Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Revista Catalunya- Papers nº 138
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Revista Catalunya- Papers nº 138

  • 649 views
Published

abril 2012 nº 138

abril 2012 nº 138

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
649
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Abril 2012 · núm. 138 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat La nostra és força creixentDipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 138 · Abril 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat La nostra ésforça creixentDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Que no s’aturi laDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org lluitaSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit L a CGT va convocar Vaga General el 29M contra la Reforma Laboral i el Pacte Social, deixant clar que l’objectiu volupades per les diferents Ad- ministracions de• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) de CGT no és negociar la reforma laboral l’Estat espanyol,• Federació de Sanitat sinó derogar-la juntament amb la resta una crida per a• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) de mesures econòmiques i antisocials defensar la nos-• Federació d’Administració que agredeixen directament a la classe tra dignitat i elsPública (FAPC) treballadora. Una vaga general, combi- drets laborals iVia Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 nada amb una vaga de consum, que va socials que ens suposar un èxit de seguiment i un èxit de estan robantFEDERACIONS COMARCALS participació en unes manifestacions mul- amb la ReformaAnoia titudinàries com feia anys que no es veia, Laboral, el PacteCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es un fet que mostra que poc a poc alguna Social i la restaBaix Camp/Priorat cosa es va movent i que la crispació crei- de lleis antiso-Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus xent es va traduint en mobilització. cials que el go-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 Un 29M en que la CGT va presentar vern i la patronalBaix Llobregat la seva pròpia convocatòria de Vaga, estan decretant.Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - absolutament diferenciada, amb actes, Considerem in-cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 mítings i manifestacions pròpies, buscant acceptable laComerç, 5. 08840 Viladecans el màxim d’unitat i confluència amb altres nova Reformacgt.viladecans@yahoo.es organitzacions sindicals i moviments so- Laboral i el plaTel./fax 93 659 08 14 cials contraris al pacte social i que perse- d’ajust per reduirBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell gueixen la defensa dels drets de la classe el dèficit que el social i productiu. en que que hem d’aconseguir mobilitzarTel. i fax 977660932 treballadora, la justícia social i la llibertat. govern de Mariano Rajoy està imposant Per tant, per a CGT, el 29M és el punt el màxim de gent i ocupar de nou elscgt.baix.penedes@gmail.com Una vaga amb una crida conjunta amb a les persones treballadores i classes de partida d’una mobilització continuada carrers. I el 12 de maig, amb motiu delBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona la CNT i SO, i amb la intenció de seguir populars. Suposen un atac frontal contra que inevitablement comportarà noves primer aniversari del 15M, nova jornadacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 treballant per la convocatòria d’una Vaga els drets laborals i socials de tota la po- lluites i la convocatòria d’una altra Vaga internacional de mobilitzacions “UnidesGarraf-Penedès General Europea, coordinant-se amb tot blació, per la qual cosa, sobre la base de General. En les properes setmanes te- per a un canvi global”.Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat el sindicalisme de classe i alternatiu a ni- la nostra dignitat i en defensa de la justí- nim una jornada com és el 1r de Maig, Primavera calenta, construint futur...Tel. i fax 938934261 vell europeu. L’atac del capitalisme és el cia social, hem de lluitar contra aquestesMaresme mateix en tots els països, aixafats per les mesures.Unió 38 baixos, 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com polítiques liberals i mesures d’austeritat, Exigim la retirada de les polítiques, lleis Nota: L’autor del dibuix de la portada del Catalunya-PapersTel. i fax 937909034 per això cal coordinar-se a través de la i actuacions del capital que fomenten núm. 137 és Josep M. Cazares.Vallès Oriental xarxa europea del sindicalisme alterna- l’atur, la retallada de drets col•lectius iFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com tiu i de base per preparar una resposta individuals, la precarietat i l’explotació deTel. 935931545. Fax 935793173 comuna, que pugui unir els treballadors a nivell internacional i així lluitar per un la classe treballadora i que impedeixen un repartiment just del treball, la riquesa i AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS model de societat basat en els béns co- el benestar. Exigim l’aplicació immediataGironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 muns, en els serveis públics de qualitat, de mesures concretes que acabin ambGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat en unes pensions dignes i en un treball l’atur, la precarietat, la temporalitat i si-Tel. 972231034. Fax 972231219 estable per a tots. nistralitat laboral.Ponent La CGT seguim cridant a la lluita de to- La Vaga General del 29 de març ha estatAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat tes i tots els que aquí vivim i treballem, una data molt important que haurà deTel. 973275357. Fax 973271630 a la classe treballadora amb o sense tenir continuïtat amb la convocatòria deCamp de Tarragona ocupació, als moviments socials, als futures mobilitzacions fins a aconseguirRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona col•lectius desfavorits i precaritzats, a els objectius esmentats. L’èxit de la vagacgttarragona@cgtcatalunya.cat les assemblees populars i de barris, jo- ha d’utilitzar-se per exigir la derogacióTel. 977242580 i fax 977241528 ventut, estudiants, pensionistes, desno- total de la Reforma Laboral, no per a laFEDERACIONS LOCALS nades, migrants, exclosos… una crida seva negociació, així com també per im-Barcelona a tota la població per a secundar les pedir les retallades socials que atemptenVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona mobilitzacions durant aquesta primavera, directament contra els drets de la majo-flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 una crida a manifestar un rebuig radical ria. Al mateix temps implica establir lesBerga de la política econòmica i social desen- bases per a l’exigència d’un nou modelBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, MireiaManresamanre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, PacoTel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “La meva llibertat, per alguns dels quiRubí Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles m’envoltaven havia de ser, en particular,Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de la llibertat sexual. La llibertat sexual ambhotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. ells, pel que, en negar-m’hi deixaven de 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,Sabadell com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre considerar-me una dona lliure!”Rosellò 10, 08207 Sabadell -cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Entre el sol i la tempesta”Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Sara BelenguerRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Maig de 2010
  • 4. REPORTATGE La crisi que ens Les contrareformes, les retallades i totes les afecta a tothom noves regulacions tindran uns efectes que no ens té nom de dona beneficiaran, ni com a treballadores, ni com a dones. La contrareforma laboral des d’unaperspectiva de gènereAprofiten la crisi per fer involucions en les normatives que afectaran en majormesura a les dones Blanca Rivas, Secretaria Xifres com que la taxa d’ocupació Jurídica CGT Catalunya de les dones a l’estat espanyol és 11’6 punts inferior a la dels homes o que el 95’8% de la població inacti- va en l’estat espanyol són dones. ElPer posar-nos en motiu principal pel qual no busquenantecedents feina és perquè han de tenir cura dels seus fills, filles, persones adul-El que es feia fins abans de la refor- tes malaltes, discapacitades o d’edatma del 2012 era millor? Doncs la avançada.resposta és no. Està clar que no hem A la contrareforma laboral del 2012defensat ni defensarem les línies aquestes xifres li importen ben poc.ideològiques de les legislacions que No és una prioritat fer quelcom perpretenien protegir els drets de les ven als empresaris, que si després les llacunes de cotització que es co- ball que s’entendria contemplat dins acabar amb aquesta situació. Però,dones i afavorir la seva incorporació volien, beneficiarien o no a les do- briran 2 anys amb la base mínima i de l’Estatut dels i les Treballadores. fins i tot, podríem afirmar que laal món laboral. Aquestes legisla- nes. És a dir, les contractarien o no la resta amb el 50% de la base míni- És a dir, a aquell treball a les ordre idea és a la inversa. Sembla ser quecions acostumen a fer més laxes les amb més freqüència no per les seves ma o l’augment del període de càlcul d’altri (conegut com per compte es vulgui o el retorn de la dona a laobligacions dels i les empresàries i, capacitats sinó pels beneficis fiscals per la jubilació. Totes elles provoca- d’altri) i pel que és percep un salari. llar o complicar més la situació a quiper tant, no posen en l’eix central la i laborals que els hi podia comportar. ran reducció de les dones que poden Així, que no parlarem, de tot el tre- intenta compaginar feina i vida per-problemàtica de l’ocupació femeni- Posteriorment, també es va dur a ter- accedir a la prestació contributiva i ball que existeix dins de l’economia sonal o familiar.na. me una reforma del sistema públic una reducció de la seva quantia. informal, que està ocupat majori- Anirem desglossant així, algunes deSi fem una mica de memòria, aquest de prestacions, bàsicament de les Tot això, ja feia que la crisi que ens tàriament per dones, sense cap dret, les previsions legals de la reformafet ja el vam tractar en un article pensions de jubilació. En aquestes afecta a totes pogués tenir nom de sense cap regulació i on es produei- que creiem que poden portar a re-d’aquesta mateixa revista després modificacions també vam poder fer dona. Però és que les coses cada cop xen més abusos (per exemple: cura trocedir, i molt, en el temps.de l’aprovació la contrareforma la- un anàlisi en clau de gènere i vam van a pitjor. de persones, neteja d’habitatges par-boral feta pel Govern del PSOE el considerar que les modificacions ticulars, prostitució,...). Ni tampoc Els canvis en lasetembre de 2010.En aquest text legal, en la seva ex- eren perjudicials per a totes les tre- Una crisi que sempre tot aquell treball reproductiu, que contractació balladores però encara més per les fan majoritàriament dones, que no téposició de motius, considerava com dones. paguem les mateixes salari, ni horari, ni drets,... i de fet La creació del nou contracte per auna de les problemàtiques del mer- Les dones majoritàriament tenen sa- … i les dones encara no es considerant ni tan sols com a emprenedors. És un contracte consi-cat laboral de l’estat espanyol, ladiscriminació en les possibilitats laris més baixos, vides laborals amb més treball. derat indefinit però que té un any de constans interrupcions per la cura de Així, i centrant-nos en el marc de lesd’ocupació de determinats sectors període de prova. En podran fer ús familiars i contractes parcials. Això Els moments de crisis són moments relacions laborals, les reformes i lesde població. Entre aquests hi eren les empreses de menys de 50 treba- fa, que siguin menys les que arriben de canvis. La paradoxa d’aquesta lleis anteriors parlaven d’evitar lesles dones, i també les joves i majors lladores. Aquest contracte afectarà a percebre una prestació contribu- frase és que el canvi, que hauria de xifres negatives d’ocupació i preca-de 45 anys quan, a més, eren dones. més a les dones, doncs aquest tipus tiva i quan ho fan aquestes són en ser entès en sentit positiu, sembla ser rietat femenina.Així, la reforma va fer tot un seguit d’empreses tenen més alt percentat- menor quantia. que no és ben bé el que estem vivint Xifres com que les dones, segonsd’articles que pretenien acabar amb ge d’ocupació femenina. El contrac- Així, l’acord per la reforma de les actualment. l’Enquesta de l’Estructura Salarialaquesta “problemàtica”. te permetrà l’acomiadament sense pensions, va preveure mesures ten- Des del 2008 sempre som les ma- de l’any 2009, perceben de mitja-Entre elles, les quals esmentarem avís ni indemnització. Per això con- dents a millorar les prestacions teixes les que estem pagant els plats na el 78% del salari dels homes.doncs ja vam entrar a fons en el seu siderem que, en el fons, més que un en les dones, com l’ampliació del trencats, les treballadores i les ciu- Fet que comporta que una dona hamoment, es preveien tot un seguit contracte indefinit és un contracte còmput de la interrupció de la vida tadanes, però semblar ser, que quan de treballar més de 3 mesos mésde bonificacions en les quotes a la temporal més. laboral per naixement o adopció o aquestes són dones, amb les refor- per guanyar el mateix salari que unSeguretat Social abonada pels em- La permissivitat de realitzar horespresaris quan contractessin dones l’ampliació del període de cotitza- mes d’aquest passat mes de febrer, home. És cert, que sembla que amb ció per excedència de 2 a 3 anys. la crisis aquesta diferència ha dismi- extres en el contracte a temps par-o l’ampliació de supòsits de casos ho pagaran molt més. Mesures que, com ja vam expo- nuït però per l’empitjorament de les cial. Això permetrà que sense capen que es podia dur a terme la con- La contrareforma laboral del febrer sar, afavoreixen el manteniment de condicions salarials de tota la pobla- tipus d’avis previ es puguin realit-tractació a través del contracte pel del 2012, aprovada pel Govern del l’estructura patriarcal, en el sentit ció, no per una millora dels salaris zar hores extraordinàries quan unafoment de la contractació indefinida PP, i recolzada pel Govern de la Ge- que fomenten que siguin les dones neralitat de Catalunya, capgira les re- que perceben les dones. persona està contractada a temps(amb una reducció de la indemnitza- qui més les utilitzen i, per tant, qui lacions laborals tal i com s’entenien Xifres com que el treball a temps parcial. Cal tenir en compte, que unció a 33 dies i 24 mensualitats) si esfeia amb dones o l’inici de la modifi- seguiran fent-se càrrec de tot allò a l’estat espanyol. Dóna un tomb ra- parcial està ocupat, en un 76% per contracte a temps parcial vol dir delcació dels contractes temporals pro- que passa un cop tancada la porta de dical, és a dir, des de l’arrel i ja res dones, degut a que són les que majo- 1 al 99% de la jornada complerta.curant un augment de les indemnit- casa. tornarà a ser com abans si nosaltres ritàriament “concilien” la vida labo- Això permetrà una jornada establer-zacions, encara que ridícul, i l’inici, En contraposició, moltes de les me- no ho impedim. ral amb la familiar. Aquest fet fa que ta de forma unilaterial i diària pertambé, de les facilitats pel canvi de sures que preveia i que ja s’apliquen, Aquest tomb també afecta a les línies no treballin jornades completes que l’empresària. Tothom sap com es fanles condicions laborals, coneguda encara que gradualment, són nefas- d’actuació que s’han traçat, i que an- els dificultarien complir amb totes servir en realitat les hores extraor-com a flexibilitat interna, per evitar tes per les prestacions de les dones teriorment hem descrit, per trencar les conegudes com a càrregues fa- dinàries. I amb el 76% de les donesels acomiadaments. i la seva qualitat de vida durant la amb la discriminació al mercat labo- miliars (el mateix nom ja indica com contractades a temps parcial aquestTotes aquestes mesures, ja vam vellesa. Algunes són l’augment de ral. Evidentment, cal deixar clar, que són vistes aquestes tasques impres- fet implica dificultar el mantenimentapuntar en el seu moment, que lluny l’edat ordinària de jubilació i dels quan parlem de mercat laboral ens cindibles per la supervivència de la del lloc de treball amb les responsa-de beneficiar a les dones, beneficia- coeficients reductors, la reducció de referim, en aquest cas, només al tre- societat). bilitats diàries.Abril de 2012 3
  • 5. REPORTATGE laboral després de la ma- que totes aquestes mesures passin ternitat. a ser d’insuficients i ineficaces a No defensarem ara que inexistents. es torni a bonificar però Aquestes són només algunes de les si pensem que és un conclusions que es poden extreure exemple de que la refor- de les modificacions que fa la refor- ma laboral vol un retro- ma laboral. cès per les dones en el El que realment passarà, però, està món del treball. per veure. Possem en dubte que el RDL tinguin la intenció de fer que La davant les adversitat homes i dones s’incorporin d’una mateixa manera privatització al mercat laboral i comparteixin per dels Serveis igual aquelles tasques que formen d’Ocupació part de la cura i de la vida quotidia- na. Això requereix d’un canvi molt La permissió de les Em- més profund que no es troba en les preses de Treball Tem- relacions laborals sinó en el si del poral d’actuar com a sistema, un sistema clarament pa- Agències de Col·locació triarcal. de forma remunerada. Aquest canvi, a part de Les retallades ser una privatització en- coberta, farà que les per- Però amb la reforma no s’acaba tot: sones en situació d’atur les retallades també ens afecten de siguin un objecte més de manera greu. mercaderia. Un nou pro- Totes les retallades implementades, ducte d’unes velles em- tant pel Govern espanyol com pel preses. Això, si més no, de la Generalitat, són un punt més legals de les que discriminació de l’ocupació de do- situarà a les parades de més difícil de discriminació vers les ciutadanesEls canvis en la majoritàriament fan nes al mercat laboral eren les boni- ocupació entre les menys interes- i vers les dones. ficacions. Aquestes les vam criticarrelació laboral ús les dones per diferents motius. Considerem sants pels nou negoci. I les dones, Així, el sector públic, per les sevesacordada o la com ja sabem, som un d’aquests característiques, més possibilitats que existeixen tantes bonificacions En trobem també amb un permís col·lectius. d’estabilitat i flexibilitat, i per lesflexibilitat interna que en realitat no comportaven la Però és que, a més, si els Serveis tasques que cobreix, com sanitat o per lactància més rígid. La modifi- contractació de més dones sinó la cació és que el permís de lactància d’Ocupació Públics estaven obli- educació, està ocupat en un 80%D’una banda es fa desapareixer el reducció de les despeses empresa- pugui ser fet per homes també. Una gats a respectar uns paràmetres per dones. Això està fent que les re-concepte de categoria professional. rials, i perquè més enllà d’afavorir mesura que podria semblar positiva de no discriminació i d’igualtat tallades afectin més la destrucció deAixí, abans, hi havia un grup profes- o no la contractació suposaven una en el fons és restrictiva. Només pot en l’ocupació, això desapareixerà. llocs de treball femenins.sional i dins d’ell diverses catego- reducció dels ingressos de la Se- utilitzar-se per un dels membres de la Com es faran complir a una empresa Si això se li suma la desaparicióries. Això farà que en el nostre lloc guretat Social que pot ser la gran parella, no pels dos. El fet que el per- privada que busca el màxim bene- d’alguns serveis, dins l’àmbit social,de treball puguem desenvolupar, de excusa per a futures reduccions de mís no es pugui repartir entre els dos fici?. i de les subvencions a serveis cap amanera natural, diferents tasques, prestacions. membres, a la seva lluire voluntat, la comunitat, la situació no millora.tant d’inferior com de superior ca- Doncs bé, algunes de les bonifica-tegoria, pel mateix salari. Aquest dificulta la possibilitat de distribució cions s’han tret, però no moltes. Els canvis en els Desapareixen així tot un seguit de de la cura de les filles d’una manera treball i, tot això, recau de nou en lafet, per algunes expertes, es consi- més equitativa. A més, es preveu que Entre elles, la que s’ha suprimit és Convenis part femenina de les famílies o en elsdera que dificultarà la identificació la bonificació de maternitat. Aques- el Conveni Col·lectiu pugui marcar treballs de dones sense cap tipus dede les causes de segregació vertical ta comportava una deducció de 100 Els Convenis Col·lectius són els les hores concretes en les que s’ha de dret ni regulació.per raó de gènere en les empreses euros al mes per les empreses que que preveuen mesures contra les gaudir del permís tenint en compte Un exemple que s’està utilitzant ési, per tant, impedirà la previsió de contractessin treballadores que es discriminació a les dones, tenen les “necessitat productives i organit- l’aturada en l’apliació de la Llei demecanismes per a la seva correcció. reincorporaven al mercat laboral articles de discriminació positiva zatives de les empreses”. És a dir, in- la Dependència. Això és doblementTambé hi ha canvis en la mobilitat entre els 2 anys següents a la seva i la previsió d’elaboració de Plans vertint la idea pel que hauria d’estar greu per les dones. Ja que moltesgeogràfica. Un terme que implica maternitat. Volia ser un incentiu a la d’Igualtat. La reforma trasllada la pensat. El permís de lactància, com d’elles podien fer la mateixa feinael canvi de centre de treball i que, reincorporació de les dones al món negociació a l’empresa i això farà el seu nom indica, és per poder alle- que feien com a mínim tenint dretpot comportar, un canvi del lloc de tar el fill o filla i de res serveix si qui a una remuneració. Es diu que entreresidència. En aquesta es suprimeix marca l’horari és l’empresària i no les 2009 i 2010 es van crear 165.000de l’article la garantia del dret de necessitats de l’infant. llocs de treball directes amb aquestapermanència de les persones amb També hi ha canvis en la reducció llei. Llocs de treball que ja existiencàrregues familiars. Ara el dret de de jornada. La llei estableix que la però que no eren reconeguts com apermanència serà només pels i les reducció de jornada, que pot ser de tals. I d’altra banda, perquè això faràdelegades sindicals. Això dificulta la meitat a una vuitena part de la que aquestes dones hagin de seguirmés la situació de les famílies i de jornada ordinària, sigui diària. Això cuidant dels seus familiars sense re-les dones. No voler canviar de cen- comporta unes circumstàncies simi- coneixement ni remuneració o quetre de treball comportarà la rescis- lars a l’anteriorment expressat pel les que havien contractat algú persió del contracte a 20 dies per any permís de lactància. Dificultarà la fer-ho, i així havien accedit al móntreballat amb 12 mensualitats. distribució de la reducció de jornada laboral, ho hagin de deixar de fer.Els altres canvis però també són per cura de filles menors de 8 anys engreus. La facilitat en els canvis funció de les necessitats concretes dede jornada, de torns, d’horaris, de cada treballadores. El 96’8% de les Com a conclusióquantia salarial, de les funcions, treballadores que treballen a temps… precaritzen de manera greu les parcial per cura de menors o fami- No estem aquí per defensar cap denostres condicions laborals. Aques- liars a càrrec són dones. Aquest fet les mesures que hem exposat ni,tes decisions estan sotmeses a la es reconegut pel Ministeri de Treball com ja hem dit, compartim la sevavoluntat unilateral de l’empresària que adment, que la reforma limita el línia ideològica, però si volem aler-i faran que ens haguem d’adaptar a marge per la jornada reduïda per cura tar que totes elles, i sobretot les da-la productivitat, al mercat o, fins i de menors, ja que a partir d’ara la re- rreres, són un greu atac a tots elstot, als seus “capricis”. Essent les ducció serà diària, sinó es pacta el drets adquirits i lluitats. Uns dretsdones, majoritàriament, les que se- contrari. que eren mínims, però que com agueixen conciliant els dos móns la mínim éren.Les contrareformes, les retallades i totes les noves regula-“flexibilitat” comportarà, de ben se- I fins i tot canvis cions tindran uns efectes que encaragur, una expulsió de moltes dones, en les línies no podem valorar però que de benmares, … del món laboral o la presad’unes decisions concretes per qui ideològiques segur que no ens beneficiaran. No ens beneficiaran ni com a treballado-tingui en el seu principal objectiu el d’anteriors lleis res, ni com a dones. Cal fer tot el queseu lloc de treball. estigui a les nostres mans per dir que Ja vam parlar en el seu moment, i no acceptem que precaritzin més lesEls canvis en també ho hem fet en el breu repàs nostres vides. Que no volem ser es- al principi d’aquest article, que unaprevisions de les grans línies per acabar amb la claves ni de l’amo, ni de l’home ni del sistema.4 Abril de 2012
  • 6. REPORTATGE Una nova oportunitat perduda en la nova llei d’empleades de la llar indemnitzacions que van de 20 a Amb l’entrada en vigor Àlex Tisminetszky, advocat laboralista del 33/45 dies), entre molts d’altres exem- de la llei de la reforma Col·lectiu Ronda ples. Per tant, i a pesar d’haver-se do- laboral les empleades nat una poques millores, la empleades de la llar no han des- de la llar continuaran sent una immo- aparegut les principals ral “excepció” dins el mercat laboral. diferències en les condi-L es empleades de la llar porten a les seves esquenes massa injus-tícia. Dones (94%), pobres i majo- Finalitats de la norma cions de treball d’aquest col•lectiu respecte a la resta de treballadors.ritàriament immigrants (61%), són La pregunta és evident, si no hi ha una Les diferències enca-alguns dels estigmes socials que ex- millora, perquè ho han reformat. Di- ra són més grans en lapliquen la precarietat absoluta dels gueu-me desconfiat, però tot sembla pràctica real d’aquestseus contractes laborals, on la legalitat apuntar a que simplement el govern ram, oblidat de cap con-permet tot tipus d’abusos, des de no ha volgut controlar més un règim de trol de la Inspecció degaudir ni de l’atur, pensions més bai- la Seguretat Social “especial”, profun- Treball o altre organis-xes o els acomiadaments pràcticament dament precari, però alhora de “lliure” me, però fins i tot en lesgratuïts, passant pels sous de misèria adhesió sense necessitat d’empresari, lleis es conserven injus-generalitzats, que en la gran majoria i que era aprofitat pels més precaris tificables diferències. Ide casos voregen el Salari Mínim In- entre els precaris per cotitzar pagant concretament:terprofessional, que el govern popularha congelat en els pauperrims 641,40 pocs diners, per arribar a les pensionseuros per 40 hores de treball setmanal. mínimes (i cada cop més minimíssi- SenseLa darrera reforma de la Seguretat mes), o per obtenir una relació labo-Social, alhora que retardava l’edat ral que permetés renovar els papers prestacióde jubilació a 67 anys i rebaixava el als treballadors immigrants. Ara tot d’Atur En el càlcul de les pensions als treba- hores setmanals més de “presència”, a20% de les quanties generals de les això s’ha acabat: molts treballadors lladors “normals” se’ls aplica una co- les que es poden sumar les mateixespensions, anunciava en grans titulars immigrants no trobaran una forma de A pesar de la propaganda oficial, el tització mínima als mesos que no han hores extres que la resta de treballa-que milloraria les condicions d’aquest cotització “flexible” en aquest règim, BOE és ben clar: les empleades de la cotitzat. Les empleades de la llar no dors. En conclusió, es poden arribar acol•lectiu. El govern de Zapatero es va dificultant la renovació de residència, llar no tenen dret a la prestació d’atur, compten amb aquest benefici, i cada fer jornades setmanals de més de 60afanyar a va fer propaganda de la seva i els que hagin cotitzat poc cauran de- i per tant un cop acomiadades resten més que no hagin cotitzat significarà hores.“mesura social”, que va obrir els tele- finitivament en el pou de les pensions sense cap ingrés. Com sempre, el le- un mes a 0 euros, amb una importantnotícies del dia, i els sindicats CCOO no contributives, que cada dia acapa- gislador ha volgut deixar constància baixada de les pensions finals. Responsabilitati UGT (que van donar suport a la ver- ra més i més capes de la societat. Les de la seva mala consciència amb la empresarial pergonyosa retallada, ui, volia dir refor- empleades de la llar, moltes d’elles, possibilitat de que en un futur incert Salaris de tramitacióma, de pensions d’agost de 2012) van continuaran en negre i amb condicions les empleades de la llar puguin arribar manca de cotitzacióafirmar que, per fi, “gràcies a la seva precàries entre les precàries. a gaudir d’aquest dret. En aquest àmbit les empleades de lalluita”, les empleades de la llar havien El resultat no és una millora, sinó que llar mai han tingut dret als salaris de Finalment, si l’empleada de la llaraconseguit equiparar-se a la resta de tot apunta que serà més treballs en tramitació, i la reforma de la Segure- pateix un Accident de Treball o unatreballadors. Entrant a les planes webs negre, menys pensions per a les do- Acomiadament: 12 invalidesa, i l’empresari no ha cotitzat tat Social d’agost de 2011 va mantenirde l’INSS, el Ministeri de Treball o la nes, més obstacles pels treballadors dies per any treballat aquesta discriminació, que no es sus- ni ha donat d’alta a la Seguretat So-UGT es pot comprovar l’alegria dels immigrants, i amb tota probabilitat tenta en cap justificació. cial, aquest no respondrà ni abonaràponents davant de la seva lloable tasca més ETT (o ara dites “empreses de Les empleades de la llar compten amb Però la darrera Reforma Laboral de aquestes prestacions a pesar de la in-en benefici de les més humils entre les serveis”), que cobriran aquesta de- un acomiadament “sense causa”, on el febrer de 2012 ha vingut a trencar fracció, tal com es donaria en la restahumils. manda de treballadors domèstics, on empresari pot acomiadar-les amb un aquesta discriminació, aquest cop de treballadors. seguiran campant els salaris de misè- simple “desestiment” (sense haver de retirant els salaris de tramitació per ria i l’explotació més severa, però ara determinar cap motiu), que dona dretAnàlisi real de la llei “normatitzada”. a una indemnització mínima de 12 a tots els treballadors, i dificultant la denúncia dels acomiadaments impro- Normativa aplicable I és que amb la nova llei, els empre- dies per any treballat. Si l’empresari cedents.Però la definitiva aprovació de la llei, saris estan obligats a donar d’alta ells no realitza el “desestiment” per es-que ha entrat en vigor el darrer 1 de Disposició addicional trigèsima no- mateixos a les seves treballadores, crit, l’acomiadament serà improce-gener i estarà plenament vigent el 30 encara que sigui per una hora de tre- dent amb una indemnització de 20 Horari vena de la llei 27/2011, de 1 d’agost,de juny de 2012, i encara més la seva sobre actualización, adecuación y ball, i el resultat pràctic és que a la dies per any treballat. La resta deaplicació, estan demostrant que ni hi La jornada laboral màxima dels treba- modernización del sistema de Seguri- realitat moltes persones que estaven treballadors compten amb una in-ha una substancial millora, ni la finali- lladors és de 40 hores, amb un límit de dad Social. inscrites com a treballadores de la llar demnització de 33/45 dies per anytat del govern sembla ser aquesta. 