Your SlideShare is downloading. ×
Tema 16. Organització política d'Espanya i Catalunya (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 16. Organització política d'Espanya i Catalunya (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)

814
views

Published on

La democràcia. Les eleccions. Organització política i administrativa d'Espanya i de Catalunya

La democràcia. Les eleccions. Organització política i administrativa d'Espanya i de Catalunya

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
814
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • 01/04/13
  • Transcript

    • 1. Tema 16 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA I CATALUNYA (Geografia, ed. Vicens Vives, tema 16)INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ (BARCELONA) 2L (2n de batxillerat), curs 2011-2012 Professor: Rafael Palomero Caro
    • 2. 1. Les formes de govern. La democràcia 2
    • 3. Introducció Segons la forma de govern, les societats s’organitzen en: - Règims totalitaris - Règims democràtics - Règims intermedis (sistemes autoritaris, règimsliberals...) 3
    • 4. Formes d’organització política de l’Estat 4
    • 5. Formes d’organització de l’Estat Formes d’organització política de l’Estat 5
    • 6. 1.1. Els principis democràtics: la participacióLa democràcia comporta el dret de participació.Consisteix en:- intervenir de manera activa en l’organització política.- Poder expressar lliurement la pròpia opinió 6
    • 7. Què implica la participació? VIDEO: Les autoritats públiques informen. España 2012 Voluntat institucional d’escoltar. (Orales; 4:03 m) Cooperació i col·laboració. Els partits i coalicions han de canalitzar les orientacions ideològiques dels ciutadans. La sobirania la té el poble. La votació és secreta i personal. Febrer del 2013: Ada Colau, portaveu de la Plataforma dels afectats por les hipoteques (PAH), presenta al Congrés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para la modificació de la llei hipotecària 7
    • 8. 1.2. Espanya, un Estat democràtic 8
    • 9. Què és Espanya? Espanya és un Estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i el parlamentarisme.Com s’organitza? Espanya s’organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de llibertat i igualtat i que reconeix la participació ciutadana com a base dels seus principis democràtics
    • 10. La Constitució - La mort de Franco significà un canvi polític que va portar a la implantació d’un Estat social i democràtic, plasmat en la Constitució del 1978 - La Constitució recull les normes que regulen el govern d’Espanya iVIDEO:La transición garanteix els drets individuals i(5m) col·lectius a tots els espanyols.- La Constitució estableix que la sobiranianacional resideix en el poble espanyol. Per tant, elpoder es troba en mans dels ciutadans.
    • 11. Una democràcia parlamentària• Espanya és una monarquia parlamentaria: el cap d’Estat és el rei, però tant les lleis com el govern emanen del Parlament. Per tant, el rei regna però no governa• El rei és el símbol de l’Estat i el representa dins i fora del país, modera el funcionament de les institucions i s’ha d’atenir en tot a les normes que estableix la Constitució 11
    • 12. 1.3.La pràctica democràtica a Espanya 12
    • 13. 1.4. Les convocatòries electorals Tipus de convocatòries - Tot ciutadà espanyol major d’edat és convocat periòdicament per escollir els seus representants. - El ciutadà elegeix en quatre nivells territorials: Parlament Europeu, les Corts Generals, parlaments autonòmics i ajuntaments. 13
    • 14. El Parlament Europeu• Els ciutadans dels països de la UE elegeixen per votació 736 parlamentaris que constitueixen el parlament europeu.• Els membres del Parlament Europeu són escollits cada 5 anys.• Espanya té 54 eurodiputats, sent el cinquè país darrere d’Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit. 14
    • 15. Les Corts Generals(eleccions generals, legislatives o parlamentàries)• Els ciutadans elegeixen els representants al Congrés dels Diputats i al Senat.• En el Senat, els representants s’escullen per lliure elecció (llistes obertes) i per representació territorial (CCAA).• En el Congrès dels diputats, els representants s’escullen per sufragi universal (llistes tancades). El Congrés elegeix el cap de govern. 15
