Història dels computadors
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Història dels computadors

on

  • 297 views

Història dels computadors.

Història dels computadors.

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

Statistics

Views

Total Views
297
Views on SlideShare
297
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Història dels computadors Document Transcript

  • 1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaHistoria dels computadorsLes primeres màquinesAl segle XVII el famós matemàtic escocès John Napier, distingit per la invenció dels logaritmes,va desenvolupar un enginyós dispositiu mecànic que utilitzant uns pals amb nombres impresospermetia realitzar operacions de multiplicació i divisió.Al 1642, el matemàtic francès Blaise Pascal va construir la primera calculadora mecànica.Utilitzant una sèrie de pinyons, la calculadora de Pascal sumava i restava.A la fi del segle XVII lalemany Gottfried Von Leibnitz va perfeccionar la màquina de Pascal enconstruir una calculadora que mecànicament multiplicava, dividia i treia arrel quadrada. Vaproposar des daquella època una màquina calculadora que utilitzés el sistema binari.A mitjans del segle XIX, el professor anglès Charles Babbage va dissenyar la seva "MàquinaAnalítica" i inclusivament va construir un petit model della. La tragèdia històrica radica que nova poder elaborar la màquina perquè la construcció de les peces era de precisió molt exigentper a la tecnologia de lèpoca. Babbage es va avançar gairebé un segle als esdeveniments. Laseva Màquina Analítica havia de tenir una entrada de dades per mitjà de targetes perforades,un magatzem per conservar les dades, una unitat aritmètica i la unitat de sortida.Des de la mort de Babbage, al 1871, va ser molt lent el progrés. Es van desenvolupar lescalculadores mecàniques i les targetes perforades per Joseph Marie Jacquard per utilitzar enels telers, posteriorment Hollerith les va utilitzar per a la "màquina censadora", però va ser al1944 quan es va fer un pas ferma cap al computador davui.Lera electrònicaA la Universitat de Harvard, al 1944, un equip dirigit pel professor Howard Aiken i patrocinatper IBM va construir la Mark I, primera calculadora automàtica. En lloc dusar pinyonsmecànics, Mark I era un computador electromecànic: utilitzava relevadors electromagnètics icomptadors mecànics.Només dos anys més tard, al 1946, es va construir a lEscola Moore, dirigida per Mauchly ifinançada per lExèrcit dels Estats Units, la ENIAC (Electronic Numerical Integrator andCalculator), la qual podia executar multiplicacions en 3 mil·lèsimes de segon (Mark I trigava 3segons). No obstant això, les instruccions de ENIAC havien de ser donades per mitjà dunacombinació de contactes externs, ja que no tenia com emmagatzemar-les internament.A mitjans dels anys 40 el matemàtic de Princeton John Von Neumann va dissenyar les basesper a un programa emmagatzemable per mitjà de codificacions electròniques. Aquestacapacitat demmagatzemar instruccions és un factor definitiu que separa la calculadora delcomputador. A més a més, va proposar laritmètica binària codificada, la qual cosa significavasenzillesa en el disseny dels circuits per realitzar aquest treball. Simultàniament es vanconstruir dos computadors: el EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer) i al1949 a la Universitat de Cambridge el EDSAC (Electronic Delay Storage Automatic Computer),que va ser realment la primera computadora electrònica amb programa emmagatzemat.
