Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 3...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 4...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 5...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 6...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 7...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 8...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 9...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 3...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 3...
Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 3...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Anàlisi de balanços

408 views
284 views

Published on

Anàlisi de balanços.

Més manuals a: http://www.exabyteinformatica.com

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
408
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Anàlisi de balanços

  1. 1. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 1ANÁLISI DE BALANÇOSPerquè l’análisi del balançEl valor patrimonial de l’empresa és el conjunt de BÉNS, DRETS i OBLIGACIONS quepertanyen a una empresa.La informació del valor comptable d’aquest valor patrimonial o Patrimoni referit a unadata concreta es reflecteix en un estat comptable anomenat balanç.La informació del balanç ha de ser en tot moment:- Real: La valoració de les partides del balanç s’ha de correspondre a la realitat totaplicant els criteris de valoració que ordena el PGC.- S’aplicaran criteris uniformes.- També serà més útil quan es puguin fer comparatius amb altres exercicis quepermetin portar a terme una anàlisi dinàmica.L’anàlisi correcta del balanç es portarà a terme amb metodologia i criteri per tal queproporcioni informació suficient a l’empresa respecte:- La seva liquiditat: capacitat per fer front als seus compromisos.- La seva solvència: situació patrimonial.- La seva rendibilitat: capacitat de generar beneficisLa informació que s’obté de totes les fonts de l’empresa com la Comptabilitat, elbalanç, etc. és molt àmplia i cal molta capacitat selectiva per analitzar aquells aspectesque són realment importants.Estructura del balançLa primera estructura del balanç ens mostra el patrimoni separat amb tres grans grupso masses patrimonials:Els BÉNS I DRETS són l’ACTIU (el què tenim)Les OBLIGACIONS són el PASSIU EXIGIBLE (el què devem)La diferència entre l’ACTIU i el PASSIU EXIGIBLE és el NET PATRIMONIAL oFONS PROPIS (la riquesa neta)ACTIU NET PATRIMONIALPASSIU EXIGIBLETambé: Actiu = Net patrimonial + Passiu exigible.La suma de tots els comptes de l’actiu ha de ser igual a la suma de tots els comptesde Net Patrimonial + Passiu ExigibleA tots els béns, dret i obligacions que formen el patrimoni de l’empresa en direm“elements patrimonials” els quals s’agrupen amb grups homogenis anomenats “massespatrimonials”.
  2. 2. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 2L’actiuEstà format per les següents masses patrimonials:1. ACTIU FIX O NO CORRENT:Agrupa elements que quedaran com a tals (sense transformar-se en líquid) més d’unexercici. Són elements permanents que permeten desenvolupar l’activitat del’empresa. Es divideixen en:IMMOBILITZAT INTANGIBLE: Elements INTANGIBLES però que tenen un valor:Propietat Industrial, Drets de traspàs... Sempre són DRETSIMMOBILITZAT MATERIAL: Elements patrimonials que són TANGIBLES i serveixenper desenvolupar l’activitat empresarial: TERRENYS, CONSTRUCCIONS,MAQUINÀRIA I INSTAL·LACIONS, MOBILIARI, ELEMENTS DE TRANSPORT...Sempre són BÉNS.INVERSIONS IMMOBILIÀRIES: Elements patrimonials que es tenen per obtenirrendes o plusvàlues en lloc de fer-los servir per la producció o bé per finalitatsadministratives.IMMOBILITZAT FINANCER: Elements patrimonials que formen la cartera d’Inversions.Sempre són DRETS i a diferència dels immaterials, aquests reportaran uns ingressosfinancers (interessos, dividends): ACCIONS COTITZACIO OFICIAL,PARTICIPACIONS, PRÉSTECS CONCEDITS, ETC.2. ACTIU CIRCULANT O CORRENT:Són els elements patrimonials que es transformaran en Iíquids en menys d’un exercici.El componen:EXISTÈNCIES: són elements patrimonials que tenim al magatzem en un momentdeterminat. Sempre són BÉNS, poden ser MERCADERIES (si no tenen transformació)MATÈRIES PRIMERES, PRODUCTES ACABATS, PRODUCTES EN CURS DEFABRICACIÓ...REALITZABLE: Són els elements patrimonials que denoten DRETS sobre tercers,generats pel desenvolupament de les nostres activitats: CLIENTS, EFECTES ACOBRAR, DEUTORS DUBTÓS COBRAMENT, DEUTORS DIVERSOS... Solamentinclou els deutes a curt termini (inferiors a un any) ja que els de Ilarg termini (superiorsa un any) estan en l’Immobilitzat Financer.DISPONIBLE: Elements patrimonials que ja són diners, o que se’n poden convertirsense cap risc: CAIXA i BANCS. Se sol anomenar Tresoreria.Les masses patrimonials de l’actiu s’ordenen de menor a major liquiditat (capacitat queté un determinat bé o dret de convertir-se en diners)
  3. 3. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 3ACTIUACTIU NO CORRENT oIMMOBILITZAT(Grup 2 de comptes)Elements patrimonials de llargaestada a l’empresa. S’han dedescomptar les amortitzacionsEXISTÈNCIES(Grup 3 de comptes)Els productes que l’empresa té pervendre.REALITZABLE(Grups 4 i 5 de comptes)Els deutes a favor de l’empresa.Generen drets i poden ser deutesprocedents de la pròpia activitat(comercials), financers, etc.DISPONIBLE oTRESORERIA(alguns comptes del Grup 5)Els diners de l’empresa (líquid)El Patrimoni netTambé anomenat FONS PROPIS o bé PASSIU NO EXIGIBLE, és el veritable valorlíquid del patrimoni de l’empresa:Net Patrimonial = Béns i Drets - ObligacionsRepresenten els recursos aportats a l’empresa per iniciar l’activitat i els guanys ques’hagin anat acumulant en el decurs del temps (autofinançament).El trobem en el cantó del Passiu ja que d’alguna manera reflecteix les obligacions queté l’empresa amb els seus propietaris o accionistes.En funció de com s’ha generat, es divideixen en tres grans blocs CAPITAL,RESERVES I RESULTATS.CAPITAL: són les aportacions inicials dels socis o de l’empresari individual al constituirl’empresa i les possibles ampliacions posteriors.RESERVES: són els guanys obtinguts per l’empresa no repartits als accionistes enforma de dividends.RESULTATS: És la diferència entre els lngressos i les Despeses de l’exercici corrent,pendents d’aplicació els quals es podran convertir a criteri dels accionistes enReserves o Dividends.
