Llibre blanc de la producció             agroalimentària ecològica             a Catalunya
Llibre blanc de la producció             agroalimentària ecològica             a Catalunya            Equip de redacció   ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya       ISBN       I. Maynoy Señé, Marta coord. II. Catal...
PresentacióLa producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminata l’obtenció d’aliments d’elevada qu...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaPer tots aquests motius, i considerant l’interès estratè...
Col·laboradorsLa redacció del Llibre blanc ha estat dinamitzada i coordinada per la Unitat deproducció agrària ecològica d...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya • Coordinadora catalana d’organitzacions de consumidors...
Llibre blanc de la produccióagroalimentàriaecològica a CatalunyaÍndexPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya     2.3. Les produccions llenyoses . . . . . . . . . . ...
Índez4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques . . . . . . 119    4.1. Inputs . . . . . . . . . . . . . . ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya6. Mercat i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . ....
1. Característiques generals de la producció ecològica8. Associacionisme i organització del sector . . . . . . . . . . . ....
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya11. Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...
IntroduccióEl Llibre Blanc que presentem és el punt final d’un llarg camí. El procés que esconclou amb aquest document es ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• Realització d’enquestes a altres experts en temes conc...
1. Característiques generals   de la producció ecològica
1. Característiques generals de la producció ecològica1. Característiques generals   de la producció ecològica1.1. Definic...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya   s’allunyin gaire dels rendiments mitjans del conjunt ...
1. Característiques generals de la producció ecològica Figura 1. Agricultura ecológica al món                             ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaFigura 2. Superfície mundial dagricultura ecológica     ...
1. Característiques generals de la producció ecològicaSi per comptes de considerar la superfície ens fixem en el nombre d’...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 5. Percentatge dexplotacions           ecològiqu...
1. Característiques generals de la producció ecològicaelevades, que comporten en alguns casos dificultats i diferències en...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyala producció ecològica segueix creixent en conjunt (figu...
1. Característiques generals de la producció ecològicaimportant, perquè la superfície inscrita es multiplica per quatre gr...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaA finals de 2005 a Espanya hi havia més de 800.000 hectà...
1. Característiques generals de la producció ecològicaEl desenvolupament inicial del sector, doncs, no prové dels agricult...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 9. Evolució de la superfície ecológica catalana ...
1. Característiques generals de la producció ecològicapastures) està certificada en producció ecològica –per sobre del 3,5...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 11. Evolució del nombre dempreses            del...
1. Característiques generals de la producció ecològicahi té un paper important. Una part rellevant dels caps d’explotacion...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa demanda catalana, concentrada majoritàriament a l’àre...
1. Característiques generals de la producció ecològicaPel que fa al volum de negoci dels productes ecològics, durant l’any...
2. Agricultura ecològica
2. Agricultura ecològicaSegons les darreres dades disponibles (corresponents all desembre de 20051),l’agricultura ecològic...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 1. Superfícies certificades en ecològic         pe...
2. Agricultura ecològica2.1. Principals punts críticsde la producció agrícola ecològicaEls aspectes que es consideren més ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyatura ecològica. També en participa la producció integrad...
2. Agricultura ecològicaSi bé en certa mesura encara es manté la rotació amb lleguminoses, no es practi-ca gaire l’adobame...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaManeig del sòl i gestió de la seva fertilitatL’agricultu...
2. Agricultura ecològicagenèriques, cal millorar els coneixements sobre biodiversitat funcional per arri-bar a plantejar i...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAixò és degut potser a la poca rellevància econòmica de ...
2. Agricultura ecològica2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològicaPunt de contacte entre la producció convencional i l’eco...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaD’entre els obstacles amb què s’enfronta un agricultor q...
2. Agricultura ecològica2.2. Les produccions herbàciesLes produccions herbàcies inclouen els cultius extensius (cereals, l...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya   ramaderes ecològiques properes i en quantitats sufici...
2. Agricultura ecològica Mapa 2. Superfícies de cultius ecològics         extensius per comarca                   Vall    ...
Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls cereals són els cultius extensius més conreats (repr...
2. Agricultura ecològica Taula 4. Superfícies i productors de cultius          herbacis ecològics                         ...
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Llibre blanc Pae
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Llibre blanc Pae

796

Published on

Producción agroalimentaria y ecológica en Cataluña.
La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant
l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.

Published in: Health & Medicine
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
796
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llibre blanc Pae

  1. 1. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya
  2. 2. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Equip de redacció Charles-André Descombes Feliu Madaula Canadell Isidre Martínez i Badia Marta Maynou i Señé Xavier Pérez Rodríguez Miquel Pujol Palol Equip de coordinació Marta Maynou i Señé (coordinadora) Núria Armengol i Carrasco Charles-André Descombes Isidre Martínez i Badia Miquel Pujol Palol Ana Rodríguez López Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
  3. 3. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya ISBN I. Maynoy Señé, Marta coord. II. Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 1. Agricultura ecològica-Catalunya. 2. Ramaderia ecològica-Catalunya. 3. Indústries agro- alimentàries ecològiques-Catalunya. 4. Producció agroalimentària ecològica-polítiques agràries. 631.14:338.43Libre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya© Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaEdita: Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaPrimera edició: setembre de 2006Tiratge: 2.500 exemplarsDisseny gràfic i maquetació: Jordi Ribas i associatsRevisió lingüística: Joan-Ignasi Elias i Cruz (DARP)Revisió temàtica: Alba Gros (L’Era, Espai de recursos agroecològics)Imprimeix: xxxxxxxxxxxISBN: xxxxxxxxxDipòsit legal: xxxxxxxxxxxImprès en paper xxx
  4. 4. PresentacióLa producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminata l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançantl’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi am-bient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, pel que fa a la introducciói el desenvolupament de les produccions ecològiques. Ara ja fa dotze anys desde la creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), or-ganisme públic encarregat del control, la certificació i la promoció dels produc-tes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. Al llarg d’aquests anys el sectorecològic ha experimentat un notable creixement, la superfície certificada enproducció ecològica s’ha multiplicat per deu i el nombre d’empreses relaciona-des amb l’obtenció d’aliments ecològics ho ha fet per cinc. El sector ecològiccatalà, en conseqüència, ha guanyat capacitat productiva i s’ha incrementat idiversificat l’oferta, mentre que la indústria agroalimentària ecològica deCatalunya es manté capdavantera a nivell estatal, tant pel que fa al nombred’empreses elaboradores com per la diversificació de les seves activitats.Malgrat aquest comportament positiu, cal dir que el creixement de les produc-cions ecològiques catalanes no ha anat acompanyat d’un creixement equiva-lent en el consum intern, i que les taxes de creixement tampoc no han estatequiparables a les que s’han produït en altres zones del nostre entorn. 5
