• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Llibre blanc Pae
 

Llibre blanc Pae

on

  • 1,052 views

Producción agroalimentaria y ecológica en Cataluña. ...

Producción agroalimentaria y ecológica en Cataluña.
La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminat a l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançant
l’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.

Statistics

Views

Total Views
1,052
Views on SlideShare
1,050
Embed Views
2

Actions

Likes
1
Downloads
10
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.linkedin.com 1
http://www.slashdocs.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Llibre blanc Pae Llibre blanc Pae Document Transcript

    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Equip de redacció Charles-André Descombes Feliu Madaula Canadell Isidre Martínez i Badia Marta Maynou i Señé Xavier Pérez Rodríguez Miquel Pujol Palol Equip de coordinació Marta Maynou i Señé (coordinadora) Núria Armengol i Carrasco Charles-André Descombes Isidre Martínez i Badia Miquel Pujol Palol Ana Rodríguez López Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya ISBN I. Maynoy Señé, Marta coord. II. Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 1. Agricultura ecològica-Catalunya. 2. Ramaderia ecològica-Catalunya. 3. Indústries agro- alimentàries ecològiques-Catalunya. 4. Producció agroalimentària ecològica-polítiques agràries. 631.14:338.43Libre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya© Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaEdita: Departament d’Agricultura Ramaderia i PescaPrimera edició: setembre de 2006Tiratge: 2.500 exemplarsDisseny gràfic i maquetació: Jordi Ribas i associatsRevisió lingüística: Joan-Ignasi Elias i Cruz (DARP)Revisió temàtica: Alba Gros (L’Era, Espai de recursos agroecològics)Imprimeix: xxxxxxxxxxxISBN: xxxxxxxxxDipòsit legal: xxxxxxxxxxxImprès en paper xxx
    • PresentacióLa producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció encaminata l’obtenció d’aliments d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica mitjançantl’aplicació de mètodes productius sostenibles i respectuosos amb el medi am-bient i l’entorn rural, sotmesos a un estricte sistema de control i certificació.Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, pel que fa a la introducciói el desenvolupament de les produccions ecològiques. Ara ja fa dotze anys desde la creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), or-ganisme públic encarregat del control, la certificació i la promoció dels produc-tes agraris i alimentaris ecològics a Catalunya. Al llarg d’aquests anys el sectorecològic ha experimentat un notable creixement, la superfície certificada enproducció ecològica s’ha multiplicat per deu i el nombre d’empreses relaciona-des amb l’obtenció d’aliments ecològics ho ha fet per cinc. El sector ecològiccatalà, en conseqüència, ha guanyat capacitat productiva i s’ha incrementat idiversificat l’oferta, mentre que la indústria agroalimentària ecològica deCatalunya es manté capdavantera a nivell estatal, tant pel que fa al nombred’empreses elaboradores com per la diversificació de les seves activitats.Malgrat aquest comportament positiu, cal dir que el creixement de les produc-cions ecològiques catalanes no ha anat acompanyat d’un creixement equiva-lent en el consum intern, i que les taxes de creixement tampoc no han estatequiparables a les que s’han produït en altres zones del nostre entorn. 5
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaPer tots aquests motius, i considerant l’interès estratègic i social que suposa eldesenvolupament d’aquest tipus de produccions, hem considerat necessari im-pulsar l’elaboració d’aquest Llibre blanc, com a eina d’anàlisi i estudi de la si-tuació del sector agroalimentari ecològic a Catalunya, per comprendre millor laproblemàtica i les febleses que pateix aquest sector, però també les oportuni-tats i les forces de què es disposa. L’anàlisi dels diferents temes tractats acabaamb l’establiment d’unes propostes genèriques que serviran d’orientació per al’establiment del primer Pla d’Acció per al foment de les produccions ecològi-ques a Catalunya que està redactant en aquests moments el Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca.Desitjo que la lectura d’aquest document ajudi i serveixi a l’objectiu d’aconse-guir unes produccions alimentàries cada cop més compromeses amb l’exigènciade qualitat i respecte al medi ambient que demanen els consumidors catalans. Jordi William Carnes Ayats Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca 6
    • Col·laboradorsLa redacció del Llibre blanc ha estat dinamitzada i coordinada per la Unitat deproducció agrària ecològica del Servei de Producció Agrària del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Ha rebut un impuls i una inspiració essencialsde les 29 ponències elaborades per diferents persones coneixedores del sec-tor, a qui volem agrair expressament la seva col·laboració: • Joana Amador • Pere Font • Laura Rosell • Lluís Anés • José Maria Gil • Damià Sánchez • Eduard Bes • Feliu Madaula • F. Xavier Sans • Lourdes Chamorro • Fèlix Martínez • Rosa Serra • Roger Clavaguera • Isidre Martínez • Engràcia Valls • Roser Cristóbal • Frédéric Milon • Antoni Vidal • Núria Cuch • Xavier Pérez • Andreu Vila • Charles-André • Amaya Prat • Núria Vilacís Descombes • Miquel Pujol-Palol • Laia Viñas • Iolanda Ferran • Miquel Pujols • Andreu Ferrer • Tomás RedondoA més, volem agrair la participació i el suport de les següents entitats en el pro-cés d’elaboració del Llibre blanc: • Agrupació de Defensa Vegetal d’HORTEC SCCP • Agrupació de Defensa Vegetal de Fruita del Baix Llobregat • Agrupació de Defensa Vegetal de la Cooperativa Agrícola Sant Jaume d’Ulldemolins • Agrupació de Defensa Vegetal de Producció Ecològica de Ponent • Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris Ecològics (APECPAE) • Associació Vida Sana • Centre de Formació i Estudis Agrorurals (DARP) • Centre de Promoció de Productes Agropecuaris Ecològics (CEPROPAE) • Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari UPC- IRTA (CREDA) • Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) • Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) 7
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya • Coordinadora catalana d’organitzacions de consumidors de productes ecològics (ECOCONSUM) • Escola Agrària de Manresa (DARP) • Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) • Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) • Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) • L’Era, Espai de recursos agroecològics • Oficina Comarcal de l’Alta Ribagorça (DARP) • Unió de Pagesos de Catalunya (UP) • Unitat de Producció Agrària Ecològica (DARP) • Xarxa Temàtica d’Agricultura Ecològica (AGROECOMED)Agraïm, finalment, les persones, entitats i empreses –totes elles citades en la re-lació de fotografies– que han ajudat a fer més amè el Libre blanc cedint-nos lesimatges que l’il·lustren. 8
    • Llibre blanc de la produccióagroalimentàriaecològica a CatalunyaÍndexPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Col·laboradors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Índex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151. Característiques generals de la producció ecològica . . . . . . . . . . . 17 1.1. Definició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 1.2. La PAE al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 1.3. La PAE a Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 1.4. La PAE a Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 1.5. La PAE a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282. Agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 2.1. Principals punts crítics de l’agricultura ecològica . . . . . . . . . . . . . 41 2.1.1. Coneixement de tècniques i eines de gestió agroecològiques 2.1.2 Costos de producció 2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològica 2.2. Les produccions herbàcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 2.2.1. Cultius extensius 2.2.2 Pastures i farratges 2.2.3. Horticultura 9
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya 2.3. Les produccions llenyoses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 2.3.1. Olivera 2.3.2. Vinya 2.3.3. Fruita seca 2.3.4. Fruita dolça 2.3.5 Cítrics 2.4. Altres produccions vegetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 2.4.1. Plantes aromàtiques i medicinals (PAM) 2.4.2. Planters i altres 2.5. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 833. Ramaderia ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 3.1. La ramaderia de remugants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 3.1.1. La ramaderia de muntanya 3.1.2. La ramaderia de la Catalunya central 3.1.3. Associacionisme i formes de col·laboració 3.1.4. Suport administratiu i polític 3.1.5. Inputs 3.1.6. Conversió 3.1.7. Producció 3.1.8. Coexistència 3.1.9. Recerca i desenvolupament 3.1.10. Perspectives 3.2. La ramaderia de monogàstrics: aus i porc . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 3.2.1. Associacionisme i formes de col·laboració 3.2.2. Suport administratiu i polític 3.2.3. Inputs 3.2.4. Conversió 3.2.5. Producció de monogàstrics 3.2.6. Impacte ambiental 3.2.7. Coexistència 3.2.8. Perspectives 3.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 10
    • Índez4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques . . . . . . 119 4.1. Inputs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 4.1.1. Fertilitzants i esmenes per a la fertilitat dels sòls 4.1.2. Recursos genètics 4.1.3. Llavors, material de propagació vegetativa i plàntules 4.1.4. Fitosanitaris 4.1.5. Inputs per a la ramaderia 4.1.6. Mecanització 4.2. La coexistència entre diferents models productius . . . . . . . . . . . 137 4.2.1. La coexistència ordinària 4.2.2. Cultius genèticament modificats: la coexistència amenaçada 4.3. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 4.3.1. Inputs 4.3.2. Coexistència5. Elaboració i transformació agroalimentàries . . . . . . . . . . . . . . . . 155 5.1. Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 5.2. Problemàtica genèrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159 5.2.1. Estructura i dificultats per a l’adaptació 5.2.2. Inputs i matèries primeres per a l’elaboració 5.2.3. Costos de producció 5.3. Les indústries elaboradores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 5.3.1 Productes amb un sol ingredient agrari d’origen vegetal 5.3.2. Productes agrícoles vegetals amb més d’un ingredient agrari i/o una segona transformació 5.3.3. Productes d’origen animal 5.3.4. Productes per a l’alimentació animal 5.3.5. Les indústries auxiliars 5.4. Importadors, exportadors i comercialitzadors . . . . . . . . . . . . . . 176 5.5. Artesania alimentària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 5.5.1. L’artesania alimentària a Catalunya 5.5.2. Artesania alimentària, artesania pagesa i producció ecològica 5.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 5.6.1. Generals 5.6.2. Artesania alimentària 11
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya6. Mercat i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189 6.1. Trets característics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191 6.2. Distribució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 6.2.1. Situació actual 6.2.2. Problemàtica 6.2.3. Perspectives 6.3. Canals de comercialització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 6.3.1. Mercats locals i circuits curts 6.3.2. Comerços i botigues especialitzats 6.3.3. Supermercats i hipermercats 6.3.4. El comerç just i solidari 6.4. El preu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 6.5. Demanda i consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 6.5.1. Situació actual 6.5.2. Problemàtica i perspectives 6.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2127. Polítiques que afecten la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 7.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 7.2. L’Administració i la PAE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 7.3. El reglament 2092/91 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217 7.4. Establiment dels ajuts agroambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 7.5. Pla d’Actuació Europeu sobre l’alimentació i l’agricultura ecològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225 7.6. Proposta de nou marc europeu de regulació de la PAE . . . . . . . 227 7.7 Noves perspectives de les mesures d’ajut . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 7.8. Punts crítics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231 7.9. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 12
    • 1. Característiques generals de la producció ecològica8. Associacionisme i organització del sector . . . . . . . . . . . . . . . . . . 235 8.1. Associacions lligades a la producció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 8.1.1. Cooperatives 8.1.2. Agrupacions de defensa 8.1.3. Altres associacions 8.2. Sindicats agraris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 8.3. Associacions lligades al consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 8.3.1. Cooperatives de consumidors ecològics 8.3.2. Altres 8.4. Associacions per al foment de la producció agrària ecològica . . 243 8.5. Organitzacions interprofessionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 8.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2489. El control i la certificació de la producció agrària ecològica . . . . 251 9.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 9.2. Difusió del coneixement de la certificació i dels productes ecològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 9.3. Sobre la normativa i la seva aplicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257 9.4. Model de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 260 9.5. Funcionament del sistema de certificació . . . . . . . . . . . . . . . . . 262 9.6. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26610. Recerca, transferència, formació i assessorament . . . . . . . . . . . . 267 10.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 269 10.2. Recerca i transferència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274 10.2.1. Situació actual 10.2.2. Problemàtica 10.3. Formació, assessorament i divulgació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 10.3.1. Situació actual 10.3.2. Problemàtica 10.3.3. Perspectives 10.4. Propostes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288 10.4.1. Recerca i transferència 10.4.2. Formació, assessorament i divulgació 13
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya11. Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291 11.1. Reptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293 11.2. Repassant el Llibre Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .294 11.3. Reflexions finals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .296Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303Abreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 305Relació de fotografies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 307Dades complementàriesdel Llibre Blanc de la produccióagroalimentària ecològicaa Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .313 14
    • IntroduccióEl Llibre Blanc que presentem és el punt final d’un llarg camí. El procés que esconclou amb aquest document es va iniciar molt abans del primer Congrés de laproducció agroalimentària ecològica que tingué lloc a Mollerussa els dies 16 i17 de març de 2005.A mesura que la producció agrària ecològica s’ha anat estenent i s’hi han anatincorporant nous productors, s’han fet més evidents les mancances amb quèes trobaven els operadors. Aquests han anat agafant consciència de la neces-sitat de reclamar a la societat d’ésser tinguts en compte, ja que li aporten bene-ficis clars.Els mateixos sindicats agraris i altres grups socials s’han interessat cada vegadamés per a aquesta proposta productiva.Per la seva part, el CCPAE, conscient de la manca d’una informació sistematit-zada sobre el sector, va encarregar un estudi per diagnosticar-ne la situació, quefou presentat coincidint amb el Congrés de Mollerussa.Aquest esdeveniment fou el punt culminant del procés de presa de consciènciadel sector. D’allà sortí l’encàrrec específic de preparar un llibre blanc.Amb motiu d’aquestes manifestacions, l’Administració va expressar la volun-tat política d’aprovar un Pla d’Acció de suport a la producció agroalimentàriaecològica.L’objectiu del Llibre Blanc és doble: per una banda, recollir els diferents aspectesde la problemàtica actual i a llarg termini del sector i confrontar-los amb lesreflexions de tots els implicats i, per l’altra, servir d’orientació per ajudar a la re-dacció del Pla d’Acció promogut per l’Administració.Per redactar el Llibre Blanc, es va optar per una metodologia participativa i ober-ta a tots els interessats en el sector, que s’ha articulat en diversos mecanismes:• Creació d’una Comissió de suport i seguiment del Llibre Blanc, decidida per la Taula Sectorial.• Redacció d’unes ponències encarregades a persones significatives en els di- versos àmbits i temàtiques. 15
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• Realització d’enquestes a altres experts en temes concrets relacionats amb les ponències.• Creació d’un espai web obert a la participació ciutadana.• Celebració d’una jornada de portes obertes, realitzada a Manresa el 2 de març de 2006, amb reflexions i aportacions dels assistents convidats.• Presentació de les principals conclusions obtingudes, a la Taula Sectorial del dia 7 d’abril de 2006.Les ponències presentades en el Congrés de Mollerussa, els treballs d’anàlisi delsector, diversos Plans d’Acció d’altres països i el material recollit al llarg del pro-cés participatiu (que s’explicita a la bibliografia) foren el material de partida pera la redacció del Llibre Blanc. Aquesta anà a càrrec d’un equip de redacció for-mat per persones procedents de diferents àmbits relacionats amb la produccióecològica.En la redacció del present treball s’han tingut en compte totes les aportacions.Com que per a alguns capítols s’ha disposat de més informació que per a d’al-tres, s’ha procurat equilibrar-ne el pes respectiu tant com ha estat possible. Entots els casos, s’ha fet l’esforç de comprendre les idees i simplificar el text, pertal de fer-lo menys feixuc i més entenedor. En definitiva, al nostre entendre, estractava de fer un document útil i el màxim de complet, intentant de recollir elconjunt de les idees aportades. La selecció que n’hem fet és de l’exclusiva res-ponsabilitat de l’equip de redacció.Esperem i desitgem, benvolgut lector, que la lectura us sigui interessant i profitosa. Juliol de 2006 16
    • 1. Característiques generals de la producció ecològica
    • 1. Característiques generals de la producció ecològica1. Característiques generals de la producció ecològica1.1. DefinicióLa Producció Agrària Ecològica (PAE) és un sistema d’obtenció de productesagraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de productesi tècniques al més naturals i sostenibles possibles, excloent-ne totes aquellesque potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi am-bient en què es realitza aquesta obtenció.La PAE sorgeix, fonamentalment, com un moviment ideològic de reacció da-vant de certs excessos i problemes derivats de la intensificació i industrialitzacióexcessives de les produccions agropecuàries, del tracte donat al bestiar, de lautilització sistemàtica de certes tècniques i additius per part de la indústria ali-mentària i, en conseqüència, dels possibles efectes negatius sobre la salut, elmedi i la societat.La producció agrària ecològica, també coneguda com a agricultura ecològica obiològica, es situa dins de les anomenades agricultures alternatives, les quals,en general, cerquen un model productiu que integri els elements locals i socio-culturals en un sistema racional d’obtenció de productes agraris i alimentarissostenible a llarg termini, utilitzant tecnologies apropiades, energèticament iambientalment eficients.Els objectius principals d’aquest sistema de producció són:• Obtenció de productes alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organo- lèptica en suficient quantitat, és a dir, obtenint uns rendiments que no 19
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya s’allunyin gaire dels rendiments mitjans del conjunt de les produccions agràries generals.• Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per a la salut humana en els productes agraris i alimentaris finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera, o bé derivada dels seus sistemes de conservació, elaboració o envasat.• Evitar tots aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics.• Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tec- nologies apropiades que harmonitzin aquesta necessitat amb l’obtenció d’u- nes produccions econòmicament rendibles.1.2. La PAE al mónLa producció ecològica s’ha desenvolupat ràpidament en els darrers anys i ac-tualment es practica de forma controlada en aproximadament 120 països delmón. El percentatge de superfície agrícola dedicada a la producció ecològica iel nombre d’empreses dedicades a aquestes activitats continuen creixent.D’acord amb les dades de l’estudi The World of Organic Agriculture. Statistics & Emer-ging Trends 2006, que anualment publiquen l’IFOAM (Federació Internacional delMoviment de l’Agricultura Ecològica) i el FiBL (Institut de Recerca d’Agricultura Ecolò-gica), actualment hi ha 31 milions d’hectàrees de cultiu ecològic repartides en els cinccontinents (figura 1), gestionades per més de 600.000 explotacions. Oceania és elcontinent amb més superfície agrícola ecològica, amb el 39%, seguit d’Europa, ambel 21%, i Llatinoamèrica, amb el 20%. Aquest mateix estudi estima que el volum decomercialització de productes ecològics a tot el món volta els 27,5 bilions d’euros.A més de la superfície i el nombre d’explotacions conegudes, també s’assumeixque hi ha una producció ecològica, o equivalent, que no està sotmesa a certifi-cació* i que encara faria créixer més les dades del sector, especialment en leszones asiàtica i africana.* Les paraules seguides d’asterisc s’expliquen al glossari. 20
    • 1. Característiques generals de la producció ecològica Figura 1. Agricultura ecológica al món Àsia 4,1 milions dha Amèrica del Nord Europa 1,4 milions dha 6,5 milions dha Àfrica 1,2 milions dha Amèrica del Sud 6,4 milions dha Austràlia / Oceania 12,2 milions dha Font: SOEL-Survey, febrer 2005.La gran demanda de matèries primeres i productes ecològics procedent dels prin-cipals mercats, com són el Japó, Europa i els Estats Units, ha propiciat la implan-tació i el desenvolupament de l’agricultura ecològica en els països tercers.Aquest estudi, per primer cop, també considera –amb una estimació sens dubteinferior a la realitat– en 19,7 milions d’hectàrees la superfície de recol·lecció sil-vestre de productes que posteriorment es comercialitzen amb indicacions refe-rents a la producció ecològica, que suposa en total més de 51 milions d’hec-tàrees dedicades als productes ecològics (figura 2).El país amb més superfície és Austràlia amb 12,1 milions d’hectàrees, seguidaper la Xina, amb 3,5 milions d’hectàrees, Argentina, amb 2,8 milions d’hectà-rees, Itàlia, amb més de 950.000 hectàrees, i els Estats Units, amb gairebé900.000 hectàrees i un creixement impressionant.Els majors percentatges de superfície ecològica en relació a la superfície totalagrària els trobem en algunes zones d’Europa: països escandinaus i països alpins(figura 4). Cal destacar-ne Àustria i Suïssa, que sobrepassen el 10%, mentreque Finlàndia, Suècia, Itàlia, República Txeca, Dinamarca i Portugal tenen mésdel 5% de la superfície agrària en agricultura ecològica. 21
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaFigura 2. Superfície mundial dagricultura ecológica i de recol·lecció de plantes silvestres 60 50Milions dhectàrees 40 30 20 10 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Plantes silvestres Agricultura ecològicaFont: IFOAM-FiBL Survey, 2000/2005.Figura 3. Els deu països amb major superfície en agricultura ecològica el 2004 14 12Milions dhectàrees 10 8 6 4 2 0 Au Al Ar Br Ur Ità Xi Re Es Es em na ge as pa ta ug st gn lia ts il rà nt ny an u e ai lia Un in Un a ya a its itFont: IFOAM-FiBL Survey, 2006. 22
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicaSi per comptes de considerar la superfície ens fixem en el nombre d’explotacionsque es dediquen a la producció ecològica, la situació és diferent, i ens trobem quedominen els països llatinoamericans (figura 5). El país amb un major nombre d’ex-plotacions ecològiques del món és Mèxic, amb 120.000, seguit d’Indonèsia, amb45.000, Itàlia, amb 36.639, i les Filipines, amb 34.990 explotacions. Figura 4. Els deu països amb el percentatge més alt de superfície dagricultura ecològica 30 25 20 % 15 10 5 0 Su Su Di Àu Es Re Po Ità Fi Li nl ec na tò èc ïss pú rt lia st àn ht ug ni ia m ria a bl en di a ar al ica a ca st ei Tx n ec a Font: IFOAM-FiBL Survey, 2006.Avui en dia, el moviment de la producció ecològica és molt més divers quequan va començar el seu desenvolupament, fa unes dècades, perquè el seucreixement continuat en els darrers vint anys l’ha diversificat enormement: pro-ductors atrets pels ajuts (allà on han estat implementats) o la perspectiva denegoci; productors de països poc desenvolupats, amb pocs mitjans tecnològicsperò amb coneixements tradicionals; alguns dels pocs joves agricultors i agri-cultores que s’incorporen en les nostres zones rurals; petits i mitjans empresarisdel món alimentari que veuen una oportunitat, etc. Aquestes i altres personess’incorporen a diari a les files dels operadors ecològics.Aquest creixement i diversificació del sector també es va produint com a con-seqüència de la incorporació progressiva de noves generacions de tècnics, edu-cadors i científics, cada cop més informats dels problemes mediambientals. 23
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 5. Percentatge dexplotacions ecològiques per continents Austràlia / Oceania 0,5% Amèrica del Nord 2% Àfrica 19% Amèrica Llatina 31% Àsia 21% Europa 27% Font: IFOAM-FiBL Survey, 2006.Aquest fet s’observa arreu, a tots els països es dóna el mateix procés, el quevaria és el moment en què es produeix a cada lloc, o com queda en cadamoment l’equilibri entre els diferents factors components. En alguns casos hiha força producció, poca elaboració i gairebé nul consum. En altres, un mercatde consum divers i consolidat es troba en una zona amb produccions limitades.La PAE es desenvolupa bàsicament segons un sistema comercial permeable d’àm-bit internacional entre països i regions. El moviment de productes i matèries pri-meres es veu progressivament obstaculitzat o protegit per traves normatives 24
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicaelevades, que comporten en alguns casos dificultats i diferències en el tracte ien les oportunitats dels actors d’aquest intercanvi, en funció de la seva mida,de la seva ubicació, etc.1.3. La PAE a EuropaDes dels principis dels anys 90, la producció ecològica s’ha desenvolupat ràpi-dament en la majoria dels països europeus, especialment en els països de laUnió Europea, i com a conseqüència de tenir un marc normatiu únic i harmo-nitzat, així com un programa d’ajuts que ha incentivat la conversió de nom-broses explotacions agràries.Aquest creixement, però, s’ha vist desaccelerat recentment, a partir de l’any2002, sobretot en els països capdavanters, possiblement com a efecte d’unacerta reestructuració arran de la finalització del darrer període d’ajuts agroam-bientals. Malgrat aquesta desacceleració, la superfície total europea dedicada a Figura 6. Evolució de la superfície europea dagricultura ecològica 7 6 5 Milions dhectàrees 4 3 2 1 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Itàlia Espanya França Alemanya Regne Unit Altres Font: Institute of Rural Sciencies, 1990-2004. 25
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyala producció ecològica segueix creixent en conjunt (figura 6), mentre que elnombre d’explotacions que s’hi dediquen està baixant lleugerament des de fi-nals de l’any 2002.A finals de l’any 2004, a Europa hi havia 6,5 milions d’hectàrees en cultiu eco-lògic, gestionades per unes 167.000 explotacions. La gran majoria d’aquestasuperfície estava en països de la Unió Europea, amb un total de 5,8 milionsd’hectàrees i 140.000 explotacions, el que suposava un 3,4% del total de lasuperfície agrícola.El país europeu amb una major superfície ecològica certificada és Itàlia, amb954.361 hectàrees, gestionades per més de 36.500 explotacions, el que suposamés del 6% de la superfície total agrícola del país. Això malgrat l’importantdescens que ha experimentat aquest país ja que, a finals del 2002, Itàlia teniamés d’1,2 milions d’hectàrees en ecològic, repartides entre més de 56.000explotacions.1.4. La PAE a EspanyaL’evolució de l’agricultura ecològica és lenta fins a l’any 1995. Les primeres ini-ciatives a Catalunya relacionades tant amb la producció ecològica com amb elconsum d’aquests productes es situen en la dècada dels 70. Els primers anys dedesenvolupament Catalunya va ser capdavantera, tant per superfície com pernombre d’empreses elaboradores dedicades a la PAE.A partir de l’any 1993 Andalusia passa a ocupar el primer lloc quant a super-fície de producció ecològica. L’any 1996 es produeix un salt quantitatiu molt 26
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicaimportant, perquè la superfície inscrita es multiplica per quatre gràcies a uncreixement molt important a Castella-Lleó, Extremadura i Andalusia, en part pelsajuts agroambientals.A l’Estat espanyol, aquestes ajudes van ser aplicades més tard que als païsoscapdavanters en producció ecològica d’Europa, i la seva aplicació en algunescomunitats autònomes es va produir més tard que en altres. Gràcies a l’impulsd’aquestes ajudes, l’agricultura ecològica va créixer d’una manera espectacularentre 1995 i 2003.A partir de 2004 observem també una desacceleració en el creixement en lasuperfície ecològica, així com una baixada del nombre d’operadors, concreta-ment de productors (figura 7), d’igual forma que està succeint en el conjunt dela Unió Europea.Una característica important de l’agricultura ecològica a Espanya és la gran di-versitat de produccions emparades, arran dels diferents sistemes de producció,clima i cultius existents. S’inclouen des de pastures i farratges, amb 268.239 hec-tàrees a finals de 2005, que serveixen de base a la ramaderia ecològica, fins acultius subtropicals, amb 653 hectàrees a la mateixa data. Figura 7. Evolució de la producció agrària ecològica: operadors i superfície ecològica a Espanya 900.000 20.000 800.000 17.500 Nombre doperadors 700.000 15.000 Superfície (ha) 600.000 12.500 500.000 10.000 400.000 7.500 300.000 200.000 5.000 100.000 2.500 0 0 1991 1993 1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Superfície (ha) Operadors Font: MAPA, 2006. 27
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaA finals de 2005 a Espanya hi havia més de 800.000 hectàrees dedicades a la pro-ducció ecològica, gestionades per 15.693 productors, i 1.764 empreses d’elaboració.Actualment la comunitat autònoma capdavantera és Andalusia, amb més de400.000 hectàrees dedicades a producció ecològica, de la mà de quasi 4.500 ex-plotacions, seguida a molta distància per Aragó, Extremadura, Castella-La Man-xa i Catalunya.1.5. La PAE a CatalunyaLes primeres iniciatives d’agricultura ecològica es produeixen durant la dècadadels anys 70, a partir de petits grups de naturistes i vegetarians catalans quevan establir contactes amb el moviment de l’agricultura biològica francesa.Els primers productes biològics que es consumeixen com a tals provenen deFrança i els importen una sèrie de famílies de Barcelona que formen el Col·lectiuVida Sana. Al voltant de l’escola agrària «Torre Marimon», de Caldes de Montbui,s’articula un grup de tècnics, estudiants i algun productor, que s’organitzen en-torn d’un seminari d’estudi de l’agricultura biològica i d’unes parcel·les experi-mentals, de què posteriorment sorgeix la Coordinadora d’Agricultura Ecològica. 28
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicaEl desenvolupament inicial del sector, doncs, no prové dels agricultors nis’adscriu a l’ideari de cap corrent polític concret, sinó que s’inicia per influèn-cia de tècnics i universitaris que van actuar d’intermediaris, especialment dela mà d’alguns tècnics (com Serafín Sanjuán i Álvaro Altés) que van traduir ar-ticles i llibres d’autors francesos (Jean-Marie Roger, Claude Aubert, Jean Pain,Xavier Florin).El treball d’aquests grups es va realitzar sense cridar gairebé l’atenció de l’opi-nió pública ni del sector agrari oficial, aquest darrer immers en un context d’in-tensificació i industrialització de les seves produccions.Durant aquesta època, els productes ecològics es movien en circuits curts decomercialització, moltes vegades es venien a través de cooperatives de consu-midors, la primera de les quals va ser «El Brot», fundada l’any 1979, sensecertificació, ja que els consumidors coneixien de primera mà els productors. Elsproductes comercialitzats a través de comerços o destinats a l’exportació anavensovint certificats amb l’aval proporcionat per l’associació «Vida Sana».L’any 1990, quan va entrar en funcionament el Consejo Regulador de la Agri-cultura Ecológica (CRAE), òrgan públic estatal de certificació dels productes Figura 8. Evolució de la superfície i el nombre de productors inscrits a Catalunya 60.000 800 700 50.000 Nombre de productors 600 Superfície (ha) 40.000 500 30.000 400 300 20.000 200 10.000 100 0 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Superfície (ha) Productors Font: CRAE i CCPAE 1992-2005. 29
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 9. Evolució de la superfície ecológica catalana respecte a lespanyola 60 55 50 45 40 35 % 30 25 20 15 10 5 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: MAPA i CCPAE 1992-2005.ecològics espanyols, els primers productors i elaboradors que van rebre la cer-tificació van ser catalans.Si ens fixem en l’evolució de les superfícies dedicades a la producció ecològica,observem que des de l’any 1995 a l’any 2000 es produeix un creixement anualmitjà al voltant del 15% (figura 8). L’any 2001 la superfície inscrita es multipli-ca per cinc, a causa de la inscripció de gairebé 40.000 hectàrees de pastures iprats de les comarques occidentals dels Pirineus, conseqüència de la publicaciói promoció de l’ajut agroambiental de la ramaderia ecològica. Durant 2 anys elcreixement segueix al mateix ritme anterior als ajuts, però els darrers dos anyses frena, i fins i tot disminueix durant el 2005.Tanmateix, referida al nostre entorn immediat, aquesta evolució resulta ben di-ferent, ja que les superfícies ecològiques a Catalunya, des d’una posició inicialde predominança, han anat retrocedint posicions, i actualment només suposenel 7% del total de la superfície ecològica total a Espanya (figura 9).Pel que fa a l’estructura dels aprofitaments ecològics a Catalunya, la superfíciededicada a conreus no arriba al 18%, mentre que la resta són prats i pastures(60%) i zones de bosc i recol·lecció silvestre (22%). Mentre que el 4,2% de laSAU (superfície agrària útil, que inclou les àrees de conreu més els prats i les 30
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicapastures) està certificada en producció ecològica –per sobre del 3,54% de mit-jana dels 25 països de la Unió Europea–, si hom considera només la superfíciededicada a conreus la seva incidència baixa al voltant de l’1% (a finals de 2004).Quant a la distribució territorial, resulta bastant desigual: mentre que més del70% de la superfície i gairebé la meitat dels productors es troben a la demar-cació de Lleida, a les comarques gironines només hi ha un 6% de la superfíciei menys del 9% dels productors.La producció catalana s’orienta sobretot a l’olivera (26%), els cultius extensiusanuals (cereals, lleguminoses de gra i cultius industrials, amb un 22% de la su-perfície total dels conreus ecològics), la vinya (14%), els cultius farratgers (10%),la fruita seca (9%) i les hortalisses (3%) (figura 10). Hi predominen els produc-tes mediterranis, que tenen un prestigi creixent en el mercat mundial, la qual cosaperfila un futur prometedor de l’agricultura ecològica catalana.Quant a la ramaderia, es tracta encara d’un sector petit dins del conjunt de lesproduccions ecològiques. Les produccions més destacades són les de carn, prin-cipalment de bovins, i territorialment tornen a destacar les comarques lleidatanes. Figura 10. Percentatge de conreus ecològics a Catalunya 1% 15% 22% 9% 10% 14% 26% 3% Cultius herbacis Cultius llenyosos Extensius Olivera Guarets, Farratgers Vinya erms, adobs verds i altres Hortalisses Fruita seca cultius Fruita dolça Font: CCPAE, 2005. 31
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Figura 11. Evolució del nombre dempreses delaboració catalanes inscrites 400 350 Nombre dempreses 300 250 200 150 100 50 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: CCPAE 1992-2005.El sector productiu ecològic presenta un dèficit de matèries primeres, tant en laramaderia com en l’agricultura, sobretot pel que fa a llavors i planters, pinsos ibestiar de reposició.Podem considerar que el sector ecològic català és encara un sector jove i que se-gueix sent atractiu per als productors neorurals. La major part dels productorsecològics ja eren agricultors i/o ramaders abans de fer la conversió. Els factors deconsciència mediambiental han estat tradicionalment el principal motiu a l’horade fer la conversió cap el model de producció ecològic i més importants que elsfactors mercantils.Malgrat tot, i com ja s’ha dit en el segon apartat d’aquest capítol, el sector eco-lògic actual és més divers, i hi podem trobar, juntament amb aquests produc-tors més conscienciats mediambientalment, altres productors que arriben a laproducció ecològica buscant una oportunitat i alternativa a la constant crisi delsector agrari convencional, des d’una òptica més professional, així com empre-saris que veuen una oportunitat de negoci i diferenciació dins d’un món cadacop més competitiu i globalitzat.Actualment, la gran majoria de les explotacions de producció ecològica a Ca-talunya ho són a títol individual (forma jurídica de persona física) i l’ajuda familiar 32
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicahi té un paper important. Una part rellevant dels caps d’explotacions (40%)complementen la producció ecològica amb altres activitats, bé sigui produccióagrària convencional, activitats de diversificació agrària o treballs fora de l’ex-plotació. S’estima que la dimensió de les explotacions ecològiques s’ajusta a lamitjana del sector agrari.Pel que fa a la indústria alimentària i les activitats de transformació, veiem queel comportament d’aquest sector ha estat molt més regular que el de la pro-ducció, i el seu creixement ha estat continuat al llarg d’aquests darrers anys,amb una taxa de creixement anual mitjà superior al 20% (figura 11).Si comparem l’evolució del nombre d’empreses catalanes d’elaboració de pro-ductes ecològics en relació a les espanyoles, s’observa que, si bé la importàn-cia relativa de les empreses catalanes ha disminuït en gairebé 10 punts en elsdarrers anys (vegeu la figura 1, pàg. 158), més del 20% del total estatal es tro-ba a Catalunya, ocupant així la primera posició amb 369 operadors inscrits, se-guits a curta distància per Andalusia, que en té 320.La indústria agroalimentària ecològica a Catalunya té un pes molt important enel conjunt de les activitats ecològiques, més en volum econòmic que en nom-bre d’operadors. Territorialment predominen els elaboradors i transformadorsde les comarques de Barcelona, quasi la meitat del total. Les principals activitatsa què es dediquen són, per ordre d’importància: la manipulació i l’envasat hor-tofructícola, l’elaboració i embotellat de vins, caves i escumosos, la comercialit-zació i/o distribució de productes i la fabricació i envasat d’olis i greixos. Si bé elseu nombre és encara petit, actualment trobem empreses d’elaboració de totamena de productes. Cal tenir en compte, a més, que un gran nombre d’opera-dors elaboren la pròpia producció (per exemple, els productors hortofructícoles).Pel que fa al nombre d’empreses que importen productes ecològics de païsostercers, observem que més de la meitat del total d’empreses espanyoles estanradicades a Catalunya, concretament hi ha 28 empreses catalanes que realitzenimportacions.El model de distribució i comercialització dels productes ecològics a Catalunyave condicionat per les característiques del sector productiu: estacionalitat delsproductes frescos, dispersió i aïllament dels productors i petits volums de pro-ductes. Aquesta estructura dificulta l’abastament del mercat i encareix els cos-tos de la distribució. 33
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa demanda catalana, concentrada majoritàriament a l’àrea metropolitana deBarcelona, encara és força limitada i especialitzada, tot i que, en comparacióamb la resta de l’Estat, podem considerar que és de les més desenvolupades,es troba en una fase de maduració i el mercat local i regional té més importàn-cia que el d’altres comunitats autònomes.La PAE a Catalunya encara continua sent un sector poc visible per al conjunt dela societat. L’escassa capacitat dels agents comercials implicats per realitzar ac-tuacions de promoció, a causa del limitat nombre d’empreses, generalment demida petita, així com de l’absència o limitació de suport per part del sector pú-blic, condueix a una manca de difusió de la informació als consumidors.El sector de les produccions ecològiques catalanes presenta un dèbil però inci-pient teixit associatiu. Un factor que condiciona aquesta situació és, novament,la dispersió territorial i sectorial dels productors i l’aïllament d’aquests, per lamanca actual d’estructures que connectin les diferents fases de la cadena agro-alimentària (subministrament d’inputs*, magatzems, transformació de produc-tes, plataformes de comercialització, etc.). 34
    • 1. Característiques generals de la producció ecològicaPel que fa al volum de negoci dels productes ecològics, durant l’any 2005 lesempreses catalanes van facturar prop de 42,5 milions d’euros, comptant nomésels productes produïts i elaborats a Catalunya. D’aquesta quantitat, un 82,8%correspon a l’activitat dels elaboradors i transformadors, especialment dels quees dediquen a la manipulació, envasat i transformació de grans, que facturengairebé un 14% del total, seguit pels elaboradors de preparats alimentaris,amb un 13,5%, i els que es dediquen a la manipulació, elaboració i envasat defruits secs i a l’elaboració i embotellat de vins caves i escumosos, amb poc mésde l’11% cadascun d’ells.Pel que fa a la destinació de les vendes dels productes ecològics certificats aCatalunya, s’estima que el 43% es queda dins del mercat interior català, un31% va cap a la resta d’Espanya, un 20% es ven a la Unió Europea i només un5% s’exporta a tercers països. 35
    • 2. Agricultura ecològica
    • 2. Agricultura ecològicaSegons les darreres dades disponibles (corresponents all desembre de 20051),l’agricultura ecològica (AE) ocupa a Catalunya una superfície de 53.045 ha ihi ha 679 productors registrats al Consell Català de la Producció Agroali-mentària Ecològica (CCPAE). Poc més del 16% (8.894 ha) de la superfície ins-crita es conrea; no es disposa de dades sobre les superfícies en regadiu. El cul-tiu ecològic ocupa només un 1% de la superfície conreada a Catalunya, unpercentatge certament baix.Quant a la distribució segons les orientacions productives (taula 1), es consta-ta que la major part de la superfície certificada és de prats i pastures. En elmapa 1 es presenta la distribució de la superfície certificada per comarques. Taula 1. Superfícies certificades en producció ecològica a Catalunya i la seva importància segons lorientació productiva Superfície Orientació ha % sobre % sobre % sobre cultius superfície superfície ecològics ecològica total* Cultius herbacis 3.046 34,2 5,7 0,6 Cultius llenyosos 4.498 50,6 8,5 1,3 Altres cultius 53 0,6 0,1 – Guarets, erms 1.299 14,6 2,5 2,9 i improductiu Superfície conreada 8.894 100,0 16,8 1,0 Prats i pastures 32.904 62,0 3,7 SAU 41.798 Boscos i matolls 11.246 21,2 0,8 Total certificat 53.045 100,0 Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.1 Les dades de superfícies i el nombre de productors d’aquest capítol poden no coincidir amb les presentades al Capítol 1, ja que, en aquest cas,es tracta de dades obtingudes amb anterioritat al 31 de desembre del 2005. 39
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 1. Superfícies certificades en ecològic per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta De 0 a 200 Baix De 200 a 1.000 Ebre De 1.000 a 4.000 Montsià De 4.000 a 13.500 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).L’agricultura ecològica es caracteritza, en primer lloc, per la seva diversitat, jaque més del 50% dels 679 productors estan inscrits en diverses orientacionsproductives. En alguns casos, només una d’aquestes és la principal i la resta sónmarginals o destinades a l’autoconsum. D’altra banda, el 30% dels agricultorssón alhora ramaders.Aquesta diversitat de produccions s’acompanya d’una certa exclusivitat pel quefa al model productiu practicat, ja que només un 10% dels productors (agri-cultors i ramaders) fan producció mixta, combinant alhora activitats ecològi-ques amb altres de no ecològiques.Quant a l’orientació comercial, no tots els productors inscrits al CCPAE desti-nen la seva producció a la comercialització, ja que no tots són professionalsagraris o només ho són a temps parcial. D’entre els agricultors ecològics, un17% (118) estan donats d’alta com a elaboradors. Per tant, la majoria dels pro-ductors no elaboren els seus productes per a la venda, sinó que deixen aques-ta feina a altres. 40
    • 2. Agricultura ecològica2.1. Principals punts críticsde la producció agrícola ecològicaEls aspectes que es consideren més limitants per al desenvolupament de la pro-ducció agrícola ecològica i que afecten totes les produccions són: la manca deconeixements sobre tècniques i eines de gestió agroecològiques*, els costos deproducció, els recursos genètics, el procés de conversió, la problemàtica relacio-nada amb els inputs i la coexistència entre models productius diferents. Els qua-tre primers punts es recullen en aquest apartat, mentre que s’ha destinat un ca-pítol específic (capítol 4) als inputs i a la coexistència, per poder considerar-losdesprés d’analitzar la producció agrícola i la producció ramadera.2.1.1. Coneixement de tècniquesi eines de gestió agroecològiquesEs considera que la diversitat biològica és essencial perquè tinguin lloc els pro-cessos i els equilibris necessaris per a la sustentabilitat* de la producció agrà-ria, molt especialment com a factor imprescindible en la prevenció i el controlde plagues i malalties dels cultius. Aquest coneixement transcendeix l’agricul- 41
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyatura ecològica. També en participa la producció integrada, que s’ha anat im-plantant en sectors agrícoles importants, bàsicament en l’hortofructícola.Ara bé, entre els productors ecològics hi ha una manca clara de coneixementssobre tècniques i eines de gestió agroecològiques. Al mateix temps, la transfe-rència de coneixements en aquest sentit és molt minsa, segons han manifestatrepetidament els agricultors afectats. És necessari concretar aquest principi eneines de maneig posades a l’abast dels agricultors ecològics; per tant, cal conèi-xer millor la biodiversitat i les seves funcionsDisseny de la finca i les parcel·les: introducciód’infraestructures ecològiquesCom que l’agrosistema és un medi complex, també ho és la planificació de l’ac-tivitat agrícola que s’hi desenvolupa. Per dissenyar un agrosistema segons cri-teris agroecològics s’han de conèixer les interaccions entre els seus elements atots els nivells.S’anomena biodiversitat* funcional el conjunt de funcions específiques de labiodiversitat que permeten desenvolupar tècniques i criteris concrets per dis-senyar l’agrosistema. La biodiversitat funcional es tradueix en la introducció enl’agrosistema d’infraestructures ecològiques, que s’hi integren perquè inter-actuïn amb els cultius a diferents nivells. Així, per exemple, les barreres vives iels closos, les franges de vegetació dintre de les parcel·les de cultiu i les cober-tes vegetals en cultius llenyosos, com a refugis de fauna útil, i altres infraes-tructures inerts –com les caixes niu per a ocells insectívors o rapinyaires–, afa-voreixen conjuntament el control de plagues.En aquest aspecte, caldria potenciar els coneixements sobre la biodiversitat fun-cional pròpia de les nostres regions i les infraestructures ecològiques adaptadesa les condicions ambientals i agronòmiques catalanes.Disseny de la producció de la finca: rotacions i alternativesA l’hora de plantejar una rotació de conreus en producció agrícola ecològica,se’n destaca la introducció de cultius de lleguminoses i d’adobs verds a larotació. 42
    • 2. Agricultura ecològicaSi bé en certa mesura encara es manté la rotació amb lleguminoses, no es practi-ca gaire l’adobament en verd, que és vist sovint com a una pèrdua de producció,especialment en l’agricultura més intensiva com ara l’horticultura. Per tal d’es-tendre la pràctica dels adobats en verd, caldria ampliar els coneixements sobre laseva funcionalitat en les nostres condicions ambientals, com, per exemple, espè-cies a utilitzar, dosis de sembra recomanables, maneig del cultiu, quantificacióde les aportacions de matèria orgànica i de la taxa d’alliberació de nutrients.Dintre de les alternatives, les associacions de cultius, bé sigui entre cultiusherbacis, entre herbacis i llenyosos o entre llenyosos, són un pas més en la mi-llora de la biodiversitat funcional dels sistema agrari. L’associació de cultius su-posa avantatges productius, d’aprofitament de recursos, sanitaris i de segure-tat econòmica. Però també compta amb certs inconvenients que en limiten laimplantació en determinats sistemes agrícoles: demanda una mà d’obra abun-dant, limita la mecanització, exigeix una planificació acurada de totes les tas-ques i és difícil d’aplicar en grans extensions. Tot plegat fa que, actualment,pocs productors ecològics utilitzin associacions de cultius. Convindria millorarels coneixements per poder desenvolupar-ne tot el potencial, elaborant-ne mo-dels eficients i factibles en les nostres condicions. 43
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaManeig del sòl i gestió de la seva fertilitatL’agricultura ecològica té una visió del sòl com a medi viu on interactuen elmón mineral i l’orgànic mitjançant processos biològics complexos. És importantconèixer aquests processos biològics, esmerçant un esforç d’investigació perpoder fer una gestió del sòl atenent a criteris d’equilibri ecològic.No és suficient el coneixement del sòl convencional, basat en anàlisis fisicoquími-ques de laboratori, ja que deixa de banda l’avaluació d’un aspecte tan importantcom és la seva activitat biològica. Hi ha mètodes d’anàlisi in situ que permetenun lectura àmplia de l’estat evolutiu del sòl, inclosos els principals processosbiològics i fisicoquímics. Aquests mètodes aporten una informació molt valuo-sa per a la gestió del sòl i la seva fertilitat en producció ecològica. Malaura-dament, la seva aplicació, a càrrec d’especialistes, és més costosa i per tant noes troba gaire estesa.Hi ha molt poca informació pràctica sobre criteris per establir programes defertilització dels diferents cultius en condicions ecològiques. Això, juntamentamb la manca d’assessorament, crea incerteses sobre l’elaboració i l’aplicaciódels programes de fertilització. A partir de les matèries orgàniques disponibles,el compostatge permet d’obtenir un producte fertilitzant apreciat, de qualitati de fàcil aplicació al sòl. Cal, però, millorar el coneixement del procés, per tald’adaptar-lo a les diferents circumstàncies concretes. I cal, sobretot, divulgar elsconeixements que ja es tenen sobre aquest procés.Quant al control de males herbes –una de les funcions del maneig del sòlmés importants en agricultura ecològica–, manquen coneixements sobre comrealitzar-lo de forma eficient i econòmicament assumible, combinant el maneigdel sòl amb altres pràctiques agronòmiques: control mecànic, solarització, fal-ses sembres i cultius ofegadors, enconxat, etc.Gestió de la sanitat vegetalLa gestió de la sanitat vegetal, que ja és complexa en producció convencional,en agricultura ecològica es veu limitada o condicionada per una sèrie de fac-tors específics.La biodiversitat, ja esmentada en l’apartat relatiu al disseny de les parcel·les,és bàsica per mantenir uns cultius ecològics sans. Més enllà de les afirmacions 44
    • 2. Agricultura ecològicagenèriques, cal millorar els coneixements sobre biodiversitat funcional per arri-bar a plantejar infraestructures ecològiques eficients, amb garanties suficient-ment contrastades. Hi comença a haver estudis en aquesta línia, però queda unllarg camí per recórrer.La llista de substàncies utilitzables en control ecològic de plagues i malal-ties, especificada en la normativa europea, és curta, especialment en relació alsfungicides. A més, manca informació sobre l’eficiència d’aquestes substànciesper al control de plagues i malalties concretes. A aquesta situació, s’hi afegeixl’existència de problemes de sanitat vegetal per als quals encara no hi ha solu-cions del tot satisfactòries.Per tant, s’ha de millorar el coneixement de com incideix la biodiversitat fun-cional sobre el control de plagues i malalties i validar criteris d’actuació aplica-bles. Cal investigar la interacció entre la sanitat dels cultius i el material vege-tal, la fertilització, el treball del sòl, les operacions de cultiu, les rotacions i asso-ciacions de cultius, etc. També s’ha de comprovar l’eficàcia fitosanitària de lessubstàncies autoritzades en agricultura ecològica, fins ara insuficientment co-negudes (vegeu el capítol 4).2.1.2. Costos de produccióMentre que es parla sovint dels costos de l’agricultura ecològica, generalmentsuperiors als de la producció convencional, no n’hi ha pràcticament estudis. 45
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAixò és degut potser a la poca rellevància econòmica de la producció agràriaecològica i al fet que els agricultors ecològics tenen altres preocupacions mésurgents, com ara la comercialització.A més que manquen estudis de costos comparatius entre models de produccióecològica i convencional de característiques similars quant a superfície, grau demecanització, grau d’especialització, tipus de mercat, i altres, ens trobem ambun obstacle afegit i és el fet que ambdós models no es poden valorar amb elsmateixos criteris. Un enciam ecològic, per exemple, pot tenir un aspecte gaire-bé idèntic a un que no ho és, però té una diferència important de qualitat tantintrínseca (la pròpia del producte) com extrínseca (com s’ha obtingut). Perintentar comparar objectivament els costos de producció, en primer lloc s’hau-rien d’internalitzar* els costos de l’impacte ambiental dels diferents models deproducció, convencional, integrat i ecològic.Amb tot, es poden avançar unes quantes característiques que incrementen elscostos de producció de l’agricultura ecològica. En primer lloc, l’agricultura eco-lògica internalitza els costos ambientals, considerant els criteris agroecològicsper davant dels econòmics. Per exemple, en una superfície en pendent, homprioritzarà un treball del sòl que eviti riscos d’erosió, encara que això puguiencarir-lo. A més, el disseny de les parcel·les atenent a criteris ambientals, ambla introducció d’infraestructures ecològiques (closos vegetals, franges i altres),en redueix la superfície útil de cultiu. També ho fa la coexistència amb la pro-ducció convencional que, en presentar riscos de contaminació química o trans-gènica, necessita establir zones de seguretat. Quant a la fertilització orgànica,resulta més cara que l’aplicació de fertilitzants solubles de síntesi. Els inputs pera l’agricultura ecològica en general són més cars que els convencionals. La difí-cil mecanització, per la manca de maquinària apropiada i assequible, sol impli-car majors costos de mà d’obra. En fi, el feble nivell tècnic i l’experimentacióescassa, en general, repercuteixen incrementant els costos de producció, pel fetque, en no disposar d’elements de gestió agroecològica de les parcel·les, sovints’hi acaben aplicant més inputs dels necessaris.Per tant, caldria impulsar un coneixement real dels costos en producció agríco-la ecològica, inclosa la internalització dels derivats de l’activitat agrícola, a l’ho-ra de comparar els diferents models de producció. 46
    • 2. Agricultura ecològica2.1.3. Conversió a l’agricultura ecològicaPunt de contacte entre la producció convencional i l’ecològica, la conversió ésun procés especialment important, per diverses raons. En primer lloc, tota con-versió suposa un creixement de l’agricultura ecològica, aspecte en si mateix po-sitiu, perquè contribueix a la descontaminació, el que representa un beneficique més enllà de l’activitat agrària, repercuteix en el conjunt de la societat. Tansols per això caldria que rebés reconeixement i suport.A més, però, la conversió és un procés complex que es realitza simultàniamenta diversos nivells. És un canvi de model productiu, que exigeix a l’agricultor unesforç de comprensió sobre una nova manera d’entendre la producció agràriai la relació d’aquesta amb el medi. És un canvi de les tècniques de producció,on cal iniciar-se en el treball amb noves formes de maneig dels cultius, desco-negudes o poc conegudes, com l’adobatge en verd, l’associació de cultius, eldesherbatge mecanitzat i altres. Suposa una conversió del material vegetal, jaque cal aprendre quines llavors i planters s’han d’utilitzar en agricultura ecolò-gica i com aconseguir-los, sent receptiu a treballar amb cultivars locals i tradi-cionals. Suposa també una conversió d’inputs, sovint un dels aspectes quemés amoïnen el productor que s’inicia, sobretot quan n’utilitzava molts en laseva anterior producció. Finalment, implica una conversió de mercat que és unfactor determinant a l’hora de decidir-se. 47
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaD’entre els obstacles amb què s’enfronta un agricultor que vol convertir la sevaproducció en ecològica destacaríem, en primer lloc, que aquest agricultor soltenir-ne una visió confusa. En desconeix les tècniques i els inputs utilitzables, lanormativa i el mercat. Psicològicament, per al candidat és important saber quecompta amb una oferta suficient d’inputs per resoldre els problemes, especial-ment en protecció dels cultius. De fet, la majoria d’agricultors convencionalstenen la impressió que en agricultura ecològica no hi ha productes per tractar,la qual cosa els suposa una sensació de desprotecció. A això s’afegeix la mancad’informació sobre on adquirir-los.Pels importants canvis que suposa, la conversió és un període crític. A l’agri-cultor candidat se li plantegen molts dubtes i busca garanties sobre la viabilitattècnica i econòmica del seu nou projecte. Com que la seva expectativa és alta,és important que rebi una orientació i un suport adients per evitar que acabidesestimant l’alternativa i fent-se enrere.No tots els processos de conversió presenten les mateixes dificultats de planifi-cació i execució. El tipus de producció vegetal a reconvertir marca les diferèn-cies. Aspectes de mercat a part, es podrien distingir dues situacions, segons elseu grau de dificultat. Serien de conversió fàcil els cultius extensius, habitual-ment de secà, poc tecnificats, menys dependents d’inputs, com els cereals i lafruita seca. La conversió complexa inclouria les produccions més intensives imés dependents d’inputs clau, com ara les hortofructícoles. D’altra banda, elmodel productiu previ, és a dir, les pràctiques de gestió de la finca fins al mo-ment de la conversió, donarà lloc a un major o menor grau de dificultats. Tam-bé hi incideix el propi entorn de la finca, sigui per temes de coexistència (vegeuel capítol 4) o de qualitat ambiental, ja que, per exemple, la conversió pot resul-tar inviable quan hi ha problemes de contaminació atmosfèrica o relacionatsamb el cabal d’aigua.En conclusió, les conversions a l’agricultura ecològica resultarien facilitades peruna decidida promoció de l’agricultura ecològica i de les seves característiques.Més específicament, considerem que la conversió, com a procés complex i perío-de crític que és, requereix una formació i un assessorament específics destinatsals que s’hi inicien. Tanmateix, ara per ara, aquests àmbits potenciadors no es-tan desenvolupats i no es dóna una resposta adequada a les demandes que pu-guin sorgir. 48
    • 2. Agricultura ecològica2.2. Les produccions herbàciesLes produccions herbàcies inclouen els cultius extensius (cereals, lleguminosesde gra i altres), els farratges i els hortícoles. Ocupen 3.046 ha, és a dir, el 34%de la superfície cultivada certificada al nostre país (taula 2). Taula 2. Superfícies de cultius herbacis certificats i importància relativa Superfície Orientació ha % sobre % sobre cultius superfície ecològics total* Cereals per a gra 1.600 18,0 0,4 Cultius extensius Lleguminoses per a gra 263 2,9 5,6 Cultius industrials i altres 73 0,8 0,6 Total extensius 1.936 21,7 – Cultius farratgers 860 9,7 0,8 Cultius hortícoles i tubercles 250 2,8 1,2 Total 3.046 34,2 – Dades CCPAE, 2005; *MAPA 2006.Al marge de les òbvies diferències quant a producte final, les produccions her-bàcies ecològiques, bé siguin extensives o intensives, presenten unes caracterís-tiques comunes lligades al maneig i les pràctiques agronòmiques.1. Material vegetal. Els productors tendeixen a sembrar les varietats que co- neixen i que millor s’adapten a les seves condicions agronòmiques i de mer- cat. El problema és aconseguir la llavor amb certificació ecològica, tal com demana la normativa. L’oferta de llavors i planters ecològics certificats varia segons els cultius, però, en general, és insuficient, cara i poc coneguda dels productors (vegeu capítol 4, pàg. 129). Davant d’aquesta dificultat, alguns pa- gesos opten per guardar-se la llavor, sobretot en cereals i altres extensius, men- tre altres compren llavor comercial convencional no tractada.2. Fertilització. La majoria de productors adoben els camps amb fems o com- post. El problema és disposar d’aquests materials procedents d’explotacions 49
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya ramaderes ecològiques properes i en quantitats suficients per cobrir les necessitats dels cultius. Aleshores, bona part dels productors han de fer ser- vir fems de ramaderia convencional no intensiva, prèviament compostats. Alguns també compren, tot i el seu preu elevat, adobs orgànics comercials avalats per a l’agricultura ecològica. Alguns pocs, en fi, complementen l’a- dob orgànic amb adobs minerals naturals (potasses i fosfats). L’adobatge en verd és poc freqüent, però es va estenent. L’espècie que més s’hi utilitza és la veça, sola o barrejada amb algun cereal.3. Control de males herbes. Juntament amb el maneig de la fertilitat, el con- trol de males herbes és un punt clau per al model de producció ecològica i sol ser un problema important durant la conversió. Tanmateix, un cop esta- blert el sistema de producció ecològica, el problema disminueix o, fins i tot, arriba a quedar controlat. Bàsicament, en control ecològic de males herbes es treballa el sòl amb eines mecàniques, com la birbadora, la fresadora, la grada de pues flexibles i altres, i s’apliquen pràctiques agronòmiques, com la rotació de cultius, la falsa sembra o llaurar en “bona lluna”.4. Prevenció i control de plagues i malalties. En l’agricultura ecològica, en general, els problemes fitosanitaris no incideixen més que en la convencio- nal. Els productors ecològics tendeixen a no intervenir en el control de pla- gues i malalties i assumeixen una certa pèrdua de producció i/o de qualitat que se’n pugui derivar. Taula 3. Distribució dels productors de conreus extensius ecològics segons superfície Superfície Productors % Més de 30 ha 16 10 De 10 a 30 ha 39 24 De 5 a 10 ha 33 21 De 1 a 5 ha 50 31 Menys d1 ha 23 14 Total 161 100 Dades CCPAE, 2005. 50
    • 2. Agricultura ecològica Mapa 2. Superfícies de cultius ecològics extensius per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 50 Baix 50 a 100 Ebre 100 a 200 Montsià 200 a 400 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 314).2.2.1. Cultius extensiusEls cultius extensius inclouen els cereals, les lleguminoses de gra i els cultius in-dustrials. Actualment, 161 productors conreen 1.936 ha de cultius extensius enproducció ecològica (taula 2), que representen un 22% de la superfície cultiva-da total certificada. Aquests cultius es concentren fonamentalment a les co-marques de l’interior de Barcelona i Tarragona (Bages, Solsonès, Berguedà iConca de Barberà) i del Pirineu (Pallars Jussà i Cerdanya). S’hi afegeix el BaixEbre, amb una important superfície d’arròs ecològic (mapa 2).El ventall de superfícies per productor és molt ampli i va dels 100 m2 fins a les116 ha del major productor. Només un 10% dels productors tenen explota-cions de més de 30 ha (taula 3), les quals es localitzen a les comarques onaquests conreus ocupen més extensió. Tan sols un 10% dels agricultors d’a-quest grup tenen certificada només aquesta producció vegetal i gairebé un terçfan també ramaderia. 51