  • 2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaAl 1951 John W. Mauchly i J. Presper Eckert Jr. construeixen el UNIVAC I, el primer computadorper al tractament dinformació comercial i comptable. UNIVAC (Universal AutomaticComputer) va reemplaçar lobjectiu de les seves antecessores que era científic i militar, obrintpas a la comercialització dels computadors; aquí sinicien les generacions de computadors.Les generacions dels computadorsA partir daquest moment, levolució dels computadors ha estat realment sorprenent.Lobjectiu inicial va ser el de construir equips més ràpids, més exactes, més petits i méseconòmics. Aquest desenvolupament sha classificat per "generacions de computadors", així:Primera generació de computadors 1950 - 1958En aquesta generació neix la indústria dels computadors. El treball del ENIAC, del EDVAC, delEDSAC i altres computadors desenvolupats en la dècada dels 40 havia estat bàsicamentexperimental. Shavien utilitzat amb finalitats científiques però era evident que el seu ús podiadesenvolupar-se en moltes àrees.La primera generació és la dels tubs al buit. Eren màquines molt grans i pesades amb molteslimitacions. El tub al buit és un element que presenta gran consum denergia, poca durada idissipació de molta calor. Era necessari resoldre aquests problemes.UNIVAC I va ser adquirit pel Census Bureau dels Estats Units per realitzar el cens de 1951. IBMva perdre aquest contracte perquè les seves màquines de targetes perforades van serdesplaçades pel computador. Va ser des daquest moment que IBM va començar a ser unaforça activa en la indústria dels computadors.Al 1953 IBM va llançar el seu computador IBM 650, una màquina mitjana per a aplicacionscomercials. Inicialment va pensar en fabricar-ne 50, però lèxit de la màquina els va portar avendre més de mil unitats.Segona generació 1959 - 1964Al 1947 tres científics: W. Shockley, J. Bardeen i H.W. Brattain, treballant en els laboratorisBell, van rebre el premi Nobel per inventar el transistor. Aquest invent ens porta a la segonageneració de computadors. El transistor és molt més petit que el tub al buit, consumeix menysenergia i genera poca calor.La utilització del transistor en la indústria de la computació condueix a grans canvis i unanotable reducció de grandària i pes.En aquesta generació augmenta la capacitat de memòria, sagiliten els mitjans dentrada isortida, augmenten la velocitat i programació dalt nivell com el Cobol i el Fortran.Entre els principals fabricants es trobaven IBM, Sperry - Rand, Burroughs, General Electric,Control Data i Honeywell. Sestima que en aquesta generació el nombre de computadors alsEstats Units va passar de 2.500 a 18.000.
  • 3. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaTercera generació 1965 - 1971El canvi de generació es presenta amb la fabricació dun nou component electrònic: el circuitintegrat. Incorporat inicialment per IBM, que ho va batejar SLT (Solid Logic Technology).Aquesta tecnologia permetia emmagatzemar els components electrònics que fan un circuit enpetites pastilles, que contenen gran quantitat de transistors i altres components discrets.Abril 7 de 1964 és una de les dates importants en la història de la computació. IBM vapresentar el sistema IBM System/360, el qual consistia en una família de 6 computadors,compatibles entre si, amb 40 diferents unitats perifèriques dentrada, sortida iemmagatzematge.Aquest sistema va ser el primer de la tercera generació de computadors. La seva tecnologia decircuits integrats era molt més confiable que lanterior, va millorar a més la velocitat deprocessament i va permetre la fabricació massiva daquests components a baixos costos.Un altre factor dimportància que sorgeix en aquesta tercera generació és el sistema deprocessament multiusuari. Al 1964 el doctor John Kemeny, professor de matemàtiques delDarmouth College, va desenvolupar un programari per a processament multiusuari. El sistemaEstafi Sharing (temps compartit) va convertir el processament de dades en una activitatinteractiva. El doctor Kemeny també va desenvolupar un llenguatge de tercera generacióanomenat BASIC.Com a conseqüència daquests desenvolupaments neix la indústria del programari i sorgeixenels minicomputadors i els terminals remots, apareixen les memòries electròniques basades ensemiconductors amb major capacitat demmagatzematge.Quarta generació 1972 - ?Després dels canvis tan específics i marcats de les generacions anteriors, elsdesenvolupaments tecnològics posteriors, malgrat haver estat molt significatius, no són tanclarament identificables.En la dècada del 70 comença a utilitzar-se la tècnica LSI (Large Scale Integration) Integració agran escala. Si al 1965 en un "xip" quadrat daproximadament 0.5 centímetres de costat podiaemmagatzemar-se fins a 1.000 elements dun circuit, al 1970 amb la tècnica LSI podiaemmagatzemar-se 150.000.Alguns investigadors opinen que aquesta generació sinicia amb la introducció del sistema IBMSystem/370 basat en LSI.Uns altres diuen que la microtecnologia és en realitat el factor determinant daquesta quartageneració. Al 1971 saconsegueix implementar en un xip tots els components de la UnitatCentral de Processament fabricant-se així un microprocessador, el qual a la vegada va donarorigen als microcomputadors.Algunes característiques daquesta generació de microelectrònica i microcomputadors sóntambé: increment notable en la velocitat de processament i en les memòries; reducció degrandària, disseny modular i compatibilitat entre diferents marques; ampli desenvolupamentde lús del minicomputador; fabricació de programari especialitzat per a moltes àrees idesenvolupament massiu del microcomputador i els computadors domèstics.