    • 16. x 16
    • 17. Parlaments autonòmics(eleccions autonòmiques o regionals) • Els ciutadans elegeixen els diputats del Parlament autonòmic respectiu. • El nombre de diputats varia segons el nombre d’habitants de la comunitat. 17
    • 18. Els ajuntaments (eleccions municipals)• Els habitants dels pobles/ciutats d’Espanya elegeixen cada 4 anys els membres de l’ajuntament (regidors).• Els regidors elegeixen l’alcalde. 18
    • 19. 2.La divisió de poders 19
    • 20. 2.1 eL poder LegisLatiu• Resideix al Parlament (també anomenat Corts Generals)• Es tracta d’un sistema bicameral dividit en Congrés dels Diputats i Senat 20
    • 21. El Congrés dels Diputats (o cambra baixa)Funcions:o Reuneix els representants dels ciutadans espanyols• Discuteix i aprova o deroga les lleis• Exerceix el control sobre el poder executiu• Aprova els pressupostos generals• Elegeix el President del govern 21
    • 22. • Els diputats i diputades s’elegeixen per mitjà d’eleccions legislatives, on hi concorren partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors.• Actualment el Congrés està format per 350 membres. Es distribueixen de la manera següent: Un mínim de dos representants per cada província, més un de Ceuta i un de Melilla Els 248 diputats restants es distribueixen de manera proporcional a la població de cada província. 22
    • 23. La campanya electoral• Cada opció política manifesta les seves propostes i els seus plantejaments 23
    • 24. La llei electoral Es vota per províncies, és a dir, la província és la circumscripció electoral. La llei electoral vigent a Espanya és la llei d’Hondt.Video: llei d’Hondt (1:40 m)http://www.youtube.com/watch?v=lXpK1f928Ik&feature=endscreen&NR=1Video: Quequicom. Votem? (31:29m)http://www.youtube.com/watch?v=QvmJGhWtIx8 24
    • 25. • Una vegada constituït el Congrés, el rei proposa un president del govern, que és votat al Parlament després de presentar el seu programa. 25
    • 26. El president designa els ministres del seu equip degovern, que, un cop proposats, són nomenats pel rei. 26
    • 27. El Senat (o cambra alta)• És una cambra de representació territorial• La seva funció principal és la de revisar les propostes legislatives del Congrés.• També està facultat per denegar o autoritzar els tractats internacionals.• A la pràctica, el Senat no té competències pròpies. Sovint s’ha proposat la seva supressió. 27
    • 28. Formació del Senat• Cada comunitat autònoma designa un senador, i un altre més per cada milió d’habitants de la comunitat.• Sistema d’elecció: llistes obertes. Els votants elegeixen tres noms de cada llista i els més votats seran senadors.• A cada província s’elegeixen quatre senadors, i a les províncies insulars, 3 per cada illa gran i 1 per cada illa petita. 28
    • 29. 2.2. PODER EXECUTIUEl Govern està format per: President Ministres 29
    • 30. El Govern és l’organisme del poder executiuque s’encarrega de:- dirigir la política de l’Estat.- administrar-ne els recursos.- establir la defensa nacional i les relacions exteriors.- executar les lleis.- promulgar decrets. 30
    • 31. 2.3. PODER JUDICIAL• El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és l’òrgan de govern suprem dels jutjats i tribunals que integren el poder judicial. 31
    • 32. Hi estan subordinats el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els Tribunals Superiors de Justícia (un a cada comunitat autònoma)La seva funció principal consisteix en garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial.De fet, és un organisme molt dependent del poder executiu i dels partits polítics, com passa amb els altres tribunals importants. 32
    • 33. La constitució del 1978 va reconèixer Espanya com un Estat unitari no centralista, i va establir que les nacionalitats i les regions disposessinCondició juridicopolítica daquelles Condició juridicopolítica daquelles d’un principientitats o daquells organismes que, entitats o daquells organismes que, d’autonomia.dins lestructura constitucional dun dins lestructura constitucional dunestat, tenen la facultat de governar-se estat, tenen la facultat de governar-se VIDEO: comunidades autónomas 33 (2;04)mper les seves pròpies lleis. per les seves pròpies lleis.