  5. 5. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaPer tots aquests motius, i considerant l’interès estratègic i social que suposa eldesenvolupament d’aquest tipus de produccions, hem considerat necessari im-pulsar l’elaboració d’aquest Llibre blanc, com a eina d’anàlisi i estudi de la si-tuació del sector agroalimentari ecològic a Catalunya, per comprendre millor laproblemàtica i les febleses que pateix aquest sector, però també les oportuni-tats i les forces de què es disposa. L’anàlisi dels diferents temes tractats acabaamb l’establiment d’unes propostes genèriques que serviran d’orientació per al’establiment del primer Pla d’Acció per al foment de les produccions ecològi-ques a Catalunya que està redactant en aquests moments el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca.Desitjo que la lectura d’aquest document ajudi i serveixi a l’objectiu d’aconse-guir unes produccions alimentàries cada cop més compromeses amb l’exigènciade qualitat i respecte al medi ambient que demanen els consumidors catalans. Jordi William Carnes Ayats Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca 6
  6. 6. Col·laboradorsLa redacció del Llibre blanc ha estat dinamitzada i coordinada per la Unitat deproducció agrària ecològica del Servei de Producció Agrària del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Ha rebut un impuls i una inspiració essencialsde les 29 ponències elaborades per diferents persones coneixedores del sec-tor, a qui volem agrair expressament la seva col·laboració: • Joana Amador • Pere Font • Laura Rosell • Lluís Anés • José Maria Gil • Damià Sánchez • Eduard Bes • Feliu Madaula • F. Xavier Sans • Lourdes Chamorro • Fèlix Martínez • Rosa Serra • Roger Clavaguera • Isidre Martínez • Engràcia Valls • Roser Cristóbal • Frédéric Milon • Antoni Vidal • Núria Cuch • Xavier Pérez • Andreu Vila • Charles-André • Amaya Prat • Núria Vilacís Descombes • Miquel Pujol-Palol • Laia Viñas • Iolanda Ferran • Miquel Pujols • Andreu Ferrer • Tomás RedondoA més, volem agrair la participació i el suport de les següents entitats en el pro-cés d’elaboració del Llibre blanc: • Agrupació de Defensa Vegetal d’HORTEC SCCP • Agrupació de Defensa Vegetal de Fruita del Baix Llobregat • Agrupació de Defensa Vegetal de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume d’Ulldemolins • Agrupació de Defensa Vegetal de Producció Ecològica de Ponent • Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics (APECPAE) • Associació Vida Sana • Centre de Formació i Estudis Agrorurals (DARP) • Centre de Promoció de Productes Agropecuaris Ecològics (CEPROPAE) • Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC- IRTA (CREDA) • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) • Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) 7
  7. 7. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya • Coordinadora catalana d’organitzacions de consumidors de productes ecològics (ECOCONSUM) • Escola Agrària de Manresa (DARP) • Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) • Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) • L’Era, Espai de recursos agroecològics • Oficina Comarcal de l’Alta Ribagorça (DARP) • Unió de Pagesos de Catalunya (UP) • Unitat de Producció Agrària Ecològica (DARP) • Xarxa Temàtica d’Agricultura Ecològica (AGROECOMED)Agraïm, finalment, les persones, entitats i empreses –totes elles citades en la re-lació de fotografies– que han ajudat a fer més amè el Libre blanc cedint-nos lesimatges que l’il·lustren. 8
  8. 8. Llibre blanc de la produccióagroalimentàriaecològica a CatalunyaÍndexPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151. Característiques generals de la producció ecològica . . . . . . . . . . . 17 1.1. Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2. La PAE al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 1.3. La PAE a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.4. La PAE a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.5. La PAE a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282. Agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 2.1. Principals punts crítics de l’agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . 41 2.1.1. Coneixement de tècniques i eines de gestió agroecològiques 2.1.2 Costos de producció 2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològica 2.2. Les produccions herbàcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 2.2.1. Cultius extensius 2.2.2 Pastures i farratges 2.2.3. Horticultura 9
  9. 9. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya 2.3. Les produccions llenyoses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.3.1. Olivera 2.3.2. Vinya 2.3.3. Fruita seca 2.3.4. Fruita dolça 2.3.5 Cítrics 2.4. Altres produccions vegetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 2.4.1. Plantes aromàtiques i medicinals (PAM) 2.4.2. Planters i altres 2.5. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833. Ramaderia ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 3.1. La ramaderia de remugants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 3.1.1. La ramaderia de muntanya 3.1.2. La ramaderia de la Catalunya central 3.1.3. Associacionisme i formes de col·laboració 3.1.4. Suport administratiu i polític 3.1.5. Inputs 3.1.6. Conversió 3.1.7. Producció 3.1.8. Coexistència 3.1.9. Recerca i desenvolupament 3.1.10. Perspectives 3.2. La ramaderia de monogàstrics: aus i porc . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 3.2.1. Associacionisme i formes de col·laboració 3.2.2. Suport administratiu i polític 3.2.3. Inputs 3.2.4. Conversió 3.2.5. Producció de monogàstrics 3.2.6. Impacte ambiental 3.2.7. Coexistència 3.2.8. Perspectives 3.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 10
  10. 10. Índez4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques . . . . . . 119 4.1. Inputs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 4.1.1. Fertilitzants i esmenes per a la fertilitat dels sòls 4.1.2. Recursos genètics 4.1.3. Llavors, material de propagació vegetativa i plàntules 4.1.4. Fitosanitaris 4.1.5. Inputs per a la ramaderia 4.1.6. Mecanització 4.2. La coexistència entre diferents models productius . . . . . . . . . . . 137 4.2.1. La coexistència ordinària 4.2.2. Cultius genèticament modificats: la coexistència amenaçada 4.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 4.3.1. Inputs 4.3.2. Coexistència5. Elaboració i transformació agroalimentàries . . . . . . . . . . . . . . . . 155 5.1. Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 5.2. Problemàtica genèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 5.2.1. Estructura i dificultats per a l’adaptació 5.2.2. Inputs i matèries primeres per a l’elaboració 5.2.3. Costos de producció 5.3. Les indústries elaboradores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 5.3.1 Productes amb un sol ingredient agrari d’origen vegetal 5.3.2. Productes agrícoles vegetals amb més d’un ingredient agrari i/o una segona transformació 5.3.3. Productes d’origen animal 5.3.4. Productes per a l’alimentació animal 5.3.5. Les indústries auxiliars 5.4. Importadors, exportadors i comercialitzadors . . . . . . . . . . . . . . 176 5.5. Artesania alimentària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 5.5.1. L’artesania alimentària a Catalunya 5.5.2. Artesania alimentària, artesania pagesa i producció ecològica 5.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 5.6.1. Generals 5.6.2. Artesania alimentària 11
  11. 11. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya6. Mercat i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 6.1. Trets característics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 6.2. Distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 6.2.1. Situació actual 6.2.2. Problemàtica 6.2.3. Perspectives 6.3. Canals de comercialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 6.3.1. Mercats locals i circuits curts 6.3.2. Comerços i botigues especialitzats 6.3.3. Supermercats i hipermercats 6.3.4. El comerç just i solidari 6.4. El preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 6.5. Demanda i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 6.5.1. Situació actual 6.5.2. Problemàtica i perspectives 6.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2127. Polítiques que afecten la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 7.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 7.2. L’Administració i la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 7.3. El reglament 2092/91 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 7.4. Establiment dels ajuts agroambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 7.5. Pla d’Actuació Europeu sobre l’alimentació i l’agricultura ecològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225 7.6. Proposta de nou marc europeu de regulació de la PAE . . . . . . . 227 7.7 Noves perspectives de les mesures d’ajut . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 7.8. Punts crítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231 7.9. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 12
