Your SlideShare is downloading. ×
Cooperació     Catalunya  w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2007 • número 83 • 0,50 euros • www.revistac...
Editorial                                                            EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA  ...
REPORTATGE                                                                                                       Una coope...
REPORTATGE         > ve de la pàgina 3de vida. Les primeres reaccions a lanova situació social, però, va provo-car episodi...
REPORTATGE         Miquel Mestre Aviñó, un                                                                                ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                       Per...
TREBALL-ECONOMIA                                   E N T R E V I S T A                                                    ...
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Revista Catalunya 83 Febrer 2007
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya 83 Febrer 2007

456

Published on

Febrer 2007 Revista Catalunya 83 CGT

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
456
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya 83 Febrer 2007"

  1. 1. Cooperació Catalunya w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2007 • número 83 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Foto: Dídac Salau
  2. 2. Editorial EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Alternatives?, si ens hi Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS posem són possibles • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona nostra organització. Veure Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 com es pot canviar la realita t FEDERACIONS COMARCALS de les lleis fins que aquestes deixin de ser imprescindibles Anoia per transformar la realita. t Rambla Sant Isidre, 15, 1r Mentrestant, la construcció 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 d’alternatives socials, econò- cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat miques i laborals és una de les Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus p i r ta que hauríem de tenir r o i ts baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net com a classe, perquè les uto- Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 pies no només són vàlides per Baix Llobregat somiar-les o pensar-les a casa Cra. Esplugues, 46 e tant sinó que han de ser i s 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 poden ser camins que fem i recorrem fins a allà a on ens Jacint Verdaguer, 23, deixin els que ara ens explo- 08640 Olesa de Montserrat Tel. 93 778 04 93 tn e. Baix Penedès Si les nostres alternatives Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell f s i tan generals que arri- osn Foto: Mireia Bordonada Tel. i fax 977 66 09 32 bessin a crear una alternativa cgt.baix.penedes@gmail.com social real, aleshores no ens Barcelonès Nord hauríem de preocupa p r l s r e e Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es lleis ni per les feines, esdevin- Tel. i fax 93 383 18 03 dríem molt més lliures que no Garraf-Penedès pas ara. I per a això només Lepant, 23, baixos e s f l força, ganes i decisió. n a ta 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org Si ens hi posem, és possible!!! Tel. i fax 93 893 42 61 Còmic - Ácido Crítico Maresme El tema central d’aquest els principis del cooperativis- Plaça Cuba, 18, 2n “Catalunya” és el cooperativis- m r c l i en la declaració de e e o l ts 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es me, una de les moltes alterna- Rochale continuen sent útils Tel. i fax 93 790 90 34 t v s a c p talisme que el ie l ai p r m r r e f t r, sempre con- e ia l uu Vallès Oriental moviment obrer ha assajat al venientment adequats e l n a Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com llarg de la seva història. Sovint s v l e r p t ta ea lta ei . Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 a la redacció ens arriben Si bé sabem que som els correus, cartes, comunicats i m l o s r i i d c n i l u tant ilr evniat li FEDERACIONS INTERCOMARCALS articles contra alguna cosa. pels drets que tenim i que les Bé, més que sovint, cada dia. lleis recullen, hem de ser Girona En canvi, pocs articles, pro- conscients que aquestes lleis, Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgt.es postes o fotos són a favor d’al- a c p i a l f , h n e ta f t s l a a i a s t ee Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 guna cosa, escrits e p s t u n oii. per qui ens explota, perquè la Ponent És un exercici molt bo veure el correlació de forces en els Av. Catalunya, 82è 25002 Lleida - lleida@cgt.es passat i mirar què és el que governs que les fa i en el spar- Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 com a moviment social que laments que les voten a Camp de Tarragona som hem aconseguit en posi- Europa Occidental en aquests Rambla Nova, 97, 2n 1a tuiqie atraie a cp i u n s l e n t v s l a i- moments no deixa lloc per al 43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es talisme com a sistema econò- dubte. Són lleis fetes des de la Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 mic hem tirat endavant al llarg d e econòmica i, per tant, no r ta FEDERACIONS LOCALS de la nostra història que ens són lleis que ens defensin o hagin aportat camins nous per protegeixin sinó lleis que hem Barcelona fer fora l’esclavisme del treball de saber utilitzar per defensar Via Laietana, 18, 9è assalariat. Que també hi ha el present, però que ens ca 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org coopertives que tenen treba- canviar en el futur. Com? Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 lladores i treballadors assala- Aquesta serà la feina de les Manresa Circumval·lació, 77, 2n ra its? Doncs sí, n’hi ha, però nostres organitzacions, de la 08240 Manresa - manre@cgt.es Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia gener del 2007. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Joan Rosich, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Tel. i fax 93 588 17 96 Purqueras. Col·laboren en aquest número: Vicent Martínez, Qui deu a qui, Ass. per un Habitatge Sabadell Digne Noelia Pérez, Antonio Carretero, Contra-Infos, CGT Aragó, Anna Campanera, Jordi Suñé, Unió, 59 Repsol Mata, Sodepau, Juan I. Calderón, Plataforma per la Defensa del Montsec, Detinguts del KORK “Arribat el moment, 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com III, Rescat, Alternativa Antimilitarista-MOC, Xavier Montanyà, Col·lectiu Zapatista El Caragol, Comissió Tel. i fax 93 745 01 97 de Solidaritat amb Chiapas, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: un tauró de les financs Terrassa Dídac Salau (portada), Mireia Bordonada, Joan R. Ferrandis, Gabriel Serra Pep Hernández. Il·lus- obre una llauna de sardines.” Ramon Llull, 130-136 tracions: Fortià Baqués. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo- Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 racions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Francesc Gelonch, Lo Bou de Juneda, Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins “7 haikús improbables” Pedrissos, 9 bis Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" 08211 Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Febrer de 2007
  3. 3. REPORTATGE Una cooperativa és El cooperativisme és una alternativa una unió de persones al capitalisme que organitza que comparteixen les leconomia duna manera democràtica compres o els serveis COOPERATIVISME “Si la cooperació no és més que un negoci, resulta un mal negoci”. Charles Gide La història d’una alternativa El cooperativisme, una eina de transformació Vicent Martínez neus populars (per donar forma- té un cert pes econòmic i social, ció i educació a la classe treballa- sense ser majoritari està present El cooperativisme naix com una dora) i les cooperatives (per ator- arreu de la nostra societat i eco- resposta democràtica a un siste- gar un funcionament democràtic nomia. A Catalunya nhi ha 11.000 ma econòmic que concentra en la a leconomia) eren la base dun cooperatives que creen més de mà del capitalista (de qui posa el món nou, just i igualitari. Les coo- 40.000 llocs de treball, i existei- capital inicial) tot el poder a lhora peratives, de fet, són una part del xen aliances internacionals da- de quedar-se els beneficis, de de- moviment obrer més llibertari i quest tipus dempresa. cidir sobre el futur i lactivitat eco- tenen vinculacions clares amb Amb tot, el capitalisme permet nòmica de lempresa i sobre lor- lanarquisme. Durant la Guerra les cooperatives i, també, en per- ganització del treball. El Civil, a les socialitzacions que es met distorsions. Cooperatives cooperativisme és, almenys des van produir arreu de lEstat mol- creades per rebre beneficis fis- dun punt de vista teòric, una al- tes tenien forma de cooperativa i cals o subvenciones que enco- ternativa al capitalisme que orga- dautogestió, i van anar autoorga- breixen fraus, empreses, fraudu- nitza leconomia duna manera nitzant-se per rams de producció lentes creades com a democràtica en què els treballa- en una economia de guerra. En cooperatives (entre els socis ca- dors i els usuaris (consu- pitalistes) que subcon- midors en el capitalisme) tracten altres empreses o tenen alguna cosa a dir en “Actualment, el autònoms. El problema lorganització de lactivitat principal, però, és que la econòmica. Poden dir que cooperativisme té un legislació actual permet necessiten i que no i esta- distorsions del concepte bleix una relació directa i cert pes econòmic i inicial cooperatiu o dau- Jordi Suñé Morales, honesta entre oferta i de- togestió: la llei ha trencat historiador i ensenyant etc. Dels beneficis que en surten manda, per contra, de la social, sense ser el principi duna persona, anualment, una part es destina a que fa el capitalisme que un vot. Algunes lleis, com ampliar el capital de reserva per J basa el seu funcionament majoritari està present la catalana, permeten tenir a fa més de 150 anys que un poder fer compres més grans, inver- en el lucre, el creixement vots ponderats en funció moviment de base com és el sions i dipòsits per obtenir interes- permanent i la persuasió i arreu de la nostra socie- del capital aportat o obte- cooperativisme experimenta sos. I una altra part d’aquest excés en la creació de noves ne- nir beneficis en funció da- alternatives a l’actual sistema capi- de percepció es destina als socis. cessitats (irreals) per se- tat i economia” quest: és a dir, una estruc- talista. Al llarg de la seva història Podem llegir a Viquipèdia que les guir creixent, venent i lu- tura tendent a la els plantejaments dels cooperadors cooperatives són “empreses gestio- crant a una minoria (els capitalista. Aquestes opcions, a han estat diversos. Així, per exem- nades democràticament pels seus capitalistes). Una minoria, en fun- aquestes socialitzacions, el les que les lleis per al sector ple, a Catalunya tant podem trobar socis, per als quals l’adhesió volun- ció de posar el capital inicial, sa- paper i el poder dels treballadors donen cada cop major cabuda, cooperatives fomentades per la tària a la cooperativa implica un propia del que produeixen els tre- a partir de la democràcia directa desnaturalitzen el projecte coo- Mancomunitat de la dècada de compromís de participació activa.” balladors i decideix quines són tenien una inspiració anarquista. peratiu i els seus principis perillo- 1910 com per sindicats durant la En segon lloc, cal veure quan sor- les necessitats dels altres. Lem- De fet, va ser el comunisme i el sament. guerra civil del 1936. Un movi- geixen les primeres cooperatives. presa, cal recordar-ho, és dels socialisme les tendències dins El llibre “El mito de Mondra- ment, en definitiva, promogut i Es tracta de l’època en què s’inicia pocs espais, juntament amb les- del moviment obrer que van