Your SlideShare is downloading. ×
Segona guerra mundial i conseqüències
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Segona guerra mundial i conseqüències

807

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
807
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA SEGONA GUERRA MUNDIALI LES SEVES CONSEQÜÈNCIES RAÜL GUAS DEPARTAMENT DHUMANITATS ATENEU INSTRUCTIU
  • 2. II GUERRA MUNDIAL I CONSEQÜÈNCIES1. Causes del conflicte2. Contendents de la II guerra mundial3. Desenvolupament del conflicte4. Conseqüències de la guerra5. Guerra Freda i blocs antagònics6. Lexpansió del comunisme7. Crisi i esfondrament del comunisme8. La fi dels imperis colonials i descolonització
  • 3. 1.Causes de la Segona Guerra MundialCAUSES REMOTES- El Tractat de Versalles va imposar condicions molt dures als països derrotats i vagenerar ànsies de revenja i ressentiments per la humiliació, especialment a Alemanya iItàlia. Les noves fronteres també deixaven grups nacionals i culturals diversos dins delsmateixos estats.- La repercussions de la crisi econòmica del 29 van incrementar les penúrieseconòmiques del països europeus, que ja havien patit una postguerra força dura.- La tensió social entre treballadors i burgesia, amb vagues i manifestacions per unabanda i repressió dels sindicalisme per un altra, va provocar lincrement dels movimentsobrers extremistes i la por a una revolució comunista similar a la soviètica.- El sorgiment dels règims feixistes com a resposta a la crisi i que van comptar amb elrecolzament de la burgesia, perquè es presentaven com els garants de lordre i delanticomunisme. També utilitzaven els sentiments nacionalistes en el seu favor.- La política exterior agressiva i dexpansionisme territorial daquests règims feixistes,que reclamaven lespai vital per les seves nacions i la formació de nous imperis. A mésvan desenvolupar una intensa cursa darmaments, per reforçar el seu caràcter militaristai generar ocupació en els sectors industrials.
  • 4. - El fracàs de la Societat de les Nacions com a intermediari dels conflictesinternacionals. A més, les potències democràtiques mantenen postures de nointervenció davant les agressions feixistes. Així, EEUU continuarà la seva políticaaïllacionista; GB i França, una política dapaivagament davant lexpansionisme perevitar una nova guerra i poder centrar-se en els problemes interns.- La inestabilitat política i social del període dentreguerres.- Larribada de lemperador Hiro Hito al tro del Japó que va fer una polítcaexpansionista contrària als interessos de les potències colonials europees iamericanes a Àsia.CAUSES IMMEDIATES- Després duna sèrie dagressions bèl·liques a altres països que havien comés elsestats autoritaris i no van ser sancionades, Alemanya reclama el territori de Polòniaque li havia tret el Tractat de Versalles. Gran Bretanya i França signen un tractatdefensiu amb Polònia. Alemanya envaeix Polònia el dia 1 de setembre de 1939.Gran Bretanya i França li declaren la guerra.
  • 5. 2. Contendents de la II Guerra MundialLa política expansionista de les dictadures els va portar a signar una sèriede tractats dajuda mútua.1936 Per col·laborar en el suport militar als insurrectes que dirigiaFranco en la guerra civil espanyola, Alemanya i Itàlia van signar un pacteentre ells ( Eix Roma-Berlín).1936-37 Alemanya pacta amb el Japó una aliança contra lURSS al quetambé safegeix Itàlia ( Pacte Antikomintern)1939 Alemanya i Itàlia renoven la seva aliança (Pacte dAcer)1939 Davant de lamenaça alemanya, Gran Bretanya i França signen untractat defensiu amb Polònia.1939 Secretament, Hitler i Stalin signen un Pacte Germanosoviètic de noagressió, en que es comprometien no participar en cap conflicte contra elaltre i es repartien Polònia. A més, Alemanya acceptava lexpansiósoviètica a les repúbliques bàltiques i Finlàndia.