  4. 4. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 4PassiuSón tot el conjunt d’obligacions que té l’empresa respecte a tercers. Poden ser:PASSIU NO CORRENT: que recull els deutes contrets a més d’un anySón Préstecs rebuts a Llarg Termini, Creditors d’immobilitat a llarg termini…PASSIU CORRENT: on hi van els deutes contrets a menys d’un anySón PRÉSTECS REBUTS A CURT TERMINI, PROVEIDORS IMMOBILITZAT ACURT TERMINI, PROVEÏDORS, EFECTES A PAGAR, HISENDA PUBLICACREDITORA PER CONCEPTES FISCALS...Les masses patrimonials del passiu s’ordenen de menor a major exigibilitat (terminique ens és exigit per complir les nostres obligacions o sigui pagar-les)PASSIUNET PATRIMONIAL oFONS PROPIS(Grup 1 de comptes)L’origen dels fons de l’empresa i elsresultats de l’activitat. No s’han deretornar.PASSIU EXIGIBLEA LLARG TERMINI(Grup 1 de comptes)L’origen dels fons de l’empresa quevencen a llarg termini (> 1 any).Són deutes externs i s’han deretornar.PASSIU EXIGIBLEA CURT TERMINI(Grups 4 i 5 de comptes)L’origen dels fons de l’empresa quevencen a curt termini (< 1 any).Són deutes externs i s’han deretornar.
  5. 5. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 5MODEL DE BALANÇ DE SITUACIÓMètodes d’anàlisiAnàlisi estàticaEfectúa les medicions per a un sol exercici o empresa en concret però no ens donaaltres dades comparatives, motiu pel qual dificulta una correcta interpretació.Ve a ser com una fotografia fixa d’un moment concret.Análisi dinàmicaLes medicions es porten a terme tenint en compte varis exercicis o comparacions ambdades anteriors de la pròpia empresa o amb altres despeses del mateix sector, àreageogràfica, etc.L’obtenció de referències comparatives permet extreure’n unes conclussions molt mésfiables.Anàlisi comparatiu de masses patrimonials:Si analitzem qualsevol element o massa patrimonial per ella mateixa no ens aportamassa informació que ens permeti extreure’n conclussions definitives, en canvi, sicomparem aquesta informació amb la que ofereixen els valors d’altres elements, o delmateix element però referit a d’altres empreses o a d’altres exercicis, de ben segur queens aportarà una informació molt més àmplia i precisa.La comparació és un dels mètodes més utilitzats en qualsevol anàlisi. En les anàlisisde balanços, es poden fer moltes comparacions diferents: dins de la pròpia empresa obé amb altres empreses del mateix sector, d’àmbit geogràfic, de dimensió. També espot comparar el valor o evolució de valor del mateix element patrimonial amb el valord’una altra massa patrimonial, etc.Així per exemple, les dades corresponents a un import de morositat o a un nombre declients que són de dubtós cobrament, per sí mateixes, no ens donen massa informacióA) ACTIU NO CORRENTI. Immobilitzat intangibleII. Immobilitzat materialIII. Inversions immobiliàriesIV. Inversions financeres en empreses del grup iassociades a llarg terminiV. Inversions financeres a llarg terminiVI. Actius per impost diferitB) ACTIU CORRENTI. ExistènciesII. Deutors comercials i altres comptes a cobrar1. Clients per vendes i prestacions de serveis2. Accionistres (socis) per desemborsamentsexigits3. Altres deutorsIII. Inversions en empreses del grup i associades a curtterminiIV. Inversions financeres a curt terminiV. Periodificacions a curt terminiVI. Efectiu i altres líquids equivalentsA C T I U EXER NTOTAL ACTIU (A+B)A) PATRIMONI NETA-1) Fons propisI. CapitalII. Prima demissióIII. ReservesIV. (Accions i participacions en patrimoni pròpies)V. Resultats dexercicis anteriorsVI. Altres aportacions de socisVII. Resultat de lexercici (benefici o pèrdua)VIII. Dividend a compte lliurat durant lexerciciB) PASSIU NO CORRENTI. Provisions a llarg terminiII. Deutes a llarg terminiIII. Deutes amb empreses del grup i associades a llargIV. Passiu per impost diferitV. Periodificacions a llarg terminiC) PASSIU CORRENTI. Provisions a curt terminiII. Deutes a curt terminiIII. Deutes amb Empreses del grup i associades a curtIV. Creditors Comercials i altres comptes a pagarTOTAL PATRIMONI NET I PASSIU (A+B+C)PATRIMONI NET I PASSIU EXER N
  6. 6. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 6com perquè se’n puguin extreure afirmacions concluents, en canvi sí que podremsaber el nivell o el grau de morositat de l’empresa si comparem aquesta morositat ambl’import de vendes, o bé amb els saldos o moviments en un exercici dels clientsdubtosos que té l’empresa i encara podem anar més enllà establint comparacions sifem servir les dades d’altres exercicis per així conèixer millor quina ha estat l’evoluciód’aquesta dada i poder analitzar-ne les causes.Mètode dels percentatges verticalsAmb aquest mètode, els diferents elements o masses patrimonials es valoren enpercentatge, la qual cosa permet, a més de saber el valor en diners de cada element omassa, la importància percentual o relativa que té aquesta massa amb el totalpatrimonial de l’actiu, del passiu, del compte de resultats, etc.Tot i que no es pot deixar de banda els valor absoluts, la “lectura” d’aquest valor relatiufacilita l’anàlisi de la informació d’una manera segurament més àgil i precisa.La manera més usual d’expressar el percentatge consisteix en asignar el valor 100 altotal de cada gran grup (actiu, passiu, resultat, etc.) i calcular el pes relatiu de cada undels elements o masses en relació al total asignat.Per exemple:ACTIU Import %ACTIU NO CORRENT 1.000 63,2%EXISTÈNCIES 200 12.7%REALITZABLE 300 20%DISPONIBLE 80 5,1%TOTAL ACTIU 1.580Anàlisi gràfica“Una imatge val més que mil paraules”, això és el que ens aporta el mètode ambgràfiques que consisteix en representar gràficament el balanç o el compte de resultatsutilitzant figures que poden ser rectangles, cercles, etc, que guarden proporcionalitat alvalor relatiu que tenen dins el total que representen.Es molt útil per, amb un cop d’ull, fer-nos una idea de quina és la situació de l’elemento grup comparat amb un altre element o grup (veieu l’exemple 1 de l’apartatd’endeutament).
