Your SlideShare is downloading. ×
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

466

Published on

Lèxic: definició i imatge de cada terme

Lèxic: definició i imatge de cada terme

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
466
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Mireia Damont, Cristina Martín i Aarón Prades (2L. Geografia) INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ. Barcelona. Novembre del 2013 Professor: Rafael Palomero Caro
  • 2. Nucli de població que es diferencia d’altres menors per criteris variables, entre els quals figuren el nombre d’habitants, la densitat de població, la continuïtat dels edificis i l’activitat professional dels seus habitants (on predominen els sectors terciari i/o secundari).
  • 3. Manera en què s’agrupen els assentaments de població. Pot ser dispers o concentrat, rural o urbà.
  • 4. Agent urbà que promou la construcció i la venda d’habitatges o naus industrials. Fa d’intermediari entre els propietaris del sòl i els compradors o usuaris finals.
  • 5. Valor afegit que el preu del sòl o d’un habitatge pot arribar a obtenir gràcies a la situació i a les millores de l’entorn.
  • 6. Preu d’un bé al mercat.
  • 7. Aptitud que té un bé per satisfer unes necessitats o complir una utilitat.
  • 8. Grup organitzat per defensar interessos comuns i influir en les decisions dels poders públics.
  • 9. 1. Procés de concentració creixent de la població en les ciutats i de generalització del mode de vida urbà. 2. Procés de transformació progressiva d’un territori rural en una zona urbana. Àrees urbanes el 2008
  • 10. Urbanització (2) 3. Zona urbana construïda al bell mig d’un territori rural o forestal.
  • 11. Percentatge de la població total d’un país que viu en ciutats.
  • 12. Volum de construcció que permet un pla urbanístic; quantitat de cases o de pisos que es poden construir en un solar determinat.
  • 13.   Entitat administrativa bàsica de l’administració local de molts països, que exerceix la seva autoritat sobre un territori constituït, habitualment, per un nucli de població i el territori que l’envolta. En alguns països o territoris, l’agrupació de diferents municipis constitueix una unitat administrativa local superior, que rep diferents noms (comarca, cantó...). Municipis de la comarca del Bages
  • 14. Territori sobre el qual exerceix la seva autoritat un municipi. Termino municipal aranjuez Terme municipal d’Aranjuez (Madrid)
  • 15. Organisme de govern d’un municipi, integrat per l’alcalde i els regidors Ajuntament de Barcelona
  • 16. President de l'ajuntament i cap de l'administració municipal. Xavier Trias, alcalde de Barcelona (2013)
  • 17. Membre d'un ajuntament, especialment el que no exerceix cap altre càrrec municipal.( Eduard freixedes) Un regidor pren possessió del càrrec a l’ajuntament de Banyoles (octubre del 2011)
  • 18. Ciència o disciplina que intenta l’ordenació racional de l’espai urbà i del creixement futur de la ciutat.
  • 19. Acció d’assignar un ús urbanístic concret de cada porció de sòl: residencial, industrial, agrícola, de serveis.
  • 20. Categoria que té cada part del territori municipal segons el pla urbanístic i en relació amb el procés d’urbanització: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable i sistemes generals.
  • 21. Programació i planificació dels recursos econòmics i humans d’un espai geogràfic concret, que es realitza per aprofitar-los al màxim i afavorir un creixement equilibrat d’aquest territori en el futur, especialment des del punt de vista econòmic i urbanístic.
  • 22. Document tècnic, que té una dimensió política i una dimensió legal, on s’apleguen totes les disposicions i propostes relacionades amb el creixement i l’evolució de la ciutat, assignant usos del sòl a cada zona del terme municipal.
  • 23. Document tècnic que permet actuar amb més detall sobre zones concretes de la ciutat, ja siguin barris sencers o espais més petits.
  • 24. Sòl que ja està construït, urbanitzat i amb el traçat dels carrers, i que disposa de subministrament d’aigua i electricitat, clavegueram, etc.
  • 25. Terreny que en un futur més o menys imminent podrà ser urbanitzat i s’hi podrà construir fins a conformar sòl urbà i considerar-lo part de la ciutat.
  • 26. Sòl que no podrà ser mai urbanitzat ni s’hi podrà edificar de cap manera.
  • 27. Lloc concret d’assentament del nucli originari d’una ciutat (pot ser un turó, illa, meandre, etc.). Còrdova (Andalusia)
  • 28. Lloc geogràfic que ocupa un nucli urbà respecte de la regió on es troba situat.
