Descolonització i subdesenvolupament
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,043
On Slideshare
895
From Embeds
148
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 148

http://agora.xtec.cat 148

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. DESCOLONITZACIÓ ISUBDESENVOLUPAMENT 1945 -1975
  • 2. Causes Feblesa de les metròpolis durant i després de la Segona Guerra Mundial. Difusió dels ideals d’alliberament nacional i autodeterminació. L’opinió pública mundial posa en dubte la legitimitat de l’empresa colonial. Reacció de la població contra una autoritat exterior i contra la brutalitat de l’explotació econòmica. Interès de les grans potències (EEUU i URSS) en restar poder a Europa i expandir el seu.
  • 3. Etapes de la descolonització
  • 4. Descolonització del continent asiàtic
  • 5. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIA TURQUÍA MONGOLIA JAPÓNLÍBANO 1944 IRAQ IRAN AFGANISTÁN CHINA ARABIA SAUDÍ HONG KONG (*) MACAO (*) OMÁN YEMEN(1920) (**) THAILANDIAESTADOS INDEPENDIENTES Y DESCOLONIZADOS EN 1945 FRANCIA * POSESIONES: HONG KONG (GRAN BRETAÑA) MACAO (PORTUGAL) ** DEL IMP. OTOMANO
  • 6. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIA COREA 1948 ISRAEL SIRIA 1948 1946 JORDANIA 1946 PAKISTÁN 1947 BIRMANIA LAOS INDIA 1948 1954 FILIPINAS 1947 VIETNAM 1946 1954 PAKISTÁN ORIENTAL 1947ESTADOS DESCOLONIZADOS ENTRE 1945-1955 CAMBOYA PAISES BAJOS 1954 JAPÓN FRANCIA GRAN BRETAÑA SRÍ LANKA E.E.U.U. 1948 INDONESIA 1949
  • 7. LA DESCOLONIZACIÓN DE ASIACHIPRE 1960 KUWAIT 1961 BAHRAYN QATAR 1971 1971 EMIRATOS ARABES 1971 NUEVA GUINEA OCCIDENTAL REPÚBLICA DEMOCRÁTICA (A INDONESIA) POPULAR 1963 DEL YEMEN 1967ESTADOS DESCOLONIZADOS DESPUÉS DE 1955 PAISES BAJOS MALAYSIA GRAN BRETAÑA 1963 PORTUGAL MALDIVAS 1965 TIMOR ORIENTAL (A INDONESIA) 1975
  • 8. PROPER ORIENT
  • 9. TURQUIA
  • 10. Mustafà Kemal (Ataturk) (1881 – 1938) Líder dels “Joves Turcs”, moviment nacionalista en defensa d’una nació turca i de l’expulsió de les tropes estrangeres ocupants després de la Primera Guerra Mundial. El 1923 proclama la República turca que esdevé un model contra l’opressió occidental. Va voler establir un estat modern, democràtic i secular. Va assumir la presidència fins a la seva mort.
  • 11. IEMEN – IRAQ - ARÀBIA SAUDITA Iemen del nord: primera monarquia reconeguda com a independent de l’Imperi Otomà (1918). El 1990 unificació del nord i sud com a República. Iraq:mandat britànic després de la Primera Guerra mundial fins a la seva independència com a monarquia constitucional l’any 1932. Aràbia Saudita: des del 1920 fins el 1932 va ser colònia britànica, any en què s’uniren diferents regnes per formar l’estat actual.
  • 12. SÍRIA - LÍBAN  Síria: zona controlada pels francesos entre el 1920 i el 1946 quan, després de diferents vicissituds, es converteix en un estat independent.  Líban: protectorat francès des de després de la Primera Guerra Mundial fins l’any 1944 quan es constitueix en república independent.