  7. 7. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 7RatiosRatio o ‘raó’ és el resultat de dividir un import per un altre. En l’anàlisi de balançoss’utilitza aquest sistema per valorar proporcions de masses.Els valors de les ratios no són una ciència exacta, és a dir, no són vàlids ni per a totesles empreses (p.e. empreses comercials o empreses industrials) ni per a qualsevolmoment (crisi econòmica, economia en alça…), per tant tenen una utilitat orientativaque agafa més força quan es poden comparar amb el temps i tenint en compte deneutralitzar tots aquells efectes que els puguin desvirtuar.Análisi financeraL’objectiu de l’análisi financera és l’estudi de l’origen de les fonts de finançament quel’empresa ha fet servir per obtenir l’actiu. També ens ha de permetre determinar laconveniència o no d’invertir o de concedir crèdits.La liquiditatLa liquiditat és la quantitat de diners que té l’empresa (bàsicament els saldo de bancs icaixa) per poder fer front a les seves obligacions de pagament a curt termini.L’actiu circulant ha de ser més gran que l’exigible a curt, si no és així, és a dir, si l’actiucirculant és menor que l’exigible a crut termini, l’empresa estarà en suspensió depagaments doncs no podrà fer front als seus deutes més imminents.Ratios de liquiditatValororientatiuidealLiquiditat (general) =Actiu circulant___________________________Exigible a curt termini1,5 - 2Àcida de liquiditat(tresoreria)=Realitzable + Disponible_______________________________Exigible a curt termini1Disponibilitat =Disponible______________________________Exigible a curt termini0,3La ratio de liquiditat general (també anomenat de “solvència estricta”) analitza lacapacitat de fer front a les obligacions de pagament que té l’empresa a mig termini(menys d’un any), tenint en compte que no tots els components són diners sino que hiha elements patrimonials que no es convertiran en diners fins d’aquí a un temps.Actiu CirculantExigible a curt terminiSi és igual a 1, l’empresa pot tenir problemes de liquiditat.Si aquesta ratio és inferior a 1 l’empresa segurament que té problemes de liquiditat ipot estar en una suspensió de pagaments teòrica o tècnica que dependrà també de lacomposició del seu actiu circulant.S’haurà de valorar en quines de les tres masses estan més concentrats els actius.
  8. 8. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 8Si la ratio és superior a 2 hi pot haver un excés de liquiditat, que és el mateix que dirque hi ha diners improductius a l’empresa.La ratio àcida de liquiditat ens apropa amb més certesa a aquesta capacitat ja que noté en compte les existències.Realitzable + DisponibleExigible a curt terminiEn general, si él valor de la ratio és 1 l’empresa es considera que té una ratio correctaLa ratio de disponibilitat o de tresoreria reflecteix els diners que té l’empresa perafrontar els deutes.DisponibleExigible a curt terminiEs considera que és correcte quan ofereix uns valors de 0,3 – 0,4.Fons de maniobraEl fons de maniobra és la part de l’actiu circulant que està finançada amb recursos allarg termini:Fons de maniobra = Actiu circulant - Exigible a curt terminiLa fórmula següent ens indica el mateix:Fons de Maniobra = (Patrimoni Net +Passiu no Corrent) – Actiu no CorrentExemple 1: El fons de maniobra del següent balanç serà:ACTIU PASSIUIMMOBILITZAT 148.000 FONS PROPIS 112.000EXIGIBLE LL / T 38.000Fons deManiobra CIRCULANT 35.000EXIGIBLE C / T 23.000ACTIU 173.000 PASSIU 173.000FM = 12.000 (35.000- 23.000)
  9. 9. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 9També podem dir que el Fons de Maniobra és la part que li “sobra” d’actiu circulant al’empresa després d’atendre l’exigible a curt termini o també el sobrant de la ratio deliquidesa general, per tant, si fos negatiu l’empresa estaria en suspensió depagaments.El fons de maniobra és com un “coixí” de seguretat per a l’empresa que li permet noveure’s perjudicada davant de qualsevol error o problema en la gestió de la tresoreria.Cal tenir en compte però que si hi ha un excés de fons, l’empresa pot tenir problemesde rendibilitat ja que aporta recursos del llarg termini per finançar el circulant.Si el valor és ‘0’ és a dir que no hi ha Fons de Maniobra, indica que l’actiu circulantnomés podrà atendre l’exigible a curt termini. Qualsevol inconvenient per retards encobraments, per exemple, poden portar problemes de liquidesa.Per treure’n una conclussió més exacta caldrà analitzar les masses d’aquest actiucirculant (Existències, Realitzable, Tresoreria). Per anar bé, la Tresoreria (disponible)més el realitzable haurien de cobrir ja el Passiu Circulant.Si el valor és negatiu vol dir que l’actiu circulant no té capacitat per atendre els deutesa curt termini. Segurament que l’empresa estaria ja en suspensió de pagaments.Ratio de Fons de Maniobra sobre l’actiu circulantEl valor d’aquesta ratio indica el nivell dels fons de maniobra dins el total de l’actiucirculant:Actiu Circulant – Passiu Circulant (Fons de Maniobra)Actiu CirculantEl valor d’aquesta ratio té a veure per exemple amb la rotació de l’actiu circulant o béper un increment de vendes.Com més gran és el seu valor més capacitat té l’empresa per fer front als seus deutesa curt termini.En l’exemple aquesta ratio seria: (35.000 – 23.000) / 35.000 = 0,34Calcular la ratio anterior en els següents supòsits:A B C DActiu Circulant 20.000 20.000 20.000 20.000Passiu Circulant 10.000 15.000 25.000 30.000F.M. s/ Actiu CirculantFons de maniobra sobre vendesHem vist que el Fons de Maniobra és l’import dels recursos que te l’empresa a curttermini. Amb la ratio de Fons de Maniobra sobre vendes obtindrem el percentatge delês vendes que podem fer a crèdit. Cal tenir present que encara que una empresavengui molt, si no analitza prou els seus clients i creixen els impagats o bé donaterminis de finançament excessiu pot tenir problemes de liquidesa:
  10. 10. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 10Actiu Circulant – Passiu Circulant (Fons de Maniobra) * 100VendesEs considera correcte un nivell d’entre 15% – 20% d’aquesta ratio.Calcular la ratio anterior en els següents supòsits:A B C DActiu Circulant 20.000 20.000 20.000 20.000Passiu Circulant 12.000 14.000 16.000 18.000Vendes 30.000 30.000 30.000 30.000F.M. s/ VendesLa solvència i l’endeutamentLa solvència és la capacitat que té l’empresa per fer front als seus deutes.El nivell de solvència vindrà determinada per l’import relatiu que té l’empresa de fonspropis.Com s’ha vist abans els fons propis de l’empresa procedeixen bàsicament de lesaportacions dels socis (capital) i dels beneficis no repartits (reserves).Els fons propis ens diuen, en definitiva, quina és la riquesa neta de l’empresa, i són undels factors de medició de la seva solvència.Perquè una empresa sigui solvent, els fons propis han de ser positius, si el seu saldoés negatiu, voldria dir que l’empresa ha generat pèrdues d’imports superiors al capital,reserves, etc i per tant està en fallida.Tot i que no es pot establir un coeficient òptim de fons propis ja que dependrà delsector d’activitat de l’empresa podem dir que quants més fons propis tingui unaempresa més alt serà el seu nivell de solvència.Es considera un nivell de fons propis acceptable quant aquests estan entre el 40 –50% del passiu total (Patrimoni Net + Total Exigible).Tampoc és bó un excés de Fons propis ja que ens poden afectar a la rendibilitat.No s’ha de confondre els fons propis amb la liquiditat. Una empresa pot tenir uns fonspropis (net patrimonial) molt alts i en canvi no disposar de diners pels seus pagaments.D’entre les moltes ratios que ens permeten determinar la solvènvia d’una empresa,destaquem:- Endeutament- Nivell de Fons Propis sobre els Recursos Permanents- Capacitat de devolució de deutes- Apalancajament- Coeficient bàsic de finançament- Garantia d’actiu, etc.