    • 34. • Cada comunitat està regida per un estatut, en el qual s’estableixen les característiques del Parlament, el Govern i l’Administració pública autonòmica, i pel qual es negocia amb el govern central les competències a gestionar i el finançament. 34
    • 35. • Segons el que preveuen la Constitució i els estatuts, les Corts deleguen en les comunitats autònomes part de la seva sobirania (competències transferides). • Les comunitats posseeixen algunes competències plenes (organització de la sanitat i l’educació), i d’altres de compartides amb l’Estat (administració jurídica, legislació laboral i gestió d’infraestructures). 35
    • 36. Assemblea o parlament President autonòmic Govern (president i consellers) Aprova lleis i • Representa la Executa i fa pressupostos; comunitat i en complir les també controla forma i dirigeix el lleis. l’acció del govern govern. autonòmic. • És elegit per el Les comunitats autònomes tenen parlament competències molts autonòmic i escasses quant al nomenat pel rei. poder judicial 36
    • 37. 3.2. El poder local: l’administració municipal i provincial (Apartat procedent d’un PDF penjat per Jordi Manero a Slideshare. Gràcies, Jordi.)- La Constitució de 1978 estableix que Espanya és un “Estatunitari, amb autonomia de les nacionalitats i les regions”.- LEstat és unitari, ja que la unitat nacional és un principisuprem de la constitució, però a la vegada és descentralitzat, jaque el principi d’autonomia s’aplica a tots els nivells(autonòmic, provincial i municipal).- El títol VIII de la Constitució, “sobre l’organització territoriald’Espanya”, estableix que Espanya s’organitza territorialment enmunicipis, províncies i comunitats autònomes.- Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública:la local, lautonòmica i la central. 37
    • 38. Les provínciesDivisió provincial de Javier de Burgos de 1833, basada en criteris topogràfics id’extensió i població homogènia. Aquesta divisió s’ha mantingut amb pocscanvis fins l’actualitat (el canvi més important: divisió de Canàries en duesprovíncies). Mireu el mapa de Catalunya a veure si trobeu algun canvi!. 38
    • 39. La província és una “entitat local amb personalitatjurídica pròpia, determinada per l’agrupació demunicipis”.Actualment les províncies:1) Són la divisió territorial de ladministracióperifèrica delEstat.2) Són lentitat local de rang més alt.3) Són lacircumscripcióelectoral de lEstat. 39
    • 40. Les províncies són la divisió territorial deladministració perifèrica de lEstat. Ésa dir, és la divisió territorial perquèl’administració central de l’Estat puguicomplir les seves activitats.Cal recordar que l’Estat central exerceixles competències exclusives sobre 32matèries, com ara emigració, defensa,hisenda general..., de les quals s’encarregael subdelegat del govern a cada província(antic governador provincial).Les Delegacions i Subdelegacions del Delegació del GobiernoGovern i dels diferents ministeris són a Barcelonaòrgans de l’Administració central del’Estat que tenen un marc d’actuacióprovincial. 40
    • 41. Les diputacions provincialsLes províncies també són lentitat dadministració local de rang més elevat. Ha decooperar amb els municipis a través de les diputacions provincials. Del governde les províncies sencarreguen les diputacions provincials o d’altres corporacionsde caràcter representatiu.La diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter representatiu i d’eleccióindirecta. És formada pels diputats provincials, triats pels càrrecs municipals de laprovíncia.La diputació provincial coordina els serveis municipals, ajuda als municipis demenor capacitat econòmica i presta serveis públics supramunicipals. Per tal decomplir aquestes funcions, municipis i diputacions es nodreixen fonamentalmentde tributs propis i de la participació en els de l’Estat i les CCAA. 41
    • 42. Per últim, a Espanya les províncies també tenen una funcióelectoral, ja que són circumscripcions electorals 42 Distribució d’escons per província, 2012
    • 43. Els municipis- Els municipis són “lens menor territorial primari”. La constituciógaranteix l’autonomia dels municipis, que tenen personalitat jurídicaplena.- Els ajuntaments governen i administren els municipis. Sónformats pels regidors (aquests varien en funció dels habitants)elegits per tots els empadronats en el municipi, majors d’edat.- Els regidors elegeixen l’alcalde.- El terme municipal és el territori on exerceix les seves funcions. -- Les competències dels ajuntaments es centren bàsicament enl’ordenació territorial, la seguretat en llocs públics, el transportd’abast municipal, la salubritat, obres i serveis i la protecció delmedi ambient. 43
