• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Guia hort escolar
 

Guia hort escolar

on

  • 1,369 views

Guia hort escolar

Guia hort escolar

Statistics

Views

Total Views
1,369
Views on SlideShare
528
Embed Views
841

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

4 Embeds 841

http://ecoterraroja.wordpress.com 601
http://ecoginko.wordpress.com 202
https://ecoterraroja.wordpress.com 28
http://newblogterra.wordpress.com 10

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Guia hort escolar Guia hort escolar Presentation Transcript

    • Guia pràcticad’horticulturaecològicaQUADERNSDE L’ESCOLASOSTENIBLEAgenda 21 Escolar
    • L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
    • L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.Direcció de programes ambientals.Idea i textos: Joan Solé i Hilda WeissmannEquip de treball de l’Agenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann,Joan Solé, Alba Castelltort, Mireia Abril i Rocío Amparo.Disseny i maquetació: Faino Comunicació S.L.Il·lustracions interiors: Jordi Enériz i ParedesFotografies: Parvulari Sant Marc de Sarrià, EB Sol Solet, CEIP AntoniBrusi, CEIP Eulàlia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall d’Hebron,IES Montjuïc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i l’Oriol,CEIP Baldiri Reixach.Impressió: Imatge i Producció EditorialDipòsit Legal: B. 38.066-2006ISBN: 84-7609-497-3Imprès en paper ecològic
    • Introducciód’emprar un pati encimentat, a conviure amb unenjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment aconrear un hort que ens alimenta.El quadern que us presentem intenta respondre ala demanda creixent i a les consultes de professorsi professores que volen iniciar o estan realitzant unhort a les seves escoles.La singularitat d’aquesta guia, però, prové del fet queamplia la perspectiva integrant les feines pròpiesd’un hort amb els aprenentatges que se’n podenderivar a l’aula i als laboratoris.Ens agradaria que aquesta guia fos una aportació aun procés que possibiliti que la relació entre els nensi nenes de Barcelona i el seu entorn més immediats’enriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar.De ben segur que l’experiència personal i directa decontacte amb la terra i els seus fruits, realitzada amés de forma compartida, es convertirà en estimaciópel nostre entorn.Imma MayolTercera Tinenta d’Alcalde Montserrat Ballarín Regidora d’EducacióPRESENTACIÓ Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, unlloc central de l’escola. Un espai per a la relació,l’espontaneïtat, el joc, l’esplai físic, i el contacte ambl’aire lliure i amb un entorn més natural.És un fet conegut que les parts enjardinades delscentres escolars, en molts casos, s’havien anat enci-mentant i reduint. Els darrers anys, però, s’està veientla recuperació d’aquests entorns que es van fentmés amigables, més suggerents i potents promotorsd’aprenentatges.En el marc de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, noisi noies de més de 150 centres educatius, animats iorientats pels seus professors i professores, partici-pen en la diagnosi de la situació dels patis i jardins.Expressen i justifiquen la necessitat d’un nou disseny,el porten a la pràctica, instal·len i gestionen horts... i van aprenent a ser més respectuosos, solidaris itolerants.De ben segur que ser co-protagonistes de la trans-formació d’un espai de la seva escola els ajudarà asentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podriadir que hi ha un procés ben significatiu que va des
    • Presentació> Introducció1 Introducció a l’horticultura ecològicaQuè és l’horticultura ecològicaPrincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic2  On i com instal·lar l’hortQuè hem de saber i fer per adequar el nostre espaiPassos que cal seguir per escollir l’espai més adequatActuacions de millora:com preparar l’entorn i delimitar l’espaiDisseny de l’espai: delimitació de les parcel·les de cultiu i de leszones de pas 3  Eines i estris per treballar l’hort. Funcions icaracterístiques 4  La terraLa terra a la natura:el funcionament del sòl en un ecosistemaLa terra al nostre hortLa fertilització orgànica.Productes fertilitzants ecològicsL’encoixinament (mulching)L’adob verd5 Fem compostPer a què fer compost?El compostatgeCom preparar i omplir el compostador 6 Les plantesLes plantes de l’hort i el seu entorn Principals grups de plantes hortícolesLa reproducció sexual:sembra i germinacióLa reproducció o multiplicació vegetativa 7  Organització de la plantacióCalendari de sembra,trasplantament i recol·leccióTaula de compatibilitat entre espèciesSistemes d’associació i rotació de cultiusQuadre de requeriment de llumPassos que cal seguir per programar la plantacióCom plantarConsideracions específiques per cada tipus de cultiuManteniment:el reg 8 La salut de l’hortPrevenció i tractament de malalties i plagues:consideracions prèviesAccions per prevenir i garantir el bon estat de salut dees nostres plantesAnimals col·laboradorsPlantes amb acció protectoraTrastorns,plagues i malaltiesTractaments fitosanitaris biològics 9 Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriSelecció i reconeixement de l’espai de l’hort a l’aula i al laboratoriPreparació del sòlSembra i plantacióCreixement i desenvolupament del cultiuCollita i elaboració de productes 10 Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès11 AnnexosCONTINGUTS
    • INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur-bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependranles activitats i l’organització que es planifiquin.D’una banda, l’hort pot ser concebut com unaextensió de l’aprenentatge del coneixement delmedi natural. Hem de tenir en compte que un hortés un ecosistema en què és possible aprendre granpart dels continguts de les ciències naturals. És unpetit espai on els alumnes poden observar i explo-rar les característiques dels diversos elements queen formen part d’aquest ecosistema, experimentar,provocar canvis, registrar les seves conseqüències iinferir les interaccions entre els elements, els fenò-mens físics i els éssers vius (plantes i animals), aixícom els possibles impactes de l’activitat humana. Amés, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitatsal laboratori i comparar els resultats amb l’observaciódel que passa efectivament durant el cicle naturaldel sistema.També és un eix organitzador, ja que permet estu-diar i integrar sistemàticament cicles, processos, ladinàmica dels fenòmens naturals i les relacions quesuposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, espot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de conei-xement com les ciències socials, les matemàtiques,els llenguatges verbal o plàstic...L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar-sepreguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possi-bilita el tractament de problemes reals que s’origi-nen, desenvolupen i reformulen de manera natural,i també la vivència d’experiències que poden sercompartides i analitzades.Així mateix, és un context en el qual els alumnespoden gaudir del contacte amb la natura i aprendrea tenir-ne cura. És destacable l’interès i curiositat quedesperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats moltdiverses, el fet de participar en les diferents tasquesque al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort esco-lar. És habitual que es tracti de nois i noies que nomantenen un contacte gaire freqüent amb entornsnaturals i solen connectar-se afectivament amb el fetd’ajudar a néixer i desenvolupar elements vius.L’hort escolar és també una estratègia per incorpo-rar dins d’una proposta d’educació ambiental. Ésun projecte que permet adonar-se de la necessitatd’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiquesen la intervenció humana sobre els sistemes naturals,i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos.A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentarisi motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses,que adquireixen un sabor excepcional quan els ma-teixos alumnes són els responsables de la seva planta-ció, creixement, collita i transformació a la cuina.Tanmateix, com en tot projecte d’educació ambien-tal, cal tenir ben present que tant o més importantque el producte resultant és el procés d’intercanvi id’aprenentatge que ens permet enriquir la culturade sostenibilitat de l’escola. És cabdal que no se’nsen vagin tots els esforços en la realització concretade l’hort, sinó que sapiguem aprofitar les oportuni-tats educatives que ens brinda, donant-nos tempsper reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu-par competències per a l’acció. Que no ens passi queestem tan ocupats a fer l’hort que no tenim tempsde millorar l’escola.En aquest quadern, els professors trobaran una guiacompleta per realitzar un hort escolar i suggerimentsper integrar cadascuna de les seves fases a la pro-gramació d’aula.
    • 1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA101. INTRODUCCIÓ AL’AGRICULTURA ECOLÒGICAQuè és l’horticultura ecològica• És una pràctica agrícola que no preveu l’ús de pro-ductes químics de síntesi, com per exemple els ferti-litzants químics, els pesticides i les fitohormones.1L’horticultura ecològica es basa a...• aportar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una ferti-lització orgànica per nodrir el sòl, respectant la sevaestructura i fomentant els processos de transforma-ció natural• respectar els cicles naturals i els ritmes de creixe-ment de les plantes adaptades a les condicionsclimàtiques i microclimàtiques de la zona• aplicar sistemes d’associacions i rotacions de cultiusper afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofita-ment dels recursos nutritius i de l’espai• instal·lar un entorn verd, com tanques i barreresvegetals• afavorir les interrelacions entre els diferents elements–vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hortPer aconseguir…• mantenir una productivitat continuada del sòl (laterra no s’esgota)• nodrir de manera constant i equilibrada les plantes• no deteriorar l’entorn ni introduir substànciesnocives per als vegetals, que podrien passar a lespersones• protegir la salut de les persones• afavorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en elscultius, en les plantes acompanyants (protectores iútils) i en la faunaElement Característiques i necessitats Objectiu MitjansLa terra És un medi amb organismes i microor-ganismesRespectar la seva estructura encapes (horitzons)Treballar-la amb eines quel’airegin (forquilla o escarificador)sense voltejar-la ni trepitjar-laNecessita aigua,aire i aportacions orgà-niques per poder realitzar els processosvitals de transformació de la matèriaorgànicaMantenir i potenciar la vida a laterra amb els organismes i micro-organismes propis del sòlFer una fertilització orgànica,afavorir-ne l’aireig (terra flonja) icobrir les necessitats d’aigua ambreg manual o localitzatNecessita protecció a causa dels canvisde temperatura,de la radiació solarintensa,de l’acció del vent i de l’aigua(per evitar-ne l’erosió)Mantenir la terra coberta,sobre-tot quan no hi ha cultiuCobrir-la amb restes orgàniquesseques o fresques segons elscasosCal que aporti els nutrients (sals mine-rals) que necessiten les plantes d’unamanera continuada,equilibrada i enquantitat suficientMantenir la fertilitat de la terra:aportem materials orgànicsperquè siguin transformatspels organismes i esdevinguinnutrients per a les plantesGarantir una aportació anual defertilitzant orgànic:compost oaltres adobs orgànics1Anomenem:• fertilitzants químics els compostos que serveixen de nutrientsa les plantes• pesticides els productes que s’utilitzen per combatre les pla-gues i malalties de les plantes• fitohormones les substàncies que acceleren processos com lafloració, el creixement, l’arrelament o la caiguda de les fullesPrincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic
    • 111. Introducció a l’horticultura ecològicaLa terra És un medi amb organismes i microor-ganismesRespectar la seva estructura encapes (horitzons)Treballar-la amb eines quel’airegin (forquilla o escarificador)sense voltejar-la ni trepitjar-laNecessita aigua,aire i aportacions orgà-niques per poder realitzar els processosvitals de transformació de la matèriaorgànicaMantenir i potenciar la vida a laterra amb els organismes i micro-organismes propis del sòlFer una fertilització orgànica,afavorir-ne l’aireig (terra flonja) icobrir les necessitats d’aigua ambreg manual o localitzatNecessita protecció a causa dels canvisde temperatura,de la radiació solarintensa,de l’acció del vent i de l’aigua(per evitar-ne l’erosió)Mantenir la terra coberta,sobre-tot quan no hi ha cultiuCobrir-la amb restes orgàniquesseques o fresques segons elscasosCal que aporti els nutrients (sals mine-rals) que necessiten les plantes d’unamanera continuada,equilibrada i enquantitat suficientMantenir la fertilitat de la terra:aportem materials orgànicsperquè siguin transformatspels organismes i esdevinguinnutrients per a les plantesGarantir una aportació anual defertilitzant orgànic:compost oaltres adobs orgànicsLes Plantes Les plantes han de créixer seguint elsritmes naturals Respectar el ritme natural deles plantes utilitzant les ques’adapten al clima de la zona imicroclima de l’espai (atenent lallum i la temperatura)Seguir un calendari de cultiuadaptat a les condicions climàti-ques de la zona i microclimàti-ques de l’espaiLes plantes destinades a la pro-ducció es combinen amb d’altresd’acompanyants,protectores i útils,perelaborar tractaments fitosanitaris o coma adob verd –plantes que serviran perfertilitzar la terraAfavorir un funcionament mésecològic de l’hort i assegurar unamajor diversitat vegetalPracticar l’associació de cultius.Fer tanques i barreres verdes percrear un entorn verd i natural alnostre hortElement Característiques i necessitats Objectiu Mitjans
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA12
    • 131. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA14- 250-300 mm a les zones més eixutes- 700-800 mm a les zones més humides- una mitjana de pluges de 400 - 600 mmTenint en compte el nostre clima, caldrà centrarels esforços a superar l’època més desfavorableper a les plantes: l’estiu. Moltes vegades, elsllibres especialitzats dediquen molta atenció a lalluita contra el fred ja que és el principal proble-ma dels climes més continentals o septentrionals;en el nostre cas no acostuma a ser així.> Característiques del microclimadel nostre espaiA més de les característiques climàtiques generals dela nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli-màtiques del nostre espai: aquelles que estan con-dicionades per l’orientació, la situació i la presènciad’elements artificials al voltant: murs, paviment, etc.L’orientació és important però pot estar moltcondicionada pels elements construïts del voltant,que poden fer ombra sobre l’espai o que, en rebreinsolació, creen un ambient més càlid. De totamanera, el que ens marcarà l’orientació serà lapart de l’edifici més elevada i més propera a l’espaide l’hort.> OrientacióPer conèixer l’orientació del nostre espai, hem desaber que:- el sol al migdia (hora solar) indica exactamenton es troba el sud2. ON I COM INSTAL·LARL’HORTQuè hem de saber i fer peradequar el nostre espai> Hem de conèixer el nostre el climaBarcelona és a la vora del mar Mediterrani, quen’influencia el clima, el qual porta aquest nom; unadenominació que s’aplica també a d’altres zonesdel planeta amb les mateixes característiquesclimàtiques.> Característiques bàsiques del climamediterrani• El clima mediterrani impera en el 90% deCatalunya a totes les terres situades per sota dels800 – 1.000 m d’altitud.• Es basa en la manca d’un període hivernal inten-sament fred i en l’existència d’un eixut estivalprolongat:- no hi ha cap mes glacial (amb temperaturesmitjanes inferiors a 0ºC)- hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe-ratures mitjanes inferiors a 5ºC)- hi ha 2-4 mesos estivals amb temperaturesmitjanes superiors als 20ºC- el període estival és d’autèntica aridesa• Les pluges hi tenen un ritme irregular (centradesa la primavera i a la tardor):- l’orientació sud és la que rep més hores d’insola-ció i, per tant, la que suporta temperatures mésaltes a l’estiu. En climes més freds, les orientaci-ons ideals seran les que miren al sud, però en elcas de Barcelona ho hauríem de matisarExemple A: orientació sudÉs una orientació molt favorable durant l’hivern per-què dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per alcultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particularquan hi ha elements artificials al voltant (un mur opaviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assolimentde temperatures altíssimes, de fins a 40ºC - 45ºC,desfavorables per a la majoria de plantes si no és queadoptem les mesures pertinents per aconseguir pro-tegir-les. En el cas d’excés d’insolació, hem de crearelements d’ombra: instal·lar-hi una malla ombradora iprotegir les parets que reben més sol. Hem de pensarque, a més del sol directe, les parets van acumulantcalor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargantla calidesa de l’espai durant moltes hores.Exemple B: orientació estEn zones litorals, l’orientació est és bona perquèrep el sol del matí quan encara no escalfa gaire i apartir del migdia arriba la marinada que refrescal’ambient. Aquest refrescament podria no pro-duir-se si l’espai és molt tancat. És una orientacióbastant favorable tant a l’estiu com a l’hivern.Exemple C: orientació oestA l’estiu acostuma a ser més càlida que l’orientacióest, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no repla influència dels vents de mar.Exemple D: orientació nordL’orientació nord no és completament negativa enel nostre clima i podríem dir que és molt favorable
    • 15> Actuacions de millora: com preparar l’entorni delimitar l’espai• L’entorn verdCal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i devida. Ja hem comentat que la diversitat d’espècies,tant hortícoles com d’altres, és un dels fonamentsdels horts biològics i ha de permetre un funciona-ment que s’apropi al dels ecosistemes naturals.Quan ens situem en una ciutat, on l’espai horit-zontal és escàs, és important aprofitar al màximl’espai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre-veure aquest aspecte mitjançant l’ús de tanquesper fer-hi créixer plantes enfiladisses per cobrirparets, baranes o reixes o bé plantant arbustsamb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques-tes actuacions, aconseguirem crear un entornacollidor per a nosaltres, les plantes i els animalsque ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostreshorts esdevindran autèntiques illes verdes enmigde la ciutat.• Beneficis que obtenim d’un entorn verd- Millora les condicions microclimàtiques:protegeix del vent, fa de regulador natural dela temperatura a l’estiu (les plantes transpireni augmenten la humitat ambiental refrescantl’ambient) i modera les diferències de tempe-ratura entre el dia i la nit- Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl- Contribueix a l’equilibri ecològic. Dota l’espaid’un aspecte més natural i actua de focusd’atracció d’insectes, ocells, petits mamífers ialtres animals que en alguns casos poden serdepredadors o perjudicials• Les tanques: una altra manera de delimitarl’espaiLes tanques són estructures verticals fetes defusta o elements vegetals que podem situar en elperímetre del nostre hort. La seva finalitat és:- fer de barrera o separació entre dos espais:permeten incrementar l’altura d’una baranametàl·lica o d’un mur o cobrir una xarxa metàl·lica donant-los un aspecte més natural- fer de suport a plantes enfiladisses (lianes)- protegir murs orientats al sud i que reben unaforta insolació. D’aquesta manera controleml’excés de temperatura, que és força negatiuper a la majoria de les plantes• Materials adients per fer tanques- Gelosies: consisteixen en uns enreixats defusta o de plàstic, són molt tradicionals is’usen molt freqüentment en els jardins.Convé col·locar-les separades del murmitjançant uns llistons de fusta, així la paretqueda protegida i permet millor el creixe-ment de plantes enfiladisses- Bruc: la tanca està formada per moltes bran-ques seques de bruc (uns tipus d’arbusts dediferents espècies del gènere Erica molt ramifi-cats i amb tiges primes) unides amb filferro. Ésde les que s’utilizen més, però té l’inconveni-ent de ser embrutadissa, ja que constantmentse’n van desprenent les branquetes seques- Vímet: feta de branques d’un tipus de salzeanomenat saulic (Salix purpurea). És la mésdurant els mesos de primavera i estiu. Les plan-tes reben llum i sol més que suficient i no han desuportar temperatures tan altes.Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan-tes més vigoroses i ufanoses es veuen en els bal-cons orientats al nord, que reben menys insolaciói que mantenen una temperatura òptima per alseu desenvolupament.> Passos que cal seguir per escollir l’espaimés adequat1. Sobre un plànol del pati del centre assenya-leu els possibles espais per a la ubicació del’hort.2. Feu una ampliació a escala de cadascuna de leszones.3. Sobre cada plànol marqueu els punts cardinalsper saber l’orientació.4. Feu un seguiment de la insolació que repl’espai. Marqueu a diferents hores (per exemplecada hora) l’espai il·luminat i el que queda al’ombra. Ho podeu fer en diferents èpoques del’any.5. Valoreu els aspectes positius i negatius de cadasituació.6. Estudieu la possibilitat d’escollir un o més espaisper fer l’hort (per exemple, l’un pot ser més ade-quat durant la tardor i l’hivern i l’altre, durant laprimavera i l’estiu).2. On i com instal·lar l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA16recomanable: és neta i dóna un aspecte moltnatural. Està formada pels troncs del vímet, quesón llargs i rectes i d’un color marró vermellós.La seva consistència també permet col·locar-lesal mur mitjançant uns llistons de fusta.- Tanca de fusta de jardí: és la tanca de jardícaracterística feta amb llistons de fusta.• Tanques arbustivesLes tanques arbustives, també anomenadestanques vives, són barreres vegetals d’arbustsque delimiten tot o una part del recinte de l’hort.Es tracta de plantacions d’arbusts més o menysalineats en què es combinen diferents espècies:- de diferent port i alçada- de fulla perenne i caduca- amb diferent època de floració• Com adequar un terreny inclinatMoltes vegades no es disposa d’un espai prou plaper situar-hi les parcel·les de cultiu i hem d’apro-fitar terrenys inclinats que s’hauran d’adequar perfacilitar-l’hi. També cal considerar que aquellesparts que destinem a les plantes acompanyants(arbusts de diferents espècies que formen unatanca vegetal o plantats de manera més aïllada)es poden deixar amb la inclinació pròpia del ter-reny per respectar-ne la forma natural i donar-hiun aspecte de bosquina.Les parts inclinades corren el risc d’erosionar-sei és important actuar-hi abans que sigui massatard.Quines actuacions podem portar a terme perorganitzar una zona inclinada?:- Fer un plànol de l’indret i mesurar-ne el graud’inclinació de diferents parts. Hi ha unsaparells especials per fer-ho que s’anomenenclinòmetres (també existeix la possibilitat deconstruir-ne un de casolà), que ens permetenmesurar els angles dels diferents pendents delterreny.
    • 17Com construir i utilitzar un clinòmetre> En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle ones representi un transportador d’angles.> Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma-nera perpendicular, perquè li faci de base.> Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordillamb un pes a l’altre extrem.Funcionament> Col·loqueu la fusta damunt la superfície inclinadade manera que quedi disposada en paral·lel a ladirecció del pendent.> El cordill es desplaça cap al costat del pendentsegons la línia de la gravetat.> Mesureu l’angle format respecte a la perpendi-cular del sòl: aquest és el grau d’inclinació delpendent.• Escolliu aquelles zones amb un grau d’inclinaciómenor per preparar-les com a parcel·les de cultiui les de major pendent per plantar-hi arbusts(entorn verd). Assenyaleu-les en el plànol.• Corregiu el pendent a la zona on es cultivaràl’hort.• Prepareu un sistema que us permeti la contencióde la terra. Podeu utilitzar troncs d’arbres que en-fonsareu en part a la terra i que aniran subjectatsper una vareta metàl·lica d’acer; o bé travesses defusta que podreu apilar per fer murs de contenciómés elevats. També es poden subjectar amb unavareta d’acer.> Disseny de l’espai: delimitació de les parcel·lesde cultiu i de les zones de pasA l’hora de fixar els límits dels espais de planta-ció, proposem seguir el mètode anomenat de les2En trobareu la referència bibliogràfica a l’apartat de recursos.parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero deSegovia2, que destaca per la seva senzillesa i unaexecució molt fàcil.El disseny que proposa es basa a delimitar zonesde cultiu molt estretes per tal de poder treballara l’hort sense trepitjar directament la terra oncreixen les plantes. Així protegim la terra al màximi n’afavorim la fertilitat. Al mateix temps, quedenperfectament definides les zones de pas i els espaison es pot trepitjar.Farem els passos següents:- Dividirem la zona en 4 parcel·les (parades) de150 cm d’amplada i amb la llargada que vulgueu,depenent de l’espai disponible. Les parades po-den anar una al costat de l’altre, si l’indret és mésrectangular, o en forma de creu si és més quadrat.- Entre elles es deixarà un espai de 50 cm de camíde pas que es cobrirà de palla o de restes vegetalsseques (fulles, branquillons, restes de poda...).2. On i com instal·lar l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA18- Dins de cada parada es marcaran dues feixes decultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm ientre elles es deixarà un espai de 30 cm.- A les feixes de cultiu, s’hi posarà una capa decompost (adob orgànic) d’uns 3-4 cm de gruixque s’anomena crestall.- Entre les dues feixes de cultiu d’una mateixaparada, hi col·locarem uns maons arrenglerats auns 60 cm de distància entre ells, sobre els qualsens podrem situar i que ens permetran treballar al’interior de les parades.- Entre maó i maó hi plantarem plantesbeneficioses per als cultius (melissa, orenga,clavell de moro, boixac, alfàbrega, espígol ifarigola).