  11. 11. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 11L’endeutament ens indica l’import de diners procedent de tercers que fa servirl’empresa per generar utilitats (actius) i es refereix als deutes que té l’empresa a mig illarg termini.Ratios d’endeutamentValor orientatiuidealGarantia o solvènciaglobal=Actiu net total___________________________Exigible Total> 2Consistencia =Actiu Immobilitzat_______________________________Exigible a llarg termini= 2Estabilitat =Actiu Immobilitzat___________________________Fons propisMàxim 1Endeutament =Total deutes______________________________________Total passiu + Patr. net0,4 – 0,6Nivell d’endeutamentbancari =Endeutament bancari___________________________Total PassiuReduïtAutonomia =Fons propis___________________________Recursos aliens (deutes)ElevatQualitat de deute =Deutes a Curt Termini___________________________Total de deutesReduïtRatio de garantia:La ratio de garantía o de solvència global ens indica en quin percentatge l’actiu del’empresa “garanteix” financerament tots els deutes que té.Actiu Net TotalExigible TotalSi la ratio > 3 indica que probablement l’empresa té un excés de recursos propis(capital + reserves).Si la ratio > 2, l’empresa disposa de prou garanties per afrontar les obligacions amb latotalitat dels creditors.Si la ratio està entre 1 i 2, l’empresa té un excés d’endeutament i caldria plantejar-seincrementar els recursos propis.Si la ratio és < 1, indica que l’import de les obligacions (exigible) és superior als actiusnets i l’empresa està en fallida.
  12. 12. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 12Ratio de consistència:Informa de la garantia que ofereix l’empresa als creditors a llarg termini.Actiu ImmobilitzatExigible a llarg terminiEl valor acceptable de la ratio de consistència és 2. Aquest valor indicaría que la meitatde l’immobilitat està finançat amb l’exigible a llarg termini i l’altre meitat amb elsrecursos propis.Ratio d’estabilitat:Reflecteix la part de l’immobilitzat que està finançada pels fons propis :Actiu ImmobilitzatFons propisSi és > 1 indica que la totalitat o part de l’immobilitzat està finançat per recursos aliens(exigible a llarg i/o a curt termini).Si és igual a ‘1’ els fons propis de l’empresa financen l’immobilitzat.Si és <1 L’immobilitzat de l’empresa està finançat pels fons propis.No és aconsellable que l’immobilitzat superi el fons propis (patrimoni net) de l’empresa,ja que si és així indicaría un alt nivell d’endeutament.Ratio d’endeutament:Reflecteix quina és la part exigible sobre el total del passiu + fons propis :Total exigibleTotal PassiuEs considera raonable quan el seu valor és entre 0,4 – 0,6Si és > 0,6 hi ha un excessiu endeutament externSi és < 0,4 ens podem trobar amb problemes de rendibilitat pel cost dels excessiu fonspropis.Ratio d’endeutament bancari:Reflecteix quina és la part d’endeutament bancari sobre el total del passiuEndeutament bancariTotal Passiu
  13. 13. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 13Ratio d’autonomiaIndica quina part dels deutes esta cobert pels capitals propis.Com més alt sigui aquest rati més ‘autonomia’ financera té l’empresa.Fons propisRecursos aliensSi és < 0,5 hi ha un nivell d’endeutament excessiu. L’empresa té poca o gensautonomia financeraSi és = 0,5 l’empresa té un nivell d’autonomia correctaSi és > 0,5 pot ser que tingui recursos propis ociosos i afectar la rendibilitatRatio de qualitat de deuteEs important disposar de temps per poder retornar un deute, per això es considera demés qualitat com més llarg sigui el seu venciment.Deutes a Curt TerminiTotal de deutesCom més petit sigui el valor aquesta ratio millor li anirà a l’empresa per disposar decapacitat amb el temps per retornar deutes.Una ratio massa elevada podria portar a la suspensió de pagaments. Es important unequilibri de terminis en els deutes.
  14. 14. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 14Exemple 2:Calcular les principals ratios de liquiditat i de solvència :ACTIUIMMOBILITZAT 56%EXISTÈNCIES 21%REALITZABLE 13%DISPONIBLE 10%PASSIUNET PATRIMONIAL 32%EXIGIBLE A LLARG TERMINI12%EXIGIBLE A CURT TERMINI55%
  15. 15. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 15L’apalancajamentSón els recursos aliens que fa servir l’empresa pel seu finançament i també ens diuquina part del nostre actiu està finançat a través de bancs (apalancajament financer).Els recursos que utilitza l’empresa tenen un cost i serveixen per invertir-los en actiusque donin rendibilitat:Si la rendibilitat obtinguda dels actius és superior al cost dels recursos externs,l’apalancajament és positiu.Si la rendibilitat obtinguda dels actius és inferior al cost dels recursos externs,l’apalancajament és negatiu.Un apalancajament positiu seria, per exemple, demanar un préstec amb un cost del10% per comprar accions que aporten una rendibilitat del 12%.Un nivell d’apalancajament excessiu pot perjudicar l’estructura financera de l’empresa.Si l’empresa incrementa la seva rendibilitat això ajuda també a incrementar els fonspropis, per tant caldrà valorar també que aquest increment de rendibilitat ho siguitambé per als fons propis.També hem vist anteriorment que els fons propis mesuren la solvència de l’empresa ique com més grans siguin, més solvent serà. Ambtot, pot ser que un incrementincorrecte o excessiu de fons propis perjudiquin la rendibilitat de l’empresa. Cal buscarun equilibri entre solvència i rendibilitat.Una empresa té 100 M. de passiu, del qual els fons propis son 25 M., aquestaempresa es finança amb:25% recursos propis75% recursos aliensSi l’empresa creix per exemple fins a 200 M., per guardar la proporcionalitat hauria decrèixer fins a 50 en fons propis i 150 en recursos externs. Si creixen en majorproporció (per exemple 70 en fons propis i 130 en recursos externs) incrementará laseva solvència, si pel contrari creixen en menor proporció (per exemple 40 en fonspropis i 160 en recursos externs) disminuirà la seva solvència.Si l’empresa genera pèrdues, el primer que perd són els fons propis.Quan els fons propis disminueixen l’empresa ho ha de compensar amb:Disminucions de l’actiu circulant: Existències, clients i tresoreria iAugment de proveïdors i creditors.Tot plegat comporta una disminució d’actius (béns i drets i un augment de passius(endeutament). De persistir la tendència, si els fons propis són negatius l’empresaentrarà en fallida. La ratios que s’utilitza per medir el nivell d’apalancajament és:Total ActiuTotal endeutament
  16. 16. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 16Per saber quina part d’aquest apalancajament és financer (deute amb bancs), la ratiosque s’utilitza és:Total ActiuEndeutament bancariLes Ratios de RendibilitatAquestes ratios medeixen la rendibilitat de l’empresa i permeten analitzar i valorar elsguanys de l’empresa amb relació a les vendes, als actius totals o al capital aportat pelssocis.R.O.E. (Return of Equity)Es una ratio financera i mesura la rendibilitat que obté l’empresa sobre els Fons propis.Benefici després d’ImpostosFons PropisEls fons propis de l’empresa tenen un cost que es tradueix en un dividend (resultatdesprés d’impostos) que l’empresa ha de pagar al accionista i que s’expressa amb unaratio de rendibilitat sobre fons propis que s’anomena ROE (veure ratios deRendibilitat), caldrà tenir-ho en compte ja que si l’apalancajament és negatiuperjudicarà també la rendibilitat dels fons propis.R.O.A. (Return On Assets)Beneficis abans d’Impostos i abans d’interessos (BAII)Actius mitjosTambé anomenada Ratio de Rendibilitat econòmica, aquesta ratio mesura el nivell debenefici de l’empresa relacionat amb els seus actius, sense tenir en compte com estanfinançats. Es important comparar-lo amb els exercicis anteriors i com més elevadasigui millor.Si la ratio té une evolució creixent voldrà dir que s’està millorant la tendència en lagestió de l’empresa. Si és decreixent òbviament serà tot el contrari i caldra investigar lautilització i el cost dels actius.Els actius mitjos corresponen al seu import mig que manté l’empresa durant l’exercici.Es calculen obtenint la mitja aritmètica dels imports d’actius que té el balanç el dia detancament de l’exercici anterior i els del dia de tancament de l’exercici actual.Si tenim dades més freqüents, per exemple mensuals, es calcularia la mitja sobreaquestes dades ja que el resultat seria més fidel.
