Your SlideShare is downloading. ×
0
Guia pràcticad’horticulturaecològicaQUADERNSDE L’ESCOLASOSTENIBLEAgenda 21 Escolar
L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Ur...
Introducciód’emprar un pati encimentat, a conviure amb unenjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment aconrear un ho...
Presentació Introducció1 Introducció a l’horticultura ecològicaQuè és l’horticultura ecològicaPrincipis bàsics per al func...
INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur-bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependranles...
1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA101. INTRODUCCIÓ AL’AGRICULTURA ECOLÒGICAQuè és l’horticultura ecol...
111. Introducció a l’horticultura ecològicaLa terra És un medi amb organismes i microor-ganismesRespectar la seva estructu...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA12
131. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA14- 250-300 mm a les zones més eixutes- 700-800 mm a les zones més ...
15 Actuacions de millora: com preparar l’entorni delimitar l’espai• L’entorn verdCal que el nostre hort sigui un espai ple...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA16recomanable: és neta i dóna un aspecte moltnatural. Està formada ...
17Com construir i utilitzar un clinòmetre En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle ones representi un transportador d...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA18- Dins de cada parada es marcaran dues feixes decultiu (franja de...
191. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris pertreballar l’hort
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA203. EINES I ESTRIS PERTREBALLAR L’HORT. FUNCIONSI CARACTERÍSTIQUES...
21EstrisTamís: per garbellar terres i treure’n les parts mésgrolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quansembre...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA22
231. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA244. LA TERRALa terra a la natura: elfuncionament del sòl en unecos...
25M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994)La terra al nostre hort Com podem saber com és? Què li fa ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA26la terra és argilosa, amb tendència a compactar-sei amb molt poca...
27les plantes tinguin períodes de creixement extraor-dinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix enuna major debili...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA28 Característiques i aplicació dels diferentsmaterials destinats a...
29L’adob verdEs tracta de portar a terme un cultiu que no té unafinalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Pera aq...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA30
311. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA325. FEM COMPOSTPer a què fer compost?Les restes orgàniques produïd...
33 Temperatura adequadaLa mateixa activitat microbiana genera calor acausa dels processos d’obtenció d’energia delsmicroor...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA34Materials compostablesÚs recomanatObservacionsAl compostadorescol...
35compostador, cal passar-lo per un tamís de foratgros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyosesque, com que són més d...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA36terra de bosc que podem aconseguir nosaltresmateixos. Només serà ...
37• Agafarem de referència el curs escolar: co-mençarem el procés a l’inici i seguirem unritme d’ompliment de 2-3 cops per...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA38Paviment terrassa o patiTAPAAiguaCOMPOSTADOR SOBRE PAVIMENTMateri...
391. Introducció a l’horticultura ecològica6. Les plantes
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA406. LES PLANTESLes plantes de l’horti el seu entornTal com hem ana...
41• Necessiten sòls tous per poder desenvolupar elsseus òrgans subterranis; per tant, és indispensableuna terra ben aireja...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA42cial: la maduixera, planta perenne que es repro-dueix per estolon...
43prolonga en gran part del limbe. En el segon any,emet la tija floral, amb flors blanques o morades.La floració en l’api ...
L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA44d’altres de més petits amb un receptacle gruixut icarnós que, jun...
45Romaní (Rosmarinus officinalis)	Arbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’al-çada, de fulles perennes, dures, linears ...
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Guia hort escolar
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Guia hort escolar

1,513

Published on

Guia hort escolar

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,513
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Guia hort escolar"

  1. 1. Guia pràcticad’horticulturaecològicaQUADERNSDE L’ESCOLASOSTENIBLEAgenda 21 Escolar
  2. 2. L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
  3. 3. L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.Direcció de programes ambientals.Idea i textos: Joan Solé i Hilda WeissmannEquip de treball de l’Agenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann,Joan Solé, Alba Castelltort, Mireia Abril i Rocío Amparo.Disseny i maquetació: Faino Comunicació S.L.Il·lustracions interiors: Jordi Enériz i ParedesFotografies: Parvulari Sant Marc de Sarrià, EB Sol Solet, CEIP AntoniBrusi, CEIP Eulàlia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall d’Hebron,IES Montjuïc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i l’Oriol,CEIP Baldiri Reixach.Impressió: Imatge i Producció EditorialDipòsit Legal: B. 38.066-2006ISBN: 84-7609-497-3Imprès en paper ecològic
  4. 4. Introducciód’emprar un pati encimentat, a conviure amb unenjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment aconrear un hort que ens alimenta.El quadern que us presentem intenta respondre ala demanda creixent i a les consultes de professorsi professores que volen iniciar o estan realitzant unhort a les seves escoles.La singularitat d’aquesta guia, però, prové del fet queamplia la perspectiva integrant les feines pròpiesd’un hort amb els aprenentatges que se’n podenderivar a l’aula i als laboratoris.Ens agradaria que aquesta guia fos una aportació aun procés que possibiliti que la relació entre els nensi nenes de Barcelona i el seu entorn més immediats’enriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar.De ben segur que l’experiència personal i directa decontacte amb la terra i els seus fruits, realitzada amés de forma compartida, es convertirà en estimaciópel nostre entorn.Imma MayolTercera Tinenta d’Alcalde Montserrat Ballarín Regidora d’EducacióPRESENTACIÓ Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, unlloc central de l’escola. Un espai per a la relació,l’espontaneïtat, el joc, l’esplai físic, i el contacte ambl’aire lliure i amb un entorn més natural.És un fet conegut que les parts enjardinades delscentres escolars, en molts casos, s’havien anat enci-mentant i reduint. Els darrers anys, però, s’està veientla recuperació d’aquests entorns que es van fentmés amigables, més suggerents i potents promotorsd’aprenentatges.En el marc de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, noisi noies de més de 150 centres educatius, animats iorientats pels seus professors i professores, partici-pen en la diagnosi de la situació dels patis i jardins.Expressen i justifiquen la necessitat d’un nou disseny,el porten a la pràctica, instal·len i gestionen horts... i van aprenent a ser més respectuosos, solidaris itolerants.De ben segur que ser co-protagonistes de la trans-formació d’un espai de la seva escola els ajudarà asentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podriadir que hi ha un procés ben significatiu que va des
  5. 5. Presentació Introducció1 Introducció a l’horticultura ecològicaQuè és l’horticultura ecològicaPrincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic2  On i com instal·lar l’hortQuè hem de saber i fer per adequar el nostre espaiPassos que cal seguir per escollir l’espai més adequatActuacions de millora:com preparar l’entorn i delimitar l’espaiDisseny de l’espai: delimitació de les parcel·les de cultiu i de leszones de pas 3  Eines i estris per treballar l’hort. Funcions icaracterístiques 4  La terraLa terra a la natura:el funcionament del sòl en un ecosistemaLa terra al nostre hortLa fertilització orgànica.Productes fertilitzants ecològicsL’encoixinament (mulching)L’adob verd5 Fem compostPer a què fer compost?El compostatgeCom preparar i omplir el compostador 6 Les plantesLes plantes de l’hort i el seu entorn Principals grups de plantes hortícolesLa reproducció sexual:sembra i germinacióLa reproducció o multiplicació vegetativa 7  Organització de la plantacióCalendari de sembra,trasplantament i recol·leccióTaula de compatibilitat entre espèciesSistemes d’associació i rotació de cultiusQuadre de requeriment de llumPassos que cal seguir per programar la plantacióCom plantarConsideracions específiques per cada tipus de cultiuManteniment:el reg 8 La salut de l’hortPrevenció i tractament de malalties i plagues:consideracions prèviesAccions per prevenir i garantir el bon estat de salut dees nostres plantesAnimals col·laboradorsPlantes amb acció protectoraTrastorns,plagues i malaltiesTractaments fitosanitaris biològics 9 Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriSelecció i reconeixement de l’espai de l’hort a l’aula i al laboratoriPreparació del sòlSembra i plantacióCreixement i desenvolupament del cultiuCollita i elaboració de productes 10 Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès11 AnnexosCONTINGUTS
  6. 6. INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur-bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependranles activitats i l’organització que es planifiquin.D’una banda, l’hort pot ser concebut com unaextensió de l’aprenentatge del coneixement delmedi natural. Hem de tenir en compte que un hortés un ecosistema en què és possible aprendre granpart dels continguts de les ciències naturals. És unpetit espai on els alumnes poden observar i explo-rar les característiques dels diversos elements queen formen part d’aquest ecosistema, experimentar,provocar canvis, registrar les seves conseqüències iinferir les interaccions entre els elements, els fenò-mens físics i els éssers vius (plantes i animals), aixícom els possibles impactes de l’activitat humana. Amés, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitatsal laboratori i comparar els resultats amb l’observaciódel que passa efectivament durant el cicle naturaldel sistema.També és un eix organitzador, ja que permet estu-diar i integrar sistemàticament cicles, processos, ladinàmica dels fenòmens naturals i les relacions quesuposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, espot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de conei-xement com les ciències socials, les matemàtiques,els llenguatges verbal o plàstic...L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar-sepreguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possi-bilita el tractament de problemes reals que s’origi-nen, desenvolupen i reformulen de manera natural,i també la vivència d’experiències que poden sercompartides i analitzades.Així mateix, és un context en el qual els alumnespoden gaudir del contacte amb la natura i aprendrea tenir-ne cura. És destacable l’interès i curiositat quedesperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats moltdiverses, el fet de participar en les diferents tasquesque al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort esco-lar. És habitual que es tracti de nois i noies que nomantenen un contacte gaire freqüent amb entornsnaturals i solen connectar-se afectivament amb el fetd’ajudar a néixer i desenvolupar elements vius.L’hort escolar és també una estratègia per incorpo-rar dins d’una proposta d’educació ambiental. Ésun projecte que permet adonar-se de la necessitatd’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiquesen la intervenció humana sobre els sistemes naturals,i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos.A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentarisi motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses,que adquireixen un sabor excepcional quan els ma-teixos alumnes són els responsables de la seva planta-ció, creixement, collita i transformació a la cuina.Tanmateix, com en tot projecte d’educació ambien-tal, cal tenir ben present que tant o més importantque el producte resultant és el procés d’intercanvi id’aprenentatge que ens permet enriquir la culturade sostenibilitat de l’escola. És cabdal que no se’nsen vagin tots els esforços en la realització concretade l’hort, sinó que sapiguem aprofitar les oportuni-tats educatives que ens brinda, donant-nos tempsper reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu-par competències per a l’acció. Que no ens passi queestem tan ocupats a fer l’hort que no tenim tempsde millorar l’escola.En aquest quadern, els professors trobaran una guiacompleta per realitzar un hort escolar i suggerimentsper integrar cadascuna de les seves fases a la pro-gramació d’aula.
