Manual produccio eco_llavors
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Manual produccio eco_llavors

on

  • 704 views

 

Statistics

Views

Total Views
704
Views on SlideShare
666
Embed Views
38

Actions

Likes
2
Downloads
5
Comments
3

2 Embeds 38

http://pinterest.com 28
http://www.pinterest.com 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Manual produccio eco_llavors Manual produccio eco_llavors Presentation Transcript

  • Manual de producció ecològica de llavors i planter d’hortícoles Manual de producció ecològica de llavors i planter d’hortícolesAquest projecte està subvencionat pel programade Projectes Innovadors d’acord amb l’ordreTRE/293/2010 i està patrocinat pelServei d’Ocupació de Catalunya icofinançat pel Fons Social Europeu.
  • Publicació realitzada en el marc del projecte Llavorae.cat, subvencionat pel programa deProjectes Innovadors d’acord amb l’ordre TRE/293/2010, patrocinat pel Servei d’Ocupacióde Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu.Primera edició: desembre de 2011CEDRICAT. Ctra. Coll de Jou, km. 2. Solsona. Tel. 973 48 43 20L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. Av. Universitària, 4-6. Manresa. Tel. 93 878 70 35Coordina: CEDRICAT© Redacció: Neus VINYALS i Xènia TORRAS. Amb la col·laboració de: Jaume BRUSTENGA,Camille EVARD, Neus MOLINS i Núria SERENACorrecció d’estil i ortotipogràfica: Lídia Ceron i Alba Gros.Il·lustracions: Marc Gili.Fotografies: Neus Vinyals, excepte aquelles que especifiquen l’autor.DL: L-565-2012Disseny gràfic i impressió:APRODISCA.Josep M. Poblet, 1.Montblanc.Aquest llibre s’ha imprès amb paper de fibra verge procedent de boscos gestionats demanera sostenible, així com la seva impressió s’ha fet amb tintes vegetals.LLICÈNCIATrobareu totes les condicions de la llicència a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/Sou lliures de:Copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra.Fer-ne obres derivadesAmb les condicions següents:Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o elllicenciador (però no d’una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l’ús que en feude l’obra).No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu de derivades,només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXMANUAL DE PRODUCCIÓECOLÒGICA DE LLAVORSI PLANTER DHORTÍCOLES •3•
  • AgraïmentsDes del CEDRICAT i L’Era volem agrair a moltes persones la seva col·laboració en aquest projecte;entre elles: a Susi Brunet del viver Agrícola Calderí, a Àngel Canyelles de Cal Pastoret, a AndreuPuigdueta d’Hortiplant Caldes, a Jaume Villagrasa de Riera Villagrasa, a Xavier Safont-Trias, a JordiBuc de la Fundació Onyar-La Selva, a Francesc Colom de Planters Lloveras, a Quico Barranco de Ma-dre Tierra, a Pere Saüc, a Rafa Costa de Semillas Batlle, a Les Refardes, a El Vergel de las Hadas i a unampli nombre d’entitats i associacions que treballen en i per al sector, sense la col·laboració dels qualsl’edició d’aquesta guia no hauria estat possible.
  • ÍNDEX1. Introducció 11 1.1. Pròleg 13 1.2. Vocació del manual 142. El punt de partida: principis ecològics i genètics per a la producció ecològica de llavors i planter 17 2.1. La importància de les reserves fitogenètiques en la producció agrària ecològica 17 2.1.1. La biodiversitat, punt clau de la conservació de la vida al nostre planeta 17 2.1.2. La biodiversitat agrícola, patrimoni de la humanitat en perill 21 2.1.3. Els recursos fitogenètics i la producció agrària ecològica 26 2.1.4. La contradicció de l’agricultura ecològica i les varietats locals 30 2.2. Selecció i millora productiva de varietats hortícoles 33 2.2.1. Varietats tradicionals: millorades o no? 33 2.2.2. Selecció i millora genètica en la història de la humanitat 34 2.2.3. Principis bàsics de genètica aplicats a la selecció i millora de varietats 35 2.2.4. Bases de la millora genètica de les plantes 38 2.2.5. La millora de varietats locals: qui la pot fer? 44 •7•
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES3. Especificacions tècniques per a la producció ecològica de llavors i planter 45 3.1. Planificació del calendari i els espais 47 3.1.1. Autoproducció de llavors o planter per a ús a la pròpia finca (AP) 47 3.1.2. Producció de llavors o planter per a la seva venda a tercers (PC) 49 3.1.3. Planificació per a la producció de llavors 50 3.1.4. Planificació en la producció de planter 52 3.1.5. Les eines de la planificació 53 3.2. Especificacions tècniques per a la producció de llavors 57 3.2.1. Què vol dir obtenir llavors de qualitat 58 3.2.2. Producció de plantes per a l’obtenció de llavor ecològica 61 3.2.3. Pautes i criteris agronòmics generals per a la producció de plantes porta-granes 62 3.2.4. Sembra 66 3.2.5. Collita 75 3.2.6. Tractaments post-collita 78 3.2.7. Conservació i emmagatzematge de la llavor 87 3.2.7.1. Materials i recipients per a la conservació de les llavors 87 3.2.7.2. Condicions per a la conservació de les llavors 89 3.2.8. Sanitat 93 3.3. Especificacions tècniques per a la producció de planter 95 3.3.1. Planters i almàixeres: qüestions bàsiques 95 3.3.1.1 Modalitats i tipus de planter 96 3.3.2. El planter ecològic 100 3.3.3. El procés productiu 102 3.3.4. Instal·lacions per a la producció de planter 108 3.3.4.1. Ubicació del sementer 108 3.3.4.2. Estructures de protecció 113 3.3.4.3. El cas dels hivernacles 115 3.3.4.4. Estalvi i eficiència energètica en instal·lacions de protecció 123 3.3.4.5. Utilització d’energies renovables als hivernacles 124 3.3.4.6. Instal·lacions de reg 136 •8•
  • ÍNDEX 3.3.5. Matèries primeres per a la producció de planter 132 3.3.5.1. Llavor 132 3.3.5.2. Substrats 132 3.3.5.3. Safates o recipients per a la sembra 143 3.3.5.4. Fertilitzants 147 3.3.6. Sanitat en producció de planter 1524. Anàlisi del sector 167 4.1. Marc legal 169 4.1.1. Introducció 169 4.1.1.1. Les llavors 170 4.1.1.2. Normativa ecològica 171 4.1.2. Producció ecològica de llavors 173 4.1.2.1. Títol de multiplicador 173 4.1.2.2. Passaport fitosanitari 174 4.1.2.3. Registre de l’activitat 174 4.1.2.4. Normativa del CCPAE 175 4.1.3. Producció ecològica de planter 176 4.1.3.1. Registre de l’activitat 176 4.1.3.2. Reglamentació 177 4.1.3.3. Normativa del CCPAE 177 4.1.4. Sanitat en la producció de llavors i planter 177 4.1.5. Registres de varietats 178 4.1.6. Etiquetatge 183 4.1.6.1. Etiquetatge de la llavor 183 4.1.6.2. Etiquetatge del planter 186 4.1.6.3. Etiquetatge de la producció ecològica 186 4.1.7. Comercialització de llavors i planter ecològics 187 4.1.8. Ús de varietats locals 189 4.1.9. Conclusions 191 •9•
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES 4.2. Distribució i venda de llavors i planter ecològics 192 4.2.1. Estratègies de comercialització 193 4.2.1.1. El producte 193 4.2.1.2. Estratègies de màrqueting i de promoció 195 4.2.1.3. Recursos i infraestructura comercial 196 4.2.2. Models de distribució i canals de comercialització 197 4.3. Diagnosi del sector 199 4.3.1. Les llavors 199 4.3.2. El planter 200 4.3.3. La realitat a Catalunya 203Annexos 209 Annex 1. Bancs de germoplasma 210 Annex 2. Classificació de les hortícoles segons el tipus de reproducció, fecundació i pol·linització. Nombre de parentals necessaris per preservar la diversitat genètica de la varietat 212 Annex 3. Pautes agronòmiques per a la sembra 214 Annex 4. Morfologia i fisiologia de la flor i de la producció de llavor 222 Annex 5. Pautes agronòmiques per a la collita 225 Annex 6. Què s’entén per agroecologia 234 Annex 7. Regles per a l’estalvi i l’eficiència energètica als hivernacles 235 Annex 8. Directori d’empreses proveïdores de llavors i planters ecològics certificats 237Bibliografia 244 • 10 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 1. INTRODUCCIÓ• 11 •
  • 1. INTRODUCCIÓ1.1. PròlegEl Centre de Desenvolupament Rural Integrat de lògica, l’agroecologia i les energies renovablesCatalunya (CEDRICAT) és una fundació privada en el món rural i agrari. Per assolir aquests objec-sense ànim de lucre que treballa per al desen- tius publica trimestralment la revista Agrocultura,volupament i la dinamització dels territoris rurals programa un paquet formatiu de temàtica agro-mitjançant l’impuls de projectes, l’assessorament ecològica i energètica, ofereix xerrades i tertúliesi l’assistència tècnica. i impulsa Esporus, un centre de conservació deDins de les nostres línies de treball destaca l’im- la biodiversitat cultivada. Esporus desenvolupapuls de sectors emergents del món rural, partint les seves tasques en coordinació amb els bancsde la base que contribueixin a mantenir un món locals de llavors de Catalunya, englobats dins larural viu i alhora net. L’agricultura ecològica, els Xarxa Catalana de Graners. Tots ells participencircuits curts de comercialització i el consum lo- molt activament en les activitats de difusió i cons-cal en són un exemple. És en aquest context que cienciació de les varietats locals dinamitzades perneix el projecte “Llavorae.cat. Foment de l’ocu- la xarxa Red de Semillas, d’àmbit estatal.pació mitjançant la innovació i la cohesió en la El present Manual de producció ecològica deproducció agrària ecològica”, que té com a ob- llavors i planter, realitzat en el marc del projectejectiu promoure l’ocupació a l’entorn del sector Llavorae.cat, és el resultat de la voluntat compar-agrari ecològic català. El projecte ha estat rea- tida pel CEDRICAT i L’Era d’oferir als pagesos ilitzat per APRODISCA, el CEDRICAT, el Centre pageses bases tècniques i legals per a la produc-d’Iniciatives per a l’Ocupació de l’Ajuntament de ció ecològica de llavors i planter.Manresa (CIO) i DINAMIS, i ha comptat amb el Esperem doncs que sigui una eina útil per al sec-cofinançament del Servei d’Ocupació de Catalu- tor, que ens ajudi a caminar cap a un sistema denya. producció de llavors i planters ecològics mésL’Associació L’ERA, Espai de Recursos Agroeco- adequat al nostre territori i que, en definitiva,lògics, és una associació sense ànim de lucre que contribueixi a mantenir vius el món rural, el medifomenta i divulga l’aplicació de l’agricultura eco- ambient i la biodiversitat agrària. • 13 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES 1.2. Vocació del manualEls últims anys s’ha produït a Catalunya un aug- brides. L’anàlisi d’aquesta situació és complexa, iment progressiu de la superfície d’horta cultivada podríem identificar-ne diverses causes: una legis-segons les normes de la producció agrària ecolò- lació amb buits legals importants, poc sensiblegica, que ha passat de 130 hectàrees l’any 2000 a amb les varietats locals i amb una distribució de496 hectàrees l’any 2011. Aquesta tendència ha competències enrevessada; la poca coneixençasuposat un major requeriment de llavors i plan- de les varietats per part de la pagesia; la creençaters certificats, que s’ha vist cobert per un incre- que són menys productives, etc.ment del nombre d’empreses que ofereixen ma- En aquest context, cal destacar les iniciativesterial vegetal certificat ecològic. de diverses entitats i col·lectius que treballenPer tant, podem dir que la situació ha millorat res- per a la recuperació, la conservació i la difusiópecte els anys anteriors, quan l’oferta de llavors o de les varietats locals, les quals han fet arribar aplanters per a la producció ecològica era minsa o un públic més gran algunes d’aquestes varietats,pràcticament inexistent. Però encara queda mol- juntament amb la informació cultural associada.ta feina per tal d’assolir un sistema de producció També cal destacar la important feina de la Xarxade llavors i planters ecològics adequat al nostre Catalana de Graners, que aglutina els bancs deterritori i a la nostra pagesia i que sigui, en defi- llavors de varietats locals de Catalunya i permetnitiva, una garantia per a la sobirania alimentària realitzar tasques de divulgació de major abast, fade Catalunya. d’interlocutor amb l’administració, etc.L’èxit de la producció ecològica passa per la re- El manual que teniu a les mans ha estat redactatcuperació i conservació de les varietats locals. El des de l’òptica de la producció ecològica peròseu alt grau d’heterogeneïtat genètica proporci- amb un esperit crític i amb vocació de fer un pasona una bona adaptació dels cultius amb el mínim endavant en l’apropament entre la producciód’inputs, i garanteix el manteniment de l’agrobi- ecològica i les varietats locals. S’hi fa una defensaodiversitat. A més, les varietats locals donen una de la producció i conservació de les varietats lo-qualitat diferenciada al producte final, gràcies a cals de llavors i s’hi defineixen les etapes i espe-les seves qualitats organolèptiques i als valors cificacions tècniques per a la producció de llavorsculturals associats. i planters ecològics.No obstant, actualment tenim un escenari on la El manual s’adreça a tot aquell que vulgui obtenirmajoria de productors utilitzen poc les varietats llavors o planters segons el sistema ecològic, tanttradicionals i acaben treballant amb varietats hí- si es realitza per a l’autoproducció com si la pro- • 14 •
  • INTRODUCCIÓducció té com a objectiu la venda a tercers. Per nitat, entre molts altres aspectes, sense oblidartant, empreses productores de llavor i planter amb l’estreta vinculació entre l’activitat de producciósistema convencional, agricultors o persones afi- de llavor i planters en ecològic i el seu complexcionades a l’horticultura tenen en aquest manual marc legal. És per això que s’ha fet una fotografiauna eina que els ofereix el marc teòric i les bases de la legislació actual, amb l’objectiu de donarpràctiques per tirar endavant aquesta activitat. les pautes bàsiques de la normativa que afectaCom a punt de partida, el manual presenta les aquesta activitat, tant en l’àmbit de la produccióbases genètiques i ecològiques per a la produc- i la sanitat com en el dels registres, l’etiquetatge,ció de llavors i planters, les quals són l’origen i la la comercialització i l’ús de varietats locals.clau per entendre la situació actual de la produc- Finalment, a l’apartat de distribució i venda s’ex-ció i el mercat de les llavors ecològiques. posen les pautes i estratègies per a la comerci-S’exposen també les especificacions tècniques alització i s’ofereix, com a cloenda del text, unaper a la producció ecològica de llavors i plan- petita diagnosi del sector en relació amb la dis-ters, amb informació sobre la planificació dels ponibilitat de llavors i planter en ecològic a Cata-calendaris i els espais, els processos productius, lunya i la seva correspondència amb la demandales instal·lacions, les matèries primeres i la sa- existent. • 15 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 2. EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LAPRODUCCIÓ ECOLÒGICADE LLAVORS I PLANTER • 17 •
  • 2. EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER2.1. La importància de les reserves fitogenètiques en la producció agrària ecològica2.1.1. La biodiversitat, punt clau de la Com més complexa és la biodiversitat als eco-conservació de la vida al nostre planeta sistemes més capacitat tindran els seus individus i els propis ecosistemes d’adaptar-se als canvis,La biodiversitat o diversitat biològica és la varie- tant locals com globals. Així, la seva simplifica-tat de vida en totes les seves formes, àmbits i ció comporta una davallada de recursos i de lescombinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, possibles respostes a les fluctuacions climàtiquesla diversitat d’espècies (interespecífica i intraes- i ambientals, i també a les que s’esdevenen depecífica) i la diversitat genètica (requadre 1). Dit l’activitat humana.d’una altra manera, la biodiversitat és la varietatde la vida a la Terra. És el resultat de l’evolució Té un valor intrínsec en si, que comporta valorsde la vida al llarg de milions d’anys i és un punt ecològics, genètics, socials, econòmics, científics,clau per a la conservació de la biosfera al nostre educatius, culturals, recreatius i estètics (figura 1).planeta. Els recursos biològics de la Terra són vitals per al desenvolupament econòmic i social de la humani- Requadre 1. Nivells de biodiversitat tat. Dins de les comunitats científiques internacio- nals hi ha un creixent reconeixement que la diver- • Genètica o diversitat intraespecífica: és la varietat sitat biològica és un patrimoni mundial d’enorme dels genotips, que ve donada per la diversitat de les diferents versions dels gens o dels al·lels i per com valor per a les generacions presents i futures. es distribueixen. Constitueix la base de les variacions entre individus. Actualment, tot i l’evidència de la necessitat de • Específica: és la diversitat sistemàtica. Consisteix en la pluralitat de genomes (o sistemes genètics) que conservar aquesta diversitat biològica, l’extinció diferencien les espècies. d’espècies tant del regne vegetal com animal a • Ecosistemàtica: és la diversitat de les comunitats causa de l’activitat antropogènica pateix un rit- biològiques, la suma de les quals forma la biosfera. me molt per sobre del que ha succeït al llarg de • Ecològica: és la diversitat interna dels ecosistemes. la seva evolució. La diversitat biològica es deteri- • 19 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESFigura 1. Biodiversitat, funcions i serveis dels ecosistemes, i factors de canvi. (Font: Global Biodiverstly Outlook 2) FACTORS DE CANVI INDIRECTES BENESTAR HUMÀ Demogràfics Científics i tecnològics Materials bàsics per viure Econòmics Culturals i religiosos Salut Sociopolítics Seguretat Bones relacions socials Llibertat de tria i d’acció FACTORS DE CANVI DIRECTES Canvi climàtic Disponibilitat de nutrients BÉNS I SERVEIS DELS ECOSISTEMES Canvi d’usos del sòl Introducció d’espècies BÉNS (serveis SERVEIS CULTURALS Sobreexplotació d’abastament) Valors espirituals Aliments, fibres i i religiosos combustibles Sistemes de Recursos genètics coneixement Medicines Educació i inspiració BIODIVERSITAT Aigua Oci i valors estètics Nombre Composició Abundància relativa Interaccions SERVEIS DE SERVEIS DE SUPORT REGULACIÓ Producció primària Resistència a Provisió d’hàbitats invasions Cicle de nutrients Pol·linització Formació i retenció FUNCIONS DELS ECOSISTEMES Dispersió de llavors de sòl Regulació del clima Producció d’oxigen Regulació de Cicle de l’aigua malalties Regulació de paràsits Protecció dels riscos naturals Regulació de l’erosió Purificació de l’aigua • 20 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Prova d’aquesta necessitat a escala mundial de re- conèixer la importància de la biodiversitat com a punt essencial per a la vida al nostre planeta va ser la declaració de 2010 com a Any Internacional de la Biodiversitat per part del Conveni sobre Diver- sitat Biològica de les Nacions Unides. Durant les accions i esdeveniments produïts al llarg de l’any, s’ha posat de relleu la urgència de salvaguardar la diversitat biològica i la necessitat de reclamar l’atenció dels diferents àmbits de la societat –po- lític, econòmic i social–, i també dels diferents sectors, agrícola, ramader, pesquer, forestal, hi- drològic, miner, energètic, territorial i urbanístic, d’infraestructures, turístic i de lleure i ambiental, per atendre els reptes urgents pel que fa a la pre-Els sistemes agraris ecològics basen el seu equilibri dinàmic en una gestió in- servació d’aquest valor insubstituïble.tegral de la biodiversitat a nivell de varietats i races i d’espècies, i també delmedi. Horts de la finca de les Refardes dedicada a l’obtenció i venda de llavorsde varietats locals. 2.1.2. La biodiversitat agrícola, patrimoni deora en tots els àmbits, també els geogràfics. Així la humanitat en perillho demostra un dels indicadors mundials sobrela biodiversitat, l’índex de planeta viu, que incor- Els sistemes agraris tradicionals han estat espaispora les tendències en l’evolució de les poblaci- de producció i conservació de la biodiversitat bi-ons d’espècies terrestres, marines i d’aigua dolça ològica. Es parla d’agrobiodiversitat quan ensdel món. referim a aquest subconjunt de biodiversitat vin- culada a l’agricultura i a l’aprofitament dels recur-Aquest fet posa sobre la taula la necessitat ur- sos naturals, que és desenvolupat i administratgent de dedicar esforços per aturar aquesta des- activament per agricultors, pastors i pescadors.trucció del potencial biològic planetari, ja que lasupervivència de les espècies, inclosa la humana, La biodiversitat agrícola, també coneguda com aestà estretament relacionada amb l’existència diversitat biològica agrícola o recursos genèticsd’aquesta biodiversitat. per a l’alimentació i l’agricultura –recursos fito- • 21 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Requadre 2. El paper de lagrobiodiversitat genètics pel que fa al món vegetal–, és el resul- tat de la interacció dels processos de selecció na- • Augmentar la productivitat, la seguretat alimentària i tural i l’acurada selecció i millora que han fet de la rendibilitat econòmica. • Reduir la pressió de lagricultura en àrees fràgils, les espècies i les varietats els agricultors, els pas- boscos i espècies en perill dextinció. tors i els pescadors a través de mil·lennis. Abasta • Fer els sistemes agrícoles més estables, sòlids la varietat i variabilitat d’animals, plantes i micro- i sostenibles. • Contribuir a un millor maneig de les plagues i les organismes que són necessaris per al manteni- malalties. ment de les funcions clau de l’agroecosistema, • Conservar el sòl i augmentar la seva fertilitat natural. incloent la seva estructura i els processos per a • Contribuir a la intensificació sostenible. la producció d’aliments i la seguretat alimentària • Diversificar els productes i les oportunitats dingressos. • Reduir o distribuir els riscos dels individus i les nacions. (FAO, 1999) (figura 2; requadre 2). Inclou el conei- • Ajudar a maximitzar lús eficaç dels recursos xement i la cultura locals, que poden ser conside- i el medi ambient. rats com a part integrant de l’agrobiodiversitat, • Reduir la dependència de les entrades externes. • Millorar la nutrició humana i proporcionar matèries ja que són l’activitat humana de l’agricultura que actives per a medicaments i vitamines. dóna forma i conserva la biodiversitat. • Conservar lestructura de lecosistema i lestabilitat de la diversitat despècies. Les societats agràries tradicionals han demos- (Adaptat de: Thrupp, 1997) trat la seva capacitat per alimentar la societat de forma sostenible al llarg de les generacions i Figura 2. Lagrobiodiversitat BIODIVERSITAT • Agrosistemes • Espècies i varietats de cultiu • Bestiar i peixos • Germoplasma animal i vegetal AGROBIODIVERSITAT • Organismes del sòl en àrees cultivades • Agents per al control biològic dels cultius i de la sanitat del bestiar • Espècies silvestres de l’entorn agrícola, autòctones i millorades • Coneixement local i cultural lligat a la biodiversitat Font: FAO, 2004. • 22 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERdes de l’inici de l’agricul- Això ha estat a causa deltura. El seu valor rau en foment de la mecanitzacióel coneixement detallat agrària, la fertilització aque tenen de les carac- base d’adobs minerals deterístiques dels ecosiste- síntesi, l’ús de pesticidesmes sobre els quals viuen no naturals, la implantació(Roselló i Soriano, 2010). de monocultius, l’elimina-Aquestes societats rurals ció de marges, la simpli-ancianes ja eren coneixe- ficació dels ecosistemesdores que la diversitat era propers als agroforestalsel pal de paller per asse- i la reducció dràstica tantgurar la supervivència de de les espècies com deles seves comunitats. les varietats cultivades que tradicionalment s’hanEls models agrícoles mo- conreat i seleccionat.derns, fruit de la RevolucióVerda i d’una industrialit- Per quantificar de mane-zació de l’agricultura, amb- ra global aquesta biodi-dues basades en augmen- versitat, podem dir quetar la productivitat com a L’erosió genètica està portant a la pèrdua d’una enorme quantitat de va- la humanitat aprofita tanprincipal objectiu, no han rietats locals, que cal recuperar, avaluar i escampar pels nostres horts i sols una mínima part de la camps. Foto: L’Era-Esporus.avaluat les possibles con- riquesa genètica del pla-seqüències dels mitjans i els mètodes emprats. Han neta: són més d’1.500.000 les espècies biològi-portat, entre moltes altres conseqüències, a simpli- ques descrites, encara que possiblement la xifraficar els agrosistemes reduint-ne la seva biodiver- real de les existents sigui quatre vegades superi-sitat, tant de l’entorn silvestre com la cultivada, fet or. Entre les 300.000-500.000 espècies de plan-que ha comportat una més gran debilitat davant tes superiors, unes 30.000 són comestibles i aldels canvis. També han incrementat els inputs, pas- voltant de 7.000 han estat cultivades o recollidessant de sistemes agrícoles de cicle tancat a sistemes per l’home en algun moment de la seva història.de fluxos d’energia i de matèria oberts, molt in- Però en l’actualitat només 30 cultius ”alimentensostenibles i dependents dels subministraments el món”, proporcionant el 95% de les calories oexterns a les finques. les proteïnes consumides; i d’ells, tres (blat, arròs • 23 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESi blat de moro) signifiquen per si sols el 41,5%.Donada la rellevància d’aquest petit nombre decultius per a la seguretat alimentària global, ésparticularment important que la diversitat dinsd’aquestes espècies sigui gestionada sàviament(CGRFA, 1996).Encara que el nombre d’espècies que tradicional-ment han proporcionat la major part de les calo-ries i les proteïnes mundials ha estat relativamentpetit, la seva diversitat varietal i genètica ha es-tat immensa, mentre que les varietats modernes,fruit d’una “selecció científica”, tenen un alt graud’uniformitat genètica, ja que parteixen de líniespures1, homogènies per definició (CGRFA, 1996).L’erosió genètica és la pèrdua de diversitat ge-nètica, és a dir, la pèrdua tant de gens2 indivi-duals com de combinacions particulars de gens, L’Etern Verdaguer ha estat una de les persones que més han contribuït a conservar el nostre patrimoni fitogenètic. A molts horts rurals i als rebosts de molts avis, encaracom per exemple les que es manifesten en les hi queden molts tresors en forma de llavors i sabers que és urgent rescatar.varietats localment adaptades. La substitució deles varietats tradicionals, genèticament diverses, explotació dels recursos, la pressió demogràfica,per les varietats modernes homogènies és la la uniformització cultural i determinades políti-causa principal d’erosió genètica. Però també hi ques i legislacions agràries (CGRFA, 1996).contribueixen la intensificació agrícola, la sobre- La uniformitat genètica que ha desencadenat la1 Conjunt d’individus amb material genètic homozigòtic, és a dir, amb la mateixa selecció i millora de les varietats conreades, queversió de cada gen en les seves dues còpies cromosòmiques. Transmeten a la sevadescendència exactament les mateixes característiques mitjançant reproducció ja s’inicià el segle XIX i que, per la seva restrin-sexual. gida base genètica, constitueix un perill davant2 Un gen és la unitat d’emmagatzemament d’informació i d’herència (altransmetre aquesta informació a la descendència). Els gens estan localitzats de canvis ambientals o l’aparició de noves pla-dins els cromosomes, al nucli cel·lular, i es disposen en línia al llarg de cadascun gues i malalties, ens condueix a la vulnerabilitatdels cromosomes. Cada gen ocupa dins el cromosoma una posició determinada genètica. Aquesta és definida per l’Acadèmiaanomenada locus. El conjunt de gens d’una espècie s’anomena genoma. • 24 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERNacional de les Ciències dels Estats Units com estat i és patrimoni de la humanitat (Bravo, 2007).”la situació que es produeix quan una planta dins L’erosió genètica que s’ha produït en les espèciesdel cultiu és susceptible de manera uniforme a un agrícoles que es cultiven a l’Estat espanyol tambéperill creat per una plaga, un patogen o el medi és important. Com en altres països de l’anomenatambient com a conseqüència de la seva constitu- primer món, la introducció de varietats modernesció genètica, obrint així la possibilitat de pèrdues millorades i la industrialització de l’agricultura hangeneralitzades del cultiu”. suposat la pèrdua de moltes varietats tradicionals (INIA, 1995). Segons el Quart Informe NacionalCal afegir que, juntament amb el material fitoge- sobre la Diversitat Biològica, aproximadament unnètic, s’ha perdut una part de la nostra cultura 42% de les varietats vegetals cultivades estarienagrària vinculada a les tradicions, la gastronomia en perill d’extinció. Com comenta Emilio Friso, Di-i els sabers populars. Els agricultors són ara més rector General de Biodiversity International3, quandependents de les empreses, sovint corporacions fa referència als recursos fitogenètics locals (a di-multinacionals productores i subministradores de ferència de la biodiversitat salvatge, la protecciótot el paquet tecnològic per a l’agricultura: agro- de la qual s’accepta que comença a ser urgent),químics, maquinària, energia... i especialment de “això és una extinció silenciosa, en el sentit queles llavors, que han passat de ser patrimoni dels ningú està publicant una llista vermella d’espèci-agricultors a propietat comercial de cada cop es agrícoles en perill, però el futur de l’agriculturamenys empreses d’enorme poder econòmic. està amenaçat”.Així és com els pagesos han perdut la sobiraniaalimentària que els havia permès alimentar-se Però en els horts domèstics de les zones rurals en-i alimentar la societat. cara hi ha una inavaluable diversitat de varietats tradicionals que cal recuperar i conservar. AquestEs parla que qui controli les llavors controlarà el tipus de recursos no estan ben representats en elsmón. I en aquest afany de control, les empreses bancs de germoplasma, ja que constitueixen no-farmacèutiques i de llavors transnacionals estan més una tercera part del material emmagatzematpatentant, amb petits canvis a nivell genètic, es- en les col·leccions. Per tant, les accions que enspècies i varietats que pagesos, indígenes i recol- permeten conservar aquesta diversitat són sum-lectors de tot el món han estat conservant, selec- mament importants (CGRFA, 2009).cionant i millorant al llarg de mil·lennis. Practiquen,per tant, una “biopirateria” que els dóna un dret 3 És una organització internacional independent, de caràcter científic, que busca contribuir al benestar actual i al futur de la humanitat millorant la conservació ièticament qüestionable, monopolitzant el que ha l’aprofitament de l’agrobiodiversitat en finques i boscos. • 25 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESLa conservació dels recursos fitogenètics pot ser tiques ambientals i socioeconòmiques que acom-ex situ, fora del seu hàbitat natural (per exemple panyen l’agricultura industrial actual, per tal d’ofe-en bancs de germoplasma), o in situ, en els camps rir productes més saludables per als consumidors,de cultiu dels pagesos que els utilitzen o en entorns per als productors i també per al medi natural.on han desenvolupat les seves propietats específi-ques. La conservació en bancs s’utilitza, sobretot, Una proposta agroecològica de la producció ani-per a les plantes que es propaguen a partir de ria més enllà, treballant per aconseguir dignificar lallavor. Però els recursos que s’hi emmagatzemen feina dels pagesos i pageses, per tal que es fomen-deixen d’evolucionar perquè els processos de se- ti una cultura del preu just per als productes dellecció i adaptació queden interromputs. A més, camp, del producte de proximitat i de l’establimentnomés una petita porció de la diversitat genètica de xarxes socials de cooperació entre productors ipresent en una població donada sol quedar repre- també entre productors i consumidors, amb l’ob-sentada a la mostra recollida. Aquesta diversitat jectiu de revaloritzar el món rural i l’activitat agríco-pot, alhora, veure’s reduïda cada vegada que la la i recuperar la sobirania alimentària perduda.llavor es regenera (Esquinas, 2005). Una de les vies bàsiques per recuperar-la és l’úsEl problema de la conservació in situ en els països de les varietats tradicionals, també anomenadesdesenvolupats és que ja no hi ha massa agricultors cultivars locals, autòctones, antigues, ancestrals,professionals disposats a apostar per les varietats pageses, etc. Es poden definir (FAO, 1996) comlocals. Per això la seva conservació en camp que- a “poblacions diferenciades”, tan geogràficamentda relegada a cultius domèstics i a uns pocs page- com ecològica, que són visiblement diferents en lasos, la majoria d’ells productors ecològics. seva composició genètica de la resta de poblacions i dins d’elles, sent un producte de la selecció page- sa, resultat dels canvis per adaptar-se als intercan-2.1.3. Els recursos fitogenètics i la producció vis, els experiments i les variacions constants.agrària ecològica Contràriament al que passa amb les varietats hí-La conservació de l’agrobiodiversitat en els siste- brides, les varietats locals presenten un grau moltmes de producció hauria d’estar vinculada a un elevat d’heterogeneïtat genètica. Són el que enmaneig respectuós dels recursos. Des de l’aposta el marc de la millora genètica es coneix com unade la producció ecològica es volen reduir i fins i “varietat poblacional”. Aquesta heterogeneïtattot evitar –si és possible– moltes de les problemà- és precisament allò que les fa interessants per a • 26 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERl’agricultura ecològica. La llavor comercial híbrida • Tenen més capacitat de resiliència, és a dir,patentada està constituïda per plantes genètica- major capacitat per superar situacions desfa-ment idèntiques, per veritables clons. El procés vorables o factors limitants.d’obtenció d’aquests clons s’ha basat en reduir lavariabilitat present a les varietats tradicionals fins • Aporten estabilitat a l’agroecosistema, ja quea aconseguir el que en genètica tradicional s’ano- incrementen enormement la seva biodiversi-mena “línies pures” (Perdomo i Roselló, 2010). tat. Segons deia Miguel Altieri, “el germoplas- ma (espècies natives de plantes i animals, es-En aquest sentit, la producció agrària ecològi- pècies silvestres, germoplasma adaptat) és unca té en les varietats tradicionals un recurs ambmolts avantatges, alguns dels quals enumerem a Figura 3. Diferent comportament de les varietatscontinuació (Roselló et al., 2000): comercials híbrides i les locals davant de situacions d’estrès. (Font: Perdomo, 2011) • Presenten una millor adaptació a les condici- ons de cultiu de la producció agrària ecològica, SENSE ESTRÈS ja que, pel fet d’haver estat seleccionades en Producció l’agricultura tradicional, comparteixen un tipus d’agricultura de baixos inputs, amb adaptació a les condicions edafoclimàtiques de la zona i amb resistències naturals als patògens. Apun- tem que les varietats comercials ecològiques han estat seleccionades i desenvolupades en condicions convencionals, tot i que després es Varietat comercial híbrida Varietat local cultivin en un cicle ecològic per tal de poder ser comercialitzades com a tals. AMB ESTRÈS Producció• S’adapten millor que les comercials al medi i a les pertorbacions (Soriano, 2001). Com diuen els pagesos, “si un any ve dolent, no ve dolent per a totes les plantes”, ja que cada individu té una resposta diferenciada a la pertorbació, ben al contrari de la vulnerabilitat que presen- ten les varietats comercials (figura 3). Varietat comercial híbrida Varietat local • 27 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES dels elements tècnics bàsics coneixement específic sobre de l’estratègia agroecològi- pràctiques culturals (Soriano i ca” (Altieri, 1995). Aquesta Roselló, 2010), i suposen una major estabilitat va acompa- herència cultural de gran im- nyada d’altres funcions de- portància que no hauria de sitjables de l’agroecosistema desaparèixer. com són el reciclat de nutri- ents, el control biològic de • Si s’aconsegueix combinar la plagues i malalties, etc. utilització de varietats locals amb una posada en marxa• Tenen, en molts casos, atri- de tecnologies locals apropi- buts morfològics i qualitats ades, els sistemes poden arri- organolèptiques que són o bar a ser summament produc- poden ser més apreciades tius (GRAIN, 1997). pels consumidors, ja que no han estat seleccionades bus- Diferents institucions han mani- cant només la productivitat, festat la transcendència de tre- com podria ser el cas de les ballar amb cultivars locals tant llavors convencionals. per part dels agricultors (in situ) Les xarxes de cooperació entre productors i consumi- dors revaloritzen la feina de pagès, els productes de com a nivell de potenciar estu-• Formen part dels recursos lo- proximitat i les varietats locals. dis per conèixer millor les seves cals en si mateixos, i no estan característiques i potencialitats. afectades per sistemes d’apropiació individuals Segons les conclusions del VIII Congrés de la So- de la propietat. És a dir, es troben dins de mo- cietat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE) dels més sostenibles, i tornen l’autonomia als (Bullas [Múrcia], 2008): agricultors –els quals recuperen el control d’una part del seus cultius– tot fent-los part implicada “[...] Cal reconèixer el paper de la biodiversitat, en el manteniment del coneixement agrari. tant cultural com agrícola, en la producció ecolò- gica. Cal incrementar i impulsar els projectes i col-• Estan íntimament lligades a les cultures lo- laboracions per a la conservació, caracterització i cals per mitjà de la gastronomia, en les se- avaluació, intercanvi i ús de les varietats locals en ves modalitats de preparació i consum, i al agricultura ecològica. Cal reconèixer, promoure • 28 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERi estudiar les possibilitats de les varietats locals i cun dels components de l’ecosistema –agroeco-impulsar les xarxes de ressembra i intercanvi entre sistemes en terminologia agroecològica (Martín,agricultors com a forma d’incrementar la biodiver- 2001). Segons el Conveni sobre la Diversitat Bio-sitat en agricultura ecològica. A més, convé fo- lògica (1992), en l’article 2, per conservació in situmentar el desenvolupament d’estudis i accions en s’entén la conservació dels ecosistemes i els hàbi-recursos genètics i sobre biodiversitat aplicada.” tats naturals, i el manteniment i la recuperació de poblacions viables d’espècies en els seus entornsLa Federació Internacional de Moviments d’Agri- naturals i, en el cas de les espècies domesticadescultura Ecològica (International Federation of Or- i cultivades, en els entorns en què hagin desen-ganic Agriculture Movements, IFOAM), que aple- volupat les seves propietats específiques. Perga associacions, institucions, comerciants i orga- aconseguir aquest objectiu de mantenir en cultiunitzacions sense ànim de lucre relacionades amb les varietats locals i assegurar d’aquesta maneral’agricultura ecològica, afirma en la seva publicació la seva conservació, és imprescindible comprovarL’agricultura ecològica i la diversitat de les llavors quines són les seves potencialitats productives. Ide l’any 2006 que “l’agricultura ecològica mereixser sostinguda, ja que és un instrument per pre-servar els recursos genètics per al món sencer”.Així és que l’agricultura ecològica hauria de ser pre-servadora dels propis recursos fitogenètics, cosaque en absolut podria fer si es basés exclusivamenten varietats híbrides comercials (Perdomo, 2010).Entre la comunitat científica que treballa en con-servació de recursos fitogenètics, cada vegadaestà més estesa la idea que una de les maneresmés eficaces de conservar una entitat biològicaés dins de l’ecosistema del qual naturalment for-ma part. Per tant, és en la conservació in situ ones preserven totes les relacions recíproques i es Cal potenciar l’ús de varietats locals dins del sector productiu, ja que aportenpermet la continuació dels processos evolutius de estabilitat als agroecosistemes i permeten acostar als consumidors qualitats or-les plantes, a més de preservar-se també cadas- ganolèptiques sovint oblidades. • 29 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESés, sense cap dubte, en el marc de l’agricultura vació in situ és francament escassa. Una partecològica on aquestes varietats poden desenvo- de la recuperació i conservació d’aquests re-lupar tota la seva potencialitat. cursos està en mans de grups de conservació i bancs de germoplasma locals (vegeu l’annex 1: “Bancs de germoplasma”) que duen a terme2.1.4. La contradicció de l’agricultura aquesta tasca, però malgrat els seus esforçosecològica i les varietats locals per retornar als camps aquestes varietats tra- dicionals, la seva introducció és lenta i costosa.Però sovint ens trobem que en la producció eco-lògica té lloc una evident contradicció. Tot i que • Poca coneixença de les varietats per part delsen producció agrària ecològica es parla de la im- productors. El trencament generacional deportància de recuperar i conservar el recursos fi- transferència de material fitogenètic i la seva in-togenètics, la realitat és ben diferent perquè ens formació relacionada, que hem esmentat anteri-trobem en un escenari on la majoria de produc- orment, es posa en evidència en la constataciótors utilitzen poc les varietats tradicionals. Tam- que la majoria de pagesos coneixen poques opoc estan dins dels objectius de molts estudis molt poques de les varietats tradicionals. Moltd’investigació al voltant de l’agricultura ecològi- sovint tampoc es coneixen les seves pautes agro-ca, com ho demostra l’estudi Los cultivares lo- nòmiques ni les característiques productives, decales y la investigación en agricultura ecológica, maneig o organolèptiques. Aquest fet dificultauna realidad distinta al discurso, fet per Perdomo que els agricultors s’animin a provar-les, tot i quei Reyes i presentat al IXè Congrés de la Societat és habitual que els agricultors ecològics tinguinEspanyola d’Agricultura Ecològica. una o dues varietats locals que sí que cultiven i comercialitzen. Cal treballar per caracteritzar, as-Algunes de les causes que se suposen d’aquesta sajar i experimentar amb els cultivars locals perpoca presència al camp de les varietats locals les elaborar unes bones fitxes de cultiu que perme-exposem a continuació: tin fer-les arribar als agricultors en condicions per• Dificultat per adquirir les llavors i/o planters introduir-les als seus camps de cultiu. d’aquestes varietats. Les varietats locals són recursos en autèntic perill d’extinció, molts • Poca coneixença de les varietats per part dels dels quals s’han perdut definitivament. La consumidors. El consumidor també ha perdut transmissió directa de generació a generació els sabors, les aromes i les textures d’abans, s’ha perdut en molts indrets i la seva conser- així com tota la cultura culinària lligada a de- • 30 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERLes fires de biodiversitat cultivada, els tastos, les exposicions de recursos fitogenètics, els tallers de neteja de llavors i la tasca que estan fent les entitatscom les que formen part de la Xarxa Catalana de Graners, són algunes de les maneres de recuperar, caracteritzar i difondre les varietats locals. • 31 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES terminades varietats (col del trinxat, peres de Segons argumenten nombrosos estudis i una coure, etc.), i està acostumat als sabors de les gran quantitat de proves documentals, l’agri- varietats comercials. És necessari fer una tasca cultura agroecològica pot competir amb l’agri- de reconquesta del seu paladar i mostrar-li les cultura industrial en termes de productivitat i bonances nutritives i organolèptiques d’aques- ofereix importants avantatges addicionals de tes varietats. Les iniciatives que hi ha en aquest sostenibilitat i de reducció de riscos (GRAIN, sentit acostumen a sorgir o bé de pagesos que 1997). Cal veure, però, quines varietats locals i aposten per la recuperació d’aquest tresor cul- com es poden implementar amb els sistemes tural perdut o bé d’entitats de conservació, tradicionals de cultiu, ja que tot i que moltes normalment sense ànim de lucre i amb molt d’elles inicialment puguin ser menys producti- treball de voluntariat, com els diferents grups ves, és necessari estudiar com fer el seu ma- de la Xarxa Catalana de Graners (vegeu-ne un neig i en quines condicions, els moments de llistat a l’annex 1). Una de les millors maneres sembra o les possibles associacions amb altres d’arribar al consumidor i fer que es connecti no- espècies o varietats. Aquest darrer punt pot vament amb aquests sabors perduts és a tra- ser especialment important, ja que algunes vés de tastos, fires, exposicions, presentacions anàlisis mostren com la suma de rendiments culinàries, obsequis i promocions d’hortalisses de cada policultiu (cultius associats) per hec- de les varietats tradicionals, que de manera tí- tàrea pot ser superior al monocultiu de varie- mida però decidida es donen cada cop més al tats comercials (GRAIN, 1997). D’altra banda, nostre territori. També el món de la restauració podem considerar que el valor afegit de les de qualitat sembla que està prenent interès en varietats locals està en la seva rusticitat, i que aquests productes, els quals tenen els valors les seves millors qualitats organolèptiques i afegits de ser tradicionals, gustosos i originals, nutritives poden compensar la seva suposada fet que potencia el turisme gastronòmic. D’altra menor productivitat, si fos el cas. banda, també han sorgit moviments com Slow Food que fomenten el menjar local, els restau- Així doncs, es fa evident que hi ha una tasca im- rants “Km 0” i els productes de temporada, portant a fer, de rescat de les varietats tradici- ecològics i vinculats a les varietats tradicionals. onals, però, sobretot, de recopilació i estudi de les seves característiques i el seu comportament• Creença que són menys productives. Com agronòmic per tal d’afavorir la seva utilització per els altres pagesos, els ecològics se senten en la part dels agricultors en general i dels ecològics necessitat d’assegurar els màxims rendiments. en particular. • 32 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER2.2. Selecció i millora productiva de varietats hortícoles2.2.1. Varietats tradicionals: millorades o no? Així, des del punt de vista del productor ecolò- gic que ha de competir en un mercat exigent pelSegons Francesc Casañas, director tècnic de la que fa a la regularitat i la quantitat de demandaFundació Miquel Agustí, les poques varietats tra- de producte, no és desaconsellable treballar ambdicionals que han resistit la competència de les varietats comercials que “assegurin” una certavarietats millorades per a producció acostumen productivitat i que puguin presentar resistènciaa tenir un gran prestigi gastronòmic en les seves o tolerància a determinades malalties que poten-zones d’origen, tot i que presenten problemes cialment poden comprometre seriosament el cul-agronòmics perquè no han estat sotmeses a mi- tiu. Per completar el ventall productiu, guanyarllora genètica. en estabilitat de l’agroecosistema i oferir al con- sumidor un producte amb unes millors qualitats organolèptiques cal apostar per introduir algunes varietats tradicionals –que ja tinguin un prestigi contrastat o que es vulguin donar a conèixer–, la qual cosa permetrà obtenir una millor estabilitat i aconseguir uns marges més suculents, en trac- tar-se d’un producte de qualitat diferenciada. Des d’aquest manual adreçat a viveristes i pro- ductors animem a que es prengui en considera- ció la necessitat d’utilitzar aquesta riquesa fitoge- nètica que cal rescatar de l’oblit –i els avantatges que això pot aportar–, continuant així la tasca de millora i adaptació que sempre han estat fentAssajos de varietats comercials a l’ADV, de l’Alt Maresme, la qual pertany a laFederació d’ADV Selmar. els agricultors. Animem també els investigadors, • 33 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES 2.2.2. Selecció i millora genètica en la història de la humanitat Segons Nikolai Vavilov (1887-1942), la millora genètica és l’evolució de les plantes dirigida per l’home. De fet, s’inicia amb l’agricultura sedentà- ria i la domesticació dels primers cultius fa uns deu mil anys. De llavors ençà s’ha vingut fent selecció pagesa de totes les espècies agrícoles, cercant característiques interessants, ja sigui per eliminar caràcters desfavorables per al cultiu –com podenA Coll de Nargó estan treballant per potenciar i donar valor a la ceba autòctona, ser llavors amb latència, fruits dehiscents o cer-organitzant fires, tastos i trobades gastronòmiques. Foto: Daniel Fanero. FundacióMiquel Agustí tes toxines vegetals– o bé afavorir aquells que puguin ser interessants a l’hora de facilitar-lo,els milloradors i els tècnics a incloure-les en els com un creixement ràpid, la sincronització de laseus assajos, estudis i programes de millora, ja maduració de les plantes per facilitar-ne la collitaque els seus potencials agronòmics, nutritius i/o o determinats aspectes organolèptics. Aquestasensorials són enormes, sobretot en la produc- selecció realitzada pels agricultors i agricultoresció agrària ecològica. Caldria també potenciar la d’arreu del món durant milers d’anys ha donatcaracterització d’aquestes varietats, tant pel que lloc a les anomenades varietats locals, autòcto-fa als seus trets botànics com a la informació de nes o cultivars tradicionals, no sotmeses a unamaneig agronòmic adequat, qualitats nutritives, millora genètica deliberada i conscient, sent en laculinàries, d’usos, etc. majoria de casos molt rústiques, de productivitat variable i amb una variabilitat genètica adaptadaEn qualsevol cas, sabem que al damunt de la tau- a les condicions de cultiu locals (Sánchez, 1999).la es planteja una controvèrsia: selecció pagesatradicional o millora genètica actual? Fins al segle XVIII no va establir-se la primera em- presa dedicada a la millora genètica, que endegà la família Vilmorin. Entre finals del segle XIX i prin- cipis del XX van aparèixer a Europa noves famílies dedicades a la millora genètica per a la producció de llavors, però no va ser fins als anys seixanta que, • 34 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER 2.2.3. Principis bàsics de genètica aplicats a la selecció i millora de varietats La millora genètica és l’obtenció de genotips ve- getals o animals amb un o uns caràcters concrets en detriment d’altres. Generalment en agricultu- ra es mira de millorar la productivitat, la qualitat o la resistència a factors biòtics (plagues i malalti- es) o abiòtics (sequera, calor, fred, vent, etc.) ad- versos. La genètica aplicada empra els coneixe- ments genètics, especialment els de la genètica de poblacions, per a la millora d’animals domès- tics i plantes (requadre 3).Els pagesos han estat els responsables de seleccionar, al llarg de la història de lahumanitat, les varietats tradicionals que han arribat fins als nostres dies. Foto:Ester Cases. Esporus-L’Era. Les varietats locals presenten una gran heteroge- neïtat genètica (que és el que les fa interessantsassociat a l’increment de les relacions de l’agricul- en la seva aplicació als sistemes agraris, especial-tura amb les indústries agroquímiques, de transfor- ment en la producció agrària ecològica), enfrontmació d’aliments i de gestió dels derivats del pe- de la homogeneïtat de les varietats híbrides co-troli, i amb les farmacèutiques, algunes empreses mercials, que justament constitueix un dels ob-s’adonaren del mercat potencial que suposava el jectius de la millora genètica moderna.control de les llavors. Així van començar a competiren aquest camp, absorbint les empreses familiars i En la millora genètica clàssica –que fa servir lafusionant-se entre elles, i creant multinacionals amb selecció artificial i els creuaments–, per a l’ob-gran poder econòmic i de pressió sobre el món ru- tenció de les varietats híbrides es parteix d’unaral. Amb la Revolució Verda –potenciada per elles varietat tradicional que, en principi, és unamateixes– s’inicia una millora genètica molt més població absolutament heterogènia. A partiradreçada a obtenir majors productivitats, en molts d’aquesta, i per autofecundació durant cinc-casos en detriment d’altres caràcters que determi- nou generacions, es van seleccionant les líniesnaven una “adaptabilitat” a les condicions edafo- que l’investigador desitja, segons el caràcterclimàtiques locals, o aspectes organolèptics, nutri- que vol perpetuar (color, producció, resistèn-cionals o de rusticitat davant de plagues i malalties. cia...) fins a obtenir les dues línies pures que es • 35 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESconvertiran en els parentals de la varietat híbri- color, la dolçor, la precocitat, la mida o la textura,da4 F1 (figura 4). entre d’altres, i eliminar les plantes menys inte- ressants. Es tracta d’una selecció artificial, ano-Si volguéssim reproduir un híbrid ens trobarí- menada així per tal de distingir-la de la seleccióem que a la següent generació segregaria cap natural. Quan es realitza una selecció i s’agrupaals seus parentals, amb la qual cosa s’obtindria la llavor dels individus seleccionats, se l’anomenauna descendència no uniforme i de característi- selecció massal –que pot ser positiva o negati-ques diferents a les descrites quan es va comprar. va– i en funció de si es fa conservació o millora hiAquesta és la raó que impedeix que els produc- ha petits detalls que cal tenir en compte. Aquesttors puguin reproduir els seus cultius a partir deles llavors de les varietats híbrides. A més a més Requadre 3. Sistemes de multiplicació i de reproducció de les plantes en relació amb el seuexisteix la protecció que atorguen les patents, mètode de milloraque prohibeix aquesta pràctica.En l’actualitat, les diferents vies de millora són: La multiplicació de les plantes pot ser: • Per via sexual. Se n’encarreguen els gàmetes o cèl·lules • Selecció artificial. reproductores, de les quals n’hi ha de femenines (òvuls • Creuaments, que donaran lloc als híbrids. Vari- formats als pistil de la flor) i de masculines (grans de ants d’aquest sistema són els retrocreuaments. pol·len produïts als estams de la flor), la unió de les • Enginyeria genètica. quals dóna un òvul fecundat que es transformarà en llavor. Segons la pol·linització, les plantes poden ser: - Autògames, en les quals el pol·len prové de laTot aquell que es dediqui al cultiu de les plantes mateixa flor, és a dir, hi ha autopol·linització.és, potencialment, un millorador de les seves lla- - Al·lògames, en les quals el pol·len procedeix d’una altra flor, i per tant la pol·linització és creuada.vors. Aquesta selecció pagesa consisteix a triar les • Per via vegetativa o asexual, mitjançant rizomes,llavors de les plantes que manifesten algun tret o estolons, estaques, empelts, esqueixos, tubercles,caràcter que nosaltres desitgem, com pot ser el divisions de mata, etc. Els sistema de millora, quan es realitza per via sexual,4 Un híbrid és un organisme procedent de l’encreuament sexual entre dues dependrà de si la planta és autògama o al·lògama.espècies diferents o varietats o races. Els híbrids més estesos a nivell comercialsón el híbrids simples, que s’obtenen al creuar dues línies pures. Per tant, tots els Les plantes autògames habitualment s’autofecunden,individus híbrids o generació filial F1 resultants del creuament de dues línies pures de manera que originaran una descendència idènticasón idèntics i heterozigots, és a dir, amb una versió diferent en cada cromosoma a elles mateixes, amb molta homozigosi, si no és queper a un mateix gen. Aquesta heterozigosi s’associa al vigor híbrid o heterosi,fenomen no del tot comprès segons el qual els individus de la F1 mostren un es produeix un creuament natural amb altres plantesmillor comportament general quant a producció, eficàcia fisiològica, etc. Aquesta veïnes, quelcom que fan totes les autògames en unés la raó de l’interès pels híbrids: són vigorosos i de gran uniformitat, cosa que petit percentatge (màxim un 5-12%).millora el rendiment del cultiu i facilita el seu maneig. • 36 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERFigura 4. Gràfic de formació d’un híbrid. (Font: Perdomo et al., 2010) POBLACIÓ GENÈTICAMENT HETEROGÈNIA (VARIETAT LOCAL) LÍNIA PURA 1 LÍNIA PURA 2 LÍNIA PURA 3 LÍNIA PURA 4 LÍNIA PURA A LÍNIA PURA B MULTIPLICACIÓ LÍNIA PURA A LÍNIA PURA B X HÍBRID F1sistema únicament pot actuar sobre la variabilitat prés, a partir de la diversitat que apareix al creuard’una població determinada, i a més a més se sol sexualment els individus, pot aplicar-se de nou laseleccionar només per les característiques de la selecció artificial.femella, ja que no es controla qui l’ha pol·linitzat. L’enginyeria genètica abasta un conjunt de tècni-Una altra alternativa és creuar de manera controla- ques bioquímiques que permeten aïllar materialda individus de característiques diferents, la des- genètic (seqüències d’ADN i d’ARN), separar-locendència dels quals seran els híbrids. Aquests i inserir-lo dins del genoma d’un altre organismehíbrids permeten obtenir noves combinacions de (bé sigui de la pròpia espècie, d’espècies empa-gens i, per tant, amb característiques diferents a rentades o d’espècies de regnes molt allunyats),les dels individus originals. La hibridació és una alterant-lo de manera artificial. El resultat és unaltra manera d’emprar la variabilitat natural per organisme transgènic o organisme modificatcombinar-la segons interessi al millorador. Des- genèticament. • 37 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESEls problemes dels organismes transgènics no 2.2.4. Bases de la millora genètica de les plantesvénen de les possibilitats que poden aportaraquests nous organismes davant de factors limi- La finalitat de la millora genètica és obtenir ge-tats per l’agricultura, sinó que neixen de la inse- notips –conjunt de característiques genètiquesguretat que genera una tècnica que manipula la d’un individu– que satisfacin algun tipus de millo-biodiversitat fruit de milions d’anys d’evolució i ra d’una varietat, ja sigui augmentant-ne el rendi-de creació sense tenir en absolut clar quines se- ment o millorant algun aspecte de la seva qualitat.ran les conseqüències per a aquesta biodiversitat–que, sens dubte, seran irreversibles. Les reper- L’augment del rendiment es pot aconseguir mit-cussions en matèria de salut, contaminació me- jançant:diambiental, sobirania alimentària i altres efectes • Una millora directa, és a dir, obtenint varietatsno desitjats que l’ús dels transgènics pot plante- més productives gràcies a haver aconseguitjar –i que ja està plantejant– centren un ampli de- una major eficàcia fisiològica.bat en el qual la producció agrària ecològica es • Una millora específica, obtenint varietats mésposiciona clarament en contra de l’ús d’aquesta adaptades a les condicions ambientals o méstecnologia (Robin, 2009; Riechmann, 2004). resistents a patògens o al maneig que se’n fa a camp. La millora d’algun aspecte de la qualitat es pot referir a característiques molt variades. Així, per exemple, en el cotó es van fer varietats de fibres més resistents; per contra, en les mongetes ver- des sorgiren varietats de menor fibra a la tavella, per fer-la més suau i fàcil de mastegar i empassar. El tomàquet es va seleccionar perquè contingués més vitamines, i el blat se seleccionà perquè tin- gués més proteïna. En millora genètica es defineix l’ideotip com laEn la selecció massal s’elegeixen les plantes amb les característiques desitjades descripció de la planta ideal a la qual es vol ar-(selecció massal positiva) i es rebutgen les que no interessen (selecció massal ribar a través del procés de millora. Durant mil-negativa) com les malaltes, les malformades o les allunyades del tipus. Foto:Esporus-L’Era. lennis aquest ideotip estava referit a una zona lo- • 38 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERcal concreta. Actualment, les varietats modernesbusquen una adaptació geogràfica més general.Perquè es pugui fer millora genètica cal que escompleixin dos requisits: • És necessari identificar nous genotips que pro- dueixin més en quantitat i/o qualitat, en funció d’allò que es vol aconseguir. • Disposar de mètodes de multiplicació que per- metin reproduir aquests genotips en quantitats il·limitades i amb un baix cost.Cal disposar d’individus diferents amb característi-ques diferents per a un mateix caràcter, que per-metin triar o seleccionar allò que més interessi. Pertant, caldrà explorar la variabilitat genètica existent.La variabilitat natural que trobem en una espèciedeterminada (tomàquets plens o buits, rodons o“acostellats”, grocs, rosats o vermells, allargats,aplanats o en forma de pera) és l’acumulació demutacions (canvis espontanis en el material here-ditari que succeeixen de forma natural) durant elprocés evolutiu de les espècies.Les espècies es distingeixen unes d’altres per laseva capacitat de creuar-se i donar lloc a descen-dents fèrtils. La millora genètica s’ha beneficiatde creuaments espontanis entre espècies cultiva-des i algunes espècies silvestres emparentades.La majoria de gens de resistència als virus, perexemple, provenen d’espècies silvestres empa-rentades. Els sistema de creuament per aconse- Foto: Xavi Fontanet. L’Era-Esporus. • 39 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES genètics i els efectes ambientals que afecten al re- sultat final. El fenotip és el conjunt de caracterís- tiques d’un individu que som capaços de mesurar a simple vista o sense anàlisis de laboratori i és el resultat de la interacció de les característiques ge- nètiques (genotip) amb l’ambient. Així, una planta amb bones característiques productives desenvo- luparà un fenotip mediocre si se la sotmet a una manca de reg o d’adobat o a un maneig inadequat. El que observa un investigador o un agricultor és un conjunt de fenotips, però la millora només tin- drà èxit si és capaç d’identificar el millors genotips mitjançant l’estudi dels seus fenotips. Per tant, caldrà fer la selecció artificial en unes condicions determinades, minimitzant la interacció amb l’am- bient, o intentant almenys que l’ambient influeixi de la mateixa manera en tots els individus. La millora genètica de plantes té tres etapes benPer poder determinar clarament les varietats i poder seleccionar-les, cal ca- diferenciades:racteritzar-les i conèixer els seus usos i les seves aptituds agronòmiques. Foto: 1. En la primera, una vegada definits els caràc-Esporus-L’Era. ters a millorar, es tracta de trobar dins la va- riabilitat genètica de l’espècie conreada o deguir aquest tipus d’introducció de gens són els les espècies que s’hi poden hibridar individusretrocreuaments, que permeten l’obtenció de que tinguin els caràcters desitjats.plantes resistents o tolerants al patogen peròamb les característiques de la planta cultivada. 2. Aleshores comença la segona etapa, en la qual aquests individus s’hibriden entre ells i ambPoder identificar nous genotips amb millors apti- plantes de bones característiques agronòmi-tuds requereix de la variabilitat, però implica ser ques generals, per tal d’obtenir una poblaciócapaç de discriminar entre els efectes estrictament de base que es segregarà per a un gran nom- • 40 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER bre de caràcters i de la qual se seleccionaran que arribin –habitualment com a llavors o plan- els individus que més s’acostin a la varietat çons– als que les han de conrear (Arús, 2007). que estem cercant, és a dir, els que tinguin un bon comportament general i incorporin L’enorme progrés de la genètica molecular des del els nous caràcters. Sovint s’arriba a aquesta descobriment de l’estructura de l’ADN fa poc més varietat després de diversos cicles d’hibrida- de mig segle ha portat a un coneixement cada ve- ció-selecció. El mètode de millora, que con- gada més detallat del genoma dels éssers vius i al sisteix en l’estratègia d’hibridació-selecció i el desenvolupament d’un seguit d’eines per al seu nombre de cicles necessaris, depèn de molts estudi que tenen aplicació en la millora genètica en factors, els més rellevants dels quals són el qualsevol de les tres etapes descrites abans; és a sistema de reproducció de l’espècie, ja sigui dir, en la caracterització de la variabilitat genètica, sexual (autògama o al·lògama) o asexual, les en la selecció dels individus amb la composició ge- característiques genètiques del caràcter (mo- nètica més interessant en poblacions segregants i, nogènic o poligènic, molt o poc heretable, finalment, en el control de la qualitat de les noves dominant o recessiu, etc.) i el tipus de varietat varietats, tant en l’aspecte de la seva composició que es vulgui obtenir al final (línia pura, híbrid genètica (si cada individu o el conjunt dels que F1, sintètic, clons5, multilínia, etc.). componen una varietat corresponen a aquest tipus de varietat) com de la seva identitat (distinció indi- 3. Al final d’aquest procés s’arriba a una o més vidualitzada de cada varietat) (Arús, 2007). línies seleccionades, de les quals hem de com- provar, dins de la tercera etapa, que són millors Les plantes autògames han desenvolupat meca- en un o més aspectes que les varietats que hi nismes anatòmics i fisiològics per forçar i assolir ha al mercat, fet que normalment obliga a re- aquesta autofecundació. Per exemple, el tomàquet alitzar assaigs comparatius. Les línies que mi- forma una corol·la compacta i tancada que embol- lloren les anteriors són les noves varietats que, calla l’estigma, de manera que físicament és difícil dins també d’aquesta tercera etapa, s’han de que el pol·len d’altres plantes hi arribi. Els cultivars multiplicar, mantenir i comercialitzar per tal tradicionals de plantes autògames són per tant conjunts de línies pures, o almenys d’individus alta-5 Conjunt d’individus genèticament idèntics obtinguts mitjançant multiplicació ment emparentats i consanguinis, que compartei-vegetativa. S’utilitza en espècies en què això és possible i per tant es disposa decultivars clònics, com és el cas dels arbres fruiters, les maduixes, les carxofes, les xen fixats alguns caràcters que els fan distintius i re-patates, els alls, etc. Tenen l’avantatge que, independentment del que hagi costat coneixibles pels pagesos. Si un pagès es guarda unde trobar un genotip amb característiques interessants per al cultiu, és molt fàcilmultiplicar-los fins a l’infinit i tenen un cost molt baix. grapat de llavors d’uns pocs individus emparentats • 41 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESd’una varietat, com la mongeta del ganxet, això no jançant creuaments entre els individus que les com-afectarà al rendiment de l’any següent. Aquesta to- posen. Per conservar un cultivar tradicional senselerància a la consanguinitat és una característica de que se’n modifiquin les seves característiques calles autògames, ja que la seva evolució ha portat a guardar la llavor de molts individus (de 20 a 30) ieliminar els gens més desfavorables. no s’ha de fer elecció (annex 2). La llei de Hardy- Weinberg diu que, “en absència de mutació6, mi-Si el millorador vol obtenir híbrids mitjançant gració o selecció, si infinits individus es creuen acreuaments controlats, es veurà obligat a castrar i l’atzar, les característiques genètiques de la pobla-manipular cada flor, per eliminar la part masculina ció es mantenen constants generació rere genera-de la planta que farà de femella i evitar així l’auto- ció”.fecundació. Aquest procés comporta molta feina.En les espècies autògames la depressió consan- El risc que hi ha si es guarden les llavors de pocsguínia no acostuma a ser important i, en contra- individus és que aparegui la consanguinitat, i perpartida, el vigor híbrid acostuma a ser menor que tant que la varietat degeneri a causa de la depres-en les al·lògames. Tot i la tolerància a la consan- sió consanguínia. Moltes vegades els pagesos noguinitat de les autògames, sempre és recomana- guarden llavor de suficients individus i aleshoresble guardar llavor de diversos individus, ja que expliquen que la “llavor degenera”, quan va per-convé conservar una certa variabilitat que permeti dent les seves característiques originals. Aquestacompensar les condicions abiòtiques (climàtiques) degeneració també es pot donar quan es creueno biòtiques (plagues i malalties) canviants. amb individus d’altres varietats, per la qual cosa caldrà respectar les distàncies de seguretat (annexLes plantes al·lògames, les quals eviten l’auto- 3) o adoptar altres mesures d’aïllament (gàbies,creuament, pateixen molt la depressió per con- bosses, túnels, teles antipol·len, etc.) per tal d’evi-sanguinitat i, per contra, presenten molt vigor tar aquesta hibridació entre varietats (requadre 4).híbrid. L’obtenció d’híbrids és fàcil, ja que la ma-teixa planta té mecanismes per afavorir la fecun- L’objectiu final de la millora genètica de les plan-dació creuada. En aquest cas la dificultat rau en tes al·lògames és obtenir poblacions heterozi-aconseguir línies pures dels parentals. gòtiques i, per tant, amb vigor híbrid. Així, tot i que costa, es busquen línies pures fecundant lesLes poblacions naturals d’al·lògames o els cultivarstradicionals són poblacions amb molta variabilitat 6 Canvi permanent en l’ADN que es transmet a la descendència i pot ésser causat per agents exògens o endògens. També es pot produir per errades en la replicaciógenètica, ja que es mantenen espontàniament mit- de l’ADN. • 42 •