  12. 12. 1. Característiques generals de la producció ecològica8. Associacionisme i organització del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235 8.1. Associacions lligades a la producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 8.1.1. Cooperatives 8.1.2. Agrupacions de defensa 8.1.3. Altres associacions 8.2. Sindicats agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 8.3. Associacions lligades al consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 8.3.1. Cooperatives de consumidors ecològics 8.3.2. Altres 8.4. Associacions per al foment de la producció agrària ecològica . . 243 8.5. Organitzacions interprofessionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 8.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2489. El control i la certificació de la producció agrària ecològica . . . . 251 9.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 9.2. Difusió del coneixement de la certificació i dels productes ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 9.3. Sobre la normativa i la seva aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257 9.4. Model de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260 9.5. Funcionament del sistema de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 9.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26610. Recerca, transferència, formació i assessorament . . . . . . . . . . . . 267 10.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269 10.2. Recerca i transferència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 10.2.1. Situació actual 10.2.2. Problemàtica 10.3. Formació, assessorament i divulgació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 10.3.1. Situació actual 10.3.2. Problemàtica 10.3.3. Perspectives 10.4. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 10.4.1. Recerca i transferència 10.4.2. Formació, assessorament i divulgació 13
  13. 13. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya11. Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291 11.1. Reptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293 11.2. Repassant el Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .294 11.3. Reflexions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .296Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303Abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305Relació de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307Dades complementàriesdel Llibre Blanc de la produccióagroalimentària ecològicaa Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .313 14
  14. 14. IntroduccióEl Llibre Blanc que presentem és el punt final d’un llarg camí. El procés que esconclou amb aquest document es va iniciar molt abans del primer Congrés de laproducció agroalimentària ecològica que tingué lloc a Mollerussa els dies 16 i17 de març de 2005.A mesura que la producció agrària ecològica s’ha anat estenent i s’hi han anatincorporant nous productors, s’han fet més evidents les mancances amb quèes trobaven els operadors. Aquests han anat agafant consciència de la neces-sitat de reclamar a la societat d’ésser tinguts en compte, ja que li aporten bene-ficis clars.Els mateixos sindicats agraris i altres grups socials s’han interessat cada vegadamés per a aquesta proposta productiva.Per la seva part, el CCPAE, conscient de la manca d’una informació sistematit-zada sobre el sector, va encarregar un estudi per diagnosticar-ne la situació, quefou presentat coincidint amb el Congrés de Mollerussa.Aquest esdeveniment fou el punt culminant del procés de presa de consciènciadel sector. D’allà sortí l’encàrrec específic de preparar un llibre blanc.Amb motiu d’aquestes manifestacions, l’Administració va expressar la volun-tat política d’aprovar un Pla d’Acció de suport a la producció agroalimentàriaecològica.L’objectiu del Llibre Blanc és doble: per una banda, recollir els diferents aspectesde la problemàtica actual i a llarg termini del sector i confrontar-los amb lesreflexions de tots els implicats i, per l’altra, servir d’orientació per ajudar a la re-dacció del Pla d’Acció promogut per l’Administració.Per redactar el Llibre Blanc, es va optar per una metodologia participativa i ober-ta a tots els interessats en el sector, que s’ha articulat en diversos mecanismes:• Creació d’una Comissió de suport i seguiment del Llibre Blanc, decidida per la Taula Sectorial.• Redacció d’unes ponències encarregades a persones significatives en els di- versos àmbits i temàtiques. 15
  15. 15. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• Realització d’enquestes a altres experts en temes concrets relacionats amb les ponències.• Creació d’un espai web obert a la participació ciutadana.• Celebració d’una jornada de portes obertes, realitzada a Manresa el 2 de març de 2006, amb reflexions i aportacions dels assistents convidats.• Presentació de les principals conclusions obtingudes, a la Taula Sectorial del dia 7 d’abril de 2006.Les ponències presentades en el Congrés de Mollerussa, els treballs d’anàlisi delsector, diversos Plans d’Acció d’altres països i el material recollit al llarg del pro-cés participatiu (que s’explicita a la bibliografia) foren el material de partida pera la redacció del Llibre Blanc. Aquesta anà a càrrec d’un equip de redacció for-mat per persones procedents de diferents àmbits relacionats amb la produccióecològica.En la redacció del present treball s’han tingut en compte totes les aportacions.Com que per a alguns capítols s’ha disposat de més informació que per a d’al-tres, s’ha procurat equilibrar-ne el pes respectiu tant com ha estat possible. Entots els casos, s’ha fet l’esforç de comprendre les idees i simplificar el text, pertal de fer-lo menys feixuc i més entenedor. En definitiva, al nostre entendre, estractava de fer un document útil i el màxim de complet, intentant de recollir elconjunt de les idees aportades. La selecció que n’hem fet és de l’exclusiva res-ponsabilitat de l’equip de redacció.Esperem i desitgem, benvolgut lector, que la lectura us sigui interessant i profitosa. Juliol de 2006 16
  16. 16. 1. Característiques generals de la producció ecològica
  17. 17. 1. Característiques generals de la producció ecològica1. Característiques generals de la producció ecològica1.1. DefinicióLa Producció Agrària Ecològica (PAE) és un sistema d’obtenció de productesagraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de productesi tècniques al més naturals i sostenibles possibles, excloent-ne totes aquellesque potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi am-bient en què es realitza aquesta obtenció.La PAE sorgeix, fonamentalment, com un moviment ideològic de reacció da-vant de certs excessos i problemes derivats de la intensificació i industrialitzacióexcessives de les produccions agropecuàries, del tracte donat al bestiar, de lautilització sistemàtica de certes tècniques i additius per part de la indústria ali-mentària i, en conseqüència, dels possibles efectes negatius sobre la salut, elmedi i la societat.La producció agrària ecològica, també coneguda com a agricultura ecològica obiològica, es situa dins de les anomenades agricultures alternatives, les quals,en general, cerquen un model productiu que integri els elements locals i socio-culturals en un sistema racional d’obtenció de productes agraris i alimentarissostenible a llarg termini, utilitzant tecnologies apropiades, energèticament iambientalment eficients.Els objectius principals d’aquest sistema de producció són:• Obtenció de productes alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organo- lèptica en suficient quantitat, és a dir, obtenint uns rendiments que no 19
  18. 18. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya s’allunyin gaire dels rendiments mitjans del conjunt de les produccions agràries generals.• Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per a la salut humana en els productes agraris i alimentaris finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera, o bé derivada dels seus sistemes de conservació, elaboració o envasat.• Evitar tots aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics.• Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tec- nologies apropiades que harmonitzin aquesta necessitat amb l’obtenció d’u- nes produccions econòmicament rendibles.1.2. La PAE al mónLa producció ecològica s’ha desenvolupat ràpidament en els darrers anys i ac-tualment es practica de forma controlada en aproximadament 120 països delmón. El percentatge de superfície agrícola dedicada a la producció ecològica iel nombre d’empreses dedicades a aquestes activitats continuen creixent.D’acord amb les dades de l’estudi The World of Organic Agriculture. Statistics & Emer-ging Trends 2006, que anualment publiquen l’IFOAM (Federació Internacional delMoviment de l’Agricultura Ecològica) i el FiBL (Institut de Recerca d’Agricultura Ecolò-gica), actualment hi ha 31 milions d’hectàrees de cultiu ecològic repartides en els cinccontinents (figura 1), gestionades per més de 600.000 explotacions. Oceania és elcontinent amb més superfície agrícola ecològica, amb el 39%, seguit d’Europa, ambel 21%, i Llatinoamèrica, amb el 20%. Aquest mateix estudi estima que el volum decomercialització de productes ecològics a tot el món volta els 27,5 bilions d’euros.A més de la superfície i el nombre d’explotacions conegudes, també s’assumeixque hi ha una producció ecològica, o equivalent, que no està sotmesa a certifi-cació* i que encara faria créixer més les dades del sector, especialment en leszones asiàtica i africana.* Les paraules seguides d’asterisc s’expliquen al glossari. 20