gón. Cooperativas en una ciudad qüestionat pel moviment obrer i la industrialització i els vells esque- glésia, en què no sexigeix, al- optar, més que per un moviment del País Vasco”, de Sharryn Kas- pagès i en certs moments per l’es- mes de l’antic règim desapareixen. menys formalment, un funciona- obrer fet des de la base i des de mir, en la editorial Txalaparta i del glésia i l’administració. Es produeixen grans transforma- ment democràtic basat en la lassociacionisme democràtic, 1999, adverteix daquests perills Comencem, en primer lloc, in- cions agràries i difonen noves idees. igualtat de drets que és el que re- per la conquesta del poder polí- amb una crítica, ferotge, a aques- tentant definir què és una cooperati- Més enllà dels termes estrictament presenten les cooperatives. tic: via cop destat o revolta social ta possibilitat i a entitats com la va: és una unitat econòmica de pro- econòmics, en el camp de l’associa- Als principis del moviment per uns o via eleccions per als al- Corporació Cooperativa de Mon- ducció, comercialització o consum cionisme les confraries i els gremis obrer sorgits quan es va iniciar el tres. El cooperativisme, amb dragón. que pertany als mateixos usuaris comencen a donar a pas a entitats capitalisme, al segle XIX, lasso- aquests corrents obrers, va per- Malgrat tot, malgrat els perills, dels seus serveis. Es tracta d’una que uneixen a ciutadans que bus- ciacionisme obrer democràtic era dre el paper central que havia tin- el cooperativisme i lautogestió unió de persones que col·laboren quen en l’ajuda mútua una via per la base de la seua lluita: el sindi- gut fins llavors. no deixen de ser eines de trans- per compartir compres o serveis. I poder millorar les dures condicions calisme revolucionari, els ate- Actualment, el cooperativisme formació. n’hi ha de molts tipus: sanitàries, de consum, de treballadors, agrícoles, continua a la pàgina 4 >Catalunya. Febrer de 2007 3
  4. 4. REPORTATGE > ve de la pàgina 3de vida. Les primeres reaccions a lanova situació social, però, va provo-car episodis violents dels quals elmés conegut és el ludisme, que ba-sava la seva acció en la destruccióde màquines i fàbriques. Desprésvan venir les societats obreres, lesvagues i les negociacions. Lesnoves xarxes associatives es des-vinculen majoritàriament de l’es-glésia creant els seus propis centresrecreatius. A Anglaterra i a França van sor-gir les primeres experiències coo-peratives. El 1827, William King A l’esquerra, els pioners de la cooperativa de Rochdale, que establiren els principis del moviment; al centre, Pi i Margall, un dels impulsors de la implantació del cooperativisme als Països Catalans i la resta de l’Estat; i a l’esquerra, Robert Owen.encapçalava un dels primers intentsconeguts a Anglaterra. La creació moltes entitats i difondre les noves bra Sindical de Cooperación delde la cooperativa de consum de idees que arribaven de fora (Proud- Movimiento, la qual podia arribar aRochdale (1844) va suposar un hon…) a través de Fernando Garri- vetar la tria de membres de les jun-abans i un després en el moviment. do, Pi i Margall, Abdó Terrades, tes gestores. Segons Eliseu SolerEl motiu va ser que va funcionar Narcís Monturiol i altres. “El Obre- “l’activitat cooperativa estava fisca-amb una sèrie normes bàsiques que, ro” (1864), publicació dirigida per litzada per l’organització sindicalposteriorment, van ser conegudes Antonio Gusart, i “La Asociación” del règim (…) i la relació ambcom els Principis de Rochdale, i (1866), de Roca i Galés, que van l’Administració de l’Estat s’esta-que van ser assumides pel conjunt ajudar a difondre les idees coopera- blia a través de l’organització sindi-del cooperativisme internacional. tivistes. cal oficial”.Seran les característiques que defi- Les primeres cooperatives catala- El cooperativisme va patir la re-niran el cooperativisme a partir de nes van ser L’Obrera Mataronense pressió i l’exili però va sobreviure illavors. Aquests principis són els 1864, de filats i teixits, L’Econòmi- avui en dia hi ha una gran varietatsegüents: nombre il·limitat de socis, ca de Palafrugell (1865), de con- de cooperatives agrícoles, de tre-percentatge dels beneficis destinat sum, i la de Canet de Mar (1865), ball, de serveis, de transport i algu-al foment de la cultura, funciona- també de consum. Després aparei- nes de consum. Actualment, les co-ment democràtic, adhesió lliure, au- xerien moltes més com La Fraterni- operatives catalanes són unestonomia respecte els partits polítics tat de la Barceloneta (1879), l’An- 11.000, amb més de 40.000 treba-i les creences religioses, igualtat de dresense de Sant Andreu (1879), La lladors, i es coordinen a través de ladrets entre els socis i repartiment de Flor de Maig del Poble Nou (1890), C o n f e d e r a c i ól’excés de percepció entre els socis. etc. (www.observatori.coop). Estan enLa influència dels socialistes utò- Els primers intents per federar les contacte amb l’Aliança Cooperati-pics (Fourier, Owen, etc.) són evi- cooperatives de consum catalanes va Internacional (www.ica.coop),dents en les primers passes del mo- daten de finals de segle XIX i prin- que té 222 membres de 91 països.viment. cipis del XX. El 1898, es va fer la Les cooperatives catalanes han de Una de les primeres associacions primera assemblea a nivell de Cata- seguir els principis cooperatius pro-obreres que coneixem és l’Associa- lunya. Eren unes 110. Tot i el seu clamats per l’Aliança Cooperativació de Teixidors de Barcelona apoliticisme declarat, els historia- Internacional l’any 1995. A l’Estat(1842) que oferia als seus socis dors remarquen la influència de les Espanyol els treballadors de les co-ajuda i solidaritat en cas de malal- idees socialistes. L’any 1913, es va operatives representen el 4,58% deltia. El concepte de socors mutus pot fer la primera assemblea a nivell mercat laboral. Aproximadament,costar d’entendre avui en dia que d’Estat espanyol. A nivell mundial, aglutinen, entre