Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2012 · núm. 137· 0,50 euros · www.cgt...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 137 · Març 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtca...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                   E...
REPORTATGE                                          Vulnera drets                                                         ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGElla qui pagui l’ajustament dels dèficits   nitzacions, però que continuen sent       tals i bàsics de les trebal...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012

1,035
-1

Published on

Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,035
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2012 · núm. 137· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org No ens rendim!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 137 · Març 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat No ens rendim!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Contra la reformaDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org laboral i el pacteSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax social, el 29 de març933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) vaga general!• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC)• Federació d’AdministracióPública (FAPC) D avant dels nostres ulls, sense cap “els poc preparats”,Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 dissimulació i tampoc sense pudor, “els que no tenenFEDERACIONS COMARCALS els amos fa dies que s’han tret la careta i l’edat adequada”, ”elsAnoia fan el que sempre han fet, però ara sen- que no accepten lesCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es se cap mena d’impediment ni de consi- condicions que nosal- deració. Tenen la gran excusa de la crisi tres sí que acceptem”,Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus que els justifica en totes les seves de- “els que no van pre-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 cisions antisocials i antipersona. El Go- veure com pagarien la vern aprova la primera reforma laboral hipoteca”, etc.Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - en trenta anys que no és criticada per No és així. Són bom-cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 la Patronal i l’endemà mateix, aquesta, bes de destrucció per boca del seu president Joan Rosell, massiva i no fan dis-Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es demana ja la negació del dret de vaga. tincions. I només lesTel./fax 93 659 08 14 Passa un dia i el Govern contesta: hi aturen les alternativesBaix Penedès haurà canvis en les lleis que regulen elNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell fetes realitat.Tel. i fax 977660932 dret de vaga. I tingueu clar que no seran Perquè tal com deiacgt.baix.penedes@gmail.com positius per a nosaltres… no sé qui, no estemBarcelonès Nord Fa massa que dura aquesta situacióAlfons XII, 109. 08912 Badalona de sorprendre’ns cada dia que llegim el tan malament! Tenimcgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 diari o escoltem la ràdio per lleis, mesu- espais per transitarGarraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la res i pèrdua de drets. I sempre som els i cal fer-los alhora:Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat mateixos que hi perdem. Precisament ens cal construir unaTel. i fax 938934261 aquells i aquelles que no hem provocat gestió dels diners al-MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - aquesta crisi amb què els rics s’estan ternativa a la que ja hi aturem i tenim clar què no volem i per futur serà nostre. Perquè un futur seu jamaresme.cgt@gmail.com folrant i nosaltres cada cop més i de ha i ho estem fent; ens cal respondreTel. i fax 937909034 quins camins fer el que sí que volem, el sabeu quin és, i val més ni pensar-lo. forma més ràpida, ho estem perdent tot. als atacs que patim amb vagues i cla-Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - rament ara amb una vaga general (ocgt_mollet@hotmail.com dos, o tres…) que sigui completamentTel. 935931545. Fax 935793173 Ja és hora de política i encaminada a fer caure els go- AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS reaccionar! verns; ens cal construir l’anticapitalismeGirona europeu per fer front als amos que hanAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 L’atac que el capitalisme està llençantGirona pres el control de les nostres vides descgt_gir@cgtcatalunya.cat contra el 99% de la població dels seusTel. 