    • 191. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris pertreballar l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA203. EINES I ESTRIS PERTREBALLAR L’HORT. FUNCIONSI CARACTERÍSTIQUESEines bàsiquesFanga o cultivador: són eines destinades a l’aireigde la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec iuna part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totesmides: de petites per treballar amb una mà o de mésgrans amb el mànec més llarg per treballar drets. Sil’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes,aleshores s’anomena fanga.Fanga dedoble mànecFanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la.Pala de trasplantament: és una pala petita ques’agafa amb una mà i serveix per remoure petitesquantitats de terra (per exemple, per omplir untest) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras-plantament. També n’hi ha en versió gran i alesho-res s’anomena palafanga. També es fan servir perremoure la terra quan aquesta està molt dura (accióde fangar).Plantador: és una eina en forma de“L”amb la puntacònica que serveix per fer el forat per posar les lla-vors o plantar una planta petita per fer, per exemple,el primer trasplantament.Escombreta metàl·lica: normalment s’utilitza perrecollir fulles, però també ens pot anar bé per apla-nar la terra o repartir el compost.Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Sinomés hem de podar arbusts, que tenen branquesde diàmetre petit, la triarem de fulla estreta i fina.Tisores de podarPlantadorPala detransplantamentEscombretametàl·lica
    • 21EstrisTamís: per garbellar terres i treure’n les parts mésgrolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quansembrem. També es pot fer servir per garbellar elcompost.Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris oreforçants. Segons les nostres necessitats, n’escolli-rem la grandària i sofisticació: un simple polvoritza-dor o una fumigadora amb sistema de bombeig perdonar pressió. N’hi ha de totes mides, les més granses porten a l’esquena com si fossin una motxilla.Mesurador de la humitat de la terra: petit aparellque es clava a la terra i que disposa d’una agullaindicadora del nivell d’humitat. És molt útil perpoder-ne definir les necessitats d’aigua i planificarel reg.Trituradora de branques. N’hi ha de petites, aptesper a horts escolars i que trituren branques de finsa 3-4 cm. Va bé si es tenen molts arbusts i es volenaprofitar els trossos de branques per incorporarcom a material estructural al compost o com amulching (coberta vegetal protectora del sòl).AltresAspres: per aguantar i guiar les plantes quan sónjoves, adreçar un petit arbre que s’ha torçat, donarsuport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole-res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes són les mésutilitzades; si són de bambú, duren més. Cal anaramb compte a l’hora de lligar per intentar no estran-gular la tija.Malla ombradora: és un teixit de plàstic negre, verdo gris clar que deixa passar la llum filtrada i evital’excés d’insolació. És molt adient per a terrasses opatis pavimentats perquè protegeix les plantes de laforta exposició als raig del sol a les hores del migdia,ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llummés que suficient i no pateixen tant les altes tempe-ratures.Trituradora debranquesFumigadoraTamísMesurador dela humitatAspresMalla ombrejadora3. Eines i estris per treballar l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA22
    • 231. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA244. LA TERRALa terra a la natura: elfuncionament del sòl en unecosistemaLa terra és un element bàsic per al cultiu, però moltesvegades no hi donem la importància que té. Si volempreparar un cultiu ecològic, és a dir, amb mètodesnaturals, ens hem de fixar en la natura, en els seusmecanismes de funcionament, per tal d’apropar-nos-hi i aplicar aquest“model”en el nostre hort.Podem fer una volta pel bosc per observar-hidiferents ambients, amb diferències quant al graud’insolació (assolellat/obaga), el grau d’humitat ila temperatura; podem trobar sòls més rocosos,pedregosos i sorrencs o de més profunds amb terrafosca i amb una capa superficial considerable plenade residus bàsicament vegetals (fulles, branquillons,restes de fruits i llavors), però també restes animals(plomes, residus d’esquelets, mudes, excrements...).És en aquestes zones on hi ha més fertilitat, és a diron el sòl és més productiu i permet el desenvolupa-ment de grans vegetals: d’arbres, arbusts o herbes.Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten ambforça, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen totel que necessiten: aigua en abundància i sals mine-rals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix demanera natural: és un sòl on no s‘ha fet cap tipusd’intervenció, no se n’ha remenat la terra, no s’hi hanaportat fertilitzants externs i funciona a la perfecció,és autosuficient i es retroalimenta constantment.Què passa dins la terra? Quins són els mecanismesque fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? Elprimer que ens cal saber és que al sòl hi ha una partmineral i una part orgànica.> La part mineralConsta de partícules de diferent mida procedentsd’una roca mare que ha patit durant milers d’anysun procés de disgregació a causa de processos demeteorització als quals s’ha afegit l’acció constanti metòdica dels organismes vius.> La part orgànicaTé el seu origen en l’aportació superficial de totesaquelles restes que hem esmentat abans. A partirdel moment que un residu orgànic es diposita so-bre el sòl, comença un llarg procés de transforma-cions: acaba convertit en sals minerals en el procésque s’anomena de mineralització de la matèriaorgànica.> La descomposició de la matèria orgànicaEl procés de descomposició comença quan totauna munió d’organismes macroscòpics (que esveuen a ull nu) masteguen i mengen les restesorgàniques mortes; fan una feina disgregant: lesesmicolen, part d’aquestes són digerides i d’al-tres queden trossejades. Aquests organismes sóninvertebrats i hi trobem crustacis, miriàpodes, cucsi petits insectes.Les restes orgàniques es van degradant a mesuraque entren en activitat els microorganismes des-componedors (fongs i bacteris), que les transfor-men fins a obtenir en primer lloc un producte decolor fosc, quasi bé negre, anomenat humus. Éscom si la matèria orgànica, després de ser trans-formada pels microorganismes, s’hagués tornata organitzar i hagués produït aquesta substànciatan valuosa.La mateixa acció dels microorganismes ja alliberaelements i compostos minerals que són directa-ment assimilables per les plantes (els anomenemhabitualment nutrients); d’altra banda, l’humusformat iniciarà un lent procés per acabar mine-ralitzat i també contribuirà a la nutrició de lesplantes.> L’humus estructura el sòlQuan diem que la matèria orgànica en formad’humus dóna estructura al sòl, ens referim al fetque les partícules es mantenen unides, de maneraque té una aparença esponjosa, està solt i s’esmi-cola fàcilment. Els espais que queden són capaçosde retenir l’aigua i els nutrients i permeten un bonaireig. Les arrels i els organismes del sòl són capa-ços de moure’s a través d’aquest fàcilment, amb laqual cosa en milloren l’aireig i aquelles tenen unmillor accés als nutrients.
    • 25M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994)La terra al nostre hort> Com podem saber com és? Què li fa falta?Com l’hem de preparar?Ja hem comentat les característiques de la terra enun ecosistema natural, com funciona i com aportafertilitat per permetre un creixement i desenvolu-pament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindremun punt de partida molt diferent: una terra ambunes característiques que poden variar molt se-gons els casos.> Quins passos hem de seguir per saber com és laterra• La terra que tindrem com a punt de partida seràbàsicament mineral amb continguts de matèriaorgànica pràcticament nuls.• Si la terra on volem fer l’hort es trepitja, normal-ment estarà molt compactada i dura.• Què passa quan plou? Si, a mesura que va caientl’aigua, aquesta es va infiltrant i desapareixràpidament, és indicatiu que la terra té un bondrenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivelld’aireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi.Però pot ocórrer que ràpidament s’assequi perquèno té gaire capacitat de retenció de l’aigua que hacaigut. Estarem parlant d’una terra molt sorrenca:és el cas dels patis coberts amb una capa de sauló(un tipus de sorra) que impedeix que es formi fangen ploure.Si observem el contrari, és a dir, que l’aigua no s’in-filtra i roman a la superfície formant bassals, és queCoberta del sòl(encoixinat)Capa de formaciód’humus que esbarreja amb partí-cules mineralsCapa mineral ambpartícules de dife-rent mida (grava,sorra, llim i argilaRoca mare Fullatge i altres restesvegetals i animalsCapa de descomposicióMatèria orgànica entransformació ambpetits organismes(crustacis, miriàpodes,insectes..)La matèria orgànica s’hatransformat en humus,gràcies a l’acció debacteris i fongs, que len-tament es transforma ensals mineral (nutrients). Hi ha un alt nivell defertilitat que permet unbon desenvolupamentdel sistema radicular.Els cucs de terra exca-ven canals i airegen laterra.Aporta sals minerals queserveixen de nutrientsper les plantes.Ha aportat la part mine-ral del sòl250cm20-30cm5cm4. La terra
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA26la terra és argilosa, amb tendència a compactar-sei amb molt poca capacitat d’aireig. Això dificultaràd’entrada el creixement de les plantes.Pot succeir que la capa superficial de sauló siguimolt prima o s’hagi perdut per l’escorrentia i que asota hi hagi una capa argilosa.Podem saber si una terra és argilosa o sorrenca.Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc apoc fins que us quedi una massa espessa. Inten-teu modelar la massa i amb les mans aneu fentun cilindre: com més prim pugui ser aquest, mésargilosa és la terra.Un cop realitzades aquestes observacions, caldràfer un sondeig. Ajudats d’una eina tipus aixada,pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm ianalitzarem la terra.> Què ens hi podem trobar:• Que hi hagi una capa de sauló superficial (5-10 cm) i a sota una terra més argilosa. És unasituació idònia com a punt de partida. Haureu deremenar intensament aquestes dues capes finsobtenir una barreja de l’argila i la sorra i aconse-guir un bon comportament respecte a la capaci-tat d’aireig i a la de retenir aigua. És molt im-portant que, un cop remenada la terra, aquestano es trepitgi: caldrà definir ja les zones de pas iaquelles que es destinaran al cultiu o a la plan-tació. D’aquesta manera, la terra es començarà aconvertir en sòl.• La capa de sauló és més gruixuda i la terra mésargilosa es troba a més profunditat. Aleshores,per anar bé, hauríeu de profunditzar més a l’horade remenar la terra i aconseguir barrejar la mésargilosa amb el sauló.• El sauló és molt escàs i la terra és bàsicamentargilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hisorra; la podríeu comprar en gran quantitat enuna casa especialitzada en la preparació de terres(vegeu la llista d’adreces) o també en comerçoson venen material de construcció. La dosi podriaser d’uns 50 litres per metre quadrat.> L’esmena orgànicaUn cop preparada la part mineral de la terra (la quetenim de punt de partida), cal dotar-la de la fraccióorgànica. Normalment es parla de fer una esmenaorgànica en el sentit de proporcionar a la terra allòque li falta.Aquesta matèria s’aplica en forma de compost(adob orgànic) a raó de 10 litres per metre quadrat,que es barreja amb els primers 20 cm de terra, iuna aplicació superficial en forma de capa de 2 cm(20 l més per metre quadrat).La terra ja es troba preparada per poder-hi plantari començar a estructurar-se com si fos un sòl na-tural. Per afavorir i garantir aquest procés, cal queningú la pugui trepitjar i mantenir-la amb un graud’humitat constant.La fertilització orgànica.Productes fertilitzantsecològicsEl concepte de fertilització en l’agricultura biològicaés considerablement diferent del que es té en l’agri-cultura o jardineria convencional.No consisteix només en el subministrament de nu-trients, sinó també a crear unes condicions a la terraque afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrelscreixin, que es desenvolupin i que absorbeixin elsnutrients.Com ja hem apuntat, quan fem una aportació or-gànica a la terra no estem nodrint directament lesplantes, sinó que estem mantenint i potenciant elssistemes de transformació de la matèria orgànica.No hem d’oblidar, però, que nosaltres volem unsistema productiu i que hem de tenir en compteque les plantes hortícoles han de fer el seu cicle devida total o parcial en pocs mesos al cap dels qualshauran hagut de donar un producte per al nostreconsum. Amb això, volem dir que la fertilitzacióde la terra ha de poder satisfer la demanda de lesplantes hortícoles. En un hort aportem adob orgànicperquè així ja tenim feta tota la primera etapa de latransformació: l’humus ja ha començat a mineralit-zar i ho seguirà fent. Una fertilització orgànica benfeta suposa una continuïtat en el subministramentde nutrients per a les plantes; aleshores aques-tes presenten uns ritmes regulars de creixementi esdevenen més resistents i sanes. Per contra, unadobament amb nutrients químics pot suposardesequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que
    • 27les plantes tinguin períodes de creixement extraor-dinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix enuna major debilitat i una més gran sensibilitat a seratacades per les plagues.> La fertilització en un hort biològic. Cada quancal adobar la terra? En quines quantitats?Les plantes tenen diferents necessitats nutritivesi aquestes s’han de satisfer; per tant, cal fer unaprevisió per tal que la terra no presenti un dèficitde nutrients.La manera d’aportar l’adob a la terra pot variarsegons el sistema d’organització dels cultius, decom distribuïm les plantes, si apliquem un sistemade rotació i associació, etc.És important realitzar, amb les eines descrites ante-riorment, un bon aireig de la terra abans d’adobar imantenir la premissa que cal airejar sense voltejar.A continuació exposem uns exemples que acaba-rem de concretar quan parlem de l’organització deles plantacions:• Si seguim el mètode proposat de les parades encrestall, partirem d’una fertilització anual queanirem repetint per refer la capa de compost quanfem la rotació de parcel·les. Com que aquest mè-tode agrupa i combina plantes de diferent reque-riment nutritiu, els nutrients s’aniran consumintsegons les necessitats de les plantes.• Si basem l’organització dels cultius agrupant lesplantes segons la seva exigència nutritiva, faremuna fertilització específica segons la parcel·la decultiu.> Productes fertilitzantsCompost: producte resultant d’un procés de com-postatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partirde residus domèstics i de jardineria. S’hi aplicadirectament o en forma d’infusió.Humus de cuc: així s’anomena el compost fetmitjançant el procés de vermicompostatge, unamodalitat de transformació feta pel cuc roig deCalifòrnia.Adob orgànic: amb aquest nom es comercialit-za un producte que sol contenir matèria vegetaldescomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals(normalment de cavall) també descompostos.Adob orgànic concentrat: es comercialitzen dife-rents productes fets amb restes d’animals (farinesde peix, banyes de bestiar esmicolades, femsde gallina, etc). Sempre cal comprovar que sónproductes autoritzats per la normativa europead’agricultura ecològica.> L’encoixinament (mulching)Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri-ment de la terra amb una capa de material orgànico inorgànic amb una finalitat protectora. De fetmulching ve de mulch que vol dir‘jaç protector’.També podem anomenar aquesta tècnica‘encoixi-nament’.Quan aquesta capa està feta amb materials orgà-nics, l’efecte és similar al mantell natural que hiha en els boscos, que millora el sòl de la manerasegüent:• Evita la pèrdua d’aigua en superfície per evapo-ració, es conserva millor la humitat i es redueix ladespesa d’aigua de reg.• Suavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’aug-menta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hiconserva millor la temperatura, s’hi afavoreix unaactivitat més constant i homogènia.• Evita la incidència directa de la radiació ultra-violada del sol, que podria destruir compostosorgànics i afectar els processos de transformaciód’aquests.• Evita la compactació del sòl.• Disminueix l’acció del vent, que podria assecar laterra en poc temps.• Limita el creixement d’herbes no desitjades.Les llavors queden a una certa profunditat i engerminar no arriben a veure la llum; aleshores elcreixement no prospera i l’herba mor.• La seva descomposició va enriquint el sòl d’hu-mus i nutrients.4. La terra
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA28> Característiques i aplicació dels diferentsmaterials destinats a l’encoixinamentMATERIALSCAPACITAT DEDESCOMPOSICIÓGRUIX DE LA CAPA APLICACIÓ REPOSICIÓ OBSERVACIONSRestes de poda triturada,encenalls de fusta,tapsde suroBaixa 3-5 cmA zones amb plantesarbustives i escocellsd’arbresAnualFulles i herba seques iesmicoladesMitjana 3-5 cmA zones amb plantesarbustives i escocellsd’arbresCada 6 mesosEs pot barrejar amb lesrestes de podaHerba tendra,gespatallada,restes verdes del’hortAlta 1 cmParcel·les de cultiu hortí-cola de plantes exigents iarbres fruitersA cada renovacióde cultiuApliqueu-les superficial-ment i barregeu-les ambels primers 5 cm de terra alcap de 5-10 dies.Espereu15 dies més per plantarPalla Molt baixa 2-3 cmZones de pas,zones decultiu hortícola sobretot al’estiuQuan sigui necessariÉs ideal per evitar els efec-tes de l’excés d’humitata la base de la tija,moltperjudicial per aquestesplantesGrava o boletes d’argila(Arlita)Nul·la 2-3 cmParterres de cactus i cras-ses,zones de pasNo és necessària
    • 29L’adob verdEs tracta de portar a terme un cultiu que no té unafinalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Pera aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de crei-xement ràpid (normalment lleguminoses) i, justen el moment que inicien la floració, es tallen. Caldestacar que, quan el vegetal es prepara per florir, ésun moment d’elevada activitat metabòlica i riquesade compostos i nutrients màximes; per tant, serà elperíode idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant.El procés que cal realitzar és el següent:1. Sembreu les lleguminoses. Aquesta sembra esrealitza a finals de primavera o principis d’es-tiu, per afavorir un creixement més ràpid de lesplantes, en una parcel·la que volem preparar percultivar a l’inici de curs. Les espècies més fàcils deconrear són faves i pèsols (en sembrarem uns 25g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavorper m2).El trèvol de prat (Trifolium sp.) és una llegumi-nosa de mida petita que es ven com a llavor degespa; és fàcil de trobar i s’obté un bon resultatsi es rega periòdicament.2. Afavoriu el creixement de les plantes. És neces-sari regar amb certa freqüència per afavorir elcreixement ràpid de les plantes.3. Segueu i talleu les plantes a l’inici de la floració.És el moment idoni per tallar-les des de la base dela tija, arran de terra i sense treure les arrels. Tambés’aconsella esmicolar les plantes.4. Deixeu-les reposar. Deixeu les plantes trituradessobre la terra en forma de capa (com si fos unencoixinament) entre 3 i 5 dies perquè s’assequinuna mica.5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta-llades amb la capa més superficial de la terra (5-10cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire.Els avantatges que presenten les lleguminoses per aaquesta tècnica de fertilització són diversos:• Necessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls queja estan bastant esgotats.• Tenen un creixement ràpid.• Desenvolupen un tipus d’arrel, anomenada fas-ciculada, poc profunda però molt ramificada enpetites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta,es descomponen ràpidament a l’interior de laterra, airejant-la i aportant elements nutritius.• Les lleguminoses afavoreixen la presència i la pro-liferació de la flora microbiana del sòl encarrega-da de degradar i mineralitzar la matèria orgànica.Per tant, les plantes milloren l’assimilació delselements nutritius del sòl.• Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bac-teris especials anomenats fixadors de nitrogeno nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a les arrelsamb la particularitat que transformen el nitro-gen atmosfèric en compostos nitrogenats que laplanta assimila ràpidament. No hem d’oblidar queels compostos de nitrogen, juntament amb els defòsfor i potassi, són els principals nutrients per alsvegetals.4. La terra
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA30
    • 311. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA325. FEM COMPOSTPer a què fer compost?Les restes orgàniques produïdes en un ecosistemanatural són reciclades in situ mitjançant els proces-sos de descomposició i es transformen en humus isals minerals; d’aquesta manera aporten nutrients alsvegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient.D’altra banda, en els ecosistemes urbans, és a dirals pobles i ciutats, els residus orgànics produïts perl’activitat diària s’acumulen en grans quantitats i calgestionar-los correctament de manera que es puguinaprofitar per obtenir-ne compost (aproximadamentel 35% en pes de les nostres deixalles domèstiquesestà format per residus orgànics). Moltes vegades,però, encara van a parar a abocadors controlats osón cremats en incineradores; aquests tractamentsimpliquen una pèrdua d’aquests valuosos recursos in’impedeixen la valorització en forma de compost.El procés que segueix la matèria orgànica per a laseva recuperació s’anomena compostatge. Es tractade la descomposició aeròbica (amb presència d’aire)mitjançant microorganismes i organismes inverte-brats que fan els mateixos processos que es produ-eixen a la capa superficial del sòl d’un bosc, peròd’una manera controlada, accelerada i concentrada.D’aquesta manera, imitem la natura i retornem al sòlels materials orgànics.Aquest procés, que es pot fer a gran escala en instal·lacions municipals específiques (plantes de com-postatge) o a escala particular o col·lectiva (escola,comunitat de veïns, entitats...), dóna com a producteel compost, que servirà com a adob i que permetmillorar l’estructura de sòls per al cultiu hortícola ola jardineria: manté el sòl esponjós i airejat, millora laretenció d’aigua, aporta nutrients (recordem que lamatèria orgànica al final del procés de descomposi-ció mineralitza) i fa que aquests s’assimilin millor.Se soluciona, d’aquesta manera, el problema del’excessiva producció de residus i al mateix temps esrecuperen sòls pobres en nutrients i es redueix l’úsde fertilitzants químics. La selecció i separació de lamatèria orgànica en origen és fonamental per a laseva recuperació i transformació en compost.El compostatgeSeguint l’exemple de la natura, nosaltres també po-dem fer d’una manera controlada, concentrada i ac-celerada aquest procés. Mentre que en un sòl naturales realitza de manera lenta però continuada, en elsagrícoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquestacapa orgànica rica en humus per assegurar així la nu-trició correcta de les plantes. Cal tenir en compte quenosaltres exigim a la nostra terra un major rendimentdel que pot donar un bosc, per exemple.> Com funciona el procés?Per portar a terme el compostatge, haureu debuscar les condicions més òptimes per afavorirl’activitat dels organismes i, sobretot, l’activitatmicrobiana. Els microorganismes (fongs i bacteris)tenen un paper clau en la formació de l’humus ila capacitat d’actuar sobre dos components delsvegetals: la lignina i la cel·lulosa, compostos pre-sents a les parets de les cèl·lules vegetals. Com méslignina i cel·lulosa hi ha, més humificació i, per tant,més formació d’humus.Aquests compostos dels vegetals són rics en car-boni i estan presents tant en els frescos (com perexemple, restes de fruita i verdura, herba...) com enels secs (restes de poda, branquillons...). A més amés, els microorganismes necessiten restes vege-tals també fresques o residus animals que els apor-ten compostos rics en nitrogen i amb presènciad’altres elements com el fòsfor i el potassi. Per talque el procés funcioni correctament es necessita:- Aire- Aigua (humitat)- Temperatura adequada> AireL’aire permet la respiració dels organismes descom-ponedors i, per tant, l’obtenció d’energia per fer elsseus processos. Si no n’hi ha, i per tant manca l’oxi-gen (O2), es produirà la fermentació de les restesorgàniques, amb la qual cosa es generarà amoníac,àcid sulfhídric i metà, fet que no interessa gens. Lafermentació no és el procés que estàvem perse-guint en fer compostatge, i a més produeix pudors.Per això és molt important una barreja i disposiciócorrectes dels materials que cal compostar que,juntament amb el recipient adequat, permetrà lacirculació d’aire en el procés.> AiguaEls microorganismes necessiten humitat per fer laseva activitat, així que procurarem que la matèriaque s’ha de compostar sempre estigui humi-da però no xopa. La regarem lleugerament permantenir els nivells òptims d’humitat, sobretotamb vista a l’estiu, que hi haurà més pèrdues perevaporació.
