Presentació històrica de Debian

182 views
119 views

Published on

Presentació històrica de Debian.

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
182
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentació històrica de Debian

  1. 1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Presentació històrica de DebianEl projecte Debian (http://www.debian.org/)És un grup mundial de voluntaris que sesforcen per produir una distribució de sistemaoperatiu que composada íntegrament de programari lliure. El producte principal del projecteés posterior a la data de la distribució de programari.Debian GNU/Linux, la qual inclou a Linux com a nucli del sistema operatiu, així com els manualsd’aplicacions pre empaquetades. Suporten en major o menor mesura, diferents tipus deprocessadors, incloent els processadors Intel i386 i superiors, i els processadors Alpha, ARM,Intel IA-64, Motorola 68k, MIPS, PA-RISC, PowerPC, Sparc (i UltraSparc), IBM S/390 i HitachiSuperH.Debian va motivar la formació de Programari a la The Public Interest, Inc., (http://www.spi-inc.org/) una organització sense ànim de lucre, situada a Nova York. SPI va ser fundada perajudar a Debian i altres organitzacions similars a desenvolupar i distribuir maquinari iprogramari obert. Entre altres coses, SPI proveeix un mecanisme pel qual el projecte Debianpot acceptar contribucions que siguin deduïbles dimpostos als Estats Units dAmèrica.Pots obtenir més informació relativa al el Programari lliure accedint a la web oficial de Debian:(http://www.debian.org/social_contract) i les directrius de programari lliure de Debianassociades, o bé la pàgina Què significa lliure? (http://www.debian.org/intro/free).El començamentIan Murdock va fundar oficialment el projecte Debian el 16 dagost de 1993(http://groups.google.com/groups?selm=cbusdd.mik%40unix.portal.com&output=gplain).Fins a aquest moment, el concepte duna «distribució» de Linux era nou. Ian va pretendre queDebian fos una distribució realitzada de forma oberta, seguint lesperit de Linux i GNU. Lacreació de Debian va ser patrocinada pel projecte GNU de la FSF durant un any (novembre de1994 a novembre de 1995).Què és el projecte Debian?Debian estava pensada per ser desenvolupada acurada i conscientment i ser mantinguda isuportada amb una cura similar. El que va començar amb un petit i grup molt unit de hackersde programari lliure, va anar creixent gradualment fins a convertir-se en una gran comunitatde desenvolupadors i usuaris ben organitzada.Debian és la única distribució que està oberta a les contribucions de cada desenvolupador iusuari que desitgin participar en el seu treball. També és la única distribució rellevant de Linux
  2. 2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/que no és una entitat comercial. És lúnic gran projecte amb una constitució, contracte social, idocument de directrius que organitzen el projecte. Debian és també lúnica distribució que es«micro empaqueta» i que utilitza una detallada informació de les dependències de cadapaquet pel que fa a uns altres per assegurar la consistència del sistema quan té lloc unaactualització.Debian ha adoptat un gran conjunt de directrius i procediments per l’empaquetament i ladistribució de programari per poder aconseguir i mantenir alts estàndards de qualitat. Esprodueixen eines, sistemes automàtics i documentació de cadascun dels aspectes claus deDebian duna forma oberta i visible per poder sostenir aquests estàndards.Pronunciació de DebianLa pronunciació oficial de Debian és «deb i an». El nom té el seu origen en els noms delcreador de Debian, Ian Murdock, i la seva esposa, Debra.LídersDebian ha tingut diversos líders des dels seus començaments lany 1993.Ian Murdock va fundar Debian a lagost de 1993 i ho va conduir fins a març de 1996.Bruce Perens va conduir Debian des dabril de 1996 fins a desembre de 1997.Ian Jackson va conduir Debian des de el gener de 1998 fins a desembre de 1998.Wichert Akkerman va conduir Debian des de el gener de 1999 fins a març del 2001.Ben Collins va conduir Debian des de labril de 2001 fins a abril de 2002.Bdale Garbee va conduir Debian des de labril de 2002 fins a abril de 2003.Martin Michlmayr va ser triat al març del 2003 i és el líder de projecte en lactualitat.Publicacions de DebianDebian 0.01 fins a 0.90 (dagost a desembre de 1993)Debian 0.91 (gener de 1994): Aquesta publicació disposava dun senzill sistemadempaquetament que permetia instal·lar i desinstal·lar paquets. Diverses dotzenes depersones formaven part del projecte en aquest moment.Debian 0.93R5 (març de 1995): En aquest moment es van assignar responsabilitats de cadapaquet a cadascun dels desenvolupadors, i es va començar a utilitzar ladministrador depaquets (dpkg) per instal·lar els paquets després de la instal·lació del sistema base.