972231034. Fax 972231219 d’instàncies completament allunyades propis països, contra la gent que habi-Ponent tem el “centre” del sistema, els països de les persones i reconstruir alhoraAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat occidentals que deien ells, no és nou. les nacions, regions, ciutats, pobles, iTel. 973275357. Fax 973271630 L’únic que té de nou són els destinata- barris més propers; i ens cal, sobretot,Camp de Tarragona ris actuals. L’han desenvolupat durant establir un puny de lluita, capaç de col-Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona anys en altres parts del planeta i nosal- pejar cap enfora, que alhora sigui càlidcgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 tres ho vèiem per la tele passivament en en l’acolliment de les nostres pròpies la majoria de casos amb una llagrimeta diferències en el seu palmell.FEDERACIONS LOCALS a al galta. Avui l’atac és aquí, ens es- No podem aturar-nos ni desanimar-nos.Barcelona tan bombardejant i continuem pensant És evident que estem en una guerra deVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org que les bombes no van dirigides contra classes i l’estem perdent. Però el re-Tel. 933103362. Fax 933107080 nosaltres sinó que són intel•ligents i no- sultat no és definitiu. I la història de laBerga més afecten les que “no volen treballar”, humanitat ens demostra que si no ensBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresa Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josepmanre@cgtcatalunya.cat “Són germans d’un camí que no ha tingut mai sorti-Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa , Paco Martín , Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume da ni final;Rubí Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades saben bé que el futur és la foscor i que el negre ésColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. el colorhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 d’una bandera bruta i plena de sang que els hi han Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecresSabadell tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya. posat a les mans,Rosellò 10, 08207 Sabadell - cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnescgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www. de cançons”745 01 97 revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Podré tornar enrere”, de Sopa de CabraRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Març de 2012
  4. 4. REPORTATGE Vulnera drets fonamentals i Els contractes passaran a ser paper mullat i l’acomiadament més barat i fàcil, i les condicions desregula la relació laborals estaran en mans dels criteris empresarials laboral La reforma laboral a fons El Capítol II és el que inclou les me-Blanca Rivas, Secretaria deJurídica de CGT Catalunya sures que van dirigides a fomentar la contractació indefinida de les treba- lladores i a crear llocs de treball. En aquest cas també es pot parlar de qua-…això és tre mesures, principalment.més que una La primera preveu la modificació del contracte a temps parcial i suprimeixcontrareforma la prohibició que existia, en aquest de realitzar hores extraordinàries. Totes les treballadores sabem què pot supo-Amb l’excusa de la crisi, en aquests sar això, doncs la jornada de treballúltims anys, estem assistint a la diària estarà en mans de l’empresàriadestrucció del Dret Laboral. En els i la seva voluntat, amb el que aixòpreàmbuls de les últimes lleis en ma- pot comportar per l’organització detèria laboral, i sobretot de la recen- la vida quotidiana del treballador/a.tment aprovada pel govern del PP, ja La segona modifica el treball a do-es parla clarament de flexibilització i micili. Canvia la nomenclatura i esdesregulació com uns dels seus ob- passa a anomenar contracte de tre-jectius principals. ball a distància introduint-ne novesAmb aquesta filosofia s’estan duent a previsions. Algunes veus visualitzenterme una sèrie de canvis que capgi- en els canvis imposats dos perills: unren tot el sistema de relacions labo- que permet que s’assigni a les treba-rals que havíem tingut fins ara i pel lladores a qualsevol centre de treball,qual s’ha lluitat durant tants anys. a decisió de l’empresària; i un segon,El PSOE, a partir del 2010, ja va co- que permet la manipulació de la basemençar aquesta feina amb una refor- electoral de les eleccions sindicals enma laboral molt regressiva en matèria espanyol, que ha posat en evidència de l’ocupació i també se’ls va perme- celebració del contracte. Doncs, feta funció dels interessos de l’empresari.de drets, i que el PP ara està conti- que és insostenible i que ens ha de fer tre actuar com a agències d’ocupació. la llei, feta la trampa i previsiblement La tercera, i una de les que més ressònuant. I tot això, amb el beneplàcit descobrir que els problemes del mer- Això sí, sempre però amb una presta- les empreses deixaran de fer la for- està tenint, és la creació d’una novadels “agents socials” que ja no par- cat de treball són estructurals. I què ció de serveis gratuïta. De tal mane- mació. modalitat contractual: un contractelen de suprimir les reformes, sinó de cal fer segons el govern? Generar ra que les ETT’s, previsiblement no I tot això, a un cost econòmic mí- per temps indefinit, que podran utilit-diàleg i negociació. seguretat i confiança a les empreses treballaran per evitar la discriminació nim per l’empresària, ja que tant sols zar les empreses de menys de 50 tre- i als empleadors. I com es fa això? de certs col•lectius o per potenciar haurà d’abonar un salari d’entre 480 i ballador/es, i que tindrà un període de Desregulant i flexibilitzant el marcA fons: les de relacions laborals. I què passa amb l’ingrés al món laboral de totes les persones, sinó per treure el màxim 500 euros, en funció de la jornada de treball, i tindrà entre el 75 i el 100%, prova d’1 any. Durant aquest temps, l’acomiadament serà totalment lliure,últimes mesures els llocs de treball? En les seves úl- times declaracions l’actual president benefici econòmic. A la vegada però, en