen tractament anovulatori </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>NO s’ha pogut demostrar la relació amb el consum de xocolata, cafeïna o una dieta rica en greixos. </li></ul></ul></ul>
  36. 36. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>S’agruparia dins del grup de CANVIS MAMARIS NO PROLIFERATIUS </li></ul><ul><li>Alteracions morfològiques de la mama de característiques benignes </li></ul><ul><ul><ul><li>Generalment bilateral però amb predomini d’una mama </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Clínicament  mames irregulars i carregades de nòduls </li></ul></ul><ul><ul><li>Radiològicament  mama densa i amb quists </li></ul></ul>
  37. 37. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Mama que pot fer pensar en CA MAMA: </li></ul><ul><ul><li>Detecció de masses palpables </li></ul></ul><ul><ul><li>Zones denses i/o calcificades a la mamografia </li></ul></ul><ul><ul><li>Aparició de secreció pel mugró </li></ul></ul>
  38. 38. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><ul><li>Masses palpables: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Consistència augmentada de forma difusa i mal definida </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La majoria de les masses palpables corresponen a quists </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Abundant nodularitat que pot dificultar la detecció d’altres masses mamàries </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Son signes d’alarma si: </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Son solitaris </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Consistència ferma </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Fixats a plans profunds (no mòbils) </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  39. 39. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><ul><li>Calcificacions: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es troben freqüentment en quists i adenosis </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Formen grups que aixequen sospites a la mamografia </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Secreció pel mugró: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Pot ser unilateral i espontània </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>S’associa a la presència d’un quist </li></ul></ul></ul>
  40. 40. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Existeixen 3 patrons principals de canvis morfològics: </li></ul><ul><ul><li>Formació de quists </li></ul></ul><ul><ul><li>Fibrosi </li></ul></ul><ul><ul><li>Adenosi </li></ul></ul>
  41. 41. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Quists : </li></ul><ul><ul><li>Es formen per dilatació i desdoblament dels lobels </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La suma de quists dona altres de major tamany </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Contenen un líquid turbit semitranslúcid d’un color que va del marró a blau </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quists de cúpula blava </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>En els quists podem apreciar </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>projeccions papil·lars </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>calcificacions </li></ul></ul></ul>
  42. 42. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Quists : </li></ul><ul><ul><li>Es troben revestits per </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Epiteli atròfic pla </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules alterades amb metaplàsia apocrina </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Cèl·lules metaplàstiques apocrines (similars al epiteli apocrí de les glàndules sudorípares </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Nuclis rodons </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Citoplasma eosinòfil granular </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  43. 43. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Fibrosi : </li></ul><ul><ul><li>Freqüentment es produeix el trencament del quist amb alliberació del contingut a l’estroma </li></ul></ul><ul><ul><li>Això desencadena una resposta inflamatòria crònica i una fibrosi cicatricial de la zona </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquesta contribueix a la duresa de la mama a la palpació </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La punció de la zona ofereix una resistència característica (gomosa) </li></ul></ul></ul>
  44. 44. MALALTIA FIBROQUÍSTICA <ul><li>Adenosi : </li></ul><ul><ul><li>Augment del número d’acini per lobel </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>L’adenosi és una resposta normal de la mama durant l’embaràs i la lactància </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En el cas de la mastopatia fibrioquística, aquesta adenosi te lloc en dones no gestants en forma focal </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els acini a més es troben dilatats (blunt ductus adenosi) , però no habitualment dilatats (a diferència de l’adenosi esclerosant ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Poden trobar-se calcificacions a la llum dels acini </li></ul></ul></ul>
