Revista Catalunya - Papers número 133 (Novembre 2011)

741 views
625 views

Published on

Revista Catalunya - Papers número 133 (Novembre 2011)

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
741
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers número 133 (Novembre 2011)

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2011· núm. 133· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org sanitat, ensenyament, atur, EROs, desnonaments... ATUREM LES RETALLADES SOCIALS I LABORALS s s re eu t s s o ls n e is s o e L s efi c e en v id bDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 133 · Novembre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat sanitat, ensenyament, atur, EROs, desnonaments... ATUREM LES RETALLADES SOCIALS I LABORALS s s re eu st s o ls n e is s o e L s efi c e en v id bDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org En defensa delsDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENT serveis públics. ContraDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax les retallades socials933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit L• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) a classe treballadora, els col•lectius• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de socials més desfavorits i precaritzats,Catalunya (FEC)• Federació d’Administració des de fa anys, venim patint la degra-Pública (FAPC) dació i retallades en els drets laborals,Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn socials, mediambientals, que han pro-Tel. 933103362. Fax 933107110 vocat precarietat, atur, misèria, injustí-FEDERACIONS COMARCALS cia, desnonaments, explotació, manca d’expectatives, por, submissió, angoixa,AnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada resignació, desigualtat …Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es En aquests mesos, assistim a l’incrementBaix Camp/Priorat d’un nou atac contra els serveis públics.Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat Els serveis públics de qualitat i universalsTel. 977340883. Fax 977128041 són un dret que garanteix la satisfaccióBaix Llobregat de les necessitats bàsiques que tenimCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat com a persones, representen una socie-Tel. 933779163. Fax 933777551 tat de drets, de manera que la lluita enComerç, 5. 08840 Viladecans defensa del públic és la lluita per la igual-cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 tat i la justícia social.Baix Penedès Per tant, exigim el servei públic de laNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sanitat, l’educació, el transport, les co-Tel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com municacions, el correu postal, l’energia,Barcelonès Nord l’aigua, l’habitatge, la cultura, els serveisAlfons XII, 109. 08912 Badalona socials, el salari social, el medi ambient,cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 les pensions, les cures, la neteja … EnGarraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la definitiva, exigim i lluitem per viure ambGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat dignitat, en una nova societat amb dretsTel. i fax 938934261 veis públics, es financen amb els nostres la repressió sindical; treballant amb els naments;... en definitiva, lluitant amb i llibertats, igualitària, solidària, que sap diners i hem autogestionar-los de forma moviments socials, les acampades i el tots els nostres mitjans contra els podersMaresme autogestionar-se i repartir la seva riquesaPlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - col•lectiva. moviment 15M; donant suport a la lluita polítics, econòmics i financers. No hi hamaresme.cgt@gmail.com i el treball amb criteris de justícia social.Tel. i fax 937909034 La defensa dels nostres drets, dels ser- pel dret a l’habitatge i contra els desno- altre camí... El govern, la banca, la patronal, han de-Vallès Oriental cidit privatitzar els serveis públics perquè veis públics, de la nostra dignitat, hem deFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - fer-la al carrer, a les places, allà on lescgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 només els utilitzin els qui tenen diners, vendre les empreses públiques, destruir persones ens trobem i vivim. Per això, AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS ocupació, reduir els salaris, abaratir els animem a les persones en atur, a les acomiadaments, reduir les pensions, treballadores, estudiants, pensionistes,GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 retallar els serveis socials i laborals, per- joves, precàries … a participar en lesGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat què amb el que ens roben, tenir diners mobilitzacions.Tel. 972231034. Fax 972231219 i poder pagar el deute i la crisi que ells Sols i separats no podem. L’atac al quePonent mateixos han provocat. La privatització és públic i les retallades socials ens afec-Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat d’allò públic és un atac directe als drets ten a totes i tots.Tel. 973275357. Fax 973271630 col • lectius, un atac a la justícia social en Per això la CGT estem en tots els frontsCamp de Tarragona permetre convertir en negoci la satisfac- de lluita: convocant vagues a sectors comRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona ció de les necessitats bàsiques de l’ésser les universitats i els hospitals; participantcgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 humà. No ho podem permetre. a les mobilitzacions contra les retallades És imprescindible defensar els serveis a la sanitat, l’educació i els serveis so-FEDERACIONS LOCALS cials, mobilitzacions que s’estenen per públics i no confondre gestió públicaBarcelona amb gestió estatal. Quan la gestió és tot el territori; fent campanya contra laVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org pública es tendeix a l’autogestió social, corrupció política i potenciant l’abstencióTel. 