Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2012 · núm. 135 · 0,50 euros · www.c...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 135 · Gener 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtc...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                   E...
REPORTATGE                                                   Les despeses                                                 ...
REPORTATGE                                                                             2009, només a dos terços de la mitj...
REPORTATGEsanitari i de serveis socials ha in-       salari ha anat disminuint de maneracrementat en 91,9%, un percentat- ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIAtendeix a igualar les condicions           la solució extrajudicial de conflictes     es demana “facilitar...
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

763

Published on

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
763
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2012 · núm. 135 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org És l’hora de la revolta socialDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 135 · Gener 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat És l’hora de la revolta socialDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org El PP segueix robantDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org als pobres perSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax donar-ho als rics933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit A• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) mb la promulgació del nou govern a aquests “lladres dels mercats” uns fiscals per la compra d’habitatge (una de institucional, mentre les i els treballadors• Federació de Sanitat• Federació d’Ensenyament de del Partit Popular dels Mercats i les 40.000 milions d’euros en retallades de les causes de la bombolla immobiliària). som mercaderia d’usar i llençar.Catalunya (FEC)• Federació d’Administració primeres mesures aprovades, comencen la despesa pública durant el 2012. • Passar als dilluns els ponts vacacionals Des de la CGT, tornem a fer una crida aPública (FAPC) a albirar-se per on aniran les línies po- Aquesta xifra pot augmentar més si així per a ser més “competitius”. les consciències de les classes popularsVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn lítiques, econòmiques, laborals, socials, ho demana la UE, privatitzant serveis • Aprovar una nova Reforma Laboral in- i classe treballadora per a la revolta i mo-Tel. 933103362. Fax 933107110 educatives, culturals… que té previstes essencials com la sanitat (copagament) centivant el contracte únic fix amb aco- bilització social ja contra aquesta situacióFEDERACIONS COMARCALS desenvolupar el nou govern espanyol, o l’educació, eliminant despeses per miadament barat. de retallades, repressió, precarietat i in- mentre van preparant altres retallades prestacions socials de tot tipus (depen- • En resum, tot el poder a la patronal, dignitat a la qual ens estan sotmetent laAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada laborals i socials més importants. dència, cultura, persones maltractades, amb la col•laboració del sindicalisme classe política i els mercats.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es La reforma constitucional de l’article 135 excloses, aturades).Baix Camp/Priorat pactada pel PP i el PSOE, va consagrar • Ratificar l’edat de jubilació als 67 anysRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.cat el robatori a les classes populars, asse- i l’augment del període de càlcul, el queTel. 977340883. Fax 977128041 gurant per sobre de tot, el cobrament del suposa reduir la quantia de la pensió (elBaix Llobregat deute i els seus interessos per part dels PP va defensar el contrari quan estava aCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat creditors (fons d’inversió i la banca en ge- l’oposició). Per a aquest any, pujarà l’IPCTel. 933779163. Fax 933777551 neral), deute que representa la gran esta- als 8,7 milions de pensionistes.Comerç, 5. 08840 Viladecans fa a la qual ens han sotmès la patronal, la • Reduir les prejubilacions. Compatibilit-cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 banca, el sistema financer. zar el cobrament de la pensió i el treballBaix Penedès Des de la CGT, no esperàvem del PP a mitja jornada.Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell polítiques econòmiques diferents a les • Privilegiar als fons privats de pensionsTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com que el PSOE va utilitzar en l’última legis- amb majors desgravaments.Barcelonès Nord latura, és a dir, pagar la crisi desposseint • Baixar encara més els impostos a lesAlfons XII, 109. 