  • EL PUNT DE PARTIDA: PRINCIPIS ECOLÒGICS I GENÈTICS PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERRequadre 4. Pol·linització controladaLa pol·linització controlada permet produir llavors de diferents tenir color groc. A vegades mostraran signes de voler obrirvarietats de la mateixa espècie sense necessitar distàncies els pètals. Es tancarà cada flor amb una bossa de paperd’aïllament. Es pot aconseguir: resistent a l’aigua. Per cada flor femella embossarem com• Aïllant les diferents varietats en gàbies o túnels, sota la a mínim dues flors mascles. Sovint es fa difícil de trobar les protecció d’una tela anti-pol·len. Aquesta tècnica és útil flors embossades; per això s’aconsella de clavar una canya al en les espècies que poden autopol·linitzar-se (com el terra, a l’alçada de la flor. També són més fàcils de trobar si pebrot o el tomàquet). Amb la gàbia evitem que les flors mantenim un recorregut estàndard de treball al voltant de les siguin pol·linitzades per insectes que puguin portar pol·len plantes. d’altres varietats. La tècnica és difícil d’aplicar a les plantes 2.La pol·linització manual es fa el dia següent, tan aviat com que necessiten ser pol·linitzades per insectes. Cal “caçar- sigui possible, després que el pol·len s’hagi alliberat de les los” i introduir-los a les caixes. Podem solucionar-ho traient anteres. Això sol passar d’hora al matí* en els dies calorosos, i i posant els túnels de manera que quan una varietat estigui una mica més tard en els freds o humits. descoberta, les altres de la mateixa espècie estiguin tapades. Comprovarem que les bosses tapen del tot les flors i que cap Es poden tapar un dia sí i un dia no, o alternar per setmanes. insecte ha foradat la bossa o ha trobat un forat per entrar. En tot cas és possible que la producció de llavors disminueixi Desembossarem i tallarem la flor masculina, deixant la tija com per manca de pol·linització. a mànec. Li traurem els pètals. A poder ser la triarem d’una• Aïllant les flors o els ramells florals amb bosses. Només planta diferent a la de la flor femenina que anem a pol·linitzar. és pràctic per aconseguir petites quantitats de llavors Desembossarem la flor femenina. Si l’una o l’altra flor d’autògames. Les bosses poden ser de tela antipol·len o de no s’obren del tot de manera natural és que les flors no paper. En l’últim cas cal mirar que la pluja o la humitat no les estaven a punt i val més que les descartem. Fregarem la part faci malbé. La tècnica pot ser útil en les quenopodiàcies i en masculina amb l’estigma de la flor femenina. Per tal d’imitar el blat de moro. la pol·linització natural utilitzarem diverses flors masculines• Pol·linitzant manualment. Hi ha diverses tècniques de per pol·linitzar-ne una de femenina. Si hi ha poques flors pol·linització manual. Totes elles suposen la transferència masculines obertes, es pot usar una mateixa flor masculina manual de pol·len de la flor masculina a la flor femenina. per pol·linitzar diverses flors femenines, però és millor gastar Aquesta es manté aïllada abans i després de la pol·linització tot el pol·len en una mateixa flor. Durant l’estona que la flor manual. La tècnica s’aplica, sobretot, a les plantes pol·linitzades femenina estigui destapada vetllarem perquè cap insecte no per insectes, però també va bé per al blat de moro. Pot ser la fecundi. útil en les amaril·lidàcies (cebes i porros), les compostes, les 3.Tancarem els pètals de la flor femenina i els lligarem finament cucurbitàcies i les umbel·líferes. a l’extrem superior amb cinta adhesiva. Els mantindrem lligats fins que es panseixin. Lligarem una cinta a la basePol·linització manual de cucurbitàcies de la flor per diferenciar-la de les flors que no hanSi la planta ja ha produït fruits la pol·linització estat pol·linitzades a mà. Estarem al cas perquè ladels quals no hem controlat els arrencarem. De cinta no ofegui el creixement del fruit.passada, estimularem la planta a produir més flors. 4. Anotarem en una fitxa de multiplicació el número de planta, la data en què s’ha embossat la1.S’escullen les flors mascles i femelles la tarda flor, i si la pol·linització ha estat positiva o negativa. abans que s’obrin per primer cop. Notarem que són a punt perquè les flors comencen a * Cap a les 9 del matí, segons Carol Deppe (2000). • 43 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESplantes artificialment per obtenir els híbrids co- les seves pròpies varietats amb un mínim de de-mercials. Els mètodes de millora es basen en se- dicació i terra. Descriu quins són els paràmetresleccionar les línies més aptes per produir híbrids, que s’han de tenir en compte, i com dissenyar itriant les que combinin millor. avaluar un pla de millora, tot combinant els as- sajos, la producció i la bellesa. Segons diu, pas-El pagès podrà guardar-se llavor de diverses sats un o dos anys es poden començar a obtenirplantes i fer-la servir a la sembra de l’any següent els primers resultats, tot i que per assolir bé unasi es tracta de races pures en autògames o de millora caldran uns quants anys més.varietats sintètiques7 en al·lògames sempre queno hi hagi camps propers sembrats de varietats • El propi agricultor. Tant a través de la selecciódistintes que la puguin contaminar. En canvi, no massal –positiva o negativa– com a través des’ha de guardar mai llavor de clons o d’híbrids, ja creuaments dirigits entre individus d’una ma-que a causa de la seva constitució heterozigòtica, teixa varietat o d’una varietat diferent que pre-a la descendència es donarà segregació8 i, a més, senten els caràcters desitjats.apareixerà consanguinitat. • Entitats o institucions que es dediquin a identifi- car, recuperar i millorar varietats tradicionals amb2.2.5. La millora de varietats locals: qui la pot fer? un elevat valor sensorial (gastronòmic) per tal que productors i transformadors disposin d’una matè-Qui pot fer millora de varietats locals? ria primera diferenciada i apreciada en uns mer-• Hortolans afeccionats. Carol Deppe afirma en cats cada vegada més globalitzats i competitius. el seu llibre Breed your own vegetable varieties que qualsevol afeccionat o professional del cul- tiu de les plantes pot seleccionar, millorar i crear7 Són poblacions amb variabilitat genètica, similars a poblacions naturals de plantesal·lògames, en les quals hi ha molta heterozigosi i, per tant, un cert vigor híbrid, ja quehan estat sintetitzades triant aquells individus que combinen bé amb tots els altresindividus de la població original. És a dir, s’ha fet una selecció d’individus fundadorsen funció de la seva aptitud combinatòria amb tots els altres individus. Només elsque donin bona descendència s’utilitzaran per sintetitzar la varietat.8 Separació de cromosomes homòlegs en gàmets diferents durant la meiosi.La segregació de gens implica la transmissió dels diferents locus de l’ADN a laprogènie. Quan es multiplica un híbrid, la seva descendència segregarà cap als Fent encreuaments amb mongeta per a millora de varietats tradicionals.parentals, és a dir, es manifestaran els caràcters d’aquests darrers. Foto: Daniel Fenero. Fundació Miquel Agustí. • 44 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 3. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUESPER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER • 45 •
  • 3. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER3.1. Planificació del calendari i els espaisDins d’aquest manual volem exposar les diferents important per tal d’organitzar els períodes pro-tècniques de producció de llavors i planter, però ductius, les comandes de proveïments i les ne-depenent de si l’activitat és d’autoproducció o si cessitats de personal al llarg de l’any. Es farà enla producció s’adreça a la venda a tercers, l‘orga- funció del que es decideixi que es vol abastar, denització de la producció serà força diferent, tot i criteris botànics i agronòmics de les espècies i lesque la planificació i el sentit comú en ambdós ca- varietats escollides, i de criterissos seran imprescindibles per tal de logístics que anirem desgra-gestionar el més endreçada- nant en els apartats següents.ment possible una activi-tat que requerirà d’ordre,meticulositat i previsió. 3.1.1. Autoproducció de llavors o planter per a ús aAixí ens referirem, doncs, la pròpia finca (AP)a dos models que persimplificar les exposicions Inclourà els processos mésanomenarem processos o menys manuals d’obte-d’autoproducció de llavors nir les pròpies llavors i dei planter (AP a partir d’ara) fer-se el planter a petitai producció comercial de escala. Es tracta de pro-llavors i planter (PC a partir cediments rudimentarisd’ara). emprant mètodes tradi- cionals i amb una granLa planificació de les sembres inversió de mà d’obrai/o plantacions i, per tant, la uti- i/o temps de dedicació.lització dels espais serà quelcom • 47 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ques productives de la finca. És millor començar fent una part del planter, d’alguns cultius més fàcils, que no voler autoabastar-se de tots i, per manca de previsió, falta d’experiència i/o excés d’entusiasme, trobar-se en una situació desbor- dant que no permeti atendre els conreus com cal. Una proposta intermèdia és demanar a un vive- rista professional que ens faci el planter amb les pròpies llavors o que ens cedeixi una part de les seves infraestructures per poder tirar-lo endavant en unes instal·lacions adequades. En la planificació general dels cultius de la fincaL’agricultor que decideix produir les seves prò- agrícola que se sol fer almenys un cop l’any, s’in-pies llavors i/o fer-se el planter per utilitzar-lo a clourà la previsió de cultius dels quals vol fer-sela seva finca ha de preveure l’organització de les el planter o obtenir-ne les llavors, fet que s’hauràfeines que això suposarà al llarg de l’any en fun- de considerar com una prolongació del cultiu, béció dels cultius que es volen multiplicar i també sigui al començament o al final d’aquest. Aquestade l’espai que s’hi vol dedicar, per tal de dur una decisió afectarà a:bona gestió de la producció i no acabar renunci- • Qüestions agronòmiques: marcs de sembraant a aquesta pràctica per una manca de planifi- i/o plantació, manteniment del cultiu fins a lacació o de realisme sobre les pròpies limitacions maduresa de la llavor, tasques de recol·leccióo possibilitats. i tractament de la llavor, èpoques de sembra i trasplantament del planter, etc.Fer-se el propi planter és quelcom que segura- • Qüestions logístiques: compra o posada ament s’han plantejat tots els horticultors en algun punt de materials, mà d’obra, organització demoment, però que cal valorar detingudament. A la feina, ocupació de terra i espais, etc.més de la dedicació que demana, requereix dis- • Qüestions d’infraestructures: instal·lacionsposar d’unes instal·lacions adients per aconseguir per fer els llavorers, reg, protecció pel fred,un planter de qualitat suficient i que no representi ombreig, estris i lloc per a la neteja, assecat iuna dedicació desproporcionada dins de les tas- conservació de la llavor, etc. • 48 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Igual que es proposava en l’AP de llavor i planter, anualment serà ineludible fer una programació de tots els cultius que es volen fer o que s’ofe· reixen als possibles compradors, tot i que dins del viverisme professional es treballa de mane· ra habitual en funció de les comandes, i per tant seran aquestes les que probablement marcaran la programació. Aquesta programació permetrà poder fer previsions quant a: • Dedicació: personal o familiar (segons l’estruc· tura de l’empresa) i necessitats de mà d’obra. • Proveïments: llavors, substrats, safates, adobs, fitosanitaris. • Infraestructures: reparacions o millores en les instal·lacions, compra d’eines i maquinària es· pecífiques. • Disponibilitat dels espais: per mesos o millor3.1.2. Producció de llavors o planter per a la per setmanes.seva venda a tercers (PC) Així, igual que en el cas de l’AP, en la PC les pro·Ens referim a produccions de mitjana i gran es· gramacions també respondran a criteris agro·cala quan els processos productius s’han indus· nòmics, logístics i infraestructurals, i caldria afe·trialitzat, amb una gran presència de maquinària gir·n’hi un quart, que serien el criteris comerci-especialitzada i mecanismes assistits per noves als, el motor de l’organització de l’explotació.tecnologies, unes exigències comercials molt ele·vades i una regulació per diferents normatives9 Sovint les comandes no arriben prou anticipada·–algunes de les quals estan recollides en el capí· ment. Aleshores serà l’experiència i les estadísti·tol sobre el marc legal– per poder comercialitzar ques d’altres campanyes les que permetran fer lesa gran escala. previsions per poder donar una resposta ràpida i ajustar la programació de l’any. Amb les dades dels anys anteriors és més fàcil sincronitzar l’àrea co·9 Reglamento General Técnico de Control y Certificación de Semillas y Plantas deVivero (Ordre de 23 de maig de 1986 i modificacions posteriors). mercial amb la productiva, per preveure el volum • 49 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESde treball i conseqüentment les compres de prove· A. Criteris botànics. Cal considerar el tipus deïments i la contractació de mà d’obra que, tot i que reproducció que presenta el cultiu (vegetativa ono s’ajustin posteriorment a la realitat, permetran sexual). Les tasques de multiplicació de les plan·afinar en l’organització i la gestió necessàries de tes bianuals s’hauran de programar en els calen·l’empresa viverista o productora de llavors en pos· daris de dos anys consecutius. Es pot consultarteriors campanyes. a l’annex 2 quins són els cultius bianuals, i veure al requadre 5 la informació sobre la multiplicació d’aquests cultius.3.1.3. Planificació per a la producció de llavors S’ha de tenir en compte que els cultius que pre·A l’hora de programar la sembra per a l’obtenció senten risc d’hibridació entre varietats han dede llavors, s’ha de tenir en compte el següent: rebre un tractament adequat, que pot ser de· terminant a l’hora de planificar la sembra. Ne· cessitem poder assegurar l’aïllament, en l’espai o en el temps. Podem recórrer, també, a la pol· linització controlada. El control es pot aconseguir bé cultivant dins de gàbies o túnels especials, bé pol·linitzant manualment. Es pot trobar una clas· sificació de les espècies segons el tipus de pol· linització a l’annex 2, i informació sobre com fer la pol·linització controlada al requadre 4. B. Criteris agronòmics. N’hi ha un parell que són determinants a l’hora de fixar un calendari de sembra: • L’època de sembra segons les condicions cli· màtiques de la zona de cultiu. • La necessitat o no de fer planter. Per als cultius que necessiten una fase de planter cal marcar en el calendari les tasques de sembra i de tras· plantament. Consulteu a l’annex 3 quins cultiusLa producció de llavors requereix identificar les varietats al llarg de tot el cicle.Foto: Banc de llavors de la Noguera. ho demanen. • 50 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERRequadre 5. Hortícoles bianualsHi ha plantes bianuals, com la ceba o la pastanaga, que agronòmiques de l’arrel, de manera que no es pottenen un cicle de vida de dos anys. El segon any es utilitzar quan es fa millora varietal. Només és vàlid per aprodueix la floració i la producció de les llavors. Pot ser que les zones amb hiverns suaus.la planta floreixi el primer any, però les llavors resultantsno són de bona qualitat, no ens interessa seleccionar·les i • Arrel-llavor: es cullen les arrels abans de la primeraés millor descartar·les. gelada forta. Es tallen les fulles, deixant uns cinc centímetres per tal de reduir la transpiració i la quantitatLes plantes bianuals han de passar per un període de de material susceptible de podrir·se.vernalització per florir. Això és: han d’estar exposades al Alguns tallen també les arrels deixant unsfred un temps suficient. Pels cultius més comuns sol ser quinze centímetres. S’emmagatzemensuficient un mínim de 8 a 12 setmanes a temperatures per entre sorra, serradures o fulles seques. Essota dels 10ºC. conserven a 0·4ºC de temperatura, al 85· 95% d’humitat i a les fosques. Un celler potQuan arriba el fred hivernal, les plantes ser un bon lloc. Aquest mètode permethan de tenir la mida adequada. Si seleccionar les millors arrels, plantar·les asón massa grans és possible que no la primavera i obtenir·ne la llavor.aguantin els rigors de l’hivern. I sisón massa petites, pot ser que a la Vernalització Pel que fa a les hortalisses de fulla:primavera floreixin abans d’haver • Hi ha varietats i/o cultius que podenaconseguit la mida adequada. resistir a camp hiverns molt freds. Són, per exemple, les cols d’hivern, les cols de Brussel·les i algunes escaroles.Si les temperatures de la zona normalment no baixen dels • Cultius com les cols de cabdell i els bròquils només es–10ºC, les plantes poden passar l’hivern a l’hort. Però si la poden deixar a l’hort en els climes suaus. En les zonestemperatura és inferior, és difícil que les plantes resisteixen fredes es desenterraran abans de les primeres gelades. Esles condicions; de manera que si es vol que arribin sanes retallaran les arrels a uns vint·i·cinc centímetres, deixanta la primavera, s’hauran de desenterrar i guardar, mentre algunes arrels laterals. S’eliminaran les fulles exteriorsduri l’hivern, en un lloc protegit. més desenganxades i es cobriran amb sorra, serradures humides o diaris. Les condicions d’emmagatzematgeLes plantes es tornaran a la terra a la primavera, fent seran les mateixes que pels cultius d’arrel.selecció del peus o les arrels més saludables i amb lescaracterístiques més properes a la varietat conreada. En el cas dels bulbs com la ceba, s’utilitza el mètode bulb·Aquest mètode és vàlid per a les bianuals com l’api, la llavor (llavor·bulb·llavor):bleda, la remolatxa, el nap, el rave i la pastanaga, i també • Es sembren les llavors a la primavera i els bulbs es cullenper a la col de cabdell, la coliflor, el bròquil i l’escarola. a la tardor. Només s’emmagatzemen durant l’hivern elsEn el cas de les hortalisses de les quals se n’aprofita l’arrel, bulbs sans i amb els caràcters esperats, per a replantar·loss’utilitzen dos mètodes d’obtenció de llavor: la següent primavera. Les condicions d’emmagatzematge• Llavor-llavor: es té la planta a camp durant tot el cicle són diferents a les dels cultius anteriors. Les millors de cultiu, incloent·hi l’hivern. Aquest mètode no permet temperatures es troben entre 2 i 7ºC. El magatzem ha de seleccionar les plantes segons les característiques ser fosc i tenir un 60·70% d’humitat. • 51 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESC. Criteris logístics. S’han de considerar els re· sembra i la seva localització en els hivernaclescursos materials amb què es compta per tirar en· o parcel·les.davant la multiplicació de la llavor: disponibilitatd’espai, d’aigua, d’eines, d’instal·lacions i de ma· 3. Fer el càlcul de les safates, les llavors i els subs·quinària adequada. trats que calen per atendre les previsions pro·A l’hora de programar un calendari assumible, ductives, incrementant·ho en un percentatgecal ser conscient de la disponibilitat de recursos (10·20%) per cobrir baixes i material que nohumans. arribi als estàndards de qualitat.D. Criteris comercials. Si la producció de llavors 4. Situar en el calendari les tasques que s’hauranés amb finalitats comercials, caldrà treballar molt de fer al llarg de cada cultiu –omplir safates,acuradament aquesta àrea, que serà un dels pun· sembra, reg, tractaments, repicat, etc.– i, si éstals de la sostenibilitat de l’empresa. La produc· possible, aproximar les hores de treball que re·ció vindrà condicionada per les comandes i els presentarà cadascuna.objectius de venda marcats. 5. Anar ajustant, amb l’experiència d’anys anteriors, els temps de dedicació, les èpoques de cada fei·3.1.4. Planificació en la producció de planter na, els inconvenients que hagin sorgit, etc.En l’autoproducció de planter, caldrà fer el ca· En la producció comercial de planter, a l’hora delendari de sembres en funció dels cultius previs· fer les programacions cal tenir en compte:tos a la finca al llarg de l’any. Per establir·lo s’ha • Les comandes i/o les previsions de venda. Hide fer el compte enrere de cada cultiu a partir de ha dues maneres de fer les comandes al viverista:l’època que es vulgui vendre cada producte, tal i − Fixant la data d’entrega del planter. Nor·com s’exposa a continuació: malment es treballa per setmanes i es de·1. Determinar les èpoques de venda de cada mana que per a una data o setmana con· producte segons l’estudi de mercat (al principi creta es tingui una quantitat x d’unitats o de l’activitat), l’experiència d’altres anys i les safates de planter d’una determinada espè· prioritats establertes. cie o varietat. − Fixant la data de sembra del planter en una2. Fer el compte enrere per establir quin ha de lluna concreta o dia segons els calendari bi· ser, per a cada producte, el moment de la seva odinàmic. • 52 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Tant en un cas com en l’altre s’haurà de fer un • La climatologia: afecta directament als cultius i quadre, full de càlcul o aplicació informàtica especialment a la producció de planter. Dies o que planifiqui les pregerminacions (si s’han de temporades de calor o de fred diferents al que fer) i les sembres en funció de les dates de lliu· s’espera per l’època de l’any implicaran avan· rament de cada partida. çaments o endarreriments en l’estat del plan· ter, tant més importats com menys mesures• L’època de l’any: acostuma a haver dues èpo· de control climàtic i de protecció del cultiu tin· ques fortes de sembres a l’any: la de les plan· guem (bona capacitat d’aireig als hivernacles, tacions de primavera/estiu, que s’inicien a mit· d’ombreig, de calefacció o de protecció del jans o finals d’hivern en funció de la zona i de fred, etc.). Si es fa sota cultiu protegit i és èpo· la protecció que es doni al cultiu, i la de les ca de fred, la posada en marxa de la calefacció, plantacions de tardor, que s’acostumen a fer encara que sigui un “anti·gel”, suposarà una entre mitjans i finals d’estiu. despesa que caldrà tenir en compte a l’hora de fer balanços i considerar els costos productius.• Les varietats: dins de la mateixa espècie hi ha varietats primerenques o tardanes, d’estiu o • L’experiència i les estadístiques dels anys an- d’hivern; per tant, cal conèixer les necessitats teriors: permeten ajustar el calendari i tota la agronòmiques de cada varietat. logística que en depèn, tot i que la climatolo· gia de cada any és diferent i, per tant, sempre hi haurà petites variacions. 3.1.5. Les eines de la planificació Per fer la planificació dels cultius, en tots els casos, tant en l’AP com en la PC, i ja sigui per llavor o per planter, caldrà recórrer a alguna eina informàtica que permeti agilitzar aquesta tasca. Un senzill full de càlcul on s’hi van anotant les dates de sembra, els dies de cultiu, les incidències, els proveïments i els proveïdors, etc. serà el mínim per fer una bona gestió de la producció. Però quan es treballa amb • 53 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESvolums importants l’ajuda d’algun programa infor· • Els substrats utilitzats, si s’han fet barreges demàtic serà de molta utilitat. En aquest sentit hi ha diferents materials i les dosis d’adobat i de subs·programes i bases de dades al mercat (Conic Soft, tàncies afegides a les terres de sembra, etc.gsBase, Isamargen, TOOL agro, etc.) que agilitzen • Els dies de sembra i de plantació, les quantitatsenormement la gestió de les dades i que perme· de planter o de llavor emprades.ten fer comparacions entre cultius –de despeses, • L’espai productiu –eres, parcel·les, magatzem,de preus de venda– i elaborar gràfiques, taules i etc.– i la superfície ocupada per cada cultiu.altres que milloren la visió global de l’explotació, • La fertilització aportada, en cas d’adobar lesaixí com la comparació entre conreus, parcel·les, plantes per fertirrigació.èpoques, etc. • Les dates de germinació o altres observacions dels cultius relacionades amb el seu estat feno·Una altra opció és adaptar·se algun programa in· lògic, així com el grau d’homogeneïtat dins deformàtic de producció o de comptabilitat o fer·se les plantacions.una base de dades que respongui a la gestió de • Les observacions relatives a la sanitat de lesla informació, les dades i la planificació dels cul· plantes i a la presència de fauna útil.tius que es necessiti. • Els tractaments fitosanitaris, els productes, les dosis i els moments d’aplicació.Una agenda o llibre de registre on diàriament • Les avaries o els desperfectes en les instal·lacionss’anoti tot el que es va fent també serà una eina i la maquinària, com es resolen, amb quins mate·de molta utilitat. La majoria de programes infor· rials i amb la intervenció de quins professionals.màtics ja recullen aquestes dades, però cal tenir • Les incidències de l’equip humà.present que aquesta informació s’ha d’enregis· • Les despeses de materials, feines, reparacions,trar per posteriorment poder treure’n conclusi· proveïdors, etc.ons que permetin millorar el control de la pro· • Les entregues diàries de gènere, que es compro·ducció en futures campanyes. varan amb els albarans (producció comercial). • Observacions climatològiques diàries.En aquesta agenda diària, o en el programa que • Altres incidències i observacions útils pel ques’utilitzi per al cas, és interessant recollir·hi les se· fa tant a l’aspecte productiu com al comercial.güents informacions: • Les feines diàries, i el temps i les persones em· Serà bo enregistrar en fitxes de cultiu tot allò rela· prats en cadascuna. cionat amb els conreus, ja sigui en format base de • Les eines i les màquines emprades en cada tasca. dades o bé amb altres aplicacions informàtiques. • 54 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERS’hi anotarà tot el que posar d’uns plànolsfaci referència a dades d’aquests espais, do·de sembra/plantació, nar noms o núme·evolució del cultiu ros a les zones, tenir(germinació, floració, quantificades les su·fructificació, estat de perfícies classificadesles llavors), fertilització segons les possibili·i dosis i incidències del tats de control climà·cultiu (sanitàries, cli· tic de què disposin,màtiques, tractaments anotar els tipus defitosanitaris, plagues i reg que tenen i quan·malalties que afecten tificar les capacitatsfreqüentment els con· productives de cadareus) i, si és possible, zona. Està clar queun recull de caracte· prèviament, en el mo·rístiques botàniques, ment de dissenyar lesagronòmiques i orga· instal·lacions, s’haurannolèptiques que dis· d’haver previst les di·tingeixin la varietat, ferents zones segonsper tal de descartar el procés productiupeus que no segueixin ideat. No és el mateixles mateixes caracte· Enciam “dels tres ulls” en plena floració. Foto: L’Era-Esporus. tenir el planter sem·rístiques o bé fer se· pre en un únic espailecció si apareixen peus amb característiques inte· protegit que anar canviant·lo de lloc a mida queressats. També en el cas autoproductiu, les fitxes van evolucionant les seves necessitats, fins quede cultiu permetran “fer memòria” del que s’ha estigui aclimatat per al seu lliurament al client ofet al llarg dels anys i que s’aprofiti millor l’experi· la seva implantació a terra.ència acumulada. Per tant, la planificació de la producció anirà ín·Un altre aspecte important és l’organització dels timament lligada a l’espai productiu i a les sevesespais productius en funció del volum que es diferents àrees. En el requadre 6 proposem unaté o es pretén assolir. En aquest sentit cal dis· descripció de com planificar els espais. • 55 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Requadre 6. Com planificar els espais productius un hort orgànic sa, que és viu i té miríades d’espècies 1. Dibuixar un plànol amb la distribució dels cultius pol·linitzadores”. Deppe té una dilatada experiència com programats a productora de llavors a petita escala, en condicions A part d’anotar en la fitxa de cultiu la parcel·la on es de cultiu ecològic i en entorns propers a espais més o cultiva cada espècie i varietat i marcar amb rètols a la menys naturals. Assegura que, en aquestes condicions, parcel·la mateixa la seva ubicació, cal fer-ho constar en les varietats d’espècies autògames poden presentar un el plànol de cultius. Serà molt útil a l’hora de planificar les alt grau de creuament. En concret posa exemples de rotacions de la propera temporada. proves realitzades amb mongetes i cigrons. Per tant, En aquest plànol s’ha d’indicar, sobre cada parcel·la aconsella intercalar altres cultius entre dues varietats utilitzada, la distribució dels diferents cultius, amb el nom d’una mateixa espècie d’autògames. Millor si el cultiu i el número de la varietat i la data de sembra o repicat. intercalat té alçada (està entutorat o és alt de mena, S’haurà de dibuixar la ubicació de totes les varietats que com el blat de moro). També es pot plantar en blocs més es pensa cultivar (també les autògames). amplis i collir només les plantes centrals (Deppe, 2000). A banda de les consideracions de distàncies d’aïllament que es tracten al requadre 8 “Separació entre varietats”, 4. Deixar la distància adequada entre plantes d’una a l’hora de dibuixar la distribució caldrà tenir en compte mateixa varietat els altres condicionants agronòmics (rotació de cultius, En general, l’espai que s’ha de deixar entre plantes és tipus de preparació de la parcel·la i fertilització que el més gran que en els cultius de producció. Primer, perquè cultiu necessita, etc.). més espai dificulta l’aparició de malalties. Segon, perquè l’espai extra permet que les plantes es desenvolupin 2. Deixar la distància recomanada entre les varietats plenament. d’una mateixa espècie al·lògama Però hi ha alguns cultius que demanen una separació Les varietats d’espècies al·lògames s’hibriden molt entre plantes menor que la dels cultius de producció. Les fàcilment i cal deixar grans distàncies entre elles. plantes amb tendència a fer brots laterals pot ser que en Si es té clar que les èpoques de floració de diferents facin més si se’ls dóna molt espai. Aquests brots poden varietats d’una mateixa espècie no coincideixen, o es ser de maduració tardana i dificultar la collita. Aquest és pot fer que no coincideixin, llavors es poden programar el cas de les pastanagues i el mill. per ser multiplicades en una mateixa zona en diferents Per altra banda, també cal ajustar més l’espai entre moments. A l’hora de planificar la distribució a camp plantes per a cultius com els d’albergínies, pebrots i d’aquestes espècies val la pena consultar el requadre 5 cogombres, dels quals es consumeix el fruit quan les i l’annex 3. llavors encara no estan prou madures. En producció, després de collir els primers fruits, la planta continua el 3. Deixar suficient separació entre varietats d’una seu desenvolupament, en produeix més i necessita més mateixa espècie autògama espai. Quan el que busquem és obtenir llavor, convé Abans de decidir, a partir de les dades anteriors, sobre deixar que els primers fruits madurin plenament, perquè les distàncies a guardar ens convé tenir present el que aquests fruits és més segur que arribin a la maturitat diu Carol Deppe: “Si són al·lògames s’han d’isolar. Si plena d’un major nombre de llavors. La planta no creixerà són autògames també s’han d’isolar. Sobretot si tenim tant i no necessitarà tant espai. • 56 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERTant en el cas de la producció de planter comer· plotació per tal de situar l’activitat dins d’un marccial com també quan es tracta de processos d’au· de gestió i planificació el més saludable possible.toproducció, la mesura de la capacitat productiva Si en canvi ja s’està fent planter convencional i esde l’empresa en el moment de màxima ocupació vol passar a fer·ne en ecològic, s’haurà d’haveri al llarg de tot l’any vindrà determinada per les fet prèviament un pla de reconversió que inclo·mides de les safates, de les taules de cultiu o de gui els plans de viabilitat necessaris per projectarles infraestructures de suport de les safates, dels aquesta nova trajectòria dins de l’empresa. Tantpassadissos i de les zones de cultiu (diferents en un cas com en l’altre, la plataforma RuralCat10graus d’ombrejat, espais coberts de plàstic o de del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,malla, espais a l’aire lliure, etc.), així com per la Alimentació i Medi Natural de la Generalitat derotació dels cultius dins dels espais. Catalunya pot ser una bona eina on trobar molts cursos, documentació i recursos que poden ajudarFinalment dir que, si es comença en l’activitat com a prendre les decisions amb el màxim de coneixe·a agricultor o com a productor de planter o de lla· ment dels riscos i les oportunitats del canvi.vor, serà imprescindible fer un pla d’empresa, un 10 http://www.ruralcat.net/c/document_library/get_file?uuid=836a81a8-791b-4a54-estudi de mercat i un estudi de rendibilitat de l’ex· 9558-c52f1f768399&groupId=101363.2. Especificacions tècniques per a la producció de llavorsEls agricultors tenen diverses maneres d’accedir a una feina addicional per a l’agricultor, però tambéles llavors que han d’emprar als seus camps de cul· una certa autonomia productiva integrada en elstiu: conceptes de sobirania alimentària. Com sempre • Fer·se les seves pròpies llavors. que es decideix incorporar un tasca al procés pro· • Aconseguir·les d’altres pagesos o d’entitats re· ductiu de la finca agrícola, cal fer una valoració de cuperadores de llavors. quina dedicació pot representar i la seva contrapart • Adquirir llavors comercials. econòmica, però també valorar altres aspectes com la sostenibilitat i la independència respecte dels cir·Com comentàvem en l’apartat 2.1, “La importància cuïts comercials habituals de llavors.de les reserves fitogenètiques en la producció agrà·ria ecològica”, les dues primeres opcions serien les Tot i que els principis tècnics són en essència elsque s’han anat fent al llarg del temps i que impliquen mateixos, els processos d’obtenció de llavors i • 57 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESde planter seran ben diferents si es tracta d’una 3.2.1. Què vol dir obtenir llavors de qualitatsituació d’autoproducció o si la producció es faper a la venda a tercers, especialment si són em· Es consideren quatre aspectes interrelacionatspreses de llavors comercials, la indústria de la lla· pel que fa a la qualitat de la llavor (Almenkindersvor o viveristes professionals de mitjana i gran es· i Louwaars, 1999), i n’afegim un cinquè relacionatcala. Val a dir, però, que també ens trobem amb amb la certificació ecològica: la qualitat biològica.productors a petita escala que comercialitzen lesseves produccions, els mètodes d’obtenció de A. Qualitat fisiològica. Es refereix al poder ger·les quals són bàsicament artesans. minatiu i al vigor. Tal com es defineix al marc le· gal, la llavor ha de ser viable. Cal que germini en el temps correcte i previst segons l’espècie (vegeu l’annex 3). Cal també que tingui una bona naixença, capaç de resistir condicions ambientals diverses; és a dir, que tingui un bon vigor. • 58 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTEREn termes generals, una llavor que tingui una bai·xa qualitat fisiològica probablement donarà lloca un cultiu pobre quant a desenvolupament, debaixa densitat, amb dificultat per resistir períodesde sequera, malaltís i on les plantes adventíciess’instal·laran fàcilment.La mida no és el millor paràmetre per establir laqualitat d’una llavor. A vegades les llavors grosses,com és el cas de les mongetes o la soja, no solentenir una bona resistència a les condicions d’estrèshídric. En el cas de les llavors petites, solen tenirun bon vigor però no tenen la força per arribar a lasuperfície de la terra si es planten massa profunda·ment. La densitat de la llavor és un atribut que diu Fesolet de Caldes. Foto: L’Era-Esporus.més de la seva qualitat que no la mida.La seva longevitat i la capacitat de germinació de· C. Qualitat analítica. Es refereix al percentatgepenen del fet que la llavor hagi completat el seu de bona llavor en un lot determinat. Aquest as·cicle de maduració en una planta sana i que pos· pecte serà més important per a la llavor comer·teriorment s’hagi collit en unes bones condicions. cial que per a aquelles persones que es fan laDesprés, caldrà seguir els processos de neteja i seva pròpia llavor. La presència de brosses, dede manteniment en les condicions de tempera· petits terrossos de terra, de pedretes o de llavorstura i humitat adequades, ja que la capacitat de d’altres plantes o d’adventícies pot dificultar elsgerminar d’una llavor decreix gradualment amb processos de mecanització de la sembra, especi·el temps i ho fa segons les condicions en què és alment per fer planter. O en el cas de comprar laconservada. llavor, si la puresa no és molt alta, s’estarà pagant a preu de llavor elements que no ho són.B. Qualitat sanitària. Es refereix a l’absència deplagues i malalties. Està clar que una llavor ma· D. Qualitat genètica. Fa referència a l’adaptaciólalta o amb presència de plagues anirà en detri· i la puresa varietals, és a dir, al fet que la varietatment de la germinació i també del propi cultiu. sigui tal com es descriu. • 59 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES En relació amb la uniformitat de les varietats, ens trobem que les varietats comercials acostumen a tenir·ne molta respecte de les varietats locals, que per definició tenen una base genètica més àmplia que les fa molt diverses. És precisament aquest atribut el que les fa adaptables i molt resi· lients enfront condicions ambientals i agronòmi· ques variables. La “degeneració” de les varietats al·lògames es un tema que ja hem tractat a l’apartat de selecció i millora de varietats i que ampliarem pel que fa a les mesures que cal adoptar per mantenir les qualitats genètiques de la varietat, tot i que es pugui fer selecció pagesa amb l’objectiu de mi· llorar –a gust de l’agricultor i de les demandes del mercat– la varietat culivada en qüestió. E. Qualitat biològica. Una llavor obtinguda se·La genètica de les llavors determina importants gons marca la normativa de la producció ecolò·aspectes com la collita potencial i la tolerància gica (el Reglament 834/2007 sobre producció ia l’estrés per sequera, inundació, fred, baixa fer· etiquetat de productes ecològics i el Reglamenttilització o malalties i plagues. També s’inclouen 889/2008) tindrà una qualitat orgànica superioraquí aspectes de processament post collita i qua· respecte a una altra cultivada de manera con·litats organolèptiques. vencional, encara que a aquesta darrera no se li hagin fet els tractaments fitosanitaris que es fanLes varietats poden ser extremadament dife· en producció convencional en el moment del seurents unes de les altres dins de la mateixa es· envasat i pugui haver esta autoritzada per fer·nepècie, tant pel que fa a la seva adaptació a les planter ecològic.condicions ambientals com al diferent maneig Les llavors d’origen ecològic “real” són una ga·agronòmic, el seu ús, les seves característiques rantia per a l’obtenció d’aliments i matèries pri·morfològiques, etc. meres de qualitat i una aposta per guanyar en • 60 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERcoherència i aportar al medi ambient i a la so·cietat els beneficis que representa la produccióecològica des dels seus inicis fins a l’arribada alconsumidor. Per tant, cal potenciar·les sensibilit·zant els diferents actors de la cadena productiva,des de les administracions al productors, passantper les cases comercials productores de llavors.3.2.2. Producció de plantes per a l’obtencióde llavor ecològicaPer a l’obtenció de llavors ecològiques fèrtils i de Pastanagues florides a l’Estació Experimental de Carcaixent.qualitat cal conèixer els factors que intervenen enla fisiologia de la planta i en el maneig dels cul· Requadre 7. Multiplicació vegetativa Les llavors s’obtenen a partir de la multiplicació sexual de les plantes, però hi ha espècies que també poden multiplicar· se vegetativament a partir de diferents estructures: • Tubercle: porció de tija subterrània que conté substàncies de reserva. Les gemmes d’aquestes tiges originen brots que surten a l’exterior. Exemples: la patata (Solanum tuberosum L.). • Rizoma: tija que creix horitzontalment sota la superfície del terreny. Les gemmes d’aquesta tija subterrània originen brots que surten a l’exterior i es cobreixen de fulles. Exemple: l’espàrrec (Asparagus officinalis L.). Aquesta forma de reproducció de l’espàrrec és ocasional, sent la reproducció sexual (per llavor) la forma normal de reproduir·lo. • Estoló: tija aèria rèptil que es desenvolupa horitzontalment, com passa amb algunes tiges de la maduixera (Fragaria vesca L.). Aquestes tiges, al contacte amb la terra, tiren arrels adventícies i desenvolupen una nova planta. • Bulb: tija molt curta que porta unes arrels fibroses a la part inferior i una gemma a la part superior. Aquesta gemma està protegida per unes fulles carnoses que emmagatzemen substàncies de reserva. Exemple: l’all (Allium sativum L). • Fillols: brotacions de gemmes del peu de la planta. Exemple: la carxofera (Cynara escolymus L.). • Estaca o estaqueta: tros de tija jove proveïda de gemmes, un dels extrems del qual s’introdueix a la terra perquè arreli. Exemple: el moniato (Ipomea batatas L.). Aquestes branques han de tenir com a molt un parell de fulles, perquè la branca no perdi excessiva humitat. Aquest mètode és molt utilitzat també en plantes llenyoses i arbustives. En algunes plantes es poden fer estaques d’un tros d’arrel (proveït d’una gemma adventícia) o d’un tros de fulla. L’esqueix és una estaqueta de planta herbàcia. • 61 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLEStius, i saber si el cultiu que volem multiplicar es fade llavor o per reproducció vegetativa (requadre7). En l’annex 4 sobre morfologia i fisiologia dela flor i la producció de llavor, a tall de recorda·tori de botànica, es fa una breu descripció delsprocessos fisiològics que s’esdevenen durant laproducció de la llavor, els quals ens permetranentendre quines són les necessitats de les plan·tes cultivades perquè granin.Es poden establir unes pautes genèriques de ma·neig i uns condicionants de cultiu –que descriu· Mongetes de la Pobla de Lillet. Foto: L’Era-Esporus.rem a continuació–, i també unes pautes agronò·miques concretes per espècies, que es sintetitzen • Com que en la planta porta·granes la floracióals annexes 3 i 5. i la maduració de la llavor s’han d’assolir sobre la planta mare, els cicles de cultiu seran més llargs, especialment en les hortalisses de fulla3.2.3. Pautes i criteris agronòmics generals com els enciams o les cols, però encara moltper a la producció de plantes porta-granes més en el cas de les bianuals.La majoria de tècniques per a la producció d’hor· • La rotació de cultius és més important que entalisses ecològiques són vàlides per a la produc· producció d’hortalissa per al consum, pels se·ció de plantes porta·granes, és a dir, les que uti· güents motius:litzarem per treure’n llavor. Però caldrà assegu· − Redueix el risc de proliferació de malaltiesrar les condicions de cultiu òptimes per tal que transmeses per la llavor.aquestes plantes arribin a una maduració plena. − Redueix el risc de barreja de varietats degutA continuació exposem algunes d’aquestes pau· a les plantes espontànies que puguin nàixertes i recomanacions: dels cultius anteriors. • Cal assegurar que la planta cobreixi totes les − Pels beneficis generals de les rotacions: me· fases fisiològiques i que arribi en bon estat a nor incidència d’herbes, millor aprofitament la maduració de les llavors. dels nutrients, millora de les propietats físi· ques, químiques i biològiques del sòl, etc. • 62 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER• El tipus de fertilització aplicada és diferent. S’ha de vigilar amb les aportacions nitroge· nades. Una elevada disponibilitat de nitrogen produeix creixement vegetatiu i, generalment, rendiments alts, però pot produir llavors “to· ves” (llavors grans que no aguantaran condici· ons adverses). Un creixement vegetatiu fort pot retardar també la maduració de la llavor, incre· mentant el risc de pèrdua de la collita. Una ferti· lització equilibrada en un sòl viu i fèrtil, amb què la planta expressi les seves característiques a cada tipus de terreny, serà la millor situació per a la producció de llavor de qualitat. No s’han de realitzar fertilitzacions extres ni triar el millor sòl, ja que el que es vol, en el cas de l’autoproduc· ció de llavors i la conservació de les varietats, és que la varietat expressi les seves potencialitats en un sòl mitjà, i si hi ha diferències, es selecci· Cebes florides per obtenir-ne llavor, als camps d’Esporus. onen les més adequades (Roselló, 1998). Tot i així, si es pot triar, es preferiran sòls fèrtils, solts, • Cal assegurar l’aigua al cultiu quan entra en i amb bona capacitat de retenció de l’aigua. floració i durant la maduració dels fruits i les granes. Aquests moments són crítics davant la• Pel que s’ha esmentat en el punt anterior, i manca d’aigua, ja que se’n veurà afectada la perquè el marc de plantació sol ser més am· quantitat i la qualitat final de la llavor obtingu· ple o més estret, segons l’espècie (annex 3), el da. Les lleguminoses i les solanàcies són espe· temps que cal dedicar a l’escarda pot ser su- cialment sensibles a la sequera, pel que fa a la perior. L’escarda és important, perquè les ad· producció de llavor. ventícies no només competeixen amb el cultiu sinó que poden ser portadores de malalties i, • Cal evitar els creuaments no desitjats, con· en granar, la seva llavor es pot barrejar amb la trolant també la floració dels cultius dedicats a del cultiu, donant més feina de neteja i dismi· producció que hi pugui haver a prop del camp nuint la puresa del lot. (requadre 8). • 63 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Requadre 8. Separació entre varietats Autògames Al·lògames En general es pot fer llavor de varietats diferents En general no es pot fer llavor de varietats diferents d’un mateix d’una mateixa espècie en un mateix hort: cultiu dins d’un mateix hort. Cal coordinar·se amb multiplicadors • Api externs, utilitzar mètodes de pol·linització manual, o disposar les • Enciam parcel·les separades com a mínim un quilòmetre: • Escarola • Blat de moro • Tomàquet • Bleda i remolatxa (són la mateixa espècie) • Carbassa (sí que es poden fer llavors de diferents varietats de Cal vigilar amb les següents lleguminoses, que en carbassa si pertanyen a diferents espècies; recordem que hi ha condicions de cultiu ecològic poden presentar di· cinc espècies de carbassa) ferents percentatges de pol·linització creuada: • Ceba • Cigró • Cogombre • Mongeta • Col, coliflor, bròquil (són la mateixa espècie) • Pèsol • Espinac • Gira·sol Els següents cultius poden ser pol·linitzats per in· • Julivert sectes, i cal separació entre varietats: • Meló • Albergínia: mínim 50 m • Nap • Fava: mínim 1.000 m • Pastanaga (vigilar amb les varietats silvestres, que es creuen • Pebrot: de 50 a 200 m (atenció al creuament amb fàcilment) els pebrots bitxos) • Porro • Rave • Síndria • Xirivia• S’ha de dedicar prou temps a la selecció de les plantes i herbes del camp que estiguin parentals, tant si es vol conservar la varietat malaltes. com si es vol millorar. • Per afavorir la presència d’insectes pol-• Cal tenir un bon control dels problemes fito- linitzadors, imprescindibles per a les plantes sanitaris. El millor és dur unes bones pràcti· entomòfiles (vegeu l’annex 2), es poden es· ques de cultiu per obtenir unes llavors sanes tablir tanques o cledes vegetals que esmor· i evitar transmetre malalties amb elles, espe· teixen el vent, augmenten la humitat relati· cialment les d’origen víric, però totes en ge· va de la parcel·la i ofereixen aliment i refugi neral. Cal evitar tractaments insecticides que alternatiu tant als pol·linitzadors com a altra puguin afectar als pol·linitzadors, i eliminar fauna útil. Algunes plantes autògames, com el • 64 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER tomàquet o el pèsol, poden tenir un percen· aplicacions de fitosanitaris influirà en la llavor tatge de pol·linització creuada en presència obtinguda (Roselló, 1998). d’insectes. En aquests casos és recomana· ble separar les plantes de la mateixa espècie • L’orientació dels cultius ha de ser el més asso· però de varietat distinta, bé amb altres cultius lellada possible, ja que el sol afavoreix la for· o amb túnels o hivernacles que els aïllin de mació de llavors. Cal evitar les exposicions al l’ambient exterior. nord, especialment a l’hivern i en període de gelades. En els llocs alts de muntanya, els so· • Els ordres més importats d’insectes pol- lells són les ubicacions més recomanables per linitzadors són els himenòpters (formigues, als cultius per a llavor. abelles i vespes) i els dípters (mosques). L’ac· tivitat dels insectes pol·linitzadors té un efecte • Les condicions edafoclimàtiques incideixen directe sobre la producció de llavors, ja que en directament en la producció de llavor. molts casos la quantitat de llavor produïda de· − Els períodes de pluja durant la floració i la pèn exclusivament de la pol·linització natural pol·linització poden provocar la manca de dels insectes. En aquest sentit, la disminució fecundació, ja que afecten a l’obertura dels d’insectes en zones altament afectades per les estams i a la viabilitat del pol·len, el insectesEls tractaments amb extractes vegetals són un complement per al control fitosa- Les tanques i cledes vegetals i la inclusió de plantes de flor entre les hortícolesnitari dels cultius. A la �oto, els horts de Madre Tierra amb els cubells per �er els permeten a�avorir la pres�ncia de �auna auxiliar, tan pel que �a a esp�cies pol-preparats vegetals. linitzadores (imprescindibles en les plantes entomòfiles), com a depredadors i altres organismes controladors de les plagues dels cultius. • 65 •
  • no volen durant la precipitació i el pol·len en suspensió a l’aire és rentat i cau al terra. − El vent, tot i que per a les varietats anemò· games és un factor imprescindible per asse· gurar la pol·linització, en altres ocasions pot ser perjudicial en produir fecundacions i cre· uaments no desitjats. Si el vent és molt sec o molt fred, pot causar alteracions fisiològi· ques als òrgans reproductors, que són molt sensibles a aquest fenomen meteorològic. − El pendent d’un terreny i l’estació topogrà- fica11 són altres factors que repercuteixen en la qualitat i en les característiques del sòl, que, al seu torn, incideixen en el creixement de les plantes. Per tant, caldrà tenir·los en compte en el moment d’implantar les plan· tes porta·granes.• Les plantes bianuals es veuen afavorides pels hiverns suaus, ja que generen menys pèrdues de plantes causades pel fred, però alhora els calen temperatures prou baixes per assegurar la vernalització que necessiten per florir.3.2.4. SembraA l’annex 3 es recullen tot un seguit de dades refe·rides a la sembra dels diferents cultius. A continu·11 L’estació topogr�fica �a re�er�ncia a la situació de la parcel�la dins d’un perfil topogr�fica perfiltopogr�fic, i pot ser percolant (a la part alta del pendent), drenant (al llarg delpendent; s’erosiona ��cilment) o confinant (a les �ondalades de les valls).