933103362. Fax 933107080 a l’organització i planificació col•lectiva activa a les eleccions espanyoles; lluitantBerga d’aquests serveis. Són els nostres ser- contra els ERO, els acomiadaments iBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres,Tel. 938747260. Fax 938747559 Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan “...que la significació sigui diluïda en el xàfec deRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les federacions la crítica inherent en la no-crítica de la reaccióhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: veritable que no és sinó la que vol esborrar elSabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: com-cgt- significat en plasmar-lo...”Rosellò 10, 08207 Sabadell - cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Loscgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web745 01 97 revista: www.revistacatalunya.cat. Carles Hac Mor aTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Que mori el sentit”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Novembre de 2011
  4. 4. REPORTATGE El deute públic espanyol és dels Tenim un país fortament endeutat, però no és el deute públic el més important sinó el deute privat, més baixos de la sent aquest el que dispara la xifra del deute total zona euroDe la crisi del deute a l’ajustament (1)Un document per a entendre el tema del deute, la situació actual de l’economia espanyola i el perquè de la situa-ció d’ajustaments que porta a terme l’Estat espanyol (i els governs autonòmics) per diverses vies, sempre però enperjudici de la classe treballadora i de la majoria de la població. Aquí us oferim la primera part de l’informe i en elCatalunya-Papers de desembre la segona. Seminari d’Economia fent de les economies modernes eco- És aquell en el qual incorren els ens generant un important creixement de UE, també amb les transferències de Crítica Taifa nomies endeutades. públics: l’Estat central, les Comuni- l’endeutament del sector públic. fons d’aquesta institució (9). En l’endeutament es poden distingir tats Autònomes, els Ajuntaments i les En etapes que el dèficit comercial diferents tipus de deute: restants Administracions Públiques. era molt alt i resultava difícil de fi- Respecte a ell ja sabem que en la crisi Deute extern nançar, es recorria a la devaluació deUna economia Deute privat (4) els Estats van portar a terme una la moneda. Aquest mecanisme per-endeutada, una actuació amb conseqüències finance- res demolidores. D’una banda, van És aquell contret amb o finançat per entitats no domiciliades o persones metia augmentar les exportacions ja que reduïa els seus preus i reduir lesherència que ve Les empreses operen sempre a crè- augmentar fortament les despeses: la no residents en el país. Aquest deute importacions ja que augmentava els dit, que generalment obtenen deldes de lluny sistema bancari. A més, els moderns crisi ha suposat una enorme ajuda de l’Estat al sistema financer al brindar- extern pot originar-se per dues vies: d’aquestes i, consegüentment, reduïa dit dèficit. La devaluació, no obstant sistemes productius impliquen més li un xec en blanc per a pagar la fac- I.- La balança per compte corrent això, suposava un risc per als capitalsEl crèdit és un element central i im- necessitat de crèdit, utilitzant-lo no tura del rescat bancari (5); al mateix (8). financers invertits en el país, doncs alprescindible en el desenvolupament només per a la inversió sinó fins i temps, durant la primera fase de la Durant molts anys l’Estat espanyol valer menys la moneda (en aquest casde l’economia capitalista (1). Aquest tot per a finançar el capital circulant crisi es van destinar importants re- ha estat un gran país deutor amb de l’Estat espanyol) les seves inver-permet a les empreses i als estats o despeses corrents. Per altra banda, cursos per a subvencionar altres sec- l’exterior pel dèficit de la seva ba- sions es devaluaven també.plantar cara a projectes d’inversió les famílies han anat endeutant-se de tors estratègics com la construcció o lança comercial. Senzillament si una L’entrada en l’euro va eliminar aquesta llarg termini i permet als consu- forma creixent principalment per a la l’automòbil amb la finalitat de man- economia importa més productes risc de pèrdua de valor per als que in-midors comprar béns i pagar-los a compra d’habitatges, però també per tenir la demanda efectiva, mentre el dels que exporta de forma continuada vertien en el país, pel que facilitva enterminis segons acordin amb les en- a l’adquisició de cotxes i altres béns tremend atur generat ha obligat a una en el temps ha de pagar a l’exterior gran manera l’endeutament exteriortitats financeres. A mesura que el ca- durables. El més nou en els últims 15 important despesa en el pagament del més del que cobra del mateix, experi- del país. Amb la integració en l’europitalisme s’expandeix i aprofundeix, anys ha estat la facilitat en la conces- seu subsidi per a un nombre creixent menta un dèficit comercial i requerirà es va perdre l’autonomia sobre lael concurs del crèdit és cada vegada sió de crèdits tant a les empreses com de desocupats, prop dels 5 milions de recursos de l’exterior en les seves política monetària i la devaluació jamés necessari; tant en èpoques de cri- als particulars. El deute de les famí- segons dades de les EPA del 2011 (6). diverses modalitats, i si no rep els su- no és possible. A l’Estat espanyol, lasis com d’expansió. lies en relació a la seva renda dispo- D’altra banda, els ingressos de l’Estat ficients acabarà endeutant-se. integració en la Unió Europea (1986)Des de la crisi dels anys setanta un nible ha passat del 70% a principi disminuïen a causa de un injust siste- Els països tenen diferents maneres va liberalitzar els mercats de béns isistema financer mundial molt in- dels anys 2000 al 130% en el 2008. ma fiscal –rebaixa d’impostos direc- d’equilibrar els seus comptes externs. serveis i de capitals i va facilitar lesnovador es va anar expandint enor- En el cas de les empreses, el deute ha tes establerta al llarg dels anys ante- En el cas de l’Estat espanyol, en di- inversions de capital estranger per-mement posant a la disposició dels passat del 400 al 800% del seu