08912 Badalona de rendes, serveis públics i drets a les i empreses, rebaixar l’impost de societats.cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 els treballadors i classes populars i bene- • Congelar ocupació pública excepte elsGarraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ficiant a empresaris, banquers, especu- cossos policials…Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ladors, financers. En definitiva robar als • Bonificar fins al 100% els nous contrac-Tel. i fax 938934261 pobres per a donar-lo als rics. En aquest tes. Rebaixa fiscal de 3.000 € per con-MaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - sentit ja van mostrant algunes de les se- tracte del primer treballador. Un any demaresme.cgt@gmail.com ves cartes: seguretat social gratis per contractar aTel. i fax 937909034 • El “PP dels Mercats”, per a començar majors de 30 anys.Vallès Oriental ja ha concretat la xifra de l’ajust, lliurarà • Prevaler (novament) les deduccionsFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS Fe d’errades:Girona Rectificació article ERO Mútua TerrassaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Gironacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 En la pàgina 12 del núm. 134 de la revista Catalunya-Papers, de des- embre 2011, en l’article sobre l’ERO de l’Hospital Mútua de Terrassa,PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - hi ha un error.lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 En l’esmentat article s’anunciava que la Secció Sindical de CGT ha-Camp de Tarragona via presentat una denúncia per prevaricació i suborn contra el DirectorRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de laTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat Generalitat per haver donat la seva aprovació a l’ERO presentat perTel. 977242580 i fax 977241528 l’empresa tot i l’informe desvafoble emès per Inspecció de Treball, unFEDERACIONS LOCALS contingut que vam extreure d’un article del setmanari Directa senseBarcelona contrastar la informació ni adonar-nos de l’error, ja que en realitat laVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona denúncia va ser interposada només per prevaricació però no pas perflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 suborn.Berga Lamentem l’error i fem pública la rectificació del contingut d’aquellBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747 article publicat a la nostra revista.ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “La diferència existent entre individu iColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les Estat és la diferència que hi ha entre el quehotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a és natural i el que és artificial”Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Gerard Jacas dins “L’anarquismeTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no és una ideologia”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Gener de 2012
  4. 4. REPORTATGE Les despeses socials a Catalunya Ja fa anys que els preus de molts serveis públics s’estan incrementant per sobre de la inflació, i que els són de les més treballadors/es públics veuen com se’ls baixa el salari real baixes de la UE S’agreuja l’atac contra els serveis públics a CatalunyaTisorades contra treballadors/es i usuàris/esMentre es redueixen i es tanquen serveis, la tisorada a l’àmbit pú- en molts casos estan deteriorant-se. Ja fa anys, Catalunya se situavablic erosiona drets laborals i envia molts treballadors d’aquests molt per sota la mitjana europea en despeses socials. Les retalladessectors a l’atur. Alhora s’incrementen els preus que el conjunt de dels darrers mesos poden empitjorar de manera preocupant aquestala població ha de pagar per a accedir a aquests serveis públics que situació. Ermengol Gassiot Ballbè en paral•lel, reduir les despeses del hores, encara estava governada pel reducció de personal ha comportat un Les diferents administracions en els sector privat. En aquestes darreres és tripartit. Al Principat, aquestes mesu- increment de les càrregues laborals darrers dos anys han dut a terme una imprescindible, es diu, flexibilitzar i res se sumaven a d’altres promogu- pels treballadors/es. Paral•lelament, retallada d’una part dels seus pressu- actualitzar els costos laborals de les des ja uns mesos abans, com ara no els serveis en molts casos s’han de- postos. Al mateix temps han inten-La crisi obliga ... empreses. Un bon exemple són els recents pactes entre el sindicat UGT i renovar totes les baixes per jubilació en determinades àrees, com ara a gradat. En sanitat s’han tancat plan- tes hospitalàries, serveis d’urgències tat que l’opinió pública les acceptés utilitzant tres arguments. El primer l’empresa que modifiquen el sistema l’ensenyament. i centres d’atenció primària i les llis- consisteix en dir que el conjunt de“La diferència entre el que paguen retributiu a SEAT i permeten l’entrada Amb l’arribada al govern de Cata- tes d’espera