treballadors i socis,gaudim, en major o menor mesura, l’Aliança Cooperativa Internacio- un milió de persones. Segons lesd’una seguretat social que garanteix nal (ACI) va néixer el 1895 a Lon- dades que ha publicat la Unió Euro-una paga quan estem malalts o una dres. El cooperativisme català es va pea les cooperatives aporten el 7%assistència sanitària quan ens adherir a l’ACI el 1902. del Producte Interior Brut (PIB). Aconvé. Llavors aquests serveis no hi Les cooperatives catalanes van ferents federacions de cooperatives me va aprovar la Ley de Coopera- Catalunya, cal destacar l’existènciaeren. Les entitats de socors mutus viure dos grans moments d’expan- es van aplegar en una sola Confede- ción (1942) per controlar aquestes d’una escola de cooperativismecobraven una petita quota entre els sió. El primer va ser sota l’impuls ració. entitats econòmiques però no per (www.aposta.coop) que organitzaseus associats i garantien una petita de la Mancomunitat de Catalunya i Després de la guerra, el franquis- suprimir-les. S’incorporaven a l’O- periòdicament cursos i seminaris.paga als socis que emmalaltien. el segon durant la II República. VaAquest servei es va popularitzar iva ser ofert per entitats de tot tipus, ser durant aquest període quan hi va haver una legislació més concreta i Alguns líders cooperativistes catalanscom ara algunes corals vinculades que afavoria el sector. Es va aprovar -Joan Ventosa i i Roig (1883-1961) va ser president de la Federació deals cors Clavé. la Llei de Cooperatives (1931), les Cooperatives de Catalunya (1922-1934) i va col.laborar amb la redacció Tornant al fil cronològic, a la dè- Bases de Cooperació (1934) i la de les lleis de cooperatives del 1931 i 1934.cada de 1840 neixen les primeres Llei de Mutualitats (1934), la Lleisocietats de resistència. El 1841 de Sindicats Agrícoles (1936). etc. -Joan Salas i Anton (1854-1931) va ser impulsor de la Càmera Regio-neix la primera federació de socie- El cooperativisme de consum es nal de Cooperatives Catalano-Balear i president d’Honor del Primertats obreres a l’Estat. Veient la força va consolidar amb una federació Congrés de Cooperatives d’Espanya.que prenien aquestes entitats l’Estat forta, un mitjà de comunicaciói la patronal van optar per reprimir- propi (“Acción Cooperatista”), una -Eladi Gardó i Ferrer (1875-1958) va ser president de la Federació deles durament. Durant el bienni central de compres, un cooperativa Cooperatives de Catalunya (1920) i un dels fundadors de l’Ateneu Enci-1854-1856 es van arribar a prohibir de sabó i una de pastes de sopa im- clopèdic Popular.les societats obreres. Llavors es va pulsades per la mateixa Federació,iniciar una lluita pel dret a associar- etc. -Antoni Farbra Ribas (1879-1958) va ser un socialista divulgador delse sense precedents a l’Estat espan- Durant la guerra van patir per la cooperativisme a l’Estat i a l’exili americà.yol. Es fan les primeres vagues i es dificultat de garantir els proveï-van recollir milers de signatures. ments, per l’augment de la deman- -Josep Maria Rendé i Ventosa (1876-1925) va impulsar el cooperativisme agrari, les caixes rurals i els cellers. Durant la segona meitat de segle da i pels intents de col·lectivització. Va dirigir el Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat.XIX es va anar aconseguint una Malgrat tot, van esdevenir una einacerta permissivitat (Llei d’associa- imprescindible a la reraguarda, a -Jacint Dunyó i Clarà (1924 - 1982) va ser historiador, periodista i cooperativista. Va ser membre del Patronatcions de 1887) i una mínima lliber- molts pobles i ciutats es va produir de la Fundació Roca i Galès i el primer Director de la revista Cooperació Catalana.tat de premsa que va permetre crear la unió de les cooperatives i les di-4 Catalunya. Febrer de 2007
  5. 5. REPORTATGE Miquel Mestre Aviñó, un Un repàs a la bibliografia Jordi Suñé Morales líder del cooperativisme S ón diversos els treballs que hi ha sobre la història del coope- rativisme. Comencem aquest viat- ge per “Eladio Gardó Ferrer ‘LaJordi Suñé Morales, es autor del l’economia de la reraguarda. En cooperación catalana’. Recopila- libre “Miquel Mestre Avinyó i el aquest sentit, a nivell organitzatiu, ción histórica. 1898-1926”, un lli-cooperativisme a Torredembarra”,maig de 2005, Patronat Municipal cal destacar la creació de la Confe- bre de col·leccionista que es pot de Cultura. deració de Cooperatives de Cata- consultar a biblioteques especialit- lunya. Aquest ens va agrupar totes zades. Saltem seguidament a laM iquel Mestre és d’a- les federacions de cooperatives: de sèrie d’articles i llibres d’Albert quells personatges que, consum, de producció i treball, Pérez Baró del qual destacaria la tot i el seu important agrícoles, etc. La presidència de la “Història de les cooperatives depaper en els esdeveniments histò- Confederació va recaure damunt la Catalunya” publicat per Editorialrics del nostre passat més proper, figura de Miquel Mestre. Crítica l’any 1989.han caigut en l’oblit general. Per L’any 1937, Mestre també va ser Un llibre bàsic en cas d’iniciarser fidels a la realitat, cal destacar nomenat pel president Lluís Co- una recerca és el de Rafael Celadapositivament la feina de divulgació mapanys director general de Pro- “Aproximació a l’atles cooperatiurealitzada per Albert Pérez Baró, el veïments de la Generalitat de Cata- de Catalunya fins 1936” de l’Insti-qual havia publicat una nota bio- lunya. I l’any següent va passar a tut per a la Promoció i la Formaciógràfica al diari “Avui”, que més ser adjunt del director general de de Cooperatives del Departamenttard va incloure en l’apèndix d’un Proveïments de la República, Tri- de Treball de la Generalitat de Ca-dels seus llibres més coneguts: fón Gómez. També va ser presi- talunya el 1987. En el mateix sen-“Història de les cooperatives de dent del Consell Superior de la Co- tit, cal consultar l’exhaustiu “LesCatalunya” (Barcelona, Editorial operació, a partir de l’abril de monedes de les cooperatives cata-Crítica, 1989). 