funció dels casos, de les quotes a sense cap formalitat, i absolutament aquest és un pas més en la privatitza- la Seguretat Social bonificades du-urgents per a del govern, tot i qualificar la “refor- ció dels serveis públics, doncs enlloc rant tota la vigència del contracte. gratuït. I, per últim, introdueix un seguit de ma de justa, bona i necessària”, deixala reforma del clar que no crearà llocs de treball. de dotar de més mitjans aquests per tal d’oferir un bon servei i una bona La conseqüència d’aquesta nova realitat laboral serà molt greu pels i canvis en el sistema de bonificacions de les contractacions. Les reformesmercat laboral Aquest Reial Decret-Legislatiu es di- videix en quatre capítols centrats en gestió permet que l’empresa privada les joves, doncs precaritza el mercat del 2010 havien aprofundit tant en la també presti aquest servei, enlloc de laboral i les condicions de treball bonificació que aquesta ja ha perdut l’ocupabilitat, la creació d’ocupació valorar que no hi ha feina o que els d’aquest col•lectiu de població, i perEl passat mes de febrer de 2012, va el seu sentit. Vidal Aragonés, advocat indefinida, la flexibilitat interna serveis públics no disposen de sufi- tant, les seves vides, impossibilitantser aprovat per la via d’urgència, a del Col•lectiu Ronda, alertava molt en contra dels acomiadaments i, cients recursos. la seva emancipació i mercantilitzanttravés del Consell de Ministres, el encertadament, que quan tot està l’eficiència del mercat de treball i la La segona de les mesures del capítol la seva formació.Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de bonificat, la bonificació no aconse- reducció de la dualitat. primer és una ampliació del contracte Per últim, afegeix un tercer grup de10 de febrer, de mesures urgents per gueix potenciar la contractació dels A continuació es desglossen les me- per la formació i aprenentatge, de re- mesures per a la formació dels i lesa la reforma del mercat laboral. col•lectius més discriminats, com es sures més importants de cadascun cent creació. Amb la nova llei el con- treballadores relacionada amb el seuAquest Reial Decret-Legislatiu, que diu pretendre, sinó que només dismi- d’aquests capítols, per entendre la tracte amplia la seva durada, i passa lloc de treball i crea un compte de for-ja té vigència i aplicació, capgira els nueix les aportacions empresarials a magnitud dels canvis proposats i com dels 2 fins als 3 anys per a la mateixa mació. A la vegada, en aquest mateixfonaments de les relacions laborals. la caixa de la Seguretat Social. afectarà a la nostra realitat laboral. empresa, i podrà fer-se a la mateixa sentit, es preveu que les empreses de I ja hem vist quin ha estat el resultat persona en diferents empreses men- menys de 100 treballadors/es (abans de la disminució dels ingressos de laExposició de Capítol I: tre tingui de 16 a 25 anys. Algunes la normativa no delimitava el nombre Seguretat Social: la justificació de les fonts apunten, però que es podrà fer de la plantilla), puguin substituir a lesmotius Afavorir fins als 30 anys. A la vegada, també que facin formació amb persones atu- reformes en els sistemes de pensions i prestacions per manca de diners. es redueix el temps màxim dedicat rades. Això que abans era de partici-Com sempre, en l’exposició de mo- l’ocupabilitat a la formació. Si abans de la refor- pació voluntària per les persones atu- Això permetrà que s’aprofundeixi més en la línia de l’última reforma detius de la llei, és on hi ha la seva jus- ma aquest contracte constava d’un rades que rebien prestació, ara serà les pensions.tificació, les seves propostes de for- El Capítol I defineix les mesures per 75% en treball i un 25% en forma- d’obligatòria realització. És a dir, lesma resumida i quina finalitat pretén afavorir l’ocupabilitat de les treba- ció, ara aquest contempla fins a un treballadores aturades amb prestacióaconseguir. lladores. És a dir, per tal que millori 85% de dedicació al treball a partir es podran veure obligades a substituir Capítol III: les treballadores que fan formació.En aquest cas la justificació no dis-ta de la ja feta per les dues últimes la seva capacitat d’ocupació. Aquest capítol, a la vegada es pot resumir en del segon any de contracte. Deixant un ridícul 15% restant del temps per a Més flexibilitatreformes laborals aprovades pels go- tres grans mesures. la formació del treballador/a. Però, a Capítol II: interna enverns anteriors. L’excusa i el pretext La primera d’elles és l’ampliació de més, es preveu que la formació puguisempre és el mateix: la crisi. I el dra- les activitats de les Empreses de Tre- realitzar-se en les mateixes empreses Contractació contra delsma són les xifres d’atur.Segueixen mantenint el discurs que ball Temporal (ETT’s). L’any 2010, com ja hem explicat abans, es van i per si fos poca la perversitat que això pot comportar, treu l’obligació indefinida i acomiadamentsla crisi ha posat de relleu les debi-litats del model laboral de l’estat ampliar els àmbits competencials on podien actuar com a intermediàries de començar a fer formació en un ter- mini màxim de 4 mesos després de la creació d’ocupació El Capítol III agrupa mesures per afa-Març de 2012 3