  • 13. PALESTINA - ISRAEL Palestina queda sota la tutela britànica després de la Primera Guerra mundial. Es promou l’arribada d’immigrants jueus. Recels dels àrabs: creació de la Lliga àrab (1945) amb Egipte, Aràbia, Iraq, Síria i Líban. 1947: l’ONU fa la partició del territori entre un Estat jueu i un Palestí. Tensions i conflictes continus des de llavors. Proclamació de l’Estat d’Israel el 1948, L’Estat Palestí no es va poder proclamar mai.
  • 14. DAVID BEN GURION (1886-1973) Líder sionista, sindicalista, periodista i polític. Persona de gran carisma que va proclamar oficialment l’Estat independent d’Israel el 14 de maig de 1948. Va ser primer ministre d’Israel de 1948 a 1963.
  • 15. OAP (Organització per l’alliberament de Palestina) Moviment de resistència palestí creat el 1964 al Caire pel president de la República Unida Àrab, Nasser. Dr.Ahmed Volia crear un grup que Shukeiri representés un govern pels refugiats palestins de la guerra àrab-israelí de 1948. El primer president va ser el Dr. Ahmed Shukeiri. Un dels seus líders destacats va ser Iàssir Arafat, que va fomentar el terrorisme contra Israel i els seus aliats. A partir de 1974 l’organització va abandonar la violència a favor de la negociació amb Israel. Iàssir Arafat
  • 16. INDOSTAN
  • 17. ÍNDIA Era la “joia de la corona” de l’Imperi Britànic. Neix el moviment nacionalista hindú a finals del segle XIX (Congrés Nacional Indi). L’any 1906 es crea la Lliga islàmica que s’afegeix al moviment hindú.
  • 18. MOHANDAS GANDHI (1869-1948) Format com a advocat a la Gran Bretanya es va convertir en el cap del partit del Congrés. Conegut com a Mahatma (ànima gran), aconseguí la independència després de la Segona Guerra mundial (1947), si bé el país es va dividir. El seu discurs de solidaritat per a tota la població, la seva senzillesa i la resistència passiva (desobediència civil), el va convertir en el líder de milions d’indis. Va morir assassinat per un fanàtic.
  • 19. JAWAHARLAT NERHU (1889-1964)  Seguidor de Gandhi i líder del Partit del Congrés.  Cap de govern i ministre d’afers exteriors dels primers governs de l’Índia.  Líder del moviment de països no alineats.
  • 20. PAKISTAN El 1947 la colònia britànica de l’Índia es dividí en dos estats:Índia i Pakistan. El Pakistan responia a les peticions dels musulmans. Comprenia dos grans zones a l’est i a l’oest de la Unió Índia. En l’actualitat el Pakistan de l’est és l’estat independent de Bangladesh (1971)
  • 21. CEILAN,actualment, SRI LANKAIndependència de Gran Bretanya al 1948
  • 22. BIRMÀNIA, actualment, MYANMAR, obté la independència de Gran Bretanya al 1948
  • 23. SUD-EST ASIÀTIC
  • 24. MALÀISIA Esclata una dura guerra arran d’una revolta comunista. Els britànics i els EEUU, s’impliquen en la guerra. Se’ls concedeix la independència l’any 1957 i s’instaura un govern pro- occidental.
  • 25. INDOXINA FRANCESA  T Territoris: Cotxinxina,Toquin, Annam (avui Vietnam), Cambodja i Laos. Resistència nacionalista al Vietnam a primers del segle XX. Als anys 20 s’hi adhereixen els comunistes. Invasió japonesa al 1945. El Vietminh (comunistes) es posa al costat dels aliats. Després de la guerra torna la sobirania francesa i la resistència del Vietminh.