  7. 7. 1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica
  8. 8. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA101. INTRODUCCIÓ AL’AGRICULTURA ECOLÒGICAQuè és l’horticultura ecològica• És una pràctica agrícola que no preveu l’ús de pro-ductes químics de síntesi, com per exemple els ferti-litzants químics, els pesticides i les fitohormones.1L’horticultura ecològica es basa a...• aportar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una ferti-lització orgànica per nodrir el sòl, respectant la sevaestructura i fomentant els processos de transforma-ció natural• respectar els cicles naturals i els ritmes de creixe-ment de les plantes adaptades a les condicionsclimàtiques i microclimàtiques de la zona• aplicar sistemes d’associacions i rotacions de cultiusper afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofita-ment dels recursos nutritius i de l’espai• instal·lar un entorn verd, com tanques i barreresvegetals• afavorir les interrelacions entre els diferents elements–vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hortPer aconseguir…• mantenir una productivitat continuada del sòl (laterra no s’esgota)• nodrir de manera constant i equilibrada les plantes• no deteriorar l’entorn ni introduir substànciesnocives per als vegetals, que podrien passar a lespersones• protegir la salut de les persones• afavorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en elscultius, en les plantes acompanyants (protectores iútils) i en la faunaElement Característiques i necessitats Objectiu MitjansLa terra És un medi amb organismes i microor-ganismesRespectar la seva estructura encapes (horitzons)Treballar-la amb eines quel’airegin (forquilla o escarificador)sense voltejar-la ni trepitjar-laNecessita aigua,aire i aportacions orgà-niques per poder realitzar els processosvitals de transformació de la matèriaorgànicaMantenir i potenciar la vida a laterra amb els organismes i micro-organismes propis del sòlFer una fertilització orgànica,afavorir-ne l’aireig (terra flonja) icobrir les necessitats d’aigua ambreg manual o localitzatNecessita protecció a causa dels canvisde temperatura,de la radiació solarintensa,de l’acció del vent i de l’aigua(per evitar-ne l’erosió)Mantenir la terra coberta,sobre-tot quan no hi ha cultiuCobrir-la amb restes orgàniquesseques o fresques segons elscasosCal que aporti els nutrients (sals mine-rals) que necessiten les plantes d’unamanera continuada,equilibrada i enquantitat suficientMantenir la fertilitat de la terra:aportem materials orgànicsperquè siguin transformatspels organismes i esdevinguinnutrients per a les plantesGarantir una aportació anual defertilitzant orgànic:compost oaltres adobs orgànics1Anomenem:• fertilitzants químics els compostos que serveixen de nutrientsa les plantes• pesticides els productes que s’utilitzen per combatre les pla-gues i malalties de les plantes• fitohormones les substàncies que acceleren processos com lafloració, el creixement, l’arrelament o la caiguda de les fullesPrincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic
  9. 9. 111. Introducció a l’horticultura ecològicaLa terra És un medi amb organismes i microor-ganismesRespectar la seva estructura encapes (horitzons)Treballar-la amb eines quel’airegin (forquilla o escarificador)sense voltejar-la ni trepitjar-laNecessita aigua,aire i aportacions orgà-niques per poder realitzar els processosvitals de transformació de la matèriaorgànicaMantenir i potenciar la vida a laterra amb els organismes i micro-organismes propis del sòlFer una fertilització orgànica,afavorir-ne l’aireig (terra flonja) icobrir les necessitats d’aigua ambreg manual o localitzatNecessita protecció a causa dels canvisde temperatura,de la radiació solarintensa,de l’acció del vent i de l’aigua(per evitar-ne l’erosió)Mantenir la terra coberta,sobre-tot quan no hi ha cultiuCobrir-la amb restes orgàniquesseques o fresques segons elscasosCal que aporti els nutrients (sals mine-rals) que necessiten les plantes d’unamanera continuada,equilibrada i enquantitat suficientMantenir la fertilitat de la terra:aportem materials orgànicsperquè siguin transformatspels organismes i esdevinguinnutrients per a les plantesGarantir una aportació anual defertilitzant orgànic:compost oaltres adobs orgànicsLes Plantes Les plantes han de créixer seguint elsritmes naturals Respectar el ritme natural deles plantes utilitzant les ques’adapten al clima de la zona imicroclima de l’espai (atenent lallum i la temperatura)Seguir un calendari de cultiuadaptat a les condicions climàti-ques de la zona i microclimàti-ques de l’espaiLes plantes destinades a la pro-ducció es combinen amb d’altresd’acompanyants,protectores i útils,perelaborar tractaments fitosanitaris o coma adob verd –plantes que serviran perfertilitzar la terraAfavorir un funcionament mésecològic de l’hort i assegurar unamajor diversitat vegetalPracticar l’associació de cultius.Fer tanques i barreres verdes percrear un entorn verd i natural alnostre hortElement Característiques i necessitats Objectiu Mitjans
  10. 10. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA12
  11. 11. 131. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort
  12. 12. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA14- 250-300 mm a les zones més eixutes- 700-800 mm a les zones més humides- una mitjana de pluges de 400 - 600 mmTenint en compte el nostre clima, caldrà centrarels esforços a superar l’època més desfavorableper a les plantes: l’estiu. Moltes vegades, elsllibres especialitzats dediquen molta atenció a lalluita contra el fred ja que és el principal proble-ma dels climes més continentals o septentrionals;en el nostre cas no acostuma a ser així. Característiques del microclimadel nostre espaiA més de les característiques climàtiques generals dela nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli-màtiques del nostre espai: aquelles que estan con-dicionades per l’orientació, la situació i la presènciad’elements artificials al voltant: murs, paviment, etc.L’orientació és important però pot estar moltcondicionada pels elements construïts del voltant,que poden fer ombra sobre l’espai o que, en rebreinsolació, creen un ambient més càlid. De totamanera, el que ens marcarà l’orientació serà lapart de l’edifici més elevada i més propera a l’espaide l’hort. OrientacióPer conèixer l’orientació del nostre espai, hem desaber que:- el sol al migdia (hora solar) indica exactamenton es troba el sud2. ON I COM INSTAL·LARL’HORTQuè hem de saber i fer peradequar el nostre espai Hem de conèixer el nostre el climaBarcelona és a la vora del mar Mediterrani, quen’influencia el clima, el qual porta aquest nom; unadenominació que s’aplica també a d’altres zonesdel planeta amb les mateixes característiquesclimàtiques. Característiques bàsiques del climamediterrani• El clima mediterrani impera en el 90% deCatalunya a totes les terres situades per sota dels800 – 1.000 m d’altitud.• Es basa en la manca d’un període hivernal inten-sament fred i en l’existència d’un eixut estivalprolongat:- no hi ha cap mes glacial (amb temperaturesmitjanes inferiors a 0ºC)- hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe-ratures mitjanes inferiors a 5ºC)- hi ha 2-4 mesos estivals amb temperaturesmitjanes superiors als 20ºC- el període estival és d’autèntica aridesa• Les pluges hi tenen un ritme irregular (centradesa la primavera i a la tardor):- l’orientació sud és la que rep més hores d’insola-ció i, per tant, la que suporta temperatures mésaltes a l’estiu. En climes més freds, les orientaci-ons ideals seran les que miren al sud, però en elcas de Barcelona ho hauríem de matisarExemple A: orientació sudÉs una orientació molt favorable durant l’hivern per-què dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per alcultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particularquan hi ha elements artificials al voltant (un mur opaviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assolimentde temperatures altíssimes, de fins a 40ºC - 45ºC,desfavorables per a la majoria de plantes si no és queadoptem les mesures pertinents per aconseguir pro-tegir-les. En el cas d’excés d’insolació, hem de crearelements d’ombra: instal·lar-hi una malla ombradora iprotegir les parets que reben més sol. Hem de pensarque, a més del sol directe, les parets van acumulantcalor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargantla calidesa de l’espai durant moltes hores.Exemple B: orientació estEn zones litorals, l’orientació est és bona perquèrep el sol del matí quan encara no escalfa gaire i apartir del migdia arriba la marinada que refrescal’ambient. Aquest refrescament podria no pro-duir-se si l’espai és molt tancat. És una orientacióbastant favorable tant a l’estiu com a l’hivern.Exemple C: orientació oestA l’estiu acostuma a ser més càlida que l’orientacióest, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no repla influència dels vents de mar.Exemple D: orientació nordL’orientació nord no és completament negativa enel nostre clima i podríem dir que és molt favorable
  13. 13. 15 Actuacions de millora: com preparar l’entorni delimitar l’espai• L’entorn verdCal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i devida. Ja hem comentat que la diversitat d’espècies,tant hortícoles com d’altres, és un dels fonamentsdels horts biològics i ha de permetre un funciona-ment que s’apropi al dels ecosistemes naturals.Quan ens situem en una ciutat, on l’espai horit-zontal és escàs, és important aprofitar al màximl’espai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre-veure aquest aspecte mitjançant l’ús de tanquesper fer-hi créixer plantes enfiladisses per cobrirparets, baranes o reixes o bé plantant arbustsamb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques-tes actuacions, aconseguirem crear un entornacollidor per a nosaltres, les plantes i els animalsque ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostreshorts esdevindran autèntiques illes verdes enmigde la ciutat.• Beneficis que obtenim d’un entorn verd- Millora les condicions microclimàtiques:protegeix del vent, fa de regulador natural dela temperatura a l’estiu (les plantes transpireni augmenten la humitat ambiental refrescantl’ambient) i modera les diferències de tempe-ratura entre el dia i la nit- Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl- Contribueix a l’equilibri ecològic. Dota l’espaid’un aspecte més natural i actua de focusd’atracció d’insectes, ocells, petits mamífers ialtres animals que en alguns casos poden serdepredadors o perjudicials• Les tanques: una altra manera de delimitarl’espaiLes tanques són estructures verticals fetes defusta o elements vegetals que podem situar en elperímetre del nostre hort. La seva finalitat és:- fer de barrera o separació entre dos espais:permeten incrementar l’altura d’una baranametàl·lica o d’un mur o cobrir una xarxa metàl·lica donant-los un aspecte més natural- fer de suport a plantes enfiladisses (lianes)- protegir murs orientats al sud i que reben unaforta insolació. D’aquesta manera controleml’excés de temperatura, que és força negatiuper a la majoria de les plantes• Materials adients per fer tanques- Gelosies: consisteixen en uns enreixats defusta o de plàstic, són molt tradicionals is’usen molt freqüentment en els jardins.Convé col·locar-les separades del murmitjançant uns llistons de fusta, així la paretqueda protegida i permet millor el creixe-ment de plantes enfiladisses- Bruc: la tanca està formada per moltes bran-ques seques de bruc (uns tipus d’arbusts dediferents espècies del gènere Erica molt ramifi-cats i amb tiges primes) unides amb filferro. Ésde les que s’utilizen més, però té l’inconveni-ent de ser embrutadissa, ja que constantmentse’n van desprenent les branquetes seques- Vímet: feta de branques d’un tipus de salzeanomenat saulic (Salix purpurea). És la mésdurant els mesos de primavera i estiu. Les plan-tes reben llum i sol més que suficient i no han desuportar temperatures tan altes.Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan-tes més vigoroses i ufanoses es veuen en els bal-cons orientats al nord, que reben menys insolaciói que mantenen una temperatura òptima per alseu desenvolupament. Passos que cal seguir per escollir l’espaimés adequat1. Sobre un plànol del pati del centre assenya-leu els possibles espais per a la ubicació del’hort.2. Feu una ampliació a escala de cadascuna de leszones.3. Sobre cada plànol marqueu els punts cardinalsper saber l’orientació.4. Feu un seguiment de la insolació que repl’espai. Marqueu a diferents hores (per exemplecada hora) l’espai il·luminat i el que queda al’ombra. Ho podeu fer en diferents èpoques del’any.5. Valoreu els aspectes positius i negatius de cadasituació.6. Estudieu la possibilitat d’escollir un o més espaisper fer l’hort (per exemple, l’un pot ser més ade-quat durant la tardor i l’hivern i l’altre, durant laprimavera i l’estiu).2. On i com instal·lar l’hort
  14. 14. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA16recomanable: és neta i dóna un aspecte moltnatural. Està formada pels troncs del vímet, quesón llargs i rectes i d’un color marró vermellós.La seva consistència també permet col·locar-lesal mur mitjançant uns llistons de fusta.- Tanca de fusta de jardí: és la tanca de jardícaracterística feta amb llistons de fusta.• Tanques arbustivesLes tanques arbustives, també anomenadestanques vives, són barreres vegetals d’arbustsque delimiten tot o una part del recinte de l’hort.Es tracta de plantacions d’arbusts més o menysalineats en què es combinen diferents espècies:- de diferent port i alçada- de fulla perenne i caduca- amb diferent època de floració• Com adequar un terreny inclinatMoltes vegades no es disposa d’un espai prou plaper situar-hi les parcel·les de cultiu i hem d’apro-fitar terrenys inclinats que s’hauran d’adequar perfacilitar-l’hi. També cal considerar que aquellesparts que destinem a les plantes acompanyants(arbusts de diferents espècies que formen unatanca vegetal o plantats de manera més aïllada)es poden deixar amb la inclinació pròpia del ter-reny per respectar-ne la forma natural i donar-hiun aspecte de bosquina.Les parts inclinades corren el risc d’erosionar-sei és important actuar-hi abans que sigui massatard.Quines actuacions podem portar a terme perorganitzar una zona inclinada?:- Fer un plànol de l’indret i mesurar-ne el graud’inclinació de diferents parts. Hi ha unsaparells especials per fer-ho que s’anomenenclinòmetres (també existeix la possibilitat deconstruir-ne un de casolà), que ens permetenmesurar els angles dels diferents pendents delterreny.