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERRequadre 9. Quantitat i anys de viabilitat de la llavor Nombre Nombre de llavors Grams de Anys de llavors Grams de Anys Cultiu per gram llavor a de Cultiu per gram llavor a de emmagatzemar viabilitat emmagatzemar viabilitat Mín. Màx. Mín. Màx. Albergínia 200 250 13 6-10 Espinacs 64 106 40 5-7 Alfàbrega 600 790 4 5 Fava 0,5 1 5.000 6-10 Alquequengi 1.185 1.185 3 3 Gira-sol 20 40 125 7 Api 1.164 3.527 3 8 Julivert 345 550 8 3-7 Blat de moro 4 10 6.250 2-3 Meló 8 9 32 5-10 Mongeta 1 9 1.786 3-5 Bleda 35 63 72 6-10 Nap 230 300 11 5 Bròquil 283 362 9 5-10 Pastanaga 564 1.164 44 3-10 Carbassa 5 20 50 6-10 Pebrot 138 285 18 3-8 Carbassó 5 20 50 6 Pèsol 3 6 832 3 Carxofa 20 30 125 5-7 Porro 350 400 8 3-6 Ceba 247 459 101 2-4 Rave 74 150 34 5-10 Cigró 2 3 1.250 4 Remolatxa 50 60 50 4-6 Cogombre 30 35 9 5-10 Ruqueta 500 545 5 4-9 Col 212 300 11 4-10 Salsafí 90 100 28 4 Col de 250 300 10 4-5 Síndria 4 7 63 6 Brussel·les Enciam 1.000 1.600 3 3-8 Tomàquet 300 400 9 4-10 Escarola 510 700 5 8 Xicòria 423 635 6 8 Espàrrec 50 50 50 5 Xirivia 172 242 15 1Font: Ashworth, 2002; Kokopelli, 2005; Roselló, 2010; Singn, 1999; i elaboració pròpia. • 67 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESació es descriuran els processos i les precau· • Cal ser molt curosos amb la manipula·cions de caire general que cal seguir a l’hora ció dels recipients contenidors de llavors,de fer les sembres. evitant barrejar els que són de la mateixa espècie però de diferent varietat. Cal aixíA. Sembrar segons la pro- mateix aplicar mesures que evitin erradesgramació. Les sembres s’or· en el seu maneig i assegurar un bon eti·ganitzen normalment per quetatge que permeti una traçabilitat desetmanes. Si les condicions la varietat al llarg del procés productiu.atmosfèriques i de treball hopermeten, anirem sembrant • En algunes espècies es pot fer una pre·les varietats previstes i anotades a l’agenda, ca· germinació en cambra per accelerar el procés delendari o programa informàtic. Allí mateix hi haurà naixença. Es pot fer amb quasi totes les espècies,indicades les quantitats que cal fer i observacions però en les lleguminoses és força recomanable.relatives a la varietat o al client. La pregerminació també s’utilitza per determinar el poder germinatiu d’un lot de llavors en con·B. Gestionar correctament els pots, els sobres o cret. En aquest cas es pot fer una prova de ger·els recipients de llavor escollits per a la sembra: minació, que descrivim al requadre 10.• Pesar·los abans i després de la sembra per saber les llavors gastades. Si es tracta d’un procés pro· ductiu de llavor comercial, segons el nombre de plantes que es volen sembrar i coneixent el pes mig de la llavor de cada espècie i varietat, a priori se sabrà amb força exactitud la quantitat de lla· vor que es gastarà en cada sembra (requadre 9).• El pots o els sobres de llavors s’han de treure amb dues o quatre hores d’antelació de la cam· bra frigorífica per donar temps a que, abans d’obrir·los, assoleixin la temperatura ambient. Així s’evita que entri humitat per condensació Cal ser molt curosos a l’hora de �er les sembres de di�erents varietats i que la al recipient. A l’estiu és millor treure’ls cap al senyalització a camp romangui fins al final del cultiu, per tal d’evitar con�usions. tard del dia abans. Foto: Ecollavors. • 68 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Requadre 10. Germinació en cambra i prova de C. Preparar el terreny o el suport que ha d’aco- germinació llir la llavor: • Preparar els rètols i/o etiquetes que marcaran Es posen a germinar a la cambra de germinació unes 100 llavors, en plaques de petri o en un altre recipient els planters, els plats de germinació o les file· adequat a la mida de la llavor, sobre cotó fluix humit en res a camp. A cada rètol hi ha de figurar el nom aigua. Es regula la temperatura de la cambra segons del cultiu, la varietat i el seu codi (número de la columna “Temperatura òptima de germinació” de la lot o partida). Si la producció està informatitza· taula de l’annex 3; a la taula hi figuren també els dies que la llavor necessita per germinar. da, caldrà imprimir unes etiquetes amb un codi • Les llavors que arriben a germinar, si són suficients de barres que permeti fer el seguiment del lot per assegurar una multiplicació correcta, es planten al llarg de tot el procés. directament a camp o en les safates de planter. • Si no en germina cap o molt poques, i es veu que hi • Preparació del suport sobre el qual es realitza· ha prou temps per fer créixer i madurar les plantes dins rà la sembra (plats per a la germinació en cam· de la temporada, es repeteix la prova amb més llavor bra, safates per al planter, filera a camp). de la mostra fins a trobar prou llavor viable per poder multiplicar·la. Cal obtenir com a mínim 20 plàntules, que • Sembrar el número adequat de llavors. seran plantades en espera de poder recollir·ne la llavor i així recuperar la varietat. Es sembraran les plantes necessàries per garan· tir la conservació de la variabilitat genètica de la Prova de germinació sense intenció de multiplicar En algun moment pot interessar conèixer l’estat de varietat. En la majoria de cultius hortícoles és su· viabilitat d’una mostra de llavors (per conèixer la situació ficient obtenir llavor de 20 plantes diferents. Això d’un lot) sense voler multiplicar·ne. Aleshores es procedeix significa que necessitem el doble de plantes (40) tal com s’ha explicat en el primer paràgraf. El valor ideal de germinació hauria d’estar pels volts del 75%. per poder escollir entre elles les que deixaremPel que fa a la sanitat, val la pena consultar l’apar-tat 3.2.8 d’aquest manual (vegeu més endavant).Si tot i prendre les mesures recomanades tenimllavor que creiem oportú desinfectar, podem con·sultar en el requadre 11 algunes indicacions depretractament de la llavor. • 69 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 11. Mètodes de desinfecció de la llavor Organisme Moment Mètode Procediment Observacions problema d’aplicació (1) Especialment per Un cop ben seques i netes les llavors, introduir- Insectes: a lleguminoses, Congelació PE les al congelador en un recipient que eviti que es corcs i arnes blat de moro, rehumidifiquin, durant 3-4 dies. cereals. Piretrines Insectes: Escampar un grapat de piretrines naturals dins del PE En cereals. naturals arnes pot de conservació de les llavors. Polvoritzar les llavors esteses amb la barreja següent (per a 100 ml): • 10 ml d’emulsionant a base de productes vegetals; • 20 gotes d’olis essencials d’alguna o de cadascuna Fa fugir els Olis essencials Insectes PE de les següents plantes: lavandin o lavanda, insectes alfàbrega, gerani, herba de llimona (Cymbopogon presents. citratus), citronella, clau; • completar amb aigua fins als 100 ml. Deixar assecar i guardar. Potser són necessaris dos tractaments. • Posar les llavors en infusió de flors de camamilla durant 15 minuts, quan el líquid encara és calent. Serveix en llavors Plantes PS Assecar i sembrar. de tomàquet, medicinals • Barrejar les llavors amb un extracte de flors de api, patata i ceba. valeriana durant 15 minuts. Assecar i sembrar. Les llavors s’han de sembrar immediatament. Barrejar dues cigarretes esmicolades amb un litre Actualment el d’aigua; impregnar les Tabac Insectes PS Reglament de llavors amb aquesta barreja durant 24 hores. producció agrària Escórrer. Sembrar. ecològica no permet l’ús de la nicotina Submergir les llavors durant 20 minuts en llet Llet descremada Virus PE descremada. Posteriorment esbandir i assecar. • 70 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Organisme Moment Mètode Procediment Observacions problema d’aplicació (1) Posar en remull les llavors en una solució de: • vinagre diluït al 10%; No disminueixVinagre Fungicida PE • sulfat de ferro (10%) + sulfat de zenc (0,5%): la capacitat de milloren l’eficiència del vinagre. germinació. Assecar. Posar les llavors dins d’un colador xinès, la qual cosa ens permetrà posar-les i treure-les de la dissolució sense gaire dificultats. No tornar-les a Fongs iLleixiu PS Submergir-les durant 10 minuts amb lleixiu assecar: es perd bacteris comercial diluït a 30-50 grams de clor per litre. viabilitat. Rentar-les amb aigua abundant, fins que deixin de fer olor de clor. Posar les llavors dins d’un colador xinès, la qual cosa ens permetrà posar-les i treure-les de la dissolució Virus No està acceptatFosfat trisòdic sense gaires dificultats. transmesos PS en agricultura(Na3PO4) Submergir-les durant 3 hores en una solució de per llavor ecològica. fosfat trisòdic, diluït al 10%. Rentar-les amb aigua abundant. Especialment en tomàquets, no és suficient per eliminar tots els gèrmensFermentació Fongs i Descrit al requadre 14 (“Extracció de llavor en PE patògens queàcida bacteris humit”). pot tenir una llavor que ha tingut problemes sanitaris a camp. No elimina virus. Posar les llavors dins d’un colador xinès, la qual cosa Fongs, ens permetrà posar-les i treure-les del tractament bacteris sense gaire dificultats.Salfumant i virus PS o PE Submergir-les durant 60 minuts en una solució de transmesos 40 ml de salfumant per litre d’aigua. Rentar-les amb per llavor aigua abundant o deixar-les assecar en un lloc sec i ventilat. • 71 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Organisme Moment Mètode Procediment Observacions problema d’aplicació (1) Posar les llavors en aigua a 50ºC durant 25-30 minuts, segons el requadre. Cal un termòmetre fiable. L’ideal és disposar d’un bany termostàtic de 0,5ºC de precisió. Assecar ràpidament les llavors, amb un drap. Cal que en 2-3 hores s’hagin assecat superficialment. Després, seguir l’assecat en un lloc ventilat durant Efectiu en llavors, 2-3 dies. tubercles i bulbs. Després del Aigua calenta Fongs i Bròquil, cols de Brusel·les, tractament PE 20 minuts 50ºC bacteris col arrissada i col xinesa la taxa de germinació pot Albergínia, espinacs i naps 25 minuts 50ºC baixar entre el 5 i Api i pebrot 30 minuts 50ºC el 10%. Coliflor 25 minuts 52ºC Col 30 minuts 52ºC Tomaca 25 minuts 52ºC Trencar el gel sec i barrejar-lo amb les llavors, tot cobrint-les folgadament durant 8 hores o més per Gel sec Insectes PE deixar que el gel sec s’evapori a CO2. El CO2 és més pesat que l’aire i el desplaça. Els insectes moren per manca d’oxigen. (1): PE: preemmagatzematge; PS: presembra.Font: Ashworth, 2002; Delmond, 2005; Deppe, 2000; Miller, 2011; Roselló, 2010.de llavoreres. Per altra banda no hem de perdre un número donat a l’engròs. Hi ha espècies (comde vista que és possible que per raons agronòmi- el blat de moro) que demanen un número mésques, climàtiques o de maneig se’n perdin algu- alt i n’hi ha d’altres (les cucurbitàcies) per a lesnes. Per compensar-ho sembrarem un 50% més quals pot ser força més baix. Per a números mésde les plantes necessàries. Això fa un mínim total ajustats a cada espècie consulteu l’annex 2, sobrede 60 plantes sembrades per varietat. Aquest és el nombre de parentals. • 72 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERD. Germinar en cambra de germinació les espè- 3.3.5, sobre matèries primeres per a la producciócies i les varietats que calgui. És molt recoma· de planters). Com més gran sigui l’alvèol menysnable fer germinar les mongetes i altres llegumi· es dessecarà la plàntula. En funció del controlnoses en cambra abans de sembrar·les a camp, ja climàtic i de reg que tinguem sobre el materialque permet triar les millors plantes i descartar les sembrat, caldrà fer l’elecció de les safates i de lano germinades o amb mala germinació i evitar així mida de l’alvèol.baixes de plantes a camp. El mètode es pot ferextensiu a les espècies que es cregui convenient. El llavorer acostuma a estar protegit (hivernacle, túnel, llit calent), almenys en els períodes freds,En aquest sentit, a nivell de PC és habitual fer però també pot fer·se directament al terra, en ununa pregerminació de tres dies de la majoria de lloc destinat a aquesta funció, especialment enllavors i de vuit dies per al pebrot, l’espàrrec i sembres d’estiu.la carxofa. Per provocar l’inici de la germinació,la cambra es manté fosca, a una temperatura de Cal ser curosos amb la identificació de la varietat15·25ºC i amb una humitat relativa del 60·75%. dins de les safates, sobretot si a nivell autopro·El més normal, és fer la sembra a la safata i posar ductiu no es fan safates senceres. És útil buscartotes les safates apilades a la cambra, a la tempe· estratègies, com per exemple fer una doble mar·ratura i humitat adient per a cada espècie. Quan cació de la identitat de la varietat: marcarem leses veu que s’inicia la germinació, s’estendran les fileres de les safates amb un rètol i també anota·safates al lloc previst a l’hivernacle. rem a la fitxa de multiplicació en quines fileres iUn altre mètode que també es pot fer en PC és de quina safata s’ha preparat el planter.el que s’anomena sembra fluida i preparació dela llavor (Raymond, 1989), per tal de tenir un lot El substrat ha de tenir unes propietats fisicoquí·a punt just al moment de sembrar i que consis· miques que assegurin un bon drenatge, una bonateix en pregerminar la llavor, emmagatzemar·la capacitat de retenció de l’aigua i una aportació depregerminada i sense arrels, i sembrar·la quan es nutrients adequats al cultiu. Al Centre de Conser·prevegi que el sòl i les condicions atmosfèriques vació de la Biodiversitat Cultivada Esporus es faseran favorables. servir un compost comercial per fer planter ecolò· gic: humus de cuc. Es poden fer barreges del tipusE. Sembrar en el llavorer. La sembra es farà en 50% compost + 50% sorra (substrat molt drenant,safates per fer planter. Aquestes poden ser de po· per a èpoques més humides) o fibra de coco (altaliestirè expandit o de polipropilè (vegeu l’apartat capacitat de retenció d’aigua, per a èpoques més • 73 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLEScaloroses). Vegeu més endavant l’apartat 3.3.5.2, unes bones condicions d’humitat per assegurarsobre substrats en planter ecològic. la germinació.És molt important garantir un reg suficient i cons· A l’hora de sembrar procurarem fer·ho de maneratant, especialment en les primeres setmanes de que després no calgui aclarir les plantes que ger·germinació de les llavors, per assegurar una bona minaran (consulteu les distàncies recomanades anaixença. la taula de l’annex 3). Més endavant s’explica per què és millor no haver d’aclarir.Pel que fa al repicat, a la taula de l’annex 3 espot consultar el temps habitual necessari per al Si alguna de les varietats sembrades a camp pre·desenvolupament del planter de cada espècie. senta un percentatge de germinació massa baix,Aquests temps són una referència. S’ha d’esperar es ressembrarà a partir de llavor pregerminadaque les plantes hagin arribat al punt de creixe· en cambra.ment adequat. Marcarem la zona on es cultiva la varietat en elPel que fa a les distàncies de plantació, ja s’han plànol de les parcel·les, al camp –amb rètols pre·tingut en compte en el punt C, a l’hora de plani· parats– i a la fitxa de multiplicació.ficar les zones de cultiu. G. Trasplantar les plàntules dels llavorers al F. Sembrar a camp. Cal preparar el terreny on es camp. Un cop les plantes han assolit el desen·farà la sembra directa adobant i treballant la terra volupament correcte per anar a camp, seransegons les necessitats del cultiu. plantades en els marcs de plantació que trobem indicats a l’annex 3 i amb el terreny preparat enCal elegir bé el terreny on s’ha d’implantar el cul· condicions per acollir aquest cultiu que, com dè·tiu per llavor i fer·ne una bona preparació. La terra iem anteriorment, tindrà un cicle més llarg que eltriada haurà de ser apta per donar una bona colli· conreu d’hortalisses per a consum.ta, ja que un cultiu pobre donarà lloc a llavors debaixa qualitat (Almenkinders i Louwaars, 1999). H. Elegir els parentals. Cal triar bé el paren· tals en funció del que es vol obtenir del cultiuSi no hi ha prou humitat al sòl, s’ha de procurar d’aquestes llavors:regar el dia abans de la sembra, sobretot amb les • Conservació de la varietat.lleguminoses. A continuació s’han de mantenir • Selecció pagesa per a la millora de la varietat. • 74 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER(Vegeu l’apartat de selecció i millora de varietats pre serà possible, bé sigui pel fred o per l’excésal capítol 2.) de calor (Almenkinders i Louwaars, 1999).En el cas de la PC de llavor, les varietats s’han deconservar “conforme al tipus”. De la identificació 3.2.5. Collitade la planta amb la varietat es dedueix si un lotde llavors difereix significativament respecte de El moment de la collita és quan el cultiu arriba alla descripció de la varietat. La pèrdua d’un sol final del seu cicle vital, i és aleshores quan caldràtret de la varietat es considera com una pèrdua començar amb les tasques destinades a recollir lad’identitat o que la planta està “fora de tipus”. llavor en el seu estat òptim de maduració, i al seuLa conformitat amb els caràcters de la varietat posterior tractament per fer·ne una bona conser·és considerada com a puresa varietal. Només es vació. Les tasques de recol·lecció influeixen encertifiquen les llavors que estan conformes amb gran mesura en la qualitat final de la llavor a con·les descripcions varietals, tal i com s’explica amb servar. Suposen una considerable manipulació dedetall en l’apartat dedicat al marc legal, al capítol les llavors i, si no es prenen mesures adequades,4 (Raymond, 1989). el risc de danys a les llavors i de barreges entre varietats pot ser gran.I. Prendre les mesures culturals per tal de mi-nimitzar els problemes de plagues, malalties i En l’annex 5, sobre pautes agronòmiques de laherbes: collita, s’hi poden trobar els moments òptims i • Rotacions. els mètodes d’assecat i neteja de la llavor per a • Eliminació dels peus i les herbes, dins i propers cada espècie. al camp, que presentin malalties (roguing). • Controlar els vectors de malalties, com són els A. Embossat d’algunes espècies per evitar pèr- pugons, els trips, la mosca blanca, etc. dues per desgranat. Hi ha algunes espècies que • Evitar els períodes amb alta pressió de la malal· com que tenen una floració molt dilatada en el tia, ja sigui fent sembres primerenques (sempre temps també presenten una maduració de les que es pugui) i una recol·lecció en el moment llavors esglaonada, fet que provoca pèrdues de oportú, o bé fent produccions una mica fora de llavors madures que es troben al costat de flors temporada per evitar els moments en què més o de llavors immadures, ja que encara no s’ha es produeixi aquell cultiu en una zona. Això no· decidit el moment de la collita. Una solució per més es podrà fer amb irrigació, i tot i així no sem· a aquestes espècies (per exemple, la bleda o la • 75 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES També es poden embossar enciams i cols, que tendeixen a una maduració precoç de les llavors i fàcilment es desgranen abans del seu total des· envolupament. Un altre problema que pot succeir és l’ajagut de les plantes a causa del pes dels fruits o de l’es· piga, cosa que dificultarà les tasques de recol· lecció. En aquest cas, factors del maneig (com un excés de nitrogen), ambientals (com un excés de vent o de pluja) o depenents de la susceptibilitat de cada cultiu (l’enciam en pot ser sensible) po· den contribuir a que aparegui aquesta situació. B. Etiquetar per partida doble la collita per pre- servar la identitat de les mostres. En el moment en què es retiren les plantes del camp es perden les referències d’identitat que consten en el plà· nol de situació. El que es fa és aprofitar els rètols que identificaven la varietat a camp per marcar la collita. Però aquest marcatge no és suficient. Cal fer un plànol de la situació de les llavors al magatzem, donant un número a cada prestatge.En les plantes al�lògames, l’embossat és una t�cnica que permet evitar encreua- Cal apuntar aquest número al full de multiplicacióments no desitjats. També es poden embossar enciams i brassiques, per evitar de la varietat. Així, si es perd un rètol, sempre esperdre per desgranat les primeres llavors que es maduren. Foto: Ecollavors. pot consultar a la llibreta de camp on ha anat a parar la llavor.pastanaga) és posar·hi una bossa quan s’iniciï lamaduració dels primers fruits, i d’aquesta manera C. Collir les plantes porta-grana en el momenttambé s’evitaran pèrdues pels ocells o per anima· de màxima maduració de la llavor. Com que leslons als quals els puguin agradar. Una altra opció llavors no acostumen a madurar totes alhora, esés fer diverses recollides. colliran quan el màxim volum d’infructescències • 76 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERestiguin a punt i abans no es puguin perdre per D. Collir quan les condicions meteorològiquescaiguda del fruit. Si endarrerim massa la collita, són les adequades. Les plantes s’han de collirels ocells ens poden passar al davant o la clima· en temps sec. Però aquest temps també afavo·tologia (vent, pluja) ens pot ocasionar problemes. reix el desgranat, de manera que és millor collir les espècies amb tendència a desgranar·se enL’annex 5 recull indicacions detallades de l’aspec· moments en què la humitat relativa és més altate que presenten les plantes de cada espècie quan (com podria ser al matí). Aquest seria el cas deestan a punt de collita (per obtenir·ne llavor). la ceba, la remolatxa, la bleda, la pastanaga, el nap i l’enciam.De manera general, hi ha alguns elements que sónindicadors de l’estat de maduració de la llavor: Un bon moment per collir les lleguminoses pot • Color de la llavor o de la beina. Depenent del ser a mig matí, quan l’ambient és sec però encara cultiu, els colors que indiquen maduresa van no s’ha arribat al pic de la calor. des del beix al groc, marró o negre. • Sequedat de la llavor o de la beina. En algunes Podria passar que la llavor arribés a la maturitat llavors com l’espinac o la ceba cal tallar la llavor i que a l’hora de collir·la es presentin molts dies per veure si el seu interior ha passat d’un estat humits. En aquests casos caldrà collir·la abans no lletós a un estat de midó. En el cas de les tave· sigui seca del tot i acabar d’assecar·la a l’interior. lles, cal fer un test de la llavor i veure si fent·la rodar entre els dits es trenca. Si estan massa Requadre 12. Representació esquemàtica de la interacció entre la maduresa de les llavors, el potencial seques, les beines esclaten i alliberen les seves de producció, i les pèrdues per desgranat i ocells (Font: llavors. Raymond, 1989). • Facilitat de despreniment de la llavor o de la Moment de màxims beina de la tija o del peduncle. En alguns cul· rendiments Estat maduresa llavors tius com la bleda o la remolatxa, la facilitat de despreniment de la llavor es pot comprovar Llavors immadures quan es frega. LlavorsAl requadre 12 (Raymond, 1989) es mostra la re· perdudeslació entre l’estat de maduresa i les possibles pèr· Llavors per desgranat,dues per desgranat i ocells. madures ocells, etc. Temps • 77 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES es poden collir amb segadores o collitadores que seguin i trillin el material d’una sola vegada. Cal tenir en compte que poden ocasionar danys a les llavors, especialment amb la trilladora. 3.2.6. Tractaments post-collita Els tractaments que es fan a les llavors després de la collita inclouen diferents tècniques que va· rien segons el tipus de fruit i segons el volum i finalitat de la llavor collida. Al requadre 13, sobre processament de la llavor, s’hi poden veure rela· cionats els procediments per al processat de laLlavors d’enciam en el seu punt de m�xima maduresa. Foto: Ecollavors. llavor, tant a nivell d’AP com de PC.E. Deixar que els fruits carnosos es desenvolu- En general, els processos de preparació de la lla·pin plenament abans de collir-los. Cal collir els vor per ésser guardada són molt laboriosos quanfruits carnosos –com els de les cucurbitàcies o les es fan manualment. En aquest sentit, la indústriasolanàcies– més tard que no ho faríem si fossin de la llavor ha desenvolupat tota mena de ma·pel consum, per tal de garantir la maduració del quinària per a aquests processos que, tal i commàxim de llavors (annex 5). passa amb la mecanització de la collita, causen més danys i mai es podran igualar a una netejaF. Recol·lecció manual o mecanitzada. Està clar manual acurada i meticulosa. El seu avantatge ésque en l’AP de llavor la majoria de les vegades que aconsegueixen lots molt uniformes.es farà una collita manual de les llavors, les in·fructescències o els fruits. Aquesta manera de A. Extracció humida. A efectes d’extracció, hi hacollir causa menys danys a les llavors i permet fer· dos tipus de llavors: les que es produeixen dins dela de manera esglaonada, tot i que, lògicament, fruits carnosos (solanàcies, cucurbitàcies) i les queserà molt més entretinguda. En el cas de la PC provenen de fruits secs. El mètode aplicat és dife·de llavor, la collita normalment es farà de manera rent per als dos tipus. A l’annex 5 es pot veure qui·mecanitzada si es tracta de fruits secs, el quals nes hortalisses s’extrauen amb un o altre mètode. • 78 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERProcés de �ermentació �cida de llavors de tom�quets, per a la seva extracció. Aquesta t�cnica permet la desin�ecció d’una part important de malalties �úngiques que estransmeten per la llavor.En les fruites carnoses cal separar la llavor de la B. Extracció seca. Les llavors es deixen assecar apolpa i s’utilitza el mètode d’extracció en humit la planta, just abans que caiguin (annex 5). Des·que es descriu al requadre 14. S’aplicarà aquest prés de la collita, cal assecar la llavor com més avi·mètode a tomàquets, cogombres i melons. at millor per evitar que es deteriori.Les llavors d’albergínia i de síndria es netegen se· C. Assecatge inicial. L’assecat es pot fer deguint les instruccions del requadre 15 a partir del manera natural o artificial. La majoria de bancspunt 5 (no es fa fermentació). Les de carbassa es locals i agricultors que fan AP de llavors utilit·netegen amb aigua però no cal fer decantació. zen un assecat natural. És la manera tradicional i més senzilla. Consisteix a fer disminuir el nivellUn cop que la llavor és prou seca, es sotmet a d’humitat de la llavor, de manera més o menysl’assecatge final, ja sigui tornant·la a estendre a controlada, utilitzant el vent o l’escalfor que ensla sala d’assecatge o incorporant un dessecant proporciona el sol.l’envàs d’emmagatzematge. • 79 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 13. Processament de la llavor Materials, estris, equipament oProcés Procediment maquinària Sega o sacsejat d’espigues florals. Autoproducció de Eines manuals: dalls, tisores, Collita de plantes senceres llavor cabassos, safates, caixes, etc. (lleguminoses) o beines. Recol·lecció de fruits madurs.Collita Collita mecanitzada per a fruits secs. Producció comercial Collitadores de llavor seca. Collita manual o mecanitzada per a o industrial de llavor Segadora. fruits de llavor humida. Autoproducció de Vegeu requadre 14 (“Extracció de Recipients. llavor llavor en humit”).Extracció de llavorshumides Producció comercial o industrial de llavor Estendre la llavor o la part de laAssecatge inicial Espai exterior a l’ombra (porxo, planta que conté les llavors a terra o lona) o interior sec i ventilat. Autoproducció de a les safates, per orejar·se. Safates de malles. llavor En el cas de les llavors humides, Assecador solar (no pujar la assecatge de la llavor sobre safates temperatura >35ºC). de malles o en bossetes de tul. • Assecatge en massa. Fer passar la llavor pels diferents Producció comercial • Assecadores rotatives. mecanismes que fan circular aire o industrial de llavor • Sistemes d’assecatge en calent. continu. Mans i peus. Sacs. Pals. Fregar, picar, aixafar, fer rodar un Autoproducció de Fustes que freguen sobre un corró, etc. per separar les llavors de llavorBatuda o trillat tamís o sobre una altra superfície. les restes de la planta. Moles i corrons. Animals de tir. Fer circular les llavors per un cilindre Producció comercial Trilladores. giratori desgranador –accionat per o industrial de llavor Molins. un motor– dins d’un còncau, o per un molí, per espellofar la llavor. • 80 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Materials, estris, equipament oProcés Procediment maquinàriaVentat o preneteja Separar les parts més grolleres de les plantes porta·granes de les llavors, Mans, forques, rasclets, cabassos, i les brosses més petites de manera Autoproducció de etc. manual o amb l’ajut d’alguna eina. llavor Ventilador. Segons com, es passa al ventat Aire. aprofitant un corrent d’aire o creant· lo amb un ventilador, per tal de separar “el gra de la palla”. Treure el gruix de les restes de plantes i altres materials que no Màquines de vibració amb Producció comercial són llavors fent·los passar per les tamisos rotatius i un bufador o industrial de llavor màquines separadores. d’aire. A la llavor encara no se li ha fet l’assecatge definitiu. Es passa la llavor i les restesTamisat o neteja bàsica per diferents tamisos per seguir separant “el gra de la palla”. Autoproducció de Utilització de tamisos de Aquesta operació pot ser llavor diferents diàmetres de llum. complementària o opcional, en funció de l’espècie i de com estigui de “bruta” la llavor. Introduir les llavors a la cambra de neteja, fent·les passar pels tamisos Tamisadores de diferents mides de diferents llums, tot ventant·les. Producció comercial que tenen incorporades un La llavor queda separada de la o industrial de llavor ventilador. majoria d’impureses, excepte de les especials, que requereixen altres tractaments. Autoproducció de llavor Per eliminar impureses específiques o molt adherides a les llavors.Separació i calibrat Separadors helicoïdals, per Calibrat de la llavor segons disc, de cilindres, per gravetat o Producció comercial els estàndards establerts per taula densimètrica, magnètics, o industrial de llavor a cada espècie. Important per desbarbadors, separació per a les sembradores de precisió. coloració. Normalment les màquines de netejar també fan el calibrat de la llavor. • 81 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Materials, estris, equipament oProcés Procediment maquinària El mateix procés que a l’assecatge inicial; necessari en cas de no haver Espai exterior a l’ombra (porxo, completat l’assecatge durant els lona) o interior sec i ventilat. processos anteriors. Safates de malles. Autoproducció de Un assecatge final es pot fer Assecador solar. llavor directament al pot on es conservarà Materials dessecants: gel deAssecatge final la llavor introduint un material que sílice, guix, cendra, llet en pols, absorbeixi la humitat i mantingui etc. la llavor per sota del 8% d’humitat relativa. • Assecatge en massa. Producció comercial • Assecadores rotatives. Serà l’assecatge a fer abans de o industrial de llavor • Sistemes d’assecatge en l’emmagatzematge. continu. Molt sovint no s’acostuma a fer cap Autoproducció de Argila. tractament de pindolació, però si esPindolat de la llavor llavor fa es pot utilitzar argila. Producció comercial o industrial de llavor Està bé introduir al pot amb llavorEnvasat alguna bosseta amb material Autoproducció de Pots de vidre. dessecant (gel de sílice, guix , llavor Sobres de paper, de roba, etc. cendra) o a la inversa, posar a granel el dessecant i en una bosseta de paper la llavor. En llavor hortícola són habituals Sacs d’arpillera, de cotó, de línies molt sofisticades que permeten ràfia, etc. Paper, polietilè, làmina Producció comercial omplir els envasos automàticament, d’alumini i d’estany. Es poden fer o industrial de llavor amb quantitats o pesos determinats, capes amb els materials anteriors. i que col·loquen les etiquetes Sobres i bosses hermètics. identificadores del producte. Cellers i espais frescos i secs. Autoproducció de Neveres. llavor Cambres frigorífiques.Emmagatzematge Cambres frigorífiques. Producció comercial Magatzem amb temperatures i o industrial de llavor humitat controlades. • 82 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Materials, estris, equipament oProcés Procediment maquinària Imprescindible etiquetar amb la Escrits amb retolador permanent següent informació: cultiu, varietat, sobre el pot de vidre. Autoproducció de codi de pot, any de collita, data Etiquetes adhesives, impressora llavor d’envasat, data de caducitat per editar etiquetes lligades a potencial. una base de dades, etc. Si està disponible, codi de barres.Etiquetatge Cal que hi consti: espècie, varietat, número de referència i de lot, nom de l’empresa productora Producció comercial Maquinària d’envasat que ja fa o processadora de la llavor, any o industrial de llavor l’etiquetatge. d’envasat i data de caducitat, si porta algun tractament i categoria de la llavor, codi de barres.L’assecatge artificial utilitza normalment correntsno naturals d’aire calent (màx. 40ºC) o a tempe·ratura ambient, i aconsegueix un assecat més rà·pid. Per a l’assecatge artificial cal disposar delsequipaments i consumir una energia que està béde poder estalviar en el cas de l’AP, però que seràhabitual en PC.El procediment és fer una estesa de la llavor–o de la fracció de la planta que conté la lla·vor– sobre el terra d’una habitació amb humitatrelativa baixa i, si pot ser, ben ventilada. Tambées pot fer sobre malles a través de les quals hicirculi l’aire. És important evitar la barreja dellavors, mantenint el local i els contenidors uti·litzats ben nets.Es pot assecar a l’exterior, millor a l’ombra per evi· Un cop collides les tavelles de les mongetes, cal deixar-les assecar per tal de redu-tar de sotmetre les llavors a temperatures exces· ir al m�xim el seu contingut d’humitat. • 83 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESsives. Una temperatura per sobre dels 35ºC potproduir danys. Si fem servir una safata de colorfosc, o les mateixes llavors ho són, és fàcil que, alsol, arribin a assolir aquesta temperatura. Si asse·quem a l’exterior, cal entrar la llavor a les nits perevitar la rehumidificació deguda a la rosada.El temps d’assecatge dependrà de l’època del’any i de la climatologia, i també de l’espècie idel nivell d’humitat inicial que contingui la llavor.També es podrien utilitzar estufes o assecadors Requadre 14. Extracció de llavor en humit Les taules densim�triques permeten la tria de les llavors segons la seva densitat, (fermentació àcida) separant-les de les impureses. solars, però no es fàcil evitar en tot moment que 1. Es parteix el fruit amb un ganivet. 2. Se n’extrau la llavor manualment, posant la llavor, la la temperatura sobrepassi els 35ºC. polpa i el suc que en surt en un recipient. En producció comercial es tritura tot a velocitat lenta. D. Batre o trillar. Es tracta de separar les llavors de 3. Es separa la llavor de la part més gruixuda de la polpa desgranant·la amb les mans. les seves infructescències o tavelles. S’aconsegueix 4. Es deixa fermentar la llavor amb la polpa que no s’ha a base de colpejar o friccionar el material contra el pogut separar durant 3·7 dies, remenant cada dos terra o una altra superfície dura. Es pot batre ai· dies amb les mans i mirant d’anar separant la polpa. 5. Passats aquests dies, s’omple el recipient d’aigua. Per xafant el material amb els peus o amb rodets. Les decantació es llença la part superior del fermentat, plantes poden estar a terra o dins d’un sac. que conté la polpa i les llavors no viables que suren. Les bones pesen més i són al fons del recipient. Es fan Si treballem amb quantitats relativament grans, es de 3 a 5 decantacions (omplint cada vegada d’aigua) fins que s’ha eliminat tota la polpa i només queda pot fer, “a pota”, a la manera tradicional, amb l’ani· llavor neta al fons. mal clonant voltes per damunt el material a batre. 6. Es cola la llavor neta. 7. Es posen a assecar les llavors en bossetes de tul (o algun altre teixit reixat que permeti l’evaporació de També es pot substituir l’animal per qualsevol l’aigua amb facilitat) els temps que calgui fins que vehicle amb rodes pneumàtiques. Les llavors han la llavor estigui seca (d’una a tres setmanes). No es d’estar ben seques per evitar que es trenquin o poden assecar al sol. s’aixafin. • 84 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERDesprés se separen a mà les restes de materialvegetal més grolleres, ja sense llavor.A nivell de PC hi ha multitud de màquines quepermeten obtenir una llavor final molt homogèniai amb un alt nivell de separació de les impureses.No entrarem en detall sobre tota la tecnologiade la indústria de la llavor, ja que no és l’objectiud’aquest manual. A tall d’exemple, però, diremque són màquines dels tipus següents: • Trilladores. Una de les característiques de les màquines de batre són les seves revolucions, tant més altes com més petites són les llavors (1.100 rpm: llavors petites; 700 rpm: llavors de llegums de tavelles grosses). Acostumen a ser un cilindre giratori desgranador, accionat per un motor, dins d’un còncau o cilindre desgra· nador. • Separadors helicoïdals, per disc, de cilindres, per gravetat o per taula densimètrica, magnè· tics, desbarbadors, de separació per coloració. Amb l’ajuda del vent o d’un ventilador es pot �er neteja de les parts més lleugeres (palles, pello�es i restes de planta) que estan barrejades amb la llavor. • Calibradors de llavors.E. Ventar. Es tracta d’abocar la llavor des d’un F. Tamisar (garbellar). Si les llavors i la brossa te·recipient a un altre separat a una certa distància. nen un pes semblant, el ventat no ens serveix. EnEl vent o l’aire del ventilador o del bufador ha de aquest cas podem emprar el procés de tamís re·venir des de darrera del recipient que aboca les vers. Primer s’utilitza un tamís suficientment grosllavors, de manera que s’emporti les partícules perquè passi la llavor però que exclogui les partsmés lleugeres (palles, pellofes i restes de planta). més grosses de la brossa, i a continuació es repe·La llavor, més pesant, caurà al segon recipient, teix el procés amb un tamís amb pas menor quesituat més avall. les llavors. Així es descarta la brossa restant més petita (pols, terra, etc.). • 85 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES A nivell de PC exis· Requadre 15. Consells per a l’assecat de les llavors teixen tamisadores d’aire, amb dos o 1. L’assecat no s’ha de fer a velocitat molt elevada, ja que la superfície de la llavor es pot danyar. més tamisos vibra· No és recomanable forçar l’assecat usant estris toris i que sovint com assecadors de cabell o estufes, on la calor és fan la feina de ba· expulsada de forma directa sobre les llavors, ja que la qualitat d’aquestes es pot veure afectada. tre, ventar i tamisar 2. Evitar realitzar l’assecatge durant gaires dies una a continuació en llocs foscos i freds, ja que això afavorirà el de l’altra amb la desenvolupament de microorganismes (per exemple, fongs). El millor assecatge es realitza en llocs secs i mateixa màquina. freds; per tant, només s’ha de tenir precaució amb la ventilació del lloc. G. Assecatge fi- 3. Evitar assecar les llavors sobre paper absorbent, nal amb gel de perquè hi poden quedar adherides, patir danys a la coberta i, conseqüentment, perdre capacitat de sílice o altres des- germinació.secants. Un cop les llavors són netes, es proce· 4. Utilitzar materials antiadherents o dipositar les llavorsdeix a l’assecatge final del lot de llavors. Es tracta sobre superfícies plàstiques voltejant·les de tant en tant per evitar que s’adhereixin al material o entred’assolir els nivells d’humitat adequats (5·10%). elles.Recordem, com a guia ràpida, que una llavor es 5. Les llavors s’han d’estendre en capes primestroba per sota del 8% d’humitat si en intentar per tal que l’aire penetri bé entre elles.doblegar·la es trenca. En l’apartat 3.2.7, sobre No feu capes de llavors, ja que en estar humides tendiran a enganxar·se entre elles i provocaranconservació i emmagatzematge de la llavor, es pèrdues.descriuen els materials dessecants que es poden 6. Es recomana voltejar·les de tant en tant; això milloraràemprar en l’assecatge final. la ventilació, disminuirà la incidència de fongs i l’assecatge serà més uniforme.H. Pindolació. La pindolació consisteix en reco· (Font: Izquierdo, 2011.)brir amb capes successives de materials adequatsuna llavor nua de mida petita amb la finalitat defacilitar la seva utilització durant la sembra mecà· per a cada espècie un material inert apropiat, elsnica, en planter o en camp. components del qual permeten controlar la pres· sió osmòtica entre el medi exterior i la pròpia lla·Algunes llavors necessiten un control de l’entrada vor, és a dir, la hidratació progressiva de la llavorde l’aigua durant la seva germinació, utilitzant·se i la seva germinació. • 86 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERHistòricament els materials utilitzats s’han consti- o per al productor de llavors no serà rendibletuït amb combinacions de terres de diatomees12 i multiplicar les llavors de tot el que cultiva cadapolímers amb capacitat adherent. any (Plans et al., 2011).Més recentment sí que s’han utilitzat altres com-binacions amb materials amb propietats hidra- 3.2.7.1. Materials i recipients per a latants, fertilitzants, etc. que milloren la capacitat conservació de les llavorsgerminativa i donen homogeneïtat en la naixençai resistència a la calor i a l’estrès hídric. A. Material dessecant. És el material que es col- loca dins dels pots per tal d’absorbir la humitat.Les llavors ecològiques es pindolen amb les subs- Les opcions són les següents:tàncies que limita el Reglament (CE) 834/2007, • Gel de sílice. És diòxid de silici en forma gra-entre elles l’argila, la terra de diatomees i també nular. Té una gran capacitat d’absorció de larizobactèries. humitat. Un cop s’ha saturat es pot recupe- rar escalfant-lo. Pot portar marcadors de co- lor que permeten conèixer quan està humit3.2.7. Conservació i emmagatzematge de la i cal canviar-lo. El primer marcador utilitzatllavor va ser el clorur de cobalt, que feia que el gel fos blau mentre estava sec i canviés a rosaUn cop dessecades, cal fer l’emmagatzematge un cop saturat d’humitat. Però el clorur dede les llavors en condicions adequades per tal cobalt és cancerigen i últimament s’ha optatde conservar al màxim el seu poder germinatiu per altres marcadors que poden fer-lo can-fins a la sembra, que pot ser al cap d’unes set- viar del taronja al verd-negre o del morat almanes o diversos anys, ja que per a l’agricultor taronja clar. El gel de sílice no només absorbeix la humi-12 La diatomita o terra de diatomees —també coneguda com DE, TSS, tat ambient del recipient sinó que també potdiahydro, kieselguhr, kieselgur o celite— és una roca sedimentària captar la humitat de la pròpia llavor. Té elsilícica formada per microfòssils de diatomees (microalgues benefici addicional de ser capaç d’absorbirmarines que segreguen un esquelet silícic). Serveix també como un etilè i altres gasos potencialment nocius pro-pesticida natural no verinós, d’ús sobretot a l’agricultura ecològica, duïts per les pròpies llavors com a catabòlitsja que la ingestió de partícules de sílice causa lesions al tub digestiu durant el procés d’envelliment (ENSCONET,de les plagues, i la seva fixació sobre el cos dels insectes els causatambé lesions que impliquen la seva mort por deshidratació. 2007). • 87 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES mantenir-lo dins del forn a una temperatura de 130ºC durant 3-4 hores. També es pot fer servir una estufa de laboratori o un microones, con- trolant que l’escalfor del gel no cremi la tela. • Altres opcions. Es pot utilitzar com a dessecant un tros de guix (dels d’escriure a la pissarra). Té l’avantatge afegit que porta sofre i calci, els quals, gràcies a les seves propietats antisèpti- ques, afavoreixen la conservació. El desavantat- ge és que no hi ha una manera fàcil de saber si està sec o humit. El que se sol fer és canviar-lo de tant en tant. Es torna a deshidratar sotme- tent-lo a alta temperatura (160ºC) en un forn durant 24 hores (Roselló i Soriano, 2010). B. Recipients d’emmagatzematge. Tot i que a la natura les llavors estan preparades per aguantar almenys un any d’intempèrie, interessa allargar aquest període. Una bona manera de guardar laEl gel de sílice és un material dessecant que permet absorbir la humitat ambient llavor pot ser, com s’ha fet a pagès durant moltsdel pot i la de la pròpia llavor. Nevera de conservació al Banc de Llavors de la segles, emmagatzemant-la en bosses de paper oGarrotxa - Sigma. de roba en un espai amb pocs contrastos tèrmics, El gel es pot posar al pot de diverses maneres: fosc, fresc i sec. Aquest tipus d’envàs permet que − A granel, separant les llavors en bossetes de la llavor respiri lliurement, però si les condicions roba o de paper. ambientals varien fàcilment, el més probable és − En bossetes de tela amb les llavors a granel que la llavor absorbeixi humitat. dins del pot. C. Material d’emmagatzematge. En principi, el• Regeneració del gel de sílice. La recomanació plàstic i el vidre són dos materials que no dei- de Bioversity International (Hong i Ellis, 1996) xen transpirar la llavor, de manera que només es per tal de deshidratar el gel de sílice saturat és poden utilitzar per emmagatzemar llavor seca. El • 88 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Es poden utilitzar envasos metàl·lics si n’assegu- rem el tancament estanc que evita que la humi- tat els acabi rovellant. És en llaunes metàl·liques segellades hermèticament que es guarden les llavors als bancs de germoplasma oficials com el Centre Nacional de Recursos Fitogenètics de l’Estat espanyol. En l’àmbit de la indústria de la llavor, els envasos emprats poden ser sacs d’arpillera, de cotó, de ràfia, de paper, de polietilè, de làmina d’alumini o d’estany, i és habitual emprar-ne diverses capes. Sovint, els sobres i les bosses acostumen a ser hermètics. 3.2.7.2. Condicions per a la conservació de les llavors Unes bones condicions de conservació de la lla- vor allarguen els anys de viabilitat i n’asseguren la sanitat. Els factors que influeixen en aquestes condicions són:La unificació de mides dels recipients facilita l’ordre i l’apilat dels pots. Cambrad’emmagatzematge de les llavors a Esporus. A. Temperatura. Com més baixa és la tempera-plàstic no assegura una protecció total enfront tura, més reduït és el metabolisme de la llavor i,dels rosegadors. A més, hi ha plàstics que no pro- per tant, més llarga la seva vida. Es calcula que sitegeixen contra la humitat. la temperatura disminueix de 20 a 10ºC, la lon- gevitat es multiplica per tres. Si la reduïm de 10La unificació de mides i formes facilita l’ordre de a 0ºC, tornem a multiplicar la longevitat per 2,4.l’emmagatzematge. Amb la pràctica, la utilitzaciódels mateixos pots permet veure la quantitat de A les col·leccions base dels bancs de germoplas-llavor disponible només amb un cop d’ull. ma es recomana, per emmagatzematges de llar- • 89 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Així, una humitat relativa del 60% ens diu que a l’aire hi ha una quantitat de vapor equivalent a un 60% de la quantitat total de vapor que l’aire és capaç de contenir a la temperatura donada. De la definició es desprèn que la humitat relativa depèn de la temperatura. Com més elevada és la temperatura, més vapor pot contenir l’aire. Si la llavor està emmagatzemada fora d’un reci- pient hermètic, el seu contingut d’humitat variarà segons sigui la humitat ambient. El punt d’equilibri entre la humitat relativa i el contingut d’humitat de la llavor (el punt on la llavor ja no s’humiteja més) és una constant que depèn de cada espècie i de la temperatura, i està relacionat amb la composi- ció de la llavor. Per exemple, les llavors amb més contingut proteínic atreuen més la humitat que lesLa indústria de la llavor disposa de molt bones condicions d’emmagatzematge, més riques en midó o lípids. També depèn de laevitant al màxim les fluctuacions de temperatura i humitat a les cambres i guar- mida de la llavor i del gruix de seva pell (episper-dant les llavors en sobres i sacs hermètics. ma). Al requadre 16 podem observar com varia el contingut d’humitat de les llavors de blat i de colga durada (més de 20 anys), una temperatura de segons es modifica la humitat relativa de l’aire.–18 a –20ºC. Els fongs i els insectes són més ac-tius a temperatures més altes. Una temperatura C. Humitat de la llavor. La manera com la tem-reduïda ajuda a prevenir-ne la invasió. peratura influeix en la longevitat d’una llavor de- pèn, per una banda, del seu contingut d’humitatB. Humitat ambient. És la quantitat de vapor que i, per l’altra, de l’espècie a la qual pertany.conté l’aire. Se sol expressar en forma de percen-tatge, com a humitat relativa. La humitat relativa Reduint el contingut d’humitat d’una llavor liés la relació percentual existent entre la quantitat allarguem la vida. La regla de Harrington ens diude vapor real que conté l’aire i la que hauria de que aquesta longevitat es duplica per cada 1%contenir per saturar-se (a idèntica temperatura). de reducció en la humitat, sempre i quan treba- • 90 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERRequadre 16. Contingut d’humitat en equilibri amb l’aire Requadre 17. Humitat suggerida segons la temperatura(a 25ºC) d’emmagatzematge Contingut d’humitat Contingut d’humitat Humitat relativa (%) Temperatura (%) (%) (ºC) Col Blat Ceba Ordi 15 3,5 6,5 25 3 7 30 4,5 8,5 20 3,5 7,5 45 6 10 15 5 8 60 7 11,5 10 6 9 75 9 14,5 5 7 10Font: McDonals, 1997. 0 8 11 Font: Rao, 2007.llem per sota del 14%. Ara bé, aquest benefici porció de la mostra. Després, mantenir-la du-canvia segons l’espècie. La variació entre espèci- rant un número determinat d’hores dins d’unes depèn de la composició de les llavors. Tampoc forn a una determinada temperatura (hi ha unsconvé reduir excessivament el contingut d’humi- estàndards de temps i de temperatura). Final-tat, per evitar problemes de latència. En llegums, ment, es torna a pesar un cop seca. El contin-per exemple, s’ha de mantenir per sobre del 5%, gut d’humitat de la llavor (%) s’obté dividinti en llavors petites (enciam, tomàquet, pebrot, la diferència de pes entre la mostra inicial i laetc.) per sobre del 3%. deshidratada entre el pes de la mostra inicial, i multiplicat per cent.A efectes de conservació, com més baixa és latemperatura més alt pot ser el contingut d’hu- • El mètode indirecte per determinar el per-mitat de la llavor. El requadre 17 mostra, a tall centatge d’humitat d’una mostra consisteix end’exemple, el contingut d’humitat recomanat per deixar que el contingut d’humitat d’aquestaa llavors de ceba i d’ordi segons sigui la tempe- s’equilibri amb la humitat ambient (això potratura d’emmagatzematge. Per calcular el con- significar tenir la llavor destapada diversostingut d’humitat d’una llavor podem utilitzar el dies). Utilitzant taules d’humitats d’equilibrimètode directe o l’indirecte: com les anteriors, i sabent la temperatura i la • El mètode directe treballa amb la llavor tri- humitat relativa, podem determinar quin és el turada, de manera que aquesta ja no es pot contingut d’humitat de la mostra. Hi ha taules aprofitar. Primer hem de moldre i pesar una calculades per a la majoria de cultius. • 91 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESD. Bones condicions d’emmagatzematge. Tot del recipient– al voltant del 7-9%) i posterior-i els càlculs que es proposen a continuació per ment posar les llavors en recipients metàl·licsdeterminar les condicions òptimes de conserva- hermètics o en altres tipus de recipients queció quant a temperatura i humitat, a nivell d’auto- impedeixin el pas de la humitat. Això permetproducció de llavors cal saber que serà suficient conservar el lot de la llavor a temperatura i hu-envasar-les ben seques i mantenir-les en un lloc mitat ambiental durant un, dos o fins i tot mésfresc, sec i a les fosques. anys sense provocar cap efecte perjudicial en • Pel que fa a l’ambient. Hi ha una regla general la seva capacitat germinativa. per comprovar si les condicions ambientals són bones per a la conservació. Primer es suma la E. Fluctuacions de temperatura i d’humitat. Les humitat relativa a 1,8, i el total es multiplica per fluctuacions de temperatura i d’humitat redueixen la temperatura; el resultat ha de ser més petit o la viabilitat de les llavors. S’han de prendre mesu- igual que 68: HR + 1,8 × T ≤ 68 res per evitar els canvis (sobretot els sobtats): • No emmagatzemarem els pots a la cambra fri-• Pel que fa al contingut d’humitat de la llavor. gorífica fins que ja no calgui manipular-ne el Segons les nostres condicions d’emmagat- contingut gaire més. zematge, i consultant les taules de contingut • Reservarem per a l’hivern les operacions que d’humitat, podem deduir quin és el tant per suposin molta manipulació de pots. cent recomanat per a cada espècie. • No obrirem els pots trets de la cambra frigorífi- En general, un contingut d’humitat que rondi el ca fins que la seva temperatura no s’hagi equi- 8% és suficient per emmagatzemar la majoria librat amb la de l’exterior (per evitar la conden- de llavors a una temperatura que no excedeixi sació d’humitat al seu interior). els 20ºC (amb excepcions com la de l’enciam, per exemple, que és d’un 7%). Una manera de F. Llum i oxigen. Són paràmetres que estimulen saber si les llavors han arribat a aquest contin- la germinació i, per tant, com més baixos siguin gut d’humitat consisteix en doblegar-les. Si es més llarga serà la conservació. Es recomana guar- trenquen és que la humitat és inferior o igual al dar les llavors a les fosques. 7%. Si es dobleguen, és que és superior. Per altra banda, com més baix sigui el contingut L’emmagatzematge per a la indústria de la d’oxigen del recipient que conté la llavor, més baix llavor requereix arribar a uns nivells d’humitat serà el seu metabolisme i per tant més llarga serà de la llavor lleugerament inferiors (2-3%, que la conservació. Una manera de reduir la quantitat s’equilibrarà –amb la humitat relativa ambient d’oxigen del recipient és practicant-hi el buit. • 92 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER3.2.8. Sanitat evitar guardar llavors quan les plantes tinguin elLes llavors poden ser un element de transmissió més mínim grau de virosi.de malalties entre generacions mitjançant virus,fongs, bacteris o plagues. Quan la multiplicació és vegetativa, la virosi es transmet de manera inevitable. Per tant, no utilit-A. Virus. Tot i que no sempre es transmeten a zarem esqueixos, tubercles o bulbs amb símpto-través de la llavor, hi ha alguns tipus de virus que mes de virus.són transmesos en proporcions variables. Caldrà Virus coneguts que es poden transmetre per la llavor:Requadre 18. Patògens transmesos per llavor en eltomàquet • Virus del mosaic del tabac (TMV). El tomàquet el pot transmetre per la llavor. En general esPatogen Nom comú troba en les cobertes i es pot separar amb elFongs procés de fermentació (no obstant, el perill Alternariosi delAlternaria solani tomàquet segueix essent molt alt!). Es recomana l’este- Peu negre de la rilització a 80ºC durant 24 hores per assegu-Didymella lycopersici tomaquera rar-se’n més (Messiaen, 2000) (requadre 18).Fulvia fulva Cladosporiosi • Virus del mosaic de la carbassa (SMV). Es trans-Fusarium sp. Fusariosi met per la llavor en una proporció elevada.Glomerella cingulata Antracnosi • Virus del mosaic comú del fesol (BCMV). EsPhoma destructivaPhytophthora sp. Míldiu transmet per la llavor en un alt percentatge,Rhizoctonia solani tot i haver varietats més sensibles que altres.Verticillium dahliae Verticil·liosi Es propaga per pugons, en general el verd.BacterisClavibacter michiganensis ssp. Pansiment bacterià del Quan l’espècie és susceptible de transmetremichiganensis tomàquet virus per la llavor, cal fer un programa de seleccióPseudomonas syringae sanitària que ha d’incloure les actuacions següents:Virus Virus del mosaic del • Elecció d’una zona amb climatologia poc favo-“Tomato mosaic virus” (ToMV) rable a les infeccions. tomàquet“Pepino mosaic virus” (PepMV) Virus del mosaic del • Ajustar mètodes agronòmics per evitar vectors “pepino dulce” i situacions que afavoreixin els patògens.