80 hores extres anuals. Les empleades Reial Decret 1620/2011, de 14 de no- estan passant al treball negre, i moltes treballat, per aplicació de la darreraPerò anem a pams. Amb la nova llei de la llar compten amb les mateixes vembre, por el que se regula la rela- altres, passaran en els propers mesos Reforma Laboral.desapareix el règim especial de treba- 40 hores màximes, però sorprenen- ción laboral de carácter especial del a treballar per a ETT, com (oh, novalladores de la llar, però, oh sorpresa, tment compten amb unes possibles 20 servicio del hogar familiar.es crea unes treballadores “excepcio- sorpresa!) ja ho preveia descarada- Topall màxim de ment la pròpia llei.nals” dins el règim general. En termes Un cop més, al topar-se amb la rea- cotitzacions: 748,20jurídics (i amb certa conya), la nova litat, els discursos governamentals i €/mes Algunes dades:llei canvia un “règim especial” de les dels sindicats oficials sobre milloresempleades de la llar, per un “sistema socials resten vuits i sense contingut. Les empleades de la llar per molt queespecial” dins el sistema general. Endefinitiva, un joc de noms amb la vo- Però aquest cop potser s’han passat, doncs ha estat a costa de perdre una cobressin (que no cobren en la reali- tat) mai podrien cotitzar actualment 500.000 empleades de la llar esluntat de canviar termes per deixar-ho nova ocasió per a dignificar de for- més de 748,20 €/mes, que resta lluny i calcula que treballen en negre a l’Estatcasi com estava.I és que, per exemple, aquestes em- ma real les condicions laborals d’un no arriba ni a una quarta part del topall espanyol col•lectiu tant legalment exclòs. màxim de cotització de la resta de tre-pleades continuen sense gaudir del’atur per molts anys que hagin treba- balladors, 3.262,50 €/mes. El resultat, 61% de les empleades de la llar són Principals diferències pensions mínimes entre les mínimes. immigrantsllat, i el seu acomiadament comptaràamb una pírrica indemnització de 12 entre les empleadesdies per any treballat, i a més amb de la llar i la resta de Integració de llacunes 94% de les empleades de la llar són pensionsel simple (i lliure) “desestiment” de treballadors donesl’empleador (la resta comptem ambAbril de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA CGT exigeix al govern de Rajoy Per si no fos suficient amb la Reforma Laboral, el 30 de març el govern del PP va aprovar els pressupostos que retiri la més regressius i antisocials que es recorden Reforma LaboralEs vaparalitzar el Exigim la retirada de laconsum el29M reforma laboral Rojo y Negro Després de l’èxit de la vaga general del 29MC Secretariat Permanent del les amenaces, xantatges, por a ser gociar aquesta reforma laboral que La CGT valora molt positivament el om a conseqüència de la Vaga Ge- Comitè Confederal de la CGT acomiadat… de la patronal i go- no és possible millorar en cap sen- procés d’unitat d’acció aconseguit neral i la Vaga de Consum convo- vern, hi ha hagut un seguiment molt tit, ja que, el contingut que subjeu al entre organitzacions sindicals decada el 29 de març, es va paralitzar elpaís i desplomar el consum. És absurd important, molt superior a la Vaga seu articulat és nefast per als drets i classe, alternatives, plataformes en Lentrar en la guerra de xifres sobre se- General del passat 29 de setembre interessos de les i els treballadors. defensa dels serveis públics, contra a CGT responsabilitza al Governguiment de la vaga general, la paràli- de 2010, tant en la quantitat de El 29M ha estat una data molt im- les privatitzacions, els moviments d’intentar manipular l’opinió pú-si en els transports (excepte serveis tancament d’empreses i fàbriques, portant en la qual la classe treballa- socials, el moviment ecologista, blica al falsejar les dades reals sobremínims), grans empreses i polígons com en els innumerables piquets dora i classes populars han sortit en- 15M, assemblees populars, movi- la incidència de la Vaga General del ment veïnal, plataformes contra elsindustrials gairebé deserts, demostra- informatius, com en les massives fortides, però a partir d’ara mateix, 29M. Els índexs de participació en la desnonaments, moviment estudian-ven que la gran majoria de les perso- manifestacions produïdes al llarg de la CGT torna a treballar per futures Vaga General superen infinitament mobilitzacions unitàries i nova Vaga til, col•lectius jovenilsetc, etc, etc…nes amb feina que podien fer vaga (no la jornada en tot el país, de nord a els aportats pel govern i oscil•len, sud, d’est a oest, com fent vaga de General, en el nostre país i a Europa unitat que ha permès l’èxit del 29M.comptem empresaris ni personal ame- per sectors, des de més del 90% en consum. fins a aconseguir l’objectiu de reti- Finalment, la CGT vol expressarnaçat amb l’acomiadament), haviendecidit secundar-la.La vaga de consum el transport al 50% en altres sectors Sens dubte, han estat milions de rar la reforma laboral i la resta de públicament el seu suport a totes is’ha demostrat com el complement com els serveis i comerços. En con- persones, les que han intervingut di- lleis econòmiques i antisocials que cadascuna de les persones que hanimprescindible de la vaga general i de seqüència, la CGT exigeix al govern rectament en l’èxit global del que ha fomenten l’atur, la precarietat, la intervingut i participat perquè la jor-gran importància, tant que es pretén de Rajoy que retiri la Reforma La- significat aquest dia de Vaga Gene- temporalitat, la sinistralitat laboral, nada del 29M hagi significat un èxitconèixer el seguiment d’una vaga pel boral. ral. Per altra banda, la CGT exigeix la retallada de drets socials i indi- per a les i els treballadors i classesdescens del consum elèctric, que ha Per a la CGT, la jornada de Vaga als sindicats institucionals que es- viduals i que impedeixen un repar- populars, així com agrair el suportestat similar al d’un diumenge o festiu General del 29M cal catalogar-la coltin el clam del poble en el carrer timent just del treball, la riquesa i rebut per múltiples organitzacionsquan la gran majoria de persones no com èxit rotund, ja que, a pesar de i que no tornin a asseure’s per a ne- el benestar. sindicals i socials internacionals.treballa.Amb la vaga s’han tancat fà-briques, tallers, oficines … i molts su- La CGT contra la tisorada dels Pressupostospermercats, centres comercials i gransmagatzems, perquè els seus treballa-dors no han acudit al lloc de treball. Enaltres no ha estat possible el seu tanca-ment, perquè l’empresa directament o Generals de 2012indirectament ha amenaçat la plantilla.No obstant això en la gran majoria de Secretariat Permanent del milions d’euros menys. Desta- desenvolupament. sarà una nova tisorada d’uns altrescasos aquests establiments han estat Comitè Confederal de la CGT quen les retallades en els ministe- En definitiva, tots i totes treballant 23.000 milions de reducció de lapràcticament buits, amb els seus treba- ris d’educació (21,2%), en sanitat (els qui tenen treball) i recaptant per despesa pública.lladors creuats de braços. (13,7%), agricultura (31,2%), in- a la banca, els mercats, pagar el deu- Per a la CGT, aquest govern no té le- QLa millor resposta per combatre les dústria (31,9%), foment (34,6%), hi- te i la crisi que han provocat, pagar gitimitat per a aprovar aquests pres- uan es compleixen els 100 pri-amenaces empresarials o el esquirlola- senda (22,9%), ministeri d’exteriors la usura i la festa que una minoria supostos o per a aprovar la reforma mers dies el govern del PP estge ha estat la manca de consum, com (54,4%), mentre que els que menys de capitalistes sense escrúpols estan laboral, a pesar de tenir majoria ab- burla del poble i la seva democràciauna eina de lluita contra la banca, mul- reduïxen són el ministeri de defensa gaudint gràcies a nosaltres. soluta, simple i planament perquè és aprovant els pressupostos de 2012.tinacionals, especuladors i els governs (8,8%) i interior (4,3%). Ni en els pressupostos, ni en les un frau a la població, un frau al jocque obeïxen submissament. El capita- El divendres 30 de març, un dia És a dir, es mantindrà pràcticament polítiques aprovades en aquests pri- de la seva pròpia democràcia parla-lisme salvatge, lluny de reconèixer els després de la Vaga General contra la inversió en l’exèrcit i la policia mers cent dies, no hi ha cap voluntat mentària, atès que cap d’aquests as-seus errors i passar a un model basat la reforma laboral i el pacte social, mentre que es redueix dràsticament política de buscar una sortida social pectes estaven recollits en el progra-en el consum responsable, sostenible i el consell de ministres aprovava els el pressupost per a educació, sanitat, a la crisi, de repartir la riquesa i el ma electoral del partit popular.respectuós amb el medi ambient, pre- pressupostos de 2012, amb una tiso- foment, formació, investigació, in- benestar, de repartir el treball, de El 29M, dia de la Vaga General, eltén seguir augmentant les seves grans rada de 27.300 milions d’euros per a versions públiques, polítiques acti- perseguir el frau fiscal, de buscar la poble, les i els treballadors van dirfortunes retallant els nostres drets, sa- reduir el dèficit públic fins al 5,3% ves d’ocupació, reducció ajudes per justícia social. que no accepten aquesta políticalaris, prestacions socials i intentant que del PIB i acontentar a banquers, es- a l’accés a l’habitatge i lloguer per a També hem de tenir en compte, que de reformes, de retallades i de pac-treballem més hores i anys per menys peculadors, mercats, Unió Euro- joves, integració d’immigrants, aju- en el mes d’octubre, plantejaran els te social. Des de la CGT ja estemdiners.A diferència d’una Vaga Gene- pea… des a la dependència, congelació del pressupostos generals per a 2013 treballant per a les pròximes mobi-ral que solament la poden fer qui tenen En l’apartat d’ingressos, el govern sou dels funcionaris, no cobertura i tenen previst reduir el dèficit del litzacions i nova Vaga General en elun treball i la seva empresa no els ame- ha aprovat una amnistia fiscal per a de places de qui es jubilen, ajudes al 5,3% al 3% del PIB el que supo- nostre país i a Europa.naça amb l’acomiadament, la Vaga de aquelles persones i empreses que hanConsum o dia sense compres, pot ser defraudat a hisenda, fent que blan-secundada per tota la societat, evitant quegin els seus diners pagant nomésadquirir o consumir qualsevol tipus de el 10%, garantint-li la seva confi-bé, producte o servei, evitant qualsevol dencialitat, òbviament, mentre quetipus d’operació o transacció bancària la resta de persones decents paguemo administrativa, etc.La vaga de con- un mínim de tres vegades més. Ambsum, malgrat el silenci dels mitjans de aquesta amnistia, el govern preveucomunicació del capital, ha estat un ro- ingressar 2.500 milions d’euros re-tund èxit que s’haurà millorar amb més nunciant a perseguir el frau fiscalplanificació i organització en futures que està xifrat en 75.000 milions deconvocatòries, amb l’objectiu d’arribar euros segons fonts dels inspectorsa tota la societat, i ha tingut gran reper- d’Hisenda. Per altra banda, reduiràcussió en ser impulsada per sindicats, les deduccions als impostos de lesassociacions, col•lectius i persones de empreses per a assolir que les granstota mena. Prova d’això són les cente- societats paguin una mica més. Aixínars de pàgines web donant suport o mateix, pujarà l’impost al tabac, eldifonent la convocatòria o que en tan rebut de la llum, el gas, el butà, lasols una setmana, el vídeo “Huelga de gasolina, la justícia si es recorre a laConsumo: Despierta”, realitzat per un segona instància…col•laborador anònim, va arribar a les En el capítol de reduir despeses, els167.000 visites.La lluita continua i se- pressupostos plantegen una reduc-gur que aviat s’haurà d’organitzar una ció del 17%, el que suposa 13.406altra convocatòria6 Abril de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Valoració Vaga General 29M a Catalunya assistir unes 500 persones i en la que Secretariat Permanent del el bloc de la CGT superava en assis- Comitè Confederal CGT de Catalunya tents al dels sindicats institucionals. Tremp: 300 persones es van mani- festar pel matí pels carrers de la ca- pital del Pallars Jussà. PrèviamentL a jornada de vaga general del 29 de març ha estat un èxit, tanten l’aturada de l’activitat econòmica s’havien realitzat concentracions a Gerri de la Sal, Sort i La Pobla de Segur.com en les mobilitzacions al carrer. Barcelona: El piquet central delEl seguiment de les convocatòries migdia de CGT i CNT’s aplega di-de la CGT de Catalunya junt a movi- versos milers de persones (15000ments socials i altres organitzacions segons càlculs de CGT Barcelona).anticapitalistes han sigut les majors Centenars de persones participen adels darrers 30 anys i il•lustra el piquets dels moviments socials a di-creixement d’aquest espai sindical i ferents barris i indrets de la ciutat. Lasocial d’esquerres. Exigim la deroga- manifestació convocada per la tardació de la reforma laboral i del pacte per les tres organitzacions anarcosin-de les pensions del 2011. Continuïtat dicalistes amb presència a la ciutatamb les mobilitzacions i vagues si no (CGT, CNT-AIT, CNT Catalunya)es retiren. Rebutgem les actuacions va aplegar milers de persones (CGTdels mossos d’esquadra a diferents de Barcelona calculava unes 50000)poblacions catalanes, lesives dels i va omplir el carrer Pau Claris entredrets de vaga i manifestació. la Pça. Urquinaona i l’Av. DiagonalLa CGT de Catalunya considera abans d’integrar-se a la convocatòriaque la jornada de vaga d’ahir 29 de els àmbits on tenim presència com Llibertari i altres col•lectius. Diver- Tarragona: La manifestació més unitària de moviments socials i sin-març ha estat un èxit. Centenars de a sindicat la participació de treballa- sos Instituts havien fet tancades i es multitudinària realitzada a Tarragona, dicats alternatius de Pça. Catalunya amilers de treballadors a Catalunya dors/es en els actes de promoció de la sumaven a la manifestació. Ha estat amb unes 25000 persones, donava les 18 h. L’actuació d’antiavalots delsvan seguir la crida a aturar com- vaga organitzats per la CGT ha estat un èxit rotund, aplegant unes 7000 per finalitzada la jornada de Vaga Ge- Mossos d’Esquadra va impedir quepletament l’activitat laboral. Molts la major dels darrers 25 anys. Els pi- persones, i superant en numero de neral al Camp, iniciada pel matí amb aquesta segona convocatòria poguéspolígons industrials a les diferents quets informatius han sigut nombro- bon tros a la manifestació de CCOO i centenars de persones participant en arrencar amb normalitat, es va veurecomarques catalanes van quedar-se sos en molts polígons i poblacions, UGT que rondava els 1500 manifes- els piquets. La gentada assistent a disgregada en diferents trossos i vabuits o pràcticament buits tot el dia. arribant a derivar en molts casos en tants. En els piquets del matí s’havien la manifestació feia difícil calcular generar tot un seguit d’enfrontamentsDel transport públic pràcticament autèntiques manifestacions espontà- produït 6 detinguts, que han estat alli- quanta gent es va agrupar en el bloc i disturbis al centre de la ciutat, pro-només van funcionar-ne els serveis nies especialment durant el matí. Al berats amb càrrecs de desordres pú- de la CGT, en el qual van participar vocant desenes de persones ferides imínims i, en algunes localitats on no matí i per la tarda, les manifestacions blics i desobediència a l’autoritat. al menys un miler de persones. En detingudes.havien estat pactats, com és el cas convocades per la CGT i altres orga- Manresa: Prop de 3.500 persones acabar la manifestació un centenar dede Reus, durant el matí van deixar nitzacions, moviments socials i en es van manifestar a Manresa, de les persones van realitzar un piquet peld’operar fins i tot els mínims. El alguns casos també sindicals, han tin- quals unes 500 ho van fer a la ma- centre de la ciutat que va acabar amb La utilitzaciónombre de comerços tancats a mol- gut una participació massiva. nifestació convocada per la CGT de 6 detencions. Dues persones més van mediàtica delstes localitats va ser significativament Manresa i Sallent junt a diversos mo- ser detingudes l’endemà per partici- aldarulls no potsuperior a l’experimentat en la vaga Participació massiva viments socials. par en el piquet del matí. amagar l’èxit de lageneral del 29 de setembre del 2010. Reus: Uns 4000 manifestants en Mollet: La CGT convoca més de a les manifestacions dos blocs diferenciats, un amb els 2.500 persones en una manifestació jornada de vaga iA l’administració pública el segui-ment de la vaga va ser també molt convocades per la sindicats institucionals i l’altre de històrica a Mollet contra la reforma mobilitzacióimportant. En els centres sanitaris la CGT l’Assemblea Popular de Reus (amb laboral i les retallades. Ha estat unavisibilització de la vaga va ser molt presència de la CGT, EIC, 15M) van de les manifestacions més multitu- En un context d’una forta mobilitza-limitada ja que habitualment les Terrassa: 7.000 persones van omplir participar a la manifestació del matí. dinàries de la història recent de la ció general, la CGT de Catalunya haplantilles operen sota mínims i, per la Rambla d’Egara al matí, seguint la Feia molts anys que no participava ciutat. sortit massivament al carrer, oferinttant, van ser poques les persones que crida de la CGT junt a moviments so- tanta gent a Reus en una manifestació Mataró: Unes 900 persones s’han un espai de participació activa en lavan poder realitzar la vaga. En altres cials de la ciutat. Els sindicats CCOO d’aquest tipus. manifestat a Mataró simultàniament vaga general a molts milers de per-serveis, com per exemple la recollida Rubí: La manifestació unitària va contra la reforma laboral, unes 500 a i UGT van modificar el recorregut de sones i esdevenint cada vegada mésd’escombraries, la vaga va ser també aplegar prop de 2.000 persones, amb la manifestació dels sindicats institu- la seva convocatòria per afegir-s’hi, el referent d’una manera diferent de una destacada presència d’afiliats/des cionals, i unes 400 a la de CGT i al-massiva a moltes localitats i comar- sent menys d’una tercera part dels fer sindicalisme. Junt al seguiment i simpatitzants de la CGT. tres sindicats alternatius i movimentsques. assistents. de la vaga, d’ahir destaca la gran Igualada: Manifestació de 3000 per- socials agrupats sota la denominacióLa CGT de Catalunya valora molt Sabadell: La manifestació convoca- adhesió que van rebre les convoca- sones en la manifestació, amb una de Maresme29M.positivament la participació activa da per Sabadell Lluitant, plataforma tòries al marge dels sindicats insti- important participació de la CGT en Vilanova i la Geltrú: Unes 2000en les diferents activitats de protesta que integra CGT, CNT, COS, Casal tucionals CCOO i UGT. Les xifres un bloc separat dels sindicats UGT i persones es manifesten convocadesconvocades per la nostra organitza- Independentista Can Capablanca, de seguiment d’aquestes crides han CCOO. per CGT, COS i Assemblea pelsció: piquets informatius, manifesta- Endavant, CAJEI, 15-M, platafor- sigut, amb escreix, les més grans dels Lleida: A les 12:30h. CGT va parti- Drets Socials, amb el suport de SOScions, concentracions, etc. En tots ma Afectats per la Hipoteca, Ateneu darrers 30 anys. Moltes d’aquestes cipar en una manifestació a Tàrrega, Ensenyament, Indignats, Assemblea amb unes 75 persones del bloc anti- d’Aturats i molta gent a títol indivi- manifestacions han arribat a ser les capitalista de la població. També es dual. més grans de les poblacions on s’han van desplaçar fins a la població de Vilafranca del Penedès: 1500 per- realitzat, superant les convocatòries Fraga per recolzar la concentració sones han participat de la manifesta- oficials. La CGT hi va ser present, d’aquella població. Per la tarda es va ció convocada per sindicats alterna- impulsant-les, i esdevenint cada ve- realitzar la manifestació a ciutat de tius i moviments socials pel matí. Per gada més un referent sindical per Lleida on la CGT va aplegar a 400 la tarda 3000 persones participen a la aquells i aquelles que pensem que persones amb diferents col•lectius manifestació convocada per CCOO i hi ha una sortida diferent a l’actual de Ponent, sortint de la Plaça Ricard UGT, a la que s’han afegit les convo- situació econòmica. La CGT de Ca- Vinyes fins a la Plaça Sant Joan. cants de la manifestació del matí, en- talunya referma el seu compromís Girona: La manifestació anticapita- tre els quals la Intersindical CSC, la amb aquests milers de persones que lista del matí aplega unes 3000 per- CGT, la CUP, Endavant, l’Assemblea van sortir al carrer el 29 de març sones, convocades per CGT, COS, de Joves i el moviment 15M. pensant que la lluita contra les reta- IAC, Assemblea Popular de Girona, El Vendrell: La CGT amb l’Ateneu llades de drets socials i laborals, de Endavant, SEPC. Maulets, CUP. A La Trinxera i l’Assemblea de Joves la que aquesta reforma laboral n’és la manifestació unitària de la tarda, de Calafell organitzen un bloc crític una etapa més, ha de ser ferma i con- el bloc anticapitalista reuneix unes a la manifestació convocada al Ven- tinuada en el temps. 7000 persones. drell, una manifestació a la que van Els aldarulls viscuts a Barcelona,Abril de 2012 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIAtotalment aliens a l’esperit de les setjament s’ha traduït amb nombro- manifestacions. L’ús de pilotes de a l’espera que els jutjats els citin a Sabadell (6), Terrassa (1), Badalonaconvocatòries de la CGT i d’altres ses multes i algunes detencions que goma, gasos lacrimògens i càrregues declarar, excepte un noi que va ser (3), Mataró (1), El Prat (1) o Tortosasindicats i moviments socials an- lesionen clarament el dret de vaga. indiscriminades ens transporten di- alliberat sense càrrecs. 41 persones, (1).ticapitalistes, van servir d’excusa També condemna les càrregues po- rectament a imatges del franquisme, però, van passar a disposició judi- Finalment, fem també una cridaper a unes càrregues policials que licials viscudes a Sabadell, Tarrago- una època a la que ens traslladen les cial, en un degoteig de resolucions als mitjans de comunicació a novan impedir a desenes de milers de na i Barcelona, que es van resoldre retallades socials i les reformes la- que va durar fins diumenge al vespre transformar en un simple proble-persones exercir el seu dret de ma- amb nombroses persones ferides borals actuals.El balanç de l’acció i que va exprémer en alguns casos ma d’ordre públic l’ampli descon-nifestació a plaça Catalunya a les i diverses detencions. En el cas de policial deixava 79 detencions –4 el màxim legal de 72 hores que pot tent que les polítiques de retallades18:00 hores, a més de deixar ferides Barcelona, les càrregues van atacar d’elles empresonades– a Catalunya perllongar-se una detenció. Quatre socials i laborals i el pactisme denombroses persones, algunes de cai- milers de persones congregades al i centenars de ferits: un mínim de 4 van recuperar la llibertat després de CCOO i UGT han generat en unre greu. centre de la ciutat per exercir el seu ferits greus, 19 persones amb poli- dipositar fiances de 3.000 euros. La ampli sector de la població. Cal queLa CGT de Catalunya condem- dret de manifestació. La resposta als traumatismes i 7 hospitalitzats per resta, 32 persones, van sortir amb di- es potenciï el debat constructiu perna també l’actuació dels mossos aldarulls que s’havien produït a la lesions arrel de les pilotes de goma. versos càrrecs com desordres, danys transformar la actual sistema sociald’esquadra en diferents poblacions, cua de la manifestació de la CGT, De les 79 detencions registrades, o fins i tot atemptat a l’autoritat. Per i laboral. No fer-ho i quedar-se ambidentificant i assetjant els piquets CNT-AIT i CNT Catalunya va ser 37 van quedar sense efecte el ma- àmbit territorial, Barcelona va en- el sensacionalisme tanca la porta alque exercien el seu dret a informar desmesurada i desproporcionada, teix dijous: van sortir de comissaria registrar el gruix de les detencions debat polític i afavoreix la alineaciódels motius de la vaga. Aquest as- amb la clara intenció de trencar les denunciats i amb càrrecs en contra, (56), però també Tarragona (10), i l’autoritarisme.Després de la vaga del 29M comença el compte enrere Madrilonia.org per a la jornada de vaga apel•lava a remeten a imatges del passat, d’un vaga general ha demostrat que hi ha hagi augmentat el deute de diversos conservar el que queda perquè “volen temps que es va venir a baix amb la molta gent que rebutja la reforma la- països europeus, els ajustaments so- carregar-se’l tot”.Però el corró no és crisi. El passat recent té molt a veure boral i les polítiques d’ajustament. Hi nen a estafa. Una vegada han succeït nou, des dels anys 80′s, la major part amb els problemes actuals. Els anys ha qui diu que “només han parat les les revolucions àrabs i s’han pres pla-V aga general, guerra de xifres. Dia d’excessos policials. Elgovern transmet un discurs de nor- de les legislacions, tant a nivell nacio- nal com internacional, van dirigides a fomentar la desregulació de les finan- del boom immobiliari, del que van ser responsables els partits governants, i les cúpules sindicals grans actors[ de indústries i els transports”. Algú res- pon que “no som un país industrial”. Una tercera persona afegeix que “els ces a Europa i EEUU, coneixem la força de la cooperació. Durant el pròxim mes veurem de qui-malitat. Els dirigents dels dos grans ces, reduir la pressió impositiva sobre repartiment, no són precisament un carrers estan plens de gent i això és na manera els grans sindicats tractensindicats, Toxo i Méndez, aprofiten les rendes més altes, afavorir la deslo- horitzó desitjable. Estem en un mo- l’important”. d’administrar la multitudinària res-la gran afluència de gent a les ma- calització de la producció i precaritzar ment de grans canvis, ningú sap el que Quan la precarietat laboral o l’atur posta en els carrers i si el govern ce-nifestacions per a ampliar el termini l’ocupació. L’economia financera es pot succeir perquè tot depèn del que són una realitat per a la majoria de deix en alguns aspectes de la reformade negociació fins a maig. La minis- converteix en el lloc privilegiat per vagi ocorrent. treballadors i treballadores, les vagues laboral. En paral•lel a les negociacionstra de Treball, Fátima Báñez, afirma als negocis i el poder adquisitiu dels Tractar de conservar el que s’està per- cobren un significat diferent i les rei- entre el govern i els sindicats majori-que “la senda reformista és impara- treballadors deixa d’estar vinculat a dent no assegura que a poc a poc des- vindicacions sobrepassen el merament taris succeiran coses. La primavera ésble”, ara és el torn dels pressupostos. l’augment dels salaris i comença a ser aparegui. Però les agendes, que vénen laboral. En temps de crisi, quan la ri- temps de sortir al carrer per a aconse-Una retallada del 17% de mitjana per mantingut per l’accés al crèdit. marcades per ens que ningú ha triat, quesa és major que en cap altre mo- guir un rescat ciutadà. El compte enre-ministeri per a tornar “a la senda del La por que expressen els grans sindi- poden sofrir imprevistos a causa de les ment previ, parlar de sacrificis és molt re per a la convocatòria global del 12creixement”. El lema d’UGT-CCOO cats i les esperances que ven el govern inclemències del malestar ciutadà. La covard. Després que salvar als bancs al 15 de maig ja ha començat.8 Abril de 2012
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Després del 29M, cal no afluixar Pep Juárez, Secretari desenvolupar la mobilització, situen General de CGT-Balears al Bloc Unitari Anticapitalista com el nou instrument de referència de lluita contra el sistema, a Mallorca iL Balears. També, per primera vegada, a Reforma Laboral de Rajoy ha ens situa a tots nosaltres en con- estat contestada amb la Vaga Ge- dicions de competir, en el carrer, ambneral del 29 de març, que ha tingut els submissos al règim.un índex de participació i incidènciasocial bastant superior a la de fa anyi mig, contra la Reforma Laboral de La lluita continuaZapatero. Això ha estat, en part, pelmateix contingut, brutal, de la refor- El pas endavant del 29M no ha de te-ma. També perquè, en aquesta ocasió, nir reculada. L’èxit de la Vaga Generalles direccions de CCOO i UGT han només serà fructífer si continuem lareaccionat amb més celeritat davant lluita. La tasca d’informació sobre lala política antiobrera del Govern del Reforma ha de continuar, per a con-PP, en la mesura que aquesta els ha vèncer als sectors de la població treba-deixat sense l’espai de la concertació lladora que no han secundat la Vaga,social. I, en tercer lloc, per la convo- per a què es sumin a les pròximescatòria unànime dels sectors socials mobilitzacions, superant la por a lesalternatius, amb sindicats com CGT, represàlies que ara els atenalla, i de-CNT i SO, els moviments emergents mostrant la utilitat de la mobilització.com el 15M i altres (DRY, en deter- Per si no hagués suficient amb la Re-minats territoris), i les organitzacions forma Laboral i les mesures anteriors,polítiques i socials d’orientació anti- l’endemà a la jornada de Vaga, el 30capitalista. de març, es van aprovar per part delNo obstant això, i partint del rebuig en contra de la Vaga General han tor- talista. Mitjançant Rodes de premsa, govern del PP els pressupostos méscomú de la Reforma, s’ha plasmat regressius i antisocials que es recor-una diferència radical, respecte als nat a ser poderosos: la desinformació, La CGT i el Bloc manifests i assemblees populars s’ha den, amb una brutal retallada inicial la por, la desconfiança en un model anat donant a conèixer la feina i pro-objectius, dels uns i dels altres, tant sindical obsolet i el cost econòmic Unitari Anticapitalista postes d’aquest marc unitari, i que en de 27.500 milions d’euros, sobretot aen la Vaga General com en les ma- que suposa secundar la vaga. Aques- la jornada del propi dia 29M es va plas- càrrec de les CCAA i els serveis so-nifestacions del 29M: mentre els di- tes han estat les circumstàncies que En Balears, la tasca informativa i mar, al matí i migdia, en els piquets cials que aquestes presten, a més derigents del sindicalisme institucional han emmarcat la Vaga General del de mobilització dels companys i més actius i dinàmics, que van sofrir l’anul•lació de les partides d’ajuda aha anat demanant, gairebé suplicant, passat 29 de març. companyes de la CGT, afiliats/ades, episodis de brutal repressió policial. I la cooperació. Però mentre es deixenl’obrir de nou els marcs de concer- delegats/ades i membres de comi- a la tarda, a Palma, en la manifestació sense recursos als qui més ho neces-tació, per a negociar els continguts tès d’empresa, en els seus centres siten, els pressupostos del PP inclouende la Reforma, el moviment sindical La Vaga General a de treball, barris, pobles i polígons, anticapitalista més nombrosa que es obscenes mesures d’amnistia fiscal recorda a Balears. Els mitjans oficials,i social alternatiu ha exigit, de ma- Balears ha estat intensa i eficaç. Aviat es va en la seva tasca de menysprear-nos, per als defraudadors i altres delin-nera clara i rotunda, la derogació de esgotar el material d’informació quantificaven l’assistència a la mani- qüents. Aquests pressupostos, com hala mateixa. Aquesta dicotomia mar- El teixit productiu balear, bàsicament confederal, i es va haver de reforçar festació del BUA en 4000 persones passat amb la resta de reformes, hancarà els passos a seguir després de la de serveis i depenent en gran mesura amb l’edició addicional de milers de (la dels majoritaris en 20.000), quan provocat l’aplaudiment immediat i en-Vaga General. Mentre uns seguiran del turisme i de l’estacionalitat, amb fullets sobre la reforma. La convoca- segons els nostres càlculs érem unes tusiasta dels banquers i dels estamentsesperant qualsevol picada d’ullet del milers de treballadors fixos discon- tòria i intervenció en assemblees, en 8000 persones. A Ciutadella de Me- com la Comissió Europea, el FMI i elGovern per a recompondre el paper tinus (en el 29M gairebé tots eren la seva major part massives, també ha norca un miler de persones van parti- BCE.que han representat durant els últims fora de temporada) no era, d’entrada, reforçat la participació dels treballa- cipar a la manifestació convocada per Els uns i els altres volen fer retrocedir,trenta anys, els altres hauríem de re- el marc més propici per a parar, el dors i treballadores en la Vaga, en les la CGT. a la gent treballadora i a les majoriesforçar els naixents pols de resistència passat dia 29 de març. De fet, la in- empreses i centres amb presència del Sense entrar en guerra de xifres, el que socials, a les condicions de semi-es-anticapitalista, única esperança per a cidència de la Vaga en l’hostaleria i nostre sindicat. Tot això a pesar d’uns podem afirmar després d’aquesta mo- clavitud anteriors al segle XX. Peròdetenir la barbàrie, tot i que sigui mi- restauració va estar condicionada per serveis mínims, com en el cas de la bilització és que, per primera vegada, de nosaltres depèn que no ho acon-rant a mitjan i llarg termini. aquesta circumstància. En la Banca ràdio-televisió pública IB3, absoluta- els sindicats i organitzacions alterna- segueixin, de que ens creem que somEs pot afirmar que la Reforma Labo- i el comerç tot just va tenir incidèn- ment abusius, i que han estat impug- tives tenim capacitat per a convocar capaços d’impedir-lo. Els i les qui hanral de Rajoy, i la resta de polítiques cia, així com tampoc en sectors de- nats judicialment per la CGT. massivament a la mobilització contra participat en la Vaga General del 29M,de retallades i mesures antisocials, primits, com la construcció. Però en La nostra participació en la Vaga en el sistema, trencant amb molts anys de i en les manifestacions, demanden lasón fills naturals de la debilitat del el transport, serveis, telecomunica- el Sector aeri, transport terrestre, IB3, minoritarisme i de divisió. La joventut continuïtat de la lluita, perquè no semoviment obrer, adquirida al llarg cions, centres educatius, Universitat empreses públiques com Calvià 2000, de la majoria dels i les assistents, i la senten derrotats. I, a més, perquè node dècades de concertació social. (més els alumnes que els docents) i la Universitat, etc., a més del nostre força i l’entusiasme amb el qual es va hi ha altre camí.Aquesta política de pau social, com les empreses públiques, l’aturada es paper actiu en moltes altres empreses iel marc on s’han anat dilapidant els va fer notar amb força. sectors, ha vingut a con-drets laborals i socials, al llarg dels Però el rebuig a la reforma, com en tribuir al resultat positiuúltims trenta anys, ha donat com ocasions anteriors, es va visualitzar de la jornada del 29 deresultat la desorientació, despolitit- molt més en les manifestacions mas- març. Paral•lelament, lazació i desorganització de la classe sives de la tarda del dia 29. És per nostra posició clara detreballadora, paral•lela al descrèdit això que el potencial de la resistència rebuig de la Reforma,del propi sindicalisme. A més, s’ha social, contra la Reforma Laboral i i de l’exigència de lainstal•lat un model productiu desqua- contra les retallades antisocials, si- seva derogació enfrontlificat i subaltern (un país de serveis), gui molt major que el que indiquen dels qui volen negociar-tot això enmig d’unes taxes insupor- els propis percentatges de participa- la, ha permès reforçartables d’atur i precarietat. ció en la VG. Les mobilitzacions de la nostra credibilitatA pesar d’aquest context, amb una Maó, Ciutadella, Eivissa, i especial- entre nous sectors derelació de forces absolutament des- ment a Palma, han estat de les més treballador@s i tambéequilibrada a favor del poder, i també massives que es recorden, en la his- les nostres possibilitatsa pesar del discurs dominant al llarg tòria del moviment obrer de Balears. de creixement.de l’actual crisi, aquesta Reforma ha A pesar de tots els condicionaments, La CGT-Balears ha bus-aguditzat les contradiccions socials. I la labor d’informació del moviment cat la unitat d’acció ambtambé ha provocat la necessitat, gai- sindical ha funcionat, i augmenten les altres organitzacionsrebé instintiva, d’oposició i resistèn- possibilitats, si continuem la lluita, sindicals, polítiques icia a la mateixa, per part dels sectors que la Reforma Laboral de Rajoy es socials alternatives, enmés conscienciats de les classes tre- converteixi en el taló d’Aquil•les del el marc de l’anomenatballadores. Els factors que han jugat seu govern. Bloc Unitari Anticapi-Abril de 2012 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIA Èxit de la vaga general Enfocant.net vaga general era gairebé una celebra- ció festiva, cada cop més -i sobretot a casa nostra- aquestes mobilitzacions estan assolint uns nivells de conflic-È xit inqüestionable de la vaga general convocada el dia 29 demarç. Això si entenem aquest èxit tivitat creixents. Entre d’altres raons per la repressió dels mossos contra els vaguistes i manifestants. Una re-pel que fa a xifres de participació a pressió creixent que “neteja” àmpliesles manifestacions i seguiment de la zones de l’espai que una vegada vavaga. Aquesta és la notícia realment ser públic i ara sembla que sigui per aimportant. En un context tant difícil les autoritats competents simplementcom el que hem tingut els darrers la reraguarda d’El Corte Inglés. Lesmesos, en un moment en que fer vaga últimes decisions judicials al respecteja vol dir per moltes persones jugar- del desallotjament (també conegudase-la directament, que malgrat tot com “operació de neteja”) de la Plaçala gent hi hagi participat d’aquestamanera vol dir un desacord profund Catalunya del juny de l’any passatamb aquesta reforma laboral en par- donen un ampli marge de maniobraticular i amb la solució a la “crisi” a les autoritats competents, i simple-que es planteja des d’instàncies na- ment l’utilitzen. Desenes de detin-cionals, estatals i supra-estatals (que guts i contusionats, una altra personasón aquestes últimes les que realment ferida per una pilota de goma a l’ull,manen). etc. El centre de Barcelona ha esde-Per nosaltres èxit de participació no vingut una ratonera gegantina.vol dir ja participacions “a la búl- És veritat que hi ha hagut incidents.gara” de 90 i escaig per cent. Amb Però més enllà de judicis ètics enxifres de desocupació que voregen un sentit o en un altre, està clar quela quarta part de la població activa els incidents que hem viscut avui ai després d’una reforma laboral com Barcelona probablement han de te- deia aquell, per què? capacitat com per poder reaccionar i ses pitjors, com el cas hongarès.la plantejada, simplement unes xifres nir alguna cosa a veure amb el crei- Estem veient com d’alguna manera canviar les ordres que rep el conso- No sabem si som el 99% però somde participació com les d’avui ja po- xement de l’atur, la impossibilitat les autoritats competents estatal i au- lat del directori europeu a Madrid, molta gent, moltíssima gent, la queden ser considerades un èxit conside- pràctica dels joves i no tan joves de tonòmiques estan perdent els papers. volem dir del govern de l’estat. Però ha seguit la vaga, la que s’ha mani-rable. Malgrat que també pensem que trobar una feina i un habitatge digne. Ja sigui amb la repressió menciona- reaccionarà? Ho dubtem. A Grècia festat, la que refusa aquesta políticaaquesta vaga s’ha tornat a convocar Increment de precarietat = increment da en el cas català o les agressions fa mesos que van de vaga general en econòmica. Fa gairebé un any deltard i malament, per part d’uns sindi- de pobresa, però també increment de policials de la primavera valenciana vaga general, amb molts més inci- 15M i les formes de la protesta can-cats majoritaris que