  3. 3. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Debian 0.93R6 (novembre de 1995): Apareix dselect. Aquesta va ser lúltima publicació deDebian que utilitzava el format binari a.out. En aquest moment hi havia prop de 60desenvolupadors.Bdale Garbee va construir el primer servidor master.debian.org i HP ho va allotjar en paral·lelamb la publicació de 0.93R6. La utilització dun servidor mestre específic en el qual elsdesenvolupadors de Debian podien construir cada publicació, va comportar directament a laformació duna xarxa de servidors miralls, i indirectament al desenvolupament de la majoria deles directrius i procediments utilitzats per gestionar actualment el projecte.La versió 1.0 mai va ser publicada: Accidentalment Infomagic, un proveïdor de CDs, va llançaruna versió de desenvolupament de Debian i la va titular com 1.0. L11 de desembre de 1995,Debian i Infomagic van anunciar conjuntament que aquesta versió va ser equívoca. BrucePerens explica que la informació col·locada en 5 CDs de “Recurs per al Desenvolupador deLinux Infomagic” de novembre de 1995, anomenada “Debian 1.0” no és la versió 1.0 deDebian, mes aviat era una versió de desenvolupament primerenca que està nomésparcialment en format ELF, que probablement no iniciarà o no sexecutarà correctament, i norepresentarà la qualitat dun sistema Debian publicat. Per evitar la confusió entre la versióprematura de la versió en CD i la actual versió de Debian, el projecte Debian va re nombrar laseva següent versió a “Debian 1.1”. La Debian 1.0 prematura en CD està desaprovada i no s’hade fer servir.Debian 1.1 (17 de juny de 1996): Aquesta va ser la primera versió de Debian amb un nom enclau. Va ser pres, com tots els altres fins ara, dun personatge de la pel·lícula Toy Story... enaquest cas, Buzz Lightyear. En aquesta ocasió, Bruce Perens va dirigir el projecte des de IanMurdock, i Bruce estava treballant en Pixar, la companyia que produeix la pel·lícula. Aquestaversió estava completament en format ELF, fent servir el kernel Linux 2.0, contenia 474paquets.Debian 1.2: Rex (12 de desembre de 1996) Anomenada com el dinosaure de plàstic de lapel·lícula. Aquesta versió va consistir en 848 paquets a càrrec de 120 desenvolupadors.Debian 1.3: Bo (5 de juny de 1997): El nom ve de Bo Peep, la pastora. Aquesta versió constavade 974 paquets a càrrec de 200 desenvolupadors.Debian 2.0: Hamm (24 de juliol de 1998): El nom ve en honor al porquet de la pel·lícula.Aquesta va ser la valoritzada versió de Debian multi plataforma, amb suport per aarquitectures Motorola 68000 sèries.Amb Ian Jackson com a líder del projecte, aquesta versió va fer la transició a libc6, i va consistiren més de 1500 paquets a càrrec de mes de 400 desenvolupadors.Debian 2.1: Slink (9 de març de 1999): El nom el van posar pel gosset de la pel·lícula. Es varenafegir dues arquitectures més, Alpha (http://www.debian.org/ports/alpha/) i SPARC(http://www.debian.org/ports/sparc/). Amb Wichert Akkerman com a líder del projecte,aquesta versió constava de 2250 paquets i requeria 2 CD’s en el paquet oficial. La clau tècnicade la innovació va ser la introducció de apt, una nova interfície per ladministració de paquets.