s’han allargat, mentre la població estem malbaratant unsels pares i els ajuntaments [per les d’ETT’s. Un altre exemple és la re- lunya de CiU, i coincidint amb les s’ha reduït el temps assignat a cada recursos en uns serveis públics queescoles bressol] no es pot aguantar. forma de la negociació col•lectiva limitacions al dèficit de les comu- metge de capçalera per pacient. En son massa cars i que fem servir deHaurem de dir a la gent que haurà pactada per CEOE, CCOO i UGT i nitats autònomes imposades pel go- l’educació superior s’han tancat màs- manera excessiva. El segon argumentde pagar més o s’haurà de tancar el que, a Catalunya, es concreta també vern espanyol, la pressió sobre els ters i s’han massificat les aules, men- consisteix en atacar els i les treballa-servei” va declarar Salvador Esteve, en el Tercer Acord Interprofessional treballadors de les administracions tre en l’educació primària s’ha su- dores públiques tot denunciant que,alcalde de Martorell i president de la signat pels mateixos sindicats i la pa- dependents de la Generalitat i gran primit la sisena hora. A més, el preu suposadament, tenen una situacióDiputació de Barcelona aquest 24 de tronal catalana Foment del Treball. part dels serveis públics s’ha incre- d’alguns serveis ha començat a pujar privilegiada respecte la resta de ladesembre als mitjans de comunica- Són, però, inevitables aquestes reta- mentat significativament. L’any 2011 i ho farà especialment durant l’any classe treballadora del nostre país. Elció. I va afegir que “Hem comès un llades i renúncies a conquestes socials els pressupostos de la Generalitat de 2012. També s’han reduït moltes sub- tercer considera que estem fent servirerror molt gros, perquè hem explicat i laborals? És necessari reduir el sec- Catalunya han comportat importants vencions per a beques o polítiques uns serveis públics de manera gra-als ciutadans que es pot tenir de tot i tor públic? Tenen privilegis realment retallades en sanitat, educació, cul- socials, com ha criticat reiteradament tuïta o amb un preu massa baix. Elsde franc”. Tot just 6 setmanes abans, els i les treballadores de les adminis- tura, medi ambient, per citar algunes la Taula d’Entitats del Tercer Sector. mitjans de comunicació s’han enca-un altre polític català, el conseller Boi tracions públiques? Cal incentivar àrees. La disminució oficial del pres- L’impacte d’algunes d’aquestes me- rregat, a través de tertúlies i l’opinióRuiz havia manifestat, en una nota de a les empreses abaratint els salaris? supost del Departament de Salut, per sures en l’opinió publica ha estat dels anomenats ”experts”, de difon-premsa que “amb l’objectiu de pro- Darrera els consensos construïts des exemple, ha estat del 6,96% respecte molt gran, principalment les que han dre aquestes idees a tort i a dret. Entegir el sistema sanitari públic hem dels grans mitjans de comunicació hi el de l’any 2010, que equival a 687,2 afectat a la sanitat. Les protestes dels tots tres casos aquests plantejamentshagut de realitzar una frenada en la ha veritats a mitges, omissions i men- milions €. Ara bé, segons dades del i les treballadores de la sanitat des de falten a la veritat.despesa, que ha provocat un sacseig tides. En aquest reportatge en volem Centre d’Anàlisi i Programes Sanita- la primavera, sovint amb usuaris, han La despesa en sanitat ja fa anys quei un descontent” ja que “que cal fer abordar algunes d’elles, centrades ris, la reducció efectiva serà de prop tingut una gran repercussió mediàti- està en el punt de mira. Durant elsun esforç per tirar el país endavant; principalment en l’actual batalla per del 15,6% (més de 1.500 milions ca: talls de carrers i autopistes, tan- darrers governs del tripartit la ideacal acceptar l’esforç quan ens toca a denigrar i privatitzar els serveis pú- €) ja que en el pressupost del 2011 cades en CAP’s, acampades a hospi- del “copagament” de l’atenció sa-cadascun de nosaltres”. blics a Catalunya; conflicte que afec- s’hi incorporen despeses comprome- tals, manifestacions i, finalment, les nitària pública ja va anar sortint alDurant els darrers mesos declara- ta tant als treballadors/es com als/les ses però no executades del 2010. En vagues del Sindicat de Metges dels debat públic. Amb l’arribada de CiUcions com aquestes s’han convertit usuaris. Aquests darrers són la gran educació les retallades també han es- dies 15 i 16 de novembre i de la CGT, al palau de la Generalitat el pressu-habituals i, a través dels mitjans de majoria de la població. tat molt importants. Les universitats per a tota la sanitat, del 18 del ma- post del departament de salut ha patitcomunicació, han entrat a totes les públiques, com ja publicava la revis- teix mes. En l’àmbit de l’educació, una retallada històrica l’any 2011 i,llars catalanes de manera reiterada. ta Catalunya el mes d’octubre, han la principal oposició a les