  5. 5. REPORTATGE s’aplicarà el conveni superior. Així, econòmiques, tècniques o organitza- la força que es podia tenir pel mante- tives es prescindeix de la finalitat o niment de la seva vigència, es perdrà. raonabilitat. Simplement caldrà que concorrin. Així, es podrà acomiadar a 20 dies encara que la mesura no sigui Capítol IV: mínimament raonable per aconseguir Eficiència del una finalitat constitucional legítima com el manteniment de la viabilitat mercat de treball de l’empresa o el nivell d’ocupació. És a dir, acomiadar amb 20 dies quan i reducció de la hi hagi causes econòmiques, tècni- dualitat ques, organitzatives o de producció però sense que els acomiadaments serveixin per millorar cap d’aquestes En el Capítol IV s’hi inclouen un situacions. conjunt de mesures per afavorir I en l’acomiadament encara es va l’eficiència del mercat de treball i més enllà, ja que també es modifi- reduir la dualitat laboral, és a dir, ca l’acomiadament improcedent i l’existència de contractes indefinits i es generalitza la indemnització a 33 temporals. dies amb 24 mensualitats, enlloc dels Així, la primera mesura contem- 45 dies anteriors amb un màxim de plada prohibeix l’encadenament 42 mensualitats. I la seva aplicació de contractes temporals. El govern és general? Doncs, del que es des- del PSOE havia permès, fa tot just prèn del redactat és que fins que la un any, l’encadenament il•limitat llei no era vigent, es comptarà la de d’aquest tipus de contractes fins al 45 dies i, a partir de la vigència de 2013. D’aquesta manera un contracte la llei 33 dies. Però encara que unvorir la flexibilitat interna a les em- del text anterior algunes garanties suspensió del contracte de treball, la temporal s’haurà de convertir forço- acomiadament sigui reconegut compreses plantejada com una alternativa pel treballador/a com que els canvis reducció de la jornada,... aquestes ja sament en indefinit. Però, el resultat improcedent pels jutjats, no es ge-a la destrucció de llocs de treball. de funcions s’han de fer respectant la no requeriran de l’autorització ad- d’això, ja el coneixem: quan finalitza neraran salaris de tramitació. NomésAixí, la màxima és que les empreses dignitat de la treballadora i sense per- ministrativa. Desapareixerà així el el període de temporalitat la persona es reconeixerà aquest dret si es pro-acomiaden perquè la relació laboral judici de la seva formació i promoció concepte d’Expedient de Regulació és acomiadada i una altra persona dueix la readmissió del treballador aentre empresari i treballadora és rí- professional. d’Ocupació (els coneguts EROs) ocupa el seu lloc encadenant contrac- l’empresa. Amb aquesta mesura seràgida. I es dóna la mateixa facilitat a la mo- i se sotmetrà només a la decisió de tes temporals fins al límit permès. la treballadora qui assumirà la des-El que es defineix com a flexibili- bilitat geogràfica, és a dir, al canvi de l’empresària, sense cap control de El nou text també preveu tot un se- pesa del temps que es tardi en dictartat en realitat vol dir permetre que centre de treball. Les raons per poder- la seva aplicació. I si no hi estem guit de mesures que faciliten i gene- sentència, fet que va en la línia del’empresa pugui modificar les condi- la fer són econòmiques, tècniques, d’acord haurem d’esperar a que arribi ralitzen l’acomiadament a 20 dies per disminuir l’exercici d’accions contracions de treball pactades amb poques organitzatives o de producció, però la decisió del jutjat. any treballat. En primer lloc, en cas l’acomiadament per part de la treba-restriccions i que les treballadores ens en el nou text ja no es fa cap matís pel Però més enllà d’aquestes mesures d’absentisme per malaltia, és a dir, el lladora. Paral•lelament també afavo-haguem d’adaptar a les necessitats de qual s’entén que concorren. En el text concretes, els canvis introduïts també que amb tota lògica és més que una reix la preferència de l’empresàriala producció, del mercat o, simple- anterior, es deia que s’entendria que volen reduir la força col•lectiva de la causa justificada ara pot ser motiu per l’acomiadament enlloc de lament, a la voluntat de l’empresària. es donaven les causes a les que hem classe treballadora i així, es modifi- d’acomiadament. Aquesta pràctica readmissió.En aquest capítol s’introdueixen mo- fet referència quan les mesures con- quen algunes de les previsions sobre aprofundeix més en la línia de culpa-dificacions que permeten fer canvis tribuïen a superar la situació. Si més els convenis col•lectius. Es dóna bilitzar a la treballadora malalta i deen gairebé totes les parts de la relació no, encara que amb certes reserves, prioritat al conveni d’empresa, on la restar importància a la salut laboral Altres previsionsde treball: en les funcions (mobili- exigia un mínim de concreció i pro-tat funcional), en el centre de treball va entre la mesura aplicada i la seva representació de les treballadores i el poder de les organitzacions sindicals en el nostre lloc de treball. Aquesta del reial decret- mesura, que ja va ser molt criticada(mobilitat geogràfica) i en la quantiadel salari, la jornada, l’horari, la dis- finalitat. A la vegada, la contrarefor- ma laboral suprimeix la possibilitat és més dèbil i més fàcil de dominar en la reforma de 2010, es consolida legislatiu per l’empresària. Aquest canvi pot del tot en el nou text. Desapareix,tribució del temps de treball,... (cone- que, mitjançant Conveni Col•lectiu o