  15. 15. 17Com construir i utilitzar un clinòmetre En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle ones representi un transportador d’angles. Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma-nera perpendicular, perquè li faci de base. Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordillamb un pes a l’altre extrem.Funcionament Col·loqueu la fusta damunt la superfície inclinadade manera que quedi disposada en paral·lel a ladirecció del pendent. El cordill es desplaça cap al costat del pendentsegons la línia de la gravetat. Mesureu l’angle format respecte a la perpendi-cular del sòl: aquest és el grau d’inclinació delpendent.• Escolliu aquelles zones amb un grau d’inclinaciómenor per preparar-les com a parcel·les de cultiui les de major pendent per plantar-hi arbusts(entorn verd). Assenyaleu-les en el plànol.• Corregiu el pendent a la zona on es cultivaràl’hort.• Prepareu un sistema que us permeti la contencióde la terra. Podeu utilitzar troncs d’arbres que en-fonsareu en part a la terra i que aniran subjectatsper una vareta metàl·lica d’acer; o bé travesses defusta que podreu apilar per fer murs de contenciómés elevats. També es poden subjectar amb unavareta d’acer. Disseny de l’espai: delimitació de les parcel·lesde cultiu i de les zones de pasA l’hora de fixar els límits dels espais de planta-ció, proposem seguir el mètode anomenat de les2En trobareu la referència bibliogràfica a l’apartat de recursos.parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero deSegovia2, que destaca per la seva senzillesa i unaexecució molt fàcil.El disseny que proposa es basa a delimitar zonesde cultiu molt estretes per tal de poder treballara l’hort sense trepitjar directament la terra oncreixen les plantes. Així protegim la terra al màximi n’afavorim la fertilitat. Al mateix temps, quedenperfectament definides les zones de pas i els espaison es pot trepitjar.Farem els passos següents:- Dividirem la zona en 4 parcel·les (parades) de150 cm d’amplada i amb la llargada que vulgueu,depenent de l’espai disponible. Les parades po-den anar una al costat de l’altre, si l’indret és mésrectangular, o en forma de creu si és més quadrat.- Entre elles es deixarà un espai de 50 cm de camíde pas que es cobrirà de palla o de restes vegetalsseques (fulles, branquillons, restes de poda...).2. On i com instal·lar l’hort
  16. 16. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA18- Dins de cada parada es marcaran dues feixes decultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm ientre elles es deixarà un espai de 30 cm.- A les feixes de cultiu, s’hi posarà una capa decompost (adob orgànic) d’uns 3-4 cm de gruixque s’anomena crestall.- Entre les dues feixes de cultiu d’una mateixaparada, hi col·locarem uns maons arrenglerats auns 60 cm de distància entre ells, sobre els qualsens podrem situar i que ens permetran treballar al’interior de les parades.- Entre maó i maó hi plantarem plantesbeneficioses per als cultius (melissa, orenga,clavell de moro, boixac, alfàbrega, espígol ifarigola).
  17. 17. 191. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris pertreballar l’hort
  18. 18. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA203. EINES I ESTRIS PERTREBALLAR L’HORT. FUNCIONSI CARACTERÍSTIQUESEines bàsiquesFanga o cultivador: són eines destinades a l’aireigde la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec iuna part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totesmides: de petites per treballar amb una mà o de mésgrans amb el mànec més llarg per treballar drets. Sil’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes,aleshores s’anomena fanga.Fanga dedoble mànecFanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la.Pala de trasplantament: és una pala petita ques’agafa amb una mà i serveix per remoure petitesquantitats de terra (per exemple, per omplir untest) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras-plantament. També n’hi ha en versió gran i alesho-res s’anomena palafanga. També es fan servir perremoure la terra quan aquesta està molt dura (accióde fangar).Plantador: és una eina en forma de“L”amb la puntacònica que serveix per fer el forat per posar les lla-vors o plantar una planta petita per fer, per exemple,el primer trasplantament.Escombreta metàl·lica: normalment s’utilitza perrecollir fulles, però també ens pot anar bé per apla-nar la terra o repartir el compost.Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Sinomés hem de podar arbusts, que tenen branquesde diàmetre petit, la triarem de fulla estreta i fina.Tisores de podarPlantadorPala detransplantamentEscombretametàl·lica
  19. 19. 21EstrisTamís: per garbellar terres i treure’n les parts mésgrolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quansembrem. També es pot fer servir per garbellar elcompost.Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris oreforçants. Segons les nostres necessitats, n’escolli-rem la grandària i sofisticació: un simple polvoritza-dor o una fumigadora amb sistema de bombeig perdonar pressió. N’hi ha de totes mides, les més granses porten a l’esquena com si fossin una motxilla.Mesurador de la humitat de la terra: petit aparellque es clava a la terra i que disposa d’una agullaindicadora del nivell d’humitat. És molt útil perpoder-ne definir les necessitats d’aigua i planificarel reg.Trituradora de branques. N’hi ha de petites, aptesper a horts escolars i que trituren branques de finsa 3-4 cm. Va bé si es tenen molts arbusts i es volenaprofitar els trossos de branques per incorporarcom a material estructural al compost o com amulching (coberta vegetal protectora del sòl).AltresAspres: per aguantar i guiar les plantes quan sónjoves, adreçar un petit arbre que s’ha torçat, donarsuport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole-res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes són les mésutilitzades; si són de bambú, duren més. Cal anaramb compte a l’hora de lligar per intentar no estran-gular la tija.Malla ombradora: és un teixit de plàstic negre, verdo gris clar que deixa passar la llum filtrada i evital’excés d’insolació. És molt adient per a terrasses opatis pavimentats perquè protegeix les plantes de laforta exposició als raig del sol a les hores del migdia,ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llummés que suficient i no pateixen tant les altes tempe-ratures.Trituradora debranquesFumigadoraTamísMesurador dela humitatAspresMalla ombrejadora3. Eines i estris per treballar l’hort
  20. 20. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA22
  21. 21. 231. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra
  22. 22. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA244. LA TERRALa terra a la natura: elfuncionament del sòl en unecosistemaLa terra és un element bàsic per al cultiu, però moltesvegades no hi donem la importància que té. Si volempreparar un cultiu ecològic, és a dir, amb mètodesnaturals, ens hem de fixar en la natura, en els seusmecanismes de funcionament, per tal d’apropar-nos-hi i aplicar aquest“model”en el nostre hort.Podem fer una volta pel bosc per observar-hidiferents ambients, amb diferències quant al graud’insolació (assolellat/obaga), el grau d’humitat ila temperatura; podem trobar sòls més rocosos,pedregosos i sorrencs o de més profunds amb terrafosca i amb una capa superficial considerable plenade residus bàsicament vegetals (fulles, branquillons,restes de fruits i llavors), però també restes animals(plomes, residus d’esquelets, mudes, excrements...).És en aquestes zones on hi ha més fertilitat, és a diron el sòl és més productiu i permet el desenvolupa-ment de grans vegetals: d’arbres, arbusts o herbes.Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten ambforça, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen totel que necessiten: aigua en abundància i sals mine-rals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix demanera natural: és un sòl on no s‘ha fet cap tipusd’intervenció, no se n’ha remenat la terra, no s’hi hanaportat fertilitzants externs i funciona a la perfecció,és autosuficient i es retroalimenta constantment.Què passa dins la terra? Quins són els mecanismesque fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? Elprimer que ens cal saber és que al sòl hi ha una partmineral i una part orgànica. La part mineralConsta de partícules de diferent mida procedentsd’una roca mare que ha patit durant milers d’anysun procés de disgregació a causa de processos demeteorització als quals s’ha afegit l’acció constanti metòdica dels organismes vius. La part orgànicaTé el seu origen en l’aportació superficial de totesaquelles restes que hem esmentat abans. A partirdel moment que un residu orgànic es diposita so-bre el sòl, comença un llarg procés de transforma-cions: acaba convertit en sals minerals en el procésque s’anomena de mineralització de la matèriaorgànica. La descomposició de la matèria orgànicaEl procés de descomposició comença quan totauna munió d’organismes macroscòpics (que esveuen a ull nu) masteguen i mengen les restesorgàniques mortes; fan una feina disgregant: lesesmicolen, part d’aquestes són digerides i d’al-tres queden trossejades. Aquests organismes sóninvertebrats i hi trobem crustacis, miriàpodes, cucsi petits insectes.Les restes orgàniques es van degradant a mesuraque entren en activitat els microorganismes des-componedors (fongs i bacteris), que les transfor-men fins a obtenir en primer lloc un producte decolor fosc, quasi bé negre, anomenat humus. Éscom si la matèria orgànica, després de ser trans-formada pels microorganismes, s’hagués tornata organitzar i hagués produït aquesta substànciatan valuosa.La mateixa acció dels microorganismes ja alliberaelements i compostos minerals que són directa-ment assimilables per les plantes (els anomenemhabitualment nutrients); d’altra banda, l’humusformat iniciarà un lent procés per acabar mine-ralitzat i també contribuirà a la nutrició de lesplantes. L’humus estructura el sòlQuan diem que la matèria orgànica en formad’humus dóna estructura al sòl, ens referim al fetque les partícules es mantenen unides, de maneraque té una aparença esponjosa, està solt i s’esmi-cola fàcilment. Els espais que queden són capaçosde retenir l’aigua i els nutrients i permeten un bonaireig. Les arrels i els organismes del sòl són capa-ços de moure’s a través d’aquest fàcilment, amb laqual cosa en milloren l’aireig i aquelles tenen unmillor accés als nutrients.