  4. 4. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Mundialment usat, apt va conduir la continuïtat del creixement de Debian, i va establir un nouparadigma per a ladquisició de paquets i la instal·lació de sistemes operatius Open source.Debian 2.2: Potato (15 dagost del 2000): El nom va ser posat en honor al famós «Mr PotatoHead» de la pel·lícula. Aquesta versió va afegir suport per a les arquitectures PowerPC(http://www.debian.org/ports/powerpc/) i ARM (http://www.debian.org/ports/arm/). AmbWichert com a líder del projecte encara, aquesta versió va constar de més de 3900 paquetsbinaris derivats de mes de 2600 paquets fonts a càrrec de mes de 450 desenvolupadors deDebian.Debian 3.0: woody (19 de juliol del 2002): El nom pel personatge principal de la pel·licula:«woody» el vaquer. Encara més arquitectures van ser afegides a aquesta versió: IA-64(http://www.debian.org/ports/ia64/), HP PA-RISC (http://www.debian.org/ports/hppa/), MIPS(big endian) (http://www.debian.org/ports/mips/), MIPS (little endian)(http://www.debian.org/ports/mipsel/) i S/390 (http://www.debian.org/ports/s390/). Aquestaés també la primera versió que inclou programari criptogràfic a causa de les restriccions per alexportació que estaven sent iniciades a EUA, i també la primera en incloure KDE, ara que elsproblemes de llicència amb QT van ser resolts. Amb Bdale Garbee recentment designat com alíder del projecte, i mes de 900 desenvolupadors de Debian, aquesta versió contenia al voltantde 8500 paquets binaris i 7 CD’s binaris en el paquet oficial 7.La història detalladaLes versions 0.x: Debian la va començar Ian Murdock a lagost de 1993, en aquest llavors unestudiant de la Universitat de Purdue. Durant un any (des de novembre de 1994 a novembrede 1995), Debian va ser patrocinada pel projecte GNU de la Free Software Foundation(http://www.fsf.org/), lorganització fundada per Richard Stallman i associada amb la LlicènciaPública General (GPL).Debian 0.01 fins a Debian 0.90 va ser publicada entre agost i desembre de 1993. Ian Murdockva escriure:“Debian 0.91 va ser publicada al gener de 1994. Tenia un primitiu sistema dempaquetamentque permetia als usuaris manipular paquets però que no feia molt més (certament no teniadependències ni coses per lestil). Fins al moment, hi havia unes poques dotzenes de personestreballant en Debian, encara que encara estava pràcticament muntant les distribucions jomateix. 0.91 va ser lúltima versió acabada daquesta manera.”La major part de 1994 es va passar organitzant el projecte Debian mentre que uns altrespodien contribuir més efectivament, per exemple treballant en dpkg (Ian Jackson va ser durantmolt temps el responsable daquest). No van haver-hi versions publicades al 1994 que esrecordi, encara que van haver-hi diverses versions internes en les quals es va treballar per ferel procés correctament.Debian 0.93 Release 5 va tenir lloc al març de 1995 i va ser la primera versió «moderna» de
  5. 5. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Debian: Aquesta va tenir molts més desenvolupadors i cadascun a càrrec dels seus propispaquets, i dpkg susava per instal·lar i mantenir tots aquests paquets després que el sistemabase estigués instal·lat.Debian 0.93 Release 6: Va aparèixer al novembre de 1995 i va ser lúltima versió amb a.out. Hihavia aproximadament 60 desenvolupadors responsables de paquets en la versió 0.93R6. Simalament no es recorda, dselect va aparèixer per primera vegada en la versió 0.93R6.Ian Murdock també apunta que Debian 0.93R6 «. . . sempre va ser la meva versió favorita deDebian», encara que ell admet sobre la possibilitat dalgun prejudici personal, com el quelhavia aturat de treballar activament en el projecte al març de 1996 durant la pre producció deDebianLa història detallada1.0, que va ser publicada com Debian 1.1 per evitar confusions després que un fabricant deCD’s anomenés erròniament a una versió no publicada com Debian 1.0. Aquest incident vaportar al concepte dimatges de CDROM «oficials», com una forma que el projecte ajudi alsvenedors a evitar aquest error.Durant l’agost de 1995 (entre Debian 0.93 Release 5 i Debian 0.93 Release 6), Hartmut Kopteinva iniciar la primera migració de Debian, per a la família Motorola m68k. Els va informar queMolts, molts paquets eren i386 (little endian, -m486, -O6 i tots els de libc4) i ha estat molt duraconseguir en la seva màquina una base de paquets sobre els quals començar (una AtariMedusa 68040, 32 MHz). Després de tres mesos (al novembre de 1995), va descarregar 200paquets de 250 paquets disponibles, tots para libc5!. Després va començar una altra migraciójuntament amb Vincent Renardias i Martin Schulze, per a la família PowerPC.Des daquell temps, el projecte Debian va estar creixent per incloure diverses migracions(http://www.debian.org/ports/) a altres arquitectures, i una altra migració al nou kernel (nolinux), el microkernel GNU Hurd.Un membre del projecte des dels seus començaments, Bill Mitchell, recorda que el kernelLinux “... estava entre la 0.99r8 i la 0.99r15 quan comencem. Durant un llarg període de temps,jo vaig poder construir el kernel en menys de 30 minuts en una màquina basada en 386 amb 20MHz, i vaig poder també fer-ho en una instal·lació Debian en la mateixa quantitat de tempsamb 10Mb despai en disc.. . . recordo al grup inicial incloent a Ian Murdock, jo mateix, Ian Jackson, un altre Ian que norecordo el seu cognom, Donen Quinlan, i alguna altra gent que no recordo els seus noms. MattWelsh va formar part també del grup inicial o es va unir primerencament (ha deixat elprojecte).Algú va instal·lar una llista de correu, i des de llavors comencem a funcionar.Segons ho recordo, no comencem amb un pla, tampoc comencem amb qualsevol pla.