  19. 19. 1. Característiques generals de la producció ecològica Figura 1. Agricultura ecológica al món Àsia 4,1 milions dha Amèrica del Nord Europa 1,4 milions dha 6,5 milions dha Àfrica 1,2 milions dha Amèrica del Sud 6,4 milions dha Austràlia / Oceania 12,2 milions dha Font: SOEL-Survey, febrer 2005.La gran demanda de matèries primeres i productes ecològics procedent dels prin-cipals mercats, com són el Japó, Europa i els Estats Units, ha propiciat la implan-tació i el desenvolupament de l’agricultura ecològica en els països tercers.Aquest estudi, per primer cop, també considera –amb una estimació sens dubteinferior a la realitat– en 19,7 milions d’hectàrees la superfície de recol·lecció sil-vestre de productes que posteriorment es comercialitzen amb indicacions refe-rents a la producció ecològica, que suposa en total més de 51 milions d’hec-tàrees dedicades als productes ecològics (figura 2).El país amb més superfície és Austràlia amb 12,1 milions d’hectàrees, seguidaper la Xina, amb 3,5 milions d’hectàrees, Argentina, amb 2,8 milions d’hectà-rees, Itàlia, amb més de 950.000 hectàrees, i els Estats Units, amb gairebé900.000 hectàrees i un creixement impressionant.Els majors percentatges de superfície ecològica en relació a la superfície totalagrària els trobem en algunes zones d’Europa: països escandinaus i països alpins(figura 4). Cal destacar-ne Àustria i Suïssa, que sobrepassen el 10%, mentreque Finlàndia, Suècia, Itàlia, República Txeca, Dinamarca i Portugal tenen mésdel 5% de la superfície agrària en agricultura ecològica. 21
  20. 20. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaFigura 2. Superfície mundial dagricultura ecológica i de recol·lecció de plantes silvestres 60 50Milions dhectàrees 40 30 20 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Plantes silvestres Agricultura ecològicaFont: IFOAM-FiBL Survey, 2000/2005.Figura 3. Els deu països amb major superfície en agricultura ecològica el 2004 14 12Milions dhectàrees 10 8 6 4 2 0 Au Al Ar Br Ur Ità Xi Re Es Es em na ge as pa ta ug st gn lia ts il rà nt ny an u e ai lia Un in Un a ya a its itFont: IFOAM-FiBL Survey, 2006. 22
  21. 21. 1. Característiques generals de la producció ecològicaSi per comptes de considerar la superfície ens fixem en el nombre d’explotacionsque es dediquen a la producció ecològica, la situació és diferent, i ens trobem quedominen els països llatinoamericans (figura 5). El país amb un major nombre d’ex-plotacions ecològiques del món és Mèxic, amb 120.000, seguit d’Indonèsia, amb45.000, Itàlia, amb 36.639, i les Filipines, amb 34.990 explotacions. Figura 4. Els deu països amb el percentatge més alt de superfície dagricultura ecològica 30 25 20 % 15 10 5 0 Su Su Di Àu Es Re Po Ità Fi Li nl ec na tò èc ïss pú rt lia st àn ht ug ni ia m ria a bl en di a ar al ica a ca st ei Tx n ec a Font: IFOAM-FiBL Survey, 2006.Avui en dia, el moviment de la producció ecològica és molt més divers quequan va començar el seu desenvolupament, fa unes dècades, perquè el seucreixement continuat en els darrers vint anys l’ha diversificat enormement: pro-ductors atrets pels ajuts (allà on han estat implementats) o la perspectiva denegoci; productors de països poc desenvolupats, amb pocs mitjans tecnològicsperò amb coneixements tradicionals; alguns dels pocs joves agricultors i agri-cultores que s’incorporen en les nostres zones rurals; petits i mitjans empresarisdel món alimentari que veuen una oportunitat, etc. Aquestes i altres personess’incorporen a diari a les files dels operadors ecològics.Aquest creixement i diversificació del sector també es va produint com a con-seqüència de la incorporació progressiva de noves generacions de tècnics, edu-cadors i científics, cada cop més informats dels problemes mediambientals. 23
  22. 22. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 5. Percentatge dexplotacions ecològiques per continents Austràlia / Oceania 0,5% Amèrica del Nord 2% Àfrica 19% Amèrica Llatina 31% Àsia 21% Europa 27% Font: IFOAM-FiBL Survey, 2006.Aquest fet s’observa arreu, a tots els països es dóna el mateix procés, el quevaria és el moment en què es produeix a cada lloc, o com queda en cadamoment l’equilibri entre els diferents factors components. En alguns casos hiha força producció, poca elaboració i gairebé nul consum. En altres, un mercatde consum divers i consolidat es troba en una zona amb produccions limitades.La PAE es desenvolupa bàsicament segons un sistema comercial permeable d’àm-bit internacional entre països i regions. El moviment de productes i matèries pri-meres es veu progressivament obstaculitzat o protegit per traves normatives 24
  23. 23. 1. Característiques generals de la producció ecològicaelevades, que comporten en alguns casos dificultats i diferències en el tracte ien les oportunitats dels actors d’aquest intercanvi, en funció de la seva mida,de la seva ubicació, etc.1.3. La PAE a EuropaDes dels principis dels anys 90, la producció ecològica s’ha desenvolupat ràpi-dament en la majoria dels països europeus, especialment en els països de laUnió Europea, i com a conseqüència de tenir un marc normatiu únic i harmo-nitzat, així com un programa d’ajuts que ha incentivat la conversió de nom-broses explotacions agràries.Aquest creixement, però, s’ha vist desaccelerat recentment, a partir de l’any2002, sobretot en els països capdavanters, possiblement com a efecte d’unacerta reestructuració arran de la finalització del darrer període d’ajuts agroam-bientals. Malgrat aquesta desacceleració, la superfície total europea dedicada a Figura 6. Evolució de la superfície europea dagricultura ecològica 7 6 5 Milions dhectàrees 4 3 2 1 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Itàlia Espanya França Alemanya Regne Unit Altres Font: Institute of Rural Sciencies, 1990-2004. 25
  24. 24. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyala producció ecològica segueix creixent en conjunt (figura 6), mentre que elnombre d’explotacions que s’hi dediquen està baixant lleugerament des de fi-nals de l’any 2002.A finals de l’any 2004, a Europa hi havia 6,5 milions d’hectàrees en cultiu eco-lògic, gestionades per unes 167.000 explotacions. La gran majoria d’aquestasuperfície estava en països de la Unió Europea, amb un total de 5,8 milionsd’hectàrees i 140.000 explotacions, el que suposava un 3,4% del total de lasuperfície agrícola.El país europeu amb una major superfície ecològica certificada és Itàlia, amb954.361 hectàrees, gestionades per més de 36.500 explotacions, el que suposamés del 6% de la superfície total agrícola del país. Això malgrat l’importantdescens que ha experimentat aquest país ja que, a finals del 2002, Itàlia teniamés d’1,2 milions d’hectàrees en ecològic, repartides entre més de 56.000explotacions.1.4. La PAE a EspanyaL’evolució de l’agricultura ecològica és lenta fins a l’any 1995. Les primeres ini-ciatives a Catalunya relacionades tant amb la producció ecològica com amb elconsum d’aquests productes es situen en la dècada dels 70. Els primers anys dedesenvolupament Catalunya va ser capdavantera, tant per superfície com pernombre d’empreses elaboradores dedicades a la PAE.A partir de l’any 1993 Andalusia passa a ocupar el primer lloc quant a super-fície de producció ecològica. L’any 1996 es produeix un salt quantitatiu molt 26
  25. 25. 1. Característiques generals de la producció ecològicaimportant, perquè la superfície inscrita es multiplica per quatre gràcies a uncreixement molt important a Castella-Lleó, Extremadura i Andalusia, en part pelsajuts agroambientals.A l’Estat espanyol, aquestes ajudes van ser aplicades més tard que als païsoscapdavanters en producció ecològica d’Europa, i la seva aplicació en algunescomunitats autònomes es va produir més tard que en altres. Gràcies a l’impulsd’aquestes ajudes, l’agricultura ecològica va créixer d’una manera espectacularentre 1995 i 2003.A partir de 2004 observem també una desacceleració en el creixement en lasuperfície ecològica, així com una baixada del nombre d’operadors, concreta-ment de productors (figura 7), d’igual forma que està succeint en el conjunt dela Unió Europea.Una característica important de l’agricultura ecològica a Espanya és la gran di-versitat de produccions emparades, arran dels diferents sistemes de producció,clima i cultius existents. S’inclouen des de pastures i farratges, amb 268.239 hec-tàrees a finals de 2005, que serveixen de base a la ramaderia ecològica, fins acultius subtropicals, amb 653 hectàrees a la mateixa data. Figura 7. Evolució de la producció agrària ecològica: operadors i superfície ecològica a Espanya 900.000 20.000 800.000 17.500 Nombre doperadors 700.000 15.000 Superfície (ha) 600.000 12.500 500.000 10.000 400.000 7.500 300.000 200.000 5.000 100.000 2.500 0 0 1991 1993 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Superfície (ha) Operadors Font: MAPA, 2006. 27
  26. 26. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaA finals de 2005 a Espanya hi havia més de 800.000 hectàrees dedicades a la pro-ducció ecològica, gestionades per 15.693 productors, i 1.764 empreses d’elaboració.Actualment la comunitat autònoma capdavantera és Andalusia, amb més de400.000 hectàrees dedicades a producció ecològica, de la mà de quasi 4.500 ex-plotacions, seguida a molta distància per Aragó, Extremadura, Castella-La Man-xa i Catalunya.1.5. La PAE a CatalunyaLes primeres iniciatives d’agricultura ecològica es produeixen durant la dècadadels anys 70, a partir de petits grups de naturistes i vegetarians catalans quevan establir contactes amb el moviment de l’agricultura biològica francesa.Els primers productes biològics que es consumeixen com a tals provenen deFrança i els importen una sèrie de famílies de Barcelona que formen el Col·lectiuVida Sana. Al voltant de l’escola agrària «Torre Marimon», de Caldes de Montbui,s’articula un grup de tècnics, estudiants i algun productor, que s’organitzen en-torn d’un seminari d’estudi de l’agricultura biològica i d’unes parcel·les experi-mentals, de què posteriorment sorgeix la Coordinadora d’Agricultura Ecològica. 28