“Potato spindle tuber viroid”(PSTVd) • Aplicar adequadament la depuració, eliminant“Tomato ringspot virus” (ToRSV) ràpidament les plantes afectades. • 93 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES C. Fongs. En general són fongs no especialitzats en la llavor i que hi arriben després d’haver atacat el fruit. • Antracnosi (Colletotrichum lindemuthianum). Afecta a les lleguminoses i és una malaltia peri- llosa, transmesa per les llavors, que es dissemi- na amb la pluja i el reg d’aspersió. • Mildiu del pèsol (Peronospora pisum). Envaeix la tavella i pot arribar a la llavor. • Els cultius d’api i de julivert presenten dues malalties foliars que es transmeten per llavor: Cercospora sp. i Septoria sp. S’han d’eliminar les plantes infectades i no guardar-ne la llavor. • La llavor de pastanaga té les mateixes malalties fúngiques que l’api i el julivert (Cercospora sp.L’excés d’humitat en el moment de la collita o durant l’assecat natural de la llavor i Septoria sp.), i també d’altres (Alternaria sp.,pot afavorir la instal·lació de malalties que es poden detectar visualment. Aques- Phomosis sp.). Cal procurar una bona rotaciótes llavors afectades s’hauran de triar i rebutjar. Foto: Magaly Castañeda. i un bon estat sanitari del cultiu per evitar la • Establir barreres físiques als vectors: gàbies, hi- transmissió a la llavor. vernacles, etc. D. Plagues:B. Bacteris. Alguns bacteris fitopatògens es poden • Corcs dels cereals (Sitophilus granarius, S.transmetre per la llavor. oryzae) i de les lleguminoses (Bruchus sp., • Xancre bacterià del tomàquet (Corybacterium Acanthoscelides sp.). Ataquen el gra, tot i que michiganensis). El criteri és no guardar llavor en el cas de les faves afecten només l’albu- quan aparegui a la planta. men i respecten l’embrió. Són plagues molt • Greix bacterià de les lleguminoses (Pseudo- perilloses que cal evitar ja des de camp, on monas syringae, P. phaseolicola, Xanthomonas moltes d’aquestes espècies comencen el seu campestris). Dóna lloc a taques envoltades cicle. En agricultura ecològica, la tècnica au- d’un cercle a les fulles. Es recomanen accions toritzada i preconitzada per lluitar contra els profilàctiques. Els climes àrids i el reg localitzat corcs és la rotació de cultius, ja que en trenca són les millors opcions per evitar-lo. el seu cicle biològic. No obstant això, es pot • 94 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER congelar la llavor de 2 a 4 dies, eliminant el (Ephestia kuehniella) i l’arna índia de la farina corc. (Roselló i Soriano, 2010). (Plodia interpunctella). Tenen diferents com-• Arnes. Són quatre: la palometa (Sitotroga cere- portaments i manifestacions, però provoquen alella), la falsa arna (Tinea granella), l’arna grisa danys al gra i a les farines, que caldrà evitar.3.3. Especificacions tècniques per a la producció de plantersLa producció ecològica de planters passa per co- fer front a les adversitats que potser hauran denèixer quines modalitats de planter hi ha, quin és suportar en el terreny definitiu.el seu procés productiu, quines matèries prime-res calen per fer-lo, en quines instal·lacions, i qui- Fer planter significa cultivar durant les primeresnes tècniques utilitzem per fer una bona gestió fases de vida de la planta, en un petita superfí-de la sanitat. cie de terreny i en condicions ambientals més o menys controlades, en funció de les instal·lacions del sementer. Això permet:3.3.1. Planters i almàixeres: qüestions bàsiques • Avançar el cultiu respecte a les condicions cli- màtiques exteriors, ja que quan aquestes sónUn sementer o almàixera és un espai de terra propícies, les plantes ja han realitzat una parto una instal·lació on es sembren i crien les plan- del seu desenvolupament al sementer.tes hortícoles –també anomenades planters– en • Reduir les escardes i les quantitats d’aigua deels seus primers estadis de desenvolupament. reg quan les plantes són molt petites.Quan tinguin la mida adient i les condicions me- • Facilitar les tasques de vigilància del reg i deteorològiques siguin favorables, seran trasplan- les herbes.tades al terreny definitiu. El planter és, doncs, el • Assegurar una millor naixença de les plantes,punt de partida de molts cultius, especialment ja que podem protegir-les millor de l’excés dehortícoles, i el seu vigor i la seva sanitat marca- fred, de les gelades nocturnes, del vent i delsran el futur de la collita (Fernández, 1977). Cal excessos d’humitat o d’insolació.donar les condicions per tal que les plantes al • Optimitzar la utilització de la superfície de cul-sementer germinin amb normalitat i es desenvo- tiu, ja que els marcs de plantació del viver res-lupin vigorosament per arribar al trasplantament pecte els del camp són entre 500 i 2.000 vega-amb prou salut i empenta. Només així podran des més petits, en funció de les espècies. • 95 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES• Triar les millors plantes per al repicat o trasplan- tament, descartant les que no siguin vigoroses, estiguin malaltes o s’apartin del “tipus” varietal.Fer planter serà desaconsellable en plantes quetenen una germinació i/o trasplantament deli-cat, com la pastanaga, o en d’altres com la car-bassa o la remolatxa, que germinen molt fàcil-ment i per tant surt més a compte fer la sembradirecta a camp. Tot i així, a nivell de venda deplanters, actualment és habitual trobar-ne d’es-pècies com la mateixa remolatxa o la mongetatendra, que tradicionalment s’han estat fent ensembra directa a camp.3.3.1.1. Modalitats i tipus de plantersEls sementers es poden fer a l’aire lliure o sota Sementer de cols a l’aire lliure a ple estiu, d’un dels horts de Llavors Orientals.algun tipus de protecció que els aïlli de l’ambientexterior, creant un microclima més favorable per perjudicaria el creixement de les plàntules. El pro-al creixement dels planters. Tant en un cas com cediment que es pot seguir és el següent:en l’altre, es poden fer a rel nua o amb un petit 1. Condicionar el terreny d’una feixa o d’unpa de terra o tac. bancal aportant una capa de compost fi i ben madur. Cal deixar la terra ben solta i espon-A. Sementer a l’aire lliure. Parlem de sementer a josa, amb una superfície sense terrosos i benl’aire lliure quan es fa el planter a l’exterior sense allisada.protecció. Tradicionalment s’hi dedicava una peti-ta parcel·la de l’hort, on es sembraven i criaven els 2. Es poden fer eres o bancals d’entre 1,1 i 1,5vegetals abans de ser trasplantats al terreny defi- metres d’amplada, que permetin les tasquesnitiu. Actualment, i a petita escala, es pot fer plan- de desherbat i aclarida sense massa dificultat.ter a l’aire lliure en les èpoques de més calor, quan Si es decideix sembrar en línies, es pot meca-el cultiu sota plàstic i sense un bon control climàtic nitzar parcialment l’escarda. • 96 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER3. Regar procurant que no es compacti massa la terra ni faci una crosta superficial, per exemple amb microaspersió o amb degoters. Si es fa reg a manta o amb mànega, cal assegurar-se de no arrossegar la capa superficial de com- post i sembrar abans no es faci una crosta.4. Sembrar un cop la terra està en saó. Es pot fer a mà o amb sembradora manual. Les do- sis de sembra varien segons les espècies. Si es sembra a eixams s’estableix que en un metre quadrat hi ha de caber un nombre de plantes suficient perquè es toquin entre si però que no es destorbin ni es facin ombra les unes a les al- tres. Per a tomàquets, pebrots i albergínies, el nombre adient és de 500 a 1.200 plantes per Sementer protegit construït amb recursos propers i materials reutilitzats i direc- metre quadrat; per a cebes, de 1.500 a 2.000, tament a camp. i de 700 a 1.500 per a cols, coliflors i escaroles. La resta d’espècies que es sembren al semen- per al desenvolupament de les plàntules i prote- ter s’ajusten a les densitats d’alguns d’aquests gir-les dels rigors climatològics més freds, o, sim- grups segons el seu desenvolupament. plement, avançar les produccions iniciant el cicle de la planta en un ambient més facilitador.5. Cobrir la llavor amb terra fina o compost ma- dur, amb una capa que sigui unes tres vegades Hi ha múltiples estratègies per protegir el plan- el diàmetre de la llavor (annex 3). Després es ter de les condicions meteorològiques desfavo- pot cobrir amb una tela de sac per ajudar a rables. Algunes d’aquestes –com els túnels de mantenir la humitat, evitar que la llavor s’es- plàstic, les caixoneres, els llits calents o els hiver- garriï en ser regada i evitar també la formació nacles– les descriurem més endavant, a l’apar- d’una crosta que dificultaria la naixença. tat 3.3.4 (“Instal·lacions per a la producció de planter”). Antigament es cobria el planter ambB. Sementer protegit. Els sementers protegits encanyissats o teles d’arpillera, que calia retirarpermeten crear unes condicions més favorables durant el dia, oferint una protecció limitada a • 97 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES res per a la naixença de les plàntules, seguint el procés següent: • Es sembra segons les densitats per fer planter. • Quan arriba el moment del trasplantament, es deixen només les que hagin de romandre en el terreny fins al final del cicle, tenint en compte el marc de plantació adient. • Les plantes que s’han tret serveixen per fer-les servir de planter en una altra parcel·la. • Es pot fer en plantes que aguantin bé el tras- plantament a rel nua, com són les cebes, les cols o els enciams.Les cebes són una hortalissa que permet plantar-la a rel nua. C. A rel nua. Les llavors se sembren a eixams en trossos de terra, safates de sembra o caixoneres, iles condicions adverses del clima. També es fe- posteriorment les plàntules s’arrenquen i es plan-ien proteccions amb tanques de canyís o d’altres ten al lloc definitiu (requadre 19). A petita escalamaterials vegetals situant-los a la part dels vents es poden fer servir diferents recipients conteni-dominants i a la part nord del sementer. Aquesta dors, des de safates de plàstic a caixes de fruitapart nord també podia estar protegida amb algu- baixes o caixes de porexpan (poliestirè expandit)na paret o mur. dels congelats, sempre i quan s’hi facin forats per assegurar el drenatge.En la producció de planter comercial, els semen-ters s’ubiquen en la gran majoria de casos en in-fraestructures que permeten un control climàticimportant, tant de les fluctuacions de les tempe-ratures com també d’altres paràmetres com lahumitat relativa, el vent, la lluminositat, etc.Una opció mixta és la de produir planter i hor-talisses per al consum a la mateixa parcel·la. Espot fer quan a l’exterior hi ha bones temperatu- • 98 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Requadre 19. Maneres de sembrar les llavorsEs poden utilitzar també safates de sembra, ones sembren juntes gran quantitat de llavors per • Sembra a eixams (sembra a ruix, sembra a pols,ser repicades posteriorment en alvèols o en tacs sembra a grapat o sembraindependents. A nivell de PC es fan en planter a barreig): escampar lacultius que necessitin un suplement de tempera- llavor a raig de cabàs o a grapats.tura a l’inici del seu desenvolupament, ja que lasafata possibilita densitats de plantació elevadesque relativitzen els costos de calefacció i la gestiódel reg, i facilita la selecció de plantes a repicar.Les plantes de les quals tradicionalment sen’han fet sementers a rel nua són aquelles que • Sembra al colpet (sembrasuporten el trasplantament perquè: a) les seves a mates, sembra a poms, sembra a motes, sembraarrels rebroten fàcilment després d’ésser trenca- amb paló, sembra a palot,des, b) són eficients en l’absorció de l’aigua i c) sembra a cavulls o sembrano pateixen un estrès excessiu. En són exemples a caveguell): posar unesels tomàquets, els bròquils, les cols, els enciams, quantes llavors a cada clot fet a terra. No ésles cebes i les coliflors. Les que són moderada- la manera més habitualment tolerants són les albergínies, els pebrots i per fer planter, sinó mésl’api, que formen arrels de manera fàcil però no aviat per a la sembra de lleguminoses, que es fanabsorbeixen l’aigua de forma eficient. El blat de de sembra directa.moro, el cogombre, la carbassa o el carbassó te-nen força dificultat a rel nua, ja que els seus sis-temes radiculars es regeneren dificultosamentdesprés de les ferides del trasplantament (Van • Sembra a xorret (sembraTine, 2003). a solc, sembra al solquet): es tiren les llavors, darrere el llaurador, dins d’un solcD. Amb pa de terra o en tacs. Consisteix en sem- fet en llaurar la terra o abrar la llavor dins de petits recipients, de tal ma- propòsit per a la sembra.nera que quan cal trasplantar la plàntula al lloc de-finitiu, les seves arrels estan dins d’un tac de terrao de substrat, a mode de petit pa de terra. Se’l • 99 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESconsidera millor sistema que l’anterior, ja que per- giques, són les normes recollides al Reglamentmet evitar danys a les arrels i per tant genera molt 834/2007 i al Reglament 889/2008. Les diferènci-menys estrés a l’hora del transplantament. És el es més significatives són les relatives a:mètode per excel·lència i el més emprat en horti- • Llavor: cal que sigui certificada segons les nor-cultura comercial, gràcies a la seva facilitat de me- mes de producció ecològica, amb les excepci-canització, tant pel que fa al procés de producció ons esmentades en aquest manual a l’apartatdel planter com al posterior trasplantament al lloc del marc legal.definitiu, i perquè aconsegueix una gran uniformi-tat en planta acabada al punt de venda. • Pel que fa a les instal·lacions, quan la línia eco- lògica està en paral·lel amb una producció de planter convencional, descrivim a continuació3.3.2. El planter ecològic un seguit de requisits i de recomanacions: − Emmagatzematge de material, maquinàriaLes tècniques bàsiques de producció de planter de sembra, cambra de germinació, espai deecològic no difereixen excessivament de les del cultiu, taller d’empelts:cultiu convencional. Està clar que el que hauran ▪ Cal que existeixi un sistema documentat ide complir, com en el cas de les llavors ecolò- implantat que eviti possibles riscos de con- taminació creuada de les llavors, les safates o els materials emprats entre la producció de la unitat ecològica i la unitat de produc- ció convencional. ▪ Ha d’existir un justificant d’entrada dels materials emprats mitjançant un regis- tre d’entrada, un registre d’existències o bé albarans. Es recomana un tractament comptable diferenciat, de tal manera que no hi hagi la possibilitat de confusió entre el material ecològic i el convencional. ▪ Es recomana una separació física entre l’espai de sembra i la maquinària de sem- bra, o emprar cambres de germinació, oEl cultiu de planter en tacs redueix l’estrès de la planta en el moment del seutrasplantament. És el mètode més emprat en la producció comercial. tallers d’empelts o espais productius de • 100 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER també utilitzar els sistemes de fertirrigació i de tractaments fitosanitaris en habitaci- ons o construccions diferents. − En el moment de la sortida, s’haurà d’indi- car quines partides han estat produïdes de manera ecològica. Caldrà diferenciar també els albarans i les factures. Una recomanació és que les safates, les etiquetes, els albarans i les factures emprades per a la producció de les partides ecològiques siguin de color diferenciat dels de les no ecològiques. • Els substrats que es podran emprar seran els composats per un o diversos materials dels es- mentats al Reglament (CE) 889/2008 (vegeu l’apartat 3.3.5.2 “Substrats”).Quan es fa una línia de planter ecològic en paral·lel amb la producció de planterconvencional, cal que compleixi una sèrie de requisits per tal d’evitar contami- El viverisme, especialment el professional, és unanacions i confusions durant el seu procés productiu. Hivernacle de producció deplanter ecològic a Mas Pastonret. modalitat agrícola molt industrialitzada, que re- quereix molts materials i recursos procedents o la unitat ecològica separats o diferenciats. derivats del petroli i d’altres combustibles fòssils. Si no estan diferenciats i cal netejar la mà- Aquesta poca capacitat d’autoproveïment d’en- quina o la cambra de germinació es farà trades (materials i energia), i també el fet d’estar amb aire a pressió o vapor d’aigua. Per sotmès a una alta competitivitat de mercat, fa a la neteja de la cambra de germinació, que en moltes ocasions sigui una activitat allunya- les maquinàries de sembra o els espais da de les bases agroecològiques de sostenibilitat productius, només es poden emprar els dels agroecosistemes. Oimés si tenim en compte productes especificats a l’Annex II del Re- que de vegades els viveristes han vist en la pro- glament (CE) 889/2008. ducció ecològica una oportunitat comercial que ▪ Es recomana desenvolupar l’activitat pro- no contempla objectius empresarials emmarcats ductiva en un hivernacle totalment inde- dins dels àmbits socials o ecològics més enllà del pendent de la resta del sementer, així com que marca estrictament la normativa. • 101 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESEn aquest sentit, proposem una reflexió per fer A. Autoproducció de planter:un ús el màxim de just, respectuós i sostenible 1. Decidir de quins cultius es vol fer planter i endels recursos, tant humans com naturals, i sugge- quines quantitats.rir que, a més a més d’un segell que certifiqui unaproducció ecològica, es subscriguin els principis 2. Planificació dels moments de sembra, segonsagroecològics, els quals parlen d’una integració quan es vulgui tenir el planter preparat, a partirnecessària dels pilars ecològics, econòmics i soci- dels càlculs de quan es vol vendre el producteals. És sobre aquests tres valors que la producció (vegeu l’annex 3 sobre pautes agronòmiquesagroecològica estudia, dissenya i gestiona agroe- de la sembra i, en concret, les setmanes percosistemes que siguin productius i alhora conser- trasplantament a camp).vadors dels recursos naturals i que, a més, siguinculturalment sensibles i socialment i econòmica- 3. Preparació de tots els materials, els equipa-ment viables (Altieri, 2001). A l’annex 6 es fa una ments i els espais per a la producció del planter:lectura pràctica d’aquesta disciplina. a. Obtenció, preparació i/o adequació de la lla- vor, de les safates i del substrat segons els càl-Tot i que, com s’ha dit, alguns viveristes s’han intro- culs de les quantitats de planter que es volenduït en la producció ecològica per una oportunitat fer. És recomanable desinfectar les safates ambcomercial, certament, per mantenir-se dins el sec- una solució d’aigua (100 litres), lleixiu (1 litre),tor, els cal un cert convenciment de la necessitat oxiclorur de coure (350 grams) i una cera quede formes productives més netes i respectuoses. es comercialitza per tal d’evitar que les arrels s’introdueixin pel porus (Sauca et al., 2005). b. Preparació dels espais on es criarà el plan-3.3.3. El procés productiu ter: si cal preparar la terra o posar a punt lesEs descriuran a continuació les rutes dels pro- caixoneres, el tros d’hivernacle o la infraes-cessos productius de planter. Tant si és per au- tructura on es compta fer el planter.toabastir-se com si és per vendre’l a altres o a c. Revisar o preparar el sistema de reg.tercers, la planta ha de passar pels mateixos es-tadis i li caldran les mateixes atencions. Però el 4. Omplir safates o recipients de cultiu amb elque canviarà substancialment seran les aplicaci- substrat. És recomanable que el substrat es-ons tecnològiques i el nivell d’automatització que tigui regat una estona abans, de manera quesolen acompanyar aquests processos, en un i en tingui una bona humitat però no estigui xop all’altre cas. moment de deixar-hi la llavor. • 102 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER5. Es posaran en cambra de pregerminació les llavors que calgui. Aquest procediment es pot fer a partir de la llavor (posada en condicions d’humitat i de temperatura adequades a l’es- pècie), o bé col·locar en la cambra de germina- ció les safates ja sembrades (annex 3).6. Sembra, bé manual o amb màquina de sem- brar. Normalment, si són poques quantitats, la sembra es farà manualment. Si es sembra en safates d’alvèols, es procurarà deixar caure a cada forat d’una a tres llavors, en funció de l’espècie. Si n’hi ha més del compte, posterior- ment s’hauran de repicar les que sobrin a altres La sembra manual és la forma més habitual en l’autoproducció de planter o en petites partides, com mostra la fotografia feta a la Fundació Onyar - La Selva. alvèols o aclarir-les. marciment. Així és que cal mantenir el substrat7. Cobrir la llavor amb compost tamisat, vermi- humit però sense arribar a l’embassament. culita o algun material fi que retingui fàcilment l’aigua i permeti a la llavor emergir sense difi- 9. Controlar les condicions ambientals –tempe- cultat. La profunditat d’enterrament de la llavor ratura, llum, humitat– per si cal actuar en algun depèn de l’espècie, però com a regla general sentit, com posar malles d’ombra, mantes tèr- la cobrirem amb un gruix de terra tres cops el miques o calefacció, obrir o tancar finestres o seu diàmetre. sistemes de ventilació, etc.8. Controlar permanentment les necessitats d’ai- 10. Repicar les plàntules a altres recipients, si gua del cultiu i regar-lo segons el seu estat. cal. Sempre es triaran les plantetes més ben En aquests primers estadis és molt sensible a formades i es rebutjaran les malaltes, les mal- la deshidratació i també a la dessecació del formades i les poc vigoroses. Quan parlem de substrat; per tant, cal prestar molta atenció a repicat ens referim a l’operació intermèdia aquesta fase, ja que una part de l’èxit del plan- entre la sembra i el trasplantament definitiu. ter està en aconseguir un règim hídric adequat Consisteix en arrencar les plantetes del se- a les seves necessitats, evitant estressos per menter quan tenen entre dues i quatre fulles, • 103 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES i trasplantar-les en testos o en safates d’alvè- safata (tac més gran o més petit), o relatives a si ols per tal que arrelin i s’enforteixin fins a ser el moment de l’entrega ha de coincidir amb una trasplantades al lloc definitiu. Se solen repicar lluna o un dia concrets del calendari biodinàmic. les plàntules quan s’han sembrat a eixams en caixoneres, o per aclarir-les si s’han sembrat en 3. Planificació de la producció: cal decidir la ubi- alvèols massa denses, per així permetre el seu cació de la partida i el moment de la sembra, correcte desenvolupament i el seu posterior intentant agrupar partides iguals o similars pel trasplantament sense malmetre les arrels. que fa a l’espècie. Hi ha viveristes que agrupen les sembres segons una programació setma-11. Dispensar les atencions que calguin durant nal preestablerta per espècies, per tal d’haver el cultiu: estar atents al reg, a la fertilització, als de fer els mínims ajustaments a la màquina de tractaments fitosanitaris, al repicat, a les her- sembrar. Si es treballa en dues línies, l’ecològi- bes, als empelts, al despuntat, a l’entutorat i al ca i la no ecològica, també s’acostuma a fer to- control climàtic. Es pot dir que l’atenció que cal tes les sembres ecològiques en un dia concret dispensar és contínua però de baixa intensitat. de la setmana, per evitar el mínim de conta- minacions possibles quant a llavors i substrats.12. Trasplantament a camp. Es pot fer:• Manualment, amb plantadors o aixadetes. 4. Preparació/obtenció de la llavor, les safates• Amb un plantador tipus “coet”. i el substrat. Cal aconseguir la llavor si no la• Amb tractor, amb alimentació manual del plan- porta el client. Existeixen diferents proveï- ter a la tremuja de plantació. dors de llavors ecològiques, tot i que l’oferta de varietats locals no és molt àmplia. Com esB. Producció comercial de planter: comenta a l’apartat sobre el marc legal, acaba1. Previsió anual del volum productiu que s’espera sent habitual la utilització de llavors no tracta- per tal de gestionar i coordinar els proveïments, des i autoritzades pel Consell Català de la Pro- els espais productius i els recursos humans. ducció Agrària Ecològica (CCPAE). Cal decidir quines safates s’utilitzaran (nombre2. Recepció dels encàrrecs del planter. Normal- d’alvèols, material, etc.) i si caldrà netejar-les i ment la comanda es fa indicant l’espècie, la vari- desinfectar-les si s’han de reutilitzar. etat, el nombre de plantes i la data d’entrega. Es Pel que fa al substrat, s’ha de preveure la poden fer també demandes sobre el format del quantitat necessària per tal de poder-ne dispo- planter, és a dir, segons el nombre d’alvèols per sar en el moment de la sembra, especialment • 104 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERLes màquines de sembrar incorporen mecanismes que permeten una gran automatització d’aquest procés, des de l’alimentació del substrat i les safates, fins a la sortidade la safata amb la llavor sembrada, coberta i remullada. si prové de llocs llunyans i requereix un temps d. Remullat de les safates amb el substrat. de transport amb què cal comptar. e. Rodet punxador, per fer el sotet de sembra a cada alvèol a la profunditat corresponent5. Sembra: normalment es fa amb màquines de segons cada espècie. sembrar, si no és que es tracta d’una partida f. Rodet sembrador. Consisteix en: molt petita (per sota de 300-400 plantes). De • Sistema de succió de la llavor per aire sembradores n’hi ha de diverses marques i mo- comprimit. dels al mercat, però bàsicament totes compten • Eliminació de les llavors sobrants mitjan- amb les etapes següents (Sauca et al., 2005): çant colpeig o bufat. a. Tremuja de recepció del substrat. Pot tenir • Caiguda de les llavors dins dels clots de pales per barrejar el substrat i també alguna sembra, per interrupció de la succió. sortida d’aigua per remullar-lo. g. Cobertura de la llavor. S’acostuma a fer b. Alimentador de safates, ja sigui que les agafi amb vermiculita (que és el substrat més d’una pila o directament d’un palet gràcies a idoni per les seves característiques físi- una despaletitzadora automàtica. ques), amb torba o amb fibra de coco de c. Emplenat de les safates amb el substrat. El partícula fina. substrat és dosificat i empès a l’interior de h. Es pot fer un segon reg, que sol ser per as- l’alvèol per tal que tots els tacs tinguin la ma- persió fina, amb l’objectiu d’humitejar la part teixa quantitat de material. superior del substrat. • 105 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES i. Etiquetatge de la safata, on s’identifiqui cla- introduir el substrat ecològic. S’haurà d’haver rament l’espècie, la varietat i la data de sem- fet el càlcul de quantes safates cal omplir per bra. S’hi pot fer constar també el client, el haver acabat el substrat convencional. Una al- nombre de safates sembrades d’aquella ma- tra recomanació és tenir una tremuja exclusiva teixa partida i la data prevista d’entrega. Si per a la sembra de planter ecològic. es treballa en línia ecològica i no ecològica, hauran d’estar clarament senyalitzades una i 6. Primers dies en cambra de germinació. Les sa- altra línies productives. També caldrà utilit- fates sembrades s’introdueixen a la cambra de zar els mètodes i els mitjans per minimitzar germinació a 15-25ºC i amb una humitat relativa barreges i confusions i poder assegurar una del 60-70%, en condicions de foscor. La majoria perfecta traçabilitat de la partida durant tot d’espècies acostumen a estar-s’hi uns tres dies, el temps que romangui al sementer. però els pebrots, els espàrrecs i les carxofes en j. Acumulació i posterior retirada de les safa- necessiten vuit (Sauca et al., 2005) Una manera tes ja sembrades. Les mides de les safates d’organitzar el procés és agrupar les espècies ja estan en consonància amb les mides dels segons els temps d’estada a la cambra i la tem- carrys o els palets, per tal de poder apilar el peratura òptima per a cada espècie. Aquesta és gènere amb el màxim aprofitament del l’es- important respectar-la per no alentir el procés. pai i els recursos. 7. Estesa de les safates. Les safates es col·loquen, Per a un millor funcionament d’aquestes mà- segons el previst, a l’espai destinat. És recoma- quines és aconsellable treballar amb llavors nable no posar-les directament a terra, ja que pindolades, ja que es guanya en precisió. per evitar problemes de fongs i de bacteris va Cal fer una neteja de la màquina a diari i ajus- bé que l’aire circuli per les arrels de les plàntu- tar-la segons l’espècie i el tipus de safata em- les. Hi ha moltes maneres d’aconseguir aquest prat. En cas que es treballi en paral·lel amb objectiu, bé sigui amb suports comercials que una línia de producció convencional, cal estu- separen les safates del terra, amb estructures diar una metodologia que permeti evitar con- elevades d’obra (mòbils o fixes), metàl·liques, taminacions tant pel que fa al substrat com pel amb rails, etc. Com que les necessitats del que fa a les llavors. Una fórmula és dedicar un planter a nivell d’il·luminació i de temperatura dia a la setmana (o cada quan es programi) a van variant a mesura que va evolucionant, és sembrar només material ecològic, i en les dar- interessant també anar-les-hi canviant. Una fór- reres plantades en convencional començar a mula és situar les safates en estructures mòbils • 106 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER zar aquest procés mitjançant màquines especia- litzades que amb pinces neumàtiques traslladen les plantetes d’uns recipients als altres. 9. Enviament del planter. S’haurà de disposar d’un servei propi o contractat per enviar-lo als clients, que haurà d’estar condicionat per transportar planta viva i adaptat per poder col- locar moltes safates ocupant el mínim espai dins del vehicle.Estesa de safates a l’espai de producció previst. Cal que les safates no toquin di- Depenent de la zona de cultiu, hi ha diferentsrectament al terra per assegurar la circulació de l’aire i evitar problemes de fongsi bacteris. A la foto, estesa de safates a Agrícola Cardere. èpoques de sembra i per tant diferents volums de feina. Normalment hi ha dos pics de treball al que permetin fer-les avançar de les zones més llarg de l’any: protegides a les zones més exposades, per tal • El de finals d’hivern fins a la primavera. Es sem- d’anar “endurint” la planta per quan hagi de bren tomàquets, pebrots, albergínies, escaro- ser trasplantada al lloc definitiu. Alhora van les, cebes, cols, bròquils, apis, carbassons, car- quedant lliures els espais més “confortables”, basses, cogombres, síndries, melons, etc. per a les safates sembrades posteriorment. • De mig a finals d’estiu. Es sembren cebes, cols, coliflors, bròquils, escaroles, etc.8. Repicat. Repicar és agafar les plàntules sem- • Hi ha espècies com els porros i els enciams brades amb alta densitat en un recipient o les que, tret del desembre i el gener, es van fent al sobreres d’un alvèol i trasplantar-les a un espai llarg de tot l’any. més ampli, com poden ser els alvèols que que- den buits o altres recipients més grans. Si cal s’ha A l’annex 3 es recullen les èpoques de sembra d’aclarir, i eliminar herbes si han sortit. A vegades de les diferents hortalisses en funció de la darre- també es pot fer la sembra en safates de tac més ra gelada de primavera i la primera de la tardor. petit, i així que tenen de dues a quatre fulles es També s’hi pot trobar quines són les tempera- repiquen a safates d’alvèols més grans, on com- tures òptimes de germinació, la profunditat de pletaran el seu creixement al viver. En aquest sembra, les setmanes que calen per fer el tras- sentit, també existeix la possibilitat de mecanit- plantament definitiu a camp, i altres dades inte- • 107 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESressants relacionades amb la sembra i el cultiuper espècies.3.3.4. Instal·lacions per a la producció de planter3.3.4.1. Ubicació del sementerPer a l’elecció de l’emplaçament del sementercaldrà fer un bon disseny de la instal·lació i teniren compte els aspectes següents:A. Orientació. Cal triar l’orientació de migdia o Estiusud a les estacions no caloroses. Així les plantesperceben la màxima il·luminació i queden menysafectades pels canvis sobtats de temperatura en-tre dia i nit o entre cel clar i ennuvolat (figura 5).En les èpoques més caloroses, la millor orientacióés a l’est o llevant, ja que així les plantes tenenuna bona il·luminació i no estan sotmeses tot eldia al sol més rigorós. Tot i així, en aquestes èpo-ques, probablement caldrà donar ombra a partirde les hores de migdia.Cal allunyar-se de les edificacions i dels arbresgrossos que puguin fer ombra, especialment al’hivern, quan el sol està molt baix. En aquestsentit cal anar amb compte amb les muntanyes i Hivernels turonets propers.Si la construcció és un túnel o un hivernacle, cal Figura 5. Posició del sol a l’estiu i a l’hivern segons l’orientació est-oest de l’hi- vernacle.orientar-lo de manera que permeti la màxima cap- • 108 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERtació d’energia solar durant l’hivern, recomanant baran al lloc definitiu i que, per tant, si volem ob-la d’est-oest. Les línies de cultiu es situaran per- tenir plantes adaptades que no pateixin un granpendiculars a l’eix de l’hivernacle, és a dir, nord- xoc en el moment del seu trasplantament, caldràsud, fet que permetrà la perfecta il·luminació de modificar mitjançant una bona ventilació.la planta al llarg de tot el dia i evitarà també lesombres de les bigues del sostre. Però quan es Una ventilació adequada implicarà una transpi-tracti de fer un conjunt d’hivernacles adossats, ració amb una més gran amplitud de funciona-l’orientació aconsellable serà la nord-sud, ja que ment, que donarà creixements més lents i, perl’est-oest pot projectar excessivament les om- tant, plantes més compactes amb teixits mésbres d’una estructura a l’altre. durs i fibrosos.La manera d’ubicar l’obertura de les finestres En les valls profundes on hi hagi risc d’inversiód’un hivernacle serà perpendicularment als vents tèrmica caldrà controlar molt bé la humitat, jadominants de l’estiu, que és quan cal una màxima que en moments propers a les gelades podenrefrigeració. produir-se danys considerables.B. El terreny. Sempre que sigui possible cal ani- D. Vents dominants. El vent –que té una accióvellar el terreny, tot donant-li una inclinació entre benèfica ja que contribueix a la bona ventilacióun 0,2 i un 0,5% per afavorir el drenatge de l’ai- del sementer– pot convertir-se en un agent moltgua de reg i evitar embassaments que provocari- perjudicial en determinades circumstàncies. Té laen un augment de la humitat dins de l’hivernacle, capacitat de transportar calor per convecció, decreant un ambient favorable a la proliferació de manera que tant pot transmetre a les plantes fredsfongs i bacteris. Alhora cal que la inclinació sigui intensos com les calors més punyents de l’estiu.mínima, per tal d’afavorir una bona distribució de Si el vent és excessivament sec, pot intensificar lala temperatura i evitar que l’aire calent s’acumuli transpiració fins al punt de produir cremades. Aa la part alta de la parcel·la. més a més, el vent és un element que pot tom- bar, trencar i arrencar les plantes, les fereix ambC. Ventilació. Quan la humitat ambient és alta, el polsim i la sorra que arrossega, i pot malmetreles plantes transpiren amb facilitat sense grans completament les instal·lacions del viver.esforços. Aquest ambient benigne produirà a laplanta teixits que creixen dèbils, aquosos, poc En qualsevol cas, caldrà estudiar aquests ventsresistents i malaltissos. És un ambient que no tro- dominants i preveure’n un bon control, ja que • 109 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESEs pot ubicar el sementer dins de la finca de producció hortícola, aprofitant una es-tructura que ja es tingui com a protecció, com pot ser un hivernacle, o bé construintuna estructura en un racó ben orientat de l’hort.també permetran refrigerar l’ambient de l’hiver-nacle o el túnel en les èpoques estiuenques.E. Dimensionat. L’alçada d’un hivernacle condicio més despesa energètica caldrà. Alhora, si cal fernarà el volum d’aire que cal gestionar, tant per re- baixar la temperatura, més volum d’aire calentfrigerar-lo a l’estiu com per escalfar-lo a l’hivern. s’haurà de desallotjar.Si es vol escalfar durant el dia amb l’energia delsol i emmagatzemar-la el major temps possible, Altres inconvenients d’un excés d’alçada de l’hi-com major volum d’aire millor. Per contra, en els vernacle seran una major exposició al vent i undies ennuvolats i a les nits, si cal recórrer a escal- cost de construcció més elevat, però per contrafar artificialment aquest aire, a major volum d’aire permetrà una major mecanització i una major fa- • 110 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERcilitat en les opcions d’instal·lació del reg, nebu- • La temperatura: l’aigua no ha de ser més fre-lització o col·locació de pantalles tèrmiques. da (±10ºC) que el sòl o el substrat als quals s’incorporarà.Un altre aspecte és el disseny de la instal·lació i el • La naturalesa i la proporció dels elementsseu sostre, ja que com més superfície de contacte en suspensió: no ha d’estar tèrbola ni ser lli-amb l’aire exterior tingui majors seran les pèrdu- mosa.es de temperatura, tant més grans com més gran • La composició i la concentració de les sals dis-sigui el salt tèrmic entre l’interior i l’exterior. Per soltes, que s’hauran de determinar amb unaaquesta raó s’aconsella tapar la cara nord de les anàlisi. La quantitat total de sals dissoltes esinstal·lacions d’hivernacles amb un mur construït pot conèixer mesurant la conductivitat elèc-amb materials amb molta inèrcia tèrmica, com trica (CE), la qual s’expressa en decisièmensmorters de fang, barreges de calç i palla, pedres per metre (dS/m) que, multiplicats per 640,o acumuladors d’aigua (per exemple, bidons). equivalen a mil·ligrams totals de sals per litre (sòlids dissolts totals). Fins a una conductivitatLa mida ideal aproximada d’una nau d’hivernacle elèctrica de 0,7 dS/m es pot considerar unaés aquella que permet agrupar el volum de sem- aigua apta per al reg de planters. El sodi lligatbra de les diferents espècies que es fa en una a la salinització dels pous propers a zones ma-setmana (Fernández, 2005). Això possibilitarà rítimes o de mines salines constitueix un delscontrolar millor la llum i la temperatura, i agrupar elements que més fan augmentar la conducti-també els tractaments, els regs i els adobats que vitat i un dels més perillosos per a les plantes,calgui fer a cada partida. ja que les seves sals s’acumulen al voltant de les arrels i dificulten que la planta pugui ab-F. Disponibilitat d’aigua. L’aigua és un element sorbir l’aigua, fins al punt de poder arribar acabdal per a la producció de planters, i s’aconse- provocar la seva mort.lla que sigui aigua temperada i airejada. El més • Els nitrats: el seu nivell afectarà a la fertilitza-recomanable és emmagatzemar-la en basses o ció nitrogenada.dipòsits, cosa que permetrà temperar-la. El seu • Els bicarbonats: poden fer precipitar el calciorigen –de font, de pou, de riu, de pluja– deter- i el magnesi.minarà la seva qualitat i la seva aptitud com a ai- • Clorurs i metalls pesants.gua de reg. De fet, les característiques que calvalorar en l’aigua de reg estan quantificades al G. Agents nocius. Els cultius veïns de la mateixarequadre 20 i s’expressen a continuació: espècie o família són un focus perillós de transmis- • 111 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 20. Valors indicatius de qualitat de l’aigua per a reg Grau de restricció en l’ús Problemes potencials en el reg De lleuger a Unitat Cap Estricte moderat Salinitat. Afecta a la CE: conductivitat elèctrica < 0,7 0,7-3,0 > 3,0 dS/m disponibilitat daigua per als Sòlids dissolts totals cultius < 450 450-2.000 > 2.000 mg/l = CE × 640  Sodi (reg superficial) <3 3-9 >9 RAS Sodi (reg amb aspersors) < 70 > 70   mg/l Toxicitat per ions específics. Clor (reg superficial) < 140 140-350 > 350 mg/l Afecta els cultius sensibles Clor (reg amb aspersors) < 100 > 100   mg/l Bor < 0,7 0,7-3 > 0,3 mg/l Nitrogen (N total) <5 5-30 > 30 mg/l Bicarbonat Altres efectes per a cultius < 90 90-500 > 500 mg/l (aspersors elevats) sensibles Clor residual < 1,0 1,0-5,0 > 5,0 mg/l (aspersors elevats)dS/m: decisièmens per metre. RAS: relació d’absorció del sodi. (Font: Mc Graw, 1995.)sió de malalties i plagues. Si el planter està situat tasques repercutirà tant en la qualitat del planteren zones amb conills, molts ocells o altres animals com en els costos productius.que els puguin agradar les plantes tendres, caldràadoptar mesures de protecció com tanques, ma- I. Inversió. La instal·lació d’un sementer protegitlles o pastors elèctrics. Altres agents perjudicials i de totes les infraestructures necessàries per a lasón les fàbriques de productes químics o de ci- seva correcta gestió implica una elevada inversió,ment, les carreteres molt polsoses, etc. especialment en la PC. Caldrà fer-ne una avalua- ció prèvia en funció de les perspectives producti-H. Ergonomia. Les instal·lacions, la facilitat i el ni- ves i comercials de l’explotació. Pot ser recoma-vell d’automatització del reg són factors que con- nable realitzar la inversió de manera esglaonada,dicionaran la feina del viverista o de l’horticultor però, sigui com sigui, sempre ha d’estar contem-que decideixi fer planter. Cal tenir en compte que plada en el pla d’empresa en la seva totalitat, aés una tasca que requereix supervisió permanent mitjà i a llarg termini.i, per tant, dedicar temps i recursos a la racio-nalització de l’espai, de les instal·lacions i de les • 112 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER3.3.4.2. Estructures de protecció Alguns desavantatges de les estructures de pro- tecció:Les diferents estructures de protecció disponibles • Filtren part de la radiació solar; per tant, laa l’hora de fer un sementer permeten avançar les planta no rep tot l’espectre.produccions i protegir-les de les condicions cli- • Es renuncia al reg natural de la pluja.màtiques desfavorables. Per tant, són agents mo- • Es perd la resistència que el medi natural (vent,dificadors del clima, ja que les plantes creixeran fred, sol directe, etc.) aporta a les plantes.en unes condicions determinades, diferents a les • Aspectes com la calefacció poden representarque es puguin donar a l’exterior de l’estructura grans despeses energètiques.de protecció. Aquestes estructures poden ser • Acostumen a representar una forta inversiótan senzilles com una garrafa de plàstic posada econòmica i de recursos a nivell d’estructuresal damunt d’una carbassera o un enciam, fins a la i de les instal·lacions que les complementencomplexitat d’un hivernacle amb tecnologia pun- (per exemple, reg i control climàtic).ta pel que fa al control climàtic i a la irrigació deles plantes. Caldrà menar adequadament aques- Tot seguit anirem desgranant i descrivint algunstes estructures per aproximar-les a les condicions dels mètodes més emprats per a la protecció enidònies per al cultiu, fet que es traduirà en un la producció de planter.creixement proporcionat i harmònic. • La ventilació és determinant, i caldrà evitar A. Mètodes casolans i rudimentaris. De mèto- temperatures i humitats relatives excessives des casolans i rudimentaris n’hi ha tants com per- que afavoreixin un creixement veloç de les meti la imaginació, ja que l’enorme presència de plantes que, en realitat, les farà més vulne- materials plàstics a la vida quotidiana procedents rables a les malalties, principalment en els dels envasos i els embalatges fa possible la seva períodes freds i poc lluminosos (botritis, cla- reutilització per protegir els sementers de petita dosporium, míldiu, etc.), i a l’atac d’alguns escala: envasos de plàstic, ampolles, vidres de fi- insectes com els pugons, els trips o la mosca nestres, làmines plàstiques, caixes de fruita, etc. blanca. El seu cost serà baix, però caldrà invertir temps • Per contra, en els períodes càlids i secs, els en la construcció o adaptació a les necessitats del regs d’humidificació i la ventilació constant planter, i no seran aptes per fer-ne grans quanti- reduiran l’estrès del cultiu, afavoriran la instal- tats. També requeriran temps en la seva gestió, lació d’alguns auxiliars i limitaran l’activitat de com és el cas dels llavorers que es fan en safates la plaga corresponent. reutilitzades o en alvèols que se situen en fines- • 113 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES C. Llit calent. És un sistema tradicional de cale- Mètodes casolans facció natural que proporciona escalfor a les ar- i rudimentaris. reletes de les plantes d’un sementer aprofitant el procés exotèrmic que es genera en la fermenta- ció de fems frescos, normalment de bestiar equí. El seu procés d’elaboració podria ser el següent (Bueno, 1999): 1. Es disposa al fons de la caixonera una capa de 15-20 centímetres de fems frescos de cavall (po- den ser també de mula o d’ase), amb el seu llit de palla, aixafats i compactats al màxim. 2. Al damunt de la capa anterior se’n fa una altra de cinc centímetres de compost madur, força descompost.trals o patis amb exposició sud, i que són entrats 3. S’afegeix una darrera capa d’un o dos centíme-cada vespre a l’interior de casa o d’alguna cons- tres de compost molt descompost.trucció per evitar els freds nocturns. 4. Es rega abundantment fins a tenir totes les ca- pes ben amarades.B. Caixoneres. Són caixes rectangulars de poca 5. Es sembra un cop hagi drenat l’aigua.fondària, envoltades per quatre murets, un del 6. Es cobreix amb una capa molt fina de compostquals és més baix que l’oposat i amb els altres dos molt fi i madur.de perfil inclinat. Poden tenir una coberta, queacostuma a ser d’una vessant orientada normal-ment a sud, la inclinació de la qual permet aprofi-tar al màxim la insolació i el desguàs de l’aigua dela pluja. L’estructura dels murets pot ser d’obra oamb marcs per acollir-hi vidres o plàstic. La cober-ta serà de material transparent, ja sigui vidre o ma-terial plàstic, rígid o en film. Poden tenir calefacció(natural, tipus llit calent, o artificial, amb resistèn-cies elèctriques o amb un circuït d’aigua calenta) Caixoneresper proporcionar escalfor al substrat. • 114 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Tot i que en el mercat hi ha moltes opcions de mi- des i materials, l’autoconstrucció de microtúnels senzills és a l’abast de tothom i permet fer una protecció amb una estructura relativament ràpida de construir. La gestió de la ventilació s’haurà de fer de manera manual, i s’hi pot adaptar un siste- ma de reg per microaspersió. Microtúnel Llit calent7. Es col·loca un vidre o plàstic lleugerament in- clinat.8. Està bé protegir el sementer en la seva cara 3.3.4.3. El cas dels hivernacles nord, bo i aprofitant una paret. Un hivernacle és un recinte tancat o delimitat perUna fórmula per fer un llit calent fàcil i eficient és una estructura metàl·lica o de fusta, recobertaemprar bales de palla com a parets de la caixone- de vidre o de plàstic transparent, dins del qual hira, ja que la palla és un material molt aïllant que creixen els cultius en condicions tant més contro-afavoreix unes condicions més càlides. Al damunt lades com més ben orientat, dissenyat i equipats’hi posa un vidre. estigui. Hi ha una enorme quantitat de tipus, es- tils i mides d’hivernacles que responen a diferentsD. Túnels i microtúnels. El material emprat per necessitats productives i a pressupostos diversos.a l’estructura és normalment ferro o un altre ma- Les característiques climàtiques de la zona, aixíterial metàl·lic, mentre que la coberta es fa amb com l’abastiment i la qualitat de l’aigua, l’origenplàstic. Les mides poden oscil·lar entre 50-200 del subministrament elèctric o les comunicacionscentímetres d’alçada i 40-100 centímetres d’am- condicionaran l’elecció tant de l’estructura complada; la llargada és variable. de les instal·lacions complementàries. • 115 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESEls materials habitualment més emprats per a • Vidre: és el millor material gràcies a que permetl’estructura són: una bona difusió de la llum, no modifica l’espec- • Fusta, en forma de pals i bigues. És el materi- tre solar i té una transparència propera al 90%. al més econòmic però també el pitjor conduc- També és opac a les radiacions d’ona llarga, és tor de la calor. Acostuma a utilitzar-se fusta a dir, les que emeten les plantes i el sòl per la d’eucaliptus o de castanyer, o a reutilitzar-se nit, i per tant té unes pèrdues de calor més pe- travesses de via. Caldrà fer un bon tractament tites que els plàstics. No s’altera amb el temps, per tal de conservar-la el màxim de temps ni amb la calor o la humitat. Per contra, és molt possible. Es va fer servir molt en la construc- fràgil, es trenca fàcilment i necessita estructu- ció dels primers hivernacles en zones com el res de suport més sòlides, fet que requereix una Maresme, però actualment té un ús molt resi- inversió més alta. Actualment ha quedat molt dual. Les mides dels hivernacles de fusta oscil- desplaçat per les cobertes plàstiques. len entre els cinc i els vuit metres d’ample, per 1,6-1,8 metres d’alçada a la part baixa i 2,5-3 • Plàstic: pot ser de làmines rígides (policarbo- metres al zenit. nat) o flexibles (film plàstic). Tant un format com l’altre es presenten en diversos materials• Metall. L ’acer galvanitzat és un dels més habi- plàstics de diferents qualitats i característiques. tuals i el que dóna estructures més lluminoses, ja que permet més separació entre les parts re- sistents i ofereix tancaments molt hermètics. Els aliatges d’alumini permeten aplicacions sem- blants a l’acer, són més resistents a la corrosió, però també són més cares. En ambdós materials s’utilitzen perfils en secció de tub i el seu mun- tatge és relativament senzill. Les mides dels hi- vernacles metàl·lics són de 3,6 a 9 metres d’am- ple per múltiples d’1,5 o 3 metres de llarg. Les alçades poden variar des dels 2,2 als 4 metres.Les qualitats que cal buscar en els materials decobertura són una alta transparència i una bona Els hivernacles de coberta corba permeten un millor aprofitament de l’energiaopacitat a les radiacions nocturnes. llumínica, ja que disminueixen les pèrdues per reflexió. • 116 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER Requadre 21. Càlcul del balanç energètic en un hivernacleA. Tipus d’hivernacles:• De coberta plana, tipus parral: són molt eco- Els termes que intervenen en el balanç energètic d’un hivernacle s’indiquen en forma d’intensitat d’energia. nòmics però només aptes per a zones amb Segons el primer principi de la termodinàmica, l’energia molt baixa pluviometria. guanyada pel sistema s’equilibra amb l’energia perduda• De coberta amb dos vessants o dues aigües: pel mateix. No obstant això, cada autor sol considerar una sèrie de components del balanç energètic, menyspreant-ne permeten obtenir un millor aprofitament de la d’altres. (Valera et al., 2008). llum que els de tipus pla. Nord• De coberta corba: permeten una reducció del pes de l’estructura i un millor aprofitament de l’energia lumínica, ja que disminueixen les pèr- dues per reflexió. Estiu Hivern• D’un vessant o d’una sola coberta inclinada: s’acostumen a posar com un annex d’una edifi- Guanys Pèrdues cació, a la seva banda sud per tal d’aprofitar la major insolació que rep. Poden ser de vidre o de Una forma simplificada de l’equació del balanç d’energia a l’hivernacle pot ser: plàstic, i solen ser més utilitzats per a la produc- Rn + Qcli = Qcc + Qren + Qevp + Qsòl (W) ció de planters, d’hortalisses o de plantes orna- { { mentals a petita escala i a nivell d’autoconsum. Energia Energia perduda per guanyada l’aire de l’hivernacleLa temperatura, la humitat, la llum i el vent se- on: Rn: radiació neta.ran els diferents factors ambientals que caldrà Qcli: energia calorífica que és necessari aportar (Qcal) o eliminar (Qref) de l’hivernacle.controlar. A continuació es descriuen les estratè- Qcc: calor perduda per conducció-convecció. Qren: calor sensible i latent perduda per la renovació de l’aire interior.gies que es poden fer servir per aconseguir-ho, Qevp: calor latent consumida en l’evapotranspiració de les plantes i el sòl.deixant clar que molts dels mètodes de control Qsòl: flux de calor perdut per conducció a través del sòlno regulen només un factor sinó que interactuen Balanç energètic en un hivernaclesobre la majoria o sobre un conjunt d’ells (requa-dre 21). És a dir que, si per exemple s’obre una Rn Qref Qccfinestra per ventilar, disminuirà la humitat però Qevptambé baixarà la temperatura. Qren QcalB. Temperatura. Potser és el factor que més in- Qsòlflueix –al menys de forma aparent– en el desen- • 117 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESvolupament d’una planta. Les plantes necessiten • Calefacció: mètodes directes. Consisteixenuna temperatura específica per realitzar cadascu- en escalfar algun material (aigua, aire, subs-na de les seves funcions. Per sobre o per sota trat) que, introduït dins l’hivernacle, faci pujard’aquesta temperatura, aquestes funcions que- la temperatura. Impliquen una despesa ener-den bloquejades o disminuïdes. Per a la produc- gètica i en molts casos l’ús d’energies fòssils,ció de planters haurem d’estar al cas dels llindars amb l’emissió corresponent de gasos d’efectede temperatura òptima per espècies, pel que fa hivernacle a l’atmosfera. En aquest sentit, i tala la germinació (annex 3) i als primers estadis de com s’amplia més endavant, cal apostar per lesdesenvolupament. energies renovables, les quals poden contribuir a fer l’agroecosistema més sostenible i mésPer gestionar la temperatura caldrà refrigerar en coherent amb la producció ecològica de plan-èpoques de calor i escalfar o evitar tant com sigui ter. Implementar l’energia solar tèrmica o l’úspossible les pèrdues de calor a l’hivern. de calderes de biomassa per escalfar l’aigua de la calefacció és quelcom ambientalment reco-Els elements de control de la temperatura són: manable i tècnicament possible.• Refrigeració: – Aigua calenta. Consisteix en una caldera – Per ventilació, que pot ser: de gasoil, de gas propà o de biomassa que ▪ Natural, situant les finestres de manera que escalfa aigua. Està connectada a un circuït permetin una circulació de l’aire adequada. tancat de tubs, distribuïts per l’hivernacle, Per exemple, amb finestres laterals i zenitals que per radiació van perdent calor i la ce- perpendiculars als vents dominants i que fa- deixen a l’ambient fins a la temperatura ran l’efecte xemeneia. Sempre que es pugui que s’ha programat en el termòstat. És una es recorrerà a la ventilació natural, perquè instal·lació cara, però reparteix la calor molt permet un major estalvi energètic. uniformement. ▪ Forçada, bé sigui amb ventiladors o amb – Aire calent. Una caldera escalfa aire que es extractors d’aire, segons si el que es vol és reparteix per l’hivernacle mitjançant un ven- entrar aire de l’exterior a l’interior de l’hiver- tilador. És un sistema senzill d’instal·lar, però nacle, o bé extraure’l de l’interior a l’exterior. cal controlar la sortida de l’aire per tal que – Per evaporació d’aigua: Cooling systems i no cremi les plantes properes. Disminueix el misting systems, que s’expliquen més enda- nivell d’humitat dins l’hivernacle, fet que re- vant en parlar del control de la humitat. dueix el risc de malalties però incrementa les necessitats hídriques de les plantes. • 118 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER – Calefacció del substrat o de les taules de de la intensitat de la llum; d’aquesta manera cultiu. El substrat o les taules de cultiu on han pot aprofitar-se al màxim totes les hores de de créixer les plàntules s’escalfen mitjançant sol i reduir-se l’entrada de la llum només a la diversos mètodes, com poden ser una xarxa intensitat que es consideri convenient. de canonades o a través de resistències elèc- – Murs d’inèrcia tèrmica (figura 6). triques. Escalfar només la part de les arrels de – Com ja s’ha dit anteriorment, la ubicació, les plantes permet estalviar d’escalfar tot el l’orientació i el disseny de l’hivernacle com- volum d’aire de l’hivernacle. És interessant per portaran que pugui ser molt eficient energè- a l’arrelament d’esqueixos i en llavorers, espe- ticament parlant o, per contra, a causa d’una cialment quan estan germinant i en els seus mala ubicació (per exemple, que tingui om- primers estadis en partides primerenques. bres o que estigui en una fondalada on hi ha inversió tèrmica), una orientació no favorable• Calefacció: mètodes indirectes (eviten la pèr- (que no permeti aprofitar el màxim d’hores dua de temperatura): de llum o en què l’obertura de les finestres – Pantalles tèrmiques, que acostumen a ser fetes de làmines de plàstic i d’alumini i s’instal·len a l’interior de l’hivernacle per evi- tar les pèrdues de calor a la nit. També tenen funcions d’ombreig, la qual cosa permet ob- tenir un efecte de refrigeració de l’hiverna- cle. Acostumen a automatitzar-se depenent L’obertura de finestres és la manera més fàcil de refrigerar els hivernacles. A les fotografies s’observa una obertura zenital en un hivernacle amb coberta corba (superior), i a l’altre, una finestra lateral en un hivernacle que, a més a més, té esteses les pantalles d’ombreig (esquerra). • 119 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESFigura 6. Mur dinèrcia tèrmicaadossat a un hivernacle. • 120 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER sigui oposada als vents dominants a l’estiu) o • Fogging system i cooling system: consistei- un disseny inadequat (fer un hivernacle de co- xen a fer passar un corrent d’aire de l’exterior berta plana en una zona molt plujosa), esde- de l’hivernacle a l’interior a través d’una pan- vingui una instal·lació que requerirà d’energia talla permanentment humida. Aquesta circu- extra per tal de condicionar-la. lació fa que l’aigua s’evapori, prenent escal- – Posar sistemes d’aïllament com: for de l’ambient. Si s’entra aigua en forma de ▪ Dobles parets i cobertes que evitin pèrdues microgotes, tipus boira (fog en anglès), quan de la calor acumulada durant el dia. aquesta s’evapora a l’interior de l’hivernacle la ▪ Ajustar l’estanquitat de portes, finestres i temperatura de l’interior es redueix (sempre i obertures de l’hivernacle. quan la humitat relativa de l’aire sigui baixa; en ▪ Compartimentar zones de cultiu amb dife- cas contrari, provocarà una condensació, just a rents necessitats tèrmiques, de manera que l’inrevés del que es vol aconseguir). si només cal calefactar una zona determinada En el cooling system es fa caure una cortina de cultiu no calgui escalfar tot l’hivernacle. d’aigua sobre un material porós (palla, cartró o ceràmica) situat, al lateral de l’hivernacle, iC. Humitat. Cada cultiu té unes necessitats d’hu- es col·loquen uns extractors al costat oposat.mitat diferents. La humitat varia en funció de la Això crea un buit dins l’hivernacle que provo-temperatura de l’aire (a més temperatura, menys ca el desallotjament de l’aire humit i càlid ihumitat), i alhora està directament relacionada deixa entrar el de fora, que és calent i sec.amb la humitat del terreny. La humitat ambiental Aquest aire calent i sec passa per la cortina,determina la transpiració i el creixement de les on provoca l’evaporació de l’aigua i es trans-plantes, i les condueix a la deshidratació si aques- forma en un aire humit però més fred. El sis-ta és molt baixa. Si la humitat és excessiva es de- tema és eficient amb humitats exteriors perteriorarà el creixement i es generarà un ambient sota del 60%.favorable a la instal·lació de malalties.Els sistemes per gestionar la humitat són: • Mysting system: es tracta de crear una boira • Obertura de finestres que permetin una bona artificial a l’interior de l’hivernacle (nebulitza- ventilació natural. Cal disposar, com a mínim, ció) amb gotes d’aigua de 10 micres. Normal- d’una superfície de ventilació del 30% de la su- ment es fa a través d’emissors –anomenats ne- perfície del sòl coberta (Valera et al., 2008) per bulitzadors– i en taules d’arrelament sobre les assegurar la ventilació i l’evacuació de l’excés quals s’hi ha fet un túnel de plàstic per aïllar-les d’humitat quan les condicions ho requereixin. de la resta de l’hivernacle. • 121 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESD. Llum. Element vital per al creixement de les plan- breig són semblants a les pantalles tèrmiques,tes, les quals, a través del procés de la fotosíntesis, però amb la diferència que els materials quesintetitzen compostos orgànics essencials (majori- composen les primeres són malles que deixentàriament hidrats de carboni) per al seu creixement. passar l’aire, mentre que la malla tèrmica és opaca i no el deixa passar. Es poden instal·lar aCada espècie, i segons els diferents estadis vitals, l’interior o a l’exterior de l’hivernacle. El millorrequereix una intensitat lumínica concreta i per és tenir-ne una d’ombra a l’exterior i una detant la llum s’haurà de gestionar segons les possi- tèrmica a l’interior, fet que permetrà controlarbilitat de control de què disposi la instal·lació de millor el clima de l’hivernacle.producció de planter. • Blanqueig de l’hivernacle. És el mètode mésEls elements que cal controlar per tal d’ajustar la antic que hi ha per frenar la calor als hivernacles.llum a les necessitats del cultiu són: Consisteix en pintar la coberta de blanc per tal • Les malles o pantalles d’ombreig. Les malles que es reflecteixi una part dels raigs solars. s’acostumen a posar per sobre de l’hivernacle i tenen diferent grau d’opacitat segons la dismi- E. Vent. La millor protecció en front del vent són nució lumínica que es vulgui aconseguir. L’om- l’obertura i el tancament de les finestres lligats a breig implicarà, lògicament, una disminució la velocitat del vent i gestionats per una estació de la temperatura interior. Les pantalles d’om- de control del clima. F. Programadors i sensors de clima. L’automa- tització de tots els elements que intervenen en el control del clima d’una instal·lació protegida, en funció del paràmetres establerts com a òptims per al cultiu, és una estratègia molt vàlida per afa- vorir l’estalvi energètic, protegir les instal·lacions de les inclemències meteorològiques –especial- ment el vent– i assegurar un aprofitament òptim de les condicions que pot oferir cada instal·lació.La compartimentació de l’espai dins de l’hivernacle permet crear diferents ambi- Els programadors de clima són sistemes compu-ents climàtics segons les necessitats dels cultius. Hivernacle de producció ecolò-gica d’Hostiplant Caldes. tats que actuen com “cervells” per mantenir les • 122 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERcondicions òptimes per al cultiu pel que fa a la Els programes de control climàtic solen inclourellum, la temperatura i la humitat relativa dins de alarmes −que poden estar connectades a avisosl’hivernacle. Consten d’una estació meteorològica a mòbil o a un ordinador− per altes o baixesexterior i un seguit de sensors del clima interior. temperatures, per avaries en els sensors o enA partir de les dades rebudes, i segons consignes el cablejat, o per alguna situació que requereixiestablertes, el programador processa la informa- l’atenció de la persona responsable. També so-ció i dóna les ordres als diferents automatismes de len fer els canvis necessaris en virtut de l’hora enregulació del clima. Aquests sensors són: què clareja i es fa fosc al llarg de l’any, i també • Termòmetre amb termòstat. Mesura la tem- en funció de la latitud i l’altitud de la ubicació de peratura, i el termòstat obre o tanca un circuit l’hivernacle. elèctric (que va a la caldera o a les finestres) en funció de la temperatura programada. És el mí- Les constants climàtiques es poden