  6. 6. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Comencem recollint fonts per a una col·lecció de paquets a latzar. Amb el temps, ensenfoquem en una col·lecció de items que podrien ser requerits en la distribució: el kernel, unashell, update, getty, diversos programes més i fitxers de suport necessaris per inicialitzar elsistema, i un conjunt dutilitats.”El primer sistema dempaquetament de DebianEn les primeres fases del projecte, els membres van considerar només la distribució depaquets font. Cada paquet consistiria en el codi font principal més un pegat i els usuarispodrien descomprimir els fonts, aplicar els pegats, i compilar els binaris ells mateixos. Aviatvan comprendre que algun esquema de distribució de binaris seria necessari. La primera einadempaquetament, escrita per Ian Murdock i anomenada dpkg, creava un paquet binari en unformat específic de Debian, i podria ser usat després per desempaquetar i instal·lar els fitxersdel paquet. Ian Jackson aviat va agafar les rendes del desenvolupament de leinadempaquetament, re nombrant leina a dpkg-deb i escrivint una interfície que va anomenardpkg per facilitar lús de dpkg-deb i proveir les dependències i conflictes del sistema Debiandavui. Els paquets produïts per aquestes eines tenien una capçalera que llistava la versió deleina usada per crear el paquet i una secció dins del paquet per a un arxiu amb l’extensió .tar,que mitjançant certa informació de control es separava de la capçalera.En aquest moment es va aixecar cert debat entre els membres del projecte – Alguns pensavenque el format específic de Debian creat per dpkg-deb havia de ser portat a favor del formatproduït pel programa. Després de diversos formats darxiu revisats i eines dempaquetamentrevisades, el format .tar va ser adoptat. La clau daquest canvi és que aquest fa possible que unpaquet Debian pugui ser desempaquetat en qualsevol sistema Unix sense la necessitatdexecutar un programa que no sigui segur. En altres paraules, només eines estàndardspresents en cada sistema Unix com ’ar’ i ’tar’ són necessàries per desempaquetar un paquetbinari de Debian i examinar-ne el seu contingut.Les versions 1.xQuan Ian Murdock va deixar Debian, va designar a Bruce Perens com el següent líder delprojecte. Bruce es va interessar per primera vegada en Debian quan estava intentant crear unadistribució Linux en CD que volia anomenar «Linux for Hams», la qual inclouria programariLinux útil per a radioaficionats. Adonant-se de que el sistema Debian bàsic requeriria de moltamés feina per suportar el seu projecte, Bruce va acabar per treballar en el sistema Linux base ieines dinstal·lació relacionades, posposant la seva distribució per a radioaficionats, incloentlorganització (amb Ian Murdock) del primer conjunt de scripts dinstal·lació de Debian, queavui dia va esdevenir en el famós disquet de rescat de Debian (Debian Rescue Floppy).Ian Murdock afirma:“Bruce era lelecció natural per rellevar-me, doncs jo havia mantingut el sistema base durantgairebé un any, havia estat aportant el màxim de capacitat pel projecte i conforme a la mevadisponibilitat de temps per dedicar a Debian, decreixia ràpidament”.
  7. 7. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Va iniciar diverses fases importants del projecte, incloent la coordinació desforços per produirles directrius de Programari Lliure de Debian i el Contracte Social de Debian, així tambélengegada de «The Open Software Project». Durant el seu temps com a líder del projecte,Debian havia guanyat quota de mercat i una reputació de plataforma per a usuaris seriosos itècnicament capaços.Bruce Perens també va encapçalar els esforços per crear Softwarei in the Public Interest, Inc.(http://www.spi-inc.org/). Originalment, amb lobjectiu de proveir al projecte Debian, unaentitat legal capaç dacceptar donacions. Les seves finalitats es van expandir ràpidament perincloure suport per a projectes de programari lliure dins del projecte Debian.Durant aquest temps es van publicar les següents versions de Debian:1.1 : Buzz. Publicada al juny de 1996 (474 paquets, kernel 2.0, completament ELF,dpkg).1.2: Rex. Publicada al desembre de 1996 (848 paquets, 120 desenvolupadors).1.3: Bo. publicada al juliol de 1997 (974 paquets, 200 desenvolupadors).Van haver-hi diverses versions intermèdies «puntuals» fetes a la 1.3, sent lúltima la 1.3.1R6.Bruce Perens va ser rellevat per Ian Jackson com a líder del projecte Debian al inici de gener de1998, després de portar el projecte durant una bona part de la preparació de la publicació dela 2.0.Les versions 2.xIan Jackson es va convertir en el líder del projecte Debian al començament de 1998, i pocdesprés se’l va afegir a lorganigrama de Software in the Public Interest en qualitat deVicepresident.Després de la dimissió del tresorer (Tim Sailer), President (Bruce Perens), i Secretari (IanMurdock), es va convertir en el President del Consell i es van triar els tres nous membres:Martin Schulze (Vicepresident), Donald Scheetz (Secretari), i Nils Lohner (Tresorer).Debian 2.0 (Hamm): es va publicar al juliol de 1998 per a les arquitectures Intel i386 i la sèrieMotorola 68000. Aquesta versió va marcar el trasllat cap a una nova versió de les bibliotequesde C del sistema (libc6, basades en glibc2). En el moment de la publicació, hi havia més de1500 paquets mantinguts per més de 400 desenvolupadors de Debian.Wichert Akkerman va rellevar a Ian Jackson com a líder del projecte Debian al gener de 1999.Debian 2.1 (http://www.debian.org/releases/slink/) va ser publicada(http://www.debian.org/news/1999/19990309) el 9 de març de 1999, després un retarda jaque varen sorgir complicacions dúltima hora.Debian 2.1 (Slink) presentava suport oficial per a dues noves arquitectures: Alpha(http://www.debian.org/ports/alpha/) i Sparc (http://www.debian.org/ports/sparc/).