  • 4. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaHistòria de les computadoresEls homes sempre han explicat i calculat, però el càlcul va cobrar molta importància quan vacomençar la compra i venda de mercaderies. A part dels dits de la mà, els primers objectes quevan ajudar a explicar i calcular van ser pedretes de riu, utilitzades per representar els nombresd1 a 10. Fa uns cinc mil anys, a Mesopotàmia, es traçaven en el sòl unes ratlles profundes enles quals es dipositaven les pedretes. Movent les pedretes duna ratlla a una altra, es podienfer càlculs. Mes enllà, a Xina i Japó, sutilitzava làbac de la mateixa manera, amb les sevesfileres de comptes que representaven les centenes, les desenes i les unitats.Els posteriors avançaments no van arribar fins a molt després, amb linvent de certes ajudespel càlcul com els logaritmes, la regla de corredissa i les calculadores bàsiques mecàniques delsegle XVII.Ja en les societats primitives experimenta lésser humà la necessitat dexplicar; a mesura quees va intensificar el comerç es van requerir sistemes més elaborats per explicar i realitzaroperacions aritmètiques bàsiques. Però durant molts segles es van emprar sistemes denumeració massa complexos de gestionar i poc pràctics.Un daquests sistemes va ser el de numeració romana, en el qual sempren diversos símbolsalfabètics per representar certes quantitats: I, V, X, L, C, D i M representen respectivament lesquantitats 1, 5, 10, 50, 100, 500 i 1 000.Per escriure altres quantitats empraven combinacions daquests símbols; per exemple, CLVIrepresenta la quantitat 156. Entre altres inconvenients daquest sistema, es troba que elnombre de símbols alfabètics necessaris per representar una quantitat augmenta moltràpidament en augmentar la quantitat. Aquest sistema de numeració dificultava enormementel desenvolupament de les operacions aritmètiques.Per realitzar aquestes operacions, fonamentalment summes i restes, els homes van usardurant molts segles, a part dels seus dits, un instrument anomenat àbac. Es creu que làbac vaser inventat a Babilònia fa uns 5 000 anys.Però no va ser possible un desenvolupament important de laritmètica i altres àrees de lesmatemàtiques fins que es va idear la numeració per posició, tal com la utilitzada en lactualitat.Aquest sistema, que suposa la concepció i ús del numero zero, sembla ser que va ser ideat alÍndia. Els àrabs ho van redescobrir durant la invasió daquell país al segle IX, i quatre seglesmés tard ho van introduir a Europa. Ha desmentar-se que els maies en Mesoamerica vanaconseguir per si mateixos arribar també a concebre el zero i elaborar un sistema denumeració per posició.Una vegada que es disposava dun sistema de numeració adequat, shavien assentat les basesper al desenvolupament del càlcul i la possibilitat del càlcul automàtic mitjançant màquines.Generació zeroEl primer instrument per explicar, després dels dits, va ser un aparell que utilitzava un grannumero de comptes. Al voltant de lany 3000 a. de C. aquests comptes van ser classificats enun mecanisme denominat “àbac” que podia realitzar operacions aritmètiques més eficaçmentque els comptes sols. Els comptes anaven enfilades en unes varetes de fusta o metall, verticalsi paral·leles, muntades en una armadura rectangular. Les varetes començant de dreta aesquerra, representen les unitats, les desenes i les centenes. Els sumeris, els xinesos, els