  • 6. 2. Contendents de la II Guerra MundialLany 1939, la invasió alemanya de Polònia va provocar la declaració deguerra de Gran Bretanya i França.En aquest moment sarticulen dos grans aliances militars de contendents:a) Les potències de leix. Alemanya compta amb dos aliats clars, Itàlia iJapó. Però a més amb governs aliats afins a Eslovàquia, Hongria iBulgària. I les simpaties dEspanya i Romania.b) Els aliats. Gran Bretanya i França defensen Polònia. Lexpansióalemanya farà que els països atacats i ocupats per les potències de leixorganitzin resistències que col·laboraran amb els aliats (Dinamarca,Noruega, Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, Iugoslàvia, Grècia).LURSS es manté neutral fins que Alemanya lataca a labril de 1941.ElsEEUU tampoc intervenen a la guerra fins a finals de 1941, quan la basenaval de Pearl Harbour es atacada per sorpresa per Japó i obliga alentrada de la potència americana a la guerra. Totes dues potènciesparticiparan al costat dels aliats.Els territoris colonials de les potències també participen a la guerra.
  • 7. 3. Desenvolupament del conflicteA. Prolegòmens de la guerra (1930-1939)1931-1937 El Japó ocupa Manxúria i més tard inicià la invasió de Xina.1935 Itàlia ocupa Etiòpia i al 1939 Albània.1936-1939 Alemanya i Itàlia donen suport a Franco en la guerra civilespanyola, aprofitant el conflicte per provar i desenvolupar el nouarmament i les noves tàctiques.1936 Violant el Tractat de Versalles, Alemanya reforça el seu exèrcit imilitaritza les zones frontereres amb França.1938 Alemanya annexiona militarment Àustria i poc després Els Sudets(territoris amb població alemanya dins Txecoslovàquia).1938 Conferència de Munic. Tot i les promeses de Hitler de parar la sevaexpansió, acaba ocupant bona part de Txecoslovàquia i creant un règimsatèl·lit a Eslovàquia.1939 L1 de setembre Alemanya envaeix Polònia. Sinicia la guerra.
  • 8. 3. Desenvolupament del conflicteB. Lexpansió de les potències de leix (1939-1941)1939 Alemanya ocupa la meitat de Polònia en dues setmanes. LURSSocupa la resta de Polònia. Gran Bretanya i França entren a la guerra.1939-1940 Grans ofensives alemanyes. Alemanya ataca França. Lesdefensen franceses i britàniques intenten resistir a una línia defortificacions de la frontera (Línia Maginot), però són derrotades en cincsetmanes. Alemanya ocupa Luxemburg, Països Baixos, Bèlgica i tot elnord de França, que queda dividida en dues zones, la controlada perAlemanya i un Estat col·laboracionista amb els alemanys amb capital aVichy que sestenia pel sud. Les tropes britàniques i algunes franceses sónevacuades per Dunquerque.1940 Alemanya ocupa Dinamarca i Noruega per assagurar-se lesprovisions de ferro escandinau.1940 Itàlia i Japó entren oficialment a la guerra dins de leix; poc desprésho faran Hongria, Romania i Bulgària.
  • 9. 3. Desenvolupament del conflicte1940 Lúnica oposició a lexpansió alemanya és Gran Bretanya. Hitlerdecideix una intensa batalla aèria contra Anglaterra per debilitar lesdefenses i possibilitar la invasió. Però amb molt de sacrificis, GranBretanya resisteix (Batalla dAnglaterra).1940-1942 Batalla del Nord dÀfrica. Combats entre les tropes italianes ialemanyes amb base a Líbia i les tropes angleses dEgipte.1940 Itàlia intenta conquerir Grècia però surt derrotada estrepitosament iperd la meitat dAlbània. Gran Bretanya envia tropes a Grècia.1941 Alemanya intervé per recolzar Itàlia a la conquesta de Grècia i depas envaeix Iugoslàvia. Després ocupen Grècia i Creta.1941 Operació Barbarossa. Alemanya ataca a lURSS i arriba a pocadistància de Moscú. Obliga a traslladar la indústria a lest de Rússia.1941 Sintensifica lexpansió japonesa pel Pacífic. El president Rooseveltordena un embargament de lacer i el petroli que anava cap el Japó. Esprodueix latac japonès a Pearl Harbour i EEUU entra a la guerra.