  • 26. INDOXINA FRANCESA Guerra colonial dins el marc de la guerra freda (intervenció de Xina i els EEUU). 1954: independència a Laos, Cambodja i Vietnam. Laos Vietnam nord: comunistes (Vietminh). Vietnam sud: govern de nacionalistes no comunistes. 1975: després de la guerra amb EEUU, reunificació del Vietnam en un Estat comunista. Cambodja
  • 27. HO CHI MINH (1890-1969)  Fundà el Partit comunista del Vietnam i el Viet-minh lligat a la seva independència.  Lluità contra l’ocupació japonesa i després contra els francesos.  Va ser reconegut com a president del Vietnam del nord i reelegit fins a la seva mort.  Va dirigir la lluita de reunificació del Vietnam
  • 28. INDONÈSIA  Colònia holandesa.  Amb la invasió japonesa es reforça el moviment nacionalista (Sukarno).  Amb la derrota japonesa tornen els holandesos i comença una guerra repressiva.  Davant la pressió internacional (ONU i EEUU), els neerlandesos concedeixen la independència (1949).
  • 29. AHMED SUKARNO (1901 – 1970)  Fundador del PartitNacional Indonesi (nacionalista i antioccidental)  Amb la retirada de Japó proclamà la independència i se’n declarà president.  1955: amfitrió de la conferència de Bandung.  1957: règim autoritari i personalista.  1965: enderrocat pel cop d’estat de Suharto.
  • 30. XINA
  • 31. XINA: descolonització i revolució Xina no va ser un país plenament colonitzat solament tenia algunes àrees controlades per les potències europees. De fet, la revolució xinesa no es pot considerar exactament un procés descolonitzador, però sí un fet de gran trascendència. La revolució s’ha d’entendre dins de la descolonització i en el marc de la Guerra Freda.
  • 32. XINA: nacionalisme i comunisme El moviment nacionalista sorgeix a principis de segle (Sun Yat-Sen i Chiang Kai-Shek). Aquests s’enfrontaran als comunistes de Mao Zedong en una cruenta guerra civil que acabà l’any 1949 amb la proclamació de la República Popular de la Xina.
  • 33. CHIANG KAI-SHEK (1886-1975) Líder nacionalista xinès. Succeí a Sun Yat-Sen en la direcció del moviment. Al 1927 s’enfrontà als comunistes. Després de la retirada japonesa al finalitzar la Segona guerra mundial, es va refugiar a l’illa de Taiwan (Formosa). Taiwan representava la Xina nacionalista sota la protecció dels EEUU. La va governar de manera autoritària fins a la seva mort.
  • 34. MAO ZEDONG (1893-1976)  Revolucionari xinès que participà en la fundació del partit comunista (1921).  Lluità contra els nacionalistes a la guerra civil.  Amb la proclamació de la República Popular de la Xina el 1949 va ocupar la presidència del país fins a la seva mort.  El socialisme xinès va rebutjar les ingerències soviètiques.  Fou objectes d’un desmesurat culte a la personalitat.
  • 35. LA DESCOLONITZACIÓ DEL CONTINENT AFRICÀ
  • 36. ESTADOS INDEPENDIENTES EN 1945 GRAN BRETAÑA ITALIA EGIPTO 1922 ETIOPÍA 1941 LIBERIA LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA UNIÓN SUDAFRICANA 1910
  • 37. ESTADOS DESCOLONIZADOS 1945-1962 BÉLGICA MARRUECOS TÚNEZ 1956 1956 ESPAÑA FRANCIA GRAN BRETAÑA ARGELIA ITALIA 1962 LIBIA 1951 MAURITANIA 1960 MALI SENEGAL 1960 NÍGER 1960 1960 CHAD SUDÁN ALTO 1960 1956 VOLTA GUINEA 1960 1958 NIGERIA COSTA DE 1960 REPÚBLICA SIERRA LEONA MARFIL CENTROAFRICANA 1961 1960 1960 CAMERÚN SOMALIA GHANA 1960-61 1960 1956 DAHOMEY UGANDA TOGO 1960 GABÓN 1962 1960 ZAIRE 1960 1960 RUANDA 1962 CONGO TANGANIKA BURUNDI 1960 1961 1962 LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA MADAGASCAR 1960
  • 38. ESTADOS DESCOLONIZADOS DESPUÉS DE 1962 GRAN BRETAÑA FRANCIA PORTUGAL IFNI ESPAÑA 1969(*)(*) A MARRUECOS SAHARA OCC. 1975(*) GAMBIA 1965 GUINEA BISSAU 1974 DJIBOUTI 1977 GUINEA ECUATORIAL 1968 KENIA 1963 ZANZÍBAR 1963 SEYCHELLES MALAWI 1976 1964 COMORES ANGOLA 1975 1975 LA DESCOLONIZACIÓN DE ÁFRICA ZAMBIA 1964 RHODESIA 1965 MOZAMBIQUE NAMIBIA BOTSWANA 1975 MAURICIO (REPÚBLICA SUDAFRICANA) 1966 1968 1971 LESOTHO 1966 SWAZILANDIA 1968
  • 39. ÀFRICA NORD 3 Egipte: 1 4 3 6 2 1 Líbia: 2 5 Tunísia: 3 Marroc: 4 Sudan: 5 Algèria: 6
  • 40. EGIPTE  Als anys 20 va obtenir la independència dels britànics.  Tanmateix, després de la guerra, França i Gran Bretanya encara controlaven el Canal de Suez.