reaccionen tard i conflictivitat social. El Sr. Puig pot (i també a la resta de l’estat), com dents dels que tant li agraden destacar vien, però el descontentament creix.malament a la seva progressiva pèr- acusar fantasmagòriques internacio- encenent l’enllumenat públic de di- a La Vanguardia i el directori europeu No estem sols, som molts i cada copdua de centralitat. Els sindicats majo- nals de provocadors, però per nosal- verses ciutats espanyoles amb per- no reacciona. Una espiral suïcida tant més. Això també s’ha de tenir enritaris ja no són agents socials vàlids tres l’equació com a mínim té més fecta il•luminació solar (de dia) per a nivell econòmic -destacats econo- compte. Del maig cap aquí hem tin-perquè ara la sobirania econòmica no elements que s’haurien de considerar tal d’augmentar les xifres de consum mistes i governs no precisament re- gut la migració cap a assemblees lo-es estatal sinó europea. Si volen tro- a banda dels mencionats a la seva elèctric i així poder dir que la parti- volucionaris són molt crítics amb la cals del 15M, ocupacions dels CAP,bar interlocutors ja no han de jugar matinal roda de premsa. No veiem cipació ha estat més baixa. No han política econòmica europea-; com a d’instituts i facultats, una conflictivi-de manera local, sinó a Brusel•les o aquesta mena d’incidents a Aleman- après en absolut la lliçó d’aquell 13 nivell polític -és possible que la res- tat latent que avui s’ha mostrat comBerlin. ya ni a Noruega. Sí que veiem inci- de març, pel que sembla. posta electoral de la població europea l’iceberg amagat que era. I la repres-Si fa uns anys el fet de convocar una dents d’aquesta mena a Grècia. Com L’avís està donat a qui realment té la acabi degenerant en populisme o co- sió no ens aturarà.L’èxit o fracàs de la vaga més enllà de la guerra de xifres Mèdia.cat, observatori llums o els aires condicionats encara considerar-la un èxit o no. crític dels mitjans que les oficines estiguin pràcticament Segons les cròniques ma- buides. En aquest cas, a més, molts joritàries i els articles ajuntaments del PP van optar per en- d’opinió, sembla que la de-C cendre l’enllumenat públic en ple dia cisió d’anar o no a la vaga om comptabilitzar el grau de per pujar artificialment el consum. depengui de la voluntat seguiment d’una vaga general? Fugint dels tecnicismes, l’indicador personal del treballador iÉs un exercici certament difícil que clàssic per valorar la incidència de es passa per alt la situa-els actors implicats resolen donant les vagues ha estat sempre el seu se- ció de milions de personesràpidament unes xifres a l’alça o a guiment en el comerç, que s’utilitza aturades, amb contractesla baixa segons el seu interès però per oferir o no una imatge de norma- precaris o directament sen-sempre sospitosament precises i litat. Com aquest és un dels sectors se contracte, treballadorsimmediates. Per la seva banda els amb menys presència sindical les d’empreses petites sensemitjans de comunicació fan exac- valoracions en aquest sentit sempre representació sindical otament el mateix, donant per bones perjudiquen els vaguistes, que so- falsos autònoms –aquellsunes o altres xifres –segons el seu vint dediquen gran part de l’esforç treballadors que computenbiaix ideològic- o, en el millor dels dels piquets en aquest sector. Encara com a compte propi peròcasos, donant les dues versions sense ahir, el fet que El Corte Inglés de la a la pràctica tenen un solmullar-se. Plaça Catalunya tanqués o no sem- client, o sigui un patró,En les darreres convocatòries haaparegut una altra forma de mesu- blava la dada definitiva que havia sense que això els faci be-ra, la baixada del consum elèctric, de decantar l’èxit o el fracàs de la neficiaris dels drets laboralsque sobretot seria un indicatiu del mobilització i allí s’hi va mantenir legals- que, a la pràctica que concentren els índexs de preca- sés el focus en altres factors com lesseguiment de l’aturada a la indús- un nombrós destacament dels Mos- tenen més que restringit el dret a la rietat més alts, van encapçalar les manifestacions –un altre indicatiutria, gran consumidora d’energia. sos d’Esquadra mentre a altres punts vaga. Les nombroses denúncies amb denúncies per pressionar les seves important, donat que una vaga és so-Segons aquesta fórmula, el descens de la ciutat es produïen greus altera- llistes amb els noms de les empre- plantilles, pel que és com a mínim bretot una jornada de mobilització-del consum elèctric respecte un dia cions de l’ordre públic sense pràcti- ses que havien “suggerit” als seus paradoxal que siguin precisament incloent les que es donen als barris ilaboral normal va ser d’entre un 15 cament intervenció policial. treballadors –quan no els havien aquestes empreses les que es consi- ciutats petites, la multitud d’accionsi un 24% segons la franja horària, Però, si és tan difícil oferir xifres amenaçat directament- que corrien derin un dels principals indicadors diverses i no tan en els actes violentsmolt per sobre del descens durant la objectives de seguiment, els mitjans per la xarxa tampoc van merèixer de seguiment. –protagonistes de totes les portadesdarrera vaga general del 2010 i una podrien optar per fer una anàlisi més l’atenció dels mitjans. De cara a futures vagues potser se- impreses a Barcelona- que sempremica per sota de la del 2002, quan el valorativa i tractar d’explicar als Deixant de banda de les botigues tra- ria interessant una cobertura que s’insisteix que són minoritaris i nosector industrial tenia més pes. Però seus lectors i espectadors que impli- dicionals –que estaven convocades incidís més en efectes qualitatius i representatius però que sempre aca-tampoc aquesta dada és totalment ca una vaga general i fins a quin punt a la vaga únicament com a mesura defugís les xifres interessades, que ben gaudint de la màxima cobertura.aclaridora, ja que és habitual que el és exigible una aturada total i com- de solidaritat amb els seus clients- no tractés el món del treball com si Una cobertura, en definitiva, com lasector serveis mantinguin enceses les pleta de l’activitat productiva per les cadenes comercials i hostaleres, encara fóssim als anys 80 i que po- que apunta aquest article.10 Abril de 2012
  • 12. TREBALL-ECONOMIA Reptes de la lluita per la universitat pública després del 29-F possibilitats de negoci privat en els Ermengol Gassiot serveis públics, com també succeeix en la sanitat i en altres àmbits assis- tencials. En aquest procés, la crisi ésL es vagues universitàries del 17 de novembre passat i del 29 defebrer han tingut un seguiment massiu l’argument mentre un sector reduït del professorat universitari aspira sortir beneficiat del progressiu aprimamenti, el més important, en ascens. A més, de l’àmbit públic de les universitatshan tingut la virtut de transcendir les en favor de consorcis i fundacionsdivisions estamentals i plantejar pro- paral•leles. En alguns moments cal-grames de lluita globals, sorgint de les drà confluir amb les lluites d’altresassemblees i arrossegant, de vegades, sectors: sanitat, transports, educacióespais més institucionalitzats com al- preuniversitària, etc.guns comitès d’empresa i juntes de Tercer, cal presentar alternatives. Perpersonal. exemple, la secció sindical de CGTA data d’avui, aquest procés està de- a la UAB ha proposat una políticarivant en una mobilització de treba- econòmica diferent que permetria alladors/es universitaris que feia anys aquesta universitat compensar la reta-que no es veia, especialment pel que llada de finançament de la Generalitatfa al professorat. De moment cap dels sense haver de reduir plantilla, baixargrans sindicats pot atribuir-se’n el li- sous i pujar taxes. El reconeixementderatge, fet que dóna més marge a la de les alternatives ha de ser la baselluita i la fa menys previsible. Arribats per a fixar fites en la lluita, que homen aquest punt, sorgeixen alguns rep- percebi com a assolibles i, per tant,tes als que crec que hem de donar res- que aspirem a guanyar-les. Nomésposta i que vull enumerar. així serem capaços de definir plans dePrimer, és imprescindible mantenir la lluita concrets i factibles, no caure enunitat de les comunitats universitàries protestes merament de testimoniatgei evitar caure en dinàmiques sectorials els treballadors (professors i personal presentat les mobilitzacions universi- En segon lloc, cal seguir insistint en i, com a mínim, aturar aquest procés.i corporatives. Possiblement la Ge- d’administració i serveis) guanyem tàries com a estudiantils, i això és fals. assenyalar el què realment s’amaganeralitat, els rectorats i algunes orga- una mica de visibilitat en tot el pro- En la lluita contra les retallades, la de- rere els programes de retallades, * Ermengol Gassiot Ballbè és membrenitzacions sindicals promoguin situa- cés. Tot i que hi hem estat presents de fensa de les condicions laborals, dels ajustos i canvis en els sistemes de de la secció sindical de CGT a la UABcions d’aquest tipus i haurem d’estar manera activa des de l’inici, des dels llocs de treball i del sentit social de la govern de les universitats. L’atac i Secretari d’Acció Social de CGT Ca-preparats per a superar-les. No obs- principals mitjans, i de vegades tam- recerca i la docència ha estat sempre contra l’educació universitària és una talunya. Article publicat al núm. 221tant, també és igualment necessari que bé des de l’esquerra alternativa, s’han un element central. peça més de l’intent d’estendre les de l’AccentBlanca Rivas, Secretària de Jurídica de CGT Catalunya, valora lavaga general del 29M- Com valores el seguiment de altres organitzacions, van creixent. Aquesta vaga crec que n’ha estat un - Una vegada aconseguida la vaga incidència.la vaga? I com penseu arribar a Des de la suposada situació de crisi exemple. No s’ha organitzat només general el següent pas serà buscar I també seguir treballant per fer una,aquells col•lectius que encara no la gent que surt al carrer també és des dels llocs de treball i des de les una vaga indefinida, tal vegada ac- dues, tres vagues generals i acon-s’han mobilitzat? més. Per tant, entenem que si, que la empreses, com seria el model tradi- cions més locals o altres tipus de seguir que puguem fer-les, com ja- Pel que fa a la participació conside- reacció del poble serà major, que poc cional d’una vaga. Sinó que orga- respostes? vam intentar, sense la necessitatrem que la vaga general ha estat un a poc anem sumant i que la gent va nitzacions i associacions que treba- - La vaga general no era ni un prin- d’anar darrera dels sindicats grocs.èxit i ha superat amb escreix les xi- prenent consciència. La constància llen en altres àmbits han organitzat cipi ni un fi. La CGT porta anys llui- I fer el que calgui per acabar ambfres de la del 29 de setembre de 2010. i no defallir són les nostres millors piquets, actes, xerrades… i s’han tant i, per tant, la vaga ha estat una les polítiques de retallades, amb lesLes aturades en alguns sectors han armes. traspassat les fronteres d’allò labo- mobilització més. Per tant, ara segui- contrareformes laborals i, com aestat gairebé del 100% i la mobilit- I si la lluita porta més repressió, ral confluint en les mobilitzacions rem treballant, a les empreses, a les fita, aconseguir el món que nosal-zació als carrers ha portat a manifes- doncs ho farem com sempre: a més treballadores i ciutadanes. A la ve- localitats… d’una banda per seguir tres anhelem.tacions considerades històriques, pel repressió, més solidaritat. gada que, demanant la derogació de creixent dins l’àmbit laboral, demos-gruix de participants, en moltes loca- la reforma i la fi de les polítiques de trant que hi ha altres maneres de fer * Entrevista realitzada per la revis-litats. I la CGT hi hem estat presents. - La unió entre el sector estudian- retallades dels drets socials. Potser sindicalisme. De l’altra banda, fer les ta L’Accent i publicada al seu núm.En canvi, pel que fa a les reivindi- til, la classe treballadora i la resta aquest és el camí. lluites més fortes a cada lloc on tenim 223.cacions no podem dir el mateix. El de classes populars afectades pergovern ha fet cas omís dels milers i la crisi capitalista és un objectiu - És també la unitat d’acció entremilers de persones que han sortit al de l’esquerra independentista i re- organitzacions anticapitalistes i re-carrer. Per tant, en aquest sentit, no volucionària en general. Com tre- volucionàries una fita? Com esteudiríem que és un fracàs però si que ballareu per assolir-lo, pots posar treballant i com treballareu perhem de seguir lluitant als llocs de algun exemple? - El trencament de les barreres entre arribar-hi?treball i al carrer perquè aconseguirsumar totes aquestes persones que no el món del treball i els altres àmbits - Si, la unitat d’acció ha de ser unas’han mobilitzat aquest cop. de lluita és un dels objectius en els fita. Així, en cada localitat es treballa que la CGT ja fa temps que té acords amb les organitzacions amb les que- Els efectes de la reforma laboral de congrés i hi treballa. Per això, es té afinitat. De la mateixa mane-i les retallades en educació i demés existeix l’acció sindical i també la ra que la CGT de Catalunya teixeixdrets socials s’albiren durs. Creieu social. Així, les seccions sindicals, xarxes amb organitzacions diversesque la reacció del poble serà ma- els sindicats i les federacions locals d’àmbit territorial superior al lo-jor a partir d’ara? Si la repressió de la CGT, en la mesura de les seves cal. Hi treballem des de l’afinitat, laaugmenta en consonància, com la possibilitats, treballen, sense perdre proximitat i el coneixement i, sobre-gestionareu? la seva identitat, colze a colze amb tot, des del respecte mutu de les nos-- Des de fa anys tant la CGT, com les organitzacions del territori. tres diferencies.Abril de 2012 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIA Banc d’Espanya: la desvergonya feta art la capacitat adquisitiva de la majoria euros/any). Cal reduir “l’excessiva” seus beneficis a paradisos fiscals. I ocorregut amb el deute actual, quinSecció Sindical CGT Ibercaja de la població. despesa pública: benvingudes re- a més ens assenyala sense embuts, ha estat el paper dels bancs espan- La ràtio preu de l’habitatge sobre el tallades en sanitat, educació… Els no anem a equivocar-nos, a qui tirar yols en la seva generació i encari- salari mig d’Espanya era gairebé el problemes del sistema financer estan la culpa i a qui no: “Culpar d’això ment i per què el Banc d’EspanyaU na de les mentides més genera- litzades és la que sosté que elBanc d’Espanya ha ocupat amb bri- triple del terme mitjà existent en la UE-15. D’aquí l’enorme endeuta- ment de la població. Aquest desfasa- causats per les Caixes d’Estalvis: les privatitza amb fons públics i males arts, deixant el botí a la mercè del a la maldat o avarícia dels mercats seria una pèrdua de temps”, ens diu el bo del governador. No ens acla- en lloc de prendre mesures perquè l’economia nacional quedés a salvo dels mercats, és a dir, dels bancs es-llantor i eficàcia la seva labor de con- ment entre el preu real de l’habitatge Sr. Botín. Ah!, i exculpa als bancs reix per què va deixar que els bancs peculadors, ens diu que el que cal fertrol i supervisió bancaris. O fins i tot (cost de producció més beneficis de tota responsabilitat. I dues per- cometessin milers de fraus i enganys és alleujar les seves preocupacions,que el seu sistema financer ha supor- raonables) i el preu actual (que va les més: “hem de concentrar-nos ”col•locant” als seus clients swaps, això és, procurar que tinguin millorstat en millor mesura els impactes de donar motiu a uns exuberants be- a alleujar les preocupacions dels clips i altres productes molt arriscats condicions encara per a seguir arruï-la crisi gràcies al zel especial que ha neficis bancaris sense precedents), mercats”.Quina dolçor! Clar, no es com si fossin segurs. nant la nostra economia.tingut a l’hora de vigilar als bancs. era resultat d’una especulació sense concentrarà el govern i el Parlament Cal determinar per què els seus di- Per què encara no ha exigit als bancsNo se’ns ocorre res més fal•laç. frens que podria haver estat detec- a alleujar les preocupacions dels tre- rectius van desoir els advertiments que revelin els seus riscos immobi-Clar que aquesta creença, promogu- tada fàcilment pel banc d’Espanya, balladors i treballadores en atur, dels dels seus tècnics i van deixar que es liaris. Per què els permet comptabi-da pels mitjans afins a la gran banca si aquest hagués tingut la voluntat joves que no tindran ocupació, dels deteriorés tant la situació creditícia, litats “creatives” que emmascareni la patronal que financen catecismes política que no va tenir. És a dir, si pensionistes o dels milers de petits i per què van ajudar que la banca fes la seva veritable situació patrimo-neoliberals, com FEDEA (Fundació hagués supervisat al sistema finan- mitjans empresaris o d’autònoms que el gran negoci sabent que s’estava nial. Per què permet als bancs qued’Estudis d’Economia Aplicada), cer espanyol tal com era la seva res- s’arruïnen perquè el Banc d’Espanya creant el desequilibri que ara diu el segueixin fent negoci amb els pisoscausa estupor quan no riure fora de ponsabilitat. No ho va fer, i haurien és incapaç d’aconseguir el que és la governador que és el nostre princi- embargats, impossibilitant així queles nostres fronteres. d’exigir-se-li responsabilitats per seva obligació, que es restauri el flux pal problema econòmic. el preu de l’habitatge descendeixiEl 26 de maig de 2006 a les 13:03 ho- això, nomenant una Comissió en les de finançament que necessiten i que Cal descobrir per què uns alts fun- al nivell que ho ha fet als EE.UU.res, al final del mandat de Jaime Ca- Corts Espanyoles (tal com ha fet el els bancs deixin d’estafar als seus cionaris que se suposa que estan al (40%), perjudicant la reactivació delruana com governador, l’associació Parlament islandès) que esbrinés la clients i d’especular destruint rique- servei dels interessos públics són sector construcció…d’inspectors del Banc d’Espanya va causa d’aquesta enorme fallada. sa productiva. retribuïts tan generosament pel capi- I, sobretot, cal lluitar perquè totesenviar una “nota informativa” al Mi- Arribem a la gestió de l’actual go- Hem d’alleujar als mercats, o sigui, tal privat quan acaben el seu mandat aquestes conductes es declarin comnistre d’Economia alertant de la pas- vernador, Miguel Ángel Fernández als banquers i inversors que guanyen públic. més aviat crims econòmics i siguinsivitat dels òrgans rectors del banc Ordóñez. Va prosseguir amb la la- milers de milions d’euros especulant Cal exigir que el Parlament investi- perseguides penalment amb la màxi-central davant el “insostenible crei- bor còmplice que havia perpetrat contra nosaltres i emportant-se els gui tot això i concretament el que ha ma duresa.xement del crèdit bancari a Espanya el seu antecessor, desertant de lesdurant els anys de mandat del sen- seves funcions de control mentre layor Caruana”, relacionant la mateixa banca es folrava, la bombolla im-amb l’esclat de la bombolla del maó mobiliària creixia i la població es-que esclataria alguns mesos després. panyola s’endeutava. I així avui ensLa major causa de la crisi finance- trobem amb que només el 13% delra i econòmica es deu precisament deute existent a Espanya és públical comportament especulatiu de la (amb el 35% d’ingressos sobre PIB)banca. El suposat “miracle de crei- i el 87% és privat (65% d’ingressosxement econòmic” espanyol va sobre PIB). El problema del deuteser l’enorme inversió bancària en a Espanya és el deute privat, no elel sector immobiliari, creant-se el públic (malgrat els atacs dels espe-complex banca-sector immobiliari- culadors).indústria de la construcció, que vaser el motor de tal suposat miracle. Quan Espanya entra en recessió,Com a conseqüència d’això, el sec- el filàntrop Fernández Ordóñez, eltor construcció va arribar a represen- mateix que havia incomplit la sevatar el 12% del PIB, més del doble del funció supervisora, s’auto-atorga laque tal sector representava a Gran tasca de dictar la política econòmicaBretanya o França. al Govern. Labor que en absolut liEl miracle es va basar en mà d’obra correspon. I quin és aquesta políti-–la majoria immigrant- d’escassa ca? Doncs la que li dicten la Bancaqualificació i baixos salaris. Els i la gran patronal. A saber: els sin-preus de l’habitatge, no obstant això dicats i la “rigidesa” del mercat la-, van arribar a nivells exuberants, boral són els culpables de l’atur. Elsque no guardaven cap relació ni amb salaris han de sofrir ajustaments (elels costos reals de producció ni amb seu no, total són 240.000 modestosParticipacions preferents: “Parlem?”… dels lladres de ‘la Caixa’ euros “pel que pugui passar” i el que hagués comprat aquests valors, però pistola al pit de saber que vendre les presó o cops de porra. I qui intenta pas- Jordi Martí ha passat és que al final s’ho ha quedat bancs i caixes comptaven amb un ele- participacions hagués suposat perdre entre sar sense fer massa soroll seguint les “la Caixa”, aquesta entitat que genera ment importantíssim per convèncer les el 40 i el 50% dels diners… “Parlem?” consignes dels que manen també rep: tanta confiança i que parla un idioma persones que tenien els diners: la con- Per aquest robatori a plena llum del dia “corralito”, ruïna, misèria i companyia.P assar-se la vida estalviant per no patir a la vellesa és una normaque molts dels nostres pares i mares tan estrany que quan sembla que pre- gunti “Parlem?” el que vol dir és “Et robem!”. fiança. Els clients de tota la vida eren l’objectiu i si eren gent gran i amb po- ques possibilitats d’entendre el que els als del Consell d’Administració de “la Caixa” i de la resta d’entitats bancàries no els ha passat res ni els passarà. Bé, “Parlem?” I és que tal com deia el Xavier Díez després dels aldarulls de Barcelona du-van fer seva des que van poder es- Els diners de mon pare i ma mare estan venien, millor. “Parlem?” sí, hi han guanyat munts de diners. Els rant les mobilitzacions contra la priva-talviar la seva primera pesseta. Mons immobilitzats a “la Caixa”, fins d’aquí I va arribar el “corralito”. 325.000 per- grans lladres, els que ens roben a totes tització de l’ensenyament: “No plorarépares es van passar la vida estalviant a deu anys, quan tinguin més de no- sones afectades amb els diners immo- i a tots, començant per l’Isidre Fainé per la borsa… ni pel Banc Pastor, nii primer un alzheimer a la meva mare, ranta anys, si hi arriben… “la Caixa” bilitzats. El 15 de desembre del 2011, el (aquest és fals fins i tot en el seu nom) per cap broker, ni per cap banquer….”diagnosticat ja fa deu anys, i després va ser l’entitat en què van confiar per Consell d’Administració de “la Caixa” i seguint pel Millet, l’Undargarin o el …ni jo per “la Caixa”… quan fem eluna embòlia cerebral al meu pare els fer “un raconet” i aquesta i 51 enti- va anunciar que fins al 31 de gener Camps, mai no fan cap a la presó. Fainé que ens toca fer i fa massa que no fem.ha fet dependents complets, pel que tats bancàries més, des del 2009, van del 2012 canviaria les participacions fins i tot té la Creu de Sant Jordi. Als Parlem!ara viuen en una residència geriàtrica emetre les anomenades participacions preferents dels seus clients per deute grans lladres els besen els peus mentretots dos. Durant la seva vida laboral preferents, valors borsaris inestables subordinat a deu anys (70%) i en bons que els qui roben per viure o per sub- * Jordi Martí i Font és periodista, es-van gaudir d’això que s’anomenava sense cap garantia, que els servien per convertibles en accions de CaixaBank sistir acaben sempre malament i rebent. criptor, ensenyant i afiliat a la CGT“seny” i van arribar a estalviar 55.000 incrementar el seu capital. Ningú no (30%). Nosaltres hem acceptat amb la Qui ho critica o denuncia també rep: de Tarragona12 Abril de 2012
  • 14. TREBALL-ECONOMIA Breus sindicalsLa CGT es va dels regidors per mostrar el rebuig i hi havien accedit molt d’hora per re- que allà on tenien dos professors lectura del Manifest “L’Educació la indignació que els desperta aquest comanació dels mossos d’esquadra, ara només en tindran un o hauran no és un negoci. Eduquem-nosmanifestar a Mollet el model de gestió privada dels serveis que van establirun perímetre de con- d’encabir-se en grups més grans col•lectivament!”. I el 24 de març4 de març públics, més encara en moments de trol amb una cinquantena d’agents per rebre el mateix ensenyament. es va portar a terme una jorna- crisi i retallades com l’actual. . La antiavalots. Simultàniament, la Generalitat dota da reivindicativa de la comunitatDes de la CGT del Vallès Oriental moció va ser rebutjada pel ple, igual La reunió del consell de govern amb milions d’euros a consorcis i educativa, amb la participació dees va fer una valoració positiva de la que ho van ser les al•legacions con- s’havia suspès en dues ocasions fundacions privades que han fet de centenars de persones i activitatsmanifestació que es va dur a terme tra el nou contracte de neteja amb quan es pretenia celebrar a les de- les universitats públiques el seu es- diverses durant tot el dia (xerrades,el passat diumenge 4 de Març pels les empreses privades presentades pendències del rectorat de la UAB, pai de negoci. tallers, debats, piquets informatius,carrers de Mollet, contra la reforma la setmana passada per la mateixa ja que el gruix de la comunitat edu- Fa vergonya perquè, juntament amb música) i l’Assemblea General de lalaboral, l’atur i el pacte social, a la formació. cativa que s’hi oposava va ocupar els acomiadaments, el pla d’ajust Comunitat Educativa després de laque van assistir 150 persones, entre Des de la campanya s’exigeix que les sales on s’havia de celebrar les preveu canvis substancial de les presentació dels diferents col•lectiuselles aturats, persones immigrades, s’aturi el saqueig dels comptes pú- votacions. condicions laborals del PDI (perso- en lluita, des de l’Assemblea Groga,treballadors/es de Derbi, estudiants. blics que asseguren representen les Per a la Secció Sindical de la CGT nal docent investigador), modifica- la PUDUP i diverses facultats però,I també les mostres de suport rebu- privatitzacions i es torni a la munici- a la Universitat Autònoma de Barce- ció que s’ha fet a esquenes dels re- sobretot, plataformes d’IES d’arreudes dels veïns/es de Plana Llado així palització i es denuncia que la libe- lona va ser el consell de la vergon- presentants legals dels treballadors. del territori: Hospitalet de Llobre-com l’ambient de la manifestació ralització d’aquests serveis tan sols ya, que comportarà l’atur de molts Fa vergonya perquè uns profes- gat, Sant Boi de Llobregat, Manresa,amb consignes constants contra els ha comportat un pitjor servei per a companys i companyes i la revisió sors, que han assistit al consell, la Olesa, Sabadell, entre d’altres.tancaments de la Derbi i del CEIP la població, una precarització insu- de les condicions laborals saltant-se immensa majoria blindats en els En el context actual de brutals reta-Nicolàs Longarón, la reforma labo- portable dels llocs de treball i un en- tots els procediments de negociació seus contractes –ja sigui perquè te- llades i grans mobilitzacions a fa-ral i en favor dels drets de les perso- riquiment poc clar, quan no delictiu, laboral establerts que està empobrint nen contractes permanents, ja sigui vor de l’Educació Pública, el Salónes immigrades entre d’altres. d’unes grans empreses deslligades el servei públic universitari. perquè són funcionaris-, han votat a de l’Ensenyament organitzat perAl final de la manifestació, es va lle- del territori. La pressa, els interessos d’alguns favor d’un pla d’ajust que significa la Generalitat és símbol i banderagir el manifest de la convocatòria, i per aprovar un pla econòmic com acomiadar un nombre de professors del seu model educatiu mercanti-es va expressar el suport als 2 molle- aquest i el canvi d’ubicació en la i de personal d’administració i ser- litzat, elitista, productiu i acrític,tans detinguts aquella setmana per El consell de govern convocatòria del Consell de Govern, veis, prop de 300 persones, compan- l’aparador educatiu de luxe queparticipar en les mobilitzacions per escenificaven a la perfecció la sub- yes i companys seus, amb els quals volen mostrar gràcies a inversions de la UAB aprova les missió del Consell de Govern de la es creuen cada dia en els passadis- milionàries que paguem tots i be-la universitat pública de Barcelona. retallades nostra Universitat no-Autònoma de sos de les facultats i amb els quals neficien a alguns; i l’Educació que Barcelona al Govern de la Gene- se saluden, és de suposar, en sortir volem. Un model en què els cen- Els alts càrrecs de direcció, degans i ralitat, sempre ben defensada per cada dia de fer la classe. Això no és tres educatius s’ofereixen com em-Mobilització a representants empresarials del con- la “nostra” ben equipada policia. demagògia, sinó fets. preses en competència en busca deGirona per la sell social de la Universitat Autòno- Tot just amb un equip de govern Els pròxims mesos poden ser, en clients-estudiants amb les butxaquesmunicipalització dels ma de Barcelona van aconseguir el reprovat pel claustre, amb mem- molts sentits i per molta gent, defi- farcides, perfectament sintetitzat 14 de març, en una reunió blindada a bres dimissionaris, i a les portes nitius i caldrà que els membres de en un Saló de l’Ensenyament queserveis de neteja la seu de la Secretaria d’Universitats d’unes eleccions, el resultat de les la universitat es posicionin en la amb els anys s’ha erigit en mostra de la Generalitat, institució presidi- votacions ha exemplificat també a defensa dels principis bàsics d’una d’ensenyaments elitistes, dels queLa campanya de municipalitza- da pel democristià Antoni Castellà i la perfecció la submissió d’alguns universitat pública i de qualitat. cada cop més joves es veuen ex-ció dels serveis de neteja dels edi- ubicada al número 33 de la Via Laie- degans i directors de departament closos per taxes prohibitives i unaficis municipals i de la recollida tana de Barcelona, una majoria sufi- al pensament únic de les retallades, irrisòria política de beques, un espaid’escombraries a la ciutat de Gironava prenent força i es va manifes- cient (33 vots favorables, 4 en contra l’austeritat el campi qui pugui i, so- CGT Ensenyament inaccessible a la majoria de centres i 4 abstencions, sense comptar les 12 bre tot i per sobre de tot, la creació educatius pel preu dels estands ex-tar dins i fora del consistori el 12 representants que no van assistir a la d’una estructura paral•lela dins de la va fer una crida al positors en un context en què elsde març. Es tracta de la mateixa votació) per aprovar les retallades i Universitat encaminada al lucre pri- boicot del Saló de pressupostos retallats difícilmentcampanya que des del gener pas-sat reclama l’immediata readmis- acomiadaments imposats des de la vat d’uns quants, alguns dels quals l’Ensenyament i a cobreixen les despeses generals; Secretaria d’Universitats del govern són els mateixos que han votat a fa- un espai de compra-venta de graussió d’Ana Pozo, acomiadada de de la Generalitat de Catalunya. La vor de les retallades. participar al Saló i màsters, on es deixen de bandal’empresa Eulen SA únicament per retallada pressupostària significarà Fa vergonya perquè no es vol re- Alternatiu alternatives educatives i àmbits deser la secretària general del sindicat l’acomiadament directe d’unes 300 conèixer que es farn acomiadaments l’Educació no formal a les que lesde neteja de la CGT. persones, entre professors, investi- i s’afirma públicament que “els seus En circumstàncies com l’actual de institucions no atorguen legitimitatUna estona abans que comences el gadors i personal d’administració i contractes s’extingeixen i que no fortes retallades a l’educació públi- però tenen cabuda les forces arma-ple de l’Ajuntament de Girona, on serveis.Més d’un centenar de per- són renovats”. Però aquestes perso- ca, el Saló de l’Ensenyament, realit- des amb estand propi!la CUP presentava una moció per a sones, entre estudiantat, professo- nes no seran substituïdes per unes zat a Barcelona entre el 21 i el 25 de El Saló de l’Ensenyament és unala municipalització dels serveis de rat, PAS i PDI, van protestar des de altres que ocuparan el seu lloc. La març, representava una nova agres- ofensa, una més, als milers de pro-neteja, es va realitzar una concentra- primeres hores del matí davant les seva feina senzillament deixa de sió per la seva potenciació del mer- fessionals i estudiants, i al con-ció que va aplegar una quarantena tres portes d’accés a l’edifici, però la fer-se. Qui ho patirà? A banda dels cantilisme. És un atac més al con- junt de la societat, que dia a diade persones i va esperar l’arribada rectora Ana Ripoll i la seva comitiva afectats, ho patiran els estudiants, cepte d’educació pública, gratuïta, s’enfronten a la precarietat en els de gestió democràtica desenvolupament de la seva tasca, i de qualitat. mestres, nens i joves estudiants obli- Per això CGT En- gats a treballar en condicions cada senyament va fer una cop més precàries, mares i pares que crida a no programar veuen com s’aprimen i esfumen les cap activitat al Saló beques de transport, menjador i lli- de l’Ensenyament i a bres, escoles bressol públiques en participar activament perill d’extinció, professors interins al Saló Alternatiu de augmentant les llistes de l’atur, uni- l’Ensenyament els dies versitats sotmeses a l’augment de 21 i 24 de març a l’AV. taxes, als dèficits democràtics, als Mª Cristina. Davant interessos de les grans empreses, de l’eslògan del Saló alternatives educatives deslegitima- de l’Ensenyament: des, l’àmbit del lleure i el tercer sec- “Fes-te a tu mateix”, tor precaritzat i subcontractat… el Saló Alternatiu El Saló Alternatiu de l’Ensenyament, deia: “Eduquem-nos una iniciativa popular que neix de la col•lectivament!”