Pint a l'oli
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Pint a l'oli

on

  • 2,586 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,586
Views on SlideShare
1,907
Embed Views
679

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

5 Embeds 679

http://blocs.xtec.cat 559
http://mataro.epiaedu.cat 90
http://educamos.educat1x1.cat 22
http://www.slideshare.net 7
http://webcache.googleusercontent.com 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Pint a l'oli Pint a l'oli Presentation Transcript

  • Pintura a l’oli Paul Cézanne
  •  El pigment i l’ aglutinan  Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant     El pigment és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural, orgànic,inorgànic o sintètic. L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dóna consistència. Els diferents tipus d’aglutinant determinen les diverses tècniques pictòriques: oli, fresc, aquarel·la, guaix, acrílic,etc... L’aglutinant condiciona les característiques de cada tipus de pintura: el temps d’assecatge, la textura, la seva resistència i el dissolvent que cal utilitzar. El dissolvent és un líquid que, barrejat amb la pintura, la fa més fluida (per pintar) i pot arribar a desfer-la (per la neteja dels pinzells i altres estris)
  • tècnica    Aglutinant: oli de llinosa amb capacitat d’endurir-se Suport: tela, fusta, cartró... Dissolvent: aiguarràs o essència de trementina La pintura a l’oli permet insistir-hi molt a sobre, quan ja s’ha assecat. Es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura més matèrica o molt diluïda proporcionant una textura llisa. Es pot aplicar amb pinzell llarg i generalment pla o amb espàtula. paleta cavallet
  • Pinzellada prima i textura llisa Pinzells plans i llargs Espàtules Cavallet amb paleta i tubs Pinzellada gruixuda o amb espàtula, textura
  • Es una tècnica molt antiga, però no va ser fins al s.XV que els pintors flamencs el van començar a utilitzar de manera sistemàtica i en van afavorir la seva difusió. Taller de Rembrand (Amsterdam) La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor, barrejant i pastant els pigments amb l’oli de llinosa. Sovint els pintors tenien aprenents que els hi feien aquesta feina. Al principi es pintava sobre fusta.
  • Renaixement Pintura flamenca Van Eyck (1390-1441) El matrimoni Arnolfini 1434
  • Perspectiv a empírica
  • • Les mans juntes indiquen la unió de dues persones. • El marit aixeca la mà dreta senyal de jurament sagrat. • La dona es posa la ma al ventre, suggerint fertilitat. • La dona porta un vestit verd símbol de la fertilitat en aquella època. • La parella va descalça, símbol de que s’està produint un acte religiós. • Els germans Eyck representats en el mirall fan de testimonis de la cerimònia. • La signatura en el mateix mirall, simbolitza el testimoni del pintor. • El llit és símbol de matrimoni i el vermell és el color de la passió. • El gosset és el símbol de la fidelitat. El rosari de vidre era un regal que feia el nuvi a la núvia. El vidre simbolitza puresa i el rosari la obligació de ser devota. • • Les fruites simbolitzen fertilitat. • Santa Margarita (en la cadira del fons), patrona de les dones embarassades. • La escombreta Santa Marta, patrona de la llar. Els esclops del nuvi són prop de la porta indicant la seva activitat fora de casa, quan els de la núvia són sota la cadira, indicant que la seva feina serà dins de casa. • Hi ha una espelma de la làmpada encesa, símbol de Crist que santifica la cerimònia • detalls i la seva simbologia
  • Renaixement El centre s.XVI d’ interès de l’art del s.XIV , s.XV i Renaixement és l’home. Torna el pensament humanista del món clàssic de Grècia i Roma que situa l’home en el centre de tot. L’home és la mesura de totes les coses. • • Retorna també la recerca per l’ideal de bellesa. •La pintura vol representar al món tal com és a la realitat: - recerca de la representació de la profunditat: - aplicació de la perspectiva cònica - incorporació del paisatge i elements arquitectònics. - perfeccionament del clarobscur (dibuix de les ombres) • - més realisme en la representació de la figura humana. El tema principal és religiós. • Altres temes: mitologia, al·legories i retrats. • La pintura flamenca era plena de detalls i més costumista. Els seus avenços en la representació de la realitat eren intuïtius i concrets( perspectiva empírica). En el Renaixement italià eren fruit d’estudis més teòrics i científics ( perspectiva cònica).
  • El Bosco (1450-1516) El jardí de les delícies El Bosco El jardí de les http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/el-ja delícies
  • Renaixement italià La Gioconda Dona amb ermini Madonna de l’Encarnació (1452-1519) Leonardo Da Vinci
  • Lisa Gherardini, la tercera esposa del benestant mercader Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama) La Gioconda, és un joc de paraules amb la forma femenina de Giocondo, que en italià significa «alegria plàcida» (jocunda, en català), cosa que crea un doble sentit amb el nom del suposat marit de la dama i l'expressió del rostre que caracteritza el retrat.
