• Like
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

  • 334 views
Published

Lèxic: definició i imatge de cada terme

Lèxic: definició i imatge de cada terme

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
334
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Mireia Damont, Cristina Martín i Aarón Prades (2L. Geografia) INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona. Novembre del 2013 Professor: Rafael Palomero Caro
  • 2. Nucli de població que es diferencia d’altres menors per criteris variables, entre els quals figuren el nombre d’habitants, la densitat de població, la continuïtat dels edificis i l’activitat professional dels seus habitants (on predominen els sectors terciari i/o secundari).
  • 3. Manera en què s’agrupen els assentaments de població. Pot ser dispers o concentrat, rural o urbà.
  • 4. Agent urbà que promou la construcció i la venda d’habitatges o naus industrials. Fa d’intermediari entre els propietaris del sòl i els compradors o usuaris finals.
  • 5. Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn.
  • 6. Preu d’un bé al mercat.
  • 7. Aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o complir una utilitat.
  • 8. Grup organitzat per defensar interessos comuns i influir en les decisions dels poders públics.
  • 9. 1. Procés de concentració creixent de la població en les ciutats i de generalització del mode de vida urbà. 2. Procés de transformació progressiva d’un territori rural en una zona urbana. Àrees urbanes el 2008
  • 10. Urbanització (2) 3. Zona urbana construïda al bell mig d’un territori rural o forestal.
  • 11. Percentatge de la població total d’un país que viu en ciutats.
  • 12. Volum de construcció que permet un pla urbanístic; quantitat de cases o de pisos que es poden construir en un solar determinat.
  • 13.   Entitat administrativa bàsica de l’administració local de molts països, que exerceix la seva autoritat sobre un territori constituït, habitualment, per un nucli de població i el territori que l’envolta. En alguns països o territoris, l’agrupació de diferents municipis constitueix una unitat administrativa local superior, que rep diferents noms (comarca, cantó...). Municipis de la comarca del Bages
  • 14. Territori sobre el qual exerceix la seva autoritat un municipi. Termino municipal aranjuez Terme municipal d’Aranjuez (Madrid)
  • 15. Organisme de govern d’un municipi, integrat per l’alcalde i els regidors Ajuntament de Barcelona
  • 16. President de l'ajuntament i cap de l'administració municipal. Xavier Trias, alcalde de Barcelona (2013)
  • 17. Membre d'un ajuntament, especialment el que no exerceix cap altre càrrec municipal.( Eduard freixedes) Un regidor pren possessió del càrrec a l’ajuntament de Banyoles (octubre del 2011)
  • 18. Ciència o disciplina que intenta l’ordenació racional de l’espai urbà i del creixement futur de la ciutat.
  • 19. Acció d’assignar un ús urbanístic concret de cada porció de sòl: residencial, industrial, agrícola, de serveis.
  • 20. Categoria que té cada part del territori municipal segons el pla urbanístic i en relació amb el procés d’urbanització: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable i sistemes generals.
  • 21. Programació i planificació dels recursos econòmics i humans d’un espai geogràfic concret, que es realitza per aprofitar-los al màxim i afavorir un creixement equilibrat d’aquest territori en el futur, especialment des del punt de vista econòmic i urbanístic.
  • 22. Document tècnic, que té una dimensió política i una dimensió legal, on s’apleguen totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat, assignant usos del sòl a cada zona del terme municipal.
  • 23. Document tècnic que permet actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat, ja siguin barris sencers o espais més petits.
  • 24. Sòl que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, i que disposa de subministrament d’aigua i electricitat, clavegueram, etc.
  • 25. Terreny que en un futur més o menys imminent podrà ser urbanitzat i s’hi podrà construir fins a conformar sòl urbà i considerar-lo part de la ciutat.
  • 26. Sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera.
  • 27. Lloc concret d’assentament del nucli originari d’una ciutat (pot ser un turó, illa, meandre, etc.). Còrdova (Andalusia)
  • 28. Lloc geogràfic que ocupa un nucli urbà respecte de la regió on es troba situat.
  • 29. Disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una ciutat.