retallades enguany, s’introdueix l’anomentatTots aquests missatges venen a dir ... retallar deixat de percebre 144 milions €, un s’ha viscut a les universitats públi- “tiquet moderador” que comporta pa-que en els darrers anys tant les admi-nistracions públiques com el consum l’administració 17% del seu pressupost, sense comp- tar la retallada del 75% en la partida ques, també amb manifestacions i una vaga d’estudiants i treballadors gar per les receptes. Si bé és cert que la sanitat pública a Catalunya en elsfamiliar han gastat per sobre de les se- i els serveis d’inversions. Les retallades en el De- convocada en solitari (en l’àmbit la- darrers anys funcionava per sobre elsves possibilitats i que cal redreçar la partament de Cultura finalment han boral) per la CGT el 17 de novembre. estàndards d’altres països europeus,situació per tal d’evitar el col•lapse, públics rondat el 15,5% i, en Benestar Social En paral•lel, en alguns instituts as- també és cert que la inversió públicatant de les economies domèstiques i Família, el 10%. semblees d’estudiants i veïns han fet en sanitat ha estat molt baixa en elscom del conjunt del país i de l’Estat. El mes de maig de 2010 el govern La major retallada pressupostària en tancades. Durant aquests mesos, la darrers anys.En síntesi, s’ha traslladat a la pobla- espanyol encapçalat per Rodríguez serveis públics i socials de la “de- defensa de la sanitat i l’educació per Segons l’agència d’estudis estadísticsció la idea de que és necessari actuar Zapatero va anunciar un dur paquet mocràcia” a Catalunya està tenint a tothom ha estat també un dels clams de la UE Eurostat, la despesa públicaper afrontar una catàstrofe i que el de retallades en la despesa pública, àmplies conseqüències tant en els de les places ocupades i les grans ma- en salut al conjunt de l’Estat espanyolquè cal és gastar menys i pagar allò on es derogaven certes mesures so- serveis com en els seus treballa- nifestacions del juny i l’octubre. l’any 2009 va ser equivalent al 6,7%que es consumeix. I sobretot, que per cials (com ara el xec nadó o ajuts a dors/es. S’han perdut milers de llocs del PIB, força per sota de la mitjanaresponsabilitat cal que tothom accep- la dependència) i es decretava la con- de treball en sanitat i educació per de la UE dels 27 (que integra els paï-ti determinats sacrificis. gelació de les pensions contributives l’amortització de jubilacions i la no Catalunya, sos de nova incorporació), que va serLa gran majoria de la classe políticai un sector important de professionals i la reducció d’un 5% de mitjana del salari dels treballadors/es públics. Els renovació de molts contractes tempo- rals i d’altres, que han continuat, han endarrerida en del 7,4% del PIB. Bèlgica, per exem- ple, va arribar a invertir recursos pú-acadèmics (economistes, sociòlegs, diferents governs autonòmics van re- vist rebaixat el seu nivell. S’han eli- moltes despeses blics per valor del 8% del seu PIB enetc.) han coincidit en demanar a la produir mesures anàlogues als seus minat algunes millores socials i com- salut mentre França i el Regne Unitsocietat que assumeixi la necessi- treballadors, com va ser el cas de la plements salarials que havien acon- socials van superar aquest percentatge. Dinstat de retallar la despesa pública i, Generalitat de Catalunya que, ales- seguit els treballadors/es. A més, la de l’Estat espanyol, la despesa públi-Gener de 2012 3
  5. 5. REPORTATGE 2009, només a dos terços de la mitja- ternacionals il•lustren la falsedat dels administracions públiques. Aquesta na dels diferents estats de la UE. Si es arguments que planteja una bona part tendència s’ha agreujat encara més considera la inversió en tots els cicles de la classe política catalana i espan- en els darrers dos anys. El mes de educatius, la situació és pràcticament yola quan atribueixen al conjunt de la maig del 2010 el Govern espanyol la mateixa: l’Estat espanyol hi dedica població un ús excessiu d’uns serveis va aprovar el decret de mesures ex- menys recursos públics (el 4,4 % del públics que, segons plantegen, des- traordinàries per a reduir el dèficit PIB) que el conjunt de la UE (el 5 % sagnen les finances públiques. Més públic. En ell s’establia reduccions del PIB), mentre Catalunya encara aviat estem assistint al procés de con- del 5% en el salari dels treballadors/ menys (el 3,13 % del PIB). vertir una mentida en veritat a força es de les administracions públiques, En definitiva, ja abans de l’any 2011, de repetir-la en els discursos públics mesures que el Parlament de Cata- la inversió pública en dos serveis so- i en els mitjans de comunicació, amb lunya va adaptar i aplicar a l’àmbit cials essencials, sanitat i educació, la inestimable col•laboració de ter- de competència de la Generalitat. Catalunya bastant inferior a la del tulians, de les redaccions d’alguns L’impacte d’aquestes mesures ha