  23. 23. 25M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994)La terra al nostre hort Com podem saber com és? Què li fa falta?Com l’hem de preparar?Ja hem comentat les característiques de la terra enun ecosistema natural, com funciona i com aportafertilitat per permetre un creixement i desenvolu-pament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindremun punt de partida molt diferent: una terra ambunes característiques que poden variar molt se-gons els casos. Quins passos hem de seguir per saber com és laterra• La terra que tindrem com a punt de partida seràbàsicament mineral amb continguts de matèriaorgànica pràcticament nuls.• Si la terra on volem fer l’hort es trepitja, normal-ment estarà molt compactada i dura.• Què passa quan plou? Si, a mesura que va caientl’aigua, aquesta es va infiltrant i desapareixràpidament, és indicatiu que la terra té un bondrenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivelld’aireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi.Però pot ocórrer que ràpidament s’assequi perquèno té gaire capacitat de retenció de l’aigua que hacaigut. Estarem parlant d’una terra molt sorrenca:és el cas dels patis coberts amb una capa de sauló(un tipus de sorra) que impedeix que es formi fangen ploure.Si observem el contrari, és a dir, que l’aigua no s’in-filtra i roman a la superfície formant bassals, és queCoberta del sòl(encoixinat)Capa de formaciód’humus que esbarreja amb partí-cules mineralsCapa mineral ambpartícules de dife-rent mida (grava,sorra, llim i argilaRoca mare Fullatge i altres restesvegetals i animalsCapa de descomposicióMatèria orgànica entransformació ambpetits organismes(crustacis, miriàpodes,insectes..)La matèria orgànica s’hatransformat en humus,gràcies a l’acció debacteris i fongs, que len-tament es transforma ensals mineral (nutrients). Hi ha un alt nivell defertilitat que permet unbon desenvolupamentdel sistema radicular.Els cucs de terra exca-ven canals i airegen laterra.Aporta sals minerals queserveixen de nutrientsper les plantes.Ha aportat la part mine-ral del sòl250cm20-30cm5cm4. La terra
  24. 24. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA26la terra és argilosa, amb tendència a compactar-sei amb molt poca capacitat d’aireig. Això dificultaràd’entrada el creixement de les plantes.Pot succeir que la capa superficial de sauló siguimolt prima o s’hagi perdut per l’escorrentia i que asota hi hagi una capa argilosa.Podem saber si una terra és argilosa o sorrenca.Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc apoc fins que us quedi una massa espessa. Inten-teu modelar la massa i amb les mans aneu fentun cilindre: com més prim pugui ser aquest, mésargilosa és la terra.Un cop realitzades aquestes observacions, caldràfer un sondeig. Ajudats d’una eina tipus aixada,pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm ianalitzarem la terra. Què ens hi podem trobar:• Que hi hagi una capa de sauló superficial (5-10 cm) i a sota una terra més argilosa. És unasituació idònia com a punt de partida. Haureu deremenar intensament aquestes dues capes finsobtenir una barreja de l’argila i la sorra i aconse-guir un bon comportament respecte a la capaci-tat d’aireig i a la de retenir aigua. És molt im-portant que, un cop remenada la terra, aquestano es trepitgi: caldrà definir ja les zones de pas iaquelles que es destinaran al cultiu o a la plan-tació. D’aquesta manera, la terra es començarà aconvertir en sòl.• La capa de sauló és més gruixuda i la terra mésargilosa es troba a més profunditat. Aleshores,per anar bé, hauríeu de profunditzar més a l’horade remenar la terra i aconseguir barrejar la mésargilosa amb el sauló.• El sauló és molt escàs i la terra és bàsicamentargilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hisorra; la podríeu comprar en gran quantitat enuna casa especialitzada en la preparació de terres(vegeu la llista d’adreces) o també en comerçoson venen material de construcció. La dosi podriaser d’uns 50 litres per metre quadrat. L’esmena orgànicaUn cop preparada la part mineral de la terra (la quetenim de punt de partida), cal dotar-la de la fraccióorgànica. Normalment es parla de fer una esmenaorgànica en el sentit de proporcionar a la terra allòque li falta.Aquesta matèria s’aplica en forma de compost(adob orgànic) a raó de 10 litres per metre quadrat,que es barreja amb els primers 20 cm de terra, iuna aplicació superficial en forma de capa de 2 cm(20 l més per metre quadrat).La terra ja es troba preparada per poder-hi plantari començar a estructurar-se com si fos un sòl na-tural. Per afavorir i garantir aquest procés, cal queningú la pugui trepitjar i mantenir-la amb un graud’humitat constant.La fertilització orgànica.Productes fertilitzantsecològicsEl concepte de fertilització en l’agricultura biològicaés considerablement diferent del que es té en l’agri-cultura o jardineria convencional.No consisteix només en el subministrament de nu-trients, sinó també a crear unes condicions a la terraque afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrelscreixin, que es desenvolupin i que absorbeixin elsnutrients.Com ja hem apuntat, quan fem una aportació or-gànica a la terra no estem nodrint directament lesplantes, sinó que estem mantenint i potenciant elssistemes de transformació de la matèria orgànica.No hem d’oblidar, però, que nosaltres volem unsistema productiu i que hem de tenir en compteque les plantes hortícoles han de fer el seu cicle devida total o parcial en pocs mesos al cap dels qualshauran hagut de donar un producte per al nostreconsum. Amb això, volem dir que la fertilitzacióde la terra ha de poder satisfer la demanda de lesplantes hortícoles. En un hort aportem adob orgànicperquè així ja tenim feta tota la primera etapa de latransformació: l’humus ja ha començat a mineralit-zar i ho seguirà fent. Una fertilització orgànica benfeta suposa una continuïtat en el subministramentde nutrients per a les plantes; aleshores aques-tes presenten uns ritmes regulars de creixementi esdevenen més resistents i sanes. Per contra, unadobament amb nutrients químics pot suposardesequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que
  25. 25. 27les plantes tinguin períodes de creixement extraor-dinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix enuna major debilitat i una més gran sensibilitat a seratacades per les plagues. La fertilització en un hort biològic. Cada quancal adobar la terra? En quines quantitats?Les plantes tenen diferents necessitats nutritivesi aquestes s’han de satisfer; per tant, cal fer unaprevisió per tal que la terra no presenti un dèficitde nutrients.La manera d’aportar l’adob a la terra pot variarsegons el sistema d’organització dels cultius, decom distribuïm les plantes, si apliquem un sistemade rotació i associació, etc.És important realitzar, amb les eines descrites ante-riorment, un bon aireig de la terra abans d’adobar imantenir la premissa que cal airejar sense voltejar.A continuació exposem uns exemples que acaba-rem de concretar quan parlem de l’organització deles plantacions:• Si seguim el mètode proposat de les parades encrestall, partirem d’una fertilització anual queanirem repetint per refer la capa de compost quanfem la rotació de parcel·les. Com que aquest mè-tode agrupa i combina plantes de diferent reque-riment nutritiu, els nutrients s’aniran consumintsegons les necessitats de les plantes.• Si basem l’organització dels cultius agrupant lesplantes segons la seva exigència nutritiva, faremuna fertilització específica segons la parcel·la decultiu. Productes fertilitzantsCompost: producte resultant d’un procés de com-postatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partirde residus domèstics i de jardineria. S’hi aplicadirectament o en forma d’infusió.Humus de cuc: així s’anomena el compost fetmitjançant el procés de vermicompostatge, unamodalitat de transformació feta pel cuc roig deCalifòrnia.Adob orgànic: amb aquest nom es comercialit-za un producte que sol contenir matèria vegetaldescomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals(normalment de cavall) també descompostos.Adob orgànic concentrat: es comercialitzen dife-rents productes fets amb restes d’animals (farinesde peix, banyes de bestiar esmicolades, femsde gallina, etc). Sempre cal comprovar que sónproductes autoritzats per la normativa europead’agricultura ecològica. L’encoixinament (mulching)Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri-ment de la terra amb una capa de material orgànico inorgànic amb una finalitat protectora. De fetmulching ve de mulch que vol dir‘jaç protector’.També podem anomenar aquesta tècnica‘encoixi-nament’.Quan aquesta capa està feta amb materials orgà-nics, l’efecte és similar al mantell natural que hiha en els boscos, que millora el sòl de la manerasegüent:• Evita la pèrdua d’aigua en superfície per evapo-ració, es conserva millor la humitat i es redueix ladespesa d’aigua de reg.• Suavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’aug-menta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hiconserva millor la temperatura, s’hi afavoreix unaactivitat més constant i homogènia.• Evita la incidència directa de la radiació ultra-violada del sol, que podria destruir compostosorgànics i afectar els processos de transformaciód’aquests.• Evita la compactació del sòl.• Disminueix l’acció del vent, que podria assecar laterra en poc temps.• Limita el creixement d’herbes no desitjades.Les llavors queden a una certa profunditat i engerminar no arriben a veure la llum; aleshores elcreixement no prospera i l’herba mor.• La seva descomposició va enriquint el sòl d’hu-mus i nutrients.4. La terra
  26. 26. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA28 Característiques i aplicació dels diferentsmaterials destinats a l’encoixinamentMATERIALSCAPACITAT DEDESCOMPOSICIÓGRUIX DE LA CAPA APLICACIÓ REPOSICIÓ OBSERVACIONSRestes de poda triturada,encenalls de fusta,tapsde suroBaixa 3-5 cmA zones amb plantesarbustives i escocellsd’arbresAnualFulles i herba seques iesmicoladesMitjana 3-5 cmA zones amb plantesarbustives i escocellsd’arbresCada 6 mesosEs pot barrejar amb lesrestes de podaHerba tendra,gespatallada,restes verdes del’hortAlta 1 cmParcel·les de cultiu hortí-cola de plantes exigents iarbres fruitersA cada renovacióde cultiuApliqueu-les superficial-ment i barregeu-les ambels primers 5 cm de terra alcap de 5-10 dies.Espereu15 dies més per plantarPalla Molt baixa 2-3 cmZones de pas,zones decultiu hortícola sobretot al’estiuQuan sigui necessariÉs ideal per evitar els efec-tes de l’excés d’humitata la base de la tija,moltperjudicial per aquestesplantesGrava o boletes d’argila(Arlita)Nul·la 2-3 cmParterres de cactus i cras-ses,zones de pasNo és necessària
  27. 27. 29L’adob verdEs tracta de portar a terme un cultiu que no té unafinalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Pera aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de crei-xement ràpid (normalment lleguminoses) i, justen el moment que inicien la floració, es tallen. Caldestacar que, quan el vegetal es prepara per florir, ésun moment d’elevada activitat metabòlica i riquesade compostos i nutrients màximes; per tant, serà elperíode idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant.El procés que cal realitzar és el següent:1. Sembreu les lleguminoses. Aquesta sembra esrealitza a finals de primavera o principis d’es-tiu, per afavorir un creixement més ràpid de lesplantes, en una parcel·la que volem preparar percultivar a l’inici de curs. Les espècies més fàcils deconrear són faves i pèsols (en sembrarem uns 25g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavorper m2).El trèvol de prat (Trifolium sp.) és una llegumi-nosa de mida petita que es ven com a llavor degespa; és fàcil de trobar i s’obté un bon resultatsi es rega periòdicament.2. Afavoriu el creixement de les plantes. És neces-sari regar amb certa freqüència per afavorir elcreixement ràpid de les plantes.3. Segueu i talleu les plantes a l’inici de la floració.És el moment idoni per tallar-les des de la base dela tija, arran de terra i sense treure les arrels. Tambés’aconsella esmicolar les plantes.4. Deixeu-les reposar. Deixeu les plantes trituradessobre la terra en forma de capa (com si fos unencoixinament) entre 3 i 5 dies perquè s’assequinuna mica.5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta-llades amb la capa més superficial de la terra (5-10cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire.Els avantatges que presenten les lleguminoses per aaquesta tècnica de fertilització són diversos:• Necessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls queja estan bastant esgotats.• Tenen un creixement ràpid.• Desenvolupen un tipus d’arrel, anomenada fas-ciculada, poc profunda però molt ramificada enpetites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta,es descomponen ràpidament a l’interior de laterra, airejant-la i aportant elements nutritius.• Les lleguminoses afavoreixen la presència i la pro-liferació de la flora microbiana del sòl encarrega-da de degradar i mineralitzar la matèria orgànica.Per tant, les plantes milloren l’assimilació delselements nutritius del sòl.• Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bac-teris especials anomenats fixadors de nitrogeno nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a les arrelsamb la particularitat que transformen el nitro-gen atmosfèric en compostos nitrogenats que laplanta assimila ràpidament. No hem d’oblidar queels compostos de nitrogen, juntament amb els defòsfor i potassi, són els principals nutrients per alsvegetals.4. La terra