  8. 8. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Els paquets de les X-Windows inclosos amb Debian 2.1 es van reorganitzar en gran mesura pelque fa a versions anteriors, i 2.1 incloïa apt, la nova generació de la interfície per al gestor depaquets de Debian. A més, aquesta versió de Debian va ser la primera a requerir 2 CD-ROMsper l’ «Official Debian CD set»; la distribució incloïa aproximadament 2250 paquets.El 21 dabril de 1999, Corel Corporation (http://www.corel.com/) i el K Desktop Project(http://www.kde.org/) van formar efectivament una aliança amb Debian quan Corel vaanunciar les seves intencions de publicar una distribució Linux basada en Debian i a lentorndescriptori produït pel grup KDE. Durant els següents mesos de primavera i estiu, va aparèixeruna altra distribució basada en Debian, Storm Linux, i el projecte Debian va triar un nou logotip(http://www.debian.org/logos/), amb la particularitat de disposar duna versió oficial, per amaterials aprovats per Debian, com a llocs Web del projecte i CD-ROMs oficials, i un logotip nooficial per al seu ús en materials que esmentin o derivin de Debian.Una nova i única adaptació va començar també en aquest moment per al nucli Hurd(http://www.debian.org/ports/hurd/). Aquesta és la primera adaptació que usa un nuclidiferent a Linux, i en el seu lloc usa GNU Hurd (http://www.gnu.org/software/hurd/hurd.html),una versió basada en el microkernel GNU Mach.Debian 2.2 (Potato) es va publicar el 15 dagost del 2000 per a les arquitectures Intel i386, lesseries Motorola 68000, alpha, SUN Sparc, PowerPC, i ARM. És la primera versió a incloure lesarquitectures PowerPC i ARM. En el moment de la publicació, hi havia més de 3900 paquetsbinaris i més de 2600 paquets font mantinguts per més de 450 desenvolupadors de Debian.Un fet interessant sobre Debian 2.2 és que va mostrar com un esforç de programari lliurepodria portar a un modern sistema operatiu malgrat totes les qüestions al voltant de ell. Aixòva ser completament estudiat per un grup dinterès en un article anomenat Counting potatoes(http://people.debian.org/jgb/debian-counting/) citat a continuació:“[. . . ] usem el sistema sloccount de David A. Wheeler per determinar el nombre de línies decodi font (SLOC) físiques de Debian 2.2 (aka potato). Vam mostrar que Debian 2.2 inclou mes de55,000,000 SLOC físic (gairebé dues vegades més que Red Hat 7.1, publicat aproximadament 8mesos després), mostrant que el model de desenvolupament de Debian (basat en el treball dungran grup de voluntaris desenvolupadors al voltant del món) és tan capaç com altres mètodesde desenvolupament [. . . ] això també demostra que si Debian shagués desenvolupat usantmètodes tradicionals propietaris, el model COCOMO estima que el seu cost podria tancar-se en1.9 bilions de dòlars per desenvolupar Debian 2.2.A més, oferim una anàlisi de llenguatges de programació usats en la distribució (C té prop del70 %, C++ prop del 10 %, LISP i Shell estan prop del 5 %, amb molts d’altres que els segueixen), iels paquets més grans (Mozilla, el kernel Linux, PM3, XFree86, etc.)”.Les versions 3.xAbans que woody pogués començar a ser preparada per ser publicada, va caldre fer un canvien el sistema de larxiu en ftp-master. Els magatzems de paquets, que van permetre quedistribucions de propòsit especial com la nova distribució «proves» poguessin ser usades perprimera vegada per aconseguir que woody estigués llesta per a la seva publicació, van ser