  27. 27. 1. Característiques generals de la producció ecològicaEl desenvolupament inicial del sector, doncs, no prové dels agricultors nis’adscriu a l’ideari de cap corrent polític concret, sinó que s’inicia per influèn-cia de tècnics i universitaris que van actuar d’intermediaris, especialment dela mà d’alguns tècnics (com Serafín Sanjuán i Álvaro Altés) que van traduir ar-ticles i llibres d’autors francesos (Jean-Marie Roger, Claude Aubert, Jean Pain,Xavier Florin).El treball d’aquests grups es va realitzar sense cridar gairebé l’atenció de l’opi-nió pública ni del sector agrari oficial, aquest darrer immers en un context d’in-tensificació i industrialització de les seves produccions.Durant aquesta època, els productes ecològics es movien en circuits curts decomercialització, moltes vegades es venien a través de cooperatives de consu-midors, la primera de les quals va ser «El Brot», fundada l’any 1979, sensecertificació, ja que els consumidors coneixien de primera mà els productors. Elsproductes comercialitzats a través de comerços o destinats a l’exportació anavensovint certificats amb l’aval proporcionat per l’associació «Vida Sana».L’any 1990, quan va entrar en funcionament el Consejo Regulador de la Agri-cultura Ecológica (CRAE), òrgan públic estatal de certificació dels productes Figura 8. Evolució de la superfície i el nombre de productors inscrits a Catalunya 60.000 800 700 50.000 Nombre de productors 600 Superfície (ha) 40.000 500 30.000 400 300 20.000 200 10.000 100 0 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Superfície (ha) Productors Font: CRAE i CCPAE 1992-2005. 29
  28. 28. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 9. Evolució de la superfície ecológica catalana respecte a lespanyola 60 55 50 45 40 35 % 30 25 20 15 10 5 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: MAPA i CCPAE 1992-2005.ecològics espanyols, els primers productors i elaboradors que van rebre la cer-tificació van ser catalans.Si ens fixem en l’evolució de les superfícies dedicades a la producció ecològica,observem que des de l’any 1995 a l’any 2000 es produeix un creixement anualmitjà al voltant del 15% (figura 8). L’any 2001 la superfície inscrita es multipli-ca per cinc, a causa de la inscripció de gairebé 40.000 hectàrees de pastures iprats de les comarques occidentals dels Pirineus, conseqüència de la publicaciói promoció de l’ajut agroambiental de la ramaderia ecològica. Durant 2 anys elcreixement segueix al mateix ritme anterior als ajuts, però els darrers dos anyses frena, i fins i tot disminueix durant el 2005.Tanmateix, referida al nostre entorn immediat, aquesta evolució resulta ben di-ferent, ja que les superfícies ecològiques a Catalunya, des d’una posició inicialde predominança, han anat retrocedint posicions, i actualment només suposenel 7% del total de la superfície ecològica total a Espanya (figura 9).Pel que fa a l’estructura dels aprofitaments ecològics a Catalunya, la superfíciededicada a conreus no arriba al 18%, mentre que la resta són prats i pastures(60%) i zones de bosc i recol·lecció silvestre (22%). Mentre que el 4,2% de laSAU (superfície agrària útil, que inclou les àrees de conreu més els prats i les 30
  29. 29. 1. Característiques generals de la producció ecològicapastures) està certificada en producció ecològica –per sobre del 3,54% de mit-jana dels 25 països de la Unió Europea–, si hom considera només la superfíciededicada a conreus la seva incidència baixa al voltant de l’1% (a finals de 2004).Quant a la distribució territorial, resulta bastant desigual: mentre que més del70% de la superfície i gairebé la meitat dels productors es troben a la demar-cació de Lleida, a les comarques gironines només hi ha un 6% de la superfíciei menys del 9% dels productors.La producció catalana s’orienta sobretot a l’olivera (26%), els cultius extensiusanuals (cereals, lleguminoses de gra i cultius industrials, amb un 22% de la su-perfície total dels conreus ecològics), la vinya (14%), els cultius farratgers (10%),la fruita seca (9%) i les hortalisses (3%) (figura 10). Hi predominen els produc-tes mediterranis, que tenen un prestigi creixent en el mercat mundial, la qual cosaperfila un futur prometedor de l’agricultura ecològica catalana.Quant a la ramaderia, es tracta encara d’un sector petit dins del conjunt de lesproduccions ecològiques. Les produccions més destacades són les de carn, prin-cipalment de bovins, i territorialment tornen a destacar les comarques lleidatanes. Figura 10. Percentatge de conreus ecològics a Catalunya 1% 15% 22% 9% 10% 14% 26% 3% Cultius herbacis Cultius llenyosos Extensius Olivera Guarets, Farratgers Vinya erms, adobs verds i altres Hortalisses Fruita seca cultius Fruita dolça Font: CCPAE, 2005. 31
  30. 30. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 11. Evolució del nombre dempreses delaboració catalanes inscrites 400 350 Nombre dempreses 300 250 200 150 100 50 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: CCPAE 1992-2005.El sector productiu ecològic presenta un dèficit de matèries primeres, tant en laramaderia com en l’agricultura, sobretot pel que fa a llavors i planters, pinsos ibestiar de reposició.Podem considerar que el sector ecològic català és encara un sector jove i que se-gueix sent atractiu per als productors neorurals. La major part dels productorsecològics ja eren agricultors i/o ramaders abans de fer la conversió. Els factors deconsciència mediambiental han estat tradicionalment el principal motiu a l’horade fer la conversió cap el model de producció ecològic i més importants que elsfactors mercantils.Malgrat tot, i com ja s’ha dit en el segon apartat d’aquest capítol, el sector eco-lògic actual és més divers, i hi podem trobar, juntament amb aquests produc-tors més conscienciats mediambientalment, altres productors que arriben a laproducció ecològica buscant una oportunitat i alternativa a la constant crisi delsector agrari convencional, des d’una òptica més professional, així com empre-saris que veuen una oportunitat de negoci i diferenciació dins d’un món cadacop més competitiu i globalitzat.Actualment, la gran majoria de les explotacions de producció ecològica a Ca-talunya ho són a títol individual (forma jurídica de persona física) i l’ajuda familiar 32
  31. 31. 1. Característiques generals de la producció ecològicahi té un paper important. Una part rellevant dels caps d’explotacions (40%)complementen la producció ecològica amb altres activitats, bé sigui produccióagrària convencional, activitats de diversificació agrària o treballs fora de l’ex-plotació. S’estima que la dimensió de les explotacions ecològiques s’ajusta a lamitjana del sector agrari.Pel que fa a la indústria alimentària i les activitats de transformació, veiem queel comportament d’aquest sector ha estat molt més regular que el de la pro-ducció, i el seu creixement ha estat continuat al llarg d’aquests darrers anys,amb una taxa de creixement anual mitjà superior al 20% (figura 11).Si comparem l’evolució del nombre d’empreses catalanes d’elaboració de pro-ductes ecològics en relació a les espanyoles, s’observa que, si bé la importàn-cia relativa de les empreses catalanes ha disminuït en gairebé 10 punts en elsdarrers anys (vegeu la figura 1, pàg. 158), més del 20% del total estatal es tro-ba a Catalunya, ocupant així la primera posició amb 369 operadors inscrits, se-guits a curta distància per Andalusia, que en té 320.La indústria agroalimentària ecològica a Catalunya té un pes molt important enel conjunt de les activitats ecològiques, més en volum econòmic que en nom-bre d’operadors. Territorialment predominen els elaboradors i transformadorsde les comarques de Barcelona, quasi la meitat del total. Les principals activitatsa què es dediquen són, per ordre d’importància: la manipulació i l’envasat hor-tofructícola, l’elaboració i embotellat de vins, caves i escumosos, la comercialit-zació i/o distribució de productes i la fabricació i envasat d’olis i greixos. Si bé elseu nombre és encara petit, actualment trobem empreses d’elaboració de totamena de productes. Cal tenir en compte, a més, que un gran nombre d’opera-dors elaboren la pròpia producció (per exemple, els productors hortofructícoles).Pel que fa al nombre d’empreses que importen productes ecològics de païsostercers, observem que més de la meitat del total d’empreses espanyoles estanradicades a Catalunya, concretament hi ha 28 empreses catalanes que realitzenimportacions.El model de distribució i comercialització dels productes ecològics a Catalunyave condicionat per les característiques del sector productiu: estacionalitat delsproductes frescos, dispersió i aïllament dels productors i petits volums de pro-ductes. Aquesta estructura dificulta l’abastament del mercat i encareix els cos-tos de la distribució. 33