provocar un efecte dominó. Doncs, doncs, l’exigència d’uns mínimsgut com a modificació substancial de l’acord aconseguit durant el període Més enllà de tot l’exposat, aquest de- si una empresa aconsegueix rebaixar d’absentisme a l’empresa per justifi- cret llei aprovat pel govern del PP tam-les condicions de treball). de consultes, es puguin establir prio- unes condicions, la resta d’empreses car un acomiadament, ja que encara bé preveu la possibilitat d’acomiadarUna de les primeres mesures con- ritats de permanència a favor de tre- del sector tindran més força per fer que aquest sigui del 0%, es podrà als treballadors i treballadores fixestemplades en el capítol quart és balladores amb càrregues familiars, el mateix i justificar la mesura. A la acomiadar a la treballadora en cas de de l’Administració Pública, encaral’eliminació del concepte de catego- de determinada edat o amb discapaci- vegada que les empreses, aconse- malaltia. que hagin accedit al lloc de treballria professional. Abans existia una tat. Deixant només la prioritat de per- gueixen aquesta rebaixa, això també També hi ha canvis profunds en per oposició. Això es podrà fer ambclassificació segons grup professio- manència per les legals representants afectarà en els convenis d’un marc l’acomiadament objectiu. Les últimes la simple concurrència de causesnal i tot sovint, dins d’aquests, hi de les treballadores. més ampli que es començaran a ne- reformes ja havien ampliat i facilitat econòmiques, tècniques, organitzati-podien haver diferents categories I amb aquesta reforma es permet can- gociar a la baixa. La nova reforma aquest. Amb aquesta reforma però, es ves o productives. Aquestes mesures,de treball més específic. Però amb viar les tasques i el centre de treball, també posa restriccions a la ultraac- deixa tota la lluita en la causa, des- a opinió d’algunes fonts consultades,la reforma laboral es deixa només què ens queda? Doncs ben poca cosa, tivitat dels convenis, és a dir: si no apareixent la justificació d’aquesta mercantilitza encara més el serveiel terme “grup professional”. Això perquè la reforma també facilita la s’aconsegueix una acord en 2 anys, causa. Amb la definició de les causes públic i provocarà que sigui la planti-fa que les tasques que pugui desen- distribució irregular d’un 5% de lavolupar una treballadora siguin més jornada de treball al llarg de l’any,àmplies i, per tant, que no sigui ne- la modificació de la jornada de tre-cessari seguir cap procediment espe- ball, de l’horari, de la distribució delcífic per fer-nos fer tasques que abans temps de treball, del règim de treballno fèiem o no ens corresponen. Per a torns, del sistema de remuneració iexemple, en el cas dels treballadors/ treball, del sistema de rendiment,... ies de l’hosteleria, serà més fàcil po- afegeix a la llista la quantia salarialder-los assignar tasques d’auxiliar de (que abans no hi era). Reduint a lacuina, cambrera i netejadora de plats, vegada el període de notificació a lesencara que s’estigui contractada per persones de 30 a 15 dies.una sola d’aquestes funcions. Aquestes mesures doncs, convertei-En la mateixa línia, també es flexibi- xen el contracte i les condicions pac-litza la mobilitat funcional. És a dir, tades en simple paper mullat. Allòla possibilitat que té l’empresària per signat perdrà el seu sentit donades lesfer-nos treballar en feines d’inferior o mesures introduïdes en el nou text.superior categoria per les que vam ser Així, amb la reforma laboral del PPcontractades. De manera que se su- la relació laboral podrà ser modifi-primeixen parts del text anterior com cada en qualsevol moment segons lala limitació a fer funcions inferiors. voluntat de l’empresària, sempre queLa realització de funcions d’inferior no tinguem, però la força col•lectivacategoria abans havia d’estar justifi- suficient per impedir-ho. I la solu-cada per raons perentòries o imprevi- ció individual per qui no accepti elssibles de l’activitat productiva, però canvis és la rescissió del contracte deara es podran realitzar funcions, tant treball, amb indemnització de 20 diesinferiors com superiors, si existeixen per any treballat.raons tècniques o organitzatives que Però, el capítol encara segueix.justifiquin la mesura. Igualment, la Per facilitar l’aplicació de mesuresnova reforma laboral també elimina col•lectives com l’acomiadament, la4 Març de 2012
  6. 6. REPORTATGElla qui pagui l’ajustament dels dèficits nitzacions, però que continuen sent tals i bàsics de les treballadores, ja que elevat grau de vulnerabilitat i preca- de l’empresa. El pensament neolibe-de l’administració sense importar el milionàries. desregula la relació laboral i ens deixa rietat. ral i els dictàmens del mercat capita-motiu de les “dificultats” econòmi- al lliure arbitri de l’empresària: els Els contractes laborals passaran a lista s’imposen de nou: és el paradig-ques d’aquesta (com per exemple el En conclusió: la treballadors i les treballadores deixa- ser paper mullat, i les condicions la- ma del lliure mercat. Davant d’això,malbaratament de recursos).I perquè el Reial Decret-Legislatiu no lluita és l’únic rem de ser persones humanes per a convertir les nostres vides laborals borals estaran en mans dels criteris empresarials. Una contrareforma, com a treballadors i treballadores que som, només tenim una opció: lluitar isembli tant dolent, hi ha algunes me- camí en simples mercaderies al servei dels doncs, que amplia encara més el po- defensar els nostres drets!sures en el sentit de limitar les indem- interessos empresarials i per tant, pu- der de l’empresariat i debilita enor- Perquè una agressió no se solucionanitzacions i sous en casos d’entitats Aquesta reforma representa una forta rament econòmics. Una realitat que mement la capacitat de resposta del amb la negociació, sinó amb la sevabancàries intervingudes, unes indem- vulneració dels drets més fonamen- situa a la persona treballadora en un conjunt de la classe treballadora dins derogació!Més reformes, més precarietat Blanca Rivas, Secretaria de improcedent a 33 dies i a la vegada Jurídica de CGT Catalunya que, per acabar-ho d’adobar, se su- primeixen els salaris de tramitació. Els “salaris de tramitació” implica-E ven que quan una treballadora re- l dret laboral de l’Estat espanyol clamava la indemnització, davant la podria definir-se, de manera sen- impossibilitat de conservar el lloc dezilla, com el conjunt de lleis que regu- treball, es pagaven les nòmines comlen les relacions que existeixen entre si hagués treballat fins al dia de lal’empresariat i el conjunt de la clas- sentència (sempre que la sentènciase treballadora, així com l’activitat fos favorable al treballador/a). Ambque desenvolupen els sindicats i els canvis recents introduïts, aquestal’actuació de l’estat en matèria de Se- possibilitat també desapareix. Nomésguretat Social. El dret laboral va ser es reconeixeran els salaris si hi haconcebut, almenys teòricament, com readmissió, però cal tenir present queuna regulació que ha de defensar al aquesta es produeix en molts pocsmés dèbil, el treballador o treballado- casos.ra, davant de qui ostenta la situació Així, podem dir que a partir d’aquestde poder, l’empresari/a. any 2012, l’acomiadament s’ha con-Des de la seva “creació”, tal i com vertint pràcticament en gratuït, fetara l’entenem, el dret laboral i les que deixa a la treballadora en mansrelacions laborals que d’aquest en de l’empresària (amb gran dependèn-deriven han anat deteriorant les con- cia de la seva voluntat) i, en el pitjordicions i els drets dels treballadors/ dels casos a l’atur, amb indemnitza-es. Si partim de la base que l’Estatut cions irrisòries.dels Treballadors i les Treballadores Un altre exemple de desregularitza-és un punt de partida a través del qual Endavant-OSAN, sota el títol “30 l’empresari/a, al seu lliure arbitri, metia que la persona pogués llui- ció és la intermediació en les rela-s’havien d’aconseguir noves millores anys de reformes laborals. 30 anys pugui contractar i acomiadar inde- tar i defensar. el seu lloc de treball. cions laboral. Es parla, en l’esmentaten les condicions laborals, podem de retrocessos en els drets de la clas- pendentment de les condicions i ne- L’any 1980, però, el dret d’opció va llibret, que l’any 1976 les Empresesafirmar que durant els més de 30 anys se treballadora” (el podeu trobar a cessitats de la producció, la qual cosa canviar i aquest va passar a ser de de Treball Temporal (ETT’s), comdes de la seva aprovació, estem do- la seva web: www.endavant.org, en comportaria pel treballador/a una l’empresari/a i, a la vegada, la in- qualsevol forma de “prestamismenant un pas endavant i deu endarrere. l’apartat de Publicacions). situació de submissió a la disciplina demnització es va rebaixar conside- laboral”, estava prohibit. Posterior-És per aquest motiu que des de molts En aquesta publicació hi trobem d’aquest. rablement (de 45 dies amb un límit ment, es va acceptar i regular la sevasectors els canvis legislatius actuals exemples clars d’aquest procés de Doncs bé, l’any 1977 quan una per- de 3’5 anualitats). Això, va convertir existència en alguns àmbits/sectorssón considerats com una Contrare- desregularització en matèria labo- sona era acomiadada, si aquest es l’acomiadament en lliure, però no laborals. Però en la Contrareformaforma Laboral. S’avança en direcció ral per part de l’Estat espanyol i per reconeixia com a improcedent (és a gratuït, ja que es podia acomiadar laboral que va aprovar el govern delcontrària a la idea pel qual va ser con- tant, de pèrdua de drets adquirits dir, sense causa que el justifiqui), la sense causa pagant però, la correspo- PSOE l’any 2010 es va permetre lacebut el dret laboral. dels treballadors i les treballadores. treballadora podia triar entre tornar nent indemnització. seva actuació en gairebé tots els àm-Una bona explicació d’aquest retro- Un exemple concret són les modi- a l’empresa o cobrar una indemnit- No obstant això, des d’aquell mo- bits de l’activitat econòmica, de ma-cés en matèria laboral es pot trobar ficacions introduïdes en la regula- zació (de 60 dies per any treballat ment les indemnitzacions recone- nera que fins i tot, aquestes empresesen un llibret editat el 2009 (però de ció de l’acomiadament. Una figura amb el límit de 5 anualitats). Aquest gudes han anat disminuint. I des de poden actuar en la gestió de llocs demolta actualitat), per l’organització pensada inicialment per evitar que dret d’opció per la treballadora per- l’edició del llibret, l’any 2009, s’han treball de l’Administració Pública. produït més canvis en matèria labo- I ara, l’any 2012, el PP ja les per- ral. L’any 2010 ja met