  9. 9. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/activades en ftp-master (http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0012/msg00004.html)a mitjans de desembre del 2000.Un magatzem de paquets és simplement una col·lecció de diferents versions dun paquetdeterminat, des de la que múltiples distribucions (actualment experimental, «inestable»,«proves», i «estable») poden prendre paquets, que després són inclosos en larxiu Packagesdaquesta distribució.Al mateix temps una nova distribució «proves» va ser inclosa. Principalment, paquets de«inestable» considerats estables traslladats a «proves» (després dun període dalgunessetmanes). Això va ser introduït per reduir el temps destabilització i donar-li al projectelhabilitat de preparar una nova publicació en qualsevol moment.En aquest període, algunes de les companyies que estaven lliurant versions modificades deDebian van tancar. Corel va vendre la seva divisió de Linux en el primer quartet de 2001,Stormix es va declarar en fallida el 17 de gener de 2001, i Progeny va detenir eldesenvolupament de la seva distribució el 01 doctubre de 2001.Lestabilització per a la següent publicació va començar el 01 de juliol de 2001. Encara així, li vafer falta al projecte una mica més dun any per publicar la nova versió, a causa de problemesen els disquets dinici (http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0104/msg00004.html), acausa de la inclusió de programes de xifrat en larxiu principal i a canvis en lestructurasubjacent (larxiu de paquets entrants i larquitectura de seguretat). En aquest temps, lapublicació estable (Debian 2.2) va ser revisada fins a set vegades, i dos líders del projecte vanser triats: Ben Collins (en 2001) i Bdale Garbee. Així també, el treball en moltes àrees deDebian mes enllà de la creació de paquets va continuar creixent, incloent lainternacionalització, el lloc web de Debian (més de mil pàgines) va ser traduït a més de 20idiomes diferents, i la instal·lació de la propera versió estava llesta per 23 idiomes. Es vaniniciar dos projectes interns: Debian Junior (per a nens) i Debian Med (per a la pràctica i larecerca mèdica) durant el procés de publicació de woody atorgant al projecte diferentsenfocaments que fan a Debian adequat per a aquestes tasques.El treball en Debian no va impedir als desenvolupadors organitzar una reunió anualdenominada Debconf. La primera conferència es va realitzar de l1 al 5 de juliol juntament ambFree Software Meeting (LSM) en Bordeaux (França) reunint a 40 desenvolupadors. La segonaconferència va tenir lloc a Toronto (Canada) el 5 de juliol de 2002 amb més de 80 participants.Debian 3.0 (woody): va ser publicada el 19 de juliol de 2002 per a les arquitectures Intel i386,Motorola 68000 sèries, alpha, SUN Sparc, PowerPC, ARM, HP PA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC)i IBM s/390. Aquesta va ser la primera versió a incloure les adaptacions a les arquitectures HPPA-RISC, IA-64, MIPS, MIPS (DEC) i IBM s/390. En el moment de la publicació, existien prop de8500 paquets binaris desenvolupats per mes de mil desenvolupadors de Debian, convertint-seen la primera versió a ser publicada en format DVD a més dels ja acostumats CD-ROMs.