  45. 45. MALALTIA FIBROQUISTICA <ul><li>Classificació patològica </li></ul><ul><ul><li>Lesions no proliferatives : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>70% de biòpsies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sin risc de càncer. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Lesiones proliferatives sense atípia </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>26% biòpsies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Risc lleu </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Lesiones proliferatives amb atípies : </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>4% biòpsies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Risc 4,4 cops major de càncer </li></ul></ul></ul>
  46. 46. MASTOPATIA PROLIFERATIVA SENSE ATIPIA <ul><li>Proliferació de l’epiteli ductal i/o de l’estroma, sense anomalies cel·lulars suggerents de malignitat </li></ul><ul><ul><li>Lesions aïllades o en diferents localitzacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Genera zones de densitat radiològica , sense provocar quasi mai masses clínicament palpables </li></ul></ul><ul><ul><li>Poden presentar-se també com a secrecions pel mugró (manifestació habitual en el 80% dels papil·lomes  per isquèmia si és gran). </li></ul></ul>
  47. 47. MASTOPATIA PROLIFERATIVA SENSE ATIPIA <ul><li>Entitats més significatives: </li></ul><ul><ul><li>Hiperplàsia epitelial </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Presència de més de dos capes de teixit epitelial ductal, en diferent grau en funció de gravetat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Produeix obstruccions i distensions de conductes i lobels </li></ul></ul></ul>
  48. 48. MASTOPATIA PROLIFERATIVA SENSE ATIPIA <ul><li>Entitats més significatives: </li></ul><ul><ul><li>Adenosi esclerosant </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment del número d’acini per conducte terminal mantenint l’arquitectura lobel·lar normal. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Provoca la compressió i distorsió dels acinis afectats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Ocasionalment la fibrosi de l’estroma comprimeix completament les llums i dona aspecte de cordó sòlid, que pot recordar el patró d’un carcinoma invasiu </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  49. 49. MASTOPATIA PROLIFERATIVA SENSE ATIPIA <ul><li>Entitats més significatives: </li></ul><ul><ul><li>Lesió esclerosant complexa (cicatriu radial) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Lesió cicatricial estrellada amb un centre de glàndules atrapades en estroma hialinitzat  aspecte de CA invasiu irregular. </li></ul></ul></ul>
  50. 50. MASTOPATIA PROLIFERATIVA SENSE ATIPIA <ul><li>Entitats més significatives: </li></ul><ul><ul><li>Papil·loma intraductal </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Apareixen en dones de 50 a. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Es manifesten en el 70% dels casos com hemorràgia pel mugró. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Consistència tova. Múltiples nuclis fibrovasculars ramificats  eix de teixit conjuntiu recobert de cèl·lules luminals i mioepitelials </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Creixement a l’interior d’un conducte dilatat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Únics  Grans i localitzats en els sins galactòfors </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Múltiples 10% ( Papil·lomatosi )  més petits i loc. en la profunditat del sistema ductal </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>( FC de risc posterior de CA mama ). </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  51. 51. MASTOPATIA PROLIFERATIVA AMB ATIPIA <ul><li>Troballa casual d’una proliferació cel·lular, similar al CA DUCTAL in situ o al CA LOBEL·LAR in situ , SENSE CRITERIS quantitatius o qualitatius per fer aquests diagnòstics </li></ul><ul><ul><li>Hiperplàsia ductal atípica </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>5-17% de les biòpsies de mama </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Hiperplàsia lobel·lar atípica </li></ul></ul><ul><ul><ul><li><5 de les biòpsies de mama </li></ul></ul></ul>
  52. 52. FIBROADENOMA DE MAMA <ul><li>Lesió més freqüent a la mama de dona jove (20 a 35 a.) </li></ul><ul><ul><li>Nòdul únic d’aspecte esfèric u ovoide, petit (3 cm), unilateral, ben delimitat, però sense càpsula . </li></ul></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>20% dels casos poden ser múltiples </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Tumor benigne, però que cal observar amb cura: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>En ocasions pot presentar marcada proliferació epitelial amb atípies  Risc de desenvolupar CA MAMA. </li></ul></ul></ul>
  53. 53. FIBROADENOMA DE MAMA <ul><li>Dos patrons característics: </li></ul><ul><ul><li>Pericanalicular  proliferació de ductes amb epiteli de revestiment similar als ductes normals, envoltats d’una proliferació de teixit connectiu. </li></ul></ul><ul><ul><li>Intracanalicular  Creixement del teixit connectiu de forma focal i no concèntrica als ductes, que espitja l’epiteli cap el seu interior apareixen mamellons conjuntius revestits d’epiteli aplanat. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Nombroses variants en funció dels diferents canvis en l’estroma, des de aparença mixoide a hialinitzada </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Poden aparèixer calcificacions més o menys extenses </li></ul></ul></ul>

×