  • 10. 3. Desenvolupament del conflicteC. LES GRANS OFENSIVES ALIADES (1942-1945)A finals de 1941 lexpansió de les potències de leix semblava imparable,però al 1942, amb lentrada dels EEUU i lURSS a la guerra i els esforçosdels aliats per capgirar la situació, la guerra va fer un gir.1942 Els americans van aturar lexpansió japonesa pel Pacífic en batallesamb gran nombre de morts ( Midway i Guadalcanal).1942 Per preparar lassalt a Europa, els aliats necessiten controlar el NorddÀfrica que els ha de servir de plataforma. Però les tropes alemanyesdirigides pel mariscal Rommel estan ocasionant molts problemes alsaliats. Els aliats envien tropes al Marroc i Algeria sota domini de laFrança de Vichy. Els alemanys ocupen la resta de França i Còrsega coma represalia. Tot i la forta resistència de lAfrikakorps de Rommel, elsexèrcits americans del general Eisenhower i britànics de Montgomeryaconsegueixen derrotar els alemanys i controlar el nord dÀfrica (batallesde Tunísia i El-Alamein).
  • 11. 3. Desenvolupament del conflicte1942-1943 Després de mesos de setge, els alemanys són derrotats a labatalla dStalingrad, on tot un exèrcit alemany és delmat i capturat. Aixòpermet lofensiva soviètica que allibera bona part del territori ocupat.1943 Des del nord dÀfrica, un exèrcit americà dirigit pel general Patton iun altra britànic dirigit per Montgomery, ocupen Sicília. Sinicia aixílalliberament dEuropa.1943 Dominada Sicília, els aliats ataquen el sud dItàlia per diversospunts. Quan dominen el sud, Mussolini va ser deposat i lexèrcit italià ésrendeix als aliats. Els alemanys alliberen Mussolini i ocupen el norddItàlia. La resta dItàlia resisteix fortament lavenç aliat.1943 Després del fracàs de dues ofensives alemanyes al front oriental,lURSS llença una gran ofensiva que obliga a replegar-se als alemanysfins les seves fronteres i recular a bona part dels Balcans.Finals de 1943 Es prepara lofensiva final per alliberar Europa del domininazi. Una sèrie de bombardejos sistemàtics contra territori alemany essucceeixen des de Gran Bretanya i Itàlia, per debilitar la produccióindustrial i militar alemanya i ensorrar la moral de la població.
  • 12. 3. Desenvolupament del conflicteInicis de 1944 La resistència alemanya a Itàlia es manté, especialment aMonte Casino. Continuen els bombardejos sobre territori alemany. Ladestrucció de bona part de la força aèria i de camps daviació alemanyspermetrà la superioritat aèria aliada durant lofensiva final.Juny de 1944 Finalment, les defenses alemanyes a Itàlia cedeixen i elsaliats entren a Roma. El dia 6 de juny es llença un desembarcamentmassiu sobre Normandia (dia D) dexèrcits aliats (operació Overlord).Juliol de 1944 Els exèrcits aliats trenquen la resistència alemanya iaconsegueixen alliberar part de França (Breakout) . Els exèrcits sovièticsavancen des de lest i ocupen Polònia, Romania i Bulgària.Finals de 1944 Els alemanys han estat desplaçats dins del seu territori quecomença a ser ocupat. Amb tot, tenen èxit en algunes ofensives i arriben atrencar algunes línies aliades.1945 Els soviètics ocupen la resta dels Balcans, Hongria i Àustria; elsamericans travessen el Rhin. Comença locupació dAlemanya. Hitler essuïcida el 30 dabril. Berlin es ocupada pels soviètics el 6 de maig. Elsalemanys es rendeixen el 7 de maig.