1938. Finalment, com a represen- lanes”, de l’Antoni López i Lluch Mestre, nascut a Mont-roig el tant d’aquest Consell, va ser nome- editat per la Generalitat l’any 1983.1890, provenia del moviment nat membre del Consell Directiu L’obra d’Antoni Gavaldà i Torrentsobrer. Havia estat líder de les diver- de la Caixa de Crèdit Industrial de en aquest camp és una referènciases vagues que es van desenvolu- Catalunya. No cal dir que amb la per a tots els historiadors. En desta-par a Reus als anys 10 del segle situació que es vivia, en motiu de ca “L’associacionisme agrari a Ca-XX. Per aquest motiu va ser em- la guerra, la seva tasca no es va talunya (El model de la Societatpresonat en diverses ocasions i re- poder desenvolupar mai amb nor- Agrícola de Valls, 1888-1988)”presaliat fins al punt que els em- opinions a “La Justícia Social” rativa La Marítima, de la mateixa malitat. editat per Estudis Vallencs l’anypresaris li van dictar un “pacte de (Reus), “Acción Cooperatista” població, sota el nom de la Unió de El franquisme el condemnà a 1989. El mateix podem dir ambfam” que el deixaria sense feina ni (Barcelona) o a “El Cooperador” Cooperadors. Com a representant mort però salvà la vida gràcies a l’obra d’Andreu Mayayo “De pa-possibilitat de trobar-ne. Després (Madrid), segons l’època. dels cooperadors torrencs partici- les declaracions de diversos perso- gesos a ciutadans. Cent any de sin-d’un temps de fer de drapaire, Sempre va ser un defensor del pava de les reunions de l’executiva natges. Una vegada va poder sortir dicalisme i cooperativisme agrarisl’any 1918, els seus companys de cooperativisme entès com una al- de la Federación Nacional de Coo- de la presó va trobar-se amb un a Catalunya 1893-1994”.la Cooperativa Obrera de Pratdip ternativa al capitalisme, per tant, perativas de España i de la Federa- moviment cooperatiu afeblit i amb I fem, finalment, un repàs a les(Baix Camp) li van oferir la feina qüestionava d’arrel l’apoliticisme ció de Cooperatives de Catalunya. una legislació que desvirtuava els obres de cooperatives locals dede secretari de l’Ajuntament. No del moviment: “Si la política és Quan Joan Ventosa i Roig va haver principis bàsics de Rochdale. Va gran interès per entendre la impor-cal dir que aquest fill de carboner i l’acció que hom realitza per a go- de dimitir, l’any 1934, Mestre va haver d’obrir una espardenyeria a tància d’aquest tipus d’associacio-orfe de mare des de petit no tenia vernar els pobles, no està prou bé ocupar, primer provisionalment i Barcelona per poder subsistir. nisme abans la guerra i el patrimo-estudis. Malgrat tot, la seva tenaci- als cooperadors dir-nos apolítics, després per elecció, la presidència També va treballar a hores a la ni que la societat actual ha heretattat autodidacta el van portar a ac- per tal com nosaltres treballem per de les dues federacions. Va ser pre- Unión Cooperatista de Barcelona. d’aquells vells lluitadors: “La Coo-ceptar la feina i a realitzar-la co- absorbir l’economia capitalista, sent, com a tal, a les reunions de Enmig d’aquesta imatge de perativa Obrera Tarraconenserrectament. D’aquesta manera per passar-la a mans dels propis l’Aliança Cooperativa Internacio- desil·lusió, la llosa que va acabar (Consum, treball i lleure a Tarrago-arribaria a Torredembarra l’any consumidors per tal que aquests si- nal. d’enfonsar a Mestre va ser l’afuse- na (1904-1965)” de la historiadora1923, suplint la plaça vacant de se- guin els qui utilitzant llurs propis L’esclat de la guerra civil es pro- llament, l’any 1949, del seu fill Montserrat Duch “Tarragona; Casacretari. I s’hi va estar fins el 1936, recursos, arribin a prescindir de dueix en un moment en què Mi- Numen, que havia participat acti- Oberta. Un segle de Cooperativaquan marxaria a treballar a Corne- tota mena d’intermediaris, sempre quel Mestre és, doncs, el líder del vament al maquis i a la guerrilla Obrera Tarraconense” (1904-2004)llà. onerosos i, per tant, capitalistes.” cooperativisme a nivell de tot l’Es- urbana del PSUC. En el mateix del periodista Agustí Gutiérrez; “El Quan va arribar a Torredembarra (Fragment del discurs pronunciat a tat. Per això va ser nomenat vocal afusellament moriren altres tres Centre Obrer de Mont-roig” deja duia a l’esquena molts anys de Ràdio Associació de Catalunya, al Consell d’Economia de la Gene- companys de Numen. Un d’ells, Francesc i Martí Rom, “Viticulturadivulgació, tant d’idees polítiques, l’abril del 1936). ralitat. A Catalunya, el cooperati- Joaquim Puig i Pidemunt, havia i associacionisme a Catalunya. Elssempre al voltant del socialisme, Als anys 30, va impulsar la Coo- visme, malgrat els atacs rebuts per estat company de Miquel Mestre al cellers cooperatius del Penedès”com d’organització cooperativista. perativa Popular la Veritable de To- algun sector descontrolat dins les Consell d’Economia i un impor- (1900-1936) d’Antoni SaumellAls anys 20 va arribar a presidir la rredembarra i posteriorment la files antifeixistes, va seguir avan- tant cooperador. Tots ells formaven Soler; l’article “Notes sobre la fun-Federació de Cooperatives de Ta- seva unió amb la històrica Coope- çant i ocupant un paper central en part del grup dels 80 activistes que dació del Celler Cooperatiu de larragona. De mica en mica va anar van caure l’any 1947 a Barcelona. Canonja. L’any 1961” d’Eliseu-Aguanyant prestigi dins el moviment Miquel Mestre va morir el 1976 Soler Àlvarez; “El cooperativismecooperatiu i era cridat molt sovint a víctima d’un càncer a la Quinta de agrari a Vila-rodona (1893-1939)”donar conferències a molts pobles Salut L’Aliança. de Josep Santesmases; etc.de Catalunya i a participar com a En un article escrit per Celestí A nivell de biografies, cal desta-ponent a les diverses assemblees. Ventura Raballí es deixava cons- car la iniciativa de la FundacióEntre les seves activitats van desta- tància que: “En Mestre té sempre Roca i Galés (www.rocagales.org)car les que tenien un vessant peda- una influència extraordinària que que ha iniciat la Col·lecció Coope-gògic i de divulgació. Es pot dir ha contagiat la moral dels altres rativistes Catalans i que ja ha publi-que no era un teòric, que era un companys que han actuat amb ell. cat sis volums. El primer, escrit perhome d’acció i d’organització. Va Aquesta és la seva visió dels pro- Antoni Gavaldà, està dedicat apassar per Manresa, Mataró, Bada- blemes econòmics i socials. La Josep M. Rendé i Ventosa; ellona, Tivissa, Sants, Reus, la Ca- convicció de les idees i l’optimis- segon, del reusenc Pere Anguera,nonja, etc. Va assistir a assemblees me sense utopies irrealitzables de és sobre Antoni Fabra i Ribas; i ela Bèlgica, Madrid, Barcelona, Pa- les obres que ofereixen possibili- tercer és la biografia de Joseplamós, Bilbao, etc. Malgrat això tats reals (…).”