  • 41. NASSER (1918-1970) Militar i estadista egipci. L’any 1952 va encapçalar el cop d’estat que destronà al rei Faruq I. Nacionalitzà el Canal de Suez al 1956. Entre 1956 i 1958 va ser president d’Egipte. Entre 1958 i 1970 va presidir la curta República Àrab Unida ( Síria, Egipte). Es considerat el pare del panarabisme (unió del món àrab reivindicant l’Islam front l’occident.
  • 42. LÍBIA Colònia italiana. Després de la Segona Guerra Mundial quedà sota el control de l’ONU. L’any 1951 va obtenir la indepència i es va instruarar una monarquia.
  • 43. TUNÍSIA Colònia francesa. El nacionalisnme estava lligat al Partit Socialista Desturià (1934). L’any 1954 obté l’autonomia i dos anys després la independència (1956.
  • 44. HABIB BOURGUIBA (1903-2000) Advocat, polític i líder del nacionalisme independentista. Després d’aconseguir la independència destronà al rei Muhammad al-Amin i proclamà la República. En va ser president entre el 1957 i el 1987. Pròxim als EEUU i Israel pretenia occidentalitzar el país sense perdre les arrels musulmanes.
  • 45. MARROC
  • 46. MARROC Francès Colònia francesa. 1943: es funda el partit independentista: l’Istiqal. Reformes després de la guerra. Entre 1952 i 1955: revoltes i insurreccions. 1956: independència i retorn de l’exili del futur rei Muhammad V.
  • 47. MARROC Espanyol  Abandonà les seves possessions a excepció de Ceuta, Melilla, el Sidi-Ifni i el Sahara, reivindicat pel Marroc.  1969: Sidi-Ifni passa al Marroc.  1975: Espanya abandona el Sahara que és ocupat pel Marroc. Encara és una zona problemàtica a l’actualaitat.
  • 48. IBN YUSUY, MOHAMMAD V (1909-1961)  Soldà i rei del Marroc.  Governà sota els francesos recolzat pel partit independentista Istiqal, des de 1944.  Desterrat el 1953 pel seu independentisme.  Retornà l’any 1955 i amb la independència (1957) va ser proclamat rei.  Va dur a terme una política arabista i africanista.
  • 49. SUDAN: independència dels britànics el 1956
  • 50. ARGELIA: la guerra  Colònia francesa que va viure un dels procesos de descolonització més traumàtica.  Existència d’una forta minoria que es va resistir a les reivindicacions nacionalistes.  Guerra entre 1954 i 1959, amb l’enfrontament del FNL (Front d’alliberació Nacional) a l’exèrcit francès.