  10. 10. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/Fets ImportantsJuliol de 2000: Mor Joel KleckerL11 de juliol de 2000, Joel Klecker, qui era també conegut com Espy, va morir a ledat de 21anys. Cap dels quals van veure el sobrenom ’Espy’ en #mklinux o en les llistes i canals deDebian no es va arribar a pensar mai que darrere daquest sobrenom existia un jove patint laDistròfia muscular de Duchenne (http://mdausa.org/disease/dmd.html). Molta gent només elvan conèixer com ’la persona de la biblioteca glib i la powerpc en Debian’ i mai no varen tenirni idea de les coses terribles contra les quals Joel va lluitar. Malgrat la seva discapacitat física,ell va compartir la seva brillant ment amb uns altres. Joel Klecker (conegut també com Espy) noserà oblidat.Octubre de 2000: Implementació dels magatzems de paquets. James Troup va reportar(http://lists.debian.org/debian-devel-announce-0010/msg00007.html) que havia estattreballant en la re implementació de les eines de manteniment dels arxius i migrant al nousistema de magatzems de paquets. A partir daquesta data, els fitxers són emmagatzemats enun directori anomenat com el paquet font corresponent dins del directori dels magatzems. Elsdirectoris de distribucions només contindran fitxers Packages els que al seu torn contenenreferències al magatzem. Això simplifica la sobreposició de «proves» i «inestable». Larxiutambé està sent administrat amb bases de dades PostgreSQL les quals agilitzen les consultes.Març de 2001: Mor Christopher RutterEl 01 de Març de 2001, Christopher Matthew Rutter (també conegut com cmr) va morir en seratropellat per un automòbil a ledat de 19 anys. Christopher era un membre jove i bastantconegut del projecte Debian ajudant en ladaptació a larquitectura ARM. Chris Rutter no seràoblidat.Març de 2001: Mor Fabrizio PolaccoEl 28 de Març de 2001, Fabrizio Polacco va morir després duna llarga malaltia. El projecteDebian fa menció al seu bon treball i gran dedicació a Debian i al programari lliure.Les contribucions de Fabrizio no seran oblidades, i altres desenvolupadors continuaran amb elseu treball. Fabrizio Polacco no serà oblidat.Juliol de 2002: Mor Martin ButterweckEl 21 de Juliol de 2002, Martin Butterweck (també conegut com blendi) va morir després delluitar contra la leucemia. Martin era un jove membre del projecte que recentment shavia unita Debian. Martin Butterweck no serà oblidat.Novembre de 2002: El foc destrueix un servidor de DebianAl voltant de les 08:00 CET el 20 de novembre del 2002, el Network Operations Center (NOC)de la Universitat de Twente es va incendiar. Ledifici es va destruir per complet. Els bombershavien deixat de costat les esperances de protegir làrea de servidors. Entre altres coses elcentre allotjava satie.debian.org que contenia tant larxiu de seguretat i senar-OS així com les
  11. 11. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/bases de dades de new-maintainer (nm) i control de qualitat (qa). Debian va reconstruiraquests serveis en el servidor klecker, que havia estat recentment traslladat dEUA als PaïsosBaixos.Maig de 2004: Moren Manuel Estrada Sainz i Andrés GarcíaEl 9 de Maig del 2004, Manuel Estrada Sainz (ranty) i Andrés García (ErConde) moren en untràgic accident automobilístic quan tornaven de la conferència de programari lliure que vatenir lloc a València, Espanya. Manuel Estrada Sainz i Andrés García no seran oblidats.Què segueix?El projecte Debian continua treballant en la distribució «inestable» (que porta el nom clau sid,en honor el malvat i “inestable” nen que és el veí dAndy en la pel·lícula Toy Story (el que maihavia sortit de casa). Sid és el nom permanent per a la distribució inestable i sempre es troba’Still In Development’ (encara en desenvolupament). La majoria dels paquets nous o lesactualitzacions són carregades en aquesta distribució.La distribució «proves» està pensada per convertir-se en la següent publicació «estable» i enlactualitat porta el nom clau sarge. Per sarge, Debian està treballant en un nou marc per ainstal·lacions anomenat debian-installer, la nova Glibc 2.3 i el nou GNU GCC 3.2.15.Què és Debian Linux?Debian Linux és una distribució de Linux completament nova. En comptes destardesenvolupada per un individu aïllat o un grup, com shan desenvolupat altres distribucions deLinux en el passat, Debian es desenvolupa obertament en lesperit de Linux i GNU. El propòsitprincipal del projecte Debian és acabar creant una distribució que estigui a lalçada del nom deLinux. Debian sestan muntant amb cura i a consciència, i se li donarà suport i mantenimentamb una atenció similar.És també un intent per crear una distribució no comercial que serà capaç de competirefectivament en el mercat comercial. Serà distribuïda, arribat el cas, per la Free SoftwareFoundation en CD-ROM, i la Debian Linux Association oferirà la distribució en disquets i cintajuntament amb els manuals impresos, el suport tècnic i altres qüestions igualment importantsper a lusuari final. Tot lanterior estarà disponible per poc més que el cost original, i aquestapetita diferència es destinarà al més ampli desenvolupament de programari lliure per a tots elsusuaris. Tal distribució és essencial per a lèxit del sistema operatiu Linux al mercat comercial, iha de formar part dorganitzacions en situació davançar amb èxit i advocar pel programarilliure sense la pressió dels beneficis o els ingressos.Per què sestà elaborant Debian?Les distribucions són essencials per al futur de Linux. En essència, si eliminen a lusuari lanecessitat de buscar, obtenir, compilar, instal·lar i integrar correctament gran nombre deinesessencials per aconseguir un sistema Linux en funcionament. En el seu lloc, la càrrega deconstruir el sistema recau sobre el creador de la distribució, i molts usuaris continuaran usant