controlar des nim que ha de tenir un hivernacle per al control d’un terminal que ni tan sols es trobi a la mateixa tèrmic. També envia senyals per regular l’este- finca, fet que permet un control remot de totes sa de pantalles tèrmiques i d’ombreig. les instal·lacions segons el seu ambient intern i extern, i prendre decisions d’actuació al nivell• Higròmetre: mesura la humitat de l’aire. Envia que calgui quan els mecanismes de control auto- senyals al programador per, juntament amb el matitzat puguin fallar o s’hagin de desautomatit- termòstat, obrir i tancar finestres i accionar ven- zar per alguna raó. tiladors o extractors per ventilar o conservar la humitat i la temperatura. També pot donar el se- 3.3.4.4. Estalvi i eficiència energètica en nyal per arrencar els sistemes de rehumidificació instal·lacions de protecció i per ajustar la humitat a les necessitats del cultiu. Les instal·lacions de producció de planters es-• Anemòmetre: mesura la velocitat del vent. En- tan molt lligades a una despesa energètica via senyals per graduar l’obertura de les fines- que pot ser força elevada, ja que ha de mobi- tres i evitar desperfectes a les instal·lacions i als litzar molts mecanismes impulsats per energia cultius a causa del vent. elèctrica o tèrmica. L’eficiència d’ús d’aquesta energia vindrà en gran part del disseny de la• Luxímetre: mesura la intensitat lumínica. Po- pròpia instal·lació, de la seva orientació i el seu sarà en marxa l’estesa o recollida de pantalles dimensionament, de la procedència de l’ener- d’ombreig. gia emprada i de les mesures d’estalvi energè- • 123 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 22. Mesures i estratègies de control climàtic en instal·lacions protegides Temperatura Llum HumitatMesura o estratègia Conservació de Menys Menys Refrigera la temperatura/ Més intensitat Més grau intensitat grau escalfaOrientació i ubicació xxx xxx xxx xxx xxx xxxDisseny i tipus d’instal·lació xxx xxx xxx xxx xxx xxxVentilació natural: finestres xxx Han de tancar bé xxxzenitals i lateralsVentilació forçada: ventiladors xxx xxxi extractorsMalles d’ombreig xx xxx xxPantalles tèrmiques xx xx xxx xxBlanqueig xx xxx xxRefrigeració per evaporaciód’aigua: fogging system, xxx xxxcooling systemDoble paret i/o coberta xx xx x xCompartimentació del’hivernacle segons les xx x xdiferents necessitats tèrmiquesSistema de calefacció xxx xxMur d’inèrcia tèrmica xx x xEstació climàtica xxx xxx xxx xxx xxx xxxx: influència baixa; xx: influència mitjana; xxx: influència alta.tic implementades. A l’annex 7 s’exposen una 3.3.4.5. Utilització d’energies renovables alscolla de propostes per a l’estalvi i l’eficiència hivernaclesenergètica als hivernacles, i al requadre 22 esfa un càlcul esquemàtic per avaluar el balanç L’elevat cost econòmic i ambiental de l’ús d’ener-energètic d’un hivernacle, que permet com- gies fòssils com a combustible al sector del vive-prendre millor el funcionament termoenergètic risme ha de portar a un futur que aposti decidi-d’aquestes instal·lacions i implementar mesures dament per la implantació d’energies renovablesque contribueixin a la reducció de la despesa per abastir energèticament els hivernacles, comenergètica. una fórmula per millorar la seva eficiència i contri- • 124 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERbuir a fer més sostenible un sector que requereix binació de diferents sistemes com a garant perhabitualment de molts proveïments, els proces- abastir les necessitats energètiques de la instal-sos d’extracció, de producció i de transport dels lació, intentant prioritzar els equipaments d’ener-quals comporten una elevada petjada ecològica. gies renovables com a suport a les calderes que utilitzin els combustibles fòssils (gasoil, gas) oLes energies renovables cal que siguin sistemes l’electricitat de la xarxa.mixtes i de més d’una font energètica per cobrirtotes les despeses. És per això que mai es pensa- Algunes possibilitats en l’ús d’aquestes energiesrà en un sol sistema energètic, sinó en una com- són: • Energia solar tèrmica: per generar aigua ca- lenta apta per calefactar hivernacles. Pot ser re- comanable emprar un sistema mixt, per exem- ple una caldera de biomassa que complementi l’escalfament de l’aigua amb l’energia solar. Hi ha dues opcions: − Emprant el propi hivernacle com a col·lector (energia solar passiva). Una opció seria fer un mur a la cara nord amb acumuladors d’ai- gua de color negre, que durant el dia acu- mulés l’excés de radiació i la inèrcia tèrmica permetés que la deixés anar durant la nit. − Emprant panells solars, col·locats de manera que no facin ombra a la instal·lació productiva. • Energia solar fotovoltaica: per accionar els equipaments del reg i de la gestió climàtica, per a enllumenat, etc. • Energia geotèrmica: permet emmagatzemar aigua calenta sota terra, escalfada en èpo- ques de calor, i emprar-la a l’hivern com ele- ment calefactor.Hivernacle experimental a l’aldea solar de Tamera (Portugal) que incorpora un sis-tema descalfament de tubs amb lents que acumulen calor i permeten calefactar • Ús de biomassa per a calderes de calefacció.la instal·lació. Foto: Tamera. Pot ser a base de pèl·lets, d’estelles o de llenya. • 125 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES• Energia eòlica, per moure els equipaments de el fracàs d’incorporar-la al gruix de la resta de l’explotació: bombes d’extracció i circulació de produccions hortícoles rau en una bona gestió l’aigua, obertura de finestres, equips de con- del reg quan les plantetes estan naixent i són trol climàtic, etc. molt sensibles a la deshidratació. És per això que abans de plantejar-se aquesta opció cal preveure que la manera i la freqüència del reg han de ser3.3.4.6. Instal·lacions de reg les correctes durant tot el cicle de producció del planter (de tres a vuit setmanes), especialmentCom es comentava anteriorment, l’aigua és un durant les èpoques de més calor.element vital en qualsevol finca de produccióhortícola, sobretot si es vol fer planter o es fa a Un dels problemes més comuns en els hiverna-nivell de PC. Moltes vegades, quan la produc- cles és el reg excessiu. Això no només contribu-ció de planter no és l’activitat principal, l’èxit o eix al creixement d’unes plantes febles, sinó que també fomenta la propagació de patògens que prosperen en condicions humides. A nivell de PC de planter, cal constatar que qual- sevol dels paràmetres que defineixen una planta de qualitat, com són la quantitat d’arrels al subs- trat, o l’alçada, la duresa i el pes de la planta, es- tan directament o indirectament relacionats amb el reg. Un gram més de matèria seca de planta es tradueix en un 8% més de producció, i un 30% més d’homogeneïtat en el planter suposarà un 10% més de producció a camp (Stradiot, 2002). Per tant, cal tenir en compte que una producció regular i uniforme dependrà en gran mesura de la uniformitat en el reg. Així, l’elecció d’un bonTant si es recull l’aigua de pluja com si es fa pujar d’un pou, les basses són una ma- sistema de reg, assistit per un programador au-nera d’acumular l’aigua per regar. La millor manera d’emmagatzemar aigua és, comes veu a la fotografia feta a les instal·lacions d’Hortiplant (Puigdueta), en dipòsits tomàtic, facilitarà molt una aportació d’aiguaprotegits de l’acció dels rajos solars i d’altres matèries que hi puguin caure. suficient i regular al cultiu i un necessari estalvi • 126 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERd’aquest recurs hídric, que és un bé escàs i valuós • Aigua de pluja. Cal adaptar totes les superfí-a les nostres terres i que no s’ha de malbaratar. cies cobertes amb pluvials i canals de recollida d’aigües, les quals seran abocades a una bassa3.3.4.6.1. Components del sistema de reg o cisterna de recollida. Són aigües molt baixes en sals i per tant de molt bona qualitat, peròA. Sistema de captació de l’aigua: pou, pluja, cal fer-ne un bon filtrat, ja que acostumen aetc. Segons la procedència de l’aigua que cal- arrossegar molts materials sòlids. Per tant, se-gui per regar, serà necessari emprar uns o altres guiran el mateix procés que en els casos ante-equipaments, que detallem a continuació: riors, tot i que es poden emmagatzemar sepa-• Aigua de pou: radament, per poder compensar i fer barreges − Bomba submergible per impulsar l’aigua fins amb altres aigües de més alt contingut salí, per a la superfície. exemple, procedents de pous. − Cisterna o bassa d’emmagatzematge. Des de la bassa es pot bombar l’aigua per a ser distri- • Aigua procedent de la reutilització de lixi- buïda a través de la xarxa de distribució. Per viats de reg. Permet aprofitar l’aigua que en a disposar de la pressió que es vulgui pro- molts casos es converteix en un element con- gramar, caldrà incorporar un transductor de taminant de les capes freàtiques degut al seu pressió conectat a un variador de freqüència. alt contingut en sals, especialment nitrats. − Equip de filtratge. Imprescindible per retenir Requereix seguir un procés d’adequació per les impureses sòlides que podrien obturar els tal d’evitar problemes sanitaris transmesos degoters. Poden ser filtres de sorra per a ai- a través de l’aigua, i cal barrejar-la amb les gües molt brutes, o d’anelles i de malles per altres aigües de reg, tenint en compte que a aigües més netes. També hi ha els hidroci- s’haurà d’ajustar el contingut de nutrients a clons, que eliminen llims i elements pesats en l’hora de fer les mescles fertilitzants. El pro- suspensió. Cal posar l’equip de filtratge abans cés a seguir seria: de l’equip de fertilització –si n’hi ha– i, per des- − Adequació de les instal·lacions per a la reco- comptat, abans de l’entrada a les canonades llida de les aigües de drenatge dels cultius. de distribució de l’aigua a les parcel·les. − Desinfecció, que pot ser per mètodes físics (tèrmica, ultraviolada, filtració per membra-• Aigua de riu o de canal de reg. Serviran els nes) o químics (oxidació amb peròxid, ioda- mateixos equipaments que en el cas anterior, ció) o mitjançant filtres de sorra biològics excepte la bomba submergible. activats. • 127 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER − Mescla d’aigües (aigua amb lixiviats + altres freqüència manté una pressió constant amb el aigües) a partir de lectures de conductivitat mínim consum energètic, un detall molt útil elèctrica i de pH per a la seva nova utilització quan, per exemple, s’estigui regant un sector per al reg. i alhora també s’estigui regant amb una mà- nega una altra zona des de la mateixa xarxaB. Programadors i ordinadors de reg. Permeten de distribució d’aigua.programar cabals i freqüències de reg als diferentssectors de la finca, els quals disposen d’electro- • Sistema de filtrat: com s’ha dit anteriorment,vàlvules que seran les que rebran el senyal elèc- l’aigua que ha d’anar als emissors ha d’estartric des del programador per tal d’obrir o tancar ben neta de tot material sòlid en suspensió,el pas de l’aigua. També permeten gestionar la per evitar l’obturació de degoters i difusors ifertirrigació a partir de les mesures del pH i la con- així assegurar la uniformitat del reg. Tot i així,ductivitat elèctrica. Aquest mètode funciona molt serà aconsellable de filtrar l’aigua abans debé en la fertilització amb adobs de síntesi química, l’entrada al sistema d’impulsió i, si es fa fertir-però pot necessitar d’ajustaments complementa- rigació, també després d’aquest equip per evi-ris quan es treballa amb adobs orgànics, ja que la tar que precipitats de les barreges fertilitzantsseva dosificació no està tan directament relaciona- puguin ser els causants de les obturacions.da amb el pH i la conductivitat elèctrica.Els ordinadors de reg sovint poden fer una gestió D. Xarxa de distribució. Està constituïda pels ele-conjunta del clima i permeten dur un registre de ments que porten l’aigua del capçal fins als emis-les programacions i les accions realitzades. sors. Del capçal de reg surt la canonada principal, que es ramifica en les canonades secundàries i alC. Capçal de reg. Integrat pel conjunt d’ele- seu torn en les terciàries, fins arribar als emissors.ments que tenen com a finalitat controlar la pres- S’acostumen a utilitzar materials plàstics com elsió, el cabal, el filtrat i la fertilització de l’aigua PVC (policlorur de vinil) i també el PE (polietilè).que s’aportarà al cultiu. Consta de: El primer és més econòmic, però la llum solar de-• Sistema d’impulsió o de bombeig: les bom- grada el material, per la qual cosa sempre que es bes de reg aportaran l’energia necessària per pugui cal enterrar la canonada. Té l’inconvenient al funcionament a pressió de la instal·lació. que és un material derivat del clor, amb tots el Per controlar el cabal i la pressió s’utilitzen problemes d’emissió de tòxics que comporta, tant vàlvules volumètriques o de solenoides, regu- durant la fabricació com al llarg de la seva vida útil ladors de pressió i manòmetres. El variador de i, posteriorment, en la seva gestió per ser reciclat. • 128 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERE. Emissors. Són els elements encarregats de distri-buir l’aigua a les plantes. N’hi ha de moltes menesen funció del sistema de reg triat (requadre 23):• Gravetat: pot ser un sistema acceptable per a produccions mixtes (per al consum i per fer planter). També quan es sembra directament al terra, en èpoques de més calor. Cal regar abans de la sembra i procurar no tornar-hi fins que les llavors hagin germinat, per evitar arrossegar-les.• Degoters: hi ha una gran quantitat de siste- mes. Poden ser de règim turbulent o laminar, d’orifici, tipus vòrtex, amb microtubs, etc. No són el mètode més emprat en producció de El reg amb mànega és un dels sistemes més senzills i que no pot faltar a cap instal·lació de producció de planter. Foto: Santi Soto. planter, ja que solament s’utilitzen quan es fa el planter directament al terra, com en el cas del reg per gravetat.• Inundació: es pot fer amb safates, tacs prem- sats o blocs, però hauran d’estar dins d’una caixonera estanca, un tros de terreny tipus pis- cina impermeabilitzada o una taula de cultiu, que s’inundaran perquè les plantes es saturin i agafin aigua per la part inferior.• Mànega: un dels sistemes més econòmics i senzills i que no pot faltar a cap instal·lació de producció de planter, ja que encara que hi hagi un altre tipus de reg més sofisticat, un cop de mànega sempre permetrà regar fora de programa, en racons, en moments d’avari- La microaspersió imita la pluja de gota fina. Cal vetllar per la uniformitat en la es o quan es necessiti qualsevol reg de reforç. distribució de l’aigua. A la foto, safates sembrades a Agrícola Calderí. • 129 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 23. Sistemes de reg emprats en la producció de planters SISTEMA CARACTERÍSTIQUES AVANTATGES INCONVENIENTS APROPIAT PER A: DE REG • Requereix sols profunds i terra anivellada amb • Molt temps de pendents suaus (1-1,5%). dedicació al manteniment, • Sembres directes • No requereix • Requereix certa destresa i a escardar i al propi reg. al terra en èpoquesGRAVETAT: A instal·lacions, és barat. experiència per fer els solcs • Alta despesa d’aigua: de calor.MANTA I PER Només inversió de temps. ben anivellats. pèrdues per evaporació i • No apte per aSOLCS • Afavoreix la biodiversitat • L’aigua circula lentament per percolació. cultiu en safates i lligada a zones humides. per solcs en forma de “U”o • No es pot automatitzar. contenidors. taules, aprofitant un suau • Risc d’erosió. desnivell. • Aigua que cau gota a • Molt eficient en estalvi • Cost inicial elevat. gota o a rajolí. d’aigua. • Sembres directes • Perill d’obstruccions. • Crea un bulb humit: • Possibilitat de fer servir al terra en èpoques • Un mal maneig pot volum de sòl que queda aigua amb un alt nivell de de calor.DEGOTERS produir risc d’erosió del humit pel degoter, on es sal. • No apte per a sòl. desenvolupa el sistema • Força uniformitat. cultiu en safates i • Poc adequat per a radicular. • Menor infestació de contenidors. safates i contenidors. • Cabals de 2 a 6 l/h. males herbes. • Problemes de • Tros o recipient transmissió de malalties a • Taules de • Baix cost d’instal·lació. impermeabilitzat que través de l’aigua. cultiu o eres • No es mulla la part aèriaINUNDACIÓ s’inunda; les plantes es • Concentració de sals impermeabilitzades de la planta: estalvi de saturen agafant aigua per a la part alta del tac del on s’hi posen les problemes sanitaris. la part inferior. substrat, augmentant la safates. conductivitat. • Petites • Mànega amb diferents partides a nivell • Moltes hores de poms de reg . • Baix cost d’instal·lació. d’autoproducció. dedicació.MÀNEGA • Possibilitat de ser • Molt uniforme si es té • Per fer regs de • Si no es té experiència: connectada a diferents experiència. suport i compensar poca uniformitat. punts de la xarxa de reg. irregularitats en el reg automatitzat.REGADORA, • Sembres de poca • Reg més o menys suau,MOTXILLA • Baix cost. • No apte per a sembres quantitat. que requereix atencióPER FER • Ús molt àgil. una mica voluminoses. • Racons mal directe.TRACTAMENTS regats. • 130 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER SISTEMA CARACTERÍSTIQUES AVANTATGES INCONVENIENTS APROPIAT PER A: DE REG • Alta inversió inicial. • Poca uniformitat, per més bons i ben ubicats que estiguin els aspersors. • Sembres a • Malbaratament d’aigua l’aire lliure i en • Imiten una pluja de gotaMICRO i fertilitzants (si es fa hivernacles, sempre fina.ASPERSORS I • Facilitat d’automatització. fertirrigació). que no es pugui o • Cabal de 20 a 150 l/m2 aDIFUSORS • Totes les partides reben no surti a compte menys de 6 m d’abast. la mateixa aigua dins d’un posar un carro de sector. reg. • Requereix vigilància per arreglar obturacions i desperfectes. • Barra mòbil amb • És el sistema que dóna • Alta inversió inicial.CARROS DE • El més apropiat broquets de reg que més uniformitat de reg als • Permet automatitzar iREG per als sementers. circula per uns rails. planters. regar per zones. La seva uniformitat dependrà de l’experiència • Microaspersors i difusors: sistema que imita de la persona que regui. Cal disposar d’un di- una pluja de gota fina. Hi ha una enorme quan- fusor que faci gota fina. Té l’inconvenient que titat d’aspersors de diferent cabal, mida de la requereix molta mà d’obra: dues persones ex- gota i diàmetre de la zona mullada. Molts d’ells perimentades regant tota la jornada, per hec- tenen una vàlvula antidegoteig, per evitar les tàrea, a les èpoques de calor (festius inclosos) gotes un cop baixa la pressió en tancar l’aigua. (Zorrilla, 2005). • Carros de reg: és el sistema més difós dins• La regadora o fins i tot la motxilla de fer trac- del sector de la PC de planters. Consten d’una taments seran estris útils per fer un reforç de barra mòbil amb uns rails penjats a l’estructura petit volum, a vores mal regades o a safates de l’hivernacle. La barra porta els broquets de acabades de sembrar que es vulgui humitejar reg, que solen ser de raig pla. Un motor con- suaument, sense endur-se les llavors o el subs- trolat per un automatisme gestiona la barra. trat que les cobreix i sense haver de connectar L’accionament del carro s’aconsegueix per mit- la mànega, que sempre implica moure més vo- jà d’un controlador que pot estar connectat a lum d’aigua. un ordinador, des d’on es possible programar • 131 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES de manera fàcil i còmoda els paràmetres de 3.3.5. Matèries primeres per a la producció de treball, com ara la velocitat del carro, el nom- planters bre de passades, les zones de no reg, el reg amb aigua sola, el reg amb aigua més fertilit- Les matèries primeres bàsiques per a la produc- zant, etc. ció de planters són la llavor, el substrat, les sa- Permet amples de reg per a hivernacles estàn- fates de sembra, els fertilitzants i els productes dard de 8-9,6 metres, i una longitud variable, fitosanitaris. que pot oscil·lar entre els 120 i els 140 metres. 3.3.5.1. Llavor L’adquisició o la utilització de llavors adients per fer planter ecològic passa necessàriament per complir el que marquen els Reglaments (CE) 834/2007 i 889/2008, i que s’explica a l’apartat sobre el marc legal de producció ecològica de llavors. 3.3.5.2. Substrats Les plantes nascudes en un contenidor o en una safata de sembra requereixen que la terra on s’han de desenvolupar en aquests primers estadis tin- gui unes característiques fisicoquímiques i també biològiques que permetin a les plantetes d’acce- dir fàcilment a l’aire, a l’aigua i als nutrients que necessiten per viure i per prosperar òptimament. Aquesta terra normalment haurà de ser un subs- trat, un material sòlid –diferent del sòl– que, posat en un contenidor, permet l’ancoratge i el creixe- ment del sistema radicular. A diferència de la terraEls carros de reg són el sistema més utilitzat en la producció comercial de plan-ters, ja que és el que garanteix el reg més uniforme. A la foto, instal·lació de la del camp, el substrat ha de tenir una certa capa-Fundació Onyar - La Selva. citat de retenció d’aigua sense compactar-se, és a • 132 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER porcionar la quantitat de nutrients que assegurin una nutrició correcta a la planta. Hem de tenir clar que la nova planta creixerà en un petit recipient de volum on cal que les arrels es desenvolupin correctament per tal que, quan s’implantin al lloc definitiu, puguin estendre’s i complir les funcions d’ancoratge i de captació dels elements nutritius per a la planta. A. Característiques d’un bon substrat. Un bon substrat ha de tenir les següents característiques per garantir bons resultats durant la germinació, l’arrelament i el creixement de les plàntules (re-En la producció comercial de planter s’acostuma a utilitzar substrats la composi-ció dels quals quasi sempre és a base de torba, que es subministra amb big-bags. quadre 24): • Propietats físiques. Fan referència a les ca-dir, sense perdre porositat. En viverisme no ecolò- racterístiques de la matriu sòlida, formada pergic, es considera que no és un requisit important partícules sòlides més o menys poroses i perque el substrat nodreixi la plàntula, ja que una part espais entre les partícules, que poden estard’aquesta nutrició vindrà a través de l’addició de plens d’aire o d’aigua segons el grau d’humec-fertilitzants de síntesi al substrat, o de la fertirriga- tació del substrat. Una de les característiquesció durant el cultiu al sementer. Aquest planteja- més importants que ha de tenir un substrat perment tindrà una rellevància diferent en cultiu eco- fer planter és una alta porositat, és a dir, lalògic de planters, especialment si ja des d’aquests part del substrat ocupada pels porus ha de serprimers estadis es vol afavorir la proliferació de superior al 85% (Abad et al., 1993). En aquestsla biomassa edàfica al tac de cultiu, el qual s’ha porus és on hi ha l’aire (porus grans o macro-d’integrar a un sòl biològicament viu, base de la porus), on es reté l’aigua (porus petits o micro-fertilitat en producció ecològica. porus) i per on creixen les arrels. Els paràme- tres físics que habitualment es consideren sónUna de les claus de l’èxit de la salut del planter (Perdomo et al., 2010):radica en l’elecció d’una barreja de substrat ade- 1. Capacitat de retenció d’aigua, que depènquada, la qual ha de permetre una bona retenció dels microporus. Ha de ser alta, però l’aiguad’aigua i un bon aireig de les arrels, així com pro- ha de ser fàcilment assimilable o disponible • 133 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 24. Característiques físiques i químiques dels principals materials utilitzats en l’elaboració de substrats DENSITAT POROSITAT VOLUM AIGUA DENSITAT MATERIALS TIPUS APARENT TOTAL AIRE ASSIMILABLE REAL (g/ml) (g/ml) (%volum) (%volum) (%volum) ÒPTIM 1,4-2,0 ≤0,2 ≥85 20-30 20-30 Fresca 1,3 0,07 95 40 15 FIBRA DE COCO Compostada 1,5 0,05 96 34 21 RESIDUS Frescos 1,4-1,5 0,16 89 38 18 FORESTALS Compostats 1,1-2,3 0,16-1,3 88 37-59 6-10 Brutes 0,6-2,3 0,04-0,07 96 22-72 8-35 TORBES Rosses 0,8-1,6 0,05-0,1 94 40-70 15-30 D’ESFAGNE Negres 1-2,8 0,12-0,2 80-88 4,5-10 36-40 0,2 mm ø 2,4 0,12 95 41 1-5 VERMICULITA 3-8 mm ø 2,5 0,1 96 53 1-2 PERLITA 2,4 0,12 95 73 5-6 ARENA 2,6 1,3-1,6 40-45 20-25 16 POREXPAN 8 0,05-0,1 90-95 40-80 6-16 LAVA Lapil·li hidròfug 2,5-3 0,6-1,1 70-75 55-60 5-6 VOLCÀNICAFont: Perdomo et al., 2011 • 134 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER MATERIALS TIPUS C/N pH CE mS/cm (20º) CIC meq/100g ÒPTIM 20-40 5,3-6,5 0,151-0,5 ≥20 Fresca - 5,8 0,6 100 FIBRA DE COCO 3-4 anys 73-188 6 0,1-0,075 150 RESIDUS Frescos - 5,5 0,25 40-50 FORESTALS Compostats 47 6,5 0,5 75-100 Poc descomposada - 3,5-4 - 110-130 TORBES Mig descomposada - 2,5-3,5 0,05-0,120 130-150 D’ESFAGNE Molt 50 2,5-3,5 0,06-0,180 130-150 descomposada COMPOST Residus agrícoles 12-14 6,8-7,9 2,21-2,48 56-67 PELLOFA D’ARRÒS Mòlta 82-119 7-7,5 - - VERMICOMPOST - 6,3-7,7 0,8-1,4 - VERMICULITA 0,2 mm ø - 7,5-8 - 100-150 PERLITA - 6,8-7 - Inapreciable ARENA 10 6,5-7,5 Variable Inapreciable POREXPAN 7 Inapreciable Inapreciable Lapil·li basàltic - 7-8 150-400 5-30 LAVA VOLCÀNICA Pedra tosca - 7,5-8,5 Variable 25-50 alteradaC/N: relació carboni/nitrogen.CE: conductivita elèctrica.CIC: capacitat d’intercanvi catiònic, és a dir, la quantitat total de cations que un sòl o substrat pot adsorbir i bescanviar. • 135 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES per a la planta. Caldrà que el substrat tingui 6. Mullabilitat. Que es pugui remullar i amarar-se entre un 20 i un 30% d’aigua assimilable i en- d’aigua un cop el substrat s’hagi dessecat. El tre un 4 i un 10% d’aigua de reserva. temps màxim per restablir-se ha d’estar per sota dels cinc minuts. Un problema habitual de 2. Suficient capacitat d’aireig: és a dir, la pro- la torba és la seva baixa mullabilitat, sent molt porció del volum del substrat que conté aire difícil tornar-la a remullar un cop seca. (després d’haver-lo saturat d’aigua i d’ha- ver-lo deixat drenar lliurement). El valor òp- • Propietats químiques. Els paràmetres que cal tim de porositat de major diàmetre està al tenir en compte són: voltant del 20-30%, i mai està per sota del 1. El pH, és a dir, el valor de la seva acidesa/ 20%. basicitat. El pH adequat està rondant la neu- tralitat o lleugerament àcid (entre 5,3 i 6,5). 3. Densitat aparent. Cal que sigui baixa, ja que d’aquesta manera serà més lleuger. 2. Conductivitat elèctrica. Ens parlarà del con- Això facilitarà el transport i el maneig de les tingut en sals o salinitat, a la qual les plàntu- safates o els recipients contenidors. Els va- les en els seus primers estadis són molt sen- lors adients ronden els 0,15-0,45 grams per sibles. Els valors de referència acceptables centímetre cúbic; per a mides més grans i es troben entre 0,15 i 0,5 decisièmens per per a plantes petites i safates grosses –com metre (dS/m) a 20ºC. Tot el que passi dels és el cas dels planters d’hortícoles– ha d’es- 0,5 dS/m (a 25ºC) corre el risc de ser fitotò- tar per sota de 0,2 grams per centímetre xic, en funció de la capacitat de retenció de cúbic.. sals que tingui el substrat. Les cendres del substrat, sempre que sigui 4. Textura. Millor que sigui fina, homogènia i orgànic, hauran de tenir un valor inferior al fàcilment manejable, i que es pugui barre- 20% en matèria seca. jar sense problemes. Els substrats de textura A vegades el substrat fet a partir de compost grossa dificulten la germinació de les llavors de fems té una salinitat lleugerament eleva- i el seu creixement. da, que disminueix amb els primers regs. 5. Estabilitat. Cal que sigui físicament estable, 3. Capacitat de retenció d’elements químics amb una estructura que no es contregui, en forma iònica o capacitat de bescanvi s’infli o s’endureixi. catiònic. És la capacitat que té un substrat • 136 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER d’absorbir nutrients al complex de bescan- Requadre 25. Continguts màxims admissibles de metalls vi catiònic. S’expressa en miliequivalents de pesants als substrats ecològics cations per 100 grams (meq/100 g) de subs- Límit de concentració Metall pesant trat. Els valors adequats se situen entre 15 i (mg/kg de matèria seca) 50 meq/100 g de substrat. Cadmi 2 Coure 100 Níquel 504. Fertilitat del substrat. Cal que tingui un Plom 100 nivell suficient de nutrients assimilables. En Zinc 150 producció ecològica de planters aquesta Mercuri 1 fertilitat de base és molt important, ja que Crom (total) 150 no es podran aportar amb facilitat gaires nu- Crom (VI) - trients ràpidament assimilables. El nitrogen Font: Marfà et al., 2011. ha d’estar, preferentment, en la seva forma inorgànica nítrica -ja que la forma amoniacal admissibles de metalls pesants en substrats podria causar fitotoxicitat- amb valors d’en- ecològics) (Marfà et al., 2011). tre 51 i 130 mil·ligrams per litre (mg/l) de substrat. El fòsfor ha de trobar-se entre 19 • Propietats biològiques. Les referides a: i 55 mg/l, el potassi entre 51 i 250 mg/l i el 1. Velocitat de descomposició. Cal que sigui magnesi entre 16 i 85 mg/l. petita, per tal que no variïn les propietats del substrat. Per tant, si es fa a base de materi-5. Elevat contingut de matèria orgànica. Cal als compostats, aquests hauran d’estar sufi- que sigui superior al 80% i ha de tenir una cientment madurs. En aquest sentit es parla relació carboni/nitrogen (C/N) entre 20 i 40. de bioestabilitat, la qual pot ser avaluada Aquest valor dóna idea de l’estabilitat i la mitjançant un paràmetre anomenat índex de maduresa del substrat, i depèn del tipus de bioestabilitat, que no pot ser inferior al 80% material que el composa (hemicel·lulosa, cel- en els materials orgànics que es volen utilit- lulosa o lignina) i de la seva major o menor zar com a substrat (requadre 26) (Marfà et resistència a l’atac microbià (Ansorena, 1994). al., 2011). La velocitat de descomposició està lligada6. Contingut en metalls pesants. En producció als microorganismes i a les seves condicions de planter ecològic haurà de ser mínim (ve- ambientals. Alguns efectes de la descompo- geu el requadre 25 sobre continguts màxims sició són: empitjorament de les propietats • 137 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 26. Índex de bioestabilitat de diferents tàncies fitotòxiques, com per exemple els fe-composts i barreges de composts que es podrien utilitzar nols, especialment si procedeixen de residuscom a substrats forestals (fusta de coníferes) o de restes de Índex de plantes que poden produir al·lelopaties. Matèries primeres bioestabilitat (%) Compost de fem d’hípica 80,6 3. Alt contingut en patògens, fet que no vol dir Compost 75% fem d’hípica + que calgui que sigui estèril. Sembla que els mi- 82,4 llors comportaments de substrats per a plan- 25% esporga de pi Compost 50% fem d’hípica + 93,6 ter ecològic s’observen en aquells amb algun 50% esporga de pi component procedent del compostatge d’al- Compost 25% fem d’hípica + 75% esporga de pi 89,6 gun tipus de residu orgànic. La pasteurització Torba d’esfagne (Sphagnum sp.) 83,7 que suposa el procés de compostatge elimina moltes llavors i patògens, però manté espores Escorça de pi compostada 100,0 de microorganismes i d’altres éssers vius útils. Fems de vacum compostats 66,5 Residus forestals compostats 83,6 • Altres propietats que cal considerar: Fibra de coco 100,0 1. Que estigui lliure de llavors i de propàguls 50% torba + 50% escorça de pi d’herbes. 85,2 compostada 2. Reproductivitat i disponibilitat. És important 50% fems de vacum compostats + que el material sigui homogeni i disponible 76,8 50% perlita a llarg termini; que no falli el subministra- 40% residus forestals compostats + 72,0 ment o que les partides tinguin propietats 60% fems de vacum compostats 50% residus forestals compostats + diferents. 92,4 50% escorça de pi compostada 3. Baix cost. El mínim possible, sense deixar deFont: Marfà et al., 2011. tenir en compte les externalitats mediambi- entals i socials: potenciar les economies de físiques, disminució de la capacitat d’aireig baixa escala i locals, valorar la mínima inci- i de disponibilitat de nitrogen, alliberament dència de contaminació per transport, etc. de substàncies fitotòxiques, etc. 4. Ha de ser fàcil de preparar i de manejar, i lleuger de pes, i cal que es pugui barrejar 2. Fitotoxicitat per a les plantes o per als ani- amb altres materials. mals. Els substrats han d’estar lliures de subs- 5. Bona resistència a canvis externs: tempera- • 138 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER tura, humitat, etc. 6. Que en condicions normals d’ús no produei- xi efectes perjudicials per a la salut humana o el medi ambient. 7. A nivell de substrat comercial, que es disposi de mètodes adequats de presa de mostres, d’anàlisi i d’assaig per comprovar les seves característiques i qualitats.Els substrats que reuneixen la major part d’aques-tes característiques són els substrats orgànics oterres vegetals. Quan a la mateixa finca es produeix planter ecològic i convencional, cal separar escrupolosament els processos, materials i espais dedicats a amdós mètodes. A laB. Materials utilitzables per fer substrats. El fotografia, contenidor del substrat ecològic de Planters Lloveras.substrat idoni per a tot tipus de plantes en pro-ducció ecològica de planters no existeix. Normal- També es poden emprar productes minerals –ment s’haurà de preparar una mescla de diversos procedents de dipòsits naturals i que no haginmaterials per aconseguir-lo (Domínguez, 2004). sofert cap procés químic– com a complement deEls substrats orgànics són la base de les barreges les matèries orgàniques, per exemple sorres, per-que es fan en producció ecològica de planter. lita, vermiculita, argila expandida, zeolites, cen-Se’n troben de diferents orígens: dres per millorar les propietats físiques, o alguna • Subproductes i materials procedents de l’agri- pols de roca que enriqueixi el material en algun cultura i la ramaderia: compost de collites, de mineral determinat. restes d’esporga, de fems, cendres, etc. • Subproductes i materials procedents de les ac- Tots ells han de complir les especificacions que es tivitats forestals i de la jardineria: serradures, recullen a la normativa europea. Molts d’aquests encenalls, residus forestals, cendres, etc. materials cal que hagin estat ben compostats – • Subproductes i materials procedents de la in- per tal d’estabilitzar-los– abans de ser utilitzats dústria agroalimentària: pellofes d’arròs, fibra com a substrats. de coco, sanses de pinyol d’oliva i de raïm, res- tes de cafè, remolatxa sucrera, tortó d’oleagi- La normativa que regula els requisits, les limita- noses, etc. cions, els grups de productes que es poden con- • 139 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESsiderar substrats i les matèries primeres a partir ble utilitzar materials procedents de recursos quede les quals es poden preparar substrats agríco- puguin malmetre paratges d’interès natural (comles en general es recull al Reial Decret 865/2010, podrien ser gredes volcàniques) o que impliquin unde 2 de juliol, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat: transport de gran distància, si es pot evitar.http://www.boe.es/boe/dias/2010/07/14/pdfs/BOE-A-2010-11153.pdf La consideració ecològica d’un substrat exigeix que en les matèries primeres a partir de les qualsEn l’Annex II del Reglament 834/2007 es recullen es fabriqui, i també en la seva preparació, es mini-els materials que poden utilitzar-se com a substrats. mitzi l’ús de recursos no renovables i, a ser possi-Cal que l’autoritat competent autoritzi les matèries ble, que aquests recursos procedeixin de materialsemprades, ja que, per exemple, no seria accepta- generats en un indret no gaire allunyat del lloc de consum. Actualment la torba, un recurs no renova-Amb el compostatge de restes de la pròpia finca, si s’ha fet correctament, s’obté ble i que cal transportar des de lluny, és el compo-un material molt útil per a preparar un substrat, si és complementat amb un altrematerial amb una bona capacitat de retenció de l’aigua. nent majoritari de molts dels substrats comercials. • 140 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERPer tant, tot i que de moment la torba està autorit- • Disminueix el nivell de fitotoxicitat, com perzada com a substrat per a la producció ecològica, exemple els fenols de les coníferes.és evident que per la seva naturalesa (recurs no • Estabilitza i millora les propietats físiques, perrenovable) i pel seu origen llunyà no hauria de ser tant millora la permeabilitat i la capacitat deconsiderada un substrat “ecològic”. És majoritària retenció de l’aigua.l’opinió dels experts en el sentit que la torba, tard • Higienitza i redueix el nivell d’infestació per fi-o d’hora, deixarà de ser un substrat autoritzat per topatògens, insectes plaga i herbes del materi-a l’horticultura ecològica. Això fa que sigui neces- al original, gràcies a que, si es fa en condicionssari desenvolupar substrats alternatius que caldrà apropiades, el procés és exotèrmic, és a dir,preparar utilitzant matèries primeres disponibles allibera calor (65-70ºC).als llocs propers als de consum i de naturalesa re- • Redueix el bloqueig de macro i microelementsnovable (Marfà et al., 2011). –particularment el nitrogen–, els quals són mi- neralitzats i, per tant, posats a disposició de lesMoltes matèries primeres orgàniques, per poder plantes.ser utilitzades com a substrat, han de ser sotme-ses a un procés d’estabilització de la matèria or- No tots els materials compostats resulten aptesgànica, d’higienització –quant a l’eliminació de o prou adequats per al cultiu de les plantes. Perpatògens i de llavors– i de disminució de substàn- tant, es fa necessària una avaluació dels materi-cies fitotòxiques pròpies de la matèria primera. als per tal de poder fer barreges que permetinAquesta transformació s’anomena compostatge, complementar riqueses, deficiències i caracterís-i es pot definir com un procés microbiològic, ae- tiques físiques d’uns materials amb les dels altresròbic i controlat de la matèria orgànica, a través i així formular un substrat que respongui als re-del qual s’obté un material prehumificat, més bi- queriments del cultiu de planters (Marfà, 2011).oestable que el material d’inici, ric en substàncieshúmiques i nutrients, apte per a la nutrició de les Cal promoure la recerca i l’avaluació de mate-plantes, que s’anomena compost. Alguns dels rials susceptibles de ser transformats en com-beneficis que aporten les matèries orgàniques ponents aptes per formular substrats utilitza-compostades són: bles en producció agrària ecològica. En aquest • Augmenta la bioestabilitat de la matèria orgà- sentit, cal la intervenció de professionals de la nica, és a dir, disminueix la capacitat d’altera- fabricació de substrats que garanteixin la cor- ció de les característiques físiques i químiques recta transformació de les matèries primeres, durant el temps que s’utilitzi com a substrat. l’esmena de les característiques no adequades, • 141 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESl’estandardització dels processos de fabricació i Altres propostes:la qualitat òptima de cada substrat que arriba a − Compost de fems + compost de restes d’es-l’usuari final (Marfà, 2011). porga de pi (Marfà et al., 2011). − 50% fibra de coco + 40% vermicompost (oLes recomanacions que Alfons Domínguez fa a compost molt descompost) + 10% perlitaSubstratos en viverismo ecológico són les se- (Bueno, 2009).güents: − 75% compost ben madur + 25% sorra o per- • Fer barreges de diversos materials, de textura lita o vermiculita. fina, el més homogènies possible, i eliminar els elements grollers a través de tamisos. La immensa majoria dels substrats comercials ap- • Comptar amb un component orgànic amb una tes per a agricultura ecològica tenen en la seva elevada quantitat de nutrients: compost, ver- composició torba rossa i negra en diferents pro- micompost o terra de bosc. porcions. No s’entrarà, dins d’aquest manual, a • Afegir altres elements que millorin l’aireig i la detallar barreges en les quals s’inclogui la torba, capacitat de retenció d’aigua i li donin lleuge- en coherència amb la necessitat ecològica de resa: fibra de coco, pellofa d’arròs, perlita, ver- prescindir d’aquest ingredient. miculita, restes forestals compostades. • Es poden afegir esmenes minerals naturals com les cendres, però amb molt de compte per a no salinitzar (màxim 5-10%).Algunes propostes de substrats (Domínguez,1999):• 70% compost + 25% vermiculita + 5% perlita.• 50% compost + 50% fibra de coco desalinit- zada.• 50% compost + 50% sorra. Afegir perlita per alleugerir la barreja.• 75% compost + 25% pellofa d’arròs.• 50% compost + 25% de fibra de coco + 25% pellofa d’arròs. • 142 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER3.3.5.3. Safates o recipients per a la sembra 1. Fan de suport físic del substrat on es desen- voluparan les plàntules fins a ser trasplanta-Per a la sembra en tac es poden fer servir els re- des al lloc definitiu.cipients següents: 2. S’evita la manipulació de les arrels, donada • Recipients provinents de la reutilització, com la facilitat d’extraure la planta de manera in- poden ser envasos de iogurt, oueres, etc., que dividualitzada sense produir danys a nivell cal que tinguin forats a la base per al drenatge radicular, evitant així ferides que afavoririen i que s’omplin amb una barreja adequada de l’entrada de patògens. substrat. 3. Es millora l’homogeneïtat en la plantació, perquè en el moment del trasplantament es• Una altra forma d’emprar materials provinents poden triar les plantes per mides en cas de de la reutilització és fer petits gots o testos lots de germinació heterogènia. amb paper de diari amb un motlle, que pot ser 4. Milloren la facilitat i la rapidesa de mani- un pot de vidre. pulació de les plantes, ja que és possible transportar les safates en carros o en palets,• Testos (torretes o contenidors), preferible- així com la seva mecanització a l’hora de les ment petits (5-10 centímetres de diàmetre) o sembres i el repicat de plàntules. tipus “godet”13. N’existeixen de materials plàs- 5. Milloren la germinació de les llavors, ja que tics (polipropilè, etc.) però també de materials poden posar-se moltes safates en poc espai biodegradables fabricats a partir de midó de en una cambra de germinació. patata, midó de blat de moro, oli vegetal, o 6. Permeten endar- àcid làctic procedent del blat de moro o la re- rerir el moment del molatxa. També en trobem de fets a base de trasplantament. torba i de fibres vegetals de fustes o de coco.• Safates d’alvèols o safates multicel·la. Són sa- fates compartimentades, perforades en la seva base, on les plantes creixen independentment. Tenen els avantatges següents:13 Modalitat de contenidor o test de secció quadrada (per exemple, 7 × 7 × 8 cm)apte per a un sol ús, fabricat en polipropilè de poc gruix, que li dóna una baixaconsistència. • 143 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESEl nombre d’alvèols per safata va de 12 fins a llum (esgrogueïment de les fulles basals), un aug-384. N’hi ha de rodons (base troncocònica) i de ment de la temperatura i una alta humitat, creantquadrats (de base tronco piramidal), amb mides un ambient favorable per al desenvolupament ded’1,5 a 7 centímetres de diàmetre o de costat, i malalties i per a la seva ràpida propagació.amb volums que van de 7 a 400 centímetres cú-bics per alvèol, o més grans si són recipients per L’alvèol acostuma a tenir diferents tipus d’estri-a llavors forestals. Com més petit sigui l’alvèol es i formes per afavorir l’arrelament i evitar quemés delicades seran les atencions que caldrà te- aquestes s’espiralitzin14, fet que perjudica el seunir vers les plantes allí nascudes, quant a fertilit- desenvolupament posterior.zació, regularitat i freqüència de reg i moment derepicat o de trasplantament. Les safates poden ser de diferents materials: • Poliestirè expandit (EPS) o “porexpan”, col-La capacitat de l’alvèol i la densitat de plantes per loquialment conegut com suro blanc. És unsafata són factors limitants per aconseguir exem- material plàstic escumat, molt emprat al sectorplars de qualitat, ja que influeixen en paràmetres de la construcció com aïllant tèrmic i acústic icom la longitud i el diàmetre de la tija, l’àrea fo- també en envasos i embalatges. És un materi-liar i la qualitat de les arrels, en proporció amb al reciclable que ofereix com avantatge el seuel temps de permanència de la planta al llavorer. baix cost, però que té una baixa durabilitat, totAixí, a major volum de l’alvèol s’aconsegueixen i poder-lo emprar durant diverses campanyes.plantes de major pes i, per tant, amb un més gran Una de les pegues que tenen les safates d’EPSpotencial productiu (Muñoz, 2005). és que els seus costats es trenquen fàcilment i s’hi fan microfissures per on s’introdueixen les ar-L’elecció de la mida de l’alvèol i de la densitat reletes, que acaben trencant-se quan les plantesde plantació a la safata es farà segons el temps es treuen de les safates. Aquestes microfissuresestimat de permanència de la planta al sementer: també són racons on s’hi amaga el substrat, feta major capacitat de l’alvèol i menor densitat de que dificulta la seva desinfecció, i per tant es con-plantes per metre quadrat a la safata, major capa- verteixen en reservori de possibles patògens. Acitat d’estança al llavorer degut a la major quan- nivell de PC aquest problema es soluciona em-titat de llum rebuda per aquestes plantes. Una prant unes fundes de plàstic termoformat, queincorrecta elecció de la mida dels alvèols propi- encaixen dins de la safata de porexpan.ciarà una excessiva densitat de plantació que, al 14 Que les arrels creixin formant espirals, la qual cosa fa que s’entortolliguinseu torn, provocarà que les plantes rebin menys entre elles. • 144 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERLes torretes o qualsevol altre recipient poden ser un bon lloc per fer el planter, i trasplantar-lo a camp posteriorment a rel nua.• Polipropilè. N’existeixen de diferents tipus amb ajustar el pH. Permeten el cultiu sense haver resistència i durabilitat variables. És un material de treure la planta de l’alvèol a l’hora de ser reciclable que es pot reutilitzar fins a 10 anys o trasplantada, ja que es descomponen amb el més depenent del tracte que se li doni. Poden temps i les arrels els travessen fàcilment. Te- ser safates rígides o semirígides. Si les safates nen l’inconvenient que són molt cars i l’avan- tenen potes, es poden apilar en carrys15 i pa- tatge que, a igual volum de substrat, hi ha un lets i se’n pot automatitzar la sembra. Apilar-les millor i major desenvolupament del sistema a la cambra de germinació permet una millor radicular, gràcies a que les arrels perforen rà- circulació de l’aire, fet que dóna produccions pidament les parets. El contacte amb l’aire més homogènies. Les semirígides permeten el atura el seu creixement, cosa que estimula la trasplantament automatitzat, ja que poden ser formació d’arrels secundàries que ocupen tot arquejades per la màquina sembradora. el volum del test. Aquest fenomen s’anomena “poda aèria radicular”.• Materials biodegradables. Estan constituïts És important que es netegin i es desinfectin les per torba rossa, fibra de fusta en diferents safates a reutilitzar per evitar problemes fitosa- percentatges i una petita quantitat de calç per nitaris. Una fórmula que es pot seguir és la de submergir les safates en la següent preparació:15 Prestatgeria desmuntable amb rodes que permet el transport de plantessense malmetre-les. 100 litres d’aigua + 350 grams d’oxiclorur de • 145 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES coure + 1 litre de lleixiu + addició d’alguna a neutralitzar (pujant el pH) amb calç i magnesi. cera que eviti que les arrels s’introdueixin pels La fertilització acostuma a ser de 6-6-12 (N-P- porus i les escletxes de les safates (Sauca i Ura- K), obtinguda a partir de barreges de farina de bayen, 2005). sang, ossos, plomes, algues i guano que s’han mineralitzat.• Tacs o daus de torba premsats, coneguts com a “jiffy” (en referència a la primera marca que • Blocs16: sistema de sembra en cubs de subs- els va comercialitzar). S’inflen en contactar amb trat sense contenidor fets amb un motlle. Els l’aigua i en conseqüència augmenten de mida. cubs tenen una depressió on es diposita la N’hi ha que també porten una part (25%) de fi- llavor. Aquest sistema compta amb molts se- bra de coco. El tac està recollit en una malla de guidors, especialment als Estats Units. L’ori- teixit que les arrels travessen un cop la plàntula gen es situa fa 2.000 anys i ja era emprat és trasplantada al lloc definitiu. Van des dels pels horticultors asteques. El seu avantatge 18 als 44 mil·límetres de diàmetre. Una variant és que no calen recipients contenidors, amb dels tacs premsats són els tacs que es produ- l’estalvi econòmic i ambiental que això repre- eixen a partir de plaques de torba premsades i senta. Les arrels no s’espiralitzen perquè no tallades amb guillotina. tenen el recipient contenidor i l’aire de se- Tenen l’avantatge que faciliten la sembra i la paració entre blocs fa l’efecte de poda d’ar- germinació gràcies a les característiques de la rels, de manera que es concentren al bloc de torba. L’inconvenient és que acaba resultant un substrat. producte una mica car. Són molt emprats per Al substrat li cal una proporció extra de materi- fer esqueixos. al fibrós perquè el reg no desmonti el bloc. Els Les mides de tac (en centímetres) més empra- materials que es recomanen són la torba rossa, des són: 3,7 per a enciam, col i escarola; 5 per la sorra o la perlita, terra fèrtil de l’hort (espe- a cucurbitàcies, i 7,5 per a tomàquets. Quan cialment on s’hi han cultivat cebes o porros) els tacs són molt petits (1,5 centímetres) cal i el compost (Coleman, 1995). Per sementers aplicar fertirrigació, ja que la reserva de nutri- cal garbellar la barreja amb un malla de sis mil- ents és molt minsa. Cal ajustar la mida del tac i la barreja de torbes 16 Podeu trobar més informació a: http://www.visserite.com/index.php?id=557&L=0%2522%2520onfoc) amb fertilitzants que subministrin a la planta http://www.pottingblocks.com/soil_block_gardening.html els nutrients necessaris per a les primeres fases http://www.toppers-place.com/soil_blocks.htm http://www.inthegardenonline.com/serendipity/index.php?/archives/272-Making- del seu desenvolupament. La torba s’acostuma Soil-Blocks.html • 146 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER límetres de diàmetre perquè el substrat faciliti 3.3.5.4. Fertilitzants la germinació de la llavor. Les mides de bloc més emprades són: 3,8 cen- Hi ha dues vies per a la fertilització de les plàntu- tímetres, 5,1 centímetres i 7,8 centímetres (1,5, les d’un sementer: 2 i 3 polsades). La matriu que fa els blocs (soil- • Que el substrat de cultiu contingui tots els ele- block maker o blocker) es pot trobar a escala ments nutritius necessaris per al correcte desen- manual i també a nivell de PC, per a la qual volupament de les plantes fins al seu trasplanta- existeix maquinària especialitzada que permet ment al lloc definitiu (requadre 27 i requadre 28) fer plantilles des de 70 blocs (10 × 7) a 216 (Marfà et al., 2011). blocs (18 × 12). • Que calguin aportacions complementàries, com per exemple a través de la fertirrigació o d’adobs foliars. Es faran quan les formulacions de substrats no incloguin components rics en nutrients com el compost, la terra de bosc o el vermicompost. Aquesta situació de fam de nutrients també es pot produir quan, per dife- rents causes (climàtiques, comercials, errors de planificació, etc.), les plantes s’hagin de mante- nir al sementer més temps del que seria con- venient. Els equips de fertirrigació es poden incorporar al capçal de reg gestionat amb l’or- dinador de reg, o bé es pot afegir un dosifica- dor (Dosatron, Dosmatic) al circuit, que és una manera més senzilla d’aplicar adobs químics o tractaments fitosanitaris a través del reg. A continuació detallem alguns dels ingredients que poden formar part dels fertilitzants orgànics, presentats segons la seva riquesa principal: • Rics en nitrogen: inclouen algues, aminoàcids procedents de proteïna animal, farina d’alfals,Matriu i blocs preparats per sembrar farina de sang, farina de llavor de cotó, farina • 147 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 27. Característiques dels principals materials emprats en l’elaboració de substrats (recopilació a partir de:Cid, 1993; Domínguez, 1999; Marfà et al., 2011) ACTIU QUÍMICAMENT INERT QUÍMICAMENT INORGÀNIC ORGÀNIC MATERIAL CARACTERÍSTIQUES OBSERVACIONS Alta densitat (1,5 g/cm3). Resulta molt pesada. Evitar les de mar, i les de Aireig acceptable.Sorra X X riu de zones calcàries i/o Endureix el substrat degut a la seva baixa porositat. Les properes a mines de sal. arrels poden tenir dificultat en créixer.Roca A evitar si malmet paratges Alta porositat. X Xvolcànica naturals. Obtenció a partir de roques volcàniques vítries sotmeses a un escalfament ràpid (870-1.000ºC). Prové d’Estats Units i dePerlita Molt porosa i lleugera. X X Nova Zelanda. pH neutre i CIC* inapreciable. Permet airejar i donar permeabilitat als substrats. S’expandeix a temperatures de 1.200ºC. Formes esfèriques, amb microcel·les d’aire a l’interior.Argila pH neutre. X Xexpandida Facilita el drenatge i redueix l’aigua útil, barrejada amb altres materials. Es forma per descomposició parcial de la vegetació de zones humides i pantanoses en medis anaeròbics i generalment àcids. Té àcids húmics i reguladors del creixement que afavoreixen el creixement de les plantes. Les torbes d’esfagne Densitat aparent: 0,07-0,35 g/cm3. pH àcid (2,5-4). (Sphagnum sp.) provenenTorba Baix contingut en nutrients i baixa mullabilitat. X X de jaciments del Nord Torba rossa: de color rogenc i més fibrosa. Major d’Europa, Amèrica i Àsia. aireig (90-95% de porositat total). Capacitat d’absorció d’aigua: 1.000-1.500 g/100 g de torba. CIC* 100-150 meq/100 g. Torba negra: color fosc, més evolucionada; major CIC*. Retenció d’aigua: 400-500 g/100 g de torba.Font: Cid, 1993; Domínguez, 1999; Marfà et al., 2011) • 148 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER ACTIU QUÍMICAMENT INERT QUÍMICAMENT INORGÀNIC ORGÀNIC MATERIAL CARACTERÍSTIQUES OBSERVACIONS De la indústria del processat del coco. Té bona estabilitat física (més gran que la torba), porositat elevada (95%), densitat aparent menor que la Procedeix de zonesFibra de coco torba (0,05-0,07 g/cm3), un alt aireig (40%) i una bona X X tropicals. CIC* (100-150 meq/100 g). Alta salinitat si és fresca: (> 600 µS/cm): cal rentar-la o compostar-la per rebaixar la seva fitotoxicitat. Silicat d’alumini, ferro i magnesi, d’estructura laminar, que s’escalfa per sobre 800ºC durant un minut, augmentant 20-30 cops el seu volum. X Jaciments a Estats Units iVermiculita Molt lleugera (0,1 g/cm3). x Sud-àfrica. Dos tipus: vermiculita hidròfoba i vermiculita estàndard; ambdues tenen bona capacitat de retenció daigua. CIC*: 100-150 meq/100 g.Subproductesforestals i Depenent de l’origen. X xde jardineriacompostats Procedent del compostatge de la fracció orgànica dels La seva qualitat depèn de laCompostatge residus municipals. x x seva recollida i del nivell dede FORM** metalls pesants que presenti.Compost desubproductes x xagrarisHumus de cuc x x Poden servir de complement mineral. Alt contingut en sals, sobretot potàssiques.Cendres Alta higroscopicitat i baix aireig. x x No emprar-les en grans quantitats per no salinitzar el substrat.CIC*: capacitat d’intercanvi catiònic.**: Si presenta un alt índex de metalls pesants i de substàncies no desitjables que puguin resultar fitotòxiques serà rebutjatcom a material per a substrat. • 149 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 28. Criteris per a l’avaluació de les propietats químiques d’un substrat hortícolaPropietat química Denominació Unitats Criteris d’avaluació Plantes acidòfiles: baix < 5 < normal < 6 < elevatReactivitat àcid-base(1) pH Plantes neutròfiles: baix < 5,5 < normal < 6,5 <elevat < 7 < molt elevat Molt baix <0,42 0,42 < baix < 0,63Conductivitat elèctrica(2) CE dS · m–1 1,26 < elevat < 1,68 1,68 < molt elevatElements solubles en extracte aquós(3)• Amoni NH4+ mg · l–1 73-150(4)• Nitrats NO3– mg · l–1 220-450(4)• Fòsfor inorgànic Pi mg · l–1 40-80(4)• Potassi K+ mg · l–1 93-186(4)• Magnesi Mg2+ mg · l–1 30-60(4)• Sodi Na+ mg · l–1 Normal < 150 < elevat(4)(1) pH en extracte aquós 1:1,5 vol/vol a 25ºC.(2) Conductivitat elèctrica en extracte aquós 1:1,5 vol/vol a 25ºC.(3) Elements solubles en extracte aquós 1:1,5 vol/vol.(4) La concentració dels elements solubles es refereix a mil·ligrams per litre d’aigua de la solució dels substrats a –1kilopascals del potencial matricial. Criteris corregits per a les diferències de densitat aparent dels diferents substrats(Lémaire et al., 1989).Font: Marfà et al., 2011. de plomes, farina de peülles, farina de banya, • Rics en potassi: farina de granit, farina de soja, farina de soja i fems d’animals, entre d’altres. cendres no blanquejades de fusta, Patentkali® (sulfat de potassi-magnesi).• Rics en fòsfor: inclouen fulles de roure, farina d’ossos, deixalles de gambeta, els residus de • Fitoestimulants: a base d’algues i d’extractes sucre en brut i les diverses formes de roca fos- vegetals, com els extractes d’ortigues o de cua fòrica. de cavall; també l’extracte de mimosa. • 150 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERQuan el substrat de cultiu no conté tots els elements nutritius que li calen a la planta en aquests primers estadis, en producció comercial de planter s’acostuma acomplementar amb fertirrigació, ja sigui programada a través de l’ordinador de reg o a través d’un dosificador. A les fotografies, instal·lacions de fertilització ecològica aRiera-Villagrasa (esquerra) i a Mas Pastoret (dreta).Aquests fertilitzants s’obtenen barrejant ingredi- Un exemple d’aquestes propostes seria:ents dels enumerats anteriorment, a una solució • Els primers quinze dies, sense cap aportació.nutritiva formulada a nivell de macroelements (N, • A partir de les dues primeres fulles verdade-P, K, Ca, Mg, S) i microelements (Fe, Mn, Cu, Zn, res s’inicien les aportacions amb alguns fertilit-B i Mo). En la actualitat existeixen nombroses ca- zants rics en nitrogen, fòsfor, potassi i microe-ses comercials que ofereixen tota mena de ferti- lements, i també àcids fúlvics i bioestimulants.litzants aptes per a la producció ecològica i que • A partir de la segona parella de fulles la ferti-permeten planificar la fertilització segons els mo- lització es concentra més en alentir una micadels de la producció de planter convencional, és el creixement, limitant les aportacions nitroge-a dir, fent aportacions a través de l’aigua de reg. nades i mantenint o augmentant les de fòsfor i potassi; en algun cas es pot afegir un con-En PC, les cases comercials disposen de progra- trolador del creixement a base d’oxiclorur demes d’adobat per guiar l’agricultor quan es no- coure.dreix la planta per fertirrigació. Tot i així, amb la • Si apareix alguna plaga o malaltia, s’afegeixenpràctica, és millor intentar fer-se la pròpia fórmu- als caldos de cultiu els fungicides i insecticidesla adaptada a les necessitats i exigències particu- que es considerin adequats.lars de l’explotació. • 151 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES3.3.6. Sanitat en producció de planter gar-se amb molta rapidesa. S’ha d’actuar a diversos nivells, que podríem anomenar com segueix:En producció agrària ecològica, les millors fórmu- 1. Maneig adequat a cada cultiu. És molt im-les per minimitzar els problemes fitosanitaris que portant una bona gestió de la ventilació, de laes puguin presentar en el creixement del planter fertilització, de les condicions ambientals delsón les bones pràctiques agrícoles, un maneig cultiu i, especialment, de l’aigua de reg, perque respecti al màxim els ritmes naturals dels or- no crear desequilibris a la planta que la por-ganismes que intervenen en el procés productiu, tin a una situació d’estrès i la facin susceptibleun ús racional dels recursos implicats (aigua i am- d’emmalaltir.bient), i les actuacions preventives. 