Your SlideShare is downloading. ×
Disciplinarietat i desplegament del curriculum
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Disciplinarietat i desplegament del curriculum

1,245
views

Published on

Published in: Education, Travel, Technology

2 Comments
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
1,245
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
25
Comments
2
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Visiona alternatives del desplegament curricular (de la matèria a la transversalitat) Ramon Grau Tarragona, 2012
  • 2. “Pensar en un currículum competencial potsignificar transformar la visió de les matèriestal com s’entenen tradicionalment. En unenfocament competencial convé integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives (…).
  • 3. “Pensar en un currículum competencial potsignificar transformar la visió de les matèriestal com s’entenen tradicionalment. En unenfocament competencial convé integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives (…).
  • 4. “Pensar en un currículum competencial potsignificar transformar la visió de les matèriestal com s’entenen tradicionalment. En unenfocament competencial convé integrar elscontinguts curriculars en projectes, problemes oaltres enfocaments que se centrin en el treballde les habilitats de pensament superior, en eldesenvolupament de destreses cognitives (…).Es pot entendre que una certa interdisciplinarietatafavoreix l’aprenentatge competencial.”
  • 5. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.
  • 6. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat o separació per matèries: el currículum esfragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest modelorganitzatiu prima la falta d’integració, és el model que domina en elnostre sistema educatiu
  • 7. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat o separació per matèries: el currículum esfragmenta en disciplines o assignatura separades. En aquest modelorganitzatiu prima la falta d’integració, és el model que domina en elnostre sistema educatiu La coordinació disciplinària manté l’enfocament multidisciplinar, però es considera el que succeeix en les altres matèries i es pretenen coordinar, és a dir, crear paral·lels o seqüències entre els objectius, continguts i activitats en els diferents cursos i entre diferents matèries.
  • 8. Currículum Organització del centreDesplegament del currículum
  • 9. CurrículumDecisions relacionades amb continguts temps avaluació espais gestió aula agrupacions Organització del centre Desplegament del currículum
  • 10. La graella horària plasma la distribució del temps escolar i és unbon descriptor de lorganització del centre. En l’organitzaciómultidisciplinar la graella és tradicional, ben coneguda.
  • 11. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8,15-9,15 MATES EF LLCS LLCS FRN9,15–10,15 CCNN HIST CCNN HIST MATES10,15-11,15 FEN CCNN MATES FEN FEN11,15-11,4511,45-12,45 LLCS MATES EF DIB LLCS12,45-13,45 RELI RELI FRN RELI15,15–16,15 EF LLCS CCNN DIB16,15–17,15 HIST FRN MATES HIST
  • 12. 5è B Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 8,15-9,15 MATES EF LLCS LLCS FRN9,15–10,15 CCNN HIST CCNN HIST MATES10,15-11,15 FEN CCNN MATES FEN FEN11,15-11,4511,45-12,45 LLCS MATES EF DIB LLCS12,45-13,45 RELI RELI FRN RELI15,15–16,15 EF LLCS CCNN DIB16,15–17,15 HIST FRN MATES HIST
  • 13. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat
  • 14. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat o integració multidisciplinària: desd’aquesta visió el currículum s’elabora de forma col·laborativa alvoltant de temes o problemes que s’estudien simultàniament des dela perspectiva diversa que ofereixen les matèries.
  • 15. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àreesde coneixement.Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat o integració multidisciplinària: desd’aquesta visió el currículum s’elabora de forma col·laborativa alvoltant de temes o problemes que s’estudien simultàniament des dela perspectiva diversa que ofereixen les matèries. En aquest enfocament és manté l’organització per matèries però el professorat que les imparteix desplega els continguts propis al voltant d’un tema, problema o situació comú.
  • 16. La graella horària corresponent acostuma a ser igual que latradicional. En cas d’implicació institucional, es busca algunafranja de continuïtat entre àmbits.