exce- riors i supressió d’alguns impostos ferents períodes el dèficit es reduïa què al pertànyer a la Comunitat elnegocis de tot el món un creixent dent brut d’explotació (beneficis) en com els de patrimoni i successions– i amb diverses entrades de recursos de país oferia més garanties al capital.volum de crèdits, el que ha estat el mateix període (3). Aquest accés la caiguda de la recaptació per la me- l’exterior: fins als anys setanta a tra- A més, des que es va adoptar l’euroun factor fonamental per a facilitar al crèdit va facilitar una demanda in- nor activitat econòmica. En total els vés de les remeses dels emigrants es- l’any 1999 era possible mantenir unl’expansió de l’activitat econòmica terna galopant portant a l’economia ingressos públics van disminuir en un panyols que treballaven en l’exterior, deute exterior major per la garantiaen tot el món, encara que intercalada a endeutar-se fins a les celles, aug- 17% el 2009 i en un 32% en el primer per les entrades de capital per a inver- que donava a nivell internacional lad’abundants crisis (2). Però el crèdit mentant fortament el deute intern del trimestre de 2011 respecte al mateix tir en el país procedent principalment nostra pertinença a la moneda única,suposa que els agents que l’obtenen país, per a mantenir la producció i el període de l’any anterior. Tot això dels països de la Unió Europea, espe- entre altres raons perquè no existias’endeuten amb els que el concedei- consum. va ser augmentant el dèficit públic cialment importants en aquest equili- risc de devaluació.xen, amb el que l’augment del crèdit (7) i obligant a l’Estat a endeutar-se bri en els anys noranta, els ingressos L’entrada en l’euro i tot el que aixòsuposa l’augment de l’endeutament, Deute públic per a poder finançar aquesta situació, per turisme i des de l’entrada en la comporta va facilitar l’entrada deNovembre de 2011 3
  5. 5. REPORTATGEcapital financer en forma sobretotd’inversions en cartera (10) perme-tent finançar el dèficit existent, però El deute públicsense corregir els greus problemes de Quan es produeix una situació de dèficit públic, com actualment s’està produint en la majoria dels països d’Europa, els Estats es veuen obligats a aconseguirla balança per compte corrent. Molts finançament per a cobrir la part de les despeses que amb els ingressos no els arriba. Les administracions públiques d’àmbit local, comarcal, fins i tot autonòmiceconomistes sembla que creien que poden demanar préstecs a entitats financeres fins a cert límit, però l’Estat, per a aconseguir grans volums de finançament necessaris per a cobrir el seu dèficit, hoaquest deute es podia sostenir sense fa a través del que es coneix com emissions de deute públic. És a dir, el govern de l’Estat no es dirigeix a una entitat financera a demanar un crèdit sinó que emetproblemes perquè estàvem en l’euro bons i obligacions de l’Estat que són comprats a un preu pels inversors a través de subhastes en el mercat de deute sobirà. Els inversors donen diners a l’Estat ai això permetia un endeutament senselímits però distava molt en aquest cas canvi d’uns títols de deute que els donen dret a cobrar un interès durant el termini estipulat, ja sigui a curt termini (3, 6, 12 o 18 mesos) o a llarg termini (3, 5, 10,i ha agreujat fortament el problema 15 o 30 anys). El tipus d’interès a pagar als creditors serà major com més gran sigui el termini de venciment dels bons o obligacions contretes i el risc en el qualdel deute. es consideri que incorren els prestataris. Al vèncer el termini se’ls retorna el principal l’import prestat.Amb la integració en la Unió Euro- Qui presten els diners a canvi de títols solen ser grans entitats inversores o, amb menor freqüència ciutadans; poden ser del país o estrangers. Aquest deute l’Estatpea, les importacions han continuat el paga amb els impostos que obté dels contribuents. Hi ha per tant una transferència de riquesa de la ciutadania que paga impostos a qui tenen estalvis per aaugmentant molt per sobre de les prestar a l’Estat. Com les quantitats són molt elevades, les transferències dels ciutadans als estalviadors també ho són.exportacions, així com altres paga-ments, com els deguts a les compres Dintre del deute públic cal assenyalar el de les Comunitats Autònomes (CC.AA.) que han incorregut en dèficits superiors al que se’ls havia recomanat, pel quede tecnologia o als beneficis deguts han de reduir-los a la meitat, des del 2,8% del PIB de l’Estat de 2010 fins al 1,3% que se’ls exigeix per a 2011, el que suposa grans dificultats. Les CC.AA. hana les entrades d’inversions estrange- de recaptar en conjunt uns 27.000 milions d’euros aquest any, entre ells uns 14.000 milions d’euros de deute nou segons alguns càlculs. Donades les dificultatsres de capital anteriors. En els últims de finançar aquestes quantitats algunes CC.AA. com Catalunya estan recorrent a l’emissió de bons a particulars. Segons el Banc d’Espanya, en conjunt, en 2010anys, han estat també especialment el deute públic total va arribar a 638.767 milions d’euros (60,1% del PIB), amb 487.870 milions d’euros (45,9% PIB) de deute de l’Estat central, 115.455 milionsimportants els pagaments per inte- (10,9% del PIB) de deute de les CC.AA i 35.442 milions (3,3% del PIB) de deute dels ajuntaments.ressos a l’exterior pels diners pres- El problema del deute públic a l’Estat espanyol no és tant pel seu percentatge del PIB, ja que és un dels més baixos de la eurozona, sinó per la celeritat amb latats per a finançar l’activitat econò-mica interior. qual està creixent, havent passat de 36,2% el 2007 a 57,7% el 2010 i es preveu que serà de 74,3% el 2012, encara que s’espera que comenci a baixar lentamentEspecialment a partir dels noran- a partir d’aquesta data. La mitjana de deute públic en la Unió Europea era de 74,7% el 2009 i 80,0% el 2010. Més endavant comentarem altres aspectes queta, Espanya va perdent a poc a accentuen el problema del deute públic.poc pes en l’espai internacional El deute privat més el deute públic constitueix el total del deute d’un país que ha de ser finançat. Aquest finançament pot