actuar, amb ànim de lucre, com es va generalitzar a agències d’ocupació: és una nova l’acomiadament privatització d’un servei públic. Així, “bonificat”, creat es permet que algunes empreses que l’any 1997, que ja fan negoci amb la nostra ocupa- rebaixa la indem- ció, quedant-se una part de la nostra nització per aco- plusvàlua, també facin negoci amb la miadament im- nostra “desocupació”, convertint les procedent, en uns persones aturades en mercaderies i contractes anome- generant aturats de diferent categoria, nats “bonificats”, ja que probablement no voldran tenir a 33 dies per any a les seves llistes aquells col•lectius treballat amb un de difícil ocupació (dones, persones màxim de 24 men- majors de 45 anys,...), ja que no “ge- sualitats. neraran” nous ingressos i per tant, I ara al 2012, beneficis per la seva empresa. l’acomiadament I són molts més els exemples que po- ha estat de nou dríem exposar per posar de manifest modificat. Així, i de manera gràfica, que hi ha una es generalitza contínua devaluació dels drets dels l’acomiadament i les treballadores. I aquest retrocés de 20 dies per any només s’explica perquè la patronal treballat amb un no vol perdre ni un cèntim dels seus màxim de 12 men- beneficis. Totes aquestes agressions sualitats i s’amplien i retallades dels nostres drets, ens les possibilitats situen al conjunt de treballadors/es del conegut com com a simples mercaderies a mercè “acomiadament de la voluntat de l’empresariat. objectiu”. Però, a Tot això, implica en definitiva, un més, es rebaixa la procés de precarització dels nostres indemnització de llocs de treball i, de retruc, de les l’acomiadament nostres vides.Març de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA És hora de prendre el carrer El PP ha aprovat la més agressiva i destructora Reforma Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar i recuperar drets en les últimes dècades a l’Estat espanyol robats Contra la reforma laboral i el pacte social, mobilització el comunicat del Comitè Confederal Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT de 11 de febrer plasmava. Catalunya Des del SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, fem una crida a tota l’afiliació, de la CGTE de Catalunya, perquè passem sense l passat 11 de febrer es va posar dubtar a l’acció, només ens queda en marxa, mitjançant “Decreta-zo”, la més agressiva i destructora un camí, dignitat i lluita. PortemReforma Laboral que els diferents més d’un any oposant-nos a les suc-governs s’han atrevit a implantar en cessives retallades socials i laborals,les últimes dècades. Aquesta mesu- que anteriors governs van imposar.ra suposa un retrocés de decennis en Avui més que mai, hem de mobi-els drets laborals de totes i tots no- litzar-nos en els centres de treball,saltres i emprèn un camí que signi- als barris i al carrer, perquè aquestaficarà major humiliació, precarietat, reforma laboral ens l’apliquen elsatur i exclusió social per la classe qui estan al servei de les empreses itreballadora. els mercats financers, veritables ar-El govern del PP, amb la com- tífexs de la crisi del capitalisme queplaença de CiU i dels empresaris, volen fer pagar, una vegada més, aha executat el mandat emanat des la classe treballadora.de la UE, Brussel•les i Alemanya, Les dones i homes de la CGT hanimplantant una reforma laboral que de deixar clar el seu missatge i ini-carrega contra el benestar i la segu- ciar el camí cap a la necessària Vagaretat laboral de les i els treballadors General, no ens deixen altra opció.del Estat espanyol i Catalunya.Ni els tremola el pols, ni temen Que comportala resposta, quan reconeixen que acord. Es posaran en marxa en 15 partir d’ara serà legal la realització l’acomiadament ultrabarat i ràpidaquesta reforma no crearà ocupació, aquesta reforma dies i l’empresa acomiadarà a qui d’hores extres per que es potencia ja sigui individual o col•lectiu,però és el que els mercats exigeixen laboral? vulgui amb 20 dies per any i un aquesta forma de contractació pre- s’elimina la supervisió dels ERO,per recuperar la confiança. màxim de 9 mensualitats. Serà FO- cària. s’implanta la contractació a tempsAquesta prepotència s’aplica dies Els continguts més brutals d’aquesta GASA qui carregui amb una part de * Flexibilitat: desapareixen les ca- parcial, en els nous contractes eldesprés de la vergonyosa posada reforma per al conjunt de les i els la indemnització. Els empleats pú- tegories professionals permetent el salari serà el SMI com a referènciaen escena del pacte que, aquests treballadors consisteixen en: blics podran ser acomiadaments per “noia/o per a tot”. La empresa dis- i el conveni col•lectiu ja no serveixsindicats que signen pactes antiso- * Acomiadament procedent: aquí causes econòmiques. tribuirà irregularment almenys el per res.cials contra la classe treballadora, hi cap ja siguin causes econòmi- * Contracte d’aprenentatge: serà 5% de la nostra jornada de treball Necessitem posar en marxa un pro-van acordar amb la patronal; aquest ques, tècniques, organitzatives o de amb una durada d’entre 1 i 3 anys. anual. cés col•lectiu i d’unitat de classepacte que especialment apuntalava producció i de manera individual Podrem ser aprenents fins als 33 * Conveni Col•lectiu: les empreses que ens condueixi a derogar aquestala pèrdua de salaris dels treballa- o