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls cereals són els cultius extensius més conreats (representen més del 80%de la superfície). Per part seva, les lleguminoses ocupen, proporcionalment,molta més extensió en producció ecològica (2,9%) que en el conjunt de l’a-gricultura (0,52%), de manera que, a Catalunya, el 5,6% de les lleguminosescultivades ho són en producció ecològica. Això indicaria que els agricultorsecològics tenen més presents els avantatges de les lleguminoses en les rota-cions de cultius.Els principals cereals cultivats són l’ordi, la civada i el blat (taula 4). Tambédestaca la gran extensió d’arròs, conreada per només quatre productors. En lle-guminoses, la veça és l’espècie més cultivada, tot i que es desconeix el reparti-ment del 45% de la superfície que es destina a aquest grup d’espècies.Els ajuts agroambientals han estimulat molt l’increment de superfície dels cul-tius extensius ecològics. Entre els productors d’ordi d’una mostra que forenenquestats el 2003 (Pubill i Fernández, 2004), gairebé la meitat consideren quela seva principal raó per produir cultiu ecològic han estat els ajuts atorgats; unaquarta part, indiquen que s’han mogut per raons mediambientals i prop del15% pel preu del producte. Aquesta vinculació de la producció amb els ajuts, amés d’ésser un obstacle a realitzar bones rotacions, podria fer-la minvar en fun-ció de la política de subvencions, evolució que no seria desitjable per al sector.Quant a la certificació i el control, les principals dificultats en producció herbà-cia extensiva fan referència a l’autorització d’utilitzar llavors convencionals. Enblat de moro, susceptible de ser contaminat per OGM, cal sol·licitar expressa-ment un certificat que la llavor de sembra no és transgènica i, si es creu conve-nient, es pot extreure una mostra de la collita i fer-la analitzar per assegurar-seque no estigui contaminada.L’oferta de varietats amb llavors certificades ecològiques és força limitada. Tretdel blat dur (12 varietats), l’arròs (6) i el blat tou (3), per a la resta de cultius labase de dades del MAPA –consultada el desembre de 2005– només en presen-ta dues (ordi, pèsol farratger, gira-sol) o una (veça).El control de males herbes és problemàtic en blat de moro, ja que són afa-vorides pel reg, les altes temperatures estivals i l’escassa cobertura del sòl d’a-quest cultiu durant les seves primeres fases. També és problemàtic en el cultiude lleguminoses de gra. A part que els agricultors apliquin les bones pràctiquesagrícoles recomanades en aquest cas, la solució del problema probablementrequeriria la realització d’experimentació aplicada. En arròs, el control de males 52
    • 2. Agricultura ecològica Taula 4. Superfícies i productors de cultius herbacis ecològics Cultiu Superfície Productors ha nre. Ordi 404 57 Civada 381 54 Blat 373 49 Cereals de gra Arròs 142 4 Triticale 108 15 Sègol 84 13 Blat de moro 56 15 Altres (mill, sorgo,...) 54 15 Total 1.600 222 Veça 78 15 Erbs 22 7 Lleguminoses de gra Cigrons 20 6 Altres (favons, llenties,...) 24 13 Sense especificar 119 5 Total 263 46 Gira-sol 40 3 Cànem 3 1 Altres Fajol 1 2 Lli 1 1 Sense especificar 29 29 Total 73 36 Dades CCPAE, 2005.herbes es basa en treure profit de les peculiaritats del seu cicle de cultiu, aug-mentant el nivell de l’aigua dels camps per ofegar-les. Globalment, tret d’algu-na maquinària de desherbatge específica, com ara les grades de pues flexiblesi altres arreus per treballar entre línies, la maquinària restant que es requereixper controlar les males herbes es troba fàcilment en el mercat.En blat de moro, certes plagues, principalment Mythimma sp. i Piralis sp., po-den tenir major incidència en producció ecològica que en convencional. En el ci-gró, per exemple, cal tenir en compte la incidència sobre la producció d’algunes 53
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyalarves de lepidòpters (Helicoverpa sp. i altres). Un problema important, i quepreocupa molt el sector productiu i d’elaboració és la protecció dels grans i lesllavors emmagatzemats, ja que manquen productes i tècniques autoritzats quesiguin eficients per al control de les plagues de magatzem.El major problema de coexistència es dóna, sens dubte, amb els cultius trans-gènics. De moment, el perill només ve del blat de moro GM, que s’ha anatintroduint amb força el darrers anys en les zones de regadiu. L’esforç per evitarla contaminació transgènica per pol·linització creuada limita la viabilitat del cul-tiu. S’han d’endarrerir les dates de sembra, fet que redueix substancialment elrendiment per la limitació del potencial productiu del conreu a causa d’haverd’emprar varietats de cicle més curt i, a vegades, per la pèrdua del darrer tornde reg. A més, el retard en la sembra obliga a collir el gra massa humit i podenaugmentar les pèrdues en la conservació o esdevenir necessari un assecatgepostcollita, amb el conseqüent encariment. Ja força afectat per aquesta situa-ció, el blat de moro ecològic corre el perill de quedar arraconat i deixar de serproduït a casa nostra.El clima i les condicions productives de Catalunya fan difícil que, en general,moltes de les varietats millorades expressin tot el seu potencial productiu. Peraixò, en producció ecològica s’arriben a assolir rendiments equiparables als dela producció convencional, per exemple en blat. En canvi, en blat de moro eco-lògic s’obtenen rendiments de 9.000 kg/ha que, en coexistència amb cultiutransgènic, poden baixar fins als 5.000 kg/ha, valors molt inferiors als de la pro-ducció convencional, d’uns 15.000 kg/ha. 54
    • 2. Agricultura ecològicaEl principal cost dels cultius ecològics de gra és degut a la fertilització orgàni-ca, tant per la compra de l’adob com per la seva aplicació. En canvi, el preu dela llavor ecològica certificada no suposa un sobrecost en comparació al con-vencional. En general, es considera que el cost de producció dels cereals eco-lògics és igual o inferior al convencional.Els productes de cultiu extensiu ecològic tenen dues possibles sortides al mer-cat: la preparació de pinso ecològic i el consum humà. A Catalunya, hi ha 10elaboradors de pinso ecològic inscrits, la majoria concentrats a les comarquesde Barcelona. Les empreses de manipulació, envasat i transformació de gransper a consum humà es troben més repartides per la geografia catalana. La con-centració d’elaboradors als voltants de Barcelona allarga en certs casos el trans-port, i encareix el gènere. La proximitat d’un comprador fidel facilita la vendade gra. Entre els productors d’ordi, per exemple, 60% manifesten vendre’l fàcil-ment, mentre que un 20% tenen certa dificultat.Els preus de venda en origen solen ser superiors als del mercat convencional.Com que, a la diferència d’aquest, no hi ha cap llotja de gra ecològic on es ne-gociïn preus de referència, el preu es fixa per l’oferta i la demanda, i les condi-cions canvien segons el producte i la campanya.Hem d’esperar que el creixement dels conreus extensius ecològics observat últi-mament tingui continuïtat, al marge dels canvis de la política de subvencions alsector. Com que, previsiblement, la demanda augmentarà, hi pot haver encaramolt marge per a l’oferta de grans ecològics per a alimentació humana o animal.2.2.2. Pastures i farratgesLes pastures i els farratges, lligats a la ramaderia, ocupen la major extensió cer-tificada ecològica a Catalunya, amb 33.764 ha, de les quals 32.904 ha sónprats de pastura i només 860 ha (taula 2, pàg. 49) són cultius farratgers: al-fals, trepadella, veça, raigràs i altres. Amb tot, els cultius farratgers són rela-tivament més importants en producció ecològica que en el conjunt de la pro-ducció convencional.Les pastures i farratges ecològics es concentren en 3 comarques del Pirineu llei-datà –Pallars Jussà i Sobirà i Alta Ribagorça– que sumen prop del 80% de lasuperfície i que agrupen el 45% dels productors, mentre que altres comarquesde muntanya com l’Alt Urgell, la Garrotxa i el Ripollès tenen poca superfície 55
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 3. Superfícies de pastures i farratges ecològics per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 500 Baix 500 a 2.000 Ebre 2.000 a 10.000 Montsià 10.000 a 13.000 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 315).inscrita (mapa 3). La clau del creixement de les superfícies de prats i pastures alPirineu de Lleida foren els ajuts agroambientals concedits els anys 2001 i 2002.Com que no hi va haver una política equilibrada a l’hora de promoure’ls en totel territori, al Pirineu de Girona no es va produir una semblant conversió mas-siva a producció ecològica. Aquesta vinculació amb els ajuts fragilitza la pro-ducció, i podria arribar a amenaçar-la, segons la política de subvencions.El ventall de superfícies de les explotacions amb recursos farratgers és molt am-pli. Mentre la tercera part dels productors tenen entre 100 i 500 ha de pasturesi farratges inscrites, sobretot als Pallars Jussà i Sobirà, a l’altre extrem es troba el13% de productors que tenen menys d’una hectàrea. Prop de la meitat dels pro-ductors de pastures i farratges es dediquen només a aquesta orientació produc-tiva certificada. D’entre ells, com és d’esperar, el 63% són ramaders, majoritària-ment de boví. Al voltant del 10% també estan inscrits com a elaboradors.Tot i el cost de la fertilització orgànica, el cultiu ecològic de farratgeres no resul-ta més car que el convencional, encara que els rendiments puguin ser inferiors. 56
    • 2. Agricultura ecològicaAixò habitualment no representa cap problema greu, ja que els farratges es des-tinen principalment a l’autoconsum en els propis ramats. Els farratges venuts atercers van a parar habitualment a explotacions ramaderes ecològiques.Creiem que el manteniment de la superfície de les pastures i farratges ecolò-gics del nostre país dependrà de la consolidació de la ramaderia ecològica entotes aquelles zones adaptades a l’aprofitament ramader extensiu.2.2.3. HorticulturaActualment, hi ha 137 productors que es dediquen als cultius hortícoles, tantintensius com extensius. Aquests cultius suposen un 2,8% del total de la super-fície conreada en producció ecològica i un 1,2% de tota superfície hortícola ca-talana (taula 2). Només un 12% dels horticultors ecològics tenen aquesta únicaorientació. Predomina, per tant, la producció amb petites superfícies comple-mentàries sobre la de l’horticultor especialitzat.Destaca la predominança dels cultius hortícoles a l’aire lliure i del pèsol, el qualocupa més de la tercera part de la superfície. En canvi, hi ha molt poca produc-ció ecològica en hivernacle i quasi és testimonial la de maduixes i maduixots(taula 5). Taula 5. Superfícies i productors de cultius hortícoles ecològics Cultiu Superfície Productors ha nre. Hortícoles aire lliure 134 117 Pèsol verd 91 15 Patata 12 14 Tomàquet 9 7 Hortícoles hivernacle 3 13 Maduixa i maduixot 1 1 Total 250 137 Dades CCPAE, 2005. 57
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 4. Superfícies de cultius hortícoles ecològics per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0a5 Baix 5 a 10 Ebre 10 a 20 Montsià 20 a 40 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 315).L’horticultura ecològica predomina a l’interior de Catalunya, sobretot a les co-marques del Segrià i el Pla d’Urgell. En contraposició, les comarques costaneresamb una tradició hortícola important, com el Maresme, el Baix Camp i el BaixLlobregat, tenen molt poca superfície en producció ecològica (mapa 4). Semblaque, de moment, la producció ecològica no atreu el sector hortícola conven-cional en aquestes àrees. Com a factors que frenen una major conversió cap aaquest model, podríem destacar la mentalitat dels horticultors convencionals,molt dependent dels inputs com fitosanitaris i fertilitzants minerals solubles, i eldesconeixement del mercat ecològic.Les superfícies de les explotacions són molt variables: des dels 100 m2 fins a les19 ha del major productor. Predominen els productors inscrits amb superfíciespetites (56% per sota de mitja hectàrea), mentre que només un 20% dels hor-ticultors conreen més de dues hectàrees (taula 6). Aquest darrer grup comptaamb 24 productors, situats tots ells a les comarques amb més superfície certi-ficada: Pla d’Urgell (5 productors), Segrià (4 productors), Cerdanya, Conca deBarberà i Montsià (2 productors a cada una). 58
    • 2. Agricultura ecològica Taula 6. Distribució dels productors dhortícoles ecològics segons superfície (sense pèsol verd) Superfície explotacions Productors nre. % Més de 5 ha 6 5 De 2 a 5 ha 18 15 De 1 a 2 ha 15 12 De 0,5 a 1 ha 15 12 Menys de 0,5 70 56 Total 124 100 Dades CCPAE, 2005.Un 40% dels horticultors també estan donats d’alta com a elaboradors, un ni-vell elevat només igualat pels productors de fruita dolça i que evidencia la im-portància entre ells de la distribució pròpia. Alhora, però, en tractar-se d’unaactivitat popular, hi conviuen professionals amb aficionats que no aspiren aguanyar-se la vida amb l’activitat agrícola.Com que l’horticultura intensiva té una gran dependència dels inputs externs(llavors, fertilitzats, fitosanitaris), a l’hora de la conversió el productor es trobaamb molts dubtes sobre la viabilitat del model ecològic, i més si la situació departida és una pràctica molt intervencionista quant a mitjans químics. Els ajutsagroambientals, escassos en producció hortícola, no són determinants perquèels horticultors es decideixin a fer producció ecològica. Quant a la certificació,els documents requerits acostumen a ser carregosos i difícils de complir en unaproducció com l’hortícola que és molt dinàmica i té nombrosos cultius amb ubi-cació variada a les parcel·les. Un altre problema que es presenta són les discon-formitats que molts productors reben per la utilització de planter convencional,confrontats com ja s’ha dit a la manca de planter ecològic.Arran de la gran diversitat de produccions hortícoles, és pràcticament impossible–a excepció d’aquelles més extensives com la patata, el tomàquet i el pèsol–saber quines superfícies corresponen a cada cultiu. En general, totes les produc-cions de l’horticultura convencional també és donen en producció ecològica. 59
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAspectes relacionats amb la produccióActualment, a Catalunya, la disponibilitat de material vegetal de propagació nosatisfà les necessitats dels horticultors ecològics. Per una banda, l’oferta deplanter ecològic és escassa i dispersa en el territori, en la majoria de casoslluny de les finques ecològiques i, per tant, no apta per oferir-los el subminis-trament regular i continu que necessiten. El poc planter certificat que s’arribaa trobar a Catalunya prové, en gran mesura, de planteraires convencionals quehan convertit part de la seva producció per satisfer la demanda d’horticultorsecològics que ja tenien com a clients. Com que actualment és obligatori utilit-zar planter ecològic sense excepcions, molts productors ecològics es veuen obli-gats a incomplir la norma, mentre que alguns intenten abastar-se’n produint-lo pel seu propi compte.L’oferta comercial de llavors d’hortícoles ecològiques ha anat augmentantels darrers anys, però encara ara hi ha espècies amb molt poca o cap disponi-bilitat de varietats. Entre els factors que limiten l’ús d’aquestes llavors, es con-sidera que la base de dades, creada el 2004 per agrupar tota l’oferta de llavordisponible a l’Estat, és força incompleta. En efecte, com que les cases quecomercialitzen llavor ecològica no estan obligades a inscriure-s’hi, n’hi ha que,per desconeixement o per falta d’interès, no hi apareixen. Per altra banda, sovintl’horticultor no coneix les qualitats i característiques de les varietats proposades.Si a això se suma el fet que sovint les llavors ecològiques tenen un preu superioral convencional, la seva utilització se’n veu frenada.Els problemes fitosanitaris no afecten l’horticultura ecològica més que la con-vencional. De fet, n’hi ha que hi incideixen menys, com ara els trips, les mosquesblanques o els pugons. Això sí, l’eventual control d’algunes malalties pot serlimitant, en disposar de pocs productes fitosanitaris adients. La utilització delsfitosanitaris autoritzats en horticultura ecològica es veu limitada sovint pel des-coneixement de productors i tècnics sobre l’eficiència real d’alguns productesnous, no inclosos en el registre de productes fitosanitaris –a més de la dificultatfreqüent de trobar-los. La lluita biològica s’utilitza poc, sens dubte perquè té unaaplicació més clara en cultius protegits, a més de tractar-se de tècniques cares idependents d’un assessorament adient.El mètode més estès de control de males herbes consisteix a birbar, bé mecà-nicament amb maquinària lleugera (motocultors o binadores) o bé manualment,amb eines de mà i «bicicletes». També comença a practicar-se l’encotxat amblàmina plàstica, sempre que es disposi de la maquinària d’instal·lació adient. 60
    • 2. Agricultura ecològicaEls problemes de coexistència solen donar-se per contaminació veïnal per deri-va de tractaments fitosanitaris. Aquest risc és important en les explotacionssituades en àrees de producció convencional o sotmeses a tractaments aeris.Costos i comercialitzacióL’horticultura ecològica és més costosa que la convencional, bàsicament pelsfactors següents:a) La fertilització orgànica és més cara, pel preu dels productes i per la seva aplicació.b) El desherbatge es fa, en bona part, manualment.c) El material vegetal, bé siguin llavors o planters, és més car, fins a doblar el preu de la llavor convencional.d) Els fitosanitaris autoritzats també són més cars que en producció convencional.e) Hi ha més costos d’escala, ja que sovint les finques hortícoles són petites i és més difícil mecanitzar les operacions de cultiu.f) La comercialització acostuma a ser més cara, perquè es tracta de partides petites. 61
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEn general, l’horta ecològica produeix menys que la convencional, però no sem-pre, i a vegades les diferències són mínimes. A falta de dades fiables sobre laincidència dels danys per plagues i malalties, podem considerar que la pèrduade producció queda compensada pel sobrepreu, encara que no es pot genera-litzar atesa la gran varietat de cultius hortícoles.Tot i la falta de dades, es pot afirmar que la major part de les hortalisses ecolò-giques es destina al consum en fresc i només una petita part a la transformació.Les vies de comercialització dels productes frescs són principalment:a) La venda directa, bé sigui en mercats setmanals a l’aire lliure o mitjançant l’e- laboració de cistelles de verdures per a clients particulars.b) Les botigues especialitzades en productes ecològics, al costat de les quals han començat a aparèixer algunes petites superfícies tipus supermercat.c) Les botigues «alternatives» de dietètica i productes naturals.d) Les cooperatives de consumidors de productes ecològics.La presència de productes hortícoles frescs és encara testimonial en els canals devenda convencionals: fruiteries, supermercats i grans superfícies. Per això, a Ca-talunya operen pocs distribuïdors d’hortalisses ecològiques a l’engròs. Aquestessón difícils de trobar i requereixen un esforç de recerca per part del consumidor.L’aspecte de les hortalisses ecològiques envasades i preparades per ser comer-cialitzades ha anat millorant considerablement amb el pas dels anys i ara, engeneral, és molt acceptable, tot i que es dóna una certa diversitat. Al costat deproductes presentats adequant-se als exigents estàndards convencionals, se’npoden trobar d’altres amb presentacions no tant acurades.Es desconeix quina part de la producció hortícola es destina a la transformacióa Catalunya. Amb tot, hi ha la percepció que, actualment, l’oferta no arriba acobrir la demanda de les empreses i que aquestes troben producte fora delpaís, a preus més competitius, sense limitacions de quantitats i amb continuï-tat de subministrament.En general, el preu pagat al productor és més alt que el convencional. En mo-ments donats, però, en què una manca estacional de producte convencionalfa pujar els preus, el producte ecològic pot vendre’s al mateix import que elconvencional. 62
    • 2. Agricultura ecològicaL’exportació condiciona a l’alça el preu al mercat nacional. Enfront d’una de-manda nacional minsa, bona part de la producció hortícola ecològica de l’Estats’exporta a la resta d’Europa, atreta pels alts preus a l’exportació a causa delmajor poder adquisitiu d’aquells mercats.Possiblement la producció hortícola ecològica haurà de créixer, ja que la produc-ció actual és molt baixa i no cobreix la demanda. Aquest creixement haurà devenir a partir de la conversió de productors convencionals, fenomen que fins arapràcticament no s’ha produït. Per les seves característiques, no és fàcil conver-tir-se a aquesta producció, i per tant caldria un suport decidit de l’Administracióper acostar aquest sector a la producció ecològica.2.3. Les produccions llenyosesEls cultius llenyosos ocupen més superfície en agricultura ecològica a Catalunyaque els cultius herbacis (taula 1, pàg. 39). Hi destaquen els llenyosos mediterra-nis, amb l’olivera al capdavant. La fruita dolça i els cítrics, en canvi, tenen un pesespecífic molt inferior a l’esperable, tenint en compte la seva importància enproducció convencional (taula 7).Com a trets característics comuns lligats al maneig i les pràctiques agronòmi-ques d’aquest grup de cultius, es pot dir que:1. Les varietats més conreades en convencional també ho són en ecològic, en tractar-se majoritàriament de conversió de plantacions ja existents.2. La majoria de productors fan servir fems o compost per adobar els camps. És difícil, però, de trobar compost o fems de bona qualitat, especialment pro- cedents de ramaderia ecològica, i els que es troben són excessivament cars. També manca un coneixement adequat de la gestió de la matèria orgànica per a la fertilització dels fruiters. És pràctica habitual la incorporació de les restes d’esporga, mentre que no ho és l’aplicació d’adobs minerals naturals al sòl o al compost. Es va estenent l’adobatge en verd, sobretot en regadiu. De fet, la competència per l’aigua del sòl acostuma a ser un dels motius que més frena la implantació d’un adob en verd en secà.3. No hi ha problemes fitosanitaris destacables en les actuals plantacions ecològiques, ja que aquestes es troben ubicades en zones on la incidència de plagues rellevants és baixa. Els productors tenen la percepció, però, que 63
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya algunes plagues i malalties costen més de controlar tant agronòmicament com econòmica. El maneig de les plantacions hi té un paper preventiu molt important, com, per exemple, una fertilització i un reg equilibrats, o una es- porga que permeti la bona circulació de l’aire i que faciliti la penetració de la llum.4. Per al control de les males herbes, el més habitual són treballs mecànics del sòl. Si s’opta per mantenir una capa herbosa, aquesta es controla mit- jançant sega.5. Hi ha riscos de contaminació per deriva de tractaments fitosanitaris especial- ment en les zones amb una alta concentració d’agricultura intensiva i expo- sades a tractaments aeris. Taula 7. Superfícies de cultius llenyosos certificats i importància relativa Superfície Orientació ha % sobre % sobre cultius superfície ecològics agrària* Olivera 2.352 26,4 2,6 Vinya 1.242 14,1 1,9 Fruita seca 779 8,8 1,1 Fruita dolça 111 1,2 0,2 Cítrics 13 0,1 0,2 Total 4.497 50,6 – Dades CCPAE, 2005; *DARP, 2003. 64
    • 2. Agricultura ecològica Mapa 5. Superfícies dolivera ecològica per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 20 Baix 20 a 50 Ebre 50 a 200 Montsià 200 a 1.200 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 316).2.3.1. OliveraActualment, l’olivera és el cultiu que ocupa més extensió en producció ecolò-gica al nostre país (2.352 ha) (taula 7) i és cultivada per 253 agricultors La pro-ducció es concentra sobretot a les comarques del Segrià (51%) i les Garrigues(26%), de gran tradició oliverera (mapa 5).La superfície cultivada per productor és molt variable, des dels 29 m2 del pro-ductor més petit fins a les 100 ha del més gran. Un 21% dels productors ins-crits tenen menys d’una hectàrea mentre que només un 14% en tenen més de20 (taula 8). Els grans productors (més de 20 ha), es troben a les comarquesamb major superfície cultivada, a excepció del Priorat: 19 al Segrià, 11 a lesGarrigues, tres a la Ribera d’Ebre i un al Baix Ebre. El 17% dels productors te-nen l’olivera com a única orientació productiva, i un 16% estan donats d’altatambé com a elaboradors. 65
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Taula 8. Distribució dels productors doliveres ecològiques segons superfície Superfície per productor Productors nre. % De 50 a 100 ha 5 2 De 20 a 50 ha 29 12 De 10 a 20 ha 43 17 De 5 a 10 ha 41 16 De 1 a 5 ha 81 32 Menys d1 ha 54 21 Total 253 100 Dades CCPAE, 2005.Segons una enquesta representativa feta a productors d’oliva ecològica (Casar,2003), aquests consideren que la producció ecològica d’olivera no presentagrans dificultats ni diferències respecte a la convencional, ja que és un cultiuben adaptat al medi i al clima. La seva conversió no es considera difícil. Els can-vis agronòmics principals són la freqüència de l’esporga (que ha de ser anual),el desherbatge mecànic i la femada.La varietat més conreada és l’arbequina (85%). També es cultiven les varietatsfarga i empeltre.El marc de plantació s’ajusta als mateixos criteris que en convencional, i tambéels arbres s’esporguen segons el mateix procediment, però aquesta operació témés importància en producció ecològica, ja que és l’únic mètode emprat per re-gular la grandària dels arbres.La mosca (Bactrocera oleae) i la caparreta negra (Saissetia oleae) són les duesplagues més importants. La primera pot ser problemàtica en funció de la loca-lització del cultiu: mentre que en les àrees més properes al mar (com pot ser laRibera d’Ebre) la seva incidència és alta, en les zones d’interior (Garrigues i Se-grià) no acostuma a arribar-hi i per tant hi té una incidència menor. Entre lesmalalties destaquen l’ull de gall (Cycloconicum oleaginum) i el «repilo» plomís(Cercospora cladosporioides). 66
    • 2. Agricultura ecològicaEls tractaments més habituals són les aplicacions d’oli mineral, de coure i d’al-tres fitosanitaris autoritzats. Per a la mosca se solen instal·lar trampes de cap-tura massiva.La gran majoria de productors considera que el conreu ecològic no implica capcost afegit en comparació al no ecològic. No obstant això, cal tenir present quel’aportació de matèria orgànica suposa un sobrecost prou important per tenir-loen consideració.Segons estimacions de la majoria de productors, els rendiments disminueixenentre un 10% i un 20% respecte de la producció convencional. Tanmateix, elsproductors tenen el convenciment que la producció ecològica els suposa unbenefici que no saben quantificar.La producció es destina majoritàriament a fer oli (81,5%) i la resta (18,5%) aolives de taula, principalment arbequines. Un 50% dels productors considerenfàcil de vendre la producció, a un preu estimat 20% superior al convencional.El sector veu com a avantatges del conreu ecològic el respecte al medi ambienti els beneficis per a la salut derivats del consum de productes ecològics. Com adesavantatges, es ressalta l’excessiva burocràcia i una major dedicació a l’horade produir. Els productors destaquen com a principals dificultats la distribució ila comercialització, la manca de suport públic i l’escassa demanda, causada peldesconeixement dels productes ecològics que tenen els consumidors.En general, els productors consideren que val la pena dedicar-se a la produccióecològica i són optimistes quant a les possibilitats de creixement, però pensenque cal promocionar bé el producte per donar-lo a conèixer. Els elaboradors esmanifesten en el mateix sentit i opinen que podrien vendre més oli ecològic sidisposessin de més olives ecològiques.2.3.2. VinyaActualment, hi ha 124 productors que conreen vinya en producció ecològica,la superfície de la qual representa el 14% de la cultivada en aquest sistema pro-ductiu (taula 7). La producció ecològica es dóna en major mesura en les comar-ques de tradició vitícola. Destaca l’Alt Penedès, que concentra el 51% de lasuperfície i el 31% dels productors, seguida de l’Anoia (mapa 6). 67
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 6. Superfícies de vinya ecològica per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 20 Baix 20 a 50 Ebre 50 a 100 Montsià 100 a 650 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 316).Quant a superfícies inscrites per productor, es presenta un ventall ampli, que vadels 290 m2 del productor més petit a les 65 ha del més gran (taula 9). A dife-rència d’altres produccions, en vinya hi ha pocs productors petits, ja que gaire-bé la meitat cultiven més de 5 ha. Els grans productors (més de 30 ha) són rela-tivament nombrosos. Prop del 40% dels productors es dediquen només aques-ta orientació certificada i un 30% també estan donats d’alta com a elaboradors.La conversió a producció ecològica de la vinya convencional no es consideradifícil. Els aspectes més limitants serien els plantejaments del model ecològic,els inputs (fitosanitaris i fertilitzants), la disponibilitat de matèria orgànica i laintroducció de l’adobatge en verd.D’acord amb un treball basat en enquestes a un grup important de productors(Morgades, 2002), actualment es poden trobar fins a 29 varietats de raïm cul-tivades en producció ecològica a Catalunya. 68
    • 2. Agricultura ecològicaEls problemes fitosanitaris són controlables amb els productes autoritzats, si béen el futur, la utilització del coure pot plantejar problemes que encara no hanestat resolts. Són pràctiques habituals l’esporga en verd, per facilitar l’aeraciódel raïm i evitar malalties fúngiques, i els tractaments amb Bacillus thuringien-sis per al corc (Lobesia botrana) i amb sofre i coure contra malalties.La percepció dels costos en producció ecològica per part dels productors no ésuniforme, ja que mentre que una part dels enquestats creu que no augmenten,altres pensen que es dupliquen. En general, es considera que augmenten un10%.Els rendiments varien molt en funció de les característiques de cada vinya. Elrendiment mitjà s’ha valorat en 7.240 kg/ha, lleugerament inferior al rendimentde la vinya en secà a Catalunya (7.601 kg/ha), i en consonància amb els rendi-ments apropiats per a l’elaboració de vins de qualitat.El raïm ecològic es destina, bàsicament, a l’elaboració de vi, però s’estima queun 40% de la producció es ven com a convencional. Només cinc productorsconreen raïm de taula, en una superfície que suma tan sols mitja hectàrea.L’any 2002, un 40% dels productors consideraven difícil la venda del raïm eco-lògic. Quant al preu de venda, segons uns productors no augmenta, mentreque segons altres augmenta un 25%. Taula 9. Distribució dels productors de vinya ecològica segons superfície Superfície per productor Productors nre. % De 30 a 70 ha 10 8 De 15 a 30 ha 12 10 De 5 a 15 ha 38 30 De 1 a 5 ha 43 35 Menys d1 ha 21 17 Total 124 100 Dades CCPAE, 2005. 69
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaMés del 90% dels operadors enquestats pensen que val la pena fer produccióecològica. Els avantatges que hi veuen són fonamentalment el respecte pelmedi ambient i l’obtenció de productes saludables i de qualitat. Quant als des-avantatges, assenyalen l’exigència de major dedicació a la producció, l’excessi-va burocràcia, els canals limitats de comercialització i la manca d’assessora-ment, de formació i de recerca.Com a principals problemes a superar s’apunta el desconeixement dels pro-ductes ecològics per part dels consumidors, així com els escassos suports i ajutspúblics. Amb tot, la majoria d’operadors coincideixen que el sector millorarà,es desenvoluparà i tendirà cap a una situació semblant a la dels països del nordd’Europa, però no serà fàcil i queda molta feina a fer.2.3.3. Fruita secaActualment, hi ha 189 agricultors que produeixen fruita seca a Catalunya. Lasuperfície inscrita (779 ha), que representa un 8,8% del total conreat en pro-ducció ecològica, es concentra principalment a les comarques on la fruita secaés un cultiu important: el Segrià i les Garrigues sumen el 50% de la superfíciei el 40% dels productors, seguides per la Terra Alta amb el 10% de la superfí-cie i un 12% dels productors (mapa 7). 70
    • 2. Agricultura ecològicaLes superfícies inscrites per explotació varien des dels 92 m2 del productor méspetit fins a les 27 ha del més gran. De fet, destaquen les finques petites (el 20%té una superfície inferior a mitja hectàrea) mentre que els productors amb mésde 10 ha només suposen un 11% del total (taula 10). La majoria d’aquests esconcentra al Segrià (10) i les Garrigues (4).Només un 7% dels productors tenen la fruita seca com a única orientació i non’hi ha cap que faci producció mixta. Les explotacions són de caire familiar, lamajoria gestionades per una sola persona que s’hi dedica a temps parcial. El18% dels agricultors estan també inscrits com a elaboradors.L’ametller és el fruiter més cultivat en producció ecològica a Catalunya (es re-parteix en totes les comarques assenyalades en el mapa 7), seguit de l’avella-ner (Vallès Oriental i Baix Camp), la noguera (Selva) i el garrofer (taula 11). Caldestacar que la població espanyola de garrofer és la més important del món, Mapa 7. Superfícies de fruita seca ecològica per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0 a 25 Baix 25 a 50 Ebre 50 a 150 Montsià 150 a 300 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 317). 71
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaamb una cinquantena de varietats, que constitueixen un valuós patrimoni genè-tic. D’altra banda, es remarca la presència del festuc (o pistatxo, Pistacia vera),una producció molt poc coneguda a les nostres terres, que conrea un agricul-tor de la Conca de Barberà.En general, els conreus de fruita seca poden considerar-se de conversiósenzilla.D’acord amb les dades obtingudes en una enquesta a productors (Vidiella,2004) les varietats més conreades en producció ecològica coincideixen amb lesque ocupen més extensió en el cultiu convencional, tractant-se majoritàriamentde plantacions velles. Taula 10. Distribució dels productors de fruita seca ecològica segons superfícies Superfície productors Productors nre. % Més de 10 ha 21 11 De 5 a 10 ha 38 20 De 1 a 5 ha 74 39 De 0,5 a 1 ha 18 10 Menys de 0,5 ha 38 20 Total 189 100 Dades CCPAE, 2005.El principal problema fitosanitari dels cultius de fruita seca en producció ecolò-gica són els pugons. S’hi afegeixen algunes altres plagues problemàtiques (tau-la 12). Els principals productes utilitzats per controlar plagues i malalties són l’oliblanc, el brou bordelès i el sabó potàssic. Molts productors no fan res per esme-nar les pèrdues per malalties i plagues.En avellaner de zona plana s’ha començat a desenvolupar el cultiu ecològicsota capa herbosa controlada exclusivament amb picadora, recol·lectant el fruitdamunt del rostoll amb recol·lectores autopropulsades. Són màquines amb unagran capacitat de treball però de cost molt elevat, i per tant representen unainversió inviable per a petites superfícies. 72
    • 2. Agricultura ecològica Taula 11. Distribució per cultius de les superfícies i els productors de fruita seca ecològica Cultiu Superfície Productors ha nre. Ametllers 636 176 Avellaners 65 21 Nogueres 44 10 Garrofers 32 17 Festucs 2 1 Total 779 – Dades CCPAE, 2005.Els productors enquestats destaquen com a problemes importants la irregularitatde les collites, principalment per les condicions climàtiques (gelades o sequera),així com els rendiments inferiors a la producció convencional per falta d’adob.En avellaner, l’encariment del cultiu ecològic respecte al convencional és degutbàsicament a l’adobatge, a les pèrdues de collita per la incidència del diabló(Curculio nucum) i al maneig del sòl per tal de facilitar la recol·lecció. Els pro-ductors perceben la baixa rendibilitat econòmica com un dels inconvenientsmés importants dels cultius de fruita seca.Es considera que aproximadament un terç de la producció d’ametlla es ven almercat convencional. Cal suposar que passa el mateix amb els altres fruits secs.Tot i que els productors opinen que la distribució i la comercialització són unsdels problemes principals de la producció ecològica, més de la meitat manifes-ten poder vendre la producció amb alta facilitat.Segons els productors de fruita seca, els principals avantatges de la produccióecològica són la qualitat dels productes i el respecte al medi ambient. Creuenmajoritàriament que l’agricultura ecològica anirà creixent, tot i que lentamentarran de la manca d’investigació i d’assessorament. 73
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Taula 12. Principals plagues de la fruita seca ecològica Cultiu Plagues Ametller Tigre (Stephanitis pyri) Diabló (Curculio nucum) Avellaner Cigarrer (Archips sp.) Arna de la garrofa (Myelois ceratonieae): Garrofer causa pèrdues considerables en els fruits emmagatzemats Noguera Carpocapsa (Cydia pomonella)2.3.4. Fruita dolçaLa fruita dolça és el grup de cultius, entre els referits fins ara, que ocupa menyssuperfície en producció ecològica a Catalunya: 111 ha (taula 7, pàg. 64), si bé hiha 95 operadors inscrits en aquesta orientació productiva.El 35% de la superfície ecològica de fruita dolça es concentra a les comarqueslleidatanes del Segrià i el Pla d’Urgell (mapa 8). Les segueix en importància laTerra Alta (14%), on hi ha bona part del cirerer ecològic del nostre país. La su-perfície de fruita dolça restant es troba dispersa pel tot territori.Les plantacions ocupen des dels 40 m2 (petites plantacions d’arbres de diversesespècies i varietats) fins a les 8,3 ha del major productor. Més de la meitat delsagricultors declaren plantacions de fruita dolça inferiors a mitja hectàrea (taula13). Amb superfícies tan petites, aquestes produccions poden considerar-secomplementàries d’altres o destinades a l’autoconsum o a la venda directa apetita escala.El 10% d’agricultors que cultiven més de tres hectàrees es troben en les comar-ques amb major superfície de fruita dolça ecològica: el Pla d’Urgell, el Segrià ila Terra Alta (dos productors en cadascuna), l’Anoia, el Baix Ebre, el Baix Llo-bregat i la Noguera (un productor a cada comarca). Un 10% dels pagesos de-clara la fruita dolça com a única orientació productiva i el 40% són productorsi elaboradors alhora. 74
    • 2. Agricultura ecològica Mapa 8. Superfícies de fruita dolça ecològica per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Hectàrees Baix Terra Camp Tarragonès Cap producció Alta 0a2 Baix 2a4 Ebre 4 a 10 Montsià 10 a 30 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 317).Entre les espècies de fruita dolça ecològica a Catalunya (taula 14) destaquen elscirerers, que representen un 30% de la superfície total. En canvi, alguns cultiusocupen superfícies molt baixes (7 ha de presseguers i 3 de pruneres). Amb tot,aquestes dades s’han de relativitzar, ja que es desconeixen les espècies que su-men el 20% de la superfície inscrita.En general, els conreus de fruita dolça són de difícil conversió, arran delsgrans canvis de concepció i de maneig que suposa el pas cap a la produccióecològica.Hi ha plagues que difícilment es poden controlar en cultiu ecològic, com arala mosca de la fruita (Ceratitis capitata), que afecta sobretot la fruita dolça demaduració estival en les àrees més litorals. Altres plagues de control deficientsón la carpocapsa (Cydia pomonella) en pomeres i els pugons (Aphis sp., Dy-saphis sp., Myzus sp. etc.), amb una incidència variable en funció de les tempo-rades. A més, de moment, alguns dels materials de control alternatiu són moltcars, com ara els difusors per a la confusió sexual dels lepidòpters, les trampes 75
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Taula 13. Distribució dels productors de fruita dolça ecològica segons superfícies Superfície explotacions Productors nre. % Més de 3 ha 10 10 De 1 a 3 ha 19 20 De 0,5 a 1 ha 14 15 Menys de 0,5 ha 52 55 Total 95 100 Dades CCPAE, 2005.i els atraients per a la captura massiva dels dípters o l’embossat de fruits perevitar els danys de mosca de la fruita en presseguers.L’aclarida dels fruiters requereix molta mà d’obra, encarint-ne sensiblement elsproductes respecte als convencionals, on es realitza aclarida química, com en po-mera. Tanmateix, aquest encariment és difícil de justificar davant dels consumi-dors, que desconeixen les tècniques de cultiu tant ecològiques com convencionals.El cultiu ecològic de fruita dolça té costos de producció més elevats que elconvencional per diverses raons:1. L’aplicació de matèria orgànica és un dels factors més importants. L’alt cost del remolc escampafems adaptat per passar sota dels arbres, de la pala per carregar i d’un altre tractor, fa que moltes vegades l’agricultor renunciï a apli- car matèria orgànica al terreny, malgrat que això sigui indispensable per a una correcta fertilització. A més, la dificultat de trobar compost o fems de bona qualitat i a preu accessible encara dificulta més i encareix aquesta operació.2. L’aclarida de determinats fruiters (presseguers, pruneres, albercoquers o po- meres) és indispensable de cara a una bona qualitat de la fruita. Per això, arran del seu elevadíssim cost, l’aclarida representa una de les principals càr- regues de producció en fructicultura general.3. La dificultat de trobar determinats inputs o la seva feble utilització els encareix. Així, alguns dels productes necessaris per a la sanitat dels conreus resulten 76
    • 2. Agricultura ecològica molt cars, sobretot si es té en compte el canvi dels inputs convencionals als ecològics en els primers anys de reconversió.4. El maneig de la coberta vegetal a sota dels arbres es fa amb segadores o fre- sadores de braços desplaçables. El cost d’aplicació d’aquestes tècniques resul- ta elevat comparat amb els herbicides aplicats en producció convencional.Tot i la manca d’informació respecte als rendiments, en producció ecològicasón sens dubte inferiors per una producció inferior i per les pèrdues per danysde plagues i malalties.La comercialització de fruita dolça mereix els mateixos comentaris que la produc-ció hortícola, ja que ambdues comparteixen àmpliament els mercats de consumen fresc i de transformació (vegeu pàg. 62).A causa del baix nivell de producció actual a Catalunya, cal pensar que la fruc-ticultura ecològica hi creixerà durant els propers anys. Serà un creixement pre-visiblement basat en la conversió de plantacions, per tant caldrà resoldre’n elsfactors limitants per facilitar-lo. Sovint es fixa com a objectiu arribar a un 10%de producció ecològica. Tenint en compte la nostra situació actual, aconseguir Taula 14. Distribució per cultius de les superfícies i els productors de fruita dolça ecològica Cultiu Superfície Productors ha nre. Cirerers 31,9 27 Pomeres 25,5 19 Pereres 11,0 14 Presseguers 7,2 12 Codonyers 4,0 5 Figueres 2,8 6 Pruneres 2,7 11 Altres fruiters 3,5 16 Sense especificar 22,4 65 Total 111 – Dades CCPAE, 2005. 77
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaun 2% ja seria molt. Cal recordar, per exemple, que a la regió de l’Alt Àdige alnord d’Itàlia, la fructicultura ecològica (poma i vinya) ocupa el 60% de la super-fície i la practiquen el 50% dels productors.2.3.5. CítricsActualment, només hi ha 11 productors de cítrics ecològics a casa nostra, ambuna superfície inscrita total de 13 ha. Tret d’excepcions, el conreu es concentraa les comarques del Montsià i el Baix Ebre.Les plantacions ecològiques són petites (la major és de 2,8 ha) i el cultiu mésdestacat és el de mandarines clementines (taula 15).En general, el cultiu ecològic de cítrics no presenta problemes fitosanitarismajors que el convencional, tot i que els mandariners són més sensibles a pla-gues i malalties que els tarongers. Amb els productes autoritzats per a l’agri-cultura ecològica (sabó potàssic, oli mineral, extractes de nim i altres) es podencontrolar bé les plagues (minadores, pugons, caparretes, o aranyes). La moscade la fruita, plaga problemàtica a la zona citrícola, es controla amb capturamassiva mitjançant trampes amb atraient alimentari. S’estan introduint les co-bertes vegetals permanents de certs cultius com a reserves de fauna útil contraalgunes plagues. 78
    • 2. Agricultura ecològicaLa producció ecològica de cítrics té costos més alts que la convencional, peròno se n’allunya molt, ja que aquesta recorre a molts inputs, fitosanitaris i ferti-litzants. En producció ecològica els principals costos provenen de l’aportació dematèria orgànica al sòl i del desherbatge mecànic. L’aportació de matèria orgà-nica, per tal d’augmentar-ne el contingut en el sòl fins a uns nivells adequats,suposa un cost important, sobretot durant la conversió.Quant al rendiment de les plantacions, s’acosta bastant al de la produccióconvencional si estan ben portades i quan ja fa un temps que es cultivenecològicament.Els cítrics es comercialitzen majoritàriament a través de les distribuïdores hor-tofructícoles que operen a Catalunya. Segons la campanya, una part de la pro-ducció pot exportar-se.El preu que es paga als productors és molt superior al convencional, fins aldoble. És cert, però, que als darrers anys el preu dels cítrics convencionals hadavallat molt considerablement, mentre que l’ecològic s’ha mantingut.D’entrada hom pensaria que la citricultura ecològica hauria d’augmentar elspropers anys a casa nostra. Dos factors justificarien aquesta hipòtesi: per unabanda, el sector convencional està en plena crisi (especialment la producció declementines), amb uns preus a l’agricultor inferiors als costos de producció; encontraposició, al mercat ecològic s’estan pagant uns preus molt bons. Tanmateix,les perspectives reals no són tant clares, ja que hi ha una certa mentalitat de Taula 15. Distribució per cultius de les superfícies i els productors de cítrics ecològics Cultiu Superfície Productors ha nre. Mandariners 7,6 8 Tarongers 4,7 7 Llimoners 0,3 1 Sense especificar 0,1 1 Total 12,7 – Dades CCPAE, 2005. 79
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaresistència al canvi de bona part dels productors convencionals i, a més, hi hadubtes sobre la capacitat del mercat d’absorbir un augment considerable del’oferta de cítrics ecològics.2.4. Altres produccions vegetalsEn aquest apartat s’agrupen conreus ecològics minoritaris: les plantes aromàti-ques i medicinals (PAM), la producció de planter i altres que inclouen el cultiude bolets, les plantes ornamentals, etc. Totes plegades, aquestes produccionsassoleixen tan sols 53 ha (taula 1).2.4.1 Plantes aromàtiques i medicinals (PAM)La producció de PAM és molt minoritària a Catalunya i, dins d’aquest sector, elpercentatge en producció ecològica encara ho és més. Actualment, hi ha 11 pro-ductors de PAM ecològiques, que conreen tan sols 37 ha.Les PAM provenen tant de cultiu com de recol·lecció. Tot i que les espècies quemés es consumeixen són cultivades, la major part de les herbes que es trobenen els herbolaris encara provenen de recol·lecció. En relació a aquesta, no s’es-pecifica quina part de les 11.246 ha de boscos i matolls certificades es destinaa la recol·lecció d’herbes. Quant a les parcel·les de PAM ecològiques, inicialments’ubicaven majoritàriament a les zones de muntanya, però ara ja no és així iestan escampades per tot el territori (mapa 9) .Les finques que produeixen PAM ecològiques consisteixen habitualment enplantacions que cultiven més de quatre o cinc espècies, de floració esglaonada,generalment en regadiu. En el cas que elaborin productes comercials finals,solen incorporar instal·lacions i equipaments de transformació poc sofisticats iobradors senzills.Les persones que cultiven PAM són majoritàriament joves, en molts casos sensemolta formació ni experiència en agronomia i que ho fan com a una activitatsecundària i gairebé marginal. La majoria han seguit algun tipus de formacióbàsica en producció de PAM, però desconeixen el que realment és el cultiu eco-lògic ja que, en general, no han adquirit cap coneixement teòric. 80
    • 2. Agricultura ecològica Mapa 9. Superfícies de PAM ecològiques per comarca Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Baix Terra Camp Tarragonès Hectàrees Alta Cap producció Baix De 0 a 0,5 Ebre De 0,5 a 2 Montsià De 10 a 15 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 318).El cost de la certificació és un dels principals obstacles per a la inscripció delsproductors al CCPAE. Aquesta mancança, en alguns casos els fa perdre clientspotencials que els ajudarien a consolidar el cultiu.Actualment, es cultiven en producció ecològica moltes espècies: tarongina (Me-lissa officinalis), calèndula (Calendula officinalis), menta (Mentha x piperita),poniol (Mentha pulegium), timó (Thymus vulgaris), sajolida (Satureja officina-lis), sàlvia (Salvia officinalis), equinàcia (Echinacea purpurea), orenga (Origa-num vulgare), julivert (Petroselinum sativum), alfàbrega (Ocimum basilicum),marialluïsa (Lippia citriodora), lavanda i espígol (Lavandula sp.), camamilla (Ma-tricaria recutita). La manca de material vegetal domesticat, seleccionat i millo-rat de la majoria de les espècies és un fre molt important per a l’expansió delcultiu de les PAM.Els principals punts febles del cultiu ecològic d’aquestes espècies són el controlde les males herbes i l’adobatge, ja que les PAM són, sovint, espècies pluria-nuals que poden romandre en el terreny diversos anys. Tenen al seu favor, però, 81
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaque la majoria no són sensibles a malalties ni a plagues. La manca de coneixe-ments tècnics en aspectes agronòmics i de transformació d’aquestes espèciesés, també, un factor limitant molt important per a l’expansió del cultiu.La comercialització de PAM pot ser a l’engròs o al detall. En el primer cas s’hade produir molta quantitat de planta i les sortides al mercat passen bàsicamentpels majoristes o per la venda directa a indústries. La primera opció és la méssenzilla, però també és la que reporta menys ingressos econòmics; la segonarequereix un major esforç (sobretot per aconseguir partides de qualitat homo-gènia demandades pel mercat) però el benefici també és major. La venda aldetall és possible en quantitats més modestes i les sortides comercials són mésdiversificades: poden ser herbolaris locals que apostin per la qualitat, petits la-boratoris o restauradors. Hom pot optar, finalment, per elaborar productes fi-nals comercials artesans de petit format.L’orientació comercial escollida definirà les instal·lacions necessàries i sobretot laseva dimensió. En el cas de l’elaboració de productes finals comercials a based’herbes, hi ha normatives molt clares relatives a la utilització de determinadesespècies per obtenir determinats productes. Cal assenyalar, com a factor limitantper a la seva expansió, que hi ha tot un seguit de requisits legals i sanitaris, for-ça complexos i restrictius, que han de complir les instal·lacions i el personal quehi treballi.El consum de productes elaborats a base d’herbes està creixent aquests darrersanys i el nombre d’empreses agroalimentàries que utilitzen aquesta matèria pri-mera també és cada cop més ampli. S’hi afegeixen els nous mercats de la cosmè-tica i la perfumeria ecològiques. Aprofitar aquestes oportunitats de mercat i lespròpies característiques del nostre país –possibilitats de cultiu en algunes zonesagrícoles i disponibilitat de recursos vegetals de boscos i pastures per a la recol·lec-ció– sembla una bona opció per promoure la producció de plantes aromàtiquesi medicinals en algunes zones rurals de Catalunya. Calen solucions imaginati-ves i econòmicament competitives, per tal de frenar l’abandonament de les ac-tivitats tradicionals en aquestes zones.2.4.2. Planters i altresUn darrer apartat relacionat amb la producció agrícola ecològica comprèn ungrup miscel·lani de cultius: llavors i vivers, planters, bolets, plantes ornamentalsi altres no especificades (taula 16). 82
    • 2. Agricultura ecològicaDestaca la molt escassa presència de planteraires hortícoles i la seva ubicaciódispersa (Baix Ebre i Segrià), aspecte que limita molt la producció hortícola. Taula 16. Superfícies i productors de planters i altres produccions vegetals ecològiques Cultiu Sup. (ha) Productors Comarca Cultiu de bolets 6,6 1 Baix Empordà* Baix Ebre, Planter hortícola 0,4 2 Segrià Llavors i vivers 0,1 1 Vallès Occidental Zona dexperimentació 0,1 1 Bages amb varietats tradicionals Plantes ornamentals 0,02 1 Baix Camp Bages, Vallès Altres 8,2 2 Oriental Total 15,4 8 Dades CCPAE, 2005; *DARP, 2003.2.5. Propostes 1. Desenvolupar el coneixement sobre aspectes tècnics, econòmics i socials que afecten l’agricultura ecològica en les nostres condicions. 2. Donar suport econòmic i assessorament específic als pagesos que practiquin la producció ecològica, amb una especial atenció per als qui estan en període de conversió. 3. Prendre mesures per fer més àmplia i accessible l’oferta de material vegetal de propagació certificat, tant de llavors icom de planter ecològics. 4. Facilitar l’accés dels productors a maquinària i instal·lacions adaptades a l’agricultura ecològica. 83
    • 3. Ramaderia ecològica
    • 3. Ramaderia ecològicaLa ramaderia ecològica a Catalunya està orientada principalment a la produc-ció de carn i fortament dominada per la ramaderia bovina (taula 1). La resta deproduccions de remugants (oví, cabrum i equí) presenten a hores d’ara unesparticularitats que les fan poc rellevants en producció ecològica, com es veuràmés endavant. Segueixen en importància les produccions avícoles (aus i ous),les lleteres i, últim, el porcí.A continuació, es presenten successivament la ramaderia de remugants (carn illet) –localitzada a la Catalunya central i, sobretot, al Pirineu– i la de monogàs-trics (aus i porc), repartida entre la Catalunya central i la costa.3.1. La ramaderia de remugantsEls 199 ramaders de remugants registrats pel CCPAE es reparteixen entre trestipus de ramaderies corresponents a tres zones climàtiques (mapa 1). La mésimportant numèricament és la ramaderia de muntanya, localitzada al Piri-neu, on estan en activitat 161 ramaders i ramaderes i que està dominada perles tres comarques del Pallars Sobirà (69 ramaders), l’Alta Ribagorça (44) i elPallars Jussà (36): l’altíssima incidència de la ramaderia ecològica (fins a un 90% Taula 1. Distribució dels ramaders ecològics a Catalunya per tipus i zona climàtica Boví Altres Aus i ous Llet i lactis Porcí Total prevalent* remugants** Zona climàtica nre. % nre. % nre. % nre. % nre. % nre. % Pirineu 118 55 43 20 0 – 1 0,5 0 – 162 76 Catalunya central 20 9 11 5 13 6 3 1 1 0,5 45 21 Catalunya litoral 2 1 1 0,5 4 2 1 0,5 0 – 7 3 Total 140 65 55 26 17 8 5 2 1 0 214 100 * Boví sol o combinat, cabrum i/o equí. ** Oví, cabrum i/o equí. Elaboració pròpia, dades del CCPAE. 87
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Mapa 1. Repartició dels ramaders ecològics de remugants a Catalunya Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Garrotxa Jussà Ber- Pla de guedà lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra Vallès dUrgell Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Baix Terra Camp Tarragonès Alta Muntanya Central Litoral Baix 1a5 1a5 1a5 Ebre 5 a 10 5 a 10 Montsià 30 a 50 50 a 70 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 319).en algunes zones com la Vall Fosca) està relacionada amb el fort impuls delsajuts agroambientals l’any 2001. Altres comarques amb presència d’aquestaramaderia són la Cerdanya (6 ramaders), l’Alt Urgell (4), la Vall d’Aran i l’Alt Ber-guedà (un en cadascuna).La segona zona ramadera al nostre país és la Catalunya central, de clima fres-cal i semifrescal. Hi són presents 31 productors, sobretot al Solsonès (7 rama-ders), al Bages i al Berguedà (6 en cadascuna), la Garrotxa i Osona (3). També 88
    • 3. Ramaderia ecològican’hi ha a l’Alt Empordà, l’Anoia, la Segarra, la Selva, el Vallès Occidental i l’Orien-tal (un en cada comarca).Una última zona molt minoritària podria definir-se com a ramaderia costane-ra, possiblement relacionada amb les serralades litorals: hi trobem tres rama-ders situats al Baix Ebre, al Montsià i al Maresme.3.1.1. La ramaderia de muntanyaLa ramaderia de muntanya és majoritàriament una ramaderia bovina de cria(taula 2). El 75% dels ramaders (118/162) tenen boví, sol o associat amb algunaltre tipus d’animal. D’entre ells, només 23 (1/5 part) crien i engreixen els vedellscontra 94 que els venen desmamats (a més, una explotació tan sols fa engreix).De fet, la ramaderia de muntanya és una ramaderia de pastures –prats i, en al-guns casos, boscos–, fet que explica en bona part aquest predomini de la cria. Taula 2. Ramaders ecològics de muntanya: tipus i nombre que produeixen gra Ramaders Producció gra Tipus de ramaderia Cultius de gra nre. % Boví cria i reproducció sol 69 43 3 Blat, civada, sègol, triticale, veça Boví cria, reproducció i engreix sol 22 14 6 Blat, ordi, sègol, triticale, veça, sèsam Boví i equí 17 10 1 Blat, ordi, civada, sègol Boví amb: oví, cabrum i/o equí 9 6 1 Civada Boví dengreix i equí 1 1 Total boví prevalent 118 75 10 Oví sol 7 4 1 Cereals, ordi Cabrum sol 5 3 Equí sol 19 12 Oví amb: cabrum o cabrum i equí 12 7 3 Ordi, civada, blat de moro, erbs Total ramaderia no bovina 43 24 5 Llet i làctics 1 1 Total 162 100 15 Elaboració pròpia, dades del CCPAE (2005). 89
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaPer altra banda, aquesta ramaderia de cria combina sovint diferents espèciesd’animals: 27/94 (29%) ramaders crien boví amb oví, cabrum i/o equí i, dels 43ramaders que no fan boví, 12 (28%) combinen la cria de 2 o 3 espècies (7 oví icabrum; 5 oví, cabrum i equí).Aquesta dedicació a la cria és absoluta a l’Alt Urgell (2 ramaders) i l’Alt Bergue-dà (1), on no es fa gens d’engreix. Aquest es concentra en les comarques on éspossible conrear gra (taula 3): mentre que al Pallars Sobirà engreixen el 8% delsramaders i a l’Alta Ribagorça, el 13%, al Pallars Jussà ho fan el 38% i a la Cer-danya, el 60%. Així doncs, la producció de gra és molt minoritària en la rama-deria de muntanya: només en fan 12 de 118 ramaders de boví (10%) i 4 de 43d’oví i cabrum (9%). Els cultius són bàsicament blat, ordi, sègol, civada i triti-cale. Però aquesta producció queda molt lluny d’abastar el territori: aquestdepèn així de l’exterior tant per engreixar els vedells que s’hi crien com per en-viar-los a engreixar a fora.En la Catalunya de muntanya hi ha una única explotació de llet ecològica al Pa-llars Jussà, que produeix formatge de cabra (taula 2).Des de «l’explosió» de la ramaderia ecològica al Pirineu lleidatà arran delsajuts agroambientals els anys 2001 i 2002, en aquesta regió han anat sorgintiniciatives individuals per donar sortida a la producció. Aquestes iniciatives Taula 3. Ramaders ecològics en boví de muntanya: nombre que engreixen i recursos alimentaris# Cens Carn i Alimentació Combinacióº Engreix Alimentació Combinacióº reposició Farratge Bosc Gra nre. %* Farratge Bosc Gra %** Comarca Pallars Sobirà 48 44 44 11 13 4 8 4 11 25 1 Alta Ribagorça 30 26 26 0 8 4 13 4 1 0 – – Pallars Jussà 32 20 20 3 32 4 12 38 11 23 17 – 4 5 Cerdanya 5 2 2 2 1 3 60 3 3 100 – Total 115 92 17 3 6 26 23 20 22 1 6 26 1 # En aquesta taula no apareixen lAlt Urgell i lAlt Berguedà, on no es realitza engreix. º Ramaderia combinada de diferents races alhora. * Percentatge del cens ramader que engreixen. ** Percentatge dels que engreixen que fan gra. 1 Triticale. 2 Civada. 3 Sègol. 4 Blat, ordi, sègol, triticale, civada, veça. 5 Blat, ordi, sègol triticale, veça, sèsam. Elaboració pròpia, dades del CCPAE (2005). 90
    • 3. Ramaderia ecològicaavancen molt lentament, malgrat haver creat força expectatives dins del sec-tor: la sala de desfer de la Pobla de Segur, o la inscripció en ecològic de diver-sos escorxadors de l’àmbit pirinenc (la Pobla de Segur, la Seu d’Urgell, el Pontde Suert). També alguna iniciativa col·lectiva fins ara sense èxit (vegeu mésavall).Els resultats han estat els següents:• Unes quantes explotacions bovines han fet l’esforç d’engreixar la seva produc- ció i vendre-la com a ecològica, a través d’empreses comercialitzadores com Ecoviand, Roia-ecocarn, Mafriseu, o en algun cas directament a carnisseria. Però s’han trobat amb problemes, com ara el compliment del percentatge de concentrat en l’alimentació durant la fase d’engreix, l’elevadíssim preu del pinso i del cereal i les dificultats de sortida de les canals en certs períodes de l’any (especialment a l’estiu). En qualsevol cas, els ramaders han procurat arribar al sacrifici dels vedells a l’any d’edat –seguint així el model habitual en producció convencional–, tant per estalviar-se el cost de l’eliminació dels MER* com per por de comercialitzar un producte excessivament diferenciat respecte al que coneixen els consumidors. Actualment, la normativa acaba de ser modificada i, actualment, autoritza el sacrifici de vedells de fins a 24 mesos sense extreure el MER, cosa que facilitarà que els animals se sacrifiquin amb més edat.• La majoria d’explotacions bovines, però, continuen amb el mateix sistema de producció que abans, venent els vedells als sis-set mesos per ser engreixats en el sistema convencional fora del Pirineu (la majoria) o en ecològic (principal- ment, a través d’una explotació del Pallars Jussà). Aquestes explotacions no- més han hagut de fer petites adaptacions al seu maneig: sol·licitar autoritza- cions per tancar animals en període hivernal i per desbanyar, adquisició de pinso ecològic de manteniment per a les mares, etc.• Les explotacions d’oví i cabrum semblava que ho tenien més fàcil perquè fan l’engreix dels corders i cabrits, que surten directament a escorxador. Però «l’e- tiqueta ecològica» no s’ha traduït en cap augment de preu de les canals, les quals s’han venut en bona part al mercat convencional.• Quant a les explotacions equines, tradicionalment venen els poltres a sis-set mesos per a engreix convencional i així ho han continuat fent, tant sent eco- lògiques com no. A la dificultat com a tal de col·locar al mercat aquesta carn poc coneguda entre els consumidors, s’hi ha sumat la manca de productors que estiguessin disposats a fer l’engreix ecològic que, en qualsevol cas, la 91
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya normativa exigeix que es faci amb pastures. No hi ha hagut cap intent de valorar si aquesta opció podria ser viable.El reduït nombre de ramaders que han optat per a l’engreix final (especialmenten boví i equí), s’explica per l’adaptació tècnica que implica respecte a la pràc-tica habitual de vendre els vedells i poltres desmamats per ser engreixats forade la comarca (amb algunes excepcions, al Pallars Sobirà). Aquesta adaptaciótècnica comporta certes dificultats:• L’engreix en ecològic dura més que en intensiu. Per tant, es tenen més temps els animals a l’explotació i cal disposar de suficient farratge per tal de respec- tar el mínim normatiu exigit del 60% de matèria seca (MS) de farratges –fres- cos, secs o ensitjats– en la dieta diària. En algunes explotacions, tenir els ani- mals més temps a les instal·lacions en certes èpoques de l’any pot implicar haver de reduir la seva càrrega ramadera.• Disposar d’instal·lacions adequades per a l’engreix. És a dir, amb accés a pastures.• La dificultat d’obtenció i el preu del pinso, darrerament al voltant de 0,35 A, IVA i transport inclosos.Hi ha la percepció que aquest projecte no ha funcionat, segurament per unamanca de planificació des dels inicis. Hi ha un cert desencís perquè es creuque quan s’acabin els ajuts molts d’aquests productors difícilment continuaranen sistema ecològic: no s’ha diferenciat suficientment entre la motivació eco-nòmica (els ajuts) i les motivacions de fons per produir ecològic. Si bé aquestaexperiència ha servit per convèncer uns quants ramaders del valor de la rama-deria ecològica (validesa ambiental, qualitat del producte, «feina ben feta»),aquest convenciment no ha estat majoritari.Amb l’excepció de tres comarques del Pirineu de Lleida, la resta de zones de mun-tanya presenten una densitat ramadera ecològica molt baixa, amb una evoluciótemporal lenta, característiques que les fan semblants a la resta del territori. 92
    • 3. Ramaderia ecològica3.1.2. La ramaderia de la Catalunya centralLa ramaderia ecològica a la Catalunya central és més variada i possiblementmés autosuficient que la de muntanya quant a alimentació (taula 4). El bosc ésutilitzat com a recurs farratger per 16 dels 33 ramaders (48%) i, sobretot, 19d’entre ells (58%) produeixen gra, destinat principalment a l’alimentació ani-mal: blat, ordi, civada, triticale, lleguminoses (pèsol, erbs, veça) i cereals d’estiu(blat de moro, sorgo).En aquesta zona també predomina la ramaderia bovina, però amb menys forçaque en la muntanya: s’hi dediquen 20 ramaders (61%), contra 10 que fanramaderia no bovina i tres que produeixen llet i làctics (taula 4). Hi ha, a més,un elaborador de productes làctics que no produeix llet. Els ramaders no bovinstenen una certa diversificació productiva, ja que la meitat d’entre ells combinenla ramaderia amb alguna producció hortícola i altres activitats.Tradicionalment, la petita ramaderia havia dominat en aquestes zones perquèera més manejable, però la reducció dels pastors així com la introducció delsfilats elèctrics fan que ara el maneig sigui força semblant per a la ramaderiatant d’oví i cabrum com de boví.En qualsevol cas, no paren de ser unes densitats molt febles al territori i que nohan canviat significativament els últims anys, fet que dóna als ramaders unasensació de relatiu aïllament i estancament. Tampoc les condicions climàtiquesno en fan un entorn especialment adient per als grans remugants: d’això es 93
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaderiven la necessitat de superfícies extenses, amb una càrrega ramadera moltbaixa, i l’aprofitament farratger del bosc. El bosc és un recurs interessant i ques’hauria de potenciar, no tan sols per ampliar pastures, sinó també perquè, sentmés protegit de la insolació, permet diversificar el pasturatge: produeix méstard que els prats a la primavera, però també perllonga el temps de pasturaquan comencen les calors.El perfil dels productors és variat i n’hi ha uns quants que no tenen la ramade-ria com a única activitat o com a únic recurs econòmic dins la unitat familiar.S’ajusten així al model de la pluriactivitat, força generalitzat en el conjunt de laproducció agrària. L’entrada d’ingressos complementaris contribueix a unasituació de relativa tranquil·litat econòmica, en contraposició als pagesos quenomés viuen de la ramaderia, a vegades amb penes i treballs. La satisfacció que Taula 4. Ramaders ecològics a la Catalunya central: tipus de produccions i recursos alimentaris Ramaders Farratge Bosc Gra nre. % nre. % Tipus de ramaderia Cultius de gra Boví cria i reproducció 7 21 7 2 3 15 Blat, ordi, civada, lleguminoses Boví c/r i engreix 11 32 11 4 7 35 Blat, ordi, civada, erb, veça, pèsol, sorgo Boví c/r amb oví 1 3 1 1 0 – Boví engreix, porc i aus 1 3 1 1 5 Ordi Total boví prevalent 20 59 20 7 11 55 Oví i cabrum 5 15 4 4 4 20 Oví i equí 1 3 1 1 5 Blat, ordi, civada, triticale, veça Oví sol 2 6 2 1 0 – Civada Cabrum sol 1 3 1 5 Equí sol 2 6 1 2 1 5 Civada Total ramaderia no bovina 11 32 7 8 7 35 Civada Boví de llet 2 6 2 1 2 10 Cabrum de llet 1 3 1 1 0 – Blat, ordi, civada, sorgo, blat de moro Total llet i làctics 3 9 3 2 2 10 Total Catalunya central 34 100 30 17 20 100 Elaboració pròpia, dades del CCPAE. 94