ser realitzat per agents interns –lesd’exportacions com a conseqüèn- institucions financeres internes i la població resident en el país– o per agents externs, generalment institucions financeres i fons sobirans d’altres estats. Tant elcia d’un intens procés de desindus- deute privat com el públic es financen amb ambdues fonts. Habitualment i de forma errònia respecte al llenguatge es fa referència en el primer cas al deute intern,trialització del qual la inexistència i en el segon al deute extern, però el deute és tot del país en qüestió, és a dir intern, i és el finançament del mateix el que és intern o extern. Per exemple, quand’una política industrial n’ha estatmolt responsable, acompanyada s’assenyala que el deute públic de l’Estat espanyol està finançat en el seu 52% pels bancs de l’estat, i la resta per finances exteriors, tenim un deute intern finançatd’un capital nacional ocupat en al- gairebé a mitges per agents interns i externs. De totes maneres, i atès que l’expressió s’ha convertit ja en habitual, usarem l’expressió deute extern per a referir-tres sectors estratègics (construc- nos a la part de deute contret amb agents externs i finançada des de l’exterior, reservant la de deute intern a la finançada per agents interns. La suma de deuteció, immobiliari, financer-bancari, privat i públic, que constitueix el deute total, ha de ser necessàriament igual a la suma de finançament intern i extern, la qual es coneix com deute intern i extern.energia, transport i altres serveis)però cap amb capacitat exportadora. exportadora i importadora, amb actual, el dèficit exterior de l’Estat per a les exportacions dels primers. taments via ocupació.Aquest efecte coincideix en el temps tendència inversa, mostren la greu espanyol en valor absolut arribés a I a més, aquesta demanda es finança El dèficit exterior ha de ser finançatamb un increment enorme de les im- situació comercial en la qual s’ha ser el més elevat del món després en bona part a crèdit, per capitals (cal pagar als importadors, cal pagarportacions a causa de una demanda situat l’economia espanyola. Per al- del d’Estats Units (11) i en relació al pertanyents als mateixos països que els dividends dels capitals estran-espanyola alimentada de deute exte- tra banda, van començar a disminuir PIB el més alt de les economies més exporten (12). gers invertits en el país, els interes-rior per a comprar els productes. les inversions estrangeres però van importants. El 2006 i 2007 el dèficit En un context d’enorme expansió sos que tot deute genera, etc.). ComEntre ells destaca la importàn- augmentar els fluxos de sortida de- per compte corrent, que forma part del comerç mundial, aquesta diver- s’ha finançat aquest recurrent dèficitcia del sector de la construcció en guts als beneficis de les que havien del deute extern, era del 9% i 10% gència posa de manifest la debili- extern? Mitjançant entrades de capi-l’economia i les seves conseqüèn- entrat en anys anteriors. De fet, no del PIB, havent-se reduït per la crisi tat del model de desenvolupament tal estranger en forma d’inversionscies en el comerç exterior, ja que només van disminuir les inversions fins al 6% el 2009 i 4,7% el 2010. i especialització productiva seguit en cartera i derivats financers, peròaquest sector no exporta i, no obs- sinó que les grans empreses espan- Aquesta dada també serveix per a per l’economia espanyola, on els sobretot, mitjançant crèdits detant això, requereix de gran quantitat yoles van començar a invertir en mostrar clarament el paper que ha sectors productius més competitius bancs estrangers, tal com veurem end’energia i materials que són com- l’exterior, el que suposava que sor- jugat l’economia espanyola dintre han anat perdent pes enfront d’altres l’apartat següent.prats a l’exterior. El que fa que el tien capitals a l’exterior. Les reme- de l’espai europeu en la dinàmica activitats protagonistes del creixe-sector sigui comercialment deficitari ses d’emigrants espanyols ja eren internacional del capital. Un espai ment econòmic, quedant reduït a un II.- L’endeutament financer.respecte a l’exterior. Com a l’estar mínimes i el turisme encara que ha comercial i financer que relaciona a model de baixa productivitat, alta En els cinc últims anys abans deen l’euro, ja no es pot recórrer a de- estat sempre una font de recursos països exportadors que ens venen els precarietat laboral i enorme dete- l’esclat de la crisi, un altre tipus devaluar la moneda, es va agreujar el estrangers molt important, per si sol seus productes i obtenen un superà- riorament ambiental. Amb els seus fluxos d’entrada de capital, aquestproblema de les transaccions comer- no basta per a equilibrar el dèficit vit comercial, principalment Ale- sectors estratègics cada vegada més purament financer, es va convertir encials i va créixer desmesuradament comercial espanyol. manya, amb països compradors, im- en mans del capital estranger, per l’autèntic protagonista del finança-el dèficit comercial. La combinació de tots aquests ele- portadors nets, com l’Estat espanyol tant a costa dels seus interessos, i un ment de l’economia espanyola. AAquestes dues forces, capacitat ments va fer que ja abans de la crisi que suposa una suculenta demanda empresariat que només sap fer ajus- més, en la primera dècada del segle XXI, en el període del boom immo- biliari, els bancs i caixes d’estalvis espanyoles van demanar crèdits a l’exterior per a poder prestar al seu torn a les empreses de construcció i immobiliàries i a les famílies que demanaven hipoteques, ja que amb això obtenien quantiosos beneficis. Per a poder finançar tals crèdits en l’interior, els ens financers van haver d’endeutar-se en l’exterior (13), generant una enorme cadena d’endeutament privat. Es tracta so- bretot de pur capital d’alta engin- yeria financera el que ha finançat l’espectacular dèficit corrent, i la bombolla immobiliària i financera de l’economia espanyola en aquest últim període, duent al país a l’actual situació d’endeutament Això no ha- gués estat possible si, com ja hem dit abans, l’estabilitat d’una moneda forta –l’euro– no hagués facilitat la capacitat d’endeutar-se, la relaxació de la prima de risc (14) i la caigu- da dels tipus d’interès. Sense la in- tegració en l’euro no hagués existit la confiança en l’estabilitat financera espanyola. També era necessària l’existència4 Novembre de 2011