  28. 28. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA30
  29. 29. 311. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost
  30. 30. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA325. FEM COMPOSTPer a què fer compost?Les restes orgàniques produïdes en un ecosistemanatural són reciclades in situ mitjançant els proces-sos de descomposició i es transformen en humus isals minerals; d’aquesta manera aporten nutrients alsvegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient.D’altra banda, en els ecosistemes urbans, és a dirals pobles i ciutats, els residus orgànics produïts perl’activitat diària s’acumulen en grans quantitats i calgestionar-los correctament de manera que es puguinaprofitar per obtenir-ne compost (aproximadamentel 35% en pes de les nostres deixalles domèstiquesestà format per residus orgànics). Moltes vegades,però, encara van a parar a abocadors controlats osón cremats en incineradores; aquests tractamentsimpliquen una pèrdua d’aquests valuosos recursos in’impedeixen la valorització en forma de compost.El procés que segueix la matèria orgànica per a laseva recuperació s’anomena compostatge. Es tractade la descomposició aeròbica (amb presència d’aire)mitjançant microorganismes i organismes inverte-brats que fan els mateixos processos que es produ-eixen a la capa superficial del sòl d’un bosc, peròd’una manera controlada, accelerada i concentrada.D’aquesta manera, imitem la natura i retornem al sòlels materials orgànics.Aquest procés, que es pot fer a gran escala en instal·lacions municipals específiques (plantes de com-postatge) o a escala particular o col·lectiva (escola,comunitat de veïns, entitats...), dóna com a producteel compost, que servirà com a adob i que permetmillorar l’estructura de sòls per al cultiu hortícola ola jardineria: manté el sòl esponjós i airejat, millora laretenció d’aigua, aporta nutrients (recordem que lamatèria orgànica al final del procés de descomposi-ció mineralitza) i fa que aquests s’assimilin millor.Se soluciona, d’aquesta manera, el problema del’excessiva producció de residus i al mateix temps esrecuperen sòls pobres en nutrients i es redueix l’úsde fertilitzants químics. La selecció i separació de lamatèria orgànica en origen és fonamental per a laseva recuperació i transformació en compost.El compostatgeSeguint l’exemple de la natura, nosaltres també po-dem fer d’una manera controlada, concentrada i ac-celerada aquest procés. Mentre que en un sòl naturales realitza de manera lenta però continuada, en elsagrícoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquestacapa orgànica rica en humus per assegurar així la nu-trició correcta de les plantes. Cal tenir en compte quenosaltres exigim a la nostra terra un major rendimentdel que pot donar un bosc, per exemple. Com funciona el procés?Per portar a terme el compostatge, haureu debuscar les condicions més òptimes per afavorirl’activitat dels organismes i, sobretot, l’activitatmicrobiana. Els microorganismes (fongs i bacteris)tenen un paper clau en la formació de l’humus ila capacitat d’actuar sobre dos components delsvegetals: la lignina i la cel·lulosa, compostos pre-sents a les parets de les cèl·lules vegetals. Com méslignina i cel·lulosa hi ha, més humificació i, per tant,més formació d’humus.Aquests compostos dels vegetals són rics en car-boni i estan presents tant en els frescos (com perexemple, restes de fruita i verdura, herba...) com enels secs (restes de poda, branquillons...). A més amés, els microorganismes necessiten restes vege-tals també fresques o residus animals que els apor-ten compostos rics en nitrogen i amb presènciad’altres elements com el fòsfor i el potassi. Per talque el procés funcioni correctament es necessita:- Aire- Aigua (humitat)- Temperatura adequada AireL’aire permet la respiració dels organismes descom-ponedors i, per tant, l’obtenció d’energia per fer elsseus processos. Si no n’hi ha, i per tant manca l’oxi-gen (O2), es produirà la fermentació de les restesorgàniques, amb la qual cosa es generarà amoníac,àcid sulfhídric i metà, fet que no interessa gens. Lafermentació no és el procés que estàvem perse-guint en fer compostatge, i a més produeix pudors.Per això és molt important una barreja i disposiciócorrectes dels materials que cal compostar que,juntament amb el recipient adequat, permetrà lacirculació d’aire en el procés. AiguaEls microorganismes necessiten humitat per fer laseva activitat, així que procurarem que la matèriaque s’ha de compostar sempre estigui humi-da però no xopa. La regarem lleugerament permantenir els nivells òptims d’humitat, sobretotamb vista a l’estiu, que hi haurà més pèrdues perevaporació.
  31. 31. 33 Temperatura adequadaLa mateixa activitat microbiana genera calor acausa dels processos d’obtenció d’energia delsmicroorganismes. És important que aquesta calores conservi dins el compostador per accelerarla descomposició. L’energia que necessiten elsmicroorganismes, l’aporta el carboni (C), que estàpresent sobretot a la cel·lulosa i a la lignina. Fases del compostatgeDe seguida que s’apila el material que cal compos-tar, si les condicions són les òptimes i iniciem elprocés amb una certa quantitat de matèria orgà-nica, comença a pujar la temperatura de la pila,gràcies a l’activitat accelerada dels microorganis-mes, i pot arribar a uns 50ºC. Aquesta fase de mésactivitat es va repetint a mesura que omplim elcompostador.En una segona fase, disminueix l’activitat microbia-na, perquè tot allò fàcilment degradable ja ha estatconsumit. La temperatura es manté al voltant dels30ºC, i durarà fins que el compost estigui madur. Hiapareixen cucs de terra. La duració total del procésés d’entre 7 i 9 mesos. Menú del compostatgeEl menú del compostatge ha de ser com més variatmillor, sempre tenint en compte l’equilibri entrematerial fresc, més ric en nitrogen, i material sec,més estructurant i ric en carboni. A continuacióteniu una taula amb els materials compostables il’ús que us recomanem que en feu.És molt millor trossejar o triturar el material abansd’incorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot lesrestes de poda (d’aquesta manera el procés serà mésràpid i els microorganismes tindran més superfíciede material per actuar), així com tenir una zona onpoder acumular el material que s’ha de compostar.Hem de destacar la importància del menú. Aquestha de ser equilibrat i variat: els microorganismesnecessiten una dieta completa per poder fer bé laseva activitat i això es traduirà en un compost més rici amb més capacitat fertilitzant.Materials compostablesÚs recomanatObservacionsAl compostadorescolarAl contenidor derecollida selectivaorgànicaFrescos i ricsen nitrogenRestes de fruita iverdura cruesX XMillor trossejat.Modereu l’aportació de restes de cítrics al compostador escolarRestes d’amanidesamb oliX Si conté vinagre,cal moderar-ne l’úsHerba fresca (gespa) XRestes de carn i peix XFems d’animals degranjaXSecs i rics encarboniRestes de poda ibranquillonsXCal esmicolar-les o tallar-les en trossos de2-3 cmClosques de fruitasecaX Esclafeu-lesPinyes X Esclafeu-lesTaps de suro X Talleu-los en 2 o 3 trossosPinyols XEncenalls de fusta(per exemple,elspodem demanar enuna fusteria)XCal que no hagi estat tractada,envernissa-da o pintadaSerradures X5. Fem compost
  32. 32. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA34Materials compostablesÚs recomanatObservacionsAl compostadorescolarAl contenidor derecollida selectivaorgànicaSecs i rics encarboniHerba seca i palla X XCal evitar,per al compostatge escolar,laque tingui llavors ja que afavoriríem laproliferació d’herbes enmig del conreuFulles seques XMarro de cafè XBosses d’infusions(és herba seca)XPaper i cartró (paperde cuina brut,oueres...)XEn petites quantitats i si no conté tintad’impressionsSecs i rics encarboniMenjar cuitCal esmicolar-les o tallar-les en trossos de2-3 cmClosques d’ou X Esclafeu-lesPa i restes de pro-ductes de pastis-seriaOssosCabells no tenyits XPels d’animalsCendres X En poca quantitatFusta tractadaPilesBricsVidreRestes d’escombrarMedicaments Paper i cartró impresosPlàstics i safates de porexpanRobaLlaunes i paper d’aluminiBurilles de cigarretesMaterials no compostables Ús del compostQuan el compost ja és del tot madur i està llest perser utilitzat, es caracteritza per l’olor de terra debosc i de fongs.Abans d’arribar a madurar, podem parlar decompost fresc i posteriorment a la seva madura-ció parlem de compost vell. Així doncs, en podemesmentar tres tipus:• Compost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja s’hi harealitzat la fase més activa de la descomposició,però encara no s’ha estabilitzat en forma d’hu-mus. Aquest compost, aplicat en determinats ca-sos (plantes d’hort més exigents o arbres fruiters),suposa una aportació ràpida de nutrients, però noés aconsellable utilitzar-lo de manera generalitza-da ja que pot afectar les plantes quan són joves oen pot fer avortar la germinació.Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sinóque l’utilitzarem de cobertura. Aquest materialsemimadur, però, necessita oxigen, i, per tant, sil’enterréssim es podriria i faria malbé les arrels. Lamillor època per aplicar-lo és a la tardor, i tambéa l’estiu abans de plantar. Només és aplicable aarbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantesd’hort altament exigents (cols, patates, porros...).Dosificació: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lolleugerament amb la terra.Compost madur: 7 - 9 mesos. És un material moltesponjós i lleuger, amb una densitat aproximadade 250 g/l; té un color marró fosc (quasi negre) i faolor de terra de bosc. El podeu aplicar a la super-fície o barrejar-lo amb la terra. Quan s’extreu del
  33. 33. 35compostador, cal passar-lo per un tamís de foratgros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyosesque, com que són més dures i seques, no s’haurandescompost del tot. Aquestes restes que separemhauran de tornar al compostador com a materialsec groller.Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remogudaa raó de 10 l/m2. En superfície: capa de 2-3 cm(20-30 l/m2).Manteniment: en superfície, capa d’1 – 2 cm (10-20 l/m2).Infusió de compost: compost + aigua a partsiguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-hoi deixeu-ho en infusió 24 h, filtreu-lo i regueu. Potservir per regar les plantes més exigents o per ales d’interior.• Compost vell: 1 any. El compost extret del com-postador i emmagatzemat continua una lentatransformació que es tradueix en una disminucióde la quantitat d’humus i un augment de les salsminerals. Això vol dir que aportarà més quantitatde nutrients i que caldrà disminuir la dosi perevitar-ne l’excés que podria perjudicar les plantes;podríem dir que és un adob més concentrat.Com preparar i omplir elcompostadorPer fer el compostatge a l’escola, sempre es recomanadisposar d’un recipient adequat i descartar el compos-tatge en pila, que és el que es fa amuntegant els mate-rials orgànics sense estar continguts en cap recipient.Per iniciar-se en el procés, us recomanem que com-preu un compostador qualsevol de la variada ofertaque hi ha al mercat. Es venen en funció del seu volum in’hi ha a partir de 200 o 300 litres. Podríem recomanaradquirir-ne un de mida petita o mitjana i després un al-tre de més gran quan ja tingueu el procés més contro-lat. D’aquesta manera, podrem compostar de maneracontínua, tal com s’explicarà més endavant.Els compostadors que hi ha al mercat són recipientsde plàstic amb unes obertures en forma de forats si-tuats lateralment. Normalment no tenen base, estanpensats per ser col·locats directament sobre la terra, idisposen d’una tapa. El fet que siguin de plàstic faci-lita la conservació de la temperatura, al mateix tempsque permeten l’aireig de l’interior. Hi ha alguns mo-dels amb base, i que hi tenen els forats, que serienmés idonis per ser col·locats sobre paviment. Organització de la zona de compostatge• Ubicació del compostador: cal dedicar una zonade l’hort al compostatge, preferiblement a sobrede la terra. Millor que sigui en un racó, i en unazona amb sol i ombra. Cal decidir bé l’indret, jaque no s’aconsella anar canviant el compostadorde lloc.També hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre delpaviment, però evitant-hi el contacte directe: elpodeu elevar amb uns suports, com per exempleun palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus decompostador, és més senzill canviar-lo d’ubicació.És important garantir l’estabilitat del recipientamb alguna mena d’ancoratge o subjecció ipreveure que, si ha de ser utilitzar per infantspetits, caldrà un accés elevat per accedir a la tapasuperior.• Preparació del material i emmagatzematge: ésmolt important proveir-se i emmagatzemar certaquantitat de material sec. Amb aquesta finalitat,situarem al costat del compostador unes caixesben airejades que es puguin apilar, com perexemple les caixes de fruita de plàstic que utilit-zen als mercats.S’aconsella separar el material sec més groller(branquillons, pinyes, taps de suro...) del més fi(herba seca, fulles...). Posarem un rètol a cadacaixa que identifiqui el tipus de material. El marrodel cafè també el podem guardar si l’hem assecatprèviament. La matèria orgànica fresca no es potemmagatzemar i caldrà aportar-la regularment.• Inici del procés: tal i com s’observa en elsesquemes que teniu a continuació, s’ha dediferenciar entre el compostador sobre ter-ra del de sobre paviment. En el primer cas,prepararem una capa de material sec groller,mentre que si tenim un compostador sobrepaviment la capa serà de material inorgànic dedrenatge. Seguint la disposició del material tali com està representat a la figura, es fa el ques’anomena la inoculació, és a dir, introduir elsorganismes i microorganismes que comen-çaran a fer el procés. De fet, tot i que aquestsorganismes ja es troben a la terra, i si aquestano està molt malmesa, i com que seguramentja es dirigiran cap al compostador, es recoma-na que se n’afegeixin, sobretot en el cas quetingueu el recipient a sobre de paviment. Unamanera senzilla de fer la inoculació és posarcompost ja fet o, encara millor, uns grapats de5. Fem compost