  32. 32. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa demanda catalana, concentrada majoritàriament a l’àrea metropolitana deBarcelona, encara és força limitada i especialitzada, tot i que, en comparacióamb la resta de l’Estat, podem considerar que és de les més desenvolupades,es troba en una fase de maduració i el mercat local i regional té més importàn-cia que el d’altres comunitats autònomes.La PAE a Catalunya encara continua sent un sector poc visible per al conjunt dela societat. L’escassa capacitat dels agents comercials implicats per realitzar ac-tuacions de promoció, a causa del limitat nombre d’empreses, generalment demida petita, així com de l’absència o limitació de suport per part del sector pú-blic, condueix a una manca de difusió de la informació als consumidors.El sector de les produccions ecològiques catalanes presenta un dèbil però inci-pient teixit associatiu. Un factor que condiciona aquesta situació és, novament,la dispersió territorial i sectorial dels productors i l’aïllament d’aquests, per lamanca actual d’estructures que connectin les diferents fases de la cadena agro-alimentària (subministrament d’inputs*, magatzems, transformació de produc-tes, plataformes de comercialització, etc.). 34
  33. 33. 1. Característiques generals de la producció ecològicaPel que fa al volum de negoci dels productes ecològics, durant l’any 2005 lesempreses catalanes van facturar prop de 42,5 milions d’euros, comptant nomésels productes produïts i elaborats a Catalunya. D’aquesta quantitat, un 82,8%correspon a l’activitat dels elaboradors i transformadors, especialment dels quees dediquen a la manipulació, envasat i transformació de grans, que facturengairebé un 14% del total, seguit pels elaboradors de preparats alimentaris,amb un 13,5%, i els que es dediquen a la manipulació, elaboració i envasat defruits secs i a l’elaboració i embotellat de vins caves i escumosos, amb poc mésde l’11% cadascun d’ells.Pel que fa a la destinació de les vendes dels productes ecològics certificats aCatalunya, s’estima que el 43% es queda dins del mercat interior català, un31% va cap a la resta d’Espanya, un 20% es ven a la Unió Europea i només un5% s’exporta a tercers països. 35
  34. 34. 2. Agricultura ecològica
  35. 35. 2. Agricultura ecològicaSegons les darreres dades disponibles (corresponents all desembre de 20051),l’agricultura ecològica (AE) ocupa a Catalunya una superfície de 53.045 ha ihi ha 679 productors registrats al Consell Català de la Producció Agroali-mentària Ecològica (CCPAE). Poc més del 16% (8.894 ha) de la superfície ins-crita es conrea; no es disposa de dades sobre les superfícies en regadiu. El cul-tiu ecològic ocupa només un 1% de la superfície conreada a Catalunya, unpercentatge certament baix.Quant a la distribució segons les orientacions productives (taula 1), es consta-ta que la major part de la superfície certificada és de prats i pastures. En elmapa 1 es presenta la distribució de la superfície certificada per comarques. Taula 1. Superfícies certificades en producció ecològica a Catalunya i la seva importància segons lorientació productiva Superfície Orientació ha % sobre % sobre % sobre cultius superfície superfície ecològics ecològica total* Cultius herbacis 3.046 34,2 5,7 0,6 Cultius llenyosos 4.498 50,6 8,5 1,3 Altres cultius 53 0,6 0,1 – Guarets, erms 1.299 14,6 2,5 2,9 i improductiu Superfície conreada 8.894 100,0 16,8 1,0 Prats i pastures 32.904 62,0 3,7 SAU 41.798 Boscos i matolls 11.246 21,2 0,8 Total certificat 53.045 100,0 Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.1 Les dades de superfícies i el nombre de productors d’aquest capítol poden no coincidir amb les presentades al Capítol 1, ja que, en aquest cas,es tracta de dades obtingudes amb anterioritat al 31 de desembre del 2005. 39
  36. 36. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 1. Superfícies certificades en ecològic per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta De 0 a 200 Baix De 200 a 1.000 Ebre De 1.000 a 4.000 Montsià De 4.000 a 13.500 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).L’agricultura ecològica es caracteritza, en primer lloc, per la seva diversitat, jaque més del 50% dels 679 productors estan inscrits en diverses orientacionsproductives. En alguns casos, només una d’aquestes és la principal i la resta sónmarginals o destinades a l’autoconsum. D’altra banda, el 30% dels agricultorssón alhora ramaders.Aquesta diversitat de produccions s’acompanya d’una certa exclusivitat pel quefa al model productiu practicat, ja que només un 10% dels productors (agri-cultors i ramaders) fan producció mixta, combinant alhora activitats ecològi-ques amb altres de no ecològiques.Quant a l’orientació comercial, no tots els productors inscrits al CCPAE desti-nen la seva producció a la comercialització, ja que no tots són professionalsagraris o només ho són a temps parcial. D’entre els agricultors ecològics, un17% (118) estan donats d’alta com a elaboradors. Per tant, la majoria dels pro-ductors no elaboren els seus productes per a la venda, sinó que deixen aques-ta feina a altres. 40
  37. 37. 2. Agricultura ecològica2.1. Principals punts críticsde la producció agrícola ecològicaEls aspectes que es consideren més limitants per al desenvolupament de la pro-ducció agrícola ecològica i que afecten totes les produccions són: la manca deconeixements sobre tècniques i eines de gestió agroecològiques*, els costos deproducció, els recursos genètics, el procés de conversió, la problemàtica relacio-nada amb els inputs i la coexistència entre models productius diferents. Els qua-tre primers punts es recullen en aquest apartat, mentre que s’ha destinat un ca-pítol específic (capítol 4) als inputs i a la coexistència, per poder considerar-losdesprés d’analitzar la producció agrícola i la producció ramadera.2.1.1. Coneixement de tècniquesi eines de gestió agroecològiquesEs considera que la diversitat biològica és essencial perquè tinguin lloc els pro-cessos i els equilibris necessaris per a la sustentabilitat* de la producció agrà-ria, molt especialment com a factor imprescindible en la prevenció i el controlde plagues i malalties dels cultius. Aquest coneixement transcendeix l’agricul- 41
  38. 38. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyatura ecològica. També en participa la producció integrada, que s’ha anat im-plantant en sectors agrícoles importants, bàsicament en l’hortofructícola.Ara bé, entre els productors ecològics hi ha una manca clara de coneixementssobre tècniques i eines de gestió agroecològiques. Al mateix temps, la transfe-rència de coneixements en aquest sentit és molt minsa, segons han manifestatrepetidament els agricultors afectats. És necessari concretar aquest principi eneines de maneig posades a l’abast dels agricultors ecològics; per tant, cal conèi-xer millor la biodiversitat i les seves funcionsDisseny de la finca i les parcel·les: introducciód’infraestructures ecològiquesCom que l’agrosistema és un medi complex, també ho és la planificació de l’ac-tivitat agrícola que s’hi desenvolupa. Per dissenyar un agrosistema segons cri-teris agroecològics s’han de conèixer les interaccions entre els seus elements atots els nivells.S’anomena biodiversitat* funcional el conjunt de funcions específiques de labiodiversitat que permeten desenvolupar tècniques i criteris concrets per dis-senyar l’agrosistema. La biodiversitat funcional es tradueix en la introducció enl’agrosistema d’infraestructures ecològiques, que s’hi integren perquè inter-actuïn amb els cultius a diferents nivells. Així, per exemple, les barreres vives iels closos, les franges de vegetació dintre de les parcel·les de cultiu i les cober-tes vegetals en cultius llenyosos, com a refugis de fauna útil, i altres infraes-tructures inerts –com les caixes niu per a ocells insectívors o rapinyaires–, afa-voreixen conjuntament el control de plagues.En aquest aspecte, caldria potenciar els coneixements sobre la biodiversitat fun-cional pròpia de les nostres regions i les infraestructures ecològiques adaptadesa les condicions ambientals i agronòmiques catalanes.Disseny de la producció de la finca: rotacions i alternativesA l’hora de plantejar una rotació de conreus en producció agrícola ecològica,se’n destaca la introducció de cultius de lleguminoses i d’adobs verds a larotació. 42
  39. 39. 2. Agricultura ecològicaSi bé en certa mesura encara es manté la rotació amb lleguminoses, no es practi-ca gaire l’adobament en verd, que és vist sovint com a una pèrdua de producció,especialment en l’agricultura més intensiva com ara l’horticultura. Per tal d’es-tendre la pràctica dels adobats en verd, caldria ampliar els coneixements sobre laseva funcionalitat en les nostres condicions ambientals, com, per exemple, espè-cies a utilitzar, dosis de sembra recomanables, maneig del cultiu, quantificacióde les aportacions de matèria orgànica i de la taxa d’alliberació de nutrients.Dintre de les alternatives, les associacions de cultius, bé sigui entre cultiusherbacis, entre herbacis i llenyosos o entre llenyosos, són un pas més en la mi-llora de la biodiversitat funcional dels sistema agrari. L’associació de cultius su-posa avantatges productius, d’aprofitament de recursos, sanitaris i de segure-tat econòmica. Però també compta amb certs inconvenients que en limiten laimplantació en determinats sistemes agrícoles: demanda una mà d’obra abun-dant, limita la mecanització, exigeix una planificació acurada de totes les tas-ques i és difícil d’aplicar en grans extensions. Tot plegat fa que, actualment,pocs productors ecològics utilitzin associacions de cultius. Convindria millorarels coneixements per poder desenvolupar-ne tot el potencial, elaborant-ne mo-dels eficients i factibles en les nostres condicions. 43