  6. 6. REPORTATGE necessari més crèdit perquè el capi- l’entrada en la UE. Per exemple els talisme es pugui sostenir. FEDER (Fons Europeu de Desen- (2) La crisi borsària de 1987, la crisi volupament Regional). Són sobretot del 1992, la crisi de Mèxic de 1994, fons públics. Aquests moviments es les crisis financeres del 1997- 98 en registren en la balança de capital. el sud-est asiàtic, la crisi a Rússia el (10) Inversions en cartera recull tant 1998 i la crisi de les telecomunica- les compres d’accions d’empreses cions del 2000 van ser les més greus. (per sota del 10% del seu capital so- (3) Font: Serveis d’Estudis de La cial) com la compra de deute públic, Caixa, Informe mensual, desembre i sobretot préstecs). de 2010. (11) “España registra el déficit ex- (4) Per a la nostra anàlisi detalla- terior más abultado del mundo tras da de la crisi veure Informes 6 i 7 el estadounidense” El País 16-03- (www.informes.seminaritaifa.org) 2007 (12) Com succeeix a nivell (5) Els rescats de les institucions global entre Xina i el finançament financeres (bancs i companyies del dèficit d’Estats Units. d’assegurances) a nivell global su- (13) Això era facilitat per l’excessiva posen un cop d’estat del sector fi- liquiditat mundial a la recerca de nancer al poder polític. destinacions a la inversió i tractant (6) Enquesta de Població Activa. d’expandir-se en sectors amb capa- (7) El dèficit públic descriu la si- citat productiva instal•lada. tuació en la qual les despeses en (14) Veure definició més endavant les quals ha incorregut l’Estat són (15) Ja durant l’època franquista, superiors als ingressos que ha recap- existien potents constructores pro- tat en un període concret, ingressos cedents de l’oligarquia de l’època i que en la seva major part provenen amb grans connexions familiars amb dels impostos. El superàvit seria la els grans banquers i gestors de cai- situació oposada, en la qual els in- xes d’estalvis.d’un sector de producció, la cons- libri provocat per aquest dèficit co- deute exterior (barreja del privat i gressos són superiors a les despeses (16) P. Blazquez. “Las grandes em-trucció, amb una capacitat instal•lada rrent no era alarmant degut al fet que del públic que suposa el 167% del pel que s’aconsegueix un excedent presas recuperan crédito exterior”.molt superior a l’existent en altres estàvem en l’euro i mentre hi hagués PIB) sent el privat exterior un 110% que es pot destinar a cobrir despeses Público 11-4-2011.països que absorbia quantitats in- finançament significava que els del PIB. Deute que d’alguna manera o inversions en períodes posteriors. (17) Consisteix en l’efecte perversgents de fons a crèdit (15). Una dada agents econòmics, particularment en cal finançar. La situació de dèficit fiscal pot sorgir que produeix l’endeutament quanque il•lustra sobre la situació és la aquest cas només els mercats finan- Amb les dades del Quadre 2, es po- per un augment de les despeses, per davant l’augment dels interessos idels crèdits als promotors que van cers, eren els que havien de marcar den observar dues coses: una, que una reducció dels ingressos o bé per l’amortització i la dificultat de pa-passar de 32.550 milions d’euros el límit. dintre de l’elevat import total del ambdós efectes al mateix temps. gar-los es recorre novament al crèditl’any 2000 a 324.439 el 2009, és a deute, no és el deute públic el més (8) Recull les transaccions relacio- per a satisfer-los.dir es van multiplicar per deu, men- Els deutes important sinó el deute privat, sent nades amb l’economia real entre (18) Això amb una interpretació ben-tre que el crèdit als constructors va aquest el que dispara la xifra del un país i l’exterior: els comptes del volent, doncs podria pensar-se tambépassar de 42.627 a 121.013 milions, Tenim, per tant, diversos tipus de deute total, especialment respecte al comerç de béns i serveis (inclòs el que l’acadèmia mantenia el silencimultiplicant-se per gairebé tres ve- deute: d’una banda, el deute públic i deute extern; i dos, que el volum del turisme), els ingressos i pagaments perquè afavoria els seus interessos.gades. De manera que un impor- privat, que indica qui són els agents deute públic en l’Estat espanyol està per rendes (especialment pagamentstant deute financer ve a sumar-se al deutors i sumen el deute total; que considerablement per sota dels paï- de rendes al capital estranger inver- * Aquest document, “De la crisis dedeute habitual d’origen comercial, pot ser intern o exterior en funció de sos més importants de la zona euro i tit en el país) i les transferències la deuda al ajuste”, del qual us hemprovocant la creixent necessitat de si els creditors són o no residents. En altres països rics. corrents que inclouen el conjunt de ofert la primera part, i que entenemfinançament extern que ha dut als conjunt, un país fortament endeutat, transferències i transaccions de béns és molt útil per a entendre el que estàgreus problemes de deute actuals. dintre i fora del mateix, el total de Notes: o serveis realitzats a títol gratuït o passant, forma part de l’Informe delÉs curiós que a pesar d’aquesta difí- l’endeutament del qual el 2010 su- (1) El crèdit resulta essencial per a sense contrapartida, com per exem- Seminari d’Economia Crítica Taifacil situació actual les grans empreses posava quatre vegades el que es poder vendre tot el que el capita- ple les remeses d’immigrants. “La estrategia del capital”, que ésespanyoles segueixen aconseguint produeix cada any en el país (400% lisme produeix, però això suposa (9) Són fons destinats a determina- l’informe número 8 que han editat icrèdits a l’exterior –sembla que la del PIB), mentre el deute públic està avançar diners del futur per a com- des inversions de les quals l’Estat que us podeu descarregar en el seuseva solvència ofereix més