    • 3. Ramaderia ecològicaexpressen els productors per la seva activitat i el que representa en termes devalors (qualitat dels productes, respecte al medi ambient, model de territori…)es veu sovint mitigada per l’elevat preu que consideren haver de pagar en ter-mes d’esforç i dedicació. Els sembla que el convencional seria el «camí fàcil».Ara bé, consideren que a la llarga l’ecològic serà més rendible i l’única formaviable per a petites explotacions, i que els costos s’aniran abaixant.3.1.3. Associacionisme i formes de col·laboracióAl Pirineu, la granja d’engreix comunitari del Pallars Sobirà no ha acabat de ti-rar endavant per diverses raons: problemes burocràtics, escassesa de suporteconòmic i de convenciment. Les iniciatives col·lectives costen de quallar, mésaviat semblen funcionar algunes opcions empresarials personals o de pocsassociats, bastant diferents entre elles. A vegades, aquests esforços han estatpossibles unint-se dos o més ramaders, fent així possible el repartiment de lescàrregues entre ells, però també amb la dificultat de gestionar les eventualsdiferències a l’hora de valorar les situacions i de prendre decisions, en la mane-ra de treballar, etc. Altres ramaders comercialitzen la carn pel seu compte.A la Catalunya central, des d’Unió de Pagesos es porten a terme diferents ini-ciatives per posar en contacte els productors i intercanviar coneixements. Demanera més informal, a vegades a través de reunions, els ramaders intercan-vien opinions, parlen de possibles formes de comercialització conjunta, peròsense que s’arribin a concretar.Els productors de llet no estan relacionats entre ells, tret de dos veïns que tenenuna certa col·laboració en la feina. Un d’ells ha instaurat un original sistemad’apadrinament de les seves vaques que li aporta una major seguretat econò-mica i ha tingut cert ressò mediàtic.3.1.4. Suport administratiu i políticReconeixement i promocióEl sentiment dels productors és que no és prou reconeguda la qualitat dels seusproductes i del seu projecte, relacionat amb el manteniment de la pagesia alcamp –en particular en les zones marginals–, la conservació del paisatge i laprevenció d’incendis. 95
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa producció ecològica necessita del suport de l’Administració, no tan sols l’au-tonòmica sinó també la local. Els ajuntaments poden ser determinants a l’horade conservar estructures locals de manipulació i transformació dels productes,a través de l’atorgament de les corresponents llicències i d’ajuts en forma desubvencions o préstecs preferents. Cal que sàpiguen valorar la viabilitat i l’inte-rès d’aquestes instal·lacions per a la conservació d’un teixit econòmic viu en elsmunicipis; per tant, els ramaders ecològics reclamen de les autoritats locals méscomprensió per ajudar-los a fer millores i més atenció a les seves necessitats totgarantint uns serveis suficients.Els ramaders ecològics també demanen que les disposicions legals prevegin lesseves condicions específiques de producció (empreses familiars, producció arte-sana, etc.), emparant-los enfront de les grans empreses industrials. Reclamenla revalorització de la imatge de la ramaderia extensiva lligada a la terra no coma relíquia del passat, sinó com a vàlida opció de futur, i la seva promoció i pro-tecció enfront dels canvis experimentats per les zones rurals: abandonament,turisme i bombolla immobiliària (preus del sòl), circulació de vehicles i gossoserrants, etc.AjutsEls ramaders ecològics poden beneficiar-se de les primes ramaderes relaciona-des amb la PAC i dels ajuts agroambientals. La majoria aprofiten la possibilitatde demanar ajuts. Alguns subratllen la seva gran importància per a la conver-sió, ja que faciliten l’adaptació a les noves formes de maneig pròpies de laramaderia ecològica. Per a altres, la seva activitat no seria viable econòmica-ment sense els ajuts de superfície. Però no tots els utilitzen integralment, és adir, per obtenir beneficis mediambientals. L’opinió de no estar prou informatssobre els ajuts i no tenir-ne una visió completa és compartida per una partimportant dels ramaders.NormativaLa producció ecològica és tributària de la seva normativa específica, però tambého és de la PAC i del conjunt de normes que afecten la producció, l’elaboraciói la comercialització dels productes agraris. És sobretot en aquests aspectes queels ramaders ecològics demanen unes disposicions fonamentades en un millorconeixement de les seves pràctiques. 96
    • 3. Ramaderia ecològicaAixí, per exemple, els productors ecològics de llet i làctics qüestionen els límitsimposats a la preparació de formatges amb llet crua (2 mesos mínim de madu-ració), quan els seus ramats són perfectament sanejats i en bon estat sanitarides de fa temps.Uns productors de xai ecològic citen el cas de les millores a realitzar, seguintles noves normatives, en un petit escorxador de poble que treballa molt bé,«millor que els grans». Les inversions necessàries per a aquesta millora podenfer perillar la continuïtat d’aquesta petita instal·lació, econòmicament viable.En cas de tancament, podria donar-se la paradoxa que l’excel·lent carn delsramaders locals es vengués a l’exterior, «qui sap on», i al poble n’arribés demenys bona de fora…Certificació i controlEls ramaders ecològics consideren que la normativa que regula la produccióagrària ecològica a nivell comunitari no està adaptada a les condicions del nos-tre clima. Posen com a exemple la conveniència o no de fer pasturar els ani-mals en funció de les condicions meteorològiques, les condicions de separaciótemporal dels mascles en oví i cabrum o el temps d’engreix: quan els vedells esqueden fins als vuit mesos amb la mare no hi ha problema, però quan s’han dedeslletar als cinc mesos, llavors hauran d’estar en engreix més temps del màximautoritzat per la normativa. L’obligació de l’accés a pastures no té sentit durantl’estiu, quan no hi ha res o quasi res per menjar. 97
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya3.1.5. InputsAnimalsLa pràctica habitual del conjunt de ramaders és la renovació del ramat a partirde les pròpies femelles. No sol presentar problemes majors, ja que les maresviuen i produeixen bastants anys, per tant la taxa de renovació és baixa.Rarament s’entren femelles de fora del ramat. En canvi, els mascles reproduc-tors normalment procedeixen d’altres ramats de producció ecològica o exten-siva, per evitar problemes de consanguinitat.En producció de llet, un problema és què fer amb els joves mascles nascuts al ra-mat (corders, vedells), que convé deslletar com abans millor per poder aprofitarla llet i no comprometre la viabilitat de la producció. La venda en ecològic delsmascles és difícil, encara que els productors la intentin. Algun d’ells està pro-vant d’engreixar-ne uns quants per vendre’ls per a carn: si això funcionés, aju-daria a diversificar la producció.AlimentsEn producció de carn, l’engreix és el més car si no es poden produir els propisaliments a la mateixa explotació. Els costos de producció es disparen sobretotquan s’han de comprar alhora el pinso i el farratge, que estan al doble del preudel convencional. La compra de pinso ecològic és més complicada, ja que l’o-ferta no és tan àmplia com en convencional i les comandes s’han de realitzaramb més antelació.A la Catalunya central, els ramaders són consumidors de blat per a ús farrat-ger, de palla, d’adobs verds… i creuen necessari que hi hagi més produccióagrícola ecològica per a l’alimentació animal: blat i altres grans extensius –pè-sol, ordi, etc. Caldria realitzar campanyes informatives i divulgatives i animar elsagricultors convencionals de la zona a produir-ne. No els sembla normal que lesempreses de pinso hagin d’abastar-se’n a l’Aragó o altres regions d’Espanya.Al Pirineu català es disposa de farratge de qualitat, tant natural com sembrat(alfals). En condicions normals, en les zones de menor alçada s’arriba a conreartambé gra ecològic de bona qualitat, tant de cereals (ordi, triticale, civada,sègol) com de lleguminoses (veces, pèsol, erbs, etc.). A més, les tardors plujo-ses permeten oferir als animals uns magnífics prats. Ara bé, condicions com les 98
    • 3. Ramaderia ecològicaque s’han donat el 2005 han obligat a anar a buscar-lo més lluny, cap a l’Aragóo Navarra, i molts ramaders han fet ús de la possibilitat de derogacions a lanormativa que els permetien emprar més proporció d’aliment convencional.Mentre que en ramaderia bovina l’engreix se segueix realitzant sovint segons elsistema convencional de palla i pinso (vegeu el capítol sobre els inputs), l’engreixde corders i cabrits en principi és més fàcil, ja que se sacrifiquen al deslletament,proporcionant un producte excel·lent. Habitualment, se’ls alimenta de formavariada: herba, pinso comprat i/o gra de producció pròpia. Ara bé, amb l’accésa pastures s’ha d’evitar que els corders i els cabrits corrin massa, ja que alesho-res no s’engreixarien. Alguns ramaders practiquen una fórmula de compromísentre l’estabulació i la sortida amb el ramat: els corders no segueixen les mares,sinó que es deixen sortir una estona a la tarda, fent entrar les mares a alletar-los quan són petits (un o dos cops al dia segons l’edat). Pel que fa al producte,s’apliquen diferents estratègies: alguns ramaders sacrifiquen corders d’uns 28-30 kg, mentre que altres opten per a animals petits (11-12 kg).L’estratègia alimentària en producció de llet s’ajusta habitualment al màxim depinso autoritzat per la normativa (50% de concentrat els tres primers mesos delactació, amb l’autorització prèvia del CCPAE). Els productors que en tenen lapossibilitat s’autoprodueixen, almenys en part, el cereal (ordi) i lleguminoses degra (favons, veces) i/o farratgeres (alfals). Els aprofiten a dent sempre que po-den, ja que el dall, sobretot en cas d’haver-se d’encarregar a tercers, resulta moltonerós. Tret del 2005, mala anyada per la sequera, els ramaders estan prou sa-tisfets de la seva producció. També es declaren bastant satisfets dels pinsos eco-lògics comprats, encara que en alguns casos no hagin pogut aconseguir les for-mulacions que demanaven.3.1.6. ConversióLa conversió és un moment especialment difícil en l’itinerari productiu quans’opta per la producció ecològica. Suposa un important esforç d’innovació enaspectes essencials, que s’acompanya de majors riscos i preocupació, pel des-coneixement i la falta d’experiència en el nou sistema de producció.En ramaderia ecològica, la conversió comporta l’elaboració de noves pautes demaneig dels animals i de la seva alimentació, la compra d’inputs –sobretot els ali-ments– en condicions inèdites, la transformació, elaboració i comercialització através de nous canals (o inaugurant-ne de propis): tots aspectes que poden resul-tar difícils de resoldre satisfactòriament alhora. Alguns productors poden trigar 99
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyamés d’un any fins a controlar l’alimentació i el maneig dels animals. Els rama-ders consideren que haurien de disposar d’un seguiment tècnic durant aquestperíode difícil.Encara que en ramaderia extensiva el temps de conversió pugui escurçar-se,aquest període fins a poder vendre per primera vegada amb l’aval ecològicrepresenta una etapa econòmicament delicada; per tant, els ramaders que hanpogut beneficiar-se al llarg de cinc anys dels ajuts agroambientals ho agraeixen,i els consideren un suport important.3.1.7. ProduccióEls canvis més importants arran de la conversió a la ramaderia ecològica solenconsistir a:• Adaptar i/o ampliar les instal·lacions existents per respectar els espais exigits per la normativa: corrals i tanques, allotjaments, menjadores, alguns coberts o paviment, renovació de sales de munyir...• Inversions com les destinades a l’elaboració del producte.En ambdós casos, calen uns esforços importants en termes de projectes, d’in-versions, de tràmits i d’adaptació a les normatives tant ecològiques com gene-rals: sanitat, consum, etc. Esforços per als quals caldrien estructures de disseny 100
    • 3. Ramaderia ecològica(enginyeria tècnica) i d’assessorament, així com facilitats de finançament enforma d’ajuts o préstecs –tots aspectes a hores d’ara gairebé inexistents.Un altre recurs sovint difícil de trobar és la mà d’obra assalariada, sobretot enzones amb poca densitat poblacional. Normalment, només es podent contrac-tar treballadors immigrats. Això pot comportar una sèrie de problemes, com arade convivència –perquè en molts casos l’aïllament de les unitats productivesobliga que els treballadors hagin d’allotjar-se a la pròpia masia–, de falta deformació d’aquesta mà d’obra i també de falta de continuïtat.Indubtablement, en ramaderia ecològica les condicions de vida dels animals sónmés respectades que en convencional. El maneig dels animals se sol realitzaramb lots d’animals de mateixa edat i/o condició (femelles prenyades, etc.). Enoví i cabrum es realitzen separacions temporals dels mascles dels ramats pergarantir uns zels efectius arran de l’efecte mascle. El maneig alimentari mereixuna atenció especial: és essencial per a un bon estat dels animals i per evitarproblemes digestius (flatulència).Ara bé, la carn ecològica té molt bon gust, però resulta a vegades menys atrac-tiva que la convencional, més vermella, potser una mica més dura. Alguns ra-maders procuren atenuar aquestes diferències vigilant que els animals no cami-nin excessivament.Un aspecte destacat del maneig d’animals en extensiu és la protecció contra els de-predadors: guineu, gossos errants... Així, en presència de la guineu, no es podenni fer sortir els corders abans dels 15 dies d’edat, ja que els caçaria immediatament.El desbanyat dels bovins està permès, amb l’autorització prèvia del CCPAE, ibastants ramaders fan ús d’aquesta possibilitat. Altres opinen que se l’hauriade restringir més, reservant-lo a casos excepcionals: ramats en condicions espe-cialment problemàtiques (per exemple, tipus d’espais disponibles, etc.) o fins itot només animals amb un temperament fogós o problemàtic. Els argumentsper defugir el desbanyat són el rebuig d’una amputació sistemàtica, la impor-tància que tenen les banyes per a la jerarquia dels grups d’animals, fins i tot l’e-quilibri corporal dels individus, com ho argumenten entre altres els ramadersque s’adscriuen a l’agricultura biodinàmica*. És cert que els animals desbanyatss’allunyen de la idea que es fa l’opinió pública d’una ramaderia respectuosadels animals i caldria potser estudiar amb atenció aquest aspecte, examinanttant la seva necessitat real com els seus efectes. 101
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya3.1.8. CoexistènciaTot i l’aïllament, que afavoreix la pau social, els productors ecològics de llet ilàctics se senten a vegades confrontats a la incomprensió del seu entorn. Veuenen aquesta postura de rebuig una barreja d’incomprensió del mètode ecològic–considerat menys atractiu que el suposat miracle turístic–, una certa reticèn-cia cap a gent nouvinguda i sense experiència, i una resistència al canvi afavo-rida per l’elevada edat de la població rural.Altres problemes de coexistència es deriven del frec amb la societat moderna.Així, alguns ramaders han tingut problemes amb els gossos errants. Es van sor-prendre de constatar que no es disposa de mitjans per controlar-los, ni legals nicontractuals, ja que les assegurances només reemborsen un cadàver i no l’ani-mal viu que s’ha perdut. L’accés motoritzat al bosc també pot causar desper-fectes a la ramaderia extensiva: allà on passen camins, tot sovint es troben lestanques del filat elèctric obertes, per on a vegades s’escapa el bestiar.En fi, els ramaders evoquen el risc dels transgènics. Tot i no veure-se’n directa-ment afectats, ja que fan herba de prat i no blat de moro, subratllen que entindrien si volguessin cultivar algun cereal com ara el blat de moro dolç.3.1.9. Recerca i desenvolupamentInvestigacióEls ramaders ecològics aposten per una recerca coordinada entre organismespúblics i privats, a partir de les necessitats del territori i els resultats de la qualsiguin aplicables pels propis productors. Apunten diversos temes que cobreixenun ampli ventall de preocupacions:• Alimentació: millora qualitativa i quantitativa dels farratges per aconseguir la màxima autosuficiència i una reducció de costos i fórmules d’alimentació en engreix boví per aconseguir canals de bona conformació i qualitat sense allargar massa el temps d’engreix.• Maneig dels animals: models i condicionants del maneig de lots d’animals, estratègies de cria, deslletament i comercialització dels mascles (vedells, cor- ders) descartats en producció lletera. 102
    • 3. Ramaderia ecològica• Prevenció i control de malalties sense l’aplicació d’antibiòtics, antiparasi- taris, i altres productes químics de síntesi.• Producció familiar agrària: plans de viabilitat d’empreses familiars de pro- ducció ecològica.• Models territorials: potencialitats de la producció ecològica en zones de muntanya, amb relació a l’equilibri territorial, les activitats turístiques, la pres- sió immobiliària, etc.• Comercialització, distribució i consum: compatibilitat entre activitats pro- ductives i de distribució en ramaderia ecològica (carn, llet i làctics); estratègies i eines de comercialització des de zones aïllades; competència entre làctics i derivats de la soja de producció ecològica.• Apropament del camp i la ciutat: fórmules d’apadrinament i/o finança- ment solidari de les produccions ramaderes ecològiques.Aquestes línies d’investigació poden completar-se amb altres encaminades a laselecció i millora d’animals de races autòctones (vaca bruna, ovella ripollesa,etc.) amb característiques més adaptades a la producció ramadera extensiva iecològica:• Resistència a la variabilitat del medi: sequera, fred i calor, vent…• Comportament adaptat al pasturatge extensiu: aptitud als desplaçaments, tria dels aliments, reflex a reintegrar el ramat en cas de perill, bona acceptació del ramader, etc.• «Qualitats maternes»: facilitat de parts, adopció de les cries, aptitud a l’alletament.• Tolerància als paràsits interns i externs i feble disseminació de les seves lar- ves, etc.Formació i transferènciaSobre la base dels eixos de recerca acabats d’esmentar, s’hauria de dur a termeun important esforç de formació i transferència dirigit alhora als productors ials tècnics que els atenen. 103
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAls productors, per tal de presentar-los els resultats obtinguts i rebre’n en retornles observacions i les preocupacions, a fi de mantenir viu un procés continud’autèntica investigació participativa. S’ha de potenciar el treball de l’EscolaAgrària de Manresa, apreciada pels ramaders pels cursos i les jornades de for-mació que organitza.Als tècnics, per apropar-los als aspectes de la producció ecològica que sovintdesconeixen, com podrien ser les teràpies alternatives: l’homeopatia, la fitote-ràpia, etc. El DARP podria fixar-se com a objectius:• La presència en cada oficina comarcal d’almenys un tècnic format en pro- ducció ecològica, o dos en les zones on calguin coneixement específics de producció agrària i ramadera.• A partir d’uns coneixements bàsics dels fins i mètodes de la producció ecolò- gica, l’acceptació per part del conjunt del personal de les Oficines comarcals de la legitimitat d’aquesta opció productiva, donant pas a posicions d’ober- tura i atenció normalitzada als productors ecològics.AssessoramentL’assessorament és sens dubte el punt més feble del que hauria de constituir l’es-forç d’investigació, desenvolupament i innovació de la producció ecològica alnostre país. En molt casos, els ramaders tenen la idea preconcebuda que és el 104
    • 3. Ramaderia ecològicaCCPAE qui ha de realitzar les tasques d’assessorament. En realitat, el CCPAE ésl’organisme de control i certificació i no té entre les seves funcions l’assessora-ment. A més, segons l’acreditació EN 45011 de les entitats certificadores, l’as-sessorament és incompatible amb la certificació i el control.L’assessorament és una urgent necessitat per tal que els productors ecològicsno es trobin sols en la presa de decisions que poden ser determinants per a l’è-xit o el fracàs de la seva explotació. La cobertura d’aquesta necessitat podriaassegurar-se mitjançant un esforç conjunt del sector i l’Administració per tal decrear les estructures següents:• Una xarxa d’agrupacions de defensa sanitària, estables i repartides al territo- ri i compostes de tècnics alhora veterinaris i agrònoms, per tal d’oferir un seguiment tècnic continu i basat en el coneixement mutu, a grups de pro- ductors d’una mateixa zona.• Una central d’assessorament, amb personal fix tècnic i administratiu, disposant d’un centre de documentació específic de producció ecològica agrícola i rama- dera, per tal d’atendre les demandes dels productors i resoldre els seus dubtes o, si s’escau, posant-los en contacte amb tècnics experts de la seva zona.3.1.10. PerspectivesEl conjunt de ramaders ecològics convençuts, independentment d’on siguin ide què produeixin, comparteixen el sentiment que la producció ecològica téfutur però, en el dia d’avui, els suposa un esforç excessiu. La constatació de laseva difícil lluita per tirar endavant la seva explotació ecològica s’acompanya del’aspiració que algun dia s’arribi a produir sense el cost que això comporta.Al Pirineu de Lleida, els ajuts agroambientals han estat l’ocasió per a uns quantsramaders per fer el salt a la producció ecològica i veure que era possible criar elsanimals de forma més propera a la seva idea d’una feina ben feta. Han desco-bert una satisfacció personal i professional, penedint-se en alguns casos de nohaver fet el canvi més aviat. Alhora, les dificultats de la conversió (vegeu amunt,pàg. 99) i la reduïda possibilitat d’augmentar sensiblement els preus s’han traduïten un balanç econòmic inicial sovint ajustat, a costa d’un gran esforç laboral.Els productors consideren que la ramaderia ecològica pot anar-se consolidant ique a la llarga serà més rendible, l’única viable per a les petites explotacions, a 105
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyacondició que es realitzin algunes millores essencials. Els ramaders reclamen, enprimer lloc, una presa de consciència de les autoritats, una aposta política claraque es tradueixi en una racionalització dels ajuts i en potenciar l’assessorament.En la producció s’han de millorar les pastures mitjançant una gestió més curo-sa del bosc i assolir una bona complementació entre la ramaderia i l’agricultura.De cara al consum, s’han d’enfortir els canals de transformació i comercialitza-ció. Els ramaders ecològics valoren les fórmules a escala mitjana, l’elaboraciópròpia, la comercialització de proximitat, individual o en grups, que contribueixa reduir preus. Temen que arribin a imposar-se xarxes de distribució més impor-tants, que «els deixarien enrere». Alguns apostarien per fer l’esforç de conso-lidar la producció de vedella ecològica en les zones més properes al mercat on,completant el cicle fins al sacrifici i incorporant-hi més ramaders, el potencialseria molt bo. A partir d’un cert volum de producció, es podria crear un siste-ma cooperatiu, muntar una sala de desfer ecològica, potenciar la venda direc-ta al consumidor, als restaurants, etc.Al Pirineu, tothom –associacions de ramaders, administracions locals, etc.– veumolt clar que la ramaderia ecològica pot ser una alternativa productiva moltviable per a les explotacions de les comarques de muntanya: perquècompten amb una base farratgera i de pastures suficient per complir les nor-mes tècniques de producció i perquè la conversió cap a aquest sistema implicacanvis poc significatius. És més, la ramaderia ecològica pot suposar una apos-ta de desenvolupament per a aquestes zones d’alt valor paisatgístic i medi-ambiental, on la ramaderia de muntanya, que ha mantingut una estreta rela-ció amb el medi ambient, és estratègica per la seva relació amb el territori. Elspaisatges d’aquestes comarques han estat modelats per l’activitat ramadera iencara en depenen. Els sistemes de prats, de pastura i de dall, lluny de ser natu-rals, diversifiquen aquests paisatges i afavoreixen la biodiversitat d’aquestesregions. A més, l’activitat ramadera redueix el risc d’incendi, ja que ajuda a man-tenir els prats nets de bardisses i matolls, reduint-ne la càrrega de foc* i realit-zant-hi tasques de control i vigilància.L’aposta per la producció ecològica no sempre és suficient per retenir les novesgeneracions, que sovint encarrilen el seu futur a fora de la seva regió d’origen,cursant estudis que els permetran nivells de renda més elevats. També moltesexplotacions tenen una base territorial insuficient, així com una dispersió geogrà-fica de les diferents parcel·les i caldria fer inversions (tancats i altres instal·lacionsper a la pastura, etc.), de tal manera que la producció ecològica s’hauria d’ins-criure entre les estratègies per garantir el futur. El model que potser acabarà im-posant-se en la muntanya pirinenca serà el de poques explotacions de gran 106
    • 3. Ramaderia ecològicaextensió, amb bones infraestructures, combinades amb possibilitats de turismerural, aquests dos aspectes beneficiant-se recíprocament.3.2. La ramaderia de monogàstrics: aus i porcHi ha 19 explotacions d’avicultura ecològica donades d’alta al CCPAE. D’aques-tes, 10 són de producció d’ous –a les comarques de l’Alt Empordà (3), el Bages,el Berguedà, el Montsià (2), la Noguera, el Vallès Occidental i l’Oriental– i set de Mapa 2. Productors dous i pollastres ecològics a Catalunya Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Berguedà Garrotxa Jussà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra dUrgell Vallès Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Baix Terra Camp Tarragonès Alta Producció Producció Ous i Baix ous pollastre pollastre Ebre 1 1 1 Montsià 2 3 3 Dades CCPAE, 2005 (vegeu pàg. 319). 107
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaproducció de pollastre, al Baix Camp, la Garrotxa, Osona (3), el Solsonès i elVallès Oriental. Dues altres unitats, al Bages i la Garrotxa, combinen les pro-duccions de carn i d’ous (mapa 2). Destaquen una clara disseminació en el terri-tori (es produeixen ous i pollastre en les quatre demarcacions catalanes), ambun cert pol de la Catalunya central (sis unitats entre Bages, Berguedà, Osona iSolsonès) que s’estira cap a la conurbació barcelonina (Vallès Occidental iOriental, tres unitats). Pel contrari, al Baix Camp, zona de tradició avícola, no-més hi ha una empresa dedicada al pollastre ecològic.Són empreses petites a mitjanes, habitualment aïllades, si més no com a eco-lògiques: així, al Baix Camp, on el pollastre és una producció de llarga tradicióencara molt present, l’ecològic hi és una excepció. La majoria d’avicultors eco-lògics tenen uns quants anys d’activitat i no sembla que s’apuntin noves em-preses a aquesta modalitat.Quant al porc ecològic, Catalunya, país del porc i els embotits, compta amb unúnic operador que comercialitza la pròpia producció: un ramader d’Osona quecombina aquesta producció amb la de vedells i pollastres, en un esforç cohe-rent de tancar els cicles de matèria a través d’un autoabastament gairebé com-plet dels aliments per als seus animals. 108
    • 3. Ramaderia ecològicaL’estancament i l’escassa producció avícola i porcina ecològica a Catalunya s’ex-pliquen en bona part perquè els paràmetres productius estan molt allunyats delsconvencionals: les formes de maneig, les instal·lacions, la mentalitat dels ra-maders, la inexistència de canals de comercialització... Però sobretot, el fet quelimita la conversió d’aquest tipus d’explotació és que habitualment la seva pro-ducció no està lligada a la terra i a més, en la gran majoria de casos, no dispo-sen de suficient base territorial per complir la normativa de producció ecològica.3.2.1. Associacionisme i formes de col·laboracióLa dispersió de les produccions avícoles fa difícil la participació en iniciativescol·lectives. Quan hi ha altres productors ecològics en la zona hi sol haver con-tactes i bona relació, però això incideix poc en l’activitat productiva. També hiha contactes amb els productors convencionals, sobretot de certa edat, l’ex-periència dels quals sempre ajuda. Hi ha alguna participació en agrupacionslocals de promoció de productes artesans i de qualitat, però no específicamentecològics.Per altra banda, el fet de ser pocs avicultors ecològics (o els únics en determi-nades zones) és percebut com a un avantatge, ja que no afegeix competènciaen un mercat encara molt petit i en creixement lent. Aquest tema sembla moltclar en producció d’ous, quan per al pollastre sembla haver-hi millors perspec-tives, ja que actualment el mercat té una demanda superior a l’oferta –si les cri-sis alimentàries no la tiren a terra: durant la crisi de la grip del pollastre les ven-des d’aus van caure un 50%.3.2.2. Suport administratiu i políticReconeixement i promocióEl sentiment general dels ramaders ecològics és el d’una falta de reconeixementi de suport per part de les administracions. Aquest sentiment s’alimenta del con-venciment de produir seguint uns valors ètics i socials, i de la voluntat de viurede la pròpia producció sense que la viabilitat econòmica signifiqui no respectarel més mínim criteri de bon ús i conservació dels recursos naturals i de qualitatdels productes oferts al mercat. 109
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAjutsLes produccions avícola i porcina no reben suport de la PAC. No obstant això,la majoria pensen que la producció ecològica s’hauria d’ajudar més, sobretoten el moment de la conversió, l’etapa més difícil a tots els nivells.Alguns productors s’acullen als ajuts de cultius extensius (cereals per als ani-mals), altres han sol·licitat ajuts als plans de millora, i fins i tot s’han adherit alsContractes Globals d’Explotació en les comarques pilot.La majoria d’avicultors ecològics no es consideren suficientment assabentats deles normatives i de les possibilitats de rebre ajuts. Això es deriva, alhora, de laseva posició més aviat crítica enfront dels ajuts i d’una manca d’informaciósobre les condicions per rebre’n com a productors ecològics. Alguns productorsno tan sols no reben ajuts, sinó que es veuen obligats a assumir el cost de lacotització al CCPAE de l’escorxador que els fa la «gentilesa» de sacrificar elsseus pollastres ecològics. Dintre del conjunt dels ajuts, opinen que n’hauria d’ar-ribar una part més important a la producció ecològica.Serveis tècnicsL’ajuda a la ramaderia ecològica hauria d’incloure l’aspecte econòmic i l’asses-sorament, per tal de redactar plans de viabilitat, accedir a la informació tècni-ca (inclosos els resultats d’investigacions) i poder entrar en contacte amb altresproductors en la mateixa situació o ja amb experiència. 110
    • 3. Ramaderia ecològicaCertificació i controlEls ramaders no rebutgen la fermesa dels controls, sinó que en reclamen unamajor coherència, més fonamentada en criteris racionals i equitatius i en unmillor coneixement de les seves realitats diàries. L’excessiva càrrega burocràticaassociada a la certificació és un fre per als productors que estarien interessatsa convertir-se a l’ecològic.3.2.3. InputsAnimalsA mitjans dels anys 1970 la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Ali-mentació i l’Agricultura) alertà de la dramàtica desaparició de varietats agríco-les i animals arreu del món i féu una crida a conservar les races autòctones. ACatalunya, sortosament i mercès al treball de diferents entitats, en particular del’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) de Mas Bové, des deprincipis dels 1980, es van poder recuperar tres varietats de gallines autòcto-nes: la del Prat, la Penedesenca (que inclou la Vilafranquina) i l’Empordanesa.Aquestes races es van sotmetre a millora productiva, tant en carn com en ous,per tal de poder oferir uns productes tradicionals de cria no intensiva i de qua-litat (Francesch, 2003).En producció de carn, s’ha aconseguit millorar el creixement dels pollastres iaugmentar-ne el volum carni pectoral i la posta, per tal d’abaratir-ne la repro-ducció. A més, es va comprovar que aquests animals s’adapten bé a la criaextensiva. En producció d’ous, es va descobrir que l’encreuament (híbrid) entrePenedesenca Negra i Empordanesa Roja pot ser molt adient en ecològic: sóngallines que ponen bastants ous, de talla mitjana i de closca fosca, amb un con-sum de pinso en proporció a la posta inferior a la Hissex Brown (raça intensiva).Tot i així, entre els avicultors ecològics predomina l’ús de races híbrides conven-cionals, tant per a pollastre com per a ous. Sembla, per una banda, que algu-nes races convencionals s’adapten suficientment al maneig extensiu i, per l’al-tra, que les races autòctones no arriben a ser prou atractives, tant en termes demaneig (certa nerviositat de les aus) i producció com de consum (relaciópreu/qualitat), «condemnant-les» a productes de gamma alta. 111
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaArran de la demanda reduïda, encara no es troba a Catalunya una producciód’aus per a la producció ecològica: falten tant els pollets d’1-2 dies per ferpollastre com les gallines futures ponedores de 14-16 setmanes. Aquesta man-ca es valora amb matisos segons els productors, entre els quals n’hi ha que sesatisfan amb la disponibilitat actual de races semihíbrides convencionals, com-prades de cria no engabiada.Les races autòctones de porc de Catalunya, les que millor s’adapten a la rama-deria ecològica, s’han extingit. Les races híbrides selectes no sempre donen laresposta esperada en porcicultura ecològica:• La selecció busca un òptim per a una edat i un pes de l’animal determinats, que habitualment no s’ajusten a la cria extensiva.• Quant al producte, en les races selectes s’ha primat el magre: l’absència de greix intramuscular dóna un gust a la carn que no és l’esperable en produc- cions de qualitat. 112
    • 3. Ramaderia ecològica• La carn per embotir difereix (en edat de l’animal i en proporció gras/magre) de la de consum en fresc.La situació de les races emprades en avicultura i porcicultura ecològiques aCatalunya posa de manifest la força dels models productius i de consum domi-nants i la dificultat, amb una producció tan minsa, de crear alternatives com-petitives. Ambdós aspectes podrien compensar-se amb el creixement del sectori mitjançant campanyes de promoció i informació sobre les característiques i elsvalors dels productes ecològics.AlimentsLa poca disponibilitat i la llunyania dels proveïdors d’aliments eren fins ara unimportant limitant de la ramaderia ecològica de monogàstrics. L’aparició de diver-sos fabricants de pinso ecològic a Catalunya està en camí de resoldre-ho, de talmanera que el proveïment d’aquest producte es considera, en general, satisfacto-ri. Ara bé, com que les quantitats de pinsos demanades segueixen sent petites encomparació amb la producció convencional, els terminis de distribució solen sermés llargs i, a vegades, el producte ofert no té tota la frescor desitjable.Si es disposa d’una finca amb suficient base agrícola, l’alimentació es pot fer apartir de la pròpia collita, amb l’única inversió d’un petit molí per moldre el gra.Aquesta opció afavoreix la independència productiva i garanteix el producte,amb un important estalvi econòmic, però actualment és molt minoritària. Detal manera que el cost dels pinsos, combinat amb el major consum dels animalscriats en ecològic, contribueix a encarir-ne els productes (pollastre, ous, porc)més que en ramaderia de remugants.3.2.4. ConversióL’elevada intensificació de la producció convencional d’aus i de porcs és un obs-tacle important a la conversió a l’ecològic. A més dels mètodes de treball i lagenètica dels animals, les instal·lacions i la pròpia mentalitat dels ramaders fanmolt difícil la transformació.Pel que fa a instal·lacions, la possibilitat de reconvertir les granges existents a laproducció ecològica és gairebé nul·la: 113
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• La normativa prohibeix l’enreixat del terra (porcí), així com tenir els animals lligats o en gàbies, i obliga que tinguin accés a l’aire lliure. Aquestes exigèn- cies poden arribar a impossibilitar la reconversió.• La dimensió de les granges existents és un factor limitant, ja que la venda de les petites quantitats de producte ecològic no estaria assegurada, per la inexistència de canals de comercialització. Recordem que la producció con- vencional maneja quantitats de milers d’aus o centenars de truges, en una escala no comparable amb la de la ramaderia ecològica.Per tant, l’establiment d’una granja de pollastres, gallines o porcs ecològics reque-reix partir de zero: o una de nova, o una on s’hagi de fer una reforma radical.A més, els ramaders que s’interessin per la producció porcina ecològica, prove-nint del propi sector, porten unes deformacions professionals que són un impe-diment quasi absolut per produir segons la normativa ecològica:• les dimensions teòriques que imaginen que ha de tenir una granja per ser ren- dible (no el rendiment real, que molts ramaders ni saben el que tenen);• el criteri productivista com a únic (quan l’avicultura i la porcicultura conven- cionals, de fa ja alguns anys, no aixequen cap en relació als preus);• el convenciment de la impossibilitat de realitzar més funcions del cicle de vida del producte (reproducció i cria);• saber entendre que es produeix carn –aliment– i no únicament es crien animals...En reduir-se els marges econòmics, el sector porcí ha intensificat encara més laproducció en granges cada vegada més grans i amb una elevada especialitza-ció, per tal de mantenir els ingressos del ramader. Suposadament més eficients,la seva especialització els limita quant a possibilitats de canvis de les formes deproducció. Ha desaparegut el petit ramader amb produccions, mètodes de tre-ball i instal·lacions tradicionals –el que més fàcilment s’adaptaria al sistema pro-ductiu ecològic i que, en tenir un volum de producció «raonable», podria co-mercialitzar la carn directament. Les persones que s’incorporen a la produccióecològica des de fora de la ramaderia no tindran aquesta càrrega condiciona-dora i hi seran més objectius. 114
    • 3. Ramaderia ecològica3.2.5. Producció de monogàstricsRecursosLes exigències de la normativa de producció ecològica en relació a àrees dispo-nibles tant en zona coberta com a l’aire lliure, es tradueixen en importants ne-cessitats de superfícies en avicultura i porcicultura ecològiques. de les quals notohom disposa a l’explotació. Aquest problema es resol a vegades en col·labo-ració amb algun veí que tinguii terres.L’encara fràgil infraestructura de serveis al sector, pel que fa a producció dematèries primeres, és un dels factors limitants d’aquest tipus de produccióramadera.Aspectes tècnicsEn producció d’ous, els lots de gallines se solen deixar sortir en dos patis, utilit-zats alternativament un cada mig any. Un és ocupat pel bestiar i l’altre es deixaen repòs o es sembra per fer adob verd. Les superfícies exigides per la norma-tives es consideren adequades, però certs ramaders les consideren a vegadesexcessives.En pollastre, la recerca de productes de qualitat implica trobar fórmules adap-tades a la demanda actual. Així, la producció de capons, autoritzada com a pro-ducció tradicional, no agrada gaire als ramaders per ser una mutilació i tampocno respon a una demanda dels consumidors. Els avicultors solen emprar ani-mals amb el bec despuntat, que els evita problemes de picat, encara que algunsdemanen als proveïdors que ho estiguin molt lleugerament.L’estat sanitari dels lots sol ser satisfactori i els productors s’enorgulleixen deprendre cura dels seus animals i no tan sols de manipular-los. Problemes comla coccidiosi poden prevenir-se controlant el pH de l’aigua dels abeuradors. Lautilització de medicaments –tant homeopàtics com convencionals– és poc fre-qüent. Amb tot, hi ha productors que desitjarien la col·laboració d’algun vete-rinari «que hi entengués», per detectar els problemes amb més rapidesa.En porcicultura ecològica els tallats de cua i de dents són prohibits, però aixòno representa cap mena de dificultat –mentre que en convencional són neces-saris. Un dels aspectes més sorprenents del maneig ecològic és la resposta dels 115
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaanimals: perceben les bones condicions en què viuen i ho tradueixen no tansols en una millor producció, sinó en un comportament molt més sociable entreells i amb les persones que en prenen cura.L’obligació de disposar de terra sòlid i jaç per tal que els porcs puguin fotjarsuposa dues alternatives de maneig:• la neteja de les corts, manual o mecànica segons les dimensions i el disseny de l’allotjament;• el sistema d’acumulació de fems, que no suposa un problema sanitari i alho- ra proporciona condicions de benestar als porcs en forma d’escalfor.Per tant, un cop resolta la qüestió de les instal·lacions, el maneig ecològic porcí,tot i implicar condicions contraposades a les convencionals, no suposa un sis-tema de treball impracticable al dia d’avui. És més limitant la mentalitat delramader.3.2.6. Impacte ambientalLa utilització de jaços amb palla per als porcs és un sistema que permet elimi-nar la producció de purins. La substitució de les reixes per un terra sòlid i larecollida periòdica dels fems, seguida d’un procés de compostatge, transformael residu contaminant que són els purins en un valuós recurs fertilitzant. La sevageneralització, que podria ser incentivada amb normatives, ajuts i campanyes 116
    • 3. Ramaderia ecològicad’informació, contribuiria a resoldre el preocupant problema de l’excés de con-taminació per purins de vastes zones del nostre país.3.2.7. CoexistènciaEls avicultors ecològics no solen tenir problemes de coexistència amb els veïnsque produeixen en convencional. Ara bé, consideren que la confusió amb elsproductes «de pagès» els perjudica, que instaura una competència basada enla desinformació, ja que els consumidors desconeixen les diferents condi-cions d’alimentació i de maneig entre ambdues produccions, la «tradicional» il’ecològica.3.2.8. PerspectivesEls ramaders tendeixen a veure el futur immediat com a difícil, encara queestratègicament pensen que l’aposta ecològica és la correcta i que s’acabaràimplantant.En producció d’ous posen l’accent sobre la necessitat de millorar les instal·la-cions, tenir un disseny modern i racional d’aquestes i l’automatització de lestasques, bàsicament l’alimentació i la recollida dels ous. Tots ells són aspectesessencials per tal de millorar les condicions de treball i ajustar els costos deproducció.Tant en producció d’ous com de carn de pollastre, cal adaptar les unitats pro-ductives a unes dimensions que minimitzin costos de mà d’obra, transport delpinso, distribució, etc. L’ampliació contribuiria també a millorar la qualitat delsinputs, com ara els aliments que, en ser consumits més ràpidament, podrienobtenir-se més frescos.En producció de carn els efectes de la grip aviària fan difícil una apreciacióobjectiva, ja que actualment la venda ha davallat més de la meitat en el mer-cat convencional. El futur es pot construir sòlidament a partir d’un producte dequalitat, diferenciat, ofert a un mercat que hom sigui capaç d’abastar ambregularitat i fiabilitat, és a dir, creixent en funció de les capacitats productives.Tant en producció d’ous com de pollastre, els ramaders insisteixen en la impor-tància d’esdevenir bons gestors. 117
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya3.3. Propostes 1. Desenvolupar el coneixement sobre aspectes tècnics, econòmics i socials que afecten la ramaderia ecològica a les nostres condicions. 2. Donar suport econòmic i assessorament específic als ramaders ecològics, amb una especial atenció als que estan en període de conversió. 3. Desenvolupar el disseny d’instal·lacions i allotjaments ramaders adaptats al maneig ecològic, facilitant-ne l’accés als ramaders. 4. Prendre mesures per fer més àmplia i accessible l’oferta de pollets ecològics. 118
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesEn el present capítol s’aborden específicament dos aspectes –els inputs ila coexistència– que s’haurien pogut incloure en els precedents capítolssobre agricultura i ramaderia però, per la seva importància i transversalitat,ens ha semblat oportú de tractar a part.Els inputs són tots aquells recursos i primeres matèries necessaris per a laproducció i elaboració dels productes ecològics, la naturalesa i caracterís-tiques dels quals estan determinats per la pròpia normativa específica deproducció ecològica, i que sovint són difícils de conèixer i trobar. És neces-sari esmerçar esforços per facilitar-ne el coneixement i l’accessibilitat apreus correctes.Quant a la coexistència de la PAE amb altres pràctiques agràries, aquestés un concepte clau per tal de garantir el dret de tothom per a treballarsegons el sistema de producció agrària que esculli, i molt particularment el 121
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyasistema de la producció ecològica. Una coexistència efectiva depèn de l’e-xistència d’instruments jurídics i de sistemes de control eficaços, aptes perdonar garanties reals als operadors ecològics i, de retruc, als consumidorsdels seus productes.4.1. InputsLa producció agrària ecològica (PAE) es vol sostenible*, respectuosa ambel medi ambient i eficient. Per tant, sempre que sigui possible, procura rea-profitar els recursos propis (aliments per al bestiar, maneig i compostatgede matèria orgànica, etc.), en una òptica d’integració al territori i d’aprofi-tament dels recursos locals. Tot i així, la PAE també és consumidora d’in-puts exteriors de diferents tipus –fertilitzants, substrats, fitosanitaris, llavors,planters, etc.– procedents d’altres productors o d’empreses, siguin exclusi-vament ecològiques o no.Normativament, podem considerar dos grups d’inputs utilitzables en pro-ducció ecològica: el primer grup inclou aquells que, en considerar-se matè-ria primera, han de tenir l’aval ecològic de l’organisme de control i certifi-cació (OCC), a Catalunya el CCPAE: les llavors i els planters, els alimentsper als animals, les cries d’animals destinats a la ramaderia ecològica; elsinputs del segon grup, tot i no necessitar aval, només poden incloure com-ponents que figurin en l’annex II del Reglament 2092/91 i les seves modifi-cacions. Ara bé, la composició de nombrosos inputs oferts al mercat éscomplexa: ni els productors ni els inspectors dels OCC poden dilucidar fà-cilment si incorporen només components i principis actius autoritzats, la qualcosa fa necessària una tasca específica de control, actualment duta a ter-me a l’Estat espanyol per Intereco i altres organismes, la majoria privats:l’associació Comité Andaluz de Agricultura Ecológica, Sohiscert i la sevaempresa mare, la francesa Ecocert, i l’alemanya BCS. Quant a la UE, desdel 2003 ha encarregat un projecte d’avaluació d’aquestes matèries enagricultura ecològica (ORGINPUT, QLK5-CT-2002-02565), coordinat científi-cament pel FiBL (Suïssa) i administrativa pel DARCOF (DIAS, Dinamarca),en què participen Dinamarca, Suïssa, Alemanya, els Països Baixos, el Reg-ne Unit, Àustria, Itàlia i Portugal.A més de la normativa sobre PAE, els inputs ecològics estan sotmesos ales normatives que regeixen les activitats agrícoles i ramaderes en gene-ral. Aquest doble marc reglamentari, acceptable en si ja que la PAE és una 122
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesmarca de qualitat, pot donar lloc –a més d’una sobrecàrrega burocràtica–a contradiccions o, al revés, a buits legals que caldria resoldre.Malgrat tot, comença a haver-hi un mercat d’inputs destinats a la PAE. Ensón símptomes la publicació de dos reculls de productes utilitzables dis-ponibles a Espanya (el primer, editat per la Junta de Extremadura, coordi-nat per Juana Labrador, i el segon, editat per Carlos de Liñán) i la consti-tució, d’àmbit estatal, d’una Associació de Fabricants d’Inputs per a l’Agri-cultura Ecològica (AFIAE), que té com a objectiu representar i defensar elsinteressos d’aquest nou sector.En el context d’una producció ecològica econòmicament encara poc relle-vant a Catalunya, les dues principals qüestions per garantir-li el proveïmentd’inputs són l’evolució dels mercats i la normativa. Cal que els inputs esti-guin disponibles per a la compra amb facilitat i a preus ajustats. Cal també–element clau de la credibilitat de la PAE– que siguin fiables, és a dir, ajus-tats alhora a la normativa i als principis proclamats de la producció ecolò-gica. Així, per exemple, ORGINPUT estableix els criteris d’avaluació delsinputs ecològics següents:• si enforteixen o redueixen l’enfocament sistèmic* de la PAE,• la seva efectiva necessitat i si hi ha o no alternatives al seu ús,• la seva provinença i els processos d’elaboració,• els eventuals riscos de la seva utilització per al medi ambient i la salut humana,• la seva incidència sobre la qualitat dels productes alimentaris, la sanitat i el benestar animals, el desenvolupament rural, la justícia social, etc.Mereixen una atenció especial les disposicions transitòries que, en deter-minades circumstàncies i amb l’autorització prèvia dels OCC, autoritzenderogacions a la normativa. S’han de gestionar amb rigor per evitar quecontradiguin els principis proclamats de la producció ecològica i li restincredibilitat. 123
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya4.1.1. Fertilitzants i esmenes per a la fertilitat dels sòlsLa fertilització orgànica combina tècniques agronòmiques (treball del sòl,rotacions i associacions, implantació de prats i adobs verds, etc.) i l’apor-tació de productes orgànics de la pròpia finca o de l’exterior, per tal de «no-drir el sòl per nodrir la planta». Aquest procés actua a través de diferentsmecanismes:• Estimula l’activitat biològica del sòl, afavorint la fisiologia vegetal i l’ab- sorció d’elements minerals.• Aporta nutrients al sòl i alhora n’afavoreix la disponibilitat per a les plan- tes, potenciant l’activitat biològica ara esmentada.• Millora l’estructura física del sòl augmentant-hi els nivells de matèria or- gànica i potenciant els processos preventius de l’erosió, la contaminació o la pèrdua de biodiversitat.Tanmateix, les condicions mediterrànies suposen unes característiquesparticulars de fertilització ja que, habitualment, el factor limitant dels ren-diments agrícoles no és la fertilització sinó el dèficit hídric i els sòls hitenen una reacció preferentment bàsica o feblement àcida. Caldrienestudis específics sobre les estratègies de fertilització en condicionsmediterrànies.Les explotacions ecològiques extensives o combinades amb la ramaderiasolen aprofitar els fems propis o disponibles localment. Tot i així, el compost,símbol de la PAE, no és un producte miracle que «es fa tot sol» i que produi-rà sempre els millors resultats. Convé conèixer-ne les característiques, mane-jar-lo i aplicar-lo segons les condicions de cada situació: sòl, cultius, clima,etc. Caldrien estudis sobre el compostatge i l’aplicació del compost, per tald’assessorar al respecte els productors ecològics.Hi ha un mercat de fertilitzants utilitzables en producció ecològica, ambuna oferta comercial bastant àmplia, sovint d’importació. Tot i així la sevaadquisició pot ser difícil si se’n desconeixen els canals de distribució oaquests no són propers al productor. Generalment a base de matèries or-gàniques sòlides o líquides, els fertilitzants ecològics solen ser més carsque els productes similars utilitzats en agricultura convencional. Hi podenrecórrer regularment les explotacions amb produccions intensives (per 124
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquestant, menor incidència del preu dels inputs sobre els costos, per exempleen hortícoles) i alt valor afegit dels seus productes. El fet que no tots els fer-tilitzants orgànics estiguin avalats per alguna entitat certificadora pot gene-rar dubtes a l’hora de comprar-los.La dificultat de proveïment s’hauria de compensar cercant possibilitats d’in-tercanvi entre veïns amb produccions complementàries: així, un ramaderpodria oferir fems a un agricultor que li tornés farratges i grans per als ani-mals. També caldria estudiar les possibilitats de fertilització alternatives, através de les rotacions i els guarets, els adobs verds, etc., per assessorar-ne els productors.En alguns casos, poden emprar-se fertilitzants rics en nitrogen d’origenorgànic, com els subproductes animals procedents de la indústria alimen-tària (farines de sang, de carn o de peix; pols de peülles, de banyes, d’os-sos o de plomes) o el guano. La seva utilització requereix que l’organismede control en reconegui la necessitat i en principi no es podrien aplicar encultius que acumulin nitrats amb facilitat, com per exemple alguns hortíco-les de fulla. En referència a la fertilització nitrogenada dels cultius ecolò-gics, en el nostre clima i per a cultius exigents, podria fins i tot qüestionar-se, sense comprometre la sostenibilitat de la producció, el límit de 170 kg/had’aplicació anual de nitrogen.Al mercat s’ofereixen uns quants fertilitzants foliars, valuosos en produccióhortícola i fructícola per millorar el vigor de les plantes i la seva capacitata resistir a plagues i malalties. Són de composició complexa i sovint es fa 125
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyadifícil d’avaluar-ne la conformitat amb la normativa ecològica. Convindriaestablir una llista oficial dels que són aptes per a la PAE. També caldria es-tudiar els extractes vegetals i els seus possibles usos, tenint en compteque, com el compost, també poden produir-se a la finca.En fi, caldria un millor coneixement de l’oferta de fertilitzants i esmenes eco-lògics en termes de quantitats i de preus, a fi de millorar les condicions enquè s’ofereixen als productors.4.1.2. Recursos genèticsEls pagesos han anat mantenint i millorant durant segles un variat patrimo-ni genètic vegetal i animal, però el cultiu de varietats tradicionals i locals haesdevingut molt marginal. El model agroalimentari dominant, d’economiesd’escala en un mercat internacionalitzat, no ha considerat interessants elsproductes locals i tradicionals, que han quedat en desús amb el desenvo-lupament i la introducció massiva de cultivars millorats. Així, els consumi-dors han perdut el contacte amb aquestes varietats i ja no les demanen,mentre que els agricultors han perdut el costum de guardar les llavors béper manca de temps o bé de mercat d’aquests productes.El món de la producció ecològica és, en principi, sensible a la conservaciódels recursos genètics com a element important de biodiversitat, però tambéestà sotmès a la pressió del mercat. Molts productors ecològics acaben tre-ballant amb varietats comercials, que ofereixen –almenys teòricament– méselasticitat del calendari de cultiu, major producció, regularitat i acceptaciódel mercat (sobretot a l’exportació), etc. Hi ha el perill que l’aspiració cap auna qualitat i tipicitat dels productes quedi en un segon pla. Només la sorti-da cap als mercats locals sembla poder impulsar l’ús de varietats locals,introduint-les en les botigues i, eventualment, en la distribució.Actualment, a Catalunya s’està fent un esforç de conservació de varietatstradicionals i locals. A més dels centres oficials (IRTA, INIA, etc.) que man-tenen bancs de germoplasma amb col·leccions de varietats velles i locals,diversos entitats i col·lectius s’esforcen de recuperar-les i rehabilitar-les:• El Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà (al parc na- tural de la zona volcànica de la Garrotxa), dedicat principalment als frui- ters tradicionals. 126
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques• L’associació Ecollavors, xarxa d’intercanvi de llavors entre pagesos ecològics.• Esporus, Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada, promogut per L’Era, Espai de recursos agroecològics.Tanmateix, la utilització de recursos genètics locals i tradicionals ha topatfins ara amb importants obstacles legals. Les normatives sobre material ve-getal han fet molt difícil el registre comercial d’aquets cultivars tradicionalsi locals i la seva (re)producció. Ara això pot millorar. La nova llei 30/2006,de 26 de juliol, sobre llavors, plantes de vivers i recursos filogenètics reco-neix la tasca plurisecular dels agricultors en la conservació i millora de lesvarietats cultivades, els seus drets a treure un benefici econòmic de la sevautilització i regula la inscripció de les varietats locals, com a varietats deconservació, en el Registre de varietats comercials.Per tal d’afavorir la conservació in situ de recursos genètics, la nova llei pre-veu també, en determinats casos, la possibilitat que el MAPA autoritzi elspagesos a produir i comercialitzar petites quantitats de llavors. Però els agri-cultors tenen dificultats per accedir a les varietats locals conservades en elsbancs de germoplasma. D’altra banda, la normativa sobre empreses pro-ductores de llavors té unes exigències (laboratori, capacitat productiva…)que fan molt difícil la viabilitat d’empreses petites, les úniques que podriendedicar-se a les llavors locals i tradicionals i que estarien interessades a ins-criure’n al Registre. Per tant, hi ha perill que les millores aportades per la lleino frenin suficientment l’erosió genètica.També s’hauria d’impulsar la protecció efectiva dels recursos genètics ani-mals incloent-hi l’exploració de les possibilitats comercials dels productesde les races autòctones. En efecte, la conservació sense sortides de mer-cat (és a dir, atorgar ajuts als ramaders que tinguin alguns caps de bestiarautòctons, sense més) les condemna inevitablement a l’extinció. A Menor-ca, per exemple, només dues explotacions munyen la vaca menorquina,bona productora de llet de notables característiques formatgeres, però elfet que un nombre creixent de ramaders la criïn per a carn sota el nou se-gell de qualitat «Vermella menorquina» sembla poder-li assegurar un certfutur. Al nostre país, les aptituds del guarà català per competir en les carre-res d’ases, molt populars al Regne Unit, han contribuït decisivament a lasalvació d’aquesta raça. 127
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa recuperació de les varietats i races autòctones i l’avaluació de les sevescaracterístiques (agronòmiques o zootècniques, qualitats dels productes,etc.) ha d’acompanyar-se d’un esforç de millora genètica segons criterisagroecològics. Aquesta millora permetria adaptar-les a la producció eco-lògica (fertilització orgànica, rusticitat, etc.) i potenciar-ne els valors de mer-cat: qualitat, estacionalitat, diversitat, etc. Com que fins ara aquest procésno s’ha donat, sovint el material vegetal disponible no s’adapta a l’agricul-tura ecològica. A França, per exemple, s’estan experimentant varietats decereals d’hivern alhora productives i rústegues: resistents a l’ajagut i lesmalalties fúngiques, capaces d’aprofitar el nitrogen en condicions limitants,bones competidores enfront de les adventícies... Aquest estudi exploratambé les demandes dels diferents consumidors: valor fariner en panifica-ció, riquesa proteica (entre altres) en ramaderia o, al revés, feble con-tingut proteic en malteria-cerveseria, etc.En producció animal s’han de potenciar línies de millora per a la ramaderiaextensiva i, de retruc, ecològica:• aptituds dels animals per als desplaçaments i els relleus accidentats;• bon aprofitament d’aliments llenyosos i/o de feble qualitat nutritiva; 128
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques• bona qualitat «mare-fill»: parts eutòcics, adopció de la cria, bon alletament;• adaptació al parasitisme: resistència als paràsits (interns i externs) i feble disseminació;• reflex de reintegrar el ramat en cas de perill;• bona acceptació del ramader malgrat el maneig extensiu (els animals el veuen poc); etc.4.1.3. Llavors, material de propagacióvegetativa i plàntulesLes llavors, el material de propagació vegetal i les plàntules compten a ho-res d’ara entre els inputs més problemàtics.Llavors ecològiquesTot i un cert creixement recent del mercat de llavors ecològiques, molts agri-cultors encara tenen dificultats a procurar-se-les, com els obliga la norma-tiva a partir de l’1 de gener de 2004 (Reglament (CE) 1452/03). Actualment,el mercat comença a oferir varietats per a la producció ecològica, peròsolen vendre’s a preus molt alts i moltes són originàries d’Europa central i,per tant, no adaptades aquí.La normativa obliga els estats de la UE a crear una base de dades infor-matitzada que reculli les varietats de llavors i patates de sembra de pro-ducció ecològica disponibles al seu territori. Tanmateix, la base de dadesper a Espanya1 presenta un important desequilibri entre els cultius (moltaoferta d’hortícoles, feble o nul·la dels altres) i no hi apareix l’oferta real, jaque les empreses productores o comercials de llavor ecològica no tenen l’o-bligació d’apuntar-s’hi. A més, inclou moltes varietats foranes, no adapta-des i fins i tot desconegudes en les nostres terres. La base de dades ser-veix de referent als OCC per atorgar derogacions a la normativa, és a dir,autoritzar la utilització de llavors no certificades en cas que no hi aparegui1 http://www.mapya.es/es/alimentacion/pags/ecosemillas/intro.htm. 129
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyala varietat recercada. Si no s’aconsegueix que la base de dades esdevinguiexhaustiva i inclogui una oferta més variada, hi ha el perill que no ajudi apromoure la utilització de llavors ecològiques. Cinc països europeus (Ale-manya, Bèlgica, Luxemburg, el Regne Unit i Suïssa) van unir forces iniciantel 2004 la base de dades comuna OrganicXseeds, gestionada pel FiBL.Valdria la pena d’estudiar aquest i altres projectes al voltant nostre2 per talde millorar la nostra situació en aquesta matèria.Amb la irrupció dels organismes genèticament modificats (OGM), la qualitat deles llavors pot esdevenir clau per al futur de l’agricultura en general, i de l’eco-lògica en particular. A punt de legislar sobre la presència accidental de trans-gènics en les llavors, la Comissió europea planteja autoritzar-ne fins a uns 0,3-0,5% sense que calgui indicar-ho en l’etiquetatge –uns nivells altíssims, quecomprometrien tota possibilitat de garantir una agricultura lliure de transgènics.Planter ecològicLa majoria de reflexions fetes a propòsit dels recursos genètics i les llavorspoden aplicar-se al material de propagació vegetal, essencial per a la pro-ducció fructícola i hortícola, però també per a les plantes aromàtiques imedicinals, on les indústries de la perfumeria i la dietètica exigeixen una al-ta homogeneïtat del producte. Es tracta d’un tema encara força poc abor-dat en el si del sector ecològic i de la investigació.Pel que fa a planter ecològic, el principal limitant al nostre país n’és l’oferta–escassa, dispersa i desigual pel que fa a planters herbacis i inexistent quanta planters d’arbres. Davant d’aquesta situació, alguns productors han comen-çat a autoproduir-se el planter, però la majoria es veuen obligats a adquirirplanter convencional, pràctica expressament prohibida per la normativa. Lademanda reduïda i en petites quantitats és la principal causa d’aquesta situa-ció, que difícilment canviarà sense un creixement del sector que, reduint elscostos a través de produccions més importants, facilitaria l’aparició de nousplanteraires. Mentrestant, s’haurien de plantejar alternatives com ara, perexemple, que l’Administració impulsi i doni suport a la producció de plantersa càrrec d’agrupaments de productors i promogui el coneixement de l’agri-cultura ecològica entre els viveristes per suscitar-los un interès a dedicar-s’hi.2 OranicXseeds: www.organicxseeds.com. Es pot comparar amb la de França: www.semences-biologiques.org, completada pel llistat dels produc-tors que en proposen: http://www.lesensdenosvies.org/lesite/bio/listefournisseurs.html. 130
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesQuant als substrats orgànics, essencials per a la producció pròpia de plan-ter, és difícil de controlar que s’ajusten a la normativa. A més, poden inclou-re components discutibles del punt de vista de la sostenibilitat: així, la tor-ba, que prové de jaciments (les torberes) destinats tard o d’hora a l’esgo-tament. És un àmbit on s’hauria d’incrementar l’esforç de certificació i larecerca d’ingredients alternatius.4.1.4. FitosanitarisEls inputs per al control fitosanitari són el reclam més conegut de la produc-ció ecològica. Una aclaparadora majoria del públic identifica l’agriculturaecològica amb la no utilització de «productes químics».Ara bé, una part important dels inputs utilitzables en control ecològic deplagues –que abracen un ampli ventall de tipus i característiques diferents(veure quadre de text)– són compartits amb la producció convencional i laprotecció integrada, on s’han fet avenços en el coneixement de l’ecologiade poblacions de plagues i auxiliars. Ens referim a la lluita biològica, la uti-lització de feromones i mètodes físics com les trampes cromàtiques, lesmalles antiinsecte, etc. S’hi afegeixen els productes fitosanitaris «clàssics»d’origen mineral com les sals de coure, el sofre, els olis minerals i parafí-nics, el polisulfur de calç i el permanganat potàssic, tots autoritzats per lanormativa ecològica. Aquests inputs són en general fàcils d’adquirir i lesseves característiques quant a aplicació i eficàcia són coneguts.Queden els fitosanitaris orientats específicament a l’agricultura ecològica,essencialment extractes vegetals i productes d’origen mineral (sabons,argiles, etc.). En els darrers temps diverses cases comercials han comen-çat a fabricar i distribuir aquest tipus de productes, però la seva adquisiciópot ser difícil, ja que l’oferta encara és dispersa, i per les seves caracterís-tiques acostumen a ser cars. Sobretot, falta coneixement sobre la seva apli-cació i eficàcia. La informació de què es disposa o que proporciona elfabricant o distribuïdor és escassa i deixa molts dubtes, ja que encara sónpoc utilitzats, és difícil contrastar la informació teòrica amb els resultatspràctics i costa de trobar un assessorament adient i imparcial. A més, notots aquests productes estan avalats per alguna entitat certificadora i moltsno estan registrats com a fitosanitaris, raó per la qual se’n podria qüestio-nar legalment l’aplicació. 131