es- conjunt de l’Estat i es trobava molt mitjans i les proclames de suposats tat enorme en el sou del conjunt dels allunyada de la d’altres estats euro- “experts”. treballadors públics. Un cop conegu- peus propers. En altres polítiques da la congelació salarial dictaminada socials l’escenari repeteix aquestes tendències. Les retallades de l’any Els/les pel nou govern espanyol de Mariano Rajoy, al final del 2012 els treballa- passat han incrementat encara més aquestes diferències. En síntesi, les treballadores dors públics hauran perdut, de mitja-Recursos públics invertits en salut l’any 2009 (en % del PIB). na, quasi el 13% del poder adquisitiuFont: Eurostat. dades recopilades per organismes in- públiques cada que tenien l’any 2006, assumint queca en salut de Catalunya es va situar vegada amb s’acomplexin les expectatives ofi- cials d’inflació del 3%.molt per sota la mitjana, i amb prou menys drets Una altra realitat dels treballadors/feines va arribar al 5,86% del PIB. es del sector públic que tampocNomés a la Comunitat Autònoma de s’explica és la seva temporalitat. L’actual atac contra els serveis pú-Madrid la despesa va ser inferior. Lluny de la visió que en té una gran blics passa també per la desqualifi-De fet, la despesa pública en sa- part de la població, i que mitjans de cació dels seus treballadors, que alut a l’Estat espanyol ha estat tra- comunicació i sovint alguns sindi- nivell de mitjans de comunicació (idicionalment baixa. Les dades de cats s’encarreguen de difondre, no també de declaracions d’alguns diri-l’Organització per a la Coopera- tots els treballadors/es del sector gents sindicals) s’assimila als “fun-ció i Desenvolupament Econòmic públic són funcionaris, ni tampoc cionaris”. A partir d’aquí s’exploten(OCDE) així ho indiquen: l’any 2007 tenen contractes indefinits. Abans els estereotips negatius que encaral’Estat espanyol se situava en el lloc de l’aplicació de les retallades de suscita en una part de la població la25è en un rànquing de 40 estats en l’any 2011, a Catalunya el 14% delsdespesa pública en sanitat. Els pres- figura del “funcionari” com a em- docents de l’educació no universi-supostos de les diferents adminis- pleat de la burocràcia franquista. La tària tenien contractes temporals.tracions en salut suposaven només veritat, però, és que la situació dels Aquest percentatge pujava a propl’11,1% del total de la despesa públi- treballadors/es a l’administració pú- d’un terç en els treballadors/es deca, mentre que la mitjana de l’OCDE blica dista molt d’aquesta realitat. l’administració de justícia, al 30%era del 13%. Dos anys més tard, el El salari dels funcionaris ha tendit en el personal sanitari de l’ICS o2009, la despesa sanitària pública per a disminuir de manera ininterrom- entorn el 40% en el personal tècnichabitant a l’Estat espanyol va ser de puda en els darrers 30 anys. Si bé de les administracions. En el cas de Recursos públics invertits en tots els cicles educatius,1.581 €, mentre a Catalunya rondava els seus salaris nominals han expe- les universitats públiques la taxa de inclòs l’universitari, l’any 2009 (en % del PIB). Font:els 1.496 € segons la mateixa OCDE. OCDE. rimentat creixements, aquest incre- temporalitat també ronda el 50%.Van dedicar més recursos públics a la ment habitualment s’ha situat per Aquestes dades són molt superiors alsanitat per habitant estats com Itàlia, sota de l’IPC. Així, en el període que promig de temporalitat en el conjuntIrlanda, Regne Unit o França. A No- va de 1982 a 2012, només els anys dels sectors en el conjunt de l’Estatruega la despesa pública en aquest 1987, 1991, 1992, 2009 els salaris a espanyol, que se situa entorn el 25 oconcepte va superar els 3.150 €, i va l’Administració General de l’Estat 26%, un dels percentatges més altsser pràcticament el doble de la cata- han crescut per damunt de l’IPC i els de la UE. En definitiva, els treba-lana. anys 1997 i 2006 ho van fer en la ma- lladors/es del sector públic pateixenEn educació la situació és força simi- teixa magnitud. En la resta d’anys els uns índexs de temporalitat superiorslar segons tornen a indicar les dades seus sous s’han incrementat per sota als de molts sectors privats.de l’OCDE. Al conjunt de l’Estat es- l’augment dels preus. Con a conse- Aquesta elevada temporalitat hapanyol el conjunt d’administracions qüència, durant els darrers 30 anys hi condicionat l’impacte en els treba-públiques van dedicar l’equivalent al ha hagut una disminució persistent lladors del sector públic de l’actual3,2% del PIB a finançar tots els cicles en els salaris dels funcionaris. En situació econòmica. Segons dadeseducatius excepte l’universitari. En el la mesura en que les taules salarials de l’Enquesta de Población Activaconjunt de la UE la inversió pública del personal funcionari de les ad- (EPA), entre el tercer trimestre delen educació va tornar a ser