  • 5. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | Exatiendaromans i després els pobles de lEuropa medieval sabien efectuar ràpidament amb aquestsinstruments, a més de les 4 operacions aritmètiques, lextracció darrels quadrades.John Napier va inventar al 1614 els logaritmes neperians, anomenats així en el seu honor.Mitjançant lús de logaritmes va aconseguir simplificar el càlcul de multiplicacions i divisionsreduint-ho a un càlcul amb summes i restes.Va elaborar unes taules on a cada nombre li corresponia un altre nombre que és el seulogaritme neperià; els logaritmes tenen una important propietat: el producte o el quocient dedos nombres es pot expressar com la summa o la diferència respectivament, dels seuslogaritmes.Quan es volia sumar dos nombres, es buscaven en la taula els seus respectius logaritmes, sesumaven, i després es buscava en la taula el nombre el logaritme del qual equival al resultat dela suma. Anàlogament es feien les divisions mitjançant restes. El propi Napier va construir, al1617 unes tabletes amb bastonets que permetien realitzar multiplicacions de nombresrelativament grans.La regla de càlcul, que ens és més familiar, va ser inventada a principis del segle XVII perlanglès Edmund Gunter. Està constituïda per dues regles, lliscant la una sobre laltra, dotadacadascuna duna graduació logarítmica. La regla ha estat indiscutiblement linstrument decàlcul “mecànic” més utilitzat en el transcurs dels últims segles, fins a laparició de lescalculadores electròniques de butxaca. Permetia efectuar les quatre operacions aritmètiques,elevar a la potència, lextracció darrels i certs càlculs més complexos.El naixement de les primeres màquines de calcular, dotades de mecanismes complexos ambengranatges i altres tipus dunions, es remunta al segle XVII. La primera va ser construïda al1623 per lalemany Wilhelm Schickard; era capaç defectuar les quatre operacionsaritmètiques. Desgraciadament, el prototip daquesta màquina va desaparèixer en la guerradels Trenta anys.Per això es considera generalment que la “primera màquina de calcular” va ser inventada pelcientífic i filòsof francès Blaise Pascal, al 1642. Es tractava duna “sumadora mecànica” queefectuava automàticament sumes gràcies als moviments de les rodes dentades de les qualsestava constituïda.Al 1671, el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va inventar una màquinacapaç de multiplicar i dividir. Per a això va utilitzar la famosa “roda de Leibniz”, un mecanismeconcebut per efectuar les multiplicacions en forma daddicions repetides, principi que va sercontinuat més tard pels sistemes moderns.Els primers models de màquina de calcular no van tenir cap difusió: si ben eren genials, no vandespertar en la seva època més que curiositat. Va ser necessari esperar a la segona meitat delsegle XIX perquè les calculadores mecàniques es perfeccionessin i trobessin un començamentdexplotació industrial. En aquesta època i en el curs dels quaranta primers anys del segle XX,van ser inventades i produïdes en sèrie màquines capaces defectuar les quatre operacions ialtres càlculs més elaborats. Estaven constituïdes de tecles, de manovelles i de discos, i molteseren capaces dimprimir els càlculs efectuats i els resultats obtinguts.Els models més perfeccionats eren veritables joies de mecànica de precisió, com el “originalOdhner” (1875), els dispositius del qual de multiplicació estan perfeccionats, o el“Comptometer” de Felt (1885), equipat duna palanca dinscripció. cal citar també el sistemade divisió creat per Léon Bollée al 1889, ja que el seu mecanisme era particularment enginyós.No obstant aquestes màquines presentaven certes limitacions, pràcticament insalvables perfer-les funcionar, era necessari que loperador intervingués manualment en totes les fases delcàlcul.