  17. 17. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 17Els resultatsEs el benefici o pèrdua que obté l’empresa amb la seva gestió calculat per la diferènciaentre els ingressos i les despeses.No hem de confondre l’ingrés i despesa (resultat econòmic) amb el cobrament ipagament (moviments de tresoreria), já que sovint difereixen en el temps.En el compte de resultats de l’exercici hi podem trobar ingressos que encara no s’hancobrat i despeses que encara no s’han pagat.Alguns resultats, com per exemple les provisions o les amortitzacions, tot i ser unadespesa no generen moviments de tresoreria (pagaments).Alguns conceptes que ens ajudaran a analizar els resultats de l’empresa.Cash-Flow (Flux de caixa)Són els fons que ha generat l’empresa amb la seva activitat. Per calcular el Cash-Flowno es tenen en comptes els ingressos i despeses que no comporten moviments defons, així per exemple, les amortitzacions i les provisions, tot i ser despeses no escontemplen en el càlcul del Cash-Flow.El Cash-Flow es calcula:Beneficis + amortitzacions + ProvisionsEl Cash-Flow d’explotació comprèn:+ Tresoreria neta generada pels resultats d’explotació- Compres d’Actiu No corrent (Immobilitzat)- Préstecs rebuts- Devolucions de préstecsEstructura del compte de resultatsCom veiem anteriorment, una de les classificacions més importants dels comptes, éssegons la seva pertinença al PATRIMONI (Actiu o Passiu) o als RESULTATS(Ingressos o Despeses).Els Comptes de Resultats (nomenats també Diferencials) el conformen totes lesdespeses i tots els ingressos. La diferència és el resultat net, la xifra del qual esreflecteix en el Balanç de Situació dins els Fons Propis.La xifra neta no ens ajuda a comprendre a fons les causes d’un resultat, per això,caldrà analitzar els resultats ordenant-los d’acord amb l’estructura de nivells següent:
  18. 18. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 18COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS PIMESA) OPERACIONS CONTINUADES1. Import net de la xifra de negocis.2. Variació de existències de productes acabats i en curs de fabricació3. Treballs realitzats per lempresa per al seu actiu.4. Aprovisionaments.5. Altres ingressos dexplotació6. Despeses de personal.7. Altres despeses dexplotació8. Amortització de limmobilitzat9. Imputació de subvencions de capital i altres10. Excessos de provisions.11. Deteriorament i alienacions de limmobilitzat12. Altres resultatsA) RESULTAT DEXPLOTACIÓ (1+/-2+3-4+5-6-7-8+9+/-10+/-11+/-12)13. ingressos financers.14. despeses financeres.15. Variació de valor raonable en instruments financers.16. Diferències de canvi.17. Deteriorament, baixes i alienacions dinstruments financersB) RESULTAT FINANCER (13-14+/-15+/-16+/-17)C) RESULTAT ABANS DIMPOSTOS (+/-A+/B)18. Impostos sobre beneficis.D) RESULTAT DE LEXERCICI (C+/-18)Resultats de l’explotació: Són els que obté l’empresa a partir dels ingressos idespeses propis de l’activitat a que es dedica.Els Resultats de l’explotació són la diferència entre els INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ iles DESPESES D’EXPLOTACIÓ.Si els INGRESSOS són superiors (>) a les DESPESES hi ha un BENEFICId’EXPLOTACIO.Si les DESPESES són superiors (>) als INGRESSOS i ha una PÈRDUAD’EXPLOTACIÓ.Analitzem tot seguit els elements (comptes o grups de comptes) que componen elslngressos i Despeses d’explotació:
  19. 19. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 19IMPORT NET DE LA XIFRA DE NEGOCISBàsicament ho componen:VENDA NETA I PRESTACIONS DE SERVEIS:S’entén per Venda Neta la totalitat de la venda efectuada un cop deduïts tots elsabonaments, devolucions i rappels que concedim nosaltres als nostres clients i tambéels Descomptes per pagament immediat (“Pronto Pago”) que ens concedeixen elsnostres proveïdors sobre les compres que els hi fem.Comprèn les Vendes menys (-) Devolucions de Vendes menys (-) Rappels si Vendes(-) Descomptes sobre Vendes per pagament immediat.VARIACIÓ D’EXISTÈNCIES DE PRODUCTES ACABATS I EN CURSSerà l’ingrés o despesa corresponent a la diferència d’existències d’aquests conceptesTREBALLS REALITZATS PER L’EMPRESA PER ALS SEUS ACTIUS:Reflecteixen les quantitats satisfetes per l’empresa en la construcció d’algun elementde l’ lmmobilitzat per a us propi, realitzat pel personal de la pròpia empresa i amb elsmitjans propis de producció.APROVISIONAMENTSlnclouen bàsicament:COST DE LES VENDES o CONSUMS:lnclou les compres de Matèries Primeres o Mercaderies, menys (-) les DevoIucions decompres i menys (-) els Rappels i els Descomptes s/compres per pagament immediat(“pto. pgo.”) que concedim als nostres clients per les vendes que els hi fem.Per completar el concepte de COST DE LES VENDES cal sumar-hi o restar-hi laVariació d’existències de Matèries Primeres o Mercaderies:DESPESES PERSONALComprèn els Sous i Salaris, la Seguretat Social a càrrec de l’empresa, Altres despesessocialsALTRES DESPESES D’EXPLOTACIÓSERVEIS EXTERIORSEn aquest apartat hi van les despeses pròpies de l’explotació però que nos’incorporen al producte sinó que són Serveis contractats a l’exterior:Lloguers, reparacions, serveis professionals (advocats, assessories...), transports,primes d’assegurances, subministraments (aigua, electricitat, gas, etc...), altresserveis.