2. Atenció permanent, tant a les condicions am- bientals i nutritives que li calen a la planta, comCal plantejar una bona estratègia preventiva i de per a la detecció precoç de focus de possiblescontrol, tant dels factors abiòtics com dels agents plagues o malalties.patògens, per fer front als problemes –que són més 3. Diagnòstic correcte del problema. Com mésprobables en les condicions del viverisme professi- aviat es detecti i es diagnostiqui, més fàcilmentonal i que, en el cas dels patògens, poden propa- es podrà actuar, bé sigui per canviar alguna de les condicions que han provocat el problema, o per actuar amb el tractament que es consi- deri oportú. 4. Tractament adequat: • Començant per fer les correccions de maneig que es puguin aplicar (pujar o baixar dosis de reg, obrir o tancar finestres, col·locar malles d’ombra o de protecció tèrmica, etc.). • Fent els tractaments fitosanitaris que corres- ponguin al problema detectat (vegeu els productes admesos a l’Annex II del Regla- ment 834/2007). En aquest sentit val a dir que els fitofortificants, com el preparats d’al- gues o d’extractes vegetals, són una bonaLes plantes de flor són un bon refugi de fauna útil per evitar la proliferació de mesura preventiva per tal de fer la plantamoltes plagues. més forta i amb més capacitat defensiva. • 152 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERPerquè un agent patogen es manifesti i produeixi Existeix una correlació directa entre malalties in-una malaltia generalitzada al cultiu, han de coin- feccioses i trastorns ambientals, ja que qualsevolcidir tres factors cabdals (Montón, 1999): estrès ambiental pot provocar una disminució de 1. La planta hoste ha de ser altament suscepti- la resistència de la planta a organismes patògens. ble al patogen. Es pot definir l’estrès com qualsevol canvi més o 2. La població del patogen ha d’estar present menys brusc produït a la planta, com pot ser un en una forma agressiva, amb un potencial trasplantament, l’excés de reg, de calor, de fred d’inoculació suficient i amb una bona capa- o de set, etc. Per tant, caldrà ser molt curosos citat de difusió. en gestionar correctament tant l’aigua com les 3. Les condicions ambientals han de ser les fa- condicions ambientals, les quals seran el pal de vorables al desenvolupament del patogen i paller d’una bona gestió de la sanitat en la pro- possiblement favorables a la susceptibilitat ducció ecològica de planters. de la planta hoste. Al requadre 29 es fa un resum dels problemes fi-Cal tenir present que l’aigua és un dels factors tosanitaris més importants que es poden donar enprincipals a tenir en compte, ja que tant en conte- la producció de planter, així com de les mesuresnidors o en safates com al camp l’excés d’aquest de prevenció i de control que es poden aplicar.element és fatal per a la planta. Les arrels neces- Per facilitar la detecció de problemes, al requadresiten aire, i quan hi ha excés d’aigua s’estoven, 30 s’han llistat en forma de claus. Serà a partir dels’afebleixen i es crea una situació d’asfíxia radicu- diagnòstic que podran aplicar-se les mesures quelar molt favorable als podriments. Les plantes so- calgui adoptar per superar la situació adversa.len patir més per excés que per defecte d’aigua.Quan calgui regar, durant la primavera i l’estiu ésaconsellable fer-ho de nit o a primera hora del Als armaris on es guarden elsmatí. És millor regar amb la planta fresca, que no productes fitosanitaris, es pot penjar un llistat de productess’hagi escalfat, ja que en cas contrari li provoca- a utilitzar quan apareguin al-rem un xoc tèrmic que la predisposarà a proble- guns patògens habituals dels planters. Cedit per Riera - Vi-mes sanitaris. A la tardor i a l’hivern, amb temps llagrasa.humit, es pot regar durant el dia però també evi-tant les hores de més calor. • 153 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 29. Sanitat en producció de planters: agents i mesures de prevenció i control GRUP PROBLEMA NOM COMÚ PLANTA HOSTE SÍMPTOMES Pseudomonas syringae pv. Taca angular de les Cucurbitàcies. Taques olioses a fulles, tiges i fruits. lachrymans cucurbitàcies. Taques marró-negres rodejades P.s. pv. tomato Taca bacteriana del d’halos grocs a fulles i tiges. tomàquet. BACTERIS Tomàquet. Taques fosques amb halos grocs, el Xanthomonas campestris Pebrot. centre dels quals pot desprendre’s; pv. vesicatoria Taca bacteriana. en fulles, tiges i fruits. Podriments greus en conservació X.c. pv. cucurbitae Carbassa. de carbasses. Xancre bacterià del Dessecació i marciment de la Clavibacter michiganensis tomàquet. planta. Necrosis vascular. Pebrot. Albergínia. Tomàquet. Estrangulacions i podriments a Forma part del grup de Cogombre. coll i arrels. La planta es marceix fongs causants del damping- Meló. ràpidament. Pythium sp. off i també del peu negre Síndria. Falta de germinació. criptogàmic. Mongeta. Marres en naixença. FONGS Remolatxa. Caiguda de plàntules. Enciam. Forma part del grup de Podriments d’arrels (marró) i coll Phytophthora parasitica fongs causants del damping- Majoria de d’aspecte humit; progressió ràpida. P. capsici off i també del peu negre plantes hortícoles. Xancre marronós a la base de la P. megasperma criptogàmic. tija. • 154 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERCAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS Desinfectar les llavors: vegeu elExcés d’humitat. requadre 11 sobre mesures de Es poden transmetre aFalta de ventilació. Aireig. desinfecció de llavors. través de les llavors. Aclarir. Preparats a base de coure. Exposició solejada. Neteja i desinfecció d’eines amb lleixiu o alcohol de cremar.Excés d’humitat. Es poden transmetre a Evitar agafar llavors de plantes Preparats a base de coure.Falta de ventilació. través de les llavors. malaltes.Excés d’humitat. Transmissió a través de Preparats a base de coure.Falta de ventilació. les llavors. Afegir Trichoderma harzianum al Es pot transmetre per laExcés d’humitat, substrat de cultiu o en aplicacions llavor, pel substrat, perespecialment al substrat. Evitar l’excés d’humitat. sobre el substrat. Assegurar una bona ventilació. les safates i per aiguaFalta de ventilació. Preparats a base de coure. Desinfecció de safates. contaminada. Substrat amb bona porositat. No reciclar el substrat. No posar les safates al mateix lloc on hi ha hagut una infecció. Afegir T. harzianum al substrat de cultiu o en aplicacions sobre elExcés d’humitat, substrat.especialment al substrat. Preparats a base de coure (noFalta de ventilació. utilitzar si es posa T. harzianum al substrat). • 155 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES GRUP PROBLEMA NOM COMÚ PLANTA HOSTE SÍMPTOMES Meló. Forma part del grup de Cogombre. fongs causants del damping- Marres en naixença i caiguda de Síndria. off i també del peu negre plàntules. Rhyzoctonia solani Tomàquet. criptogàmic. Xancres al coll i posterior necrosi Pebrot. En pebrot: tristesa del de coll i arrel. Mongeta. pebrot. Enciam. Fusarium oxysporum F.o. f.sp. melonis Meló. Infecció vascular amb obturació de F.o. f.sp. niveum. Síndria. Fusariosi. vasos: esgrogueïment i marciment F.o. f.sp. cucumerium Cogombre. de la planta i necrosi vascular. F.o. f.sp. lycopersici Tomàquet. F.o. f.sp. lactucum FONGS Podriment del coll i de la tija. Marciment i caiguda de les plàntules. Gran nombre Botrytis cinerea Podriment gris. En planta adulta pot atacar tiges, d’hortalisses. fulles i fruits. Afecta fàcilment a òrgans danyats. Identificable per un miceli gris. Cotiledons amb taques que fan Colletotrichum una depressió color marró. També Antracnosi de la mongeta. Mongeta. lindemuthianum taques en tiges, i molt evident en Boira del cogombre i del Meló. C. lagenarium tavelles i llavors. meló. Cogombre. Marssonina panattoniana En enciams: taques fosques a Antracnosi de l’enciam. Enciam i escarola. nervis i tija i a fulles en contacte amb el terra. Taques pulverulentes de color blanquinós sobre les fulles, que Gran nombre Sphaeroteca fuliginea es van estenent fins assecar tiges i d’hortalisses, Erysiphe cichoracearum Oïdi o cendrosa. fulles. especialment Leveillula taurica En solanàcies, taques groguenques cucurbitàcies. que es necrosen pel centre. Al revers, la pols és blanquinosa. FONGS Taques translúcides verd clar, Pseudoperonospora rodejades d’un halo groguenc, que Cucurbitàcies. cubensis s’acaben assecant i necrosant. Solanàcies. Phytophthora infestans En enciam: taques anguloses, Míldiu. Enciam. Bremia lactucae limitades pels nervis foliars, que Ceba i porro. Peronospora schleideni s’esgrogueeixen i necrosen per Col. P. brassicae dessecació o podriment segons la humitat de l’ambient. • 156 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERCAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS Està present a la majoria Evitar excessos d’humitat i mala Afegir T. harzianum al substrat deExcés d’humitat, de sòls cultivats. ventilació: separar safates del cultiu o en aplicacions sobre elespecialment al substrat. Contaminació a través terra. substrat.Falta de ventilació. de substrats i de plantes Evitar entollaments. Preparats a base de coure. malaltes. Rotar els espais de cultiu. Desinfecció d’espais i de safates.Falta de rotació prou No reaprofitar el substrat de Afegir T. harzianum al substrat deàmplia a les zones de plantes malaltes. cultiu o en aplicacions sobre elcultiu. substrat. Més probable en èpoques fredes i humides Desinfecció dels espais i de lesEvitar plantacions massa (7-24ºC i HR > 90%). Evitar els excessos d’humitat i llavors.denses i evitar regar en Els òrgans debilitats regar a les hores de sol. Preparats a base de courehores de sol. o danyats són més Preparats amb Bacillus velezensis. susceptibles de ser infectats. Desinfecció dels espais i de les Es propaga a través de laEvitar plantacions massa llavors. llavor i per les tiges de lesdenses. Preparats a base de coure. mongetes.Combinació de Preparats de coure a nivelltemperatura entre 15 Evitar regar a les hores del sol. preventiu.i 20ºC i alta humitat Assegurar una bona ventilació. Extractes de cua de cavall.relativa. • 157 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES GRUP PROBLEMA NOM COMÚ PLANTA HOSTE SÍMPTOMES Molt variables. En pebrot: anells cloròtics, línies Tomàquet. sinuoses, deformacions, reducció Pebrot. de la superfície foliar de les fulles Enciam. apicals. Fruits amb taques rodones “Tomato spotted wilt Virus del bronzejat del Albergínia. grogues o necrosades, anells virus”, TSWV tomàquet. Mongeta. concèntrics. Fava. En tomàquet: coloració bronzejada Altres. a les fulles i taques necròtiques. En fruits: taques, maduració irregular, deformacions i necrosis. VIRUS Mosaic verd amb arrufat, distorsió de les fulles, mosaic daurat a la zona mitja, entrenervis esgrogueïts, Cogombre. “Pepino mosaic virus”, Virus del mosaic del etc. Fruits amb mosaic roig- Tomàquet. PepMV cogombre. ataronjat. Albergínia. Pot provocar la mort de la planta. En condicions de fred i humitat es manifesta més. Tomàquet. Estries, anells o despigmentació “Tomato mosaic virus”, Virus del mosaic del Pebrot. als fruits. Fulles apicals amb aigües ToMV tomàquet. Albergínia. groguenques. • 158 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERCAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS Evitar el vector, els trips: malles antitrips als hivernacles, control biològic (Orius laevigatus, Neosiulus cucumenis, etc.), Es troba entre les 10 eliminació de plantes afectades. malalties més greus A nivell de producció comercial, No hi ha cap tractament específicPresència de vectors del d’origen víric que afecten els sementers han de tenir més que controlar els vectorsvirus (sobretot trips). als cultius (Sáez, 2005). passaport fitosanitari i fer (trips). No es transmet per llavor. controls als planters i a les seves El vector són els trips. instal·lacions per iniciar una plantació lliure de virus. Utilització de varietats resistents/ tolerants. Eliminació de plantes afectades. A nivell de producció comercial, els sementers han de tenir passaport fitosanitari i fer Solarització o buit sanitari a l’estiu, controls als planters i a les seves tancant l’hivernacle per eliminar Es transmet per contactePresència de vectors del instal·lacions per iniciar una partícules de virus. entre plantes, per lesvirus (sobretot, trips). plantació lliure de virus. Desinfecció de mans i eines amb mans i les eines.Material vegetal infectat Utilització de varietats resistents/ llet desnatada o solució de lleixiu Es pot transmetre per lade llavor o planter. tolerants. o fosfat trisòdic al 10% (inhibeixen llavor. No reutilitzar substrats de el virus). plantes afectades. Evitar visites als hivernacles afectats. Evitar recol·lectar llavors de Vegeu el requadre 11 sobre la Es transmet per la llavor iPresència de vectors del plantes afectades. desinfecció de llavors. per contacte.virus (sobretot trips). No reutilitzar substrats de Desinfecció de mans i eines amb La majoria de varietatsMaterial vegetal infectat plantes afectades. llet desnatada o solució de lleixiu comercials modernes ende llavor o planter. Eliminació de plantes afectades. o fosfat trisòdic al 10% (inhibeixen són resistents, però no les el virus). varietats locals. • 159 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES GRUP PROBLEMA NOM COMÚ PLANTA HOSTE SÍMPTOMES Esgrogueïment dels nervis Cogombre. secundaris, mosaic i deformació de “Cucumber vein yellowing Virus de les venes grogues Meló. tota la planta (meló i cogombre). virus”, CVYV del cogombre. Síndria. Necrosi i esberlat de fruits en Carbassó. síndria. VIRUS Fulles més petites, esgrogueïment; s’arrissen els nervis i la fulla queda Tomàquet. en forma de cullera. “Tomato yelow leaf curl Malaltia de l’arrissat groc del Pebrot. Abscisió de flors i fruits. disease”,TYLCD tomàquet. Mongeta. Superproducció de gemmes auxiliars, cosa que dóna aspecte arbustiu. Picat de les plantes, esgrogueint- Solanàcies. les i debilitant-les. Trialeurodes vaporariorum Mosca blanca. Mongeta. Associació amb la negreta, que Bemisia tabaci Cucurbitàcies. s’instal·la sobre la melassa que produeix. PLAGUES Tomàquet. Deformació de fulles joves. Pebrot. Taques petites per decoloració en Enciam. Frankiniella occidentalis Trips. la posta. Api. Taques platejades en fruits. Porro. Transmissió de virus. Ceba. Mongeta. Tomàquet. Pebrot. Minador. Galeries en fulles, les quals poden Liriomyza trifolii Meló. arribar a dessecar-se i caure. Albergínia. PLAGUES Síndria. Cogombre. Spodoptera exigua Pebrot. Mossegades en fulles, forats en Helicoverpa armigea Síndria. Erugues de lepidòpters. fruits. Autographa gamma Tomàquet. (Plusia) • 160 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERCAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONS No reutilitzar substrats de plantes afectades. Lluita biològica (Eretmocerus Es pot transmetre per Eliminació de plantes afectades. mundus, Amblyseius swiski) i la llavor, per les abelles El vector és Bemisia tabaci. tractaments. i, sobretot, a través del Cal controlar i evitar la seva maneig. presència a través de trampes cromàtiques (grogues). Sabó potàssic. Oli de mim. Es transmet per la mosca blanca Piretrines. (Bemisia tabaci), vector que Beauveria bassiana. cal controlar –per tal d’evitar No es transmet ni per propagacions– a través de Col·locar plantes hoste contacte ni per les llavors. trampes cromàtiques (grogues) (tabac, gira-sol, albergínia) de i/o lluita biològica (Eretmocerus depredadors com Macrolophus mundus, Amblyseius swiski). caliginosus, Nesidiocoris tenuis, Orius laevigatus. Controlar a través de trampes cromàtiques (grogues), lluita Pot ser agent transmissor biològica (Eretmocerus mundus, de virosis. Amblyseius swiski) i tractaments. Spinosad. Sals potàssiques d’àcids grassos. Als hivernacles: malles antitrips, doble porta segellada. Lluita biològica: Amblyseius Pot ser agent transmissor Trampes cromàtiques de color cucumenis i Orius laevigatus. de virosis. blau. Productes preparats a partir del fong Verticilium lecanii. Oli de mim. Col·locació de malles (10 × 20 fils/m2). Control biològic: Diglyphus Eliminar fulles afectades. isaea, Chrysonotomya formosa i Trampes cromàtiques grogues. Dacnusa sibirica. Bacillus thuringiensis (var. Als hivernacles: col·locació de kurstaki). malles (10 × 20 fils/m2). Spinosad. Trampes de feromones per Preparat a base de Trichogamma detectar vols d’adults. evanescens, que ataca els ous d’Helicoverpa i d’Autographa. • 161 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES GRUP PROBLEMA NOM COMÚ PLANTA HOSTE SÍMPTOMES Un dels problemes pot ser Baixes en la germinació i la el damping-off (vegeu el Plantes mortes, no nascudes. naixença requadre 30). Plantes esprimatxades, entrenusos Afilament Totes les molt separats, fulles esclarissades. hortalisses. ALTERACIONS FISIOLÒGIQUES Els embassaments poden derivar Asfíxia radicular a Pythium sp., Phytophthora sp., Rhizoctonia sp., Fusarium sp., etc. Marciment de la planta, que pot Deshidratació Totes. ser o no reversible. Menor creixement de les plantes Efecte vora de les vores de les safates. Plantes cegues. Alteracions genètiques Totes. Plantes deformades. Gotes d’aigua sobre les fulles que Efecte lupa Lesions per cremada. amb la radiació intensa cremen la planta.pv.: patovarietat.Font: Bovay, 1977; Camí, 2011; Montón, 1999; Rosales, 2005; i elaboració pròpia. • 162 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERCAUSES MESURES PREVENTIVES TRACTAMENT OBSERVACIONSFalta d’aigua. Ajustar i vetllar per la regularitatExcés de reg. del reg.Falta de calor. Protegir el cultiu si passa fred.Desequilibri entretemperatura i Millorar la densitat de plantació.il·luminació. Equilibrar les causes:Excés de N. temperatura, fertilització, etc.Relació baixa K/N.Alta densitat. Millorar l’equilibri aire/aigua del substrat.Excés d’aigua. Sobretot a l’hivern. Programar adequadament el reg. Programar adequadament elFalta de reg. reg, la ventilació i l’ombreig a Sol passar a l’estiu: altesSubstrat amb poca l’estiu. temperatures i baixacapacitat de retenció de Vigilar el planter a les hores de humitat relativa.l’aigua. sol.Més exposició a la llum ials corrents d’aire que la Girar les safates de tant en tant.resta de plantes.Deficiències genètiquesde la llavor. Evitar regar en les hores del sol. • 163 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESRequadre 30. Claus per a la detecció de problemes en plantersNOM SÍMPTOMA CAUSA SOLUCIÓ Disminuir la dosis d’adobat. Rentat del substrat: cal assegurar no deixar lesFulles enrotllades plàntules amb un excés Fulles enrotllades cap avall. Excés de fertilització.cap avall d’humitat. Si el problema és greu, trasplantar les plantetes a un nou substrat.Esgrogueïment de Pot indicar sobrefertilització o carència Disminuir la dosis adobat oles fulles baixes de magnesi. aportar un adob ric en magnesi. Tiges fines i febles i Falta de llum: desequilibri entre entrenusos llargs. temperatura i il·luminació. Canviar les condicions causants.Plantes Si és per excés de Alta densitat de sembra. Evitar l’excés de fertilitzacióesprimatxades nitrogen: ràpid creixement Excés de nitrogen: relació K/N baixa. nitrogenada. de la part aèria i poc desenvolupament radicular.Caiguda de Especialment en Aportar més humitat nebulitzat Aire excessivament sec.gemmes pebrotera. o amb regs de gota fina.Decoloració de les Deficiència d’algun nutrient.fulles Aportar nitrogen: algues, Si hi ha llum suficient, indica manca de aminoàcids, etc. nitrogen. Te de compost.Fulles pàl·lides En tomaquera, quan la deficiència és Farina de sang o de plomes. greu, es marquen vetes porpres al Reforçar la planta amb un revers de les fulles. extracte d’ortigues.Revers de les Substrat massa àcid i quefulles vermellós interfereix amb l’absorcióporpra del fòsfor.Vores de les Aportar fertilitzants rics en Carència de potassi.fulles marrons o potassi: cendres de fusta, Excés de reg.bronzejades Patentkali®, etc. Arrels decolorades. Rentar bé les safates i assegurar Excés de sals fertilitzants al sòl.Arrels posteriorment un bon drenatge.descolorides Si després enfosqueixen i Si es pot, replantar les plantetes Excés d’humitat a les arrels. fan mala olor: en terra seca i nova. • 164 •
  • ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES PER A LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTERNOM SÍMPTOMA CAUSA SOLUCIÓ Drenatge deficient. Barreja de substrat que dóna poc aire Corregir les causes. Floridura blanquinosaFloridura a les arrels. Afegir carbó en pols per la sobre el substrat. Possible sobrefertilització. superfície del sòl. Mala circulació de l’aire. Evitar un excés d’aigua en el Excés d’humitat que afavoreix reg. Caiguda al terra de la l’afectació per algun o varis fongs: Millorar la ventilació.Damping-off o planta per podriment Pythium sp., Phytophthora sp., Botrytis Llençar les plantes afectades.podriment dels del coll. Les fulles poden sp., Moniliopsis sp. i Rhyzoctonia sp. Tractaments a base d’extracteplanters romandre verdes en el Provoquen la caiguda al terra de la d’all en llavors i plàntules. moment que cauen. planta per podriment del coll. Tractaments preventius amb camamilla i/o ortiga. Drenatge deficient. Baixa fertilització.Escàs creixement Concentració d’excés de sals alde les arrels substrat. Substrat amb poca porositat. Temperatura massa baixa o massa alta. Substrat que s’ha assecat massa en algun moment. Reg massa intens que s’ha endut les llavors. Llavors antigues o mal conservades. Contacte insuficient entre el sòl i laFalles en la llavor. Llavors que no germinen.germinació Substàncies tòxiques al sòl (compost no madurat o altres tòxics procedents d’una mala qualitat dels components del compost). Damping-off. Falta o excés de llum: en enciams i api, amb temps calorós, la llum promou la germinació. Fer un test amb flors de clavell: si es corben cap amunt, hi ha Pèrdua de fulles i atròfia de Exposició a gas (de la calefacció o delCaiguda de fulles gas a l’aire (propà o butà o gas les plantes. sistema d’escalfament d’aigua). natural). Reparar la fuita.Font: Bovey, 1977; Bubel, 1988; Rosales et al., 2005. • 165 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 4. BREU ANÀLISI DEL SECTOR• 167 •
  • 4. ANÀLISI DEL SECTOR 4.1. Marc legal4.1.1. Introducció cació ecològica, registres, etc.), cadascun regulat per legislacions diverses que a vegades es solapenEl marc legal entorn de la producció, l’ús i la co- i a voltes deixen buits legals. Alhora, aquests dife-mercialització de llavors ecològiques és un tema rents sectors productius són regulats per diferentsextremadament complex i que requereix d’una departaments (Agricultura, Indústria, Comerç,anàlisi profunda, específica i detallada. En aquest etc.) que tenen competències en diverses admi-manual no s’ha aprofundit en aquest tema, dona- nistracions (autonòmica, estatal o europea).da la seva complexitat i també tenint en compteque hi ha diverses entitats i grups que estan tre- En l’actualitat, el sector de les llavors està moltballant en aquesta anàlisi17. mogut; els anys de lluita per part d’entitats con- servacionistes i de pagesos comencen a donarNo obstant això, creiem que és indispensable fer els seus fruits. Tot i així, es preveuen canvis perun breu repàs d’aquelles normatives més rellevants al marc legislatiu de llavors i planter, i és per aixòi que tenen un efecte directe sobre els procedi- que recomanem que l’actual text es prengui comments, els requeriments i les limitacions amb què una referència que cal contrastar a l’hora de feres trobarà qualsevol persona que vulgui treballar qualsevol activitat, ja que es basa en la legislacióen la producció ecològica de llavors i planter. vigent a principis del 2012.La complexitat de definir un marc legal és deguda En aquest sentit, el Departament d’Agricultu-a que la legislació de la producció ecològica de lla- ra, fent ús de les competències que en matèriavors i planter ateny a diversos sectors (producció, d’agricultura li concedeix l’article 116.1 de l’Esta-comercialització, traçabilitat, etiquetatge, certifi- tut d’autonomia de Catalunya, està elaborant un Projecte de decret per regular el Registre oficial17 Red de Semillas, Xarxa Catalana de Graners, Grain, Vía Campesina, Kokopelli,etc. d’empreses proveïdores de material vegetal, a tra- • 169 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESvés del qual se n’establiran les normes d’autorit-zació, inscripció i funcionament, es regularan acti-vitats de producció i comercialització de materialvegetal i es proposarà la creació del Catàleg devarietats locals d’interès agrari de Catalunya. En elmanual ens referirem a aquest Projecte de decretcom a ”Projecte de decret”, ja que encara no haestat aprovat ni publicat al DOGC i, per tant, no téun número per referenciar-lo; a més, pot ser quequan s’aprovi canviïn alguns articles o conceptes.A escala europea l’olla també està remoguda.Després de diversos anys de lluita, l’associaciófrancesa Kokopelli (banc de llavors), acusada perl’empresa de llavors Graines Baumax SAS de ven- Tècnics d’Esporus caracteritzant diverses varietats locals de tomàquets. L’Era - Es-da il·legal de llavors i a l’espera de la resolució porus.del judici, ha aconseguit un dictamen favorableel gener de 2012. L’advocada general del Tribu- Amb aquest nou escenari europeu es preveuennal de Justícia de la Unió Europea ha extret les canvis que poden ser molt grans en temes de le-conclusions que: “La prohibició de comercialitzar gislació de llavors, que poden fer canviar directi-llavors de varietats locals no registrades és des- ves i reglaments europeus i, per tant, tota la le-proporcionada, en particular pel que respecta al gislació estatal i autonòmica vers el sector.lliure mercat i als efectes lligats a la limitació delsconsumidors per escollir i comprar varietats tra- 4.1.1.1. Les llavorsdicionals, i la conseqüent pèrdua de biodiversi-tat agrícola al reduir la diversitat genètica amb Tal i com defensa la SEAE18, l’establiment d’unal’ús exclusiu de varietats comercials registrades. reglamentació específica que reguli tot allò re-Les normes per al registre de varietats locals són lacionat amb les llavors i el material de repro-massa estrictes i els legisladors no han fet l’esforç ducció vegetativa en agricultura ecològica ga-d’equilibrar aquestes normes amb les caracterís- ranteix als productors i consumidors ecològics latiques i els avantatges de les varietats locals per ala conservació de la biodiversitat agrícola”. 18 Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica. • 170 •
  • ANÀLISI DEL SECTORdisponibilitat de material vegetal que compleixi lògics, i pel qual es deroga el Reglament (CEE)unes garanties mínimes pel que fa als requeri- 2092/91, defineix una llavor ecològica com laments agronòmics i a la qualitat dels aliments llavor la “mare” de la qual ha estat cultivada enproduïts. La legislació ha d’establir també els condicions d’agricultura ecològica durant un ci-drets i les obligacions de tots els agents que in- cle, o durant dos cicles per als cultius perennes.tervenen en el mercat (productors, comercialit- A més, ha de complir altres requisits com no estarzadors i agricultors) per garantir la traçabilitat i contaminada ni tenir parentals relacionats ambla transparència. organismes genèticament modificats (OGM). Es tracta d’una definició força bàsica, que caldriaEn aquest mateix sentit, si l’agricultura ecològica complementar amb un marc normatiu que indi-es defineix com “l’obtenció d’aliments i matèries qui les directrius que ha de complir la produccióprimeres de màxima qualitat, respectant el medi ecològica de llavors. Cal notar que l’article 12 delambient i conservant la fertilitat de la terra, mit- Reglament, en l’apartat “i”, permet l’excepciójançant la utilització òptima dels recursos locals, i que les llavors per fer llavors no cal que siguinpotenciant les cultures rurals, els valors ètics del d’origen ecològic.desenvolupament social i la qualitat de vida”,apareix la necessitat que, dins del marc legal, les 4.1.1.2. Normativa ecològicallavors ecològiques19: • Garanteixin l’obtenció d’aliments i matèries Qualsevol activitat que vulguem emmarcar dins primeres de màxima qualitat. del sector ecològic ha de tenir una certificació • Assegurin el respecte al medi ambient i la con- ecològica. Aquesta certificació es pot fer de di- servació de la fertilitat. verses maneres: • Es manegin dins de sistemes que promoguin • Certificació participativa: productors i consu- l’ús òptim dels recursos locals. midors del producte arriben a un acord sobre • Siguin un instrument de potenciació de la cul- les condicions de la producció, la distribució i tura local, els valors ètics del desenvolupament la venda, i són ambdues parts les que generen social i la qualitat de vida. un acord i un marc en què treballar conjunta- ment.El Reglament (CE) 834/2007 de 28 de juny so- • Certificació per tercers: en aquest cas hi habre producció i etiquetatge dels productes eco- una entitat i/o empresa que certifica els pro- ductes seguint una legislació o normativa legal19 Criteris definits per la SEAE. aprovada, donant garantia al consumidor que • 171 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES aquella legislació i/o normativa es compleix. ment quan parlem del QNT encara estem fent Actualment a Catalunya només el CCPAE20 referència a l’última revisió de 2006. (organisme públic depenent del departament competent en temes d’agricultura de la Gene- La certificació pública es paga a través de taxes: ralitat de Catalunya) pot fer aquesta certifica- • La taxa de registre (el primer any) o la taxa anu- ció. En altres països i comunitats autònomes al tenen el mateix import, i el 2011 ha estat de està permès que aquesta tasca la facin altres 175,80 €. entitats i/o empreses privades. • La taxa de producte emparat. Aquesta es cal- cula amb una taxa base de 110 €/any a la qualEn aquest manual només especificarem el marc s’hi sumen altres taxes en funció de l’activitat,legal de la certificació pública, ja que la privada la superfície o el volum de producció, el tipusentre dues parts només competeix a aquestes d’explotació i el tipus de producció (ecològicadues parts. La legislació pública, però, és una o mixta)22.bona base per emmarcar la certificació partici-pativa, que mai pot ser més laxa que la pública, A més hi ha la taxa d’ampliació (56,45 € el 2011),només igual o més restrictiva. A Catalunya, la cer- si s’amplia la finca o l’activitat o hi ha un canvi detificació ecològica ha de seguir el QNT (Quadern titularitat.de Normes Tècniques) del CCPAE, que compleixel Reglament (CE) 834/2007 de 28 de juny i el El Reglament (CE) 889/2008 de 5 de setembreReglament (CE) 889/2008 de 5 de setembre. estableix disposicions d’aplicació del ReglamentAixí doncs, tot el maneig del cultiu des de la seva (CE) 834/2007 del Consell sobre producció i eti-sembra fins a l’extracció de la llavor o la comer- quetatge dels productes ecològics, pel que fa acialització del planter ha de seguir aquesta nor- la producció ecològica, l’etiquetatge i el seu con-mativa. Actualment (gener 2012), el QNT encara trol. Entre els diversos fets que legisla hi ha laes basa en l’antic Reglament (CEE) 2092/91, però sempre problemàtica excepció que el Reglamentse n’han actualitzat totes les referències en base (CE) 834/2007 contempla en l’article 22, apartat 2als reglaments vigents21. Durant el 2012 està pre- lletra b), i que en l’article 45 del Reglament (CE)vist que surti el nou QNT, actualitzat amb la nova 889/2008 passa de ser una excepció a un fet reglat:legislació. No obstant això, en el present docu- es podran utilitzar llavors i material de reproducció vegetativa procedents d’una unitat de producció20 Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.21 Segons especifica el Reglament (CE) 834/2007 en l’article 39.2 i també en les 22 Hi ha més informació al lloc web del CCPAE (www.ccpae.org), a l’apartat dedisposicions d’aplicació del Reglament (CE) 889/2008. “Taxes”. • 172 •
  • ANÀLISI DEL SECTORen fase de conversió a l’agricultura ecològica. ElsEstats membres podran autoritzar la utilització dellavors o material de reproducció vegetativa noecològics si no es disposa dels mateixos proce-dents de la producció ecològica, sempre i quanel productor demostri que no troba llavors del’espècie que busca al mercat, o està justificat permotius d’investigació, de conservació varietal o deproves de camp. Aquesta autorització la poden ferels ministeris competents o delegar la decisió alsorganismes de certificació (CCPAE a Catalunya), ipoden ser per a usuaris concrets o una norma ge-neral per a tots els usuaris d’una espècie concreta.4.1.2. Producció ecològica de llavors4.1.2.1. Títol de multiplicadorPer poder produir llavors i planter primer cal seral Registre oficial de proveïdors de materialvegetal, que està regulat pel Servei de SanitatVegetal de la Generalitat de Catalunya. Això és Camp de multiplicació del projecte Esporus, a la finca de l’Escola Agrària de Man-obligatori tant si es produeix com si es multiplica resa.o comercialitza material vegetal. Anualment calfer una declaració de tots els cultius o de la co- nera que, un cop registrat, l’organisme autonò-mercialització que es realitza. mic competent ha de remetre la informació al Mi- nisteri d’Agricultura (Llei 30/2006) perquè l’activi-Un cop registrat, s’ha de fer la inscripció al Regis- tat s’inclogui al Registre Nacional de Productors.tre de productors només en el cas que es vulgui Una vegada feta la inscripció als dos registres –elproduir llavor. Aquest registre és d’àmbit estatal de productors i el de proveïdors de material ve-i el gestionen les comunitats autònomes, de ma- getal–, s’obté el títol de multiplicador. • 173 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES4.1.2.2. Passaport fitosanitari • Productors seleccionadors: són els que pro- dueixen llavor o plantes de viver de base.El passaport fitosanitari CE és un document que • Productors multiplicadors: produeixen llavorsgaranteix que els vegetals, els productes vegetals o planter certificat o estàndard, procedent dei altres objectes amb què viatja han estat produïts llavors base o certificades (vegeu l’apartat 4.1.7per entitats inscrites al registre oficial i sotmeses “Comercialització de llavors i de planter ecolò-als corresponents controls i/o tractaments fitosa- gics”).nitaris establerts per l’Administració, i que, coma conseqüència, es troben lliures d’organismes L’OEVV23 del Ministeri d’Agricultura està elabo-de quarantena. El passaport és necessari per a rant un esborrany –que no s’ha fet públic ni a lesqualsevol moviment de llavor fora de l’explotació autoritats autonòmiques– en el qual es modificai el seu número es pot incloure en el mateix alba- el Reial decret 1891/2008 i on es vol crear unarà. El passaport es dóna a partir de la declaració nova figura de productor multiplicador de varie-anual de cultius i només per a les espècies que tats de conservació. Per tant, malgrat que semblaho requereixen. Segons el Projecte de decret de que és un tema encallat, s’aconsella revisar la vi-la Generalitat, serà el responsable de Sanitat Ve- gència del Reial decret 1891/2008.getal qui atorgarà el número de passaport, quepot demanar-se conjuntament amb la declaració El Projecte de decret que prepara la Genera-anual de cultius i comercialització. litat preveu que sigui la pròpia Generalitat qui faci el registre oficial d’empreses proveïdores de4.1.2.3. Registre de l’activitat material vegetal. Cal tenir-ho en compte un cop s’aprovi el Decret. S’hi hauran d’inscriure tambéEn el Reial decret 1891/2008 de 14 de novem- les instal·lacions i els mitjans necessaris per a labre s’aprova el Reglament per a l’autorització i producció, l’emmagatzematge i/o la comercialit-el registre dels productors de llavors i plantes zació de llavors i planter. El registre constarà dede viver i la seva inclusió al Registre Nacional de dues seccions:Productors. Els productors es classifiquen segons • Secció d’empreses proveïdores de material ve-l’espècie o el grup d’espècies per a les quals han getal, que cal que obtinguin una autoritzacióestat autoritzats, i es poden agrupar en categori- prèvia de la seva activitat per part del Departa-es d’acord amb el següent: ment, si es dediquen a la producció, la repro- • Productors obtentors: són els que produeixen material parental. 23 Oficina Espanyola de Varietats Vegetals. • 174 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR • Obtenir permís específic per a l’emissió de passaports fitosanitaris. • Conservar durant tres anys la documentació de l’origen del material vegetal. • Dur a terme diverses activitats de caire sanitari (descrites en l’apartat 3.2.8 sobre sanitat). 4.1.2.4. Normativa del CCPAE Com ja hem comentat, per a qualsevol pro- ducció ecològica cal seguir el Reglament (CE) 834/2007. Per a la producció de llavor, cal seguir les normes generals especificades en el capítol 1 del Títol III: • Prohibició de l’ús d’OMG i de radiacions ionit- zants. • Les pràctiques de treball del sòl i de cultiu hanCarbassons madurs acabats de collir a punt d’extraure’n la llavor. de mantenir o incrementar la matèria orgànica al sòl, reforçar l’estabilitat i la biodiversitat edà- ducció, la protecció i el tractament de material fiques i prevenir la compactació i/o l’erosió del vegetal. Si tan sols el comercialitzen o l’emma- sòl. Els danys causats per plagues, malalties o gatzemen només cal fer una comunicació. herbes adventícies es controlaran fonamental-• Secció d’autoconsum. Només cal fer una co- ment amb la protecció dels seus enemics natu- municació a l’inici de l’activitat. rals, l’elecció d’espècies i varietats adaptades, la rotació de cultius, les tècniques de cultiu i elsSegons l’article 14 del Projecte de decret, totes processos tèrmics.les empreses inscrites en aquest registre hauran • Només podran utilitzar-se fertilitzants, condici-de: onadors del sòl i productes fitosanitaris inclo- • Mantenir un plànol actualitzat de les instal- sos en les llistes d’autoritzats. lacions. • Per a la producció de llavors i de material de • Fer una declaració anual de cultius i/o comer- reproducció vegetativa es poden usar llavors cialització. que no siguin d’origen ecològic. • 175 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESA més, cal seguir les normes generals per a la Les gestions són les mateixes que per produir lla-producció vegetal previstes en el capítol 2, i les vor, però el que s’obté és el Títol de productornormes específiques per a la producció vegetal multiplicador de planter de varietats hortíco-del capítol 3 del QNT del Consell. les, enlloc del títol de multiplicador. Per obtenir el Títol de productor multiplicador de planter de varietats hortícoles cal presentar la sol·licitud4.1.3. Producció ecològica de planter acompanyada per una memòria de l’activitat i del procés productiu, i la corresponent autorització4.1.3.1. Registre de l’activitat autonòmica, que atorga el departament compe- tent en temes d’agricultura de la Generalitat deAl igual que en el cas dels productors de llavor Catalunya.(vegeu l’apartat 4.1.2.1), tots els productors deplanter que vulguin comercialitzar-lo cal que esti- A més, també es necessita el passaport fitosani-guin registrats en el Registre oficial de proveïdors tari (vegeu l’apartat 4.1.2.2) i fer el registre dede material vegetal i al Registre de productors. l’activitat (vegeu l’apartat 4.1.2.3).Per a qualsevol producció ecològica cal seguir el Reglament (CE) 834/2007. En el seu punt 03.04 és on fa especial esment als vivers. • 176 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR4.1.3.2. Reglamentació mesures suficients que evitin la contaminació de la producció ecològica.Quant a la producció específica de planter, el • Hi haurà d’haver com a mínim una distància deReial decret 865/2010 de 2 de juliol regula els 20 metres entre els hivernacles en producciórequisits, les limitacions i els grups de productes ecològica i no ecològica, llevat que estiguinque es poden considerar substrats, i les matèries separats per una tanca vegetal, un tallavents oprimeres a partir de les quals es poden preparar una altra barrera que impedeixi la contamina-substrats agrícoles en general. A més, el Regla- ció per deriva dels tractaments realitzats en elsment (CE) 834/2007, en el seu Annex II, recull hivernacles no ecològics.tots els materials que poden ser utilitzats com a • Les canonades de reg dels hivernacles en pro-substrats en producció ecològica. ducció ecològica han d’estar separades de la resta del sistema de reg, correctament identi-4.1.3.3. Normativa del CCPAE ficades, i no ha d’haver cap adobadora en el circuit compartida amb unitats no dedicades aPer a la producció ecològica de planter cal te- la producció ecològica.nir en compte el Reglament (CE) 834/2007, tantla part de normativa ja referenciada a l’apartat4.1.2.4 d’aquest manual, com el punt del regla- 4.1.4. Sanitat en la producció de llavors iment que diu “03.04- Vivers. Producció de llavors planterper a la reproducció, planters i materials”, delcapítol 3 del QNT, on s’especifica que en el cas La Llei 43/2002 de 20 de novembre de sanitatque en la unitat hi hagi hivernacles –tant per al vegetal regula el control sanitari dels vegetals iconreu ecològic com per al no ecològic–, els uti- reglamenta les persones i els professionals impli-litzats per al conreu ecològic de vegetals hauran cats en la seva producció, reproducció, emma-de complir els següents requisits: gatzematge i comercialització. L’article 5 de dita • Els hivernacles dedicats al conreu ecològic Llei especifica l’obligatorietat que els agricultors, han de formar una unitat completa, no per- els silvicultors, els comerciants, els importadors i metent-se la divisió de l’hivernacle en seccions els professionals que desenvolupin tasques rela- aïllades, excepte en aquells casos en què, prè- cionades amb la defensa fitosanitària: via sol·licitud raonada de l’interessat, aquest • Vigilin els seus cultius, collites i plantacions. pugui justificar, a satisfacció del Consell, que • Facilitin tota la informació requerida sobre l’es- la producció es podrà realitzar adoptant unes tat fitosanitari de les plantacions. • 177 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES l’aparició atípica d’organismes nocius o de símp- tomes de malalties dels vegetals o els productes vegetals, mantenir i millorar l’estat fitosanitari de les instal·lacions i els conreus, i realitzar autocon- trols acreditables de la vigilància fitosanitària (ve- geu l’apartat 3.2.8). 4.1.5. Registres de varietats Segons la Llei 30/2006 de 26 de juliol de llavors i plantes de viver i recursos fitogenètics, es poden registrar varietats amb diferents nivells de control• Notifiquin al departament d’agricultura de la i exigències: Generalitat (el CCPAE en el cas dels produc- • Varietats protegides: varietats per les quals es tors ecològics) qualsevol símptoma de malaltia. concedeix un dret de propietat al seu obten- tor, que es tradueix en exclusivitat de produc-Les autoritats públiques podran qualificar d’utili- ció i comercialització.tat pública la lluita contra una plaga, fins al supò- • Varietats comercials: totes les que es vulguinsit d’haver de fer excepcions en les aplicacions comercialitzar i que compleixin els requisits deecològiques. Es donaran ajuts i indemnitzacions homogeneïtat, estabilitat i diferenciació.als afectats. • Varietats de conservació: aquelles que consti- tueixen un patrimoni irreemplaçable de recursLa cria, la reproducció, la distribució, la comerci- fitogenètic per a la salvaguarda de la diversitatalització o l’alliberament d’organismes de control biològica i genètica, cosa que fa necessària labiològic (tant exòtics com no exòtics) han de ser seva conservació mitjançant el cultiu i la comer-comunicats prèviament al Ministeri d’Agricultu- cialització de les llavors o el planter.ra, i s’inscriuran al Registre Oficial de Productes i • Varietats d’aficionat: només es poden comer-Material Fitosanitari. cialitzar a aficionats, mai a agricultors professi- onals. Això és molt difícil de controlar i és unEl Projecte de decret, en el seu article 14, obliga perjudici per als agricultors ecològics, ja quea totes les empreses del Registre oficial d’empre- aquests, al contrari que la resta d’agricultors,ses proveïdores de material vegetal a comunicar sí que han de justificar l’origen de les seves lla- • 178 •
  • ANÀLISI DEL SECTORBitxo de tiurana. Foto: Banc de Llavors de la Noguera. Bròquil morat. Foto: Les Refardes.Tomàquet del pare Benet. Foto: L’Era-Esporus. Carbassa del bon gust. Foto: L’Era-Esporus.Pèsol negre. Foto: Llavors Orientals. Col pell de galàpeg. Foto: L’Era-Esporus. • 179 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES vors. Aquestes varietats no queden ni defini- − Estables: al llarg del temps no canvien les des ni legislades en cap altra llei, decret, reial característiques essencials definides per a decret, ordre, directiva, reglament o disposició aquesta varietat. legal europea, estatal o autonòmica. En canvi, − Amb suficient valor agronòmic, que és el sí que el Reial decret 170/2011 introdueix les conjunt de qualitats que en cultivar-se en “Varietats d’espècie hortícola desenvolupades una zona determinada presenten una clara per ser cultivades en condicions determina- millora, ja sigui en relació al seu cultiu, la seva des”, seguint les directrius de la Directiva (CE) productivitat o el seu ús, o els dels produc- 2009/145 (vegeu l’apartat 4.1.8). tes que es derivin d’ella (concepte regulat en l’article 4 del Reglament general de regis-Segons la normativa espanyola, les varietats a co- tre de varietats comercials).mercialitzar es poden inscriure en dos registres:• Registre de les varietats protegides, regulat L’avaluació dels requisits de distinció, homoge- per la Llei 3/2000 de 7 de gener de règim ju- neïtat i estabilitat els regula la Llei 3/2000. Per rídic de la protecció de les obtencions vege- a les varietats de conservació els requisits seran tals, modificada per la Llei 3/2002 de 12 de menys estrictes. Les llavors del Registre de varie- març. També li és aplicable el Reglament (CE) tats comercials no tenen limitacions quant a la 2100/94 de 27 de juliol de 1994 relatiu a la seva comercialització, tret de raons fitosanitàries protecció comunitària de les obtencions ve- o agronòmiques que limiti l’Estat per causes ex- getals. Per tal de produir i comercialitzar les traordinàries. No és necessari el registre de varie- llavors inscrites en aquest registre l’entitat ha tats que ja estiguin incloses en el Catàleg comú d’aconseguir l’autorització per part de l’admi- de varietats de la Unió Europea, o en un catà- nistració i per part del posseïdor del dret. leg nacional d’un estat membre (sempre i quan• Registre de varietats comercials, regulat per la normativa europea no ho estableixi expressa- la Llei 30/2006. S’hi han d’inscriure totes les ment per a una espècie concreta). En general, la varietats que es vulguin comercialitzar, ja sia inscripció d’una varietat en el registre de varie- com a llavors o com a plantes de viver. Aques- tats comercials té una vigència de 10 anys, reno- tes varietats han de demostrar que són: vables per períodes de 10 anys. − Diferents a qualsevol altra que ja hi hagi al Registre, per a un o diversos caràcters. Aquests dos registres són de competència exclu- − Homogènies –entre les diverses plantes– per siva de l’Estat, malgrat que les autonomies pu- als caràcters que defineixen la varietat. guin fer de pont en les gestions i, si ho creuen • 180 •
  • ANÀLISI DEL SECTORoportú, dictar les resolucions desestimatòries de espanyol aquesta base de dades és gestio-les varietats que no compleixin l’examen de for- nada per la Subdirecció General de Qualitatma, sempre i quan passin un informe de la reso- Diferenciada i Agricultura Ecològica, adscritalució al Ministeri d’Agricultura. Aquests registres a la Direcció General d’Indústria i Mercats Ali-els gestiona l’OEVV del Ministeri d’Agricultura. mentaris del Ministeri d’Agricultura, Alimen-Els estudis demanats per ambdós registres són tació i Medi Ambient (MARM), òrgan que téels mateixos, de manera que es pot usar la ma- les competències sobre producció ecològicateixa documentació per gestionar la inscripció als a Espanya. El vincle per accedir directamentdos registres. La inscripció a un registre no és mai a la pàgina sobre el banc de llavors és http://supòsit de ser a l’altre; per tant, si tenim una va- www.marm.es/es/alimentacion/temas/la-agri-rietat acceptada al registre de varietats protegi- cultura-ecologica/semillas-de-produccion-des, aquesta no es podrà comercialitzar sense la ecologica/. La inscripció a aquesta base denecessària autorització de comercialització ator- dades es fa a petició del proveïdor, qui ha degada pel registre de varietats comercials. demostrar que està certificat per un organis- me autoritzat i que les llavors compleixen elsEl Ministeri podrà atorgar permisos per comercia- requisits generals aplicables a les llavors i allitzar llavors i plantes de viver de varietats sense material de reproducció a l’Estat membre onregistrar en petites quantitats, sempre i quan si- s’utilitzaran, i que també ha d’aportar una sè-gui per a fins científics, de selecció i/o d’experi- rie de dades de cada varietat: nom científicmentació. de l’espècie i denominació de la varietat, nom i dades per contactar amb el proveïdor, zonaEl Reglament (CE) 1889/2008 recull els precep- de subministrament, país o regió on la varie-tes legals relacionats amb l’ús de llavors i mate- tat s’ha sotmès a proves, etc. En la base derial de reproducció vegetativa. En concret, s’hi dades espanyola hi ha escrites només 20 em-regulen: preses proveïdores, la gran majoria producto- • El funcionament de la base de dades de lla- res estatals de llavors de cereals. La producció vors ecològiques. Cada estat membre s’en- de llavors hortícoles està dominada per cinc carrega de crear i gestionar una base de da- grans empreses, tot i que existeix una petita des de llavors informatitzada. Aquesta base empresa que també produeix llavor hortícola. de dades ha de recollir les varietats disponi- • El registre de les autoritzacions concedides bles en el seu territori obtingudes mitjançant per les autoritats competents o els organis- el mètode de producció ecològica. A l’Estat mes de control. S’hi especifiquen les autorit- • 181 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES zacions que es donen sobre el material que cal licituds es fan al departament competent en utilitzar en la producció ecològica. Com ja s’ha agricultura de la Generalitat de Catalunya, però dit anteriorment, el reglament estableix que es el registre, l’estudi de la varietat i la tramitació podran utilitzar llavors i materials de reproduc- dels procediments de títols són de competència ció vegetativa procedents d’una unitat de pro- estatal. ducció en fase de conversió a l’agricultura eco- lògica. Tanmateix, també estableix que quan El Reial decret 170/2011 d’11 de febrer apro- això no sigui possible, els estats membres po- va el Reglament general de registre de varietats dran autoritzar l’ús de llavors o de material de comercials i modifica el Reglament general tèc- reproducció vegetativa no ecològics si no es nic de control i certificació de llavors i plantes disposa dels mateixos procedents de la pro- de viver. A més, també cal tenir en compte el ducció ecològica. Reglament tècnic de control i certificació de lla- vors i plantes hortícoles. A continuació resumimLes sol·licituds per als registres es fan al depar- els punts de cada un dels reglaments que podentament competent en agricultura de la Genera- afectar al registre de varietats.litat de Catalunya, però el registre en si i l’estudide la varietat són de competència estatal. Tam- A. Reglament general de registre de varietatsbé és competència estatal la tramitació del títol comercials. Detalla les característiques que hand’obtentor sobre una varietat, legislat per la Llei de tenir les varietats per ser inscrites al registre:3/200024, que n’especifica tots els drets, els re- valor agronòmic, condicions de manteniment dequisits, la durada i el manteniment, l’explotació, les varietats, límits de comercialització, condici-les competències, les infraccions, les sancions, ons per a l’acceptació d’OMG i requisits de lesles taxes i els procediments. Un cop adquirit el varietats de conservació.dret d’obtentor vegetal, aquest té un període de Sobre els requisits de les varietats de conser-durada de 25 anys, amb una despesa mitjana (se- vació, el capítol 4 del Reglament regula que lagons l’espècie) de 5.000 € en taxes de registre, inscripció de les varietats de conservació es faestudis i manteniment anual del dret. a través de l’OEVV del Ministeri d’Agricultura, i hi inclou les varietats locals amenaçades perEn resum: cal que les varietats a registrar siguin l’erosió genètica. Si s’aporta documentació su-noves, diferents, homogènies i estables; les sol- ficient (justificació de l’interès per a la conser- vació dels recursos fitogenètics, informe posi-24 El Títol II de la Llei 30/2006 preveu el desplegament de disposicionscomplementaries per al seu compliment. tiu de la Generalitat i del Centre Nacional de • 182 •
  • ANÀLISI DEL SECTORRecursos Fitogenètics, informació de la regió • Els requisits dels processos de producció: ca-històrica d’origen, descripció i denominació de racterístiques de les parcel·les, rotacions, dis-la varietat, resultats de proves no oficials i co- tàncies mínimes, controls d’identitat, puresaneixements adquirits en el maneig del cultiu) no varietal i estat sanitari.es realitza l’examen oficial. Si calgués l’examen, • Els requisits per a les inspeccions de camp.l’article 36 del Reglament detalla els assajos • Els requisits de les llavors base, certificades ique cal dur a terme. Les varietats de conser- estàndard.vació no han de passar assajos de valor agro- • Les condicions per a les declaracions de cultiusnòmic o d’utilització. A més, les varietats que que han de complir les llavors comercialitza-hagin estat registrades com a varietat comercial des com a pre-base, base i certificades (vegeuo protegida o bé la inscripció de les quals hagi l’apartat 4.1.7). Per produir llavor estàndard noestat sol·licitada a qualsevol altre registre de la s’ha de fer declaració de cultius, però sí unaUnió Europea no podran ser registrades com a relació anual d’aquests.varietats de conservació.L’annex VII del Reglament llista les espècies hor- 4.1.6. Etiquetatgetícoles susceptibles de registrar-ne les varietatsper a la seva comercialització. No es poden regis- Segons la Llei 30/2006, les llavors i el plantertrar varietats d’espècies que no estiguin llistades. que es comercialitzin cal que vagin correctamentAixí doncs, per a aquestes espècies minoritàries etiquetats (com a mínim en castellà) i precintats,hi ha un buit legal, ja que al no poder-se registrar, de tal manera que si s’obre el paquet aquest que-no està prohibit comercialitzar-les. di prou malmès com perquè no es pugui tornar a comercialitzar amb el mateix embalatge.B. El Reglament general tècnic de control i cer-tificació de llavors i plantes de viver és el regla- 4.1.6.1. Etiquetatge de la llavorment genèric que regula el control i la certificacióde llavors i planter. Tot i això, la reglamentació de Només es regula l’etiquetatge de les llavors quereferència serà el Reglament tècnic de control i han de ser comercialitzades. Es fa a través de lacertificació de llavors i plantes hortícoles. En ell Directiva 2002/55/CE de 13 de juny 2002, ques’especifica: regula la comercialització de llavors de plantes• Els processos de conservació que s’han de dur hortícoles i que a l’Estat espanyol es concreta en a terme. el Reglament tècnic de control i certificació de • 183 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESllavors i plantes hortícoles. Aquest, en el seu L’etiquetatge de les llavors certificades en envasospunt 20, determina el següent: grans26 ha de ser de color blau i complir el mateix • L’etiquetatge de la llavor pre-base serà blanca que l’estipulat en el cas de les llavors base. amb una franja diagonal morada. A més de tota la informació que es detalla a continuació per L’etiquetatge de les llavors certificades en envasos a les llavors base, cal també afegir el número petits serà de color blau, i ha de constar-hi la nor- de generacions fins arribar a llavor certificada. mativa CE aplicable, la referència del responsable de l’etiquetatge, la data de l’últim examen de facul-L’etiquetatge de les llavors base serà de color tat germinativa, l’espècie (nom en llatí o botànic),blanc i hi constarà la normativa CE aplicable, l’es- la varietat, la categoria (es pot simplificar amb lestat membre d’origen i el servei de certificació, el lletres “C” o “Z”), el número de lot i el pes net. Simes i l’any de l’envasat i de la presa de mostra, les llavors han estat tractades o pindolades cal po-el número de lot25, l’espècie (nom en llatí o bo- sar l’origen del producte i el pes aproximat sobre eltànic), la varietat, la categoria i el pes net. Si les pes total. NO hi ha mides d’etiqueta estipulades.llavors han estat tractades o pindolades cal posarl’origen del producte i el pes aproximat d’aquest L’etiquetatge de les llavors estàndard ha de sersobre el pes total. En les varietats híbrides o de de color groc fosc, i complir el mateix que l’esti-línies consanguínies cal fer-ne constar el compo- pulat en el cas de les llavors certificades en enva-nent. Si s’hi han realitzat proves de germinació es sos petits, notant que la categoria es pot simplifi-pot posar “reanalitzada (mes i any)”. Les dimen- car amb les lletres “St”. Les dimensions mínimessions mínimes seran de 110 mm × 67 mm. Si no de l’etiqueta seran de 110 mm × 67 mm, exceptees compleixen els requisits de facultat germinati- per als envasos petits.va estipulats per la Directiva, cal fer-ne esment al’etiqueta. L’etiquetatge serà suficient si l’etique- El Reial decret 170/2011 estipula unes condicionsta va a l’interior de l’envàs (que ha de ser trans- d’etiquetatge en l’apartat 22 ter. per a les varietatsparent) o és indeleble i intrencable; si no, caldrà de conservació i les varietats hortícoles desenvo-un document de forma a banda, del mateix color lupades per al seu conreu en condicions determi-i que contingui la mateixa informació. 26 L’annex IV del Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes hortícoles defineix com a envasos petits els que continguin un pes net màxim25 L’article VII.2 del Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes de cinc quilos en el cas de cigró, pèsol, fava, mongeta i llentia; 500 grams perhortícoles concreta que cada lot de llavors de qualsevol categoria serà identificat a bleda, carbassó, carbassa, ceba, salsifí, espàrrec, espinac, nap, rave, síndria iper un nombre de referència, d’acord amb les normes que amb aquesta finalitat pastanaga, i 100 grams per a la resta d’espècies hortícoles. Qualsevol pes superiors’estableixin per part de l’Institut Nacional de Llavors i Plantes de Viver. es considera envàs gran. • 184 •