  • 13. 3. Desenvolupament del conflicte Tot i que la guerra ha acabat a Europa, el Japó encara resisteix a baseduna resistència fanàtica. Finals de 1944. Pilots suïcides japonesos causen grans pèrdues materialsi humanes als EEUU (kamikazes). Inicis de 1945. Els bombardejos contra les principals ciutats japoneses,com Tòquio, semblen poc eficients. Lopinió pública americana, cansadade la guerra, veu com el conflicte al Pacífic sallargarà . Agost de 1945. Per precipitar la rendició, Truman – el nou presidentamericà que substitueix al difunt Roosevelt – decideix utilitzar una novaarma molt mortífera: la bomba atòmica. Es llencen dues sobre les ciutatsdHiroshima i Nagasaki. Els morts directes van ser uns 150.000; lesciutats van quedar aniquilades. 2 de setembre de 1945. El Japó va capitular. La guerra finalment haviaacabat.
  • 14. Protagonistes del conflicte Mussolini Eisenhower Atac KamikazeFrancotiradora soviètica Emperador Hirohito Patton Montgomery Rommel
  • 15. 4. Conseqüències de la guerraAl final de la guerra, els països europeus estaven materialment destruïts, moralmentdestrossats i les seves ciutats per reconstruir. A més la guerra vas suposar una disminuciósignificativa de la població. Calia també organitzar un nou ordre internacional i procurarque no tornés a produir-se una guerra semblant a les dues que havia patit Europa a laprimera meitat del segle XX.EFECTES DIRECTES DE LA GUERRA1. La guerra va ocasionar uns 50 milions de morts a Europa,sobretot a Rússia, Alemanya i Polònia. Però per primeravegada a la història, la majoria de víctimes no són militars.sinó civils.2. Les destruccions materials van ser enormes, sobretot lesciutats, les vies de comunicació i els nuclis industrials quevan ser bombardejats constantment des de laire. També vanquedar molt afectats els camps de conreu que van passaranys fins que tornaren a ser productius. Això va comportaruna dura postguerra de misèria, fam i reconstrucció. Europahavia perdut definitivament la seva importància econòmica.En canvi, països que havien quedat al marge de la guerratenen un creixement important com a subministradorsagrícoles i industrials dEuropa (Canadà, Suècia,Austràlia,...)
  • 16. 4. Conseqüències de la guerra3. La guerra va deixar un impacte moral profund. Laguerra, les modificacions de les fronteres i lespersecucions ètniques van ocasionar milions dedesplaçats forçats. Els contendents, especialment elsnazis, havien violat sistemàticament els drets humans ihavien deshumanitzat notablement la societat. Laviolència shavia convertit en una rutina diària. Eldescobriment de tots els detalls de lholocaust jueu vaser un cop molt fort per les consciències .4. Els efectes de les bombes atòmiques sobre el Japóvan traumatitzar la població. El poder destructiu de labomba atòmica era incalculable. La por a la guerranuclear va restar a la mentalitat dels pobles durantdècades.
  • 17. 4. Conseqüències de la guerra5. Calia reconstruir les societats europeesdesestructurades per els règims feixistes i laguerra. En aquest punt, van sorgir fortesdivergències entre les potències guanyadores.EEUU i els seus aliats democràtics volienimplantar una societat capitalista i democràtica.En canvi, lURSS vol implantar el model desocietat soviètic. Una nova divisió entre lespotències caracteritzarà la postguerra.6. Per poder passar pàgina a la guerra calia feralguna cosa amb els culpables dels règimsfeixistes. Així, Hitler i Mussolini havien mort,però els seus col·laboradors principals van serperseguits i jutjats per un Tribunal Internacionalal Judicis de Nuremberg. Alguns dells van serexecutats i altres condemnats a presó.7. El territori alemany va mantenir-se ocupat pelsaliats, que van dividir-lo en quatre zonescontrolades per lURSS, EEUU, GB i Françarespectivament. També van fer el mateix ambBerlín.