  20. 20. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 20TRIBUTSlnclou aquest apartat l’IVA, els Arbitris i taxes i en general qualsevol impost (EXCEPTEl’Impost de Societats que es determina al final)ALTRES DESPESES DE GESTIÓ I DOTACIONS A PROVISIONSComprèn aquest grup la despesa que comporta la depreciació de les existències, o laprovisió per clients fallits que ens deixen de pagar.DOTACIONS PER L’AMORTITZACIÓlnclou les depreciacions de l’lmmobilitzat que passarem en cada període a Resultatscom a despesa.DETERIORAMENT I ALIENACIO DE L’IMMOBILITZATEn aquest apartat s’hi poden incloure els beneficis per venda lmmobilitzat material, elcobrament de deutes fallits ja passats a resultats així com els beneficis corresponentsa exercicis anteriorsRecordem:Si INGRESSOS EXPLOTACIÓ > DESPESES EXPLOTACIÓ= BENEFICI EXPLOTACIOSi DESPESES EXPLOTACIÓ > INGRESSOS EXPLOTACIÓ= PÈRDUA EXPLOTACIOResultats financers:Són els que es deriven de la gestió financera de l’empresa. A l’igual que els resultatsd’explotació poden ser positius o negatius en funció de si els interessos cobrats perl’empresa procedents dels seus actius financers i altres operacions de finançament,són superiors o inferiors als pagats pels crèdits i préstecs que l’hi han concedit.INGRESSOS FINANCERSComprèn els Dividends cobrats de d’aItres societats, els lnteressos de quantitats atermini fix, lnteressos dels Comptes Corrents o d’estalviDESPESES FINANCERESInclou els interessos pagats per crèdits que ens han concedit (tant a curt com a Ilargtermini), , els lnteressos per descompte efectes que ens cobren el Bancs i Altresdespeses financeres,A l’igual que el Resultats d’explotació:SI INGRESSOS FINANCERS > DESPESES FINANCERES= RESULTAT FINANCER POSITIU (GUANY FINANCER)SI DESPESES FINANCERES > INGRESSOS FINANCERS= RESULTAT FINANCER NEGATIU (PÈRDUA FINANCERA)
  21. 21. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 21Resultats abans d’impostos: Són la suma dels Resultats d’explotació i dels ResultatsFinancers:RESULTATS EXPLOTACIÓ+ RESULTATS FINANCERS--------------------------------------= RESULTATS ABANS D’IMPOSTOSPÈRDUES I GUANYS: És el resultat final d’una empresa. En el cas més generalitzatque és el de Societats (Anònimes o Limitades) el compte de Pèrdues i Guanyscorrespon al líquid que resulta de deduir l’import de l’Impost de Societats (S/Benefici)de la xifra de Resultats abans d’Impostos.L’import de l’lmpost de Societats és en general del 33 % del Benefici Fiscal, al quals’han de deduir les desgravacions corresponents (per inversió, investigacio etc.).Importància dels resultats ordinarisLa diferenciació entre els diversos nivells de Resultats és de capital importància persaber-ne el seu origen i el que els ha motivat.És important que els beneficis d’un determinat període d’una empresa s’aconsegueixinen el nivell de Resultats Ordinaris (o Operacions Continuades) que són els provinentsde l’activitat per a la qual fou creada, que no en altres anomenades OpereacionsInterrumpudes que es defineixen com “aquelles línies de negoci o àrees geogràfiquessignificatives que l’empresa o bé ha alienat o bé té previst elienar dins dels dotzemesos següents. N’és un exemple l’alienació de l’immobilitzat.Sempre serà millor el resultat d’una empresa que l’assoleix amb la seva activitatnormal que si l’assoleix amb vendes d’immobilitzat (per exemple), ja que en aquestdarrer cas és un fet que no es podrà repetir cada any.Els resultats ordinaris indiquen el nivell de gestió real de l’empresa.Exemple 3. Veiem el següent quadre:EMPRESA A==========EMPRESA B==========BENEFICIS ORDINARIS 200,00 =20% 900,00 =90%BENEFICIS ALIENACIÓIMMOBILITZAT800,00 =80% 100,00 =10%----------------- -----------------BENEFICIS TOTALS 1.000,00 1.000,00Analitzant la composició dels Resultats veiem que l’empresa A, del total de guanys delperíode, el 80 % l’ha aconseguit mitjançant lngressos no habituals (per exemple, laplusvàlua generada per la venda d’un magatzem que no utilitzava) i de l’activitat pròpiade la venda d’automóbils sols ha obtingut 200,00 o sigui el 20 % del guany total.Mentre, l’empresa B, aconsegueix per l’activitat ordinària un 90 % dels seus guanystotals o sigui 900, i solament 100 o sigui un 10 % els obté a través dels Resultatsatípics per activitats alienes a l’explotació normal.
  22. 22. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 22És presumible, que de vendes de magatzems no n’ hi haurà pas cada any, i ni que aixífos, ens rebaixaria l’ACTIU lmmobilitzat, necessari pel desenvolupament de lesactivitats ordinàries.Per analitzar el compte de resultats treballarem amb una estructura més esquemàtica:Vendes.- Cost de les vendesMarge Brut- Costos FixosMarge d’Explotació+ Ingressos financers- Despeses financeres.RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS- Impostos sobre beneficisBENEFICI NETEn la primera fase de l’anàlisi el primer que cal fer és calcular, per a cada concepted’ingrés o despesa, els percentatges del compte d’explotació.Agafarem com a referent l’import de vendes.Import %Vendes. 30000 100,00- Cost de les vendes -15000 -50,00Marge Brut 15000 50,00- Costos Fixos -10000 -33,33Marge d’Explotació 5000 16,67+ Ingressos financers 35 0,12- Despeses financeres. -1000 -3,33RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 4035 13,45- Impostos sobre beneficis -1200 -4,00BENEFICI NET 2835 9,45
  23. 23. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 23Veiem un exemple de l’eficàcia del mètode de càlcul de percentatges per analitzarl’evolució del compte de resultats:Tenim el compte de resultats de l’empresa la Ràpida, S.A. amb la seva evolució fins eldarrer exercici (N+3). Si només tenim els valors absoluts es fa més difícil analitzarl’evolució.En canvi, amb el sistema de percentatges, la lectura és molt més senzilla :EVOLUCIÓ COMPTES DE RESULTATSANY % ANY % ANY ANYN N (N+1) (N+1) (N+2) (N+2) (N+3) (N+3)Vendes 12.000 13.000 13.700 14.500-Cost de Vendes 9.708 10.732 11.508 12.427Marge Brut 2.292 2.268 2.192 2.073-Despeses fixes 444 482 523 350-Amortitzacions 576 516 576 576Beneficis abans dimpostos 1.272 1.270 1.093 1.147-Despeses financeres 72 60 72 72B.A.I. 1.200 1.210 1.021 1.075-Impost sobre beneficis 360 363 306 323Benefici net 840 847 715 753LA RÀPIDA, S.A.EVOLUCIÓ COMPTES DE RESULTATSANY % ANY % ANY ANYN N (N+1) (N+1) (N+2) (N+2) (N+3) (N+3)Vendes 12.000 100,00 13.000 100,00 13.700 100,00 14.500 100-Cost de Vendes 9.708 80,90 10.732 82,55 11.508 84,00 12.427 85,70Marge Brut 2.292 19,10 2.268 17,45 2.192 16,00 2.073 14,30-Despeses fixes 444 3,70 482 3,71 523 3,82 350 2,41-Amortitzacions 576 4,80 516 3,97 576 4,20 576 3,97Beneficis abans dimpostos 1.272 10,60 1.270 9,77 1.093 7,98 1.147 7,91-Despeses financeres 72 0,60 60 0,46 72 0,53 72 0,50B.A.I. 1.200 10,00 1.210 9,31 1.021 7,45 1.075 7,41-Impost sobre beneficis 360 3,00 363 2,79 306 2,24 323 2,22Benefici net 840 7,00 847 6,52 715 5,22 753 5,19LA RÀPIDA, S.A.