  • ANÀLISI DEL SECTORnades. En l’etiqueta han de portar la El punt VII.3 del Reglament tècnicmateixa informació que les varietats de control i certificació de llavorsestàndard, a més de la inscripció i plantes hortícoles concreta els re-“Llavors estàndard d’una varietat de quisits especials per a la comercia-conservació” o “Llavor d’una varietat lització de llavor base i certificada.desenvolupada per al seu conreu en Només podran ser objecte de pre-condicions determinades”, segons li cintament oficial els lots de llavorscorrespongui. També hi ha de cons- de categoria base i certificada entar la regió d’origen, en el cas de les envasos de pesos superiors als indi-varietats de conservació, així com la cats en l’Annex IV de dit Reglament,regió de producció de la llavor quan és a dir, que siguin grans envasos.sigui diferent de la regió d’origen. Però alhora, en el punt X.3 s’espe- cifica la possibilitat de poder reen-Segons l’article 38 de la Directiva vasar la llavor certificada, sempre i2002/55/CE, en casos excepcio- quan en l’etiqueta hi consti “Reen-nals els estats poden permetre la vasat de llavors certificades – INSPVcomercialització de llavors (de for- – España“ i el número de control i elma transitòria) sotmeses a requisits pes de l’envàs. Si el reenvasat és demenys estrictes o que no estiguin llavors estàndard, aleshores nomésincloses en el Catàleg comú de cal que el productor conservi el nú-varietats d’espècies hortícoles27. mero de lot original. Logotip europeu i català que indiquenAquesta etiqueta serà de color al comprador que les llavors, patatesmarró i indicarà que les llavors A l’Annex V del mateix Reglament de sembra i el planter s’han obtingut conforme a les normes de la producciócontingudes a l’envàs pertanyen a ecològica. s’indica, per espècies, la mida de launa categoria sotmesa a requisits mostra a prendre oficialment en elmenys estrictes. moment del precintat de cada lot i el seu període mínim de conservació; aquestesLes etiquetes de color gris especifiquen que són mostres es prendran per duplicat: una quedaràllavors produïdes a Espanya però la certificació en poder del productor i l’altra en mans de l’ins-final de les quals es fa en un altre estat membre. pector del servei oficial de control responsable del precintat.27 És un subcatàleg del Catàleg comú de varietats de la Unió Europea. • 185 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES4.1.6.2. Etiquetatge del planter A més d’això, segons el QNT, sempre que es transporten llavors i patates de sembra ecològi-El Reglament general tècnic de control i certi- ques, el proveïdor ha de proporcionar un docu-ficació de llavors i plantes de viver especifica ment d’acompanyament que serveix com a justi-que les etiquetes oficials contindran, com a mí- ficació de lliurament del producte i on hi constennim, les següents dades: l’estat membre d’origen les dades de l’operador, el nom del productei el servei de certificació, l’espècie (nom en llatí (amb una referència al mètode de producció), elo botànic), la varietat, la categoria i el productor. codi de l’operador del registre del CCPAE (Ope- rador CT/XXXX/Y) seguit per la menció “Contro-4.1.6.3. Etiquetatge de la producció ecològica lat per ES-ECO-019-CT”, i la indicació de l’origen de les llavors (UE, no UE, UE/no UE).El Reglament (CE) 834/2007, en el seu article24, regula l’etiquetatge de tots els productes, on: Totes les llavors hortícoles s’han de posar en en-• Els terminis referits a “producció ecològica” vasos tancats, nous i precintats oficialment per a suggereixen al comprador que les llavors i les la seva comercialització. En els envasos de les lla- patates de sembra s’han obtingut conforme a vors i les patates de sembra ecològiques han de les normes de la producció ecològica, i per tant figurar les informacions següents: el productor, compleixen el disposat en aquest reglament.• L’etiqueta també ha de comptar amb el codi numèric de l’autoritat o organisme de control (ES-ECO-019-CT per al CCPAE) i amb el logotip comunitari, al qual s’afegeix la menció “Agricul- tura UE”, “Agricultura no UE” o “Agricultura UE/no UE” segons correspongui28.• Cal que consti la menció “Certificat ecològic pel CCPAE” per a les llavors produïdes a Catalunya.28 Segons la procedència de la matèria primera, s’ha d’afegir al logotip la menció“Agricultura UE” (quan les matèries primeres agrícoles hagin estat obtingudes ala Unió Europea), “Agricultura no UE” (matèries primeres obtingudes en païsostercers) i “Agricultura UE/no UE” (una part de les matèries primeres obtingudaa la UE i l’altra en països tercers). Es pot substituir la menció pel nom del paíssempre i quan les matèries primeres procedeixin totes del mateix. Reglament Venda de llavors, planter i substrats ecològics al Mercat ecològic del Vallès. Foto:(CE)834/2007. Enric Vernet. • 186 •
  • ANÀLISI DEL SECTORl’espècie i la varietat, la categoria, el número de dueix prestacions recíproques entre les parts, elreferència del lot, i la puresa específica i la ger- que entendríem com a intercanvi) o no. Per tant,minació (totes dues expressades en percentatge el propi Reglament considera l’intercanvi de lla-respecte al lot de llavors). vors com una comercialització, vulnerant el dret dels agricultors a l’intercanvi de les llavors de laL’article 26 del mateix Reglament (CE) 834/2007, seva explotació, ja que aleshores cal que les va-en el seu apartat c), preveu la redacció de requi- rietats de les llavors a intercanviar estiguin regis-sits específics per al material de reproducció ve- trades.getativa i les llavors per a cultius en produccióecològica. Aquesta redacció està encara pen- La legislació relacionada amb el tema de la co-dent de la seva legislació i, per tant, de moment mercialització de llavors és una de les més con-només hi ha l’etiquetatge genèric de productes trolades i regulades.ecològics. La Llei 30/2006 especifica que per poder produir llavors per a la seva comercialització és un requi-4.1.7. Comercialització de llavors i planter sit previ i obligatori que les varietats a comercia-ecològics litzar estiguin inscrites en el Registre de varietats comercials, competència de l’Estat espanyol iEls Reglaments (CE) 834/2007 i 889/2008 re- gestionat per l’OEVV del Ministeri d’Agricultura.ferents a la producció ecològica no especifiquen Aquest punt està desenvolupat més amunt encom s’ha de fer la comercialització de la llavor i l’apartat 4.1.5 “Registres de varietats”.el planter produïts sota els paràmetres d’aquestsistema. Per tant, cal cenyir-se als reglaments, L’article 24 punt 4 de la Llei 30/2006 especificalleis i directives que regeixen per a la producció que “La producció i la comercialització de vari-convencional. etats de conservació i varietats d’aficionat [...] es regiran per una normativa específica”. El ReialEl Reglament general de registre de varietats decret 170/2011 concreta que, en el cas de lescomercials entén per comercialització la venda, espècies hortícoles, la llavor de varietats de con-la tinença amb vista a la venda, l’oferta de venda servació i de varietats hortícoles desenvolupadesi tota cessió, lliurament o transmissió, amb fins per al seu conreu en condicions determinades no-d’explotació comercial, de llavors i plantes de vi- més es pot verificar com de categoria estàndard.ver a tercers, a títol onerós (acte jurídic que pro- Aquest Reial decret també afegeix la lletra e) en • 187 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESl’article 41 bis del Reglament general tècnic decontrol i certificació de llavors i plantes de vi-ver, aclarint que, per a cada varietat de conserva-ció d’espècies d’hortícoles, la quantitat de llavorque es comercialitzi no pot superar la quantitatnecessària per produir les plantes que calgui pera la plantació a Espanya de la superfície màximaque estableix l’Annex V29 per a cada espècie. Enel nou apartat 22 ter. es limita la quantitat de lla-vor a vendre en el cas de les varietats hortícolesdesenvolupades per al seu conreu en condicionsdeterminades, les quals únicament es poden co-mercialitzar en envasos petits que no han d’exce-dir el pes net màxim que fixa per a cada espèciel’Annex VI30.En l’àmbit europeu, la Directiva 2002/55/CE re-gula la comercialització de llavors de plantes hor-tícoles i assenta les bases per al Reglament tèc-nic de control i certificació de llavors i planteshortícoles. Aquest reglament tècnic divideix les ral o controlat de selecció i es fan servir com adiverses llavors a comercialitzar en: material genètic per a la producció de llavors • Material parental de llavors. És la unitat inicial certificades. Han de complir els annexes I i II utilitzada per la persona o organització respon- del Reglament31. sable de la producció o la conservació de les • Llavors certificades. Procedeixen directament característiques d’un cultivar seleccionat. de la llavor base o d’una altra llavor certificada, • Llavors pre-base. Són les llavors de les gene- es comercialitzen, i compleixen les condicions racions que precedeixen a les llavors base. de producció dels annexes I i II del Reglament. • Llavors base. Sotmeses al control de qualitat 31 Reglament tècnic de control i certificació de llavors i plantes hortícoles basat més rigorós, són el resultant d’un procés natu- en la Directiva 2002/55/CE: Annex I: Determina les distàncies mínimes per raons de pol·linització creuada. Annex II: Defineix la puresa mínima, el contingut29 Del Reial decret 170/2011. de contaminació màxim permès i la facultat germinativa segons les diferents30 Del mateix Reial decret 170/2011. espècies. • 188 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR• Llavors estàndard. Són les que posseeixen prou 4.1.8. Ús de varietats locals identitat i puresa varietal, compleixen els requi- sits establerts en els reglaments tècnics de con- El primer a tenir en compte a l’hora d’afrontar trol i certificació, i estan sotmeses a un control el marc legal d’ús de varietats locals és que cap oficial efectuat a posteriori per mostreig, per varietat local o comercial pot ser comercialitzada comprovar la seva identitat i puresa varietal (i per legalment com a llavor o planter si no està inscri- tant, segons l’article 41 de la Directiva 2002/55/ ta al Registre de varietats comercials. CE, s’ha de guardar mostra de cada lot durant un mínim de dos anys). A més, només cal que com- La Llei 30/2006, que regula la multiplicació, l’ús pleixin els requisits de l’annex II del Reglament. i la comercialització de llavors i planters, contem- pla el concepte de “varietats de conservació”,Cal que cada estat tingui, per a consulta de tot- que són aquelles que constitueixen un patrimo-hom, un catàleg amb el llistat de varietats adme- ni irreemplaçable de recurs fitogenètic per a lases oficialment per a la certificació i per al control salvaguarda de la diversitat biològica i genèti-de llavors estàndards. ca. Això fa necessària la conservació mitjançant el cultiu i la comercialització de llavors o planterLa comercialització de llavors i planter té compe- d’ecotips o varietats autòctones adaptades natu-tències estatals, i per tant no hi ha legislació auto- ralment a les condicions locals i regionals amena-nòmica si no només competències a nivell autonò- çats per l’erosió genètica.mic en els registres. El marc legal de comercialit-zació a nivell estatal està regit per la Llei 30/2006. Per al registre de les varietats de conservació esAquesta legislació regula la comercialització de tindran en compte característiques i requisits deles llavors protegides i comercials sota els termi- qualitat, com per exemple coneixements adqui-nis que estableix la Directiva 2002/55/CE, que en rits de l’experiència pràctica, resultats de provesconfereix competències als Estats. Tot i això, en no oficials o caracteritzacions varietals fetes perel Projecte de decret de la Generalitat es preveu l’interessat a registrar la varietat. En el cas que lesque la certificació de llavors sota supervisió ofici- proves fossin suficients, donarien lloc a l’exemp-al sigui regulada pel departament competent en ció de l’examen oficial. De totes maneres, en lamatèria d’agricultura a Catalunya. Els articles 16 legislació no queda prou quantificat què vol diri 17 d’aquest Projecte de decret detallen les con- “proves suficients”, i tot i poder trobar-se ambdicions que hauran de complir les empreses per requisits menys estrictes, aquests encara ho sónpoder certificar llavor sota control oficial. massa per a una bona quantitat de varietats lo- • 189 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLEScals que mai podrien ser registrades. Un cop ad- refereix als supòsits en els quals els agricultorsmès, l’ecotip o la varietat local s’incorporarien a poden utilitzar el material vegetal produït en lesla corresponent llista de varietats comercials amb seves pròpies finques sense que calgui l’autorit-la menció de “varietat de conservació”. zació de l’obtentor de la varietat utilitzada o sen- se que calgui contribuir-hi econòmicament, ambLa mateixa Llei 30/2006, en el seu capítol IV, es- una condició: aquestes varietats no poden ser nimenta la protecció de l’Estat sobre els recursos fi- híbrides ni sintètiques.togenètics, entenent aquests com “qualsevol ma-terial genètic, d’origen vegetal, que per extensió Malgrat que inicialment sembli que els agricultorsinclou els fongs, amb valor real o potencial per a poden utilitzar qualsevol varietat (exceptuant lesl’agricultura i l’alimentació”. Aquesta protecció és híbrides i les sintètiques) per a l’autoconsum –esobligada segons el Tractat Internacional sobre els trobi aquesta o no en el Registre de varietatsRecursos Fitogenètics per a l’Alimentació i l’Agri- comercials (vegeu l’apartat 4.1.5)–, la realitat éscultura, sotasignat per Espanya. La Llei, per complir que el llistat de varietats permeses (en l’Annexamb aquesta protecció, estipula l’existència de cen- 1 de la mateixa Llei) només inclou lleguminoses,tres de recursos fitogenètics (CRF) i la seva gestió, cereals, patates i farratgeres i limita l’ús a petitsi fa un breu apunt sobre els drets dels agricultors, agricultors. Textualment, la Llei defineix que “unon parla de “la necessitat de conservar, utilitzar i petit agricultor és el que determina el reglamentcomercialitzar les llavors i el planter que generen a en funció de les peculiaritats de l’espècie queles seves finques de varietats locals en perill d’ex- produeixi”, però no indica a quin reglament estinció, en quantitats limitades i d’acord amb la le- refereix i no hi ha cap reglament tècnic que defi-gislació vigent”. La ironia és que la legislació vigent neixi “petit agricultor”.és la mateixa Llei 30/2006, que no permet exerciraquest dret lliurament perquè obliga als agricultors El Reial decret 170/2011 modifica el Reglamenta registrar les seves varietats fent una burocràcia general tècnic de control i certificació de llavors icomplicada, llarga i costosa, plena de documents i plantes de viver arran de les disposicions d’obligatestudis, que deixa la majoria de les varietats locals compliment de la nova Directiva (CE) 2009/145.sense cap opció de ser registrades. En aquest Reial decret apareix un concepte nou que són les “varietats d’espècie hortícola desenvolupa-La Llei 3/2000, que regula la protecció de les ob- da per ser cultivada en condicions determinades”,tencions vegetals, en el seu article 14 contempla és a dir, varietats hortícoles sense valor intrínsec perun concepte, “l’exempció de l’agricultor”, que es a la producció comercial però desenvolupades per • 190 •
  • ANÀLISI DEL SECTORal seu conreu en condicions agrotècniques, climato- etats que presentin una memòria amb informaciólògiques o edafològiques determinades. Aquestes històrica i tècnica, així com la descripció varietal ivarietats sembla que substitueixin el que en la Llei documentació visual. A més, cal acreditar una an-30/2006 estatal eren les varietats d’aficionat, tot i tiguitat del cultiu a Catalunya superior a 50 anys.que enlloc consta que siguin el mateix.L’apartat 15 bis, lletres d), e) i f), del Reial de- 4.1.9. Conclusionscret legisla les varietats de conservació i les no-ves varietats hortícoles cultivades en condicions Tot i l’existència de diferents reglaments, lleis, di-determinades. Segons el text, i tal i com diu la rectives, reials decrets i ordres relatius a la certi-Directiva europea, les llavors de varietats d’espè- ficació de llavors, la seva producció i comercialit-cies hortícoles només es poden comercialitzar ve- zació, la seva inscripció al registre de llavors i elsrificades com de categoria estàndard (vegeu les drets de l’agricultor respecte a la seva utilització,categories de comercialització a l’apartat 4.1.7), el marc legal segueix amb buits i excepcions res-i han de complir els requisits que estableix el Re- pecte als requisits de la producció ecològica. Deglament tècnic de control i certificació de llavors fet, queden per legislar diverses temàtiques:de plantes hortícoles per a aquesta categoria de • La protecció dels recursos genètics domesti-llavors, excepte pel que fa a la puresa varietal mí- cats, buscant els que s’han perdut al llarg delsnima, que és suficient que sigui del 90 per cent. anys o protegint els que es troben en perillA més, concreta que la llavor d’una varietat de d’extinció, fent-los quotidians.conservació només es pot produir a la seva regió • El reconeixement de les petites empreses lo-d’origen, tot i que l’autoritat competent (Ministe- cals que treballen en la conservació i la seleccióri d’Agricultura) pot estipular-ne excepcions. de varietats locals. • El reconeixement del dret dels agricultors aEl Projecte de decret de la Generalitat, pendent l’autoproducció, l’intercanvi i l’optimitzaciód’aprovació el 2012, inclou un “Catàleg de les dels recursos.varietats locals d’interès agrari de Catalunya”.Aquest catàleg no té cap característica legal li- En aquest sentit, la Xarxa Catalana de Granersmitant, si no que és purament informatiu i divul- proposa la creació d’un registre de varietats lo-gatiu, i s’ha pensat com un primer pas cap a la cals més adequat a la realitat del sector. Actual-comercialització de les varietats locals de Catalu- ment el registre de varietats existent no reflexa lanya. Podran formar part del catàleg totes les vari- situació de les varietats locals, i en no tenir-les en • 191 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLEScompte les deixa fora de la legislació, essent en temes agraris les que permeten a Catalunya seralguns casos el seu intercanvi, el seu comerç i la sobirana en temes agroalimentaris.seva producció il·legals o, en el millor dels casos,desemparats pels buits legals. Cal que la legisla- A través d’aquesta proposta, la Xarxa Catala-ció es faci ressò de la realitat de les varietats lo- na de Graners vol aconseguir que es perme-cals i del potencial que suposen per a l’agricultu- ti la comercialització de varietats locals, quera en general i per a l’ecològica en particular. Són aquestes estiguin limitades exclusivament perel material genètic més ben adaptat cap a formes la quantitat a vendre (en funció de l’espècie),de comercialització més local, cap a maneres de que el lloc de producció i de processament si-producció més respectuoses amb el medi i que gui a Catalunya, que el control sanitari el duguiexigeixen menys inputs, generant uns beneficis a terme el Servei de Sanitat Vegetal del Depar-i unes rendes que dignifiquen la pagesia. Final- tament d’Agricultura, i que es creï un sistemament, són les varietats que formen part dels sis- d’etiquetatge específic. 4.2. Distribució i venda de llavors i planters ecològicsLa distribució i comercialització de les llavors i el L’àrea comercial de qualsevol iniciativa productivaplanter ecològic és la baula que acostuma a unir és un punt clau per al sosteniment de l’activitat;dos o més operadors del sector productiu, especi- per tant, caldrà esmerçar esforços i crear estratè-alment quan la venda es fa a agricultors professio- gies de màrqueting per assegurar la venda delsnals, però també en el cas de la venda a agricultors productes. Tot i així, caldria primer fer un estudia temps parcial o aficionats, els quals es poden per detectar la necessitat dins del mercat d’un pro-considerar microproductors. En moltes ocasions, ducte determinat i posteriorment iniciar el procésaquest grup és el més proper al consumidor final i, productiu en funció de l’oportunitat. En iniciar unaper tant, les estratègies de comercialització seran activitat d’aquest caire és millor vendre abans desemblants a les emprades per a la venda de pro- produir, és a dir, treballar per encàrrec, que és laductes agroalimentaris procedents de la produc- manera més habitual d’organitzar-se dins del sec-ció agrària ecològica. Pel que fa a l’autoproducció tor de la producció de planter a nivell comercial.de llavors i planter, queda dins del procés produc-tiu a la mateixa finca i per tant no hi ha comercia- El procés de comercialització de planter té la difi-lització, sinó més aviat un intercanvi de material. cultat afegida que cal assegurar que el producte • 192 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR i poder de germinació -en el cas de les llavors. A més, cal que compleixi els requisits de certifica- ció ecològica. Disponibilitat i serietat en el subministrament. S’ha de complir amb el que s’ha acordat amb el cli- ent o el que es promet en el catàleg o en els fulle- tons publicitaris. En aquest sentit, l’àrea productiva i la comercial han d’estar ben sincronitzades per poder donar resposta a les demandes del mercat, i en concret amb els compromisos adquirits amb el comprador. Potser és millor oferir menys produc-Tast de lleguminoses de consum humà. Els tastos són una fórmula de difussió deles varietats locals. Foto: L’Era-Esporus. tes però assegurar la disponibilitat de les referèn- cies que s’ofertin. En el cas del planter cal tenir enarribi al client de forma correcta i que no es mal- compte la temporalitat i oferir un bon ventall d’es-meti pel camí, ja que és un material delicat i viu pècies que cal plantar o sembrar en cada època,que requereix unes condicions molt concretes de i disposar de diferents varietats, especialment entemperatura, humitat i aireig. els pics de màxima demanda. A poder ser, serà bo assegurar la oferta de varietats locals que puguin anar acompanyades de la informació agronòmica4.2.1. Estratègies de comercialització i cultural relacionada, la qual cosa permetrà do- nar-les a conèixer als clients potencials.En funció del volum productiu i de la via de comer-cialització triada, cal tenir en compte els diferents Preu. Caldrà incloure els costos directes derivatsaspectes que formen part de l’estratègia comercial. de la producció, cultiu, processament, insums, amortització d’inversions, etc. i els costos indi-4.2.1.1. El producte rectes, com són per exemple la promoció dels productes, el sosteniment de la xarxa comercialQualitat del producte. Cal que compleixi els o els catàlegs, etc.estàndards de qualitat; rebutjarem aquells ma-terials que no assoleixin els mínims de sanitat i Els preus de les llavors i els planters ecològicsvigor -en el cas dels planters- o de neteja, puresa respecte dels convencionals acostumen a ser • 193 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES més cars. En funció de l’estratègia comercial del productor i dels costos del seu procés productiu, sol ser d’un 20 a un 60% superior. Aquest incre- ment del preu ve influït per un conjunt de factors, com poden ser: • Menor rendiment d’alguns cultius. • Majors costos de producció: majors preus d’al- guns insums. • Utilització de més mà d’obra. • Cost de la inspecció i la certificació (vegeu l’apartat sobre el marc legal). S’ha de tenir present que els preus dels produc- tes convencionals no tenen en compte les exter- nalitats, és a dir, els costos ambientals, de salut i socials que genera la contaminació en la pro- ducció i l’explotació insostenible de recursos. Si s’internalitzessin els costos de l’agricultura con- vencional, la relació de preus amb l’agriculturaDonar-se a conèixer a través de fires i mercats és una fórmula per promoure i ecològica seria molt diferent. (Maynou, 2006).comercialitzar els planters ecològics. Foto sup.: El Vergel de Las Hadas; foto inf.:Enric Vernet. Transport del producte. Si la venda no és a la pròpia finca i s’ha d’enviar el producte al client, cal comptar amb un sistema de repartiment adequat, que asseguri unes bones condicions per al tras- llat a la finca del client. Caldrà pensar en vehicles refrigerats, si són en llargs recorreguts i en èpo- ques caloroses, amb prestatges on puguin col- locar-se les safates, que aprofitin l’espai i que no pateixin moviments que puguin malmetre el pro- ducte. Dins de l’horticultura viverista i ornamen- tal, el carry, que és una prestatgeria amb rodes, • 194 •
  • ANÀLISI DEL SECTORs’adapta perfectament al transport dels planters i vol dir que no s’hagi de treballar l’aspecte delés el sistema més emprat. En el cas de les llavors, producte. En el cas de les llavors, hauran d’es-el transport fins al client no requereix de tantes tar ben netes i l’envàs en el qual es dispensinpremisses, sempre i quan s’hagi fet bé la feina de caldrà que contingui la informació necessàriapreparar-les per a l’emmagatzematge, l’estoc en sobre el seu contingut. És interessant desta-magatzems es faci en condicions adequades i no car-ne el valor afegit si és un recurs fitoge-es sobrepassin les dates de caducitat. nètic o una varietat local, i que amb la seva sembra es contribueix a la seva conservació.4.2.1.2. Estratègies de màrqueting i de Presentacions especials, expositors, packs d’au-promoció toproducció per a afeccionats seran estratègi- es especialment adreçades al petit horticultor,Hi ha diferents eines i maneres de funcionar que atret per un producte visualment suggerent.permeten promoure el que es produeix. Se n’ex- També és una estratègia fer una “marca” queposen algunes a continuació: identifiqui el producte fàcilment a través d’un• Donar-se a conèixer: a través de fires, mer- logotip, d’un format, d’una forma de presen- cats, esdeveniments del sector, fulletons, pà- tar-se davant del client que animi a la seva gines web, blocs, xarxes socials, etc. compra, especialment quan el perfil del com- prador és un horticultor afeccionat, al qual li• Oferir un producte de qualitat. Probable- agraden les coses que “parlen” abans de ser ment és el millor argument de venda, junta- utilitzades, a través de la seva imatge. ment amb la seriositat en el servei de les co- mandes i en l’atenció al comprador. En aquest • Catàleg dels productes, ja sigui en paper o cas, el “boca-orella” serà una via de promoció digital. És una eina que, en funció de com si- que farà créixer lentament la cartera de clients. gui de completa i explicativa, pot formar, infor- mar i vendre per ella mateixa i per tant facilitar• Imatge i presentació del producte acabat: molt la tasca comercial. Un lloc web, un blog estat del producte, etiquetatge, elements de o les xarxes socials seran espais versàtils que màrqueting, com per exemple un format més donaran a conèixer més de prop el productor, atractiu a la vista, expositors, embolcalls, con- els seus objectius, els seus productes, la seva tenidors orgànics (de torba premsada, per filosofia, la seva xarxa de distribució, etc. A exemple), etc. Igual que en la venda de pro- més són eines senzilles i de cost assequible. ducte de consum en fresc, la certificació no • 195 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES 4.2.1.3. Recursos i infraestructura comercial • Venda. Cal assegurar una mínima dedicació al desenvolupament de l’àrea comercial, tant més alta com més gran sigui el volum produc- tiu de l’empresa i més diversificada sigui la cli- entela. Tant si es tracta d’un petit agricultor com d’una gran empresa, és imprescindible invertir temps i recursos en vendre el que s’ha produït, tot i que com es veurà més endavant, hi ha diferents models de distribució del pro- ducte. Aquesta dedicació pot ser des d’unes hores de la jornada laboral d’un horticultor autònom, fins a la creació d’una xarxa de ve-Venda de planter ecològic a la pròpia finca. A la fotografia, l’espai de venda alpúblic d’Hortiplant Caldes (Puigdueta). nedors que tingui representació a diferents zones d’un país o que s’estengui fins a altres • Facilitat per consultar preus, espècies i vari- països. Aquest és el cas de moltes empreses etats disponibles: a través de catàlegs, llocs de producció de llavors que venen al mercat web, telèfon d’atenció al client, etc. internacional i que actualment són les princi- pals subministradores de material vegetal per • Preveure l’assessorament al client sobre: èpo- a la producció comercial de planter. Aquest ques de sembra-plantació de les varietats, com fet és un dels motius pels quals la producció organitzar les partides, maneig, gestió de la sa- agrària ecològica treballa amb varietats del nitat, etc. Cal fer-se el càrrec que cada cop hi ha mercat global, en detriment de les varietats més horticultors que decideixen fer la conversió locals. a la producció agrària ecològica o joves que vo- len començar com agricultors i que agrairan al- • Atenció al client. Cal assegurar que es com- gunes pautes de cultiu, i que, a igualtat de preu plementa la infraestructura comercial amb al- o de qualitat, aquest pot ser un tret diferencial tres actors, com són la recepció de comandes, que fidelitzi el client. També hi ha tot un sector l’assessorament, l’actualització de la informació emergent, que és l’horticultura d’autoconsum, que es dóna a través de les vies de comunica- que és molt àvida d’informació i recomanacions. ció de l’empresa (web, catàlegs, internet,etc.), • 196 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR així com la coordinació amb l’àrea comptable tors. L’escenari actual mostra que és una pràc- i la productiva, que assegurin un bon servei al tica molt minoritària, però també que en de- client. terminats sectors conscients de la necessitat d’intercanviar i d’autogestionar-se els propis recursos fitogenètics ressorgeixen mercats4.2.2. Models de distribució i canals de d’intercanvi i espais per poder fer pinya percomercialització reconquerir la sobirania agrària.S’entén per mercat el conjunt de compradors, re-als o potencials (Picazos i Parra, 2002). Tota l’acciócomercial vindrà determinada pel mercat o mer-cats als quals es dirigeixi l’empresa productiva. Acontinuació descriurem els diferents models dedistribució de les llavors i planters ecològics.• Autoproducció de llavor i de planter. És la distribució més directa, en la qual no hi ha intermediaris, ja que forma part del procés productiu del propi agricultor. Aquest model engloba tant l’autoproducció a nivell d’agricul- tor professional com la de l’agricultor a temps parcial, per a l’autoconsum. Dins d’aquest darrer s’hi poden incloure inici- atives d’associacions o grups de pagesos que s’organitzen perquè un dels components del grup que disposi d’instal·lacions adequades faci el planter per a tothom.• Intercanvi de llavors. Tradicionalment, els agricultors sabien que per assegurar la biodi- versitat genètica de les seves llavors era molt Venda de planter ecològic a la fira Biocultura de Barcelona, a l’estand de Xavier saludable fer intercanvis amb altres agricul- Safont-Trias. • 197 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES• Intercanvi de planter. Entre productors i vive- • Venda per encàrrec. És una de les formes més ristes; a canvi de cedir les instal·lacions, s’esta- segures de produir, tot i que requereix experi- bleix un lloguer o intercanvi de productes. ència i portar una molt bona gestió de la pro- ducció per tal de poder complir amb les dates• Venda directa a finca. El productor acostu- d’entrega, que acostumen a ser per setmanes, ma a tenir habilitat un espai on fa la venda, en el cas del planter. normalment del planter. Pot ser en horaris Una altra fórmula és el que fan algunes cases concertats o més o menys lliure. Formaria de llavors grans, les quals encarreguen la pro- part dels circuits curts de comercialització ducció de llavor d’una determinada hortalissa (CCC), en què no hi ha cap intermediari. Els a agricultors que treballen per a ells. Normal- circuits curts de comercialització es caracte- ment es pacta un preu a priori, una data d’en- ritzen per la presència d’un sol intermediari trega i l’estat de la llavor a l’hora d’entrar a les com a màxim entre el producte final i el con- instal·lacions per fer-ne l’acondicionament. sumidor, o també entre el productor i l’ela- borador (Valls, 2006). En aquest cas pot ser • Venda a agrobotigues i cooperatives agrí- que sigui entre productor (de planter) i pro- coles. Pot ser que la llavor i el planter arribin ductor (d’hortalisses). directament del pagès, dels socis de la coope- A vegades, per completar l’oferta de produc- rativa, o que vinguin de la mà d’alguna distri- tes a la venda, el productor pot tenir també lla- buïdora de proveïments agrícoles. Els clients vors, fitosanitaris, adobs, eines i altres insums solen ser tant hortolans professionals, que que permeten proveir a l’horticultor afeccionat moltes vegades ho encarreguen a la coope- o professional, a manera d’una petita agrobo- rativa, com també hortolans afeccionats, els tiga a la finca. quals compraran al detall petites quantitats de planters i també de llavors.• Venda a mercats i fires. El productor, ja sigui de planter o de llavors, ven els seus productes • Centres de jardineria. Les llavors i els planters als mercats municipals, a vegades juntament solen arribar a través de distribuïdores de pro- amb verdures que també cultiva. Les fires del veïments agrícoles. El client potencial és l’hor- sector o fires locals de productes agraris o co- tolà afeccionat que compra molt pels “ulls” i mercials de la zona també són una opció de segons les recomanacions que faci el botiguer, venda, especialment durant els mesos de pri- però quasi sempre a petita escala. mavera. • 198 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR• Venda a través de representants i distri- acostumen a tenir la seva pròpia xarxa comer- buïdors. Els volums de producte acostumen a cial. Això també pot passar amb les grans pro- ser importants, ja que s’ha de poder vendre ductores de planter, que poden vendre planter la mateixa referència a tots els clients, que ecològic produït sota comanda aquí o a qual- van des d’un agricultor o un viverista fins a les sevol país d’Europa que formi part de la seva agrobotigues, les cooperatives agrícoles, els xarxa de distribució. centres de jardineria i també les grans super- fícies comercials. El circuit de comercialització • Internet. És una de les vies que cada cop va no sol ser curt, i especialment amb les llavors prenent més força, i permet tractes amb petits es poden recórrer grans distàncies fins arribar i grans productors i també amb afeccionats. al consumidor final. El pagès professional o el Cal disposar d’un bon sistema d’enviament productor de planter solen fer els tractes a tra- dels productes que asseguri que arribin en bo- vés de representants i agents comercials de les nes condicions. empreses transnacionals de llavors, les quals4.3. Diagnosi del sectorEn els darrers anys, la disponibilitat de material 4.3.1. Les llavorsvegetal de propagació a Catalunya havia estatescassa i insuficient i no cobria les necessitats L’oferta comercial de llavors ecològiques ha aug-dels horticultors. Així com en l’ús de llavors no mentat en els darrers anys, tot i que hi ha espè-ecològiques hi ha excepcions reglades pel marc cies amb poca disponibilitat (naps, bròquils, co-legal europeu, per a l’ús de planter sempre ha liflors, etc.) o amb poques varietats. La dificultatestat obligatori que aquest sigui certificat per a d’ús d’aquestes llavors és per una banda el preuser usat com a insum de la producció ecològi- que sol ser més elevat i, per altra banda, la prò-ca. A l’annex 8 podeu trobar un llistat de totes pia normativa, que com s’ha explicat a l’apartataquelles empreses proveïdores de llavors i plan- sobre el marc legal, és molt laxa a l’hora d’exigirters ecològics certificats, amb les seves dades de l’ús de llavors ecològiques i permet l’ús de llavorscontacte, informació sobre com s’ha de fer la co- “no tractades” com alternativa al que diu la pròpiamanda i la compra i el llistat de les espècies que legislació (Reglament (CE) 889/2008 del 5 de se-s’hi poden trobar. tembre). Pel que fa a la conservació dels recursos • 199 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESgenètics, tot i que la producció ecològica és sen- petits productors i horticultors d’autoconsum.sible a aquesta necessitat com un element impor- Aquestes iniciatives promouen l’intercanvi de lla-tant de biodiversitat, molts productors ecològics vors entre agricultors, així com la seva adquisició aacaben treballant amb varietats comercials que través de fires, mercats o a través de pàgines web.ofereixen –almenys teòricament- una major pro-ducció, regularitat i acceptació del mercat, sobre- Que els pagesos es multipliquin la llavor comer-tot a l’exportació. Hi ha el perill que la tendència cial comprada a la indústria de la llavor es con-uniformitzadora de les varietats comercials vagi sidera gairebé un delicte, fet que es contrapo-en detriment del valor de la qualitat i la tipicitat sa amb el que han practicat tradicionalment elsde les varietats locals. Només la sortida cap als agricultors.mercats locals sembla poder impulsar l’ús de va-rietats locals (Maynou, 2006). Tot i així, iniciatives Les empreses catalanes tradicionals de produc-de diverses entitats, col·lectius i alguna empresa ció de llavors tenen les seves línies de llavors eco-(vegeu l’annex 1, sobre bancs de germoplasma) lògiques, però encara amb poca oferta. Tot i així,que tenen dins dels seus objectius la recuperació, aquest sector productiu està poc representat alconservació i difusió de les varietats locals han nostre país i sovint són empreses de fora (Fran-permès que en els darrers anys es puguin trobar ça, Alemanya, Itàlia) les que acaparen el mercatalgunes d’aquestes varietats, especialment entre professional. A diferència del planter, un cop envasada, la llavor –ecològica o no– circula en un mercat global que fa que la oferta en quan a diversitat de varietats locals sigui molt reduïda, seguint el model agroalimentari dominant que es mou a escala internacional. 4.3.2. El planter A mitjans de la passada dècada, l’oferta de plan- ter era escassa i dispersa en el territori, en la ma- joria dels casos, lluny de les finques ecològiques i, per tant, no apta per oferir-los el subministra- ment regular i continu que necessitaven. El poc • 200 •
  • planter certificat que s’arribava a trobar a Ca-talunya provenia, en gran mesura, de planterai-res convencionals que havien diversificat la sevaproducció per satisfer la demanda d’horticultorsecològics que sovint ja tenien com a clients. Da-vant l’obligatorietat d’utilitzar planter ecològiccertificat, molts productors es van veure abocatsa incomplir la norma i molts d’ells van intentar au-toabastir-se fent-se el seu propi planter (Maynou,2006). Aquesta situació ha desembocat al mo-ment present, en què podem detectar els esce-naris que exposem tot seguit.Molt del planter certificat que s’està utilitzantactualment a Catalunya per abastir els horticul-tors ecològics professionals prové de planterai-res convencionals que han adaptat part de lesseves instal·lacions per tal de cobrir la demandad’aquests clients, els quals, de manera lenta peròprogressiva, van augmentant en nombre i envolum de comandes. Les expectatives d’algunsd’aquests viveristes, que han vist la produccióecològica de planter com una via per optimitzarels seus recursos i cercar noves estratègies co-mercials, han estat força elevades, i s’ha apostatfermament invertint per adequar les infraestruc-tures a les exigències de la normativa de la pro-ducció ecològica. Alguns s’han trobat que hansobredimensionat la seva capacitat productivade planter respecte al creixement real de la sevacartera de clients, fet que els fa plantejar la sevacontinuïtat en aquesta línia productiva. D’altres,
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLEStot i haver fet previsions a l’alça, són conscients Quan es vulgui vendre la producció sota la deno-que el creixement hi és, malgrat que no sigui l’es- minació “ecològica” o “biològica”, i amb el cer-perat, i que per ideologia i per la creença que tificat del CCPAE, aquest planter no certificat noarribarà un futur més propici, volen seguir apos- serà vàlid.tant-hi. Hi ha productors, especialment els que obrenAlguns han aprofitat l’avinentesa per fer la con- una línia de producció ecològica mantenint unaversió total de la seva explotació a la producció part important en producció convencional, queecològica, on veuen una oportunitat i una neces- veuen en els organismes reguladors un protocolsitat futura. complicat que posa pals a les rodes per a l’ex- pansió de la producció ecològica.Segueix havent-hi productors d’hortalisses queopten per autoabastir-se de planter, però cada Alguns productors de planter professionals co-cop són menys, ja que com que hi ha una major menten que malgrat l’augment del nombre deoferta de planter ecològic, molts d’ells preferei- productors ecològics, molt són “neorurals” i jo-xen encarregar-lo a professionals, cosa que els ves agricultors amb models poc convencionalspermet optimitzar el seu temps i treballar amb de vinculació amb la pagesia (projectes de vidaun material de millor qualitat quan no disposen comunitària, de recuperació de zones agrícolesd’instal·lacions adequades. periurbanes o intraurbanes), amb noves vies de comercialització basades en circuits curts i alsHi ha una oferta de planter no certificat que quals –segons la visió dels que són pagesos deabasteix alguns productors ecològics que no tota la vida– moltes vegades els falta professi-treballen amb la certificació oficial, ja que esta- onalitat. Tot plegat fa que alguns planterairesbleixen una relació de confiança entre productor siguin escèptics sobre el creixement real i sostin-i comprador/consumidor. Alguns d’aquests pro- gut del sector ecològic productiu.ductors opten per aquesta fórmula per conven-ciment, ja que no volen passar pels canals ofici- En el cas del planter, gràcies a les adaptacionsals. D’altres consideren complicada la certificació fetes als mitjans de transport pot arribar a circu-i prefereixen fer-ho a la seva manera, estalviant lar enormement, però la caducitat del materialdespeses, temps i incongruències que, segons recomana no fer transports excessivament llargsalguns, comporta la normativa, tot i que en al- i accedir a planter local. De fet, seguint els criterisguns casos diuen complir-la sobradament. de sostenibilitat, dels quals la producció ecològi- • 202 •
  • ANÀLISI DEL SECTORca n’hauria de ser un referent, es considera que d’escala i de volum productiu considerable queun sistema alimentari és més sostenible en tant no està reflectida al mapa. En aquest només s’hique el menjar és produït, collit, processat, ve- recullen:nut i consumit el més pròximament possible (Ja- • Els productors d’horta, de llavor i de planterrosz, 2009). En aquest sentit, s’entén com a local donats d’alta al CCPAE.aquell mercat que es desenvolupa íntegrament • Els bancs de llavors de la Xarxa Catalana deen l’àmbit de la mobilitat habitual dels diferents Graners i altres bancs de recuperació, multipli-agents que hi intervenen. De fet, seria recoma- cació i conservació de les varietats locals.nable poder atendre la demanda de planter ambproduccions properes que evitin desplaçaments Igual que en el cas dels productors, no tots elssuperiors als 100 quilòmetres, i podríem conside- punts de proveïment de llavors tenen la mateixarar circuits locals aquells que no vagin més enllà capacitat subministradora, ja que alguns són ini-de 50-60 quilòmetres a la rodona (Valls, 2006). ciatives de grups conservacionistes, que no tenen una disponibilitat regular ni en grans quantitats.Alguns dels productors de planter visitats ex- El seu objectiu com a grup és el de recuperar,pressen que actualment les comandes es fan multiplicar i escampar les llavors de les varietatsmés a curt termini que abans de la crisi econò- locals, recollides en els seus àmbits d’actuació,mica. Això porta que sigui més difícil poder fer i animar que siguin els propis horticultors, tantprevisions a l’hora de planificar les produccions i professionals com d’autoconsum, els que es mul-calgui afinar molt en el temps i també deixar un tipliquin les llavors d’aquestes varietats salva-marge a la producció fora de la programació. guardades per tal de difondre i no deixar perdre aquesta riquesa fitogenètica.4.3.3. La realitat a Catalunya Analitzant el mapa que incloem al final d’aquest apartat (pp 200 i 201) podem extraure’n les se-El mapa que incloem al final d’aquest apartat (pp güents conclusions:206 i 207) és una bona eina per valorar la realitat • Els punts de disponibilitat de llavors no es tro-actual de Catalunya en l’oferta i la demanda de ben repartits d’igual manera per tot el territoriplanter ecològic. Abans d’entrar en l’anàlisi cal català, sinó que es pot detectar una major con-anotar que no tots els productors (d’hortalisses, centració a la Garrotxa, el Gironès, el Bages ide llavors i de planters) tenen la mateixa capaci- el Vallès Occidental i Oriental.tat productiva, sinó que existeix una diferència • 203 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES• Un cop processada, emmagatzemada i enva- • Maresme, Vallès Oriental, Bages, Baix Llobre- sada en recipients adequats, la llavor pot utilit- gat, Barcelonès i Penedès a les comarques de zar-se lluny de la zona on s’ha produït, però si Barcelona. es ven a més de 50-60 quilòmetres enllà, ja no • Conca de Barberà, Baix Camp, Baix Ebre i serà una venda local. Montsià a les comarques de Tarragona. • Pallars Jussà, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell i• Si observem les zones on hi ha més productors Segrià a les comarques de Lleida. ecològics d’hortalisses, es veu que seguint el criteri de distribució local de la llavor, hi ha les Les zones on es troben més productors de plan- següents àrees productives que queden desa- ter ecològic són, sobretot, el Maresme, havent-hi teses: Alt Empordà, Ripollès, Osona, Bergue- per tant molts productors d’hortalisses que no dà, Solsonès, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià. gaudeixen de planter ecològic certificat local en Probablement són moltes més les comarques zones com: desateses a nivell de proveïment en volum su- • Alt Empordà, Ripollès, Osona, Berguedà, Sol- ficient de llavors, tenint en compte la disponi- sonès, Bages, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, No- bilitat limitada dels bancs locals. guera i Pallars Jussà.El mapa també evidencia que les zones on es A partir de les estadístiques proporcionades pelconcentren més productors d’horta són: CCPAE l’any 2011, podem dir que la superfície cul- • Garrotxa, Alt i Baix Empordà, Pla de l’Estany i tivada d’horta segons les normes de la producció Gironès a les comarques de Girona. agrària ecològica manté un ritme de creixement més o menys progressiu, més accelerat en els dar- rers tres anys, especialment a les províncies de Barcelona i Tarragona (figura 5). Aquest fet posa de manifest que el major requeriment de llavors i planter ecològic en aquests darrers anys s’ha vist cobert per aquest increment d’empreses que es dediquen a proveir de material vegetal certificat ecològic, millorant l’oferta respecte anys enrere, quan realment era molt minsa o pràcticament in- existent. Tot i així, fa pensar que ajustar l’oferta a la demanda és sempre un equilibri difícil, però • 204 •
  • ANÀLISI DEL SECTORque cal preveure que si es manté la tendència de rament el compliment de la normativa vigent, haseguir amb noves incorporacions de productors encarregat al Centre de Recerca en Economia id’hortalisses i a incrementar-ne la superfície, al Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-mercat de material vegetal també li caldrà aug- IRTA) una diagnosi per tal d’avaluar la disponibili-mentar la seva aposta a nivell territorial. tat i la demanda de varietats de llavors i de planter ecològic amb la finalitat de proposar un seguit deEl Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, mesures i actuacions que col·laborin a equilibrarAlimentació i Medi Natural, conscient que la poca el mercat de material vegetal certificat. En el mo-presència de material vegetal certificat al mercat ment de tancar la redacció d’aquest manual, s’es-d’insums per als agricultors ecològics dificulta cla- tà realitzant aquesta diagnosi.Figura 5. Evolució de la superfície cultivada amb hortalisses ecològiques a Catalunya i per províncies Hortalisses per províncies (2000-2011) 5000000000 BARCELONA GIRONA LLEIDA 3750000000 TARRAGONA TOTAL Hectàrees 2500000000 1250000000 (Font: Consell Català de la Producció 0 Agrària Ecològica) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 • 205 •
  • Identificació dels productors de llavors i planter ecològics certificats i dels bancs de llavors de varietats locals ID Nom 1 Planteles Lloveras 2 Planters Casas, S.L 3 Cañellas Arall, Mas Pastoret 4 Planters Estorach, S.L 5 Fundació Privada Onyar 6 Vergel de las Hadas 7 Hortiplant (Puigdueta) 8 Xavier Safont-Tries 9 Riera Villagrasa 10 Les Refardes-GAIADEA 11 Banc de Llavors del Pirineu 12 Centre de Conservació Can Jordà 13 Ecollavors 14 Esporus 15 Llavors Orientals 16 L’Almàixera 17 Planter de Gerri 18 Cultures Trobades 19 La Caseta de Llavors Ecològiques 20 Banc de Llavors de Collserola 21 Can Piella 22 Grup Agroecològic de Gallecs 23 Madre Tierra 24 SIGMA 25 Semillas Battle, S.A. 26 Rocalba, S.A. 27 Vivers Les Llacunes Les dades dels productors certificats es poden obtenir al directori del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, accessible al web www.ccpae.org. A lannex 1 trobareu més informació dels bancs de llavors.• 206 •
  • ANÀLISI DEL SECTOR SITUACIÓ DELS PRODUCTORS DE LLAVOR, PLANTER I HORTA ECOLÒGICS I DELS BANCS DE LLAVORS DE VARIETATS LOCALS 17 17 11 11 13 13 24 24 12 12 27 26 5 26 18 18 14 14 10 10 6 2 25 25 7 23 23 15 15 22 22 1 21 21 8 9 20 20 19 19 16 16 34 • 207 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX ANNEXOS• 209 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ANNEX 1. BANCS DE GERMOPLASMAUn banc de germoplasma és un centre de con- Alt Penedès:servació de recursos genètics. Al nostre país en La Caseta. Llavors ecològiquestenim de diversos tipus, segons si es tracta d’en- henk.fonville@hotmail.estitats que treballen sota el paraigües de l’admi-nistració pública o d’iniciatives d’àmbit associa- Baix Empordà:tiu, impulsades per la necessitat de recuperar i Arboreco: varietats tradicionals de fruiters ecolò-conservar l’agrobiodiversitat al territori on s’han gicsformat. info@arboreco.net1. Xarxa Catalana de Graners Bages:www.xarxacatalanadegraners.mundoalternativo.org Esporus: esporus@associaciolera.org Les Refardes: lesrefardes@gmail.comEstà integrada per diferents bancs de llavors au-togestionats, distribuïts al llarg del territori català, Barcelonès:amb graner propi i que multipliquen les seves lla- Banc de Llavors de Collserola:vors en cultiu ecològic. Aplega persones i grups masiacalmando@gmail.comamb diferent recorregut i idiosincràsia, però unitsen l’objectiu de recuperar i conservar les varietats Empordà:locals i els coneixements culturals lligats a elles. Cereals Panificables: hojadesal@yahoo.comLa Xarxa forma part de la Red de Semillas, d’àm-bit estatal, i la conformen els següents grups: Garrotxa: Ecollavors: ecollavors@gmail.comAlta Ribagorça: Triticatum: triticatum@gmail.comBanc de llavors Pirineus de Lleida: Viverista de varietats tradicionals arbòries:agropauenaccion@yahoo.es www.guillemarribas.net • 210 •
  • ANNEXOSLa Noguera: 3. Bancs de germoplasma depenents d’institu-Cultures trobades: cions públiquestrobades.slowlleida@gmail.com Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesLa Selva: (IRTA).El Vergel de las Hadas: Logotip de la Xarxa Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària deelvergeldelashadas@yahoo.es Catalana de Graners Lleida. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Su-Pallars Sobirà: perior d’Agricultura de Barcelona. Fundació Mi-Planter de Gerri: plantergerri@gmail.com quel Agustí.Tarragonès:Almàixera: almaixera@mundoalternativo.org 4. Bancs de germoplasma estatalsVallès Oriental: Centre Nacional de Recursos Fitogenètics. Si-Associació Agroecològica de Gallecs: tuat a Madrid, pertany a l’Institut Nacional d’In-info@aegallecs.cat vestigació i Tecnologia (INIA). S’hi conserven mésLlavors Orientals: llavorsorientals@gmail.com de 11.000 entrades d’hortalisses que pertanyen a unes 200 espècies (http://wwwx.inia.es/webcrf).2. Red de Semillas Banc de germoplasma de la Universitat Politèc-http://www.redsemillas.info nica de València. Té més de 7.000 entrades que inclouen cultivars locals espanyols i també espè-És una organització descentralitzada de caràcter cies silvestres.tècnic, social i polític, que ha treballat durant els Banc de Germoplasma d’Hortícoles, del Cen-últims 10 anys reunint esforços entorn a l’ús i con- tre d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàriaservació de la biodiversitat agrícola en el context d’Aragó (CITA), amb més de 15.000 entradeslocal, estatal i internacional. Té com a objectiu d’hortícoles. Disposa de la col·lecció de varietatsprimordial facilitar i promoure l’ús, la producció, de tomàquet més gran de l’Estat espanyol.el manteniment i la conservació de la biodiversi-tat agrícola en les finques dels agricultors i en elsplats dels consumidors. • 211 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ANNEX 2. CLASSIFICACIÓ DE LES HORTÍCOLES SEGONS EL TIPUS DE REPRODUCCIÓ, FECUNDACIÓ I POL·LINITZACIÓ. NOMBRE DE PARENTALS NECESSARIS PER PRESERVAR LA DIVERSITAT GENÈTICA DE LA VARIETAT Al·lògama Nombre de parentalsCultiu Autògama Bianuals Entomòfila Anemòfila Mínim Recomanat (1) 5-10 fruits deAlbergínia X X 80 8-10 plantesAlfàbrega X 80All Reproducció vegetativaApi X X 80Blat de moro X X 200 200Bleda (2) X X 6-12 80Bròquil/ Com més X X 80coliflor millor: mín. 40Carbassa/ X 5-10 10-20carbassó PerenneCarxofa X cultivada com a bianualCeba X X 200Cigró X 10-20Cogombre X 5-10 10-20 Com mésCol X X millor: 80 mín. 40Enciam X 10-20Escarola X X 10-20 PerenneEspàrrec X cultivada com a anual • 212 •
  • ANNEXOS Al·lògama Nombre de parentalsCultiu Autògama Bianuals Entomòfila Anemòfila Mínim Recomanat (1)Espinac X 80Fava X X 10-20 40Gira-sol X 40-200Julivert X X 80Meló X 5-10 10-20Mongeta X 10-20 10-20Moreu 10-20 Com mésNap X X X 80 millor: mín. 40Pastanaga X X 200 5-10 fruits dePebrot X X 10-20 8-10 plantesPèsol X X 10-20 10-20Porro X X 80 Com mésRave X X 80 millor: mín. 40Remolatxa(2) X X 6-12 80Síndria X 5-10 10-20 5-10 fruits deTomàquet X 10-20 8-10 plantesXirivia X X 80(1) Colley, 2010.(2) La bleda i la remolatxa són la mateixa espècie.Fonts: Ashworth, 2002; Colley, 2010; Kokopelli, 2005; Prem, 1999; Rosselló, 2010. • 213 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ANNEX 3. PAUTES AGRONÒMIQUES PER A LA SEMBRA Temperatura òptima Tipus Setmanes per de germinació sembra trasplantar a sembra (cm) Època de sembra/ Profunditat germinació Dies inici Setmanes abans de la camp(2) Llavorer Cultiu primera gelada (APG) Directa i després de la darrera Màxima Mínima gelada (DDG)(1)ALBERGÍNIA Primavera 28-35 15 8-20 X 8-10 0,5-1Solanum melongena 2-3 set. DDGALFÀBREGA Primavera 30 20 7-14 X 6 0,5Ocimum basilicum 1-6 set. DDG Tardor (climes càlids oALL temperats) o primavera 20 8 - X - 2-3Allium sativum (climes càlids) 2-4 set. APG fins 1 set. DDG PrimaveraAPI 3 set. APG fins 4 set. DDG 24 13 10-21 X 6-8 0,3Apium graveolens JunyBLAT DE MORO 2-4 set. DDG 20-30 12 4-7 X 2,5-5Zea mays • 214 •
  • ANNEXOS Aïllament (m)(3) Marc plantació Setmanes inici Vernalització(7) Setmanes inici Fotoperíode(6) llavors/fruits(5) collita per collita de consum(4) (cm) Observacions 50 Necessita temperatures diürnes de 20-25ºC i nocturnes de 45-60 8-11 8-13 No No-100 15-20ºC. 300 25-35 6-8 No No Per a un creixement vigorós de les plantes calen temperatures - 10-12 16-28 16-28 nocturnes <16ºC. Es creua amb A. graveolens var. rapaceum (api-rave). Pot presentar letargia, especialment les llavors de les 800 25-30 12-16 30-56 DLL Sí umbel·les primàries: quan més tard es produeixen les llavors, menor nombre d’inhibidors tenen. Planta bianual (vegeu els annexos 2 i 5.)3.000- 10-15 9-13 13-28 No No4.000 • 215 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Temperatura òptima Tipus Setmanes per de germinació sembra trasplantar a sembra (cm) Època de sembra/ Profunditat germinació Dies inici Setmanes abans de la camp(2) Llavorer Cultiu primera gelada (APG) Directa i després de la darrera Màxima Mínima gelada (DDG)(1)BLEDA Primavera/finals d’estiu 25 8 5-9 X X 4Beta vulgaris 3-4 set. APG Primavera 4 set. APG fins 2 set. DDGBRÒQUIL i COLIFLOR 25-35 5 X 6-8 6-8Brassica oleraceaCARBASSACucurbita pepoC. maxima PrimaveraC. moschata 4-6 set. DDG 35 15 4-7 X X 4 1-3C. ficifoliaC. foetidissimaLangenaria sicerariaLuffa sp.CARBASSÓ Primavera 25-35 10 4-7 X X 4 2-4Cucurbita pepo 4-6 set. DDG EstaquesCARXOFA Zones fredes: primavera 26 23 10-14 X 1-1,3Cynara scolymus Zones càlides: juliol- setembre NovembreCEBA 6 set. APG fins 2 set. DDG 20-30 5 4-14 X 4-6 1Allium cepa En qualsevol moment DDGCIGRÓ Primavera tardana 30 21 10 X - 3-5Cicer arietinum PrimaveraCOGOMBRE 2 set. DDG 30 25 3-7 X 2-3Cucumis sativus • 216 •
  • ANNEXOS Aïllament (m)(3) Marc plantació Setmanes inici Vernalització(7) Setmanes inici Fotoperíode(6) llavors/fruits(5) collita per collita de consum(4) (cm) Observacions2.000- Pot creuar-se amb la remolatxa. 35-45 8-9 DLL Sí5.000 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si. En època de floració l’afavoreix un temps fred i humit, però la1.000 60-80 8-12 DLL Sí producció de llavors es reserva a llocs de climes suaus. Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) 901.000 - 14-17 15-18 DLL No Presenten molt vigor híbrid. 120 901.000 - 7-9 8-11 DLL No Presenten molt vigor híbrid. 120 Les flors són autoestèrils, ja que el pol·len s’allibera 5-7 dies 17-26 abans que els estigmes siguin receptius. (Depp)1.000 100 DLL Sí Es reprodueix normalment de manera vegetativa, ja que de 13-17 llavor és molt variable genèticament. (Bueno) Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) El mètode d’obtenció 1.000 de llavor emprat és el de bulb-llavor. 10-15 8-17 13-20 DLL Sí- 1.500 Perden viabilitat molt ràpidament en llocs càlids i humits. No guardar llavor de les que floreixin el primer any. 800 35-70 9 17-261.000 70-120 7-10 24-40 N No • 217 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Temperatura òptima Tipus Setmanes per de germinació sembra trasplantar a sembra (cm) Època de sembra/ Profunditat germinació Dies inici Setmanes abans de la camp(2) Llavorer Cultiu primera gelada (APG) Directa i després de la darrera Màxima Mínima gelada (DDG)(1)COL (cabdell, sense Primavera/juliol-agost-cabdell) setembre 25-35 5 3-7 X 6-8 0,5Brassica oleracea 5 set. APG fins 3 set. DDGCOL DE BRUSSEL·LES Primavera 25-35 5 3-7 X 6-8 0,5Brassica oleracea 4 set. APG fins 3 set. DDGENCIAM Tardor/primavera 15-30 5 7-10 X 4-6 0,5Lactuca sativa 5 set. APG fins 3 set. DDGESCAROLA Finals de juliol 23-30 15 6-12 X 4-6 0,5Cichorium endivia 4 set. APG fins 3 set. DDG 4 set. DDG (plàntules)ESPÀRREC 2-4 set. APG (arrels) 28 21 14-18 X X 12-14 0,5Asparagus officinalisESPINAC Tardor/primavera 8 4 5-12 X 4-6 1,2Spinacia oleracea 3-6 set. APGFAVA Tardor/finals d’hivern 15-25 5 5-10 X - 3-5Vicia faba 7 set. APGGIRASOL Primavera 16 16 5 X - 2,5Helianthus annuusJULIVERT 4-6 set. APG fins 4-6 set. 24 10 3-7 X 4-6 0,3Petroselinum crispum DDGMELÓ Primavera 26-36 12 3-7 X X 1Cucumis meloMONGETA/ FESOL PrimaveraPhaseolus vulgaris 8 set. DDG 30 16 3-8 X - 3-5Vigna ssp.MOREUS Tardor/finals d’hivern 15-25 5 X 3-5Vicia narbonensis • 218 •