  • Renaixement espanyol El Greco 1614) (1541- El hombre de la mano en el pecho L’últim sopar El entierro del Conde Orgaz
  • Barroc s.XVI i s.XVII La pintura a l’oli de l’art barroc serà menys religiós. Els temes principals seran les escenes costumistes, pintura històrica, retrats i apareix un nou tema , el bodegó o vanitas. Pretén evocar la emoció, la passió i el dramatisme del que representa. Per això les seves principals característiques són: • Importància del color (volum) sobre el dibuix (línia) Importància de la llum . Els contrastos de llum aconsegueixen representar la profunditat amb el clarobscur. La llum defineix l’ambientació i l’atmosfera del quadre. • • El moviment. Es vol transmetre sensació de moviment. Les composicions es compliquen, són composicions més obliqües, s’adopten perspectives insòlites (escorços), es trenca la simetria. •
  • Rembrandt (1606-1669) Barroc Pintura flamenca Autoretrat Classe d’anatomia
  • Ronda de nit
  • Vermee r (16321675) La noia de la perla 1665 Al·legoria a la pintura La lletera
  • barroc El triomf de Baco 1628-29 La Venus del mirall Barroc espanyol Las hilanderas Velázquez (1599-1660) El príncipe Baltasar Carlos a caballo 1635
  • Las Meninas o la família de Felip IV 1656 http://www.museodelprado.es/coleccion/galeria-on-line/galeria-on-line/zoom/2/obra/la-fa /
  • Les menines Nana i nan, criats La infanta Margarita Els reis pares Velazquez,el pintor encarregats de les nenes Aposentador real
  • Francisco de Goya (1746-1828) Goya és el precursor de l’art modern tan en el què pinta com en com ho pinta. La maja vestida La família de Carlos IV, 1800 Autoretrat La maja desnuda
  • Goya comença a pintar una visió més subjectiva de la realitat, els sentiments , les emocions... D’altra banda, per la seva pinzellada solta i ràpida anuncia formalment aspectes propis del Impressionisme. El 3 de mayo de 1808
  • La fabricació industrial de tubs de pintura va permetre, al s XIX , que els pintors impressionistes sortissin dels seus estudis i poguessin pintar a l’aire lliure. Claude Monet Renoir pintant Claude Monet pintant
  • Impressionisme avenços científics (finals XIX i començaments s.XX) - La fotografia - Fabricació de tubs de pintura a l’oli - Teoria del color •Amb l’arribada de la fotografia el seu objectiu ja no és representar la realitat en exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres . •Gràcies als tubs de pintura ja preparada van poden sortir a pintar a l’aire lliure. PLASMACIÓ DE LA LLUM Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses. • •TEORIA DEL COLOR: la fusió dels colors es fa en la retina de l’espectador. •COLORACIÓ DE LES OMBRES Desapareix el clarobscur i el dibuix de la línia queda diluït pel color. Les ombres sovint són amb tonalitats complementaries. • PINZELLADA SOLTA Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. •Ruptura de l’art modern amb l’academicisme .
  • Impressions a la posta 1872 Claude Monet (1840-1926) nenúfars Roselles a Argenteuil 1873
  • nenúfars
  • La catedral de Rouen
  • Auguste Renoir (1841-1919) El molí de la Galette 1876 El gronxador
  • Post impressionistes Paul Cézanne (1839-1906) La muntanya Sta. Victòria 1900 Els jugadors de
  • Vincent Van Gogh (18531890) L’habitació d’Arlès La cadira Camp de blat amb corbs Els girasols Nit estelada
  • Paul Gauguin (1848-1903) Visió després del sermó,1888 Dones a la platja, 1891 Areares , 1892
  • Cubisme, expressionisme... Pablo Picasso (1881-1973) segle XX Les senyoretes d’Avinyó
  • Guernica, 1937
  • Jaqueline
  • expressionisme Capvespre a Karl Johan 1892 El dia després Edvard Munch (1863-1944) Angoixa 1893
  • El crit  “Paseaba por un sendero con dos amigos – el sol se puso – de repente el cielo se tiñó de rojo sangre, me detuve y me apoyé en una valla muerto de cansancio – sangre y lenguas de fuego acechaban sobre el azul oscuro del fiordo y de la ciudad – mis amigos continuaron y yo me quedé quieto, temblando de ansiedad, sentí un grito infinito que atravesaba la naturaleza.”
  • Harmonia en vermell La música Henry Matisse (1869-1954) La dansa
  • El dic de Londres Pont de Wensminster Fauvisme André Derain (1880-19549) Muntanyes de Colliure
  • abstracció Tensió en vermell Composició IV Composició IV, 1911 Vassily Kandinsky (1866-1935)
  • Kasimir Malevich (1878-1935) Suprematisme, 1916 Composició suprematista Suprematisme autoretrat en dues dimensions
  • Surrealism e René Magritte (1898-1954) amants Voler l’impossible La memòria El seductor 1953 calcomania
  • Girafes en flames Les temptacions de sant Antoni 1946 Sa lva do r Da lí (1904- 1989)
  • Joan Miró (1893-1983) La terra treballada, 1923 La sortida del sol, 1946 Blau 2, 1961
  • hiperrealisme Raigs de sol Habitació al costat del mar 1951 Edward Hopper 1916) (1882-1967) Hammershoi (1864-
  • Pintura d’acció Jackson Pollock Action painting (1912-1956)