. Plataforma L’H per l’Educació Pú- El 21 de març es van blica, vol ser l’espai de confluència portar a terme dues dels diferents sectors educatius en concentracions a lluita contra el model mercantilista les portes del Saló de l’Educació imposat per les polí- de l’Ensenyament, tiques neoliberals que ens governen. una per denunciar la És moment de dir prou; una altra mercantilització i la Educació és més que possible, és presència militar, i necessària! l’altra per presentar Més informació a http://saloalterna- el Saló Alternatiu i fer tiu.wordpress.com/Abril de 2012 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIAEfectes > EINES DE DEFENSA JURÍDICAsobre lasalut dela reforma Canvi històric en lalaboral jurisprudència respecte a les víctimes de l’amiant Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat PublicaL a reforma laboral aprovada re- centment pel govern del PP téentre molts altres efectes un de molt Comentari de les darreres sentències del Tribunal Suprem de 24 designificatiu per a la Salut dels tre- gener i 1 de febrer de 2012balladors.Com és conegut es modifical’article 52.b de l’Estatut dels Tre- Àlex Tisminetzky, advocat Catalunya any rera any anava des- estimant les demandes dels treballa-balladors de manera que permet del Col•lectiu Ronda. dors afectats i de les seves vídues, Sentències:l’acomiadament per causes objecti-ves (amb una indemnització de 20 i absolia a les pobres empreses, que • Sentència de la Sala General del Tribunal Su- M ilers d’afectats de l’amiant han havien estat “víctimes” també del perior de Justícia de Catalunya, del 16 de setembre dedies) a aquells treballadors que tin- vist com les seves greus pato- desconeixement general respecte alsguin absències entre el 20 al 25% 2010, núm. 5843/2010, Nº de Recurs: 2576/2009 logies trigaven dècades en aparèixer. efectes mortals de l’amiant, atenentde la jornada laboral, incloent enles mateixes a les baixes per malal- D’igual forma, la jurisprudència dels a que si no sabien dels riscos no els • Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem podien evitar. de 24 de gener de 2012, Nº de Recurs: 813/2011. Po-tia comuna de durada inferior als 20 tribunals espanyols ha trigat molt i De res va servir durant dècades quedies, sense tenir en compte la taxa molt de temps en reconèixer que els es posés sobre la taula que l’amiant nent FERNANDO SALINAS MOLINAd’absentisme de l’empresa (tal com treballadors d’aquestes empreses te-succeïa fins a ara que es necessitava nien dret a unes mínimes condicions ja consta al Quadre de Malalties • Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem Professionals de 1947 com a causant de 1 de febrer de 2012, Nº de Recurs: 1655/2011. Po-que aquesta fos superior al 2,5%). laborals dignes. Amb el canvi de doc- de l’asbestosis, una greu patologiaQuè significa aquesta modificació?. trina molts treballadors veuran reco- que pot causar invalideses i morts. nent GONZALO MOLINER TAMBORERODoncs senzillament que un treba- negudes les lesions que els ha causat Però a pesar de la sordesa institucio-llador amb una jornada de 40 hores un material que va fer d’or molts em- nal de la justícia i de les institucions,setmanals pot ser acomiadat si està presaris, però que ha portat mortals Les podreu trobar a www.poderjudicial.org molts afectats no van parar de recla-8 dies de baixa en 2 mesos. lesions pulmonars als seus empleats. mar i reclamar, fins que al final laQuins efectes té sobre la salut Els principals municipis afectats als via judicial va començar a donar elsaquesta situació? Alguns són evi- Països Catalans han estat Cerdanyola seus fruïts. “Como ha venido reiterando la doc- al riesgo por amianto y la limpiezadents: del Vallès (Uralita SA), Castellde- trina de esta Sala, la demandada ob- del pavimento se hacía por barrido* Hi haurà una disminució del fels (Rocalla SA), Santa Perpètua de vió el cumplimiento de normas que, con escoba, aunque existían simplesnombre de baixes per malaltia, so- la Moguda (Alstom SA), El Prat de Canvi de doctrina al menos desde 1940, le imponían sistemas generales de extracción debretot per processos aguts, que els Llobregat (Honeywell Friccion Es- una serie de obligaciones preventi- aire y los equipos de protección indi-propis treballadors seran els que paña SA) i Quart de Poblet, València Al 2005, una nova doctrina del Tri- vas, tales como dotar a los trabaja- vidual consistían, en su caso, exclu-no vulguin una baixa malgrat es- (Uralita SA). bunal Superior de Justícia de Cata- dores de equipos de protección in- sivamente en mascarillas, con vul-tar malalts, fenomen aquest que ja lunya va anar estenent-se poc a poc. dividual (caretas), adoptar medidas neración de las normas contenidass’havia detectat en els últims anys, Un passat fosc Primer assumida per alguns magis- específicas sobre limpieza y trans- en los citados Orden 31-enero-1940,a causa del augment de l’atur. trats, i després poc a poc imposant- porte del amianto y que la empresa Orden 7-marzo-1941, Decreto* Com les malalties no disminui- se per la lògica de la raó: la nova incumplió sistemáticamente” 792/1961, Orden 9-marzo-1971;” Els primers treballadors i víduesran, es produirà amb freqüència el jurisprudència analitzava les normes Aquesta primera victòria al Princi- Per tant, gràcies a la lluita de molts d’empleats que van denunciar les se-fet que persones que estan malaltes a partir de 1940, establint que en les pat va ser recorreguda per les em- afectats, les possibilitats de recla- ves empreses per les greus infraccionscontinuaran treballant amb els efec- Ordres d’aquella llunyana dècada ja preses al Tribunal Suprem de Ma- mació actuals contra les empreses en matèria d’exposició a l’amiant es s’obligava a les empreses a donar drid, atenent a que altres Tribunals infractores són molt més importantstes que això comporta (disminució van trobar un mur infranquejable. mascaretes als treballadors exposats Superiors de Justícia d’altres comu- que fa només sis anys. Una agredo-de la capacitat de treball, problemes Els tribunals van considerar durant a l’amiant, a efectuar una neteja co- nitats encara absolien amb el criteri lça victòria pels treballadors que hanen la baixa del rendiment i/o en la dècades que les empreses desco- rrecta i no exposar directament els abandonat a Catalunya. patit tan greus patologies i per a lesqualitat de la producció). neixien totalment els efectes nocius empleats a l’asbest. Finalment, el Tribunal Suprem ha vídues que han perdut les seves pa-* Un tema important és l’augment de l’asbest fins als anys 1982, i que Finalment, la Sentència de la Sala ratificat el criteri del Tribunal Su- relles.de l’accidentabilitat perquè treba- a més la llei abans d’aquesta data no General del Tribunal Superior de perior de Justícia de Catalunya,lladors amb les seves capacitats fí- obligava a cap mesura de prevenció, Justícia de Catalunya, del 16 de se-siques disminuïdes tenen una major més enllà d’uns límits espectaculars en tres sentències històriques, una L’amiant, les morts tembre de 2010, va aplegar els 19 d’Alstom SA de 18 de maig de 2011,propensió a patir accidents laborals. d’amiant a les medicions. ponents per unanimitat per a deixar invisibilitzades* La presència de treballadors amb i dues d’Uralita SA, de 24 de gener i Amb aquesta doctrina sobre la taula, constància d’aquest criteri de la 1 de febrer de 2012. Aquesta darreramalalties infectocontagioses serà el Tribunal Superior de Justícia de Sala: L’amiant és una perillosa substància sentència no pot ser més clara en les prohibida des de fa dècades a gai-un risc per a la propagació de les seves conclu- rebé tota la Unió Europea per cau-mateixes en l’entorn laboral, i en sions: sar asbestosi, a més d’altres greusels casos que els treballadors tenen “no consta la malalties respiratòries, principal-atenció directa als ciutadans es con- existencia de ment asbestosis i càncers de pulmóvertiran en un focus de dissemina- ventilación o pleura.ció i contagi de la malaltia. adecuada, La paraula amiant prové de la pa-Deixant de costat el que significa de los sacos deperduda de drets dels treballadors, raula grega “indestructible”, i és amianto se un compost de silicats de magnesi iaquesta reforma implica també un manipulabanrisc per a la salut dels treballadors ferro. L’amiant o asbest per la seva manualmente, resistència ha estat utilitzada his-directament i per al conjunt de la los trabajado- tòricament en múltiples aplicacions,població d’una manera indirecta, res se lleva- principalment en la construcció, envulnerant algunes de les lleis sobre ban los monos la variant de fibrociment, i en la in-salut pública (Llei General de Sani- de trabajo a dústria automobilística, la naval i latat, Llei General de Salut Pública) i su domicilio ferroviària.vulnerant l’articulo 43 de la Consti- para lavar, los Des de mitjans del segle XX vatució que garanteix el dret a la pro- reconocimien- deixar-se d’utilitzar a gairebé totstecció de la salut. tos médicos, els estats europeus. A l’Estat espan-Un motiu més per a exigir la de- como regla, yol, principal productor europeurogació d’aquesta reforma injusta, eran anuales d’amiant fins a finals dels anys 1980,ineficaç. y rutinarios aquesta substància en canvi va serPer la teva salut, no a la reforma sin especifica- permesa fins a ser progressivamentlaboral ción respecto regulada i restringida l’any 2002.14 Abril de 2012
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesEl ’corralito’ de les preferentsafecta a 325.000 personesBancs i caixes van col·locar productes borsaris d’alt risc a la gent gran sotal’aparença d’un dipòsit corrent. Amb la crisi, les participacions preferents han perdutfins a un 50% del seu valor. Marc Rude - cessitat (…) el producte no era l’adequat Setmanari Directa i no és tal com van explicar que era a la gent, es va vendre de forma incorrecta”.D esenes de milers de persones no La Caixa va poden accedir als seus estalvis. Des generar uns 5.000de l’any 2009, les entitats bancàries del’Estat espanyol van emetre en massa les milions d’eurosanomenades participacions preferents, en participacionsvalors borsaris molt inestables i sense preferentsgarantia, amb l’objectiu d’incrementar elcapital propi. Per col•locar el producte, La Caixa va generar gairebé 5.000 mi-que oferia avantatges escassos, van re- lions d’euros en preferents, a travéscórrer a les xarxes de confiança teixides de tres emissions: el 1999, el 2000 ientre el personal de les sucursals i la el 2009. El 15 de desembre, el consellclientela de tota la vida. d’administració va donar com a termini elL’estratègia va ser convèncer la gent 31 de gener per dur a terme el bescanvisense coneixements del sistema banca- dels títols. Les participacions preferentsri, especialment persones grans, perquè de l’entitat es convertiran en deute su-diposités els seus modestos estalvis en bordinat a deu anys (70%) i en bonsunes inversions arriscades i complexes, convertibles en accions de CaixaBankpensades per a persones expertes, ocul- (30%). Les víctimes de l’engany no po-tant deliberadament la seva naturalesa. dran recuperar, doncs, el 70% dels seusAmb la crisi econòmica, les participa- estalvis fins d’aquí una dècada, a la ve-cions preferents, indirectament lligades a gada que el nou producte continua sen-l’economia del totxo, han perdut fins a un se tenir garanties de cobrament i el seu50% del seu valor. Els dictàmens de la valor dependrà dels mercats. Els bonsUnió Europea han obligat la banca a des- d’AICEC-ADICAE ja són 30.000. que va deixar l’explosió de la bombolla i hibir a la banca l’emissió de més produc- es podran vendre d’aquí uns mesos,fer-se d’aquest producte, qualificat com a van decidir fer-ho a costa de la seguretat tes de renda fixa (bons, obligacions, par- quan es converteixin en accions, però“actiu tòxic”, i després de la prohibició de dels estalvis de la clientela de base. ticipacions preferents). El seu president, el seu valor també estarà determinat percomercialitzar-lo entre petites estalvia- Què són les la borsa i, probablement, serà inferior a A través de les sucursals, les entitats van Julio Segura, va admetre que s’haviadores, les entitats financeres han lliurat preferents? dur a terme una campanya comercial produït “informació enganyosa, per no dir l’inicial. La majoria de persones damnifi-una cursa per desempallegar-se’n. La per col•locar preferents entre les clientes fraudulenta” en la seva comercialització. cades han acceptat el tracte a contracor,Caixa, que ostenta el rècord estatal amb Les participacions preferents són valors particulars, sense cap mena d’escrúpols A partir de llavors, les entitats bancàries ja que mantenir les participacions encara4.898 milions d’euros invertits en prefe- o inversions de renda fixa, productes a l’hora d’entabanar la gent gran per- han bescanviat a corre-cuita les prefe- comportava més riscos. Vendre-les su-rents, va anunciar, el mes de desembre, financers de gran complexitat que, a la què diposités els estalvis de tota una rents per altres inversions que, tot i ser posaria perdre entre el 40 i el 50% delsla seva reconversió en altres productes pràctica, comporten convertir-se en ac- vida en aquestes inversions. Aprofitant legals, tenen característiques semblants. diners.financers, no gaire diferenciats dels ori- cionista del banc, comprant el seu deute. la proximitat i la coneixença generades És llavors que molta gent s’adona que Dolores C., una tarragonina de 92 anys,ginals, en un termini que es va acabar la És el que s’anomena deute subordinat. per anys de relació comercial, les ofici- els seus estalvis estan bloquejats, no viu amb 200 euros mensuals de pensiósetmana passada. La resta d’entitats han Les preferents es negocien a la borsa i nes van presentar-los les participacions els poden retirar i, a la vegada, que la i La Caixa li ha bloquejat 100.000 eurosemprès iniciatives similars. s’exposen a pèrdues importants. Són va- preferents com un producte ideal, de ren- seva continuïtat depèn dels vaivens de que havia estalviat durant 40 anys deQuan les persones afectades volen re- lors a perpetuïtat, és a dir, que no tenen dibilitat garantida i totalment segur, amb l’economia especulativa. vida laboral, a causa de les participa-tirar els seus estalvis, s’adonen que els venciment; l’entitat retornarà la quantitat disponibilitat dels diners en tot moment, El col•lectiu d’advocats Ronda ha por- cions que li van vendre fa dos anys, quantenen bloquejats i que els seus diners inicial quan ho desitgi, pagarà interessos que donaria més interès als seus estal- tat als tribunals un centenar de casos i en tenia 90.s’han perdut dins la metafísica incerta i només si té beneficis i és lliure de no vis. Les víctimes de l’engany, pensant-se demana la nul•litat d’aquests contractes Albert A. és un veí de Manresa de 84incomprensible dels mercats de valors. fer-ho. Els diners invertits no estan co- que contractaven un servei similar a un fraudulents. Cruz Clemente, un jubilat de anys i no es pot costejar el seu ingrésAllò que els van vendre com un dipò- berts pel Fons de Garantia de Dipòsits, dipòsit corrent, simplement van firmar, 73 anys i veí de l’Hospitalet de Llobre- en una residència perquè no pot accedirsit, resulta ser un producte borsari de per tant, si el banc o caixa fa fallida, la confiades, el paper que els van posar gat, havia acumulat un capital de 72.000 als 80.000 euros d’estalvis que té atra-caràcter perpetu –si té beneficis, el banc persona ho perd tot. El seu principal in- sobre la taula. euros després de treballar durant dèca- pats a les preferents. “Sembla que totset va donant interessos, però no et re- convenient, però, és la falta de liquiditat. A l’hora de vendre productes financers des com a operari a diverses fàbriques els directors s’han comportat igual, quetorna la quantitat inicial–, subjecte a les Per recuperar els diners, les preferents complicats, la normativa exigeix que i com a porter d’immoble. El 2009, quan això obeeix a una estratègia dictada desoscil•lacions dels mercats, no garantit en s’han de vendre als mercats borsaris l’entitat passi un qüestionari a la per- va anar a actualitzar la llibreta a la su- de les altes esferes de La Caixa”, afir-cas que l’entitat faci fallida i sense cap al preu que se’n pagui, que avui dia és sona que els demani per saber si està cursal del BBVA, el director, vell conegut men les persones afectades i les sevesmena de liquiditat, és a dir, que no és molt més baix que el seu valor nominal, capacitada per gestionar la inversió. Les i persona de confiança, li va assegurar famílies.possible transformar-lo en efectiu. la quantitat que es va invertir inicialment. persones afectades afirmen que no van que “tenia un producteDesprés que es multipliquessin les quei- La gent experta coincideix a dir que els veure el document o que ja els arribava molt adequat per als seusxes, el frau es va destapar el novembre riscos que comporten les preferents no amb les respostes marcades. Així ho estalvis”. Sense saber-passat, quan l’Associació d’Usuaris de en compensen els beneficis i, en tot cas, explica a la Directa una filla d’afectades, ho, va contractar bonsBancs i Caixes (AICEC, ADICAE a nivell no són un producte destinat a persones Lídia Matilla: “En el cas dels meus pares, convertibles, que ja hanestatal) va denunciar 52 entitats ban- sense coneixements en la matèria. van falsificar el test es on deia que tenien perdut el 22% del seucàries, incloses totes les de gran volum, coneixements del mercat borsari i això valor. Òscar Serrano, ad-per la comercialització indeguda de par- Estratègia planificada és impossible, ja que insisteixo que no vocat que representa lesticipacions preferents. AICEC afirma que saben llegir ni escriure”. víctimes del frau, algunes“aquest producte tòxic està enverinant la Tot i que ja van començar a circular a de més de 90 anys, afir-vida de milers de ciutadans, la majoria l’inici de la dècada passada, va ser a par- Gat per llebre ma que el pitjor ha estatgent gran, que havia posat els estalvis en tir de 2009 que la venda de participacions adonar-se que havienaquests títols amb total desconeixement preferents va adquirir un caràcter genera- Les denúncies s’acumulen a la Comissió subscrit una inversió ade les seves característiques”. A l’Estat litzat i, des de llavors, la banca n’ha emès del Mercat de Valors (CNMV), organisme perpetuïtat: “Les perso-espanyol, un mínim de 325.000 perso- per valor de 12.000 milions d’euros. Els estatal encarregat de la regulació del nes grans volen un venci-nes tenen preferents i les famílies que bancs i les caixes havien d’ampliar el seu sector financer. Després d’anys de fer la ment per tenir disponibless’agrupen a les plataformes d’afectades capital per encaixar la crisi i omplir el sot vista grossa, el novembre passat, va pro- els diners en cas de ne-Abril de 2012 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Guillem de Pallejà, víctima i tor“Ens tenen un odi immens als q Txema Bofill, txemabo@ bertaris. gmail.com Correcions: Pep Al cotxe en Guillem ens porta pro- Cara. Fotografies: Mirta. ductes d’intercanvi: vi ecològic, embotits de senglar, mel. Entrevista feta a la bodega Riera, i filmada per la tele.catEn Guillem fou un dels 45 detin-guts en l’Operació Garzón con- - Bon dia Guillem, com ha anattra els independentistes catalans el viatge a Barcelonal’any 1992. En aquesta entrevis- - Bé, hi havia controls de la Guàrdia Civilta denuncia la tortura de manera a l’entrada, d’aquí el retard, també per lavalenta, tant la dels policies del dificultat a aparcar.ex-jutge Garzón, com la de la dic-tadura franquista que també va - La Guàrdia Civil per tot arreu,sofrir. La tortura és un crim que es just el tema de la nostra con-comet a diari en l’Estat espanyol versa. Ara fa vint anys et vani segueix impune, d’on la impor- detenir, abans del Jocs Olím-tància del testimoni present. La pics de Barcelona, junt amb in-tortura és un crim d’estat que ens dependentistes catalans. Comrevela la natura d’aquesta “demo- va anar?cràcia”. - Estava treballant al camp amb un altreUna xerrada agradable on anem company quan de darrere d’una paret —de sorpresa en sorpresa. En Gui- van pujar amb una escala— van aparèi-llem és un bon orador, i directe: xer uns individus armats, amb pistoles aal pa li diu pa i al Garzón, un tor- la mà i em van dir que estava detingut,turador. que havia d’anar amb ells.En Guillem és un dels primersramaders ecològics i continua Frente Faranbundo Martí, amb la guerri- Òmnium Cultural acusant-los de protegir estat detingut tres cops més per la llei an- - Es van identificar com a Guàr-participant i promovent, sobretot lla, que ell era l’encarregat de torturar als i donar canxa a Terra Lliure. Es plante- titerrorista. Com que ja he passat situa- dies Civils?a les comarques de Girona, tro- feixistes... Bé, unes coses que no qua- javen anar més enllà de les detencions. cions d’aquestes a Madrid ja coneixia de - En un primer moment no. L’altre com-bades d’intercanvi de productes draven amb la mentalitat que tenim els què anava. Vaig veure un munt de gent, pany llibertari que estava amb mi els vaecològics. Una xarxa d’intercanvi, companys. Arrel d’això, vaig començar a - Ara que parles d’Òmnium Cul- bé ens tenien a tots encaputxats, però demanar explicacions. El van amenaçar.d’ajuda mútua i d’autosuficiència veure que era un personatge fosc. Al cap tural. Hi ha una teoria, segons sents els passos, els insults, els crits, Li van dir que s’estigués quiet i callat ientre pagesos, i també anima d’uns dies li vaig demanar, si us plau, que la qual, l’operació Garzón es va una situació igual que vaig viure durant que eren de la Guàrdia Civil. Jo anavaque els consumidors comprin els fotés el camp perquè la seva presència programar a Via Laietana, dos el franquisme. brut de la feina i els vaig demanar de po-productes directament a coopera- no ens queia bé. I va marxar. Va passar anys abans pels de seguretat der-me canviar. Ho vaig poder fer davanttives i fires d’intercanvi.. un temps fins que va aparèixer la Guàr- dels Jocs Olímpics de Barcelo- - Situació...? d’un d’ells. Em van emmanillar, em vanEn Guillem neix el 1951. Es defi- dia Civil enviada pel Garzón. na: la CIA, el CESID, el Govern - Una situació de molts detinguts, de mol- posar dins un cotxe i em van tapar el cap.neix de la generació del 68 i molt espanyol (PSOE) i la Generali- tes tortures, de molts maltractaments.influenciat pel moviment llibertari, - Com és que Granja apareix re- tat. El pla consistia en neutra- Amb mi els maltractes foren continus. - Quina sensació tenies amb elgràcies a un vell de la CNT que lacionat amb la detenció? litzar Terra Lliure per tal que no Va arribar un moment que em van ficar cap tapat?en la fàbrica Bultaco el parlava de - La conclusió a la qual jo he arribat és es carreguessin els Jocs Olím- en un cotxe i es van muntar la pel•lícula - Em va tapar el cap amb una jaqueta quela revolució del 36, l’autogestió, que això va ser una operació completa- pics, i permetre a Òmnium Cul- que em duien pel camp. Em van treure la duia. Vam travessar tot el carrer Aragó ila guerra civil, Bakunin, Kropot- ment programada des del poder. Hi havia tural i nacionalistes afins parlar caputxa i em van posar una pistola a la per sota la jaqueta hi podia veure. I emkin. Detingut 3 cops en l’època una operació immobiliària importantíssi- del català, la cultura, el país, en boca i em van dir: «Ara et pelem» i co- va impressionar la cara de la gent normalfranquista per la llei antiterro- ma que amagava els Jocs Olímpics. Ha- els Jocs. Què en penses? ses per l’estil. No em van torturar com als que veien dins un cotxe cinc individus i elrista. Un currículum llarg i dens vien plantejat un llistat de gent que podia - Crec que és bastant plausible. Conei- companys, potser perquè tenia respostes del mig tapat.d’activisme revolucionari: Als 70 fer nosa al desenvolupament dels Jocs. xent el poder, és possible. L’acció estava coherents: els deia que si, que coneixiaforma part d’un grup llibertari de Van fer un llistat i sota l’excusa (informa- programada. Quan els vaig parlar del al Granja que havia estat a casa, que - Et van dir per què et detenien?base i l’acomiaden de la Bultaco. - Em van dir que ja ho sabia prou. cions) del Granja que fou teledirigit pel Granja i de l’escola agrària de la Gene- coneixia a companys. Em van presentarA Santa Coloma milita a la bran- Garzón..., i em diuen tu cap aquí. ralitat a Manresa, un Guàrdia Civil em la foto de Carles Castellanos i els vaigca de Comissions Obreres per - On et van dur? va dir amb ràbia i odi: «La Generalitá, a dir «Si que el conec, a l’any 1973 vaml’autoorganització. Es radicalitza - A la caserna de la Guàrdia Civil, aquí a - Com s’introdueix el Granja en la Generalitá, el Jordi Pujol ese, lo ves estar a la mateixa galeria de la model».a partir de la condemna a mort de Barcelona. Quan vaig entrar ja estaven els mitjans independentistes? dentro de diez minutos arrodillado aquí Em van presentar la foto del Jordi PuigSalvador Puig Antich i l’assassinat interrogant gent. Hi havia gent cridant - Pel que tinc entès, el Granja es va delante!» en aquell moment jo vaig arri- i els vaig dir que l’any 1981 vam estar aal garrot vil. El detenen a 1973 i estaven colpejant gent. I a mi em van inventar que havia fet una acció i que bar a la conclusió que potser havien fet la mateixa cel•la. No hi havia motiu peren un transport d’armes i explo- dir si coneixia un individuu que es deia en aquesta acció va perdre el carnet un cop d’estat, anaven a saco contra els negar-ho. Però el maltracte i la violència,sius. El torturen salvatgement a Granja. A veure, nosaltres fa 35 anys que d’identitat i que la Guàrdia Civil li havia catalans. la humiliació, eren continus. Abans deVia Laietana com sospitós d’un fem ramaderia ecològica i hem estat bas- pillat el DNI i el perseguia i amb aquesta fer-nos les fotos ens van ficar dintre unaatemptat fallit a Franco amb RPG tant en contacte amb la gent de l’escola excusa va demanar refugi als companys, - Típic de Madrid. Fantasies de cel•la petita plena de sang, de vòmits.(llançacoets portàtil). El posen a agrària de Manresa i molts joves venien i els companys també el veien una mica fatxes. Et va maltractar la poli- Per una persona que no ha passat per si-Model en la galeria de condem- a fer pràctiques amb nosaltres i un dia va estrany i se’l treien de sobre i, aleshores, cia a Madrid? tuacions d’aquestes és una situació moltnats a mort en la cel•la davant el aparèixer un, que es deia Granja, que anava a amagar-se a un altre pis de com- - A Barcelona com ja he dit estaven hos- dura i traumàtica.Txiqui. Participa a la creació de havia sentit a parlar de nosaltres, que ac- panys. Resulta que per tots els llocs on tiant a gent, ho estaven passant fatal.la COPEL. Al 1976 s’integra a la ceptàvem gent, i li vam dir que sí. Ell va va passar, hi hagué arrestos. Això t’ho garanteixo jo perquè vaig sentir - A la Bisbal uns amics vanCNT i al 1978 cau a Itàlia junt a plantejar que estava fart de la ciutat, que els crits dels companys. L’endemà ens sovint a Palamós a visitar enun grup d’Acció revolucionaria, volia treballar al camp. Va estar uns dies - O sigui el Granja era un infil- van posar en una furgoneta amb l’Oriol Josep Bou, que també fou in-en un batuda relacionada amb el i una nit després de sopar va començar a trat Malló, periodista, i l’Oriol Martí, metge, culpat i acusat de terrorista pelsegrest d’Aldo Moro, però que no explicar-me històries increïbles. - La meva opinió personal pels interroga- que militava al PCC. Durant el viatge hi Garzón. El vas conèixer?hi tenien res a veure. L’extradiren toris que ja t’explicaré, l’operació anava va haver provocacions de la Guàrdia Ci- - Sí, el vaig conèixer i ens hem seguita Bèlgica, on treballà al bosc en - Com quines? molt més enllà. Hi havia sectors del po- vil, molèsties, etc. A Madrid, aviam, hi ha tractant. Una bellíssima persona. I finsuna cooperativa de companys lli- - Que ell havia estat a El Salvador amb el der que... A mi me van interrogar sobre una cosa que vull deixar clara, jo ja havia a quin punt arriba la ignomínia que a un16 Abril de 2012
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... rturat per Franco i el jutge Garzón que lluitem contra el sistema” home gran li fan patir aquesta situació. - Com veus el Garzón? - A més dels testimonis de tortura i culpen a unes imagi- La conclusió és el que has dit abans: es - El veig com qualsevol franquista amb l’ofegament amb bosses de naries instruccions d’ETA. I els > LES FRASES... tractava d’imposar la pau social aquí a les mateixes actuacions que un fran- plàstic que no deixa marques mitjans silencien les denúncies Catalunya, i el preu fou aquesta operació quista. Tot allò altre que hagi pogut fer el - Sí, i els cops continuats amb la guia de tortura, sols parlen del que programada de neteja preventiva. Garzón entra dins la fantasmada política de telèfons. Per exemple, tu dónes cops diuen els torturadors, sobretot per fer-se el maco com a demòcrata i amb una guia de telèfons i tampoc deixa tipus mediàtics com en Garzón - Al Garzón li agrada que els humanista, per figurar. És un personat- marques, i comences a picar al cap i al i altres polítics que la protegei- detinguts li arribin torturats, ge del poder. El veig una persona freda, cos i fa un mal increïble. El dolor físic a xen. 6 dies de tortures, així parlen menyspreable, oportunista. El típic per- un moment donat el pots arribar a assi- - Crec que una part del funcionament del més i confessen. És el manual sonatge del poder. milar. Jo durant tots els dies vaig estar sistema es deu per desgràcia als mitjans de la CIA, que ara el Garzón sense menjar ni beure, i em vaig haver de comunicació. Els mitjans de comuni- està implementant per Llati- - Com és el despatx del Gar- de pixar i cagar a sobre perquè no em cació manipulen, tergiversen i ens venen noamèrica. Explica’ns com va zón? Diuen que el molt hipò- deixaven anar al lavabo. Et fan estar una pel•lícula per fer-nos creients del po- anar l’interrogatori amb l’ex- crita té una estatueta amb els hores completament dret. Tu imagina’t der. Tu parles de la tortura. Jo aniria més jutge Garzón, drets humans «Egalité, justice, estar-te dret hores i hores, dret. És una enllà. No és un problema que et facin - Primer de tot hi va haver un cara a fraternité». tortura per destruir-te la teva seguretat mal físic. La tortura s’interpreta com mal cara, on estàvem en Buenaventura i jo. - No ho vaig veure. El que si vaig obser- i que arribi el moment que vulguis sortir físic. I no, t’estan destruint com persona, Suposo que darrere el vidre estava el var fou un detall curiós que em va fer d’aquella situació i siguis capaç de dir t’estan anul•lant com a persona. Un diu Granja per a reconèixer-nos. Aquí hi ha pensar que no estava bé del cap: al seu «jo he matat a Napoleó». M’entens? És «és que aquell li van petar les costelles», una dada curiosa: ens van fer passar per despatx la foto de la dona no mirava cap destruir a la persona. A més a la gent que però i la humiliació? et tracten és com un soterrani i estava ple de Mercedes de a ell sinó cap a tu. Tens un despatx i tens han torturat els queden seqüeles per a si fossis una puta merda. Per exemple diferents colors i tots amb les matrícules la foto de la teva dona que mira cap a tota la vida, per molt que siguem forts i a mi em van preguntar si la meva com- tapades. En un moment donat vaig des- l’interrogat. És un tipus rebuscat. ho superem i tinguem les coses clares, panya estava ficada en tot això i els vaig “Garzón es va valer de viar la vista per mirar un dels cotxes i em o el que sigui, una persona que passi per respondre: «no està ficada i a més està van cardar un gec d’hòsties allà al mig, - I a més el Garzón era de una situació d’aquestes és fotut. prenyada. Ni se us acorri tocar-la». Con- davant del Garzón. Això davant del Gar- zón. No pot dir que no sap, que no veu, l’Audiència Nacional, un niu de franquistes durs i purs, un or- - Aquí a Espanya es tortura testació dels tipus: «la vamos a violar y el feto nos va a chupar el capullo». O la tortura i que són invencions dels detinguts. Vaig ser apallissat davant del Garzón. ganisme que viola sistemàtica- ment els drets humans, i hereu sistemàticament i no és fa res, malgrat les denúncies de múlti- sigui, és una degradació moral del tot, es pateix més enllà del dolor físic. És un la violència - El Garzón ha rebut denúncies del TOP franquista. L’altra cara del Garzón és la d’un violador ples organismes internacionals com el Comitè contra la tortura sistema per destruir a un com a persona, per destruir-te mentalment. La prova és per obtenir de cents de detinguts torturats, ell és el primer testimoni, i no dels drets humans, un carce- ller d’innocents que actua amb de l’ONU, comitès pels drets humans europeus, Amnistia In- que molts companys, després de passar situacions d’aquestes, queden tocats. les declara- ha fet res. N’és el còmplice ne- cessari i organitzador ja que tota impunitat i amb el suport dels mitjans de comunicació. ternacional, etc... - Deixa’m dir una cosa perquè tinguem - Quines foren les reaccions da- cions que els policies estan a les seves ordres. - El que si que vull dir es que vam de- nunciar l’Estat espanyol per tortures les coses clares en aquest país, ja que hem tirat massa fum sobre la historia de vant les detencions i tortures del Garzón aquí a Catalunya desitjava - La policia no funciona autonomament, a l’Audiència Nacional i vam guanyar la transició: a l’època de Franco hi havia contra vosaltres, els quaranta– rep directives. Quan vaig anar al despatx el judici contra les tortures al Tribunal un aparell repressiu i policial i aquests cinc militants catalans. del Garzón hi havia també en Granja i el Garzón em preguntava si era de Terra d’Estrasburg. Però fa poc va sortir en els mitjans de dretes que la sentència organismes mai s’han purgat, ni s’ha condemnat a cap dels assassins i geno- - A mi em van deixar aviat perquè no van aconseguir trobar-me cap delicte, El veig una Lliure i jo li responia que no. Aleshores mirava el Granja i li deia però si tu m’has no demostrava que fóssim torturats, sinó sols que havia estat un procés mal fet cides. Aquesta dinàmica repressiva ha continuat amb la democràcia i ja està tot ni el d’associació a la «banda terrorista Terra Lliure», i en sortir em vaig afegir persona fre- dit que ho era... Es va enfadar amb el Granja com si li hagués donat una mala per demostrar les tortures. Legalismes. El que puc assegurar que el Garzón és dit. Patim la mateixa repressió franquista, emmascarada. Els òrgans repressius, la ràpidament a les mobilitzacions. Fou un dels moments molt macos de la meva da, menys- informació. Està clar que el Garzón ho havia planificat tot i el Granja sols estava perfectament conscient que es va valer de la tortura i la violència per obtenir les policia franquista, les brigades politico- social, BPS, la Guàrdia Civil continuen vida. Per exemple, a Arbúcies vam fer un preable, míting perquè encara hi havia companys per confirmar i testimoniar l’operació que declaracions que desitjava. Això ho ga- actuant exactament igual. dins i encara continuaven les tortures, i oportunista, havien muntat. ranteixo jo. És un personatge que admet tot el poble d’Arbúcies va venir a la plaça la tortura. La resta de coses que - No ha canviat res - En absolut! Quan es plantejava la tran- i la gent plorava. Fou molt emocionant. el típic per- pugui dir o fer, com les denún- cies a Pinochet és com si di- sició o ruptura, en aquell temps nosaltres i els companys bascos plantejàvem la Vam anar a un festival de música, on vaig poder parlar. A Girona a la universitat es sonatge del guem «Ara faig una cosa que no sortirà bé, no s’empresonarà al neteja de l’aparell franquista. Ha conti- nuat amb una sèrie de gent que han ju- van fer actes de solidaritat amb els em- presonats. Les reaccions foren múltiples poder Pinochet, però quedo molt bé». i crec que per això ho van aturar. La gent gat a polítics, però continuen manant els mateixos que tenien el poder, la mateixa del carrer va dir: «N’hi ha prou. Això ja no A la gent - Des que poseu les pri- oligarquia i per tant el mateix sistema re- ho podem permetre». La gent va reaccio- meres denúncies contra pressiu. Quan les coses vagin una mica nar d’una manera molt maca. les tortures del 1992 fins que es dóna a conèi- malament trauran la careta d’aquesta democràcia, i ens trobarem el feixisme. - Quina ha estat la teva reflexió que han xer la sentència que us dóna la raó passen vint Els franquistes han educat i ensenyat als que ara són l’aparell policial i repressiu, sobre l’operació Garzón? torturat els - El que vaig veure i el que va quedar anys. Com heu aconse- guit guanyar? És un cas i ja està. comprovat, no sols pels mateixos poli- queden se- cies i jutges, és l’immens odi que ens insòlit - Pensa que companys, com en - El Garzón va dir que els de Terra Lliure van gaudir de to- tenen als que lluitem contra el sistema i qüeles per Dalmau, se’ls va aplicar electri- citat i ho van fer en pla barroer, tes les garanties en ser inte- rrogats. De fet se l’hauria de sobretot si som diferents: catalans, bas- cos o gallecs. Aquest odi que ens arriben a tota la van quedar les marques, o sigui, que va quedar super demostrat condemnar per complicitat amb la tortura, com els polítics a tenir és irracional. Veig que ens costarà molt arribar a la llibertat perquè tenim da- vida” que ens havien torturat. que sistemàticament neguen la vant gent molt fixada contra nostre. Abril de 2012 17