  • ANNEXOS Aïllament (m)(3) Marc plantació Setmanes inici Vernalització(7) Setmanes inici Fotoperíode(6) llavors/fruits(5) collita per collita de consum(4) (cm) Observacions1.000 – Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) 45-65 7-16 DLL Sí 1.500 Requereix 6-8 setmanes de baixes temperatures per florir. Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)1.000 – Totes les varietats de B. oleracea es creuen entre si. 45-65 11-13 DLL Sí 1.500 Els brots comestibles apareixen al primer any i les llavors es formen el segon any. Sí i La necessitat de vernalització depèn de si són varietats 2-10 20-40 11-13 12-20 DLL no d’hivern o d’estiu. La necessitat de vernalització depèn de si són varietats 800 30-40 7-14 13-24 DLL Sí d’hivern o d’estiu. 4 anys llavor3.000 30-60 1 any arrels 8.000 15-25 6-10 9-22 DLL MFFP-16.000 100 40-60 13-32 7-32 Sí 700 - 40-80 17 17-225.000 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) 800 20 10-13 DLL Sí S’autosembra amb facilitat. 901.000 - 12-17 DLL No 120 100 30-50 8-13 10-22 No No 40 • 219 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Temperatura òptima Tipus Setmanes per de germinació sembra trasplantar a sembra (cm) Època de sembra/ Profunditat germinació Dies inici Setmanes abans de la camp(2) Llavorer Cultiu primera gelada (APG) Directa i després de la darrera Màxima Mínima gelada (DDG)(1)NAP Tardor 30 21 3-7 X - 0,75-1Brassica rapa var. rapifera 4 set. APGPASTANAGA Finals d’hivern fins a l’estiu 22 10 10-21 X - 0,2Daucus carota 4 set. APGPEBROT Primavera 35 24 6-20 X 6-8 0,5-1Capsicum annuum 2-3 set. DDGPÈSOL Tardor o primavera 24 7 5-8 X - 1-3Pisum sativum 4 set. APG fins 3 set. DDGPORRO 5 set. APG fins 2 set. DDG 20 15 6-14 X 6-8 0,5-1,2Allium ampeloprasumRAVE Tot l’anyRaphanus sativus 30 11 4-7 X - 0,5 4-6 set. APGREMOLATXA Primavera 25 8 5-9 X - 1,5Beta vulgaris 4 set. APGRUQUETA Tardor/primavera 15-30 5 7-10 X 0,5Eruca sativaSÍNDRIA Primavera 25-35 13 4-14 X X 2-4Citrullus lanatusTOMÀQUET Primavera 20-35 12 5-12 X 6-10 0,5-1Lycopersicon esculentum 4 set. DDGXIRIVIA Setembre 24 10 21-28 X - 1Pastinaca sativa 4 set. APG a 4 set. DDGNotes: (2) Setmanes des de la sembra en llavorer fins al trasplantament a camp.(1) Nombre de setmanes en què és possible la sembra en relació amb el (3) Distàncies d’aïllament recomanades entre varietats de la mateixa espècie.període lliure de gelades local: abans de la primera gelada de la tardor (4) Setmanes per a l’inici de la collita de la hortalissa per al consum, des de(APG) i després de la darrera gelada de la primavera (DDG). la sembra directa a camp o des del trasplantament. • 220 •
  • ANNEXOS Aïllament (m)(3) Marc plantació Setmanes inici Setmanes inici Vernalització(7) Fotoperíode(6) llavors/fruits(5) collita per collita de consum(4) (cm) Observacions 1.000 15-20 5-10 6-15 DLL Sí Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) 500-1.000 8-10 9-24 20-40 DLL Sí Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) Necessita temperatures diürnes de 20-25ºC i nocturnes de 15- 50 -200 40-50 9-17 15-30 DC No 20ºC. La calor excessiva (<37,5ºC) afecta la fructificació. Pot necessitar agitació per a la pol·linització. 10 -100 40-60 10-20 12-22 DLL Sí 1.000- 12-30 19 25 DLL Sí 1.500 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.) Són molt mel·lífers i atrauen molt les abelles i altres insectes. 1.000 10-20 3-9 13-18 DLL Sí Als cultivars de primavera no els cal vernalització ni fotoperíode. Planta bianual. (Vegeu l’annex 2.) Es pot fer amb els mètodes llavor- llavor o arrel-llavor. 1.500 - Cada llavor correspon en realitat a un grup de flors fusionades 10-30 8-9 12-16 DLL Sí 5.000 pels pètals, les quals formen un conjunt multigermen que sol tenir 2-5 llavors. A l’hora de sembrar es poden fer servir com si es tractés d’una única grana. 1.000 20 6 12-16 1.000 50-80 10-13 No No >25ºC per florir. Necessita temperatures diürnes de 20-25ºC i nocturnes de 2 60-80 15 16 No No 15-20ºC. 1.500 15-20 8-13 Planta bianual. (Vegeu els annexos 2 i 5.)(5) Setmanes per a l’inici de la collita de la planta o el fruit per a llavor, des (7) Vernalització: MFFP (millora la floració amb fred previ, tot i que potde la sembra directa a camp o des del trasplantament. florir sense vernalització).(6) Fotoperíode: DLL (dia llarg); DC (dia curt); N (neutre, respon bé a dies Fonts: Ashworth, 2002; Bueno, 1999; Jeavons, 1982; Kokopelli, 2005;curts i llargs). Maroto, 1989; Rodale, 1986, 1986; Roselló, 2010; ThormannI, 2004. • 221 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ANNEX 4. MORFOLOGIA I FISIOLOGIA DE LA FLOR I DE LA PRODUCCIÓ DE LLAVORLa reproducció sexual de les plantes es fa a partir El conjunt de pètals s’anomena corol·la. Elde les cèl·lules reproductores, anomenades gà- conjunt de calze i corol·la rep el nom de pe-mets (pol·len i òvuls), els quals es generen als òr- riant.gans reproductors. • Fèrtils, que constitueixen els elements essen- cials de la flor, ja que són les fulles portadoresUna flor és l’estructura reproductiva caracte- d’esporangis i on té lloc la funció reproductorarística de les plantes espermatofitines (plantes de tota la planta. Poden ser de dos tipus:superiors vasculars que produeixen llavors) o − Estams, el conjunt dels quals forma l’andro-fanerògames, a les quals pertanyen les plantes ceu o part masculina. Els estams o òrganshortícoles. Es tracta d’un brot o branca de crei- masculins amb els carpels són les úniquesxement limitat que porta al seu àpex un nom- parts de la flor que intervenen directamentbre variable de fulles modificades anomenades en la reproducció. Estan formats per un fi-antofil·les. lament i una part terminal, més ampla, ano- menada antera. En cada antera hi ha quatreA la flor s’hi poden trobar dos tipus bàsics sacs pol·línics on es formen grans de pol·len,d’antofil·les: que contenen el gàmeta masculí. Quan les• Estèrils, que formen el periant. Generalment anteres estan madures, el pol·len s’allibera el periant està format per dos tipus de peces: dels sacs. Perquè tingui lloc la reproducció, − Els sèpals. Són petites fulletes que protegei- el pol·len ha d’arribar al carpel d’una flor xen les altres parts de la flor quan es troba d’una mateixa espècie. en estat de capoll, el conjunt dels quals for- − Carpels, que formen el gineceu o part fe- ma el calze. menina. Són els òrgans femenins de la flor. − Els pètals. Són fulles normalment de colors Estan situats al centre de gairebé totes les brillants i de vegades oloroses que ajuden flors. Cada carpel té forma d’ampolla en la enormement en el procés de la pol·linització. qual es distingeixen tres parts: • 222 •
  • ANNEXOS � L’estigma, o eixamplament superior, la su- Segons l’origen del pol·len que produeix la fe- perfície del qual és enganxosa per tal que cundació, hi ha dos tipus de pol·linització: s’hi adhereixin els grans de pol·len. • Autopol·linització, és a dir, que el pol·len i � L’estil, o coll més o menys llarg, que comu- l’òvul procedeixen de la mateixa planta. En nica l’estigma amb l’ovari. aquest cas, hi ha un grup de plantes que són � L’ovari, arrodonit, a l’interior del qual es fecundades pel seu propi pol·len i s’anome- troben els òvuls el gàmeta femení. nen autògames, com és el cas del tomàquet i l’enciam. Hi ha un altre grup de plantes queA la natura podem trobar: s’asseguren l’autopol·linització fins i tot abans• Flors hermafrodites, també anomenades per- que la flor s’obri, com és el cas del pèsol o la fectes o completes, que són les que tenen mongeta. òrgans masculins i femenins a la mateixa flor, • Pol·linització creuada, quan el pol·len prové com per exemple les mongetes o els enciams. d’una altra flor. És el cas de les al·lògames. El• Flors imperfectes, que tenen en flors separa- vehicle de transport del pol·len pot ser: des els òrgans masculins i els femenins. Poden − El vent, i aleshores s’anomenen plantes ane- ser: mògames, com és el cas del blat de moro, − Plantes monoiques: en què les flors mascu- les bledes o els espinacs. lines i les femenines són a la mateixa plan- − Els insectes, i aleshores s’anomenen ento- ta, com per exemple la carbassa o el blat de mògames, com és el cas de les cebes o les moro. pastanagues. − Plantes dioiques: amb flors unisexuals en peus separats, com per exemple l’espàrrec. (Vegeu l’annex 2, sobre la classificació de les hor- tícoles segons el tipus de pol·linització.)Pol·linització i fecundacióLa pol·linització és el procés mitjançant el qual Formació del fruit i la llavorels grans de pol·len són transportats fins als es- Després de la fecundació, el zigot es divideix pertigmes dels carpels. mitosis successives i forma una planta en minia- tura anomenada embrió, que consta d’una petitaLa fecundació és la unió del material genètic arrel (radícula) i una tija (plúmula) amb una o duesmasculí amb el femení, que donarà lloc a un nou fulles anomenades cotilèdons. Al mateix temps,genoma derivat dels progenitors. l’òvul desenvolupa un teixit nutritiu anomenat endosperma, que actua com a font de nutrients • 223 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESper al desenvolupament de l’embrió i, de vega- substàncies inhibidores, la influència dels factorsdes, de la planta jove. climàtics sobre les hormones vegetals, etc.Mentre es formen l’endosperma i l’embrió, els te- En alguns casos, el tractament de les llavors ambguments de l’òvul es transformen en les cobertes temperatures baixes durant un període de tempsde la llavor, i més tard l’òvul es converteix en el de 48 hores pot eliminar la latència. Però el mè-fruit. Quan això ocorre, la paret de l’ovari, ano- tode més senzill és respectar el temps requeritmenada pericarpi, s’engrosseix. per cada llavor abans de plantar-la.Germinació de la llavor Moltes plantes necessiten la interacció entre ver-La germinació consisteix en la represa del creixe- nalització i duració del dia per florir. Per exemple,ment de l’embrió. Aquesta comença quan la lla- la remolatxa i les cols necessiten vernalització ivor cau a terra i troba les condicions adequades dies de més de 12 hores de llum per florir, a mésde temperatura, oxigen i humitat. La humitat infla d’haver assolit una grandària mínima per respon-la llavor i provoca el trencament dels teguments, dre a l’estímul. També la duració del dia és moltalhora que activa els enzims histolítics que actuen important en la formació del bulb i de la tija floralsobre els nutrients acumulats, per ajudar al des- en la ceba (Roselló, 2010).envolupament inicial de la jove planta.El primer a emergir és la radícula, l’estructura quesubjecta la plàntula a terra i li permet d’absorbiraigua. A continuació, una petita tija o plúmulas’allarga i arriba a la superfície formant la tija, mo-ment en què la planta ja serà capaç de realitzar lafotosíntesi.Algunes llavors han de passar un període de la-tència o dormició per poder néixer, ja que notenen la capacitat de germinar immediatamentdesprés de ser collides. Això és a causa de di-ferents factors fisiològics protectors, com la du-resa de la cobertura de la llavor, la presència de Foto: L’Era-Esporus. • 224 •
  • ANNEXOS ANNEX 5. PAUTES AGRONÒMIQUES PER A LA COLLITA Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Reproducció quasi exclusi- Deixar assecar una setmana vament vegetativa. Alguna abans d’emmagatzemar, varietat fa bulbils que poden Es cull quan les parts superiors ALL - - mai al sol. resembrar-se. s’assequen i es dobleguen. Guardar els caps en bosses Conservació: 6-8 mesos a les de paper o penjats en forcs. fosques, amb 60% d’HR i 1,5- 4,5ºC. Dues opcions: • Assecar els fruits al sol fins que s’arruguin. Després, Fins que la pell canviï de color aixafar el fruit i treure lesALBERGÍNIA (més marró), es torni dura i X X llavors a mà. perdi lluentor. • Tallar longitudinalment. Amb el dit fer seguir les llavors. Rentar, decantant i colar. Les tiges florals maduren de la Un cop seques, colpejar-les base a l’extrem. Cada càpsula suament perquè caiguin les conté 4 llavors. Tallar les tiges llavors.ALFÀBREGA florals quan les càpsules comen- X Atenció en el ventat, ja que cen a posar-se marrons a la part les llavors són molt lleuge- inferior. Posar les tiges florals a res. assecar en un lloc sec i ventilat. • 225 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Planta bianual (vegeu l’annex Collir cada umbel·la a mesura 2). que madura. O collir quan la En zones molt fredes, es pot API planta comenci a pansir-se i la X desenterrar la planta i guar- majoria de les llavors tinguin un dar-la en sorra humida. Es color gris-marró. replanta a la primavera del segon any. Seleccionar una planta sencera Guardar llavor només de Assecar penjant 3 setmanes i millor les primeres panotxes. la part central de la panotxa i BLAT DE les panotxes. Agafar-les quan les fulles que X descartar les dels extrems. MORO Fregar una panotxa amb cobreixen la panotxa siguin ben Congelar la llavor ben seca 48 l’altre per treure’n els grans. seques. hores per eliminar els corcs. Collir quan la llavor és marró. Les primerenques poden pujar Lligar les inflorescències en a flor el mateix any. manats i deixar-les assecar 3-14 Quan es comencin a formar les dies, deixant que les llavors llavors, millor tallar les puntes BLEDA caiguin a dintre d’una galleda. X No assecar-les al sol. florals per evitar la producció Cada llavor correspon en realitat de llavor petita. a un grup de flors fusionades Planta bianual però que, en pels pètals. Formen un grup general, aguanta els nostres multigermen de 2-5 llavors. hiverns a camp. Fan molta floració groga que Tendència al desgranat. Collir la atrau molt les abelles. planta sencera quan la majoria Assecar les tiges florals en Planta bianual (vegeu l’annex BRÒQUIL i de les bajoques siguin madu- lloc sec i ventilat. Atenció 2). COLIFLOR res. Això és: quan les llavors de X amb els ocells: els agraden En llocs freds, s’excaven a la les bajoques més antigues es molt les llavors de les bras- tardor i es guarden a 0-4ºC i tornen fosques. sicàcies. 80-90% d’HR. Només aguanten guardades d’aquesta manera de 4 a 6 setmanes. • 226 •
  • ANNEXOS Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Dues opcions: A ple sol. Fruits madurs: pell • Rentar i assecar les llavors. endurida (en clavar l’ungla no Eixugar si cal. deixa marca). Es cull i s’em- • Remullar les llavors i laCARBASSA magatzema durant 1 mes per X polpa 3 dies, fins que les augmentar el percentatge de llavors s’enfonsen; alesho- germinació i l’energia germina- res, separar-les i assecar-les tiva. ràpidament. Deixar dos fruits per llavor perCARBASSÓ planta com a màxim. X Com la carbassa. Presenta molt vigor híbrid. Collita: com la carbassa. Han de guardar-se en una Deixar la millor flor immadura bossa de paper en un lloc anar a llavor i eliminar les flors En la reproducció vegetativa, sec i lluny de la llum directa laterals. s’utilitzen els rebrots del sol. Quan el final de lesCARXOFA Els caps florals es tallen quan les que surten de les axil·les X tiges és sec i les flors són flors són completament obertes de les fulles. trencadisses, col·locar les i comencen a mostrar llavors Les llavors les fa l’estiu del flors en un sac o bossa de blanques i plomoses a la seva segon any. lona i donar-li cops amb un base. martell. Tallar les inflorescències quan el Sacsejar els caps florals, Planta bianual (vegeu l’annex 5% de les càpsules tenen llavors desgranar i ventar. No es 2). madures (són de color negre i desgranen soles. Llavors molt sensibles als danys es poden veure a través de les En aigua es poden separar CEBA X X mecànics: evitar fregar-les càpsules platejades). de les pellofes i impureses massa. Deixem que acabin de madurar deixant-les una estona en NO guardar llavor de les cebes sota cobert fins que les trompes remull: la llavor precipita i que floreixen el primer any. s’assequin. les restes suren. Acabar l’assecat en un lloc sec i ventilat. Collir les llavors una mica abans Congelar la llavor, ben seca, 48 CIGRÓ X Triar com les altres llegumi- de la maduresa. hores per eliminar els corcs. noses. • 227 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Collir quan canviï el color de Les llavors es separen la pell. Quan la llavor madura, fàcilment de la polpa. Obrir el fruit es torna tou i les tiges i amb una cullera buidar les al costat del fruit es tornen llavors sobre un bol. Afegir COGOMBRE pàl·lides. La llavor triga quasi un X tanta aigua com llavors. mes a madurar des que el fruit Fermentar 1-3 dies, fins que és comercialment madur. les llavors s’enfonsin. Rentar Quan es para de collir fruits, la per decantació, aclarir i planta deixa de fer-ne més. deixar-les assecar. Millor moment: a l’alba. Forta tendència al desgranament: Planta bianual (vegeu recollir els fruits quan la majoria l’annex 2). estiguin madurs (quan les llavors En climes molt freds (≤12ºC) més antigues es tornen fosques). Assecar les tiges florals en determinades varietats s’han A vegades, si les cols són molt lloc sec i ventilat. Atenció de desenterrar a l’hivern. Es COL compactes, cal fer un tall en for- X amb els ocells: els agraden tallen les arrels a 30 cm. Es ma de creu a la capsa per ajudar molt les llavors de les bras- guarden a l’interior, cobrint-les a que surtin les tiges florals. sicàcies. de sorra i tapant les fulles amb Millor tallar les tiges florals late- paper de diari. Es mantenen rals per afavorir la principal. 1-2 mesos guardades a 0-4ºC i A mesura que les llavors s’as- 80-90% d’HR . sequen, la planta adquireix un color marró-ataronjat. Els brots comestibles apareixen durant el primer any i les gra- nes es formen al segon any. COL DE Collita i neteja semblant a la col En climes molt freds, es pot BRUSSEL·LES de cabdell. X treure la planta de camp i guar- dar-la un màxim de 4-6 setmanes a 0-4ºC i 80-90% d’HR (vegeu l’annex 2). Deixar les llavors en una A ple sol, quan al bufar salta la galleda 24 h perquè surtin llavor. Doblegar la tija i picar per Guiar les plantes durant el cul- ENCIAM X tots els insectes. fer saltar la llavor. Collir en 3-4 tiu per evitar que es dobleguin. Netejar la llavor seca amb passades. tamís o amb ventilador. • 228 •
  • ANNEXOS Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Quan la planta està ben seca i En remull una nit. L’endemàESCAROLA X dura. picar fort sobre un plàstic. Collir a primera hora del matí, Hi ha plantes mascle, plantes quan la planta comença a femella i plantes hermafrodites. assecar-se i les primeres llavors Abans de la floració els mascles comencen a madurar i ja són de fan menys fulles i més petites Si no necessiten assecat ad- color marró, tallar-la i col·locar-la que les femelles. dicional, ja es poden ventar. en fileres sobre galledes, per S’ha de mantenir una proporció Comercialment s’eliminen evitar pèrdues per la desgrana. de 2 plantes femella per cadaESPINAC X les espines de les llavors, Si és possible, millor deixar-la planta mascle. però no és necessari i no madurar a la planta. Recollir les S’espiguen quan el dia té de ajuda a la germinació. llavors espinoses amb guants. 12,5 a 15 hores de llum. La llavor agrada als ocells. Començar des de la base, Les plantes exposades a calor i despullant la tija de fruits i fulles fred alterns o les plantes sem- i deixant que caiguin sobre una brades molt juntes s’espiguen galleda. abans. Es pot assecar directament a la planta, però millor assecar les bajoques verdes però madures. També es pot assecar la planta sen- cera. Collir quan s’asseca la tavella, Trillar-les a mà si és poca just abans que comenci a des- quantitat. granar-se. Si s’ha assecat amb planta Congelar la llavor ben seca 48 FAVA Guardar llavor de les primeres X i tavella es poden posar hores per eliminar els corcs. tavelles: són les de la base i són les bajoques dins d’un sac més grans. i tancar-lo. A continuació, es trepitja o se li donen cops per alliberar la grana. També podem triar la llavor manualment, és més lent però permet comprovar la seva qualitat. • 229 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Si cal més assecat, s’este- nen fins que es trenquin al doblegar-les. Tallar el cap quan estigui ple i Per facilitar la recol·lecció es els pètals hagin caigut. Posar-lo pot fabricar un contenidor cap per avall per assecar-lo, al GIRASOL amb una reixa de filferro de sol, durant una setmana o més. X forats de 2,5 × 2,5 centí- Treure les llavors quan ja no metres a la part superior. estiguin toves ni humides. Aguantar el contenidor entre els genolls i fregar els caps contra la reixa perquè les llavors caiguin dins. El primer any es poden collir fulles sense afectar la producció Es freguen amb la mà i es Planta bianual, resisteix bé el de llavors. passen per un tamís o es fred. JULIVERT Les llavors tenen tendència al X venten. Les umbel·les primàries i secun- desgranament: es cullen les dàries donen llavors millors. umbel·les a mesura que madu- ren i s’assequen. Rentar les llavors amb aigua Es cull una setmana després que freda corrent per eliminar per consum: quan la pell canvia les traces de sucres. Es pot de color o el fruit es desprèn de MELÓ X utilitzar decantació. Presenten molt vigor híbrid. la planta, augmenta l’aroma i la Millor no fermentar: dismi- pell es fa més rugosa. Depreciar nueix la capacitat germina- les llavors dels extrems. tiva. Collir quan s’asseca la tavella, abans que comenci a desgra- nar-se. MONGETA/ Congelar la llavor ben seca 48 Les de mata baixa: collir la X Com la fava. FESOL hores per eliminar els corcs. planta sencera i penjar durant 2 setmanes (fins que al mossegar no deixi marca). • 230 •
  • ANNEXOS Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Eliminar els 10 cm superiors Planta bianual (vegeu quan els brots florals tinguin l’annex 2). 30-40 cm de llarg (es redueix el En zones de climes molt freds, temps de maduració i l’alçada Assecar-les protegint-les de es treu la planta abans de la de la planta). la llum del sol. primera gelada forta, es tallen Tendència a desgranar-se: collir Les bajoques que no s’han les fulles a 5-7 cm de les arrels i NAP quan encara no estiguin del tot X obert es poden fregar entre es guarden 2-4 mesos en sorra, madures (quan les bajoques les mans, o bé obrir amb en un lloc amb temperatura de més antigues, les de la base, es una batuda o sacsejant la 0-4ºC i a 90-95% d’HR. tornin fosques). bossa contenidora. Es creua fàcilment amb el nap Quan la majoria de llavors són farratger, la col xinesa i la mos- madures, la planta agafa un tassa xinesa. color grisós pergamí. Comprovar que l’arrel és del Posar les tiges florals de Planta bianual (vegeu color i la forma adequats abans cap per avall dins d’una l’annex 2). de deixar que s’espigui. bossa de paper, i deixar que Les llavors tenen barbes que Collir les tiges florals a primera s’assequin.PASTANAGA X no cal treure (tot i que es fa hora del matí, quan maduren Fregar els caps plens de en la llavor comercial). les primeres llavors (les de les llavors amb les mans per Necessiten vernalització per umbel·les primàries són de mil- alliberar-les. florir. lor qualitat) i comencen a caure. Passar-ho per un tamís. Tallar la carn i raspar el cor amb un ganivet per alliberar les llavors. Si el fruit és car- nós, triturar el cor i extraure les llavors amb un procés Collir quan el fruit és ben ma- humit. PEBROT dur. Moltes varietats canvien de X X Els pebrots petits poden as- color. secar-se al sol i desgranar-se a mà o trillant. Deixar assecar les llavors protegint-les de la llum del sol. Collir quan els pèsols sonin al Congelar la llavor ben seca 48 PÈSOL X Com la fava. sacsejar-los dins de la tavella. hores per eliminar els corcs. • 231 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Planta bianual. En zones de Collir quan els caps floral són Les llavors cauen fàcilment. clima fred, pot passar l’hivern PORRO X secs. Sacsejar o trillar. a l’hort si se la protegeix amb acotxat. És més difícil treure’n les llavors Es cullen les bajoques, gradual- Es pot completar l’assecat que en d’altres membres de la ment o tallant la tija floral quan de les tiges florals o les família. RAVE X la majoria són seques (quan són bajoques en un lloc sec i En els tipus bianuals, utilitzar fosques). ventilat. el mètode arrel-llavor (vegeu l’annex 2). Planta bianual (vegeu l’annex 2). No produeix flor fins que les arrels no maduren i han passat almenys un mes de temperatu- Podem collir les llavors fent res fredes. diverses passades, a mida que En climes suaus s’utilitza el es van assecant, o collir tota Es poden collir les tiges mètode llavor-llavor, però si hi la inflorescència de cop, quan florals quasi madures per ha dubtes sobre la puresa, és els fruits més antics són secs. acabar-les d’assecar en un millor utilitzar el mètode arrel- REMOLATXA Rebutjarem les puntes de les in- X lloc sec i ventilat. llavor. Es treuen les plantes florescències (perquè les llavors Cal vigilar les tiges florals abans de la primera gelada seran petites i immadures). Les que fàcilment es dobleguen forta. Es tallen les fulles deixant lligarem en manats i les penja- i cauen al terra. uns 5 cm i les arrels deixant uns rem cap per avall damunt una 15 cm. Aguantaran 4-6 mesos a galleda entre 3 i 14 dies. 0-4ºC i 90-95% d’HR, cobertes amb serradures, sorra, fulles, etc. Es replanten a la primavera i es deixen que pugin a flor i facin llavor. • 232 •
  • ANNEXOS Extrac. de la llavor Assecat i neteja Cultiu Collita: moment i mètode de la llavor Observacions Humit Sec Collir una setmana després que si fos per consum. El circell opo- Macerar la polpa i rentar-la sat al peduncle del fruit canvia amb aigua corrent sobre un Millor no fermentar: disminueix SÍNDRIA de verd a marró i s’asseca. El X garbell. Fer-la passar per la capacitat germinativa. fruit moltes vegades també can- un garbell més petit que la via de color a la part inferior (de retingui. blanc-verdós a groc pàl·lid). Extracció en humit (vegeu requadre 14). Assecar les llavors prote- gint-les de la llum solar, Collir uns dies més tard que si La fecundació millora amb TOMÀQUET X per exemple penjades en fos per al consum. l’agitació de la planta. bossetes de malla en un lloc ventilat. Es desaconsellable asse- car-les sobre un paper. Planta bianual però molt resis- Es tallen quan la majoria de les tent al fred. llavors de les umbel·les pri- El material es trilla quan en- Existeix una tendència a que XIRIVIA màries són madures, tenint en X cara és humit de la rosada. les darreres flors de les últimes compte la tendència al desgra- umbel·les siguin estèrils. nament. El suc de la planta pot irritar la pell.HR: humitat relativa.Fonts: Ashworth, 2002; Bueno, 1999; Jeavons, 1982; Kokopelli, 2005; Maroto, 1989; Rodale, 1986; Roselló, 2010; Thor-mannI, 2004. • 233 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES ANNEX 6. QUÈ S’ENTÉN PER AGROECOLOGIAL’agroecologia va més enllà del fet de conrear la Es practica la transformació econòmica; es téterra sense contaminar-la i d’obtenir uns produc- una relació directa de confiança entre les perso-tes alimentaris lliures de tòxics. nes productores i les consumidores finals; es po-Es practiquen diverses tècniques de cultiu agro- tencien els circuits curts en l’espai (de produccióecològic; es recuperen tècniques i pràctiques local) i en el temps (de temporada); es distribuei-tradicionals; s’intercanvien coneixements tècnics, xen els productes localment i al consumidor finalpràctics i pedagògics; es conserven, s’intercanvi- (mercats, servei a domicili, cooperatives de con-en i es recuperen varietats locals d’espècies hor- sum, etc.); es garanteixen uns preus equitatius itícoles; es racionalitza l’ús dels recursos naturals justos per a tothom; es treballa per a la sobirania(aigua, terra, nutrients, energia, etc.); es redueix alimentària; es dóna suport a les economies lo-al màxim la generació de residus i se’n fa una ges- cals responsables, solidàries i crítiques (coope-tió adient; es defuig del monocultiu i es potencia ratives de consum, ecoconsum, centres socialsla biodiversitat; es defuig l’ús, l’alliberament i la alternatius, etc.).contaminació per transgènics. Es practica la transformació cultural; es transme-Es practica la transformació social; s’assegura un ten el coneixement i la praxis agroecològica alssalari digne per a totes les persones que treba- altres; es prenen les decisions de forma directallen la terra per tal de dignificar la vida dels page- i assembleària i es divulguen l’agroecologia i elssos i les pageses i no permetre la seva explotació; seus principis arreu.s’assegura la sostenibilitat econòmica i l’autono-mia de les experiències agroecològiques; es pro-grama i s’organitza la producció conjuntament Font: Pagesos Agroecològics de l’Empordà.amb altres persones productores i/o consumido- http://www.pagesosagroecologics.comres; es teixeix una organització social de coopera-ció, compromís i solidaritat entre tothom. • 234 •
  • ANNEXOS ANNEX 7. REGLES CLAU PER A L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS HIVERNACLESA continuació es reprodueixen íntegrament les • Utilitzar pantalles tèrmiques també en els late-recomanacions per estalviar i fer més eficients rals dels hivernacles.energèticament els hivernacles, que fan l’Insti- • Disposar malles tallavents que permetin el seu ústut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia en el període hivernal i es puguin desmuntar en(IDAE) i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, els períodes càlids per no disminuir la ventilació.a través de la seva publicació Ahorro y eficienciaenergética en invernaderos (Valera et al., 2008). 3. Materials de coberta • Utilitzar materials de coberta amb una trans-1. Característiques constructives missivitat a la radiació solar (300-2.500 nm) su-• Orientació est-oest per maximitzar la captació perior al 80% i una transmissivitat màxima a la d’energia solar. radiació infraroja (2.500-40.000 nm) inferior al• Alçada mínima sota la canal de quatre metres, 50%. per augmentar la inèrcia tèrmica i facilitar la • Blanquejar l’hivernacle en períodes càlids per ventilació. disminuir les necessitats de refrigeració.• Amplada màxima de l’hivernacle de 50 metres, • Utilitzar dobles cobertes en els hivernacles que per millorar la ventilació. disposin de sistemes de calefacció per aigua• Separació mínima entre hivernacles adjacents calenta. de tres metres, per facilitar el flux d’aire per ventilació natural. 4. Ventilació• Canonades de calefacció principals enterrades • Orientació de les finestres zenitals perpendicu- per disminuir la pèrdua de calor fora de l’hiver- lar als vents dominants en el període càlid. nacle. • Disposar d’una superfície de ventilació de, com a mínim, el 30% de la superfície de sòl coberta2. Estanquitat per l’hivernacle.• Assegurar l’hermeticitat de la coberta i el cor- • Porositat de les malles antiinsecte superior al 40% recte tancament de les finestres. per no disminuir en excés la ventilació natural. • 235 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES5. Il·luminació artificial 8. Revisió i manteniment dels equips• Substituir les làmpades incandescents per flu- • Netejar la coberta de l’hivernacle en el període orescents. hivernal per maximitzar la captació d’energia solar.6. Sistemes de suport passius • Reparar els possibles trencaments en la cober-• Fer servir pantalles tèrmiques aluminitzades ta de l’hivernacle per evitar la pèrdua de ca- quan s’utilitzi la calefacció, per tal de reduir lor per infiltració d’aire, i renovar la coberta de les pèrdues de calor per conducció-convecció i l’hivernacle respectant la vida útil del material. per radiació nocturna d’ona llarga. • Realitzar un calibratge i una renovació periòdi-• Compartimentació de l’hivernacle durant els ca dels sensors climàtics. períodes freds per evitar una incorrecta distri- • Programar la revisió i el manteniment dels dife- bució de la calor. rents sistemes de climatització.• Emprar malles d’ombreig en els períodes cà- • Manteniment, neteja i renovació periòdiques lids per tal de reduir l’aportació de calor per de les làmpades i les fonts de llum. radiació solar. • Comprovar regularment l’eficiència dels cre- madors del sistema de calefacció.7. Calefacció• Aïllar bé les calderes, utilitzar cremadors de Font: Valera, 2008. funcionament fraccionat i sistemes de recupe- ració de calor en els fums d’escapament per millorar el rendiment en la generació de calor.• Registrar el consum energètic de la calefacció.• Disminuir al màxim possible les consignes de temperatura i augmentar les d’humitat relativa.• Utilitzar canonades de calefacció al nivell del cultiu per optimitzar la distribució de calor.• Emprar biocombustibles per a les calderes, per exemple biomassa.• Utilitzar sistemes amb dues calderes amb la mei- tat de potència per regular les necessitats de calefacció i maximitzar el seu rendiment tèrmic.• Instal·lar ventiladors de recirculació per millo- rar la distribució de la calor i la uniformitat del clima. • 236 •
  • ANNEXOS ANNEX 8. DIRECTORI D’EMPRESES PROVEÏDORES DE LLAVORS I PLANTERS ECOLÒGICS CERTIFICATSEmpresa 1: Semillas Batlle, S.A.Producció de llavorsCtra. Nacional II, s/n • 25220 Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell)Telèfon: 973 560 000 • Correu electrònic: lleida@semillasbatlle.com • Web: www.semillasbatlle.esCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de les llavors es pot fer sense antelació en els diferents punts de venda del territori català:cooperatives agrícoles, vivers i botigues. No cal realitzar una comanda mínima.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, bleda, carbassó, carbassa, ceba, cogombre, col, col llombarda, escarola, enciam, espinac,fava, mongeta verda, pastanaga, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, síndria, tomàquet de penjar.Empresa 2: Hortiplant Caldes, S.C.P.Producció de plantersCarrer de Vic, 7 • 08140 Caldes de Montbui (Vallès Oriental)Telèfon: 938 650 224 • Mail: hortiplantcaldes@contaclic.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters només es pot fer després d’una comanda prèvia per telèfon.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?A determinar a l’hora de fer la comanda. • 237 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Empresa 3: Associació Les Refardes - GAIADEAProducció de llavorsApartat de Correus, 57 • 08275 Monistrol de Calders (Bages)Telèfon: 937 433 709 • Correu electrònic: lesrefardes@gmail.com; lesrefardescomandes@gmail.comWeb: www.lesrefardes.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de les llavors es pot realitzar per Internet, directament a Les Refardes, en fires i mercats,i en diverses botigues arreu de Catalunya. Es podran rebre llavors per correu postal sempre i quans’hagi fet una comanda prèvia. Les comandes s’han de fer amb antelació excepte per petitesquantitats. No cal realitzar una comanda mínima.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, blat de moro, carbassó, carbassa, cogombre, ceba, col, enciam, fava, fesol, meló, mongeta,moreus, nap, nyora, pastanaga, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa, síndria, tomàquet, xirivia. Empresa 4: Planteles Lloveras, S.L.Producció de plantersCamí Pla de la Torreta, 1 bis • 08392 Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)Telèfon: 937 926 764 • Correu electrònic: lloveras@planteles.com • Web: www.planteles.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La realització de comandes és imprescindible per poder aconseguir els planters. Comanda mínimade 3 safates (de 144 o 264 unitats) per varietat. Els llocs de venda són les empreses PlantelesLloveras i Neoplant & Associados a Vilassar. Empresa amb certificació de qualitat ISO 9001.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, alfàbrega, anet, camamilla, cebollí, cerfull, coriandre, espígol, estèvia, estragó, farigola,julivert, maduixera, majorana, melissa, menta, orenga, pebrot, rúcula, ruda, sàlvia, tomàquet, valeriana. • 238 •
  • ANNEXOSEmpresa 5: Planters Casas, S.L.Producció de plantersApartat de Correus 249 • 08389 Palafolls (Maresme)Telèfon: 937 443 240 • Fax: 937 443 245 • Correu electrònic: info@planterscasas.catWeb: www.planterscasas.catCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra es pot realitzar directament a Planters Casas, S.L. Disposen de planter hortícola ecològicen estoc setmanalment; el mínim és d’una safata. També s’accepten comandes per encàrrec, através de mail o telèfon, i en aquest cas el mínim és de 1.000 plantes.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, api, carbassó, carxofa, ceba, col, coliflor, cogombre, enciam, escarola, espàrrec, fonoll,meló, pebrot, porro, síndria, tomàquet.Empresa 6: Cañellas Arall, C.B. - Mas PastoretProducció de plantersMas pastoret, s/n. Ctra. N-340 • 43830 Torredembarra (Baix Gaià)Telèfon: 977 802 829 • Correu electrònic: info@maspastoret.com • Web: www.maspastoret.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La venda és directa. S’han de realitzar, però, comandes prèvies i mínimes d’una safata (de 100 a 200plantes). A més, el productor té la possibilitat de facilitar la llavor a l’empresa.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, alfàbrega, api, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, col, coliflor, cogombre,enciam, escarola, espinac, fonoll, julivert, meló, mongeta, pebrot, porro, remolatxa, rúcula, síndria,tomàquet. • 239 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Empresa 7: Planters Estorach, S.L.Producció de plantersPartida Soldevila, s/n • 43897 Campredó (Baix Ebre)Telèfon: 977 597 136 • Correu electrònic: comercial@plantersestorach.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters es pot realitzar directament a la finca sempre i quan s’hagi fet una comandaprèvia dels planters. No cal realitzar una comanda mínima. A més, el productor té la possibilitat defacilitar la llavor.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?A determinar a l’hora de fer la comanda. Empresa 8: Fundació Privada Onyar - La SelvaProducció de plantersCarretera de Sant Feliu, km 5 • 17242 Quart (Gironès)Telèfon: 972 469 197 • Correu electrònic: bio@onyarlaselva.org • Web: www.onyarlaselva.orgCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra dels planters es podrà realitzar directament a la finca, i a les parades dels mercatssetmanals a Girona, Cassà de la Selva i Salt. Les comandes s’han de fer amb antelació excepte perpetites quantitats. No hi ha comanda mínima. A més, el productor té la possibilitat de facilitar la llavor.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, alfàbrega, api, bleda, bròquil, carbassó, ceba, cogombre, col, coliflor, enciam, escarola,espinac, fonoll, julivert, pebrot, porro, remolatxa, rúcula, tomàquet, xicoina. • 240 •
  • ANNEXOSEmpresa 9: Rocalba, S.A.Producció de llavorsCarrer de Barcelona, 15, 3r • 17002 Girona (Gironès)Telèfon: 972 208 362 • Mail: rocalba@rocalba.es • Web: www.rocalba.esCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?Les llavors es distribueixen a magatzems agrícoles, cooperatives, botigues, revenedors i agricultorsparticulars.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Alfàbrega, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, ceba, cogombre, col, coriandre, enciam, escarola,espinac, fava, gira-sol, meló, mongeta, nap, pastanaga, pebrot, pèsol, porro, rave, remolatxa,rúcula, síndria, tomàquet.Empresa 10: Madre Tierra, Llavors ecològiquesProducció de llavorsCarrer Ginebrer, 7 (La Coma) • 08233 Vacarisses (Vallès Occidental)Telèfon: 938 359 072 • Correu electrònic: info@semillasmadretierra.com; quicobarranco@eresmas.comWeb: www.semillasmadretierra.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La comanda i la compra de les llavors es realitza a través d’Internet, per mail o per telèfon.L’associació distribueix els seus productes a tota la península. Les comandes s’han de fer ambantelació, excepte per petites quantitats. No cal realitzar una comanda mínima.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, api, bitxo, blat de moro, bleda, borratja, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cebollí,cogombre, col llombarda, col de Brussel·les, col farratgera, escarola, enciam, meló, mongeta verda,nap, pastanaga, pebrot verd, pebrot picant, pèsol, porro, rave, remolatxa, rúcula, síndria, xirivia. • 241 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES Empresa 11: Vivers Les Llacunes - Xavier Alsius DalmauProducció de plantersLes Llacunes, s/n • 17852 Serinyà (Pla de l’Estany)Telèfon: 972 593 084 / 679 049 697 • Mail: lesllacunes@gmail.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?La compra de planters es pot realitzar directament a la finca sempre i quan se n’hagi fet unacomanda prèvia.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Albergínia, api, bleda, bròquil, carbassa, carxofa, carbassó, ceba, cogombre, col, col i rave, colllombarda, coliflor, coriandre, enciam, escalunya, escarola, espàrrec, espinac, fonoll, meló, pebrot,porro, síndria, tomàquet. Empresa 12: El Vergel de las HadasProducció de llavors i planters d’aromàtiquesMasia El Molinot • 08495 Fogars de la Selva (La Selva)Telèfon: 972 178 365 / 636 831 957 • Mail: elvergeldelashadas@yahoo.esCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?Es poden comprar directament a la finca plantes aromàtiques i medicinals. Pel que fa a les llavors iels planters d’hortícoles, s’han d’encarregar amb antelació.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Alfàbrega, alfals, cebollí, estragó, espígol, farigola, gerds, julivert, menta, orenga, romaní, sàlvia,serpoll. • 242 •
  • ANNEXOSEmpresa 13: Riera Villagrasa, S.L.Producció de llavors i planters d’herbes culinàries i d’aromàtiquesRiereta, 1 • 08338 Premià de Dalt (Maresme)Telèfon: 937 522 989 • Fax: 937 515 478 • Mail: admin@rieravillagrasa.comCom i on fer la comanda i la compra de les llavors?Les comandes de llavors i planters es poden fer amb antelació i es lliuren els productes en untermini de 7 a 9 setmanes.Quines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Alfàbrega, camamilla, cap d’ase, cebollí, coriandre, espernallac, espígol, estèvia, estragó, farigola,julivert, marduix, Maria Lluïsa, melissa, menta, orenga, poniol, romaní, rúcula, ruda, sajolida, sàlvia,serpoll, valeriana.Empresa 14: Xavier Safont-TriasProducció de plantersApartat de Correus 115 • 08300 Mataró (Maresme)Telèfon: 937 553 445 • Mail: xevitria@hotmail.comQuines espècies ecològiques s’hi poden trobar?Planter ecològic només a la primavera. • 243 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESLlistat de les varietats hortícoles disponibles a Carbassa33: Butternut (1), cabell d’àngel (2,3), ca-les empreses esmentades32: cahuet (2,3), d’adorn (10), de rostir (10), de fre-Albergínia (Solanum melongena): llarga morada gir (10), de coll llarg (10), esponja (2,3), de cuinar(1), blanca (3,11), negra (2,3,11), llarga negra (5), (10), Peregrino (10), de turbant (10), del bon gustrodona negra (5,6), ovalada llistada (5,6), ovalada (3), petita (3), Musquée de Provence (9).negra sense espines (5), ratllada de Gandia (10),d’Almagro (6), rodona virada (6), Abrivado (6),Gabon (6), llarga (6). Carbassó (Cucurbita pepo): Bellesa Negra (1,9), del país (3), blanc (3,5), verd (5), groc (5), deApi (Apium graveolens): verd (5), Tall Utah (5), Gènova (9), Clarita (6), Cora (6), Geode (6), Mástild’Elne (6), Tango (6). (6), Satélite (6), Tosca (6).Blat de moro (Zea mays): dolç (10), de crispetes Carxofa (Cynara scolymus): ovalada de cor blanc(10), Alpujarra (10), de colors (10), ros (10), blau (5), Lorca (6), Victoria (6).Hopi (10), d’escairar (3) de la Creu (3), de la tiaMaria (3). Ceba (Allium cepa): groga de Parma (1,5), d’Amposta (3,6), de Figueres (3,6), blanca (5),Bleda (Beta vulgaris): de penca blanca (9), verda vermella (5), Valenciana grano (9), Stuttgart (9),de penca ampla 3 (1), groga gallina (6), lila (6), babosa (6), calçot (6), Dulce Fuentes (6), tardanaOrange Drim (6), Red Drim (6), verda (6). valenciana (6).Bròquil (Brassica oleracea): de Gènova (9), Cogombre (Cucumis sativus): Marketmore 70Belstar (6), llucat (6), Magnifico (6), Marathon (1,9), India (10), país (2,3), llimona (3), de Camós(6), morat (6), romà tardà (6), Trevi (6), Veronica (Pla de l’Estany) (3), curt (5), mig llarg (5), BellpuigRomesco (6), verd (6), Vitaverde (6). (6), Touareg (6). Col (Brassica oleracea): cor de bou (1), farratgera (10), de Brussel·les (10), llombarda cap negre (2,1), mercat de Copenhaguen (9), Milán Virtuts32 Els números entre parèntesis es refereixen a les empreses llistades. Per 33 Per raons culturals, a Catalunya habitualment s’anomena “carbassa” a diferentsexemple, el número 1 vol dir que la varietat en qüestió es pot trobar a l’empresa 1 espècies: Cucurbita pepo, Cucurbita moschata, Lagenaria siceraria i Cucurbita(és a dir, “Semillas Batlle”). ficifolia. • 244 •
  • ANNEXOS2 (9), llisa (5,6), arrissada (5), setsetmanera (5), Espinac (Spinacea oleracea): gegant d’hivernbrotó (6), Buscaro (6), Capricorn (6), Caraflex (6), (1,9), renegada (6).Drago (6), d’estiu (6), del fadrí (6), famosa (6),gravada (6), Integro (6), Melisa (6), Nautic (6), de Farigola (Thymus citriodorus): de llimona (13),paperina (6), Pascua (6), pota de bou (6). m. blanca (13), compacta (13).Coliflor (Brassica oleracea): Belot (6), Caprio (6), Farigola (Thymus vulgaris): eucaliptus (13).Chester (6), Meridien (6), Nautilius (6), Optimist(6), Sky Walker (6). Fava (Vicia faba): Superaguadulce (1,9), Reina Mora (2,3), Mutxamel (10), del país (3), del paísEnciam (Lactuca sativa): quatre estacions (1), tardana (3).meravella d’estiu (1,5), romana llarga rossa (1),romana (10), arrissada (10), escarxofet (3), dels tres Fonoll (Foeniculum vulgare): Orion (6).ulls (3,6), del Prat (3), varietats de primavera o detardor (3), llengua de bou (3), carxofet (3,6), del Julivert (Petroselinum crispum): Krausa (6).sucre (3), morella (3), de fulla de roure (2,8), de fullade roure verda (5), de fulla de roure vermella (5), Meló (Cucumis melo): malagueny (10), pell deLollo Bionda (5), Iceberg (5), miniromà (5), vermell granota (2,5,6,9), pinyonet (3), roget (5), tendral(5), escaroler (5), llarg o romà (5,8), Trocadero (8), (5,6), Gàl·lia (5), Cantalup (5), groc (6).meravella (8), Archimedes (6), Batàvia Joconda(6), Batàvia Magenta (6), Batàvia Storina (6), cua Mongeta (Phaseolus vulgaris): Buenos Airesd’oreneta (6), francès d’estiu (6), francès d’hivern vermella (1), Helda (1,9), Slendenderette (1,9), del(6), Iceberg Diamantines (6), Kitare (6), Lollo ganxet (10), de mata baixa (10), verda enramadaAleppo (6), Lollo Cavernet (6), meravella d’hivern (10), del cuc (3), groga (3), perona del Pep (3),(6), meravella Pastoret (6), Murai (6), negre de Reus llaminera (3), del ganxet de mata alta (3), de(6), negre de Vila (6), orella de mula (6), Paradai metro (3), Borlotto llengua de foc (3), Emerite (6),(6), Radicho Leonardo (6), romà d’estiu (6), romà Kilye (6), Núria (6).d’hivern (6), Villena (6). Nap (Brassica rapa var. rapifera): negre deEscarola (Cichorium endivia): cabell d’àngel muntanya (3), martell (9).(1,5,6), arrissada (1,5), de fulla ampla (1,5), arrissadaPancalieri (9), Dolly (6), Milady (6), Monaco (6). Pastanaga (Daucus carota): Nantesa 5 (1,9). • 245 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESPèsol (Pisum sativum): d’enramada Rondo (1,9), Salvia (Salvia officinalis): tricolor (13), gris (13),nan (10), tirabec (2,3), verd d’enramada (10). icterina (13), púrpura (13).Pebrot (Capsicum sp.): llarg de Reus (1), picant Síndria (Citrullus vulgaris): Crimson Sweet(2,5), vermell morro de bou (10), verd de fregir (1,6,9), ratllada (3,5), del país (3), negra (5), Huelva(10), banya (3), rodó (3,6), quatre morros (3), blanc (6), Sugar Baby (6).de Berga (o bitxo de Girona) (3,5), quatre cantosde Ciutadella (3), xoricer (3), de la república (3), Tomàquet (Lycopersicon esculentum): groc (10),peronet (3), campaneta (3), rectangular vermell carbó (10), zebra (10), cirera (10), Delicius (10),(5), quadrat taronja (5), quadrat vermell (5), del de pera (10), nan (10), llum (10), mallorquí (10),Padrón (5,6), del piquillo (5,6), quadrato d’Asti (9), Marmande RAF (1,2), meravella (10), muntanyesvermell (8), verd italià (8), de fregir de Tarragona (10), Montserrat (2,5,8,6), pell Bella Doncella(6), tres caires (6), Arousa (6), Lamuyo Sonar (6), (10), piquillo (10), tres cants (2,1), esquenaverdLipari (6), Lloret (6), nyora (6), romesco (6), Tenor (3), Tírvia (3), llarg (3), pometa (3), francès (3),(6). rosa ple (3), tardà de Riells (3), rosa de l’etern (3), Saint Michelle (3), Pico Luce (3), AretxabaletakoPorro (Allium ampeloprasum): gruix Carentan 3 Mozkorra (3), petit de mata baixa (3), cirera(1,9), porradell o porro bord (5), estàndard (5), negra (3), ampolla (3), bombeta groc (3), rosa deLancia (6). Girona (3), de la pera (3), de dos cociols o duess mamelles (3), verd (3), albercoc (3), negre deRave (Raphanus sativus var. radiculata i var. Rússia (3), Totem (4), Red Robin (4), Cicerol (5),longipinnatus): redundo vermell Saxa (1), de branca (5), recol·lecció per verd (5), Ace 55mallorquí (3), Saxa 2 (9). VF (9), Red Cherry (9,6), San Marzano (9), Amanir (8), cor de bou (8), Anairis (6), Bodar (6), BorsalinaRemolatxa (Beta vulgaris ssp. esculenta): (6), Caramba (6), Cauralina (6), Corazón (6), deDetroit 2 (1), Detroit (9), vermella (10), Boro (6). la Creu (6), Durinta (6), Fioline (6), Myriade (6), Palosanto (6), Picotta (6), Poma (6), Razimo (6),Romaní (Rosmarinus officinalis): varietat culinària Salper (6).(13), varietat per a oli essencial (13). Tomàquet de penjar (Lycopersicon esculentum):Rúcula (Eruca sativa): cultivada (9). de penjar mallorquí (1), xatu (3), bombeta (3), mala cara (3), Son Gil (3). • 246 •
  • XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX BIBLIOGRAFIA• 247 •
  • BIBLIOGRAFIAAbad, M.; Noguera, P.; Noguera, V. (1999). “Turbas para semi- cooperativa agroecológica. Disponible a: http://ourpro- lleros”. A: II Jornadas sobre semillas y semilleros hortíco- ject.org/moin/MANUAL_AUTOPRODUCCI%C3%93N_ las. Sevilla: Consejería de Agricultura y Pesca de la Junta SEMILLA_Y_PLANTEL de Andalucía. Besnier, F. (1989). Semillas: biología y tecnología. Madrid:Almenkinders, C.; Louwaars, N. (1999). Farmers’ seed pro- Ediciones Mundi-Prensa. duction. New approaches and practices. Londres: Inter- mediate Technology Publications.. Binimelis, R. (2010). Circuits curts de comercialització per a aliments ecològics. Manresa: Centre de CapacitacióAltieri, M.A. (2001). Agroecología: principios y estrategias Agrària de Manresa. Generalitat de Catalunya. para diseñar sistemas agrarios sustentables. Disponible a: http://infoagro.net/archivos_Infoagro/Infotec/biblioteca/ Bovey, R. [et al.] (1977). La defensa de las plantas cultivadas. AgroecAltieri.pdf Barcelona: Ediciones Omega.Ansorena, J. (1994). Sustratos: propiedades y caracteriza- Bravo, E.; (2007). “Bioprospección Biopiratería. Estrate- ción. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa. gias de Bioprospección”. Semillas [Quito, Equador], núm. 9. Disponible a: http://www.semillas.org.co/sitio.Arús, P. (2007). Millora genètica de plantes assistida amb shtml?apc=a1c1--&x=20154744 marcadors. Cabrils: Centre de Recerca en Agrogenòmi- ca. CSIC-IRTA-UAB. Bubel, N. (1988). The new seed-starters handboock. Pensil- vània: Rodale press, Inc.Ashworth, S. (2002). Seed to seed. Seed saving and growing techniques for vegetable gardeners. Decorah: Bueno, M. (1999). El huerto familiar ecológico. La gran guía Seed Savers Exchange. del cultivo natural. Barcelona: Integral.Bajo el Asfalto está la Huerta (BAH!) (2007). Manual meto- Bueno, M. (2009). Manual práctico del huerto ecológico. Es- dológico de autoproducción de semilla y plantel para tella: La Fertilidad de la Tierra. • 249 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESCamí, B.; Missió, J.C. (2011). “Virosis transmeses per llavor en Deppe, C. (2000). Breed your own vegetable varieties. White el tomàquet”. Agrocultura [Manresa], núm. 46. River Junction: Chelsea Green Publishing.Casañas, F. (2006). “Varietats tradicionals, obtenció de cul- Domínguez, A. (2004). Sustratos en viverismo ecológico. Dis- tivars amb característiques organolèptiques superiors ponible a: http://www.criecv.org/es/ae/comosehace_ae/ i agricultura en espais periurbans catalans”. A: Primer substratos.pdf Congrés sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Barcelona: Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Esquina-Alcázar, J. (2005). “Protecting crop genetic diversity Universitat Politècnica de Catalunya. for food security: political, ethical and technical challen- ges”. Nature, núm. 6Casas Griera, E. (2004). “La legislación sobre semillas y la agricultura ecológica, ‘ni transgénicos, ni multinaciona- FAO (1996). Global plan of action for the conservation and les, variedades locales!’”. A: Actas VI Jornadas Técnicas sustainable utilisation of plant genetic resources for food de la SEAE, Sangonera La Verde. Murcia: Consejería de and agriculture. Leipzig: FAO. Agricultura y Agua. FAO (1996). Informe sobre el estado de los recursos fitoge-Coleman, E. (1995). The new organic grower. Vermont: Chel- néticos en el mundo. Roma: Dirección de Producción y sea Green Publishing. Sanidad Vegetal. FAO.Colley, M.; Navazio J.; DiPietro, L. (2010). A seed saving FAO (1999). Agricultural Biodiversity, Multifunctional Cha- guide. Port Townsend: Organic Seed Alliance. racter of Agriculture and Land Conference, Background Paper 1. Maastricht: FAO.Commission on Genetic Resources for Food and Agriculture (1996). (Primer) Report on the State of the World’s Plant FAO (2004). Building on gender, agrobiodiversity and local Genetic Resources for Food and Agriculture. Roma: knowledge. Roma: FAO. FAO. FAO (2004). What is Agrobiodiversity?. Disponible a:Cuadrado, I.Mª.; García, Mª.C.; Fernández, Mª.M. (2005). http://www.fao.org/docrep/007/y5609e/y5609e01. Dirección técnica de semilleros hortícolas. Curso de es- htm#TopOfPage pecialización. Almeria: Fundación para la Investigación Agraria en la Provincia de Almería. Fernández, A. (1977). “Semilleros”. A: Diez temas sobre huerta. Madrid: Ministerio de Agricultura. • 250 •
  • BIBLIOGRAFIAGostinar, J.; Yuste, Mª.P. (1997). Biblioteca de agricultura. talunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Horticultura. Cultivo en invernadero. Barcelona: Idea Alimentació i Medi Natural. Institut de Recerca i Tecno- Books. logia Agroalimentàries.Goust, J. (2010). El placer de obtener tus propias semillas. Maynou, M. (coord.) (2006). Llibre blanc de la producció Estella: La Fertilidad de la Tierra. agroalimentària ecològica de Catalunya. Barcelona: Ge- neralitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ra-GRAIN (1997). “Biodiverse farming produces more”. Seed- maderia i Pesca. ling, núm. 14. Disponible a: http://www.grain.org/es/ article/entries/260-biodiverse-farming-produces-more Metcalf & Eddy, Inc. (1995). Ingeniería de aguas residuales: tratamiento, vertido y reutilización. Madrid: McGraw-Greer, L. (2005). Plug and transplant production for organic Hill. systems. Butte: ATTRA: National Sustainable Agriculture Information Service. Disponible a: https://attra.ncat.org/ Miranda, M. (2000). “Recolecció i neteja de llavors”. Agro- attra-pub/summaries/summary.php?pub=55 cultura [Manresa], núm. 4. Disponible a: http://www.es- porus.org/inici/comunicacio/16.php?id_pagina=34Izquierdo, J.; Granados, S.; Cornejo, A. (2011). Manual técni- co: producción artesanal de semillas de hortalizas para Montón, C. (1999). “Sanidad de las semillas y el plantel. la huerta familiar. Santiago de Chile: FAO. Disponible a: Prevención y tratamientos no químicos”. A: Simon, M. http://www.rlc.fao.org/uploads/media/publication.pdf [comp.] Ponencias del curso de la Escola Agrària de Manresa: Semillas y plantel en agricultura ecológica.Jarosz, L. (2008). “The city in the country: Growing alter- Manresa: Amics de l’Escola Agrària de Manresa. native food networks in Metropolitan areas”. Journal of Rural Studies, núm. 24. Nuez, F.; Ruiz, F. (1999). Encuentro internacional sobre con- servación y utilización de recursos fitogenéticos. Valèn-Longar, J.E. (2004). Procesamiento de semillas. Maturín: cia: Universitat Politècnica de València. Universidad de Oriente. Núcleo de Monagas. Perdomo Molina, A.C.; Reyes Hernández, C. (2010). “Los culti-Marfà, O.; Luján, L.; Cáceres, R. (2011). Aprofitament de vares locales y la investigación en agricultura ecológica, subproductes agrícoles i forestals per a la producció de una realidad distinta al discurso”. A: IXè Congrés de la substrats compatibles amb la producció agrícola ecolò- Sociedad Española de Agricultura Ecológica. Lleida: So- gica. (Fitxa Tècnica; 65). Barcelona: Generalitat de Ca- ciedad Española de Agricultura Ecológica. • 251 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLESPerdomo, A.C.; Roselló, J. (2010). Producir semillas en agri- Roselló, J. (1998). “Producción de semillas de plantas hor- cultura ecológica. Catarroja: Sociedad Española de Agri- tícolas”. A: Simon, M. [comp.] Ponencias del curso de la cultura Ecológica. Escola Agrària de Manresa: Semillas y plantel en agricul- tura ecológica. Manresa: Amics de l’Escola Agrària dePerspectiva mundial sobre diversidad biológica 2. (2006). Manresa. Montreal: Secretaría del Convenio sobre la Diversidad Biológica. Roselló, J. (2010). Principis de la producció de llavors eco- lògiques. Carcaixent: Institut Valencià d’InvestigacionsPicazos, J., Parra, A. (2002). “Comercialización de produc- Agràries. Estació Experimental Agrària de Carcaixent. tos biológicos”. A: SEAE [coord.] Manual de agricultura y ganadería ecológica. Madrid: Eumedia. Roselló, J. [et al.] (2000). “Tipificación y conservación de di- versas variedades locales en horticultura ecológica va-Plans, F.; Torras, X.; Vinyals, N. (2011). Manual i protocols lenciana”. A: IV Congreso de la Sociedad Española de de gestió d’Esporus. Manresa: L’Era, Espai de Recur- Agricultura Ecológica: Armonía entre ecología y medio sos Agroecològics. Disponible a: www.esporus.org/ ambiente. Córdoba: Sociedad Española de Agricultura bdgermen/eines/index.html Ecológica.Raymond, G.A.T. (1989). Producción de semillas de plantas Roselló, J.; Soriano, J.J. (2010). Com i per què obtindre les hortícolas. Madrid: Ediciones Mundi-Prensa. teues pròpies llavors. València: Edicamp.Red Andaluza de Semillas (2005). Estudio de disponibilidad y Sánchez, E. (1999). “Bases y aplicación de la selección y me- demanda de semillas y material de reproducción vege- jora genéticas”. A: Simon, M. [comp.] Ponencias del cur- tativa para la agricultura ecològica. Disponible a: http:// so de la Escola Agrària de Manresa: Semillas y plantel en www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/portal/areas- agricultura ecológica. Manresa: Amics de l’Escola Agrà- tematicas/produccion-ecologica/produccion/agricultura- ria de Manresa. ecologica/estudios-de-agricultura-ecologica.html Sauca, E; Urabayen, D. (2005). Viveros. Manejo del viveroRiechmann, J. (2004). Transgénicos: el haz y el envés. Una en agricultura ecológica. Producción de plántula hortí- perspectiva crítica. Madrid: Catarata. cola. (Monográficos Ekonekazaritza; 8). Navarra: Bio Lur Navarra: Biharko Lurraren Elkartea (B.L.E.) Ekonekaza-Robin, M.M. (2008). El mundo según Monsanto. Madrid: Pe- ritza. Disponible a: http://www.eneek.org/descargas/ nínsula. dteknikoak/VIVEROS.pdf • 252 •
  • BIBLIOGRAFIASingn, P. (1999). Vegetable seed production principles. Nova Delhi: Kalyani Publishers.Soriano, J.J. (2001). Los recursos fitogenéticos en la agricul- tura ecológica. Sevilla: Comité Andaluz de Agricultura Ecológica.Thrupp, L.A. (1997). Linking biodiversity and agriculture: cha- llenges and opportunities for sustainable food security. Whashington: World Resources Institute.Valera, D.L.; Molina, F.D.; Álvarez, A.J. (2008). Ahorro y efi- ciencia energética en invernaderos. Madrid: Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE).Valls, E. (2006). “El mercat local i els circuits curts de co- mercialització”. A: Ponències del Llibre blanc de la pro- ducció agroalimentària ecològica de Catalunya. [No publicat] Disponible a: http://www.ecoconsum.org/ documentacio/materials/mercatslocalsicircuitscurts.pdfVan Tine, M; Verlinden, S.; McConnel, T. (2003). Growing organic vegetable transplants. Morgantown: Extension Service of West Virginia University.Vinyals, N. (2009). “Gestió tècnica i econòmica”. A: Curs bà- sic de producció agrària ecològica. Barcelona: Generali- tat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimenta- ció i Acció Rural.Wyss, E. [et al.] (2001). Plant breeding techniques. Berlin: Forschungsinstitut für biologischen Landbau (FiBL). • 253 •
  • MANUAL DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA DE LLAVORS I PLANTER DHORTÍCOLES • 254 •
  • Manual de producció ecològica de llavors i planter d’hortícoles Manual de producció ecològica de llavors i planter d’hortícolesAquest projecte està subvencionat pel programade Projectes Innovadors d’acord amb l’ordreTRE/293/2010 i està patrocinat pelServei d’Ocupació de Catalunya icofinançat pel Fons Social Europeu.