col•lectiva. La baixa mèdica jus- anys. Aquest contracte serà bonifi- podran deixar sense efecte el con- Reforma Laboral.dors, la desregulació de les jornades tificada entre 9 i 20 dies és causa cat amb diners públics. veni al•legant causes econòmiques, És hora de prendre el carrer, de ma-laborals, els increments de la pro- d’acomiadament. Tot això per 20 * Contracte per a PIMES: El salari tècniques, organitzatives o de pro- nifestar públicament contra aquestaductivitat, la mobilitat funcional, en dies d’indemnització per any tre- es completarà amb part de la des- ducció i canviar al seu gust fins a la barbaritat, de conquerir de nou nos-definitiva l’avantsala de la reforma. ballat i amb 12 mensualitats com a ocupació del contractat. Tindrà un negociació d’un nou. Els convenis tres drets robats i d’eliminar aquestaLa CGT estàvem immersos en un límit. període de prova d’1 any. Aquest d’empresa tindran prioritat sobre i altres lleis injustes imposades pelsperíode de reflexió sobre la convo- * Acomiadament improcedent: pas- contracte serà bonificat amb diners qualsevol altre i seva ultraactivitat poderosos, els polítics, i els empre-catòria de la vaga general, però els sa de 45 dies per any i 42 mensua- públics. serà de 2 anys. saris i banquers, que són aquells queritmes dels esdeveniments no els litats a 33 dies i 24 mensualitats. * ETT: es converteixen en agències Amb aquestes noves regles del joc han induït aquesta crisi.marquem nosaltres. És obvi dir que S’eliminen els salaris de tramitació. de col•locació i actuaran com ho fa s’aconsegueix a més una baixada de Per a la CGT és l’hora de rebel•lar-arriba el moment de passar a la mo- * ERO: ja no seran supervisats l’antic INEM. salaris generalitzada davant les cir- se, plantar cara i lluitar per DERO-bilització i prendre el carrer, tal com per l’administració ni necessitaran * Contractes a temps parcial: a cumstàncies imposades, s’instaura GAR aquesta reforma!!Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat… ment decent, per tant no llegiu ni “la perquè els amos fa dies que tenen bens al nostre voltant i cada pas dis- de la població. I s’acaben perquè tot Jordi Martí Vanguardia” ni els seus imitadors. Us l’excusa perfecta per fer-nos engolir conforme que fem i ens allunya del existirà només si ho podem pagar i la quedarà clar que aquesta reforma és merda sense que ens queixem. “És el ramat és vist com una bogeria que a majoria no podrà. No sóc catastrofista, l’atac més dur que hem tingut fins ara mal menor”, “val més tallar un braç l’únic que ens pot portar és al desastre. només una mica llegit.P er vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treba-lladors, tenim a la llista dels plats que com a treballadores i treballadors des de 1980 i des de molt abans també, que deixar morir tot el cos”… i tan- tes mentides més que amb forma de Tenim davant, un camí de lluita. I l’hem de guanyar. I no serà fàcil. Tu que em llegeixes i que penses que a tu no t’arribarà, realment ets tan ja que els darrers anys del Franquis- metàfores repeteixen com a lloros ben Però cal fer el camí perquè no podem ximple de no veure què està passant?ens serveixen els amos una reforma me les conquestes socials a partir de entrenats els representants dels amos continuar quiets i esmaperduts espe- Obre els ulls i comença a tindre clarlaboral. No us en fieu de les parau- la lluita continuada de la nostra classe que de tant en tant baixen a la terra a rant que passin coses positives. O les que d’aquesta crisi no en sortirem siles perquè reforma aquí sempre vol van deixar un bon balanç que ara ens dir-nos que si tenim set i volem aigua provoquem o no passaran. Amagar- no lluitem i si no ho arrisquem tot. I hodir “menys drets i més obligacions”o dit d’una altra manera ja que som volen acabar de robar. hem de ballar al so que ells ens posin. se darrere de ’hobbies’, diversions, repeteixo, tot. Inclús tu que mai t’hasen l’àmbit laboral, “treballar més per Parlaré, doncs, de què farem com a La crisi que ells mateixos han provo- pantalles de tele o sofàs del menjador implicat en res. Aquesta és la partidamenys” i alhora no queixar-se per cap classe, com a treballadores i treballa- cat els està convertint en milionaris, només funciona mentre tinguem uns decisiva i si no mous fitxa se’t men-de les aberracions que “qui dona fei- dors, com a poble… Potser algunes en milionaris d’euros és clar, guanyen euros per als ’hobbies’, puguem di- gen. O se’t menjaran… La lluita és elna” comet damunt de qui la fa. pensareu que aquí s’acaba el meu arti- tant amb ella que mai no s’acabarà, vertir-nos sense notar el patiment que camí!No em centraré en aquest article a ex- cle perquè no hi ha res a fer; si és així, almenys mentre no gosem dir prou. creix arreu, o tinguem tele o casa perplicar la reforma perquè qualsevol que no cal que llegiu més perquè el que ve I a nosaltres ens manté morts de por, posar-hi el sofà… i salut per gaudir- * Jordi Martí i Font és periodista,sàpiga llegir pot entendre-la buscant tampoc us agradarà… quiets, no sabem què fer, no sabem ne. I totes i cada una d’aquestes coses treballador de l’ensenyament i afiliata qualsevol portal d’internet mitjana- Aquesta reforma ha estat tan dura cap a on anar, només veiem boira i s’acaben per a una àmplia majoria de la CGT de Tarragona6 Març de 2012

×