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaQuadre de text. Taula sinòptica dels inputs autoritzats per al control fitosanitari en producció ecològica1. Insecticides i acaricides a) Mètodes físics: cola entomològica, trampes cromotròpiques i esquers lluminosos, trampes casolanes, trampes d’atracció, barreres, cobertes vegetals i refugis hivernals. b) Productes químics: olis minerals (d’estiu, d’hivern i parafínics), polisulfur de calci, piretroids de síntesi (només en trampes tancades per a pocs insectes específics). c) Insecticides d’origen vegetal: azadiractina, pelitre i piretrines naturals, rotenona. d) Insecticides a base de plantes: preparats casolans, preparats a base d’olis essencials de plantes, pols d’herbes aromàtiques per a formigues. e) Insecticides d’origen microbià: Bacillus thuringiensis, virus, fongs. f) Insecticides d’origen mineral. g) Feromones atraients i repel·lents: feromones específiques dels cultius, feromones de plagues polífagues. h) Altres atraients i repel·lents: d’insectes plaga o d’insectes pol·linitzadors. i) Varis: aigua de cola, aigua de gelatina, vinagre.2. Esquers a) Helicides (cargols). b) Raticides.3. Fungicides a) A base de sofre. b) A base de coure. c) Altres: permanganat potàssic…4. Varis a) Antitranspirants. b) Cicatritzants. c) Arrelants. d) Oxigenants. e) Correctors de pH. f) Mullants–adherents. g) Emulgents. h) Altres productes químics: etilè, alum, dessecants, etc. i) Activadors de resistències: argila, pols de roca silícia, caolí.5. Fauna auxiliar a) Parasitoides i depredadors. b) Pol·linitzadors. c) Refugis per a la fauna auxiliar.6. Tècniques homeopàtiques7. Activadors de la resistència vegetal a base de preparats de plantes i fongsAdaptat de Labrador, 2004. 132
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesCom en altres aspectes de la PAE, la utilització de productes fitosanitarisno pot separar-se de les formes de maneig. Aquestes han d’ajudar a aug-mentar la complexitat de l’ecosistema per potenciar els equilibris naturals,prevenir les invasions i reduir les poblacions de patògens, afavorir els seusenemics naturals, etc. La simple substitució d’inputs a vegades resultaineficient, i pel seu alt cost pot comprometre la viabilitat econòmica del con-reu: preu elevat dels fitosanitaris ecològics, aplicació d’excessives quanti-tats, manca de coneixement sobre la seva utilització, etc. Encara hi ha pro-blemes insuficientment resolts en el control ecològic de plagues i malalties,especialment en producció fructícola i hortícola: la carpocapsa, la moscamediterrània, la mosca blanca, alguns àcars, la mosca de l’olivera, el pugógris, els barrinadors, el cuc filferro, el míldiu (patata), etc.La normativa encara ha d’evolucionar. Cal impulsar l’elaboració d’estratè-gies de control i de lluita, lligant més explícitament els productes autoritzatsamb unes formes de maneig i de prevenció realment efectives i factibles enles condicions de producció. El sistema de control, exercit actualment perIntereco i els altres organismes citats, s’ha d’afermar per tal d’arribar a cer-tificar tots els inputs fitosanitaris, facilitant així la seva elecció als produc-tors ecològics i els tècnics. En fi, caldrà cercar productes i estratègies alter-natius als productes, actualment autoritzats lliurement o amb condicions,que no s’ajusten del tot als objectius de la PAE (per exemple, la rotenona,un insecticida vegetal, però gens selectiu).És d’esperar, en fi, que el creixement del sector ecològic augmenti l’ofertacomercial dels fitosanitaris ecològics i en redueixi el cost.4.1.5. Inputs per a la ramaderiaLa ramaderia ecològica ha de resoldre tres temes importants en relació alsinputs: la introducció d’animals joves, l’alimentació i els productes per a lasanitat animal.Animals jovesEls animals són una inversió productiva, però aquells destinats a l’engreixpodrien considerar-se com a inputs, sobretot en producció avícola on elscicles són molt curts. En aquest cas, podem esmentar el problema actual 133
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaque suposa per als productors d’ous de producció ecològica l’obligació decriar les polletes complint les normes de la ramaderia ecològica des delstres dies d’edat, o d’entrar polletes que des d’aquesta edat hagin estat cria-des per empreses de cria convencional, però complint la part d’alimenta-ció i profilaxi de les normes de la ramaderia ecològica.La resolució d’aquest problema implica que els productors s’associïn perproduir-se les seves pròpies polletes, o bé que algun productor conven-cional es dediqui a produir-ne complint amb l’alimentació i la profilaxi es-tablertes per la normativa de ramaderia ecològica, sota el control del CCPAEi amb la cobertura legal del DARP per a la realització d’aquestes tasquesde control.Alimentació animalEn el nostre territori, amb vastes zones abandonades per la dràstica reduc-ció de l’activitat agrària, semblaria que proveir-se de farratges i grans perals animals no hauria de ser un problema. Tot i així, sovint falten recursosalimentaris ecològics: les activitats ramaderes s’agrupen en zones determi-nades, on la producció ecològica competeix amb la convencional.Per a l’engreix, molts ramaders ecològics conserven el model convencio-nal a base de palla i pinso, amb alguna aportació d’herba, sitja o gra deproducció pròpia. No adopten el model de més qualitat, realment ecològici eficient, on se substitueix la palla amb farratges i s’aporten grans de pro-ducció local.De fet, hi ha pocs estudis sobre espècies i varietats farratgeres tradicionals–trepadella, erbs, gramínies farratgeres, etc.– i sobre aprofitament farratgerde boscos i matolls. Tampoc no s’han elaborat estratègies alimentàries sufi-cientment proteiques (o, per als monogàstrics, amb els aminoàcids adi-ents) a partir dels recursos propis –autoproduïts o disponibles localment.En conseqüència, és insuficient l’oferta de components alimentaris proteics(respectivament, rics en aminoàcids). Tampoc no s’experimenten sistemesd’engreix de remugants únicament a base de farratges, com els que estanduent a terme els ramaders ecològics navarresos. Quant als additius ali-mentaris autoritzats –els probiòtics, els ferments, etc.–, les seves caracte-rístiques són pràcticament desconegudes. 134
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesL’aparició recent de diversos productors de pinso a Catalunya n’ha milloratel proveïment, ampliant-ne l’oferta, reduint els terminis de distribució i lesdistàncies de transport. Amb tot, la compra de pinso ecològic segueix sentmés complicada que la de convencional (comandes amb antelació, gransquantitats per la poca freqüència), i sensiblement més cara.Segons la normativa, fins al 31 de desembre de 2007 l’OCC pot autoritzar laproducció de pinso ecològic en la mateixa línia de producció que el con-vencional, a condició que hi hagi una separació efectiva en el temps i esrealitzi una neteja adequada –amb un passatge intermedi de matèria pri-mera ecològica que no es ven com a tal. Aquesta disposició sembla accep-table en les condicions habituals de producció de pinsos, però és proba-blement insuficient amb la introducció dels transgènics, ara massivamentpresents en la cadena agroalimentària convencional. En aquest sentit, ésencertat el criteri restrictiu aplicat pel CCPAE, que no accepta ni soja ni blatde moro dins el percentatge de gra convencional admès en l’alimentacióecològica3. Cal que aquesta posició s’acompanyi d’un control estricte sobreels aliments importats, on és probable que no s’apliqui la mateixa vigilància.Sanitat animalA priori, la sanitat dels animals semblaria un dels punts febles de la ramaderiaecològica, on hom podria témer baixes elevades per la prohibició de medicarpreventivament i per les restriccions en els tractaments curatius. Al revés, la criad’animals amb els criteris de la producció ecològica –races resistents, rama-deria (semi)extensiva lligada a la terra, allotjaments espaiosos, cura del benes-tar animal, etc.– dóna excel·lents resultats en la prevenció de moltes patologiesimportants i es tradueix indubtablement en una major vitalitat i un excel·lentestat sanitari dels ramats, buidant les farmacioles abans plenes. La majoria deproblemes de salut es resolen ajustant l’alimentació. Petites afeccions (diarre-es, mal de boques) i lesions degudes als desplaçaments dels animals a l’exte-rior es controlen sense dificultat. Homeopatia i tractaments a base d’herbes sónemprats amb èxit, encara que resultin cars. Els pocs casos de malalties infec-cioses (mamitis…) es tracten amb antibiòtics, amb l’autorització prèvia delCCPAE. No hi ha baixes per malalties, tret de poques pèrdues als parts.3 A partir de l’agost de 2005 els OCC poden autoritzar, en l’alimentació del bestiar ecològic, la presència d’un màxim anual d’aliments conven-cionals lliures de transgènics (en herbívors, 5% MS fins a finals de 2007; en les altres espècies, de 15 a 5% decreixents fins a finals de 2007),sense utrapassar el 25% MS diari. L’autorització s’atorga al ramader que justifiqui que li resulta impossible obtenir aquests ingredients o matè-ries primeres procedents de producció ecològica. 135
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaÚnic punt feble, el parasitisme pot afectar sensiblement els ramats, sobre-tot en petits remugants. Els tractaments «suaus» autoritzats en produccióecològica no sempre el resolen prou eficaçment, almenys amb els coneixe-ments actuals. En aquest camp seria necessari un seriós esforç d’investi-gació, tant en termes d’estratègies per reduir la incidència d’aquests parà-sits (maneig de pastures, rotacions d’animals, etc.) com per conèixer pro-ductes adients ajustats a la normativa –a base de plantes, homeopàtics, etc.El no reconeixement oficial de l’homeopatia veterinària dificulta la tasca delsveterinaris que la vulguin emprar. Per una banda, han de fer un esforç per“entendre” la simptomatologia dels animals malalts a partir de l’homeopatiahumana; per l’altra, es veuen obligats a receptar medicaments sense pro-tecció legal. És per tant urgent la legalització de l’homeopatia i les altresteràpies veterinàries naturals: aromateràpia, fitoteràpia, etc. Cal, a més, ferun important esforç de divulgació d’aquestes terapèutiques entre els pro-fessionals. La formació de veterinaris en aquestes tècniques, a més de serper a ells un estimulant àmbit de coneixement i investigació, contribuiria anormalitzar l’estatut de la ramaderia ecològica dins d’aquest col·lectiu.Quant a la formació dels ramaders, que podria anar a càrrec dels propisveterinaris especialitzats, els reforçaria les qualitats de seguiment i obser-vació dels animals, essencials en ramaderia ecològica i molt valuoses pro-fessionalment en la recuperació de la «feina ben feta».4.1.6. MecanitzacióEncara que la maquinària agrícola no sigui un input pròpiament dit, convéesmentar aquí la mecanització, factor productiu determinant. En efecte, cer-tes peculiaritats de l’agricultura ecològica (no utilització d’agroquímics,gestió de la fertilitat del sòl) en dificulten la mecanització i poden limitar-neel desenvolupament. En primer lloc, hi ha sovint un problema d’escala:mentre que les parcel·les ecològiques solen ser de petites dimensions,manca maquinària pensada per treballar en aquestes condicions. A més,no es disposa d’una oferta específica per a determinades feines: falta ma-quinària per al control de males herbes en cultius tant llenyosos com her-bacis, com per exemple entrecavadores, segadores, tractors que permetinl’acoblament d’arreus entre eixos, etc. També manca maquinària adaptadaals cultius associats: sembradores, entrecavadores, etc. Un altre cas sónles regiradores específiques per al compostatge, que tenen poca o nul·ladifusió a casa nostra, mentre que es troben disponibles en altres països. 136
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques4.2. La coexistència entre diferentsmodels productiusFormalment, el marc en què es desenvolupa la producció agroalimentàriaen les nostres societats és el de la lliure activitat de productors competinten el mercat dels inputs i dels productes oferts. Legalment assimilada auna certificació de qualitat, la producció agrària ecològica s’ha dotat d’ins-truments per definir (mitjançant una normativa elaborada internacionalmentdes del propi sector) i protegir (a través dels organismes de certificació icontrol) la seva especificitat. La certificació de la PAE, però, no garanteixper se la no contaminació dels productes obtinguts sinó que, seguint elmodel de les denominacions d’origen protegides (DOP), exigeix l’aplicaciód’unes formes de maneig encaminades a evitar-la, segons l’anomenat«enfocament sistèmic». De l’aplicació i la pertinència d’aquestes mesuresdepèn la credibilitat dels productes ecològics al mercat.La PAE és duta a terme essencialment per empreses familiars, les qualspoden oferir les millors garanties d’ajustar-se als seus principis: producciócurosa, aprofitament de recursos locals, reequilibri territorial, etc. El lliureescolliment de les pròpies pràctiques és clau per assolir aquests fins de laPAE. Tanmateix, la coexistència al territori de l’agricultura ecològica amb laconvencional i la integrada no equival a un equilibri entre els models deproducció. L’agricultura ecològica es troba en una posició de vulnerabilitatenfront dels altres sistemes a causa de les possibles contaminacions 137
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaquímiques i transgèniques que la poden afectar. Aquesta vulnerabilitat esveu afavorida per l’extrema dispersió de les explotacions ecològiques i perla seva petitesa, que augmenta els perímetres d’exposició a les contami-nacions. Pot així, en determinades circumstàncies, esdevenir una seriosalimitació de la pràctica ecològica.4.2.1. La coexistència ordinàriaLa normativa ecològica no permet la producció ecològica en terrenys ambexcessiva contaminació de l’aire, el sòl o l’aigua. Per tant, la contaminacióde determinades parcel·les amb residus orgànics o metalls pesants potimpedir que s’hi practiqui. Hi influeixen el tipus de sòl (roca originària i pro-cessos evolutius), la història dels seus precedents usos o la seva localit-zació en zones altament contaminades: per exemple, amb molta circulacióo a proximitat d’indústries contaminants, excés de nitrats per fems o pu-rins, etc.Pel que fa a l’aigua, el productor ecològic ha de prendre mesures apropia-des per no utilitzar l’aigua de reg quan estigui contaminada amb aigüesresiduals o amb productes químics procedents de l’agricultura o de laindústria, com els nitrats. Pot utilitzar aigua regenerada procedent de depu-radores d’indústries i/o explotacions exclusives certificades com a ecològi-ques. Està restringit, i sotmès a autorització prèvia del CCPAE, l’aprofita-ment d’aigua regenerada procedent de depuradores, que ha de compliruns paràmetres de qualitat biològica diferenciats segons es tracti de cul-tius d’hivernacle, amb reg per aspersió o no, destinats al consum en cru ono, a conserves, a aprofitaments industrials o ensitjats, o es tracti de pratsde pastura, etc. Està prohibit el reg amb aigües residuals o contaminadesper aigües residuals o productes químics. Per tant, la qualitat de l’aigua pottambé ser un obstacle als conreus ecològics en determinades zones.Un problema més sensible per a l’agricultura ecològica és la deriva de pro-ductes agroquímics des de parcel·les veïnes, un fenomen habitual en zo-nes amb molta pressió de tractaments, que afecta especialment l’horticul-tura, la fruita i la vinya. Com a mesura preventiva, en parcel·les limítrofes decultius llenyosos convencionals s’exigeix als productors ecològics la ins-tal·lació de cledes tallavents o, a proposta del productor, la posada enpràctica d’altres mesures que l’OCC consideri adients. En espera de la ins-tal·lació d’aquestes, el CCPAE exigeix l’aplicació d’una franja de seguretat 138
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesde 10 metres, on s’haurà de cultivar amb els mètodes ecològics però sensepoder-ne vendre el producte com a certificat. Si les franges arribessin arepresentar més del 50% de la superfície de la parcel·la, aquesta no es con-sideraria apta per a la producció ecològica. En alguns casos de produccióhortícola, semblaria suficient, i més favorable al pagès ecològic, prendre encompte la no coincidència en el temps dels tractaments fitosanitaris con-vencionals amb la collita de la producció ecològica veïna, però de momentno es preveu aquesta possibilitat.En les zones de produccions llenyoses (fruiters, oliveres, etc), s’hi afegeix elproblema dels tractaments aeris, encara aplicats malgrat una àmplia oposi-ció social, manifestada el 2004 en la campanya «Fora plaguicides de lesnostres vides», que aplegà més de 20 entitats catalanes de diferents àmbits.En aquests casos, el productor ecològic n’ha d’informar el Servei de SanitatVegetal del DARP, indicant la localització cadastral de les parcel·les afecta-des, i senyalar-les sobre el terrenys amb perxes de cinc metres acabadesamb una bandera fluorescent per tal de facilitar-ne el reconeixement pelspilots de les avionetes de tractament. Si per desventura les parcel·les s’arri-ben a tractar igualment, queden desclassificades, la seva producció no espot vendre com a ecològica i s’han de sotmetre a un nou període de con-versió. El productor ecològic es troba per tant en una situació d’indefensió,on ha d’assumir la protecció de les seves parcel·les amb uns resultats in-certs. En efecte, qui quantificarà l’eventual contaminació, amb quins criterisi quins instruments de control?En conclusió, el productor ecològic que estigui sotmès a normes sense jus-tificació agronòmica, sinó més estrictes o arbitràries, les acatarà no perconvenciment sinó per submissió al que se li exigeix, sense compartir-ho.El perjudici es veu reforçat quan l’agricultor ecològic, a més d’assumir elscostos de la inspecció, ha de dedicar temps i recursos a protegir-se de con-taminacions de tercers i pot arribar a perdre momentàniament l’aval, senseque se n’imputin els costos als qui ho han provocat.4.2.2. Cultius genèticament modificats:la coexistència amenaçadaLa introducció en l’agricultura dels organismes genèticament modificats(OGM) o cultius GM xoca amb la voluntat del sector ecològic de mantenirla seva producció i els seus productes lliures d’OGM, a què es retreuen la 139
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaseva incompatibilitat amb els principis de l’agricultura ecològica, la sevanatura no reversible i els riscs potencials que plantegen per a la natura iper a la salut humana. Ja s’han donat casos de contaminació de cultius ide pinsos ecològics, que han reforçat la sensació d’indefensió dels pro-ductors. Aquests s’han trobat amb fortes dificultats per la proximitat decamps de blat de moro transgènic (endarreriment de l’època de sembraamb el consegüent perill de no poder dur a terme la maduració del cultiu)i fins i tot amb la impossibilitat de produir-ne de bio, amb perjudicis econò-mics evidentment no compensats pels responsables del risc.A Europa, una àmplia majoria de la població, entre la qual se situen elsconsumidors actuals i potencials de productes ecològics, considera elstransgènics una greu amenaça per al medi ambient i la salut. Les batallesentorn d’aquesta nova tecnologia qüestionen la pretensió de les societatseuropees de construir un món amb futur, i les eines legals amb què hompretén controlar-la. En efecte, per falta de voluntat política real, no s’hi apli-quen amb coherència els principis afirmats –que repassem a continuació.Entorn dels transgènics, uns principis desdibuixats– Principi de precaucióEl principi de precaució postula que, davant d’un dubte científic quant a laviabilitat, els resultats i/o els efectes d’una aplicació, s’actuï assumint lahipòtesi més pessimista –per tal que, si aquesta es revelés correcta, lesconseqüències no en fossin irreparables. 140
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquesL’aplicació del principi de precaució exigiria rigorosos controls previs a laintroducció dels transgènics. La complexitat de les modificacions genèti-ques dels OGM contradiu l’expressió legal que els qualifica com a «subs-tancialment equivalents» als organismes no modificats. L’avaluació toxico-lògica dels transgènics n’hauria d’examinar els efectes multifactorials allarg termini, tant tòxics –sobre els sistemes nerviós, endocrí, reproductor iimmunitari– com cancerígens. Caldria que les comissions d’homologación’estudiessin també els efectes al·lergènics, el risc de bioacumulació lentadels seus metabòlits*, els efectes dels insecticides transgènics sobre l’és-ser humà, els eventuals perills derivats de la introducció de seqüènciesgenètiques virals en les plantes i els riscos de modificacions genètiques.La posada al mercat dels transgènics hauria de ser prudent i controlada,amb tests clínics com per als medicaments, i s’hauria d’acompanyar de laseva avaluació nutricional sobre els mamífers i d’una biovigilància sanitàriaestricta. La majoria d’aquests controls i verificacions no s’estan realitzantoficialment. Caldria a més que l’autorització d’OGM d’ús agrari estigués su-peditada a la comprovació de la seva efectiva estabilitat, exigida per la legis-lació europea, element que ha quedat en entredit amb l’autorització el2004, malgrat clars indicis de variabilitat, del blat de moro Bt11.Quant a la investigació sobre els cultius GM, excessivament supeditada alprojecte transgènic, és acrítica enfront del model genètic determinista –queno s’ajusta a la real complexitat genòmica– que el pretén fonamentar. Eslimita habitualment a estudiar les aplicacions dels transgènics (avaluacióde varietats, distàncies d’aïllament), en detriment d’investigacions sobreels seus aspectes controvertits i socialment rellevants i sobre les opcionsagràries respectuoses del medi ambient, la producció ecològica i l’agroe-cologia. Tanmateix no falten resultats alarmants sobre la incidència delstransgènics: un dels més recents, realitzat a Rússia, posa de manifest elsefectes preocupants d’una alimentació amb transgènics sobre la progèniede ratolines de laboratori.Així, la penetració dels cultius transgènics, tal i com s’està imposant ambles agressives estratègies comercials de les multinacionals dites biotec-nològiques, ja ha infringit el principi de precaució. Això resulta encara méspreocupant pel fet que la presència dels OGM en el medi i les cadenesalimentàries és absolutament irreversible. Com diu la Dra. Suzanne Wuer-thele, toxicòloga de l’Agència Americana de Protecció del Medi Ambient,«estem confrontats a la tecnologia més potent que hagi conegut mai elmón i se l’està introduint ràpidament sense gairebé cap reflexió sobre les 141
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaseves conseqüències». Assumir el principi de precaució hauria suposatmantenir la moratòria a la introducció dels OGM a Europa i fonamenta lavoluntat d’un nombre creixent d’entitats, municipalitats, regions i països demantenir-se lliures de transgènics, encara que Brussel·les intenti travaraquesta aspiració.– Principi contaminador-pagadorAdoptat per la Comunitat Europea el 1974, el principi contaminador-paga-dor postula que «les persones físiques o jurídiques, siguin de dret públic oprivat, responsables d’una contaminació, han de pagar els costos de lesmesures necessàries per evitar la contaminació o per reduir-la» (Recoma-nació CCE, de 3 de març, relativa a la imputació de costos i la intervenciódels poders públics en matèria de medi ambient).El fonament del principi «qui contamina, paga» és que l’aprofitament delsbéns comuns mediambientals (l’aire, l’aigua, la biodiversitat, els ecosiste-mes, etc.) com a béns lliures quant a la seva utilització i gratuïts quant al seucost d’ús o explotació, suposa unes externalitats* ambientals negatives, ésa dir, unes economies per als qui en fan ús, en detriment de la col·lectivitat.L’acumulació d’aquestes externalitats al llarg dels anys ha conduït a un de-teriorament creixent del medi ambient. El principi contaminador-pagador no 142
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiquespersegueix determinar culpables, sinó obtenir que els costos de prevenciói lluita contra les contaminacions siguin assumits pels qui les produeixen.Aquesta «internalització de les externalitats» té una doble finalitat: incitar areduir l’efecte contaminant de les activitats, per exemple canviant els recur-sos o els processos emprats, i compensar el desequilibri distributiu entrebenefici privat i perjudici col·lectiu, fent «més just» el cost de l’aprofitamentdels recursos ambientals.El principi contaminador-pagador pot aplicar-se, entre altres, als costos derecuperació de la salut i el benestar humans, a la restauració dels compo-nents ambientals degradats o al restabliment de l’equilibri funcional delsecosistemes. Per ser efectiu, ha d’identificar correctament els responsablesde la contaminació. En el cas dels transgènics podria aplicar-se seguint lespautes habituals en les contaminacions «en cadena», resultat d’unes actua-cions esglaonades des de la investigació fins al cultiu passant per la pro-ducció, multiplicació i comercialització de les llavors: allà on el nombre d’o-peradors econòmics sigui menor i el control de les seves activitats més fàcili, alhora, on la imputació de costos contribueixi de la manera més eficient ala millora de les condicions ambientals, és a dir, directament sobre les em-preses productores de transgènics. La legislació precisa que aquesta impu-tació ha de suposar un increment real i efectiu dels costos interns dels res-ponsables de la contaminació i una disminució correlativa real i efectivadels costos externs de la col·lectivitat social.CoexistènciaLa preocupació social entorn dels transgènics va conduir la Unió Europeaa establir, des del 1998, una moratòria de facto sobre els transgènics. Peròels vents van canviar. Així, a principis del 2004, i malgrat l’empat de votsdels socis comunitaris, la Comissió Europea (CE) va trencar la moratòriaamb la polèmica autorització del blat de moro Bt11, el primer destinat di-rectament al consum humà.Ja el juliol de 2003, però, la CE havia elaborat una directiva sobre la coe-xistència entre cultius GM i no, deixant la tasca legislativa a càrrec delsestats. Aquesta directiva aplica el principi contaminador-pagador, ambmesures de control suposades a limitar i encarir la utilització dels transgè-nics i té, almenys en principi, aspectes positius: 143
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• exigeix als estats de prendre mesures nacionals de coexistència per limitar la contaminació per OGM dels cultius no transgènics;• preveu l’obligació per als agricultors que emprin transgènics d’informar-ne els seus veïns abans de l’època de compra de llavors per a la temporada següent, i els considera responsables de prendre mesures per evitar la contaminació dels cultius veïns;• preveu la possibilitat que els estats elaborin plans de control de la conta- minació a escala regional i cultiu a cultiu, en funció de les característiques de cada u;• recomana la revisió de les lleis nacionals de responsabilitat civil per tal d’adequar-les a aquesta problemàtica;• preveu l’elaboració d’un registre en línia (Internet) de localització dels cul- tius transgènics.Tanmateix, en l’aspecte negatiu, la directiva no es planteja evitar la conta-minació transgènica ni protegir la producció agrària lliure d’OGM. A més,la legislació europea fixa una presència de 0,9% d’OGM en un producteperquè en sigui obligatori l’etiquetatge. Sobretot, contempla la possibilitatd’etiquetar els productes obtinguts d’animals alimentats amb pinso trans-gènic (carn, llet i ous), però no l’exigeix, raó per la qual no s’està aplicant.Finalment, prohibeix als estats oposar-se a la implantació de cultius trans-gènics. A més, s’ha comprovat que la CE tendeix a considerar la presèn-cia, dita accidental de fins a 0,9% de transgènics en els productes, no coma una excepció sinó com a un nivell rutinàriament acceptable. En el temaclau de les llavors, sobre el qual ha de legislar properament, la CE plante-ja tolerar una presència accidental de fins a 0,3-0,5% de llavors transgè-niques. En ambdós casos es tracta de nivells molt alts, que aboquen elnostre entorn a una contaminació generalitzada i comprometen la possibi-litat de qualsevol producció agrària realment lliure de transgènics, siguiconvencional o ecològica.Arran de la directiva, alguns països europeus (Alemanya, Dinamarca, Lu-xemburg i la regió austríaca de Caríntia) han elaborat normatives de coe-xistència. S’hi preveuen registres públics dels camps cultivats amb trans-gènics, l’obligació dels pagesos que els utilitzen de prendre mesures pro-tectores, la seva responsabilitat en cas d’efectes perjudicials sobre el veïnat 144
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques(preveient a vegades uns fons de compensació) i, en alguns casos, la pos-sibilitat de prohibir cultius GM quan la coexistència no pugui ser garantida.Així, lluny de millorar les condicions econòmiques de la pagesia, la coe-xistència complica el maneig i encareix les pràctiques agràries, com hoconfirmava un informe confidencial de la UE.A resultes d’una opció política, a l’Estat espanyol s’ha aplicat la coexistènciade forma especialment laxa. S’han fixat normes insuficients quant a la quali-tat ambiental (distàncies de seguretat…) i als processos (condicions de cul-tiu, manipulació i segregació dels transgènics en les cadenes de distribució).En contra de l’obligació d’informar, l’opacitat ha envoltat els cultius transgè-nics. Els agricultors que en conreen no prenen mesures per evitar les conta-minacions, no s’ha legislat sobre la responsabilitat civil dels promotors i utilit-zadors d’OGM ni s’ha previst, com en altres contaminacions, el pagament decànons per tal d’alimentar un fons d’indemnització dels eventuals perjudi-cats. Els projectes de decrets de coexistència no aporten disposicions cla-res per remeiar els problemes esmentats i, momentàniament suspesos per laforta oposició social a què s’enfronten, deixen un buit legal que ha obertàmpliament la porta per on els transgènics intenten inundar Europa.La posada en pràctica imposada de la coexistència reforça el convenci-ment de molts que aquesta és, pròpiament, impossible. Per una banda, lapresència accidental de conreus MG pot resultar de quatre circumstànciesque, totes elles, ocorren efectivament: les impureses en les llavors, lapol·linització creuada, les males herbes i les pràctiques d’emmagatzemat-ge i transport de les collites. Sobretot, es multipliquen els casos compro-vats. Així, el 2005, una campanya d’anàlisis de conreu ecològic de blat demoro a l’Aragó donà un 40% de resultats positius, amb valors d’entre 0,23 145
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyai 1,9%. Més a prop nostre, un agricultor ecològic del Baix Empordà va patirrecentment una presència accidental del 12,6% de transgènics en el seublat de moro situat a més de 70 metres del conreu GM més proper.Aquesta realitat incideix severament sobre l’agricultura ecològica. Moltspagesos renuncien a conrear blat de moro, pel temor a la contaminació.Per als qui perseveren, s’enfronten a complicacions diverses i a majors ris-cos en el cultiu (sembra tardana, adopció de varietats de cicle curt menysproductives) per tal d’evitar la pol·linització creuada. Els casos de conta-minació provoquen pèrdues econòmiques i d’imatge no compensades. Lasituació actual fa témer la desaparició del conreu de blat de moro ecològical nostre país. Com protegirem l’agricultura ecològica el dia que s’hi intro-dueixin altres conreus GM –colza, tomàquet, patata, etc.?Els cultius GM a debatEls promotors dels OGM voldrien reduir l’oposició als transgènics a unrebuig irracional dels inqüestionables avenços de la ciència, per part d’unaminoria mal informada, romàntica i manipulada. Aquesta imatge és falsa:com en altres problemàtiques ambientals, el debat entorn dels transgènicsés un debat social, que enfronta interessos, visions del món i projectessocials diferents. No hi estan en joc tan sols criteris d’eficiència i seguretat,sinó legitimitats diferents. I per a molts no és acceptable la legitimitat delprojecte d’unes poques corporacions d’enginyeria genètica d’apropiar-seen benefici propi els recursos genètics (patents sobre organismes vius, lla-vors Terminator), imposant un model agrícola insostenible i injust.La no aplicació del principi de precaució i la laxa aplicació del principi con-taminador-pagador posen de manifest una posició de les autoritats –euro-pees, estatals i autonòmiques– que (si no coneguéssim els importantíssimsinteressos econòmics i estratègics en joc) qualificaríem d’optimisme insti-tucional: com si la introducció dels transgènics «no fos tan greu». En con-tra d’aquest optimisme, per a sectors molt amplis de les societats europe-es els transgènics representen uns riscos que van més enllà del que es potinternalitzar (taula 1), que atenyen «un problema de protecció falsejada deldret a la vida, ja que tant comet homicidi qui treu la vida a una altra perso-na, d’una vegada, per un acte de força, com qui la va segant a poc a pocper una successió d’actes que terminen produint el mateix efecte, com aixòocorre amb certs tipus de contaminació» (Valenzuela, 1991). 146
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques Taula 1. Àmbits dactuació del principi contaminador-pagador confrontats als àmbits no coberts Contaminador-pagador No cobertes pel principi Àmbit daplicació Contaminacions tolerables Contaminacions intolerables Fonament de dret Costos falsejats Protecció falsejada del dret a la vida Protecció del medi ambient Incitació a no contaminar Dissuasió radical o contaminar menys Dret Redistribució de càrregues Atribució de responsabilitats: econòmiques (justícia distributiva) • Responsabilitat civil (dret civil) • Si sescau, crim ambiental (dret penal) Elaboració pròpia a partir de Valenzuela, 1991.Les mesures a impulsar enfront dels transgènics han d’emparar el dret detots de cultivar i oferir productes sense transgènics. La protecció més efec-tiva és la seva absència: reclamar zones lliures d’OGM no és una posicióextremista, sinó una manera legítima de no complicar-se la vida. I allà ones pretenguin cultivar OGM, cal exigir normatives clares, coherents i com-pletes, i aplicades amb fermesa. La vigilància social és indispensable pera la seva efectivitat.Exemples de mesures per reduir la contaminació transgènicaA continuació, s’indiquen una sèrie de mesures susceptibles de garantirmínimament una certa coexistència. S’inspiren d’experiències contrasta-des (normatives d’estats o regions europeus, preses de posició de cien-tífics, etc.), completades amb les propostes que, al nostre entendre, estancompartides pel sector ecològic (preses de posició de moviments ecolò-gics i ambientalistes, Congrés de Mollerussa, etc.). S’indiquen entre parèn-tesis els països o regions on s’apliquen les citades mesures.– Obligacions dels agricultors i ramaders utilitzadors d’OGM• Els productors que cultivin OGM han de seguir una formació prèvia cer- tificada (Dinamarca). 147
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• La sembra de cultius transgènics ha d’estar sotmesa a autorització. Els agricultors l’han de sol·licitar prèviament, abans de l’època de compra de les llavors per a la temporada següent, a l’òrgan regional competent. La demanda s’ha d’acompanyar d’una documentació identificativa (localit- zació, referència cadastral, identificador únic de la varietat transgènica, etc.) i incloure un pla de maneig dels cultius que eviti la disseminació de residus OGM (Caríntia). També han d’informar els veïns de la seva inten- ció per tal que, si s’escau, aquests puguin presentar-hi al·legacions.• Abans d’atorgar l’autorització, l’autoritat estudia la situació de les par- cel·les implicades i l’adequació dels plans presentats pels agricultors: dates i condicions de sembra, maneig, collita… Es denega l’autorització a les parcel·les massa petites per garantir distàncies d’aïllament sufici- ents, aquelles properes a espais naturals protegits o a productors ecolò- gics, etc. (Caríntia).• L’obligació feta als operadors amb transgènics de prendre mesures per evitar impactes econòmics negatius sobre els agricultors veïns sense transgènics (fins i tot quan la contaminació sigui inferior al 0,9%) s’ha de traduir en mesures com ara: indicació de les dates de sembra, neteja de la maquinària i especialment les collidores, maneig de la collita per tal de reduir-ne les pèrdues, etc. (Alemanya).• La separació física entre els productes transgènics i els no transgènics ha d’estar garantida en qualsevol moment del seu transport i emma- gatzematge. Aquest és un punt sistemàticament infringit pels productors i els distribuïdors i constitueix una de les grans portes de contaminació transgènica.– Obligacions de les empreses productores i distribuïdores d’OGM• Les empreses productores d’OGM han d’aportar als operadors tota la informació necessària per tal d’evitar la contaminació de les parcel·les i el medi ambient veïns, incloent-hi les distàncies d’aïllament (Alemanya).• Imposició a aquestes empreses d’un cànon, proporcional al seu volum de negoci amb OGM i d’un valor suficient per finançar les mesures de con- trol i protecció dictades per les administracions. 148
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques– Transparència informativa• La transparència informativa és clau per al control social dels transgènics. A més de l’obligació d’informar el veïnat, les demandes d’autorització de cultius GM s’han d’inscriure immediatament en un registre públic de lliure accés (Internet), per tal d’evitar qualsevol opacitat administrativa.• Semblantment, han d’estar registrades i a disposició del públic les informa- cions relatives a l’experimentació i la multiplicació de cultius transgènics.– Distàncies d’aïllament i zones d’exclusióLes distàncies considerades pels diferents interlocutors són un autènticball de xifres. El representant d’ASEBIO a la Comissió Nacional de Bio-vigilància considera que una distància d’aïllament de 25 metres és sufi-cient per garantir en cultius convencionals una presència adventícia infe-rior al nivell legal del 0,9% (conreus no precisats). El projecte de ReialDecret la fixa a 50 metres, no obligatoris ja que «no serà necessari esta-blir aquesta distància d’aïllament entre veïns limítrofs quant existeixi unacord entre ells, i sempre que no es perjudiquin tercers». A Catalunya, elCCPAE no autoritza la comercialització com a ecològics dels productesprocedents de camps situats a menys de 200 metres d’un cultiu trans-gènic. Mentre que nombroses organitzacions ecologistes i de produccióecològica, en les seves reivindicacions al MAPA sobre la coexistència,indicaven «multitud d’estudis en què es constaten contaminacions a dis-tàncies superiors a 800 metres».Pel que fa al blat de moro, que afecta directament Catalunya, la regulacióportuguesa dels cultius transgènics, votada l’abril de 2005, preveu una dis-tància mínima de 200 metres amb els camps veïns convencionals i de 300amb els ecològics. Però s’arriben a manejar distàncies molt superiors. AlRegne Unit, després de quatre anys d’estudis, la Unitat Nacional de Recer-ca sobre el Pol·len recomanava distàncies d’aïllament de 3 quilòmetres.Per evitar que la pressió selectiva de la proteïna Bt transgènica provoquiràpidament resistències dels insectes plaga, moltes normatives –i entreelles els projectes d’Espanya i Catalunya– preveuen l’obligatorietat de dei-xar zones refugi, amb cultius no modificats genèticament de la mateixa es-pècie que els transgènics cultivats. Però l’eficiència d’aquesta estratègia 149
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaha estat qüestionada i, sobretot, l’experiència demostra –als Estats-Units ia Espanya, per exemple– que aquesta exigència legal no se sol respectar.En conclusió:• S’han de determinar les distàncies d’aïllament cultiu per cultiu i maximit- zant els marges de seguretat. No és justificable un únic criteri, especial- ment per al blat de moro i la colza, que han demostrat uns graus de pol·linització creuada molt elevats.• Cal poder denegar-se l’autorització de conrear transgènics en regions de- terminades si es demostra anticipadament que la coexistència no queda garantida (Alemanya). Semblantment, s’han de poder prohibir els cultius transgènics a proximitat o en presència de moltes explotacions ecològi- ques: així ho van decidir per exemple, el juny de 2005, els municipis anda- lusos d’Almonte (Huelva) i Pozoblanco (Còrdova) amb, respectivament, 27.384 i 8.977 hectàrees de producció ecològica.• Per protegir indrets d’alta sensibilitat ecològica, les plantes transgèniques han d’estar prohibides en les zones de protecció natural i en unes zo- nes tampó adjacents que, a Catalunya, podrien ser els espais definits pel PEIN.– Responsabilitat civil• En cas de perjudici per contaminació genètica als agricultors sense transgènics, s’ha d’aplicar una responsabilitat solidària de tots els pro- ductors amb OGM veïns que hagin conreat la varietat transgènica en qüestió. No és legalment necessari d’identificar la font concreta de con- taminació en cada accident (cosa que seria impossible). Si els produc- tors amb transgènics demostren que han respectat les mesures recoma- nades per les empreses de llavors GM, aleshores les poden demandar (Alemanya).• Establiment d’un fons de compensació per als agricultors que no utilitzen transgènics, administrat pel govern i finançat pels productors amb OGM, per tal de cobrir els costos d’avaluació dels transgènics i de requalifica- ció ecològica a conseqüència de pol·linització creuada i de contaminació de llavors dels agricultors ecològics (Dinamarca). Segons la llei danesa, 150
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques aquesta compensació només s’aplica en una zona a prop dels cultius transgènics i tan sols per sobre de determinats llindars de contaminació.• Indemnització als agricultors ecològics de qui es desqualifiqui la collita i als agricultors convencionals que hagin de vendre a menor preu per con- taminació transgènica. Recordi’s el cas del blat de moro StarLink que, l’any 2000, sent només l’1% de la producció dels Estats Units, va conta- minar la meitat del proveïment de blat de moro del país, obligant a retirar més de 300 productes del mercat.– Altres aspectes legals• El projecte de Reial Decret estatal de coexistència instaura un Pla Nacional de Supervisió, on es preveu «un seguiment de la presència adventícia d’organismes modificats genèticament en els cultius de par- cel·les pròximes a aquelles sembrades amb cultius modificats genètica- ment, així com en zones limítrofes no cultivades per tal de comprovar el funcionament de les mesures de coexistència. […] El Pla Nacional de Supervisió inclourà així mateix, tots aquells controls i anàlisis que es con- siderin convenients per a la vigilància i avaluació de les normes de coe- xistència, tant en el cultiu com en la comercialització dels productes pres- tant una atenció especial al sector de la producció ecològica». Iniciativa lloable, si s’arriba a dur a terme eficientment i a condició que no esde- vingui un destorb per a aquells que no conreen transgènics: cal que el control s’exerceixi en prioritat sobre els utilitzadors d’OGM. 151
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya4.3. Propostes4.3.1. Inputs 1. Fomentar models de producció orientats a l’aprofitament dels recursos propis i/o locals per tal de reduir la dependència dels inputs. 2. Adoptar mesures específiques encaminades a abaratir el preu d’adquisició dels inputs utilitzables en producció ecològica. 3. Estudiar mesures per superar els obstacles legals en l’ús de varietats tradicionals i locals. 4. Legalitzar l’homeopatia i les altres teràpies veterinàries utilitzables en ramaderia ecològica. 5. Establir mecanismes de reconeixement de l’ús de productes comercials per a la producció ecològica, creant-ne una base de dades pública per facilitar-ne l’ús.4.3.2. Coexistència 1. Estudiar els problemes derivats de realitzar produccions ecològiques en entorns amb una elevada càrrega contaminant, i establir mesures efectives per minimitzar-la. 2. Estudiar els problemes derivats de la contaminació per deriva de trac- taments amb productes no permesos en producció ecològica, inclo- sos els tractaments aeris, i establir mesures efectives per evitar-los. 3. Informar els agricultors convencionals dels greuges que poden causar als seus agricultors ecològics veïns. 4. Elaborar una normativa de coexistència dels cultius GM amb criteris de màxima precaució, absoluta transparència, responsabilitat civil dels promotors i utilitzadors, protecció de la producció ecològica i convencional i el medi ambient. 152
    • 4. Entorn de les produccions agroalimentàries ecològiques5. En les condicions actuals, defensar que la normativa prevegi l’absència absoluta d’OGM en els productes ecològics, incloses les llavors.6. Evitar la introducció d’OGM en els espais d’interès natural i altres zones especialment sensibles.7. Apostar per una Catalunya lliure d’organismes genèticament modificats. 153
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries5.1. Situació actualQuan es parla d’agricultura ecològica es pensa més en les activitats dels page-sos i dels ramaders que en l’activitat industrial associada a la transformació delsaliments. Malgrat tot, les activitats industrials agroalimentàries realitzades ambels productes ecològics són cabdals, no tan sols per la importància econòmicade les activitats de transformació, sinó pel seu caràcter essencial a l’hora de fa-cilitar el consum de productes alimentaris ecològics a col·lectius cada vegadamés amplis de consumidors.Efectivament, el processat dels productes és extremadament important per aldesenvolupament del conjunt del sector agroalimentari ecològic. De fet, les in-dústries elaboradores tenen un pes específic molt important dins la PAE a Ca-talunya, ja que, segons dades corresponents a l’any 2004, representen el 83%de la facturació total.Com ja s’ha comentat en el capítol 1 (pàg. 32) el nombre d’indústries elabora-dores inscrites al CCPAE ha crescut en els últims anys de manera continuadaperò, a causa de la incorporació d’empreses elaboradores de productes ecolò-gics d’altres comunitats autònomes, el percentatge d’indústries catalanes en 157
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyarelació a les del conjunt de l’Estat espanyol ha disminuït. Si el 1992 els elabo-radors catalans representaven el 30% del total, aquest percentatge va dismi-nuir fins al 17,5% el 2001, tot recuperant-se parcialment fins a assolir el 21%l’any 2004 (figura 1). Malgrat tot, Catalunya segueix sent la comunitat auto-nòma amb més indústries elaboradores de tot Espanya, seguida de prop perAndalusia. Ambdues comunitats autònomes juntes representen més del 40%del total de les indústries elaboradores espanyoles.L’activitat del sector agroalimentari català ecològic es localitza majoritàriamenta les comarques de Barcelona, ja que el 48% de les indústries elaboradores ca-talanes, el 89% de les empreses importadores i el 60% de les empreses comer-cialitzadores es localitzen en aquesta demarcació (taula 1).A Catalunya, el sector de les indústries agroalimentàries ecològiques va facturar35.160.000 A el 2004. Comparant aquesta quantitat amb les dades disponiblesmés recents del sector de l’alimentació, les begudes i el tabac (14.871.250.000 Ael 2003), l’agroindústria ecològica representaria només un 0,24% de la facturacióde la indústria agroalimentària a Catalunya.Tot i aquesta encara molt feble incidència, les empreses d’aquest subsectorestan sortint de la marginalitat econòmica. Els anys vuitanta, als inicis de Figura 1. Evolució del percentatge dindústries catalanes elaboradores de productes ecològics en relació a les espanyoles 35 30 25 20 % 15 10 5 0 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Elaboració pròpia. Fonts: CRAE 1992-1994, CCPAE 1995-2005. 158
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries Taula 1. Distribució dindústries elaboradores, importadores i comercialitzadores per demarcacions Elaboradors Importadors Comercialitzadors Total Barcelona 169 25 31 225 Girona 44 2 3 49 Lleida 62 0 9 71 Tarragona 78 1 9 88 Total 353 28 52 433 Font: CCPAE, 2006.l’agricultura ecològica a Espanya, el motor del desenvolupament del mercatfou la demanda dels consumidors centreuropeus. Actualment, a Catalunya, lesvendes a països de la Unió Europea representen només el 17% i les exporta-cions a països tercers (països extracomunitaris) el 4,5%, mentre que fins a un63% dels productes elaborats es comercialitzen dins del territori espanyol, delsquals més de la meitat a Catalunya (41% de la producció total, segons dadesdel CCPAE de 2004).5.2. Problemàtica genèrica5.2.1. Estructura i dificultats per a l’adaptacióEl sector de les indústries elaboradores de productes ecològics aplega un ampliventall quant a diversitat, amb característiques i problemàtiques molt diferents,entre les quals trobem empreses que només envasen i etiqueten, d’altres queelaboren productes alimentaris destinats al consum humà a partir d’un o mésingredients, ja siguin d’origen vegetal o animal, o bé altres que produeixen pin-sos i aliments destinats a l’alimentació del bestiar. També hi ha indústries queprocessen o realitzen operacions per compte d’altres empreses, o que es dedi-quen a importar i distribuir ingredients i primeres matèries, etc.D’altra banda, les indústries agroalimentàries que elaboren productes ecològicspoden ser exclusives, si únicament treballen amb productes certificats, o bémixtes, si treballen també amb productes convencionals, sempre complint els 159
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyarequeriments que marca la normativa, relatius a la separació del procés produc-tiu en el temps i/o en l’espai.El sector agroalimentari ecològic agrupa indústries de dimensions molt varia-des. Hi trobem des de petites empreses, sovint de caire artesanal, que solen serexclusives i poden tenir dificultats per reaccionar davant dels canvis, fins a in-dústries de certa importància (incloent-hi algunes multinacionals) que, ja siguipel prestigi que aporta a la imatge de l’empresa tenir una línia de productesecològics o bé per posicionar-se en un mercat emergent, disposen de línies omarques de productes ecològics, tot i que representen un volum de negocimolt reduït en relació a les seves vendes.La facturació mitjana per indústria és inferior als 100.000 A anuals, llevat de lesempreses d’elaboració de preparats alimentaris i d’envasament i transformacióde grans. Aquests volums de facturació tant baixos poden explicar-se per les cir-cumstàncies següents:• En cas d’indústries mixtes, sovint la línia de producció ecològica és molt peti- ta, per tractar-se d’una producció de prova, o per atendre algun client impor- tant, o per millorar la imatge de l’empresa, o arran de la dificultat de proveï- ment de primeres matèries, etc.• En cas d’indústries exclusivament ecològiques, quan una part important de la producció s’ha de comercialitzar al mercat convencional per manca de clients o de distribuïdors.• Petites indústries elaboradores que comencen amb poca producció o bé indústries que es nodreixen de primeres matèries de producció pròpia i que encara estan en conversió, per la qual cosa els productes finals encara no es poden comercialitzar com ecològiques i no surten en les estadístiques.Si s’aplica el criteri establert per la Recomanació 96/280/CE de la Comissió Eu-ropea, de 3 d’abril de 1996, sobre la definició de petites i mitjanes empreses,la majoria de les indústries agroalimentàries ecològiques són microempreses, jaque tenen menys de 10 treballadors i un volum de negoci anual no superior a2.000.000 A.Cal destacar que les indústries que volen començar a elaborar productes ecolò-gics sense deixar d’elaborar productes convencionals han de dissenyar i implan-tar un sistema de treball que asseguri el compliment correcte del reglament 160
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries2092/91 sense que es produeixin barreges i contaminacions entre els produc-tes certificats i la resta. Aquesta forma de treball s’ha de basar, segons estableixla normativa, en un sistema d’anàlisi de perills* i punts crítics de control (siste-ma APPCC) que estableixi específicament les activitats ecològiques.Les indústries que no es dediquin exclusivament al sector de l’agricultura eco-lògica han de presentar una memòria descriptiva de les mesures que prendranper a la separació dels productes ecològics i convencionals durant la recepció,elaboració, envasament i emmagatzematge, tant pel que fa a les matèries pri-meres com per als productes elaborats, incloent la descripció de tota la maqui-nària i els elements de transport per on passen els productes.L’elaboració i implantació d’un sistema específic d’autocontrol es pot convertiren una tasca difícil per una certa manca d’informació sobre l’adequació de lesdiferents tècniques productives al compliment de la normativa de produccióecològica. Així, en el moment de la inscripció, les empreses necessiten demos-trar al CCPAE que coneixen la normativa i les restriccions pròpies d’aquest tipusde producció i que són capaces d’elaborar productes ecològics. Malgrat tot, lasuperació d’aquesta dificultat inicial es veurà compensada abastament per l’e-levat grau de seguretat que comporta treballar dins d’un sistema d’aquestes ca-racterístiques, i no tan sols per a l’empresa, sinó també per a l’entitat de con-trol, que d’aquesta forma coneix i valora d’antuvi les activitats de l’empresasubjecta al seu control.5.2.2. Inputs i matèries primeres per a l’elaboracióTal i com es diu en el capítol 6, el mercat dels productes ecològics encara ésmolt reduït, comparat amb el conjunt del mercat agroalimentari. Aquest fetcomporta que les opcions de compra de matèries primeres d’origen local siguinescasses.Malgrat tot, el mercat català de consum dels productes ecològics en aquestsdarrers anys ha anat creixent i, per satisfer les necessitats del nous consumidors,els operadors han anat ampliant el ventall de productes i especialitats disponi-bles. Tot plegat ha propiciat que els elaboradors hagin de portar de fora delnostre país primeres matèries no produïdes aquí. A més, quan es tracta de pro-ductes peribles (sobretot fruita i verdura de temporada) l’oferta catalana és irre-gular i cal recórrer al subministrament del sud d’Espanya o d’altres llocs. 161
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya5.2.3. Costos de produccióEl preu dels productes ecològics és habitualment superior al dels productesconvencionals, ja que com s’ha comentat anteriorment (vegeu els capítols 2 i3), els costos de les produccions ecològiques poden ser més elevats que els dela producció convencional.En relació al procés d’elaboració dels productes, les principals causes d’encari-ment són:• El preu més elevat de les matèries primeres causat pels sobrecostos en la seva producció, així com als reduïts volums elaborats i comercialitzats.• L’aplicació de tecnologia que dóna prioritat a la qualitat enfront del rendi- ment productiu.• En les indústries mixtes cal invertir en la instal·lació de línies específiques de producció, o bé separar la producció en el temps. Ambdós casos suposen un increment dels costos, ja sigui de maquinària específica per a l’elaboració dels productes, a vegades en petits volums i/o de temps d’elaboració.• Les taxes que s’han de pagar a l’organisme de control i certificació, calcula- des en funció del volum de facturació. És un aspecte sovint criticat pels inte- ressats, que el consideren contradictori amb els beneficis mediambientals que comporta la seva activitat. S’ha pogut constatar, en aquest aspecte concret, un fort malestar i un desig que s’arbitrin a Catalunya sistemes de certificació equivalents a la resta de la Unió Europea i que a Espanya també segueixen algunes comunitats autòno- mes, com Andalusia, Castella-La Manxa i Aragó, perquè els nostres empresa- ris no hagin de suportar més despeses que els seus competidors.5.3. Les indústries elaboradoresA continuació, es recullen la situació, la problemàtica i les necessitats de cadasubsector industrial, agrupat d’acord amb la classificació que es detalla a lataula 2. Quant a la taula 3, presenta la distribució per demarcacions de les in-dústries elaboradores. 162
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries Taula 2. Classificació de les indústries elaboradores segons la normativa de la UE 1. Indústries de productes dun sol ingredient agrari dorigen vegetal • Manipulació, envasat i transformació de grans • Manipulació, elaboració i envasat de fruits secs • Elaboració i/o envasat de vins, caves i espumosos • Manipulació i envasat de la producció hortofructícola • Fabricació i envasat dolis i greixos • Elaboració de sidres i altres begudes alcohòliques, ... 2. Productes agrícoles vegetals amb més dun ingredient agrari i/o una segona transformació • Elaboració de preparats alimentaris • Elaboració de preparats homogeneïtzats i dietètics • Indústria del cacau i de la xocolata • Panificació i pastisseria, etc. 3. Productes dorigen animal • Llet, formatge i derivats làctics • Productes apícoles • Ous • Carns (de pollastre, de boví, de xai...) 4. Aliments per a animals • Pinsos i pinsos compostos • Matèries primeres per a lalimentació: cereals, farratges, lleguminoses gra.5.3.1. Productes amb un sol ingredientagrari d’origen vegetalEls productors d’olives, els viticultors i els cerealistes es troben majoritàriament enla situació de vendre la pràctica totalitat de la seva producció a indústries trans-formadores: cooperatives agràries, cellers i molins. 163
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya Taula 3. Distribució geogràfica de les indústries agroalimentàries ecològiques segons demarcacions i tipus Tipus dindústries Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Un sol ingredient 86 28 43 70 227 dorigen vegetal Més dun ingredient agrícola i/o segona 39 5 4 5 53 transformació Un sol ingredient 19 11 13 7 50 dorigen vegetal Aliments per a animals 8 0 2 0 10 Total 152 44 62 82 340 Dades CCPAE, 2005.Manipulació, envasat i transformació de grans per a consum humàHi ha 75 operadors inscrits en aquesta orientació, 20 dels quals són també pro-ductors. En general, es troben distribuïts per tota la geografia catalana, tot ique el 25% es concentren a Barcelona i el seu voltant (11 a Barcelona i 8 al Va-llès Oriental).Manipulació, elaboració i envasat de fruits secsA Catalunya, hi ha 21 operadors dedicats a la manipulació, elaboració i enva-sats de fruits secs, situats en un 66% a les comarques de Tarragona.En el sector de l’elaboració i l’envasament de fruits secs, el 44% del produc-te té com a destí els diferents països europeus. Del total de la producció eco-lògica, aproximadament un terç es desvia al mercat convencional local. 164
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesElaboració i /o envasat de vins, caves i escumososA Catalunya, hi ha 44 cellers dedicats a elaborar vins i caves amb raïm de cultiuecològic. La majoria d’aquests elaboradors (68%) són a la demarcació de Bar-celona, molts dins de la Denominació d’Origen Penedès.El sector de la indústria del vi es caracteritza pel fet de comercialitzar el seu pro-ducte majoritàriament en el mercat dels països centreuropeus (31% de la factu-ració) i de països tercers (20%). Hi ha empreses distribuïdores consolidades enel mercat europeu. El preu de venda en aquests països sol ser superior a l’a-plicat a Catalunya i Espanya.Els canals de distribució utilitzats pels vins i caves són botigues especialitzades,restaurants i, més rarament, clubs de gourmets i portals d’Internet (molt poc).En l’elaboració i l’embotellat de vins i caves (12% de la facturació total) les ven-des mitjanes per empresa són de 114.000 A.La majoria de les indústries recentment introduïdes en la producció ecològica,ja siguin exclusives o mixtes, no arriben a vendre tota la producció al mercatecològic i en comercialitzen una part en el convencional. Amb la certificació, engeneral l’elaborador de vins i caves pretén diferenciar el seu producte per intro-duir-lo en el mercat nacional o internacional. 165
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls cellers que elaboren vins i escumosos a Catalunya acostumen a proveir-sede raïm de producció pròpia (en el cas que també siguin productors) o de pro-ductors de la zona, encara que alguns poden tenir problemes per obtenir-ned’ecològic a proximitat. La conversió de les indústries arrossega tot sovint la con-versió paral·lela de les vinyes situades en explotacions pròximes.El mercat del vi i el cava –com el de l’oli– és en aquest moment incipient aCatalunya. L’excel·lent qualitat i la tradició dels productes convencionals, ambles seves denominacions reconegudes, frenen l’avanç dels productes ecològics.Gairebé les tres quartes parts del elaboradors de vins i caves inscrits al CCPAEconsideren que és difícil vendre el seu producte.Quant als costos d’elaboració, les opinions entre els elaboradors són sovintdivergents: hi ha qui considera que els costos són similars que en produccióconvencional i altres que creuen que els costos es poden incrementar fins a un50%. En general, es considera que augmenta un 10%. Pel que fa al preu devenda, l’opinió també es variable: uns pensen que no augmenta respecte alconvencional i altres diuen que augmenta un 25%.Manipulació i/o envasat de la producció hortofructícolaEls operadors dedicats a la manipulació i/o envasat de productes hortofructíco-les generalment es caracteritzen per ser productors d’hortalisses que classifiqueni envasen els seus propis productes. També hi ha algunes empreses distribuïdo-res que n’envasen. En aquests casos, no hi ha cap procés de transformació.En el registre del CCPAE hi ha 62 operadors dedicats a la manipulació i/o enva-sat de productes hortofructícoles, situats sobretot en les demarcacions de Barce-lona i Tarragona. Tot i tractar-se de l’orientació productiva amb el nombre méselevat d’operadors, ocupa tot just el dotzè lloc en relació al volum de facturació.La major part de la producció hortofrutícola es comercialitza dins del territoriespanyol (58%), mentre que el 39% va destinat al mercat europeu i només un3% a països tercers. 166
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesTransformació de la producció hortofructícolaHi ha 14 operadors que manipulen i transformen producció hortofructícola eco-lògica a Catalunya. Gairebé la meitat (6) estan ubicats a la demarcació deTarragona. La majoria d’aquests operadors són elaboradors de sucs de fruitai verdures (pastanaga), melmelades i confitures, cremes i concentrats, congelatsd’hortalisses, patés vegetals, etc.Aquest sector factura més de 2 milions d’euros, que representen un 5% de laproducció agroalimentària ecològica a Catalunya. El procés de transformaciód’aquests productes permet allargar-ne el període de conservació, afavorintque més del 40% s’exporti a la resta dels països de la CEE i a tercers països.Fabricació i envasat d’olis i greixosA Catalunya, hi ha 27 almàsseres dedicades a l’elaboració d’olis ecològics. Un52% d’aquests establiments estan situats a la comarques de Tarragona i un33% a les de Lleida, zones tradicionalment productores.Les olives provenen de la mateixa comarca on està situat l’elaborador i aquestté sovint dificultat per trobar-ne.El canal més habitual de distribució de l’oli ecològic és la venda directa i la ven-da a botigues especialitzades. Una part important de la producció es des-tina a l’estranger. Aproximadament un terç dels operadors d’aquest subsectormanifesta que no li resulta fàcil vendre el seu producte.El 100% dels elaboradors fa algun tipus de promoció i/o publicitat. Les vies méshabituals són fires i mercats (tots els elaboradors), tríptics i premsa escrita.No hi ha una opinió comuna entre els elaboradors a l’hora de valorar els costosd’elaboració: hi ha qui considera que els sobrecostos són mínims, mentre que al-tres hi veuen un increment sensible, derivat fonamentalment de les operacionsde neteja de les línies d’elaboració (en tractar-se d’instal·lacions mixtes) i delcondicionament de l’oli en envasos que, com a marca de la qualitat del pro-ducte, són sovint més cars que els convencionals. Quant al preu de l’oli ecolò-gic respecte al convencional, se’n pot fixar l’increment mitjà en 0,80 A/l. 167
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLes almàsseres, en general, elaboren l’oli en instal·lacions mixtes d’una sola líniade producció, amb la corresponent separació en el temps entre les produccionsconvencional i ecològica.La major part de la producció (34%) es comercialitza fora de la Unió Europea,principalment als Estats Units i al Japó. Una altra part important (17%) es des-tina als altres països de la UE, principalment a França i Alemanya. A Catalunya,només es comercialitza el 24% de l’oli produït.5.3.2. Productes agrícoles vegetals amb mésd’un ingredient agrari i/o una segona transformacióEls productes agrícoles vegetals amb més d’un ingredient inclouen els elaboratsde productes propis de les dietes vegetarianes, com ara els derivats de la soja idel blat: tofu, seitan, etc.Les indústries d’aquest sector ofereixen una gamma molt àmplia de diferentsespecialitats. Una part d’aquesta gamma està coberta per productes del país,però en les prestatgeries de les superfícies comercials és habitual trobar-ne deprocedents dels països comunitaris, així com de països tercers.A continuació, en volum de facturació, trobem la manipulació, envasament itransformació de grans (14% de la facturació total), que inclou empreses enva-sadores de cereals i llegums per a la seva comercialització i que sovint com-pren la matèria primera fora de Catalunya (hi ha 9 importadors en aquesta clas-sificació). El volum de facturació mitjà és de 190.395 A, que representa tan solsel 37% del volum mitjà de les empreses de preparats alimentaris.Elaboració de preparats alimentarisA Catalunya, només hi ha 16 indústries elaboradores de preparats alimentaris,principalment precuinats de creals, soja i verdures. D’aquestes empreses, un69% estan ubicades a la demarcació de Barcelona. Tot i el reduït nombre d’o-peradors, és la indústria agroalimentària ecològica que ha generat més factu-ració el 2004, amb el 15% del total del sector. La facturació mitjana per em-presa és de 515.872 A, però aquestes dades mitjanes no són prou indicatives,ja que hi ha diferències substancials entre empreses. 168