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA#primaverareusAcampada, xerrades, manifestació i activitats diverses es porten a terme a Reus enresposta al congrés de CDC CGT Reus vindicativa pels carrers del centre de la sa de la Sanitat Pública i Acampada 15M ciutat denunciant les retallades i privatitza- de Tortosa. cions que porten a terme els governs ca- Per la tarda, unes 500 persones, bàsica- talà i espanyol, i en acabar aquesta Félix ment del Camp de Tarragona i les TerresE l cap de setmana del 23 al 25 de març els que ens roben, ens retallen i ensprivatitzen es reunien a Reus, on va tenir Rodrigo Mora, escriptor, filòsof i activista vinculat al 15M de Madrid, va realitzar una xerrada a la plaça davant un centenar de de l’Ebre, es van manifestar fins el lloc on es portava a terme el congrés de CDC, blindat i custodiat per un ampli desple-lloc el congrés nacional de CDC. En res- persones sobre “Parlamentarisme i as- gament policial, per tal de recordar-losposta a aquest acte, des de l’Assemblea semblearisme al segle XXI”. que són els principals responsables delPopular de Reus es van organitzar un se- Dissabte 24 pel matí es va realitzar un desmantellament dels serveis públics iguit d’activitats i mobilitzacions, a més de acte també a la plaça Mercadal, amb les retallades a Catalunya i llençar-losportar a terme una acampada a la Plaça les intervencions de nou de Félix Rodri- caixes de verdures podrides. Per acabarMercadal. go Mora, del 15-M de Madrid, de David es van realitzar diverses intervencions deEl divendres 23 per la tarda es procedia Fernández, activista social i periodista del treballadors de la sanitat i l’ensenyament,a instal•lar davant l’ajuntament un punt setmanari La Directa, de Sergi Fàbregas, d’afectades pel “corralito” bancari de lesd’informació i a plantar les tendes que van membre de la Cooperativa Integral Cata- preferents i d’activistes de la CGT, l’EIC iacollir a una cinquantena d’activistes del lana, d’Àngels Martínez, de Dempeus per el 15M.Camp i les Terres de l’Ebre, sense que el la Salut Pública i la Iniciativa Penal Popu- Posteriorment, per la nit sopar i festa a ladispositiu policial, que va controlar de prop lar en defensa del sistema públic de salut, plaça i diumenge pel matí assemblea detotes les activitats, intentés impedir-ho. d’Albano Dante, de la revista cafèambllet, cloenda.Després es va realitzar una cercavila rei- i de membres de la Plataforma en Defen- Més info a www.primaverareus.catCrònica de la Conferència de delegats/ Nou Secretariatdes de CGT sobre la Reforma Laboral Permanent de la CGT dedel 2012 les Illes Balears Pepe Berlanga, Secretaria Formació CGT Catalunya l’acomiadament i el menor control judicial, la imposició d’arbitratges obligatoris en el supòsit d’inaplicació del conveni col•lectiu espanyol obre el ventall, i es podrà assig- nar als treballadors a gust de l’empresari i a qualsevol centre de treball, manipulant D es de el passat 3 de març, Josep Juárez Alvárez torna ser el secreta- ri general de la CGT a les Illes Balears Joan Carrió i Villalonga Secretari d’Acció Sindical: Francisco Ji- menez Vidal per causes econòmiques, tècniques, orga- així la base electoral de les eleccions sin- després de la celebració del congrés Secretària d’Igualtat de Gènere: NoemiD nitzatives o productives, …- Però és que dicals al seu sencer plaer. extraordinari celebrat a Son Rapinya. Sanchez Munar e reeixida i profitosa podem qualificar a més s’incorporen mesures que perme- - Se suprimeixen les categories profes- Juárez substitueix en el càrrec a Nanda Secretària d’Acció Social: Helena Herre- la Conferència celebrada el passat ten que les ETT operin com agències de sionals i se substitueixen per amplíssims Hernández. ra Gorositodivendres dia 23 a les Cotxeres de Sants col•locació, caminant cap a la comercia- grups professionals, i la mobilitat funcional La composició del nou Secretariat Per- Secretari d’Immigració: Mokkharanede Barcelona, on prop de 200 delegats i lització de l’infortuni que suposa l’atur i la gairebé il•limitada. A partir d’ara tots po- manent de la CGT a les Illes Balears Annedelegades de la CGT de Catalunya van prestació per desocupació. drem fer gairebé de tot. queda de la següent manera: Secretari de Formació : Xanassistir a una clarificadora sessió formativa - Es modifica el contracte de formació i - L’empresari podrà distribuir al seu gust el Secretari General: Josep Juárez Alvá- Xove Gonzalezsobre les penúltimes mesures anti laborals aprenentatge precaritzant-lo en molts as- 5% de la jornada, sense negociació. rez. Secretari de Comunicació: Ruben Her-aprovades pel Partit Popular amb la inesti- pectes, en el qual es podrà romandre fins als - La mobilitat geogràfica es pot exercir amb Secretari de Organització: Florencio Bar- nandez Ponsmable col•laboració de CiU. 30 anys, almenys fins que la taxa de desocu- moltíssima més facilitat, al desfigurar les nes Castedo Secretari de Jurídica: Agustín GalvezUna nova Conferència de Delegats i De- pació no descendeixi per sota del 15%. causes que la justifiquen, que seran no- Secretari d’Administració i Finances: Martinezlegades presentada pel Secretari de For- - De nou es multipliquen les bonificacions més raons de competitivitat, productivitatmació Pepe Berlanga, qui després de re- dels contractes precaris, conseqüentment o organitzaciócordar les celebrades els últims mesos del es redueixen alarmantment els ingressos - Es facilita fins l’absoluta discrecionalitat la2011, on ja auguraven nous retrocessos de de la Seguretat Social. modificació substancial de les condicionsdrets, va presentar al ponent, Carles Hugo - S’estableix un contracte per temps inde- de treball.Preciado, jutge del Social del Tribunal Su- finit de suport als emprenedors, amb un - De la desvinculació salarial existent an-perior de Justícia de Catalunya, qui ens va període de prova d’un any, el que significa teriorment es passa al despenjament deentusiasmar amb una penetrant i alhora senzillament l’acomiadament lliure i gratuït gairebé tot el conveni, perdent virtualitat lasuggestiva exposició sobre la reforma la- durant el primer any de la relació laboral. vinculació dels convenis col•lectius, supri-boral, la qual podem qualificar, sense por - S’implanta la possibilitat de fer hores ex- mint la ultra activitat dels convenis.d’equivocar-nos, de profund retrocés en tres en els contractes a temps parcial, aug- - Es prima el conveni d’empresa, on les re-els drets dels treballadors i treballadores. mentant la flexibilitat dels mini jobs, i gaudint presentacions dels treballadors i el poderDe la interessantíssima i prolífica interven- de treballadors a la carta, i sense possibilitat sindical és més feble.ció podem fàcilment concloure que aques- que compatibilitzin el treball precari amb - Si transcorreguts dos anys de la denún-ta reforma irromp en terrenys de dubtosa un altre, a causa de l’alta disponibilitat que cia no es firma un altre conveni, s’aplicaràconstitucionalitat, entre d’altres podem aquests treballs comportaran. el superior.apreciar-la pel que fa al nou període de - S’instaura el contracte a distància, adap- - L’empresari no necessita autorització ad-prova, d’un any, en el contracte de su- tant una directiva comunitària que se sus- ministrativa per acomiadar, suspendre elport als emprenedors, la descausalitat en tentava en altres ocupacions, el legislador contracte, reduir la jornada d’una gran part de la plantilla (mesures col•lectives). - Desapareixen els EROs i ara qui decidirà serà l’empresari. - Desapareix la justificació de les causes d’acomiadament objectiu, per reduir la jor- nada o suspendre contractes. - Amb dos trimestres de descens del nivell - Se suprimeixen els salaris de trami- productives. de vendes es podrà acomiadar al 10% de tació excepte en els casos d’opció per Aquesta reforma, com les anteriors, no la plantilla en empreses amb més de 100 readmissió, havent de suportar el treba- servirà tampoc per crear ocupació, s’ha uti- treballadors. llador el cost del temps que tarda a dictar litzat el pretext de la crisi per desequilibrar - Encara que l’absentisme a l’empresa si- sentència, de manera que es desincenti- encara més la balança de les relacions gui del 0%, es podrà acomiadar per estar va l’exercici d’accions i s’abarateix més laborals del costat de l’empresa. malalt, a tall d’exemple, faltant només 8 encara l’acomiadament, incentivant la no Si davant aquest extens ventall de mesu- dies en dos mesos de forma justificada per readmissió . res algú té dubtes sobre la necessitat de malaltia comuna. - Es preveu la possibilitat d’acomiadar tre- la vaga general del 29M i les necessàries - Es redueix la indemnització per acomia- balladors fixos de l’Administració Pública, mobilitzacions que haurem programar amb dament improcedent de 45 dies/any amb fins i tot encara que hagin accedit per opo- posterioritat fins aconseguir la total retira- un màxim de 42 mensualitats a 33 dies/ sició, per la mera concurrència de causes da de les polítiques antilaborals, que s’ho any amb un màxim de 24. econòmiques, tècniques, organitzatives o miri.18 Abril de 2012
  • 20. SENSE FRONTERES El “rescat” grec suposa una El programa d’empobriment que s’imposa a Grècia segueix la lògica econòmica de la UE, un projecte dictadura total socioeconòmic construït per afavorir el capital del capital La crisi grega: la fi de l’Europa social social i econòmica, esquitxats alhora Ivan Gordillo, membre del seminari d’economia per la corrupció, amb l’exemple des- crítica Taifa tacable dels Jocs Olímpics, que d’un pressupost inicial de 1.200 milions d’euros va arribar a gastar-se’n més de 20.000 milions.L a Unió Europea, reunida amb caràcter d’urgència, aprovava,el passat 21 de febrer, el “rescat” És important destacar també com la despesa improductiva de les forces armades era, a Grècia, la més alta ende l’economia grega, sumant grans proporció del PIB de tot el continentdosis de dramatisme a la nocturni- europeu. El deute públic grec és untat habitual en aquestes reunions. I clar exemple de deute odiós, fruitja van prop de trenta fosques cime- d’una praxi negligent dels governantsres celebrades des que va esclatar la i de la l’herència que arrossega de lacrisi. Els membres de l’Ecofin (que dictadura dels coronels. Tot plegatreuneix les responsables dels minis- dibuixa una situació de dependènciateris d’economia i finances de la UE) financera i de debilitat econòmicatancaven les negociacions sobre les que explotaria en iniciar-se la crisicondicions que imposaran a Grècia a el 2007.canvi de l’entrega de 130.000 milions La pregunta no és si Grècia és via-d’euros. ble dins o fora de la zona euro, niDos anys després del primer paquet els riscos de la crisi grega pel con-d’ajudes han necessitat novament,per a no declarar-se en suspensió de situació i aplaçaria per més endavant “rescat” per davant de qualsevol altra facto al govern de transició tecno- junt de la UE i de l’euro. La pre-pagaments, la intervenció de la troika el seu inevitable desenllaç teníem partida pressupostària, ja sigui pagar cràtic a Grècia. gunta pertinent és si la UE és via-(Unió Europea, Banc Central Euro- raó. De cap de les maneres les reta- salaris al professorat i el personal sa- Certament, la situació és dramàtica, ble amb o sense Grècia. Aquestapeu i Fons Monetari Internacional). llades pressupostàries podien ajudar nitari o les pensions de jubilació, etc. però no tant per als poders polítics crisi i la seva gestió a l’entorn deAquesta vegada el tipus d’interès dels l’economia grega a enfilar la senda A tal efecte s’ha obert un compte (una europeus i les elits financeres inter- la UE han fet necessària la viola-préstecs serà lleugerament inferior al necessària del creixement per tornar escrow account), al que les autoritats nacionals, com per a les classes po- ció dels principis més bàsics de la5% del pla de 2010. L’acord inclou el deute contret i sortir de la crisi. Ans gregues no tindran accés, custodiada pulars gregues sobre les que es farà democràcia parlamentaria, com arala participació de la banca privada al contrari, s’està encara lluny de re- per la representació permanent de la recaure, una vegada més, el cost de la la sobirania, per tal d’imposar, als(sobretot d’Alemanya i França) que duir el deute sobirà al 120% del PIB, troika a Atenes. Aquest comissariat crisi i la seva negligent gestió. països anomenats perifèrics, la po-reestructurarà el seu deute grec amb objectiu que amb el nou pla es marca s’estableix per a supervisar que el pla I tot això, no ho veuen les responsa- lítica econòmica decidida per Mer-una quitança del 53%, operació que pel 2020. s’executarà segons allò acordat. bles polítiques i les economistes or- kel, Sarkozy i el BCE. Aquestesacabarà representant unes pèrdues Aquestes són les mesures més impor- todoxes? En són conscients, eviden- imposicions es converteixen en fetsdel 75%. Tot plegat, una maniobra Exigències i tants d’un autèntic pla d’empobriment tment. Només la irresponsabilitat o la a partir dels cops d’estat financers de les classes treballadores gregues, ineptitud podrien fer no entendre àm- i tecnocràtics a Grècia i Itàlia, i eljurídica per no declarar oficialment conseqüències del de pèrdua de sobirania i d’atac a la pliament el problema. La divergència xantatge fet a Portugal i Irlanda perla fallida (default) que activaria eldret de cobrament de les asseguran- segon “rescat” democràcia, d’imposició, en defi- d’arrel entre plantejaments crítics del rebre finançament. A altres estats nitiva, d’una dictadura total del ca- capitalisme i l’economia vulgar es com l’espanyol, l’oligarquia nacio-ces (credit default swap, CDS) sobre Les draconianes condicions accep- pital. Qualsevol economista seriosa troba en què entenen uns i altres per nal ha pogut imposar l’ajustamentl’impagament del deute sobirà grec, tades pel Parlament grec es centren es negaria a anomenar-ho política “sortida de la crisi”. El restabliment sense necessitat d’anunciar capquelcom que evidenciaria la insol- bàsicament en aprofundir les políti- d’austeritat o, molt menys encara, de la taxa de guany del capital, encara rescat ni altres exigències interna-vència del conjunt del sistema finan- ques de retallades adoptades el 2010: política anticrisi. L’últim punt a dalt que això sigui a costa d’una fracturacer internacional. cionals a part de les habituals rela- una major reducció de la despesa esmentat més aviat recorda el paper social irreparable, és el principal ob- cionades amb els mercats financersEl primer que cal recordar, a les he- pública, la reducció de les pensions de Kissinger i els chicago boys a jectiu per a la classe política i econò-meroteques em remeto, és la falsedat internacionals. de jubilació, la supressió de 150.000 Xile, tot i que de moment no han cal- mica, i aquest és el missatge que pro-en que han incorregut les institucions La crisi ha demostrat, doncs, el llocs de treball públic fins el 2015 i gut els militars. paguen els think tanks més influents.europees i les economistes ortodo- caràcter antidemocràtic de la UE, una rebaixa dels salaris del 20% que Seguint amb l’experiència llatinoa-xes. Es deia, el gener de 2010, que un projecte socioeconòmic pensatel “rescat” i les mesures d’ajustament en el cas del salari mínim se’n va al mericana, les similituds amb la ges- Grècia i la Unió i construït per afavorir el capital 22%. La recepta va amanida amb el tió de la crisi mexicana de 1982 sóneren imprescindibles per evitar la compromís per escrit, i amb el be- notables, tal com indica l’economista Europea i la seva necessària expansió. Elcaiguda de Grècia i el col•lapse de marc institucional de la UE, des del neplàcit dels dos grans partits grecs Alejandro Nadal. Les conseqüènciesla moneda única. Si dos anys després de la crisi mexicana, i la seva ges- La crisi grega cal contextualitzar- seu origen, és un espai per facilitar (conservadors i socialdemòcrates),ha calgut una nova intervenció queda que guanyi qui guanyi les properes tió neoliberal basada en la privatit- la en el procés d’inserció de Grècia l’acumulació del capital a escala in-demostrat que aquell paquet de po- eleccions el pla seguirà endavant. zació i liberalització sistemàtica, la en l’economia mundial a través de ternacional. La famosa convergèn-lítiques no ha servit per arreglar cap Cal afegir, com a novetat, la capi- reducció salarial i el manteniment l’espai europeu i l’euro. El capital cia on en teoria haurien arribat lesdels problemes de l’economia grega. tulació grega en matèria fiscal, a d’una baixa despesa pública, han grec ha fet front a la competència diferents economies de la UE, queLes que denunciàvem que les mesu- l’acceptar com a prioritat suprema el provocat que després de tres dècades internacional amb una estratègia de representava l’extensió de la vellares adoptades només empitjorarien la pagament d’interessos i el retorn del d’estancament l’Estat mexicà es trobi salaris baixos. Les classes populars Europa social, era la mentida que en total descomposició i les classes han mantingut el seu nivell de com- servia per engrescar les poblacions populars abandonades a la sort dels pra gràcies al crèdit que arribava al voltant de la idea comunitària i càrtels narcotraficants, el terrorisme mitjançant la banca internacional i afeblir la seva combativitat. De fet, d’Estat i la corrupció política. La his- les empreses s’han aprofitat de la sol- el projecte de UE no s’entendria si tòria, però, mai es repeteix dues ve- vència que els donava l’euro. precisament no hi hagués, i no es gades. El que no sabem és si aquesta L’estructura productiva grega, però, mantingués, una perifèria, caracte- vegada serà pitjor. La destrucció de no es caracteritzava per la seva com- ritzada pels estats del sud d’Europa, l’Europa social pot acabar mostrant petitivitat a nivell internacional, i la Irlanda, i en els últims anys la in- la pitjor de les versions del capita- pertinença a l’euro accentúa les se- corporació de l’Europa de l’est, i un lisme. Aquest capitalisme ferit, en ves mancances en cas de crisi, per la centre, amb l’Estat alemany, fran- mig d’una profunda crisi sistèmica, impossibilitat d’aplicar una política cès i anglès al capdavant. on el capital mossega més enrabiat monetària devaluadora. Al sobreen- Com indica l’economista Rolando que mai buscant noves fonts de be- deutament en que incorria el sector nefici, ja ens ha ensenyat la pujada privat, calia sumar l’endeutament pú- (Continua a la pàgina 20) de l’extrema dreta a molts països blic que servia per finançar, en molts d’Europa, i la seva participació de casos, projectes de dubtosa utilitatAbril de 2012 19
  • 21. SOCIAL Porten als tribunals els responsables No volem centres feixistes a Barcelona que serveixin per a fomentar l’odi i provoquin un de les retallades en augment de la violència feixista i racista a la zona Sanitat BALA PERDUDA El premi que volem Toni Àlvarez de la lluita contra els exèrcits i la mili despesa pública, particularment en obligatòria. I es que la insubmissió va serveis socials, gairebé l’única partida ser una campanya que no va lluitar pressupostària que el govern espanyol només contra la realització del servei explícitament ha dit que no reduiria“L a Junta de Govern de l’Institut Català Internacional per laPau (ICIP) ha decidit atorgar el Pre- militar, sinó que tenia com a objectiu la desaparició dels exèrcits. és la de les despeses militars. L’únic premi que volem és que desapareguin Quaranta anys després de la prime- dels pressupostos públics les partidesmi ICIP Constructors de Pau 2011 al ra acció de desobediència civil d’en relacionades amb l’exèrcit”.col•lectiu d’objectors i insubmisos de Pepe, podríem arriscar-nos a dir que En Pepe Beunza va recollir el premiconsciència al servei militar obliga- es va guanyar un primer objectiu (re- el passat 28 de febrer i es va fer ressòtori a l’Estat espanyol, simbolitzats cordem que el servei militar està sus- d’aquest ànim pensament al dir al seuen Pepe Beúnza, primer objector de pès) però que encara queda un llarg discurs que “Hem de seguir perquè nol’Estat per raons ideològiques, l?any recorregut fins a arribar a la fi dels hi ha conquestes socials per sempre.1971”. Aquestes són les paraules que exèrcits i la desmilitarització de la Estem veient com es perden millo-utilitzava l’ICIP per premiar als ob- societat. Un aspecte que la institució res en sanitat, ensenyament, serveisjectors de consciència, submisos i in- que concedeix el premi obvia i trac- socials etc. del queera un principi desubmisos com en diu el nostre Marc ta de posar en la balda del passat una societat del benestar aconseguida ambBarrobés. La insubmissió, una cam- lluita i una forma de fer política que té moltes lluites i sacrificis”.panya que formalment va començar plena vigència, com és l’acció directa Ell es va tornar a trobar a aquells res-l’any 1989, però que bevia directa- i la desobediència civil. ponsables polítics que van condemnarment de l’empenta d’en Pepe Beúnza Un grup de membres del que era el la insubmissió al seu moment. Ningúi dels objectors del anys 80 que van MOC a Catalunya, va escriure amb millor que en Pepe per recollir aquestrefusar fer la Prestació Social Subs- la fermesa i convicció característica premi de rentacares. Curiós que pocstitutòria, i van ser amnistiats. La Llei i requerida que “no considerem que anys després de passar per penes ded’objecció de consciència, una llei el moviment assolís veritablement presó, inhabilitacions, multes i judicis, un premi per la balda de l’armari i un insubmises, que no ens donin premis,feta a mida per preservar l’estatus dels l’objectiu principal que l’animava: els mateixos que aplaudien i reclama- copet a l’esquena; als que encara són que estem ben vives. Per això, tot imilitars, per represaliar la lliure objec- la desmilitarització de la societat i la ven mà dura donin un premi a aquests al carrer lluitant de la mateixa manera la gran estima al Pepe Beunza, i comció i que molts organismes, oficials i fi dels exèrcits” i que “Un símptoma mateixos personatges. Nosaltres no i amb el mateix discurs, uns cops al deien aquells que eren del MOC ano tan oficials, van aprofitar com a mà evident del camí que encara ens fal- hem canviat de forma de pensar, ells cap i a córrer. Catalunya, “exigeixo que, si en Peped’obra gratuïta. Una bicoca per a uns, ta recórrer és el fet que en una con- tampoc, però sí que ara fan diferent: En Pepe és un dels que encara està Beúnza accepta rebre el premi, que noun martiri per altres. I tot ben allunyat juntura de retallades generals de la a aquells que volen enterrar li donen al carrer, com moltes altres persones ho faci en el meu nom”.La crisi grega: la fi de l’Europa social (Ve de la pàgina 19) caderies produïdes i de reciclatge solvència que els donava una mone- ços del segle XX. trols de capital, com s’ha fet a Islàn- dels seus excedents comercials i fi- da forta com l’euro i explotaven du- dia, una redistribució de la riquesa nancers. És a dir, on poder produir rament la seva classe treballadora Sortir de l’euro com a i la presa del control de la políticaAstarita, l’euro va ser la respos- a costos reduïts i a prop de casa, amb l’excusa de la competitivitat. industrial. L’objectiu primordial al mateix temps que obrien nous Aquest procés s’ha accelerat els sortida de la crisi es acabar amb l’atur i millorar lesta als problemes que plantejava laglobalització al capital europeu i la mercats pel capital financer que darrers 15 anys per enfrontar un condicions laborals. Alhora caldria El programa d’empobriment queseva necessitat de competir des d’un inundaria de crèdits aquelles eco- món globalitzant i globalitzat. Com portar a terme una auditoria pública s’imposa avui a Grècia segueix laàmbit unificat més ampli que el me- nomies més dependents per després diu l’economista Xabier Arrizaba- del deute per decidir què es pagaria lògica econòmica que ha prota-rament nacional. vendre’ls les mercaderies que ne- lo, la UE és la negació d’Europa. i com, prioritzant el creixement i el gonitzat la construcció de la UE.La unitat afavoria el capital dels cessitaven. Però també els capitals L’Europa pròpia dels estats de be- manteniment dels serveis socials. Grècia reduirà fortament els seuspaïsos centrals, que necessita- de les economies més dèbils s’han nestar d’inspiració keynesiana on El deute hauria ser cancel•lat per salaris i alliberarà parts importantsven un àmbit sectorial i geogràfic beneficiat donat que guanyaven es van assolir una sèrie de conques- permetre a Grècia iniciar el camí de del sector públic. Així els capitalsd’acumulació, d’obtenció de mà poder de negociació en els mercats tes socials gràcies a les lluites del la recuperació. d’arreu podran tornar a invertird’obra barata, de destí de les mer- internacionals, s’aprofitaven de la moviment obrer els dos primers ter- No crec que la reivindicació pri- en Grècia pels reduïts costos i les oportunitats de negoci. Està clar mordial de les classes populars però, que caldrà vendre les merca- hagi de ser la sortida de l’euro. No deries a altres contrades. m’imagino encapçalar una manifes- No sembla que la demanda efec- tació amb el lema: “exigim la sorti- tiva de l’economia grega doni per da de l’euro”. L’eix vertebrador de comprar i consumir gaire després les lluites socials ha de ser la defen- de la redistribució de la renda que sa d’allò públic i l’exigència de fer afavorirà els beneficis empresarials recaure els efectes de la crisi sobre en detriment dels salaris. La globa- els seus responsables. El progra- lització i el neoliberalisme es poden ma plantejat per Lapavitsas és del accentuar, i en el cas grec, aquest tot encertat i serviria per construir enduriment té un marcat color eu- una autèntica sortida de la crisi en- ropeu. filant-se cap a la transformació de Economistes com Costas Lapavit- l’economia en un model centrat en sas han plantejat la sortida de l’euro la cobertura de les necessitats més com la primera mesura que caldria enllà del benefici privat. Si tot això adoptar per iniciar una veritable ha de ser fora de l’euro doncs així es sortida de la crisi. Lapavitsas afe- farà. Ara però, toca construir el pol geix que el trencament amb l’euro de resistències necessari per inten- hauria de ser també un trencament tar aturar els plans d’ajustament a radical amb els interessos de classe tot Europa, com ja estan fent a Grè- de les oligarquies nacionals. La sor- cia des de fa uns anys, i començar a tida de l’euro podria ser un catalit- construir una contra hegemonia que zador per encarar la nacionalització qüestioni les bases d’aquest sistema de la banca, la introducció de con- que se’n diu capitalisme.20 Abril de 2012
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL Manifestació SALUT I ANARQUISMES El antifeixista el 5 de neoimbècil maig al Clot Josep Cara Rincón (Berga) www.bllibertari.org/pepcara F elip Puig afirma que els cau- sants de la violència als carrersNo volem feixistes al Clot, ni a Barcelona, ni enlloc! Tanquem el de Barcelona el passat dijous 29 de març, durant la Vaga General, van“centre social” nazi Tramuntana ser els neoanarquistes. Els neoanar- quistes existeixen en la mesura que existeixen els neoimbècils com ell, Unitat contra el feixisme lini… el mateix Mussolini que va nit del 23 de març, que va deixar en regió metropolitana— ha iniciat una com els mitjans que amplifiquen les i el racisme bombardejar Barcelona durant la coma un menor d’edat i va ferir greu- campanya unitària, àmplia i ciuta- immoralitats que dicta i com algunshttp://unitatcontraelfeixisme. guerra civil. Iannone i Adinolfi ha- ment dos altres nois, demostra cap dana per eliminar aquesta amenaça ciutadans que repeteixen la mateixa org/ vien de participar a l’acte inaugural a on porta el feixisme. Condemnem feixista. cantarella com lloros. La campanya del local nazi al Clot, el gener pas- aquesta agressió, expressem la nos- Fem una crida per la solidaritat tra solidaritat amb els joves agredits, mediàtica és important perquè és sat, que es va anul•lar gràcies a les d’entitats d’arreu de Catalunya i de massa la gent que va veure el queR ecentment hem descobert, al barri del Clot-Camp de l’Arpa,Barcelona, un ‘centre social’ de clara protestes. Aquest centre també té clares con- nexions amb Plataforma per Cata- i denunciem la impunitat de la que sembla que gaudeixen agressions d’aquest tipus. Una impunitat que l’Estat espanyol, perquè se sumin a la campanya de difusió per advertir del perill d’aquest centre nazi. realment passava. Anem per parts: lunya (PxC), un partit feixista que contrasta clarament amb les pres- Convoquem una manifestació ciu- Primer, els causants de la violèn-orientació feixista. En un comença- es disfressa de demòcrata. El cen- sions per part de les autoritats vers tadana “No volem feixistes al Clot, cia solen ser els mossos que sónment es deia ‘Militia’; ara l’amaguen tre l’impulsa l’Alberto Sánchez, ex els moviments que són partidaris a Barcelona, ni enlloc! Tanquem el els que la desencadenen i els quedarrere el nom ‘Tramuntana’. Ubicat militar i actual regidor per PxC a d’una societat plural i democràtica, i centre nazi!”, el dissabte 5 de maig l’exerceixen. Els manifestants delal C/ Independència 333, el locals’inspira directament en Casa Pound L’Hospitalet. El local està llogat a que s’oposen al feixisme (per exem- a les 11h, a la Plaça del Mercat del dia 29 ho vam poder comprovar.Itàlia (CPI), que pertany a un co- nom de Rebeca Berenguer, candidata ple, les multes que sumen uns 30.000 Clot. Segon, no és el mateix la violènciarrent del feixisme italià associat amb de PxC a les últimes eleccions muni- euros imposades a per- cap als objectes que la violència capatemptats terroristes. CPI es dedica a cipals. I, sobretot, a l’acte inaugural, sones acusades d’haver a les persones i els qui la equiparencaptar joves mitjançant una oferta de al costat dels dos feixistes de Casa participat a manifesta- o ténen molta mala llet o són moltmúsica, beguda, activitats esportives, Pound, havia de parlar l’històric nazi, cions contra PxC a Salt rucs. Algunes persones van cremaretc., igual que ho van fer les tropes Enrique Ravello, responsable de rela- i a Barcelona durant containers per expressar la protestad’assalt de Hitler als anys 30. cions internacionals de PxC. l’estiu i tardor de 2011). i la ràbia. Els containers cremant iGianluca Iannone, el líder públic Amb tots aquests antecedents, els Si amb el creixement cremats són esencialment una vio-de CPI, es defineix obertament de intents de suggerir que el centre és de Casa Pound a Itàlia, lència simbòlica que no posa enfeixista: va declarar que “El feixisme un espai apolític, dedicat a innocents ja s’han produït els pri- perill a ningú. La ultraviolència in-va ser l’experiència més bonica de la activitats lúdiques i culturals, són un mers assassinats, entre discriminda i organitzada de la po-història d’Itàlia”. insult a la intel•ligència. altres actes violents, és licia no només és simbòlica —queL’inspirador intel•lectual de CPI, Ga- L’experiència de centres d’aquest ti- evident que no podem també— sinó que és també violènciabriele Adinolfi, és un històric ideòleg pus demostra que fan augmentar la deixar que el feixisme real (desenes de ferits i un companyfeixista italià que ha col•laborat amb violència feixista i racista a la zona arreli: ni al Clot, ni a malferit).el grup nazi i antisemita hongarès, on s’instal•len. Com exemple, men- Barcelona, ni enlloc. Tercer, una novetat de la manifesta-Jobbik. Fa anys que Adinolfi impulsa tre existia un centre feixista en un Unitat contra el Feixis- ció de l’altre dia: molta gent va ac-la idea de fomentar el feixisme mit- barri del sud-est de Londres, els atacs me i el Racisme —con- tuar amb certa violència per defen-jançant allò que anomena ‘metapolí- racistes a la zona van pujar en un juntament amb moltes sar-se dels mossos. Defensa pròpia.tica’; activitats no explícitament polí- 210%. Un simpatitzant de CPI, que entitats del barri; asso- Fí de l’obediència. Fí del pensamenttiques però que serveixen per establir freqüentava un centre com aquest, va ciacions i col•lectius del únic de la pau, fí de la violènciauna zona de influència per a un grup cometre un doble assassinat racista a districte de Sant Martí del pacifisme. La gent havia perdutdirectiu feixista. Florència el passat 13 de desembre. i dels barris veïns; així la por. No només eren els militantsCPI homenatja obertament Musso- A Manresa, l’agressió neonazi de la com entitats de tota la i els grups de sempre. Era una part important dels manifestants que no pensaven deixar-se aixafar per laContinua la campanya pel tancament del CIE de la violència i arrogància dels mossos. Felip Puig anuncia lleis que anulenZona Franca les “llibertats” individuals mínimes. Proposa detencions i retencions pre- ventives. Com els presos governa- i el respecte pels drets dels interns. Tot les conseqüències del maltractament d’una normativa per aquests centres, tius durant la II República. Doncs Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament això són només promeses i clarament o abusos dins d’aquests centres. No fins ara inexistent. El manifest va re- bé, cal que ens organitzem millor i d’Estrangers insuficients. Quin respecte poden espe- només denunciem els maltractaments cordar, però, que amb aquesta norma- ens preparem. http://tanquemelscies. rar dels seus drets unes persones que es que allà succeeixen sinó també tot el tiva el govern de l’Estat no fa més que L’ambient i les circumstàn- blogspot.com.es/ veuen privades de llibertat, pel simple sistema global que abasta l’entramat complir amb la seva obligació legal. Al cies són adequades per tal que fet de no tenir els papers en regla (una CIE.Desafortunadament hem vist llarg de la protesta es va recordar que l’anarcosindicalisme, l’anarquisme mera falta administrativa)?. Per això créixer paral•lelament el forat negre el que es demanava no era la regulació, i els projectes antiautoritaris en ge-E l 24 de març es va portar a terme exigim com a única solució el tanca- dels centres d’internament al costat sinó el tancament dels CIE i la fi de les neral creixin i prosperin. Lamen- a Barcelona una nova manifesta- ment immediat dels CIEs.Els CIEs, d’altres pràctiques de racisme institu- pràctiques racistes institucionals. No no- tablement crec que nosaltres, lació per demanar el tancament del Cen- recollits a la llei d’estrangeria, funcio- cional: la mateixa existència de la llei més denunciem els maltractaments que majoria d’organitzacions no estemtre d’Internament d’Estrangers de la nen com presons on s’empresona per d’estrangeria, especialment dura en els allà succeeixen sinó també tot el sistema pas a l’altura de les circumstàncies.Zona de Franca. Més de 200 persones un màxim de 60 dies a persones que darrers anys, les batudes policials i les global que abasta l’entramat CIE. Hem de mostrar una alternativa reales van manifestar pel barri del Raval no han comès cap delicte però que es deportacions forçades.Sobren raons La manifestació es va celebrar després en aquests sistema polític i sindicalsota el lema “Sobren raons. Tanquem troben en situació administrativa irre- pel tancament dels CIEs i la fi de les de finalitzades les Jornades per la Pre- que s’esfondra. Cal una nova Vagaels CIE”. gular: no tenen documentació legal pràctiques racistes institucionals que venció i la Denúncia de la Tortura, que General i de més d’un dia. Cal ten-Els darrers dies de 2011 i primers del per residir a l’estat. Les persones que els sustenten, per això convidem a to- van tenir lloc entre el 23 i 24 de març a sar la corda, mobilitzar-nos perma-2012 van morir dues persones immi- han estat tancades en un CIE, o bé són tes les persones, migrants i autòctones, l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Bar- nentment. Però podem fer-ho? Calgrants als Centres d’Internament (CIE) deportades, o bé tornen al carrer amb a manifestar la seva repulsa per aquest celona i que estaven centrades en els tractes inhumans, cruels o denigrants provar-ho.de l’Estat espanyol: Samba Martine una ordre d’expulsió que els impedeix sistema repressiu, i immoral, per exigir regular la seva situació administrativa i el seu tancament immediat. en els processos migratoris. Després Ja n’hi ha prou de parar l’altra galta.al CIE de Madrid i Idrissa Diallo al per tant l’accés al treball. Les seqüeles La protesta del 24 de març forma part de la protesta es va fer un sopar al Que la pari el bisbe de Solsona quede Barcelona. L’opinió pública es vacommoure i el govern es va veure for- que suposa el sol fet d’estar pres en un d’una nova campanya per demanar Centre Social Okupat La Carboneria, és la seva feina.