    • 33> Temperatura adequadaLa mateixa activitat microbiana genera calor acausa dels processos d’obtenció d’energia delsmicroorganismes. És important que aquesta calores conservi dins el compostador per accelerarla descomposició. L’energia que necessiten elsmicroorganismes, l’aporta el carboni (C), que estàpresent sobretot a la cel·lulosa i a la lignina.> Fases del compostatgeDe seguida que s’apila el material que cal compos-tar, si les condicions són les òptimes i iniciem elprocés amb una certa quantitat de matèria orgà-nica, comença a pujar la temperatura de la pila,gràcies a l’activitat accelerada dels microorganis-mes, i pot arribar a uns 50ºC. Aquesta fase de mésactivitat es va repetint a mesura que omplim elcompostador.En una segona fase, disminueix l’activitat microbia-na, perquè tot allò fàcilment degradable ja ha estatconsumit. La temperatura es manté al voltant dels30ºC, i durarà fins que el compost estigui madur. Hiapareixen cucs de terra. La duració total del procésés d’entre 7 i 9 mesos.> Menú del compostatgeEl menú del compostatge ha de ser com més variatmillor, sempre tenint en compte l’equilibri entrematerial fresc, més ric en nitrogen, i material sec,més estructurant i ric en carboni. A continuacióteniu una taula amb els materials compostables il’ús que us recomanem que en feu.És molt millor trossejar o triturar el material abansd’incorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot lesrestes de poda (d’aquesta manera el procés serà mésràpid i els microorganismes tindran més superfíciede material per actuar), així com tenir una zona onpoder acumular el material que s’ha de compostar.Hem de destacar la importància del menú. Aquestha de ser equilibrat i variat: els microorganismesnecessiten una dieta completa per poder fer bé laseva activitat i això es traduirà en un compost més rici amb més capacitat fertilitzant.Materials compostablesÚs recomanatObservacionsAl compostadorescolarAl contenidor derecollida selectivaorgànicaFrescos i ricsen nitrogenRestes de fruita iverdura cruesX XMillor trossejat.Modereu l’aportació de restes de cítrics al compostador escolarRestes d’amanidesamb oliX Si conté vinagre,cal moderar-ne l’úsHerba fresca (gespa) XRestes de carn i peix XFems d’animals degranjaXSecs i rics encarboniRestes de poda ibranquillonsXCal esmicolar-les o tallar-les en trossos de2-3 cmClosques de fruitasecaX Esclafeu-lesPinyes X Esclafeu-lesTaps de suro X Talleu-los en 2 o 3 trossosPinyols XEncenalls de fusta(per exemple,elspodem demanar enuna fusteria)XCal que no hagi estat tractada,envernissa-da o pintadaSerradures X5. Fem compost
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA34Materials compostablesÚs recomanatObservacionsAl compostadorescolarAl contenidor derecollida selectivaorgànicaSecs i rics encarboniHerba seca i palla X XCal evitar,per al compostatge escolar,laque tingui llavors ja que afavoriríem laproliferació d’herbes enmig del conreuFulles seques XMarro de cafè XBosses d’infusions(és herba seca)XPaper i cartró (paperde cuina brut,oueres...)XEn petites quantitats i si no conté tintad’impressionsSecs i rics encarboniMenjar cuitCal esmicolar-les o tallar-les en trossos de2-3 cmClosques d’ou X Esclafeu-lesPa i restes de pro-ductes de pastis-seriaOssosCabells no tenyits XPels d’animalsCendres X En poca quantitatFusta tractadaPilesBricsVidreRestes d’escombrarMedicaments Paper i cartró impresosPlàstics i safates de porexpanRobaLlaunes i paper d’aluminiBurilles de cigarretesMaterials no compostables> Ús del compostQuan el compost ja és del tot madur i està llest perser utilitzat, es caracteritza per l’olor de terra debosc i de fongs.Abans d’arribar a madurar, podem parlar decompost fresc i posteriorment a la seva madura-ció parlem de compost vell. Així doncs, en podemesmentar tres tipus:• Compost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja s’hi harealitzat la fase més activa de la descomposició,però encara no s’ha estabilitzat en forma d’hu-mus. Aquest compost, aplicat en determinats ca-sos (plantes d’hort més exigents o arbres fruiters),suposa una aportació ràpida de nutrients, però noés aconsellable utilitzar-lo de manera generalitza-da ja que pot afectar les plantes quan són joves oen pot fer avortar la germinació.Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sinóque l’utilitzarem de cobertura. Aquest materialsemimadur, però, necessita oxigen, i, per tant, sil’enterréssim es podriria i faria malbé les arrels. Lamillor època per aplicar-lo és a la tardor, i tambéa l’estiu abans de plantar. Només és aplicable aarbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantesd’hort altament exigents (cols, patates, porros...).Dosificació: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lolleugerament amb la terra.Compost madur: 7 - 9 mesos. És un material moltesponjós i lleuger, amb una densitat aproximadade 250 g/l; té un color marró fosc (quasi negre) i faolor de terra de bosc. El podeu aplicar a la super-fície o barrejar-lo amb la terra. Quan s’extreu del
    • 35compostador, cal passar-lo per un tamís de foratgros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyosesque, com que són més dures i seques, no s’haurandescompost del tot. Aquestes restes que separemhauran de tornar al compostador com a materialsec groller.Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remogudaa raó de 10 l/m2. En superfície: capa de 2-3 cm(20-30 l/m2).Manteniment: en superfície, capa d’1 – 2 cm (10-20 l/m2).Infusió de compost: compost + aigua a partsiguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-hoi deixeu-ho en infusió 24 h, filtreu-lo i regueu. Potservir per regar les plantes més exigents o per ales d’interior.• Compost vell: 1 any. El compost extret del com-postador i emmagatzemat continua una lentatransformació que es tradueix en una disminucióde la quantitat d’humus i un augment de les salsminerals. Això vol dir que aportarà més quantitatde nutrients i que caldrà disminuir la dosi perevitar-ne l’excés que podria perjudicar les plantes;podríem dir que és un adob més concentrat.Com preparar i omplir elcompostadorPer fer el compostatge a l’escola, sempre es recomanadisposar d’un recipient adequat i descartar el compos-tatge en pila, que és el que es fa amuntegant els mate-rials orgànics sense estar continguts en cap recipient.Per iniciar-se en el procés, us recomanem que com-preu un compostador qualsevol de la variada ofertaque hi ha al mercat. Es venen en funció del seu volum in’hi ha a partir de 200 o 300 litres. Podríem recomanaradquirir-ne un de mida petita o mitjana i després un al-tre de més gran quan ja tingueu el procés més contro-lat. D’aquesta manera, podrem compostar de maneracontínua, tal com s’explicarà més endavant.Els compostadors que hi ha al mercat són recipientsde plàstic amb unes obertures en forma de forats si-tuats lateralment. Normalment no tenen base, estanpensats per ser col·locats directament sobre la terra, idisposen d’una tapa. El fet que siguin de plàstic faci-lita la conservació de la temperatura, al mateix tempsque permeten l’aireig de l’interior. Hi ha alguns mo-dels amb base, i que hi tenen els forats, que serienmés idonis per ser col·locats sobre paviment.> Organització de la zona de compostatge• Ubicació del compostador: cal dedicar una zonade l’hort al compostatge, preferiblement a sobrede la terra. Millor que sigui en un racó, i en unazona amb sol i ombra. Cal decidir bé l’indret, jaque no s’aconsella anar canviant el compostadorde lloc.També hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre delpaviment, però evitant-hi el contacte directe: elpodeu elevar amb uns suports, com per exempleun palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus decompostador, és més senzill canviar-lo d’ubicació.És important garantir l’estabilitat del recipientamb alguna mena d’ancoratge o subjecció ipreveure que, si ha de ser utilitzar per infantspetits, caldrà un accés elevat per accedir a la tapasuperior.• Preparació del material i emmagatzematge: ésmolt important proveir-se i emmagatzemar certaquantitat de material sec. Amb aquesta finalitat,situarem al costat del compostador unes caixesben airejades que es puguin apilar, com perexemple les caixes de fruita de plàstic que utilit-zen als mercats.S’aconsella separar el material sec més groller(branquillons, pinyes, taps de suro...) del més fi(herba seca, fulles...). Posarem un rètol a cadacaixa que identifiqui el tipus de material. El marrodel cafè també el podem guardar si l’hem assecatprèviament. La matèria orgànica fresca no es potemmagatzemar i caldrà aportar-la regularment.• Inici del procés: tal i com s’observa en elsesquemes que teniu a continuació, s’ha dediferenciar entre el compostador sobre ter-ra del de sobre paviment. En el primer cas,prepararem una capa de material sec groller,mentre que si tenim un compostador sobrepaviment la capa serà de material inorgànic dedrenatge. Seguint la disposició del material tali com està representat a la figura, es fa el ques’anomena la inoculació, és a dir, introduir elsorganismes i microorganismes que comen-çaran a fer el procés. De fet, tot i que aquestsorganismes ja es troben a la terra, i si aquestano està molt malmesa, i com que seguramentja es dirigiran cap al compostador, es recoma-na que se n’afegeixin, sobretot en el cas quetingueu el recipient a sobre de paviment. Unamanera senzilla de fer la inoculació és posarcompost ja fet o, encara millor, uns grapats de5. Fem compost
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA36terra de bosc que podem aconseguir nosaltresmateixos. Només serà necessari fer aquest pasa l’inici del procés.• Ompliment: Cal una organització acurada i metò-dica:- Disposar d’un cubell d’uns 20 l de capacitatper preparar la barreja adient, seguint lesproporcions que s’indiquen en els esquemes,abans d’abocar-la dins el compostador.- Organitzar el proveïment de les restesfresques en coordinació amb els equips decuina, menjador i jardineria. També podemorganitzar una recollida de materials fres-cos o secs de casa. Tindrem en compte queaquests no es poden guardar més de 2 o 3dies ja que aleshores tindríem problemesde pudors i mosques. Caldrà buidar aques-tes restes al compostador 2 o 3 cops persetmana.-Anirem fent les barreges i disposició del mate-rial seguint l’esquema.- Portar un registre amb el volum dels residusaportats al compostador. És molt senzill, no-més sabent el volum del recipient que usemi portant el compte sabrem exactament elsresidus aportats. D’aquesta manera, podremcomparar aquest amb el del compost resul-tant: ens sorprendrem de la reducció aconse-guida!- Cal tenir el compostador sempre tapat, aixíevitarem que es mulli quan plou o s’assequimassa quan fa temps sec i calorós.• Seguiment i control: és important mantenir elritme d’ompliment del compostador per afavorirtots els processos de transformació i evitar ques’alenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo iels processos estiguin activats, observarem que elvolum va disminuint i la temperatura augmentant.L’escalfor generada a l’interior fa que l’aire circuli ensentit ascendent i vagi sortint al mateix temps queen va entrant de nou pels forats de ventilació.> Tasques a fer:- Controlar la proliferació de mosques: sovintpodrem observar l’anomenada mosca de lafruita, que és molt més petita que la comunai viu dins del compostador perquè s’alimentade la matèria orgànica fresca; no és perjudicialperò sí que molesta, sobretot quan s’obre el re-cipient i comencen a volar. Per controlar-les, ésimportant sempre deixar com a última capa lade restes seques grolleres cobrint les fresqueso bé cobrir-les amb una tela de sac.- Controlar les pudors: si el procés es porta aterme correctament i seguim les instruccionsreferents a la disposició dels materials, el com-postador no ha de fer mai pudor ja que quedagarantida la circulació d’aire gràcies a la pre-sència de les capes de material groller sec queanem aportant periòdicament. Caldrà, però,controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada15 dies): grateu cap al fons del compostadori oloreu, si sentiu pudor de putrefacció seràconvenient remenar tota la matèria i afegir-himés material groller sec. Un cop tot barrejat adins mateix del compostador, continueu ambel procés normal de disposició en capes.- Controlar el nivell d’humitat: la matèria ques’està compostant sempre ha d’estar humida:l’aigua és indispensable per als organismescompostadors i no hi pot faltar. Les restesvegetals fresques ja proporcionen força quan-titat d’aigua i l’aportació externa haurà de serpoca. Normalment només caldrà humitejaruna mica la matèria seca abans de posar-la adins; ho podeu fer amb una regadora petitaque tiri l’aigua en forma de pluja. Per fer elcontrol podem fer servir el mesurador d’hu-mitat que clavarem a dins el compostador, siveiem que marca molta sequedat hi tiraremaigua directament a dins; això sol passar al’estiu, sobretot si el recipient està a ple sol. Simarca humitat excessiva, segurament tambétindrem pudor i haurem d’actuar segons hemexplicat anteriorment. És important saber queun excés d’humitat implica menys aireig i, pertant, disminució dels processos aeròbics i aug-ment dels anaeròbics amb les conseqüènciescorresponents de males olors.• Com comptar el temps per saber que el compostja està madurNo es pot precisar amb exactitud la durada delprocés. Hem de tenir en compte que:- Els processos naturals no entenen de terminis,són processos continus que presenten dife-rents fases i diferents ritmes de transformació.- En el nostre cas, l’ompliment és gradual: noomplim de cop el compostador ni tampoc calque el buidem de cop.- Hem de donar uns terminis poc exactes peròaproximats per poder-nos organitzar:
    • 37• Agafarem de referència el curs escolar: co-mençarem el procés a l’inici i seguirem unritme d’ompliment de 2-3 cops per setmana.Procurarem omplir al màxim el compostadorfins al mes de desembre i aleshores el clausu-rarem. N’haurem de fer sempre el control i elseguiment. D’aquesta manera, podrem buidarel compostador al final de curs; seran 6 mesosdes del desembre, però tenint en compte quebona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos,també hem de saber que, com que s’apropal’estiu el procés s’accelera considerablement.• Podem disposar d’un segon compostador,que serà de més grandària, per poder-lo om-plir fins al mes de juny. Aleshores es clausurai, això sí, caldria situar-lo a l’ombra perquè nopateixi tanta calor durant l’estiu. Aquest po-dria estar a punt cap al mes de gener o febrer.• Traiem el compost. Com l’apliquem?Ho fem ja sobre la terra. S’aconsella fer-ho enparcel·les sense cultivar amb la finalitat de prepa-rar-les pensant en el principi del nou curs. Abansd’aplicar el compost, eliminarem les plantes exis-tents: no cal arrencar-les del tot, sinó només tallar-les per sota de la tija, airejar bé la terra i aplicar elcompost superficialment. Posteriorment, caldràtapar-lo amb un mulching de palla.- Guardarem el compost en recipients airejats,tipus caixes de fruita de plàstic com les quehavíem comentat abans. També és importantfer-ne un seguiment, sobretot els primers mesosdesprés d’haver-se tret del compostador, per tald’assegurar-nos que està ben airejat: l’hem deremenar periòdicament. Passats 3 o 4 mesos elpodríem ensacar.Terra del jardí o hortTAPAAiguaCOMPOSTADOR SOBRE TERRAMaterial sec groller (3cm de gruix)Inoculació de compost o terra de boscBarreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts)• Restes crues de verdura• Restes de fruita• Gespa o herba fresca• FlorsMaterial sec fi i altres (1/4 part)• Herba seca• Palla• Restes d’infusions• Flors seques• Marró del cafè• Closques d’ou esclafades• Cendres de fusta no tractada• Serradures• Paper i cartró (sense tintes)Material sec groller (8cm de gruix)• Branquillons• Restes de poda triturada• Encenalls• Trossets de fusta no tractada• Closques de fruita seca• Taps de suro a trossos5. Fem compost
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA38Paviment terrassa o patiTAPAAiguaCOMPOSTADOR SOBRE PAVIMENTMaterial sec groller (3cm de gruix)Inoculació de compost o terra de boscBarreja de material fi (10 cm de gruix)Material fresc esmicolat (3/4 parts)• Restes crues de verdura• Restes de fruita• Gespa o herba fresca• FlorsMaterial sec fi i altres (1/4 part)• Herba seca• Palla• Restes d’infusions• Flors seques• Marró del cafè• Closques d’ou esclafades• Cendres de fusta no tractada• Serradures• Paper i cartró (sense tintes)Material sec groller (8cm de gruix)• Branquillons• Restes de poda triturada• Encenalls• Trossets de fusta no tractada• Closques de fruita seca• Taps de suro a trossosMaterial de drenatge(grava o boletes d’argila cuita)
    • 391. Introducció a l’horticultura ecològica6. Les plantes
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA406. LES PLANTESLes plantes de l’horti el seu entornTal com hem anat dient, en un hort biològic nonomés hi fem créixer les hortalisses destinades a laproducció, sinó que ha de ser un espai de diversitatamb plantes de diferents tipus. Podríem classificar-les en els grups següents:> Les plantes hortícoles• Són normalment de cicle anual; és a dir, que el seutemps de vida es redueix a uns quants mesos du-rant els quals les plantes germinen a partir d’unallavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor oel fruit per després morir. També les anomenem“de temporada”fent referència a aquest cicle devida de pocs mesos.• Segons quines siguin les plantes i l’ús que envolem fer, aquest cicle vital es pot interrompre.Per exemple, en les que en volem aprofitar lafulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seucicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari,ens n’interessa que fructifiqui, haurem d’esperarque la planta floreixi, pol·linitzi i faci el fruit, quecollirem.• Cal tenir en compte que aquestes plantes s’hau-ran de renovar cada any ja que no poden viuredues temporades seguides.> Els arbres fruiters• Segons les dimensions i característiques climàti-ques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbrefruiter. A diferència de les plantes hortícoles,aquests són vegetals llenyosos i viuen molt i cadaany donaran fruit.• Cal tenir en compte que, perquè un arbre fruiterdoni fruit, ha de ser adult, d’una edat que varia-rà segons les espècies, i a més és necessari queestigui empeltat per assegurar una fructificacióadequada i de qualitat.Un empelt3és una tècnica especial que con-sisteix a unir dues plantes normalment de lamateixa espècie però varietats diferents. Una fala funció de patró receptor i l’altra de donador.La planta resultant tindrà les característiquesaportades per la donadora mentre que el patrónomés aportarà les arrels i part del tronc. Lafinalitat d’aquesta tècnica és aconseguir exem-plars amb un bon sistema radicular i una partaèria que garanteixi una adequada fructificació.> Les plantes acompanyants i útils• Les plantes aromàtiques- Són aquells vegetals que tenen essències entot l’organisme. És a dir que tant les arrels,com la tija, les fulles i les flors desprenen olor,normalment agradable per a nosaltres.- El clima de Barcelona permet cultivar una granvarietat de plantes aromàtiques; de fet moltesen són autòctones. Majoritàriament preferei-xen llocs assolellats i càlids: farigola, romaní,espígol... També n’hi ha que viuen millor enllocs ombrívols: melissa, menta...- Aquestes plantes acostumen a estar en elshorts ja que presenten molts avantatges: sóndecoratives i fàcils de cultivar, tenen aplica-cions medicinals i culinàries, poden afavorirels cultius hortícoles i ens poden servir per ferpreparats fitosanitaris o reforçants.- De plantes aromàtiques n’hi ha de molts tipus:de temporada, vivaces i també de llenyoses enforma d’arbust o fins i tot d’arbre.• Els arbusts i les lianesTal i com ja vàrem comentar a l’apartat de prepa-ració i adequació de l’hort, l’existència d’un en-torn verd és una de les característiques bàsiquesper a un veritable hort ecològic.- La presència d’arbustos i lianes dotaran l’hortd’una gran diversitat vegetal que hi afavoriràla vida animal i en millorarà les condicionsmicroclimàtiques.Principals grups de planteshortícoles> Les hortalisses de bulb, rel i tubercles• Són aquelles plantes que es cultiven per aprofitaruns òrgans subterranis comestibles de naturalesadiversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, relsengruixides o tubercles.3 A l’apartat de recursos trobareu una referència bibliogràfica sobreaquesta tècnica.