(Publicat el juliol de Lladó i Quintana, de Josep Casano-també es podien llegir les seves 1936 a “Acció Cooperatista”). vas.Catalunya. Febrer de 2007 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Però la solidartat La repressió contra qui lluita no es fa farà que problemes esperar i els més combatius són atacats per que es volien les empreses per estalviar-se problemes estalviar floreixinAlerten de‘mobbing’ a Correos de SabadelllAjuntament deSanta Colomade Gramenet contra el despotisme Secció Sindical CGT Correos fer CCOO, UGT i CSIF), entre al- Col·lectiu Catalunya Barcelona tres motius perquè preveien que s’anaven a donar situacions d’in-D L os dels tres sindicats amb pre- a CGT vam convocar vaga defensió i de conflicte com el que sència a lAjuntament de per a les tres últimes hores s’han donat ara. Que alguns capsSanta Coloma, CGT i CCOO, han de la jornada (11 hores a no podrien resistir la temptació iadmès conèixer vint casos dasset- 14 hores) del divendres 12 de implantarien un sistema d’abús dejament laboral de treballadorsi tre- gener als 105 treballadors de repar- poder creant-se a lempresa unballadores. Segons representants timent del correu i durgents en la clima d’hostilitat i de conflictivitatdels sindicats, les queixes shan ciutat de Sabadell. La convocatòria laboral del qual en surten perjudi-produït sempre de manera anònima va ser un èxit i va seguir la vaga el cats tant els treballadors com els–la major part a través de la plata- 80 % de la plantilla, que va exigir usuaris.forma dafectats creada el 2005. la dimissió del cap de carteria i la La CGT sempre ha defensat la La Secció Sindical de CGT té readmissió duna treballadora. claredat en la contractació, els cri-constància de lexistència dassetja- Els motius de la vaga eren laco- teris per contractar han de ser pú-ment laboral a uns quinze funcio- miadament duna treballadora i blics, igual que els motius pelsnaris municipals i denuncia que lambient hostil que el cap de carte- quals l’empresa decideix cessar unentre els professionals presumpta- ria aplica contra tots els treballa- treballador, consideren arbitrariment pressionats hi ha molta por. dors i treballadores i en especial dir-li a algú, “No vinguis demà”,Tanta que els afectats mai no han contra el personal laboral eventual. basant-es només en el criteri delvolgut donar la cara. Això ha portat El que va omplir la paciència cap sense res més per a recolzarla CGT a actuar dintermediaris i dels treballadors, va ser linforme una decisió en què es qüestiona siels envien els seus comunicats des negatiu del cap de carteria sobre una persona val o no. Consideremdels correus electrònics del sindi- una treballadora eventual que va molt greu que és pugui privar delcat. impedir que passés el període de Dret Constitucional al Treball, per A finals del 2005, es va consti- prova provocant el seu acomiada- la simple opinió d’un cap i sensetuir una plataforma dafectats per ment. Tota la plantilla en assem- necessitat de ser avalada per resassetjament laboral que ha denun- blea general va decidir convocar tangible. Aquestes actituds de ca-ciat amb comunicats anònims un mobilitzacions, defensant com rea- cics d’alguns caps de Correos pro-reiterat assetjament verbal i una litza el seu treball la companya voquen un gran perjudici al bonmarginació manifesta des dels cà- acomiadada. Des de CGT es pensa que el Sin- déu”, en fer informes negatius de funcionament del servei ja querrecs superiors. La Secció Sindical Aquest mateix cap, lany 2001, dicat UGT hauria de prendre me- treballadors sense haver d’aportar desmotiven a la plantilla i fan fugirde CGT denuncia que ni el Comitè era el responsable en Correus de sures internes en contra dun cap cap prova. L’únic criteri que comp- els qui podriwn entrar a formar-nedEmpresa ni els caps de Recursos Terrassa, i per actituds semblants, que històricament se situa en la ta és la seva valoració personal, el part.Humans han fet res per resoldre la la plantilla de carteria mitjançant seva òrbita i que no obstant està en- treballador no té cap oportunitat de Des de CGT s’espera que el nousituació i també lamenten la passi- signatures va aconseguir el seu frontat a la plantilla per actuacions defensar-se ja que en cap moment responsable territorial de Correosvitats de tots els grups municipals. cessament en la direcció de la po- autoritàries. l’empresa el crida per a conèixer la prengui cartes a lassumpte i recti- blació. La solució de Correus va La CGT, en la reunió que va seva versió abans d’acomiadar-lo i fiqui les decisions totalment injus- ser traslladar-lo a Sant Cugat del mantenir el 16 de gener amb el nou eliminar-lo de les bosses de con- tes i arbitràries del cap de Sabadell,Festes laborals Vallès i posteriorment com a cap a responsable territorial de Correus a tractació. Als sindicats tampoc els readmeti la treballadora injusta- Sabadell, seguint la política de Catalunya, li va proposar, entre al- donen els informes ni els motius ment acomiadada i procedeixi aldel 2007 lempresa que consisteix a traslla- tres coses, que acabi amb l’hostili- dels