çat a complir amb la seva obligació le- CIE són impossibles de relatar aquí: pa- el tancament dels CIE que ja ha do- els beneficis del qual es destinaven agal, prometent un reglament pels CIEs, timent a nivell psicològic, social, afec- nat alguns resultats, com l’anunci per col•laborar amb el finançament de la Salut i anarquia!el control judicial, la millora del tracte tiu, econòmic i familiar, sense afegir part Ministre de l’Interior de la creació campanya pel tancament dels CIE.Abril de 2012 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL Mallorca xerra catalàProtesta històrica amb més de 50.000 manifestants cosa put garantir, avui som al manco - Posa en perill Pep Torres més de 500 persones...” la cohesió so- La protesta, convocada per l’Obra cial i va enca- Cultural Balear, rebé, a més, el suport minada a crearM ilers de persones s’alçaren diumenge dia 25 de març pelscarrers de Palma en contra del setge del Consell de la Societat Civil de Mallorca, (agrupa més de 50 entitats) i de la Comissió Organitzadora, en- conflictes on fins ara no n’hi havia hagut.al català per part del Partit Popular tre les quals es trobava la CGT de les - Lamina elde les Illes. L’Obra Cultural Balear Illes Balears. dret dels ma-(OCB) xifrà en 50.000 les persones Tots els presents a la manifestació se llorquins,que es manifestaren. Això indica que solidaritzaren amb Jaume Bonet, el menorquins,fou una protesta històrica a favor de jubilat que duia 26 dies de vaga de eivissencs ila llengua i contra la política lingüís- fam. Maria del Mar Bonet i Simó An- formentererstica del Govern Balear. dreu foren els encarregats de llegir a expressar-Els promotors de la protesta acusen el manifest. se, sempre queal govern de Bauzá de rompre el con- vulguin, en lasens històric sobre el català.El president d’OCB Jaume Mateu, Manifest de la seva llengua pròpia.qualificà de “clam històric a favor de manifestació “Sí a la -Elimina el dretla nostra llengua” la marxa. nostra llengua” dels no cata-La manifestació partí passades les sis lanoparlantsi mitja de l’horabaixa des de la plaça L’arribada de José Ramon Bauzá a la a aprendre lad’Espanya. Una pancarta que deia presidència del Govern ha significat llengua pròpia de la plena normalització de la llengua tota la ciutadania de les Illes Balears“Sí a la nostra llengua” i un grup de la major retallada de drets lingüístics les Balears. catalana a tots els àmbits socials. perquè:xeremiers i flabiolers obriren el camí dels ciutadans de les Illes Balears - Acaba amb el dret a la lliure elecció - No provoqui més crispació ni més - Continuem exercint els nostresa milers de manifestants que es diri- des del final de la dictadura fran- de llengua als mitjans de comunica- conflictes. drets lingüístics sense por ni com-gien cal al Consolat de Mar. quista. ció, amb el tancament de TVM i Ona - Retiri el projecte de reforma de la plexos.“L’escola, en català ara i sempre” Avui ens hem manifestat per denun- Mallorca i l’eliminació de l’opció de Llei de Funció Pública que lesiona - Apostem per l’ensenyament en ca-i “Ni Palma ni Mallorca amb Bau- ciar que aquesta política del Govern triar català a les pel·lícules d’IB3. greument els drets civils dels ma- talà com la millor base per a un futurzá serà Madrid” varen ser els lemes Bauzá: - Arracona el català a l’Administració llorquins, menorquins, eivissencs i de pau i cohesió social per a la nostrad’algunes de les pancartes que es po- - És contrària a la legalitat vigent, al Pública. formenterers. terra.gueren llegir durant una marxa sense procés de recuperació de la nostra - I vol acabar amb el model de cohe- - Compleixi amb la seva obligació - Donem suports als mitjans de co-cap tipus d’incident. llengua i al sentit comú. sió social i d’accés a la nostra llen- legal de promoure mitjans de comu- municació en català.La capçalera de la manifestació arri- - Perjudica la ciutadania de les Illes gua que funciona avui a les escoles i nicació en la nostra llengua. - Facilitem l’accés a la nostra llen-bà a la seu del govern Balear quan en- Balears, perquè retalla els seus drets instituts de les Illes Balears. - I promogui l’ensenyament en cata- gua als que encara no la coneixen.cara sortien els darrers manifestants civils i perquè crea un ambient de Avui som aquí per exigir al Govern là per tal de garantir un futur de con- - Ens continuem mobilitzant finsde la plaça d’Espanya. El president crispació que dificulta encara més la Bauzá que: vivència en pau. aconseguir un marc lingüístic basatde l’OCB, emocionat i molt content lluita contra la crisi econòmica. - Que retomi al consens en matèria I també som aquí per expressar la en la justícia, el respecte i l’aposta dede la resposta de la ciutadania, abans - Romp el consens polític i social de llengua. nostra solidaritat amb en Jaume Bo- la llengua pròpia de les Illes Balearsde llegir-se el manifest i en to irònic, que ha estat el marc de convivència - Compleixi amb la seva obligació net que duu 25 dies en vaga de fam. com a la llengua de cohesió de totsdavant milers de persones, deia “una dels darrers trenta anys. estatutària de treballar en favor de I som aquí també per fer una crida a els ciutadans.Fukushima, mai més. Tanquem Garoña, parem l’ATC. Nuclear, nogràcies desmantellament i el pla de desenvo- Fòrum Nuclear Espanyol, María Te- contaminats.La pròrroga de Garoña la energies renovables , que ja estan SP Comitè Confederal CGT lupament comarcal vinculat a aquest. resa Domínguez, anaven canviant les no ha estat l’única mesura adoptada destruint centenars de llocs de treball No podem deixar d’assenyalar com seves versions sobre els fets i les con- per l’actual Govern abandonant els en aquest sector, són nous atemptat un a responsables d’aquest nou risc que seqüències que aquests tenien. Tot va interessos generals i aplanant als inte- model energètic segur, eficient i soste-Q uan ja ha passat més d’un del gran accident nuclear de Fukushima,el govern del Partit Popular, i alhora suposarà la nova pròrroga, a la propie- tària Nuclenor, que pretén mantenir els enormes beneficis econòmics d’una fallar abans i després de l’accident: els riscos es coneixien atès que existien in- formes que els reflectien, les mesures ressos de les grans companyies elèc- triques. L’aprovació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de resi- nible en benefici del Capital. Pel que des de la CGT hem de combatre aquest atemptat contra la classe treballadora ide les grans companyies elèctriques, vella central àmpliament amortitza- de prevenció i el pla d’emergències es dus nuclears a Villar de Cañas (Cuen- el medi ambient. Per que l’accident des’entesta a mantenir l’explotació de la da, el Consell de Seguretat Nuclear, van demostrar com un autèntic fracàs i ca) i l’eliminació de un cop de ploma Fukushima l’hem patit nosaltres, elscentral nuclear de Garoña, un reactor que una vegada més s’assenyala com el que és pitjor, les conseqüències de la de les ajudes al desenvolupament de treballadors i treballadores.idèntic a un dels més afectats en aque- a destacat agent pronuclear en lloc de catàstrofe les van pagar els ciutadanslla catàstrofe de Fukushima.El Govern garant de la seguretat d’aquest tipus de que encara avui es queixen de la faltaespanyol ha decidit prorrogar la vida de centrals, i com no el Govern del Partit d’informació, i l’erari públic que aca-Garoña com a mínim fins al 2019, tot Popular al servei dels seus amiguets, barà sufragant els costos de l’accident.i que ja l’anterior govern va determi- els directius de les grans companyies Tot i hi ha més de 100.000 desplaçatsnar el seu tancament per a l’any 2013 elèctriques.Un any després del terrible en l’entorn de l’accident on es mantéi així va ser ratificat per l’Audiència accident de Fukushima, resulta patent pel govern japonès la zona d’exclusióNacional.Aquest tancament, tal com que el Govern del Japó, la compan- en un radi de 20 km. de la central.va exigir davant l’Audiència Nacio- yia elèctrica i l’organisme de segure- La descontaminació ha acabat sentnal la CGT al costat de Greenpeace i tat nuclear no només van menysprear assumida pel Govern Japonès, exi-Ecologistes en Acció, s’hauria d’haver les conseqüències de l’accident, sinó mint a l’empresa que va ocasionarrealitzat l’any 2009, quan la Central que van mentir reiteradament sobre aquests danys de gran part dels cos-va complir el període de 40 anys per la realitat del que allà passava, en clar tos de la seva reparació. Mentre unsal qual havia estat dissenyada per fun- menyspreu al risc creat sobre la pobla- s’enriqueixen som altres els que pa-cionar amb “seguretat “. Aquesta nova ció. És més, d’haver-se pres amb an- guem les conseqüències.prorroga suposa una temeritat més a la terioritat determinades mesures com el Les conseqüències sobre la poblacióqual ens exposen els interessos del lo- refredament amb aigua de mar, el que de la fuga radioactiva derivada de labby nuclear. Garoña només aporta una suposava admetre la magnitud de la fusió de 3 dels reactors de la centralmica més de l’1% del total de la pro- catàstrofe, els efectes de la catàstrofe de Fukushima no es podran determi-ducció elèctrica espanyola pel que po- nuclear s’haguessin pogut reduir. nar fins d’aquí a 20 anys. El Governdria ser desconnectada sense cap per- La realitat anava superant una i altra Japonès ha informat que només el des-judici per al subministrament elèctric vegada a la ficció de la mateixa manera mantellament de la Central durarà unsocupant a menys de 300 treballadors que la mateixa empresa propietària de 40 anys, mentre que encara no sap quèque podrien ser recol•locats en el seu la Central TEPCO o la presidenta del fer amb els milions de tones de residus22 Abril de 2012
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL Volem portar Artur Mas i Boi Ruiz als tribunalsA través d’una Iniciativa Penal Popular contra els responsables de les retallades enSanitat Plataforma d’Afectades per clara: les retallades sanitàries sóin un persones més fràgils i afeblides son i les lleis espanyoles. El fet que una Català de la Salut o la possibilitat les Retallades Sanitàries crim. La solució també és clara: que qui reben les pitjors conseqüències. autoritat pública o funcionari impe- que un centre públic aculli serveis els criminals paguin pels seus crims, 5.- No són retallades. Son violacions deixi l’exercici d’un dret cívic, en privats que competeixin amb els per això la Iniciativa Penal Popular dels drets humans i socials, i crims aquest cas el dret a l’assistència sani- públics, generant situacions de dis-C contra els responsables del deteriora- contra la humanitat. Són conscients tària, està penat per l’article 542 del criminació per raons econòmiques. om que pensem que les reta- ment de la sanitat catalana. que amb les seves decisions estan codi penal espanyol amb una pena Són situacions possibles a partir de llades de Boi Ruiz a la sanitat La Iniciativa Penal Popular es va creant patiment i malaltia. d’inhabilitació d’entre un i quatre les modificacions legislatives fetespodrien ser un delicte, la Plataforma presentar a Barcelona el passat 10 de 6.- Ataquen la sanitat, ataquen les anys per ocupar un càrrec públic. A per Convergència i Unió amb pactesd’Afectades per les Retallades Sani- parlamentaris amb el Partit Popular.tàries vam presentar el 22 de març març a l’Auditori de la Universitat condicions de vida, ataquen les per- més els responsables dels fets denun- Pompeu Fabra de la Ciutadella. En- sones, ataquen la societat i el país. I ciats podrien incórrer també en un La convivència de serveis públics iuna denúncia a la fiscalia superior de privats s’està donant ja a alguns hos-Catalunya sol•licitant la investigació tre les entitats que recolzen la inicia- ho fan amb coneixement i impunitat. delicte d’omissió del deure de socors, tiva: Dempeus per la Salut Pública, 7.- Fora corruptes i malfactors de la pitals. És el cas de l’Hospital La Seude la política en matèria de sanitat contemplat a l’article 196 del mateix els sindicats CC OO, UGT, CGT i nostra sanitat pública. Cal desmante- d’Urgell que permet als pacients ambque el conseller Boi Ruiz està duent a codi penal, per abandonament dels recursos evitar-se els mesos d’esperaterme al capdavant del Departament CATAC, la Confederació de Federa- llar els seus negocis bruts i les seves serveis sanitaris derivat en risc greu a la sanitat pública. La PARS denun-de Salut, des de l’arribada al poder cions d’Associacions de Veïns de Ca- trames. per a la salut de les persones. ciem que d’aquesta manera els hos-de Convergència i Unió el gener de talunya, la FAVB, ATTAC-acordem, 8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. La denúncia fa un relat exhaustiu pitals públics esdevenen un canal co-2011. Les denunciants sostenim que CAPS, FADSP, associacions veïnals Ni un pas enrere ! Sanitat pública, dels fets susceptibles de ser delic- mercial per a la sanitat privada.alguns alts càrrecs de la Generalitat de diverses ciutats, la CUP de Reus, universal equitativa, integral i de tius i posa molt èmfasi en l’ambició En defensa de la salut i la sanitat pú-de Catalunya estarien deteriorant el UnitspelCap, Ateneu Roig, la revista qualitat, sense cap nou co/Re/paga- privatitzadora de l’actual cúpula de bliques.sistema sanitari públic a posta per tal cafeambllet, i moltes més organitza- ment ni tiquet moderador… !! És una Salut, de la qual en posa clars exem- http://iniciativapenalpopular.info/de beneficiar el sector privat, al qual cions que es van sumant. conquesta social històrica a la que ples, com l’augment dels concerts, el http://www.iniciativapenalpopular.tenen, o han tingut, càrrecs d’alta res- Persones i organitzacions de tot arreu mai renunciarem. projecte de trossejament de l’Institut org/ponsabilitat. de Catalunya, presents en moltes de 9.- El Govern agredeix els nostresEn aquest sentit, apunten entre les lluites ciutadanes i cíviques en de- drets, incompleix les lleis i vulnera lad’altres al mateix conseller, que era fensa de la sanitat i la salut pública, dignitat humana.director d’una consultoria privada de hem decidit emprendre la Iniciativa 10.- Volem que la justícia es pronun-salut anomenada Know-How- Ad- Penal Popular que argumentem i de- ciï també davant la gravetat d’aquestsvicers S.L. quan va ser nomenat per fensem en els següents punts: fets.Artur Mas, així com a la secretària 1.- Es volen fer rics a costa de la nos- Davant la violació reiterada del Dret igeneral de Salut, Roser Fernàndez tra salut! Posen el negoci pel damunt dels nostres drets hem decidit acudirAlegre o el director general del Ser- de la salut i la sanitat pública. als tribunals de justícia, i emprendrevei Català de la Salut, Josep Maria 2.- Amb tantes regressions socials en accions legals contra els responsablesPadrosa, ambdós excàrrecs directius faran perdre la salut. Allò que ano- de les retallades en Sanitat.de primer nivell a la patronal Unió menen retallades són agressions als Des de la PARS entenem que les re-Catalana d’Hospitals, de la qual n’era drets de la ciutadania en tots els àm- tallades a la sanitat, que han compor-president el mateix Boi Ruiz. bits de la vida. tat el tancament de centres sanitaris,Darrere d’aquesta iniciativa hi ha 3.- Hi ha responsables polítics i em- llits d’hospital, sales d’operacions imoltes hores de feina, de planificació presarials, amb noms i cognoms, que expedients de regulació d’ocupaciói de confluència. Acampades, assem- han de donar la cara davant la ciuta- (ERO) a alguns hospitals, han di-blees populars, 15M, treballadors dania i davant els Tribunals. ficultat i impedit l’exercici al dretsanitaris, usuaris, associacions de 4.- És necessari i és legítim que la cívic a l’assistència sanitària delsveïns, advocats, fiscals… la idea és immensa majoria en defensem. Les ciutadans reconegut a la ConstitucióEl codi de bones pràctiques per a la banca, “molt soroll i poquesnous” la voluntat de bancs i caixes, ha fet bres en atur i amb una quota hipo- de l’Impost de Transmissions Pa- la Iniciativa Legislativa Popular en Redacció Diagonal que la PAH ho defineixi com “molt tecària inferior al 60% dels ingres- trimonials i altres rebaixes fiscals la qual està treballant: la dació en soroll i poques nous”. sos de la família. No obstant això, per a les entitats que s’acollissin al pagament retroactiva, el lloguer so- Segons ha declarat la vicepresiden- el codi sí tindrà efectes retroactius codi. Per la seva banda, la PAH ha cial universal i la moratòria en elsL a Plataforma d’Afectats per la Hipoteca considera que el codide bones pràctiques aprovat el 9 de ta del govern Soraya Sáenz de San- tamaría, la dació en pagament serà i podrà incloure a aquelles llars el procés d’execució hipotecària de insistit en les mesures que recollirà processos de desnonament. un “últim recurs” inclòs en el codi. les quals s’hagi iniciat abans de lamarç pel govern espanyol en forma Per a poder aspirar a ella, l’import publicació de la mesura. La inten-de reial decret amb recomanacions de la hipoteca ha de ser inferior a ció del Govern seria que les entitatsa les entitats bancàries, no solucio- 200.000 euros en ciutats de més negociïn amb la llar afectada dena el problema de les llars hipoteca- d’un milió d’habitants. La quantitat forma gradual: en un primer pas esdes al ser voluntari i incloure només baixa fins al topall de 120.000 euros reestructuraria els terminis del deu-a les hipoteques més baixes. per a ciutats de menys de 100.000 te fins a 40 anys, una segona faseTotalment eclipsada per l’anunci habitants. Es tracta de sostres que, inclouria una quitació i només si node la vaga general del 29 de març,la mesura-estrella del ministeri segons la PAH, deixaran fora “a la hi ha altre remei s’establiria la sor-d’Economia per a afrontar el pro- immensa majoria de les famílies”. tida de la dació en pagament.blema dels impagaments hipoteca- La PAH es basa en una enquesta En el seu anunci el Govern no haris i els desnonaments no ha acon- contestada per 7.000 llars hipote- detallat els incentius fiscals delstentat a la Plataforma d’Afectats cats per a argumentar que “la ma- quals es beneficiarien les entitatsper la Hipoteca (PAH). El baix sos- joria de les execucions hipotecàries si apliquen aquest nou codi. En lestre d’endeutament fixat perquè les s’inicien per a deutes superiors a declaracions de Guindos en el Con-llars puguin sol•licitar les mesures 200.000 euros”. El Govern exclou grés i en altres aparicions en prem-que proposa el codi, i sobretot el fet del grup de beneficiaris a les llars sa, l’engegada del codi s’anunciavaque la seva aplicació depengui de que no tinguin a tots els seus mem- al costat d’una rebaixa o supressióAbril de 2012 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellLa pobresa: un mecanismeclassista de poder i repressió José Iglesias Fernández Més amenaces d’empobriment des del poderL a pobresa ve de lluny: l’esclau era un pobre lligat als capricis i aberracionsd’un amo, el servent era un pobre lligat Incansable en la seva avarícia de patró d’explotadors, el president de la CEOEa un territori que acatava les ordres carrega contra les regulacions laboralsd’un senyor feudal, el treballador és un que impedeixen als empresaris fer con-pobre que depèn de si un capitalista vol tractes d’una hora o un dia, hagin de con-emprar-lo (1). Les societats classistes tribuir per l’acomiadament o no puguinutilitzen la pobresa com un mecanisme pagar per sota del salari mínim, així comper exercir un poder repressor sobre les acomiadar totes les funcionàries i priva-poblacions que controlen. Marx afirmava titzar aquests serveis públics tan indis-que, en el capitalisme, quant més gran pensables per a la vida comunitària. Nosigui el creixement de les fortunes em- obstant això, a l’esquerra parlamentàriapresarials, major serà la depauperació no s’hi sent cap veu que reclami confis-de les poblacions (2). Ha de quedar clar car tota la riquesa productiva apropiadaque “el fonament del poder resideix en injustament per aquesta classe ociosa,l’explotació. En la necessitat per part d’un i enviar a l’exili a la classe empresarial.grup social d’obtenir, mantenir i legitimar Així mateix, la consellera d’Ocupació ila seva expropiació del producte exce- Afers Socials del govern basc, Gemmadent creat per altres grups socials [i que] Zabaleta, va anunciar que verificarà sila teoria de l’explotació capitalista, així els perceptors d’ajudes socials tenen elcom els seus efectes socials [la pobresa], seu empadronament en regla a travési la teoria de la lluita de classes formen dels “models de cooperació tant ambdues parts intrínsecament relacionades bresa. És a dir, el treballador sempre per- Altres mecanismes neració, eliminació del Salari Mínim In- la policia local com amb l’Ertzaintza”. A cep una part menor de la que produeix, terprofessional i de les quotes per a lesd’un tot” (3). La pobresa s’ha de mantenir apropiant-se l’empresari de la diferència d’opressió relacionats pensions públiques, minijobs de 400 eu- aquesta il•lustre vividora de l’erari públicentre les poblacions per desenvolupar-se no se li acut proposar un control policialsubmises i poder exercir aquesta capaci- o plusvàlua. “Marx va explicar que la llei amb la pobresa ros, sense seguretat social, sense horari contra el frau fiscal empresarial o per altstat d’explotació, aquest domini de classe. econòmica fonamental de la producció ni subsidi d’atur, o vacances, etc. directors de bancs i empreses, amb la capitalista és la producció de plusvàlua. Els capitalistes disposen d’altres meca- En aquest sentit, cal entendre perquè lesPerò, com es genera la pobresa? A les corresponent fugida cap a paradisos fis- És a dir, la necessitat d’augmentar in- nismes per exercir el control sobre els institucions caritatives, actuant a l’ombrasocietats esclavistes: per conquesta i cals. Una altra classe, la política, que cal cessantment la quantitat de valor creat empobrits: la corrupció, la fam i la por, la del sistema, contribueixen a desmuntar laapropiació dels recursos naturals i la des- enviar al desterrament. Mentrestant, el en cada cicle productiu […] Aquesta llei caritat i, en última mesura, la repressió protesta social, en voler convèncer-nospossessió de la llibertat humana; a les duc de Palma aprofita la seva posició de econòmica es converteix en la llei social policial, judicial i penal. que la pobresa pot ser combatuda des defeudals: per consolidació de les invasions consort real per beneficiar-se de recur- general que caracteritza la societat capi- En aquests mecanismes participen, no dins del capitalisme, quan és evident queanteriors i la conservació de la propietat sos públics, i el fill de la duquessa d’Alba talista “ (5). només els polítics i acadèmics, sinó fins no és possible eliminar-la si abans noprivada dels recursos que eren comunals titlla de mandroses les andaluses perquè Per tant, repetim, la pobresa és sistèmi- i tot institucions com les Organització no destruïm el mecanisme d’explotació, àni-(4) i, a les capitalistes, mitjançant el sis- reben un subsidi agrari de pobresa quan ca i té l’origen en la relació capital-treball, Governamental (ONG) i les fundacions ma i sang del sistema. Per exemple, untema d’explotació laboral. Adam Smith la seva família rep milions d’euros anuals atès que el treballador sempre percep (la de Bill Gates o la de Botín), o per- director d’un banc d’aliments, malgrat lava veure el naixement del capitalisme per ser simple i planerament propietaris menys riquesa de la que produeix, men- sonatges mediàtics com Oriol Bohigas, seva actitud de bonisme, tirava la culpacom la recerca del benefici, però Marx de terres que els seus avantpassats es tre que l’empresari sempre s’apropia Geraldine Chaplin, José Corbacho, Pep a la crisi econòmica per l’augment de lava ampliar aquesta idea explicant com van apropiar per ’dret’ de conquesta. Algú d’una part de la riquesa que no ha pro- Guardiola, Loquillo, Luz Casal, Luís Ro- pobresa, sense esmentar com és estruc-els canvis de societat són provocats pels necessita aquesta classe parasitària? duït. jas Marcos, Fernando Trueba, etc. (7). tural en el capitalisme. Un altre exemple,mètodes de producció i les relacions so- Finalment, el president de govern Maria- Es poden organitzar bancs d’aliments, Les patronals, com la Confederación en la mesura que els governs tanquencials que les originen. no Rajoy, en línia amb les propostes de menjadors socials, o crear organitza- Española de Organizaciones Empresa- l’accés a les rendes mínimes d’insercióEn el capitalisme, la pobresa neix de la patronal en el document “Transforma cions per atendre els pobres, que única- riales (CEOE) i el Círculo Empresarial o les ajudes a la dependència, més fa-l’explotació, de la diferència entre la ri- Espanya” (9) prepara minuciosament ment ajudaran a suavitzar el rigor de la de Promoción, Innovación, Marketing y mílies o persones estan abocades a anarquesa que produeix el treballador, però quin serà el seu full de ruta de retallades- mateixa en aquests col•lectius, però la Ahorro (CEPIMA), també incideixen en a les organitzacions caritatives, com elsen ser apropiada pel capitalista, aquest desastre destinades a incrementar enca- pobresa només quedarà extirpada quan l’empobriment de la població, eliminant menjadors socials, els bancs d’aliments,lliura a l’obrer una part bastant menor ra més la pobresa. A part de les priva- el capitalisme -i amb ell les societats les lleis laborals que protegeixen les el voluntariat , etc. També és evident queen la forma de salari, de salaris de po- titzacions encobertes efectuades durant classistes- quedi destruït. obreres: acomiadaments sense remu- aquestes institucions no consciencien a l’etapa del govern socialista en matèria les persones en situació de risc de la ne- de sanitat i educació, avancem aquelles cessitat de polititzar, d’enfrontar i assumir manifestades amb molta cautela en el la destrucció del sistema com a causant discurs d’investidura: sistèmic d’aquestes aberracions socials * En l’econòmic. Retallar el dèficit en (8). 16.500 milions, especialment el dedicat Cal, també, recordar com, “igual que ja a la despesa social. Les empreses no havia fet Gramsci trenta anys abans, hauran de pagar l’IVA fins que ho hagin Foucault va alertar sobre el caràcter difús cobrat. Limita al 0,4% el dèficit públic de de les xarxes de relacions que afermen la les diverses administracions. En l’àmbit dominació, i va insistir que el poder de la fiscal no apareixen mesures per pujar burgesia no es recolza tan sols, ni essen- l’impost als rics, o la limitació de sala- cialment, en el control de les estructures ris màxims dels directors. Reducció de públiques institucionalitzades de coerció l’impost de societats a empreses amb i violència (a les quals s’identifica tradi- ingressos menors de 5 milions d’euros. cionalment amb l’Estat), sinó en la seva Menor taxa d’impostos als beneficis no capacitat de regular els processos de distribuïts. producció cultural “ (9). * Pel laboral. Congelació de l’ocupació Això ens porta a fer-nos diverses pre- pública, eliminar els dies de festa pont. guntes: els partits d’esquerra en els Ajudes a l’empresari de 3.000 euros pel parlaments i en les diverses administra- primer treballador empleat (ajuda a au- cions, no s’han convertit en aparells del tònoms). Profunda reforma integral del poder?. No són els que reben i executen mercat de treball: ’absentisme laboral’, les directrius dels poders empresarials i * Pel social. Únicament aplicar l’increment bancaris? I si és així, poden ser consi- de l’IPC a les pensions més baixes, la derats subjectes socials per a la trans- resta queden congelades. Si no reduir, formació?24 Abril de 2012
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAalmenys congelar totes les altres ajudes modern ha arribat al final del seu camí. que aquest programa no pot ser aliè, pandèmies i la guerra actuen d’obstacles zats sobre el futur. “Conversaciones sobresocials. Reformar el sistema públic de No és capaç de sobreviure com a siste- ni a les difícils circumstàncies que tra- destructius, tal com proposava el clergue el futuro”.pensions (privatització encoberta). ma “, diu Wallerstein i afegeix:”Es tracta vessa el nostre país, ni als desitjos que T. Malthus. Veure José Iglesias Fernán- 8. Caritas Europa va proposar i presentarEn una paraula, el paper dels polítics de la major crisi de la història. Estem en acaben d’expressar els espanyols a les dez. Malthus odiava els pobres, Marx la durant el Congrés Europeu sobre Pobresa iés generar polítiques contra els pobres la transició a un sistema nou i la lluita urnes” (11). Si la població empobrida pobresa. Exclusió Social que se celebra a Madrid, setmentre que el de les associacions és política real que s’ha desfermat en el segueix votant i participant en aquest 3. JL Acanda González. Poder i revolució: propostes polítiques de cara al 2020 entreajudar-los a ben morir, com reclama el món amb el repudi de la gent, no plan- model de democràcia representativa, claus per assimilar a Foucault. Recerca: les quals destaca la de “reduir en un 30nou model capitalista d’índole maltusià. tegen el nou curs del capitalisme, sinó poc hem de fer. Mentre aquests gestors Revista de pensament i Anàlisi. per cent el nombre de persones que viuen sobre el sistema que ha de reemplaçar del capital trobin legitimació a les urnes 4. L’actual riquesa dels familiars de la sota el llindar de la pobresa, el que suposa que hi hagi 25 milions menys de pobres “.El capitalisme, quin “ (10). per servir a les seves senyories, la Ban- Casa d’Alba procedeix del serveis pres- 9. JL Acanda González. Treball esmentat.futur? Cal prender aquesta declaració amb ca i l’Empresa, poc podrem fer des de tats als reis castellans en els seus con- flictes amb la noblesa d’aquesta regió. 10. Com un ressò d’aquest document, Ra- força precaució, ja que sóc dels que la protesta al carrer. Així de lamentable. joy diu: “hem de resoldre com inserir ambImmanuel Wallerstein no dubta a procla- pensa que sense un fort procés de S’imposen noves formes de contestació Un dels seus antecessors, el famós III avantatge en un escenari global, més po-mar la defunció del capitalisme: diu que transformació des de baix, en què la contra el capitalisme. Duc d’Alba, va ser l’home de confiança blat, més competitiu i més exigent”. Veure“la seva desintegració és irreversible, població i els moviments socials siguin de Carles I i Felip II, a Portugal, Nàpols Seminari Taifa: Quadern n º 8, setembreperquè està a la vista al final del seu de- els subjectes principals, que s’han anat Referències: i els Països Baixos, per més referències. del 2011.clivi iniciat en la dècada dels ’70 del segle incorporant massivament i assumint-lo 1. Càritas, una multinacional especialitza- 5. JL Acanda González. Treball esmentat. 