    • 41• Necessiten sòls tous per poder desenvolupar elsseus òrgans subterranis; per tant, és indispensableuna terra ben airejada i flonja.• Una bona fertilització de base és fonamental pera un desenvolupament correcte dels òrgans sub-terranis. Si la terra és pobra i es fa una fertilitzaciómés ràpida quan la planta creix, desenvoluparemmolt la part aèria i poc la subterrània.• Si el reg es pot regular, és millor regar més sovint alprincipi i menys quan el creixement de la planta estàmés avançat. D’aquesta manera també afavoriremun desenvolupament correcte de la part subterrània.• Plantes que fan bulbsUn bulb és un òrgan ordinàriament subterraniconstituït per una tija curta i engruixida, ambuna gemma destinada a originar la tija aèriaenvoltada de fulles carnoses i riques en reserves.Moltes plantes bulboses s’utilitzen en jardineria:tulipa, jacint, narcís, assutzena, clívia, etc.All (Allium sativum)És una planta perenne de la família de les lilià-cies de fins a 1,5 m d’altura (si la deixem florir).Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb-anomenat popularment cabeça- té un embolcallblanc dins del qual es troben diversos bulbets(els grans d’all). Les flors són verdoses o blan-quinoses, a vegades rosades, i sobresurten ambel seu llarg peduncle per sobre del bulb. És unplanta perenne perquè sola pot anar subsistinta partir dels bulbets que va formant, encara quedes del punt de vista productiu hortícola no inte-ressa, ja que anirà fent alls cada cop més petits.Ceba (Allium cepa)Planta biennal de la família de les liliàcies de finsa 1 m. Fulles semicilíndriques que neixen delbulb subterrani, proveït d’arrels superficials. Tijadreta que habitualment s’origina en el segonany (o temporada) de maduració de la planta,portadora al seu extrem d’una umbel·la de florsblanques o rosades. En aquest cas, i a diferènciade l’all, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant,no pot esdevenir perenne. S’anomena biennalperquè fa el seu cicle en dues fases: una primeraper formar el bulb i una altra per fer la floració apartir de les reserves acumulades. Malgrat aques-ta característica, el cicle complet no acostuma adurar dos anys, sinó uns pocs mesos depenentdel clima.• Plantes que fan tuberclesUn tubercle és una tija subterrània engruixidai rica en substàncies de reserva. La patata és eltubercle comestible més conegut, però n’hi had’altres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantesque tenen altres tipus de tiges subterrànies en-gruixides, com per exemple les canyes (de formamés allargada i que tenen com a nom‘rizoma’) oels gladiols (de forma arrodonida, que s’anome-nen‘corm’).Patatera (Solanum tuberosum)La patatera és una planta de la família de les so-lanàcies que té les fulles compostes, amb folíolsgrans que s’intercalen amb petits. Les flors sónblanques o violàcies. Els tubercles comestiblessón la seva part més característica.• Plantes d’arrels comestiblesEns referim a aquelles que desenvolupen òrganssubterranis en forma d’arrels que han acumulatsubstàncies de reserva. També n’hi algunes ques’utilitzen en jardineria: dàlia, ciclamen, tulipes,algunes begònies...Les que habitualment plantem a l’hort són:Rave (Raphanus sativus)Planta herbàcia que forma part de la família deles crucíferes, igual que les cols, que fa flors ambquatre pètals en forma de creu. És anual, decicle molt ràpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir.Forma una arrel gruixuda de color vermellós quen’és la part comestible.Pastanaga (Daucus carota)Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes(fa les flors agrupades en una inflorescència quepren forma d’umbel·la). És bianual; n’aprofiteml’arrel abans que la planta floreixi.> Lleguminoses i hortalisses de fruit• Són aquelles plantes que cultivem pel seu fruitcomestible. Algunes el fan en forma de llegum id’altres en formes diverses de fruits carnosos.• Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunesen forma de lianes (enfiladisses) i de consistènciamés herbàcia (totes les lleguminoses); d’altres, deport més arbustiu i de consistència semillenyosa,és a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits,n’agafen la forma i presenten una tija quasi bétan dura com si fos llenyosa (l’alberginiera o lapebrotera, per exemple). També n’hi una d’espe-6. Les plantes
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA42cial: la maduixera, planta perenne que es repro-dueix per estolons (brot lateral prim que neix ala base de la planta i que creix horitzontalmentdamunt el sòl).• Tot i que es cultiven anualment, algunes podrienviure més temps i fins i tot rebrotar (és el cas de latomaquera, de l’alberginiera i de la pebrotera).• Requereixen un sòl ben drenat, ja que, si quedaaigua entollada vora la planta, les pot perjudicargreument.• El reg serà abundant al principi; el reduirem, però,quan apareguin les primeres flors en les espèciesde fruit i l’incrementarem en el cas de llegums.• Plantes de fruit: necessiten calor per poder des-envolupar les seves llavors i fruits.• Plantes que fan el fruit en forma de llegumsCal destacar que totes aquestes plantes perta-nyen a la mateixa família, la de les lleguminoses opapilionàcies, i es caracteritzen per un flor peculi-ar, que té forma de papallona. Totes fan el fruit enforma de llegum. A part de les que típicament esconreen pels seus fruits comestibles, també n’hiha moltes d’ornamentals que s’utilitzen en jardi-neria, com el pèsol d’olor (molt semblant al pèsolcomestible) o arbres com la robínia, la tipuana ol’arbre de l’amor.Pesolera (Pisum sativum)Liana herbàcia anual, amb circells, fulles ambfolíols el·líptics, flors blanques o purpúries enraïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes:els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar-hiaspres amb un element ramificant perquè s’hi en-ganxin els circells i la planta quedi subjecta.Favera (Vicia fava)Planta herbàcia anual, de tiges erectes i pocramificades, fulles alternes, compostes de dos aquatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (lesfaves) en llegum.Mongetera (Phaseolus vulgaris)Liana herbàcia anual, de tiges volubles i fullescompostes dividides en tres folíols, de flors blan-ques o purpúries en raïms i de fruits en llegum.• Plantes que fan fruits carnososDe les que fan fruit i tenen un port erecte i ramifi-cat (semblant a un arbust) hi tenim:Alberginiera (Solanum melongena)Planta anual semillenyosa de la família de lessolanàcies; la tija i les fulles són piloses i les florsblanques o blaves. L’albergínia és un fruit gruixuti allargat de color quasi negre amb tons violacis.Floreix a l’estiu.Pebrotera (Capsicum annuum)Planta anual semillenyosa de la família de les so-lanàcies, de fulles ovades i enteres, flors blanquesi solitàries i fruits en baia buida, grossos, anome-nats pebrots.Tomaquera (Solanum lycopersicum) Planta semillenyosa de la família de les solanà-cies, amb fulles compostes molt dividides, florsgrogues i fruits molt sucosos, de figura globosa,els tomàquets. Malgrat no ser estrictament unaplanta enfiladissa, com que té molta capacitat decreixement, la tija esdevé rèptil. Per facilitar-ne elcultiu, normalment es lliga en un aspre vertical:per si mateixa no té capacitat d’enganxar-se alsuport.Cogombre (Cucumis sativus)Liana herbàcia anual amb circells que creix rep-tant o sobre aspres. És de la família de les cucur-bitàcies (la mateixa que la dels melons, síndries,carbassons...). Les flors són de color groc i podenser hermafrodites o unisexuals. Presenta unesfulles grans en forma de cor en què es distingei-xen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes d’unafina vellositat. El fruit és molt carnós i ple d’aigua.Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat,afecta el desenvolupament de la planta.• Hortalisses de fulla i florS’inclouen dins aquest grup les que es cultivenper consumir-ne la part aèria, normalment lesfulles, però també les tiges i a vegades les flors.D’aquestes plantes ens interessa un ràpid desen-volupament, ja que així es mantenen tendres i noes tornen fibroses.Api (Apium graveolens)L’api pertany a la família de les umbel·líferes i ésuna planta bianual. Té una arrel pivotant, potent iprofunda, amb d’altres de secundàries superfici-als. Del coll de la principal brollen tiges herbàciesque assoleixen de 30 a 80 cm d’altura. Les fullessón grans i broten en forma de corona; el pecíolés una penca molt gruixuda i carnosa que es
    • 43prolonga en gran part del limbe. En el segon any,emet la tija floral, amb flors blanques o morades.La floració en l’api està motivada principalmentper l’acció de temperatures baixes durant unquant temps i quan la planta ja té una certa mida.Bleda (Beta vulgaris)Planta herbàcia de grans fulles, lluents i ondu-lades, fent roseta basal i amb un pecíol ample ipla. En el moment de la floració, la planta s’estiraformant una gran inflorescència en què les florspoden agrupar-se en glomèruls de 2 a 8 flors.Generalment tenen l’arrel carnosa. És una plantaque freqüentment podrem trobar subespontàniaa la vora dels camins i als marges dels conreus.Espinac (Spinacia oleracea)Planta herbàcia anual de la família de les queno-podiàcies que en una primera fase forma una ro-seta basal de fulles de durada variable segons lescondicions climàtiques i que, passat un temps,emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se.Hi ha plantes masculines, femenines i també ambels dos tipus de flors. Les femenines donen millorresultat pel fet que tarden més a espigar-se i fanmés fulles basals. Les fulles de color verd fosctenen el pecíol còncau que presenta color ver-mellós a la base. Si la deixem florir, observaremles diferències entre les flors masculines (amb4-5 pètals i 4 estams formant inflorescències enforma d’espigues) i les femenines reunides englomèruls a les axil·les de les fulles (amb la corol·la dentada i un pistil).Enciam (Lactuca sativa)L’enciam és una planta anual de la família de lescompostes amb les fulles formant una roseta quesegons les varietats poden formar pinya al centre.La forma del limbe i el marge d’aquest és moltvariable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixemflorir, veurem els capítols florals de color grocagrupats en raïms. Les llavors estan proveïdesd’un plomall per ser transportades pel vent.Escarola (Cichorium endivia)Planta anual o bianual de la família de les com-postes amb les fulles que surten en roseta i moltarran de terra; algunes varietats tenen moltes fu-lles que, com que queden atapeïdes, esdevenenblanques; en altres casos, normalment es lliga laplanta quan té una certa mida durant 15 dies pertal de blanquejar la part interior. Si no la collim, laplanta emetrà una tija floral ramificada formantuns capítols florals de color blau.Col (Brassica oleracea) Planta herbàcia perenne o bianual de la famí-lia de les crucíferes que pot arribar als 300 cmd’altura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A laprimera fase, presenta una tija molt curta i lesfulles imbricades que van formant pinya. Hi havarietats de fulla més llisa i d’altres amb les fullesbollades. Més endavant, la planta estira la sevatija fins que floreix. Forma flors amb 4 pètals decolor groc agrupades en raïms poc compactes.N’hi ha moltes varietats, que poden ser plantadesen diferents èpoques de l’any.Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) La coliflor és una varietat de la col amb la carac-terística principal de formar una inflorescènciaprematura hipertrofiada. Les ramificacions florals,gruixudes, blanques, més o menys atapeïdes imolt tendres, formen una massa que és el capde la coliflor, en la qual els rudiments de les florsestan representats per petites aspreses en la partsuperior donant la imatge tan característica quetots coneixem. Hi ha força diferències segons lesvarietats: en trobem de gra molt atapeït, que sónmés resistents a la pujada de la flor, mentre qued’altres són de tipus mitjà amb relació a aquestcaràcter o bé de gra gairebé solt que formen unasuperfície menys granulosa, com apelfada.Porro (Allium porrum) Planta bianual de la família de les liliàcies (coml’all o la ceba). Encara que forma bulb, com queés molt allargassat, s’acostuma a incloure dinsel grup de les plantes de fulla. El porro constade tres parts ben diferenciades: fulles llargues(lanceolades de color verd blavós i planes quees van inserint al bulb subterrani), bulb allargatblanc i brillant i nombroses arrels petites que vanunides a la base del bulb. En conjunt, fa aproxi-madament uns 50 cm d’altura i de 3 a 5 cm degruix. La inflorescència de forma esfèrica es pro-dueix en umbel·les i totes formen una superfícieplana de flors blanques o rosades que produirannombroses llavors de color negre. El bulb i partde les fulles constitueixen la part comestible dela planta.Carxofera (Cynara scolymus)Planta vivaç de la família de les compostes, moltvigorosa, que pot considerar-se com a bianu-al o triennal, fins i tot vivaç (en cultius moltabandonats i amb notable decreixement de laproducció). Presenta forma de mata amb tigesdretes, gruixudes, acanalades longitudinalmenti ramificades, amb més d’un metre d’altura, queacaben en un gros capítol floral, format per6. Les plantes
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA44d’altres de més petits amb un receptacle gruixut icarnós que, juntament amb les bràctees (fulletesexternes en forma d’esquames), formen la partcomestible de la planta. Presenta un rizoma moltdesenvolupat, en què s’acumulen les reservesalimentàries que elabora la planta. Les fulles sónllargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg)de color verd clar per sobre i d’aspecte cotonósper sota. Els nervis centrals estan molt marcats iel limbe està dividit en lòbuls laterals. S’acostu-men a reproduir per divisió de mata utilitzant elsrebrots joves de la base.• Els arbres fruitersAlgunes consideracions sobre la poda i la fructi-ficació:Cirerer (Prunus avium)• Fruiter de fulla caduca. Poda de formació durant3 anys.­• Se’n pot fer una d’aclariment i mantenimentper regular l’excés de branques després de lafructificació.• Escorça molt sensible: si es malmet pot produirla mort de la branca.• Floreix i fructifica al final de l’hivern sobre fustade 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida.• És bàsicament autoestèril i, per tant, necessitaràcompany de pol·linització.Magraner (Punica granatum)• Fruiter de fulla caduca i port petit, força apteper ser cultivat en recipient.• Poda de formació durant 2 o 3 anys; després,cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo debranques.• Floreix en branques noves, el maig-juliol, i esrecol·lecta a finals d’estiu.• És autofèrtil.Codonyer (Cydonia oblonga)• Fruiter caducifoli i port petit, força apte per sercultivat en recipient• Poda de formació durant 2 o 3 anys; després, demanteniment molt lleugera. És un arbret de pocvigor.• Floreix a principis de la primavera sobre fusta de2-3 anys; per tant, tardarà uns anys a produir.• És autofèrtil.Albercoquer (Prunus armenaica)• Fruiter caducifoli de port mitjà.• Cal fer una poda de formació i una de regularde rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brotsbastant curts.• Floreix i fructifica al final de l’hivern; és sensiblea les gelades, tant sobre els brots nous com enels de 2-3 anys. Cal regar abundantment.• És autofèrtil.Cítrics (Citrus sp.)• Fruiters de fulla perenne de port petit-mitjà.• Cal fer una adequada poda de formació i una demolt lleugera de manteniment a finals d’hivern.• Al cap d’uns anys, se’n pot fer una de rejoveni-ment més severa.Presseguer (Prunus persica)• Fruiter caducifoli que requereix una adequadapoda de formació.• En requereix una altra de més complexa anome-nada de fructificació que cal realitzar cada any.• S’ha de diferenciar entre diferents tipus debrots: llenyosos (només amb borrons quedonen fulla), els fructífers falsos (només tenenbotons florals) i els fructífers veritables (ambfulles i botons florals).• Cal potenciar els brots amb fulla i fruit deixant6-8 borrons (poda llarga).• Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 bor-rons els que porten només flor, també podemeliminar totalment aquests brots florals.• És autofèrtil.Nesprer (Eriobotrya japonica)• Arbre fruiter de port petit, de fulla perenne,força adequat per a cultiu en recipient.• No necessita poda de formació ni de manteni-ment.• És autofèrtil.Pruner (Prunus domestica)• Fruiter de fulla caduca de port mitjà-gran.• Feu poda de formació.• Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixe-ment, que es pot fer tant a l’hivern com a l’estiu(poda en verd).• Acostumen a ser autofèrtils.• Les plantes acompanyants i útils: les aromàti-quesSàlvia (Salvia officinalis)És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàci-es a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses igrises, sobretot les més velles. Flors bilabiades decolor blau violaci disposades en raïm. Vol indretsassolellats i terres poc fertilitzades.
    • 45Romaní (Rosmarinus officinalis) Arbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’al-çada, de fulles perennes, dures, linears i margerevolut; són de color verd fosc per l’anvers iblanquinoses pel revers. Les flors van del colorrosat al blau pàl·lid. Vol indrets assolellats i terressorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasitot l’any. N’hi ha una varietat reptant útil pel seuefecte entapissant.Sajolida (Satureja montana) Petita mata semillenyosa que a l’hivern pràctica-ment s’asseca, però rebrota a la primavera. Fullespetites i estretament lanceolades, amb glàndulestranslúcides plenes d’essència. Flors blanques olleument rosades. Prefereix indrets secs i assole-llats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a latardor.Farigola (Thymus vulgaris)Mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges lle-nyoses, d’entre 10 i 30 cm d’altura. Les fulles sónperennes, molt petites i nombroses i es trobenal llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses,són petites i blanquinoses. Prefereix sòls moltsorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocsmolt assolellats; tolera bé el fred. Cal compra-lade viver i no arrencar-la mai de la muntanya.Espígol (Lavandula latifolia)Petit arbust de base llenyosa que presenta lesfulles perennes, de color verd grisenc, estretesi allargades. Les flors liles s’agrupen en inflores-cències formant una espiga terminal. N’hi haunes altres tres espècies: L. angustifolia o espígolver [???] de fulles més estretes; L. stoechas o capd’ase, amb una inflorescència compacta ambdues bràctees liles al capdamunt, i L. dentata quees distingeix pel marge dentat de les fulles. Volenindrets secs i assolellats. Floreixen a finals de pri-mavera i durant gairebé tot l’estiu estan en flor.Melissa o tarongina (Melissa officinalis)Planta herbàcia perenne, que assoleix els 30-70 cm d’altura. Les fulles són dentades i moltrugoses amb una olor molt forta de llimona, id’un color verd molt viu. La tija està recobertade vellositats i les petites flors són blanques orosades. Creix bé en llocs humits i ombrívols.Floreix des del mes de maig i durant tot l’estiu. Al’hivern s’asseca la part aèria i torna a rebrotar ala primavera. Es reprodueix per divisió de mata is’estén ràpidament a través de rizoma.Orenga (Origanum vulgare)Planta semillenyosa molt aromàtica, que fa unrizoma subterrani perenne del qual surten lestiges dretes i ramificades de 40-60 cm d’altura;a l’hivern la part aèria s’asseca. La tija i les fullessón lleugerament pubescents. Les fulles són poco molt ovades amb el marge llis o lleument den-tat. Les flors, blanques o vermelloses, s’agrupenjuntament amb unes bràctees florals liloses, eninflorescències terminals. Creix bé en llocs frescosi una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix afinals d’estiu i principis de tardor.Marialluïsa (Lippia triphylla) Arbust llenyós de fulla caduca, de la família deles verbenàcies. Pot arribar a fer 2 m d’alçada,de fulles lanceolades verticil·lades amb olor dellimona, d’un color verd molt viu. Les flors decolor lila pàl·lid o blanc es reuneixen en espigues.Es planta als jardins, horts, torretes, i necessitahumitat. És originària de Xile, però el seu cultius’ha estès per tot Europa. Les fulles es cullen al’estiu i a la tardor.Ruda (Ruta graveolens)És una mateta de la família de les rutàcies, debase semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80cm. Les fulles perennes i compostes, d’un colorverd grisenc, són de mida petita i abundants. Fales flors grogues amb els quatre pètals en formade caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta,i especialment les fulles, desprèn una intensaolor penetrant i inconfusible. Creix bé en llocssecs i assolellats, però també en tolera de mésombrívols i humits. Floreix a finals de primavera idurant l’estiu.Espernallac (Santolina chamaecyparissus)Petita mata molt aromàtica de la família de lescompostes, molt ramificada des de la base, defulles perennes, retallades, petites i estretes decolor verd grisenc. Flors tubulars agrupadesen capítols solitaris de color groc intens (sensepètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix perSant Joan i se’n recol·lecten els capítols florals al’estiu per assecar-los i guardar-los.6. Les plantes
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA46La reproducció sexual:sembra i germinacióEls vegetals tenen la particularitat de poder-se divi-dir tant de manera sexual com asexual.El primer tipus de reproducció es porta a terme apartir dels òrgans sexuals de la planta, situats a laflor. Els estams són els masculins que produeixenpol·len i el pistil és el femení, on està situat l’ovari.La majoria d’espècies vegetals presenten les florshermafrodites, és a dir, que tenen a la mateixa flor lapart masculina i la femenina.Flors unisexuals Flor hermafroditaBràcteaPistilPètalSèpalTàlemPeduncleEstamAlgunes espècies presenten flors unisexuals quepoden ser presents a la mateixa planta (carbassó,avellaner, alzina, pins...), aleshores s’anomenenmonoiques, o en plantes diferents, aleshores tin-dríem exemplars masculins i exemplars femeninsd’una mateixa espècie (llorer, palmera, boix grèvol,morera, llentiscle, teix, kiwi...) i s’anomenen espèciesdioiques.N’hi ha d’altres que poden presentar flors unisexualsi hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, gar-rofer): parlem de polígames, o espècies amb plantesmasculines, plantes femenines i plantes amb florsdels dos sexes (espinac).La reproducció sexual implica intercanvi genètic ivariabilitat, de manera que els descendents no seranmai idèntics a cap dels progenitors. Aquest fet hapermès l’evolució de les espècies i que funcionin elsmecanismes de selecció natural al llarg de la històriade la vida a la Terra. Per contra, en un sistema comel d’un hort ens convé controlar la naturalesa de lareproducció sexual per tal de garantir l’obtenció deplantes de qualitat i productives.Aconsellem l’adquisició de llavors ecològiques(procedents de cultius ecològics i que no han estattractades).La sembra• Tipus de sembra:- Sembra directa: és aquella que realitzemdirectament sobre la terra on les plantes farantot el seu procés vital fins a la recol·lecció. Es faamb aquelles espècies les llavors de les qualsgerminen amb molta facilitat i no presentaproblemes. També amb les que són difícils detrasplantar encara que posteriorment s’hagi defer una selecció de les plàntules.- Sembra en sementer: ens referim a la que esfa primer en un recipient i, quan la llavor hagerminat i les plàntules tenen ja una midamínima, es planten en el lloc definitiu.• Preparació d’un recipient de sembra (sementer):• Sembra en safata:- Escolliu un recipient de poca fondària (n’hi haprou amb uns 10-12 cm) en forma de safata.EstamsPistil
    • 47Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: unagarrafa de plàstic tallada, una safata de por-expan, brics, recipients d’hortalisses o fruites(maduixes o cabdells de Tudela).- Feu-hi forats per al drenatge correcte del’aigua.- Ompliu la safata d’un substrat adient persembrar.- Comprimiu lleugerament la terra de maneraque s’assenti bé i agafi consistència.- Regueu-la bé i deixeu drenar l’aigua.- Escampeu-hi la llavor. Es pot fer de diversesmaneres: podeu marcar unes línies fent unspetits solcs, separats uns 5 cm; si aquella ésmolt petita la barrejarem amb sorra i l’escam-parem sobre la terra.• Sembra en multipot o recipientsindependents:- En els comerços especialitzats venen unessafates amb petits recipients incorporats ques’anomenen multipots. També podem utilitzaraltres objectes com pots de iogurt o oueresde plàstic.- Ompliu els recipients.- Sembreu i cobriu la llavor lleugerament ambsorra.• Preparació de la terra de sembraLes llavors estan en estat de letargia i presen-ten un metabolisme molt baix. Quan s’enterrenés important garantir l’aireig del substrat per-què també necessiten respirar; per tant, aquesthaurà de ser lleuger i esponjós al mateix tempsque permeti el drenatge correcte de l’aiguasobrant. El procés és delicat i la plàntula no hade trobar resistència per sortir i començar acréixer.6. Les plantes
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA48Podem preparar nosaltres mateixos una terrade sembra de manera senzilla, barrejant a partsiguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra potser sauló del pati, que haurem tamisat per tal quequedi ben fina.La fibra de coco és un material orgànic fibrós ques’extreu de la closca dels cocos i es ven triturat,dessecat i comprimit. Actualment s’utilitza molten jardineria i horticultura i només cal hidratar-laabans de fer la barreja.• La germinacióQuan la llavor resta dins la terra, es comença aactivar el procés de la germinació. Dos són elsfactors bàsics que cal controlar: la humitat i latemperatura.Cal mantenir la terra sempre humida sense queaixò impliqui un negament, ja que n’impedirial’oxigenació i produirira l’asfixia i la mort de laplanta. En regar, caldrà anar amb compte perevitar que quedi la llavor desenterrada. Tambées pot submergir el recipient en un altre pled’aigua durant uns minuts i treure’l posterior-ment.La temperatura òptima per a la germinació estroba entre 18ºC i 28ºC; si la temperatura bai-xa, el procés s’alenteix, i, si és massa elevadaen germinar la llavor, el creixement es fa moltràpidament i la tija no té prou consistència peraguantar-se dreta. Podem fer la germinació al’interior, on tenim aquestes temperatures, i uncop hagin germinat haurem de situar les plàntu-les a l’exterior perquè necessiten més llum. Si esfa a l’hivern, haurem de buscar un lloc arrecerat iassolellat i tapar el sementer amb un plàstic si latemperatura baixa de 10ºC. A l’estiu sempre po-sarem el sementer a l’ombra: el sol podria cremarles plantetes.• La reproducció o multiplicació vegetativaConsisteix a produir una nova planta a partird’una part vegetativa de la que és la mare. Unapart vegetativa és aquella que no té una finalitatreproductiva per si mateixa. A diferència de la re-producció sexual, la vegetativa aconsegueix plan-tes idèntiques a la donadora ja que estem fentuna clonació. Si la planta donadora és de qualitat,resistent i floreix amb abundància, la resultantd’un esqueix d’aquesta tindrà les mateixes bonescaracterístiques.Aquest tipus de reproducció ens anirà bé per ferun petit viver de plantes que acompanyaran elnostre hort i ajudaran a crear l’entorn verd. Calrecordar que algunes hortalisses també es repro-dueixen per reproducció vegetativa (all, patatera,maduixera, carxofera...).Tipus de reproducció• Divisió de mataEs pot realitzar en plantes que desenvolupendiverses tiges des de l’arrel. És força senzill inomés cal separar una o més tiges amb arrel dela planta mare. Es fa principalment a la tardor oa principis de l’hivern. Algunes de les plantes ales quals es pot aplicar són les següents: algunesde vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres,esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga,marduix i també en alguns arbustos com el lilà,el llorer, el saüc, l’olivera...• Esqueixos o estaquesLes parts que s’utilitzen són fragments de tija,que han de tenir bona salut i han de ser de labrotada de l’últim any.• Tipus d’esqueixosEstaques sense fulles: ens referim als esqueixosde plantes llenyoses de fulla caduca.Exemples: saüc, roser, tamariu, lilà, maria lluïsa,xeringuilla...Època: a l’hivern quan ja ha caigut la fulla.Metodologia:- Agafeu branques llargues i rectes que han cres-cut l’ultima temporada, se solen descartar lespuntes perquè són massa primes.