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesPanificació i pastisseriaA Catalunya, hi ha 20 establiments orientats cap a la panificació i pastisseria deproductes d’agricultura ecològica. Un 75% d’aquests establiments estan ubicatsa la demarcació de Barcelona. L’any 2004 el sector va facturar 996.000 A. Perla naturalesa perible del producte, aquest es comercialitza majoritàriament a Ca-talunya i a l’Estat espanyol.Alguns grans centres comercials han introduït l’elaboració de pa amb blat i al-tres cereals de cultiu ecològic, arran de l’èxit assolit per aquest tipus de produc-te en altres països comunitaris.En els establiments mixtos de petites dimensions solen detectar-se dificultats deseparació en el punt de venda. Això obliga a elaborar peces de diferents formesi pesos, o bé s’han de diferenciar mitjançant l’envasat i l’etiquetatge.En molts casos, la massa mare s’elabora i es conserva d’un dia per l’altre en elmateix obrador. En els altres casos, la massa mare arriba congelada procedentd’altres estats membres de la UE. 169
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls operadors d’aquest sector constaten que hi ha dificultats per trobar molinsque elaborin la farina seguint la normativa comunitària.5.3.3. Productes d’origen animalEscorxadors i sales de desferLa producció de carn implica el pas per algun escorxador i sala de desfer (o d’es-pecejament) i, a vegades, per algun obrador de transformació o elaboració. Ladisponibilitat d’escorxadors certificats ecològics ha augmentat en els darrerstemps i és més fàcil actualment de trobar-ne a prop, millorant una situació quehavia estat molt problemàtica durant bastants anys.Actualment, estan donats d’alta al CCPAE 14 escorxadors (taula 4), un dels qualsactualment només està actiu com a sala de desfer i un altre sacrifica tan sols ve-dells, tot i estar donat d’alta també per a ovins i cabrum. De la resta, set escor-xadors processen una sola espècie en ecològic: tres vedells, tres aus i un porcs.Els cinc restants sacrifiquen remugants (3) o remugants i porcs (2). La majoria delsescorxadors i sales de desfer estan distribuïts entre les demarcacions de Lleida(43%) i Barcelona (39%), a proximitat de les zones ramaderes (mapa 1). Taula 4. Escorxadors ecològics a Catalunya Escorxador** Tipus Boví Oví Cabrum Porcí Aus Amb sala de dempresa* desfer Comarca Baix Ebre, Cerdanya, Montsià 2A, 1C 3 2 Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Solsonès 3A, 1E 3 2 (1) 2 (1) 1 Alt Urgell, Bages 2E 2 2 1 2 2 Segarra 1E (1) (1) (1) 1 Osona 1E 1 1 Baix Camp, Baix Empordà, Berguedà 3E 3 2 13 comarques, 14 escorxadors 5A, 1C, 8E 8 (1) 4 (2) 3 (1) 3 (1) 3 9 * Titularitat de: A (ajuntament, consell comarcal). C: cooperativa. E: empresa. ** Entre parentèsis, activitats autoritzades però actualment inactives. Font: CCPAE, gener 2006. 170
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries Mapa 1. Tipologia dels escorxadors i de les sales de desfer ecològics* a Catalunya Vall dAran Alta Pallars Ribagorça Sobirà Cerdanya Alt Alt Empordà Urgell Ripollès Pallars Garrotxa Jussà Berguedà Pla de lEstany Baix Solsonès Osona Gironès Empordà Noguera La Selva Bages Pla Segarra dUrgell Vallès Oriental Segrià Urgell Anoia Vallès Maresme Occidental Conca de Garrigues Barberà Alt Barcelonès Alt Penedès Baix Camp Llobregat Ribera Priorat Baix Garraf dEbre Penedès Baix 2 1 Nombre dinstal·lacions Terra Camp Tarragonès Alta Boví Boví, oví i/o cabrum Baix Oví i/o cabrum Ebre Boví, oví i/o cabrum, porc Montsià Porc Boví, porc, aus Aus Escorxador Escorxador amb sala de desfer Sala de desfer (vegeu pàg. 320) * Escorxadors i orientacions efectivament actius en producció ecològica actualment. Font: CCPAE, gener de 2006En els escorxadors de dimensions relativament grans és complicat portar els con-trols addicionals que suposa la producció ecològica i sobretot programar la se-paració en el temps dels sacrificis, sobretot pels volums petits que fins ara essacrifiquen. Actualment, no surt rendible la instal·lació de línies específiquesper a la producció ecològica. 171
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa qualitat del sacrifici i l’especejament varia segons els escorxadors. Quan lafeina s’hi fa bé, es pot treure l’espinada dels vedells de més d’un any de talmanera que el producte sigui ben acceptat pels carnissers. De tota manera, elsramaders, per diverses raons, intenten sacrificar els vedells abans de l’any.És problemàtic el sacrifici de les vaques mares per comercialitzar-les com a pro-ducte ecològic: només pocs escorxadors accepten eliminar l’espinada, i no es-tan avalats com a ecològics.Pel que fa als productors de pollastre, es troben en inferioritat enfront dels res-pectius escorxadors, acostumats a tractar quantitats molt més importants queles que ells porten. Com a conseqüència, es veuen obligats a sotmetre’s a lesdisponibilitats d’aquestes instal·lacions quant a horaris i prioritats. En qualsevolcas, els productors aprecien l’actual tendència a la millora dels escorxadors entermes d’higiene, professionalitat, control veterinari, etc.A més dels escorxadors, hi ha cinc sales d’especejament certificades per tractarcarn ecològica, totes elles empreses privades (taula 5). Una d’elles tracta vedella,xai i cabrit, al Pallars Jussà, on completa la feina dels dos escorxadors que no-més sacrifiquen els animals. Les altres quatre se situen totes en la zona d’in-fluència de Barcelona, dues al Vallès Occidental (només vedella) i dues al VallèsOriental: una amb vedella, porc i aviram i l’altra només amb aviram. El mapa 1també reflecteix el conjunt de sales d’especejament ecològiques. 172
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries Taula 5. Sales despecejament i elaboració ecològica sense escorxador a Catalunya Sala despecejament Empreses Vedella Xai Cabrum Porc Aus Comarca Pallars Jussà 1 1 1 1 Vallès Occidental 2 2 Vallès Oriental 2 1 1 2 3 comarques 5 4 1 1 1 2 Font: Guia directori i informació CCPAE (desembre, 2005).Manipulació, elaboració i envasat de productes avícolesHi ha set empreses orientades a la manipulació, elaboració i envasament de pro-ductes avícoles. Es tracta d’un sector que creix molt lentament. Aquestes indús-tries són les sales de classificació i envasament situades habitualment a la prò-pia explotació.En producció ecològica, el volum d’ous produïts respecte a la producció con-vencional és molt reduït i les explotacions solen tenir dificultats per afrontar lesinversions necessàries per adaptar les instal·lacions als canvis de la normativa.Es tracta d’un sector amb un dèficit clar de producció, ja que s’han de portarous d’altres punts de la geografia espanyola (sobretot d’Andalusia i de l’Aragó)per satisfer la demanda del mercat.Elaboració de llet, formatge i derivats làcticsL’any 2005 estaven registrades al CCPAE un total de sis indústries elaboradoresde llet, formatge i productes làctics, repartides uniformement per la geografiacatalana. Tot i el reduït nombre d’establiments, aquest grup d’empreses factu-rà 711.000 A. 173
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEl creixement del sector ve frenat per aspectes diferents però complementaris:• El reduït nombre d’explotacions lleteres a Catalunya fa que hi hagi molt poca matèria primera per transformar, que tant cal portar-ne d’altres comunitats autònomes, i fins i tot d’altres països europeus. Les indústries transformadores necessiten treballar amb volums elevats de producte per fer viable econòmi- cament l’elaboració d’aquests productes frescos. Si no es converteixen prou explotacions ramaderes, es considera inviable la incorporació d’indústries ela- boradores a la producció ecològica.• Si no hi ha indústries elaboradores que transformin la llet de ramaderia ecolò- gica, les petites i mitjanes explotacions difícilment s’animaran a reconvertir-se. Si es vol transformar la llet a la pròpia explotació les inversions són molt ele- vades i també hi ha dificultats per distribuir i aconseguir una quota de mercat.Manipulació, elaboració i envasat de productes apícolesEn el registre del CCPAE hi ha set indústries dedicades a la manipulació i en-vasament de productes apícoles, localitzades majoritàriament a Girona (3).Gran part de la mel (matèria primera) que s’elabora procedeix d’altres comuni-tats autònomes o bé de França, ja que només hi ha dues explotacions apícolesa Catalunya, amb un total de 68 arnes.5.3.4. Productes per a l’alimentació animalLa indústria de fabricació de productes destinats a l’alimentació animal va fac-turar 994.420 A durant l’any 2004. El 80% es comercialitza a Catalunya, el 15%té com a destí Espanya i la resta va als països de la Unió Europea.El sector de l’elaboració de productes per a l’alimentació animal aplega les in-dústries elaboradores de pinso. Després de la inscripció de prop de 200 explota-cions ramaderes arran de la publicació dels ajuts agroambientals els anys 2001i 2002, s’esperava un increment important del consum de pinso ecològic. Larealitat mostra que una gran part d’aquestes explotacions no realitza la fased’engreix i, per tant, aquest augment no s’ha produït. Tot i les queixes pel baixvolum de comercialització del sector, el nombre d’empreses inscrites al CCPAEha augmentat, fins a arribar a un total de 10: vuit a Barcelona i dues a Lleida. 174
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesCal mencionar la distribució geogràfica d’aquestes indústries, que se situen enuna franja central de Catalunya que va des de Lleida capital fins a la zona deGranollers. Aquesta localització es justifica per la proximitat a les explota-cions ramaderes.Catalunya és deficitària en la producció de matèries primeres per a l’elaboracióde pinsos, com cereals (blat, ordi, blat de moro, etc.) i lleguminoses (soja, pè-sols, etc.), que sovint s’han de portar d’altres comunitats autònomes o bé delsud de França.En alguns casos, per la dispersió de les explotacions i els volums petits de pro-ducció d’un sol agricultor, el cost unitari de transport fins a l’empresa fabricantde pinsos encareix massa el preu, i el productor ha de buscar altres vies de co-mercialització o bé desviar la producció al mercat convencional.L’amenaça més imminent de nous competidors prové de la resta de comunitatsautònomes, que ofereixen pinso a preus sensiblement més baixos que els elabo-radors catalans. Cal assegurar una homogeneïtzació en la interpretació de la nor-mativa per part de les diferents autonomies, per evitar una competència deslleial.Amb l’ampliació de la Unió Europea s’ha produït l’entrada de països de l’est,com per exemple Polònia, amb capacitat de produir pinsos amb costos més bai-xos. Això els suposa una oportunitat de comercialitzar a Europa cereals i altresmatèries primeres a uns preus inferiors i per tant poden arribar al mercatcatalà.5.3.5. Les indústries auxiliarsLes indústries auxiliars són les que intervenen en una fase intermèdia del pro-cés d’elaboració dels productes ecològics, però ho fan per compte d’una altraempresa i en cap moment són propietàries o titulars del producte. Són indús-tries auxiliars, per exemple, els escorxadors o les empreses de transport que s’u-tilitzen per moure els productes.Aquestes indústries són necessàries per completar el procés d’elaboració delsproductes, tot i que la seva participació en el procés és circumstancial, ja quees limiten a realitzar feines a maquila per compte d’altres empreses. La indús-tria auxiliar, però, també ha d’inscriure’s en el registre d’operadors del CCPAE,adoptant les mesures de separació necessàries, complint la normativa que els 175
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaafecti, sotmetent-se a les inspeccions i pagant les corresponents taxes. Aquestsimports acaben repercutint-se en el preu final del producte, ja que moltes vega-des la indústria auxiliar no vol fer-se càrrec dels costos, que recauen sobre l’in-dustria titular dels productes.5.4. Importadors, exportadorsi comercialitzadorsA Catalunya, hi ha 28 importadors de productes de països tercers, la majoriadels quals (25) es troben a la demarcació de Barcelona, i representen més de lameitat dels importadors de tota Espanya. Catalunya és, doncs, la comunitat au-tònoma que importa més productes ecològics de països tercers. La majoria d’a-quests operadors (15) també estan inscrits com a elaboradors. L’activitat prin-cipal de gairebé la meitat de tots ells és la transformació i l’envasament de grans,i, en menor mesura, de cafè i fruita seca, mentre que el 32% es dedica princi-palment a la comercialització i/o distribució.Segons dades publicades, entre el 25% i el 50% dels productes elaborats co-mercialitzats a Espanya procedeixen de la importació. Sovint, matèries primeresoriginàries d’aquí són elaborades en un país estranger, i realitzen un circuit llargper tornar al nostre mercat, el que suposa un augment dels costos i del consumenergètic, a més de perdre’s el valor afegit que suposaria la producció en el nos-tre país.De tota manera, els productes que més s’importen de països tercers són aquellsque, per les condicions climàtiques, no es poden obtenir en el nostre: cacau, ca-fè, pinyes, plàtans i també productes elaborats, la majoria característics de l’O-rient. Els principals països d’origen són els d’Amèrica del Sud (Bolívia, Equador,Brasil, etc.) i Centreamèrica (Guatemala, Mèxic, etc.), la Xina i el Japó (taula 6).La normativa sobre l’autorització d’importació de productes procedents de paï-sos no inclosos en l’annex del Reglament (CEE) 94/92 de la Comissió és moltcomplexa. En aquest annex figuren les entitats de control i certificació d’un es-tat no membre que a petició d’un dels estats membres han estat autoritzadesa comercialitzar productes a Europa. En el cas de les exportacions, hi ha unacertificació doble, corresponent a la pròpia del país d’origen i a la del país derecepció, que és la que identifica el consumidor en destí. Ambdues contribuei-xen a complicar el procés productiu i a encarir els costos de producció. 176
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàries Taula 6. Productes importats segons els països dorigen* Producte País Europa Llavor de carbassa (styrian) República Txeca Barreja despècies i condiments, cafè, cafè liofilitzat, brous Suïssa vegetals, pastissos en pols, xocolata negra i de gustos diferents Amèrica Carn de vedella, mel, productes vegetals transformats Argentina i sense transformar, fava de soja Quinoa, extrusionats* darròs i de quinoa, pasta darròs Bolívia i de quinoa, cafè verd (també de Colòmbia i Guatemala) Cafè torrat mòlt i en gra, cafè liofilitzat, cafè verd en gra, Brasil sucre daurat, sucre blanc i en bossetes, fava de soja Llavor dalfals, llavor de lli daurat i marró, llavor de rave daikon, Canadà xarop de sàvia (també dels Estats Units) Sucre de canya (panela granulada), bananes, quinoa Equador Xarop datzavara Mèxic Pasta de tomàquet Perú Àsia Llavor de sèsam, te Índia Beguda de sake, espaguetis, kuzu, miso, salsa mirin, shoyu, soba, somen de blat, sopa vegetal deshidratada, sopes instant, tamari, Japó udon, umeboshi, vinagre darròs, te Avellana i granet davellana (naturals i torrats) Turquia Mongeta azuki, arròs, fajol i gra de fajol, gra de mill pelat, gra de sorgo vermell, llavor de gira-sol, llavor de lli i de lli marró, Xina mill, mongeta, pipa, soja verda, fava de soja * Els termes orientals sexpliquen en el repertori de la pàgina següent. Font: CCPAE, 2005.No es disposa de dades sobre el nombre d’empreses de Catalunya exportado-res de productes ecològics. Tanmateix, es pot deduir clarament que té prou im-portància: en són indicadors les dades relatives als volums d’exportacions i lesrecents acreditacions de la certificació del CCPAE segons les normatives dels 177
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEstats Units i del Québec, que permeten vendre els productes ecològics catalansa aquests destins.El concepte d’indústries comercialitzadores i/o distribuïdores inclou les indústriesque fan funció d’intermediari, compren productes a l’engròs i a vegades senserealitzar cap transformació el revenen a un operador de la indústria de produc-ció ecològica. Aquesta activitat consisteix a comprar articles elaborats i no pe-ribles (conserves, cereals, galetes...) a altres països comunitaris per a la seva co-mercialització arreu del territori. A Catalunya, hi ha 31 empreses distribuïdoreslocalitzades majoritàriament a Barcelona (26) i prop de les grans ciutats i con-centracions urbanes. Moltes vegades aquesta és una de les activitats de les in-dústries, a través de l’elaboració d’una gamma de productes específics. Repertori. Ingredients orientals Kuzu. Midó de la rel duna lleguminosa japonesa, emprat com a espessant. Mirin. Licor dorigen japonès fet darròs glutinós, de gust dolç i graduació alcohòlica baixa. Miso. Producte semblant al tamari o al shoyu però de consistència pastosa. Sake. Vi darròs, de 12 a 17 graus, obtingut per fermentació de grans darròs cuits. Seitan. Producte alimentari constituït de farina de blat rentada, és a dir, sense els midons, de manera que només en queda el gluten (la proteïna). Shoyu. Salsa de soja feta amb aigua, blat, sal i brots de soja, inoculats amb el fong Aspergillus oryzae i fermentats entre uns mesos i dos anys. Soba. Fideus japonesos de farina de fajol. Somen. Fideus japonesos de farina de blat, molt prims. Tamari. Salsa de soja feta amb aigua, sal i brots de soja, inoculats amb el fong Aspergillus oryzae i fermentats entre uns mesos i dos anys. Tofu. Quallada resultant de tallar la llet de soja, la qual sobté molent i filtrant els grans de soja prèviament remullats. També es coneix com a formatge de soja pels seus gust i textura suaus. Udon. Fideus japonesos de farina de blat, gruixuts. Umeboshi. Varietat dalbercoc lactofermentat*.5.5. Artesania alimentàriaL’artesania alimentària és una de les activitats d’elaboració d’aliments que volenpromoure, per una banda, la tipicitat i l’origen, és a dir, la vinculació a un ter-ritori i a una cultura i, per l’altra, la qualitat i la singularitat. La relació entreaquests trets ha donat lloc a les denominacions d’origen i altres fórmules d’aval 178
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesoficial i de diferenciació de productes recolzades sobre el binomi qualitat / terri-tori: productes de la terra. Els productes artesans i, molt particularment, els eco-lògics, ofereixen totes les garanties per al compliment d’aquestes exigències.5.5.1. L’artesania alimentària a CatalunyaLa normativa catalana defineix com a artesania alimentària «l’activitat d’elabo-ració i transformació de productes alimentaris que compleixen els requisits queassenyala la normativa en aquesta matèria i estan subjectes, durant tot el pro-cés productiu, a unes condicions que garanteixen als consumidors un produc-te final individualitzat, de bona qualitat i amb característiques diferencials, ob-tingudes gràcies a les petites produccions controlades per la intervenció perso-nal de l’artesà» (Decret 285/20061). La normativa estableix el repertori d’oficisautoritzats d’artesania alimentària, distingint les produccions vinculades al llocde producció i aquelles vinculades al lloc de venda (taula 7).Dintre d’aquests oficis s’estableixen tres possibles rangs de qualificació. Per alcarnet d’artesà alimentari cal que els artesans/es acreditin una experiència míni-ma de tres anys (cinc anys per a alguns oficis) i uns coneixements suficients, i ha-ver realitzat un curs teòric i pràctic relacionat amb el seu ofici. A més de posseirel carnet d’artesà, el mestre artesà reuneix determinats mèrits de creativitat iconeixements en artesania alimentària, i ha d’acreditar una experiència mínimade 15 anys. Finalment, es considera empresa artesana alimentària aquella que, Taula 7. Tipologia dels artesans alimentaris Activitats relacionades Activitats relacionades amb el lloc de producció amb el lloc de venda Elaboració de melmelades i conserves Elaboració de cansalades i xarcuteria; de fruites; licors i aiguardents, pastisseria; forn de pa; gelats, sorbets i envinagrats, adobats, salmorres granissats; xurreries. i salats; formatges i matons; caramels de mel i essències silvestres. Font: DARP - Decret 163/1986, de 26 de maig. Annex.1 Decret 285/2006, de 4 de juliol, pel qual es desenvolupa la Llei 14/2003, de 13 de juny, de qualitat agroalimentària. 179
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyarealitzant una activitat inclosa en el repertori d’oficis d’artesania alimentària,compleix unes determinades condicions, entre les quals destaca que s’ha de ba-sar en una estructura estable de tipus familiar, amb la col·laboració, si s’escau,del nombre de treballadors adequat al volum de producció i la utilització deprocessos d’elaboració prevalentment manuals. La possessió del carnet d’arte-sà i la participació directa i personal en l’execució del treball són condicions in-dispensables per ser responsable d’una empresa artesana. La qualificació coma empresa artesana alimentària permet fer ús de la denominació i del segell cor-responents (figura 2), i accedir als plans de foment i promoció de l’artesaniaaprovats pel DARP. Figura 2. Segell de certificació de lArtesania AlimentàriaEn especificar unes produccions concretes, la normativa catalana n’exclou elsproductors d’oli d’oliva i els viticultors, els d’ous i aus (pollastre, gall dindi, es-truç…), els de cargols, de cervesa, etc. Així, no tots els qui es dediquen a l’e-laboració de productes alimentaris de manera personal i amb petites produc-cions poden accedir al reconeixement com a artesà. Entre els 356 artesansregulats al nostre país (DARP, 2004), cal distingir els qui combinen la produccióartesana amb l’activitat agrària dels qui es dediquen únicament a l’elaboracióartesana.Importància de l’artesania alimentàriaD’entre els oficis vinculats al lloc de producció, els formatgers i els melmeladerssón els més nombrosos a Catalunya. El sector dels formatges és el més estès,amb 48 artesans (19 empreses i 29 operadors) distribuïts arreu, si bé la demar-cació de Barcelona és on n’hi ha més. Les comarques amb més artesans són 180
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesOsona (6) i el Vallès Oriental (3), seguides del Pallars Jussà (2) i la Cerdanya (1).Dels pagesos que fan transformació de productes agraris, predominen la trans-formació del boví, l’oví i el cabrum.L’artesania alimentària té requeriments de mà d’obra elevats. Cada explotacióocupa de mitjana 0,9 unitats de treball/any (UTA) de mà d’obra familiar (per 0,8UTA del sector agrari) i 2,1 UTA de mà d’obra assalariada, per 1,1 del conjuntd’explotacions. El 93% dels artesans enquestats destaquen la millor rendibilitatde l’artesania alimentària respecte a la resta d’explotacions agràries –atribuïblea la bona valoració dels productes artesans pel mercat i a la venda directa en lapròpia explotació o en el comerç propi, que permet uns majors rendiments (UP,2005).L’any 2005 estaven registrats un total de 24 gremis d’artesans a tot Catalunya,i algunes associacions (taula 8). L’associacionisme, però, és important únicamententre els formatgers i els elaboradors d’embotits. La resta d’operadors estàdèbilment estructurada, possiblement pel seu nombre reduït. Entre les associa-cions artesanes destaca el suport al sector formatger i l’organització de Taula 8. Gremis i associacions dartesans alimentaris Àmbit Barcelona Girona Lleida Tarragona Total català Ram Relacionats amb la venda Xurrers 1 1 Flequers, forners 1 2 2 1 1 7 Carnissers, cansaladers, xarcuters 1 2 1 1 1 6 Pastissers, confiters 1 1 1 1 1 5 Total venda 4 5 4 3 3 19 Relacionats amb la producció Formatgers 1 1 2 Melmelades i conserves de fruites 1 1 Artesans alimentaris diversos 2 1 1 Total producció 2 2 – 2 – 6 Total 6 7 4 5 3 25 Font: Unió de Pagesos, 2005. 181
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyajornades formatives des de l’Associació Catalana de Ramaders Elaboradorsde Formatges Artesans (ACREFA). S’hi afegeixen les formacions realitzades enaquest àmbit per tres escoles de capacitació agrària, les de Manresa, Monellsi Tàrrega.Mesures de suport a la producció artesana d’alimentsEls artesans alimentaris poden beneficiar-se de diferents ajuts, majoritàriamenta través dels plans de Millora i dels programes LEADER+ i PRODER (taula 9). Enaplicació de les mesures per a la diversificació econòmica de les zones rurals delprograma PRODER (període 2003-2006), el foment de l’artesania alimentàriaqueda implícit en les mesures següents: M5) Foment de la comercialització de productes agrícoles de qualitat i de l’artesania alimentària per tal de mantenir, millorar i incrementar, en les zo- nes rurals, les empreses dedicades a aquesta activitat. MS) Foment del turisme i l’artesania mitjançant el suport de les inversions turístiques en el medi rural, així com les adreçades a la promoció i el desen- volupament de les artesanies locals i comarcals. Taula 9. Ajuts als artesans alimentaris Destinats a Tipus dajuts Pagesos que transformen Ajuts vinculats a la DUN: Plans de Millora. el seu propi producte Pagesos que transformen Ajuts del PDR per a la millora dels processos de transformació els productes daltres i comercialització dels productes agrícoles i ramaders. Ajuts dels Programes LEADER + PRODER Foment a la qualitat El DARP, dins dels ajuts per al foment de la qualitat emmarcats en el Pla de Desenvolupament Rural, ha obert línies dajut adreçades a les associacions dartesans per a actuacions de foment dels productes artesans i per a la realització destudis de mercats. Font: Unió de Pagesos, 2005. 182
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesEl Programa Interreg IIIA França-Espanya 2003-2006 inclou una línia per la Mi-llora de la qualitat i la valorització dels productes locals. Des de la SubdireccióGeneral de Qualitat Agroalimentària, el DARP impulsa el foment i control delsproductes amb segell de qualitat a Catalunya. També atorga anualment el Pre-mi al millor jove artesà alimentari innovador.En conclusió, el desenvolupament de l’artesania alimentària a Catalunya, limitadaa unes poques especialitats, posa èmfasi en la petita producció, la qualitat delsproductes i la seva comercialització estable. Tot i la recent aprovació per part delDARP del Decret 285/2006, queda pendent l’elaboració de la nova Llei d’artesa-nia, a càrrec del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Pel que se sap, eldebat se centra en les condicions d’accés de les explotacions agràries a l’elabora-ció artesana i la necessitat de diferenciar entre empreses agroalimentàries artesa-nes i grans indústries pel que fa a requisits legals, com ara les normes sanitàries.En efecte, la coexistència amb les grans indústries es veu dificultada per la pre-sència al mercat de productes industrials comercialitzats com a productes tradi-cionals, amb distintiu d’origen o no, que es confonen amb els productes artesans.La vigent normativa catalana d’artesania alimentària té diversos aspectes inte-ressants. A més d’apostar per la qualitat, la diferenciació i la tipicitat dels 183
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaproductes –certificats per un segell identificatiu propi–, s’inscriu en una lògicadel productor (artesà, mestre artesà i empresa artesana), protegeix en principila petita empresa familiar, promou la venda directa i els circuits de distribuciócurta i afavoreix la promoció i la innovació. La nova llei d’artesania alimentària,actualment en preparació, també sembla encaminar-se en un sentit positiu, jaque pretén diferenciar la producció alimentària artesana de la industrial i millo-raria el reconeixement de l’elaboració artesana en les explotacions agràries.5.5.2. Artesania alimentària, artesania pagesai producció ecològicaEl Congrés de Mollerussa es va pronunciar clarament a favor de l’artesaniapagesa, especialment a través de les propostes següents:• Realitzar i donar suport a campanyes de promoció i informació del producte agroalimentari ecològic, especialment del producte d’origen local, amb l’ob- jectiu de potenciar el comerç local i la producció diversificada, entenent com a local Catalunya, i així ajudar al desenvolupament rural sostenible.• Modificar la normativa general vigent amb l’objectiu d’adaptar-ne els re- quisits i les obligacions a les petites produccions artesanals i familiars, pos- sibilitant el manteniment i la recuperació de l’activitat agrària familiar i/o tradicional.• Crear una legislació que defineixi i reguli l’artesania alimentària, inclosa l’ecològica.• Orientar la producció envers un compromís de qualitat dels productes ecològics.• Afavorir mesures encaminades a l’augment de la gamma de productes ecològics.• Diferenciar clarament els productes ecològics en els establiments comercials.• Fomentar els circuits curts de comercialització, la venda directa i la presència en fires locals dels productes ecològics. 184
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesEn els contactes i les entrevistes per al Llibre Blanc, aquesta demanda ha que-dat confirmada i detallada. Així, els productors ecològics s’han pronunciat repe-tidament a favor de normatives, autoritzacions i ajuts (directes o en forma decrèdits) per a la instal·lació i el funcionament d’escorxadors, obradors i altres ta-llers de manipulació i transformació artesanes dels seus productes. També hansuggerit ampliacions normatives pel que fa als mètodes de producció, per exem-ple facilitar la producció de formatges amb llet crua en aquells ramats recone-guts com a totalment segurs sanitàriament. En fi, ha quedat molt palesa la sevaaposta per la venda directa o en circuit curt.Per tant, alhora que volen promoure la imatge i l’etiquetatge dels productes,els agricultors i ramaders ecològics aposten també pel reconeixement de les se-ves particulars condicions de producció. Reclamen així el suport a la produccióa petita escala (empreses familiars) i lligada no tan sols genèricament al territori,sinó concretament a l’activitat agrària. Manifesten per tant una coincidènciad’interessos més enllà de la producció ecològica, amb tots els agricultors i rama-ders interessats per la producció pagesa artesana.Les demandes dels productors ecològics plantegen dos temes importants perenfortir la producció artesana pagesa: el de les activitats a incloure-hi i el de lesnormes sanitàries.En efecte, tal i com està formulada, la distinció entre produccions vinculades allloc de producció i vinculades al lloc de venda exclou diverses possibles activitatsartesanes: les produccions d’aus i ous (que ja estan regulades a la UE, com la deformatge), la d’oli, la vitivinícola, la cervesera, la ramaderia de remugants tracta-da i/o elaborada localment, etc. Sobretot, és una distinció que no s’ajusta al 185
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaventall de situacions reals possibles: així, per exemple, pot haver-hi produccionscarnisseres i xarcuteres lligades al lloc de producció. Per tant caldria ampliar lallista d’activitats artesanes donant dret a l’estatut d’artesà (amb l’atorgamentdel corresponent carnet), incloent-hi totes les que es puguin realitzar en l’àm-bit de la producció artesana pagesa.Agricultors i ramaders ecològics reclamen més facilitats per a la instal·lació i le-galització, en condicions adients a la seva realitat, d’unitats de manipulació,transformació i envasat: escorxadors, sales d’especejament, obradors, etc. Aixòsuposa que se’ls reconegui unes condicions particulars respecte a la gran indús-tria agroalimentària i, per tant, se’ls avaluï segons criteris adaptats. La UE preveuaquesta possibilitat: els Reglaments 852/2004 i 853/2004 (CE, 2004 a i b) reco-manen una especial flexibilitat en l’aplicació del sistema APPCC a les petites imolt petites empreses i les zones geogràfiques aïllades (vegeu quadre de text).Una condició per al reconeixement d’aquestes especificitats de la producció arte-sana seria una decidida aposta per l’enfortiment de les seves estructures asso-ciatives. Aquestes permetrien, per una banda, l’elaboració de quaderns de bonespràctiques i la posada en marxa dels procediments d’autocontrol i de gestió de Quadre de text. Possibles àmbits dactuació de les normatives sanitàries als petits i molt petits establiments alimentaris • Adaptar les normes dels locals de treball tenint en compte lobligació de resultats i no de mitjans i aplicant el principi de "separació en el temps equivalent a separació en lespai". Fent prevaler el criteri del compromís de qualitat del producte final, en les petites instal·lacions no calen locals separats per a cada activitat, ja que aquestes no es realitzen de forma contínua sinó successivament. • Per al control de lactivitat, ajustar les normes sanitàries (llindars dels criteris bacteriològics) i aplicar un nivell adient de recollida de les dades. • Reconèixer la posta en pràctica col·lectiva de lAPPCC, mitjançant els codis de bones pràctiques artesanes, elaborats i assumits col·lectivament pels gremis i associacions dartesans alimentaris. • Aplicar el principi del control de les disfuncions i de les mesures correctores preses, reservant els controls sistemàtics tan sols per als punts molt crítics. En això es té en compte que, a diferència de les indústries agroalimentàries, el personal dels tallers de transformació artesana és principalment familiar i, per tant, personalment compromès amb lactivitat. (Instància de la FNAPF i la Confédération Paysanne a lAdministració francesa, 12 de setembre de 2005 –– extractes) 186
    • 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesles crisis –en col·laboració amb els estaments administratius de control de laseguretat dels aliments– i, per l’altra, l’elaboració de formacions adaptades alnou sistema de responsabilització dels productors.En fi, l’adhesió dels agricultors i ramaders ecològics a l’artesania alimentàriaafavoriria la reducció de l’ús d’additius, d’acord amb la seva aspiració a l’au-tenticitat i la tradició.5.6. Propostes5.6.1. Generals 1. Adoptar mesures per facilitar i abaratir el proveïment de matèries primeres per a l’agroindústria ecològica. 2. Donar suport econòmic i assessorament específic als elaboradors ecològics, amb una especial atenció a les PIME i les microempreses. 3. Ajustar el cost de la certificació a les despeses reals d’aplicació als elaboradors del sistema de control. 4. Adaptar les mesures de control de la PAE i els requisits de compliment obligat de la normativa general a les PIME i les microempreses. 5. Facilitar el subministrament de matèries primeres d’origen local. 6. Desenvolupar el coneixement sobre aspectes tècnics, econòmics i socials que afecten la indústria d’elaboració i transformació ecològica en les nostres condicions. 7. Fomentar un sistema d’APPCC específic per a l’elaboració ecològica. 8. Crear i mantenir una llotja, cercador o portal on s’incloguin els productors, elaboradors i comercialitzadors de productes ecològics, per facilitar el contacte entre els diferents agents comercials del sector. 9. Incloure, dins dels premis atorgats a la innovació tecnològica agrària, premis específics orientats als operadors ecològics. 187
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya5.6.2. Artesania alimentària 1. Enfortir la referència al territori introduint un nou Carnet d’Artesà alimentari pagès, possibilitant el manteniment i la recuperació de les activitats agràries familiars i/o tradicionals, fent-hi constar si treballen amb aliments ecològics. 2. Ampliar i modificar la llista de produccions d’artesania alimentària per tal d’incloure-hi totes les possibles activitats. 3. Promoure i donar suport a l’organització col·lectiva dels productors artesans. 4. Reconèixer legalment l’artesania alimentària ecològica. 188
    • 6. Mercat i consum
    • 6. Mercat i consum6.1. Trets característicsDes dels inicis de la PAE, la comercialització és una de les principals limitacionsque té. La quota de mercat assolida és tan baixa que en dificulta la presènciaen els canals de comercialització i punts habituals de venda, i això comporta pa-tir una estructura comercial i distribuïdora deficitàries.Un mercat atomitzatEl sector de la PAE té característiques específiques quant a la comercialització:a més d’una baixa quota de mercat, tampoc no es troben tots els productes, iels que hi ha a vegades escassegen. Els pocs punts de venda dels productesecològics són petits i es troben dispersos, i això en complica la distribució i lacomercialització, tot i que, per altra banda, afavoreix un tracte més directe ambels consumidors, cosa que facilita una tasca de sensibilització, encara que d’a-bast molt local.Una altra característica del mercat d’aquests productes és la manca de coope-ració i d’agrupacions sectorials, que ajudarien a enfortir l’oferta i a poder com-petir millor amb altres tipus de productes. 191
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaUn mercat en creixementEl mercat espanyol de PAE està creixent a l’entorn del 20% anual, però nomésrepresenta entre el 0,1 i el 0,2% del consum total i entre el 0,7 i l’1% del pres-supost familiar en alimentació. S’estima que a Espanya el consum de produc-tes ecològics ronda els 5 A per persona i any, mentre que la mitjana de la UE ésde 25 A i en països com Suïssa i Dinamarca s’arriba als 100 A. Es pot afirmar,doncs, que el potencial de creixement del consum dels productes ecològics aEspanya i a Catalunya és extraordinari.A Catalunya, l’any 2004 la producció ecològica comercialitzada es va valorar en42,46 milions d’euros, segons dades del CCPAE, aproximadament el 17% del’espanyola. D’aquesta producció declarada, se’n va exportar poc més del 20%(un 17% destinat a la Unió Europea i un 4,5% a països tercers), mentre que enel conjunt de l’Estat les exportacions van suposar el 70% de la producció.Per sectors, el productes ecològics catalans més consumits van ser les hortalis-ses i les fruites (26%), les begudes (26%), els productes carnis (21%) i els pro-ductes làctics (16%).Desequilibri entre producció i consumTot i el creixement de la demanda de productes ecològics, l’increment de la pro-ducció ha estat superior. Segons un estudi de la Fundación Alfonso Marín Es-cudero, de 2004, la demanda de PAE a nivell espanyol va augmentar un 13,25%l’any 2004, mentre que l’augment de la producció es situava a l’entorn del30%, incentivada pel mercat exterior i per les ajudes agroambientals. La pro-ducció que no troba sortida ha de ser comercialitzada com a convencional, sen-se poder-la valorar com ecològica.Malgrat tot, sovint no s’abasta la totalitat de la demanda de productes ecolò-gics, sobretot en venda directa de producte fresc, en productes carnis i en deter-minats productes elaborats, a causa d’una deficient estructura comercial.Les empreses elaboradores es veuen sovint obligades a comprar les primeresmatèries fora. Segons el CCPAE, el 55% de les matèries primeres emprades perles indústries transformadores són importades. Això, en part, és degut a unamanca d’adaptació de les produccions locals a la demanda existent. La importa-ció de productes, a més de limitar la possible sortida a la producció local i de 192
    • 6. Mercat i consumconsumir elevats recursos energètics, també suposa una elevada burocràcia, quedificulta i endarrereix el procés i incrementa el cost final dels productes.La producció de matèries primeres s’ha d’adaptar a les demandes dels clientspotencials, tant si són productes frescs, destinats al consum, com si es tracta dematèries primeres per a les empreses transformadores. Les estructures comer-cials també han de fer-ho possible.Particularitats de la situació a CatalunyaCatalunya es diferencia d’altres comunitats de l’Estat per tenir una produccióagrària més diversificada, un mercat intern més dinàmic i ser pionera en empre-ses de transformació agroalimentària ecològica. Aquesta realitat, junt amb elfet que els productes ecològics es venen majoritàriament de manera directa almercat local, fa possible creure que l’aposta per satisfer la demanda interiori la comercialització de proximitat pot ser un motor per al desenvolupamentde la PAE catalana.A partir de 1999 el nombre de punts de venda de productes ecològics ha aug-mentat molt per l’obertura de nous comerços i noves agrupacions de comprai, sobretot, per la seva incorporació a botigues d’alimentació, supermercats i hi-permercats. De l’observació del desenvolupament de la PAE a diferents païsoses pot pensar que a Catalunya s’està en l’inici de la fase de maduració de la co-mercialització: els establiments d’alimentació ecològica es professionalitzen i laseva especialització pot esdevenir una oportunitat; es creen supermercats eco-lògics; alhora els supermercats, hipermercats i cadenes alimentàries conven-cionals ofereixen i creen gammes pròpies de productes ecològics i pugnen peldomini del mercat; es consoliden canals de distribució i venda directa. De totplegat en resulta una gran diversitat de canals de comercialització.Un suport tebi per part de l’AdministracióEl suport a la PAE per part de l’Administració, fins ara, ha estat minso, particu-larment en els àmbits de distribució, comercialització i consum. Les poques aju-des de què s’ha disposat han estat adreçades sobretot a incentivar la producció,per mitjà de les mesures agroambientals, el que ha permès un increment del sec-tor primari, que després no ha trobat els canals adequats de comercialització. 193
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEs troba a faltar una política de suport al consum de productes ecològics, ambcampanyes informatives i de promoció, i també incentivant el consum en elsmenjadors escolars, assistencials i en els actes institucionals.L’Administració catalana fomenta la producció integrada amb frases promocio-nals com «la millor elecció», o «garantia de salut». En canvi, la producció agrà-ria ecològica, a través de la publicitat del CCPAE, només usa frases de l’estil«vetllem pel nostre territori» o «certifiquem els aliments ecològics catalans».Les polítiques establertes en la majoria de països amb majors taxes de consumde productes ecològics, com ara Dinamarca, Alemanya o Suïssa, es tradueixenen actuacions relacionades amb el mercat i el consum:• L’elaboració i la comercialització.• La informació al consumidor i la formació dels treballadors d’empreses ela- boradores i comercials.• La consultoria i la recerca per a nous mètodes de producció i nous productes.Així, per exemple, a Itàlia funciona un portal de comercialització, mentre que aAlemanya tenen una central de comercialització i una guia de promoció del co-merç de productes ecològics.El Pla d’Actuació Europeu sobre l’alimentació i l’agricultura ecològiques dó-na una especial importància a la comercialització dels productes ecològics, através de quatre accions estratègiques:• Estimular les activitats de comercialització i elaboració com a part d’un desen- volupament just i ordenat del mercat.• Eliminar els obstacles pel comerç, que ha d’ésser dirigit a la sostenibilitat local i global i en els aspectes del comerç just.• Suport internacional d’iniciatives, xarxes i mercat local.• Ampliar la confiança i la comprensió, percepció i reconeixement dels productes ecològics. 194
    • 6. Mercat i consum6.2. Distribució6.2.1. Situació actualLes empreses distribuïdores o comercialitzadores són la principal font de proveï-ment dels establiments comercials, tot i que més del 50% dels productors i mésdel 65% dels elaboradors distribueixen directament la seva producció.Catalunya és la primera comunitat de tot l’Estat quant a empreses de distribu-ció i també d’importació, ja que una bona part dels distribuïdors també són im-portadors i molts, a més, elaboradors. Però hi ha un total de 52 empreses quenomés comercialitzen.Tots aquests operadors es localitzen sobretot a les comarques de Barcelona, ex-cepte les empreses de comercialització ramadera, algunes de les quals es loca-litzen a les comarques de muntanya, concretament als Pirineus de Lleida.Actualment, el grup d’empreses importadores és el que creix més de pressa (el dar-rer any un 27%), amb un total de 28 operadors importadors de tercers països. La 195
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaimportació d’alguns productes, com ara els làctics, els cereals i els seus derivats, lasoja o les plantes medicinals, representa l’aprovisionament majoritari del mercat.Algunes de les empreses elaboradores i distribuïdores de productes ecològicsplanifiquen la producció dels seus subministradors, els faciliten assessoramenti inputs i en gestionen els tràmits de la certificació. De fet, controlen el procésde producció per poder garantir-ne la traçabilitat*.A Catalunya, el 65% dels distribuïdors de productes ecològics els venen sobre-tot al mercat local, és a dir, en l’àmbit de mobilitat habitual dels agents econò-mics: comarca, radi de 50 o 60 km... En el cas dels productes frescos fins al80% de les vendes es destinen al mercat interior. Només el 13% dels opera-dors catalans exporten, principalment al mercat europeu. Però l’exportació, toti que ha pogut servir de motor per la PAE catalana, està subjecta, cada cop més,als riscos de la competència internacional, amb produccions més barates i so-vint amb condicions de producció més favorables.Les empreses de distribució acostumen a aplicar uns marges importants, i sónles que presenten més solidesa econòmica i majors beneficis i, alhora, les quetenen més perspectives de desenvolupament i de fer arribar els productes eco-lògics a la població consumidora en general. Una part important del sobrepreusol ser degut a les insuficiències de la distribució i el consum: comandes habi-tualment petites, dificultat de trobar la quantitat i la varietat demanada, llargperíode de rotació i minves en els productes frescos, de tal manera que no s’a-profiten les economies d’escala.Aproximadament la meitat d’empreses comercialitzadores ja tractaven anterior-ment productes convencionals, mentre que l’altra meitat s’ha creat per comer-cialitzar específicament productes ecològics. Les empreses de distribució con-vencional que incorporen productes ecològics ho fan per oportunitat comercial,per diversificar la seva oferta cap a un sector que, segons dades de mercat, estàen alça. Però algunes empreses també incorporen valors agroecològics i ètics,com la preferència per produccions properes, la seguretat alimentària, el comerçjust, el respecte als animals, etc.Cal destacar que no tota la comercialització de productes ecològics la fan em-preses inscrites al CCPAE, perquè una gran part de la venda al públic la realitzenestabliments o botigues que, en treballar amb articles ja envasats i ja disposatsper al consum, no s’han de sotmetre obligatòriament al control específic de laproducció ecològica. 196
    • 6. Mercat i consum6.2.2. ProblemàticaLa incorporació en el negoci dels productes ecològics de les grans empreses agro-alimentàries, amb capacitat econòmica per fer campanyes publicitàries i pera tenir línies de producció pròpies, a més de significar una bona oportunitat peral creixement del sector, pot convertir-se també en un risc per al petit productori elaborador. En efecte, en prioritzar els interessos de la gran distribució, potposar en perill el model productiu agroecològic cercant varietats uniformes, pri-mant característiques necessàries per a circuits llargs de comercialització, pres-sionant a la baixa les normes de certificació i «collant» els productors quant ales condicions comercials (preus baixos i terminis de pagament) i a la imatgedels productes (imposant-los les seves marques).L’estacionalitat en l’oferta dels aliments ecològics frescos és un altre factor aconsiderar i que s’ha d’explicar, ja que el consumidor està acostumat a dispo-sar d’una gran varietat d’aliments en qualsevol època de l’any. També és una di-ficultat per a restaurants i menjadors col·lectius que necessiten quantitats fixesper mantenir l’oferta de la seva carta. 197
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa necessitat d’indústries auxiliars per fer possible l’obtenció de certs productes–com ara escorxadors i sales de desfer certificats per obtenir carn ecològica des-tinada al consum– suposa un important factor limitant.Una altra circumstància que es dóna és que a vegades s’importen producteselaborats a partir de primeres matèries d’origen espanyol. Això suposa un enca-riment dels costos, un major consum energètic i una pèrdua de valor afegit.Com que cada país comunitari és lliure d’acceptar o no els productes que arri-ben de fora de la UE, es poden crear diferències de tracte. Fins i tot, es pot do-nar el cas que els organismes sanitaris neguin l’accés de productes als que elMAPA ha atorgat la corresponent llicència d’importació. Seria bo que s’unifi-quessin els criteris entre els diferents organismes que participen en aquests trà-mits, tant a nivell estatal com europeu, perquè tot producte amb llicència d’im-portació pogués arribar i ser despatxat sense dificultat a qualsevol punt de laUE, amb les mateixes condicions i tràmits.L’orientació de la PAE cap a l’exportació (majoritària en el conjunt d’Espanya) iles ajudes comunitàries a la producció (mesures agroambientals), han afavoritles grans explotacions en perjudici de les empreses familiars agràries, sense ga-rantir el futur de la majoria de finques i del món rural.6.2.3. PerspectivesArran de l’increment de la demanda, el repte de futur és la capacitat de la pro-ducció interna de respondre a les necessitats de la indústria de transforma-ció i del mercat interior, evitant haver d’importar, exportar o digirir-se al mercatconvencional.Per solucionar l’atomització i garantir un subministrament continuat, s’ha deconcentrar la producció i agrupar la demanda. Si es redueixen intermediarisi/o es guanya economia d’escala, es poden abaratir costos, i el preu dels pro-ductes ecològics ja pot ser el que els consumidors estan disposats a pagar.Llavors el potencial de creixement del mercat d’aquests productes seria moltelevat.Una majoria d’operadors creuen necessària la col·laboració interprofessional, perintercanviar informació sobre l’actitud i el comportament del consumidor, perconèixer els punts crítics i els controls necessaris en els diversos graons comercials, 198
    • 6. Mercat i consumperquè de forma conjunta s’adoptin les mesures que permetin optimitzar el fun-cionament del conjunt de la cadena comercial dels productes ecològics.Pot ser interessar que els productors tinguin un major control de la cadena ali-mentària, de la producció fins al consum. La participació directa del sector pro-ductiu en la comercialització té avantatges per a productors i consumidors. Hiha experiències exitoses de nous canals de comercialització, com a Galícia ambels Ecomercats, o els Agromercats a Mollet del Vallès, Santa Margarida de Mont-bui i Castelló d’Empúries dins d’un projecte europeu Interreg III A, que s’esten-drà també als municipis de Castellar del Vallès, Castellgalí i Sant Pere de Ribes.La clau de l’èxit en una estratègia comercial és aconseguir de compaginar lacapacitat productiva amb les exigències dels consumidors,i per això cal:a) Crear una cadena de valor específica entre cada empresa i els seus clients, identificant les pràctiques productives, el sistema d’embalatge, els diferents models de distribució, tipus de venda i de consumidors.b) Identificar els principals motors que impulsen l’activitat i els factors que hi influeixen.c) Seleccionar variables que permetin diferenciar els productes ecològics, com la producció de proximitat, diversificada i de qualitat que caracteritza la pro- ducció ecològica catalana.d) Cercar la coresponsabilitat i la col·laboració entre els agents econòmics de la cadena, coordinant estratègies conjuntes, per afavorir el seu accés generalit- zat al mercat.L’ús d’Internet, tot i que és incipient, s’està convertint en un mitjà de promociómolt utilitzat per elaboradors i distribuïdors. Com a canal de comercialitzaciópermet agrupar oferta i venda directa; comença a haver-hi experiències decomerç on-line que posen a l’abast de tothom la producció, la informació i, so-bretot, un fàcil accés als productes ecològics. Internet es converteix en una bonaeina de sensibilització i de promoció i, a més, permet adaptar-se a les neces-sitats i els horaris de cadascú.A Catalunya, s’ha creat recentment, en l’àmbit de la iniciativa comunitària In-terreg III, el Centre de Promoció de Productes Agropecuaris Ecològics (CEPRO-PAE), amb un web que és un portal per als productors, comercials i consumidors, 199
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaaixí com per a les matèries primeres i els serveis necessaris per a la producciód’aquests aliments. L’objectiu és facilitar contactes entre els diferents agentsinteressats i crear nous canals de comercialització.6.3. Canals de comercialitzacióEl mercat local català sembla tenir un bon dinamisme i permet el funcionamentde petits productors i establiments especialitzats, en convivència amb super-mercats i grans empreses de distribució i cadenes d’alimentació. Aquests dar-rers establiments són predominants en la venda de llet i derivats, pasta, galetes,cereals i llegums, i les botigues especialitzades en la de pa i pastisseria.6.3.1 Mercats locals i circuits curtsEls mercats locals i els circuits curts de comercialització són els canals mésimportants de venda de productes frescos de la PAE. S’entén que un circuit curtde comercialització es caracteritza per la presència d’un únic intermediari, coma màxim, entre el producte final i el consumidor.Si no hi ha cap intermediari entre el productor o l’elaborador i el consumidor,parlem de canal de distribució directa o venda directa que pot ser a la mateixafinca o botiga, a fires i mercats, per Internet o bé per encàrrec, lliurant el pro-ducte directament a domicili, a grups de compra o per contracte amb el clienta canvi de suport econòmic per a inversions en la producció.La venda directa dels productes ecològics permet al productor guanyar segure-tat i autonomia i millorar el preu percebut, i al consumidor conèixer de prime-ra mà com es produeix allò que menja i ser conscient que està afavorint un mo-del de producció ecològic i arrelat al territori. La venda directa fa realitat unarelació de proximitat i de confiança mútua, en línia amb els principis ecològicsi de sostenibilitat que es defensen. Però també exigeix una important inversióde temps.També es pot considerar circuit curt de comercialització el que relaciona unagran cadena de supermercats o hipermercats amb una agrupació de productors.Per tant, les cadenes curtes de comercialització no impliquen dimensions peti-tes, ans al contrari, l’increment de les dimensions empresarials pot facilitar lesrelacions directes, ja que permet assumir la logística de la distribució. 200
    • 6. Mercat i consumEs poden definir com a principis dels mercats locals (ML) i els circuits curts decomercialització (CCC), els següents:• Els ML i els CCC han de facilitar una coneixença directa entre productor i con- sumidor. Sense aquesta coneixença no es poden construir les complicitats.• Productors, elaboradors, comercialitzadors i consumidors actuen segons uns compromisos comuns i uns interessos complementaris. La confluència de dife- rents interessos és la condició per a la millora permanent.• Els productes que circulen per un ML o un CCC han d’estar lligats al territori i, si són elaborats, els ingredients han de provenir fonamentalment del mateix territori i, en tot cas, en el seu origen han d’acomplir també uns criteris socials i ecològics que s’han de poder explicar al consumidor.• Els productes han d’ésser «comprensibles» per al consumidor. És a dir, aquest ha d’estar informat del seu origen i les seves condicions de distribució, la seva estacionalitat, etc., i entendre’n la validesa.• Els consumidors han de definir criteris de compra coherents i comprensibles pels productors.• La producció, l’elaboració i la comercialització han de minimitzar la contaminació.En definitiva, els ML i els CCC, conjuntament, són projectes d’innovació socialque segueixen principis que tenen l’agroecologia (l’ecològica i la política) coma una de les referències més rellevants.La comercialització directa és el canal més utilitzat pels col·lectius de productors,elaboradors i consumidors (veure pàgina següent). La manca de logística i es-tructura no ha contribuït gaire al desenvolupament del mercat general, però larelació directa entre consumidors i productors, l’atenció personalitzada i la con-fiança generada han pogut suplir en part les mancances de determinats produc-tes quant a qualitat en la presentació i traçabilitat. La venda directa del pro-ductor al consumidor és majoritària a Espanya en verdures i fruita fresca, produc-tes carnis i ous.L’aposta pel desenvolupament dels mercats locals i de les cadenes curtes decomercialització pot actuar de motor del mercat de l’alimentació ecològica aCatalunya. 201
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLes cooperatives de consumA Catalunya, hi ha una vintena d’agrupacions i cooperatives de consumecològic que treballen conjuntament a través de la coordinadora Ecocon-sum, perseguint millorar la capacitat de compra i de negociació com aconsumidors.Ecoconsum es defineix com un conglomerat de grups dimensionats a esca-la humana que, amb un bon disseny de tasques i la tecnologia adequada,poden ser sostinguts pel treball voluntari dels socis, que fan del seu consumquotidià la millor contribució a un món més just i sostenible. El seu objectiués proveir-se de manera autogestionada i amb criteris agroecològics de tottipus d’aliments, vinculant producció i consum amb un model social i eco-nòmic sostenible i solidari. Sempre que és possible, compren directament aproductors o elaboradors, amb qui miren d’establir acords que van més enllàd’un tracte comercial, tot cercant un preu just.Aquest sistema permet conèixer l’origen i manera de treballar els productesi establir una relació de confiança. Es procura que cada família pugui fer lacompra setmanal a la cooperativa, i triar entre el màxim de productes i varie-tats que acompleixin els criteris de compra.En l’actualitat aquestes cooperatives estan en expansió. Per assegurar laqualitat en el cas de la compra directa, les cooperatives d’Ecoconsum noposen com a requisit que el productor o l’elaborador estigui certificat, sinóque l’avaluen directament.Les cooperatives de consum i grups de compra aposten per un consum res-ponsable amb criteris agroecològics, l’economia social i la promoció i de-fensa dels drets dels consumidors. Per això la cooperativa no és una fina-litat en si mateixa, sinó una eina de transformació social, vers una societatsolidària, més racional i justa, que es planteja qüestions com la crisi alimen-tària, els impactes dels transgènics, el consum responsable, etc. 202
    • 6. Mercat i consum6.3.2 Comerços i botigues especialitzadesA Catalunya, la botiga tradicional encara manté la primacia en el mercat de l’a-limentació fresca i dels productes ramaders, els supermercat i hipermercat pas-sant a ser dominants en l’alimentació seca. Habitualment, la comercialitzaciódels productes ecològics pretén recuperar i/o defensar l’existència de les boti-gues especialitzades i el servei de qualitat que ofereixen als consumidors.Actualment, la major part dels productes ecològics es comercialitzen en boti-gues especialitzades, que el 2005, segons l’APECPAE, concentren entre el 70 iel 85% del comerç de l’alimentació ecològica a Espanya. És habitual trobar-hiproductes que el botiguer ha comprat directament a productors o elaboradorslocals. Segons l’estudi d’Àmbit Rural (2005), el 80% d’entrevistes a punts devenda constaten un increment de les vendes i tenen previst incorporar nousarticles demanats pels consumidors. Els punts forts de les botigues especialit-zades són l’atenció personalitzada, el bon coneixement dels productes queofereixen i la seva qualitat, així com la proximitat. En contra tenen l’escassacapacitat de generar economies d’escala i la baixa rotació dels productes, quees compensen aplicant marges comercials alts, cosa que suposa un encarimentdel preu final.És convenient associar comerços especialitzats en productes ecològics per talde centralitzar compres i compartir criteris en relació estreta amb els consumi-dors. N’és un exemple l’associació Biocoop a l’Estat francès, que agrupa el 10% 203
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyadel mercat ecològic del seu país. Les botigues adherides han d’acomplir uns cri-teris definits en un plec de condicions pel que fa a la distribució, la gestió i els as-pectes socials.En absència d’una cooperació entre punts de venda que permeti augmentar laseva força i la varietat de productes que ofereixen, el petit comerç està baixanten nombre i quota de mercat. Si no es guanya la confiança del consumidor perl’atenció personalitzada, pel coneixement del producte, per la garantia i quali-tat que s’ofereix, la petita botiga és la que té més a perdre. Aquests trets lipoden donar una especialització de comerç de proximitat, i li han de permetrediferenciar-se i fidelitzar el consumidor. Segons dades de Biocoop, l’any 2001calien unes vendes d’entorn a 150.000 A anuals per mantenir un lloc de treball.Ara bé, a Espanya, un 75% dels 340 establiments de comercialització de pro-ductes ecològics enquestats no arriben a aquest volum de facturació i per tantno està clara la seva viabilitat.El CCPAE posa a disposició dels comerços la certificació perquè puguin oferiraliments ecològics a doll, com granes, llegums, fruita o carn, i transformatscom menjars preparats, pa i derivats. S’edita una guia d’aquests «establimentsrecomanats», que persegueix oferir un major grau de confiança al consumidor.En aquests casos, és responsabilitat de l’establiment portar un registre que per-meti conèixer les transaccions del comerç. Les carnisseries que han començat atreballar amb carn ecològica són les que estan utilitzant més aquesta certifica-ció del CCPAE.6.3.3 Supermercats i hipermercatsEls supermercats i els hipermercats es diferencien per la superfície de venda: in-ferior a 2.500 m2 els primers, i superior els segons. Aquests establiments co-mercialitzen cada vegada més productes ecològics, però mentre a Espanyapoden representar el 15% de les vendes del sector, al Regne Unit i a Dinamarcacomercialitzen entre el 80 i el 90% dels aliments ecològics que es venenen aquests països. Per tant, s’espera que en el nostre país augmentin les ven-des d’aliments ecològics en aquests tipus d’establiments. Segons dades de l’es-tudi Hábitos del consumo y medio ambiente del 2001, de la FundaciónEntorno, el 30% dels supermercats a casa nostra ja ofereixen productes eco-lògics i el 22% dels hipermercats també. Situen els productes ecològics en sec-cions pròpies, creant aparadors i oferint-los com a reclam, presentats com ainnovadors i en els lineals de cada una de les categories. 204
    • 6. Mercat i consumEn els països de major quota de mercat, la presència de productes ecològics enla gran distribució ha permès estructurar plataformes de distribució i augmen-tar-ne el consum. Per a aquests tipus d’establiments tenir productes ecològicsés una estratègia per posicionar-se en el mercat i atreure nous clients que pro-bablement farien part de la seva compra en botigues especialitzades. Milloren,a més, la seva valoració, ja que la PAE té un impacte positiu pel que fa als mè-rits ecològics de la cadena, per la imatge que donen i per la relació amb la salut.Aquesta estratègia és especialment atractiva per a supermercats i hipermercatsque busquen diferenciar-se en aspectes de qualitat.La seva política de compres s’orienta a empreses de producció gran, homogè-nia i duradora. Però tenen tendència a disposar de marques blanques o pròpiesdel supermercat o hipermercat. Així mateix ho fan amb el producte ecològic,arribant a oferir ja més de 300 productes dels anomenats d’alta rotació, comolis, vinagres, conserves, sucs, confitures, infusions, espècies, llegums, llet i pro-ductes làctics. Aquestes cadenes alimentàries necessiten una garantia de con-tinuïtat en el subministrament i a vegades opten per crear línies pròpies deproducció, elaboració i distribució de productes ecològics per no haver de de-pendre d’altres operadors.Els supermercats exclusivament ecològics són un canal de comercialitzaciócreixent: cada vegada hi ha més superfícies comercials des de 150 m2 i fins a800 m2, destinats només a aquest tipus d’aliments, que ofereixen una alterna-tiva gairebé total a qualsevol supermercat convencional. En aquests establi-ments es troben productes locals i d’importació i constitueixen un dels canals 205
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyade comercialització amb major potencial de creixement. A Europa, sembla serla tendència predominant, sobretot a França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Alema-nya. S’estableixen com a franquícies a comerciants autònoms, mitjançant con-tracte i aquests s’encarreguen del contacte amb els consumidors i clients.6.3.4 El comerç just i solidariMolts dels productes del comerç just provenen de sistemes agroecològics i dis-posen de certificació. El consumidor ecològic conscient valora, i fins i tot dema-na, que el producte provingui de comerç just, ja que entén que és l’única mane-ra lògica d’obtenir un producte ecològic.El comerç just i solidari va adquirint cada vegada més importància, especialmentles botigues d’organitzacions no governamentals, amb campanyes pròpies desensibilització com la de «Comerç amb justícia» (Intermón Oxfan, 2002) o «So-birania alimentària» (FCONGD) amb l’objectiu de canviar les regles comercialsque condemnen a la pobresa milions de camperols dels països empobrits i res-pectar el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques agràries, de tre-ball, alimentàries i de recursos. El comerç just garanteix una retribució justa perals productors, acordada mitjançant el diàleg i la participació de les parts, el res-pecte a la justícia social i al medi ambient.6.4. El preuEl preu és un dels principals factors que decideixen la compra i, per als produc-tes ecològics, és un problema que en limita el consum. En general, es conside-ra el sobrepreu com un factor negatiu per a la venda i, d’altra banda, es trac-ta d’una idea que s’ha fixat en la societat i que resulta molt perjudicial per ala PAE.Diversos estudis han establert que la percepció més generalitzada entre el pú-blic és que els productes ecològics són entre un 26,5% i un 67% més cars queels convencionals. De tota manera, segons dades corresponents a 2004 reco-llides pel CCPAE, algun producte ecològic fresc com enciam o kiwi no era méscar que els convencionals, ni tampoc no ho eren els embotits de porc o el for-matge de cabra, ni alguns elaborats com la farina integral, la mongeta cuita oalgunes conserves vegetals. En altres productes, com la mel o la carn de ve-della, la diferència de preu estava al voltant del 10%, un percentatge ben 206