11. I. Wallerstein. La crisi terminal del capi-passat i la lenta agonia durarà entre vint com a propi, el capitalisme pot caure, da en l’almoina, assegura que la majoria 6. El que no farà Càritas, i les altres orga- talisme comença per Europa.i quaranta anys més: el capitalisme mo- però quina societat posaríem en el seu de les persones que busquen assistència nitzacions dedicades al assistencialisme, 12. Discurs d’investidura del president deldern ha arribat a la fi de la corda. No pot lloc? A més, i no menys important, poc social, provenen de l’atur. Anna Flotats. és conscienciar a aquestes persones en PP Mariano Rajoy.sobreviure com a sistema i per això pas- podrem fer contra la pobresa i a favor “Els ’nous pobres’ són ja un 60% dels ne- situació de pobresa o risc d’exclusió so-sa per l’etapa final d’una crisi estructural de les pobres, si aquests no es mouen, cessitats”. Públic, 17 desembre del 2011. cial en l’enfrontament de classe amb el * José Iglesias Fernández és eco-de llarga durada. No és una crisi de curt no es mobilitzen, si d’una vegada no 2. Si no morissin 120 milions de persones capitalisme. Actuen de sedant-bomber nomista i membre del Seminaritermini, sinó un desplegament estructural assumeixen una consciència anticapi- anualment, els pobres augmentarien en del sistema. d’Economia Crítica Taifa. Articlede grans proporcions […]. “El capitalisme talista. Com assenyala Rajoy, “és obvi 1.200 milions cada deu anys. La fam, les 7. Banc de Sabadell. Plans personalit- publicat al setmanari Directa.La il•legalitat del poder en temps de crisi Jaume Asens i o quan un migrant acaba en un Centre Gerardo Pisarello d’Internament, o quan una família sen- se recursos és llançada al carrer per no poder pagar un lloguer o una hipoteca.E Es produïx, sí, una injustícia social. Però l dret i el discurs jurídic ocupen un pa- es conculquen, a més, llibertats elemen- per central en la configuració de les tals i garanties processals amb les qualsrelacions de poder. Per a imposar un pro- l’Estat aspira a legitimar-se. I si la res-grama de retallades socials, una actuació posta a les protestes que aquestes ac-policial i fins i tot una mobilització de pro- tuacions generen és la repressió, en lloctesta, fa falta força. Però també capacitat de la protecció de les víctimes, el que téd’apel•lar al dret com font de justificació. lloc és un acte d’impotència política. PeròLa legalitat o il•legalitat d’una actuació també una degradació de l’abast jurídicno la converteix en justa, sense més. No del pluralisme i de l’Estat de dret.obstant això, és un termòmetre que con- Poden oferir-se més exemples. Tots ellstribueix a calibrar la legitimitat del poder. I revelen una tendència que es consolidade les resistències que s’alcen contra les amb l’agreujament de la crisi: la tendèn-seves manifestacions arbitràries. cia a la il•legalitat del poder. El poderAquest principi bàsic explica que el dret il•legal és aquell incapaç de compliri la seva interpretació siguin un àmbit de amb les regles que ell mateix s’ha do-disputa permanent. No hi ha poder que nat, començant per les que se situen ano intenti cobrir les seves actuacions la part alta de l’ordenament jurídic. Lesamb el mantell de la legalitat. Les legí- polítiques neoliberals desplegades ambtimes, sens dubte. Però també aquelles l’excusa de la crisi només han pogutque no ho són. En nom de la llei, es po- avançar en oberta tensió amb aquestesden assegurar drets però també assentar regles. Arrasant amb la prohibició de re-privilegis. Es pot reprimir i eliminar sense gressivitat i amb el dret al degut procés.contemplacions les aspiracions legítimes se en aquesta clau. Igual que la recent la protesta ciutadana, la desobediència, garantistes, i per a instaurar, en aquest Desnaturalitzant el paper garantista delsde milers de persones. Aquesta arbitra- reforma constitucional espanyola, esco- adquireixen nova llum. Apareixen, no ja acte de rebel•lió, un ordre jurídic alterna- convenis col•lectius. I buidant de con-rietat disfressada de legalitat, no obstant mesa per a garantir als creditors “prioritat com desordres susceptibles de crimina- tiu, més igualitari i lliure de violència. tingut les constitucions socials i les de-això, gairebé sempre troba una Antígona absoluta” de pagament en detriment dels lització, sinó com el primer dels drets. claracions de drets que Occident preténamatent a desemmascarar-la. També en drets socials i del principi democràtic. Com bandera necessària, irrenunciable, * Jaume Asens i Gerardo Pisare- oferir al món com credencial civilitzatòria.nom del dret i la raó. Davant l’envestida imparable dels poders Ara bé: quan el poder s’estimba per la dels més febles en la impugnació de les llo són juristes i autors del llibreResistir al dret en nom del dret està lluny privats, els propis mecanismes de control il•legalitat o consenteix la irrupció d’una actuacions il•legítimes del més forta, per “No hay derecho(s): la ilegalidadde ser una contradicció. La legalitat de institucional es revelen inútils. La deriva legalitat privatitzadora, sovint mafiosa, a forçar-li a complir les seves promeses del poder en tiempo de crisis”.la nostra època és una legalitat exigent. il•legal del poder és sancionada pel propiBona part d’ella consisteix en tractats, poder; governs, parlaments i jutges, ambconstitucions i cartes impensables sen- honroses i escasses excepcions. Contraanuncisse la derrota dels feixismes i altres dic- De vegades, és veritat, la contradicciótadures que van assolar el segle XX. La amb constitucions i tractats s’ha salvatDeclaració de Drets Humans de 1948 i amb la producció d’una nova legalitat.els Pactes Internacionals de 1966 estan Una legalitat orientada a tutelar privilegisinscrits en el seu codi genètic. Integren de pocs per sobre dels drets de tots. Perel ADN d’una legalitat que reconeix drets això, quan els grans capitals especula-universals i principis garantistes, que tius o les agències de rating assegurencomporta límits i controls a tot tipus de que la seva actuació en la crisi comptapoders, públics i privats, d’estat i de mer- amb cobertura legal, tenen una mica decat, i que està situada en la cúspide dels raó. Bona part dels seus abusos serienordenaments jurídics. impensables sense les prebendes legalsEn temps de crisis, aquesta legalitat es obtingudes de governs de diferent signe.converteix en un mirall més incòmode Sense totes aquestes lleis, reglaments ide l’habitual, perquè reflecteix la falta sentències que han donat llum verda ade raó jurídica, a més d’ètico-política, la cobdícia dels rendistes per sobre dede moltes actuacions del poder. El tan- les necessitats de les majories. Aquestacament intempestiu d’un centre sanitari nova lex mercatoria, dissenyada a mesu-d’urgència no només repugna intuïcions ra d’un reduït grup de poders privats, hamorals bàsiques; també amenaça drets esdevingut una sort de nova constitucióelementals com la salut, la integritat físi- global. Una rígida cotilla que tenalla elsca o la vida, quan no s’interna en un àm- elements garantistes dels ordenamentsbit directament delictiu. El mateix passa estatals fins a tornar-los irrecognosci-quan un treballador és exposat a la vio- bles.La regla europea de l’eliminació dellència injustificada de l’acomiadament; dèficit a qualsevol preu hauria de llegir-Abril de 2012 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEl fracàs de les retallades simple anàlisi de les dades mostra que, a Vicenç Navarro, economista pesar que aquells països han estat reta- llant i retallant, la famosa “confiança dels mercats” no ha aparegut per cap part. ElsAquest article assenyala que les interessos del deute públic en la majoriaretallades molt notables de des- d’aquests països han continuat elevadís-pesa pública, incloent despesa sims, amb nivells insostenibles en totspública social, no estan recupe- ells. La desconfiança continua a pesarrant la confiança dels mercats de les retallades, i això ha ocorregut paísfinancers, empitjorant la situa- per país.ció econòmica que va en camí A Espanya hi ha hagut unes retalla-d’arribar a una Gran Depressió, des sense precedents (accentuats aracausada, en part, per tals retalla- més amb el Govern del Partit Popular),des. aprovant-se fins i tot una reforma de la Constitució que dificultarà en el futur laEl dogma neoliberal que ha estat impo- reducció de l’enorme dèficit de despesasant unes polítiques d’austeritat amb pública social que té Espanya, el mésretallades molt marcades de la despesa baix, per cápita, de la UE-15 (el grup depública, incloent de la despesa pública països de la UE amb semblant desenvo-social (en transferències –com pensions lupament econòmic al nostre).i ajudes a les famílies–, així com en des- A pesar d’aquestes retallades, els inte-peses en serveis públics de l’Estat del ressos del deute públic han anat pujantbenestar –com sanitat, educació, serveis de manera tal que el president Rajoy hade dependència, escoles d’infància, habi- indicat que portarà a terme les reformestatge social, serveis socials i altres–, que que va fer Portugal quan va ser intervin-determinen en gran manera la qualitat de gut, possibilitat que el president Zapaterovida i el benestar de la gran majoria de creia haver evitat amb les seves políti-la població), ha dominat tot el discurs i la ques de retallades, les quals es justifica-pràctica política del Consell Europeu, de ven per a prevenir el que ha acabat pas-la Comissió Europea, del Banc Central sant. Cap llavors fer-se la pregunta de II Guerra Mundial, sent les forces con- retallades han empitjorat la situació en econòmic (que abans deien que es deviaEuropeu, del Fons Monetari Internacio- com es justifica tant retall quan la famosa servadores encara les dominants en la lloc de millorar-la, tal com alguns de no- a l’inexistent excessiva despesa pública)nal i de la majoria de governs de la UE “confiança dels mercats financers” no ha seva vida política i mediàtica. En tots saltres vam predir. Els famosos “mercats” la causen els salaris “excessivamentdurant aquests anys de crisis. aparegut per cap part? aquests països –al revés que en el nord creuen que, tret que creixin, aquests paï- alts”. Segons tal dogma, els sous hanAquestes polítiques de retallades han Una situació semblant ha tingut lloc a d’Europa– el món del treball és feble i sos mai podran pagar el seu deute. I tals de reduir-se, la qual cosa enfonsarà en-estat particularment accentuades en els Grècia, on les retallades estan generant el del capital (hegemonitzat pel capital retallades estan dificultant que creixin. cara més les economies de tals països,països que despectivament es coneixen una gran agitació social, sense que els financer) és fort. En conseqüència, tenen Com ha dit Wolfgang Munchau, codirec- perquè el major problema que tenenen la terminologia anglosaxona com interessos del deute hagin baixat. Abans polítiques fiscals regressives, enormes tor del Financial Times: “No entenc com aquestes és la falta de demanda, resultatPIGS (porcs), i que inclouen a Portugal, al contrari, han arribat a uns nivells insos- fraus fiscals i estats del benestar poc algú amb formació macro-econòmica i de l’enorme descens de les rendes delIrlanda, Grècia i Espanya (Spain) als tenibles. Un cas semblant és el d’Irlanda, desenvolupats. I en tots ells la reducció amb un mínim d’honestedat i decència treball (que han disminuït la capacitatquals últimament han afegit una altra I on a pesar de les retallades de les pen- del dèficit públic ha estat primordialment pot donar suport avui la fantasia que adquisitiva de la majoria de la població)(PIIGS), a l’incloure’s Itàlia. sions (de més del 10%) i de la reducció a força de retallades de la despesa pú- les polítiques d’austeritat estimulen i de l’especulació financera, conseqüèn-Tals retallades s’han presentat com ne- sense precedents dels beneficis socials i blica social. l’economia” (“Why Europe’s Officials cia de l’obscè creixement de les rendescessaris per a recuperar la “confiança de l’ocupació en els serveis de l’Estat del A pesar d’això, el seu deute públic, Lose Sight of the Big Picture”, The Finan- del capital financer, i que ha provocatdels mercats financers”, frase gastada benestar, els interessos del deute públic com percentatge del PIB, ha continuat cial Times, 16/10/11). l’escassesa de crèdit.que s’ha utilitzat amb gran freqüència continuen ofegant al deute públic. I el augmentant des de 2007 sense que les Per fi comença a percebre’s que alguna La baixada dels salaris, juntament amb laper a justificar-los. Altra frase també en mateix està passant a Itàlia. retallades l’hagin reduït. A Espanya ha cosa no funciona amb les retallades. Fins reducció de la despesa pública, reduiràgran ús en la saviesa convencional neo- Tots aquests països PIIGS han estat pujat del 36% del PIB al 68%, a Portugal i tot els neoliberals comencen a dir que encara més tal demanda, duent-nos aliberal és la necessitat de “mostrar res- governats per partits conservadors (dic- del 68% al 102%, a Grècia del 107% al tals retallades han d’anar acompanyades una Gran Depressió. En realitat, per aponsabilitat fiscal”, com si responsabilitat tatorials en el cas de Grècia, Portugal i 161%, a Irlanda del 25% al 107% i a Itàlia d’un estímul econòmic. Però assumeixen amplis sectors de les classes populars,i retallades fossin sinònims. Ara bé, una Espanya) en la majoria del període post del 103% al 120%. En realitat, aquestes erròniament que la falta de creixement la Gran Depressió ja està aquí.Disponible la digitalització del periòdic ’Solidaridad Obrera’ desde 1907 a 1925 CEDALL www.cedall.org/ d’emancipació so- cial enfront del ca- pitalisme espanyol i els diversos re-E l conegut i mític periòdic “Solidaridad Obrera”, sorgit en 1907 a Barcelonacom l’expressió escrita més solida i du- presentants polítics que sustentaven el règim de la cridadaradora del “sindicalisme d’acció directa”, “Restauració”.ha estat digitalitzat des dels seus orí- Una segona aproxi-gens en 1907 fins a l’any 1925. Aquest mació, ens duria atreball de compilació ha estat realitzat realçar la impor-de forma pacient per l’historiador Paco tància creixent queMadrid. va anar adquirintEl CEDALL (Centre de Documentació el periòdic “Solida-Antiautoritari i Llibertari), com a grup ridad Obrera” du-divulgador de la “memòria llibertària” rant aquesta duesen el nostre país, ha recollit i siste- primeres dècades imatitzat el treball que Paco Madrid ha que el va dur a con-portat a terme, integrant en el seu web vertir-se en “diari”la col•lecció del periòdic. Des d’aquest durant determinatsmoment ja es pot consultar la que pot períodes d’aquestaser considerada com una de les millors etapa inicial. Només la persistent i dura organitzatiu i presència social que va del Treball (CNT) van anar adquirint “Solidaridad Obrera” sigui una bona“fonts primàries” del periodisme anarco- repressió estatal va poder fer fer callar adquirint l’anarcosindicalisme durant una força considerable en el nostre eina per al coneixement, investigaciósindicalista del nostre país. les seves pàgines en alguns períodes aquesta decisiva època. país, fins al punt d’arribar a ser la força i divulgació del moviment obrer en ge-En una primera aproximació podríem dir de gran combat social entre la burgue- Les organitzacions sindicals que van sindical majoritària a nivell estatal i la neral i de l’anarcosindicalisme ibèric delque durant aquesta etapa històrica, “So- sia i el proletariat. No podem deixar de ser el seu suport econòmic i expressió millor expressió dels desitjos de trans- primer terç del segle XX en particular.lidaridad Obrera”, expressa de forma costat, a l’esmentar breument aquest conseqüent de la seva línia ideològica formació social en un sentit plenament Podeu accedir als exemplars digitalit-clara les diverses lluites obreres i socials període històric, que “Solidaridad Obre- (“Solidaritat Obrera”, “Confederació Re- llibertari. zats anant al web www.cedall.org/Do-en les quals estava immersa bona part ra” com òrgan de premsa i propaganda gional del Treball de Catalunya” (CRT- Esperem i desitgem que la digitalització cumentacio/Castella/cedall203530000_de la classe obrera en els seus desitjos va lligat de forma fecunda al gran avanç C) i la mitificada Confederació Nacional d’aquesta etapa històrica del periòdic Solidaridad%20Obrera.htm26 Abril de 2012
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA“La Tramuntana”,la construcció del’anarquia en catalàUna revista creada per Josep Llunas i PujalsCrònica d’una xerrada de Jor- majoritària, la del poble, que no ha me- la com una revista satírica i prou, quan tics, lectures, idi Martí Font feta a Lleida en rescut ser dins els llibres d’Història. Ell és molt més que això. gairebé tothomel marc de les jornades sobre prossegueix la tradició cultural catalana A través de “La Tramuntana”, Josep Llu- qui hi participa“Qüestió nacional i anarquisme” del XIX, consistent en anar de poble en nas posa de manifest un discurs polític en surt premiat,que organitzà la CGT de Ponent poble contant històries de personatges que uneix catalanisme i anarquisme, inclús Llunasl’any 2002. Resum i transcripció: diversos, des de les més satíriques fins com a contrapartida al catalanisme re- amb la mateixaEsther Sancho. a les més escatològiques, conformant naixent: “El catalanisme de tots aquells composició un ric folklore popular no recollit per catòlics, apostòlics i carlins no consis- que havia estatJosep Llunas i Pujals (1852-1905) repre- Amades. teix en res més que confessar i predicar rebutjada alssenta una forma de fer dins l’obrerisme, Josep Llunas s’aparta per tant del cata- odi als castellans, cosa tan insensata Jocs Florals.el catalanisme i l’anarquisme perfec- lanisme burgès i es reclama a si mateix i tan fora de lloc avui que precisament Es va fer untament actual. Reusenc de naixença, catalanista, anarquista, obrer i lliurepen- se vol portar la fraternitat humana més II Certamenemigra a Barcelona on aviat entra en sador. És el catalanisme popular de Llu- enllà de tota nacionalitat, que aquests Socialista elels cercles progressistes de l’època, nas un dels denominadors comuns en la catalanistes i tots els que s’inspiren en 1887, consoli-marcats per la diversitat de tendències majoria de lliurepensadors catalans que tan petitesa de mires, ells voldrien més dant Llunas lai matisos ideològics, entre ells el cata- en aquella època es relacionen entre sí que la independència de Catalunya, fer pràctica de lalanisme, i funda la revista d’expressió i sense prejudicis ni sectarismes, com esclaus als catalans, subjectant-los al seva teoria so-crítica política “La Tramuntana”. ara Farga Pellicer, Anselmo Lorenzo jou ignominiós del clericalisme i d’una bre l’ocupacióSituem-nos abans al catalanisme del o el mateix Llunas, tots ells actius en aristocràcia estúpida i depravada.” obrera deXIX, que la història oficial identifica amb l’Acadèmia, una mena de centre cultu- L’altra gran aportació de Josep Llunas la culturala Renaixença, per comprendre dins ral i de debat ideològic que hi havia a és la seva defensa de la literatura obre- com a einaquin altre catalanisme s’insereix Josep Barcelona, i que unia gent de totes les rista com la forma que tindran els obrers d’emancipacióLlunas. Ens trobem en l’època en què procedències polítiques possibles dins catalans d’ocupar el lloc que els corres- social, ideal’aristocràcia catalana, la mateixa que el progressisme (republicanes, anar- pon. Desenvolupa la teoria que l’alta cul- que, de formu-no havia dubtat en abandonar la llengua quistes, etc). L’altre denominador comú tura ha de ser ocupada per intel•lectuals lar-se avui dia,del país en el període anterior –la mal dels cercles progressistes catalans del afins i a continuació per tothom, doncs suposaria unaanomenada Decadència- necessita d’un XIX és el seu anticlericalisme i Llunas ho per Llunas tothom està plenament capa- revolució dinsEstat modern que els doti de les infraes- posa clarament de manifest en els seus citat per fer literatura. Ell reivindica que el món culturaltructures bàsiques sobre les quals des- textos. la cultura pertany a la majoria, al poble, català.envolupar la seva activitat econòmica. L’any 1881 crea “La Tramuntana”, una i no es pot permetre que la burgesia di- Una altraAquesta incipient burgesia aposta pel revista amb distribució a tot el Principat rigent posi tots els mitjans en recuperar mostra de lacatalanisme com una via per pressionar teorema social, explicant als seus lec- i part del País Valencià, que esdevé una literatura medieval que no interessa posada en escena del projecte sociala Madrid en defensa purament dels seus l’òrgan d’expressió no oficial del lliure tors què fou amb la idea d’ocupar l’espai a ningú. de Llunas la trobem en el cicle de xe-interessos de classe, de manera que el pensament català. Hi escriuen, ínte- I de la teoria a la pràctica: quan rrades que, junt a Anselmo Lorenzo, cultural que els pertanyia com a classe,seu catalanisme –el que ha passat a la grament en català, progressistes de s’organitzen els primers Jocs Florals van proposar-se de realitzar a l’Ateneu que van anar al centre cultural burgès.història- no va més enllà d’un folklorisme totes les tendències sota la premissa al Centre de cultura de Reus (la dreta Barcelonès de l’època, lloc de reunió de En definitiva el pensament de Josepamb reminiscències medievals. bàsica de l’anticlericalisme. Llunas hi il•lustrada), el propi Llunas hi vol par- la burgesia intel•lectual. Ambdós van Llunas uneix revolució, nació i organit-La cultura popular catalana, en canvi, construeix un dels pensaments més ticipar amb una composició en prosa exposar-hi el seu discurs social, que zació social, i troba la manera de di-seguí intacta durant la Decadència; coherents de l’anarquisme del XIX, que finalment no és ni acceptada a con- passava, com no, per l’eliminació de fondre el seu missatge a través d’unadoncs el poble, a diferència dels aris- essent dels primers teòrics sobre el curs, per tractar-se d’un text en pro del l’Església, fet que va provocar un encès revista, que avui dia seria comparabletòcrates, seguí parlant i produint textos col•lectivisme a nivell divulgatiu, i utilit- col•lectivisme. No resignant-se, Llunas debat entre els assistents que acabà al Triangle, com a revista política queliteraris en català. L’única cultura que zant l’humor més àcid com una eina de organitza el 1885 a Reus el I Certamen amb l’expulsió de Llunas i Lorenzo de utilitza l’humor, amb les particularitatsentrà en decadència fou la cultura d’elit crítica a l’Església, l’Estat, l’Exèrcit i la Socialista, uns jocs florals alternatius so- l’Ateneu. La crònica d’aquests fets la derivades de l’època que visqué Llunas,i, en conseqüència, aquesta és la úni- burgesia. Aquestes connotacions humo- bre temes que afecten la classe obrera. publica Llunas a “La Tramuntana” sota on la força de l’Església es trobava mésca que renaix. Josep Llunas és un clar rístiques de “La Tramuntana” han servit Es fan al Centre d’Amics de Reus i s’hi el títol de “A L’Ateneu dels Senyors” i ho explicitada dins la societat, qüestió delexponent de l’altra cultura catalana, la als historiadors oficials per explicar-nos- realitzen diferents actes, discursos polí- exposa com l’exemple pràctic del seu tot palesa a la revista. El pensament de Josep Llunas Josep Llunas i Pujals és un dels grans desconeguts en l’actualitat del que va ser el moviment obrer anarquista del segle XIX tant als Països Catalans com a l’Estat espanyol o a Europa sencera. La reconstrucció d’allò que pensava encara no s’ha fet i continua tancat entre les pàgines del setmanari “La Tramontana” i els diversos llibres i opuscles que va publicar. Josep Llunas i Pujals (Reus, 1852 - Barcelona, 1905) fou un obrer activista llibertari, catalanista, maçó i lliurepensador d’una gran importància teòrica i pràctica per al moviment obrer, republicà i anarquista del darrer terç del segle XIX a Catalunya. El seu pensament econòmic cal situar-lo dintre de l’anarcocol•lectivisme bakuninista. Format al voltant de l’AIT i, sobretot, de l’Associació de la Democràcia Socialista, el grup secret de Bakunin que pretenia mantenir l’organització obrera dins dels paràmetres anarquistes, Llunas defensarà amb les seves pròpies paraules el col•lectivisme. Per ell, aquest és el sistema econòmic en què la propietat dels mitjans és de la col•lectivitat i l’estat no existeix, per tant en la seva actualitat se l’havia de combatre amb l’acció sindical, col•lectiva i revolucionària. Llunas s’enfrontarà sempre als que fan bandera de la “propaganda pel fet”, els atemptats terroristes i el nihilisme que tanta fortuna va fer entre els mitjans anar- quistes a finals del segle XX. Durant anys, haurà de patir presó i fins i tot tortures per la seva pràctica periodística i també sindicalista però el detonant del seu abandonament de la lluita obrera serà el rumb que el moviment, a partir de la repressió que seguirà a la bomba de la processó de Corpus del carrer de Canvis Nous el 1896. Tal com s’havia oposat a tots i cada un dels atemptats anarquistes esdevinguts fins aleshores i a cada un dels muntatges policials patit, la seva resposta a la transformació del moviment obrer en un moviment d’amics de les bombes serà l’exili interior i l’abandonament de la seva tasca com a editor de “La Tramontana” i el seu pas al periodisme esportiu. Alhora, al llarg de tota la seva obra i accions, Josep Llunas manté una postura innovadora pel que fa a les seves propostes de dotar la literatura catalana d’un programa revolu- cionari que l’allunyi dels referents que la Renaixença. Davant del medievalisme renaixentista, proposa un espai de lluites socials que prengui el lema del progrés i el seu temps, l’únic que segons l’anarquista pot prendre de les mans de la burgesia la riquesa que suposa la creació literària. S’hi oposarà organitzant dos Certàmens Socialistes, una mena de Jocs Florals amb la intenció de dotar la classe treballadora de les eines que el conreu de la literatura d’idees dóna a les classes dirigents. Aquest conreu literari suposarà també la defensa explícita de la llengua catalana com a l’eina bàsica seva de creació. I aquesta tria és especialment important ja que serà dels pocs anarquistes que al segle XIX intentarà formular una defensa de la llengua minoritzada des de postures racionalistes i llibertàries. Jordi Martí i FontAbril de 2012 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARAutogestió:2) Socialització de lesdues línies del Metro va establir altres mesures econòmiques i va aconseguir augmentar la recaptació Ferran Aisa socials, per exemple, amb el fi de comba- diària de la mateixa època de l’any ante- tre l’atur, va acordar posar en pràctica la rior. El cronista d’El Diluvio (18-9-1936), jornada de 40 hores setmanals amb un acabava dient: “La Historia registrará unE l 22 de juliol de 1936 els treballadors del Metro van ocupar de la direcció del’empresa, situada a la Ronda Universitat augment de sou superior al 15 % fixat per la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya; així com la implantació de día la gran gesta colectiva del proletaria- do español, en esta jornada de triunfo, dolor y sangre; pero también es preciso31 i, després d’efectuar una assemblea subsidis per malaltia, accident i jubilació. que vayamos destacando la obra anóni-van decidir confiscar les línies del Metro El Comitè del Metro va coordinar-se amb ma, bien bordada, con trazos enérgicos yde Barcelona per posar-lo al servei del els Comitès centrals de les companyies constructivos, como la de los camaradaspoble. ferroviàries MZA i Nord per tal d’impulsar del Metro Transversal, que constituye unoNomés feia un dia que s’havia acabat la els projectes d’obra d’enllaç ferroviari de los jalones indiscutibles interesantesbatalla al carrer amb el triomf popular so- de Barcelona amb la col•laboració de de la gran conquista democràtica de hoy”.bre els militars feixistes. Els treballadors l’Agrupació Col•lectiva de la Construc- Quan la CNT va entrar a formar part deldel Metro d’acord amb el Sindicat Únic ció, això significaria oferir feina a 5.000 govern de l’Ajuntament de Barcelona, eldel Transport de la CNT, el dia 24 po- obrers. El Comitè també enlairava projec- delegat cenetista Vicente Pérez “Com-saven en circulació els trens a les sis de tes de benestar i cultura pels treballadors bina” es va fer càrrec de la Conselleria-la matinada, sota l’ègida de l’autogestió. i els seus familiars amb la construcció Regidoria de Serveis Públics des de laEls treballadors van fer-se càrrec de la d’una Clínica de Repòs i d’un centre qual va col•laborar estretament amb lesdirecció de l’empresa constituint un Co- cultural equipat amb biblioteca, sala de empreses de serveis col•lectivitzadesmitè tècnic-administratiu de control format conferències, espais d’esbarjo, gimnàs, entre les quals hi havia els Tramvies iper nou delegats que es distribuïen les solàrium i dutxes. el Metro. Les dues línies “Gran Metro” ifuncions següents: Delegats de Direc- El representant del Comitè José Fer- “Transversal” van funcionar, malgrat lació: José Fernández i Ricard Gombau. nández, afirmava que aviat disposarien precarietat del moment, amb puntual pre-Delegat d’Oficines: Máximo Pérez Díaz. de 4 nous cotxes motor que s’estaven cisió. Les restriccions elèctriques van serDelegat d’Intervenció i Liquidació: Be- construint a l’empresa col•lectivitzada “La el gran enemic del Metro que paralitzavanigno Adiego. Delegat de Servei Tècnic i Maquinista Marítima i Terrestre”, que sig- en moltes ocasions les línies, la pèrduaTallers: Ángel Anzano. Delegat de Movi- nificarien un major confort i benestar pels de viatgers va suposar l’any 1937 quement: Rogelio Pérez. Delegat d’Oficines i usuaris del Metro. El delegat feia saber l’Ajuntament aprovés l’increment del preuTallers: Manuel Molina. Delegat d’Enllaç: que el Metro de Barcelona modificaria del bitllet, que va passar de 0,25 ptes. aÀngel Garcia. Secretari auxiliar: Francesc els antics sistemes de revisió de les esta- 0,40 per trajecte.Noguer i Delegat adjunt: Joan Timoneda. cions, adaptant les normes empleades al Les estacions de Metro també van com-Desapareguts els càrrecs directius de Metro de París i Nova York. plir una funció social molt important al serl’empresa burgesa, el Comitè va decidir Les primeres setmanes de gestió obre- utilitzades com refugi antiaeri pels barce-anivellar el sou de tots els treballadors i ra, amb la disminució de les despeses lonins.Justícia i política assegurar que se’ls castigaria de mane- No seré jo qui disculpi Beau Isagba. cia escocesa feia força anys que dialo- del personal d’un hotel, tots arrestats ar- Jordi F. Fernández Figueras ra exemplar... Potser ja no ho recordeu, Hauria de ser reeducat fins que assolís gava amb els delinqüents juvenils i els bitràriament, tots encaputxats, els caps passen tantes barbaritats, una rere l’ un alt grau de capacitat d’empatia envers feia conèixer de prop les seves antigues xops de petroli, colpejats amb barres de altra! el proïsme; però em pregunto si aquesta víctimes, i perquè el govern d’Escòcia no ferro durant 48 hores... En l’autòpsia delM ’he assabentat pels mitjans de co- municació que un ciutadà anglèsde 18 anys, Beau Isagba, ha estat con- No vull pas valorar si set anys de privació de llibertat són prou o poc per al delicte condemna tindrà alguna utilitat rehabili- tadora o si és simplement la manera de havia retallat les despeses socials, a di- ferència del govern d’Anglaterra. Potser cadàver del cambrer es van trobar 93 fe- rides greus. comès, i encara menys si la condemna posar fora de circulació un jove que ha més que de disparar contra els joves i Aleshores... potser sí que puc valorardemnat a set anys de presó per trencar s’ha fet segons uns estrictes criteris le- fet nosa. d’aplicar-los càstigs exemplars es tracta que la condemna de Beau Isagba és ex-la mandíbula i robar una bicicleta a As- gals o condicionada per raons polítiques, Com corregir la conducta de Beau Isagba de fer servir la intel•ligència i gastar-se cessiva, potser sí que puc pensar que hahraf Rossli, un estudiant malai, durant perquè desconec la legislació anglesa i la de tants joves educats en els valors els diners que calguin en coses realment estat condicionada per raons polítiques.els aldarulls de l’agost de 2011 que van i no tinc dades del context, però sí que de l’individualisme consumista? No és essencials. Set anys per robar una bici i trencar unaseguir la mort a trets d’un jove negre a penso que set anys de presó són molts tan difícil i no cal esperar que cometin Ara que hi penso, segurament tampoc mandíbula i només un per torturar i as-mans d’un policia en un barri deprimit anys. De fet, segur que a alguns els deu cap delicte per fer-ho, només cal anti- ho recordareu, pocs dies després dels sassinar?de Londres. Ho recordeu? Els disturbis semblar poc, sempre hi ha la gent que cipar-s’hi i gastar els diners públics de aldarulls de Londres, la justícia anglesa I quin exemple per a la joventut! Posa’tes van estendre durant quatre dies per s’omple la boca demanant condemnes forma adequada. condemnava a un any de presó Donald un uniforme i satisfer els teus instints dediverses ciutats d’Anglaterra amb saque- més dures, gent que segurament no s’ha Per exemple, per què en aquells dies no Payne, un suboficial del primer batalló de malfactor et sortirà a bon preu davant lajos i enfrontaments entre joves brètols i parat mai a pensar de manera profunda hi passaven a les zones més deprimides la reina, que l’any 2004 va torturar fins a justícia!veïns. David Cameron va qualificar els què deuen ser realment set anys tancat i conflictives de Glasgow aquesta mena la mort un cambrer iraquià. Havia estatprotagonistes de simples delinqüents i va en una presó. d’incidents? Precisament perquè la poli- detingut conjuntament amb tota la resta Receptes...Faves ofegades L’amo en Pep des Vivero 100 g de sobrassada ¾ de dl d’oli d’oliva afegiu-hi els sofrits, els porros ra tapada. Agregau-hi la lle- (Mallorca) 2 botifarrons Una tassa d’aigua i els alls, prèviament ben ne- tuga tallada, l’aigua i el brou. 2 porros Una tassa de brou tejats i tallats molt petit, i el Remanau-ho de tant en tant i 2 manats de sofrits (cebes Sal i pebre bo manat d’herbes aromàtiques. deixau-ho coure fins que lesIngredients: tendres) Incorporau la sobrassada i els faves siguin cuites. Retirau el1 kg faves tendres esbesso- 3 grans d’all Elaboració: botifarrons tallats a trossos i manat d’herbes i serviu les fa-nades mitja lletuga Sofregiu dins una greixonera salpebrau. Afegiu-hi les faves ves ofegades.100 g de xulla de ventresca Un manat d’herbes aromàti- amb oli d’oliva la xulla tallada i deixau-ho coure a foc lent(cansalada) ques a trossos petits. A continuació uns minuts i amb la greixone- Bon profit!!!28 Abril de 2012
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMALa Calumnia Joan Canyelles Amengual il·lustrador de prestigioses obres li- a una plantació de Malasia, té un co- crítics. Bertrand Tavernier, sense anar da també hi ha l’orgull d’haver generat teràries?. El debat, la polèmica ve mençament espectacular: Leslie (Bette més enfora. en una altra persona, un sentiment tan servida, com molt sovint pels crítics de Davis) descarrega totes les bales d’una Segurament aquesta pel·lícula no va poderós. Cahiers du Cinéma i Positif que per una pistola sobre l’home que fins aquell mo- canviar la història del cinema i no es A algú li pot fer gràcia el lllenguatge(The children’s hours. William vegada es posen d’acord per situar-lo ment havia sigut el seu amant. troba a la altura de les obres més lo- melodramàtic que utilitzen les duesWyler, 1961) en la segona categoria. Inmediatament despres dirigirà “La llo- grades de Wyler. Peró a mi em sembla mestres quan Martha li confesa a Ka-Karen (Audrey Hepburn) i Martha (Shir- Es cinematogràficament correcte do- pa” (The little foxes, 1941). També (of una bona pel.lícula que a més a més ren que està enamorada d’ella. “Potley MacLaine), son dues mestres que nar-lis la raó als crítics francesos (i a course) amb Bette Davis com a prota- podria ser bastant representativa de la ser si que t’estim com ells deien quehan aconseguit amb molt d’esforç posa part de la resta del món) i afirmar que gonista. Situada en la segona meitat seva manera de treballar. t’estimava. Sempre hi ha hagut algunaen marxa una petita escola. Karen surt trobar en el cinema de Wyler quelcom del segle XIX al Sud del Estats Units, Ben rodada, amb una adequada cons- cosa anormal dintre meu” “Em sentoamb el metge Joe (James Garner) i fan semblant a una empremta personal és una certera crítica a l’ambició des- trucció del pla i en alguns moments tan bruta que ja no ho poc soportar”.plans per casar-se. Però Mary (Karen es gairebé impossible (Com sempre mesurada. No gaudeix de molt bona amb una brillant utilització de la profun- Però a mi no m’en fa cap de gràcia.Balkin), una nina mal criada i rencunio- aquesta opinió no es unànime: Roger premsa entre la crítica especialitzada, didat de camp, “La Calumnia”, destaca Son les expressions de dues personessa que viu amb la seva àvia Amelia (Fy Leenhardt va pronunciar la famosa fra- però a mi em sembla una pel·licula molt com en moltes de les pel·lícules del di- privades voluntàriament de les sevesBaitner), per vengar-se de les mestres se “Fora Ford, Visca Wyler). Jo seré in- notable. rector d’origen francès, per un magnífic llibertats. Atormentades i atemoridesque no li deixan fer el que vol i per evi- correcte i reivindicaré la qualitat i el ta- A les tres pel.lícules que acabam de treball interpretatiu de tots els actors i pels manaments de l’esglèsia, dels sa-tar el càstig de la seva àvia, propaga el lent de, al manco, part de la seva obra. citar, Bette Davis fa probablement les actrius que hi treballen, especialment cerdots.rumor de que entre Karen i Martha hi ha Amb això no vull dir que tingui la per- millors interpretacions de la seva carre- el de les dues protagonistes: Audrey Tal vegada, de manera involuntària,alguna cosa més que una amistat. sonalitat d’un Ford o d’un Lubitsch. El ra (tot i que en una actriu del seu talent Hepburn i Shirley MacLaine. Fins i tot, Wyler ha fet una contundent crítica aTots els pares i mares retiraran les ni- director de “La Calumnia”, era eminen- dir això és tal vegada un poc agosarat). l’habitualment insípid James Garner, aquest aquest sistema de valors quenes de la escola. Joe acabarà abando- tment un home d’estudi, d’estudi cine- Aquesta faceta, la de dirigir a actors i està força convincent. pretèn convertir el sentiment amorós ennant a Karen i Martha es suïcidarà. matogràfic vull dir. Un professional que a actrius era pot ser una de les mes El que més m’interessa es rebatre una mena de perversió monstruosa. ElWyler entra en el món del cinema de procurava fer la seva feina el millor que destacades de Willim Wyler. Moltes de el qualificatiu de “desfasada” o “an- lliure plaer amb una condemna eterna.la ma del cosí de la seva mare Carl podia. les dones i els homes que varen actuar tiquada”. Aquets adjectius serien tal La cultura del pecat i la culpa han tingutLaemmle, fundador dels estudis Univer- A “Carrer sense sortida”, (Dead end, a les seves pel·lícules varen ser nomi- vegada oportuns si entenguessim que uns efectes devastadors per a moltasal. Passa per diferents departaments 1937), feia una contundent crítica so- nades i nominats a l’Oscar a la millor el missatge de la pel·lícula és que hi gent. Sobre tot per les dones. El tempsabans de convertir-se en ajudant de cial, enfrontat la riquesa dels podero- interpretació. ha la possiblilitat de que dues dones han canviat, però no els capellans i elsdirector, per després dirigir entre 1926 sos amb la misèria dels que en prou fei- L’any 1946 dirigeix la que probable- s’estimin, i que fins i tot, en determinats papes.i 1970 una quarantena de pel·lícules. nes intenten sobreviure. Basada amb ment és la seva millor pel·lícula: “Els casos extrems poden arribar a tenir re- Els que ressaven en silenci per la pau,Artista o artesà?. Autor o simple una obra teatral de Sidney Kingsley millors anys de la nostra vida” (The lacions sexuals. beneïnt les tropes i els fusells que guionitzada per Lillian Helman, oferia best years of ours lives), en la que par- Peró per a mi hi ha una altra interpre- marxàven cap a l’Iraq i cridaven fins a sense concessions una visió gens ama- la del retorn a la vida civil dels militars i tació. Després de haver-la vista quatre perdre la veu contra la Llei de Matrimo- ble dels rics i de la policia. Una de