    • 44. Així, són competències dels municipis: - Organitzar ladministració pública municipal - Recaptar i administrar els ingressos municipals - Atorgar llicències (en les seves competències) - Lordenació territorial i lurbanisme - Lenllumenat públic - La recollida de residus i la neteja - La gestió dels cementiris - La gestió dels mercats - El control del trànsit dins el terme municipal - El transport públic - Fomentar les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives...Es poden crear mancomunitats de municipis, amb la finalitat decompartir serveis i despeses. 44
    • 45. Mapa dels termes municipals de Catalunya (2007) Hi ha potser massa municipis? Molts experts opinen que s’haurien de reduir, ja que molts petits municipis no tenen capacitat per gestionar els seus serveis 45
    • 46. Altres entitats territorials- A banda de municipis i províncies, també existeixen altres entitatsterritorials locals.- Poden donar-se mancomunitats de municipis i corporacionsmetropolitanes.-A les illes, existeixen els cabildos (Canàries) i els consells insulars(Balears).- A Catalunya existeixen les comarques (el consell comarcal és unorganisme de coordinació dels municipis, amb poques funcions degovern efectives). Altres comunitats autònomes també han establertdivisions comarcals.. 46
    • 47. 4. L’organització politicoadministrativa de Catalunya4.1. L’establiment de l’autonomia políticaL’ESTATUT DEL 1932 La proclamació de la segonaRepública i l’aprovació de laConstitució del 1931 van fer possibleel reconeixement autonòmic delgovern de Catalunya. 47
    • 48. • Catalunya, regió autonòmica dins de l’Estat espanyol• Llengües oficials: català i castellà• La Generalitat obtenia competències plenes respecte al dret civil català i al règim administratiu. VIDEO: l’Estatut de Núria (1931) 54:03 minuts http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25233 48
    • 49. PROJECTES INICIALS “Catalunya és un Oficialitat única Estat autònom de la llengüa dins la República catalana Espanyola”El projecte va ser aprovat per referèndum l’agost del 1931 pel 99,4% de votants REDACTATS FINALS “Espanya és un Estat Cooficialitat del integral, compatible català i castellà amb l’autonomia dels municipis i regions” 49
    • 50. • L’Estatut del 1932 va ser suprimit pel general Franco.• En el període de transició demogràfica, la demanda d’autonomia prengué força amb l’Assemblea de Catalunya. 50
    • 51. Els Estatuts de 1979 i 2006• L’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 reconeixia aquesta com una nacionalitat, i la Generalitat com la institució política de l’autogovern.• Atorgava al català el caràcter d’idioma oficial, juntament amb el castellà.• Plantejava la possibilitat de disposar una policia pròpia. 51
    • 52. • 2003. Reforma de l’Estatut d’Autonomia per adaptar-lo a les noves necessitats de la Catalunya actual. Debat al Congrés dels Diputats 18/6/2006: el nou Estatut va ser aprovat en referèndum -Catalunya és una nació. -Ampliació de les competències de la Generalitat. -Estableix nous principis de finançament autonòmic.Posteriorment, el Tribunal Constitucional va retallar notablement el nouestatut, la qual cosa va contribuir a l’augment de l’independentisme VIDEO: Resultats del referèndum de l‘Estatut del 2006 (1:34m) http://www.youtube.com/watch?v=tQhCBdO2pC0 52
    • 53. 4.2 Les institucions de lautogovern de Catalunya: la Generalitat La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què sorganitza políticament lautogovern de Catalunya. Integra el Parlament, el President i el Govern. 53
    • 54. El ParlamentExerceix la funció legislativa, és lencarregat daprovar pressupostos de laGeneralitat i de controlar i impulsar lactivitat política i de govern.Al Parlament està representada la democràcia catalana. Videos. El Parlament de Catalunya (1, 7:29 m.; 2: m). http://www.youtube.com/watch?v=K1z4HjVK2Gk/ http://www.youtube.com/watch?v=U6NaT3NCVtw 54
    • 55. El President de la Generalitat És elegit pel Parlament entre els seus membres. Ès la representació més alta de la Generalitat Ès el cap responsable del Consell Executiu. Ostenta la representació ordinària de lEstat a Catalunya. 55
    • 56. El Consell executiu- També és anomenat Govern de la Generalitat.- És la institució que dirigeix la política ilAdministració de la Generalitat de Catalunya.- Està format per diversos consellers. 56
    • 57. 4.3. Els poders efectius de la Generalitat Título 57
    • 58. • LEstatut dAutonomia de Catalunya estableix que la Generalitat de Catalunya té tres tipus de competències. – Exclusives. – Concurrents. – Compartides. 58
    • 59. Competències de la Generalitat a lEstatut dAutonomia de Catalunya (2006)Article 27. CulturaCorrespon a la Generalitat la competència exclusiva enmatèria de cultura. Aquesta competència exclusivacomprèn en tot cas les activitats artístiques i culturals, quees porten a terme a Catalunya (…)Article 131. EducacióCorrespon a la Generalitat la determinació dels contingutseducatius del primer cicle de leducació infantil i laregulació dels centres en què simparteix aquest cicle, itambé la definició de les plantilles del professorat i de les 59titulacions i les especialitzacions de la resta del personal…