  • 18. 4. Conseqüències de la guerraLA CONSTRUCCIÓ DE LA PAUAmb el final de la guerra, les potències guanyadores van haver dafrontar la construccióduna pau duradora. Per fer-ho possible calia evitar la humiliació dels vençuts, restablirles fronteres, acordar mecanismes per evitar nous conflictes, impulsar lareconstrucció,... Lamentablement, en aquest procés van començar a aparèixer gransdiferències entre les potències.Es van convocar diverses conferències de pau:1. La conferència de Teheran ( novembre de 1943, encara en guerra). Van participarGran Bretanya, lURSS i EEUU. Van participar Churchill, Roosevelt i Stalin. Es vanprendre decisions de com acabar la guerra.2. La conferència de Jalta (febrer de 1945). Es va decidir leliminació del règim nazialemany, la divisió dAlemanya i Àustria en quatre zones docupació. Similar situaciótambé sestabliria a Berlín i Viena.
  • 19. 4. Conseqüències de la guerra3. La conferència de Potsdam (agost de 1945). Van participar nous protagonistes, jaque Atlee va substituir Churchill i Truman a Roosevelt. Es van posar dacord en lesfronteres alemanyes, la devolució dels te rritoris ocupats pels nazis, la persecuciódels seus líders, el desmantellament de la indústria militar,... Però la conferència tambéva manifestar les tensions entre EEUU i lURSS per lextensió de les seves influènciessobre la resta del món. Els EEUU van suspendre les ajudes als soviètics i aquests vanenfortir el seu domini sobre lEuropa oriental. És linici dels dos blocs antagònics de laguerra freda.4. La conferència de París (1946) va servir per signar el tractat de pau amb els aliatsdAlemanya, tot i que el tractat de pau amb Àustria no es va signar fins el 1955, quanacaba la intervenció aliada definitivament.5. Finalment a la Conferència de San Francisco (1945) es va acordar fundar lONU,Organització de les Nacions Unides en substitució de la Societat de les Nacions.Comptava amb 46 estats fundadors i tenia lobjectiu del manteniment de la pau i laseguretat internacional. Fomentava la cooperació entre nacions i rebutjava lus de laforça. El propòsit era dotar a aquesta organització de mitjans més eficaços per evitarque fracasses com havia passat amb la Societat de les Nacions.
  • 20. 4. Conseqüències de la guerra
  • 21. 5. Guerra freda i blocs antagònicsDins de les potències guanyadores de la guerracoexisteixen dos models destat molt diferent: el model delestat democràtic i liberal, deconomia capitalista,encapçalat per EEUU; el model soviètic, totalitari i dúnicpartit, basat en leconomia dirigida i col·lectiva pròpia delmodel comunista.A partir de la conferència de Postdam (1945) van sorgirdiscrepàncies entre EEUU i lURSS, que van fer sorgirdesconfiança mútua i van cercar ràpidament aliats.El primer conflicte va sorgir a Alemanya. Els vencedorshavien dividit Alemanya, i també la seva capital Berlín,en quatre sectors sota control britànic, francès, nord-americà i soviètic respectivament. Lany 1948 els aliatsoccidentals van decidir unificar les zones i formar unEstat, la República Federal dAlemanya. Com a respostalURSS va ordenar el blocatge de Berlín, situada a la zonasoviètica, i va tancar les fronteres, acció que va aïllar lapoblació dels sectors britànic, francès i nord-americà. Amés va crear un Estat en el territori que dominava: laRepública Democràtica dAlemanya. Així Alemanya vaquedar dividida en dos estats al 1949.