    • 49- Talleu-les en trossos d’uns 15-20 cm de longi-tud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nusa 0,2 cm aproximadament. L’estaca inclourà,doncs, 2 nusos com a mínim.- Es poden guardar en un recipient amb sorrahumida en un lloc fresc durant uns dies.- Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, al’exterior, en una terra estovada i lleugeramentfertilitzada; és millor situar-les a l’ombra. Calrespectar la polaritat, és a dir, fixar-se a noposar l’esqueix de cap per avall.- Manteniu la terra humida i procureu que no escompacti.- Els esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a laprimavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, elscaurà la fulla.- Es trasplanten aquells esqueixos vius que haginbrotat amb força. Podeu manipular-los senseterra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans deplantar-los en el lloc definitiu.Estaques amb fullesExemples: qualsevol arbust o arbre de fulla pe-renne (consulteu la llista de l’annex).Època: tot l’any, però segons el tipus d’esqueixserà diferent. A la primavera, farem esqueixostendres; a l’estiu, semillenyosos, i a la tardor-hi-vern, llenyosos.Metodologia:- Escolliu branques del mateix any, sanes ivigoroses, crescudes a la llum que tallareu entrossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2nusos com a mínim. En alguns casos d’arbustospetits, com els aromàtics (sàlvia, romaní, esper-nallac), els nusos estan molt junts i un esqueixpot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha d’estaruns mil·límetres per sobre del nus i l’inferior auns mil·límetres per sota.- Elimineu les fulles de la meitat inferior de l’es-queix estirant-les amb una estrebada cap avall.A la part superior, deixeu-les-hi, però talleualgun brot lateral que surti de l’axil·la de lesfulles originàries.- Si són molt grans, com les del llorer o el marfull,talleu-les per la meitat. Les fulles són necessà-ries per mantenir viu l’esqueix, però no convédeixar brots joves o molta massa foliar perquèla transpiració obliga a absorbir més quantitatd’aigua i l’esqueix no ho podrà fer fins que hagiarrelat.- Planteu els esqueixos en una jardinera pocprofunda (10-15 cm) a una distància d’uns 5 cmentre ells.- Manteniment: eviteu els llocs secs i assolellats,sobretot a l’estiu; manteniu una certa humitatambiental polvoritzant amb aigua les fulles perreduir-ne la transpiració; regueu periòdicamentsense excedir-vos. L’esqueix ha d’haver arrelaten 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar.Les fulles sempre han d’estar verdes: si s’asse-quen, vol dir que no ha prosperat. En trasplan-tar-les, cal allunyar-les momentàniament delsol, si es fa a l’estiu.6. Les plantesTall superiorinclinat15 cm4 (nusos)0,5-1cm0,5-1cm
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA50
    • 511. Introducció a l’horticultura ecològica7. Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA527. ORGANITZACIÓDE LA PLANTACIÓA l’hora de plantejar la planificació dels cultius desd’una perspectiva ecològica, també ens hem de fi-xar primer en els mecanismes de la natura. Les plan-tes que creixen de manera espontània al camp noho fan agrupades per espècies sinó que en un espaideterminat n’hi conviuen diverses i es distribueixenper l’indret segons el seu port i sistema radicular(hi ha arrels més profundes i pivotants i d’altres demés superficials i ramificades), les seves necessitatsnutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles.Parlem, doncs, d’associacions vegetals, de diversi-tat d’espècies en un mateix espai que afavoreixi uncorrecte funcionament de l’ecosistema de maneraautosuficient.Dins d’aquesta variabilitat que observem, en certsmoments hi haurà plantes de tot tipus: anuals,vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, quecom ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos,aniran canviant segons la temporada o l’època del’any, segons les característiques microclimàtiquesde l’indret. També es pot donar el cas que algunesespècies hi desapareguin perquè han canviat lescondicions ambientals (qualitat del sòl, il·luminació,temperatura...) i n’hi apareguin d’altres. Parlem, enaquests casos, d’una variabilitat en el temps ques’anomena successió.Aquests processos naturals també tenen la sevatraducció en el nostre conreu biològic, amb les cor-responents diferències, perquè nosaltres volem unsistema molt més productiu que el que tenim a lanatura. Parlem, aleshores, d’establir uns mecanismesd’associacions de plantes i d’un sistema de succes-sió que anomenarem rotació, ja que les del nostrehort aniran retornant periòdicament a un espai onja havien estat cultivades anteriorment.Per organitzar la plantació, haurem de tenir en compte:- Calendari de sembra i plantació- Quadre de compatibilitat entre espècies- Sistema de rotació de cultius- Quadre de requeriment de llumCalendari de sembra,trasplantament i recol·lecció> Explicació, funcionament i usos del calendariHi observem dues llistes de plantes: les hortícolesi les acompanyants (aromàtiques i d’altres). Per acada planta s’especifica:• Si és anual, bianual, vivaç o llenyosa.• Temps de germinació: aquell transcorregut desque posem la llavor a la terra fins que en surt laplàntula a la superfície.• Profunditat de la llavor: en depèn la germinació idesenvolupament correctes de la plàntula.• Durada del cicle: consta de dues xifres, la pri-mera es refereix al temps transcorregut des dela sembra fins a la recol·lecció (ja sigui del fruit,de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al queva des del trasplantament fins a la recol·lecció.Hi trobarem només una xifra en dos casos: enaquelles plantes que es reprodueixen habitual-ment de manera vegetativa (carxofa, maduixa)i en aquelles de les quals s’acostuma a fer unasembra directa i no hi ha trasplantament (bleda,fava, mongeta...).• Marc de plantació: també consta de dues xifres,la primera per referir-se a la distància entre plan-tes i la segona a la que hi ha d’haver entre fileres.Són distàncies orientatives per tal que tinguinespai suficient per desenvolupar-se. Aquelles queen necessiten més són normalment les de ciclemés llarg i n’hi podem intercalar d’altres de méspetites i de cicle més curt optimitzant i rendibilit-zant al màxim l’espai (seguint, això sí, els criterisd’associació i rotació de cultius i atenent lesnecessitats de llum).• Les èpoques de sembra, trasplantament i recol·lecció:- Cada planta disposa de tres franges, quan laprimera està ombrejada estem a l’època desembra; quan ho està la segona, a la de tras-plantament i, quan ho està la tercera, a la derecol·lecció.- Són períodes més o menys adaptats a la clima-tologia del litoral mediterrani, però es podenmodificar segons les condicions microclimàti-ques de cada espai (per exemple, en un indreturbanitzat i molt assolellat podrem avançarels períodes de sembra i trasplantament deles plantes d’estiu, com els pebrots, les alber-gínies i els tomàquets; si l’indret és ombrívol i
    • 53Calendari de sembra,transplantament irecol·leccióTempsgerminació(dies)profunditatsembra(cm)DuradadelcicleMarcdeplantacióGenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembrePlantesdel’hortAlberginia A 15 1-2 135/90 40X40All A 10 4 180 10x15Api B 20-25 0,2 120/75 25x25Bleda A 9 2-3 90 25x40Bròquil A 6 0,5-1 120/90 40x40Carbassó A 8 2-3 75 80x80Carxofa V X X 90 80x80Ceba A 10 0,5 180/120 10x25Cogombre A 5-8 1-2 60 40x100Col d’estiu A 6 0,5-1 120/90 40x40Col d’hivern A 6 0,5-1 120/90 40x40Coliflor d’hivern A 6 0,5-1 150/90 40x40Enciam A 7 0,5 90/60 25x30fred, haurem de retardar algun període, si lesplantes necessiten sol).- Els períodes de trasplantament també es refe-reixen a l’època que podem trobar el planter alcomerç, si ens hem saltat la sembra.- En el cas de l’all i la patata, l’anomenada sem-bra és en realitat una plantació a partir d’unòrgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle).El fet d’anar enterrat fa que popularment esconsideri una sembra, encara que no sigui dellavor.- En els casos en què no hi ha marcat el períodede trasplantament, és pel fet que són plantesde sembra directa i que, per tant, no es tras-planten.- Si no hi ha marcat el període de sembra, vol dirque són plantes que es reprodueixen vegeta-tivament.- En algunes plantes aromàtiques, el períodede trasplantament també coincideix ambl’època més favorable per fer la reproduccióvegetativa (esqueixos, divisió de mata, tigesamb arrel). La recol·lecció d’aquestes planteses fa amb finalitats medicinals, decoratives oculinàries.Llegenda: Sembra | Transp. | Transp.o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA54Calendari de sembra,transplantament irecol·leccióTempsgerminació(dies)profunditatsembra(cm)DuradadelcicleMarcdeplantacióGenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembrePlantesdel’hortEscarola A 10 0,3 90/60 20Espinac A 7 1-3 90 10x20Fava A 15 4-6 180 30x40Maduixa V X X – 30x30Mongeta A 7 2-5 90 30x40Pastanaga B 10-18 0,1 75 5x20Patata A X X 120 30x40Pebrot A 10-12 0,5 120-75 30x40Pèsol A 5-10 3 120 20x40Porro A 13 0,3 210/150 10x25Rave A 5 2 40 10x20Tomàquet A 5-8 0,5-1,5 145/75 40x50PlantesaromatiquesialtresAfàbrega A – 0,2Boixac A – 0,2Camamilla A – 0,2Caputxina A – 0,5-2Clavell de moro A – 0,2Espígol LI – 0,1Farigol LI – 0,1Julivert V 25 0,5-1Menta V – 0,2Llegenda: Sembra | Transp. | Transp.o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa
    • 55Calendari de sembra,transplantament irecol·leccióTempsgerminació(dies)profunditatsembra(cm)DuradadelcicleMarcdeplantacióGenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreOrenga V – 0,2Poliol V – 0,2Romaní LI – 0,2Sajolida V – 0,2Sàlvia LI – 0,5Tarongina V – 0,2aromatiquesialtresLlegenda: Sembra | Transp. | Transp.o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosaTaula de compatibilitatentre espèciesÉs important tenir en compte la compatibilitat entreles plantes. Algunes espècies s’afavoreixen entreelles mentre que d’altres es perjudiquen. A part de lacompetència que s’hi pot establir, de vegades deter-minades substàncies excretades per les arrels podenproduir certs efectes negatius sobre altres plantes ode vegades aquests poden ser positius.Durant molt de temps s’han fet observacions sobreel comportament de les plantes de diferents espèciesquan aquestes comparteixen un mateix espai i s’hanestablert grups afins: direm aleshores que s’associenfavorablement, i d’altres que són incompatibles i, pertant, l’associació entre elles és negativa.Aquesta taula recull les interaccions observadesentre diferents plantes de l’hort i algunes del jardí.Per indicar una associació favorable, es representaamb el signe (+): quants més n’hi ha, més favorableés l’associació; per indicar una associació negativa,ho farem amb el signe (-): com més negativa, méssignes. Si és neutra, el requadre d’intersecció apareixen blanc.Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i(-) al mateix requadre. Això indica que alguns entesosconsideren que hi ha una interacció negativa i d’al-tres de positiva, per tant la relació no és clara.També cal entendre que el creixement i el desen-volupament correctes d’una planta depèn de moltsfactors i aquest n’és un de més, que pot influir, peròtampoc és determinant pel que fa a l’èxit o al fracàs.7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA56AlbergíniaAlfàbregaAllApiBledaBoixacBròquilCamamillaCaputxinaCarbassóCarxofaCebaClavelldemoroCogombreColCol-i-florEnciamEscarolaEspinacFavaJulivertMaduixaMentaMongetaPastanagaPatataPebrotPèsolPorroRaveRomaniRoserSajolidaSàlviaTomàquetAlbergínia + + + + + +Alfàbrega + + +All + – + – – +++ + ++++-- ++ + --- – + +++Api + +++ + + +++ +++ ++ – ++ – – +++ +++Bleda + + + + +Boixac + +Broquil – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Camamilla + + + + + + +Caputxina + + + +Carbassó + + ++ + --- +Carxofa – –Ceba + ++ - + + ++ ++ - ++ - +++ + +++ -- ++ --- + + - ++Clavell de moro ++ + +Cogombre + + + ++ + + ++ – ++ --- +++ + - + –Col – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Col-i-flor – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Enciam +++ ++ ++ +++ ++ ++ ++ +++ ++ ++ + ++ +++ +++Escarola + + +Espinac ++ ++ ++ ++ + +++ + + + + +++ +Fava + +++Julivert – + +++Maduixa ++++--- +++ --- --- --- +++ +++ + +++ +Menta ++ ++ ++ + +Associacióde cultius Associació favorable | Associació favorable o desfavorable segons opinions dels experts | Associació desfavorable
    • 57AlbergíniaAlfàbregaAllApiBledaBoixacBròquilCamamillaCaputxinaCarbassóCarxofaCebaClavelldemoroCogombreColCol-i-florEnciamEscarolaEspinacFavaJulivertMaduixaMentaMongetaPastanagaPatataPebrotPèsolPorroRaveRomaniRoserSajolidaSàlviaTomàquetMongeta + + -- ++ ++ + - -- ++ ++ ++ ++ + + + + - - ++ + - +Pastanaga + - + + ++ + + ++ + +++ +++ +++ + + +++Patata + + - +++ + + --- ++ -- +++ +++ + +++ + + + - + ---PebrotPèsol --- ++ + --- --- +++ ++ ++ + + - +++ + - - +++ + -Porro +++ + + + + + + ++ + + + ++ - +++ + - +Rave - + ++ + - + ++ ++ +++ ++ + ++ +++ +++ +Romaní +Roser + +Sajolida + +Salvia +Tomàquet + +++ +++ + ++ - + - ++ + - ++ - ++ - +++ + ++ + - + +++ --- + - + +Associacióde cultius Associació favorable | Associació favorable o desfavorable segons opinions dels experts | Associació desfavorableSistemes d’associació irotació de cultiusAplicant un sistema de rotació juntament amb unaassociació correcta de les espècies, optimitzareu tantl’ocupació de l’espai (moltes vegades escàs en unmedi urbà) com l’aprofitament dels recursos de laterra.De fet, són sistemes que en certa mesura apli-quem moltes vegades sense adonar-nos-en: perexemple, si comencem a plantar a l’inici de curs,anirem canviant de cultiu segons l’època de l’anyi al curs següent tornarem a començar fent altrescultius i així successivament. Hi ha diferents mè-todes de complexitat molt variada i que podemtrobar de manera detallada en diferents publica-cions especialitzades (en trobareu referències a labibliografia). Aquí ens centrarem en dos d’aplica-ció fàcil.Per fer una rotació, hem de tenir dividit l’espai enparcel·les de cultiu. Com ja hem explicat , va bédividir l’espai en 4 parcel·les tenint en compte quesempre quedin ben delimitades tant les zones de pasi de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar laterra on creixen les plantes.Cada parcel·la tindrà el seu número i establirem lesplantacions seguint el període del curs escolar. Cadainici de curs es procedirà a la rotació; és a dir, elscultius que s’havien fet a la parcel·la 1 es faran a la 2,els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. Larotació completa durarà 4 anys i, per aquest motiu,parlem de rotació quadriennal.7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA58> Sistema de rotació 1: per famílies botàniquesAquest sistema és el que proposa el mètode de lesparades en crestall i reparteix el cultiu de les dife-rents famílies de la manera següent:Parcel·la 1• Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergíniaParcel·la 2• Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert• Liliàcies: cebes, porros, allsParcel·la 3• Compostes: enciams, escaroles• Quenopodiàcies: bledes i espinacs• Cucurbitàcies: cogombres i carbassóParcel·la 4• Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves• Crucíferes: cols, raves, bròquil, cols, coliflor…• Per iniciar aquest mètode, seguirem els passossegüents:- Delimiteu les parcel·les- Prepareu la terra tal i com s’explica a l’apartat 4.2- Planteu seguint el calendari de cultiu:• Parcel·la 1: no tocarà plantar fins al mes defebrer-març, però deixarem la terra preparadaperquè es vagi fertilitzant, i coberta amb unencoixinament. En aquest cas només podremfer una plantació a l’any ja que són plantes defruit i per tant de cicle més llarg.• Parcel·la 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 co-llites de pastanagues ja que són de cicle méscurt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes.• Parcel·la 3: a principi de curs, podrem sembrarels espinacs i les bledes; hi podem plantarenciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps,els cogombres i els carbassons.• Parcel·la 4: sembrarem les faves i els pèsols aprincipi de curs, i també les cols i les coliflors;d’aquestes, també se’n podran plantar mésendavant les varietats d’estiu.SOLANÀCIESUMBEL·LÍFERESLILIÀCIESCOMPOSTESQUENOPODIÀCIESCUCURBITÀCIESLLEGUMINOSESCRUCÍFERESAny 1 Any 2 Any 3 Any 4Parcel·la 1 SolanàciesLleguminosesCrucíferesCompostesQuenopodiàciesCucurbitàciesUmbel·líferesLiliàciesParcel·la 2Umbel·líferesLiliàcies SolanàciesLleguminosesCrucíferesCompostesQuenopodiàciesCucurbitàciesParcel·la 3CompostesQuenopodiàciesCucurbitàciesUmbel·líferesLiliàcies SolanàciesLleguminosesCrucíferesParcel·la 4LleguminosesCrucíferesCompostesQuenopodiàciesCucurbitàciesUmbel·líferesLiliàcies SolanàciesFuncionament de la rotació
    • 59Any 1 Any 2 Any 3 Any 4Parcel·la 1 AE ME BE Adob verdParcel·la 2 ME BE Adob verd AEParcel·la 3 BE Adob verd AE MEParcel·la 4 Adob verd AE ME BEAE:Plantes altament exigents | ME:Plantes mitjanament exigents | BE:Plantes de baixa exigència> Sistema de rotació 2: segons el grau d’exigència nutritivaPlantes altament exigents(molt consumidores denutrients)Plantes mitjanament exigents(consumidores mitjanes)Plantes de baixa exigència(poc consumidores imilloradores del sòl)EspàrrecBledaApiCol/coliflorCogombreCarbassaTomàquetCarxofaMaduixaPorroPatataJulivertMelissa (P)Menta (P)AlfàbregaAlbergíniaEspinacEnciamPebrotMelóAllPastanagaRaveCebaCaputxinaMarduixEscarolaMongetaLlentiaPèsolFavaSajolida de jardíSajolida de bosc (P)Romaní (P)Farigola (P)Espígol (P)Sàlvia (P)Orenga (P)Necessiten molt adob orgànic i suportenaportacions orgàniques parcialmentdescompostes (compost fresc,adobverd).Prefereixen un adob orgànic moderat abase de compost ben madurat.(P):planta perenne o vivaç:no participaran en la rotacióQuadre de requeriment de llumTotes les plantes necessiten llum per créixer i desen-volupar-se. En el cas de l’hort, tant les que cultivemcom les acompanyants necessiten força llum.Si fóssim a un camp de conreu hortícola, diríem quetotes les plantes la reben uniformement i normal-ment totes, les mateixes hores de sol o d’ombra. Enun medi urbà, la cosa canvia i ho hem de tenir encompte, tal i com dèiem al principi del quadern.Si tenim un espai amb zones amb poca insolaciódirecta, més ombrívoles, haurem de cultivar prefe-rentment plantes que tolerin l’ombra; aquestes, però,també creixeran bé al sol. Això ho haurem de tenir encompte especialment durant el període hivernal.A l’estiu, moltes vegades l’excés d’insolació implicaun augment considerable de la temperatura i aixòpot afectar negativament les plantes. En aquest cas,quedaran més afectades les que toleren l’ombra (ique suporten pitjor les temperatures elevades).SolOmbraparcialOmbraAllBròquilCarbassóCarxofaCebaCogombreMaduixaMongetaPastanagaPebrotTomàquetJulivertEspígolRomaníSàlviaAlfàbregaMarduixEscarolaPèsolsFavesPatatesPorrosMelissaOrengaMentaAlbergíniaBledaApiColColiflorEspinacEnciamPorroRave7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA60PERÍODE SETEMBRE-DESEMBREEspècie Família Grup Sembra direc-ta /planterExigèncianutritivaSol/ombra Associacions favorables/desfavorablesamb plantes d’aquesta època de l’anyDurada del cicle Marc deplantacióAll Liliàcies Bulb S (bulb) Mitjana Sol(+) enciam,escarola,maduixera,roser(-) col,pèsol,rave180 10x15Bleda Quenopodià-cies Fulla S o P Alta Ombra (+) col,pastanaga,rave 90 25x40Bròquil Crucíferes Flor P Alta Ombra(+) bleda,enciam,espinac,menta,pasta-naga,pèsol,rave(-) all,maduixera120/90 40x40Carxofa Compostes Flor P Alta Sol (-) pèsol 75 80x80Col Crucíferes Fulla P Alta Ombra(+) bleda,enciam,espinac,pastanaga,pèsol,rave120/90 40x40Coliflor Crucíferes Flor P Alta Ombra(+) bleda,enciam,espinac,pastanaga,pèsol,rave120/90 40x40Enciam Compostes Fulla P Mitjana Ombra(+) all,col,maduixera, pastanaga,pèsol,rave90/60 25x30Escarola Compostes Fulla P Baixa Sol (+) all 90/60 20x35Espinac Quenopodià-cies Fulla S Mitjana Ombra(+) col,fava,maduixera,mongeta,patata,pèsol,rave90 10x20Fava Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol (+) espinac 180 30x40Pastanaga Umbel·líferes Rel S Mitjana Sol(+) all,bleda,col,enciam,pèsol,rave,romaní,sàlvia75 5x20Pèsol Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol/ombra(+) col,enciam,espinac,pastanaga,rave(-) all,carxofa120 20x40Rave Crucíferes Rel S Mitjana Ombra(+) bleda,col,enciam,espinac,maduixa,pastanaga,pèsol(-) all40 10x20Passos que cal seguir perprogramar la plantació1. Escollir un sistema de rotació2. Dividir l’hort en parcel·les3. Mirar el calendari de cultiu4. Fer un llista de les plantes adients a l’època del’any i omplir la taula següent tal i com veiem enel exemple que hi ha a continuació:
    • 615. Fer un plànol a escala de les parcel·les6. Distribuir les plantes segons el sistema de rota-ció escollit (per famílies o per nivell d’exigèncianutritiva)7. A cada parcel·la, fer la combinació adient teninten compte:- la compatibilitat amb d’altres espècies adientsa l’època- el port de la planta (combinar plantes de portmés baix i ample, com l’enciam, per exemple,amb d’altres de port més alt i estret com és elcas de l’all i que, a més, són compatibles)- l’exigència pel que fa a la insolació: distribuirles plantes en funció de si hi ha una zona mésassolellada que d’altres o també preveure lapossibilitat que unes estiguin a l’ombra d’altres- veure quines plantes de llavor (sembra directa) iquines de planter (fet prèviament per nosaltreso comprat)8. Representar la distribució de les plantes al plànolde la parcel·la tenint-ne en compte la mida perrepresentar l’espai que ocuparan9. Aconseguir les llavors o planter de cada espècie10. Portar a terme la plantacióCom plantar> De llavor (sembra directa)Per a llavor grossa (fava, pèsol, mongeta)- Regueu la terra el dia anterior, per tal que la terra[Ø] quedi ben assentada i permeti fer el forat.- Utilitzeu el plantador.- Marqueu una línia amb retolador permanent alplantador, per assenyalar la fondària a la qual vala llavor.- Marqueu a la terra els punts on posarem la llavor,respectant el marc de plantació (es pot fer, perexemple, amb una mica de farina).- Feu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint esposen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formiuna planta en forma de mata amb diferentstiges, amb la qual cosa s’aprofita millor l’espaii es proporciona més consistència a la planta.És habitual aquest sistema en faves, pèsols imongetes.- Assenyaleu amb uns bastonets els punts exacteson s’han dipositat les llavors.- Regueu sovint per afavorir la germinació.Per a llavor petita- Regueu la terra el dia anterior, per tal que quedibe assentada i permeti fer el forat.- Utilitzeu el plantador.- Marqueu amb la punta del plantador una o diver-ses línies fent petits solcs i deixant una distànciaentre elles segons el marc de plantació.- Repartiu de manera homogènia les llavors en elsolc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors peti-tes, sempre n’hi posem més que les que corres-pondrien segons el marc de plantació.- Regueu-les sovint per afavorir la germinació;cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar lesllavors.- Un cop germinades, feu-ne l’aclarida i deixeuaquelles que han crescut amb més força, bo imantenint la distància aproximada que ens mar-ca el marc de plantació.> De planter- Quan compreu el planter, us el donaran sensetest, però amb el pa d’arrels embolicat amb pa-per de diari perquè conservi la humitat.- El podeu conservar dos o tres dies abans deplantar-lo, sempre que el mantingueu humit i enun lloc fresc.- Regueu la terra el dia anterior per tal que quediben assentada i permeti fer el forat.Reproducció de lamaduixera mitjançant l’estoló7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA62- Feu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terrai fent-lo girar; així fareu el forat més ample.- Fiqueu la planta dins el clot de plantació percomprovar que s’ajusta al forat fet. És importantque no quedi un espai buit a sota del pa d’arrels.- Poseu la planta dins el forat de manera que quediel pa d’arrels i el primer cm de la tija en contac-te directe amb la terra; cal que la comprimiu alvoltant per subjectar bé la planta, que les arrelsquedin en contacte íntim amb la terra i que la tijaquedi ben dreta.- Regueu amb cura.Consideracions específiquesper a cada tipus de cultiu> Les hortalisses de bulb, rel i tuberclesAll (Allium sativum)Sembrarem els bulbets més sans i grossos; ésmillor que els adquiriu en un lloc especialitzat enllavors i planter. No és aconsellable utilitzar elsdestinats al consum ja que han perdut facultats ien sortirien plantes de poca qualitat. En plantar-los, cal deixar la punta cap a fora.Ceba (Allium cepa)N’existeixen moltes varietats, de formes i colorsdiversos. Si voleu cebes tendres, recol·lecteu-lesquan les fulles són encara verdes; però, si les voleuper conservar, haureu d’esperar que s’assequi laplanta. Heu d’anar amb compte i aturar la floraciósi veieu que surt la tija florífera, que s’haurà detallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida.Per acabar d’assecar la planta, doblegueu-ne lesfulles.Patata (Solanum tuberosum)Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grilla-des o trossos de patata amb grill. També és acon-sellable comprar-ne de seleccionada, especial persembrar. La collita de patates es fa quan la plantacomença a assecar-se. Des que apareixen lesprimeres fulles, s’han d’anar recalçant les plantesper evitar que la llum incideixi sobre els tubercles.Aquesta planta no es cultivarà en les parcel·les ones fa la rotació de cultius i s’hi dedicarà un espaiespecial.Rave (Raphanus sativus)És una hortalissa de cultiu molt fàcil i de creixe-ment ràpid. És important que no pateixi per man-ca d’aigua, ja que això comportaria que el raveesdevingués llenyós i fibrós. És per això que va bécultivar-lo a l’ombra d’altres plantes i mantenir-loben regat.Pastanaga (Daucus carota)N’existeixen diferents varietats de llargada variada.És una planta exigent pel que fa a l’aigua. Cal anarrecalçant les arrels per evitar que els toqui la llum.Podem comprovar-ne la mida per saber quan co-llir-la destapant lleugerament la base de la planta.> Lleguminoses i hortalisses de fruitAlbergínia (Solanum melongena)Els regs seran abundants al principi, reduint-ne lafreqüència quan apareguin les primeres flors: aixíEntutorat de les matesde pèsolsEntutorat de les mongeteres