superior, ministracions estatal, autonòmiques 2008 i el tercer trimestre del 2011quasi del 4%. Una altra vegada, la i locals serveix per a definir també l’atur a l’Estat espanyol ha augmen-despesa pública catalana en educació els sous del personal contractat en tat un 91,6% i s’ha passat de 2,6 ava ser encara inferior i tot just va arri- aquestes mateixes administracions, quasi 5 milions d’aturats/des. Lesbar al 2,55% del PIB. En definitiva, la aquesta caiguda s’ha traslladat tam- mateixes dades indiquen que els/despesa pública catalana en educació Recursos públics invertits educació no universitària l’any bé al conjunt de treballadors/es de les les aturades procedents del sectorno universitària va equivaldre, l’any 2009 (en % del PIB). Font: OCDE. Evolució del salari real a les administracions públiques, a partir de les dades oficials d’inflació de l’INE. L’increment de l’any 2009 és conseqüència d’una inflació negativa en unInversió pública per habitat en sanitat l’any 2009, en euros. Font: OCDE. context de recessió de l’activitat econòmica.4 Gener de 2012
  6. 6. REPORTATGEsanitari i de serveis socials ha in- salari ha anat disminuint de maneracrementat en 91,9%, un percentat- pràcticament continua en els darrersge molt similar al d’augment total 30 anys i de manera molt preocupantde l’atur. El creixement de l’atur en en els darrers 2 anys. La no renova-l’educació al llarg del mateix període ció de contractes d’eventuals i lesha estat inferior, tot i que durant el retallades en la massa salarial deltercer trimestre de l’any anterior ha sector públic són una de les vies perarribat al 59,8%. Una part important a pal•liar el dèficit d’unes adminis-d’aquest augment ha estat al final tracions públiques que en el passatd’aquest període, quan l’increment eren excessivament dependents deinteranual (és a dir, entre el tercer l’economia del totxo i que des detrimestre del 2011 i el mateix del fa anys han anat disminuint la seva2010) ha estat del 23,3%, mentre al pressió fiscal sobre els beneficis em-conjunt dels sectors ha augmentat presarials i les rentes més altes.en el 8,8%. Sembla que l’impactede les polítiques de retallades en al-gunes comunitats autònomes ja es La tercera via:comencen a traduir en un increment encarir elsmés acusat de l’atur en aquest sector.Finalment, en altres àmbits de les serveis públicsadministracions públiques l’atur hacrescut, en aquest període, en més el De manera més o menys explícita, Diferencial acumulat entre el preu de les taxes universitàries i l’evolució de l’IPC, prenent132%, molt per sobre del crexiement les administracions busquen traslla- l’any 2006 com a base 100.experimentat en el conjunt dels sec- dar el finançament dels serveis pú-tors. El personal eventual del sector blics als seus usuaris/es directes. En de l’INE l’atur ha augmentat a Ca- sitàries han anat augmentant any a que això suposa per la continuïtat enpúblic està sent una de les víctimes aquesta direcció, el president de la talunya entre el primer trimestre de any per sobre l’IPC mentre Catalun- mercat laboral de moltes dones.de la crisi i de les altes taxes d’atur, Generalitat Artur Mas va anunciar, 2008 i el tercer trimestre de 2011 en ya, continua mantenint-se a la cua La sanitat tampoc escapa deque no només provenen de sectors dos dies després de les eleccions un més del 255%. Aquest augment de la UE-15 en inversió pública en l’envestida per encarir els serveiscom l’automòbil o la construcció. generals del 20-N, un increment de preus ha penalitzat especialment l’educació superior. A l’encariment públics. En els pressupostos presen-La continuació de les retallades en de les tarifes del transport públic, als/les usuàries habituals, que prin- dels estudis que va suposar la in- tats per a aquest any, la Generalitatel pressupost de les administracions un augment de taxes universitàries cipalment paguen el transport amb troducció del Pla Bolonya durant el de Catalunya ha previst aplicar elpúbliques previsiblement incremen- i la imposició d’un cobrament d’un la targeta de 10 viatges, i no ha tin- cursos 2009-2010 i 2010-2011, cal cobrament d’un euro per medica-tarà aquesta situació. euro per recepta mèdica. gut en compte les necessitats d’una afegir-hi els augments de les taxes ment receptat, independentment delFinalment tampoc és cert que el sec- En contradicció amb les proclames classe treballadora cada cop més ex- fixats anualment pels successius de- tipus de medecina o situació sani-tor públic a l’Estat espanyol estigui posada a l’atur. crets de preus de la Generalitat de tària de la persona. Tot i que recen- institucionals de defensa de l’ússobredimensionat, si més no si es del transport públic en detriment Aquest 1 de gener s’ha produït Catalunya. A través d’aquests de- tment el conseller de salut ha afir-tenen presents les realitats d’altres del privat, els preus d’aquest ser- un nou