les soldats que han participat a la segona o cinc vegades, pens que en realitat nis Homosexuals, no s’han mogut cap protagonistes es una al·lota que està guerra mondial. En aquets cas, gairebé “La calumnia” és una pel.lícula sobre mil·limetre de las seves posicions. Per en vaga i li retreu a un policia el cop de tothom està d’acord en que és una gran l’immens amor que la Martha sent per a ells el preservatiu continua sent una porra que li ha clavat un company seu pel·lícula. Va guanyar set òscars. la Karen. Ella, la Martha, és l’autèntica artefacte diabòlic. Més diabòlic que el solament per formar part d’un piquet in- Tres anys després adapta per a la gran protagonista. Una castradora i ofegant VIH. És el mil·lenari patriarcat contra el formatiu. En un moment anterior li diu pantalla la novel·la “Washington Squa- educació religiosa i la societat que que mai hem de deixar de lluitar. al seu germà petit “Si ens paguessin un rre” de Henry James amb el títol “La he- l’envolta li ha impedit reconèixer la seva El capitalisme i el patriarcat son els nos- sou just, no faríem vaga”. Frase franca- redera” (The heiress). Per a molts és propia identidat. Són les convencions tres dos grans enemics. Seria un error ment revolucionària per una pel.lícula la millor de les adaptacions que s’han socials produïdes per aquesta forta mo- pensar que són la mateixa cosa. Poden nord americana d’aquella època. fet de les obres dels escriptor de Nova ral catòlica (o protestant a la que sigui) ser aliats, pero tambè poden deixar El seu talant progressista va quedar York. les que precipiten a Martha al suïcidi. de ser-ho. Un exemple: ens podem clar durant el període de la “caça de En qualsevol cas, Wyler va rebre en Això que dic ho pot avalar una escena. imaginar després de ingerir begudes bruixes”, formant part del grup que va tres ocasions l’Òscar a la millor direc- Després de la Martha li hagi dit a la Ka- esperitoses o de fumar algunes fulles crear el Comitè en Defensa de la Pri- ció, respectivament per “La senyora ren que l’estima des de fa molts d’anys, que no necessàriament han d’esser de mera Esmena, que feia referència a Miniver” (Mrs Miniver, 19941), “Els però que no ha sabut fins ara, es retira tabac, que la Ana Botella s’ha convertit llibertat d’expressió i pensament. millors anys de la nostra vida” i per a la seva habitació a descansar. Poc en la Presidenta del Govern de l’Estat Fitxa tècnica L’any 1938 dirigeix la que per a mi es “Ben-hur”(1959), (que personalment després la Karen puja a veurer-la. La espanyol, que ha fet pública la seva re- Dr: Willliam Wyler; la seva primera obra mestra absoluta: em sembla bastant insoportable, i on seva amiga esta asseguda a una bu- lació amb Esperanza Aguirre i que han G: John Michael Haynes so- “Jezabel”. Intens drama sureny, prelu- l’escena mes famosa, la de les quadri- taca devora la finestra, ensimismada. manifestat la seva intenció de casar-se bre la obra teatral de Lillian dia (i des del meu punt de vista supera gues, no la va dirigir ell). Això significa “Vull anar-me’n d’aquí i començar de (ho faria Gallardon, naturalment) i de amb esgruix) la que serà una de les pel. que amb tots els emperons que es pu- nou, em vols acompanyar?” li diu la tenir fills. Res de tot aixó li impediria Helman; lícules més famoses de la història: “Alló guin posar a les daurades estatuetes, Karen. “D’això en parlarem demà. Ara impulsar la reforma laboral que tenim Ft: Franz Planer; que el vent s’endugué” (Gone with the Wyler va gaudir d’un mes que notable vull dormir”, li contesta la Martha. I tan- a sobre. Ms: Alex North; wind, 1938-39 Victor Flemin i d’altres). reconeixement per part de la industria. ca els ulls. Durant uns segons, la Karen El que vull dir es que tal vegada, lluitar Int: Audrey Hepburn, Shirley Amb aquest fil inicià una fructífera cola- Si això és bo o dolent, és un criteri dis- se la queda mirant. Hi ha un immens contra el patriarcat és lluitar per ser mes MacLaine, James Garner, boració amb Bette Davis. cutible. talent interpretatiu en aquella mirada lliures l i lluitar contra el capitalisme és Miriam Hopkins, Fay Bait- Dos anys després dirgeix amb la ma- Són pocs els crítics que defensen “La d’Audrey Hepburn, solament les actrius fer-ho per una societat mes justa. Ara ner, Karen Balkin, Veronica teixa actriu com a protagonista “La Calumnia”. Desfasada, anodina, exces- superlatives son capaces d’oferir-nos mes que mai nosaltres no faltarem a Catwright, Jered Barclay, carta” (The Letter). Es tracta d’una al- sivament teatral, són alguns dels adjec- instants tan memorables. És una mira- cap de les dues. Gene Gannon. tra grandísima pel·lícula. Ambientada tius amb que la despatxen prestigiosos da plena de tendresa i d’amor; tal vega- Salut, anarquia i vaga!Abril de 2012 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAPuntualitzacions a la“investigació”Objectiu: matar FrancoAllò que els lectors de la revista Sàpiens no podran llegir Octavio Alberola la voluntat dels lliber- taris d’atemptar contra Franco.A mb el títol “Objectiu: matar Franco” i la foto del Caudillo a la portada,la revista catalana Sàpiens, de febrer La veritat històricade 2012, presentava una “investigació”del periodista Antoni Batista titulada La veritat és que Jordi“L’atemptat que no va existir”. En ella, al Conill no va participarllarg de vuit planes, es pretén reconstruir ni directa ni indirecta-l’entrellat de la temptativa d’atemptat ment en l’operació decontra Franco que va tenir lloc a Sant Sant Sebastià. I això,Sebastià el 1962, i “treure a la llum, per precisament, perquèprimera vegada, la implicació de Jordi era un militant actiuConill en un atemptat que va estar a punt de les Joventuts Lli-de canviar la història”. Una “implicació” bertàries de Barcelonadeduïda de la “confessió de l’anarquista en aquells moments.català Jordi Conill” mort el 1998. La raó és que el DIPer haver estat jo -com precisa l’autor (Defensa Interior) i lade la “investigació”- el “coordinador de Comissió de Defensal’atemptat del palau d’Ayete de Sant del Moviment Lliber-Sebastià, on estiuejava Franco”, vaig tari Espanyol (CNT,manifestar la meva sorpresa a la direc- FAI, FIJL) tenien, pertora de la redacció de Sàpiens: tant per mandat, no fer parti-“l’explicació” que dóna l’autor del per cipar en les accionsquè d’aital “investigació” com del per què armades els militantsamb “informacions” tan vagues i sense de l’interior. No solscontrastar arriba a la conclusió que Jor- perquè es consideravadi Conill va participar en la temptativa que eren el més ex-d’atemptat. Una suposada participació posats a la repressió, vaig parlar intensament amb Jordi Conill fraestructura en els dos costats d’Euskal malgrat que dins l’entrevista a aquest sinó també perquè laque no correspon a la veritat històrica (…) al restaurant Heidelberg (…) Però Herria, que els facilités explosius i els darrer, que reprodueix Sàpiens, no es seva actuació era més valuosa en lesdels fets: ni en el que ateny a la impli- aquell dia havia decidit explicar-m’ho lliurés a l’escamot de Defensa Interior”, parla en absolut de Conill, i solament es activitats organitzatives i de propagandacació de Conill en aqueixa acció ni en tot, o gairebé tot”. Afegint que Conill va afegint que a una qüestió que el feu a refereix als “llibertaris”, “els anarquistes que les tres organitzacions llibertàriesla “campanya internacional” que va evi- permetre que ho gravés i que va confir- Madariaga (“poc després d’un dinar amb bascos” i els “companys llibertaris de realitzaven des de feia anys.tar que se li imposés la pena de mort mar les seves sospites “que havia par- Conill”) sobre “si tenia noticia d’aquella Baiona”, mentre que Batista insisteix a És veritat que Conill no estava d’acordal nostre company. Doncs bé, com que ticipat en l’atemptat contra Franco que operació”, Madariaga li va respondre: parlar dels “anarquistes catalans” a les amb aquesta decisió i que poc des-Sàpiens s’ha negat a publicar les puntua- havien fet les Joventuts Llibertàries el 19 “Jo mateix vaig passar els explosius als preguntes i en el títol de la nota. El ma- prés de l’operació de Sant Sebastià, alitzacions que els vaig enviar, considero d’agost de 1962.” catalans”. teix es pot dir de les vaguetats que, al finals d’agost, passà clandestinament aun deure no guardar silenci i puntualitzar És amb aquestes “informacions” i amb Batista fa èmfasi a continuació en què respecte, va dir a Batista la filla de Conill França per a reivindicar la participacióel següent: aquesta “confessió” que Batista co- es “trobava davant del fet insòlit d’haver sobre el que el seu pare explicava (“però dels militants joves de l’interior a la lluita mença aconstruir aquesta “història”, parlat amb dos protagonistes d’una cita com que m’explicava contes i coses una armada. Cosa que li va ser denegadaSobre la que ell mateix diu que “tenia molt de curiosa destinada a matar el dictador” i mica boges”) o li explicava sa mare; per- per la Comissió de Defensa, i Eleseo“participació” de Jordi novel•la”. que “Madariaga validava l’exhumació del què no es pot ser més imprecís i confús: Bayo ho pot confirmar, perquè va ser secret del camarada Bonet”. Afegint que “em vaig assabentar que el pare havia present a la reunió. Pocs dies després,Conill anat a França a través de familiars anar- La novel·la… segons li van “explicar els dos, el lliura- de retorn a Espanya, van ser detinguts, ment de la maleta letal va tenir lloc al vell quistes de Vic. Allà van crear un grup primer Conill, i després Bayo.L’autor, el periodista Antoni Batista, ens Per introduir la “participació” de Conill en pont d’Hendaia”. operatiu anomenat Defensa Interior. El Quant a la presentació de la “campanyadiu que va conèixer Jordi Conill el 1974, la Història, la “novel•la” comença amb pare parlava francès i n’era el contacte”. internacional” per impedir que Conill fosquan tots dos militaven en els mitjans Per què Batista no consultà fonts més condemnat a mort, solament precisaréclandestins del PSUC. També diu que una data errònia: “En el congrés Interna- Les fonts de la properes als fets i ni tan sols es plantejà cional de la CNT de Limoges, el 1960, que la intervenció del cardenal Montini,Conill era conegut com “el camarada Bo- novel·la… aital obligació deontològica abans de fer futur Papa, es produí després que unnet”; però que no fou fins més endavant s’havia acordat la creació d’una espècie publiques tan insòlites i infundades “de- grup de joves anarquistes italians se-(no precisa la data) quan va descobrir de branca militar que denominaren De- Així doncs, les dues fonts d’informació duccions” i “conclusions”? Per la urgèn- grestessin a Milà el vicecònsul espanyolel “gran enigma que amagava” aquest fensa Interior…” Efectivament fou en el que permeten a Batista construir la seva cia de publicar el seu article ara? Però, Isu Elías, després que es sabé que elcamarada. Després ens diu que fou Congrés de la CNT celebrat a Limoges, “novel•la” per a revelar avui (per què avui per què no ho va fer abans? fiscal franquista havia demanat la penaconsultant una documentació policía- però no el 1960 sinó el 1961. i no llavors?) la “participació” de Conill en Per les raons que sigui, és lamentable de mort per a Conill. El segrest va te-ca sobre l’historiador Josep Benet que Després, un cop atribuïdes a Jordi Co- aquesta operació són el propi Conill i Ma- que hagi actuat així, perquè, a més nir gran ressò mediàtic internacionaldescobrí, en una nota, que a aquest se’l nill, Marcelino Giménez i Antoni Mur les dariaga. Deixem continuar la “novel•la” d’estalviar-me aquestes puntualitzacions i mobilitzà l’opinió pública antifeixistapresentava com “dirigente de la campa- explosions d’artefactes (29 i 30 de juny en què Batista ens descriu el “desenvo- –per la seva manca de rigor històric- , a Itàlia i al món. El diari ABC del dia 9ña internacional contra España a raíz de 1962) en diverses institucions oficials lupament” posterior de l’operació fins el hauria pogut aportar –amb informacions d’octubre de 1962 resumia la situacióde la detención del bandido anarquista de Barcelona, la “novel•la” segueix amb moment en què prengué la decisió de fer més acurades- una prova important i va- així: “Aquests judicis i sentències hanJorge Conill”, i es precisava que aques- aquesta curiosa “informació”: “Després, explotar la càrrega de goma 2, perquè luosa (molt oportuna avui, que es jutja provocat un moviment estranger a favorta detenció havia estat “por intento de Conill es desplaçà al Lapurdi, en el País la resta de l’article solament té per ob- Garzón) per denunciar –també en el cas dels processats, moviment que ha tingutatentado contra Su Excelencia el Jefe Basc, per a prendre part en l’operació de jectiu acreditar la idea que “si Conill va de Jordi Conill i els altres joves llibertaris la seva expressió més greu a Milà, ondel Estado”. I a continuació, però sense més volada”. I, després de dir que “Mera poder escapar de l’execució fou per les detinguts i condemnats a llargues penes els estudiants han implicat el cardenalprecisar en quin moment, Batista diu que i Alberola havien establert el quarter ge- gestions de Josep Benet, que pressionà de presó el 1962- l’arbitrarietat infame de Montini”.Benet va aclarir-li “uns episodis que co- neral a Donibane Lohitzune, un poble al més alt nivell de la cúria vaticana” i la “justícia” franquista. Tanmateix, amb això no vull dir que laneixia molt bé”, per ser “Benet qui acon- del País Basc del Nord”, Batista escriu: minimitzar l’impacte del segrest del vice- Heus aquí doncs, per què em veig obli- intervenció de Josep Benet, a travésseguí, a través dels seus contactes amb “Jordi Conill participaría en la recolli- cònsul espanyol a Milà, Isu Elías, per un gat a desmentir les afirmacions de Batis- dels seus contactes amb l’Església,l’Església i en particular amb Montserrat da d’explosius a través de la logística grup de joves anarquistes italians. ta a Sàpiens sobre “la implicació de Jordi no hagueren pogut pesar per provocari l’abat Escarré, que la cúria vaticana d’ETA”. I per a donar més pes a aquesta El que hem de retenir és que Batista s’ha Conill” a la temptativa d’atemptat contra l’enviament del telegrama de Montini arealitzés pressions d’alt nivel per evitar “precisió”, després d’una llarga ressen- permès muntar aquesta insòlita “revela- Franco el 1962. El que no significa que Franco, perquè és obvi que, en darreraque l’executessin”. ya “històrica” sobre ETA i un dels seus ció” del “secret del camarada Benet”, a la intenció de condemnar-lo a mort o la instancia, foren els interessos políticsAixí, sense precisar quins “episodis” fundadors, Julen Madariaga, Batista partir del que diu que Conill li va dir (se- brutal condemna que finalment li impo- de l’Església i el Vaticà els que pesarenva aclarir-li Benet, Batista diu que amb afirma que “els llibertaris van demanar ria interessant escoltar l’enregistrament), saren, no hagi tingut com a objectiu te- decisivament per a la intervenció de“aquestes informacions (background), a ETA, que disposava d’una bona in- i del que, diu, li va dir Madariaga. I tot, rroritzar l’oposició després de comprovar Montini.30 Abril de 2012
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ALTRA REALITATVisions més que mai, cal que algú els la torni a plantar i aquest cop guanyi. O això o el zant-se contra la por i la inseguretat. La “dictadura dels mercats” ha es- Una radical renovació s’ha produït en Joperifèriques acuso...! caos (i aquí “caos” és una paraula deci- tat aquest element necessari per les files de la dreta espanyola. Es trac- didament negativa…) a reconèixer-nos en “l’altre”. Som ta d’una nova tendència política que la mateixa cosa: el mateix objecte es mostra extremadament activa tantde combat L’autor, el prioratí Jordi Martí i Font, és periodista, escriptor, treballador de d’explotació. Però també som el ma- en l’acusació als suposats culpables l’ensenyament i activista social i sindical teix subjecte, el mateix cos capaç de com en la presentació de solucions a Pepe Berlanga… on càpiguen (a la CGT i altres col•lectius). negar l’existent com inevitable: És per una crisi cada vegada més desboca-tots els mons això que hem après junts i juntes a da. A la manera del Tea Party nord- ¡Ocupemos vèncer la por individual per a trobar la força en el col•lectiu i ocupar l’espai americà, compta amb polítics, mitjans de comunicació, lobbies, institucions i E l 13 de gener de 1898 Émile Zola publica al diari L’Aurore, a ma- nera de carta oberta, i dirigint-se al públic. associacions civils. S’autodenominen el mundo! Cada pràctica de resistència està sent un estímul. Es difonen i es readapten neoliberals i neoconservadors: inten- ten restaurar el principi d’autoritat, la President de la República de França, una fervent defensa del capità Alfred a contextes aparentement desconnec- nació i la religió en les relacions políti- Dreyfus, acusat d’alta traïció. Sense Occupy the world! tats i ho fan per a traslladar, gairebé ques, al mateix temps que defensen el pretendre emular a l’insigne escriptor, cada dia, el centre del moviment d’un més descarnat antiestatisme i el lliure m’ha semblat oportú utilitzar l’enunciat mercat en les relacions econòmiques, per a denunciar la injustícia que, qui escenari a un altre: avui Egipte, demà sempre sense renunciar a l’amiguisme, més haurien de callar, estan dedicant alguna ciutat d’EEUU, passat demà les corrupteles i un descarat tracte de a uns companys i companyes l’únic Atenes o Moscú. favor cap als seus socis econòmics i la pecat de les quals ha estat el creure’s El mes següent un nou país. Aquest seva clientela política. que els estatuts del nostre sindicat es- llibre recull i analitza aquest gresol tan per a alguna cosa més que ocupar d’experiències amb escrits d’autors de En aquest llibre s’analitzen els orí- espai en un paper. tot el món. gens històrics d’aquesta tendència en Jo acuso a qui duien anys sense con- el liberalisme conservador espanyol, vocar assemblees en el seu sindicat i igual que la seva filiació atlàntica amb Spanish el pensament neocon nord-americà. També s’estudia el complex entramat no obstant això acudien a tots els co- micis amb acords i votaven, a qui no Neocon van liquidar durant anys les quotes co- institucional-mediàtic que va dirigir brades per nòmina, desenes de milers l’ona de mobilitzacions conservadores d’euros que no van ser ingressats, a La revuelta contra l’administració socialista, així qui mai van rendir compte dels ingres- com les polítiques institucionals en elJordi Martí i Font neoconservadora principal dels seus bastions: el govern sos i despeses, mentre fardàven d’una pròspera economia. en la derecha es- de la Comunitat de Madrid. Jo acuso a qui van convocar procésEditorial Riublanc, 2012 A partir d’aquesta anàlisi una conclusió electoral en empresa amb secció sindi- pañola resulta evident: la minoria neocon ha cal constituïda i d’esquena a aquesta,Dos anys després del llibre “Ni Nadal assolit reunir a una comunitat orgullosa a qui van inhabilitar a afiliats en pleni Setmana Santa”, l’editorial Riublanc d’ésser de dretes, capaç de mobilitzar procés electoral i l’hi van comunicar a Carlos Sevilla, Joseba Fernán-publica el llibre que havia d’acompanyar els malestars i les inquietuds d’una im- l’empresa, a qui van presentar candi- dez, M. Urbán (eds.)aquell volum d’articles crítics sobre el portant de la societat. En aquest sen- datures paral•leles, quan els estatutsCamp de Tarragona. tit, entendre tant el seu mètode com del seu sindicat encarreguen aquesta Editorial Icaria, 2012, 208 pàg.Es tracta d’un altre recull d’articles les seves formes d’organització, de la acció a la secció sindical.datats fa prop de deu anys en què la mateixa manera que les seves diferèn- Jo acuso a qui després de perdre una Barcelona, Madrid, Atenas, Túnez, El primera assemblea, decideixen nocultura, les lluites socials anticapita- Cairo, Lisboa, Islandia, Oakland, Wall cies internes i els seus punts febles, eslistes d’aquell moment al voltant de mostra com una tasca imprescindible convocar-ne altra fins a transcorregut Street, Londres, moscú, Tel Aviv... any i mig, a qui a pesar de rebre unl’antiglobalització i les manies de l’autor Quina alternativa tenim per a crear en la llarga dècada que s’obre sota elprenen forma de llibre. Es tracta d’un terç de signatures de l’afiliació, decidei- una societat alternativa veritablement mandat «popular».volum volgudament complementari xen no convocar assemblea perquè se democràtica? Quina organització so- L’Observatori Metropolità de Madrid és sol•licita la renovació de càrrecs.d’aquell en què malgrat la temàtica si- cial pot substituir al capitalisme ac- un col•lectiu híbrid d’investigació i in- Jo acuso a qui executant maniobresgui molt més general, el punt de vista tual? Quin tipus d’organitzacions po- tervenció política format per activistes i maquiavèliques modifiquen l’afiliacióperifèric es referma des del títol fins al lítiques i socials necessitem? professionals de diferents àmbits. territorial, sense posar-lo en coneixe-contingut. El 2011, s’ha donat una extensió im- El seu principal propòsit és oferir sín- ment dels afectats. Jo acuso a qui des-Volgudament fora del centre i escolats parable de les lluites populars que han tesis crítiques sobre les principals lí- prés de veure’s abocats a la celebraciócap a l’esquerra, els articles que recull enllumenat un nou “cicle rebel global”, nies de transformació de les metròpolis de l’assemblea per a revisar la seva“Visions perifèriques de combat” dibui- en el qual hem estat, d’alguna mane- contemporànies. Es tracta d’una labor actuació, presenten un pobre i minsoxen el panorama de lluites perdudes ra, un vaguista portuari de Oakland, desgraciadament abandonada per la estat de pseudo comptes.que van fer possible l’actual saqueig a una estudianta grega okupant la seva major part del treball acadèmic i institu- Jo acuso a qui han col•laborat amb laquè els mercats (rics i banquers amb facultat, un islandès casserola en mà Observatorio Metropolitano cional però que resulta extremadament seva actuació a que l’empresa acomia-la connivència de polítics) estan so- enfront d’un banc, una activista egíp- urgent per a emprendre qualsevol ac- di als nostres representants, a qui hantmetent les nostres societats. Fa deu cia enfrontnt a Mubarak i a la Junta Traficantes de Sueños, 2012, ció política democràtica digna de tal ignorat les campanyes de solidaritatanys alguns els van plantar cara i ara Militar, un precari portuguès organit- 216 pàg. nom. per la readmissió dels acomiadats. Jo acuso a qui critiquen que hagin llençat la tovallola quan no van obtenir el suport que van reclamar. Revistes I finalment: Jo acuso a qui no van voler solucionar aquesta situació a temps, per mesquins interessos conjunturals i per condemnar a l’ostracisme a qui tan sols van defensar les nostres sigles i la forma de fer que identifica a la nostra organització, i a qui continua queixant- se d’una insignificant sanció, quan els seus companys es troben acomiadats o amb expedients oberts, per haver encoratjat aquesta situació amb falses acusacions, conscient que no eren culpables. Quant als acusats, no sento per ells aversió ni odi. Els considero persones equivocades que han estat utilitzades maliciosament. Mitjançant aquest escrit només vull deixar cons- tància de l’atropellament comès. No és sensiblería, només desitjo que la veritat prevalgui, i ho reclamo en nomROJO Y NEGRO DIRECTA NOTICIA CONFEDERAL L’ACCENT dels principis de la idiosincràsia anar- cosindicalista, que ha tolerat tant i quePeriòdic confederal de la CGT a nivell Setmanari de comunicació, reflexió, crí- Publicació de la CGT del Pais Valencià, Periòdic popular dels Països Catalans, té dret a rectificar. La meva protestade l’Estat espanyol, l’actualitat de les tica i informació en català, pensat, dirigit amb l’actualitat de les lluites sindicals i l’actualitat politica i social nacional i inter- no és més que un crit de rebel•lia.lluites sindicals i socials, www.rojoyne- i sostingut des dels i per als moviments socials en aquest territori, www.cgtpv. nacional, reflexió i crítica, www.laccent. És el meu deure: no vull ser còmplicegro.info socials, www.directa.cat org cat d’aquest atropellament.Abril de 2012 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA LORENZO, CANTANT DE “EL NOI DEL SUCRE” > LES PARAULES SÓN PUNYS“Volem una nova societat La S. se’n va, els fanon l’ésser humà sigui lliure” fora de casa...“L’anarcosindicalisme és la única eina que tenen els treballadorsper lluitar, vèncer i transformar els mitjans de producció” jordimArtifont del teu vaixell i tinguis llibertat de decidir > LA FRASE... on vulguis actuar o per a qui actuïs. - Seguiu fidels a l’autogesió amb L a S. se’n va. Se’n va a viure fora de Reus. Ara els fan fora de casa i han de marxar amb la cua entre els cames el vostre propi segell Odissea i amb una frustració silenciosa... Sen- Records. Un fet que s’admira. se casa i en silenci, en aquest cas no Expliqueu-nos, què us moti- caldrà fer resistència passiva davant va a tirar endavant això? I què un altre desnonament. No acusaran penseu de la lliure descàrrega ningú d’”agressió a l’autoritat” quan d’Internet? els mossos es trobin persones soli- - Mantindre la teva pròpia productora té dàries assegudes a l’entrada de la una part positiva i una de negativa com to- casa d’on faran fora qui hi viu per tal tes les coses a la vida. La positiva, que tú que faci cap a una subhasta o directa- decideixes directament sense intermedia- ment al banc. ris i treballes per a tu mateix. La negativa, Ells se’n van en silenci, però els amos com sempre, la part econòmica, ja que en ja han preparat les lleis per reprimir tu recauen tots els riscos. Per poder editar qui no ho faci, una repressió que pas- “M’agrada un treball has d’invertir a fons perdut, mai sarà a equiparar la resistència passiva saps com funcionarà l’obra. Pots pensar a l’”agressió a l’autoritat”, per tant: treballar que anirà bé i resultat tot el contrari i lla- presó. Els “aldarulls de Barcelona” de manera vors és quan et pegues la gran hòstia. En han estat la imatge que els tertulians independent el meu cas no seria ni la primera vegada habituals (d’Intereconomia a Catalun- sense que ni la segona i sempre vas boig fent peri- ya Ràdio) han llençat contra milions pècies per poder cobrir els pagaments de persones pobres per dir-los que el ningú t’estigui que genera qualsevol producció, al mateix que cal fer és el silenci, callar, obeir i pressionant” temps que has de seguir generant obres, marxar. O això o la presó, on també el manteniment de la banda, la teva vida només hi van els pobres. I és que ja personal i la gran quantitat d’hores que ho deia ma padrina: si et poses a ro- has de dedicar a això i no tenen preu, son, bar, que sigui molt, perquè de rics maiDani Pérez, membre de Jovent que més crida, sinó del que més fa. I Sal- una, la qual cosa equival en temps de mú- com aquell que diu, les 24 hores del dia. no n’agafen cap, i els fets que jo he Llibertari de Reus vador Seguí, “El Noi del Sucre” en aquest sica a quasi el doble de cançons d’entre Però hi ha alguna cosa que compensa tot viscut corroboren dia sí i dia també les camp era un veritable perill, i ho va deixar 2:30 o 3:30 minuts, que és la mitja del que això, i és el poder treballar lliure i sense seves paraules. Camps, Millet, Undar- demostrat a la famosa vaga de la Cana- dura una cançó de qualsevol grup de rock, lligams de cap tipus. Tot el demés ja ho garin...Sí, podem morir-nos en silenci. denca, per això havien d’eliminar-lo. Així exceptuant alguns grups.L ’any 2008, després de casi vint vas solucionant sobre la marxa i per això Si, podem morir-nos de por, que és la ho van fer el 10 de març de 1923 als ca- treballes dur tots els dies.Sobre la lliure mort més trista. Sí, podem callar i mi- anys de carrera musical, elgrup “Los Muertos de Cristo” rea- rrers de Barcelona, assassinat vilment per - “A mi manera, Volum 1”, igual descarrega d’Internet, què vols que et rar cap a un altre lloc. Sí, podem par-litzava el seu últim concert. L’any pistolers pagats per la patronal catalana. que en els anteriors discs de digui, que jo realitzo obres perquè tothom lar de les vacances que hem fet i que2009 tornava als escenaris amb “Los Muertos de Cristo”, ve que vulgui les disfruti, no les faig per nego- “s’han d’aprofitar perquè potser sónel nom de “El Noi del Sucre”, un - Com valoreu el primer disc acompanyat d’un llibre com- ciar amb elles.Els diners fan falta per crear les últimes”. Sí, podem deixar-nos ma-projecte nou que no deixa a ningú “A mi manera. Volum 1”? Ja batiu en el que es reflexa cla- obres i per sobreviure en aquest sistema, tar o que ens treguin un ull amb unaindiferent, com ho van aconseguir hem pogut escoltar dos temes rament la tendència llibertària això ho sé, no visc en un altre planeta. pilota de goma democràticament...amb l’anterior grup. Lletres con- de “A mi manera volum 2”, per del grup. Els vostres concerts Però hi ha una casta de vividors que viuen Sí, podem acceptar que ens robin elstundents, plenes de contingut po- quan teniu previst el llençament estan plens de consignes anar- a costa dels que composen les obres, i estalvis de tota la vida. Sí, podem ac-lític, una barreja d’estils musicals d’aquest segon? quistes. Com veieu l’actual pa- que a més aquests vividors, que son els ceptar que la “crisi” existeix i no és capperò sense perdre la seva essèn- - La idea no és treure discs com abans, norama musical alternatiu? que s’enduen la part més gran del pastís, robatori organitzat...cia punk i amb un directe impres- sinó composar cançons i aquestes anar- - El primer volum ha funcionat molt bé, o en alguns casos, el pastís sencer, que Tot això ho podem fer. Gràcies pelssionant. Aquí us deixem una en- les penjant a Internet perquè la gent les es va penjar a Internet primer i després culpen i tracten de delinqüents al públic consells. Però no ho farem. Som per-trevista realitzada al seu cantant escolti i se les pugui descarregar. Una s’edità en format disc amb el seu corres- que escolta música i admira aquestes co- sones, no trossos de carn, malgrat al-Lorenzo, d’Utrera (Sevilla). vegada hi hagi un nombre determinat de ponent llibret il·lustrat per David Silva, ses, quan els únics delinqüents i pirates guns cops tinguem la sensació que de temes, editarem un volum amb la seva dibuixant amb el que porto treballant des son ells. Per la meva part, “que se jodan” trossos de carn amb cap de suro cada- “El Noi del Sucre”, Salvador corresponent portada i un llibret a l’interior, de fa molts anys, ja amb “Los Muertos de i que desapareguin tots. Jo no faig obres cop n’hi hagi més... Som persones iSeguí, anomenat per Garcia Oli- per aquelles persones que se’l vulguin Cristo”. El format és diferent al conven- per mantindre’m en aquest sistema sinó volem viure plenament.ver “El Coloso del Anarcosindi- comprar en format disc i on puguin tro- cional de format CD, a més, l’interior del per acabar amb ell o intentar col·laborar La S. té dret a viure a una casa, a lacalismo”. Tot i que sigui la pre- bar no només la part musical, sinó també llibre és més intimista, més personal.Volia amb un granet d’arena, perquè una socie- casa que pacientment han pagat mesgunta més repetida, perquè vau informació en altres formats artístics que deixar clar també que “El Noi del Sucre” tat millor pugui néixer i deixar una porta rere mes fins que tots els membresescollir aquest nom? crec que poden ser interessants també. no és una banda convencional, és un oberta als nostres fills, on la cultura la pu- de la seva família han estat expulsats- Si, és una de les preguntes mes repeti- La valoració és molt positiva, però també projecte personal que comparteixo amb gui disfrutar tothom i no només uns pocs del sistema, capitalisme en diuen i caldes, però evidentment inevitable. El nom s’ha de donar temps perquè tot maduri, i diferents companys i que estan encan- privilegiats. recordar-ho. Ella i els seus, que sónja el tenia pensat des de feia bastants és el temps el que fa que les coses agafin tats de poder participar-hi, uns per afinitat els meus. Mentre els Borbons, queanys, concretament des de l’any 2000. força. El llançament del volum dos no te ideològica i musical, altres simplement per - Per acabar, després de no són els meus, es foten ‘tiros’ ambÉs bastant complicat en una entrevista data, s’editarà en format físic i es farà la la part musical com a músics.Sobre els més de 100 anys, com veus escopeta i dels altres. Mentre els po-on estas limitat a un breu espai explicar presentació quan haguem acabat totes les concerts, en ells expresso el que penso, l’anarcosindicalisme? lítics parlen de llibertat i no paren detots els perquès del nom però, el signi- cançons que el compondran. No tinc pres- que pot ser compartit per uns i rebutjat per - El veig amb molta il·lusió i sobre fer normes per prohibir-la. Mentre elsficat que té més pes és el de recuperar, sa, prefereixo fer cançons que m’omplin i altres, però és llei de vida, si penses que tot, el veig recuperant-se i sortint banquers no diuen res però no parenmitjançant el seu sobrenom, a una de que no faltin en els directes, que no pas agradaràs a tot el món, et pots portar mol- d’aquest forat negre al que el va de robar. Mentre la bona gent és per-les figures amb més pes dins la història gravar cançons que després de la gra- tes desil·lusions. enviar la història d’aquest país a seguida, agredida, assassinada... perde l’anarcosindicalisme d’aquest país. vació s’obliden i no es tornen a tocar o No sé si existeix realment un veritable causa dels 40 anys de dictadura. la gent d’ordre.Un altre món és pos-Tenia una visió sobre el que era la lluita ni tan sols s’estrenen. Amb “Los Muertos panorama musical alternatiu, crec que Veig a noves generacions de joves sible i imprescindible. Perquè aquesti la organització del moviment obrer bas- de Cristo” vaig funcionar així, és la meva totes les bandes toquen on poden o quan en els que confio plenament. Sé que és una merda; i no utilitzo cap figuratant avançada. Va ser un home que va manera de veure les coses. Prefereixo fer poden. Hi ha llocs on la indústria musical l’anarcosindicalisme és la única eina que literària per dir-ho. Un món on les per-patir molt els atacs interns dins de la pro- un disc amb deu cançons, que no un amb està al marge i altres on està present en tenen els treballadors per lluitar, vèncer sones com la S. i milions més puguinpia organització, on el sector més fanàtic i 15 i la meitat de les quals siguin “de pas”. menor o major escala, però la meva visió i transformar els mitjans de producció, ser felices, on la violència (la legal iextremista l’acusava de reformista, però la És un dels punts positius que té el fet de a aquestes altures és que has d’estar a sé que és una escola de rebels i que bé l’estructural, que ara mateix són lesseva noblesa i la seva honestedat, deixa- treballar de manera independent i on nin- tots els llocs on puguis dir el que penses entenc, és una màquina imparable, amb principals i les més lesives) no siguinva tombats als dogmàtics que l’atacaven gú t’estigui pressionant. Fa molt de temps i que les teves cançons siguin escoltades la missió d’aplanar el terreny per anar els centres al voltant dels quals giri tot.en qualsevol dels debats que tenia amb que prefereixo ser tortuga que ser llebre. pel màxim possible de gent, per aquesta creant sobre ell una nova societat, on per On viure valgui la pena i no calgui so-aquests. La història ha demostrat una També vull destacar un punt, les cançons raó les crees, sinó això no té sentit. Això si, fi l’ésser humà sigui lliure i no tingui que breviure per existir. És possible, peròvegada més, que el poder no té por del duren de mitjana entre 5 i 6 minuts cada sempre que tu siguis el que portes el timó demanar permís per a poder viure. cal lluitar-lo.