Comèdia romana

5,169 views

Published on

En pdf i en català. Si voleu veure la presentació en flash, aneu a http://www.xtec.cat/iestordera/multim/fabul/index.html

Published in: Education, Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,169
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,390
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Comèdia romana

  1. 1. COMÈDIA Thalia
  2. 2. EL TEATRE
  3. 3. ORÍGENS COMÈDIA NOVA GREGA Els autors utilitzaven la tècnica coneguda com a contaminatio o superposició d'una obra grega a una altra, ja barrejant totes dues, ja prenent una com a base i afegint-li variants procedents de l'altra. Els autors grecs més influents foren Menandre, Dífil i Filemó TRADICIÓ POPULAR De tarannà paròdic i burlesc: versos fescennins, atel.lana, mim, danses populars...
  4. 4. COMÈDIA FABULA PALLIATA Comèdia d'ambient grec i inspirada en obres d'autors grecs. Rebia aquest nom perquè els actors es cobrien amb el “pallium” o mantell grec. FABULA TOGATA Comèdia sobre temes i personatges romans. Els actors vestien la toga, peça dels ciutadans comuns a Roma.
  5. 5. T. MACCIVS PLAVTVS: 25O? - 184 A. C. La seva principal preocupació és fer riure al públic de Roma. Crea situacions originals i típiques del gust romà. Canvia el nom dels personatges de la comèdia original grega. Afegeix parts recitades o cantades. Fa referència explícita de déus, llocs, costums o objectes romans. Altera l'estructura dels originals grecs, bé per desenvolupament de parts o per escurçament. Renova el llenguatge i estil dels seus models, simplificant els caràcters i tons emotius i cercant nous efectes còmics. Complica la intriga i l'embolic. El diàleg és viu, ple de col·loquialismes, amb injúries, doble sentit (generalment obscè). Les paraules es desborden en l'escena, s'acumulen, s'inventen, parodien uns altres llenguatges. Abunden els acudits i els embulls graciosos. De les 130 obres atribuïdes a Plaute, Varró va considerar autèntiques 21, 20 de les quals conservem.
  6. 6. P. TERENTIVS AFER :194-159 A. C. Escriu les seves obres de manera sospesada i calculada, amb poc moviment escènic, sense massa recursos per moure a la rialla. Dibuixa els seus personatges amb gran profunditat psicològica. Les seves obres, com les de Plaute, presenten un pròleg i cinc actes, però els pròlegs no són expositius de l'argument, sinó de polèmica literària. Pel que fa al seu llenguatge, escriu un llatí pur i refinat, però sense l'espontaneïtat del llenguatge de Plaute. Aborda el tema de la disciplina domèstica: la duresa antiquada té un efecte contrari a què es proposa assolir, com també l'extrem oposat. Terenci s'inclina per la moderació, demostra una actitud d'esperit reflexiu i tolerant: Homo sum: humani nihil a me alienum puto Set són els títols que conservem de Terenci
  7. 7. TRAMA Un jove està enamorat d'una jove, propietat d'un proxeneta, i vol aconseguir-la, però manca dels diners i de la intel·ligència suficient per obtenir-la. Un esclau molt astut se les enginyarà per ajudar el jove, a costa del seu vell amo i altres personatges que enganyar. Un ancià, cansat de la seva dona, tracta de controlar els atacs llibertins del seu fill, però acaba en força ocasions barrejant-se en els “embolics de faldilles” i sempre burlat. El proxeneta és el principal obstacle al desenllaç feliç de la intriga, perquè ha contractat la venda de la jove a un soldat fanfarró.
  8. 8. PERSONATGES
  9. 9. ADULESCENS Jove perdudament enamorat, incapaç de superar obstacles. El seu llenguatge, per contrast paròdic amb el d'altres personatges, conté matisos tràgics. Depèn d'uns altres per aconseguir la seva estimada. Compta amb l'oposició de gairebé tots els personatges, però amb la valuosíssima ajuda de l'esclau. Amantes amentes
  10. 10. MERETRIX Lliure o esclava, pertany a un cruel leno (proxeneta) que la posa en venda al millor postor. El seu màxim vull és ser rescatada per l'adulescens. Algunes són molt astutes, però la majoria són el contrapunt femení del jove. Els personatges femenins revesteixen una importància menor: de vegades, la jove desitjada ni tan sols apareix en escena.
  11. 11. DOMINVS ET DOMINA El senex és de vegades un pare sever, garrepa, que intenta en va impedir els amors costosos del fill. Altres vegades és rival grotesc, ridícul del fill en la conquesta de la jove desitjada. A vegades apareix un altre senex comprensiu, aliat del jove, tolerant, contraposat a l'anterior. La matrona o mare de l'adulescens és gairebé sempre autoritària i despòtica. El marit és sovint víctima de la seva ira. Humanum amare est, humanum autem ignoscere est
  12. 12. LENO Personatge desconegut a Roma. En les comèdies de Plaute, el proxeneta és la figura més odiosa, perquè constitueix el màxim obstacle per al jove enamorat. L'avidesa i el caràcter odiós del leno estan per damunt dels judicis morals.
  13. 13. MILES GLORIOSVS Personatge també desconegut a Roma, es tracta d'un mercenari fanfarró que s'enorgulleix de gestes mai realitzades. És fals conquistador de ciutats i de dones. Al final sempre surt mal parat. Qui, quae vult, dicit, quae non vult, audit
  14. 14. SERVVS Verdader motor de les comèdies: astut i genial, maquinador d'increïbles enganys a favor del jove i en contra de la garreperia del senex i de l'avidesa del leno. Les seves invencions, els seus ardits temeraris, la seva força i jocositat acaben sempre per vèncer. Inverteix, així, el codi social i es mofa de les lleis establertes. El seu contrapunt és l'esclau adulador i delator.
  15. 15. PARASITVS Caracteritzat per una fam i una rapacitat insaciable, és la ruïna dels seus hostes. Afalagador fins a la hipèrbole amb els seus senyors. El seu nom, com el dels altres personatges, forma part del seu retrat: “Harpax...”
  16. 16. PERSONATGES SECUNDARIS Lena Cocus Ancilla Fenerator Fidicina Medicus
  17. 17. Plaudite

×