  • 6. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaPer aquest motiu lexecució era molt lenta i, sobretot, no era possible programar lesoperacions, característica essencial de les computadores modernes àdhuc de les més senzilles.El Llenguatge binariAl 1801, Joseph Jacquard va construir un teler per teixir brocats. Aquesta màquina escontrolava utilitzant una targeta en la qual es perforaven uns orificis que corresponien almodel de lartista. Els ganxos que agafaven la fibra de seda només podien passar fins a aquestsorificis i el model era automàticament teixit a la fàbrica. El treball de la màquina eradeterminar la presència o absència dun forat en un lloc determinat del cartró, utilitzant-se aixíles operacions de caràcter binari. Les targetes perforades van ser igualment utilitzades en elspianos mecànics inventats a Amèrica cap a 1880, i adaptades als òrgans de “Barbàrie”.Ja en la segona meitat del segle XIX una sèrie dinventors nord-americans van anar millorant latecnologia de les màquines de calcular: George Barnard Grant, Frank Baldwin, Dorr Felt, iWilliam Burroughs...entre aquestes màquines esmentarem el “Comptometer” de Felt, quesaccionava mitjançant la pulsació dunes tecles; i la “màquina de sumar i imprimir” deBurroughs, que permetia imprimir sobre una banda de paper les dades i els resultats.Lèxit aconseguit per aquestes màquines va impulsar el desenvolupament durant el segle XX denous models de màquines de calcular mecàniques que van jugar un important paper fins a larecent aparició de les màquines electròniques.Les màquines de calcular esmentades fins a aquí no es poden considerar dins del concepte quees té actualment dordinador. Disposaven dalgun mètode per introduir nombres, realitzaroperacions aritmètiques i obtenir resultats, la qual cosa equival a les unitats dentrada, procés isortida dun ordinador; però mancaven delements essencials propis dun ordinador, tals comla memòria o la capacitat de realitzar operacions lògiques i de relació.El pas fonamental que diferencia a una calculadora dun veritable ordinador és que la primeratan sols és capaç de realitzar operacions aritmètiques, mentre que el segon, a més, és capaç deprendre decisions per si mateixa, mitjançant lús de funcions lògiques.A principis del segle XIX ja estava clara la necessitat de desenvolupar una màquina capaç derealitzar càlculs amb alta precisió i seguretat, amb la menor intervenció humana possible.Els primers ordinadorsEn les primeres dècades del segle XX es van realitzar importants avanços teòrics i tecnològicsque permetrien en breu temps la construcció del primer ordinador elèctric. Entre ellsesmentarem el disseny dels circuits necessaris per realitzar aritmètica binària i la construcciódels primers models operatius basats en relés electromagnètics, aportacions degudes a ClaudeShannon i a George Stibitz.Mentrestant lenginyer alemany Konrad Zuze va construir pel seu compte al 1938 una unitatexperimental anomenada Z1, que constituïa un autèntic ordinador digital. En poc temps es vanconstruir el Z2, Z3 i Z4, que van ser introduint successives millores. Aquests ordinadorselectromagnètics els van utilitzar els alemanys durant la Segona Guerra Mundial per dissenyaravions. Però van quedar destruïts durant la guerra. Tal vegada per aquesta raó són omesosamb freqüència en la història de la informàtica, considerant-se a Harvard Mark I, construït aEstats Units, com el primer ordinador autèntic.
  • 7. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaEl Harvard Mark I va ser construït sota la direcció de Howard Aiken i finançat per IBM entre1939 i 1944; tenia 16m de llarg i 2m dample, estava compost per unes 700.000 peces idiversos quilòmetres de cable. Era capaç de realitzar les quatre operacions aritmètiquesbàsiques i operava amb nombres de fins a 23 xifres. Pot donar una idea de la seva rapidesa lasegüent dada: multiplicava tres nombres de vuit dígits en un segon; sha de tenir present queen el seu temps va marcar una fita, encara que avui pot semblar ridícul.No obstant això en uns pocs anys més va augmentar espectacularment la rapidesa de càlculfins a uns límits impensables en aquells dies.El Harvard Mark I utilitzava relés, encara que ja es coneixien les vàlvules electròniques i sesabia que aquestes permetrien una major rapidesa de càlcul. Malgrat tot es va preferir lús derelés, que eren més segurs que les vàlvules de llavors, que es sobreescalfaven ràpidament isespatllaven amb més freqüència.El govern britànic, sota la direcció del científic Alan Turing, va començar a construir, al 1941, unordinador, que també es va basar en lús de relés. A partir de 1943 van començar a construir lasèrie Colossus, que ja semprava vàlvules en comptes de relés. Aquests ordinadors els vanutilitzar els anglesos durant la guerra per desxifrar els missatges en claus dels alemanys. ElsColossus van ser els primers ordinadors electrònics, però només servien per realitzar el treballpel qual havien estat