cessament. cessament de aquest cap sensE n el DOGC 4.690 del 3 d’gost del 2006 es va publicar el ca-lendari de festes laborals a Catalun- dar el problema duna població a una altra i no de solucionar-lo. tat laboral que practiquen alguns caps de Correos que “juguen a ser La CGT no va signar la normati- va de contractació, (sí que ho van dubte incapaç de gestionar els tre- balladors i les treballadores.ya durant lany 2007. Aquestes fes-tes sónles següents: 1 de gener Correos Barcelona: lestafa de la consolidació i el concurs(Cap dAny), 6 de gener (Reis), 6dabril (Divendres Sant), 9 dabril Secció Sindical de CGT Correos -Personal laboral consolidat el -Concurs de trasllat obscur: no 2002) i gràcies a un sistema din-(Dilluns de Pasqua), 1 de maig Barcelona desembre de 2006: la mateixa his- hi ha llista de vacants. "Lassigna- grés a Correos caracteritzat pel seu(Festa del Treball), 15 dagost tòria però més bèstia. Als no moto- ció serà continuada en funció de obscurantisme.(LAssumpció), 11 de setembre(Diada de Catalunya), 12 doctubre(Hispanitat), 1 de novembre (Tots E l passat 10 de gener, la CGT va convocar una concentració a la porta de loficina principal de ritzats sels ha assignat exclussiva- ment Sagrera i CAM-2. És que no hi havia places el novembre? No les necessitats de lempresa durant un any (9 assignacions)". El 2006, hi ha hagut vacants amb peticiona- Van enganyar els treballadors i les treballadores que van anar a Sant Cugat (acord sobre trasllatsSants), 6 de desembre (Constitu- Correos a Barcelona, davant la poden participar en el concurs. Les ris no adjudicades i, per suposat, forçosos per automatització recol-ció), 8 de desembre (Immaculada), nova enganyifa que lempresa i els seves destinacions a Barcelona són les ocuparan com vulguin. zat per CCOO, UGT i CSIF). Van25 de desembre (Nadal) i 26 de sindicats CCOO, CSIF i UGT han com a mínim per un any. Hi ha pla- Les conseqüències de tot això: enganyar-los sobre les bondats deldesembre (Sant Esteve). portat a terme amb la convocatòria ces de repartiment sense cobrir a la centenars de companys de pobles nou sistema de concurs de trasllats De les tretze festes esmen- dels concurs de trasllats i la presa província i no les han ofertat. obligats a anar als mateixos pave- (treient-nos de pas els 30 dies pertades, el dia 6 de gener de possessió dels laborals de nou -Treballadors traslladats forço- llons de Barcelona als quals no trasllat). I tornaran a enganyar-nos(Reis) tindrà el caràcter de re- ingrés. sos (Sant Cugat i Aeroport): no poden tornar els traslladats forço- quan donin la culpa exclusivamentcuperable. Les altres dotze seran de Aquests són els motius de la sels ha permès tornar a Barcelona sos. Milers de treballadors estafats a lempresa obviant que ells portencaràcter retribuït i no recuperable. convocatòria de CGT: com agent/classificació i ni tan de nou gràcies al sistema de con- anys donant suport a les polítiques A més de les esmentades, seran -Tot el personal consolidat el no- sols canviar de torn. I es queden curs permanent de trasllats recollit de la Direcció de Correos.fixades mitjançant una ordre del vembre i desembre de 2006: ab- sense els dos punts per trasllat for- des del primer Conveni Col·lectiu i Per denunciar aquesta situacióconseller dues festes locals, retri- sència de llistes de vacants i sense çós. Ara les possibles places de estatut signats per CCOO, UGT i es va convocar aquesta mobilitza-buïdes i no recuperables. treure totes les vacants. Barcelona queden ocupades. CSIF (Acord General de desembre ció del 10 de gener.6 Catalunya. Febrer de 2007
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Secció Sindical de CGT a Honeywell INDISCRETA Barcelona i el ‘La plantilla vol informació Quixot Emili Cortavitarte Carral i transparència’ N o fa gaire, se celebrava el quart centenari de la publica- ció del “Don Quijote de la Man- cha” de Miguel de Cervantes. Un Josep Garganté dels aspectes de l’obra tractat va ser la relació del Quixot amb Barcelo--Què produeix Honeywell, quan- na, ciutat que visità en el segonta gent té a la plantila i com s’ini- volum i a la qual entrà entre músi-cia la Secció Sindical de CGT a ques i aplaudiments, acompanyatl’empresa? pels cavallers del bàndol dels nyer--Honeywell és una de les multina- ros, i rebé hospitalitat en una grancionals més grans del món, es mansió.troba entre les deu primeres. Ho- Quatre-cents anys i escaig mésneywell Materials de Fricció SL tard, els Fills de Don Quixot,Barcelona es dedica a la fabricació acompanyats per representants dede material de fricció, és a dir, pas- moviments socials pel dret a un ha-tilles de fre dautomòbil. Els princi- bitatge digne i pels drets socials, nopals clients són Mercedes, BMW, han pogut acampar durant unesVolvo, Porsche, Volkswagen, To- hores a la plaça de Sant Jaumeyota, Onda, Mazda, Audi, etc. Lo- (prèviament regada) i, en comptesrigen daquesta empresa es remun- de músiques i aclamacions, s’hanta als anys 60, formada per una trobat el pas barrat per desenes d’a-família de Barcelona, per passar gents de la Guàrdia Urbana i delsmés tard al municipi del Prat de Mossos d’Esquadra.Llobregat, sota el nom de Frenos Sembla que no es tracta que Bar-Jurid SA. final, el jutge no els dóna la raó en celona hagi deixat de ser una ciutat En aquesta empresa sempre ha cap punt i, a més, ladvocat de lem- hospitalària. Si passegeu pels ca-existit un únic sindicat, que era presa (deien que dun dels millors rrers de l’antiga ciutat medieval, onCCOO; a partir de finals dels 90, gabinets dadvocats de Madrid) va van transcórrer els dies del Quixot ientra el sindicat UGT; i després de perdre els papers en veure el nostre Santxo, obtindreu una impressiómolts anys amb problemes amb el advocat, Leopoldo Quinteiro, fins contrària. Es tracta més bé d’un ex-Comitè de la vella escola, sintenta al punt que va acabar posant-se tens parc temàtic ple de gents d’al-entrar amb gent jove per canviar el amb Merche