increment en les tarifes de crets el govern català ha incremen- mat que s’estudiaran exempcions, aestats europeus. Mentre en el con- vei han anat pujant reiteradament. l’ATM, que en el cas dels bitllets tat, al llarg dels últims anys, el preu data d’avui encara no se n’ha con-junt de l’Estat espanyol, l’any 2009 Sense anar més lluny, des de l’1 senzills varia entre el 18% en el de de les llicenciatures i graus sempre cretat cap. Aquesta mesura afecta(abans de les principals retallades) de gener de 2007 i fins el desem- 5 zones i el 38% en el d’una zona. per sobre de l’IPC. De fet, en els especialment a les persones de ren-hi havia 1 treballador/a del sector bre de l’any 2011 els preus dels Altres títols de transport també ex- dos darrers anys (cursos 2010-2011 tes baixes i amb problemes de salutpúblic per cada 17 habitants, a Bèl- bitllets senzills dels transports pú- perimenten augments de preu, com i 2011-2012) els encariments s’han de llarga durada, entre les quals s’higica i França n’hi havia 1 per cada12 habitants, a Finlàndia 1 per cada blics havien augmentat entre un la T-10, que s’encareix una mica situat en el màxim que permet la troben una gran quantitat de pensio-9 i a Suècia 1 per cada 8. Una altra 17% i un 21%, segons el número més del 12% en pràcticament to- llei: 4 punts per sobre l’IPC. Això nistes. Al mateix temps incorporavegada Catalunya aporta la nota més de zones. L’increment en algunes tes les seves modalitats. A més, ha comportat que ara cursar un es- un nou cobrament per una atenciónegativa, amb 1 treballador del sec- targetes encara havia estat superior. s’eliminen la T-Mes il•limitada i tudi de grau, equivalent a una lli- sanitària pública que el conjunt delstor públic per a cada 24 habitants. A Per exemple, en les T-10 els aug- diversos descomptes, com el del bit- cenciatura antiga, sigui un 25% més treballadors/es ja estan pagant. Calmés, tant al conjunt de l’estat com a ments acumulats oscil•laven entre llet d’anada i tornada a rodalies, el car que l’any 2006. De fet, ja aquell recordar que del sou brut es des-Catalunya aquesta xifra s’està modi- el 22 i el 24%. Mentre, durant el del 40% per nens d’entre 4 i 14 anys any els estudis s’havien encarit un compte, en cada nòmina, un 4,7%ficant en detriment dels treballadors mateix període l’IPC oficial havia i el de grups. Aquesta darrera pujada 20% respecte el 2003. més enllà de per a contingències comunes de lapúblics. De fet, ja entre el 2005 i el acumulat un increment del 13,5%, de preus del transport públic supo- la seva adscripció política, sota els Seguretat Social. Això significa que2008 la xifra de treballadors/es pú- molt similar a l’evolució del salari sarà que si per anar a treballar cal diferents governs de la Generalitat un treballador/a que tingui un sala-bliques havia disminuït un 1,3% al nominal promig, segons dades de fer un desplaçament de tres zones en els darrers 9 anys hi ha hagut un ri ajustat a la mitjana, paga a l’anyconjunt de l’estat, mentre el nombre l’INE. L’augment del preu del trans- (equivalent al de ciutats com Mar- fort encariment dels estudis univer- prop de 1.100 € en aquest concepte.d’assalariats havia crescut entorn un port ha estat, de mitjana, entre un 4 torell, Mataró, Granollers, Sitges o sitaris, molt per sobre l’increment Si a aquest concepte se li afegeix la3%. i un 10,5% superior a l’increment Terrassa amb Barcelona) utilitzant dels salaris. Tot això sense comptar quota satisfeta per l’empresa (i queEn definitiva, els treballadors/es del de l’IPC i del creixement nominal una T-10, s’haurà de pagar quasi 11 les taxes extra (pagament del títol, forma part, a l’igual que el salarisector públic a l’Estat espanyol ex- promig dels salaris. Cal tenir en € més cada mes. En el cas de viatges accés a serveis d’intranet, etc.) que nominal, dels costos laborals de lesperimenten taxes de temporalitat compte que, a més, aquest procés puntuals, l’increment és percentual- han anat imposant les diferents uni- empreses), les aportacions de cadasuperior a la mitjana, pateixen atur i s’ha produït en un context en què ment molt superior. versitats. treballador a la Seguretat Social sónsón, en nombre, molts menys que en l’atur a Catalunya s’ha disparat; se- L’educació tampoc escapa d’aquest L’accés als altres nivells de encara molt més altes.altres estats europeus. A més, el seu gons l’Enquesta de població activa augment de preus. Les taxes univer- l’educació també s’està encarint. El 22 de novembre, només 2 dies Recentment la Generalitat ha im- després de les eleccions general, Ar- pulsat una important reducció de tur Mas va anunciar solemnement la subvenció als ajuntaments per a que “Si no volem seguir reduint la mantenir les escoles bressol. Això despesa haurem de plantejar una re- ha comportat que molts ajunta- ducció d’ingressos en els empleats ments (com ara Terrassa, Sabadell