    • 6. Mercat i consumassumible pels consumidors, que afirmen a estar disposats a pagar més per unaliment ecològic. La carn, les verdures, la fruita i els ous són els aliments pelsquals pagarien un major sobrepreu.Els preus dels productes agrícoles ecològics frescos acostumen a fixar-se pertemporada. Els agricultors procuren cobrir costos, no acostumen a especularamb l’oferta i la demanda, i normalment els preus obtinguts pel productor sónsuperiors als del productor convencional.Com ja s’ha comentat (vegeu les pàgines 45 i 162), hi ha un conjunt de factorsque poden influir en el sobrepreu: en alguns casos influeix el menor rendimenten producció ecològica, en altres els majors costos de producció; la major diver-sitat de cultius i tècniques de producció que poden encarir el procés; també lautilització de més mà d’obra; la gran dependència dels pinsos comprats i l’allar-gament del cicle vital en monogàstrics (aviram, ous i porcs); el cost de la inspec-ció i la certificació; les opcions més reduïdes de compra de matèries primeres perpart de les indústries transformadores; el fet d’emprar unes tecnologies que pri-men la qualitat del producte davant del rendiment productiu; o la deficient es-tructura comercial, amb marges mitjans al voltant del 30% en la distribuciói del 40% en els punts de venda.El repte és trencar la fama d’aliments cars i convèncer al consumidor dels valorsdels productes ecològics com a aliments saludables, d’alt valor nutricional, demés gust, certificats i beneficiosos per a les persones i el medi ambient.D’altra banda, s’ha de tenir present que els preus dels aliments convencionalsno tenen en compte les externalitats, és a dir, els costos ambientals, de salut isocials que genera la contaminació en la producció i l’explotació insostenibledels recursos. Si s’internalitzessin els costos de l’agricultura convencional, la re-lació de preus amb l’agricultura ecològica seria molt diferent. També s’ha de te-nir present que sovint els preus dels aliments estan distorsionats per les ajudesi altres decisions de tipus polític.És d’esperar que la diferència de preus entre la producció convencional i l’eco-lògica s’anirà reduint. Cal tenir en compte la sostenibilitat econòmica de la PAEi socialment s’hauria de poder quantificar el que representa econòmicament elsistema de producció i alimentació ecològica per assegurar als seus actors alguntipus de retorn pel principi de justícia. 207
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa falta de referències de preus en relació als costos i la manca de dades demercat dificulta la planificació de les produccions i la comercialització.L’any 2003, a Catalunya s’encetà una taula de negociació de la producció eco-lògica, posant al servei del sector l’estructura de què ja disposa la Llotja de Bell-puig, mercat d’origen de productes agraris d’àmbit estatal (avicultura, conills,porc, ceba, fruita dolça i oli). La posada en marxa d’aquesta taula de negociacióde producció ramadera ecològica, boví, oví i equí, és motivada per la realitat dela producció ecològica a Catalunya i amb voluntat de posar-se al servei del sec-tor, donant-li acollida i ajudant-lo a estructurar-se sense restar-li protagonisme.6.5. Demanda i consum6.5.1. Situació actualEl perfil del consumidor ecològic actual és aquell que s’engloba en un sectorencara minoritari de persones amb consciència ambiental, preocupades pel quemengen, amb un bon coneixement sobre l’alimentació ecològica, els seus avan-tatges i beneficis. Compren, si poden, directament al productor i a botigues es-pecialitzades o creen grups de compra.També hi ha qui consumeix productes ecològics perquè tenen millor gust i qua-litat, pel plaer de menjar. Aquests consumidors són els que presenten un majorcreixement en l’actualitat, segons un ampli recull d’estudis sobre els consumi-dors de productes ecològics. Hi ha també el client ocasional, el que esporàdi-cament compra en botigues especialitzades, herbolaris, dietètiques, supermer-cats i hipermercats.Actualment, un 60% dels consumidors coneixen els productes ecològics, fetque és positiu. Segons va ressortir en unes jornades de reflexió sobre l’AE (MA-PA, 2005), els atributs que hom considera que caracteritzen millor els alimentsecològics són:• que no porten tractaments químics (98% de les persones enquestades),• que són productes naturals (89%),• que no perjudiquen el medi ambient (89%),• que són productes de qualitat certificada (70%). 208
    • 6. Mercat i consumMés del 80% de les persones entrevistades afirma que consumiria productesecològics pels motius següents:• perquè són aliments sans i donen seguretat en el que es menja,• perquè no tenen residus,• perquè tenen més gust,• perquè són més naturals i respecten el medi ambient.D’altra banda, prop del 60% dels catalans acceptaria pagar per mantenir l’acti-vitat agrària i un 45% assenyala com a raons més importants produir aliments,conservar el medi ambient, mantenir la vida en els pobles, conservar el paisat-ge i els boscos. La biodiversitat, la salubritat i l’alimentació natural, mantenir lacultura, són valors que no es consumeixen però que es valoren.El consum alimentari per càpita està en procés d’estancament; la participació dela cistella alimentària en la despesa familiar s’està reduint, però paradoxalmentla demanda d’aliments de qualitat està pujant. Cada dia s’és més exigent en elplaer que es pot treure d’un aliment i el consumidor accepta els comportamentsètics de les marques i s’adhereix a les propostes socials. La salut, la seguretat delsaliments, la qualitat i l’ètica són els símbols del canvi d’hàbits alimentaris.També cada vegada es fa més despesa d’alimentació fora de la llar. El sector dela restauració està creixent amb força i en prestigi i el volum de negoci augmentaa una taxa de més del 10% anual. És evident que la restauració espanyola, i 209
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaespecialment la catalana, són prestigioses i es va ampliant la cultura de menjarbé, de recuperar gustos. Hi ha, doncs, un mercat potencial molt important a as-solir, que demana aliments d’alta qualitat i una important labor d’informa-ció/formació, ja que molts dels professionals tenen un limitat coneixement delsproductes ecològics.6.5.2. Problemàtica i perspectivesEls principals impediments per al consum de productes ecològics són la seva difí-cil accessibilitat, el desconeixement i el preu massa elevat. El nou consumidor hade poder trobar-los fàcilment als llocs habituals de compra, comerços i cadenesd’alimentació i rebre informació detallada sobre qualitat i garantia del sistemade producció, elaboració i certificació de l’aliment.No es pot obviar tampoc ni la manca d’informació del conjunt de la societat es-panyola i catalana sobre la producció agrària ecològica ni una certa confusióamb els productes relacionats amb l’alimentació natural i la cura de la salut,deguda al fet que no tots els productes del mercat que es comercialitzen coma saludables i naturals són ecològics o estan certificats com a tals (Unió de Pa-gesos, 2005). Per això, cal assegurar i evitar la confusió amb termes comercialsmolt freqüents com tradicionals, naturals, integrals, saludables, etc.Quant al consum de productes carnis ecològics, no es correspon amb el delsconvencionals –que ocupen el primer lloc de la cistella de l’alimentació–, costen 210
    • 6. Mercat i consummolt de trobar i la demanda possible no es satisfà. De tota manera, els comer-ços que n’han començat a vendre i els mateixos productors no estan gaire sa-tisfets dels resultats assolits pel baix volum de consum que hi ha. En canvi, elsconsumidors de carn ecològica en tenen una percepció molt positiva, pel sabor,la consistència i el coneixement del mètode de producció que els n’assegura lasalubritat. S’ha d’ampliar la població consumidora i fidelitzar-la, donant a conèi-xer les característiques dels productes carnis ecològics i tractant d’apropar-losals consumidors. Així, paradoxalment, alhora que no és fàcil posar carn ecolò-gica al mercat, l’oferta pot arribar a ser insuficient.Els productes ecològics han de beneficiar-se de la visió positiva que en té la so-cietat: la garantia i seguretat alimentàries; la salut individual i col·lectiva per ales persones productores; valors ambientals i socials; millors pràctiques produc-tives, etc. Però, tot i que les inquietuds ambientals, per la salut i la solidaritatsón comunes i majoritàries en la societat en què vivim, el perfil de l’actual con-sumidor de productes ecològics a Catalunya, referit anteriorment, pot repre-sentar només el 6% del total dels consumidors, i absorbeix prop del 70% deles vendes, segons l’APECPAE. El repte per arribar a nous consumidors, per po-der fer créixer el mercat, és augmentar la informació, la conscienciació i l’inte-rès pels productes ecològics. També s’hauria de valorar la visió positiva que téla societat del producte local.Un altre aspecte important que no s’ha de descuidar és l’embalatge, la marca ila manera de presentar els productes. Si bé es pot afirmar, per exemple, queactualment la preparació i presentació dels productes ramaders ecològics sónmolt curoses i satisfan les expectatives dels consumidors, resta pendent resol-dre, en general, la problemàtica de l’ecoembalatge i no s’acostuma a buscarl’assessorament de professionals. Per posar en valor els productes ecològics calinnovar i invertir en promoció, en ecoembalatge, en garanties de traçabilitat ide qualitat per assegurar-ne la credibilitat.La restauració és un altre dels reptes pendents de l’alimentació ecològica. Al-guns productors subministren directament a restaurants i a cases rurals. S’hanarribat a signar acords entre productors i associacions de turisme rural, com ésel cas de l’associació «Bio Lur» amb els «Hoteles Rurales», en la comunitat foralde Navarra. Però està clar que encara són molt pocs els restaurants, els menja-dors col·lectius, escolars o de serveis públics, que utilitzen productes ecològicsen els seus menús. Algunes botigues o supermercats ecològics tenen el seu pro-pi restaurant. La concessió d’una etiqueta a aquests restaurants permetria dife-renciar-los i alhora sensibilitzar als clients sobre els productes de l’agricultura 211
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaecològica, potenciar la cultura gastronòmica, l’educació alimentària i el respec-te al medi ambient.La restauració col·lectiva, el càtering i el servei a menjadors públics d’escoles, re-sidències i centres hospitalaris, permetria pactar contractes de subministramenti evitar els riscs del mercat.6.6. Propostes 1. Donar suport tècnic i econòmic a la promoció, la comercialització i el consum de productes ecològics. 2. Donar suport a la comercialització de productes ecològics a través dels circuits curts i del comerç local. 3. Fomentar el consum de productes ecològics en llocs o serveis públics: menjadors escolars, hospitals.... 4. Realitzar campanyes als mitjans de comunicació per diferenciar bé la producció agroalimentària ecològica i donar a conèixer els seus valors, qualitats i garantia. 5. Promoure acords al llarg de la cadena alimentària per millorar produccions, facilitar abastiments i minimitzar costos. 6. Desenvolupar estudis de mercat de productes ecològics, de costos de comercialització i distribució, de preus, de qualitat, d’ecoembalatges i d’altres temes d’interès. 7. Donar a conèixer els valors dels productes ecològics a professionals de la salut i dietistes amb vista a promoure hàbits d’alimentació saludables i responsables. 212
    • 7. Polítiques que afecten la PAE
    • 7. Polítiques que afecten la PAE7.1. IntroduccióLa PAE va sorgir fonamentalment com a un moviment ideològic de reacciódavant de certs excessos i problemes derivats de la intensificació i la industria-lització de les produccions agropecuàries, del tracte donat al bestiar, de la uti-lització sistemàtica de determinats additius i tècniques per part de la indústriaalimentària i, en conseqüència, dels seus possibles efectes negatius sobre la sa-lut, el medi ambient i la societat. Ara bé, l’Administració, com a instrument alservei de l’acció dels governs i de la legalitat, ha estat, i encara està conduïdaper una generació de tècnics, educadors i científics formats al voltant d’aquestparadigma productivista.Aquests antecedents han propiciat que les produccions ecològiques s’haginanat desenvolupant al marge de les polítiques agràries generals, que la van ig-norar fins que la pròpia realitat econòmica del mercat dels productes ecològicsva propiciar la intervenció de l’Administració, inicialment per regular el sistemade producció i establir una certificació orientada a donar garanties al consumi-dor d’aquests productes.Com ja s’ha comentat (pàg. 29), la certificació dels productes ecològics anavainicialment a compte d’entitats privades, que avalaven aquells productes quecomplien les especificacions incloses en quaderns de normes establerts per ellesmateixes. El creixement del sector i dels intercanvis comercials, una certa confu-sió sobre el significat del mateix concepte d’agricultura ecològica i l’apariciód’actituds fraudulentes, va propiciar que certs estats es plantegessin la necessi-tat de regular oficialment aquest sistema de producció i l’ús de les indicacionsreferents al mètode ecològic en l’etiquetatge.7.2. L’Administració i la PAEA l’Administració correspon la tasca de materialitzar l’acció de govern, desen-volupant i aplicant el marc legal, distribuint el pressupost en actuacions con-cretes i organitzant els mitjans i les estructures per fer possible aquestes actua-cions. Els grans trets d’aquesta acció vénen definits en els programes polítics o 215
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaen els acords assolits en la formació de cada govern. Aquests trets acostumena ser una barreja de propostes concretes, les «ofertes», i d’objectius més gene-rals, les «bones paraules», que s’hauran de concretar amb l’adopció de mesu-res i actuacions durant la legislatura. Així, les actuacions de cada administracióes justifiquen segons la seva adequació als objectius buscats, en un escenari delimitació dels recursos existents. És indispensable una priorització política d’a-quests recursos, segons criteris d’oportunitat, eficiència, sostenibilitat, benestari justícia social.La inclusió de les preocupacions mediambientals entre els criteris directors de lapolítica, a tots els nivells, és un fet recent i encara poc assentat, arran d’una cer-ta despreocupació social per a aquests temes i d’un model de creixement eco-nòmic basat en un consum innecessari i excessiu. A tall d’exemple: la propostade nou tractat constitucional de la Unió Europea recull l’objectiu de garantir iassolir un nivell elevat de protecció del medi ambient i la millora de la seva qua-litat, perseguint un desenvolupament sostenible. Unes «bones paraules» real-ment encertades i lloables, però que per si mateixes no aconseguiran el com-pliment de l’objectiu proclamat. És necessari realitzar propostes concretes enaquest sentit, esmerçar els fons necessaris, o el que és el mateix: decidir dequina altra partida es retiraran aquests recursos.Les possibilitats de frau i la defensa dels interessos dels consumidors, com jas’ha comentat anteriorment, van forçar l’establiment de normes legals i la ne-cessitat de tenir una verificació externa i creïble, és a dir la certificació, o con-trol de l’actuació i dels sistemes aplicats pels productors, elaboradors i manipu-ladors de les matèries primeres i els productes ecològics. L’aplicació o verifica-ció del sistema de control segons les normatives legals ha obligat a entrar enescena les corresponents administracions, fins i tot dependents de governs queno inclouen la PAE dins de les seves prioritats polítiques i propostes d’acció.Per això, en els inicis de la PAE al nostre país, el desenvolupament de les normesoficials i la consistència del control han estat menys sòlids del desitjat, han estatmés «burocràtics» que «sentits», una obligació derivada del compliment de nor-mes europees. Per aquest motiu, no ha existit cap programa o pla d’actuació perincentivar les produccions ecològiques i la conversió de nous productors, mal-grat les bones perspectives i comportament del sector a Catalunya, pioner al’Estat durant els primers anys noranta. Tampoc no ha existit cap unitat tècnicai administrativa específica, dins de l’organigrama de l’Administració, que s’hagiencarregat de gestionar i coordinar les competències en aquesta matèria. 216
    • 7. Polítiques que afecten la PAEPer últim, hem d’esmentar un tret característic de l’Administració: la seva com-plexitat, l’elevat nombre de diferents administracions, departaments i unitats quepoden tenir a veure, en un moment donat, amb el tractament de qualsevoltema. Cadascuna d’aquestes administracions, a més, està al servei de diferentsequips de govern, amb diferents sensibilitats polítiques. Aquest elevat nivell deburocràcia dificulta l’adopció de mesures globals de tota mena, especialmentd’aquelles que no es consideren prioritàries.7.3. El Reglament 2092/91El procés de reconeixement legal de la producció ecològica seguit per varisestats membres va desembocar en l’establiment del Reglament (CEE) 2092/91,del Consell, sobre la producció agrària ecològica i la seva indicació en els pro-ductes agraris i alimentaris, aprovat el 24 de juny de 1991.L’objectiu d’aquest Reglament era el de fixar normes comunes per a la produc-ció comunitària de productes ecològics, inicialment restringides als productesd’origen vegetal. Aquesta normativa ha estat modificada moltes vegades, unad’elles l’any 1999, per incloure la cria ecològica d’animals en el seu àmbitd’aplicació. 217
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaAquesta normativa va ser una iniciativa emmarcada en la reforma de la políti-ca agrària comuna (PAC), l’objectiu inicial de la qual era augmentar la produc-tivitat agrícola de la Comunitat Europea per assolir un elevat nivell d’autopro-veïment alimentari.A finals dels anys 80 aquest objectiu inicial s’havia assolit amb escreix, fins itot s’acumulaven problemes derivats dels excedents agrícoles, per no esmen-tar els derivats d’aquest afany productivista. Per aquest motiu, els responsa-bles de la política agrària van començar a interessar-se per altres objectius,com el foment dels aliments de qualitat i la integració de la protecció del mediambient en les activitats agràries. L’establiment d’aquests objectius, previstosen la reforma de la PAC de 1992, va ajudar molt al desenvolupament del sec-tor de la producció ecològica, que fins llavors era força marginal.Des d’aquell moment, la PAC va començar un procés d’adaptació progressiva alsobjectius de la sostenibilitat. En aquesta nova visió, hom pretén ajudar l’agricul-tura a exercir un paper multifuncional dins de la societat: produir aliments segursi sans, contribuir al desenvolupament sostenible de les zones rurals i protegir i mi-llorar les condicions del medi ambient agrícola i la seva biodiversitat.L’aprovació del Reglament 2092/91 per part del Consell va suposar la creaciód’un marc legal comunitari que determina detalladament els requisits que hade complir un producte agrícola o un aliment per poder portar alguna mena dereferència al mètode de producció ecològic. Es tracta d’una normativa moltcomplexa que, a més de definir en què consisteix el mètode ecològic d’obten-ció de productes vegetals i animals, en regula l’etiquetatge, la transformació, lainspecció i el comerç dins de la Comunitat, així com les normes d’equivalènciaper a la importació de productes ecològics de països tercers.Aquest marc legal s’inscriu en el context general de la política de qualitat delsproductes agropecuaris, sorgida també en aquesta època, dins de la qual laproducció ecològica conserva la seva especificitat, ja que la protecció i preser-vació del medi ambient també és un dels objectius primordials d’aquest siste-ma de producció.El Reglament 2092/91 va ser concebut originalment com un reglament relatiua l’etiquetatge dels productes ecològics, destinat a regular el mercat interior,tot i que també va definir les normes aplicables a la producció ecològica i lesexigències en matèria d’inspecció i control. Com que tracta de pràcticamenttots els productes agrícoles i de tots els aspectes de la producció d’aliments i de 218
    • 7. Polítiques que afecten la PAEla seva transformació, el seu camp d’acció és molt ampli. En la redacció del Re-glament es van tenir molt en compte les diferents regles de producció privadesque s’aplicaven en aquell moment, ja que hi havia encara molt poques normesoficials estatals.Mentre que el Reglament inicial, relativament curt, només cobria les produc-cions vegetals, l’any 1999 va ser substancialment ampliat per incloure-hi lesproduccions animals, desenvolupades de forma relativament detallada. Aques-ta redacció detallada s’explica per la gran diversitat dels sistemes de produccióanimal en el conjunt dels Estats membres, així com per l’absència de consensen relació a les regles privades existents.Tractant-se d’un Reglament del Consell, aquestes normes són directament apli-cables per tots els Estats, no és necessari cap normativa de transposició. Mal-grat tot, i en certes circumstàncies, aquesta normativa deixa una certa llibertatd’actuació als Estats. Aquest és el cas, per exemple, de la utilització d’additiusi d’auxiliars tecnològics per a l’elaboració dels productes d’origen animal, queencara no han estat definits a nivell comunitari. També es deixa una certa lli-bertat pel que fa al model de control al qual es sotmeten els operadors, ja quees pot optar perquè aquest control l’exerceixin entitats públiques o bé organis-mes privats autoritzats, sota la supervisió de les autoritats competents.Pel que fa a l’aplicació de les normes europees que regulen la producció eco-lògica, ens trobem davant d’una dificultat important: en la majoria dels Estatsmembres el Reglament no ha reemplaçat totalment les normes nacionals i/oprivades, ni els logotips corresponents a l’aplicació d’aquestes normes. La majo-ria d’aquests programes utilitzen el Reglament comunitari com a normativa bà-sica, mentre que aquestes altres normes afegides suposen un paquet d’exigèn-cies suplementàries, mitjançant les quals s’imposen als operadors obligacionsmés estrictes o més detallades.Malgrat que la seva existència es justifica sovint com una forma de completar ifer més estricta la normativa europea, a vegades l’establiment d’aquestes nor-mes suplementàries busca la consecució d’un altre objectiu més prosaic: obte-nir avantatges comercials i «protegir» el mercat propi davant de l’entrada deproductes ecològics certificats per altres organismes europeus, que a la pràcti-ca es veuen obligats a recertificar-se si volen entrar en determinats mercats. Totplegat dificulta el lliure moviment dels productes, així com el seu preu final, jade per si força elevat, que encara ha de suportar nous processos burocràtics decertificació. 219
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEl fet que no hi hagi un logotip únic i obligatori a nivell europeu per identificarels productes ecològics és un gran handicap que només beneficia els interessosparticulars associats als nombrosos segells existents i manté la confusió sobre laimatge dels productes ecològics i sobre els pretesos «beneficis» de certs segellso marques sobre d’altres, dificultant, en suma, el desenvolupament del sector.Aquestes traves també es donen en el moviment internacional de productesecològics, ja que per poder exportar a determinats països tercers un producteavalat com a ecològic, se l’ha de certificar novament en base a les normes delpaís destinatari. Aquesta certificació addicional implica nous costos i noves difi-cultats, fins i tot està propiciant un nou colonialisme, exercit per organismes decontrol privats implantats a nivell internacional, en detriment de les estructureslocals de control.Altres dificultats tenen l’origen en el propi contingut normatiu del Reglament:encara que s’hi s’estableixin expressament els límits entre el que es pot i el queno es pot etiquetar com a «ecològic», els principis i els objectius del que esconsidera producció ecològica no estan clarament definits ni s’han inclòs en lanormativa. Això sovint dificulta la comprensió de certes normes, que poden sem-blar arbitràries o sense fonament, i això dóna peu, justificant-la, a aquesta pro-liferació de normes afegides.Per acabar aquest apartat, s’ha de considerar que l’establiment i l’aplicació delReglament 2092/91 han suposat un salt qualitatiu, en marcar unes regles comu-nes de joc, però al mateix temps les seves mancances han fet possible la pèrduad’aquesta unitat de concepte a favor d’uns interessos comercials privats.Actualment, hi ha en marxa un procés de substitució d’aquest marc normatiuper un nou Reglament, tal i com s’exposa en l’apartat 5 d’aquest capítol. 220
    • 7. Polítiques que afecten la PAE7.4. Establiment dels ajuts agroambientalsCom ja s’ha esmentat en l’anterior apartat, les reformes de 1992 –que van supo-sar un punt d’inflexió en la política agrària de la Unió Europea– tenien entre les se-ves preocupacions més importants la integració dels aspectes ambientals. Les refor-mes van reduir els preus garantits de cereals i carn de vaquí, van mantenir o intro-duir límits a certes produccions i van incorporar els ajuts directes als productors.En aquesta època es van adoptar, dins de les anomenades mesures d’acompa-nyament de la reforma, importants mesures destinades específicament a fo-mentar una agricultura més respectuosa del medi ambient, concretament ambl’aprovació del Reglament (CEE) 2078/92 del Consell, sobre mètodes de pro-ducció agrària compatibles amb les exigències de protecció del medi ambient ila conservació de l’espai natural. Aquest instrument va obligar els Estats mem-bres a aplicar programes mediambientals, que van suposar noves possibilitatsd’ajut financer a les quals, per les seves característiques, es podia acollir direc-tament l’agricultura ecològica. 221
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEls programes agroambientals preveuen l’establiment de contractes entre elsagricultors i l’Administració, d’una durada mínima de cinc anys, mitjançant elsquals l’agricultor es compromet a introduir un seguit de pràctiques agroam-bientals en la seva explotació. A canvi rep una prima que compensa la dismi-nució de renda derivada de la introducció de la pràctica, anomenada lucre ces-sant, els costos addicionals generats per l’actuació i s’afegeix un incentiu. Entreels possibles compromisos coberts per aquest instrument es va incloure l’agri-cultura ecològica.A l’any 1995 el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va publicar el ReialDecret 51/1995, pel qual es va establir un règim de mesures horitzontals perfomentar mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de laprotecció i la conservació de l’espai natural. Aquesta normativa va significar l’a-plicació del Reglament (CEE) 2078/92 a l’Estat espanyol, i en ella es van inclou-re quatre mesures concretes: el foment de l’agricultura extensiva, el foment dela formació agroambiental, el foment de les races en perill d’extinció i el fomentde l’agricultura ecològica. No va ser fins a l’any 1998 que els agricultors ecolò-gics catalans van poder, finalment, sol·licitar l’ajut de l’agricultura ecològica,gràcies a la publicació de l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca de 25 de febrer de 1998.L’any 1998 van sol·licitar aquest ajut 154 titulars d’explotacions agrícoles eco-lògiques catalanes, per un total de 4.400 ha, el que va suposar un pagamentmitjà de poc més de 90 A/ha aquest any. L’any següent van sol·licitar l’ajut 129titulars, per un total de 2.356 ha, i el pagament mitjà fou de 125 A/ha. Aquestsajuts, en general, van ser sol·licitats majoritàriament pels productors que ja rea-litzaven producció ecològica i, atesos la modesta quantia, la poca publicitat i elfet que només es va obrir la línia un any, no es van traduir en un incrementsubstancial de la superfície de producció ecològica.L’any 2001, i com a conseqüència d’un nou període pressupostari europeu, es vasubstituir l’esmentat Reglament (CEE) 2078/92 pel Reglament (CE) 1257/1999.En base a aquesta nova normativa, i després de la seva corresponent transpo-sició a l’ordenament jurídic espanyol i català, es van aprovar unes noves basesreguladores dels ajuts agroambientals, que van ser convocats novament. Enaquesta convocatòria es van incloure dues mesures destinades als productorsecològics, una destinada a l’agricultura ecològica –semblant a l’establerta l’any1998– i una altra de nova –destinada a compensar les pèrdues de renda de laramaderia ecològica. En aquesta ocasió les línies destinades a la producció eco-lògica es van convocar dos períodes quinquennals seguits (2001-2005 i 2002- 222
    • 7. Polítiques que afecten la PAE2006), i pel període 2003-2007 únicament per a titulars d’explotacions d’arro-ssars prèviament inscrits en el registre del CCPAE.En concepte d’ajut a l’agricultura ecològica, i durant l’any 2005, es van pagar512.136,40 A, corresponents a 191 expedients, el que va suposar un import mit-jà per explotació agrícola de 2.681 A. Pel que fa a l’ajut a la ramaderia ecològi-ca, i també durant l’any 2005, es van atorgar ajuts per valor de 2.710.849 A cor-responents a 164 explotacions, amb un import mitjà per explotació ramaderade 16.529 A.Aquesta vegada tampoc la línia d’agricultura ecològica no es va traduir en unincrement massiu de la superfície de producció ecològica: bàsicament s’hivan continuar acollint els productors que en aquestes dates estaven ja ins-crits al CCPAE. El tipus de producció vegetal que es va incrementar més van serles oliveres perquè, malgrat el modest import dels ajuts, la conversió d’aquestcultiu resulta relativament senzilla.La línia de ramaderia ecològica, en canvi, sí que es va traduir en un gran incre-ment de superfícies de prats i pastures lligades a la producció animal, i concreta-ment durant l’any 2001 van inscriure’s unes 35.000 ha, la majoria en els Pallarsi l’Alta Ribagorça. Aquest increment i aquesta concentració dels beneficiariss’expliquen per diversos motius. En primer lloc, perquè l’import mitjà per bene-ficiari de la prima percebuda va suposar més de sis vegades l’import percebutpels receptors de la línia d’agricultura ecològica. L’ajut, a més, va anar majori-tàriament destinat a explotacions de muntanya on només es realitzava la criaextensiva del bestiar, sense engreix posterior, cosa que suposava un elevat pa-gament per compensar un sobrecost gairebé inexistent. La concentració delspeticionaris de la subvenció de la ramaderia ecològica en tres comarques va serel resultat lògic d’una campanya de publicitat i captació que van posar en mar-xa els serveis territorials del DARP a Lleida.Els ajuts agroambientals han suposat, en molts casos, una empenta de primerordre al creixement del sector, especialment en aquells països que van establir-los a partir del mateix any 1992, que els van convocar anualment, que van arri-bar als màxims finançables previstos per la normativa europea i que els van lli-gar a la comercialització efectiva de productes ecològics.En altres ocasions, en canvi, s’ha criticat que els imports de les primes concedi-des s’han allunyat del lucre cessant real, ja sigui per defecte o per excés. El pro-blema, pel que fa al càlcul del lucre cessant, és el desconeixement dels costos 223
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaafegits reals, que moltes vegades es calculen de forma estimativa i en funcióde les dotacions disponibles per a cada línia. Quan hi ha pocs recursos, o quanaquests s’han de repartir per dotar diverses línies, els imports finals no cobrei-xen el lucre cessant real, mentre que quan es vol afavorir un col·lectiu deter-minat, o compensar-lo per altres qüestions, les primes poden superar la quan-tia d’aquest concepte.Una altra qüestió polèmica dels ajuts ha estat la interpretació d’un dels compro-misos exigits per la normativa als beneficiaris, la comercialització de la produc-ció ecològica. Aquest compromís volia assegurar que la percepció de l’ajut anésdirigit a productors professionals i que finalment es traduís en una presència deproducte ecològic en el mercat. Aquest punt ha plantejat problemes d’aplica-ció, especialment quan el producte comercialitzat no va directament al consumi requereix encara de manipulació ulterior per part d’altres empreses. Si lesempreses que han de manipular el producte no apliquen la normativa de la PAEni estan sotmeses a control, llavors el producte ecològic perd la seva certifica-ció i quan arriba al mercat ja no té aquesta consideració. 224
    • 7. Polítiques que afecten la PAEAquest problema ha estat especialment important en el cas dels ramaders deboví per a carn, ja que si venen el vedell sense engreixar estan complint el com-promís de comercialitzar la producció ecològica, però si el comprador no fa l’en-greix segons la normativa, llavors el resultat final és que no arriba carn certifi-cada al mercat, cosa que ha passat a Catalunya aquests darrers anys.7.5. Pla d’Actuació Europeu sobre l’alimentaciói l’agricultura ecològiquesEl maig de 2001 el Ministeri danès d’Alimentació, Agricultura i Pesca va orga-nitzar una conferencia titulada «Aliments i Agricultura Ecològics» que –conti-nuant els treballs d’una conferència anterior realitzada a Àustria el 1999– vatenir com a objectiu principal de llançar el procés de preparació d’un pla d’ac-tuació encaminat al desenvolupament de l’alimentació i l’agricultura ecològi-ques a Europa.El Consell d’Agricultura que va tenir lloc a Luxemburg el 15 de juny de 2001 vaaprovar una sèrie de conclusions relacionades amb la producció ecològica, re-coneixent que aquest sistema constitueix un mitjà d’assegurar un desenvolupa-ment sostenible i invitant a la Comissió a examinar la possibilitat d’establir unpla d’actuació europeu per promoure l’alimentació i l’agricultura ecològiques.En virtut d’aquestes conclusions, l’octubre de 2001 la Comissió va adreçar unqüestionari als Estats membres i als actors implicats en la producció ecològica,per copsar la predisposició envers aquesta iniciativa. Les respostes rebudes vanposar de manifest que tothom es felicitava per aquesta iniciativa. Durant l’any2002 es va fer una sèrie de reunions per concretar aquest pla d’actuació, en pri-mer lloc mitjançant un grup de treball transversal de la Comissió, i a continua-ció per un segon grup en el qual es van integrar els representants de les enti-tats relacionades amb aquest tema.El febrer de 2003, en primera pàgina del web de la Comissió, es van posarun document de treball i un qüestionari amb 12 punts claus, invitant al pública respondre les preguntes i a fer comentaris addicionals sobre el documentde treball, fins al març de 2003. Com a conseqüència d’aquesta consulta, esva publicar un informe amb els resultats, i al juny de 2003 el Parlament Euro-peu va celebrar una sessió sobre agricultura ecològica en què es va discutir elpla d’actuació. 225
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEl 22 de gener de 2004 va tenir lloc a Brussel·les la «Conferència comunitàriasobre aliments ecològics i agricultura ecològica - Cap a un pla d’acció europeu»,organitzada per la Comissió Europea. L’objectiu principal d’aquesta conferèn-cia era conèixer els punts de vista del major nombre possible de les parts impli-cades, i especialment d’experts en el camp de l’agricultura, del medi ambient idel consum. Van participar-hi més de 100 organitzacions, així com represen-tants (ministres inclosos) dels Estats membres, dels països en vies d’adhesió i delspaïsos candidats, i periodistes especialitzats en agricultura.Finalment es va concretar aquest pla d’actuació mitjançant l’adopció d’unacomunicació oficial de la Comissió al Consell i al Parlament Europeu, en la quales van especificar 21 mesures dirigides a fomentar el mercat dels aliments eco-lògics i a millorar les normes de qualitat mitjançant un augment de l’eficàciad’aquestes, de la transparència i de la confiança dels consumidors, així com undocument de treball elaborat per personal de la Comissió que recull una anàli-si contextual i una descripció exhaustiva de les propostes.Les mesures incloses en aquest pla pretenen establir les bases de l’evolució enels propers anys de la producció ecològica, i van encaminades al mercat dels ali-ments ecològics, a la política sectorial i l’agricultura ecològica i a protegir la in-tegritat d’aquest concepte, mitjançant actuacions relacionades amb les normesi la inspecció. Per tal de posar en marxa aquestes accions, el mateix documentestableix que es portaran a terme amb l’assignació pressupostària existent, o béque no tindran repercussió pel pressupost comunitari, en altres paraules: nos’assignen recursos específics per implementar i posar en marxa les mesuresincloses en aquest pla d’actuació.En aquest sentit, és interessant recollir les conclusions d’un informe sobre el Plad’d’Actuació Europeu emès pel Parlament Europeu, adoptat al febrer de 2005,en el qual es diu: «Des de fa temps s’esperava aquest Pla d’Actuació Europeu,i com a mínim es pot dir que la decepció està a l’alçada de les expectatives. ElPla es caracteritza per l’escassetat de mesures concretes, que no són obligatò-ries, i sobretot per una manca total d’ambició. D’altra banda, il·lustra molt béel doble discurs de la Comissió sobre la producció ecològica. Per una part, no dei-xa d’enaltir les virtuts d’aquest tipus de producció, però, per l’altra, no actua enconcret per afavorir-ne el desenvolupament, sense oblidar que l’organitzaciódel primer pilar de la PAC segueix sent força contradictòria respecte de l’enfo-cament ecològic.» 226
    • 7. Polítiques que afecten la PAEAquest informe continua: «Per tant, i malgrat algunes idees interessants com eldesenvolupament de l’alimentació ecològica en menjadors col·lectius o la neces-sària harmonització de la normativa, sense mitjans financers i recursos humansadequats, sense un calendari, ¿quin serà l’impacte real de les 21 mesures?».Les conclusions d’aquest informe diuen que «aquest Pla hauria d’haver estatl’ocasió per reduir les disparitats entre els ajuts que es concedeixen a l’agricul-tura ecològica i les que rep l’agricultura convencional. Deixar als Estats mem-bres la facultat de fomentar o no el desenvolupament de la producció ecològi-ca en el marc del seu programa de desenvolupament rural és córrer el risc deveure aparèixer una agricultura ecològica de dues velocitats i d’agreujar les dis-torsions de la competència, que ja són perjudicials. L’agricultura ecològica me-reix més que unes quantes mesures per fomentar una parcel·la sectorial de mi-res limitades. Al contrari, hauria de convertir-se en l’element més dinàmic d’unaagricultura veritablement sostenible a escala europea. Aquest és l’objectiu alqual el Parlament Europeu ha de contribuir amb determinació.» No cal afegir-hi res més.7.6. Proposta de nou marc europeude regulació de la PAECom ja s’ha esmentat en el segon apartat d’aquest capítol, l’actual regulacióde la producció ecològica a nivell europeu està constituïda per un exhaustiuReglament del Consell que conté normes de desenvolupament molt detalladesen els seus annexos. Per contra, però, no és explícit pel que fa als objectius iprincipis de la producció ecològica, tot i que la majoria d’aquests principisessencials i normes de producció queden reflectits d’alguna forma en els seusannexos.L’esmentat Pla d’Actuació Europeu inclou, entre les 21 mesures en què es con-creta, una sèrie de propostes encaminades a fer la regulació més transparent,establint els principis bàsics de l’agricultura ecològica, assegurant la integritatdel concepte d’agricultura ecològica, completant i harmonitzant les normes,millorant l’eficàcia de les autoritats i organismes de control i la seva coordina-ció, entre d’altres.La Comissió Europea, en conseqüència, va adoptar el passat dia 21 de desem-bre de 2005 una proposició per a un nou reglament sobre producció ecològi-ca. Segons el comunicat de premsa emès en aquella ocasió, l’objectiu d’aquest 227
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyanou reglament és la millora de la claredat, tant per als consumidors com per alsagricultors.Les noves normes pretenen ser més senzilles i permetre una certa flexibilitat quetingui en compte diferències regionals de clima i de condicions del mercat.Els productors d’aliments ecològics podran escollir si desitgen o no utilitzar ellogotip ecològic europeu. Si prefereixen no utilitzar-lo, els seus productes hau-ran de portar la menció estàndard «UE-ECOLÒGIC». Almenys el 95% del pro-ducte final haurà de ser ecològic per poder portar aquesta etiqueta. Els produc-tes que continguin OGM no podran portar l’etiqueta d’ecològics, excepte sicontenen menys de 0,9% d’OGM per contaminació accidental. Es permetran lesimportacions de productes ecològics sempre que compleixin les normes de la UEi els països d’origen ofereixin garanties equivalents.En aquest moment, s’està desenvolupament el procés d’estudi i discussió d’a-questa proposta per part del grup de treball del Consell Europeu de qualitatdels aliments (producció ecològica). Si bé ha estat considerada globalment comuna proposta interessant que aporta millores respecte del marc actual, tambéhi ha moltes qüestions que no agraden o que no s’entenen, per la qual cosa espreveu un procés llarg i complex abans de l’aprovació final del document queen resulti.Aquest procés de discussió s’està desenvolupant sense que, a Catalunya, totesles parts interessades s’hagin assegut a parlar-ne per adoptar una posició. Nomésel DARP, com a autoritat competent en la matèria, ha adoptat un posicionament 228
    • 7. Polítiques que afecten la PAEclar davant aquesta proposta, que ha estat lliurat als representants espanyols enl’esmentat grup de treball sobre producció ecològica.7.7. Noves perspectives de les mesures d’ajutEn aquest moment s’està elaborant el nou Pla de Desenvolupament Rural (PDR),com a conseqüència de l’entrada en vigor d’un nou període pressupostari 2007-2013. Aquest fet constitueix un fita de primera magnitud pel que fa a l’establi-ment d’eines financeres adequades al foment de les produccions ecològiques,ja que suposa l’oportunitat de redimensionar les primes dels ajuts, de tal formaque s’ajustin al lucre cessant real, de prioritzar les produccions ecològiques persobre d’altres actuacions incloses en aquest programa i de dissenyar noves líniesd’ajut específiques, més adequades a les necessitats reals del sector ecològic.En aquest sentit, s’ha d’esmentar que els ajuts destinats a les explotacions agrà-ries catalanes en el proper període pressupostari aniran lligats al nou ContracteGlobal d’Explotacions (CGE), que consisteix en un acord mutu en el qual, d’unabanda, el titular de l’explotació agrària s’obliga a uns compromisos respecte a laseva activitat productiva i, de l’altra, l’Administració pública –el DARP en aquestcas– s’obliga a la concessió d’ajuts, compensacions i serveis. El contracte tindràuna durada de cinc anys i servirà per remunerar els serveis que les explotacionsofereixen a la societat, i per a establir un pla empresarial que asseguri la viabili-tat econòmica de l’explotació i la seva sostenibilitat ambiental i social.El CGE té com a finalitat incentivar les empreses agràries perquè desenvolupinun projecte d’explotació que integri les funcions productives, econòmiques, me-diambientals i socials de l’agricultura, amb l’objectiu de fomentar la viabilitat deles finques i d’assolir un desenvolupament rural sostenible.El DARP, d’acord amb aquesta iniciativa, pretén orientar les explotacions agrà-ries catalanes cap a una major competitivitat i multifuncionalitat*, amb la incen-tivació de mesures de caràcter innovador i de millora de la qualitat, amb l’objec-tiu d’implantar una nova manera de gestionar els ajuts que consideri l’explota-ció en la seva globalitat. A través dels contractes globals d’explotació es prete-nen integrar i unificar, a mitjà termini, tant la gestió dels ajuts al desenvolupa-ment rural com la dels ajuts derivats de les organitzacions comunes de mercat(OCM) corresponents, amb la voluntat de simplificar-ne els tràmits de gestió. 229
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaActualment, durant el 2006, hi ha en marxa un pla pilot en quatre comarquesque pretén experimentar i avaluar el sistema del CGE que s’haurà de posar enmarxa a partir del 2007 a tot Catalunya. El pla estableix uns compromisos gene-rals i uns altres de particulars en funció de les orientacions i les recomanacionsde millora a partir de la realització d’una diagnosi a l’explotació. Aquests com-promisos gaudiran d’un ajut determinat i específic en cada cas.Entre les actuacions objecte del contracte, i dins de l’àrea de la millora de lacompetitivitat de les explotacions, hi ha les pràctiques agroambientals, que in-clouen l’agricultura i la ramaderia ecològiques, així com la producció integrada,les actuacions en prats i pastures, la millora de la fertilització en base a analí-tiques del sòl.Aquesta vegada, en relació al problema del compromís de comercialització,la normativa preveu que «en cas que se sol·liciti l’ajut a la ramaderia ecològicai/o agricultura ecològica, caldrà comercialitzar un mínim del 50% de la produc-ció com a ecològica. En el cas de la ramaderia ecològica, caldrà comercialitzard’acord amb els criteris següents:• Cria: a un engreixador inscrit al CCPAE.• Engreix i cria i engreix: a un escorxador inscrit al CCPAE».Una altra novetat interessant que ha incorporat aquest pla pilot, pel que fa al’ajut de la ramaderia ecològica, és que es diferencia la cria i l’engreix, i esta-bleix un import reduït per als que només fan cria (106,8 A/ha de prats i pastu-res o 42,44A/ha de rostolls i subproductes), un import més elevat per als quenomés fan engreix (201, 6 A/ha o 63,44 A/ha, respectivament). i un importmajor per als que fan les dues activitats (236,8 A/ha o 91,64 A/ha, respectiva-ment). Això suposa un avanç en relació a l’anterior programa, que no diferen-ciava entre actuacions i es pagava la mateixa prima als que feien només criaque als que també feien engreix (180,3 A/ha o 125,85 A/ha, respectivament).Malgrat tot, la quantia de l’ajut per cria continua sent massa elevada en compa-ració a la destinada a l’engreix, perquè la major part del lucre cessant es pro-dueix en la fase d’engreix, ja que la cria extensiva i l’ecològica tenen una estruc-tura de costos força semblant.Les línies d’ajut destinades als productors ecològics s’han limitat, fins ara, alsajuts agroambientals, associats, dins del PDR, a l’objectiu del «Manteniment imillora del medi ambient i gestió sostenible dels boscos». Altres ajuts destinatsa la producció ecològica, però, també podrien establir-se associats als altres dos 230
    • 7. Polítiques que afecten la PAEobjectius del programa: la «Millora de la competitivitat de l’espai rural» i l’«Adap-tació del sector agrari i agroindustrial a les condicions de mercat», el que dona-ria noves possibilitats i situaria la PAE en un context més real, ja que no es trac-ta tan sols d’una pràctica amb incidència en el medi ambient, sinó que tambéconstitueix un sistema de producció que respon a una demanda social de pro-ductes d’elevada qualitat i constitueix una alternativa empresarial competitivade primer ordre.En l’esmentat pla pilot del CGE aquest fet no s’ha tingut en compte, i els ajutsa la producció ecològica, igual que en l’anterior període, segueixen estant pre-vistos només com a ajuts agroambientals lligats al manteniment i la millora delmedi ambient, entre els quals són considerats una línia més, a la mateixa alça-da que la resta.Al marge dels ajuts que deriven dels instruments comunitaris, els Estats, aixícom les comunitats autònomes, també poden establir nous ajuts, o comple-mentar-ne algun dels existents, a càrrec dels seus propis pressupostos i sempreque la Unió Europea hi doni el seu vistiplau.Per últim, s’ha posat de manifest repetides vegades la manca d’ajuts específicsorientats a les empreses que realitzen elaboració de productes ecològics, aixícom altres ajuts orientats a l’establiment de mesures de promoció dels produc-tes ecològics en el mercat, etc.7.8. Punts críticsAbans de recollir les propostes relacionades amb aquest tema, volem destacarels punts crítics generals següents, relacionats directament o indirecta ambl’Administració i el desenvolupament de la PAE:• La manca d’una normativa única que concentri tots els aspectes de la PAE crea confusió i dificulta les previsions i accions integrades per planificar la pro- ducció ecològica i gestionar-ne els ajuts.• Mentre la Unió Europea segueixi amb el seu doble discurs en relació a la pro- ducció ecològica, per una part lloant les virtuts d’aquest sistema de producció mentre que realment s’està donant suport a un sistema de producció liberal, és difícil esperar que els Estats puguin passar de les paraules als fets. No- més algun Estat ric pot plantejar-se, si està disposat a fer-ho, donar suport de 231
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya forma parcial al desenvolupament de les produccions ecològiques, mentre que la resta d’Estats més pobres hauran d’optar per fer-ho als sectors agraris que treballen amb sistemes menys sostenibles i menys adaptats a la preserva- ció del model d’agricultura familiar, a la creació d’ocupació i al respecte per la terra i pels recursos naturals. La PAE encara ha de superar molts obstacles per imposar-se, com ho demostra l’alentiment del seu creixement constatat en els dos darrers anys. Sense la implicació política necessària, esdevé un objectiu di- fícil d’assolir per les meres expectatives dels consumidors interessats.• Mentre internacionalment no s’arribi més lluny en la promoció de l’agricultu- ra ecològica, queda un marge d’acció en els nivells polítics més propers. Els governs, des dels Estats fins als consistoris municipals, poden comprometre’s a prioritzar la PAE, segons les seves competències i responsabilitats, i aprofi- tant tant les pròpies capacitats financeres com el finançament extern que po- den captar.• Alguns Estats membre han optimitzat els ajuts del desenvolupament rural per potenciar la PAE, mentre que a Espanya i a Catalunya aquesta producció ha quedat minimitzada en el conjunt de les mesures agroambientals. Pràctica- ment no s’ha utilitzat la iniciativa LEADER com a element de suport a la pro- ducció i la comercialització dels productes ecològics, una opció que sí que s’a- profita en altres estats membres i en diferents comunitats autònomes. Aquesta mancança també s’aprecia en els projectes PRODER. 232
    • 7. Polítiques que afecten la PAE• Hi ha una potencial competència de països tercers, amb línies de producció ecològica o convencional on gairebé no s’utilitzen inputs químics i en con- junt se segueixen sistemes culturals «quasi» ecològics. Amb poc esforç i amb una direcció tècnica adequada, quan s’obrin els mercats, després dels previ- sibles acords de l’Organització Mundial del Comerç, aquests països poden convertir-se en productors i competidors. Cal instaurar normatives i controls per garantir que aquestes produccions arribin als mercats comunitaris com- plint les mateixes condicions exigides als productes propis.• La cadena recerca-innovació-formació-assessorament-informació especialit- zada en PAE no existeix i les actuacions no estan coordinades.• La informació al consumidor és escassa i en pocs casos es fan palesos els aspectes –complementaris al de qualitat dels aliments, benestar dels animals, etc.– de seguretat alimentària i de contribució a mantenir el medi ambient. A més, un informe del Centre Comú d’Investigacions (CCI) de la Comissió Eu- ropea alerta de la possible confusió a l’hora de comparar les produccions eco- lògica i integrada, indicant la reduïda capacitat que té el consumidor per ava- luar les diferències i els avantatges entre l’una i l’altra.• La comercialització i la distribució segueixen sent el punt més feble del sistema agroalimentari ecològic. L’informe del CCI preveu que, seguint la tònica actual, cap a l’any 2012 l’oferta superarà la demanda. Aquest fet es pot donar principalment en els grups de fruites, verdures i carns; això pot tenir aspectes negatius sobre excedents i preus o un possible efecte posi- tiu si la baixada de preus fa més atractius els productes ecològics per al consumidor. L’anàlisi dels mercats i el control de costos són una necessitat evident.7.9. Propostes 1. Declarar la PAE com a activitat d’interès públic i regular la seva coexis- tència amb altres models productius, amb l’objectiu d’afavorir el seu coneixement i reconeixement social. Protegir la qualitat final dels pro- ductes ecològics, promovent la implicació real de tots els nivells i uni- tats de l’Administració relacionats, cadascun en funció de les seves competències. 233
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya2. Promoure la PAE com a una alternativa de producció real, viable i poten- cialment dirigida al conjunt de la societat catalana i com a eina per man- tenir la població al territori i garantir unes rendes dignes, establint un Pla d’acció per al foment de la PAE amb una dotació i un grau de compromís suficients per desenvolupar les actuacions necessàries al nivell requerit.3. Atorgar més recursos permanents al sector a tots els nivells: recerca, forma- ció, transferència, assessorament, certificació, promoció de l’associacionis- me i la comercialització, promoció del producte ecològic, etc.4. Establir mesures d’ajut específiques i suficientment dotades per cobrir les necessitats dels operadors ecològics, especialment per estimular la con- versió de les activitats, la implantació de mesures efectives per al correcte compliment de la normativa, per a la millora i la modernització de les acti- vitats productives ecològiques, etc., prioritzant la PAE sobre altres sistemes productius menys sostenibles en l’atorgament dels ajuts agraris generals, com per exemple els inclosos en el futur Contracte Global d’Explotació, o la introducció de rebaixes fiscals en els productes ecològics.5. Crear una unitat específica dins de l’estructura de l’Administració, encar- regada de gestionar els diferents temes i competències en matèria de PAE, dotant-la de l’equip, els mitjans i el rang necessaris per al compli- ment dels seus objectius.6. Establir un grup de treball que reuneixi representants de tots els interes- sats per discutir i realitzar esmenes a les propostes de normativa que afecten els interessos del sector de la PAE a Catalunya.7. Proposar la creació d’un òrgan oficial estatal on es puguin coordinar de forma efectiva tots aquells temes d’interès comú relacionats amb la PAE, definint-ne clarament l’àmbit d’actuació i dotant-lo d’una naturalesa i un funcionament adequats. 234
    • 8. Associacionisme i organització del sector
    • 8. Associacionisme i organització del sectorHi ha un acord general a considerar que el sector de la PAE pateix una insufi-cient vertebració, una manca d’estructures que connectin les diferents fases dela cadena agroalimentària ecològica: subministrament de matèries primeres,magatzems, transformació de la producció, plataformes de comercialització.Per aquest motiu, resulta imprescindible fomentar-hi l’associacionisme.Si mirem altres territoris, veiem que el model associatiu és molt divers i adop-ta diferents formes, perquè tant podem trobar organitzacions multisectorialsque no estan únicament composades per operadors de la PAE com organitza-cions que només estan integrades per operadors ecològics. Quin és el millor mo-del? Quin d’ells té més força o defensa millor els interessos de la PAE? El debatés obert.Es considera que si es cerquen sinergies i es sumen forces, pot haver-hi unaassociació amb pocs membres que, tot i no tenir a vegades suficients recursoseconòmics ni personals per mantenir una estructura operativa, permet agru-par i defensar exclusivament els interessos comuns d’un sol sector.La dispersió dels operadors ecològics per la geografia catalana, juntament ambel seu nombre reduït, fa que l’estructuració associativa dels diferents sectors idel conjunt d’aquests tingui més dificultats. Hi ha molt poques comarques enles quals el nombre d’operadors sigui suficient per vertebrar una organitzaciólocal dinàmica. En general, les estructures organitzatives les formen personesrepartides per tot el territori, que per reunir-se o fer tasques relacionades ambl’associació han de desplaçar-se lluny i perdre molt de temps. Aquestes dificul-tats creen un cercle viciós que dificulta al sector de sortir de l’atomització enquè es troba.Actualment, d’acord amb diverses enquestes que s’han realitzat, el nivell gene-ral d’associacionisme en el sector PAE no és pas més elevat que en el conjuntdel sector agrari. Per exemple, segons Unió de Pagesos de Catalunya, el 2005un 33% dels productors ecològics formaven part d’alguna associació o orga-nització, mentre que per al conjunt dels productors del sector agrari generals’arribava al 42%. Aquestes dades són inferiors a les que recull l’estudi del 237
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaMAPA de 2002, on s’indica que el 43,4% dels operadors ecològics estaven enassociacions, dels quals un 30,1% en associacions d’agricultura i/o ramaderiaecològica, un 24,5% en cooperatives, un 15% en sindicats i un 30,4% queconsideraven els organismes reguladors com a associacions del sector.Aquestes dades de 2005 també són més baixes que les recollides en un altreestudi realitzat per l’Institut del Medi Ambient l’any 1991.8.1. Associacions lligades a la produccióL’associacionisme en el sector agrari és un instrument d’integració de lesempreses agràries de petites dimensions per assolir la dimensió i la capacitatque els permeti d’adaptar-se a les necessàries innovacions tecnològiques, a lesfuncions de transformació, comercialització i a les noves demandes del mercat.L’agrupació dels productors permet estalviar intermediaris, disminuir costos,integrar diferents fases de la cadena agroalimentària i tenir més poder de nego-ciació amb els subministradors d’inputs i amb els seus clients, és a dir, permetarribar al mercat en condicions competitives, superant la fragmentació i dis-persió de l’oferta.Alhora, l’associacionisme i el recolzament entre cooperatives de productors i deconsumidors podria ajudar a consolidar el mercat interior i vehicular necessitats,millorar aspectes logístics, comercials, etc. 238
    • 8. Associacionisme i organització del sector8.1.1. CooperativesHistòricament, el cooperativisme agrari a Catalunya es va fer fort a finals del se-gle XIX, com a resposta econòmica i social de la pagesia a l’extensió de l’eco-nomia de mercat, amb l’objectiu de poder continuar essent empresaris i millo-rar la competitivitat i modernització de les seves empreses i finques.Les cooperatives permeten a les finques petites d’unir-se per fer possible la trans-formació i comercialització de les seves produccions, esdevenen un motor queajuda a introduir noves tecnologies, realitzar inversions per millorar la transfor-mació i la comercialització dels productes agraris i afavoreixen un mercat méstransparent.Les cooperatives agràries poden estendre’s a tota la cadena productiva per tald’augmentar el valor afegit i arribar directament al consumidor. El contacteamb les cooperatives de consum els permet l’accés a grups predisposats al con-sum de productes cooperatius. Una bona promoció dels productes cooperatiusde casa nostra amb valors d’autenticitat, de productes de la terra i de produc-ció ecològica pot ser molt positiva. A més dels valors productius, hi ha totauna ètica cooperativa i uns serveis que aporten incentius addicionals.A Catalunya, hi ha un milió de persones relacionades amb el cooperativisme,que ocupa el 15% de la població laboral. Pel que fa a la producció ecològica,actualment hi ha 33 cooperatives que comercialitzen productes ecològics, ambpredomini de l’oli i dels fruits secs.Moltes de les cooperatives només comercialitzen la producció que fan part delsseus socis; algunes han creat una secció de PAE, i n’hi ha sis formades nomésper productors inscrits al CCPAE, quatre d’elles dedicades a la producció, dis-tribució i comercialització de productes ecològics i dues més que importen idistribueixen productes ecològics i de comerç just.8.1.2. Agrupacions de defensaArran dels traspassos de competències, el DARP va promoure diversos modelsd’associacions per a la prestació de serveis a l’empresa agrària. Les més cone-gudes són les agrupacions de defensa, que permeten l’agrupació de les finquesamb l’objectiu de treballar col·lectivament en la solució a problemes comunsd’abast territorial, com plagues, sanitat animal, defensa contra incendis forestals 239
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyai temes com la transferència tecnològica, l’assistència i els serveis, que superenla pròpia empresa i que requereixen un esforç conjunt.Aquestes agrupacions permeten generar masses crítiques de producció espe-cialitzada, per assolir nivells superiors de producció, de qualitat o de participa-ció en la comercialització i diferenciació de la producció.Hi ha Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV), Agrupacions de Defensa Sanità-ria (ADS), Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Agrupacions de Gestió d’Ex-plotacions (AGE) i Agrupacions de Millora Ramadera.En l’àmbit de la producció ecològica només trobem agrupacions de defensa ve-getal. Actualment, hi ha dues ADV integrades exclusivament per pagesos deproducció ecològica: la de Montsià-Baix Ebre i la de la cooperativa Hortec. D’al-tres integren, en major o menor mesura, productors ecològics. Destaquen, perla seva activitat i interès en la producció ecològica, la de la Cooperativa SantJaume Apòstol d’Ulldemolins, l’ADV de Ponent –a les comarques de Lleida–i l’ADV del Baix Llobregat.8.1.3. Altres associacionsRamaders del Pallars Jussà, Ramaders del Pallars Sobirà i Ramaders del’Alta Ribagorça són tres associacions professionals de ramaders que tenen elbestiar en producció ecològica, amb la intenció de federar-se més endavant.L’objectiu és ajudar-se en la comercialització, tant per a la sortida de la produc-ció com per a la compra de matèries primeres.Xarxa Catalana de la Biodiversitat, impulsada, entre d’altres, per Esporus(Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada, promogut per l’associacióL’Era, abans anomenada Amics de l’Escola Agrària de Manresa), el col·lectiuAlmaixera de les comarques tarragonines i Ecollavors, que agrupa més de 20masies que fan i intercanvien llavors.Hi ha altres associacions i agrupacions que ja estaven creades i part de les qualsés o s’ha reconvertit en ecològica i que també organitzen els productors, comés el cas de l’associació de pagesos de Gallecs. 240
    • 8. Associacionisme i organització del sector8.2. Sindicats agrarisUnió de Pagesos de Catalunya, sindicat unitari, democràtic i independent, or-ganitzat territorialment i sectorial, amb l’objectiu de defensar, des de 1974, elsinteressos dels pagesos i pageses i els ramaders i ramaderes, així com de vetllarpel manteniment de l’empresa familiar agrària. Un dels sectors en què està or-ganitzat el sindicat és el de l’agricultura i la ramaderia ecològiques. Ofereix ser-veis professionals, assessorament, cursos de formació i informació d’interès perals seus afiliats.Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) té com a objectiu la de-fensa dels interessos dels professionals del sector agrari i la millora de les con-dicions de treball d’aquest col·lectiu. Per això, la feina de JARC és la de fer arri-bar l’opinió i el posicionament sobre les diferents accions que es prenen des deles administracions, ja sigui l’autonòmica, la central o la comunitària, però queincideixen sobre el futur del sector agrari català.Asociación Sindical de Jóvenes Agricultores (ASAJA), que a Catalunya estàformada per la representació territorial de les quatre demarcacions, des de 1999.ASAJA defensa l’empresa familiar agrària i per la seva naturalesa territorial té elsector ramader de llet, porcí, oví, vaquí d’engreix, forestal, agricultura extensiva,agricultura intensiva, agricultura ecològica, i altres.Institut Agrícola Català de Sant Isidre, associació d’empresaris agrícoles, queaglutina la majoria de perfils empresarials agraris, des de productors i transfor-madors fins a empreses comercialitzadores i agroalimentàries. També en formenpart empreses de serveis agraris i les vinculades a l’economia rural com el turis-me agrari. Treballa per desenvolupar i reformar lleis, formar i informar per po-der accedir a la nova era tecnològica. Defensa les propietats i els seus usos, i elpatrimoni social, cultural i natural.Assemblea Pagesa de Catalunya (amb seu a Balaguer), vol ser un movimentsocial i sindical, de base i independent. Treballa en defensa d’una pagesia autò-noma, digna i respectuosa amb el medi i d’un món rural viu, just i sostenible.Defensa la producció ecològica i s’ha destacat en la lluita contra els transgènics. 241
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya8.3. Associacions lligades al consum8.3.1. Cooperatives de consumidors ecològicsLes cooperatives de consumidors ecològics són grups de persones i famílies ques’han associat aprofitant estructures ja existents o bé que n’han format denoves. Són col·lectius convençuts, que a més entenen el consum de productesecològics com un pas necessari per a la transformació de les estructures socioe-conòmiques.Actualment, hi ha 36 associacions i cooperatives de consumidors, distribuïdesper diferents comarques. Algunes d’elles disposen de botiga oberta al públic,butlletí, pàgina web i llista de correu per poder comunicar-se.El funcionament de cada col·lectiu és autònom, basat en els principis del coope-rativisme i l’autogestió per comprar allò que es necessita, amb criteris de soli-daritat i responsabilitat ecològiques.La majoria de les cooperatives estan agrupades dins d’Ecoconsum, que és lacoordinadora catalana de consumidors de productes ecològics, la qual pretén 242