  34. 34. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA36terra de bosc que podem aconseguir nosaltresmateixos. Només serà necessari fer aquest pasa l’inici del procés.• Ompliment: Cal una organització acurada i metò-dica:- Disposar d’un cubell d’uns 20 l de capacitatper preparar la barreja adient, seguint lesproporcions que s’indiquen en els esquemes,abans d’abocar-la dins el compostador.- Organitzar el proveïment de les restesfresques en coordinació amb els equips decuina, menjador i jardineria. També podemorganitzar una recollida de materials fres-cos o secs de casa. Tindrem en compte queaquests no es poden guardar més de 2 o 3dies ja que aleshores tindríem problemesde pudors i mosques. Caldrà buidar aques-tes restes al compostador 2 o 3 cops persetmana.-Anirem fent les barreges i disposició del mate-rial seguint l’esquema.- Portar un registre amb el volum dels residusaportats al compostador. És molt senzill, no-més sabent el volum del recipient que usemi portant el compte sabrem exactament elsresidus aportats. D’aquesta manera, podremcomparar aquest amb el del compost resul-tant: ens sorprendrem de la reducció aconse-guida!- Cal tenir el compostador sempre tapat, aixíevitarem que es mulli quan plou o s’assequimassa quan fa temps sec i calorós.• Seguiment i control: és important mantenir elritme d’ompliment del compostador per afavorirtots els processos de transformació i evitar ques’alenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo iels processos estiguin activats, observarem que elvolum va disminuint i la temperatura augmentant.L’escalfor generada a l’interior fa que l’aire circuli ensentit ascendent i vagi sortint al mateix temps queen va entrant de nou pels forats de ventilació. Tasques a fer:- Controlar la proliferació de mosques: sovintpodrem observar l’anomenada mosca de lafruita, que és molt més petita que la comunai viu dins del compostador perquè s’alimentade la matèria orgànica fresca; no és perjudicialperò sí que molesta, sobretot quan s’obre el re-cipient i comencen a volar. Per controlar-les, ésimportant sempre deixar com a última capa lade restes seques grolleres cobrint les fresqueso bé cobrir-les amb una tela de sac.- Controlar les pudors: si el procés es porta aterme correctament i seguim les instruccionsreferents a la disposició dels materials, el com-postador no ha de fer mai pudor ja que quedagarantida la circulació d’aire gràcies a la pre-sència de les capes de material groller sec queanem aportant periòdicament. Caldrà, però,controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada15 dies): grateu cap al fons del compostadori oloreu, si sentiu pudor de putrefacció seràconvenient remenar tota la matèria i afegir-himés material groller sec. Un cop tot barrejat adins mateix del compostador, continueu ambel procés normal de disposició en capes.- Controlar el nivell d’humitat: la matèria ques’està compostant sempre ha d’estar humida:l’aigua és indispensable per als organismescompostadors i no hi pot faltar. Les restesvegetals fresques ja proporcionen força quan-titat d’aigua i l’aportació externa haurà de serpoca. Normalment només caldrà humitejaruna mica la matèria seca abans de posar-la adins; ho podeu fer amb una regadora petitaque tiri l’aigua en forma de pluja. Per fer elcontrol podem fer servir el mesurador d’hu-mitat que clavarem a dins el compostador, siveiem que marca molta sequedat hi tiraremaigua directament a dins; això sol passar al’estiu, sobretot si el recipient està a ple sol. Simarca humitat excessiva, segurament tambétindrem pudor i haurem d’actuar segons hemexplicat anteriorment. És important saber queun excés d’humitat implica menys aireig i, pertant, disminució dels processos aeròbics i aug-ment dels anaeròbics amb les conseqüènciescorresponents de males olors.• Com comptar el temps per saber que el compostja està madurNo es pot precisar amb exactitud la durada delprocés. Hem de tenir en compte que:- Els processos naturals no entenen de terminis,són processos continus que presenten dife-rents fases i diferents ritmes de transformació.- En el nostre cas, l’ompliment és gradual: noomplim de cop el compostador ni tampoc calque el buidem de cop.- Hem de donar uns terminis poc exactes peròaproximats per poder-nos organitzar:
  35. 35. 37• Agafarem de referència el curs escolar: co-mençarem el procés a l’inici i seguirem unritme d’ompliment de 2-3 cops per setmana.Procurarem omplir al màxim el compostadorfins al mes de desembre i aleshores el clausu-rarem. N’haurem de fer sempre el control i elseguiment. D’aquesta manera, podrem buidarel compostador al final de curs; seran 6 mesosdes del desembre, però tenint en compte quebona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos,també hem de saber que, com que s’apropal’estiu el procés s’accelera considerablement.• Podem disposar d’un segon compostador,que serà de més grandària, per poder-lo om-plir fins al mes de juny. Aleshores es clausurai, això sí, caldria situar-lo a l’ombra perquè nopateixi tanta calor durant l’estiu. Aquest po-dria estar a punt cap al mes de gener o febrer.• Traiem el compost. Com l’apliquem?Ho fem ja sobre la terra. S’aconsella fer-ho enparcel·les sense cultivar amb la finalitat de prepa-rar-les pensant en el principi del nou curs. Abansd’aplicar el compost, eliminarem les plantes exis-tents: no cal arrencar-les del tot, sinó només tallar-les per sota de la tija, airejar bé la terra i aplicar elcompost superficialment. Posteriorment, caldràtapar-lo amb un mulching de palla.- Guardarem el compost en recipients airejats,tipus caixes de fruita de plàstic com les quehavíem comentat abans. També és importantfer-ne un seguiment, sobretot els primers mesosdesprés d’haver-se tret del compostador, per tald’assegurar-nos que està ben airejat: l’hem deremenar periòdicament. Passats 3 o 4 mesos elpodríem ensacar.Terra del jardí o hortTAPAAiguaCOMPOSTADOR SOBRE TERRAMaterial sec groller (3cm de gruix)Inoculació de compost o terra de boscBarreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts)• Restes crues de verdura• Restes de fruita• Gespa o herba fresca• FlorsMaterial sec fi i altres (1/4 part)• Herba seca• Palla• Restes d’infusions• Flors seques• Marró del cafè• Closques d’ou esclafades• Cendres de fusta no tractada• Serradures• Paper i cartró (sense tintes)Material sec groller (8cm de gruix)• Branquillons• Restes de poda triturada• Encenalls• Trossets de fusta no tractada• Closques de fruita seca• Taps de suro a trossos5. Fem compost
  36. 36. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA38Paviment terrassa o patiTAPAAiguaCOMPOSTADOR SOBRE PAVIMENTMaterial sec groller (3cm de gruix)Inoculació de compost o terra de boscBarreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts)• Restes crues de verdura• Restes de fruita• Gespa o herba fresca• FlorsMaterial sec fi i altres (1/4 part)• Herba seca• Palla• Restes d’infusions• Flors seques• Marró del cafè• Closques d’ou esclafades• Cendres de fusta no tractada• Serradures• Paper i cartró (sense tintes)Material sec groller (8cm de gruix)• Branquillons• Restes de poda triturada• Encenalls• Trossets de fusta no tractada• Closques de fruita seca• Taps de suro a trossosMaterial de drenatge(grava o boletes d’argila cuita)
  37. 37. 391. Introducció a l’horticultura ecològica6. Les plantes
  38. 38. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA406. LES PLANTESLes plantes de l’horti el seu entornTal com hem anat dient, en un hort biològic nonomés hi fem créixer les hortalisses destinades a laproducció, sinó que ha de ser un espai de diversitatamb plantes de diferents tipus. Podríem classificar-les en els grups següents: Les plantes hortícoles• Són normalment de cicle anual; és a dir, que el seutemps de vida es redueix a uns quants mesos du-rant els quals les plantes germinen a partir d’unallavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor oel fruit per després morir. També les anomenem“de temporada”fent referència a aquest cicle devida de pocs mesos.• Segons quines siguin les plantes i l’ús que envolem fer, aquest cicle vital es pot interrompre.Per exemple, en les que en volem aprofitar lafulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seucicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari,ens n’interessa que fructifiqui, haurem d’esperarque la planta floreixi, pol·linitzi i faci el fruit, quecollirem.• Cal tenir en compte que aquestes plantes s’hau-ran de renovar cada any ja que no poden viuredues temporades seguides. Els arbres fruiters• Segons les dimensions i característiques climàti-ques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbrefruiter. A diferència de les plantes hortícoles,aquests són vegetals llenyosos i viuen molt i cadaany donaran fruit.• Cal tenir en compte que, perquè un arbre fruiterdoni fruit, ha de ser adult, d’una edat que varia-rà segons les espècies, i a més és necessari queestigui empeltat per assegurar una fructificacióadequada i de qualitat.Un empelt3és una tècnica especial que con-sisteix a unir dues plantes normalment de lamateixa espècie però varietats diferents. Una fala funció de patró receptor i l’altra de donador.La planta resultant tindrà les característiquesaportades per la donadora mentre que el patrónomés aportarà les arrels i part del tronc. Lafinalitat d’aquesta tècnica és aconseguir exem-plars amb un bon sistema radicular i una partaèria que garanteixi una adequada fructificació. Les plantes acompanyants i útils• Les plantes aromàtiques- Són aquells vegetals que tenen essències entot l’organisme. És a dir que tant les arrels,com la tija, les fulles i les flors desprenen olor,normalment agradable per a nosaltres.- El clima de Barcelona permet cultivar una granvarietat de plantes aromàtiques; de fet moltesen són autòctones. Majoritàriament preferei-xen llocs assolellats i càlids: farigola, romaní,espígol... També n’hi ha que viuen millor enllocs ombrívols: melissa, menta...- Aquestes plantes acostumen a estar en elshorts ja que presenten molts avantatges: sóndecoratives i fàcils de cultivar, tenen aplica-cions medicinals i culinàries, poden afavorirels cultius hortícoles i ens poden servir per ferpreparats fitosanitaris o reforçants.- De plantes aromàtiques n’hi ha de molts tipus:de temporada, vivaces i també de llenyoses enforma d’arbust o fins i tot d’arbre.• Els arbusts i les lianesTal i com ja vàrem comentar a l’apartat de prepa-ració i adequació de l’hort, l’existència d’un en-torn verd és una de les característiques bàsiquesper a un veritable hort ecològic.- La presència d’arbustos i lianes dotaran l’hortd’una gran diversitat vegetal que hi afavoriràla vida animal i en millorarà les condicionsmicroclimàtiques.Principals grups de planteshortícoles Les hortalisses de bulb, rel i tubercles• Són aquelles plantes que es cultiven per aprofitaruns òrgans subterranis comestibles de naturalesadiversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, relsengruixides o tubercles.3 A l’apartat de recursos trobareu una referència bibliogràfica sobreaquesta tècnica.