    • 63afavorireu la formació del fruit. Sovint cal posaraspres a la planta ja que es pot torçar i trencar, so-bretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-losense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta.Convé no deixar-lo madurar gaire perquè es tornadur i més àcid.Maduixa (Fragaria vesca)Suporta bé el fred i necessita regs abundants quanfa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixe-res es reprodueixen per estoló. Cal vigilar que elsfruits no estiguin en contacte amb la humitat delsòl perquè es podririen. No tindreu aquest proble-ma si hi ha un encoixinament de palla al voltantde la planta. Com que és perenne, no participaràen les rotacions, però sí que haureu de tenir curade fertilitzar-la sovint: és força exigent.Pèsol (Pisum sativum)N’existeixen gran diversitat de varietats, segonsla forma, el color, l’altura, la temporada de recol·lecció, etc. Són plantes que es ramifiquen molt ifan circells, per la qual cosa requeriran un aspreramificat o una malla metàl·lica de galliner persubjectar-les. No toleren la calor ni la sequera:cal estar pendent del reg quan ja estan formantel fruit, així serà més tendre. Milloren les propie-tats del sòl ja que són fixadores del nitrogen. Espoden utilitzar com a adob verd.Fava (Vicia fava)Planta molt resistent i adaptable que tolera baixestemperatures i que no vol calors excessives. Convétreballar-les amb cura, per tal de no malmetre’nles arrels ja que són molt delicades. Per sembrarles llavors, feu-ho directament sobre el terrenyde cultiu i a la profunditat adient perquè les tigesquedin subjectes per la terra. Va bé sembrar 3 o 4llavors de cop, així la planta agafarà forma de matai tindrà més consistència.Mongeta (Phaseolus vulgaris)De la mongetera se n’obté la mongeta tendra(consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qualcal deixar assecar el fruit a la planta. N’hi ha varie-tats nanes i d’altres que necessiten aspres perquès‘hi entortolliguin les tiges (normalment s’utilitzencanyes). Prefereixen ambients assolellats, i notolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperarque la temperatura sigui de 15ºC com a mínim. Lamongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la plantas’ha assecat. La tendra, l’heu d’anar collint esglao-nadament, cada dos o tres dies. És important queel sòl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un certgrau d’humitat.Cogombre (Cucumis sativus)Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor iregs abundants. Per fer la sembra de llavors, calesperar que la temperatura sigui de 15ºC com amínim. Cal posar aspres a les plantes i la tempera-tura ideal de cultiu serà de 20ºC. Pinceu els brotsper obtenir-ne una bona producció.Pebrot (Capsicum annuum)Prefereix indrets assolellats i calor per portar a ter-me un bon desenvolupament. Hi ha varietats depebrot verd i d’altres que, en madurar, passen delverd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre15 i 20 cm d’altura, col·loqueu-hi aspres, i talleu-nela tija principal per estimular el creixement lateral.Si el temps és molt sec, es recomana ruixar lesfulles amb aigua escalfada al sol unes hores.Tomàquet (Solanum lycopersicum)N’existeixen moltes varietats, i necessita calor perdesenvolupar-se i madurar. És molt sensible ales gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fael trasplantament, col·locar aspres (per exemplecanyes) per anar lligant la principal i eliminar lessecundàries per afavorir abans la formació de florsi fruits. Se’n fa una collita esglaonada a mesuraque van madurant els fruits. Quan la planta floreix,s’ha de regar poc i amb mesura per afavorir millorla formació del fruit en detriment del creixementvegetatiu.> Hortalisses de fullaBleda (Beta vulgaris)Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequerafa tornar les fulles més fibroses i perden tendresa;cal garantir, doncs, un reg permanent. Es podensembrar tot l’any, amb temperatura mínima de10ºC. Quan la planta ja ha crescut, pot suportartemperatures més baixes. Convé anar recollintles fulles de la planta a mesura que van creixent.Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espi-gar.Espinac (Spinacia oleracea)Planta que resisteix els hiverns freds, i que pre-fereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o elterreny és excessivament sec, pot passar que esdesenvolupi la flor (s’espiga). Germina a partir de8ºC.Enciam (Lactuca sativa)Sòls frescos, ben drenats i amb prou humitat.N’existeixen moltes varietats, adaptades als dife-rents climes, i també de formes i aspectes dife-rents. També hi ha el perill que s’espiguin amb elscanvis de temps o quan fa massa calor.7.Organització de la plantació
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA64El manteniment: el reg> Programar el regÉs important garantir sempre uns mínims d’humi-tat a la terra per garantir [assegurar] un bon estatde les plantes i mantenir els processos de transfor-mació de la matèria orgànica a un bon ritme.L’aigua és necessària per dissoldre els nutrients mi-nerals i així poder ser absorbits per les arrels de lesplantes. La manca d’aigua implica la disminució del’absorció, l’alentiment dels processos fisiològics i,per tant, del creixement, de la floració, de la fructi-ficació i provoca, a més, un estrès a la planta que lafa més vulnerable a patir malalties.• Cada quan cal regar?No es pot contestar aquesta pregunta en ter-mes temporals ja que les necessitats d’aiguad’un cultiu depenen tant de factors ambientals(temperatura i grau d’humitat de l’aire) comtambé del tipus i de la mida de les plantes.També variarà segons el sistema de reg, si esfa manualment o amb un sistema localitzat iautomatitzat. És aconsellable portar un controldel grau d’humitat de la terra: el podeu fer demanera senzilla utilitzant un mesurador d’hu-mitat i programant el reg en funció de l’estatd’humitat de la terra.• El reg manualEl tipus de cultiu que nosaltres fem no permetregar amb molta quantitat d’aigua ja que aques-ta se’ns escaparia i s’emportaria el compost il’encoixinament que tenim sobre la terra. Heu deregar, doncs, en forma de pluja i procurar mullarmés la terra que no les plantes.Per planificar el reg manual, comenceu regant béla terra i fent un seguiment diari amb el mesura-dor d’humitat durant una o dues setmanes: cal-drà veure quan els nivells d’humitat s’acosten ala part baixa del mesurador (marca vermella) perdecidir quan cal tornar a regar. Això ens permetràdefinir la freqüència de reg durant un període detemps amb unes mateixes condicions meteorolò-giques; per exemple, una programació per a cadaestació de l’any. També hem de preveure que sihi ha pluges la programació variarà.• El reg localitzatÉs aquell que es fa amb un sistema de conduccióde l’aigua fins a la mateixa planta. És la maneramés còmoda de regar sempre que la instal·lacióes faci acuradament, que estigui adaptada altipus de cultiu i que es programi d’acord amb lesnecessitats. El sistema més senzill és el de la mà-nega traspuadora. Està feta d’un material porósque permet la sortida d’aigua a través de la sevasuperfície, amb la qual cosa proporciona unahumitat constant i uniforme a la terra. És adientper al tipus de cultiu que nosaltres fem a l’hort iés força fàcil d’instal·lar.4Per a arbustos i arbres, és més adient el sistemaper emissors (també anomenats degotadors).Una mànega recorre la zona plantada i, a cadaplanta, s’hi fa derivar un o dos tubets amb unemissor al final, dels quals, n’hi ha de molts tipus,segons el cabal d’aigua que hi surt per hora;també, de regulables, que es poden obrir i tancarsegons les necessitats.La programació del reg es pot fer manualmento de manera automàtica amb un programador.També seguirem els mateixos paràmetres que enel reg manual, però amb una diferència: el loca-litzat permet regar amb molt poca aigua i això faaconsellable fer-ho amb més freqüència. Per tant,caldrà regular-ne la freqüència i el temps queaquest està funcionant.Exemple de reg localitzaten un arbre fruiterExemple de reg localitzat en un hort4 Podeu trobar-ne la instal·lació detallada al llibre L’hort ecològicescolar i familiar de G. Caballero de Segovia.
    • 651. Introducció a l’horticultura ecològica8. La salut de l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA668. LA SALUT DE L’HORTPrevenció i tractamentde malalties i plagues:consideracions prèviesEn els ecosistemes, la diversitat d’espècies animals(les que poden causar dany a les plantes i les que no)i els múltiples predadors que hi conviuen regulenconstantment la proliferació massiva de qualsevolésser viu concret.La presència de malalties forma part indissoluble de lavida i, moltes vegades, esdevé un mecanisme de selecciónatural que contribueix a l’evolució de les espècies. Lesmalalties ataquen aquelles plantes més dèbils (quedenles més fortes) o que pateixen algun tipus d’anomaliad’origen genètic, fet que les fa més vulnerables.L’ús massiu de productes químics crea desequilibris,la qual cosa ocasiona que les plagues siguin mésfreqüents i devastadores.Les formes resistents a paràsits acostumen a provocarplagues més agressives. Els plaguicides comencen a serinactius i cal buscar noves composicions.Les plantes sanes són més resistents.Quan detectem un problema en una planta, moltesvegades el primer que ens plantegem és buscar lasolució més ràpida al problema, sense analitzar-neles causes.Sovint una planta emmalalteix per culpa d’unes con-dicions ambientals no adequades:- excés/defecte d’aigua a la terra- temperatures massa altes o baixes- humitat ambiental inadequada- excés de fertilitzacióPotenciant la salut de les plantes, en milloreml’autodefensa. Un estrès de la planta produït per undesequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti isigui més susceptible d’emmalaltir.Quan volem cultivar plantes forçant els seus cicles dedesenvolupament o en unes condicions ambientals queno són les idònies, els vegetals creixen més dèbils i sónmés vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues.> Accions per prevenir i garantir un bon estatde salut de les nostres plantes- Afavoriu-ne la diversitat (tant de les hortícolescom de les acompanyants) i apliqueu associa-cions i rotacions de cultius. Les tanques verdes obardisses són els refugis idonis per a tota classed’insectes i animals en general.- Garantiu una bona fertilitat de la terra per afa-vorir una disponibilitat equilibrada de nutrientsi per evitar malalties fisiològiques produïdes perexcés o defecte d’aquests. Les plantes amb ca-rències nutritives o excés són més vulnerables amalalties.- Respecteu-ne els cicles biològics naturals i afavo-riu unes condicions ambientals idònies perquècreixin més sanes.- Alguns agents patògens aprofiten ambients méshumits per atacar (sobretot els fongs). Procureuno mullar les parts aèries de les plantes i regarde manera regular, evitant que la terra s’assequitotalment.- Observeu-les minuciosament, sobretot pel reversde les fulles que és on comencen a aparèixermolts dels problemes.- Doneu preferència a les mesures preventives i alsmitjans mecànics de lluita i protecció (trampes,xarxes protectores, eliminació manual...).- Manteniu el sòl lliure d’herbes no desitjades.> Animals col·laboradors- Les marietes i les seves larves són devoradoresde pugons, cotxinilles i altres insectes, tambécontrolen l’oïdi ja que es mengen les espores.Les libèl·lules i els pregadéu (Mantis) devoreninsectes i petites erugues. També s’alimentend’insectes els dragons i les sargantanes.- Les xinxes són predadors de pugons, trips i àcars(tenen una trompa que els perfora i els succiona).- Els estafilínids (escarabats negres) s’alimenten dellimacs i de petits insectes.- Les tisoretes són caçadors nocturns de petits in-sectes, també poden menjar plantes, fruits i flors.- Els ratpenats s’alimenten de papallones, aranyesi mosquits. Els eriçons, de cargols, cucs i eruguesdel terra.
    • 67- Els àcars perjudicials com l’aranya roja poden sereliminats per altres de carnívors.- Els centpeus s’alimenten de petits insectes delsòl i no causen cap dany a les plantes.Libèl·lulaCentpeusMarietaEscarabatÀcarTisoreta8. La salut de l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA68NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC ACCIÓ PROTECTORAAlfàbrega Ocinum basilicum Repel·lent de mosques i mosquits.S’associa bé amb els pebrots i els protegeix dels pugons.All Allium sativum Protegeix els fruiters,les maduixeres i els rosers de malalties fúngiques.Api Apium graveolens Repel·lent de pugons i erugues.Boixac Calendula officinalis Es considera una planta protectora i afavoreix els cultius en general.Borraina Borago officinalis Protegeix el tomàquet dels cucs.Camamilla Matricaria camomilla Afavoreix el cultiu de la col i la ceba.Polvoritzeu-ne per reforçar les plantes.Caputxina Tropaeolum majusRepel·lent dels pugons dels fruiters.Les polvoritzacions protegeixen els cultius dels pugons iaugmenten la resistència general de la planta.Ceba Allium cepa Protegeix la pastanaga de la mosca.Allunya els conills.Clavell de moro Tagete patula Contra els nematodes del sòl:l’arrel secreta una substància nematocida.Repel·lent dels insectes.Donzell Artemisia sp.Repel·leix les arnes,la mosca de la pastanaga,la papallona de la col.Protegeix del rovell (malaltiafúngica).Espernallac Santolina chamaecyparissus Repel·leix la papallona de la col i els insectes dels fruiters.Espígol Lavandula sp. Repel·lent de les arnes dels armaris i de les formigues.Farigola Thymus vulgaris Repel·lent de la papallona de la col.Menta Mentha sp. Repel·lent de la papallona i els saltironets de la col.També repel·leix les formigues.Romaní Rosmarinus officinalis Repel·lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col.Ruda Ruta graveolens Repel·lent de mosques i mosquits.Les polvoritzacions serveixen per combatre els pugons.Sajolida Satureja hortensis Repel·lent del pugó negre de les mongeteres.Sàlvia Salvia officinalis Repel·lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col.Tomaquera Lycopersicon esculentum Repel·lent dels saltironets de les cols en associació o cobrint el sòl.> Plantes amb acció protectora
    • 69TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALSFactor Problema Causes Simptomes/danys Prevenció/solucióAiguaEscassetat regatgeirregular- marciment temporal- marciment permanent i mort- poc desenvolupament i floració escassa- terra amb una retenció d’aigua adequada- cobriu la terra per evitar pèrdues per evaporació- eviteu l’excés d’insolació- regatge gradual i constantexcés regatgeirregular- asfíxia de les arrels per manca d’aireig.Podriment causatper fongs- clorosi de les fulles (esgrogueïment),especialment delsnervis- caiguda de borrons i poncelles- clivellat de fruits- marciment general- terra amb una adequada capacitat de drenatge d’aigua- reguleu adequadament el reg- prepareu adientment el recipient de cultiu si es posa plat a sotaTemperaturaalta excésd’insolacióper entornconstruït- aflonjament de les fulles (perden turgència)- marges i puntes de les fulles secs- situeu les plantes a l’ombra- protegiu els murs orientats al sud amb tanques i enfiladisses permillorar les condicions microclimàtiquesbaixa - aflonjament i ennegriment de les fulles- es pot gelar la terra i afectar les arrels- situeu les plantes en un lloc resguardat o protegiu-les amb unplàstic- el gel pot actuar com a protector ja que impeix que la temperaturabaixi de 0ºC i les fulles no es gelinVent- danys físics- danys causats per la sequedat que provoca (la planta dema-na més aigua perquè transpira més)Il·luminacióExcés - esgrogueïment de les fulles- minva del desenvolupament- floració afectadaDefecte - estirament i inclinació de les tiges- desenvolupament alterat- floració afectada> Trastorns, plagues i malalties8. La salut de l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA70Malaltia Propagació Factors que afavoreixenel seu desenvolupametSimptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectadesOïdiGotes aigua icorrent d’aire- Sòl i arrels seques,ambienthumitVellositats polsoses,blanquinoses o grises,a les fulles.Marciment de fulles i poncelles,podriment de fruits o planta senceraPrimavera seca,estiu i tardorBona ventilació,reg regular,humitat al sòl constant,sòllliure de males herbesRetirar fulles afectadesRosers,begònies,pèsol,codo-nyer,pensament,hortènsia,margaritesMíldiuGotes aigua icorrent d’aire- Ambient humit- Aire estancat- Parts de la planta malme-ses per ferides- Podes mal realitzadesTaques descolorides a l’anvers de les fulles id’aspecte blanquinós al reversTot l’any Bona ventilació,sòl lliure demales herbesRetirar fulles afectadesEnciam,cols,geranis,ceba,pensaments,dàlies,violetes...RovellGotes aigua,corrent d’aire,animals- Ambient humit,càlid i aireestancat,humitat a lesfullesPústules verrucoses de color ataronjat al re-vers de les fulles i a les tiges tendres.Provocapèrdua de color,marciment i mort.Estiu humit itardorBona ventilació,Retirar fulles afectadesRosers,mongeteres,codonyers,clavells,pruneresMALALTIESPLAGUESPlaga Factors que afavoreixenel seu desenvolupametSimptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectadesÀcars (aranyaroja o groga)Calor forta i seca,excés denitrogenFulles motejades de color clar, esgrogueïmentposterior i caigudaAranyes visibles amb una lupa(fan 0,5 - 1 mm)Fan teles embolicades sedosesEstiu secs Mantenir la humitat del sòlPolvoritzar amb aigua les fullesFruiters,tomaqueres rosers,clavells,arbres en general.PugonsAire sec,excés d’adob Fulles deformades i enganxoses.Transmetenel fong anomenat negrilla.Picades en els brotjoves.Primaverai estiuCombatre eficaçment des delmoment de l’aparicióControlar la presència de formi-guesTotes
    • 71Plaga Factors que afavoreixenel seu desenvolupametSimptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectadesMosca blancaAmbient humit i tempera-tures altes i establesFulles picades i descolorides.Es refugien al revers de les fulles.També pro-dueixen melasses que afavoreixen la transmis-sió de la negrillaTot l’any enclimes tem-peratsRespectant el predadors TotesCotxinillaAmbients secs.Excésde ramificació i fullatgetendresApareixen en forma d’escut blanc o marron de4 mm al revers de les fulles i tiges joves.Tambésecreten melassa que va caient a les fulles desota.Afavoreix la negrilla.Les fulles esgrogueeixen i cauen.Tot l’anysobretot enelscanvis detempsControlar el revers de les fullesCombatre eficaçment des delmoment de l’aparicióBàsicament plantes llenyoses o vivacesde jardí.Erugues minado-res o devoradoresde fulles (larvesd’insectes commosques, arnes,papallones, esca-rabats..)Cap en concret Penetra a limbe foliar produint una deforma-ció.S’observen les galeries excavades dins lesfulles.Fulles rosegades des del margeFruits perforatsFinals delhivern iprimaveraControlar el revers de les fullesCombatre eficaçment des delmoment de l’aparicióCol,rosers,pastanagues porros,tomà-quet,pomera,oliveraPLAGUESTractaments fitosanitarisbiològics>Mètodes per preparar productes fitosanitaris• MaceracióTrossegeu les plantes i deixeu-les en maceracióamb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluïu iapliqueu.• Purí fermentatTrossegeu les plantes i poseu-les en remull en unrecipient de plàstic amb una tapa no hermètica,que deixi passar l’aire. Remeneu diàriament peroxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procésacaba quan el líquid és obscur i no fa escuma ensacsejar-lo. Filtreu, diluïu i apliqueu.• Purí en fermentacióEl procediment és igual que el del purí fermen-tat, però se n’atura el procés al cap de pocs dies.Filtreu, diluïu i apliqueu.• DecoccióDeixeu en remull les plantes trossejades en aiguafreda durant 24 hores. Després bulliu-les durant20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipienttapat. Filtreu, diluïu i apliqueu.• InfusióTrossegeu les plantes i escaldeu-les amb aiguabullint. Tapeu i deixeu en infusió durant 12 hores.Filtreu, diluïu i apliqueu.> Observacions generalsLes dosis indiquen sempre la quantitat de la plantaper litre d’aigua per obtenir un preparat concen-trat. Aquest s’haurà de diluir; les dilucions s’indi-quen en %. Si la dilució ha de ser del 10%, voldràdir que per preparar 10 l de preparat final diluirem1 litre de concentrat en 9 l d’aigua. En alguns casoss’aplicarà sense diluir.8. La salut de l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA72Els preparats es filtren per evitar l’obturació delsaparells de polvorització. Els filtres han de ser fins,per exemple de cotó.Utilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja odestil·lada.Els tractaments no es faran a ple sol amb algunesexcepcions (per exemple, els tractaments amb cuade cavall o amb all).>Tractaments a base de plantesPLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONSAllGrans: 50 g/lInfusió 20% Malalties fúngiques, àcars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: també ruixeu el terra alvoltant de la planta.CebaBulbs: 100 g/lPurí en fermentació (7 dies) 10%5%Malalties fúngiques. Polvoritzeu tres dies seguits.També ruixeu el terra al voltant de la planta.Repel·leix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procés decreixement).CamamillaFlors seques: 50 g/lInfusió 10% Per reforçar les plantes contra les malalties.Polvoritzeu preventivament durant l’etapa de creixement cada 15 dies.CaputxinaPlanta fresca: 100 g/lInfusió 5% Repel·lent dels pugons i la mosca blanca.DonzellPlanta fresca: 150 g/lPlanta seca: 15 g/lPurí fermentatDecoccióInfusió20%20%20%Repel·lent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantesafectades.Repel·leix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament.Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica).Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra).