  • 51. ARGÈLIA: la independència La guerra va provocar la caiguda del govern francès i el retorn de De Gaulle al poder. Aquest finalment va haver de negociar i cedir davant els argelins. El 1962 es va proclamar la independència. La majoria dels colons van retornar a Fraça. Argèlia 1958
  • 52. AHMED BEN BELLA  Poítc argelí nascut el 1916.  Líder nacionalista i un dels fundadors del FNL.  Proper al socialisme va presidir el país entre el 1963 i el 1965, quan va ser enderrocat.  Després d’anys d’arrest domiciliari i d’exili va retornar a Argèlia el 1990.
  • 53. ÀFRICA SUBSA-HARIANA
  • 54. NACIONALISME I INDEPENDÈNCIA Als anys 50 es creen diferents organitzacions nacionalistes en gairebé tots els països. Molts d’aquests obtindran la independència en els anys 60. Julius Nyerere : líder de la Unió Nacional Africana i primer president de Tanganica i de la federació de Tanzània (Indepència el 1961)
  • 55. KENYA I EL CONGO BELGADOS EXEMPLES CONFLICTIUS
  • 56. KENYA Colònia Britànica amb una forta oposició dels colons blancs a la independència. Nacionalisme: Partit de la Unió Africana (J.Kenyatta). Als anys 60 s’enfronten dos partits nacionalistes: l’hereu del primer partit nacionalista,Unió Nacional Africana- KANU, (antitribals) i la Unió Democràtica Africana- KADU, federalistes. La situació es complicà amb l’aparició del grup terrorista Mau-Mau. 1962: triomf electoral del KANU (Kenyatta)i plena independència el 1963.
  • 57. JOMO KENYATTA (1893?-1978)  Polític considerat el pare fundador de la nació keniana.  Va ser primer ministre entre 1963 i 1964 i president de la República des del 1964 fins a la seva mort.
  • 58. EL CONGO BELGA 1950: l’Associació de Pobles Bakongo de J. Kasavubu comença a reclamar la independència. Més tard sorgeix el Moviment Nacional del Congo d’ideologia esquerrana liderat per P.Lumumba. 1960: Bèlgica concedeix la indepència per por a una guerra com l’argelina. Seguirà un període d’inestabilitat i el cop d’estat de Mobutu, dins el marc de la Guerra Freda.
  • 59. República Democràtica del Congo: Kusavubupresident i Lumumba primer ministre (1960-1965).1910-1969: deposat per Mobutu 1925-1961: mort assassinat
  • 60. BANDUNG: 1955 Primera iniciativa dels països descolonitzats que incloïa la majoria dels països del Tercer Món. Impulsors: els cinc primers països descolonitzats a l’Àsia. Pakistan, Índia, Indonèsia, Ceilan i Birmània. Líders afro-asiàtics de la Conferència
  • 61. INTEGRANTSTaula presidencial  Organitzador: Nerhu, primer ministre indi.  Presidència: Sukarno, dirigent d’Indonèsia i amfitrió  Participants: 23 països asiàtics i 6 africans.  Es deixà al marge la Xina nacionalista, Israel per evitar el boicot de la Xina Popular i dels països àrabs. Tampoc es va convidar Àfrica del Sud per la seva política d’apartheid.
  • 62. PRINCIPIS: base de les idees dels països no alineats1. Respecte a la sobirania i integritat territorials.2. Igualtat de races i de nacions.3. No agressió.4. No ingerència en assumptes interns d’altres països.5. Coexistència pacífica.
  • 63. TENDÈNCIES No alineats: condemnen la política de blocs (Nerhu i Nasser). Pro-occidentals: Turquia, Iraq, Pakistan, Ceilan, etc. Comunistes: Xina i Vietnam del Nord
  • 64. NEOCOLONIALISME  Situació de dependència econòmica de la major part dels països descolonitzats vers les antigues metròpolis.  Principal conseqüència del colonialisme i descolonització : la pobresa del Tercer Món.
  • 65. Desigualtats econòmiques 57% de 8% de la la riquesa població
  • 66. Índex de desenvolupament humà Desenvolupament alt Desenvolupament baixDesenvolupament mitjà Sense dades