  24. 24. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 24Podem veure, per exemple, que de cada 100 unitats monetàries que ha venutl’empresa, els costos de les vendes en l’exercici (N) han estat de 80,9 i en l’exercici(N+3) són 85,7 experimentant una evolució negativa. L’anàlis amb gràfiques seria elsegüent:El costos en el compte d’explotacióSchneider defineix el cost com “l’equivalent monetari dels béns aplicats o consumits enel procés de producció”. Efectivament, tot i que les dades de vendes i consums, perexemple, ens diuen molt de l’evolució del compte d’explotació, també és veritat que sino baixem més al detall no podrem saber les causes de les variacions d’aquestresultat.Per poder estudiar bé les causes de les variacions haurem de “baixar” a un nivell dedetall molt més exhaustiu per valorar i analitzar els diferents costos.- Materials consumits- Mà d’obra (directa i indirecta)- Comissions- Lloguers- Subministraments (llum, aigua, gas…)- Tributs- Etc.Els costos es poden classificar en directes i indirectes.Els costos directes són aquells que afecten directament al procés de producció. A mésproducció més costos. També se’n diuen variables. Dins els costos directes podemtrobar:Cost de les vendes Cost de les vendes80,90 84,40%Desp.fixes+ Amort.8,50 Desp.fixes+ Amort.6,39Impostos 3,00 Impostos 2,22Ben. Net 7,00 Ben. Net 5,19ANY (N) ANY (N+3)LA RÀPIDA S.A.
  25. 25. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 25- Materials consumits- Mà d’obra directa- Comissions- Subministraments (llum, aigua, gas…) vinculats amb la producció- Etc.Els costos indirectes són aquells que no afecten directament al procés de producció.Per exemple, el lloguer. Amb independència de que hi hagi més op menys producció,el cost del lloguer serà el mateix. També se’n diuen fixos. Dins els costos indirectes hitrobem:- Mà d’obra indirecta)- Lloguers- Subministraments (llum, aigua, gas…) no vinculats amb la producció- Tributs- Etc.Atenent a la variació del nivell d’activitat es poden classificar en:Costos fixos: No es veuen afectats pel volum d’operacions. Entre aquest costos s’hipodria incloure, per exemple, els costos d’inactivitat que són els que ha de suportarl’empresa encara que no hi hagi producción.Costos variables: Són aquells que varien en funció del volum de producción o devenda.El total de costos és la suma dels costos fixes més els costos variables:El punt d’equilibri o punt mortEl punt d’equilibri (o llindar de rendibilitat o punt mort) és el volum de vendes que esporta a terme i a través del qual l’empresa no obté ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quel’’empresa arriba a aquest punt d’equilibri quan amb la seva activitat cobreix totes lesdespeses amb un benefici zero.Com més elevats siguin els costos fixos més volum de vendes necessitarà l’empresaper arribar al punt d’equilibri.La fórmula per calcular el punt d’equilibri s’obté a partir de la igualtat:Benefici = Ingressos totals – despeses totalsBenefici = Vendes – Costos fixos – Costos variables ; B = V – CF - CVTCostosfixosVENDESCostosvariablesLESTRUCTURA DELS COSTOS
  26. 26. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 26En el punt d’equilibri el beneficié és zero, per tant:B = V – CF – CVT = 0 i també V = CF + CVTPu = El preu unitari de venda d’un producteQ = Nombre d’unitats o quantitat venudaCF = Costos fixosCvu = Cost variable per a cada unitat de producteCVT = Costos variables totals (Cvu*Q)VE = Vendes (Pu*Q)Per calcular les unitats (Q) que es necessiten per arribar al punt mort :(Pu+Q) – CF – (Cvu*Q) = 0 i operant : Q*(Pu-CVu) – CF = 0CF Costos fixosQ = ------------- = ------------------- (1.1)(Pu - Cvu) Marge unitariEl marge de benefici unitari (MBu) d’un producte, també anomenat ingrés marginal omarge unitari és el seu preu unitari (Pu) menys el seu cost variable unitari (Cvu), osigui (Pu – Cvu):CF Costos fixosMBu = -------- ------------------- (1.2)Q Unitats totalsEl marge de contribució (MC) és el marge unitari expressat en tant per u o en tantper cent:Pu - Cvu(MC) = ------------------ (1.3)PuAixí per exemple, si el Pu = 50, el Cvu = 2050 - 20El marge de contribució serà: ------------- = 0,6 unitari o 60% total50O també, si sabem que els costos variables són el 40% de les vendes:40 401 - ------ = 0,6 o 60% ; o bé, també 1 - ----- = 60%100 100
  27. 27. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 27Costos fixos CF CFPunt mort en euros =----------------------------- = -------- = ------------------- (1.4)Marge de contribució MC Cvu1 - -------PuO tamvé, si en lloc de Cvu i Pu tenim els costos variables totals:CFPunt mort en euros = ----------------- (1.5)CVT1 - ----------VEExemple. Calcular el punt d’equilibri d’una empresa amb les següents dades:Els costos variables són 70% de les vendes. Costos fixos són de 200.000 d’euros perunes vendes de 50.000 unitats.El marge de contribució és = 100% - 70% = 30%200.000Punt equilibri = -------------- = 7.000.0000,30El Marge de Seguretat ens diu l’import de caiguda de vendes que podem tenir senseentrar en pèrdues:Marge Seguretat = Ingressos reals – Ingressos segons Punt d’equilibriL’Index d’Eficiència Comercial és igual que l’anterior però expressat en percentatge :Index Ef. Comercial = (Ingressos reals – Ingressos Punt Mort) / Ingressos reals * 100L’Index d’Absorció de Costos fixos és el percentatge que necessitem per cobrir elscostos fixos :Índex Costos Fixos = Ingressos Punt Mort / Ingressos RealsPunt dequilibriIngressosCostosPÈRDUES BENEFICISEL PUNT DEQUILIBRI