  • 17. La graella horària corresponent acostuma a ser igual que la tradicional. En cas d’implicació institucional, es busca alguna franja de continuïtat entre àmbits.Àmbit CTM Àmbit SCL
  • 18. Àmbit CTM El Bosc1 Ciències de la naturalesa (9 h)- Els animals i plantes. Anàlisi de labiodiversitat en organismes vius.Identificació i classificaciód’organismes a partir de l’observació iutilitzant claus dicotòmiques senzilles.- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.Productors, consumidors idescomponedors.- Les comunitats d’organismes. Elsecosistemes.- El bosc com un exemple decomunitat. Els tipus de plantes,l’organització del bosc. L’explotaciódel bosc.- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle dematèria i flux d’energia.- Altres ecosistemes
  • 19. Àmbit CTM 2 Tecnologies (6h) El Bosc - Caracterització de lobtenció de les matèries primeres. - Reconeixement de la transformació industrial de la matèries primeres en productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials.- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades enbiodiversitat en organismes vius. els processos de transformació deIdentificació i classificació productes elaborats. La transformació ded’organismes a partir de l’observació i la fusta.utilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació daccions relacionades amb- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. la comercialització de productes:Productors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació idescomponedors. transport. Valoració del consum- Les comunitats d’organismes. Els responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoració de limpacte de la- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primerescomunitat. Els tipus de en el medi: l’explotació dels boscos.plantes, l’organització del bosc. - Anàlisi dun procés industrial proper. LesL’explotació del bosc. eines per a treballar amb fusta.- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitatsmatèria i flux d’energia. humanes.- Altres ecosistemes
  • 20. Àmbit CTM 3 Matemàtiques (9h) 2 Tecnologies (6h) - Utilització de les diferents unitats de El Bosc - Caracterització de lobtenció de les mesura en la resolució de problemes i matèries primeres. aplicació de les equivalències entre - Reconeixement de la transformació diferents unitats: la densitat d’arbres industrial de la matèries primeres en del bosc. productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicació d’instruments adequats en1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials. les mesures d’objectes i ús de- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades en mesures directes per aprofundir enbiodiversitat en organismes vius. els processos de transformació de els conceptes de perímetre i àrea.Identificació i classificació productes elaborats. La transformació de Relació entre unitats i conversió entred’organismes a partir de l’observació i la fusta. unitats d’un mateix sistema en lautilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació daccions relacionades amb- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. resolució de problemes. Estudi de la comercialització de productes: parcel·les, recompte d’arbres, densitatProductors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació idescomponedors. d’arbres. transport. Valoració del consum- Les comunitats d’organismes. Els - Presa de decisió sobre unitats i responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoració de limpacte de la escales apropiades en la resolució de- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primeres problemes que impliquin mesures. Lacomunitat. Els tipus de plantes, en el medi: l’explotació dels boscos. densitat de persones en unal’organització del bosc. L’explotació - Anàlisi dun procés industrial proper. Les manifestació.del bosc. eines per a treballar amb fusta. - Identificació de situacions de- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en lamatèria i flux d’energia. humanes. resolució de problemes.- Altres ecosistemes - Utilització de les proporcions per a resoldre problemes d’escales. De la realitat al mapa topogràfic.
  • 21. Àmbit CTM 3 Matemàtiques (9h) 2 Tecnologies (6h) - Utilització de les diferents unitats de El Bosc - Caracterització de lobtenció de les mesura en la resolució de problemes i matèries primeres. aplicació de les equivalències entre - Reconeixement de la transformació diferents unitats: la densitat d’arbres industrial de la matèries primeres en del bosc. productes elaborats. La fusta. Les aplicacions de la fusta. Els diferents tipus - Aplicació d’instruments adequats en1 Ciències de la naturalesa (9 h) de fusta. Característiques diferencials. les mesures d’objectes i ús de- Els animals i plantes. Anàlisi de la - Identificació de tècniques utilitzades en mesures directes per aprofundir enbiodiversitat en organismes vius. els processos de transformació de els conceptes de perímetre i àrea.Identificació i classificació productes elaborats. La transformació de Relació entre unitats i conversió entred’organismes a partir de l’observació i la fusta. unitats d’un mateix sistema en lautilitzant claus dicotòmiques senzilles. - Identificació daccions relacionades amb- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. resolució de problemes. Estudi de la comercialització de productes: parcel·les, recompte d’arbres, densitatProductors, consumidors i embalatge, etiquetatge, manipulació idescomponedors. d’arbres. transport. Valoració del consum- Les comunitats d’organismes. Els - Presa de decisió sobre unitats i responsable: el cas del paper.ecosistemes. - Valoració de limpacte de la escales apropiades en la resolució de- El bosc com un exemple de transformació de les matèries primeres problemes que impliquin mesures. Lacomunitat. Els tipus de en el medi: l’explotació dels boscos. densitat de persones en unaplantes, l’organització del bosc. - Anàlisi dun procés industrial proper. Les manifestació.L’explotació del bosc. eines per a treballar amb fusta. - Identificació de situacions de- Cadenes i xarxes tròfiques. Cicle de - Valoració dels canvis en les necessitats proporcionalitat directa i inversa en lamatèria i flux d’energia. humanes. resolució de problemes.- Altres ecosistemes - Utilització de les proporcions per a resoldre problemes d’escales. De la PRODUCTES FINALS: EXPOSICIÓ COMUNA realitat al mapa topogràfic.
  • 22. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees deconeixement.
  • 23. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees deconeixement.Visions alternatives d’aquesta organització:Els continguts són necessaris per entendre i trobar resposta a problemes(en sentit ampli):- de caire científic, relacionats p. ex. amb l’estil de vida o amb lainteracció amb el medi,- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferències al món o ambles relacions entre les persones,- de caire artístic, relacionats amb les manifestacions creativeshistòriques o contemporànies
  • 24. Organització tradicional del currículum:Els continguts (els components de la cultura que l’escola ha detransmetre) s’inclouen en matèries, assignatures, disciplines, àrees deconeixement.Visions alternatives d’aquesta organització:Els continguts són necessaris per entendre i trobar resposta a problemes(en sentit ampli):- de caire científic, relacionats p. ex. amb l’estil de vida o amb lainteracció amb el medi,- de caire social, relacionats p. ex. amb les diferències al món o ambles relacions entre les persones,- de caire artístic, relacionats amb les manifestacions creativeshistòriques o contemporàniesEn aquesta “nova” visió els continguts escapen de les matèries que elscontenen i es connecten i prenen sentit conjuntament en el context delproblemaProblemes en sentit ampli: problemes, debats, dilemes, encàrrecs,serveis, ...