    • 8. Associacionisme i organització del sectorser el punt de trobada per intercanviar informació i experiències sobre proveï-dors, productes i formes organitzatives (vegeu pàg 202).8.3.2. AltresEl Gremi d’Herbolaris, Apicultors i Alimentació Dietètica i Biològica deCatalunya. És una associació professional de detallistes d’herboristeria, d’ali-mentació natural i ecològica, de complements dietètics, de productes apícoles,cosmètics i afins. Ofereix als seus associats informació, serveis de gestoria, asses-sorament, promoció i defensa del sector. A més, organitza cursos presencials i adistància i publica un butlletí.La Xarxa de Consum Solidari. És una associació de persones crítiques amb elmodel de consum i de desenvolupament que la societat proposa. Està relacio-nada amb més de 100 entitats i grups d’arreu de Catalunya amb la finalitat detreballar conjuntament els temes de comerç just i el consum sostenible.La Fundació Futur. És una empresa social, sense ànim de lucre, fundada l’any1996 amb la finalitat de crear llocs de treball dins del sector de l’hostaleria pera persones en situació d’exclusió. Aquesta fundació va posar en marxa, el no-vembre de 2005, el projecte Menjadors Escolars Sostenibles (MES), que buscaintroduir conceptes innovadors en la gestió dels menjadors escolars, com arala qualitat dels aliments, la sostenibilitat, la importància de l’acte de menjar ila justícia social. Els seus promotors han introduït aliments ecològics, de co-merç just i integrals en la dieta dels escolars, apostant per productes locals i detemporada.8.4. Associacions per al foment de la produccióagrària ecològicaHistòricament, a Catalunya hi havia associacions naturistes i vegetarianes quees preocupaven per la salut i l’alimentació; però fou a partir de 1975 que es co-mençaren a reunir persones preocupades per la contaminació en l’alimentaciói el medi ambient, cercaren la qualitat en els aliments a partir de la seva pro-ducció respectuosa amb l’entorn, sense utilitzar productes químics de síntesi imantenint la fertilitat de la terra. S’agafaren com a referents els corrents de l’a-gricultura biològica francesa i la biodinàmica del centre i el nord d’Europa. 243
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaL’associació Vida Sana en va ser la pionera. El seu funcionament es va iniciara partir de l’any 1975, arran de la publicació d’un manifest signat pel Col·lectiuVida Sana, que cridava consumidors i productors a produir i consumir productesbiològics, establint el primer aval espanyol de garantia «Producte biològic». Percomercialitzar aquests productes es va crear una primera xarxa de botigues aBarcelona amb el nom de Vida Sana, i, en estreta relació amb l’associació fran-cesa Nature et Progrés, es va desenvolupar un primer sistema d’assessoramentals seus productors. L’any 1981 va rebre el reconeixement d’aquesta associaciófrancesa i va començar a exportar productes amb l’aval de garantia. Aquell anyes va reorganitzar el col·lectiu i va ser inscrita oficialment l’associació Vida Sana,per al foment de la cultura i el desenvolupament biològics. L’any 1984 es va rea-litzar a Madrid la primera edició de la fira BioCultura, organitzada per l’associa-ció. Actualment, Vida Sana organitza cursos, conferències, congressos, editapublicacions, concedeix premis i continua organitzant la fira BioCultura (que tédues edicions anuals, una a Barcelona en maig i l’altra a Madrid en novembre)i participa en l’únic Màster d’Agricultura Biològica que s’organitza regularmenta Catalunya (organitzat per la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelo-na), actualment en la seva vuitena edició.L’Associació Biodinàmica d’Espanya es va crear amb el suport d’altres asso-ciacions biodinàmiques europees i té la seva secretaria a la finca de Can Ricastell,a Tordera. Des de l’inici als anys vuitanta organitza cursos i trobades amb ex-perts, proporcionant formació en les tècniques biodinàmiques. Aquesta associa-ció va introduir a l’Estat espanyol l’etiqueta Demeter, que s’utilitza exclusivamenten productes alimentaris que procedeixen de l’agricultura biodinàmica.Entorn a les escoles d’agricultura van sorgir diferents associacions:• La Coordinadora d’Agricultura Ecològica (CAE), l’altra associació pionera en agricultura ecològica, va sorgir al voltant de l’Escola Universitària d’Enginye- ria Tècnica Agrícola de Barcelona, on es va celebrar un primer curs d’agri- cultura biològica l’any 1975, arran del qual es va crear un grup de persones interessades en el tema, que finalment van constituir aquesta associació, ins- crita formalment a l’any 1981. L’entitat va editar, durant anys, la revista Eco- agricultura, i va participar activament en l’organització de la Fira Alternativa que va tenir lloc dins de la tradicional Fira de la Candelera, de Molins de Rei. Actualment és poc activa. 244
    • 8. Associacionisme i organització del sector• El Seminari d’Estudis i Recerca sobre Agroecologia (SERA), que organit- za debats i cursos, des de fa més de 10 anys a la Universitat de Lleida. An- teriorment, en els anys 80 ja havia existit un altre grup precursor, anomenat Col·lectiu d’Agricultura Ecològica.• Amics de l’Escola Agrària de Manresa (AEAM), constituïda l’any 1999 amb l’objectiu de contribuir a un desenvolupament rural i agrari sostenible des del punt de vista ecològic, social i econòmic. Aquesta associació neix entorn de l’Escola Agrària de Manresa, per donar suport als cursos d’agricultura ecològi- ca que s’hi imparteixen, també n’organitza d’altres, edita materials tècnics i divulgatius, organitza jornades, visites i trobades. Edita la revista d’agricultura ecològica Agro-cultura (hereva d’Ecoagricultura, la revista de la Coordinadora d’Agricultura Ecològica). Darrerament han creat el Centre de Conservació de la Biodiversitat Cultivada (Esporus), gràcies a l’ajut econòmic que van aconse- guir guanyant el Premi Caixa de Manresa 2003, amb la presentació d’aquest projecte. El 2006 aquesta associació ha canviat el seu nom pel de L’Era (Espai de recursos agroecològics).El Centre de Promoció de Productes Agropecuaris Ecològics (CEPROPAE),és un projecte sorgit arran de la iniciativa comunitària Interreg III A Espanya-Fran-ça i que té un total de 12 socis, encapçalats per l’Ajuntament de Lleida com acap de files. Els altres participants són la llotja agropecuària Mercolleida, el DARP,la Fundació Fira de Lleida, l’Institut Municipal de Treball «Salvador Seguí», elConsorci de Promoció Econòmica de Lleida, la Unió de Pagesos de Catalunya,l’IRTA i el CCPAE, per part espanyola; l’Ajuntament de Perpinyà, la Cambrad’Agricultura dels Pirineus Orientals i el Civam Bio 66, per part francesa.Els objectius del CEPROPAE són: difondre la cultura ecològica entre els diferentssectors implicats; promoure la producció, la comercialització i el consum de pro-ductes ecològics; crear activitat econòmica que ajudi a fixar la població al terri-tori; facilitar l’intercanvi d’experiències, de tecnologia, de formació, de coope-ració entre les dues regions frontereres i constituir-se en punt de referència delmercat de productes ecològics.L’Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Produc-tes Agroalimentaris Ecològics (APECPAE), creada l’any 2005 i formada so-bretot per empreses transformadores i comercialitzadores de productes ecolò-gics, però oberta a la resta d’operadors del sector, Els seus objectius són:fomentar i promocionar la producció i el consum dels productes ecològics,defensar els interessos del sector, proporcionar un servei d’arbitratge entre 245
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaassociats, i assessorament tècnic. Tenen concedit un ajut en el marc del Pla deDesenvolupament Rural aprovat pel DARP, amb l’objectiu de fomentar la pro-ducció i la promoció de productes ecològics.Altres associacions d’àmbit estatal o superior lligades a la producció agrària eco-lògica catalana són:La Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), constituïda al 1992 ambl’objecte d’aglutinar agricultors, tècnics, científics i altres persones en els seus es-forços envers el desenvolupament d’agrosistemes sustentables social, econòmica iecològicament. Entre els seus membres es compten persones catalanes, principal-ment dels àmbits de la universitat, la docència, la recerca i l’Administració.Els seus fins són:• Fomentar, coordinar i facilitar la investigació, la formació i la difusió dels as- pectes relacionats amb l’agricultura ecològica i el desenvolupament rural sostenible.• Promoure el desenvolupament i la millora de les tècniques de l’agricultura ecològica.• Desenvolupar la cooperació internacional destinada a fomentar els fins anteriors.La Federació d’Associacions d’Agricultura Ecològica (FANEGA), agrupa 11associacions espanyoles d’agricultura ecològica, entre elles l’Associació Biodinà-mica, la SEAE, Intereco i L’Era. FANEGA dóna suport a l’edició de la revistad’agricultura ecològica «La Fertilidad de la Tierra», anteriorment anomenada«Savia».La Federació Espanyola d’Empreses amb Productes Ecològics (FEPECO) ésuna associació empresarial creada el 2005 amb l’objectiu d’impulsar el desen-volupament del sector a Espanya i actuar d’eina de coordinació per a les asso-ciacions d’àmbit autonòmic i d’interlocució amb l’Administració central. Actual-ment aplega quatre associacions, entre les quals es compta l’APECPAE.La Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Ecològica (IFOAM)compta amb un Grup Regional europeu (IFOAM-EU) que aglutina 330 mem-bres d’IFOAM a Europa, entre els quals hi ha organitzacions de productors, de 246
    • 8. Associacionisme i organització del sectorcomercialitzadors, d’investigació, certificadores, ONG ambientalistes i de consu-midors i empreses de tota la cadena d’abastament amb seu a països de la UE.Dels 16 membres espanyols, n’hi ha set de catalans. El grup defensa i promo-ciona els interessos de l’agricultura ecològica a Europa i vol ser un fòrum per al’intercanvi d’informació i incidir en les polítiques de la UE que afectin el sectorecològic.8.5. Organitzacions interprofessionalsLes associacions interprofessionals agroalimentàries són aquelles constituïdesper organitzacions representatives d’empresaris de la producció, de la transfor-mació i de la comercialització d’un sector o un producte inclòs dins del sistemaalimentari. Tenen com a missió aglutinar tota la cadena agroalimentària vers unesforç col·lectiu per a la millora del sector.Les finalitats bàsiques d’una organització interprofessional són la millora de latransparència i eficiència del mercat, la millora de la qualitat del producte i delsprocessos, realitzar o promoure la recerca i el desenvolupament, promocionarel producte, millorar la informació als consumidors, desenvolupar accions demillora mediambiental i actuacions que permetin l’adaptació de l’oferta a lademanda i l’elaboració de contractes tipus compatibles amb la normativacomunitària.Per poder ser reconegudes, les organitzacions interprofessionals han de tenir unarepresentativitat mínima del 35% en totes i cadascuna de les branques d’activitat 247
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaque la integren, determinada mitjançant criteris objectius de caràcter tècnics ieconòmics.El sector de la PAE no disposa de cap organització interprofessional.Malgrat no ser una organització interprofessional, existeix la Taula Sectorialde la producció agrària ecològica, creada pel Decret 375/2000 com a inter-locutor interprofessional del sector amb el Departament d’Agricultura, Rama-deria i Pesca. A més d’actuar com a òrgan estable de consulta i debat entre elsector i l’Administració, la Taula Sectorial té com a altres funcions: organitzar,promoure i donar suport a iniciatives del sector; estimular l’establiment d’a-cords interprofessionals; considerar, analitzar i proposar solucions als problemesestructurals i de conjuntura del sector.La Taula Sectorial està formada per cinc representants de les Organitzacions Pro-fessionals Agràries –és a dir, els sindicats agraris–, dos representants de la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya, un representant del Gremi d’Her-bolaris, Apicultors i Alimentació Dietètica de Catalunya, un representant del’Associació Espanyola de Fabricants de Preparats Alimentaris Especials, Dietèticsi Plantes Medicinals, un representant d’Agricultura Biodinàmica d’Espanya i unrepresentant del col·lectiu d’empreses elaboradores. Cal dir que aquesta com-posició respon a una situació anterior del sector ecològic a Catalunya, i que ac-tualment es considera desfasada.8.6. Propostes 1. Crear una organització interprofessional de la PAE, per disposar de vies de comunicació entre els diferents agents i poder portar a terme accions conjuntes per a la defensa de la PAE amb el suport de l’Administració. 2. Adaptar i promoure la Taula Sectorial de la PAE a la realitat del sector i com a eina bàsica de diàleg entre tots els seus àmbits. 3. Promoure agrupacions sectorials i professionals i reforçar les existents, establint ajudes per finançar despeses de constitució, contractació de personal, formació, compra de material, etc. 248
    • 8. Associacionisme i organització del sector4. Impulsar la creació d’aliances entre organitzacions de productors, orga- nitzacions ecologistes i de consumidors, per a la defensa de la produc- ció agrària catalana i el món rural, des d’una ètica social i cercant un compromís ciutat-camp i el desenvolupament del mercat local.5. Promoure la introducció d’equipaments d’àmbit comarcal on les noves tecnologies permetin reunir-se sense desplaçar-se. 249
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica9.1. IntroduccióEn el centre de la producció agroalimentària ecològica hi ha el sistema de cer-tificació*. D’acord amb el Pla d’Actuació Europeu per a la PAE, la confiança delsconsumidors en els productes ecològics s’ha de basar en normatives que siguinacceptades i en controls fiables de tot el procés productiu.Les possibilitats de frau i la defensa dels interessos dels consumidors han forçatl’establiment de normes oficials i la necessitat d’una verificació externa i creï-ble, la certificació o control de l’actuació i dels sistemes aplicats per productors,elaboradors i manipuladors de les primeres matèries i dels productes ecològics.Per tant, el control dels productes certificats és fonamental per als consumidors,però ho és igualment per als mateixos productors.La fiabilitat dels sistemes de certificació, doncs, és una de les bases de la PAE.Tant és així, que el primer objectiu que s’ha marcat el pla d’acció anglès en rela-ció a la producció ecològica és el de mantenir la confiança dels consumidors,continuant la implementació d’exigències elevades i fent que la certificació si-gui rigorosa i transparent. Per aquesta mateixa raó, en el Pla Andalús de l’Agri-cultura Ecològica es considera necessari adequar i reforçar els processos de cer-tificació i control i facilitar l’entrada de nous agents per fer aquestes tasques.L’Administració espanyola va començar a implicar-se en la producció agràriaecològica abans que s’aprovés cap reglamentació europea. El primer pas legis-latiu reconeixent aquest sistema productiu es va donar a l’any 1988, mitjançantla publicació del Reial Decret 759/88, que va incloure els productes agroali-mentaris obtinguts sense la utilització de productes químics de síntesi en elrègim de les denominacions genèriques d’origen. L’any següent es va publicarl’Ordre ministerial de 4 d’octubre de 1989, per la qual es va aprovar elReglament de la Denominació Genèrica Agricultura Ecològica i el seuConsell Regulador (CRAE). Aquest sistema va implicar que es considerés la PAEcom una Denominació Genèrica, protegida no per un origen geogràfic, sinó perla utilització d’un sistema productiu específic. 253
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa Unió Europea va tractar la producció ecològica com una producció no lliga-da a l’origen geogràfic (a diferència de les denominacions d’origen), el controlde la qual s’encarregà a autoritats competents i a autoritats de control i/o orga-nismes privats autoritzats.El CRAE va operar com a autoritat de control de la producció ecològica a totl’Estat a partir de l’any 1990, però el propi creixement del sector va superar lespossibilitats del CRAE, engegant-se un procés de territorialització del sistemade control, que va culminar amb l’aprovació del Reial Decret 1852/93, d’apli-cació del Reglament (CEE) 2092/91, que va reconèixer la capacitat de les comu-nitats autònomes per designar les seves autoritats competents i autoritats o or-ganismes de control.A Catalunya, en aplicació d’aquest procés de territorialització, es va publicar elDecret 28/1994, de creació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica(CCPAE), pel qual es va crear el Consell Català de la Producció Agrària Ecolò-gica (CCPAE) com a autoritat única de control dels productes ecològics a tot elpaís, sota la tutela administrativa del Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca, que quedava designat com a autoritat competent. L’any 1995 entra enfuncionament el control del CCPAE a tot Catalunya. La Llei 15/2000 del Par-lament va donar personalitat jurídica pròpia al CCPAE, com a corporació dedret públic, i com a tal va començar a actuar a partir de l’estiu del 2001.La funció principal encomanada al CCPAE és la d’actuar com a autoritat de con-trol i certificació dels productes ecològics en aplicació de la normativa vigent enaquesta matèria. També té atribuïdes les funcions de difondre el coneixementdels sistemes de producció ecològica i dels productes que se n’obtenen, aixícom la promoció genèrica del logotip català dels productes ecològics.El CCPAE està integrat pels operadors (productors, elaboradors, importadors icomercialitzadors) de productes ecològics de Catalunya, que estan representatsen el seu òrgan de govern, la Junta Rectora, on ocupen la meitat de les voca-lies, escollits en funció dels resultats d’unes eleccions democràtiques. La meitatrestant de la Junta està formada per tres vocals en representació dels consumi-dors i tres vocals en representació de la Generalitat de Catalunya: un del De-partament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, un del Departament de Comerç, Tu-risme i Consum i un del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 254
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica9.2. Difusió del coneixement de la certificaciói dels productes ecològicsSegons el que recull el Pla d’acció per al desenvolupament de l’agricultura eco-lògica de Dinamarca, es considera que s’han d’informar els consumidors de quèsignifica producte ecològic i què és el que se certifica. Al mateix temps, es reco-mana que es publiquin els resultats de les sancions. També es recomana teniren una pàgina web informació sobre les normes i sobre la interpretació quel’organisme de control en fa.D’igual manera, a les conclusions de les Jornadas de Reflexión sobre la Agricul-tura Ecológica que van tenir lloc a Madrid el maig del 2005, s’insisteix que s’had’informar el consumidor de les garanties que ofereix la certificació.També en el nostre país s’ha insistit en el mateix, tant en el congrés de Molle-russa, en què es demana una campanya informativa per a la millora de la per-cepció per part del consumidor, com des d’organitzacions privades: «cal una di-fusió clara, exacta i vertadera de què comprèn el fet de ser producte ecològic».Es considera que s’ha d’explicar i divulgar la normativa i el procés de control en-tre operadors i consumidors. 255
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEn les referències anteriors es posen de manifest dues necessitats diferents:d’una banda, explicar al públic consumidor quines són les característiques d’unproducte ecològic, i de l’altra, explicar-li també com s’assegura que el produc-te tingui realment aquestes característiques, mitjançant, respectivament, l’apli-cació de la normativa reguladora i el control del seu compliment per part del’organisme certificador. I s’hi afegeix la necessitat d’explicar-ho, no tan sols alpúblic consumidor, sinó també als mateixos operadors del sector, ja que per aells és l’argument bàsic de promoció i de garantia dels seus productes.En molts països, el mateix organisme encarregat del control és també el res-ponsable de proporcionar aquesta informació i de preparar les campanyesdivulgatives que es considerin adients per a aquesta fi. Aquest és també el nos-tre cas, com s’ha indicat més amunt.Des del CCPAE es considera que ara és el moment d’engegar una campanyainformativa i formativa, per millorar la percepció del consumidor de les carac-terístiques i garanties del producte ecològic a tots els nivells: qualitat alimentà-ria, garantia de traçabilitat, cura pel medi ambient i sostenibilitat. I es continuainsistint que s’ha de donar a conèixer i ser capaços d’explicar als consumidors,i a la societat en general, tots els esforços que comporten l’aplicació del siste-ma de certificació i les garanties que hi ha al darrere d’un producte certificat.D’altra banda, també es veu convenient de considerar de quina forma el públicpodria tenir accés, regularment, a la normativa i a conèixer les conseqüènciesde la seva aplicació per part dels operadors, com per exemple el tipus de san-cions que s’imposarien a les empreses que no compleixin aquesta normativa,tal i com proposen a Dinamarca.Relacionada amb la necessitat d’informació al públic, es presenta la problemà-tica dels diferents segells presents en l’etiquetatge dels productes certificats. Enel Pla europeu s’afirma que el comerç interior dels productes ecològics es veudificultat per les nombroses normes nacionals i privades i per la seva aplicació,que pot complicar enormement la venda de productes ecològics en altres Estatsmembres. És quasi impossible que els interessats puguin saber quines diferèn-cies hi ha entre les diverses certificacions atorgades per les diverses entitats decontrol europees, que figuren en les etiquetes. Per això, indiquen que és essen-cial millorar la transparència del sistema i fer la informació assequible. 256
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològicaEn el cas d’Espanya, es constata que no hi ha un logotip estatal únic per als pro-ductes ecològics, situació que s’ha reclamat de corregir, tant des del conjunt del’Estat espanyol com des de Catalunya, insistint en la unificació del segell eco-lògic a fi que la pluralitat de logotips no constitueixi un obstacle a la promoció.Malgrat tot, totes les autoritats públiques de control espanyoles utilitzen actual-ment el mateix disseny de logotip, personalitzat amb el nom de l’organisme i dela comunitat corresponent.9.3. Sobre la normativa i la seva aplicacióÉs important assenyalar que la normativa actual encara ha de ser completada iharmonitzada. Per exemple, el mateix Pla d’Actuació Europeu es proposa d’in-crementar la transparència de la normativa, establint els principis bàsics de laPAE. I també reconeix que hi ha encara algunes diferències entre les normesaplicades pels operadors dels diferents Estats membres.El Pla d’acció anglès indica que cal desenvolupar la normativa d’acord amb les ex-pectatives dels consumidors, però també afegeix que cal assegurar-se que les exi-gències estàndards angleses no siguin més altes que les d’altres Estats membres.És indubtable que la normativa europea vigent presenta buits dels quals tot-hom és conscient. Per això, a Andalusia, per exemple, s’han proposat elaborarun decret per actualitzar la normativa sobre producció ecològica en l’àmbit d’a-quella comunitat. 257
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaLa normativa sobre la producció ecològica és modificada habitualment perla Comissió, a proposta dels Estats membres. El sector hi pot incidir pressio-nant a través de la seva pròpia Administració, o bé a través d’organitzacionsinternacionals que actuïn directament sobre l’Administració comunitària, coml’IFOAM (Federació Internacional de Moviments per a l’Agricultura Ecològica) oa través del COPA-COGECA (Comitè de les Organitzacions Professionals Agràriesde la Unió Europea i Confederació General de les Cooperatives Agràries de laUnió Europea), òrgan de representació dels sindicats agraris i de les associa-cions de cooperatives.Així, per exemple, i des de març de 2004, s’està desenvolupant un projecte d’in-vestigació subvencionat per la UE, amb l’objectiu de preparar recomanacions pera un millor desenvolupament del reglament europeu d’agricultura ecològica, comsón: identificar valors ètics bàsics i diferencials de l’AE; establir una base de dadesde normatives ecològiques que permeti la seva comparació i analitzar les diferèn-cies existents. Entre els resultats esperats, s’assenyalen identificar barreres comer-cials, possibilitar la regionalització de la PAE, sense perjudici de la seva harmonit-zació, i simplificar la reglamentació perquè pugui ser una eina útil (IFOAM, 2005).Com ja s’ha comentat, en aquests moments la Comissió Europea està treba-llant amb una proposta de reglament que establirà el nou marc normatiu de laproducció agrària ecològica en tot l’àmbit europeu i substituirà l’actual Regla-ment (CEE) 2092/91.Al marge de la normativa europea, i com també s’ha esmentat, hi ha altres nor-matives d’acompanyament, ja sigui a nivell públic o privat, que exigeixen el com-pliment de diferents normes suplementàries. Aquest fet contribueix a trencar launitat de concepte de la producció ecològica, i a la pràctica s’aprofita per impediro dificultar la lliure circulació de productes ecològics dins del territori de la Unió.En el cas de Catalunya, i ja des de l’any 1995, hi ha un Quadern de Normes Tèc-niques (QNT) aprovat, que en aquests moments s’està estudiant d’actualitzar,partint d’una proposta efectuada pel CCPAE.Hi ha qüestions que s’haurien de resoldre amb urgència:1. Homogeneïtzar les diverses interpretacions possibles de la normativa vigent, tant a nivell autonòmic com comunitari, ja que les autoritats o organismes de control poden interpretar i aplicar de manera diferent les mateixes nor- mes, amb els greuges comparatius que això pot comportar. 258
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica La necessitat de normes de certificació harmonitzades ha estat reclamada per algunes indústries elaboradores del nostre país i també es va destacar com una necessitat en les conclusions de les esmentades Jornadas de Refle- xión y Debate sobre la Agricultura Ecológica en España. El mateix CCPAE planteja la necessitat de consensuar i homogeneïtzar els controls entre les diferents autoritats i organismes de control espanyols, per tal de mantenir les normes de certificació harmonitzades i aquest «concep- te únic» de la PAE.2. Desenvolupar normes que regulin les fases d’elaboració i transformació dels productes ecològics. Per tal de poder avançar en la certificació de productes no regulats actualment pel Reglament (CEE) 2092/91, resulta necessari con- tinuar amb l’establiment de normatives adequades i engegar un procedi- ment d’aprovació i publicació àgil, que permeti la seva aplicació per part d’un organisme certificador. En relació a aquest desenvolupament, el sector elaborador demana poder participar a l’hora de decidir un canvi tècnic. Un objectiu del Pla andalús ha estat, precisament, promoure el desenvolupa- ment de normatives sobre l’elaboració i transformació de productes ecològics.Altres qüestions plantejades en relació a la normativa han estat:1. Recollir dins la normativa els objectius de la producció agrària sustentable, els seus aspectes socials i econòmics, com per exemple pel que fa a la utilització de recursos, la conservació del paisatge i de la biodiversitat, etc. Aquesta de- manda està compresa entre els objectius que es plantegen en l’àmbit de la UE, com ja s’ha assenyalat en el paràgraf segon d’aquest mateix punt.2. En l’etiquetatge dels productes ecològics importats de tercers països que entren a la Unió Europea en un format ja destinat a la seva venda i consum, i que no reben cap transformació afegida, la normativa obliga a afegir en l’etiqueta la referència de control d’un organisme de certificació europeu, el que suposa un sobrecost evitable.3. La necessitat d’adaptar la normativa a les característiques pròpies de les pro- duccions agràries mediterrànies.4. S’hauria d’integrar el sistema de control de la PAE amb el sistema de control de la traçabilitat, a fi de no duplicar els tràmits ni les inspeccions. 259
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya9.4. Model de certificacióCom ja s’ha comentat, a l’inici l’única certificació de productes ecològics erarealitzada per organismes privats, segons les condicions establertes en els seuspropis quaderns de normes.La normativa europea, en ser aprovada l’any 1991, va establir que el sistema decontrol podia ser realitzat tant per autoritats públiques de control com per orga-nismes privats, sota l’autorització de l’autoritat competent. En ambdós casos,l’autoritat competent ha de supervisar l’actuació de les entitats de certificació,tant públiques com privades, per assegurar-se de la bondat de la seva actuació.Als organismes privats s’exigeix, a més, que el seu funcionament s’adapti al quepreveu la norma europea EN-45011, que estableix els requisits generals que hande complir les entitats que certifiquen productes. Per poder demostrar el com-pliment d’aquests requisits, els organismes privats de control del producte eco-lògic han de sotmetre’s a un procés periòdic d’auditoria, realitzat per una enti-tat reconeguda (en el cas d’Espanya, és l’Entidad Nacional de Acreditación,ENAC) que, en cas de superar satisfactòriament el procés, els atorga l’acredita-ció corresponent.En el cas que el control i la certificació dels productes ecològics siguin realit-zats per autoritats públiques de control, la normativa no els exigeix explícita-ment el compliment d’aquesta norma. En aquest cas, però, la credibilitat l’ha 260
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològicad’assegurar l’autoritat competent, mitjançant l’establiment i aplicació d’un sis-tema de supervisió.La distinció entre organismes privats i autoritats públiques, en relació al com-pliment de la normativa EN-45011, respon al fet que aquesta norma estavapensada, en un inici, per a les entitats privades –que podien ser més sensiblesa les pressions dels seus clients–, perquè se suposava que les autoritats públi-ques ja funcionaven sota un model de control i supervisió públic.En aquest sentit, doncs, el fet que la normativa no obligui les autoritats públi-ques de control a complir els requisits de la norma EN-45011 no implica queno s’hi hagin d’adaptar igualment, especialment en un mercat únic on les cer-tificacions, tant públiques com privades, han d’oferir als consumidors nivells degarantia equivalents. Així, des del CCPAE consideren que, per tal d’asseguraruna certificació de qualitat dels productes ecològics, és necessari que les auto-ritats públiques també compleixin la norma EN 45011.El model de control més estès i aplicat en tota la UE és el model privat. El po-dem trobar a Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Norue-ga, Portugal i Suècia. El model públic s’aplica a Dinamarca, Finlàndia i Holanda,mentre que altres països segueixen un model mixt, concretament Luxemburg iel Regne Unit.En el cas espanyol, actualment trobem exemples dels tres models: Andalusia iCastella-La Manxa apliquen un model d’organismes privats; Aragó és l’únicaque aplica un model mixt, amb una autoritat pública i quatre organismes pri-vats autoritzats, i la resta segueix el model públic, amb l’existència d’una únicaautoritat pública, llevat del cas d’Extremadura, on hi ha dues autoritats públiques,una per als productors i l’altra per als elaboradors. A Catalunya, per tant, s’haoptat per un model públic, amb la creació del CCPAE com a autoritat única decontrol de la producció ecològica.Els partidaris que la certificació sigui feta per organismes privats entenen que,amb l’exclusivitat d’una sola entitat certificadora pública, aquesta es pot estan-car per manca de competència, es podria arribar a moure per interessos i ide-als propis, i tenir dificultats per adaptar-se a l’evolució constant i dinàmica delcol·lectiu ecològic.En canvi, segons l’experiència francesa, tot i que les entitats de control privadeshan de ser acreditades per la norma EN 45011 i sotmetre’s cada cert temps a 261
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaauditories severes realitzades per experts del Ministeri d’Agricultura, es dóna lasituació que els organismes privats es troben amb dificultats pràctiques per po-der aplicar, quan s’escau, sancions severes als mateixos clients dels quals rebenel pagament que els permet funcionar, sobretot quan es tracta de clients impor-tants. D’altra banda, els diversos organismes poden competir en temes sensi-bles, com els relacionats amb la gestió del personal (sous, condicions de treball,etc.), amb els possibles perjudicis per a la qualitat final del control aplicat.Una altra qüestió que cal avaluar, en favor del model públic, es relaciona ambla seva credibilitat davant del consumidor, especialment en moments en què hiha hagut alguns escàndols que han afectat la percepció dels aliments i de laseva seguretat.En les conclusions de la reunió d’experts espanyols (Madrid, 2005) s’indica cla-rament que s’aposta per una certificació pública i, com a conseqüència, ques’haurien de dotar d’estabilitat financera als organismes públics de certificació.Tot i això, també s’afegeix que, en el cas d’optar per un model privat, s’estimanecessari elaborar un procediment comú a nivell estatal, per a l’autoritzaciódels organismes privats de control.També en el Congrés de Mollerussa es va demanar el manteniment d’un orga-nisme de control potent que vetlli per la qualitat i la veracitat de la certificacióa Catalunya.9.5. Funcionament del sistema de certificacióQuant al funcionament del sistema de control a Catalunya, hi ha veus crítiquesamb el fet que, en relació a l’aplicació de les normes vigents, s’apliquin certscriteris restrictius respecte als aplicats per altres entitats de certificació. Aquestamateixa qüestió ja s’ha plantejat anteriorment i no ens afecta només a nosal-tres, sinó que es veu com un problema més general que s’ha de resoldre ambla màxima prioritat. En aquest mateix sentit s’expressa l’exposició de motius dela Proposta de reglament del Consell sobre producció i etiquetatge dels pro-ductes ecològics, que ha de substituir l’actual marc normatiu vigent.Un problema que també és general en altres països (per exemple, així ho mani-festen al Regne Unit) és el relacionat amb l’excessiva burocràcia. D’una manerageneral, s’ha demanat simplificar tant la burocràcia com els problemes especí-fics dels petits agricultors. Aquest fet, però, haurà de ser compatible amb les 262
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològicaexigències de control que marca la normativa. Juntament amb la simplificacióde la burocràcia, i relacionat amb ella, s’ha demanat l’establiment de sistemesde certificació adaptats a cada sector i regió que facilitin la inscripció de petitsproductors i que no representin més tràmits i costos.Un altre qüestionament que es fa a l’organisme de control és que els coneixe-ments pràctics dels controladors són a vegades inferiors als dels propis opera-dors ecològics. En efecte, malgrat que els tècnics estan ben preparats per a lesinspeccions, és possible que desconeguin alguns detalls del procés productiu,arran de la diversa i heterogènia tipologia de les empreses a controlar. En aquestsentit, es considera de la màxima importància que l’autoritat de control dispo-si dels recursos necessaris per assegurar el manteniment de la qualitat de lesauditories, sobretot enfront d’un augment important del nombre o tipolo-gia dels operadors, i potenciar la formació contínua del personal per poderatendre la diversitat del sector de la forma més adequada.També s’ha escrit que els controls són tècnicament rígids i puntuals, i que el sis-tema d’inspecció no permet una avaluació global del procés productiu. En aquestsentit, els procediments d’inspecció i control han d’estar sotmesos a un procésd’avaluació i millora continu, per tal d’adaptar-los a la creixent complexitat delsreptes a què es veu sotmès el CCPAE.Tenint en compte que l’actual CCPAE és encara una entitat jove, algunes de lespossibles mancances que se li atribueixen s’estan corregint amb el temps i l’ex-periència. Sobretot, cal destacar ela avenços realitzats des de que es va dotarel Consell de personalitat jurídica pròpia, l’any 2001. Per exemple:• El CCPAE ha obtingut l’acreditació d’ENAC del compliment en la norma EN 45011 l’any 2005, cosa que constitueix una important garantia –davant del sector productor i dels consumidors– de la seva competència tècnica i de la fiabilitat dels controls efectuats. S’ha de remarcar que el CCPAE és la prime- ra autoritat pública de control europea a obtenir aquesta garantia. Actual- ment, a l’Estat espanyol només hi ha un organisme privat, a més del CCPAE, que compti amb aquesta acreditació.• Així mateix, i per tal de donar resposta a les necessitats d’exportació dels operadors, el CCPAE ha estat acreditat tant pel Govern dels EUA, per a la certificació de productes ecològics segons la normativa NOP (National Or- ganic Program), com pel Consell de les Denominacions Agroalimentàries del Quebec, en relació al seu reglament de producció ecològica. Aquests 263
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya reconeixements obren l’accés dels productes catalans certificats pel CCPAE a aquests mercats.El CCPAE també posa a disposició dels comerços un sistema de control perquèaquests puguin oferir aliments ecològics a doll (granes, llegums, fruita o carn)i menjars preparats amb unes garanties mínimes del seu origen ecològic. Amés, el Consell edita una guia d’aquests «establiments recomanats», que per-segueix oferir un major grau de confiança als consumidors. Quant als establi-ments inscrits, tenen la responsabilitat de portar un registre que permeti co-nèixer-ne les transaccions comercials. Les carnisseries que han començat a tre-ballar amb carn ecològica són les que més estan utilitzant aquesta certificaciódel CCPAE.Altres problemes que dificulten l’actuació del CCPAE són els següents:• Problemes de convivència amb l’agricultura convencional Hi ha dificultats afegides, pel que fa a l’aplicació del sistema de control, pro- vocades per la convivència entre l’agricultura ecològica i altres sistemes de producció diferents, derivades especialment de la contaminació generada per la presència de productes no permesos en agricultura ecològica, a causa de la deriva, dels tractaments aeris, de la contaminació d’aigües de reg, etc. D’altra banda, l’aparició dels OGM ha comportat sobrecostos de control, com ara el disseny d’un pla específic que es basa a exigir garanties d’absència d’OMG en les matèries primeres, i en la intensificació de les anàlisis aleatòries dirigides als conreus i als productes acabats susceptibles de portar traces d’OGM. Això ha suposat més dificultats per al Consell, per als operadors i, possible- ment, un encariment del cost final del producte certificat. Seria oportú que aquests sobrecostos no fossin assumits directament pel CCPAE, sinó pels res- ponsables d’haver-los causat.• Deficiències tècniques que incideixen en la producció Hi ha deficiències tècniques en el sector, com la mancança d’oferta de plan- ters i llavors ecològiques, que fan més difícil el compliment de la normativa i la corresponent certificació. Aquest aspecte ja s’ha comentat anteriorment. 264
    • 9. El control i la certificació de la producció agrària ecològica Hi ha necessitat de certificar nous insums utilitzables en agricultura ecològi- ca, per desenvolupar l’annex II del Reglament (CEE) 2092/91. El CCPAE, a més de participar en el comitè d’insums de l’associació Intereco, es veu obligat a revisar les característiques tècniques dels insums no certificats que utilitzen els operadors inscrits.• Les despeses de control i certificació Un punt molt controvertit és el que fa referència a les despeses de control i certificació. En l’àmbit estatal s’ha dit que s’han d’establir ajuts per cobrir les despeses de certificació. A casa nostra, es constata que els productors ecològics estan obligats a pagar els costos de la certificació alhora que compleixen una estricta normativa ambiental, mentre que els productes convencionals no sotmesos a cap regu- lació no tenen aquestes obligacions. Per això, es demana que els controls i les certificacions es realitzin amb càrrec a les arques públiques, com es fa amb els controls de l’Administració sanitària o els d’Hisenda. Des del CCPAE es proposa que aquest sigui un punt de debat, en el qual s’hauria d’estudiar l’estructura del sector tan divers i l’actual sistema d’ajuts, així com la influència que les despeses de certificació tenen sobre el preu final del producte. 265
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya9.6. Propostes 1. Posar en marxa una campanya informativa (i formativa) per promocio- nar el producte ecològic, tant per explicar-ne les característiques i els avantatges, com per fer conèixer les garanties que ofereix la certificació. 2. Actualitzar la normativa sobre la PAE a Catalunya. A part d’aprovar el nou Quadern de Nomes Tècniques, s’han d’abordar sistemàticament situa- cions concretes: • Harmonitzar la interpretació de normatives amb la resta de l’Estat i amb la UE. • Completar la normativa sobre elaboració i transformació de productes ecològics. • Impulsar la revisió de la normativa sobre importació de productes, per simplificar-la. • Revisar el sistema d’inspecció per fer-lo més holístic. • Tractar específicament els problemes dels petits agricultors, per facilitar- los la inscripció i certificació. • Adaptar la normativa a les característiques de les produccions agràries mediterrànies. 3. Potenciar tècnicament i econòmicament el CCPAE, per poder abaixar les càrregues de la certificació als operadors, per mantenir i millorar la seva competència tècnica, potenciant la contractació i formació contínua del seu personal i posant un èmfasi especial en la seva especialització en els sectors d’actuació més innovadors (elaboració i comercialització), per acon- seguir, en definitiva, una millora contínua en l’obtenció dels seus objectius i en la seva comunicació amb els inscrits i amb els consumidors en general. 4. Establir un sistema d’informació i de comunicació per posar tota la nor- mativa i altra informació d’interès disponible a l’abast dels agents de la cadena agroalimentària ecològica. 266
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament10.1. IntroduccióAquesta introducció recull idees procedents d’experiències contrastades, con-tingudes en diversos documents dels àmbits internacional, europeu, estatal inacional –que es tindran en compte en les propostes finals, juntament amb lesidess exposades en el text.Tothom està d’acord que es necessita nova informació per facilitar l’expansió dela PAE i, sobretot, noves tecnologies: per això, és essencial assegurar un nivell derecerca adequat. La informació, la capacitació i la recerca són rellevants en totsels nivells del sector, des de la formació pràctica dels agricultors fins als progra-mes d’investigació de la Universitat o dels centres de recerca.Com que el sector es troba en una fase primerenca, els incentius derivats delmercat són baixos per permetre desenvolupar la recerca i la transferència autò-nomes. Per això, es justifiquen la intervenció i el suport de l’Administració.La Proposta de Decisió del Consell de la UE sobre les directrius estratègiques co-munitàries de desenvolupament rural ratifica, de forma global, la importància dela cadena de suport: recerca, formació, informació i assessorament. En el Plad’Actuació Europeu per a l’AE, quatre de les vint-i-una mesures es proposen do-nar suport a la recerca, la formació i l’assessorament. 269
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaEn la UE es destaca que la recerca ha de ser feta en col·laboració estreta ambels agricultors, els divulgadors i els comerciants; i que aquesta recerca no s’hade limitar només a la producció, sinó també i, especialment, als productes quees processen, ja que els productes ecològics s’han venut fins ara sense gairetransformació, però actualment, cada vegada més, es demanen productes trans-formats. D’altra banda, s’afirma que els Estats han de considerar donar priori-tat, dintre dels actuals sistemes de formació i educació, als sistemes favorablesal medi ambient.Els serveis de divulgació haurien de ser el vincle d’unió entre la pràctica i larecerca. Aconseguir-ne la millora es considera crucial per al desenvolupamentdel sector. Els Estats membres poden ajudar a crear estructures de divulgació,per la qual cosa disposen d’ajuts cofinançats per la UE. A Alemanya, Àustria iels països nòrdics ja tenen serveis de divulgació específics per a la PAE, però enels països mediterranis hi ha pocs divulgadors, sovint lligats a empreses priva-des. Els mateixos agricultors ecològics poden tenir un paper crucial en el serveid’extensió.En una enquesta realitzada a la UE per preparar l’esmentat Pla d’Actuació es vaconsiderar majoritàriament que calia establir programes de recerca, tant a la UEcom als Estats, en els quals es puguin marcar àrees prioritàries per a la PAE. Peraixò, la Comissió Europea s’ha proposat, per una banda, d’encoratjar els Estatsmembres a reforçar la recerca sobre PAE i, per l’altra, d’establir un comitè inde-pendent per a la informació científica i tècnica en PAE.Per part seva, el grup IFOAM-EU, en el document Future research priorities of Or-ganic Agriculture, ha establert unes línies prioritàries per al conjunt dels païsosde la UE, entre les quals destaquen:• La principal prioritat de la recerca a la UE se centra en la producció, particu- larment la relació entre la salut del sòl i la planta.• També es considera molt important estudiar la relació entre la PAE i la biodiversitat.• Així mateix, es dóna preferència a estudiar els aspectes relatiu a la qualitat, sa- lut, seguretat alimentària i la tecnologia del processat dels productes PAE.• Una altra prioritat és centrada en l’aprofundiment dels aspectes socioeconò- mics relacionats amb la pràctica de la PAE. 270
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament• Una nova prioritat és estudiar la relació entre la PAE i el canvi climàtic.• Respecte de la producció animal, les principals prioritats són: a) millorar els sistemes de producció amb relació al benestar animal, i b) combinar la regio- nalitat, l’origen dels aliments i la PAE.• Prioritats secundàries són l’estudi de l’efecte de la PAE sobre la pèrdua de nu- trients i el reciclatge i donar suport a la innovació sobre nous pesticides ade- quats per a la producció ecológica.En el 5 Year R & D Plan for Organic Produce 2001-2006 d’Austràlia, es fa refe-rència a un organisme coordinador de les inversions en investigació i se sugge-reix que, per tal de minimitzar la duplicació, a l’hora de fer un pla per a la PAEes tingui en compte que hi ha molts projectes d’investigació convencional quetoquen temes de sostenibilitat. També es proposa identificar, recollir i divulgarla informació i els coneixements que es tenen, però que no són prou coneguts.En el Plan estrategique de Québec sobre l’agricultura ecològica es proposadesenvolupar recerca bàsica per al sector, creant una organització o comitè quedefineixi les prioritats de recerca i transferència, en estreta col·laboració amb elsproductors, i s’indica que s’ha d’iniciar recerca bàsica en explotacions ecològiquesperquè puguin tenir-se en compte totes les interaccions que es produeixen en elseu sistema de producció. Al Québec, hi ha un centre especialitzat per divulgarla informació sobre PAE (revistes, web i guies) i han constatat que hi ha una de-manda creixent sobre formació en direcció, comerç, economia i mercat.En el Action Plan II. Development in organic farming de Dinamarca – país que dis-posa d’un centre de recerca sobre PAE, amb 100 investigadors, en què participen14 institucions–, es crea un centre coordinador per aprofitar millor els recursos iles inversions. Mentre es manifesta que s’ha de començar amb les eines i el conei-xement que ja té la recerca convencional, també s’indica que la recerca en PAEha de ser holística i basada en la filosofia del reciclatge i la prevenció, i en un tre-ball interdisciplinari i interdepartamental: agricultura, medi ambient, salut i faunasalvatge. D’altra banda, asseguren que cal cobrir el benestar animal i la incidèn-cia de malalties estudiant les necessitats de la ramaderia ecològica.Segons aquest pla d’acció, cal que els nous coneixements adquirits amb lainvestigació es comprovin i s’estenguin amb la col·laboració dels tècnics divul-gadors i dels productors ecològics, i és essencial basar-se en l’experiència delsagricultors ecològics tant per a la recerca com per al treball de divulgació. S’han 271
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyade preparar tècnics consultors insistint en els principis fonamentals de l’agricul-tura ecològica. Es pretén crear un servei de divulgació-informació associat al jaexistent per a l’agricultura convencional. El nombre creixent de conversions al’agricultura ecològica, la major investigació i l’augment de la demanda de pro-ductes fan necessària més divulgació a tots els nivells productius. Per això, esrecomana fer una campanya per promocionar els serveis de divulgació, a partirdels centres de recerca i amb participació dels productors.En l’Action Plan to Develop Organic Food and Farming a Anglaterra, es con-sidera que el sector ecològic ha de ser una àrea d’alta prioritat pel que fa a des-peses per a la recerca. També es proposa la recollida d’informació sobre el nivellactual de fons per a recerca disponibles per al sector, tant públics com privats.Les finques pilot per a demostració, creades a finals del 2002, haurien de sercom a mínim una per a cada situació que es vol prioritzar. S’hi precisa que elstècnics encarregats de les finques pilot han de treballar en col·laboració estretaamb les institucions Elm Farm i Soil Association, organitzacions del movimentecològic i, al mateix temps, certificadores.Les conclusions finals de les Jornadas de reflexión y debate sobre la agriculturaecológica en España destaquen, respecte de la investigació, que s’ha de: donarprioritat a la recerca en AE en el Plan Nacional de I+D+I del Ministeri d’Educaciói Ciència; promoure que la recerca ecològica es consideri una àrea específicadins l’INIA i la inclusió sistemàtica de línies de recerca en AE en centres i organis-mes oficials; elaborar un catàleg de pràctiques tradicionals; fomentar la investi-gació participativa, i preveure la creació d’una xarxa de finques col·laboradoresi de demostració exclusives en aquest sistema productiu. 272
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessoramentQuant a la formació relacionada amb la PAE, consideren necessari reconèixer eltítol de postgrau universitari, així com el títol oficial en graus formatius; inclou-re en les futures titulacions d’agronomia i veterinària l’especialitat d’agriculturai ramaderia ecològiques; establir programes de formació professional del sectorcomercial; incloure la formació i l’assessorament per a agricultors ecològics deforma prioritària en el marc de les ajudes d’assessorament tècnic de la PAC;crear centres tecnològics i centres de referència i donar formació específica alstècnics de les oficines comarcals per potenciar la seva capacitat com a assessorsdels agricultors.En el Pla Andalús de l’Agricultura Ecològica s’han plantejat els objectius d’inte-grar la recerca i la transferència amb la formació, l’assessorament i la divulga-ció; actuar sobre necessitats reals del sector per ser més eficaços; planificar lesactuacions respectant la diversitat de l’agricultura; apostar per les iniciativesamb visió globalitzada i multidisciplinària. I s’hi han establert les iniciativessegüents: crear una àrea temàtica dins de l’Institut de Recerca Andalús; es-tudiar les demandes prioritàries en R+D; establir una convocatòria específi-ca de projectes R+D; establir una xarxa de finques col·laboradores per a la for-mació i la transferència de tecnologia i promoure una major presència de l’AEen el Pla de recerca andalús.S’ha constatat que a la UE hi ha un buit en l’intercanvi d’informació entre inves-tigadors i institucions responsables de l’AE. De fet, alguns països europeus jahan iniciat la tasca de transferir els resultats de la recerca amb estreta col·labo-ració entre els científics, els divulgadors i els agricultors, però és molt necessa-ri que això es faci també a tot arreu, ja sigui creant grups de treball a nivell na-cional o, si cal, a nivell local.D’altra banda, mentre per exemple a Dinamarca –on la recerca PAE ha crescutmolt– es considera que es necessita més investigació bàsica, encara hi ha Estatsde la UE que no inclouen en els seus pressupostos una partida específica per ala producció ecològica.També es demana que els programes de recerca sobre PAE siguin avaluats per ex-perts en aquest sistema productiu, ja que es tracta d’una metodologia d’investiga-ció diferent a la convencional.Es pot concloure que la superació de molts dels obstacles amb què es troba laproducció agrària ecològica començaria amb la implementació de plans especí-fics de recerca. 273
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya10.2. Recerca i transferència10.2.1. Situació actualDurant una bona part del segle XX, des dels anys 1920 fins a la dècada dels 70,el desenvolupament de la PAE es va basar pràcticament en els experiments dutsa terme pels propis agricultors. Durant la dècada dels anys 50, diversos centresde recerca d’Europa central hi varen destinar una quantitat limitada de recur-sos, particularment amb relació a l’agricultura biodinàmica. Però no és fins aprincipis dels anys 80 que la idea de l’AE s’introdueix en la comunitat científi-ca de la UE. I els investigadors dels països del sud d’Europa no s’hi varen impli-car fins a finals de la dècada.Els beneficis d’estructurar i enfortir la recerca en el sector de l’AE han estat va-lorats pels principals països de la UE, els quals hi han destinat recursos econò-mics en els darrers anys i han coordinat les seves activitats R+D+T.No obstant això, en el capítol R+D fins al 6è Programa marc europeu actualmenten vigor, l’agricultura ecològica només s’havia mencionat específicament entreels seus objectius d’una forma tímida. En aquest capítol, imprescindible per a lamillora de la productivitat del sistema, encara estem molt verds i endarrerits.Pel que fa a Espanya, els recursos públics destinats a la recerca en AE han estathistòricament molt escassos, mentre que la recerca privada no existeix pràcti-cament. El programa del Ministeri d’Educació i Ciència de 2001 a 2004 va desti-nar 435.865 A/any a projectes d’AE, els quals foren aprofitats per 26 grups derecerca, alguns dels quals van rebre un finançament addicional de les comunitatsautònomes. El Pla Nacional I+D+I del Ministeri d’Educació i Ciència 2004-2007incorpora diverses prioritats relacionades amb l’alimentació i l’AE.Entre les comunitats autònomes, destaca la situació d’Andalusia, en la quals’ha reconegut el valor de la PAE i on s’ha aprovat un Pla estratègic de l’agri-cultura ecològica que preveu nombroses actuacions en l’àmbit R+D+T, capítolal qual destina 1.800.000 A en quatre anys.A Catalunya, la recerca amb finançament públic en l’àmbit de la PAE es troba en-cara en un estat embrionari:• L’IRTA i la UB duen a terme actualment projectes de recerca específics en el camp de la PAE. 274
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament• Alguns equips d’altres centres o universitats combinen tot sovint la recerca en agricultura i ramaderia convencional i la integrada o sostenible.• El grup de recerca d’Agroecologia de la UB ha caracteritzat les pràctiques agrí- coles dels conreus herbacis de secà en producció ecològica a Catalunya i ha desenvolupat experiències amb l’objectiu de millorar la gestió de les finques.• L’any 2003 es va constituir la xarxa temàtica Agroecomed, coordinada pel grup d’Agroecologia de la UB, amb l’objectiu de dinamitzar i coordinar la recerca en AE a Catalunya i establir vincles amb els diferents sectors de la PAE.• El CEPROPAE, finançat pel Fons Social Europeu dins el Programa Interreg III entre Espanya i França, liderat per l’Ajuntament de Lleida amb la col·laboració de diverses institucions, és una excel·lent iniciativa per a la recerca i la trans- ferència en AE .• També hi ha iniciatives des del sector privat, com l’empresa Riet Vell al delta de l’Ebre, amb un projecte demostratiu de desenvolupament sostenible, que pretén harmonitzar el conreu ecològic de l’arròs i la recuperació d’hàbitats naturals de les zones humides.Malgrat que els resultats d’aquesta recerca poden ser d’utilitat per a la PAE,s’ha de tenir en compte que la recerca en agricultura ecològica requereix d’unaaproximació global, tal com s’ha manifestat repetidament a la introducció, perrelacionar els diversos components de l’agrosistema i evitar l’anàlisi d’aquests 275
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyacomponents fora del seu context, situació que encara no es dóna en la major partdels exemples exposats.Quant a la transferència, a més de la referida en relació al CEPROPAE, cal des-tacar que el Pla anual de transferència del DARP aplega diverses activitats re-lacionades amb la PAE, com ara experiències de camp i actuacions puntualsorganitzades per diverses entitats, com el mateix DARP, l’IRTA, les escoles de ca-pacitació i les universitats.10.2.2. ProblemàticaLa problemàtica que es planteja a Catalunya en l’àmbit R+D+T ha estat valora-da en diversos documents.Hi ha iniciatives en l’àmbit R+D+T amb relació a la PAE que ja funcionen, queconstitueixen un bagatge important que no cal menysprear i que han de ser va-lorades a l’hora de planificar noves actuacions.També s’ha de tenir en compte que Catalunya disposa d’un sistema públicR+D+T de qualitat per dur a terme la recerca teòrica i aplicada. El potencialinvestigador i la sòlida implantació de les diferents universitats i del sistemacooperatiu de l’IRTA, amb diferents centres de recerca i estacions experimentalspropis i consorciats ben implantats en la major part del territori, constitueixenvalors importants per desenvolupar la recerca en PAE.L’activitat de dinamització de la xarxa temàtica Agroecomed, que ha permèscoordinar l’actuació de diversos equips de recerca de les universitats i de l’IRTAi altres centres de recerca, avaluar les necessitats de R+D+T i establir una sòli-da comunicació amb diversos protagonistes del sector, és un altre fet positiuque ha de ser tingut en compte.Tot i l’escàs desenvolupament de la recerca, es valora positivament que el sec-tor hagi estat capaç de tirar endavant. Així mateix, ha quedat palès l’interès delsector productiu en projectes de R+D+T (vegeu quadre 1), amb una participa-ció activa en diverses jornades organitzades per Agroecomed i, d’una maneramés contundent, en el primer Congrés Català de la PAE a Mollerussa.D’altra banda, el passat mes de juliol, l’IRTA i la Diputació de Barcelona signa-ren un Conveni de col·laboració a partir del qual la finca Torre Marimon ha 276
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessoramentpassat a ser gestionada per l’Institut. De manera que s’incorpora als centresde l’IRTA una finca en la qual, en els inicis del moviment de la producció eco-lògica a casa nostra, es van desenvolupar activitats que la convertiren en unpunt de referència per a tot l’Estat, de la mateixa manera que ara ho és l’EscolaAgrària de Manresa. També a la mateixa finca, estudiants de l’ESAB han pogutiniciar-se, per bé que d’una forma tímida, en l’experimentació en produccióecològica.Però les debilitats en l’àmbit de la recerca i transferència són notables:D’una manera general, s’ha valorat que a Catalunya la recerca és escassa, poccoordinada, gens participativa i no està adaptada a les necessitats reals del sec-tor, o, dit d’una altra manera, que la cadena recerca-innovació-formació-asses-sorament-informació especialitzada en PAE no existeix i les actuacions no estancoordinades.La recerca en AE no ha rebut encara suport econòmic ni institucional, malgratla importància que se’n derivaria per a temes cabdals que ens afecten a tots,com per exemple la gestió sostenible dels agrosistemes.També s’ha constatat que la comunitat científica que treballa en l’àmbit agro-alimentari a Catalunya encara està molt poc implicada en la recerca en AE.L’actual model de R+D+T que s’ha desenvolupat en el camp de l’agriculturaconvencional no s’ajusta a les necessitats i particularitats pròpies del sector. Peraixò, la necessitat de canviar l’enfocament en determinats àmbits de la recercaen AE, per apropar-los a models més participatius, és una dificultat afegidadavant la marcada especialització dels equips de recerca i la complexa coordi-nació dels estudis multidisciplinaris. 277
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaQuadre 1. Possibles línies de recerca en PAE1. Producció vegetal1.1. Generals 1. La coexistència amb OGM: mesures de precaució i anàlisi de riscos 2. Anàlisi tècnicoeconòmica de la conversió a producció ecològica 3. Anàlisi de rotacions de cultius 4. Estudi i seguiment de balanços de nutrients en les explotacions de producció ecològica 5. Caracterització i utilització d’adobs verds1.2. Produccions herbàcies extensives 1. Estratègies per al control de les males herbes 2. Estudi aprofundit d’espècies de plantes medicinals especialment adaptades a les nostres condicions 3. Estudi de tècniques agronòmiques per a cultius plurianuals de plantes medicinals1.3. Produccions hortícoles 1. Producció de planter ecològic 2. Caracterització i millora de les varietats locals 3. Estratègies per al control de les males herbes 4. Estudi de models d’associacions de cultius 5. Potenciació del control biològic de plagues 6. Comprovació de l’eficàcia de les substàncies autoritzades per al control de plagues i malalties1.4. Produccions llenyoses 1. Potenciació del control biològic de plagues 2. Comprovació de l’eficàcia de les substàncies autoritzades per al control de plagues i malalties2. Producció animal 1. En boví, fórmules d’alimentació en la fase d’engreix per aconseguir canals d’una bona conformació i qualitat sense allargar massa el temps d’engreix 2. Mètodes de prevenció i control de malalties animals sense l’aplicació d’antibiòtics, antiparasitaris i altres productes químics de síntesi 3. Potencialitats de la producció ecològica en zones de muntanya, amb relació al reequilibri territorial, les activitats turístiques, la pressió immobiliària, etc. 4. Utilització de farratges en monogàstrics 5. Conèixer i treballar amb alternatives racials més productives3. Sector industrial Es demana que es creïn marcs de col·laboració amb les indústries per a la recerca sobre processos més avinents4. Economia 1. Anàlisis de costos de producció de diversos productes 2. Estudis sobre la viabilitat econòmica de les empreses 3. Anàlisis de mercat 4. Estudis sobre el consum5. Qualitat dels productes 1. Valoració per anàlisis químiques i organolèptiques, dels productes ecològics en comparació amb els convencionals 2. Recerca de tècniques analítiques més adequades per a l’anàlisi dels productes ecològics 278
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessoramentL’encara escassa formació en el camp de la PAE dels investigadors dels centresde recerca i de les universitats catalanes pot explicar la feble estructura de la re-cerca en aquets camp.Cal destacar l’absència d’estudis sobre l’elaboració i la transformació dels pro-ductes ecològics, així com sobre la comercialització i distribució d’aquests.Finalment, cal dir que el limitat desenvolupament del sector PAE a Catalunya fadifícil la participació del sector privat en recerca i desenvolupament.10.3. Formació, assessorament i divulgació10.3.1. Situació actualLa PAE és un sistema de producció específic i sol requerir unes pràctiques forçadiferents de les que es duen a terme en el sector convencional. En primer lloc,cal tenir en compte que el productor ecològic no necessita receptes, sinó queha de saber adaptar els principis de la PAE a la seva situació. Per això, ha de re-fermar-se la seva formació específica.Per a la formació del productor calen uns professionals del sector agroalimen-tari ecològic que coneguin molt bé l’aplicació de les bases metodològiques i con-ceptuals de l’agroecologia a la gestió dels agrosistemes.Catalunya disposa actualment de diverses iniciatives públiques i privades en elcamp de la formació en AE:En la formació universitària, actualment es disposa de les iniciatives següents:1. A l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, integrada a la Universitat Politècnica de Catalunya, s’imparteix, des del curs 1995-96, una assignatura optativa de 4,5 crèdits: «Producció agrària ecològica». En aquests 10 anys, uns 560 alumnes han tingut ocasió de tenir un primer contacte amb opera- dors del sector ecològic i d’introduir-se en aquesta temàtica específica.2. A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida es va iniciar, en el curs 1996-97, l’assignatura de sis crèdits «Agricultura sostenible», la qual en els darrers quatre anys ha canviat en seu nom per «Agricultura sosteni- ble i agricultura ecològica» per tal de donar més cabuda a temes relacionats 279