Sánchez, secretària tres contrades i de continuats re-ritme que estava duent en aquels general de Catalunya. clams consumistes.moments el Comitè, amb el resul- L’acomiadament va ser declarat El que a les autoritats i altres per-tat que no deixen entrar ningú, per- improcedent i l’empresa va ser sones de bé de la Ciutat Comtal noquè no els trequin els negocis que condemnada a pagar totes les men- els ha agradat és que una sèrie dehavien creat (per exemple, l’admi- signi qualsevol pacte sense comp- pació i sou, i Benedicto Martino, sualitats i tornar al lloc de treball joves estrangers (sense gaire capa-nistració de les màquines de cafè i tar amb nosaltres. amb falta greu i dos dies de sanció dabans de la sanció. Lempresa, citat adquisitiva, per cert) reivindi-les comissions amb les empreses El futur serà una constant lluita docupació i sou. Això es tradueix com sempre, va recórrer la sanció i quessin a Barcelona allò que potdistribuïdores de cafè). Un dels contra la direcció de lempresa i, en el fet que lempresa no vol que deixa els diners daval en el jutjat, estar justificat a París, però no alnostres porta a lempresa la CGT, lamentablement, CCOO i UGT. ningú posi la mà a la infermeria. tot esperant Tribunal Superior. nostre cap i casal.amb el suport en aquell moment de Això vol dir que hi ha una guerra Per què? Què amaguen? A part de tot això, als membres de Si Barcelona encapçala la llistala CGT de Barcelona. oberta, sobretot amb el Departa- Més tard, Benedicto Martino és CGT ens han obert expedients i de ciutats més cares per adquirir un En les primeres eleccions van ment de RRHH, que no vol dialo- sancionat amb falta molt greu amb ens han descomptat diners de les pis de l’Estat espanyol, si el preusortir quatre membres del Comitè gar amb qui no ens donem per ven- 60 dies docupació i sou per tenir nòmines per passar-nos, teòrica- mitjà és de 4.192 euros el metremés un delegat LOLS: Antonio çuts i no volem vendre ni la salut ni una discussió amb un company, on ment, dhores en període de nego- quadrat, si excepte Horta-Guinar-Martino, Benedicto Martino, Nico- els drets dels treballadors. la paraula mes fort va ser “xim- ciació de Conveni. dó, Nou Barris i Sant Andreu, lalas Martino, José Luís Gómez -Fa poc van acomiadar dos com- ple”. Després de la sanció de 60 -Fa poc heu tingut Eleccions Sin- resta de barris superen fins i totAranda, Cristian Quirante (LOLS). panys, com ha anat aquest dies, lempresa (passat 20 dies de la dicals a l’empresa. Quins han aquest preu, si les hipoteques vanLegalment, la Secció Sindical es tema? sanció) comenta que reconsiderarà estat els resultats i quina valora- registrar en 2006 la major pujadaforma a loctubre de lany 2002. -Tot això després que hagin san- la sanció. El temps anava passant i ció en feu? D’altra banda, quina des de la creació de l’índex Euri-Actualment, la planta de Barcelona cionat els membres del Comitè no deien res i, davant la falta de és la vostra manera de treballar bor, si els lloguers també van pujarté una plantilla de 405 treballadors, d’Empresa Nicolás Martino i Be- diàleg per part de la direccio, la a la Seccio Sindical? per sobre del 10%,... és perquè,inclosos personal doficines i de nedicto Martino per demanar un Secció va decidir efectuar una sèrie -El 15 de desembre, es van cele- com va dir l’anterior alcalde i aracontracte (40 treballadors). informe mèdic sobre un treballador de concentracions a la porta de la brar Eleccions Sindicals a Honey- ministre, la Ciutat Comtal és una-Qines són les demandes més que va tenir un accident i a lende- fàbrica amb ajuda dels companys well Barcelona, teníem una mala ciutat rica (en un país i en un estatsentides per la plantilla i quins mà se li acabava el contracte. de la CGT de Barcelona i de la papereta des dinici, amb més de també rics, afegeixo jo)són els reptes laborals als quals L’ATS, fent funcions de metge, no CGT el Baix Llobregat. mitja empresa en contra nostra, a Els fills de Don Quixot s’hanus enfronteu en el futur? va voler donar els informes a lac- En una daquestes concentra- causa de la campanya destructiva equivocat de mig en mig en cercar-La plantilla el que vol és un comi- cidentat i la dona es va posar ner- cions, van aparèixer unes pintades que RRHH, CCOO i UGT. Deien hospitalitat a la ciutat postmodernatè sencer i que lluiti sempre en be- viosa i va cridar al responsable de en els exteriors de la fàbrica, amb que si ens votaven a nosaltres i ‘fashion’ per excel·lència.nefici del treballador, i no veure els Seguretat i Higiene. Aquest fins fa frases en contra de lempresa, l’empresa tancaria, per exemple, Els fills de Don Quixot s’hanenfrontaments directes entre CGT i uns anys era el president de CCOO CCOO i UGT. Lempresa sanciona tot i que tots sabem que els únics equivocat de mig en mig perquèels mateixos de sempre (CCOO i i en lactualitat encara no queda va sancionar els dos germans Mar- que tanquen empreses són precisa- qui són benvinguts són els fills deUGT) o viceversa. Volen, abans de molt clara la seva posició, exerceix tino amb lacomiadament, acusant- ment ells, CCOO i UGT. Santxo Pantxa: especuladors im-res, informació, ja sigui després de pel que sembla com a adjunt de Se- los de ser els responsables de les A pesar de totes les traves, CGT mobiliaris, inversors passavolants,cada reunió amb lempresa o del guretat i Higiene. pintades, i la resta del Comitè Honeywell va obtenir el major constructors compulsius, turistesComitè. Volen transparència, és a Així, van sancionar, sense tenir (CCOO i UGT) celebren la notícia nombre de vots del col·legi obrer. rics ocasionals, empresaris globa-dir no ens agrada que es negociï culpa de res, Nicolás Martino amb i no fan res per intentar per solu- CGT va conseguir 89 vots; UGT, litzats, bons bevedors de cervesa id’esquena a nosaltres, ni que se falta greu i 20 dies de sanció docu- cionar el tema. En la resolució 86; i CCOO, 68. sangria, hooligans futbolístics,...Catalunya. Febrer de 2007 7

×