  • 25. Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat d’integració, elcurrículum s’elabora al voltant de temes, problemes o situacions ques’estudien combinant diverses perspectives.
  • 26. Implicacions en el desplegament del currículum:1. Multidisciplinarietat2. Interdisciplinarietat3. Transdisciplinarietat en aquesta modalitat d’integració, elcurrículum s’elabora al voltant de temes, problemes o situacions ques’estudien combinant diverses perspectives. Desapareixen les matèries i s’aborden els continguts en relació a com apareixen en el món real, per la qual cosa hi ha un sol currículum (sense parcel·lar en disciplines o assignatures). Pot haver diverses visions sobre l’organització curricular en mantenir, per exemple, les matèries instrumentals i globalitzar la resta d’assignatures.
  • 27. La graella següent és un exemple de distribució horària amb 15hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint lesmatèries instrumentals i l’Educació Física. Segons lesdecisions que es prenguin hi ha múltiples graelles possibles.
  • 28. La graella següent és un exemple de distribució horària amb 15hores dedicades al treball globalitzat, tot mantenint lesmatèries instrumentals i l’Educació Física. Segons lesdecisions que es prenguin hi ha múltiples graelles possibles.
  • 29. 3 Llengua catalana - Participació en interaccions orals: el 5 Educació visual i plàstica Diferències al món? debat. Participació en interaccions per - L’exploració dels significats de les mitjà d’entorns virtuals de comunicació: imatges segons el context referencial. CENTRE D’INTERÈS GLOBALITZADOR els fòrums. - Els elements del llenguatge visual com - Composició de textos audiovisuals: a configuradors de formes i imatges1 Ciències de la naturalesa l’exposició. Anàlisi dels diferents codis (llum, forma, color, textura, dimensió).- Els nutrients, els aliments i la dieta. informatius que es troben en un - Realització de composicions utilitzantAnàlisi de dietes equilibrades, la dieta missatge audiovisual: paraula, text, els elements conceptuals propis delmediterrània. La piràmide d’aliments. elements icònics, so. llenguatge visual, tenint en compte- Problemes de nutrició en el món - Composició de textos escrits (en conceptes dequilibri, proporció.desenvolupat i en els països en vies de suport paper o digital) i audiovisuals: - Representació personal didees,desenvolupament: l’alimentació exposicions senzilles i conclusions d’acord amb els objectius del treball,equilibrada i els desequilibris nutritius. sobre les tasques i aprenentatges fets. utilitzant el llenguatge plàstic. Iniciativa, Ús d’estratègies d’autoavaluació i creativitat i imaginació.- L’aparell digestiu: les seves parts i autocorrecció del procés de realització ifuncions. L’aparell digestiu en el els resultats de les produccions orals icontext de les funcions de nutrició. 6 Matemàtiques escrites. - La utilització de nombres enters per2 Ciències Socials 4 Tecnologies a expressar valors o variacions per a- Els elements estructurals de les - Utilització de programes per a la resoldre problemes en diferentssocietats actuals. La diversitat documentació i creació dels treballs contextos.cultural de les societats. elaborats (explorador, editor d’imatges, editor de text, - La utilització de percentatges per a- El desenvolupament humà, els presentacions multimèdia). resoldre problemes en diferentsseus components. Els factors de contextos (indicadors dedesigualtat social. - Utilització de lordinador com a mitjà desenvolupament social). El seu de comunicació individual i en grup:- La globalització i el fenomen correu electrònic, fòrum. significat. L’ús d’algorismes permigratori. calcular percentatges. - Utilització deines i aplicacions per a- Anàlisi dels règims democràtics, la cerca, descàrrega i intercanvi i - La representació de dades utilitzantreflexionant sobre la seva regulació publicació dinformació (cercadors taules i gràfics adequats.i el seu funcionament d’internet, blogs). (...)
  • 30. En realitat cadascun d’aquests nivells (multidisciplinarietat,interdisciplinarietat, transdisciplinarietat) són posicions en un eixcontinu, existeixen múltiples graus intermedis, així com diferentspossibilitats en cada grau.
  • 31. En realitat cadascun d’aquests nivells (multidisciplinarietat, interdisciplinarietat, transdisciplinarietat) són posicions en un eix continu, existeixen múltiples graus intermedis, així com diferents possibilitats en cada grau.Multidisciplinarietat Interdisciplinarietat Transdisciplinarietat
  • 32. En realitat cadascun d’aquests nivells (multidisciplinarietat, interdisciplinarietat, transdisciplinarietat) són posicions en un eix continu, existeixen múltiples graus intermedis, així com diferents possibilitats en cada grau.Multidisciplinarietat Interdisciplinarietat TransdisciplinarietatMatèries, objectius, Competències,continguts i criteris capacitats de lesd’avaluació personesdisciplinaris