garanties poc per sobre del 60% del PIB, i el prar béns actuals. Cada vegada és espanyol s’ha beneficiat des de web www.informes.seminaritaifa.orgals mercats que l’Estat–, havent re-corregut al crèdit extern en 90.722milions euros el 2010 i 40.000 mi-lions en el primer trimestre de 2011,particularment, però no exclusiva-ment, les financeres (16). Sorpre-nentment no sembla que aquestesempreses hagin tingut grans dificul-tats per a aconseguir uns crèdits que,de no pagar-se acabaran recaientuna vegada més en l’Estat. El crei-xement desorbitat de l’endeutamentimplica un augment en el pagamentd’interessos i amortització del deu-te, i com més gran és aquest importmajor és la necessitat de fons per asatisfer-lo. S’entra així en un cercleviciós anomenat parany del deute(17), un concepte gens nou en eco-nomia i al qual porta tota bombollafinancera.Això suposa una situació tan clara-ment insostenible que és sorprenentla inoperancia dels poders públics ila incapacitat de percebre el proble-ma i el silenci de la majoria del mónacadèmic (18). Durant els anys delboom no es va fer res en la direccióadeqüada per reduir aquest dèficitpermanent. Probablement degut alfet que, com en tot l’àmbit econòmicla posició neoliberal ha estat la deque el sector públic no ha d’actuari regular ja que solament empitjorala situació, atès que segons la teoriaeconòmica convencional el desequi-Novembre de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Cal seguir passant Vaga d’universitats el 17-N i vaga d’hospitals el 18-N, de la indignació a mobilitzacions contra les retallades, l’atur, la corrupció l’acció política, els desnonaments... aquest és el camí a seguir Les mobilitzacions del 15-OReactiven i reforcen l’anticapitalisme i la lluita contra les retallades Redacció polític i econòmic injust. (Nou Barris), amb l’objectiu de que qualitat”, “La lluita és al carrer, cap persones afectades per desnonaments a la vaga general”, “Anticapitalistes Girona Barcelona puguin viure en una dotzena de pisos per la solidaritat entre els pobles”, que hi ha buits. Per la seva part, la “No hi ha pa per a tant xoriço”, “Ma-E Les protestes han reunit més de 3.000 l 15-M encara és viu i és més columna d’educació s’ha dirigit a la nos enlaire, això és un atracament”, La manifestació ha aplegat milers de persones, darrere d’una pancarta amb global que mai. El moviment ho Facultat de Geografia i Història de la “No ens representen”, “Li diuen de- persones, unes 200.000, que a partir el lema “Capitalisme en crisi. De laha demostrat amb una convocatòria Universitat de Barcelona, per denun- mocràcia i no ho és”, “Em sobra mes de les cinc de la tarda han cobert, indignació a l’acció!”, que han fet unde mobilització mundial a la que han ciar la situació que viu l’ensenyament al final del sou”, “No volem farsants, avançant amb dificultat per la gran recorregut fins a la delegació del go-respost centenars de milers de perso- a causa de les retallades. volem la veu del poble” o “No som afluència de gent, el recorregut entre vern de la Generalitat, on s’ha llegitnes d’arreu del planeta en una protes- mercaderies”. plaça Catalunya i Arc de Triomf, on el manifest del 15 d’octubre. Gent deta internacional contra el capitalisme,la banca i les corporacions financeres s’ha dividit en tres protestes diferents Palma Breda, Sant Hilari, Palamós, Palafru-i contra les polítiques econòmiques en defensa de l’educació, la sanitat i Tarragona gell, La Bisbal, Ripoll, L’Escala, Salt l’habitatge. Entre els assistents, gent Més de 10.000 persones han omplert i altres poblacions es van sumar a ladels governs, posant l’accent en les de totes les edats, sectors laborals i alguns dels principals carrers de Ciu- Més de 10.000 persones s’han ma- marxa que va sortir de la Plaça delproblemàtiques relacionades amb les situacions personals, i de diversa i tat de Palma amb el lema “Units per nifestat amb el lema “Defensem els Barco, a la qual van participar acti-retallades en salut, educació i ser- plural procedència associativa i ideo- un canvi global” convocats per Mo- nostres drets” pel centre de la ciutat, vistes de diversos col•lectius i orga-veis socials, així com en la dificultat lògica. viment 15-M i Democràcia Real Ja, principalment en contra de les retalla- nitzacions.d’accés a l’habitatge i l’augment dels Un mantra al centre de la plaça Ca- per exigir que els poders establerts des, molt especialment contra les quedesnonaments que ha provocat la talunya ha estat l’inici tranquil de la actuïn en benefici de tots i no d’uns afecten la sanitat. La plaça Imperial Lleidacrisi. La repressió policial també ha manifestació. El silenci, però, s’ha pocs. La marxa ha començat passa- Tàrraco ha estat el punt de trobada deestat en el punt mira de les crítiques anat trencant amb música i actua- des les set de la tarda a la plaça de les les marxes sortides des de tres barris Més d’un miler de manifestants hande les manifestants. cions i l’arribada contínua de co- Tortugues per passar pel passeig de de la ciutat, des d’on han iniciat el triat l’antiga seu del Banc d’EspanyaEl 15-O van tenir lloc una seixante- lumnes de manifestants provinents Mallorca i les Avingudes i ha acabat recorregut de la manifestació que ha com a punt final de la concentració,na de manifestacions a ciutats de tot de diferents punts de la ciutat. Les a la plaça d’Espanya. acabat a la plaça de la Font. que es va iniciar a la plaça Ricardl’Estat espanyol, amb Barcelona i retallades han estat l’objectiu prin- Durant la manifestació, la majoria de Vinyes, el símbol del moviment aMadrid al capdavant en quant a par-ticipació, per tal d’expressar que cal cipal de les crítiques però també hi lemes reclamaven democràcia, altres Reus Lleida. La manifestació, amb el lemapassar de la indignació a l’acció i cri- ha hagut càntics contra la dictadura atacaven els bancs i el capitalisme “Pobles del món en lluita”, va passardar ben fort que no som mercaderies financera, encarnada per exemple per en general i molts eren també con- Unes 800 persones s’han manifestat per davant de la caserna de la Guàr-en mans de