    • 73PLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONSOrtigaPlanta fresca: 100 g/lPurí fermentatPurí en fermentació (4 dies) +decocció de cua de cavall (0,5 lde concentrat per litre de con-centrat d’ortiga)Maceració 24 h5%2%SensediluirPer reforçar les plantes contra plagues.Polvoritzeu plantes i sòl.Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada.Contra pugons i àcars (aranya roja).Contra els pugons.RudaFulles fresques: 15 g/lMaceració 15 dies 20% Contra els pugons.SaücFlors: 50 g/lDecocció SensediluirContra els pugons.TomaqueraBrots de la poda.Purí: 50 g/lTintura: 500 g/l d’alcoholPurí 12 diesTintura. Deixeu macerar 8 dies.Premseu i filtreuSensediluir3%Prevenció contra l’arna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucíferes.Contra la mosca del porro i contra els pugons.Tabac60 g/lDecocció amb 8 g/l de sabó 25% Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca.Tramús Tritureu les llavors i emulsioneu-les amb oli.Impedeix que les formigues pugin pels troncs.Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs.8. La salut de l’hort
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA74PRODUCTE MÈTODE DE PREPARACIÓ APLICACIONSSabó de potassa Dissoleu 20 g /l de sabó en pasta o 50 ml/l desabó líquid.Dissoleu 20 g (o 50 ml) de sabó en 1 l d’aigua.Afegiu 50 ml d’alcohol de cremar,una cullera-deta de calç i una de sal.Contra els pugons,les cotxinilles,els trips i lamosca blanca.Contra les erugues.Polvoritzeu sobre les plan-tes afectades.> Tractaments amb productes no vegetals(*) És molt interessant l’acció del sabó potàssic ja que permet controlar les plagues,sobretot si s’agafen a temps.És un sabónatural fet amb olis reciclats i potassa i es pot utilitzar també per a la higiene corporal (per rentar-se les mans); la seva aplicació éstotalment inofensiva en les persones.Aquest sabó es pot trobar en algunes drogueries o es pot demanar directament a fàbrica(vegeu la llista de recursos,apartat adreces). > Altres mètodes• Contra cargols i llimacs- Recipients enterrats amb cervesa.- Teules o totxanes que serveixin d’amagatall enles hores de sol.• Contra les formigues- Trampes enterrades d’aigua i mel.• Productes comercials biològicsExisteixen en el mercat tot un seguit de productesautoritzats per al control de malalties i plaguesaptes per usar-los en cultius ecològics (cal mirarespecíficament l’etiquetatge).
    • 751. Introducció a l’horticultura ecològica9. Suggeriments per integrarl’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA76Selecció i reconeixement de l’espai de l’hortEl treball a l’hort comença amb la caracterització de l’indret que hi destinarem. S’han de tenir en compte elselements següents: el sol, el sòl, el pendent, l’aigua, la vegetació existent i els animals que hi viuen o el visiten.CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSSolEl sol és un dels factors limitadors delcreixement i desenvolupament de lesplantes hortícoles.Sense sol no hi hahort.• Quina és l’orientació més apropiada per situar l’hort?• En l’hemisferi sud es manté aquesta mateixa orientació?• Per què determinades espècies hortícoles se sembren durant latardor i altres a la primavera?• En un entorn urbà un excés d’insolació pot tenir algun efecte sobreles plantes ?• Realitzar un plànol del lloc i definir: el recorregut del sol alllarg del dia (amb l’ajuda d’un gnòmon),els punts cardinals,laquantitat d’hores de sol diàries...• Comparar aquestes mesures amb les de distintes estacions.• Registrar la temperatura mitjana diària (la del pronòstic me-teorològic o la registrada a l’escola).• Registrar l’ombra que projecten sobre l’hort els arbres o els edificispropers a distintes hores del dia i al llarg de les estacions de l’any.SòlLes hortalisses,en la seva gran majoria,requereixen sòls fèrtils.• Quines característiques,a més de ser fèrtil,ha de tenir un sòl per albon desenvolupament de les plantes hortícoles?• Per què es practica la rotació de cultius en un hort ecològic?• Investigar si el sòl on es farà l’hort és arenós,argilós,si tépedres,si s’inunda després d’una pluja.• Observar si l’aigua de pluja s’hi acumula i,si cal,cap a on va.• Observar i registrar si el sòl està cobert per vegetació o despullat.PendentÉs la inclinació de la superfície del sòl. • Per què es té en compte el pendent en el moment de decidirl’orientació dels bancals en zones agrícoles de pendents pronunciats?• Quines serien les conseqüències de no considerar-lo?• Mesurar el pendent amb l’ajuda d’un clinòmetre (% d’inclinació del terreny).• Dissenyar la distribució dels bancals a l’hort tenint en comptela direcció del pendent.AiguaL’aigua és un altre dels factors limita-dors per al creixement i desenvolupa-ment de les plantes hortícoles.Senseaigua no hi ha hort.És necessari considerar la presènciad’una font d’aigua propera a l’hort.•Totes les espècies hortícoles tenen els mateixos requeriments hídrics?• Quins són els sistemes de regadiu que utilitzen els horts que pro-veeixen verdures a la teva ciutat?• I en altres zones del país?• D’on obtenen l’aigua?• Quin és el sistema més eficient?,i el més econòmic?• Com podem definir la freqüència del reg ? Serà la mateixa durant totl’any? De quins factors dependrà ?• Com reduïm la contaminació de les aigües en un hort ecològic?• Estudiar diferents procediments per transportar l’aigua fins al’hort.• Estudiar els requeriments d’aigua de diferents plantes.• Buscar informació sobre la contaminació de les aigües superfi-cials i subterrànies a causa de l’ús de pesticides i fertilitzants.• Realitzar regularment mesures dels graus d’humitat de la terrai la seva evolució.
    • 77CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSVegetacióSovint,l’espai destinat a l’hort estàrodejat plantes llenyoses (arbres i ar-bustos) i el seu sòl cobert per vegetacióherbàcia.Les característiques de la vegetació,que responen a un determinat momentdel seu cicle de vida,es modifiquen alllarg de les estacions de l’any.Algunsarbres perden les seves fulles durant latardor i d’altres les conserven duranttot l’any.• Què és una planta llenyosa?• Què és una planta herbàcia?• En què es diferencien?• Per què algunes espècies herbàcies són verdes en un moment del’any i després s’assequen?• D’on surt el color groc,vermell o marró d’una fulla verda ques’asseca a la tardor?• Com han arribat les plantes herbàcies a l’hort de l’escola?• Dissenyar la distribució dels solcs tenint en compte la influèn-cia dels arbres.• Registrar els canvis que sofreix la vegetació herbàcia al llargde les estacions de l’any.• Reservar un petit sector de l’hort sense treballar per continuarles observacions durant tot l’any.• Extreure la clorofil·la de la fulla (plantes de fulles caduques) i através d’una cromatografia identificar altres components quehi són presentsAnimalsA l’hort,hi viuen (o és visitat per)animals domèstics (gossos i gats),aus,insectes...• Com podrà influir la presència d’animals sobre el desenvolupamentnormal de l’hort?• Quins animals poden afavorir la collita i quins poden perjudicar-la?• Quines relacions s’estableixen entre els éssers vius de l’hort?• Com podem afavorir la biodiversitat de l’hort?• Identificar en el lloc rastres de la seva presència.• Observar alguna característica del seu comportament:si solenvenir a menjar en aquest lloc,què mengen,etc.• Classificar els animals en útils o perjudicials per les plantes.ClimaEl clima influeix en el creixement i des-envolupament de les plantes.• Quins factors climàtics podran afavorir o perjudicar les plantes del’hort?• El vent,l’excés o manca de sol i/o d’humitat...?• El clima influeix de la mateixa manera en l’hort de l’escola que en elscamps d’un agricultor?• Quines són les conseqüències dels factors climàtics sobrel’agricultura,el consum i l’alimentació als països rics? I als païsospobres?• Construir,instal·lar i utilitzar alguns instruments meteorològics:• Pluviòmetre (volum d’aigua recollida).• Anemòmetre de cassoletes (velocitat del vent).• Penell (direcció del vent).• Se suggereix comprar un termòmetre de màxima i mínimaper realitzar les mesures de temperatura.• Registrar fenòmens meteorològics.• Descriure les característiques del microclima on es troba elcentre i l’hort i comparar-lo amb el de la ciutat.• Cercar informació sobre els efectes del clima en l’agricultura.9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA78CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSGènesi del sòl. Roques i mineralsLes roques i minerals que cobrien lacapa superficial de la terra van sofriruna sèrie de modificacions (físiques iquímiques) que donaren origen a unmaterial no consolidat.El sòl és el producte de la interacciód’aquest material amb el clima i elséssers vius, especialment la vegetació,del lloc.• Com és el procés de formació d’un sòl?• Quina és la influència dels factors formadors següents:les roques,elclima,la vegetació,el relleu i l’activitat humana?• Què són les roques?• Quin és el seu origen?• Com es deuen haver format?• Són totes iguals?• Canvien amb el pas del temps?• Quins són els possibles agents que en produeixen el trencament deles roques ?• Observar excavacions d’edificis en construcció.• Observar l’efecte de les arrels en els murs d’edificis vells,clavegueres,voreres,etc.• Reproduir amb guix i llavors l’efecte de l’erosió.• Organitzar una col·lecció de roques.HoritzonsAl sòl,s’hi diferencien capes,més omenys paral·leles a la superfície,ambcaracterístiques variables (textura,color,espessor...),que reben el nomd’‘horitzons’.• Tots els sòls tenen el mateix perfil?• Quina és la raó dels diferents colors?• Com hi penetren les arrels?• Com han arribat els fòssils fins allà?• Realitzar un pou o observar l’excavació d’un edifici en cons-trucció i identificar les capes que formen el perfil del sòl.• Observar i mesurar el gruix de cada horitzó.• Descriure els colors de les diferents capes.• Observar fins on arriben les arrels i la humitat.• Explorar la presència d’animals (o restes d’animals) i defòssils.• Analitzar si són d’origen animal o vegetal.Preparació del sòlL’activitat d’aquesta etapa comença amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetació existent. Pos-teriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sòl. Finalment s’aporta matèriaorgànica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sòl amb una capa de material vegetal sec ofresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...).
    • 79CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSComposició del sòlAl sòl es pot distingir:una part sòlida(constituïda per una fracció minerali una altra d’orgànica) i espais lliures(que poden estar ocupats per aiguao aire).La fracció mineral presentapartícules de diverses grandàries:sorra(fracció més gruixuda),llim (fraccióintermèdia) i argila (fracció més fina).• Quin és el component que es troba en major proporció en unamostra de sòl de l’hort?• Investigar la composició del sòl de l’hort.• Comparar amb diferents mostres.Propietats físiques: textura i plasticitatTextura és la proporció de sorra,llimi argila que conté una determinadamostra de sòl.Plasticitat: és la capacitat del sòl per sermodelat.L’argila humida és l’únic material plàs-tic en el sòl.• Quina possibilitat té de ser modelat el sòl de l’hort?• Com és la seva textura i plasticitat?• Definir la sensació al tacte (textura) que deixen les mostreshumides al terra,preses a diferents profunditats.• Determinar quina és la més i la menys suau.• Modelar i posteriorment determinar si l’objecte manté laseva forma; si, quan s’eixuga,es torna dur,es clivella o esdescompon.Propietats físiques: colorLa roca mare,el contingut de matèriaorgànica i la condició del drenatge sónpropietats del sòl que estan relaciona-des amb el seu color.• Quines propietats té un sòl si és marró fosc,gris o vermell? • Registrar el color del sòl de l’hort.• Buscar informació per explicar les propietats d’un sòl a partirdel seu color.Aigua del sòlInfiltracióÉs la velocitat de penetració de l’aiguaen el sòl.• En un hort (A),amb un sòl predominantment sorrenc i en un altrehort (B),amb un sòl predominantment argilós,es desenvolupencultius de pastanagues.En ambdós cau una pluja torrencial.A l’hortA (amb sorra) se’n cullen 40 tn/ha i a l’altre (B),argilós,5 tn/ha.Quinapodria ser la causa de la diferència de rendiment?• Quines són les característiques ideals que hauria de tenir un sòldestinat al cultiu de pastanagues?• I les del destinat al cultiu de bledes?• Mesurar la velocitat de penetració de l’aigua en les mostresde sòl en les quals va ser definida la seva composició.• Formular hipòtesis sobre els possibles motius que causenque les velocitats siguin diferents.• Esbrinar com influeix aquesta característica sobre la freqüèn-cia de regadiu.• Cercar major informació en textos sobre el tema.9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA80CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSErosió eòlica i hídricaL’erosió és l’acció degradant del vent ide l’aigua a la qual estan subjectes elssòls sense vegetació i/o amb pendentspronunciats.• Després de forts vents,en quin sòl es trobaran més evidències de laseva acció:en un d’argilós o en un sòl amb més sorra? (Considerarigualtat en la resta dels factors ambientals.) Per què?• Què passaria en els mateixos sòls si caigués una pluja torrencial?• Quina funció compleix la coberta vegetal col·locada sobre el sòl del’hort després d’haver-lo remogut.• Si el terreny té un pendent pronunciat,com es podria atenuar l’acciódel vent i/o de l’aigua sobre el sòl?• Dissenyar una experiència per saber si s’erosiona de lamateixa manera un sòl despullat que un amb vegetació.Perexemple: col·locar en una safata terra sola i,en una altra,unaporció de terra amb vegetació.Regar abundantment ambuna mateixa quantitat d’aigua i a una altura similar.Descobrirquina de les dues safates tindrà forats més profunds.• Comparar la quantitat i el color de l’aigua recollida en amb-dós casos.• Esbrinar què passa si es modifica l’angle d’inclinació de lessafates.• Dissenyar una experiència per comprovar els efectes del’erosió eòlica.• Suggeriments per al model:omplir les safates amb terra so-rrenca.Sembrar escarola o sègol.Col·locar un ventilador o unassecador de cabells de manera que la direcció del vent siguihoritzontal.Treure conclusions.Matèria orgànica del sòlLa matèria orgànica del sòl està com-posta per micro i mesoorganismes,arrels de plantes,tot material provinentd’organismes morts i els seus produc-tes de transformació,descomposició iresíntesi.La matèria orgànica està des-composta per acció dels microorganis-mes i produeix,d’una banda,elementsminerals i,de l’altra,humus complexos.Aquests compostos,d’estructura moltcomplexa i estable,es descomponen,però molt més lentament que la ma-tèria orgànica fresca.• Què vol dir compostar?• Quins materials es poden compostar?• Quin és el procés que succeeix dins d’un compostador?• Quins factors són determinants per completar el cicle que s’iniciaamb la matèria orgànica i finalitza amb l’adob?• Com beneficia a les plantes créixer en un sòl ric en compost ?• Descriure el procés.• Fer un control de les diferents variables.• Registrar les dades.• Representar-les gràficament.• Extreure conclusions
    • 81CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSAnimals del sòlAl sòl hi conviuen diferents inverte-brats: artròpodes,moluscs i anèl·lids.• Quin és el cicle de vida dels artròpodes?,i el dels moluscs?,i el delsanèl·lids?• De què s’alimenten en cada estadi?• Si s’alimenten de material vegetal viu,se’ls haurà de combatre?• Per què i com es farà?• Qui se n’alimenta?• Definir el lloc en què se’ls troba: capes superficials,capes mésprofundes,sota les fulles,protegits sota una pedra.• Registrar les característiques del lloc: humit/sec,protegit/desprotegit,fosc/lluminós.• Observar si es troba sol o amb altres individus de la mateixaespècie o amb altres espècies; si viu en aquest lloc o hi va percercar aliment o per capturar una presa.• Determinar la seva reacció immediata en el moment en quèse’l visualitza: fuig,es fa el mort,emet sons,és agressiu...• Observar i descriure les seves característiques externes.• Identificar-lo amb ajuda d’una clau de determinaciód’organismes del sòl.• Reproduir el seu hàbitat.9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA82CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSLlavorsCaracterístiques externes i estructurainternaLes llavors varien de grandària, desde gairebé invisibles fins a algunscentímetres. Les parts essencialssón el tegument, l’embrió i el teixitd’emmagatzematge de substàncies dereserva..• Quina és la funció que compleix cada una de les parts de la llavor?• Com podem contribuir a conservar les varietats autòctones?• Perquè és important la conservació de les varietats autòctones?• Com pot influir la introducció de llavors transgèniques sobre la bio-diversitat local? I en el desenvolupament social i econòmic local?• Agrupar llavors segons diferents criteris: duresa,grandària,color,forma,textura...• Tallar llavors per la meitat,observar i registrar com són perdins.• Formular hipòtesis sobre el creixement d’una planta.• Relacionar les diferents parts d’una llavor i el creixementd’una planta.• Experimentar amb tècniques de deshidratació i conservacióde llavors.• Cercar d’informació sobre conservació del patrimoni genètic.• Organitzar un debat sobre els transgènics (organismes modi-ficats genèticament).GerminacióÉs el procés pel qual l’embrió reprènel seu creixement fins que la plàntulas’estableix.En les etiquetes dels envasos de llavors,hi figura la data de venciment.• Quina és la seqüència d’aparició de les distintes parts d’una planta? • Anticipar,des que se sembra,els canvis que sofreixen lesplantes de raves al llarg del seu cicle de creixement i desen-volupament (des de llavor a llavor).• Representar gràficament aquesta anticipació.• Comparar aquest registre amb el realitzat amb les plantes deraves de l’hort al llarg del cicle de creixement i desenvolupa-ment.• Fer germinadors:registrar la seqüència d’aparició de lesdistintes parts d’una planta i caracteritzar-les.SEMBRA I PLANTACIÓUna vegada conclosa la preparació del sòl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquestaetapa es poden estudiar les distintes formes de reproducció, la formació de nous individus. Aquesta es potdur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducció sexual- o a partir d’òrgans vegetatius (tiges,fulles, arrels) -reproducció asexual-.
    • 83CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSCondicions requerides per a lagerminacióLes llavors requereixen determinadescondicions ambientals per germinar.• Quines pràctiques agrícoles es poden realitzar tant per evitar comper controlar aquest efecte?• Quina influència té sobre l’emergència de les plàntules?• Als 5 dies d’haver sembrat un sobre de raves,varen emergir nomésdues plàntules.Quines podrien ser les causes?• Dissenyar experiments per corroborar la influència delsfactors ambientals en el procés de germinació: llum,aigua,substrat,temperatura...USOSLes llavors poden ser utilitzades com aaliment, per a l’obtenció d’olis indus-trials i comestibles,en la fabricació detintures,etc.• Quines llavors són utilitzades com a aliment?• I per a l’obtenció d’olis industrials,comestibles i de tintures?• Cercar informació a envasos de diferents productes peresbrinar si s’elaboren amb algun tipus de llavor.DISPERSIÓEl vent,l’aigua,els animals,l’home il’obertura explosiva d’alguns fruits sónels mecanismes de dispersió de fruits illavors.• Durant la primavera varen aparèixer cards i trèvols.A què es deu? • Dissenyar i construir models de fruits o llavors que surena l’aigua,que s’adhereixin a la nostra roba o a la pell d’unanimal,que siguin transportades pel vent,que siguin disper-sades per l’explosió d’un fruit,que siguin menjades per unanimal i després excretades...REPRODUCCIÓ ASEXUAL • Com es reprodueixen les maduixes,l’all,la patata i les carxofes?• Les plantes que envolten l’hort es poden també reproduir de formaasexual ?• Col·locar en aigua diferents tiges,arrels,fulles,etc.i observarels seus canvis.• Fer un petit viver utilitzant diferents tècniques de reproduc-ció asexual (divisió de mata,esqueixos,rizomes,...)9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA84CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSAiguaLes plantes requereixen aigua.L’aigua hi circula pel xilema -teixit de conducció-,s’evapora pels espais intercel·lulars de la fulla i es difoncom a vapor d’aigua, a l’atmosfera, a través dels esto-mes.La quantitat d’aigua que flueix depèn de la seva dis-ponibilitat en el sòl, de les característiques de la planta(desenvolupament radicular, presència d’espines, teixitsamb capacitat per acumular-ne, cutícules gruixudes,etc.) i de les condicions atmosfèriques (temperatura,velocitat del vent, concentració del vapor d’aigua, entred’altres).Les plantes utilitzen l’aigua per poder realitzar totsels seus processos metabòlics. Així, per completarl’aportació d’aigua realitzada per les pluges i mantenirel sòl amb un nivell d’humitat adequat, es rega.• Si un cultiu d’enciams creix en un sòl predominantmentde sorra i un altre cultiu idèntic ho fa en un sòl moltpredominantment argilós,quin dels dos s’ha de regaramb més freqüència?• A què pot ser degut que aquesta freqüència sigui dife-rent a l’hivern i a l’estiu?• Quines són les barreres que tenen les plantes perevitar la transferència de vapor d’aigua de la fulla al’atmosfera?• De tota l’aigua que absorbeix una planta quin %s’allibera a través de la fulla i quin % s’utilitza en elsprocessos metabòlics?• Portar algunes males herbes i hortalisses de l’hort.Com-parar la densitat,la profunditat i l’extensió de les arrelsd’unes i altres.Treure conclusions.• Inventar una planta que pugui extreure aigua a 50 cmde la superfície del sòl,una altra que pugui viure en undesert,una altra que pugui viure en un lloc on faci moltacalor i plogui poc.• Fer créixer diferents tipus de plantes en recipients quetinguin una cara transparent que permeti veure el des-envolupament de les arrels.CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIUDesprés de treballar intensament en la preparació del sòl i en la sembra, comença una llarga etapa en la qualles activitats a realitzar són: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement idesenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En aquesta etapa, es poden estudiarels diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosíntesi-, la seqüència del cicle vital, les carac-terístiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc.