  • 29. Disposició del conjunt de carrers, places i avingudes d’una ciutat.
  • 30. Plànol caracteritzat per un conjunt aparentment caòtic d’edificis alts i sense cap ordre determinat, amb carrers estrets i irregulars amb un traçat tortuós. Al món occidental aquest tipus de plànol coincideix amb la part antiga de les ciutats, és a dir, amb i fa referència a la ciutat preindustrial d’origen romà o medieval. Santiago de Compostela
  • 31. Nucli urbà antic que actualment constitueix un centre de turisme cultural, gràcies a haver conservat la morfologia i el patrimoni artístic del període preindustrial. Sovint, l’ús turístic ha expulsat a la major part dels residents anteriors. Barcelona: El Barri gòtic
  • 32. Plànol d’un barri o ciutat planificat, els carrers principals del qual s’ordenen traçant radis que parteixen d’un centre, de manera que el creixement urbà es realitza mitjançant cercles concèntrics. Palmanova (Itàlia)
  • 33. Plànol d’un barri o ciutat planificat, caracteritzat per carrers rectilinis, que es tallen perpendicularment, i illes de cases de forma quadrangular. Castrum romà
  • 34. Nucli urbà sorgit per iniciativa d’alguna autoritat pública, que compta habitualment amb un pla ortogonal. Monpazier, una bastida francesa
  • 35. A l'edat mitjana, nucli de població nou sorgit per decisió d’una autoritat, normalment amb plànol ortogonal; també, nucli urbà format al voltant d'una ciutat o vila emmurallada
  • 36. Àrea urbana residencial de baixa densitat, dotada d’extensos espais oberts i d’àmplies zones verdes, tant públiques com privades, ocupada bàsicament per habitatges unifamiliars.
  • 37. Zona urbana amb una funció purament residencial, els habitants de la qual s’han de traslladar a altres zones urbanes per treballar. Aquesta expressió s’utilitza habitualment, amb un sentit pejoratiu, per referir-se a les barriades de blocs de pisos de la perifèria de les grans ciutats.
  • 38. Model bàsic d’arquitectura i d’urbanisme característic de les ciutats del segle XX, sorgit com a reacció contra la proposta de ciutat-jardí i com a solució als problemes de la ciutat industrial. La constitueixen grans blocs de pisos (amb habitatges homogenis i estandarditzats), envoltats d’àmplies amb zones verdes comunitàries i equipaments col·lectius. Hi té un paper preponderant la racionalitat i funcionalitat, és a dir, la intenció de construir una ciutat més útil que bonica.
  • 39. Activitats que es realitzen en una ciutat per satisfer les necessitats dels habitants del territori on arriba la seva àrea d’influència.
  • 40. Zona urbana ocupada exclusivament per habitatges (al llenguatge comú, aquesta expressió s’utilitza sovint, encara que incorrectament, per referir-se a una zona residencial de classe alta).
  • 41. Part més antiga d’una ciutat, sorgida al voltant del seu emplaçament originari.
  • 42. 1. Zona central d’una gran ciutat on es concentren les institucions dirigents de l’activitat econòmica urbana (borsa, bancs, grans empreses, companyies d’assegurances...). 2. Barri o districte financer d’una gran ciutat.
  • 43. Ciutat que presenta una estructura i una trama urbana denses i contínues; és una ciutat cohesionada socialment, que genera espais de sociabilitat, crea un territori urbà amb proximitat dels seus ciutadans als serveis, propicia la trobada d'activitats i permet el desenvolupament de la vida en comunitat.
  • 44. Model de creixement urbà actual, basat en l’ús intensiu de l’automòbil, que fa possible la dispersió de les àrees i activitats urbanes en una regió cada vegada més extensa, dins la qual es creen zones amb funcions especialitzades.
  • 45. Estadi actual de l’evolució urbana als països desenvolupats, caracteritzat pel predomini del sector terciari dins les ciutats i la disminució progressiva (o fins i tot la desaparició) de les activitats industrials.
  • 46. Branca del sector terciari que inclou companyies de serveis molt especialitzades, dedicades sobretot a les necessitats de les empreses més que no pas de les persones.
  • 47. Nucli industrial situat fora del nucli urbà, que normalment ha estat planificat per fomentar-hi la localització de les indústries.
  • 48. Descomposició de la ciutat en zones segons usos i densitats.
  • 49. Moviments de circulació de persones i mercaderies que es produeixen dins d’una ciutat o entre una ciutat i el seu territoris d’influència.
  • 50. Distribució de la població en zones diferents d’una ciutat segons les seves característiques econòmiques, socials, ètniques, culturals o d’altres tipus.

×