  12. 12. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/una distribució per pura conveniència fins i tot després dhaver se familiaritzat amb el sistemaoperatiu. Daquesta manera, les distribucions juguen un paper realment important.Malgrat la seva òbvia importància, les distribucions han atret poc latenció delsdesenvolupadors. Existeix una simple raó per a aquest fet: no són ni fàcils ni fascinants deconstruir, i requereixen gran quantitat desforç continuat per part del seu creador amb lafinalitat de mantenir la distribució lliure derrors i a més actualitzada. Una cosa és assemblarun sistema començant des de zero, i una altra molt diferent assegurar-se que uns altres hoinstal·lin fàcilment, es pugui instal·lar i utilitzar en gran varietat de configuracions demaquinari, contingui programes que uns altres vagin a considerar útils, i sactualitzi quan elscomponents mateixos experimentin millores.Moltes distribucions han començat com a sistemes bastant bons, però conforme va passant eltemps el manteniment de la distribució es converteix en una prioritat secundària. Un cas, és elde Softlanding Linux System (més coneguda com SLS). És bastant possible que sigui ladistribució de Linux amb moltíssims més errors i pitjor mantinguda; per desgràcia, també és lamés generalitzada. Sense cap dubte, és la distribució que atreu la major part de latenció delsmolts «distribuïdors» comercials de Linux que han sorgit per capitalitzar la creixent popularitatdel sistema operatiu.Es tracta veritablement duna mala combinació, doncs la majoria de persones que es fan ambLinux daquests distribuïdors reben una distribució de Linux plagada derrors i deficientmentmantinguda. Com si això no fos ja bastant dolent, aquests «distribuïdors» tenen una alarmanttendència a publicitar enganyosament característiques no funcionals, o fins i totextremadament inestables, del seu producte. Combinis això amb el fet que els compradorsesperen que el producte estigui a lalçada de la seva publicitat, i que molts creuen que estracta dun sistema operatiu comercial (hi ha també una tendència a no esmentar que Linux éslliure i gratuït i que es distribueix sota els termes de la llicència pública general de GNU).Per acabar de rematar-ho, aquests «distribuïdors» estan en realitat aconseguint suficientsbeneficis del seu esforç per justificar la compra danuncis majors en més revistes; és el clàssicexemple dun comportament inacceptable recompensat per aquells que simplement noconeixen res millor. Evidentment cal fer alguna cosa per posar remei a aquesta situació.De quina manera intentarà Debian posar fi a aquests problemes?El disseny de Debian és el bastant obert per assegurar que el sistema té la més alta qualitatque reflecteix les necessitats de la comunitat dusuaris. En implicar a altres persones dediverses capacitats i bagatges, Debian pot desenvolupar-se de forma modular. Els seuscomponents són dalta qualitat ja que tenen experiència en certes àrees i sels dónaloportunitat de construir o mantenir els components individuals de Debian que implica l’àreaen qüestió. Implicar a uns altres assegura a més que a la distribució poden incorporar-sevaluoses contribucions durant el seu desenvolupament; daquesta manera, es crea unadistribució basada en les necessitats i desitjos dels usuaris, en comptes de les necessitats i
  13. 13. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/desitjos del constructor. És molt difícil per a un petit grup anticipar-se a aquestes necessitats idesitjos sense les aportacions directes duns altres.Debian Linux també serà distribuïda en un suport físic per la Free Software Foundation i laDebian Linux Association. Això proporcionarà Debian als usuaris sense accés a Internet o FTP, ia més fa que productes i serveis tals com a manuals impresos i suport tècnic estiguin a ladisposició de tots els usuaris del sistema. Daquesta manera, Debian es pot utilitzar per moltsmés usuaris i organitzacions que el que seria possible en un altre cas; la prioritat estarà enproporcionar un producte de primera fila i no en els beneficis o els ingressos, i el marge delsproductes o els serveis es pot utilitzar per millorar el programari en si per a tots els usuaris,hagin pagat pel seu Debian o no.La Free Programari Foundation juga un paper extremadament important en el futur de Debian.Pel simple fet de distribuir-la, senvia al món el missatge que Linux no és un productecomercial i que mai ho serà, però això no vol dir que Linux no sigui mai capaç de competircomercialment. Per a aquells que dissenteixin, els repto al fet que expliquin racionalment lèxitde GNU Emacs i de GCC, que no són programari comercial però que han tingut bastant impactesobre el mercat comercial amb independència daquest fet.Ha arribat el temps de concentrar-se en el futur de Linux més que en el destructiu objectiudenriquir-se a costa de la sencera comunitat de Linux i del seu futur. El desenvolupament idistribució de Debian pot no ser la resposta als problemes que he apuntat en aquest Manifest,però espero que almenys atregui suficient atenció sobre aquests problemes per permetreresoldrels.

×