polítics, banquers i espe- la Borsa de Barcelona on els mani- tra els polítics. El crit “PSOE i PP, la pels carrers del centre de la ciutat dia Urbana, la Diputació de Lleida iculadors, i mostrar que la guspira que festants s’han aturat per expressar la mateixa merda són” es va fer sentir amb el lema “Passem de la indig- el Palau de la Paeria, on es van ferva néixer fa cinc mesos segueix viva i seva protesta. I també hi ha hagut una una bona estona al passeig de Ma- nació a l’acció” realitzant accions i segudes i nombroses escridassadess’ha estès per tot el món. Més de 900 important xiulada davant del Depar- llorca. Les pancartes clamaven “El lectures de comunicats en una ofici- contra la classe política. Així ma-ciutats de 82 països, de nord a sud i tament d’Interior, al passeig de Sant rescat bancari global és equivalent a na bancària, l’ajuntament, el local de teix els manifestants van expressard’est a oest, es van sumar a la jornada Joan. eradicar la fam al món 98 vegades”, CCOO-UGT, una seu de Telefònica i la seva protesta davant de les seus dede mobilització. Després de la manifestació el bloc “Necessit una educació pública de una ETT. caixes i bancs.I la CGT, com no podia ser d’altra blanc ha continuat les protestes permanera, ha participat activament en queixar-se de les retallades al sectorles mobilitzacions, diluïts i dissemi- sanitari. En total han sigut unes 2.000nats en mig de les marxes, accions i persones que des de l’Arc de Triomfmanifestacions, sense ànim de capi- s’han dirigit a l’Hospital del Mar detalitzar res però amb un paper actiu i Barcelona. Allà, portaveus dels dife-dinamitzador en molts àmbits. rents hospitals catalans han explicatEl 15 d’octubre milers de nosaltres quina és la situació que es viu alshem passat de la indignació a l’acció. seus centres sanitaris. I per represen-Des de la CGT de Catalunya fem una tar la situació crítica que comença acrida, tots i totes les afiliades i simpa- viure la sanitat catalana, han fet unatitzants, a promoure, difondre i parti- “performance”. Els 2.000 s’han esti-cipar activament a les mobilitzacions rat a terra i s’han fet els morts. Unaque es continuïn portant a terme. metàfora del que pot ser el futur de laHo farem amb la força de saber que sanitat si es continua retallant. Tambésom milers i milers arreu els i les que han fet crides per continuar les rei-hem perdut la por, milers i milers els vindicacions.i les que reclamem poder decidir di- Després de la manifestació, la pro-rectament sobre nosaltres i el nostre testa de l’habitatge, formada per unesfutur, amb la lluita i, sobretot, amb 300 persones, ha ocupat un edificila transformació radical d’un sistema d’obra nova del barri de VerdumSetmana de lluita 14-18 novembre contra el Pacte Social i per laVaga General convocatòria de mobilitzacions des- dificació del sistema de pensions i la Fem una crida a totes les organitza- electoral dissenyat per a legitimar CGT-CNT-SO centralitzades a tot l’Estat espanyol reforma de la negociació col•lectiva. cions sindicals, moviments socials, la classe política que ve aprovant entre el 14 i el 18 de novembre. Perquè volen que siguem la classe assemblees populars de barris i po- mesura després mesura contra la Unes mobilitzacions que es fan ne- treballadora i els sectors més des- bles, a grups de treball del 15M i classe treballadora.L es organitzacions sindicals Con- federació General del Treball(CGT), Confederació Nacional del cessàries contra les polítiques de re- tallades socials, el desmantellament dels serveis públics (sanitat, trans- protegits de la societat, els qui pa- guem la crisi i fem l’esforç de man- tenir viu el sistema capitalista. les i els treballadors en general, a participar, confluir i fer seva una Setmana de Lluita contra el Pac- Només des d’una forta procés de lluita al carrer i als centres de tre- ball serà possible revertir a favorTreball (CNT) i Solidaritat Obrera port, ensenyament …) i contra la Des de CGT, CNT i SO valorem te Social i per la Vaga General, de la classe treballadores les ac-(SO), ens vam reunir el passat 17 pèrdua de drets laborals i socials im- molt positivament les manifes- a desenvolupar entre el 14 i el 18 tuals mesures que la classe políticad’octubre amb l’objectiu de conti- pulsada per les administracions i les tacions de ràbia i indignació que de novembre, confluint en la con- s’aplica al servei de la banca i lanuar donant passos encaminats a la institucions europees a instàncies de s’estan produint als carrers i places vocatòria de mobilitzacions des- gran patronal.unitat acció, la mobilització i cap a la patronal i dels mercats, així com de tot l’estat i procedim a convocar centralitzades pel proper dia 18 de Per això … la lluita és al carrer , capla Vaga General. Daquí va sortir la contra les reformes laborals, la mo- noves accions unitàries. novembre, qüestionant un procés a la Vaga General.6 Novembre de 2011
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA No pagarem la seva crisi! Lluitem a nivell europeu. Xarxa Europea dicalisme: defensar els interessos im- Sindicats de Base mediats dels treballadors i construir una societat que no es basi en la do- minació i l’explotació de la majoriaE de la població. Aquest sindicalisme, n tots els països, el govern i la el nostre, és també internacionalista. patronal estan portant a terme La crisi fa créixer la xenofòbia i el ra-una sèrie de plans d’austeritat que cisme. Combatem aquests dos flagelsresponguin a les necessitats de les amb la construcció de la solidaritatinstitucions capitalistes mundials: el internacional dels treballadors.Fons Monetari Internacional, Banc Per salvar el seu sistema capitalistaMundial, del Banc Central Europeu, i els seus beneficis, patrons i accio-etc. La seva recepta és simple: fer pa- nistes s’organitzen a nivell inter-gar als pobles, explotar cada vegada nacional. El moviment sindical hamés als treballadors i treballadores d’actuar a través de les fronteres perper mantenir el poder i els beneficis imposar un sistema diferent del qued’una petita minoria (capitalistes, explota als treballadors / es, saquejabanquers, industrials ,…) els recursos naturals i els països po-Destruir els serveis públics i la pro- bres, i organitza la fam, la misèria itecció social, congelar els salaris i les la precarietat, ataca per tot arreu lespensions, augmentar la productivitat llibertats democràtiques i els dretsdels empleats, aplicar impostos a les fonamentals …persones que treballen, instal • lar la Construïm una xarxa sindical alterna-precarietat en tots els sectors, atacar tiva a Europa , oberta a totes les forcesels coneixements i sabers dels treba- que volen lluitar contra el capitalismelladors/es. .. és una guerra social que i el liberalisme, pels interessos i aspi-es lliura contra els assalariats/des, els racions obreres, per l’emancipació dedesocupats/des i els jubilats/des. Per utilitzat per fer funcionar el sistema el que ha de ser qüestionat, a qui hem els sectors considerats bé comú i útils tots i totes, pel bé comú, per la trans-aconseguir els seus fins, patronal i go- capitalista, per dissimular un reparti- d’oposar una alternativa. a la societat, garantir la protecció so- formació de la societat.verns retallen totes les conquestes de- ment cada vegada més i més desigual Cal repartir d’una altra manera la cial per a tots, promoure la formació Són ells els que han de pagar per lamocràtiques i les llibertats i drets sin- de les riqueses i els beneficis dels riquesa que produïm; cal prendre i la cultura, fer efectiva la igualtat de seva crisi.dicals guanyades per les generacions capitalistes, banquers o industrials, algunes accions immediates i les drets entre homes i dones, etc. És la nostra tasca imposar-los, ambanteriors, minimitzen les legislacions per augmentar els guanys dels accio- nostres mobilitzacions poden impo- El sistema capitalista està en crisi. la lluita, les nostres exigència socials.social a cada país, reprimeixen els nistes. sar: canviar per complet el sistema Una part del moviment sindical haque es resisteixen, estigmatitzen els S’han de cancel•lar aquests deutes d’impostos, augmentar els salaris, acceptat l’essencial del seu funcio- * La Xarxa europea de sindicatspobres i als immigrants. públics de les que nosaltres no som pensions i subsidis, crear llocs de nament i dels seus objectius, conver- de base i alternatius està formadaEn aquesta situació hem de bolcar to- responsables. La crisi marca el fracàs treball socialment útils i estables, tint-se en una peça d’aquest tipus de per: CGT, Intersindical i IAC (Estattes les nostres forces en la lluita. de les polítiques que pretenen donar etc. Però tot això s’ha de recolzar en societat. Per contra, molts col•lectius espanyol), CNT-F, SUD i Solidai-El deute contret pels successius go- al mercat el destí de la humanitat. És fortes mesures estructurals: desenvo- sindicals i sindicats de base conti- res (França), USI, CUB i Unicobasverns i l’endeutament privat, ha estat el sistema mateix el que està en crisi i lupament dels serveis públics en tots nuen l’acció emancipadora del sin- (Itàlia), TIE (Alemanya).Nova Crida “La lluita és al carrer. Cap a la Vaga General” CGT-CNT-SO tant de l’estat com de les comunitats en detriment dels drets de totes i tots financers i la classe política sota el greus com els actuals, volem i hem autònomes. i que ho facin des de la premissa que lema “No som mercaderia en mans de confluir per desenvolupar les ac- Milers de persones vam tornar a la lluita és al carrer. polítics i banquers “. cions necessàries que condueixin clamar enfront de la política de des- Considerem que les mobilitzacions Aquesta crida està especialment a la conquesta dels drets laborals,L es importants mobilitzacions del 29 setembre 2011 van ser el pri-mer fruit del procés de coordinació i mobilització i pacte dels que vénen, des del sindicalisme institucional, impulsades des de les assemblees en places i barris, com la del 15 dirigida a aquelles organitzacions que conformen realitats pròpies en socials, mediambientals, que ens han estat arrabassats ja un escenari anomenant-se “interlocutors so- d’octubre, són una oportunitat per els diferents territoris en què realit- de sortida social a la crisi sobre lad’unitat d’acció sindical de les orga- cials”, milers de persones van sortir seguir avançant en la lluita comu- zen la seva actuació i amb els que base del repartiment de la riquesa initzacions sindicals combatives i de als carrers per mostrar la seva ràbia na contra l’aliança entre els poders necessàriament, en moments tan el treball.classe, que te la seva continuïtat en i indignació contra l’atur, les retalla-la setmana de lluita del 14 al 18 denovembre. En aquestes mobilitza- des socials, especialment en Sanitatcions han participat i han estat con- i Educació, les reformes en els àm-vocades per un important nombre bits laborals o la manca de recursosd’organitzacions sindicals i socials econòmics suficients per a tothom.de tot el país. Després d’aquest alè des de CGT,Des de CGT, CNT i SO valorem po- CNT i SO, tornem a treballar per lasitivament les més de 40 mobilitza- mobilització unitària en els pròximscions del 29S al llarg de tot el país mesos.i volem públicament agrair a totes Comuniquem públicament la nostrales organitzacions sindicals, socials, participació, suport i solidaritat a lesassemblees populars, de barri, grups mobilitzacions i vagues convocadesde treball del 15M i persones en ge- al voltant de la defensa de la Ensen-neral, per haver participat i haver fet yament, la Sanitat i els Serveis Pú-possible que s’hagin pogut celebrar blics en tot l’estat.amb èxit. Finalment, des d’aquí tornem a ferLa valoració que fem és de èxit per una nova crida d’unitat d’acció il’important nombre de persones que suma de voluntats a totes aquelleshan participat i per la visualització organitzacions sindicals, socials,de la unitat d’acció sindical i so- veïnals, ecologistes, ciutadanes, as-cial empresa per les organitzacions semblees populars, de barri i de baseconvocants contra les mesures an- … que ens posicionem en contra detisocials imposades pels governs, les mesures imposades pel capitalNovembre de 2011 7

×