  • 22. 5. Guerra freda i blocs antagònics● LURSS va mantenir una fèrria ocupació i un control inflexible dels països de lEuropa de lest, on va implantar governs comunistes. Els Estats Units van cercar el suport de les democràcies occidentals a canvi dajudar-los econòmicament amb el Pla Marshall per superar la postguerra. Lany 1949 van formar laliança militar de lOrganització del Tractat de lAtlàntic Nord (OTAN). Lany 1955, lURSS i els seus aliats van formar el Pacte de Varsòvia. Aquesta divisió va quedar visualitzada el 1961 quan els soviètics van construir un mur de separació entre Berlín oriental i occidental.● Aquesta rivalitat tensa entre les dues grans potències sanomena Guerra Freda. Va manifestar-se a través duna gran cursa darmaments, inclosos els nuclears, i que va originar diversos episodis denfrontaments i conflictes lluny del propi territori de les potències. La Guerra Freda mai va ser un conflicte obert, sinó un enfrontament per obtenir major influència i uns aliats estratègics que els hi permetés la supremacia internacional. La descolonització del Tercer Món va afavorir aquesta situació. Lespionatge i el Mur de Berlín contraespionatge també van ser molt actius durant aquest període.
  • 23. 5. Guerra freda i blocs antagònics Alguns dels conflicte més assenyalats de la Guerra Freda van ser:● La Guerra de Corea. LURSS va ocupar el nord de Corea i EEUU el sud. El 1950, el Nord amb suport soviètic va ocupar el sud, que va ser defensada per EEUU amb el suport de lONU. La guerra va acabar el 1953 amb una pau que dividia Corea en dos Estats.● La Guerra de Vietnam. Lany 1954 es va pactar la Guerra de Corea divisió entre el nord comunista i el sud prooccidental. Per evitar lavenç del comunisme, els EEUU van donar suport al règim del sud i la guerra es va allargar fins que al 1975 EEUU es retira i sunifica Vietnam sota un règim comunista.● La crisi dels míssils. Fidel Castro va dirigir una revolució a Cuba anticapitalista que va acabar en un règim comunista. Lany 1962. els soviètics van instal·lar míssils nuclears que amenaçaven ciutats nord-americanes. EEUU va ordenar un blocatge Guerra de Vietnam marítim de Cuba. Finalment, lURSS va decidir retirar els míssils.
  • 24. 5. Guerra freda i blocs antagònicsLa tensió va ser especialment intensa durant els anys 50, quan a lURSS es mantenialStalinisme i EEUU estava dirigida per Eisenhower (republicà). La tensió va disminuiren els anys 60 amb la arribada dun dirigent més reformista que va comportar una certaapertura de lURSS (Khruixov) i lelecció de presidents demòcrates a la presidènciadEEUU (Kennedy i Johnson). Però als anys 70, la tensió va tornar a pujar de nivell quanKhruixov va ser substituït per limmobilista Breixnev i a EEUU van tornar a la presidència republicans com Nixon i Ford.A la dècada dels anys 80, les reformes de Gorbatxov a lURSS i la seva política detransparència (Perestroika) van provocar la desaparició de lURSS i del règim comunista,que va estendre a la resta de lEuropa de lest (Caiguda del mur de Berlín 1989) i vapermetre la reunificació dAlemanya. Kennedy i Khruixov Caiguda del mur de Berlín
  • 25. 6. Lexpansió del comunismeLa Unió soviètica shavia convertit en una gran potència econòmica i militar sota ladirecció dStalin. Tot i el règim dictatorial que la governava, el model soviètic va esdeveniruna esperança per molts pobles oprimits i pobres. Així en països sense tradiciódemocràtica i amb greus problemes socioeconòmics es van produir revolucions que vancomportar règims prosoviètics. ● La revolució cubana dirigida per Fidel Castro i “Che Guevara” que va establir un règim comunista a les portes del EEUU, del model capitalista, i que va provocar el sorgiment de guerrilles i grups comunistes a tota Amèrica Llatina. ● A Àsia, el comunisme es va estendre a Corea, Xina, Vietnam, Afganistan,... ● A Àfrica, en estats com Angola, Líbia, Algèria, Moçambic,...La Xina va formar el règim més important de totells. Durant segles, la major part de la poblacióhavia viscut en la misèria i sota el domini delsterratinents. Lany 1945 es va produir una guerracivil entre nacionalistes i comunistes. Lany1949 el líder comunista Mao Zedong vaproclamar la República Popular de la Xina. Tot iadoptar el model soviètic, a partit de 1956 vatrencar amb lURSS i va establir un model propide comunisme.