  39. 39. 41• Necessiten sòls tous per poder desenvolupar elsseus òrgans subterranis; per tant, és indispensableuna terra ben airejada i flonja.• Una bona fertilització de base és fonamental pera un desenvolupament correcte dels òrgans sub-terranis. Si la terra és pobra i es fa una fertilitzaciómés ràpida quan la planta creix, desenvoluparemmolt la part aèria i poc la subterrània.• Si el reg es pot regular, és millor regar més sovint alprincipi i menys quan el creixement de la planta estàmés avançat. D’aquesta manera també afavoriremun desenvolupament correcte de la part subterrània.• Plantes que fan bulbsUn bulb és un òrgan ordinàriament subterraniconstituït per una tija curta i engruixida, ambuna gemma destinada a originar la tija aèriaenvoltada de fulles carnoses i riques en reserves.Moltes plantes bulboses s’utilitzen en jardineria:tulipa, jacint, narcís, assutzena, clívia, etc.All (Allium sativum)És una planta perenne de la família de les lilià-cies de fins a 1,5 m d’altura (si la deixem florir).Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb-anomenat popularment cabeça- té un embolcallblanc dins del qual es troben diversos bulbets(els grans d’all). Les flors són verdoses o blan-quinoses, a vegades rosades, i sobresurten ambel seu llarg peduncle per sobre del bulb. És unplanta perenne perquè sola pot anar subsistinta partir dels bulbets que va formant, encara quedes del punt de vista productiu hortícola no inte-ressa, ja que anirà fent alls cada cop més petits.Ceba (Allium cepa)Planta biennal de la família de les liliàcies de finsa 1 m. Fulles semicilíndriques que neixen delbulb subterrani, proveït d’arrels superficials. Tijadreta que habitualment s’origina en el segonany (o temporada) de maduració de la planta,portadora al seu extrem d’una umbel·la de florsblanques o rosades. En aquest cas, i a diferènciade l’all, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant,no pot esdevenir perenne. S’anomena biennalperquè fa el seu cicle en dues fases: una primeraper formar el bulb i una altra per fer la floració apartir de les reserves acumulades. Malgrat aques-ta característica, el cicle complet no acostuma adurar dos anys, sinó uns pocs mesos depenentdel clima.• Plantes que fan tuberclesUn tubercle és una tija subterrània engruixidai rica en substàncies de reserva. La patata és eltubercle comestible més conegut, però n’hi had’altres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantesque tenen altres tipus de tiges subterrànies en-gruixides, com per exemple les canyes (de formamés allargada i que tenen com a nom‘rizoma’) oels gladiols (de forma arrodonida, que s’anome-nen‘corm’).Patatera (Solanum tuberosum)La patatera és una planta de la família de les so-lanàcies que té les fulles compostes, amb folíolsgrans que s’intercalen amb petits. Les flors sónblanques o violàcies. Els tubercles comestiblessón la seva part més característica.• Plantes d’arrels comestiblesEns referim a aquelles que desenvolupen òrganssubterranis en forma d’arrels que han acumulatsubstàncies de reserva. També n’hi algunes ques’utilitzen en jardineria: dàlia, ciclamen, tulipes,algunes begònies...Les que habitualment plantem a l’hort són:Rave (Raphanus sativus)Planta herbàcia que forma part de la família deles crucíferes, igual que les cols, que fa flors ambquatre pètals en forma de creu. És anual, decicle molt ràpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir.Forma una arrel gruixuda de color vermellós quen’és la part comestible.Pastanaga (Daucus carota)Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes(fa les flors agrupades en una inflorescència quepren forma d’umbel·la). És bianual; n’aprofiteml’arrel abans que la planta floreixi. Lleguminoses i hortalisses de fruit• Són aquelles plantes que cultivem pel seu fruitcomestible. Algunes el fan en forma de llegum id’altres en formes diverses de fruits carnosos.• Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunesen forma de lianes (enfiladisses) i de consistènciamés herbàcia (totes les lleguminoses); d’altres, deport més arbustiu i de consistència semillenyosa,és a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits,n’agafen la forma i presenten una tija quasi bétan dura com si fos llenyosa (l’alberginiera o lapebrotera, per exemple). També n’hi una d’espe-6. Les plantes
  40. 40. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA42cial: la maduixera, planta perenne que es repro-dueix per estolons (brot lateral prim que neix ala base de la planta i que creix horitzontalmentdamunt el sòl).• Tot i que es cultiven anualment, algunes podrienviure més temps i fins i tot rebrotar (és el cas de latomaquera, de l’alberginiera i de la pebrotera).• Requereixen un sòl ben drenat, ja que, si quedaaigua entollada vora la planta, les pot perjudicargreument.• El reg serà abundant al principi; el reduirem, però,quan apareguin les primeres flors en les espèciesde fruit i l’incrementarem en el cas de llegums.• Plantes de fruit: necessiten calor per poder des-envolupar les seves llavors i fruits.• Plantes que fan el fruit en forma de llegumsCal destacar que totes aquestes plantes perta-nyen a la mateixa família, la de les lleguminoses opapilionàcies, i es caracteritzen per un flor peculi-ar, que té forma de papallona. Totes fan el fruit enforma de llegum. A part de les que típicament esconreen pels seus fruits comestibles, també n’hiha moltes d’ornamentals que s’utilitzen en jardi-neria, com el pèsol d’olor (molt semblant al pèsolcomestible) o arbres com la robínia, la tipuana ol’arbre de l’amor.Pesolera (Pisum sativum)Liana herbàcia anual, amb circells, fulles ambfolíols el·líptics, flors blanques o purpúries enraïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes:els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar-hiaspres amb un element ramificant perquè s’hi en-ganxin els circells i la planta quedi subjecta.Favera (Vicia fava)Planta herbàcia anual, de tiges erectes i pocramificades, fulles alternes, compostes de dos aquatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (lesfaves) en llegum.Mongetera (Phaseolus vulgaris)Liana herbàcia anual, de tiges volubles i fullescompostes dividides en tres folíols, de flors blan-ques o purpúries en raïms i de fruits en llegum.• Plantes que fan fruits carnososDe les que fan fruit i tenen un port erecte i ramifi-cat (semblant a un arbust) hi tenim:Alberginiera (Solanum melongena)Planta anual semillenyosa de la família de lessolanàcies; la tija i les fulles són piloses i les florsblanques o blaves. L’albergínia és un fruit gruixuti allargat de color quasi negre amb tons violacis.Floreix a l’estiu.Pebrotera (Capsicum annuum)Planta anual semillenyosa de la família de les so-lanàcies, de fulles ovades i enteres, flors blanquesi solitàries i fruits en baia buida, grossos, anome-nats pebrots.Tomaquera (Solanum lycopersicum) Planta semillenyosa de la família de les solanà-cies, amb fulles compostes molt dividides, florsgrogues i fruits molt sucosos, de figura globosa,els tomàquets. Malgrat no ser estrictament unaplanta enfiladissa, com que té molta capacitat decreixement, la tija esdevé rèptil. Per facilitar-ne elcultiu, normalment es lliga en un aspre vertical:per si mateixa no té capacitat d’enganxar-se alsuport.Cogombre (Cucumis sativus)Liana herbàcia anual amb circells que creix rep-tant o sobre aspres. És de la família de les cucur-bitàcies (la mateixa que la dels melons, síndries,carbassons...). Les flors són de color groc i podenser hermafrodites o unisexuals. Presenta unesfulles grans en forma de cor en què es distingei-xen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes d’unafina vellositat. El fruit és molt carnós i ple d’aigua.Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat,afecta el desenvolupament de la planta.• Hortalisses de fulla i florS’inclouen dins aquest grup les que es cultivenper consumir-ne la part aèria, normalment lesfulles, però també les tiges i a vegades les flors.D’aquestes plantes ens interessa un ràpid desen-volupament, ja que així es mantenen tendres i noes tornen fibroses.Api (Apium graveolens)L’api pertany a la família de les umbel·líferes i ésuna planta bianual. Té una arrel pivotant, potent iprofunda, amb d’altres de secundàries superfici-als. Del coll de la principal brollen tiges herbàciesque assoleixen de 30 a 80 cm d’altura. Les fullessón grans i broten en forma de corona; el pecíolés una penca molt gruixuda i carnosa que es
  41. 41. 43prolonga en gran part del limbe. En el segon any,emet la tija floral, amb flors blanques o morades.La floració en l’api està motivada principalmentper l’acció de temperatures baixes durant unquant temps i quan la planta ja té una certa mida.Bleda (Beta vulgaris)Planta herbàcia de grans fulles, lluents i ondu-lades, fent roseta basal i amb un pecíol ample ipla. En el moment de la floració, la planta s’estiraformant una gran inflorescència en què les florspoden agrupar-se en glomèruls de 2 a 8 flors.Generalment tenen l’arrel carnosa. És una plantaque freqüentment podrem trobar subespontàniaa la vora dels camins i als marges dels conreus.Espinac (Spinacia oleracea)Planta herbàcia anual de la família de les queno-podiàcies que en una primera fase forma una ro-seta basal de fulles de durada variable segons lescondicions climàtiques i que, passat un temps,emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se.Hi ha plantes masculines, femenines i també ambels dos tipus de flors. Les femenines donen millorresultat pel fet que tarden més a espigar-se i fanmés fulles basals. Les fulles de color verd fosctenen el pecíol còncau que presenta color ver-mellós a la base. Si la deixem florir, observaremles diferències entre les flors masculines (amb4-5 pètals i 4 estams formant inflorescències enforma d’espigues) i les femenines reunides englomèruls a les axil·les de les fulles (amb la corol·la dentada i un pistil).Enciam (Lactuca sativa)L’enciam és una planta anual de la família de lescompostes amb les fulles formant una roseta quesegons les varietats poden formar pinya al centre.La forma del limbe i el marge d’aquest és moltvariable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixemflorir, veurem els capítols florals de color grocagrupats en raïms. Les llavors estan proveïdesd’un plomall per ser transportades pel vent.Escarola (Cichorium endivia)Planta anual o bianual de la família de les com-postes amb les fulles que surten en roseta i moltarran de terra; algunes varietats tenen moltes fu-lles que, com que queden atapeïdes, esdevenenblanques; en altres casos, normalment es lliga laplanta quan té una certa mida durant 15 dies pertal de blanquejar la part interior. Si no la collim, laplanta emetrà una tija floral ramificada formantuns capítols florals de color blau.Col (Brassica oleracea) Planta herbàcia perenne o bianual de la famí-lia de les crucíferes que pot arribar als 300 cmd’altura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A laprimera fase, presenta una tija molt curta i lesfulles imbricades que van formant pinya. Hi havarietats de fulla més llisa i d’altres amb les fullesbollades. Més endavant, la planta estira la sevatija fins que floreix. Forma flors amb 4 pètals decolor groc agrupades en raïms poc compactes.N’hi ha moltes varietats, que poden ser plantadesen diferents èpoques de l’any.Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) La coliflor és una varietat de la col amb la carac-terística principal de formar una inflorescènciaprematura hipertrofiada. Les ramificacions florals,gruixudes, blanques, més o menys atapeïdes imolt tendres, formen una massa que és el capde la coliflor, en la qual els rudiments de les florsestan representats per petites aspreses en la partsuperior donant la imatge tan característica quetots coneixem. Hi ha força diferències segons lesvarietats: en trobem de gra molt atapeït, que sónmés resistents a la pujada de la flor, mentre qued’altres són de tipus mitjà amb relació a aquestcaràcter o bé de gra gairebé solt que formen unasuperfície menys granulosa, com apelfada.Porro (Allium porrum) Planta bianual de la família de les liliàcies (coml’all o la ceba). Encara que forma bulb, com queés molt allargassat, s’acostuma a incloure dinsel grup de les plantes de fulla. El porro constade tres parts ben diferenciades: fulles llargues(lanceolades de color verd blavós i planes quees van inserint al bulb subterrani), bulb allargatblanc i brillant i nombroses arrels petites que vanunides a la base del bulb. En conjunt, fa aproxi-madament uns 50 cm d’altura i de 3 a 5 cm degruix. La inflorescència de forma esfèrica es pro-dueix en umbel·les i totes formen una superfícieplana de flors blanques o rosades que produirannombroses llavors de color negre. El bulb i partde les fulles constitueixen la part comestible dela planta.Carxofera (Cynara scolymus)Planta vivaç de la família de les compostes, moltvigorosa, que pot considerar-se com a bianu-al o triennal, fins i tot vivaç (en cultius moltabandonats i amb notable decreixement de laproducció). Presenta forma de mata amb tigesdretes, gruixudes, acanalades longitudinalmenti ramificades, amb més d’un metre d’altura, queacaben en un gros capítol floral, format per6. Les plantes
  42. 42. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA44d’altres de més petits amb un receptacle gruixut icarnós que, juntament amb les bràctees (fulletesexternes en forma d’esquames), formen la partcomestible de la planta. Presenta un rizoma moltdesenvolupat, en què s’acumulen les reservesalimentàries que elabora la planta. Les fulles sónllargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg)de color verd clar per sobre i d’aspecte cotonósper sota. Els nervis centrals estan molt marcats iel limbe està dividit en lòbuls laterals. S’acostu-men a reproduir per divisió de mata utilitzant elsrebrots joves de la base.• Els arbres fruitersAlgunes consideracions sobre la poda i la fructi-ficació:Cirerer (Prunus avium)• Fruiter de fulla caduca. Poda de formació durant3 anys.­• Se’n pot fer una d’aclariment i mantenimentper regular l’excés de branques després de lafructificació.• Escorça molt sensible: si es malmet pot produirla mort de la branca.• Floreix i fructifica al final de l’hivern sobre fustade 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida.• És bàsicament autoestèril i, per tant, necessitaràcompany de pol·linització.Magraner (Punica granatum)• Fruiter de fulla caduca i port petit, força apteper ser cultivat en recipient.• Poda de formació durant 2 o 3 anys; després,cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo debranques.• Floreix en branques noves, el maig-juliol, i esrecol·lecta a finals d’estiu.• És autofèrtil.Codonyer (Cydonia oblonga)• Fruiter caducifoli i port petit, força apte per sercultivat en recipient• Poda de formació durant 2 o 3 anys; després, demanteniment molt lleugera. És un arbret de pocvigor.• Floreix a principis de la primavera sobre fusta de2-3 anys; per tant, tardarà uns anys a produir.• És autofèrtil.Albercoquer (Prunus armenaica)• Fruiter caducifoli de port mitjà.• Cal fer una poda de formació i una de regularde rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brotsbastant curts.• Floreix i fructifica al final de l’hivern; és sensiblea les gelades, tant sobre els brots nous com enels de 2-3 anys. Cal regar abundantment.• És autofèrtil.Cítrics (Citrus sp.)• Fruiters de fulla perenne de port petit-mitjà.• Cal fer una adequada poda de formació i una demolt lleugera de manteniment a finals d’hivern.• Al cap d’uns anys, se’n pot fer una de rejoveni-ment més severa.Presseguer (Prunus persica)• Fruiter caducifoli que requereix una adequadapoda de formació.• En requereix una altra de més complexa anome-nada de fructificació que cal realitzar cada any.• S’ha de diferenciar entre diferents tipus debrots: llenyosos (només amb borrons quedonen fulla), els fructífers falsos (només tenenbotons florals) i els fructífers veritables (ambfulles i botons florals).• Cal potenciar els brots amb fulla i fruit deixant6-8 borrons (poda llarga).• Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 bor-rons els que porten només flor, també podemeliminar totalment aquests brots florals.• És autofèrtil.Nesprer (Eriobotrya japonica)• Arbre fruiter de port petit, de fulla perenne,força adequat per a cultiu en recipient.• No necessita poda de formació ni de manteni-ment.• És autofèrtil.Pruner (Prunus domestica)• Fruiter de fulla caduca de port mitjà-gran.• Feu poda de formació.• Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixe-ment, que es pot fer tant a l’hivern com a l’estiu(poda en verd).• Acostumen a ser autofèrtils.• Les plantes acompanyants i útils: les aromàti-quesSàlvia (Salvia officinalis)És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàci-es a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses igrises, sobretot les més velles. Flors bilabiades decolor blau violaci disposades en raïm. Vol indretsassolellats i terres poc fertilitzades.
  43. 43. 45Romaní (Rosmarinus officinalis) Arbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’al-çada, de fulles perennes, dures, linears i margerevolut; són de color verd fosc per l’anvers iblanquinoses pel revers. Les flors van del colorrosat al blau pàl·lid. Vol indrets assolellats i terressorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasitot l’any. N’hi ha una varietat reptant útil pel seuefecte entapissant.Sajolida (Satureja montana) Petita mata semillenyosa que a l’hivern pràctica-ment s’asseca, però rebrota a la primavera. Fullespetites i estretament lanceolades, amb glàndulestranslúcides plenes d’essència. Flors blanques olleument rosades. Prefereix indrets secs i assole-llats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a latardor.Farigola (Thymus vulgaris)Mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges lle-nyoses, d’entre 10 i 30 cm d’altura. Les fulles sónperennes, molt petites i nombroses i es trobenal llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses,són petites i blanquinoses. Prefereix sòls moltsorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocsmolt assolellats; tolera bé el fred. Cal compra-lade viver i no arrencar-la mai de la muntanya.Espígol (Lavandula latifolia)Petit arbust de base llenyosa que presenta lesfulles perennes, de color verd grisenc, estretesi allargades. Les flors liles s’agrupen en inflores-cències formant una espiga terminal. N’hi haunes altres tres espècies: L. angustifolia o espígolver [???] de fulles més estretes; L. stoechas o capd’ase, amb una inflorescència compacta ambdues bràctees liles al capdamunt, i L. dentata quees distingeix pel marge dentat de les fulles. Volenindrets secs i assolellats. Floreixen a finals de pri-mavera i durant gairebé tot l’estiu estan en flor.Melissa o tarongina (Melissa officinalis)Planta herbàcia perenne, que assoleix els 30-70 cm d’altura. Les fulles són dentades i moltrugoses amb una olor molt forta de llimona, id’un color verd molt viu. La tija està recobertade vellositats i les petites flors són blanques orosades. Creix bé en llocs humits i ombrívols.Floreix des del mes de maig i durant tot l’estiu. Al’hivern s’asseca la part aèria i torna a rebrotar ala primavera. Es reprodueix per divisió de mata is’estén ràpidament a través de rizoma.Orenga (Origanum vulgare)Planta semillenyosa molt aromàtica, que fa unrizoma subterrani perenne del qual surten lestiges dretes i ramificades de 40-60 cm d’altura;a l’hivern la part aèria s’asseca. La tija i les fullessón lleugerament pubescents. Les fulles són poco molt ovades amb el marge llis o lleument den-tat. Les flors, blanques o vermelloses, s’agrupenjuntament amb unes bràctees florals liloses, eninflorescències terminals. Creix bé en llocs frescosi una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix afinals d’estiu i principis de tardor.Marialluïsa (Lippia triphylla) Arbust llenyós de fulla caduca, de la família deles verbenàcies. Pot arribar a fer 2 m d’alçada,de fulles lanceolades verticil·lades amb olor dellimona, d’un color verd molt viu. Les flors decolor lila pàl·lid o blanc es reuneixen en espigues.Es planta als jardins, horts, torretes, i necessitahumitat. És originària de Xile, però el seu cultius’ha estès per tot Europa. Les fulles es cullen al’estiu i a la tardor.Ruda (Ruta graveolens)És una mateta de la família de les rutàcies, debase semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80cm. Les fulles perennes i compostes, d’un colorverd grisenc, són de mida petita i abundants. Fales flors grogues amb els quatre pètals en formade caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta,i especialment les fulles, desprèn una intensaolor penetrant i inconfusible. Creix bé en llocssecs i assolellats, però també en tolera de mésombrívols i humits. Floreix a finals de primavera idurant l’estiu.Espernallac (Santolina chamaecyparissus)Petita mata molt aromàtica de la família de lescompostes, molt ramificada des de la base, defulles perennes, retallades, petites i estretes decolor verd grisenc. Flors tubulars agrupadesen capítols solitaris de color groc intens (sensepètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix perSant Joan i se’n recol·lecten els capítols florals al’estiu per assecar-los i guardar-los.6. Les plantes
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×