  40. 40. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaManeig del sòl i gestió de la seva fertilitatL’agricultura ecològica té una visió del sòl com a medi viu on interactuen elmón mineral i l’orgànic mitjançant processos biològics complexos. És importantconèixer aquests processos biològics, esmerçant un esforç d’investigació perpoder fer una gestió del sòl atenent a criteris d’equilibri ecològic.No és suficient el coneixement del sòl convencional, basat en anàlisis fisicoquími-ques de laboratori, ja que deixa de banda l’avaluació d’un aspecte tan importantcom és la seva activitat biològica. Hi ha mètodes d’anàlisi in situ que permetenun lectura àmplia de l’estat evolutiu del sòl, inclosos els principals processosbiològics i fisicoquímics. Aquests mètodes aporten una informació molt valuo-sa per a la gestió del sòl i la seva fertilitat en producció ecològica. Malaura-dament, la seva aplicació, a càrrec d’especialistes, és més costosa i per tant noes troba gaire estesa.Hi ha molt poca informació pràctica sobre criteris per establir programes defertilització dels diferents cultius en condicions ecològiques. Això, juntamentamb la manca d’assessorament, crea incerteses sobre l’elaboració i l’aplicaciódels programes de fertilització. A partir de les matèries orgàniques disponibles,el compostatge permet d’obtenir un producte fertilitzant apreciat, de qualitati de fàcil aplicació al sòl. Cal, però, millorar el coneixement del procés, per tald’adaptar-lo a les diferents circumstàncies concretes. I cal, sobretot, divulgar elsconeixements que ja es tenen sobre aquest procés.Quant al control de males herbes –una de les funcions del maneig del sòlmés importants en agricultura ecològica–, manquen coneixements sobre comrealitzar-lo de forma eficient i econòmicament assumible, combinant el maneigdel sòl amb altres pràctiques agronòmiques: control mecànic, solarització, fal-ses sembres i cultius ofegadors, enconxat, etc.Gestió de la sanitat vegetalLa gestió de la sanitat vegetal, que ja és complexa en producció convencional,en agricultura ecològica es veu limitada o condicionada per una sèrie de fac-tors específics.La biodiversitat, ja esmentada en l’apartat relatiu al disseny de les parcel·les,és bàsica per mantenir uns cultius ecològics sans. Més enllà de les afirmacions 44
  41. 41. 2. Agricultura ecològicagenèriques, cal millorar els coneixements sobre biodiversitat funcional per arri-bar a plantejar infraestructures ecològiques eficients, amb garanties suficient-ment contrastades. Hi comença a haver estudis en aquesta línia, però queda unllarg camí per recórrer.La llista de substàncies utilitzables en control ecològic de plagues i malal-ties, especificada en la normativa europea, és curta, especialment en relació alsfungicides. A més, manca informació sobre l’eficiència d’aquestes substànciesper al control de plagues i malalties concretes. A aquesta situació, s’hi afegeixl’existència de problemes de sanitat vegetal per als quals encara no hi ha solu-cions del tot satisfactòries.Per tant, s’ha de millorar el coneixement de com incideix la biodiversitat fun-cional sobre el control de plagues i malalties i validar criteris d’actuació aplica-bles. Cal investigar la interacció entre la sanitat dels cultius i el material vege-tal, la fertilització, el treball del sòl, les operacions de cultiu, les rotacions i asso-ciacions de cultius, etc. També s’ha de comprovar l’eficàcia fitosanitària de lessubstàncies autoritzades en agricultura ecològica, fins ara insuficientment co-negudes (vegeu el capítol 4).2.1.2. Costos de produccióMentre que es parla sovint dels costos de l’agricultura ecològica, generalmentsuperiors als de la producció convencional, no n’hi ha pràcticament estudis. 45
  42. 42. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAixò és degut potser a la poca rellevància econòmica de la producció agràriaecològica i al fet que els agricultors ecològics tenen altres preocupacions mésurgents, com ara la comercialització.A més que manquen estudis de costos comparatius entre models de produccióecològica i convencional de característiques similars quant a superfície, grau demecanització, grau d’especialització, tipus de mercat, i altres, ens trobem ambun obstacle afegit i és el fet que ambdós models no es poden valorar amb elsmateixos criteris. Un enciam ecològic, per exemple, pot tenir un aspecte gaire-bé idèntic a un que no ho és, però té una diferència important de qualitat tantintrínseca (la pròpia del producte) com extrínseca (com s’ha obtingut). Perintentar comparar objectivament els costos de producció, en primer lloc s’hau-rien d’internalitzar* els costos de l’impacte ambiental dels diferents models deproducció, convencional, integrat i ecològic.Amb tot, es poden avançar unes quantes característiques que incrementen elscostos de producció de l’agricultura ecològica. En primer lloc, l’agricultura eco-lògica internalitza els costos ambientals, considerant els criteris agroecològicsper davant dels econòmics. Per exemple, en una superfície en pendent, homprioritzarà un treball del sòl que eviti riscos d’erosió, encara que això puguiencarir-lo. A més, el disseny de les parcel·les atenent a criteris ambientals, ambla introducció d’infraestructures ecològiques (closos vegetals, franges i altres),en redueix la superfície útil de cultiu. També ho fa la coexistència amb la pro-ducció convencional que, en presentar riscos de contaminació química o trans-gènica, necessita establir zones de seguretat. Quant a la fertilització orgànica,resulta més cara que l’aplicació de fertilitzants solubles de síntesi. Els inputs pera l’agricultura ecològica en general són més cars que els convencionals. La difí-cil mecanització, per la manca de maquinària apropiada i assequible, sol impli-car majors costos de mà d’obra. En fi, el feble nivell tècnic i l’experimentacióescassa, en general, repercuteixen incrementant els costos de producció, pel fetque, en no disposar d’elements de gestió agroecològica de les parcel·les, sovints’hi acaben aplicant més inputs dels necessaris.Per tant, caldria impulsar un coneixement real dels costos en producció agríco-la ecològica, inclosa la internalització dels derivats de l’activitat agrícola, a l’ho-ra de comparar els diferents models de producció. 46
  43. 43. 2. Agricultura ecològica2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològicaPunt de contacte entre la producció convencional i l’ecològica, la conversió ésun procés especialment important, per diverses raons. En primer lloc, tota con-versió suposa un creixement de l’agricultura ecològica, aspecte en si mateix po-sitiu, perquè contribueix a la descontaminació, el que representa un beneficique més enllà de l’activitat agrària, repercuteix en el conjunt de la societat. Tansols per això caldria que rebés reconeixement i suport.A més, però, la conversió és un procés complex que es realitza simultàniamenta diversos nivells. És un canvi de model productiu, que exigeix a l’agricultor unesforç de comprensió sobre una nova manera d’entendre la producció agràriai la relació d’aquesta amb el medi. És un canvi de les tècniques de producció,on cal iniciar-se en el treball amb noves formes de maneig dels cultius, desco-negudes o poc conegudes, com l’adobatge en verd, l’associació de cultius, eldesherbatge mecanitzat i altres. Suposa una conversió del material vegetal, jaque cal aprendre quines llavors i planters s’han d’utilitzar en agricultura ecolò-gica i com aconseguir-los, sent receptiu a treballar amb cultivars locals i tradi-cionals. Suposa també una conversió d’inputs, sovint un dels aspectes quemés amoïnen el productor que s’inicia, sobretot quan n’utilitzava molts en laseva anterior producció. Finalment, implica una conversió de mercat que és unfactor determinant a l’hora de decidir-se. 47
  44. 44. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaD’entre els obstacles amb què s’enfronta un agricultor que vol convertir la sevaproducció en ecològica destacaríem, en primer lloc, que aquest agricultor soltenir-ne una visió confusa. En desconeix les tècniques i els inputs utilitzables, lanormativa i el mercat. Psicològicament, per al candidat és important saber quecompta amb una oferta suficient d’inputs per resoldre els problemes, especial-ment en protecció dels cultius. De fet, la majoria d’agricultors convencionalstenen la impressió que en agricultura ecològica no hi ha productes per tractar,la qual cosa els suposa una sensació de desprotecció. A això s’afegeix la mancad’informació sobre on adquirir-los.Pels importants canvis que suposa, la conversió és un període crític. A l’agri-cultor candidat se li plantegen molts dubtes i busca garanties sobre la viabilitattècnica i econòmica del seu nou projecte. Com que la seva expectativa és alta,és important que rebi una orientació i un suport adients per evitar que acabidesestimant l’alternativa i fent-se enrere.No tots els processos de conversió presenten les mateixes dificultats de planifi-cació i execució. El tipus de producció vegetal a reconvertir marca les diferèn-cies. Aspectes de mercat a part, es podrien distingir dues situacions, segons elseu grau de dificultat. Serien de conversió fàcil els cultius extensius, habitual-ment de secà, poc tecnificats, menys dependents d’inputs, com els cereals i lafruita seca. La conversió complexa inclouria les produccions més intensives imés dependents d’inputs clau, com ara les hortofructícoles. D’altra banda, elmodel productiu previ, és a dir, les pràctiques de gestió de la finca fins al mo-ment de la conversió, donarà lloc a un major o menor grau de dificultats. Tam-bé hi incideix el propi entorn de la finca, sigui per temes de coexistència (vegeuel capítol 4) o de qualitat ambiental, ja que, per exemple, la conversió pot resul-tar inviable quan hi ha problemes de contaminació atmosfèrica o relacionatsamb el cabal d’aigua.En conclusió, les conversions a l’agricultura ecològica resultarien facilitades peruna decidida promoció de l’agricultura ecològica i de les seves característiques.Més específicament, considerem que la conversió, com a procés complex i perío-de crític que és, requereix una formació i un assessorament específics destinatsals que s’hi inicien. Tanmateix, ara per ara, aquests àmbits potenciadors no es-tan desenvolupats i no es dóna una resposta adequada a les demandes que pu-guin sorgir. 48