  • 26. 7. Crisi i enfonsament del comunismeTot i que lURSS va ser una gran potència desprésde la Segona Guerra Mundial, no va ser capaç desolucionar els greus problemes econòmics que teniai que afectava especialment el nivell de vida de lapoblació, força baix. A aquest fet se lafegia lesànsies de llibertat de la població sotmesa a unaferma censura i repressió, que contrastava fortamentamb el benestar i llibertat dels pobles del bloccapitalista, al qual shavien sumat nous països que Gorbatxovhavien adoptat el mateix model, com Japó.Alguns intents de règims més liberals dins del bloccomunista es van produir a Hongria iTxecoslovàquia, però van ser sufocats per laintervenció militar soviètica.Lany 1985 Mikhaïl Gorbatxov secretari general delPCUS va proposar reformes econòmiques ipolítiques a lURSS. Lobjectiu era la revitalitzacióeconòmica i lobertura política basada en una majorllibertat i transparència. Al mateix temps, vapermetre que els altres règims comunista Ieltsincomencessin les seves pròpies reformes.
  • 27. 7. Crisi i enfonsament del comunisme Lech Walesa ● 1989, a Polònia loposició política encapçalada pel sindicat Solidaritat va guanyar les eleccions i Lech Walesa va ser el primer president no comunista des de la invasió nazi. ● El 1990, les eleccions a lURSS va proclamar Boris Ieltsin com a president. Un cop destat comunista va fracassar i lURSS es va desmembrar en 15 repúbliques independents al 1991. ● Poc a poc van anar democratitzant-se els règims de Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, Romania,... ● A Alemanya, la pressió popular va fer caure el mur de Berlín el 1989; un any després els dos estats alemanys sunifiquen en lactual Alemanya. Caiguda del mur de Berlín
  • 28. 8. La fi dels imperis colonials. DescolonitzacióAcabada la Segona Guerra Mundial, els països que formaven part dels imperis colonialsvan començar a lluitar per aconseguir la seva independència política. Alguns la vanaconseguir fàcilment i de forma acordada amb la metròpoli; en canvi, altres van haverdesperar anys per aconseguir-la i, en alguns casos, patir un conflicte bèl·lic abansdaconseguir-la.Les causes que van afavorir aquest procés van ser diverses:1. El desig dindependència de la major part de la població davant una metròpoli quehavia imposat les seves formes de vida i cultura, preocupant-se bàsicament per explotarels recursos del territori però invertint molt poc en el benestar de la població.2. Laugment dels moviments nacionalistes, moltes vegades associats a altres ideologies(comunistes, islàmiques,...).3. La disminució del prestigi de les potències colonials després de la guerra, on haviensofert derrotes i on havia quedat clar que la raça blanca no era superior (els japonesoshavien estat capaços de derrotar-la).4. Lexpansió duna opinió internacional favorable a la descolonització. A lesdeclaracions que fa la ONU i la Declaració de Drets Humans sinclou el conceptedautodeterminació dels pobles.5. El suport de les potències EEUU i URSS a la descolonització, ja que no teniencolònies i pretenien reforçar la seva presència i influència en els territorisdescolonitzats.