    • 85CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSNutrientsLes arrels de la planta absorbeixen aigua i substànciesminerals dissoltes.Aquestes substàncies minerals prove-nen fonamentalment de la descomposició de la matèriaorgànica,per acció dels microorganismes.Només unapetita part de la fracció mineral del sòl és aprofitada.Un error freqüent és considerar que les plantes podenprendre per elles mateixes les substàncies orgàni-ques del sòl.Només els microorganismes són capaçosd’utilitzar la matèria orgànica com a font de matèria ienergia.A més,perquè els nutrients siguin profitososper als vegetals han de presentar-se en forma iònica:elnitrogen com a nitrat i amoni; el fòsfor com a fosfat; etc.Aquests elements minerals absorbits per la planta sónutilitzats en diferents processos:el nitrogen en la sínteside proteïnes; el fòsfor en la transmissió de l’energia; elpotassi en la regulació de la fotosíntesis,entre altres.Les verdures que es cultiven a l’hort tenen diferentsrequeriments nutritius.Algunes són més exigents,coml’espinac,l’enciam i la pastanaga,i altres menys,com elspèsols.En els horts,una manera habitual de fertilitzar el sòl ésagregant-hi compost.La seva fabricació consisteix a sot-metre residus orgànics a un procés de descomposició.• Per què no és recomanable realitzar el mateix cultiuen el mateix lloc,de manera consecutiva (per exemple,“enciam sobre enciam”)?• Com és el procés de descomposició de la matèria orgà-nica?• De quines maneres diferents es pot fertilitzar un sòl?• Quins són els avantatges i els inconvenients dels dife-rents mètodes?• Fabricar compost a petita escala.• Discutir què succeiria en un ecosistema si no existissinels descomponedors9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA86CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSFotosíntesiEl procés fotosintètic és un concepte teòric i complex queno es pot aprendre mitjançant l’observació empírica.Tenint un hort a l’escola,suggerim prestar atenció a lainfluència del sol,l’aigua,els nutrients i la temperaturasobre el creixement i desenvolupament de les plantes.Les parts verdes dels vegetals transformen l’energiasolar en energia química en incorporar a les substàn-cies que ja són dins de la planta el diòxid de carbonique prenen de l’atmosfera.Sintetitzen així hidrats decarboni simples,i a partir d’aquests produeixen la restade molècules orgàniques complexes.Aquest procés estàregulat tant per factors externs com interns:temperatu-ra,intensitat de la llum,disponibilitat d’aigua i nutrients,distribució de les fulles,quantitat de pigments fotosintè-tics,entre altres.Les molècules orgàniques complexes es distribueixenentre els òrgans de la planta (fulles,tiges,arrels,flors ifruits) segons l’espècie,l’etapa de creixement,el desen-volupament en què es troben i les condicions ambien-tals.Una pràctica de l’agricultura orgànica consisteix a cobriramb una capa de material vegetal la superfície del sòldesprés de sembrar.Una vegada emergides les plàntu-les,es descobreixen.• Com influeixen en el creixement i el desenvolupamentd’una planta la llum i la temperatura?• Per què es cobreix el sòl per al control de males herbes?• Quins serien els inconvenients de no descobrir el bancalsembrat?• Sembrar un bancal d’enciams que rebi 6 hores de sol,i un altre que en rebi només 1 hora diària.Comparar lagrandària de les plantes en el moment de collir.• Utilitzant els registres estacionals de la quantitat d’horesde sol diàries i la temperatura mitjana diària,comparar:• El ritme de creixement de les fulles d’enciam d’un cultiusembrat al maig i l’altre a l’octubre.• El temps fins a la collita d’un cultiu de raves sembrat enles mateixes dates.• Treure conclusions.• Determinar quant pesa una planta d’enciam al cap dedos mesos d’haver estat sembrada,i en el moment de lacollita.Seqüència flor - fruit - llavorA la flor es produeix la fecundació dels òvuls pels gransde pol·len.Els òvuls fecundats maduren i es transformenen llavors.A la vegada,l’ovari madur,que conté els òvulsfecundats,donarà origen al fruit (angiospermes).• Quina part de la planta ens mengem? • Realitzar una visita al mercat o portar una àmplia varie-tat de vegetals.• Observar,descriure,classificar.• Reconèixer si el que mengem és un fruit,una flor,llavors,fulles...
    • 87CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSCARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITATPer comprendre com és i com funciona la comunitat biò-tica de l’hort cal reconèixer-la,delimitar-la i descriure-la.ComposicióPer definir-la és necessari conèixer les espècies vegetalscultivades i espontànies i/o les espècies animals que hipodem observar.Respon a la pregunta què hi ha?És indispensable identificar-les en diferents èpoques del’any,ja que les comunitats presenten aspectes esta-cionals diferents: estat de llavor,vegetatiu,floració; ous,pupes,larves d’insectes,individus adults,etc.• Quines característiques de les plantes hortícoles s’hande reconèixer per eliminar les males herbes?• Quins són els passos que cal seguir per conèixer si impli-ca algun risc en el creixement i desenvolupament delsvegetals la presència de larves,pupes,ous,etc.?• Registrar la forma de les primeres fulles i de les fullesvertaderes de les verdures de l’hort.• Definir la composició vegetal de l’hort (incloure planteshortícoles i males herbes).• Identificar la presència de larves i pupes.• Esbrinar de què s’alimenten.EstratificacióFa referència a la distribució en sentit vertical dels indivi-dus d’una comunitat,tant aèria com soterrània.• Quins i quants són els estrats que es poden identificar al’hort?• Esquematitzar els estrats aeris de l’hort a la primavera.• Esquematitzar els estrats soterranis de l’hort.AbundànciaFa referència al nombre d’individus d’una població enun lloc determinat.• L’abundància de males herbes perjudicarà les planteshortícoles?• Serà necessari combatre-les?• En una superfície aproximada de 50 x 50 cm,determinarl’abundància de verdures i de males herbes.• Establir el percentatge d’unes i d’altres.ALGUNES RELACIONS ENTRE INDIVIDUS D’UNA O MÉS ESPÈCIESCompetènciaEl creixement i el desenvolupament de les plantes de l’hortpot disminuir en competir entre elles per recursos escassos.Els factors pels quals competeixen són l’aigua,els nutrients,la llum,els agents pol·linitzadors,l’espai,entre altres.Així,per exemple,quan sembrem raves de manera moltdensa,alguns no arriben a formar-se;les fulles dels encia-ms que creixen molt juntes són petites i groguenques...Una pràctica comuna en l’horticultora és eliminar lesplantes en excés.• Quines són les característiques morfològiques de les plantes d’espinacs que exigeixen un control rigorós deles males herbes per obtenir un rendiment adequat?• Perquè en un hort ecològic es practica l’associació decultius i quina relació té amb la competència?• Comparar el creixement de les plantes d’un bancald’espinacs esclarissats (on la distància entre plantes ésde 25 cm) i un altre sense esclarissar.• Justificar.9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA88CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSSimbiosiÉs una relació en què dues espècies es veuen afavoridescom a resultat de la seva coexistència.Per exemple,lesplantes de pèsols solen relacionar-se amb un microorga-nisme del sòl (Rhizobium).Aquest bacteri habita en l’arreldels pèsols.En aquesta relació,els pèsols subministrenhidrats de carboni als bacteris i aquests proveeixen laplanta de les substàncies nitrogenades.Així,els pèsolspoden competir més favorablement amb les malesherbes,ja que,en tenir un subministrament extra denitrogen,podran tenir un major ritme de creixement.• En quins altres individus es produeixen relacions sim-biòtiques?• Detectar en les plantes de pèsols de l’hort com es mani-festa la relació pèsol-Rhizobium.• Investigar altres casos de relacions simbiòtiques.ParasitismeÉs la relació que s’estableix quan un individu d’una espè-cie viu tota la seva vida o gran part d’aquesta a costa oalimentant-se d’un individu d’una altra espècie,causant-lidanys,però sense que necessàriament el mati.• Quines són les relacions de parasitisme que podendonar-se en un hort?• Com se’ls pot identificar?• Detectar la presència de paràsits en les plantes de l’hort.• Investigar altres casos de parasitisme.DepredacióÉs la relació que s’estableix quan un individu d’unaespècie mata i/o devora individus d’altres espècies ,de manera total o parcial.Els depredadors que causenmajors danys a les plantes de l’hort són les formigues iels llimacs; també el visiten depredadors benèfics com lamarieta,la xinxa i d’altres que s’alimenten d’animals quesón perjudicials per als cultius.• Quins són els avantatges i els inconvenients d’unmètode de control biològic i d’un altre de químic,percontrolar les plagues de l’hort?• Detectar la presència de depredadors.• Esquematitzar la cadena alimentària de l’hort el mes dejuny i comparar-la amb la del mes de novembre.Les etapes necessàries per al funcionament del“sistema ecològic hort”són: 1) recepció d’energia i matèria; 2)producció de matèria orgànica pels productors; 3) consum d’aquesta matèria pels consumidors i la seva pos-terior elaboració; 4) descomposició de la matèria orgànica en els seus components inorgànics, i 5) transfor-mació d’aquests en formes aprofitables per a la nutrició dels productors. Però quina és la recepció d’energia imatèria necessàries perquè el“sistema hort”funcioni?L’ENERGIA SOLAR, L’ESFORÇ CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, L’AIGUA, ELS PESTICIDES ORGÀNICS…
    • 89COLLITA I ELABORACIÓ DE PRODUCTESDesprés de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions delsproductes.9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSCollitaLa collita consisteix a recol·lectar els fruits o altres partsd’una planta,quan tenen una maduresa o desenvolupa-ment apropiats per ser consumits.Hi ha diferents mètodes de collita.Per exemple,quan escullen raves s’arrenca la planta sencera; en els pèsols,escullen només els fruits madurs,i,en el cas del julivert,estallen les fulles.• En quin moment del cicle de creixement i desenvolupa-ment es fa la collita de les diverses plantes de l’hort?• Per què es cullen en diferents moments?• Com agruparíem les plantes que es consumeixen se-gons aquests mètodes de collita?• Investigar en textos els motius de les diverses estratè-gies de collita.• Comparar la longitud del cicle fins al moment de collitadels diferents vegetals.• Tenir en compte aquestes dades en la planificació delcalendari anual de collita.ComercialitzacióÉs el circuit que recorren els productes,des del produc-tor fins que arriba al consumidor final.En el procés de comercialització dels productes del’hort,hi poden intervenir diferents agents.• D’on vénen i on es comercialitzen els productes queconsumim?• Quins són els avantatges (econòmics,socials,ambientals,sobre la salut…) de consumir productes locals i ecolò-gics?• Com es poden reconèixer els productes cultivats deforma ecològica?• Quina diferència hi ha entre l’agricultura ecològica i laintegrada ?• Esbrinar el procés de comercialització a la vostra ciutat.• Indicar les zones productores de verdures i hortalisses.• Investigar i representar en un gràfic les variacions esta-cionals en el preu del tomàquet o d’altres productes (espoden obtenir aquestes dades a les botigues del barri).• Pensar tres raons per les quals es produeixen aquestesvariacions estacionals.• Comparar els preus dels productes que vénen d’hortsecològics i d’altres que utilitzen tècniques convencio-nals.Justificar les causes.• Entrevistar productors d’horts que utilitzen tècniquesdiverses i analitzar els seus arguments.
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA90CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSIndustrialitzacióPer preservar els aliments s’utilitzen distintes tècniquesde transformació i d’emmagatzematge.Existeix una reglamentació que obliga a incorporaren els envasos tota una sèrie d’informació relativa alproducte (ingredients,informació nutricional,data decaducitat,procés d’elaboració...) i al fabricantEl transport moltes vegades també forma part d’aquestprocés,amb el conseqüent consum energètic que aixòrepresenta.• Quins processos industrials es realitzen per transformar i conservar els productes de l’hort?• En quins envasos se’ls pot comercialitzar?• Quina informació ofereixen els diferents envasos deproductes elaborats?• Quins materials s’utilitzen per emmagatzemar els pro-ductes?• Quins avantatges i inconvenients presenten des d’unaperspectiva sostenible?• Elaborar tomàquets en conserva.• Investigar diferents tècniques de conservació.• Realitzar conserves utilitzant sal,vinagre...• Analitzar la informació que donen els diferents envasos.• Investigar l’impacte ambiental que provoca la fabricaciói utilització d’envasos de cartró,tela,metall,fusta,plàstic,bric...• Investigar l’impacte ambiental que representa tenir almercat durant tot l’any tots els productes hortícolesConsumLa disponibilitat de productes que provenen dels hortsés àmplia i variada,però no tots es consumeixen enla mateixa quantitat.L’anomenada cuina mediterràniaincorpora molts productes hortícoles.• Per què és important incorporar verdures a la dietadiària?• Per què és important incorporar productes variats del’horta en la dieta?• Quin és l’origen dels productes hortícoles que es consu-meixen a Europa? • Cuinar verdures utilitzant receptes de diferents cultures.• Elaborar un calendari de collites.• Elaborar receptes de cada estació segons els productesde la temporada.
    • 911. Introducció a l’horticultura ecològica10. Recursos: bibliografia, websi adreces d’interès
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA92RECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBSI ADRECES D’INTERÈSBibliografiaHorticultura• BUENO, M. El huerto familiar ecológico: la gran guía práctica del cultivonatural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p.• BUENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardín ecológicos. Barcelona:RBA Integral, 2003. 95 p.• CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecológico fácil. Palma de Mallorca,2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net.• CEIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad Autónoma delPaís Vasco. Departamento de Ordenación del Territorio, Vivienda y Medioambiente., 1998. 68 p.• “Es Corralet”: una aplicació didàctica d’horticultura ecològica. Palma deMallorca: els autors, 2002. 288 p.• M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994).• MASSANÉS, R.; MIRALLES, J.“Conreem l’escola”. Perspectiva ambiental. 1999,núm. 15, p. 19-24.• ROMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, núm.21. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, Fundació Terra, 1995-.[Suplement de la revista Perspectiva Escolar].• ROMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. FundacióTerra (2002). T. 936 011 636.• La fertilidad de la tierra (revista trimestral d’agricultura biològica). Tel.: 948 7037 02.Jardineria i coneixement de la vegetació mediterrània• AUTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiuinternacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena.• CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino,c1994 [???] . 43 p.• DEL CARMEN, LM. La recerca al sòl. Barcelona: Teide, 1984.• PALMINTERI, F. Cómo proyectar y realizar un jardín. Barcelona: De Vecchi,1998. 95 p.• WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p.Webs d’interèsHorticultura i compostatge- www.agrariamanresa.org: web de l’Associació d’Amics de l’Escola Agràriade Manresa que està especialitzada en agricultura ecològica. Hi ha moltainformació i també, una xarxa d’intercanvi de llavors ecològiques.- Associació Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos adistància i postgraus d’agricultura biològica. La seva web és molt interessant(www.vidasana.org ), disposa de la secció“Secretos del Hortelano”en què estroben molts consells pràctics. També hi ha bibliografia que es pot sol·licitarper Internet.- www.ccpae.org: web del consell català de la producció agrària ecològica.- www.compostadores.com web d’una empresa de Castelldefels dedicadaexclusivament al compostatge. Són a l’av. de la Pineda, núm. 40, deCastelldefels. Telèfon 93-6650160. Hi podeu trobar informació sobre el procés itenen una gran varietat de compostadors a bon preu.- www.culturadecamp.net: web dedicada al mètode de les parades en crestall.
    • 93- www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de totsels quaderns d’educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (elsnúmeros 15, dedicat a l’agricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlende l’agricultura ecològica). També hi ha un apartat de publicacions i se’n potdescarregar el llibre El rebost de la ciutat.- www.gencat.net/darp: web del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.Té un apartat dedicat a la producció agrària ecològica.- www.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb regincorporat i amb informació general sobre els cultius [conreus].- www.infoagro.com: web específicament agrícola de caràcter més tècnic pertrobar informacions més específiques sobre tot tipus de cultiu.- www.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitarisque ha desenvolupat una gamma de productes biològics autoritzats per lareglamentació de la Unió Europea.- www.terra.org: web dedicada a temes d’ecologia que té una ecobotiga on espoden adquirir, entre d’altres coses, compostadors a bon preu.Jardineria i coneixement de la vegetació mediterrània- www.bcn.es/parcsijardins: web de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins deBarcelona.- www.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes dejardineria i coneixement de la natura. Té un recull d’experiències d’escoles.- www.infojardin.com: web amb informació completa sobre jardineria i amb unapartat d’horticultura (no és específica de cultiu ecològic).Herbaris virtuals fets per escoles:- www.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de lesescoles d’aquesta fundació.- www.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat unherbari amb els arbres i les plantes del pati del centre.- www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat peraquesta escola. També ens permet accedir a altres herbaris virtuals.Adreces d’interès- BAUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen moltavarietat d’eines i complements, compostadors i dipòsits per acumular aigua.No és gaire adequat si hi voleu comprar terra.- Bordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metroSta. Eulàlia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planterd’hortalisses i tota mena de material.- Burés, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada enterres i adobs naturals. Per a grans quantitats.- Ca l’Agustí. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planteri llavors d’hortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra,testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantació. Té l’avantatge detenir un petit aparcament per al cotxe.- Cereals i pinsos Martí. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. S’hi potcomprar palla per cobrir la terra (mulching).- Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu estàdedicat a la jardineria, participa en l’Agenda 21 Escolar i té un viver de plantesque es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a l’Escola ViverMunicipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau García (responsabled’obra externa) o bé amb Cristina Broquetas (coordinadora pedagògica).1. Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA94Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adreça: camí Can Girona s/n, Santa Mariade Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plànol de situació).- Hivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus(aromàtiques també); realitzen projectes.- Horticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64.És un bon lloc per comprar-hi plantes per al jardí: bon assortiment de plantamediterrània i arbres fruiters.- Kanda flors. República Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen força varietatde terres i contenidors.- La Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sabó potàssicper fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixena domicili: surt molt econòmic i a més pot servir com a sabó natural perrentar-se.- LEROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortimentd’eines, tanques de vímet, terres, compost i altres complements. www.leroymerlin.es Centre Comercial Sant Boi Parc Comercial Montigalà Av. de la Marina, 17 Av. de la Comunitat Europea s/n. 08830 Sant Boi 08917 Badalona Tel.: 936 548 830 Tel.: 933 412 000- Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada eninstal·lacions de reg i cultius ecològics. Hi trobareu les eines necessàries, adobsnaturals, productes fitosanitaris biològics, taules de cultiu i llavors ecològiques.Podeu obtenir descomptes per ser escoles.- SADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72.Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats.- Suministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11.Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, també compostadors,així com una gran varietat de llavors. Tenen una àmplia gamma d’eines, terres icontenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte.
    • 951. Introducció a l’horticultura ecològica11. Annex
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA96 NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUMSol ombraCallistemon rigidus ap E • •Lilà Syringa vulgaris ac E • •Escallonia sp. ap E • •Llorer Laurus nobilis a/A p P • • •Buddeleja davidii ac E-T • •Tamariu Tamarix sp. a/A c P-E • • •Saüc Sambucus nigra a/A c P • • • •Pyracantha sp ap E • •Forsythia sp. ac H • • •Xeringuilla Philadelphus coronarius ac H-P • •Corona de núvia Spiraea sp. ac E • •Aladern Rhamnus alaternus a/A p E * • • • •Coralet Berberis sp. ap P • • • •Maria Luïsa Lippia citriodora ac E • • •Cotoneaster sp. ap E • • • •Boix Buxus sempervirens ap P* • • •Cubana Aucuba japonica ap P* • •Portulacaria afra ap E* • • •Prunus laurocerasus a/A p P • • •Estepa Cistus sp. ap E • •Sàlvia Salvia officinalis ap E • •Lantana sp. ap P-E • •Espígol Lavandula sp. ap P • •Espernellac Santolina chaecyparissus ap E • •> Arbustos mediterranis o adaptats. Característiques bàsiques.
    • 97NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUMSol ombraEuryops sp. ap E-T • • •Donzell Artemisia arborescens ap E-T • •GalzeranRuscus aculeatusRuscus hipoglossumap P* • •Ruda Ruta graveolens ap E • • •Bruc Erica sp. ap P • •Marfull Viburnum tinus ap T-H-P • • •Murta Myrtus communis ap P • •Llentiscle Pistacea lentiscus ap P* • •Euonymus sp. ap P* • •Fatsia japonica ap T* • •Coronil.laCoronilla valentina ssp.glaucaap P • •Gessami groc Jasminum mesnyiapenredaderaP • •Gessamí Jasminum officinaleal sp/cvolubleE-T • • •Buguenvil.lea Bougainvillea sp.al sp/cenredaderaE • •Vinya vergeParthenocissus quinque-foliaacamb circellsP* • • •Gessamí blau Plumbago auriculataal penredaderaE-T-H • •Lligabosc Lonicera implexalpvolubleE-T • • •Campsis sp.acenfiladissaE-T • •Hibiscus rosa-sinensis ap E • • •Hibiscus syriacus ac E-T • • •Medicago arborea ap H-P • •a = arbust A = arbre p = fulla perenne s/p = semiperenne c = fulla caduca l = lianaFloració:E (estiu),T (tardor),H (hivern),P (primavera)(*) la floració passa més o menys desapercebuda (no destaca per la seva floració)1. Annex
    • L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA98NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓEsqueixos semilleny. a l’estiu Esqueixos tendres a l’estiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a l’hivern LlavorCallistemon rigidus •Lilà Syringa vulgaris •Escallonia sp. •Llorer Laurus nobilis •Buddeleja davidii • •Tamariu Tamarix africana • •Saüc Sambucus nigra •Pyracantha sp •Forsythia sp. • • •Xeringuilla Philadelphus coronarius • •Spiraea sp. • •Aladern Rhamnus alaternus • •Coralet Berberis sp. •Maria Luïsa Lippia citriodora • •Cotoneaster sp. •Boix Buxus sempervirens •Cubana Aucuba japonica •Portulacaria afra •Prunus laurocerasus •Estepa Cistus sp. • •Sàlvia Salvia officinalis •Lantana sp. •Espígol Lavandula sp. •Espernellac Santolina chaecyparissus •Euryops sp. •Donzell Artemisia arborescens • •Galzeran Ruscus aculeatus Divisió •Ruda Ruta graveolens • •Bruc Erica sp. •Marfull Viburnum tinus •Galzeran Ruscus aculeatus Divisió •Ruda Ruta graveolens • •Bruc Erica sp. •Marfull Viburnum tinus •
    • 99NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓTipus de fullaEsqueixos semillenyososa l’estiuEsqueixos tendres a l’estiuEsqueixos llenyososa la tardorEsqueixos llenyososa l’hivernLlavorMurta Myrtus communis P •Llentiscle Pistacea lentiscus P • •Euonymus sp. P •Fatsia japonica P •Coronil.laCoronilla valentina ssp.glaucaP •Gessami groc Jasminum mesnyi P •Gessamí Jasminum officinale Sp/c •Buguenvil.lea Bougainvillea sp. Sp/c •Vinya vergeParthenocissusquinquefoliaC • •Gessamí blau Plumbago auriculata P •Lligabosc Lonicera implexa P • •Campsis sp. C • •Hibiscus rosa-sinensis P • •Hibiscus syriacus C • •1. Annex
    • 9 788476 094976ISBN 84-7609-497-3