dissenyats.John Mauchly i Presper Eckert van dirigir a Estats Units la construcció dun ordinador devàlvules anomenat ENIAC (sigles en anglès dIntegrador i Calculador Numèric Electrònic), queva ser acabat al 1946. Aquest monstre de lenginyeria pesava 30 tm, ocupava 1.600m iconsumia 100.000 watts diaris. En el seu temps va causar sorpresa per la seva gran rapidesa;podia sumar cinc mil nombres en un segon. No obstant això, el seu major mèrit és que va ser elprimer ordinador electrònic polivalent, és a dir, se li podia programar per realitzar diferentscàlculs, encara que això resultava molt laboriós, ja que requeria refer connexions i cablejats.El següent pas era poder emmagatzemar en la memòria central de lordinador les instruccionsnecessàries perquè pogués realitzar cadascun dels treballs que se li encomanaven. Aixòpermetia solucionar dos problemes: duna banda, evitava lenutjós procediment dhaver deprogramar lordinador per a cada tasca, mitjançant el sistema de refer connexions i cablejats;daltra banda, cada tasca es podia executar més ràpidament en estalviar treball manual alsprogramadors. Aquesta idea, proposada pel matemàtic John von Newman (1903-1957), vaassentar les bases de lactual informàtica. El Manchester Mark I, al 1948, i el EDSAC, al 1949,tots dos desenvolupats a Gran Bretanya, van anar els primers ordinadors capaçosdemmagatzemar els programes en la memòria.Aquí es pot considerar que acaba la prehistòria dels ordinadors i comença la història actual,que se sol dividir convencionalment en quatre períodes o generacions.Les quatre generacions:Primera generacióLa primera generació dordinadors es va caracteritzar per lús de vàlvules electròniques.Aquests ordinadors eren màquines molt grans, difícils doperar i molt cares; el seu ús nomésera assequible als governs o grans empreses i universitats, i es requeria personal moltespecialitzat per gestionar-los. Entre els ordinadors daquesta generació destaquen la sèrie 600i 700 dIBM i el UNIVAC I.
  • 8. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaSegona generacióLa segona generació dordinadors es distingeix per lús de transistors en lloc de vàlvules. Elprimer ordinador transistoritzat, anomenat TX-0, va aparèixer al 1956; en poc més de quatreanys tots els ordinadors usaven transistors. Va ser un pas revolucionari en la informàtica queva permetre reduir la grandària dels ordinadors i augmentar la seva potència, al mateix tempsque el seu preu disminuïa espectacularment.Daltra banda, el desenvolupament dels sistemes de cintes i discos va permetre laugment de lacapacitat demmagatzematge dinformació. Alguns models dordinador daquesta generaciósón les sèries 1400 i 1700 dIBM i el 3600 de C. D. C.Tercera generacióLa tercera generació dordinadors es va diferenciar per lús de circuits integrats. Els primersordinadors amb circuits integrats van aparèixer a Estats Units cap a 1964. Des de la sevaaparició el procés de miniaturització daquests circuits ha estat constant, la qual cosa hapermès dissenyar sistemes informàtics cada vegada més petits i barats fins a arribar alsmicroordinadors actuals. Entre els ordinadors daquesta generació es troben els models 360 i370 dIBM, el 600 de C. D. C; el 1800 de UNIVAC, la sèrie 200 de HONEYWELL.Quarta generacióLa quarta generació dordinadors presenta importants avanços tecnològics en tots els ordres,entre els quals destaca lús de memòries electròniques, que han suposat un nou abaratimenten el cost dels ordinadors, a més duna major fiabilitat i rapidesa de les memòries. Un altredels avanços importants ha estat lestabliment de xarxes de comunicació entre ordinadors. Elprojecte MAC desenvolupat a Estats Units a principis dels anys seixanta va ser el primersistema en el qual es van interconnectar ordinadors en xarxa.La progressiva miniaturització dels components electrònics ha permès el desenvolupamentdels actuals microordinadors. La quantitat de marques i models, tant en macro com enmicroordinadors, apareguts durant els últims anys és enorme.Entre els microordinadors citarem lIBM 370 i el Burroughs 700; entre els micros esmentaremels Apple, pioners en aquesta tecnologia, i els potents IBM PC.Actualment Japó està bolcat en el disseny de lordinador de la cinquena generació, queesperen tenir conclòs per 1990.ConclusionsEl desenvolupament de les computadores a anat en augment dia a dia, a tal grau que ésgairebé impossible esmentar tots els avanços que shan fet en els últims anys.A més a més, el cost de les computadores ha disminuït també i es fan més accessibles per atotes les persones.
  • 9. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/© Roger Casadejús Pérez | ExatiendaCada vegada les computadores són de menor grandària i cost,però les activitats que podenrealitzar, així com les seves capacitats i rapidesa de procés segueixen augmentant.S’espera que en un futur no gaire llunyà, es podrà arribar a construir robots que puguin tenir lacapacitat de raonar i aprendre com els humans...