  • 29. 8. La fi dels imperis colonials. DescolonitzacióEl procés descolonitzador va passar per diverses etapes:- Primera etapa, a lÀsia i Pròxim Orient (1945-1955). Vaafectar a Líban, Síria i Jordània a lOrient Pròxim. Enaquest moment es va establir també la divisió de Palestinaentre musulmans i jueus, conflicte que actualment perdura.A Àsia, al 1947 la Índia i Indonèsia accedeixen a laindependència de Gran Bretanya, amb Gandhi com afigura mundial de la resistència passiva i la no violència. Ial 1954, França deixa Indoxina. Nehru i Gandhi- Segona etapa, afecta sobretot al nord dÀfrica. Al 1951, Itàlia concedeix laindependència a Líbia. El 1956, França fa el mateix amb Marroc i Tunísia, però soposaa la independència dAlgèria. Això provocarà una llarga guerra fins que Algèria esdevéindependent al 1962.- Tercera etapa (1955-1965). Afecta les colònies britàniques, franceses i belguessubsaharianes. Aquestes aconsegueixen majoritàriament de forma més o menyspacífica la seva independència.- Quarta etapa. Alguns territoris del con sud-africà van obtenir la independència deforma tardana. 1975, Angola i Moçambic; 1990, Namíbia. A Sud-Àfrica, tot i haverobtingut la independència al 1961, el règim racista del apartheid manté el sotmetimentde la població indígena als colons blancs fins la seva abolició al 1990.u clic per afegirel text.
  • 30. 8. La fi dels imperis colonials. Descolonització
  • 31. 8. La fi dels imperis colonials. DescolonitzacióLa descolonització va tenir repercussions, algunes de les quals encara perduren.La independència política no va anar acompanyada duna independència econòmica,perquè es van mantenir els interessos econòmics de les antigues metròpolis. Aquestanova relació sanomena neocolonialisme. El manteniment de les colònies exigia un esforçeconòmic i humà elevats a les metròpolis; la nova situació no ho requereix i en canvi elsbeneficis segueixen sent molt atractius.Per una altra banda, molts dels nous països no desitjaven formar part de cap del dosgrans blocs polítics de la guerra freda. Es van reunir a la Conferència de Bandung(1955). Van preocupar-se especialment per rebutjar qualsevol tipus de colonialisme,defensa la via pacífica en la política internacional i combatre la pobresa. Uns anys méstard, aquest països es van reunir a la Conferència de Belgrad (1961) i van crear elMoviment de Països No Alineats que va integrar 25 països. Conferència de Bandung
  • 32. 8. La fi dels imperis colonials. DescolonitzacióLa descolonització va causar moltes disputes ètniques i territorials,sobretot a Àfrica , perquè el traçat de les fronteres dels nous païsosva separar gent de la mateixa tribu o va agrupar ètnies enfrontadesen lluites contínues.Alguns dirigents van instaurar dictadures i van esclatar revolucions iguerres civils.El neocolonialisme va fer cròniques la misèria i la fam en moltsdaquests països, que no tenien serveis públics, infraestructures,polítiques de creixement, etc. I tampoc podien explotar els seusrecursos naturals en mans de la ex-colònia. A més, des del punt devista científic i tecnològic, aquests països depenien de lexterior.A més, després de la revolució de Khomeini a lIran, que va formaruna república islàmica fortament integrista, lislamisme radical es vaanar estenent per tot el món islàmic emergent. Aquest islamisme ,finançat en molts casos per els beneficis de lexportació de petroli,allunyat tant dels Estats Units com de lURSS, va explotar elressentiment contra les diverses formes de colonialisme i va tenircaràcter antioccidental.Lactuació violenta daquest integrisme contra ciutadans i interessosoccidentals, ha provocat diversos conflictes recentment (Afganistan,Iemen, Iran, Irak, atemptats dAl-Qaeda,...)

×