  28. 28. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 28Les ratios dels resultatsRotació de mercaderiesAquesta ratio és un indicador de la gestió que se’n fa de les existències.Cost de les vendesExistències mitgesEl cost de les vendes està format bàsicament pels productes consumits, la mà d’obradirecta, comissions, etc. i és una dada que figurará en el compte de resultats.Les existències mitges seran l’import mig d’existències que manté l’empresa durantl’exercici. Aquesta dada es pot calcular de manera sembla a com hem vist amb elR.O.A. Recordem-ho :Es calculen obtenint la mitja aritmètica dels imports d’existències que té el balanç eldia de tancament de l’exercici anterior i els del dia de tancament de l’exercici actual.Si tenim dades més freqüents, per exemple mensuals, es calcularia la mitja sobreaquestes dades ja que el resultat seria més fidel.Com més gran sigui aquesta ratio voldrà dir que l’empresa gestiona millor les sevesexistències ja que tindrà menys productes en el magatzem.Imaginem una empresa que en un exercici compra per valor de 10.000Si les existèncis mitges del magatzem són les 10.000, la ratio donarà 1 i indicarà queno ha venut res o que no li feia falta comprar.Per contra, si per exemple té unes existències mitjanes de 200, la ratio serà 50 i pertant ha tingut rotació en el magatzem.L’import òptim d’existèncis mitjanes és ‘0’ i vol dir que es necessita menys cost definançament de les existències (quasi zero) i que el magatzem es gestiona ambl’anomenat Just in Time. En qualsevol cas és important que aquest factor no perjudiquila gestió de l’empresa en donar servei al client.Termini de cobramentAquesta ratio indica el temps mig que tarda l’empresa en cobrar dels seus clients.Saldo mig de clients * 365Import de les VendesEl saldo medio de clients es calcula amb el mateix criteri que les existències mitges iens diu quins són els imports mitjos que té l’empresa pendents de cobrament.Com més alt és el valor de la ratio més cost hi ha de finançament i per tant, mésperjudica la rendibilitat. Caldrà doncs que la tendència sigui a disminuir.Es important fer comparatius amb la resta d’empreses del territori o del sector.
  29. 29. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 29Termini de pagamentAquesta ratio indica el temps mig que tarda l’empresa en pagar als seus proveïdors.Saldo mig de proveïdors * 365Import de les CompresA l’inrevès que la ratio anterior com més alt sigui el valor de la ratio de menysfinançament gaudeix l’empresa dels seus proveïdors. Caldrà doncs que la tendènciasigui a augmentar sempre que no perjudiqui la relació de l’empresa amb els proveïdorso que els dies de retard sigui per problemes de tresoreria i no per condicions pactades.Creixement de les vendesEs un indicador de la quota de mercat que té l’empresa.VendesVendes del sectorEs imprescindible saber les dades del sector per poder compararles amb les del’empresa i comparar l’evolució de la quota.Composició de les vendes per productesA més de saber com evolucionen les vendes també cal analitzar quina importància técada producte dins la dada total.Es important, en la mesura del possible, poder diversificar l’oferta per no dependre deun o pocs productes concrets.El càlcul es farà amb el mètode de percentatge de cada producte sobre el total.El marge brut sobre les vendesEs la diferència entre els ingressos i el cost de les vendes.Com més gran sigui aquesta dada més bó serà per l’empresa.Ratio d’eficiènciaRelaciona les despeses d’explotació (indirectes o fixes) amb el marge brut.Despeses d’explotacióMarge brutSón despeses d’explotació, per exemple, els lloguers, o la llum, aigua, etc.La gestió d’aquesta despesa és molt important ja que hi és sense tenir massa encompte el volum de producció, per tant, com més baixa sigui aquesta ratio millor ja queimplicarà menys despesa sobre el marge.Es comparan com sempre amb els altres exercicis o, si es pot, amb dades del sector.
  30. 30. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 30Marge sobre vendesSi amb la ratio del ROA multipliquem el numerador i el denominador per les vendesobtenim:Rendiment =Beneficis abans Impostos * VendesActius mitjos * VendesEs pot descomposar en dues ratios:Marge = Beneficis abans Impostos Rotació = VendesVendesActius MitjosLa ratio del marge sobre vendes ens indica el benefici que obté l’empresa sobre cadaunitat monetària de venda.Com més alta sigui aquesta rario voldrà dir que l’empresa obté més rendibilitat.Rotació de vendesLa ratio que surt és la de rotació, que indica el nombre de vendes sobre els actiusmitjos de l’empresa.D’aquests dues ratios podem treure’n encara una segona anàlisi:Rendiment = Rotació de vendes * MargeQue ens ajuda a establir estratègis de rendibilitat, ja que sabem que incrementant larotació i el marge s’ingrementa la rendibilitat.El cicle d’explotacióEs el temps que passa desde que l’empresa compra les matèries primeres fins queefectúa la venda i la cobra.Compra deprimeres matèriesInici de lafabricacióFinalitzacióde lafabricacióMaterialitzacióde la vendaCobramentde la vendaCicle dexplotació
  31. 31. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 31Fins el moment de cobra l’empresa només té que despeses ja que ha de pagar, perexemple: les matèries primeres o productes semielaborats, la mà d’obra, les despesesde llum, aigua, gas, telèfon, publicitat, etc.Tot plegat vol dir que l’empresa, mentrestant, ha de disposar de prou liquidesa (un bonfons de maniobra). La durada d’aquest cicle d’explotació dependrà també i molt deltipus d’empresa.El cicle d’explotació també es pot analitzar utilitzant ratios. Les més habituals són:Termini mig de magatzem (TM)Ens diu el nombre de dies que la matèria primera és al magatzem, pendent decomençar la fabricació.Saldo mig de primeres matèries al magatzem * 365Consum anual de primeres matèriesTermini mig de fabricació (TF)Ens diu el nombre de dies que dura el procés de fabricació.Saldo mig de productes en curs * 365Cost de la producció anualEl cost de producció es calcula sumant al preu d’adquisició de les matèries primeres ialtres matèries consumibles tots aquells costos directes i també la part dels indirectesque corresponguin al període de fabricació.Termini mig de productes acabats en el magatzem o mig de venda (TV)Ens diu el nombre de dies que tarda la venda del producte acabatSaldo mig de productes acabats * 365Cost de les vendesTermini mig de cobrament (TC)Es el nombre de dies que es tarda em cobrat el producte des de la seva venda.Saldo mig de clients * 365VendesTermini mig de pagament als proveïdors (TP):Saldo mig de proveïdors * 365Compres
  32. 32. Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware© Roger Casadejús Pérez | Exatienda Pàgina 32El Termini mig de maduració (TMM) és la durada de tot el cicle d’explotació que escalcularà sumant les quatre dades anteriors i restant-li els terminis de pagament queens concedeixen els proveïdors.TMM= TM + TF + TV + TC - TP

×