  45. 45. 2. Agricultura ecològica2.2. Les produccions herbàciesLes produccions herbàcies inclouen els cultius extensius (cereals, lleguminosesde gra i altres), els farratges i els hortícoles. Ocupen 3.046 ha, és a dir, el 34%de la superfície cultivada certificada al nostre país (taula 2). Taula 2. Superfícies de cultius herbacis certificats i importància relativa Superfície Orientació ha % sobre % sobre cultius superfície ecològics total* Cereals per a gra 1.600 18,0 0,4 Cultius extensius Lleguminoses per a gra 263 2,9 5,6 Cultius industrials i altres 73 0,8 0,6 Total extensius 1.936 21,7 – Cultius farratgers 860 9,7 0,8 Cultius hortícoles i tubercles 250 2,8 1,2 Total 3.046 34,2 – Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.Al marge de les òbvies diferències quant a producte final, les produccions her-bàcies ecològiques, bé siguin extensives o intensives, presenten unes caracterís-tiques comunes lligades al maneig i les pràctiques agronòmiques.1. Material vegetal. Els productors tendeixen a sembrar les varietats que co- neixen i que millor s’adapten a les seves condicions agronòmiques i de mer- cat. El problema és aconseguir la llavor amb certificació ecològica, tal com demana la normativa. L’oferta de llavors i planters ecològics certificats varia segons els cultius, però, en general, és insuficient, cara i poc coneguda dels productors (vegeu capítol 4, pàg. 129). Davant d’aquesta dificultat, alguns pa- gesos opten per guardar-se la llavor, sobretot en cereals i altres extensius, men- tre altres compren llavor comercial convencional no tractada.2. Fertilització. La majoria de productors adoben els camps amb fems o com- post. El problema és disposar d’aquests materials procedents d’explotacions 49
  46. 46. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya ramaderes ecològiques properes i en quantitats suficients per cobrir les necessitats dels cultius. Aleshores, bona part dels productors han de fer ser- vir fems de ramaderia convencional no intensiva, prèviament compostats. Alguns també compren, tot i el seu preu elevat, adobs orgànics comercials avalats per a l’agricultura ecològica. Alguns pocs, en fi, complementen l’a- dob orgànic amb adobs minerals naturals (potasses i fosfats). L’adobatge en verd és poc freqüent, però es va estenent. L’espècie que més s’hi utilitza és la veça, sola o barrejada amb algun cereal.3. Control de males herbes. Juntament amb el maneig de la fertilitat, el con- trol de males herbes és un punt clau per al model de producció ecològica i sol ser un problema important durant la conversió. Tanmateix, un cop esta- blert el sistema de producció ecològica, el problema disminueix o, fins i tot, arriba a quedar controlat. Bàsicament, en control ecològic de males herbes es treballa el sòl amb eines mecàniques, com la birbadora, la fresadora, la grada de pues flexibles i altres, i s’apliquen pràctiques agronòmiques, com la rotació de cultius, la falsa sembra o llaurar en “bona lluna”.4. Prevenció i control de plagues i malalties. En l’agricultura ecològica, en general, els problemes fitosanitaris no incideixen més que en la convencio- nal. Els productors ecològics tendeixen a no intervenir en el control de pla- gues i malalties i assumeixen una certa pèrdua de producció i/o de qualitat que se’n pugui derivar. Taula 3. Distribució dels productors de conreus extensius ecològics segons superfície Superfície Productors % Més de 30 ha 16 10 De 10 a 30 ha 39 24 De 5 a 10 ha 33 21 De 1 a 5 ha 50 31 Menys d1 ha 23 14 Total 161 100 Dades CCPAE, 2005. 50
  47. 47. 2. Agricultura ecològica Mapa 2. Superfícies de cultius ecològics extensius per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 50 Baix 50 a 100 Ebre 100 a 200 Montsià 200 a 400 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).2.2.1. Cultius extensiusEls cultius extensius inclouen els cereals, les lleguminoses de gra i els cultius in-dustrials. Actualment, 161 productors conreen 1.936 ha de cultius extensius enproducció ecològica (taula 2), que representen un 22% de la superfície cultiva-da total certificada. Aquests cultius es concentren fonamentalment a les co-marques de l’interior de Barcelona i Tarragona (Bages, Solsonès, Berguedà iConca de Barberà) i del Pirineu (Pallars Jussà i Cerdanya). S’hi afegeix el BaixEbre, amb una important superfície d’arròs ecològic (mapa 2).El ventall de superfícies per productor és molt ampli i va dels 100 m2 fins a les116 ha del major productor. Només un 10% dels productors tenen explota-cions de més de 30 ha (taula 3), les quals es localitzen a les comarques onaquests conreus ocupen més extensió. Tan sols un 10% dels agricultors d’a-quest grup tenen certificada només aquesta producció vegetal i gairebé un terçfan també ramaderia. 51
  48. 48. Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls cereals són els cultius extensius més conreats (representen més del 80%de la superfície). Per part seva, les lleguminoses ocupen, proporcionalment,molta més extensió en producció ecològica (2,9%) que en el conjunt de l’a-gricultura (0,52%), de manera que, a Catalunya, el 5,6% de les lleguminosescultivades ho són en producció ecològica. Això indicaria que els agricultorsecològics tenen més presents els avantatges de les lleguminoses en les rota-cions de cultius.Els principals cereals cultivats són l’ordi, la civada i el blat (taula 4). Tambédestaca la gran extensió d’arròs, conreada per només quatre productors. En lle-guminoses, la veça és l’espècie més cultivada, tot i que es desconeix el reparti-ment del 45% de la superfície que es destina a aquest grup d’espècies.Els ajuts agroambientals han estimulat molt l’increment de superfície dels cul-tius extensius ecològics. Entre els productors d’ordi d’una mostra que forenenquestats el 2003 (Pubill i Fernández, 2004), gairebé la meitat consideren quela seva principal raó per produir cultiu ecològic han estat els ajuts atorgats; unaquarta part, indiquen que s’han mogut per raons mediambientals i prop del15% pel preu del producte. Aquesta vinculació de la producció amb els ajuts, amés d’ésser un obstacle a realitzar bones rotacions, podria fer-la minvar en fun-ció de la política de subvencions, evolució que no seria desitjable per al sector.Quant a la certificació i el control, les principals dificultats en producció herbà-cia extensiva fan referència a l’autorització d’utilitzar llavors convencionals. Enblat de moro, susceptible de ser contaminat per OGM, cal sol·licitar expressa-ment un certificat que la llavor de sembra no és transgènica i, si es creu conve-nient, es pot extreure una mostra de la collita i fer-la analitzar per assegurar-seque no estigui contaminada.L’oferta de varietats amb llavors certificades ecològiques és força limitada. Tretdel blat dur (12 varietats), l’arròs (6) i el blat tou (3), per a la resta de cultius labase de dades del MAPA –consultada el desembre de 2005– només en presen-ta dues (ordi, pèsol farratger, gira-sol) o una (veça).El control de males herbes és problemàtic en blat de moro, ja que són afa-vorides pel reg, les altes temperatures estivals i l’escassa cobertura del sòl d’a-quest cultiu durant les seves primeres fases. També és problemàtic en el cultiude lleguminoses de gra. A part que els agricultors apliquin les bones pràctiquesagrícoles recomanades en aquest cas, la solució del problema probablementrequeriria la realització d’experimentació aplicada. En arròs, el control de males 52
  49. 49. 2. Agricultura ecològica Taula 4. Superfícies i productors de cultius herbacis ecològics Cultiu Superfície Productors ha nre. Ordi 404 57 Civada 381 54 Blat 373 49 Cereals de gra Arròs 142 4 Triticale 108 15 Sègol 84 13 Blat de moro 56 15 Altres (mill, sorgo,...) 54 15 Total 1.600 222 Veça 78 15 Erbs 22 7 Lleguminoses de gra Cigrons 20 6 Altres (favons, llenties,...) 24 13 Sense especificar 119 5 Total 263 46 Gira-sol 40 3 Cànem 3 1 Altres Fajol 1 2 Lli 1 1 Sense especificar 29 29 Total 73 36 Dades CCPAE, 2005.herbes es basa en treure profit de les peculiaritats del seu cicle de cultiu, aug-mentant el nivell de l’aigua dels camps per ofegar-les. Globalment, tret d’algu-na maquinària de desherbatge específica, com ara les grades de pues flexiblesi altres arreus per treballar entre línies, la maquinària restant que es requereixper controlar les males herbes es troba fàcilment en el mercat.En blat de moro, certes plagues, principalment Mythimma sp. i Piralis sp., po-den tenir major incidència en producció ecològica que en convencional. En el ci-gró, per exemple, cal tenir en compte la incidència sobre la producció d’algunes 53

×