    • 60. • Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions.Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal dinterès general (…)• Article 143. Llengua pròpiaCorrespon a la Generalitat de Catalunyala competència exclusiva en matèria dellengua pròpia, que inclou, en tot cas,la determinació de labast, els usos i els efectes jurídics de 60 la seva oficialitat, i també la normalització
    • 61. • Competències exclusives: – Urbanisme. – Organització de les institucions dautogovern. – Ordenació del territori. – Explotació dels recursos hidràulics. – Obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports. La Constitució Espanyola exerceix el control dalguns daquests temes. 61
    • 62. La Generalitat també té capacitat dactuació sobre:•-Regulació del crèdit.•-Banca.•-Assegurances.•-Mineria i energia.•-Protecció del medi ambient. La Generalitat ... •… Connecta laplicació dels convenis internacionals en les àrees sobre les quals exerceix la competència. •… Té capacitat legal de signar acords amb altres comunitats autònomes de lEstat. VIDEO: traspàs de rodalies (2:10 m.)62 http://www.youtube.com/watch?v=2ItDeYo8PtM
    • 63. Ingressos de la Generalitat de Catalunya• De l‘administració central de l’Estat.• Taxes i impostos propis.• Deute públic.• Crèdits.La manca d’ingressos propis suficients i, per tant, ladependència financera de l’Administració central del’Estat, redueix l’autogovern de Catalunya de maneraextraordinària. De fet, la negativa de l’Administració central areduir el dèficit fiscal de Catalunya és un dels factorsque més han influït en la pujada de 63l’independentisme entre la població catalana els
    • 64. 4.4. Organització territorial de Catalunya 64
    • 65. Províncies Barcelona Tarragona Lleida Girona 65
    • 66. Comarques Ens local decaràcter territorial,format perlagrupació demunicipis 38 comarques(Segona República) Més tres comarquesafegides el 1988 66
    • 67. Municipis Resultat delorganització decomunitats veïnals 231 221 311 946 municipis 184 67
    • 68. Organització territorial Províncies  Un o més nuclis de població Comarques sense ajuntament propi, que es regeixen conjuntament per Municipis una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un presidentEntitats municipalsdescentralitzades 68
    • 69. Vegueries icomarques 69
    • 70. 5. Els contrastos territorials: antecedents històrics5.1. ELS CONDICIONANTS DEL MEDI FÍSIC Gran diversitat regional, tant climàtica com edafològica (sòls) 70
    • 71. Què va canviar amb la revolució industrial? Abans de la revolució: - Blat, vinya i olivera. - Ramaderia extensiva. Després: - Mineria - Indústria textil 71
    • 72. 5.2. Dualitat centre-perifèria Al centre de la península hi havia un gran estancament. A Catalunya i al País Basc hi havia una burgesia industrial poderosa. Política proteccionista. 72
    • 73. 5.3. Economia i demografia La indústria enfonsa lartesania i la gent se’n va a la perifèria. Augmenta el creixement vegetatiu però no la riquesa; aixó provoca més emigració. 73
    • 74. Primer terç del segle XX: tres àrees econòmiques - Pols dindustrialització (Madrid, Barcelona i Bilbao). - Àrees próximes als pols (d’on procedien els immigrants). - Espais sense modernitzar (emigració a Amèrica). 74
    • 75. 75
    • 76. 76
    • 77. 6. POLÍTIQUES D’ORDENACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA 6.1. Diagnosi territorial: cap a la dispersió de la poblacióA partir de l’ últim terç del segle XX, s’ha produït una dispersió enl’ocupació urbana del territori de Catalunya (residencial, industrial oterciària), cada vegada més dispersa i de molt baixa densitat. Conseqüències de la dispersió territorial-Enorme increment de l’ocupació del sòl, del cost dels serveis i delconsum energètic.-Fragmentació dels espais naturals i empobriment dels valorspaisatgístics.-Increment de la necessitat de desplaçament de la població isobrecàrrega de les xarxes de transport.-Empobriment de la vida urbana.-Banalització del paisatge (pèrdua de diversitat, de qualitat id’identitat).
    • 78. 6.2. Principis i objectius de l’ordenació territorialElaborar i aplicar uns plans d’ordenacióterritorial i urbanística per corregir: - La dispersió urbana - L’especialització funcional - La segregació social 78
    • 79. El planejament territorial• Pla Territorial General de Catalunya: – Sistema d’espais oberts – Sistema d’assentaments – Sistema d’infraestructures 79
    • 80. El planejament urbanísticPla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) POUM de Mollet del80
    • 81. Plans Directors Urbanístics (PDU) PDU d’Igualada 81
    • 82. Planejament urbanístic 82
    • 83. Planejament sectorialPla de les infraestructures de transport 83 i