  • 30. Plànol caracteritzat per un conjunt aparentment caòtic d’edificis alts i sense cap ordre determinat, amb carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós. Al món occidental aquest tipus de plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats, és a dir, amb i fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval. Santiago de Compostela
  • 31. Nucli urbà antic que actualment constitueix un centre de turisme cultural, gràcies a haver conservat la morfologia i el patrimoni artístic del període preindustrial. Sovint, l’ús turístic ha expulsat a la major part dels residents anteriors. Barcelona: El Barri gòtic
  • 32. Plànol d’un barri o ciutat planificat, els carrers principals del qual s’ordenen traçant radis que parteixen d’un centre, de manera que el creixement urbà es realitza mitjançant cercles concèntrics. Palmanova (Itàlia)
  • 33. Plànol d’un barri o ciutat planificat, caracteritzat per carrers rectilinis, que es tallen perpendicularment, i illes de cases de forma quadrangular. Castrum romà
  • 34. Nucli urbà sorgit per iniciativa d’alguna autoritat pública, que compta habitualment amb un pla ortogonal. Monpazier, una bastida francesa
  • 35. A l'edat mitjana, nucli de població nou sorgit per decisió d’una autoritat, normalment amb plànol ortogonal; també, nucli urbà format al voltant d'una ciutat o vila emmurallada
  • 36. Àrea urbana residencial de baixa densitat, dotada d’extensos espais oberts i d’àmplies zones verdes, tant públiques com privades, ocupada bàsicament per habitatges unifamiliars.
  • 37. Zona urbana amb una funció purament residencial, els habitants de la qual s’han de traslladar a altres zones urbanes per treballar. Aquesta expressió s’utilitza habitualment, amb un sentit pejoratiu, per referir-se a les barriades de blocs de pisos de la perifèria de les grans ciutats.
  • 38. Model bàsic d’arquitectura i d’urbanisme característic de les ciutats del segle XX, sorgit com a reacció contra la proposta de ciutat-jardí i com a solució als problemes de la ciutat industrial. La constitueixen grans blocs de pisos (amb habitatges homogenis i estandarditzats), envoltats d’àmplies amb zones verdes comunitàries i equipaments col·lectius. Hi té un paper preponderant la racionalitat i funcionalitat, és a dir, la intenció de construir una ciutat més útil que bonica.
  • 39. Activitats que es realitzen en una ciutat per satisfer les necessitats dels habitants del territori on arriba la seva àrea d’influència.
  • 40. Zona urbana ocupada exclusivament per habitatges (al llenguatge comú, aquesta expressió s’utilitza sovint, encara que incorrectament, per referir-se a una zona residencial de classe alta).
  • 41. Part més antiga d’una ciutat, sorgida al voltant del seu emplaçament originari.
  • 42. 1. Zona central d’una gran ciutat on es concentren les institucions dirigents de l’activitat econòmica urbana (borsa, bancs, grans empreses, companyies d’assegurances...). 2. Barri o districte financer d’una gran ciutat.
  • 43. Ciutat que presenta una estructura i una trama urbana denses i contínues; és una ciutat cohesionada socialment, que genera espais de sociabilitat, crea un territori urbà amb proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia la trobada d'activitats i permet el desenvolupament de la vida en comunitat.
  • 44. Model de creixement urbà actual, basat en l’ús intensiu de l’automòbil, que fa possible la dispersió de les àrees i activitats urbanes en una regió cada vegada més extensa, dins la qual es creen zones amb funcions especialitzades.
  • 45. Estadi actual de l’evolució urbana als països desenvolupats, caracteritzat pel predomini del sector terciari dins les ciutats i la disminució progressiva (o fins i tot la desaparició) de les activitats industrials.
  • 46. Branca del sector terciari que inclou companyies de serveis molt especialitzades, dedicades sobretot a les necessitats de les empreses més que no pas de les persones.
  • 47. Nucli industrial situat fora del nucli urbà, que normalment ha estat planificat per fomentar-hi la localització de les indústries.
  • 48. Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
  • 49. Moviments de circulació de persones i mercaderies que es produeixen dins d’una ciutat o entre una ciutat i el seu territoris d’influència.
  • 50. Distribució de la població en zones diferents d’una ciutat segons les seves característiques econòmiques, socials, ètniques, culturals o d’altres tipus.