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya directament amb la producció agrària ecològica. A la mateixa escola, en els darrers tres cursos es dóna una altra assignatura de sis crèdits, també rela- cionada amb la producció agrària ecològica: «Ramaderia sostenible i rama- deria ecològica».3. A la Universitat de Barcelona, s’imparteix un programa Màster en AE, en col·laboració entre la UB i l’associació Vida Sana, que ha permès en els dar- rers sis anys formar tècnics que s’han incorporat a diverses finques, empre- ses, consells reguladors, centres de recerca i escoles de formació.4. A la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona és el quart any que s’imparteix l’assignatura «Agricultura i societat», en la qual cada any uns 20 alumnes reben formació i informació relacionades amb la PAE. D’altra banda, des de fa set anys, s’imparteix l’assignatura de doctorat «In- troducció als sistemes forestals», amb un enfocament totalment ecològic. I des del curs passat, s’hi ha afegit l’assignatura, ja més específica, «Agricul- tura i ramaderia ecològiques».5. A la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona és el quart any que s’imparteix l’assignatura «Gestió silvopastoral» amb orientació 280
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament ecològica, en el curs de postgrau de Gestió forestal. La participació d’entre 20 i 30 alumnes per curs dóna una bona mesura de l’interès que desperta i de la valoració que se’n fa.El sistema de formació agrària actual a Catalunya té dues línies d’actuació:una formació reglada inicial, basada en cicles formatius de grau mitjà i supe-rior, destinada a les persones que volen dirigir el seu futur professional cap alcamp de l’agricultura i l’alimentació i una formació contínua en el marc de laformació permanent de professionals.Per a la formació tècnica en agricultura ecològica, hi ha:1. El Centre de Formació i Estudis Agrorurals (CFEA) del DARP, que a pro- posta de la Unitat de producció agrària ecològica de la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, va oferint cursos, jorna- des tècniques i seminaris de poca durada, –dins del Pla anual de formació del personal del DARP–, dirigits a tècnics dels DARP, tècnics d’agrupacions de defensa vegetal i investigadors de centres de recerca i de la Universitat, entre d’altres.2. L’Escola Agrària de Manresa s’ha especialitzat, des de fa més de 15 anys, en la formació en agricultura ecològica. Es tracta de l’única escola de Cata- lunya i d’Espanya que imparteix un cicle formatiu de grau mitjà «Tècnic en explotacions agràries extensives» amb un enfocament completament ecolò- gic. També disposa d’una àmplia oferta de cursos i jornades tècniques espe- cífiques d’agricultura ecològica.3. Altres escoles del DARP també imparteixen cursos bàsics d’agricultura eco- lògica adreçats als titulars d’empreses dedicades a la PAE.4. Altres entitats, com ara Unió de Pagesos i l’Institut Català Agrícola de Sant Isidre, també inclouen en la seva oferta formativa cursos introductoris a la PAE.5. Entitats privades com l’associació Vida Sana, que organitza des de fa més de 20 anys diversos cursos d’especialització en la PAE i més recentment ha ampliat la seva oferta formativa a aspectes com l’anàlisi de la sostenibilitat, l’assessorament, el control, la verificació i la comercialització i el màrqueting.L’oferta d’assessorament en PAE és molt reduïda i es limita a alguns àmbits con-crets. Actualment, alguns tècnics de cooperatives, cases comercials de productes 281
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyafitosanitaris, oficines comarcals del DARP, etc. tenen un paper important en latransferència tecnològica i, en certa mesura, supleixen els dèficits formatiusdels pagesos.Malgrat tot, la modalitat d’assessorament als agricultors ecològics actualmentmés interessant, l’única amb una certa envergadura i continuïtat, és la que ofe-reixen certes agrupacions de defensa vegetal. Aparegudes l’any 1983 amb l’ob-jectiu de col·laborar amb l’Administració per lluitar col·lectivament contra elsagents nocius i les plagues dels vegetals, les ADV han suposat una fórmula inte-ressant per als agricultors. Creades pels propis interessats, reben ajuts per con-tractar el personal tècnic que realitza el seguiment i l’assessorament dels socisde l’agrupació, no tan sols en temes fitosanitaris, sinó també en temes de fer-tilització i gestió tècnica. Així el seu treball va més enllà d’uns consells tècnics,arribant-se a uns plantejaments més generals per ajudar a la implantació i elsosteniment d’unes correctes pràctiques d’agricultura ecològica. Les ADV són,avui per avui, una de les principals vies per poder rebre un assessorament inde-pendent de qualitat. D’igual manera, es podria preveure la incorporació delsramaders ecològics a les ADV.Poques iniciatives més trobem, pel que fa a l’assessorament dels productorsecològics. L’associació Vida Sana respon telefònicament, o per correu electrò-nic, a les preguntes dels seus socis, però sense visitar les seves finques, escam-pades a tot l’Estat. Unió de Pagesos de Catalunya ha signat un conveni amb laDiputació de Girona, per impulsar l’assessorament dels ramaders que vulguininiciar produccions ecològiques. Per últim, alguns tècnics independents oferei-xen els seus serveis als interessats. 282
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessoramentQuant a divulgació, actualment hi ha poques iniciatives a Catalunya:• L’associació Amics de l’Escola Agrària de Manresa (AEAM) publica la revista Agrocultura, que és actualment l’eina divulgativa més destacada en llengua catalana, així com diversos dossiers de temàtiques diferents.• L’associació Vida Sana és l’altra entitat que a Catalunya publica dossiers de temàtiques diverses i traduccions de treballs remarcables.• Dins del Pla de transferència tecnològica del DARP, es realitzen algunes jor- nades divulgatives d’agricultura i ramaderia ecològiques.• L’Àrea de formació de la Unió de Pagesos de Catalunya també ha publicat, dins de la seva col·lecció «Quaderns de divulgació», monogràfics destinats a la producció agrària ecològica.10.3.2. ProblemàticaL’interès d’una formació universitària específica es manifesta per la necessi-tat de disposar de tècnics que siguin capaços d’assessorar el sector productiuecològic, que puguin gestionar tècnicament i econòmicament les finques, quesàpiguen ajustar l’aplicació de tècniques a cadascun dels agrosistemes i quesiguin capaços de dur a terme les tasques de control i verificació de la PAE. Amés, la formació en aquesta disciplina ha de permetre incorporar investigadorsi tècnics als equips R+D+T dels centres de recerca i universitaris catalans.Un dels aspectes fonamentals en aquest àmbit és la incorporació als estudisuniversitaris d’una visió més integral de la gestió del medi rural, així com l’a-profundiment en el funcionament dels agrosistemes des d’una perspectiva desistema ecològic. A més s’hauran d’introduir, dins l’aprenentatge de metodolo-gies, l’anàlisi de la sostenibilitat dels agrosistemes, amb la incorporació dels cos-tos ambientals i socials a l’hora d’avaluar la productivitat dels mateixos, i no tansols els guanys econòmics. També és important d’utilitzar els principis de l’a-groecologia com a estratègia per al disseny de sistemes agraris.Durant aquest decenni s’han d’elaborar les propostes per redactar nous plansd’estudi de totes les universitats espanyoles en el marc del Nou Espai de Con-vergència Europea. Aquest marc acadèmic s’estructurarà amb els futurs títols degraus i postgraus. Hi haurà la possibilitat que les diferents universitats o escoles 283
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyauniversitàries, per elles mateixes o en col·laboració (per exemple, en postgrausinteruniversitaris), presentin una oferta que cobreixi les necessitats de la PAE.Respecte a la formació reglada de professionals agraris, hi ha una manca decontinguts en PAE en els currículums oficials (només les escoles que tenen unasensibilitat pel tema els inclouen a nivell introductori). També és destacable lamanca de material didàctic per treballar a l’aula. Quadre 2. Possibles línies dassessorament en PAE 1. Establir fitxes tècniques de cultiu a partir de tota la informació que en aquests moments ja es troba disponible. 2. Donar a conèixer sistemàticament la metodologia del compostatge. 3. Orientar en la utilització d’adobs verds. 4. Proposar programes de fertilització del sòl. 5. Informar sobre les substàncies autoritzades per al control de plagues i malalties. 6. Proposar fitosanitaris i formes de maneig alternatives als productes que no s’ajusten suficientment als principis de la PAE: coure, rotenona, etc. 7. Millorar la qualitat del farratge per aconseguir la màxima autosuficiència i una reducció de costos. 8. Elaborar dietes alimentàries a partir dels recursos locals, especialment dietes de creixement i d’engreix amb suficient contingut proteic. 9. Informar sobre els additius alimentaris autoritzats com ara els probiòtics, els ferments, etc.Cal que els futurs professionals de l’agricultura catalana tinguin tots un mínimconeixement del que és la PAE per dos motius: primer, facilitaria el respecte i lacoexistència amb altres tipus de producció, i, en segon lloc, permetria al produc-tor convencional l’opció de conversió cap a la PAE en el cas que necessiti fercanvis en la seva explotació pel context socioeconòmic canviant i cada cop méssensibilitzat envers els productes de qualitat.Els cursos de formació contínua dels professionals tenen una importànciacabdal en l’especialització i, en general, es consideren una bona eina per entraren contacte amb el sector, de manera que una elevada proporció dels productors 284
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessoramentd’AE han realitzat algun curs de formació contínua i, en general, la formació re-buda ha estat valorada positivament. La importància dels cursos de formació con-tínua radica en el fet que proporcionen als professionals coneixements globals delsistema de producció, però alhora són considerats com un punt de trobada.De tota manera, en els cursos bàsics de producció ecològica manca l’enfoca-ment de la conversió concreta dels sistemes productius autòctons i l’adaptacióa la realitat productiva de les finques dels alumnes. Tampoc no es fa l’acompa-nyament de la reconversió un cop el productor s’ha decidit a fer-la. Per això, l’a-gricultor que es decideix per a l’AE es troba amb molts problemes que ningúno pot resoldre i ho ha de fer per ell mateix, creant coneixement a peu de finca.Un altre inconvenient d’aquests cursos de formació contínua és que als profes-sionals els manca temps per assistir-hi a causa de la seva elevada càrrega defeina i per la distància entre els centres i l’habitatge. Per tant, en dissenyar elscursos, s’haurien de tenir molt en compte els desplaçaments perquè, malgrattot, es prefereixen els cursos presencials.S’ha constatat que entre els agricultors de la PAE s’aprecia un rejoveniment enrelació al conjunt del sector agrari, raó per la qual és d’esperar un major inte-rès per a la formació. Però, al mateix temps, aquests agricultors tenen una anti-guitat en el sector més limitada, la qual pot influir negativament a l’hora del’aprenentatge d’activitats específiques.Cal dir que l’experiència adquirida en producció i comercialització ecològiquesen les nostres condicions socioeconòmiques particulars és molt minsa.En l’àmbit de la PAE, en què la investigació ha estat fins ara particularmentescassa, les necessitats d’assessorament són especialment agudes, tant per 285
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunyaals productors que ja practiquen la producció ecològica, que sovint es troben ambproblemes no resolts des de fa anys, com per als agricultors que volen començar denou i s’han d’enfrontar als interrogants i incògnites d’un període de conversió difí-cil, tant tècnicament com econòmica. Per tant, l’assessorament, entès com a apor-tació de respostes específiques per a cada situació concreta, ha de jugar un paperclau per al desenvolupament de la PAE, ja que ha de posar en mans dels produc-tors solucions pràctiques per ajudar-los a resoldre els seus problemes (quadre 2).Arran de la desaparició del Servei d’Extensió Agrària del DARP, especialitzat enassessorament als productors, es va considerar que la iniciativa privada podriaexercir en part aquesta funció. Ara bé, com que el paper dels tècnics de les em-preses comercials està lligat a la venda de determinats inputs, es perd, en part,l’objectivitat d’un servei que s’ajusti realment a les necessitats dels operadors.Això pot ocórrer especialment en el cas de la producció ecològica, per tractar-se d’un sistema que intenta reduir al màxim el consum d’inputs externs, pro-movent l’aprofitament i el reciclatge dels recursos locals.Com que actualment no hi ha cap servei públic d’assessorament, els produc-tors (sobretot si no estan integrats en alguna ADV) el busquen en altres enti-tats relacionades amb la PAE, com ara el CCPAE, l’Escola Agrària de Manresa oL’Era (Espai de recursos agroecològics), encara que aquesta funció no estiguientre els seus objectius ni atribucions.10.3.3. PerspectivesL’associació L’Era, conjuntament amb l’Escola Agrària de Manresa, han presen-tat al DARP un projecte de centre d’assessorament que podria ajudar a ferevolucionar aquesta situació. Sobre la base d’un tècnic fix, d’un servei admi-nistratiu lleuger i d’una ampliació del fons documental disponible en el cen-tre, proposen una activitat estructurada en tres nivells:• Recollida de totes les demandes d’assessorament, i solució de les més senzilles per via telefònica o electrònica, a càrrec del propi centre, amb tarifes econòmiques.• Transmissió dels casos més complexos a tècnics d’institucions públiques o pri- vats, competents en la problemàtica plantejada i ubicats prop de l’explotació demandant, els quals percebrien una remuneració d’acord amb un pressu- post acordat. 286
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament• Possible creació d’un servei específic d’assessorament per a la conversió, com a complement als cursos bàsics de PAE, programats en formació contínua.Un servei d’aquest tipus s’hauria de beneficiar, en qualsevol cas, d’un finançamentpúblic, per tal que els costos de les seves prestacions no resultessin excessius. Espodria estudiar la possible assumpció d’aquests costos dins del marc del con-tracte global d’explotació (CGE).Una iniciativa com la que s’ha proposat s’hauria de complementar amb la crea-ció d’agents de desenvolupament agroecològic lligats al territori, amb fun-cions tècniques i dinamitzadores, que podrien desenvolupar activitats d’asses-sorament als col·lectius d’operadors del seu àmbit d’actuació.La divulgació també és una eina important per al desenvolupament del sectorPAE. La informació ha d’arribar a totes les parts del sector que hi siguin implicadeso que hi puguin estar interessades. El tipus d’informació i el seu mitjà de canalit-zació dependran de les persones a les quals vagi dirigida. Així, per exemple:• Les qüestions pràctiques, com ara el seguiment de plagues i el seu tracta- ment, les rotacions de cultius o l’alimentació dels animals, podrien ser objecte de fitxes divulgatives, en un format que permeti la lectura i interpretació a tot tipus de públic.• Les dades tècniques de finques pilot en les quals s’hagi fet un seguiment de diversos anys també s’haurien de divulgar en un format adient per al conei- xement d’altres tècnics i productors.• La informació tècnica en agroecologia i producció ecològica que hi ha actual- ment disponible hauria d’estar organitzada en una base de dades consulta- ble per Internet, assequible per als tècnics, els formadors i els productors.• Per generar l’intercanvi d’informació entre la recerca, l’experimentació i el coneixement dels productors s’haurien d’organitzar jornades d’intercanvi en- tre les associacions de ramaders i agricultors i altres parts del sector.• S’hauria de fomentar la divulgació de la PAE a través dels mitjans de comu- nicació i de dossiers informatius, la qual cosa ajudaria a completar la feina de divulgació a tots els sectors. 287
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya10.4. Propostes10.4.1. Recerca i transferència 1. Crear un òrgan o comitè independent, que compti amb la participació del sector, que identifiqui les àrees prioritàries de recerca en PAE. 2. Crear un centre de recerca de referència en PAE que compti amb els mitjans i la base territorial suficients per al desenvolupament d’aquesta recerca. 3. Defensar la incorporació de la recerca específica en PAE dins dels diferents plans de recerca pública. 4. Potenciar, ampliar i estabilitzar l’activitat de la xarxa Agroecomed. 5. Crear o donar suport als centres de conservació i avaluació de recursos genètics. 6. Crear una xarxa de finques col·laboradores , que puguin servir tant en l’àmbit de la recerca com en els de la formació, la demostració i la divulgació.10.4.2. Formació, assessorament i divulgació 1. Promoure la inclusió de l’ensenyament de la PAE en tots els estudis universitaris relacionats amb la producció agroalimentària, incloent-hi títols de grau o postgrau específics. 2. En l’ensenyament obligatori, incloure a nivell de centre continguts en PAE i elaboració de material pedagògic adequat a aquests continguts. 3. Crear cicles formatius i plans de formació específics en l’àmbit de la PAE. 4. Promoure l’assessorament específic en producció agrària ecològica, per exemple donant suport a la creació d’ ADV i ADS específiques, i incorporant l’assessorament específic en PAE en les agrupacions ja existents. 288
    • 10. Recerca, transferència, formació i assessorament5. Crear un servei d’orientació i assessorament a la PAE, com a lligam entre demandants d’assessorament i experts, i amb una actuació específica dirigida als productors en conversió.6. Crear la figura dels agents de desenvolupament agroecològic lligats al territori, amb funcions tècniques i dinamitzadores.7. Crear un centre especialitzat en la recopilació i divulgació de la informació al voltant de la PAE. 289
    • 11. Conclusió
    • 11. Conclusió11.1. ReptesLa producció agrària ecològica a Catalunya està a una cruïlla. Sens dubte el sec-tor ecològic ha crescut i té, a hores d’ara, una presència real al territori, enca-ra que discreta. També s’ha enfortit: el primer Congrés de la PAE a Catalunya,el 2005 a Mollerussa, que per primera vegada va aplegar representants i pro-motors del sector a tots els nivells –del camp fins a la taula, des d’investigadorsi docents fins a organitzacions i sindicat–, va demostrar la seva vitalitat formu-lant unes reflexions i unes exigències madures i articulades. Per altra banda, s’o-bren perspectives per a un major reconeixement social i institucional de la pro-ducció agroalimentària ecològica al nostre país, i el present Llibre blanc n’ésuna mostra.Justament, però, el treball de reflexió i d’anàlisi del sector ecològic confirmaque s’han de realitzar moltes tasques importants per poder-lo consolidar i po-tenciar. En primer lloc, cal que s’incrementi el consum dels productes ecològicsa Catalunya, el que exigeix l’establiment de mecanismes de promoció i infor-mació sobre les qualitats, garanties i beneficis d’aquests, a través de campanyespublicitàries i formatives d’ampli abast, i que se’n potenciïn les estructures dedistribució i comercialització, a fi de fer-los més accessibles. En segon lloc cal do-nar un impuls decidit a la recerca i la transferència tecnològica, posant fi a unmassa perllongat període de menysteniment d’aquest sistema de produccióagrària en els àmbits investigadors i reconeixent l’interès d’una pràctica agríco-la fonamentada en una visió moderna, que conjuga les ciències agràries ambles aportacions de l’ecologia, la biologia, l’etnologia, l’economia, etc., en unaperspectiva realment sostenible.És, per tant, indispensable que es programin i que s’iniciïn tot un seguit d’ac-tuacions concretes, articulades en un Pla plurianual de foment de les produc-cions agràries ecològiques, amb una dotació suficient de recursos, amb la impli-cació efectiva de totes les administracions i actors relacionats amb el sector icreant, dins de l’Administració, una estructura específica, estable i suficientmentforta que vetlli per aconseguir aquest desenvolupament. 293
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya11.2. Repassant el Llibre blancEls capítols del Llibre Blanc subratllen diferents aspectes rellevants. Així, les pro-duccions agrícoles i ramaderes ecològiques són susceptibles de millorar en moltsaspectes, a condició que es faci un esforç d’investigació participativa per poten-ciar-ne el coneixement. Paral·lelament, és indispensable la creació d’estructuresd’assessorament que donin suport als productors en el dia a dia de la seva acti-vitat, amb una especial atenció als qui estan en conversió.Quant als inputs, es posa de manifest la importància que la producció ecològi-ca promogui l’aprofitament preferent dels recursos disponibles localment, per ra-ons tant de coherència amb el model agroecològic (estalvi energètic, reciclat-ge…) com de viabilitat econòmica. És necessari un esforç per millorar el conei-xement i la utilització dels inputs, garantint un fàcil accés a la informació (basesde dades informàtiques) i reduint-ne el preu. Més específicament, en agricultu-ra ecològica cal millorar l’oferta de material vegetal de propagació certificat (lla-vors i planters) i de maquinària adaptada a les seves condicions específiques. Enramaderia, cal desenvolupar el disseny d’instal·lacions i allotjaments adaptats almaneig ecològic i aconseguir una oferta de polletes ecològiques.Les polítiques de coexistència han de protegir el dret a escollir i practicar lliu-rement la producció ecològica enfront dels riscos de contaminacions, quími-ques i, sobretot, transgèniques, adoptant les mesures adients. El sector ecolò-gic considera que l’absència de transgènics ha de seguir sent una característicaessencial dels productes que ofereix als consumidors. Enfront dels perills deri-vats de la dispersió d’OGM al medi, calen en primer lloc controls efectius i unmarc legal de responsabilitat civil dels possibles causants d’aquestes contamina-cions, incloses les empreses promotores. A més, és indispensable que els costosderivats de la introducció d’OGM no recaiguin sobre aquells qui no en volen ferús, i que la protecció sigui efectiva tant enfront de tercers com del medi am-bient no cultivat.L’elaboració i la transformació de productes ecològics, en què Catalunya es dis-tingeix com a capdavantera, han de ser reconegudes i potenciades com a ele-ments clau de la viabilitat de la producció agroalimentària ecològica. Cal pertant potenciar i abaratir el proveïment de matèries primeres, sobretot locals, ialhora reduir els costos de la certificació ecològica i de posada en pràctica dela traçabilitat, unificant-ne tant com sigui possible les modalitats de control. Enl’àmbit específic de l’artesania alimentària, la introducció del carnet d’artesàpagès i el reconeixement de l’artesania ecològica, juntament amb el suport a 294
    • 11. Conclusiól’associacionisme artesà, contribuirien a l’enfortiment de les produccions ali-mentàries de qualitat al nostre país.En els àmbits del mercat i del consum, i malgrat que Catalunya compta ambuna proporció de consum intern de productes ecològics superior a la d’altrescomunitats autònomes, cal estendre hàbits que són clau per donar sortida a lavariada producció ecològica del nostre país i per al futur del sector. A més d’àm-plies campanyes d’informació dirigides tant al públic en general com a grupsde professionals (cuiners, dietistes, botiguers, personal de salut, etc.), cal millo-rar la distribució i potenciar-ne les estructures, amb una especial atenció als cir-cuits de comercialització curts i/o locals. També poden tenir efectes beneficio-sos, de fidelització i extensió dels consumidors, la introducció de l’alimentacióecològica en menjadors col·lectius (escoles, hospitals, llars d’avis, empreses…)així com la promoció dels trets diferencials dels productes ecològics, inclosa laseva presentació (ecoembalatges).La certificació, element clau de la credibilitat de la producció agroalimentàriaecològica i, per tant, de la normalització de la seva imatge, ha de saber respon-dre als reptes del creixement del sector. Per això, a més de les campanyes d’in-formació i de formació ja esmentades, calen actuacions a diferents nivells:• Dur a terme l’actualització de la normativa ecològica en tots els aspectes encara pendents o millorables.• Enfortir tècnicament i econòmica el CCPAE per tal de potenciar-ne l’activitat, amb una atenció especial a la política de formació del seu personal i alhora reduir el cost de la certificació a càrrec dels operadors.La millora de l’organització del sector ecològic és un element clau més per alseu futur creixement. A més d’impulsar la col·laboració en totes les activitatsproductives, de transformació i distribució, la creació d’una estructura repre-sentativa del sector contribuiria decididament a reforçar-lo, facilitant la creaciód’eines com podria ser un observatori de la PAE, destinat al seu coneixement ipromoció. La capacitat d’unir i posar en comunicació els diferents actors de laproducció ecològica –des dels productors, elaboradors i distribuïdors als consu-midors, passant pels investigadors i els tècnics, tant de l’Administració públicacom de les empreses privades– donaria al sector una presència i un pes sociald’acord amb les seves aportacions a temes tant importants i sensibles com lapervivència del medi rural, la millora de la salut i del medi ambient, etc. 295
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaFinalment, és essencial que la producció agroalimentària ecològica s’inclogui enels plans de recerca, desenvolupant alhora la implicació dels productors a travésde les metodologies participatives que la caracteritzen i que facilitarien l’aplica-ció dels resultats obtinguts. La creació d’un centre específicament dedicat a lainvestigació en PAE, relacionat amb una xarxa de finques col·laboradores ambfuncions de centres associats i de demostració, seria un element clau de la con-solidació d’aquest àmbit d’activitat. A més, cal que l’agricultura ecològica s’in-clogui en les activitats docents i formatives a tots els nivells, des de l’ensenya-ment obligatori fins a la universitat passant pels cicles formatius. En aquestàmbit, la creació d’un centre de referència específic també permetria de respon-dre al conjunt de necessitats de formació, documentació, assessorament, etc.11.3. Reflexions finalsRedactat amb la voluntat de descriure i analitzar la realitat del sector agroali-mentari ecològic a Catalunya, el present Llibre blanc ha procurat prosseguir–sense repetir-lo– l’esforç iniciat amb els estudis duts a terme recentment a ini-ciativa de diferents entitats compromeses amb la producció ecològica i recollir lesexpectatives del sector, manifestades molt especialment al Congrés de Mollerus-sa. També ha volgut tenir en compte l’actual context internacional, ja que, a mésde la publicació el 2004 del Pla d’actuació europeu sobre l’alimentació i l’agricul-tura ecològiques, molts països i comunitats autònomes han fet o estan en vies defer apostes més o menys decidides per a aquesta opció productiva. Així el Llibreblanc té l’ambició de nodrir per als propers anys la reflexió dels actors socials so-bre la producció ecològica, abordant-ne els principals temes d’actualitat. Sensdubte pot presentar, en un o altre apartat, expressions o reflexions no necessà-riament compartides per tots. Tanmateix, podem assegurar al lector que s’ha vol-gut recollir i presentar les diverses opinions i visions presents en el propi sector,sense prendre partit per a una o altra posició.És a partir d’ara que el Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica aCatalunya comença la seva veritable vida. Confiem que servirà per donar a co-nèixer i enfortir aquest sistema productiu a Catalunya, alimentant el debat i lesiniciatives per donar-li la plaça de reconeixement i respecte que es mereix. ••••• 296
    • BibliografiaPonències per al Llibre blanc (2005)Les ponències per al Llibre Blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya són dis-ponibles a la pàgina web del DARP: http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/llibrebl/cllibr30.htm• AMICS DE L’ESCOLA AGRÀRIA DE MANRESA. «Inputs en el sector primari.»• ANÉS L. «Importacions de productes ecològics.»• BES E. «La Producció Agroalimentària Ecològica en el context de la normativa europea.»• CCPAE. «La promoció dels productes ecològics.»• CHAMORRO L., AMADOR J., SERRA R. «Formació i divulgació de l’agricultura ecològica.»• CLAVAGUERA R. «Els costos de producció en agricultura i ramaderia ecològica.»• CRISTÓBAL R. «Producció ecològica de plantes aromàtiques i medicinals: cultiu i recol·lecció.»• CUCH N., VILA A., VIÑAS L., ROSELL L. «Produccions llenyoses.»• DESCOMBES C.-A. «Coexistència entre diferents models productius.»• DESCOMBES C.-A. «Produccions pageses, artesanes, casolanes o de la terra.»• FERRAN I. «La ramaderia ecològica als Pirineus.»• FERRER A. «Mesures de foment de l’agricultura i la ramaderia ecològiques.»• FONT P. «Ramaderia dels monogàstrics: avicultura.»• GIL J.M. «Perspectives futures de la comercialització dels productes de l’agricultura ecològica.»• MADAULA F. «Espais protegits i la producció agrària ecològica.»• MARTÍNEZ F. «Promoció dels productes ecològics.»• MARTÍNEZ I. «L’Administració i la producció agroalimentària ecològica.»• MILON F. «Indústries elaboradores: importacions i exportacions.»• PÉREZ X. «Produccions hortícoles.»• PRAT A. «El control i la certificació pública a Catalunya.»• PUJOL-PALOL M. «Els cultius herbacis extensius.»• PUJOLS M. «Producció porcina ecològica.» 297
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya• REDONDO T. «Comercialització i distribució dels aliments ecològics.»• ROSELL L. «Indústries transformadores.»• SÁNCHEZ D. «L’associacionisme.»• SANS F.X. «La recerca, el desenvolupament i la transferència.»• VALLS E. «El mercat local i els circuits curts de comercialització.»• VIDAL A. «Matèries primeres.»• VILACÍS N. «Matèries primeres - Indústries elaboradores.»Bibliografia consultadaA.A. 2003. Co-existence in European Agriculture. Summary. Disponible a: http://archive.greenpeace.org/~geneng/reports/eu_ge_coexist.pdfA.A. 2005. «Ecomercados: el mercado interior se mueve en Galicia». La fertilidad de la tierra, 21: 34.A.A. 2005. Manifest de Berlín “La nostra Terra, el nostre futur, la nostra Europa.” Disponible a: http://www.tierra.org/transgenicos/transgenicos.htmÀMBIT RURAL. 2005. Diagnosi del sector de la Producció Agrària Ecològica a Catalunya i tendèn- cies de futur. CCPAE. Barcelona.AMICS DE LA TERRA i 24 entitats més. 2004. Manifest «Fora plaguicides de les nostres vides.» Disponible a: www.tierra.org/agricultura/documentos/Plaguicidas-manifiestocatalan.pdfAMIGOS DE LA TIERRA, COORDINADORA DE ORGANIZACIONES DE AGRICULTORES Y GANADE- ROS (COAG), ECOLOGISTAS EN ACCIÓN, GREENPEACE. 2004. Una crítica al borra- dor de Orden Ministerial por la que se dispone la publicación de las recomendacio- nes sobre coexistencia de los cultivos modificados genéticamente, convencionales y ecológicos. Madrid. Abril. Disponible a: http://www.tierra.org/transgenicos/pdf/Coexistencia-criticaborrador04-05-25.pdfAUBERT M.-H. 2005. Informe sobre el Plan de actuación europeo sobre la alimentación y la agri- cultura ecológicas. Parlament Europeu, document de sessió A6-0039/2005. Disponible a: http://www.david-en-europa.org/descargas/Informe_plan_agricultura_ecologica.docAUDIOT A. 1995. Races d’hier pour l’élevage de demain. INRA. París.ARENÓS P. 2005. «El payés en casa». La Vanguardia, 4 d’abril.AZEEZ G. 2005. «Polítiques de la Unió Europea sobre agricultura ecològica i transgènics.» Actes del 1r Congrés Català de Producció Agroalimentària Ecològica. Mollerussa, 16-17 de març. Fira de Mollerussa. Mollerussa (en premsa). 298
    • BibliografiaBERLAN J.-P., LEWONTIN R.C. 1998. «Manipular la materia viva: la amenaza del complejo genéti- co-industrial.» Le Monde Diplomatique, edició en castellà, desembre. Disponible a: www.iztapalapa.uam.mx/contactos/n31ne/pdf/materia.pdfBRIZ J. 2005. La cadena de valor de los productos ecológicos a España. Jornada MED BIO Distri Net. Solsona, 26 de setembre.BRIZ J., FELIPE I. de. 2004. Acciones y estrategias para mejorar el funcionamiento de la cadena de productos ecológicos. Agricultura ecológica y alimentación. Fundación Alfonso Mar- tín Escudero. Madrid.CAP. 2002. Plan Andaluz de la Agricultura Ecológica. Junta de Andalucía. Sevilla. Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/prospectiva/Ecologico1_doc.pdfCASAR C. 2003. Producció i comercialització de l’olivera i l’oli ecològic a Catalunya. Treball final de carrera. ESAB. Universitat Politècnica de Catalunya.CCE. 2002. Analyse des possibilités d’un plan d’action européen en matière d’alimentation et d’agri- culture biologiques. Document de treball dels serveis de la Comissió, SEC(2002)1368. Brussel·les. Disponible a: http://ec.europa.eu/agriculture/qual/organic/plan/consult_fr.pdfCE. 2004a. Reglament (CE) del Parlament Europeu i del Consell núm. 852/2004, relatiu a la higie- ne dels productes alimentaris, de 29 d’abril. Disponible a: http://europa.eu.int/eur-lex/pri/es/oj/dat/2004/l_139/l_13920040430es00010054.pdfCE. 2004b. Reglament (CE) del Parlament Europeu i del Consell núm. 853/2004, pel qual s’es- tableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, de 29 d’a- bril. Disponible a: http://www.agrodigital.com/UPLOAD/l_13920040430es00550205%5B1%5D.pdfCEA. 2001. Projet de conclusions du Conseil sur un plan d’action européen pour l’alimentation et l’agriculture biologiques. Consell de la UE, 9896/01. Brussel·les.CERG. 2005. Informatiu Gallecs. Núm. 12, octubre. Disponible a: http://www.espairuralgallecs.net/docs/lespai12.pdfCHILCUTT C., TABASHNIK B. 2004. «Contamination of refuges by Bacillus thuringiensis toxin ge- nes from transgenic maize.» PNAS, 101:7526-7529. Disponible a: www.pnas.org/cgi/reprint/0400546101v1CIPRIANO J., CARRASCO J.-F., ARBÓS M. 2006. La coexistència impossible. Assemblea Pagesa de Catalunya, Greenpeace, Plataforma Transgènics Fora! Balaguer, Barcelona. Disponible a: http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos/imposible-coexistenciaCOLOM A. 2005. La visió del consumidor des del prisma del marketing de la PAE. Universitat de Lleida. Lleida.COLOMB B., CHABANEL Y., PRIEUR L. 2003. «Efficience de la fertilisation azotée organique de printemps sur blé tendre biologique.» Alter Agri, 59: 4-7. 299
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaCOMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. 2004. Pla d’actuació europeu sobre l’alimentació i l’agricultura ecològiques. Brussel·les. Disponible a: http://ec.europa.eu/comm/agriculture/qual/organic/plan/comm_es.pdfCONGRÉS DE MOLLERUSSA. 2005. «Conclusions i propostes.» Actes del 1r Congrés Català de Producció Agroalimentària Ecològica. Mollerussa, 16-17 de març. Fira de Mollerussa. Mollerussa (en premsa). Disponibles a: http://www.associaciolera.org/congresCONSELL EUROPEU. 1991. Reglament (CEE) 2092/91 del Consell, sobre producció agrícola eco- lògica i la seva indicació en els productes agraris i alimentaris, de 24 de juny.DDD. 1999. Action Plan II. Developments in organic farming. Ministeri d’alimentació, agricultu- ra i pesca de Dinamarca. Copenhaguen. Disponible a: http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/llibrebl/doc/9903.pdfDEFRA. 2002. Action plan to develop organic food and farming in England. Londres. Disponible a: http://www.defra.gov.uk/farm/organic/actionplan/actionplan.htmDOMÍNGUEZ A., ROSELLÓ J., AGUADO J. 2002. Diseño y manejo de la diversidad vegetal en agri- cultura ecológica. Phytoma. València.FRANCESCH A. 2003. «Races autòctones: possibilitats d’aprofitament en avicultura ecològica.» In CERÓN L. (ed.) Especialització en avicultura ecològica. Amics de l’Escola Agrària de Manresa. Manresa. 2a ed. Pàg. 61-75.GARCÍA I. 2002. «Del campo a la mesa.» La fertilidad de la tierra, núm. 7.GERMINAL. 2000. «Germinal, la transformació social i personal a través del consum.» Agro-cultu- ra, 4: 32-33.GIL J.M., GRACIA A., SANCHEZ M. 1998. Potencial de mercado de los productos ecológicos en Aragón. Gobierno de Aragón. Saragossa.GOMIS M. 1999. «Parlant de qualitat.» Agro-cultura , 1: 33-34.GONZÁLVEZ V. 2004. «Plant protection products in organic farming in Spain.» In SPEISER B., SCHMID O. (ed.) Current Evaluation Procedures for Plant Protection Products Used in Organic Agriculture. Actes d’un taller realitzat els 25-26 de setembre de 2003 a Frick (Suïssa). FiBL. Frick. Pàg. 49-56. Disponible a: http://www.organicinputs.org/documents/speiser-schmid-2004-inputs.pdfHERAS H. 2004. «Productos ecológicos, a la espera del 1%». Alimarket, novembre.HO M.W. 2001. Ingeniería genética: ¿sueño o pesadilla? Gedisa. Barcelona.HO M.W. 2004. “Approval of Bt11 Maize Endangers Humans and Livestock.” ISIS Press Release, 24 de maig. Disponible a: www.i-sis.org.uk/Bt11.phpIEC. 2003. Estadística de l’estructura de les explotacions agràries. DARP. Barcelona. Disponible a: www.idescat.net/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eeea2003.pdfI 300
    • BibliografiaIFOAM EU GROUP. 2005. The Revisions of EC Regulation 2092/91. IFOAM EU Group. Brusel·les, octubre. Disponible a: http://www.ifoam.org/about_ifoam/around_world/eu_group/ pdfs/IFOAMEUpositionpaperRevision.pd:INTERMÓN OXFAM. 2005. «Tres anys de Comerç amb Justícia». Revista IO, 465: 15.JOENSEN M. 2003. Organic foods in Spain. 2003. L’autor. Illes Fèroe.LABRADOR J. (ed.) 2004. Conocimientos, técnicas y productos para la agricultura y la ganadería ecológica. Sociedad Española de Agricultura Ecológica. Benifaió (València).LE GUILLOU G., SCHARPÉ A. 2000. La agricultura ecológica. Guía sobre la normativa comunita- ria. OPO Comunitats Europees. Luxemburg. Disponible a: http://ec.europa.eu/comm/agriculture/qual/organic/brochure/abio_es.pdfLEGUEN DE LACROIX E. 2003. La agricultura y el medio ambiente. Comissió Europea. Brussel·les. Disponible a: http://ec.europa.eu/comm/agriculture/publi/fact/envir/2003_es.pdfLIÑÁN C. de. 2005. EcoVad 2005: productos e insumos para la agricultura ecológica. Agrotéc- nicas. Madrid.LYCÉE AGRICOLE DE METZ. 1995. «Du fumier au compost, à vous de choisir…» Ministère de l’Agri- culture, Région de Lorraine. Courcelles-Chaussy.MADAULA F. (dir.) 1991. Estudi de l’agricultura ecològica a Catalunya. IMACS. Barcelona.MAPA. 2005. Jornadas de reflexión y debate sobre la agricultura ecológica en España. MAPA. Madrid. Disponible a: http://www.gencat.net/darp/c/agroalim/llibrebl/doc/050526c2.pdfMAYNOU M. 2004. Estudi de la Producció agrària ecològica a Catalunya. Característiques del sec- tor. La seva situació envers Espanya i Europa. Projecte final de carrera. ETSEA. Univer- sitat de Lleida.MED BIO Distri Net. 2005. Programa Interrreg IIIB MEDOCC. CTFC, CEDRICAT. Solsona.MED BIO Distri Net. 2005. Document final. Regió de Catalunya. Programa Interrreg IIIB MEDOCC. Barcelona. Disponible a: http://www.med-bio.org/documents/rapports_regionaux/catalogne_ca.pdf ˇ ˇMERKAC S. 2005. «Bio Alpe Adria, un exemple de col·laboració transfronterera en agricultura eco- lògica.» Actes del 1r Congrés Català de Producció Agroalimentària Ecològica. Molle- russa, 16-17 de març. Fira de Mollerussa (en premsa).MINETTI A.C. 2002. Marketing de productos ecológicos. Ediciones Piramide. Madrid.MORGADES O. 2002. Producció i comercialització de vinya i vi ecològic a Catalunya. Treball final de carrera. ESAB. Universitat Politècnica de Catalunya.MUNTANÉ J. 2006. El sector de les plantes aromàtiques i medicinals de cultiu ecològic a Catalunya: producció, transformació i distribució. Ponència per al Congrés del Món Rural. Assem- blea de Vic, 20 de gener. Rural ’06. Lleida. 301
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaNOWACK K., BICKEL R., WYSS E. 2003. La agricultura ecológica y la ingeniería genética. Dossier FiBL. Núm. 3, versió en castellà. Frick (Suïssa).OCDA. 2006. El consumo de productos ecológicos. MAPA. Madrid.PEIX J. (coord.) 2001. Llibre blanc del sector agrari. Un debat al territori. DARP. Barcelona.PUBILL O., FERNÁNDEZ I. 2004. Producció agrària ecològica a Catalunya: producció d’ordi eco- lògic. Treball final de carrera. ESAB. Universitat Politècnica de Catalunya.REGNUM NEWS AGENCY. 2005. Genetically modified soy affects posterity: results of Russian scien- tists’ studies. 10 de desembre. Disponible a: www.regnum.ru/english/526651.htmlROSELLÓ J., DOMÍNGUEZ A. 2000. “Bases agroecológicas de la sanidad vegetal.” In FONTANET X., SIMÓN M. (ed.) Ponencias del curso “Sanidad de los cultivos y control ecológico.” Amics de l’Escola Agrària de Manresa. Manresa. Pàg. 1-13.SÉRALINI G.-E. 2000. OGM, le vrai débat. Flammarion. París.SPEISER B. (ed.) 2005. Draft Criteria for Evaluation of Plant Protection Products, Fertilizers and Soil Conditioners Used in Organic Agriculture. Actes d’un taller realitzat els 23-24 de setembre de 2004 a Roma (Itàlia). FiBL. Frick (Suïssa). Disponible a: http://orgprints.org/4270/01/speiser-2005-draft-criteria-organic-inputs.pdfSPENDELER L., CARRASCO J.-F. 2003. Al grano: impacto del maíz transgénico en España. Green- peace, Amigos de la Tierra. Madrid, Barcelona, Palma. Disponible a: www.tierra.org/transgenicos/pdf/Algrano03-08baja.pdfTRIONFI P. 2005. «Mercat, comercialització i consum dels productes ecològics a Itàlia.» Actes del 1r Congrés Català de Producció Agroalimentària Ecològica. Mollerussa, 16-17 de març. Fira de Mollerussa (en premsa).UNIÓ DE PAGESOS. 2005. Accions d’investigació i prospecció de caràcter transversal i intersec- torial: estudi de necessitats i mecanismes pel foment de la formació contínua en els àmbits de l’agroturisme, l’artesania alimentària i la producció agrària ecològica. Document de síntesi. Barcelona.VALENZUELA R. 1991. «Quien contamina, paga» Revista de la CEPAL, núm. 45. Disponible a: www.uc.org.uy/ambiente/d1291.htm#1VALLS E. 2002. «Biocoop, una xarxa de comerç ecològic.» Agro-cultura, 11: 27-29.VALLS E. 2005. «Les cooperatives de consumidors a Catalunya.» Agro-cultura, 21: 8-10.VIDIELLA O. 2004. Producció agrària ecològica a Catalunya: producció d’ordi ecològic. Treball fi- nal de carrera. ESAB. Universitat Politècnica de Catalunya.VIVES J. 2005. Un mercat de productes ecològics a la Llotja de Bellpuig. Ponència presentada a la jornada de MED BIO Distri Net. Solsona 26 de setembre. 302
    • GlossariAgroecològic. Referent a l’agroecologia, enfocament global i transdisciplinar de l’activitat agrà-ria, encaminat a elaborar-ne estratègies alternatives. L’agroecologia considera la finca com a unagroecosistema en coevolució amb el seu entorn, tant ambiental com socioeconòmic, i apostaper la sostenibilitat i la investigació participativa.Anàlisi de perills i de punts crítics de control (APPCC, en anglès HACCP). Sistema de gestióde perills aplicat internacionalment per garantir la seguretat alimentària. Científicament fona-mentat i sistemàtic, pretén identificar, avaluar i controlar els perills significatius per a la innocuï-tat dels aliments.Biodinàmica: Inspirada per les conferències de 1924 de Rudolf Steiner (1861-1925), l’agricul-tura biologicodinàmica o biodinàmica dóna importància, no tan sols als recursos naturals, sinótambé als processos de la vida, l’efecte del planeta Terra i de l’energia còsmica sobre les plantes,i fa èmfasi en la unitat orgànica de la finca agrària. En alguns aspectes, la normativa biodinàmi-ca és més exigent que el Reglament (CE) 2092/91.Biodiversitat. Diversitat biològica. Present a diferents escales (biosfera, regions, ecosistemes,genoma…), hom considera que contribueix a la riquesa i a l’equilibri del món viu. És habitual me-surar-la considerant el nombre i la proporció d’entitats (comunitats, espècies, formes alternativesd’un gen…) presents en cada entorn estudiat.Càrrega de foc. Energia calorífica potencial de tots els materials combustibles existents en unespai concret. Espressa la quantitat de materials d’un espai que es poden arribar a cremar.Certificació. Instrument d’aplicació voluntària per assegurar la qualitat de productes alimenta-ris. Es regeix per un reglament públic, l’aplicació del qual es controla mitjançant un sistema d’ins-pecció i controls i que queda reflectida en el corresponent etiquetatge.Externalitats. Costos ambientals i socials d’una activitat que no queden reflectits en el seu preude venda. Corresponen a contaminacions derivats de l’aprofitament dels recursos comunsmediambientals com a béns lliures d’accés i gratuïts, suposant unes economies per als qui en fanús en detriment de la col·lectivitat.Extrusionat. Aliment transformat per extrusió, operació que consisteix a sotmetre a l’acciód’una alta pressió i d’una temperatura entre 100 ºC i 160 ºC durant 30 segons, amb una des-compressió brusca, per afavorir-ne la digestibilitat i el sanejament.Input. Originàriament: entrada en economia, oposat a sortida, consum, despesa o energia ab-sorbida. En producció agrària, s’aplica als productes consumits per l’activitat procedents de l’ex-terior de l’explotació. S’utilitza a vegades la paraula insum.Internalitzar. Obtenir, des de criteris agroecològics, que els costos de prevenció i lluita contrales contaminacions siguin assumits pels qui les produeixen, incloent-hi els costos socials per ga-rantir unes condicions de vida saludables i equitatives per a tothom i potenciar la diversitat i l’e-quilibri dels ecosistemes.Lactofermentat. Obtingut per lactofermentació, una tècnica de conservació dels aliments a tra-vés de fermentació microbiana làctica en medi salat, que en preserva la majoria d’enzims i vita-mines i en millora la digestibilitat. Aquí és coneguda sobretot per la xucrut, a base de col blanca. 303
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaMER, materials específics de risc. Els MER són els òrgans susceptibles de transmetre, en ani-mals sacrificats a partir d’una certa edat, el prió responsable de l’encefalopatia espongiformebovina (EEB), també coneguda com la malaltia de les «vaques boges». Els MER inclouen el cranii l’encèfal, els ulls, les amígdales, la medul·la espinal de bovins, ovins i caprins, la columna verte-bral, una part dels intestins dels bovins de qualsevol edat, i la melsa d’ovins i caprins de totes lesedats. Per controlar l’EEB, la seva extracció va esdevenir obligatòria en el sacrifici de bovins demés d’un any. A partir del 2006, aquesta mesura s’aplica només a bovins sacrificats per sobredels 2 anys.Metabòlits. Composts químics existents en els éssers vius que participen en les cadenes de reac-cions químiques del seu metabolisme o hi són produïts.Multifuncionalitat. Concepte pel qual es reconeixen a la pagesia, a més de la funció producti-va agroforestal, altres funcions lligades a la conservació del territori, la natura, el paisatge, etc.En conseqüència, se li atribueixen noves activitats productives relacionades amb el lleure, l’arte-sania, la comercialització, els serveis...Sistèmic - enfocament sistèmic de la certificació ecològica. Els objectius de la qualitat eco-lògica, com ara la no utilització de pesticides o d’altres inputs prohibits, no són controlats ana-litzant cada producte procedent de l’activitat agrària, sinó verificant sistèmicament que el pro-ductor no compra ni utilitza aquest tipus d’inputs i que el sistema productiu no depèn de pesti-cides o transgènics.Sustentabilitat / sostenibilitat. Segons l’Informe Brundtland del 1987, la sostenibilitat consis-teix a «satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisferles necessitats de les generacions futures.» S’ha de traduir en un conjunt de polítiques destina-des a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i prevenir, en dar-rer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana, evitant superar la capaci-tat de càrrega dels ecosistemes que la sustenten.Traçabilitat. Capacitat de reproduir l’historial d’un producte, a fi de localitzar ràpidament l’ori-gen dels problemes que puguin sorgir en la seva elaboració o distribució i evitar-los en el futur. 304
    • AbreviaturesACREFA Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges ArtesansADF Agrupació de defensa forestalADS Agrupació de defensa sanitàriaADV Agrupació de defensa vegetalAE Agricultura ecològicaAEAM Amics de l’Escola Agrària de ManresaAGE Agrupació de gestió d’explotacionsAPECPAE Associació de Productors, Elaboradors i Comercialitzadors de Productes Agroalimentaris EcològicsAPPCC Sistema d’anàlisi de perills i de punts crítics de controlASAJA Associació Agrària de Joves AgricultorsASEBIO Associació Espanyola de BioempresesCAP Consellería d’Agricultura i Pesca (Andalucía)CCC Circuit curt de comercialitzacióCCE Consell de la Comunitat EuropeaCCI Centre comunitari d’investigacionsCCPAE Consell Català de la Producció Agrària EcològicaCE Comissió EuropeaCEA Comitè especial d’agriculturaCEDRICAT Centre de Desenvolupament Rural Integrat de CatalunyaCEPAL Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (Nacions Unides)CEPROPAE Centre de Promoció de Productes Agropecuaris EcològicsCERG Consorci de l’Espai Rural de GallecsCFEA Centre de Formació i Estudis RuralsCGE Contracte global d’explotacióCRAE Consell Regulador de l’Agricultura EcològicaCRII-GEN Comitè de Recerca i Informació Independents sobre Enginyeria Genètica (França)CTFC Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaDARCOF Centre danès d’Investigació en Agricultura EcològicaDARP Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (Generalitat de Catalunya)DDD Direcció Danesa de DesenvolupamentDEFRA Departament de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals (Anglaterra)DIAS Institut Danès de Ciències AgràriesDOP Denominació d’origen protegidaDUN Declaració única agràriaESAB Escola Superior d’Agricultura de BarcelonaETSEA Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Universitat de Lleida)EUA Estats Units d’AmèricaFANEGA Federació d’Associacions d’Agricultura EcològicaFAO Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’AgriculturaFCONGD Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals per al DesenvolupamentFiBL Institut d’Investigació en Agricultura Ecològica (Suïssa) 305
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaFNAPF Federació Nacional de les Associacions de Productes Casolans (França)GM Genèticament modificatHACCP Hazard analysis critical control points evaluation (= APPCC)I+D+I Investigació, desenvolupament i innovacióIEC Institut d’Estadística de CatalunyaIFOAM-EU Grup de la UE de l’Associació Internacional de Moviments d’Agricultura OrgànicaIMACS Institut del Medi Ambient i les Ciències Socials, S.L.INIA Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i AlimentàriaIRTA Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesISIS Institut de Ciència en la Societat (Regne Unit)JARC Joves Agricultors i Ramaders de CatalunyaLEADER Lligam entre Accions de Desenvolupament de l’Economia RuralMAPA Ministeri d’Agricultura, Pesca i AlimentacióMER Materials específics de riscMES Menjadors Escolars SosteniblesML Mercat localMO Matèria orgànicaMS Matèria secaNOP Programa Nacional Orgànic (Estats Units)OCC Organisme de certificació i controlOCDA Observatori del Consum i la Distribució Agroalimentària (MAPA)OGM Organisme genèticament modificatOPO Oficina de Publicacions OficialsORGINPUT Projecte d’avaluació dels inputs orgànics (UE)ORPESA Projecte de desenvolupament d’eines de formació per a la producció ecològica d’arròs en àrees ambientalment sensiblesPAC Política agrària comuna de la UEPAE Producció agroalimentària ecològicaPAM Plantes aromàtiques i medicinalsPDR Pla de desenvolupament ruralPEIN Pla d’espais d’interès naturalPIME Petita i mitjana empresaPNAS Proceedings of the National Academy of Sciences (Estats Units)PRODER Programa Operatiu de Desenvolupament i Diversificació Econòmica de Zones RuralsR+D Recerca + desenvolupamentR+D+T Recerca + desenvolupament + transferènciaSAU Superfície agrària útilSEAE Societat Espanyola d’Agricultura EcològicaSERA Seminari d’Estudis i Recerca sobre AgroecologiaUB Universitat de BarcelonaUE Unió EuropeaUP Unió de PagesosUTA Unitat de treball / any 306
    • Relació de fotografiesPàgina Tema Autores, autorsPortada Composició a partir de les fotografies Isidre Martínez de les pàgines 37, 85, 155 i 189 (pàg. 37, 155 i 189) i Miquel Pujol (pàg. 85)19 Inflorescència de ceba Marta Arce, Ester Casas (Esporus)24 Comercialització de productes orgànics en Índia Arxiu FiBL26 Tomàquet ecològic de procedència italiana Marta Maynou28 Vinya ecològica amb cobertura herbàcia alterna Miquel Pujol34 Albergínia llistada Marta Arce, Ester Casas (Esporus)37 Plantes de tomàquet de penjar Isidre Martínez41 Horticultura ecològica de muntanya Agro-cultura (associació L’Era)43 Control de la cobertura herbàcia en fructicultura Marta Maynou45 Tomàquet ecològic en hivernacle Miquel Pujol47 Biodiversitat cultivada en horta ecològica Miquel Pujol54 Camp de triticale ecològic Miquel Pujol61 Enciams negre d’hivern i llengua de bou de cultiu ecològic Miquel Pujol70 Raïm de cultiu ecològic Miquel Pujol78 Poma de cultiu ecològic Marta Maynou85 Ramat boví ecològic pasturant alfals Miquel Pujol93 Ramat boví ecològic en sotabosc Isidre Martínez97 Cobert d’ovelles ecològiques Escola Agrària de Manresa100 Munyida de cabres de ramaderia extensiva Escola Agrària de Manresa104 Ramat boví ecològic en pastura de muntanya Miquel Pujol108 Gallines de posta ecològiques Miquel Pujol110 Envasat d’ous ecològics Miquel Pujol112 Gall ecològic “de pota negra” (raça penedesenca) Jordi Sendra (Cal Sendra)116 Tancat de gallines de posta ecològiques Montserrat Farré (Granja La Roca) 307
    • Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya119 Hivernacle de planter ecològic Agro-cultura (associació L’Era)121 Aplicació de fitosanitaris ecològics Xavier Pérez125 Observació de compost madur Escola Agrària de Manresa128 Safata de planter ecològic d’enciams Isidre Martínez132 Nimfa d’Orius menjant una mosca blanca Jordi Riudavets (IRTA Cabrils)137 Grada de pues flexibles Miquel Pujol140 Llavor de soja Miquel Pujol142 Panotxes de blat de moro en sortida de sedes Joan Serra (IRTA Mas Badia)145 Crema de blat de moro ecològic contaminat per OGM Leta (Parc agroecològic de l’Empordà)151 Abella pol·linitzant una flor Ramon Torà (Servei de Sanitat Vegetal, DARP)155 Elaboració de seitan ecològic Isidre Martínez157 Tines de vinificació ecològica Isidre Martínez165 Vi ecològic: cava de maduració Miquel Pujol169 Pa de triticale ecològic Miquel Pujol172 Canal de vedella ecològica Josep Socarrat (arxiu Unió de Pagesos)183 Curació de formatge ecològic (Alemanya) © BLE / Thomas Stephan (www.oekolandbau.de)185 Iniciació a l’apicultura Escola Agrària de Manresa189 Mostra de fruites ecològiques Isidre Martínez191 Botiga de fruites i hortalisses ecològiques Agro-cultura (associació L’Era)195 Carnisseria amb vedella ecològica Ch.-A. Descombes197 Prestatge d’hortalisses ecològiques Isidre Martínez203 Associació de consumidors de productes ecològics Rostoll Verd205 Supermercat ecològic Agro-cultura (associació L’Era)209 Parada de forn de pa ecològic, fira Biocultura Marta Amat210 Parada de mercat ecològica Ariadna (Parc agroecològic de l’Empordà) 308
    • Relació de fotografies213 Paisatge rural Escola Agrària de Manresa217 Arrossar amb mesures agroambientals Miquel Pujol221 Granota en una depuradora biològica Miquel Pujol224 Control manual de l’escarabat en patata ecològica Miquel Pujol228 Taula rodona, Congrés de Mollerussa Hermínia Sirvent (arxiu Unió de Pagesos)232 Plan Andaluz de la Agricultura Ecològica (portada) Junta d’Andalusia235 La unió fa la força: muntatge d’una teulada al Txad Ch.-A. Descombes238 Productes de cooperativa ecològica Xavier Pérez242 Cartell del Congrés de Mollerussa Congrés de Mollerussa247 Presentació del projecte ORPESA Isidre Martínez251 Promoció de l’oli ecològic CCPAE255 Logotip CCPAE CCPAE257 Promoció dels productes ecològics catalans, fira Biofach (Alemania) CCPAE260 Hamburguesa ecològica amb formatge Arxiu Natursoy265 Logotip europeu de l’agricultura ecològica –267 Visita d’estudiants a finca d’agricultura ecològica Miquel Pujol269 Jornada de promoció de planter ecològic de varietats hortícoles autòctones Ch.-A. Descombes272 Camp d’experimentació en arròs ecològic Isidre Martínez275 Jornada de transferència tecnològica en pomera ecològica Isidre Martínez277 Pràctica de compostatge de tècnics agrícoles Miquel Pujol280 Visita d’un cicle formatiu a una explotació ramadera Escola Agrària de extensiva Manresa282 Pràctiques de cicle formatiu en agricultura ecològica Escola Agrària de Manresa285 Visita d’estudiants a finca d’agricultura ecològica Miquel Pujol291 Síndria de Cabrianes o del país Marta Arce, Ester Casas (Esporus) 309
    • Dades complementàriesdel Llibre blanc de la produccióagroalimentàriaecològica a CatalunyaA continuació s’indiquen les dades de superfícieper comarca a partir de les quals s’han elaboratels mapes del Llibre blanc de la producció agro-alimentària ecològica a Catalunya, completadespel nombre d’operadors censats.
    • Capítol 2. Agricultura ecològicaDades del mapa 1. Dades del mapa 2.Superfícies certificades en ecològic Productors i superfícies de cultius ecològicsper comarca extensius per comarcaComarca Total (ha) % Comarca Superfície ProductorsPallars Sobirà 13.082,20 32,3 ha % nre. %Pallars Jussà 9.444,70 23,3 Bages 352,9 18,2 12 7,5Alta Ribagorça 4.305,60 10,6 Solsonès 181,4 9,4 8 5,0Segrià 2.007,80 5,0 Pallars Jussà 179,2 9,3 9 5,6Cerdanya 1.527,80 3,8 Berguedà 122,2 6,3 8 5,0Bages 1.225,39 3,0 Cerdanya 113,1 5,8 6 3,7Solsonès 1.198,80 3,0 Conca de Barberà 110,0 5,7 6 3,7Berguedà 1.029,80 2,5 Baix Ebre 97,2 5,0 3 1,9Baix Ebre 954,00 2,4 Gironès 90,3 4,7 4 2,5Garrigues 817,50 2,0 Segrià 87,1 4,5 19 11,8Alt Penedès 710,98 1,8 Montsià 82,7 4,3 5 3,1Garrotxa 575,85 1,4 Vallès Oriental 69,0 3,6 9 5,6Ribera dEbre 391,20 1,0 Garrotxa 50,1 2,6 10 6,2Alt Urgell 355,79 0,9 Noguera 48,4 2,5 3 1,9Montsià 277,70 0,7 Urgell 46,7 2,4 2 1,2Terra Alta 256,20 0,6 Alt Empordà 45,0 2,3 4 2,5Priorat 254,10 0,6 Osona 44,3 2,3 5 3,1Anoia 244,40 0,6 Pallars Sobirà 37,5 1,9 6 3,7Vallès Oriental 220,11 0,5 Anoia 35,5 1,8 4 2,5Conca de Barberà 188,80 0,5 Segarra 33,5 1,7 4 2,5Osona 163,44 0,4 Baix Empordà 31,5 1,6 6 3,7Urgell 142,29 0,4 Ribera dEbre 25,4 1,3 2 1,2Alt Camp 124,00 0,3 Pla dUrgell 20,7 1,1 7 1,3Gironès 114,62 0,3 Alt Camp 9,3 0,5 2 1,2Segarra 106,90 0,3 Alt Urgell 7,2 0,4 2 1,2Noguera 86,40 0,2 Alt Penedès 4,8 0,2 3 1,9Alt Empordà 78,60 0,2 Pla de lEstany 4,5 0,2 2 1,2Vall dAran 75,68 0,2 Garraf 3,0 0,2 1 0,6Pla dUrgell 75,40 0,2 Garrigues 2,3 0,1 4 2,5Vallès Occidental 69,10 0,2 Baix Llobregat 0,3 0,02 1 0,6Maresme 56,38 0,1 Vallès Occidental 0,3 0,02 2 1,2Garraf 50,60 0,1 Alta Ribagorça 0,2 0,01 2 1,2Tarragonès 47,30 0,1 Total 1.935,8 100,0 161 100,0Selva 40,33 0,1Baix Empordà 39,70 0,1 Dades CCPAE, 2005.Baix Penedès 31,30 0,1Baix Llobregat 30,50 0,1Baix Camp 27,50 0,1Pla de lEstany 19,60 0,05Ripollès 19,00 0,05Barcelonès 0,00 0,00 40.467,36 100,0Dades CCPAE, 2005. 314
    • Capítol 2. Agricultura ecològicaDades del mapa 3. Dades del mapa 4.Productors i superfícies de pastures Productors i superfícies de cultius hortícolesi farratges ecològics per comarca ecològics per comarcaComarca Superfície Productors Comarca Superfície Productors ha % nre. % ha % nre. %Pallars Sobirà 13.043,9 38,5 72 21,6 Segrià 33,5 21,1 8 6,5Pallars Jussà 9.235,3 27,3 38 11,4 Pla dUrgell 26,1 16,4 6 4,8Alta Ribagorça 4.305,2 12,4 39 11,7 Conca de Barberà 18,4 11,6 5 4,0Cerdanya 1.406,7 4,2 9 2,7 Montsià 10,7 6,7 6 4,8 Solsonès 1.016,7 3,0 9 2,7 Cerdanya 7,9 5,0 4 3,2Berguedà 905,7 2,7 11 3,3 Garrotxa 7,1 4,5 14 11,3Bages 857,7 2,5 13 3,9 Urgell 5,8 3,7 5 4,0Baix Ebre 772,1 2,3 1 0,3 Maresme 4,9 3,1 2 1,6Garrotxa 514,0 1,5 17 5,1 Pla de lEstany 3,7 2,3 3 2,4Segrià 389,3 1,2 26 7,8 Alt Empordà 3,7 2,3 3 2,4Alt Urgell 347,4 1,0 6 1,8 Gironès 3,5 2,1 2 1,6Ribera dEbre 178,3 0,5 9 2,7 Tarragonès 3,4 2,2 4 3,2Montsià 145,3 0,4 2 0,6 Bages 3,3 2,1 4 3,2Osona 116,3 0,3 5 1,5 Vallès Oriental 3,3 2,1 2 1,6Vallès Oriental 108,0 0,3 6 1,8 Alt Penedès 3,2 2,0 4 3,2Garrigues 104,2 0,3 13 3,9 Terra Alta 3,1 2,0 4 3,2Vall dAran 75,7 0,2 1 0,3 Ripollès 2,7 1,7 1 0,8Segarra 59,1 0,2 4 1,2 Osona 2,1 1,3 2 1,6Vallès Occidental 39,9 0,1 2 0,6 Berguedà 1,8 1,1 2 1,6Anoia 39,4 0,1 3 0,9 Baix Penedès 1,5 0,9 2 1,6Alt Penedès 38,3 0,1 6 1,8 Baix Empordà 1,4 0,9 3 2,4Gironès 20,2 0,1 2 0,6 Anoia 1,3 0,8 4 3,2Alt Camp 18,7 0,1 3 0,9 Priorat 1,2 0,8 3 2,4Ripollès 16,0 0,05 1 0,3 Alt Camp 0,9 0,6 5 4,0La Selva 12,0 0,04 1 0,3 Pallars Sobirà 0,8 0,5 8 6,5Urgell 11,1 0,03 3 0,9 Baix Camp 0,6 0,4 3 2,4Pla de lEstany 10,3 0,03 3 0,9 Baix Ebre 0,5 0,3 1 0,8Terra Alta 10,2 0,03 7 2,1 Solsonès 0,5 0,3 2 1,6Pla dUrgell 8,4 0,02 4 1,2 Alt Urgell 0,4 0,3 1 0,8La Noguera 8,0 0,02 3 0,9 Ribera dEbre 0,4 0,3 2 1,6Alt Empordà 6,3 0,02 2 0,6 La Noguera 0,4 0,3 2 1,6Conca de Barberà 6,0 0,02 4 1,2 Baix Llobregat 0,3 0,2 2 1,6Maresme 6,0 0,02 2 0,6 Alta Ribagorça 0,2 0,1 4 3,2Garraf 2,7 0,01 1 0,3 Pallars Jussà 0,1 0,0 1 0,8Priorat 1,6 0,00 2 0,6 Total (sense pèsol verd) 158,7 100,0 124 100,0Baix Empordà 1,2 0,00 1 0,3Baix Penedès 1,1 0,00 1 0,3 Dades CCPAE, 2005.Tarragonès 0,5 0,00 1 0,3Total 33.838,6 100,0 333 100,0Dades CCPAE, 2005. 315
    • Dades complementàries del Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaDades del mapa 5. Dades del mapa 6.Productors i superfícies dolivera Productors i superfícies de vinyaecològica per comarca ecològica per comarcaComarca Superfície Productors Comarca Superfície Productors ha % nre. % ha % nre. %Segrià 1.194,4 50,8 69 27,3 Alt Penedès 631,9 50,9 38 30,6Garrigues 599,2 25,5 36 14,2 Anoia 159,4 12,8 10 8,1Priorat 154,4 6,6 36 14,2 Terra Alta 97,1 7,8 12 9,7Ribera dEbre 147,3 6,3 13 5,1 Priorat 77,4 6,2 15 12,1Baix Ebre 53,9 2,3 9 3,6 Alt Camp 53,4 4,3 7 5,6Terra Alta 48,6 2,1 16 6,3 Maresme 36,3 2,9 5 4,0Urgell 27,4 1,2 5 2,0 Garraf 33,1 2,7 2 1,6Montsià 22,6 1,0 6 2,4 Baix Penedès 23,6 1,9 4 3,2Pallars Jussà 20,4 0,9 6 2,4 Urgell 23,0 1,8 3 2,4Vallès Occidental 13,3 0,6 3 1,2 Conca de Barberà 20,0 1,6 5 4,0Tarragonès 11,2 0,5 6 2,4 Baix Llobregat 19,5 1,6 3 2,4La Noguera 10,0 0,4 3 1,2 La Noguera 14,2 1,1 1 0,8Alt Penedès 9,5 0,4 9 3,6 Alt Empordà 11,9 1,0 1 0,8Alt Empordà 8,6 0,4 3 1,2 Segarra 10,8 0,9 1 0,8Alt Camp 6,7 0,3 6 2,4 Vallès Oriental 7,3 0,6 3 2,4Conca de Barberà 5,4 0,2 4 1,6 Ribera dEbre 5,9 0,5 2 1,6Maresme 5,1 0,2 3 1,2 Tarragonès 4,6 0,4 2 1,6Baix Penedès 4,1 0,2 5 2,0 Baix Camp 3,7 0,3 1 0,8Anoia 4,0 0,2 4 1,6 Pla dUrgell 3,5 0,3 1 0,8Baix Empordà 2,1 0,1 2 0,8 Baix Empordà 3,5 0,3 2 1,6Vallès Oriental 1,5 0,1 2 0,8 Segrià 1,6 0,1 1 0,8Baix Camp 0,9 0,04 2 0,8 Bages 0,6 0,05 3 2,4Baix Llobregat 0,5 0,02 1 0,4 Berguedà 0,1 0,01 1 0,8Bages 0,5 0,02 2 0,8 Baix Ebre 0,1 0,01 1 0,8Garrotxa 0,4 0,01 1 0,4 Total 1.242,4 100,0 124 100,0La Selva 0,03 0,001 1 0,4Total 2.352,1 100,0 253 100,0 Dades CCPAE, 2005.Dades CCPAE, 2005. 316
    • Capítol 2. Agricultura ecològicaDades del mapa 7. Dades del mapa 8.Productors i superfícies de fruita seca Productors i superfícies de fruita dolçaecològica per comarca ecològica per comarcaComarca Superfície Productors Comarca Superfície Productors ha % nre. % ha % nre. %Segrià 279,3 35,8 51 27,0 Segrià 22,6 20,4 9 9,5Garrigues 111,4 14,3 25 13,2 Pla dUrgell 16,7 15,0 5 5,3Terra Alta 81,2 10,4 22 11,6 Terra Alta 16,0 14,4 9 9,5Alt Camp 34,3 4,4 8 4,2 Baix llobregat 9,6 8,6 3 3,2Ribera dEbre 33,0 4,2 9 4,8 La Noguera 5,1 4,6 2 2,1La Selva 28,3 3,6 3 1,6 Baix Ebre 4,9 4,4 2 2,1Tarragonès 27,2 3,5 6 3,2 Anoia 3,5 3,2 2 2,1Conca de Barberà 26,8 3,4 8 4,2 Urgell 3,3 3,0 3 3,2Vallès Oriental 25,2 3,2 1 0,5 Garrotxa 3,2 2,9 6 6,3Baix Ebre 22,8 2,9 5 2,6 Alt Empordà 3,1 2,8 3 3,2Baix Camp 20,1 2,6 4 2,1 Priorat 3,0 2,7 5 5,3Priorat 16,5 2,1 13 6,9 Vallès Oriental 2,9 2,6 4 4,2Urgell 14,6 1,9 2 1,1 Maresme 2,6 2,3 4 4,2Garraf 11,3 1,5 2 1,1 Conca de Barberà 2,2 2,0 3 3,2Pallars Jussà 9,6 1,2 5 2,6 Montsià 2,2 2,0 5 5,3Bages 9,3 1,2 2 1,1 Alt Penedès 2,1 1,9 4 4,2Vallès Occidental 8,2 1,1 3 1,6 Baix Camp 1,1 1,3 4 4,2Alt Penedès 8,1 1,0 5 2,6 Pla de lEstany 1,1 1,0 1 1,1Montsià 4,8 0,6 5 2,6 Bages 1,0 0,9 2 2,1Segarra 3,5 0,4 2 1,1 Ribera dEbre 0,9 0,8 2 2,1Anoia 1,3 0,2 3 1,6 Alt Camp 0,7 0,6 2 2,1Maresme 1,3 0,2 1 0,5 Tarragonès 0,4 0,4 2 2,1Baix Penedès 0,6 0,1 2 1,1 Garraf 0,4 0,4 2 2,1Baix Llobregat 0,3 0,04 1 0,5 Solsonès 0,4 0,4 1 1,1La Noguera 0,3 0,04 1 0,5 Baix Penedès 0,4 0,4 2 2,1Total 779,3 100,0 189 100,0 Garrigues 0,4 0,3 2 2,1 Gironès 0,3 0,2 1 1,1Dades CCPAE, 2005. Ripollès 0,3 0,2 1 1,1 Pallars Jussà 0,1 0,1 1 1,1 Cerdanya 0,1 0,1 1 1,1 Vallès Occidental 0,1 0,1 1 1,1 Alta Ribagorça 0,0 0,0 1 1,1 Total 111,0 100,0 95 100,0 Dades CCPAE, 2005. 317
    • Dades complementàries del Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a CatalunyaDades del mapa 9.Productors i superfícies de PAMecològiques per comarcaComarca Superfície Productors ha % nre. %Alt Penedès 13,08 35,5 1 9,1Urgell 10,39 28,2 1 9,1Vallès Oriental 10,21 27,7 2 18,2Garrotxa 1,05 2,8 2 18,2Alt Urgell 0,79 2,1 1 9,1Osona 0,74 2,0 1 9,1Gironès 0,32 0,9 1 9,1Maresme 0,18 0,5 1 9,1Bages 0,09 0,2 1 9,1Total 36,85 100,0 11 100,0Dades CCPAE, 2005. 318
    • Capítol 3. Ramaderia ecològicaDades del mapa 1. Dades del mapa 2.Repartició dels ramaders ecològics Productors dous i pollastresde remugants a Catalunya ecològics a CatalunyaComarca Muntanya Central Litoral Comarca Producció Producció Ous i ous pollastre pollastrePallars Sobirà 69Alta Ribagorça 44 Alt Empordà 3Pallars Jussà 36 Bages 1 1Cerdanya 6 Baix Camp 1Alt Urgell 4 Berguedà 1Berguedà 1 6 Garrotxa 1Vall dAran 1 Maresme 1Solsonès 7 Montsià 2Bages 6 Noguera 1Osona 3 Osona 3Garrotxa 3 Solsonès 1Alt Empordà 1 Vallès Occidental 1Anoia 1 Vallès Oriental 1 1Segarra 1 Total per zona climática 10 7 2Selva 1 Total cens 19Vallès Occidental 1Vallès Oriental 1 Dades CCPAE, 2005.Baix Ebre 1Maresme 1Montsià 1Total per zona climática 161 31 3Total cens 195Dades CCPAE, 2005. 319
    • Capítol 5. Elaboració i transformació agroalimentàriesDades del mapa 1.Tipologia dels escorxadors i de les salesde desfer ecològics* a Catalunya Orientació Nombre Vedella Xai i/o Porc Aus cabrumComarcaAlt Urgell 1 1 1 1 XAlta Ribagorça 1 1 1 XBages 1 1 1 1 XBaix Camp 1 1 XBaix Ebre 1 1 XBaix Empordà 1 1 XBerguedà 1 1 XCerdanya 1 1 XMontsià 1 1 XOsona 1 1 XPallars Jussà 1 1 1 XPallars Jussà 1 1 XPallars Jussà 1 1 1 XSegarra 1 1 1 1 XSolsonès 1 1 XVallès Occidental 2 2 XVallès Oriental 1 1 1 1 XVallès Oriental 1 1 X15 comarques 13 escorxadors, 13 7 5 5 5 8 6 14 sales Boví Boví, oví i/o cabrum Oví i/o cabrum Boví, oví i/o cabrum, porc Porc Boví, porc, aus Aus Escorxador Escorxador amb sala de desfer Sala de desfer* Escorxadors i orientacions efectivament actius en producció ecològica actualment. Font: CCPAE, gener de 2006 320