públics de la Generalitat, és un sa- o l’Hospitalet) anunciïn també a crifici i un esforç que haurem de partir del dia 1 de gener de 2012 demanar”. També va remarcar que increments en les matrícules per a calien “esforços de la població en compensar els 200 € per infant que general per via taxes i tickets mo- han deixat de rebre del govern ca- deradors per poder mantenir els ser- talà. En alguns casos, com a Sant veis públics”. Andreu de Llavaneres, aquests El president Mas va oblidar dir, augments poden arribar a entre 40 però, que ja fa anys que els preus de i 50 € per alumne. Paral•lelament, molts serveis públics s’estan incre- durant aquest curs s’han deixat de mentant per sobre de la inflació, que crear escoles bressol ja comprome- els treballadors/es públics veuen ses en ciutats com Barcelona i el seu com se’ls ha baixat el sou real de nou alcalde aposta pels convenis de manera especialment accentuada els l’Ajuntament amb escoles bressol dos darrers anys i que molts d’ells privades per a resoldre el dèficit de han acabat a les files de l’atur. Tam- places. Mentre, les possibilitats de poc va recordar que les despeses so- conciliar la vida laboral amb una cials a Catalunya són de les més bai- paternitat/maternitat recent és avui xes de l’Estat espanyol i de la UE. més complicada que fa un any per a Que sapiguem, però, el President noDiferencial acumulat entre el preu del transport públic i l’evolució de l’IPC, prenent l’any 2006com a base 100. En color fosc, el bitllet senzill d’una zona, i en clar el de la T-10 d’una zona. moltes famílies, amb el risc evident pateix Alzheimer.Gener de 2012 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Cridem a la El cop de decret del PP és un regal per als rics i revolta social i aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior, la desobediència basades en el robatori de rendes i drets a la majoria social La nova reforma laboral que es prepara es recuperi la demanda i per a aquesta Tomás Muñoz / Diagonal recuperació fa falta ocupació. Els salaris minven:L es converses entre el govern del PP, la patronal i els sindicatsinstitucionals per preparar una nova El mantra de la moderacióreforma laboral ja estan en marxa.Un dels primers gestos de Mariano Encara que Rajoy no ha fet públicaRajoy després de la jornada electoral la reforma laboral en la qual treba-del 20N va ser tornar a posar sobre lla el seu equip, la patronal (CEOEla taula una reforma laboral, i es va i Cepyme), en un document emèsreunir amb els màxims dirigents dels a l’octubre, apuntava quins són lessindicats majoritaris i amb el cap de línies mestres que cal esperar. Lesla patronal, deixant clar que la refor- seves principals exigències passenma laboral es farà, ja sigui amb acord per simplificar la legislació laboral,o per Reial Decret. flexibilitzar els contractes a tempsLes actuals dades de l’atur certifi- parcial i de formació, eliminar la re-quen que la reforma laboral de 2010 ferència salarial a l’Índex de Preusno ha complert el seu supòsit objec- de Consum (IPC), dotar a l’empresatiu d’alleugerir l’atur. El total de des- d’instruments de flexibilitat interna,ocupats ja supera els quatre milions el que inclou conceptes com el per-i mig, i, segons dades del Ministeri centatge anual de disponibilitat perde Treball, en l’últim any l’atur s’ha part de l’empresa, borsa d’hores, ho-incrementat en 310.168 persones, un res extra i flexibilitat funcional; i fa-7,55%. El balanç només pot ser nega- cilitar el conveni d’empresa i el des-tiu, veient com aquestes reformes van penjament dels convenis col•lectius.encaminades cap a un model produc- A més, el gran objectiu de la CEOE empresarials, no volen ser conscients empresarials van créixer un 6,4%, la cular en termes monetaris, però captiu en el qual el factor treball és cada és arribar a un nou pacte de modera- que un pacte en aquest sentit és una remuneració dels assalariats seguia empresa vol mostrar els seus núme-vegada més flexible, un cost variable ció salarial per al període 2012-2015. forma d’aprofundir l’espiral de crisi caient, perdent un 0,6% en el mateix ros reals.que l’empresari pot ajustar a voluntat Així, el president de la patronal, Juan en la qual estem. Econòmicament és període. Segons l’Agència Tribu-com si fossin subministraments per a Rossell, va defensar davant de Ma- problemàtic, perquè contribuirà al ci- tària, el 60% dels assalariats cobra Acomiadamentsproduir. Però això no té repercussions riano Rajoy la necessitat de “fer-li cle de depressió i a mantenir el nivell menys de mil euros. Com ha explicat de demanda agregada molt baix. La el professor de polítiques públiques barats: No cal quesobre la creació d’ocupació, però sí un tomb” a la negociació col•lectivasobre la qualitat, que es deteriora, i en matèria de salaris per a “do- lògica empresarial és que la reduc- Vicenç Navarro, des de l’any 1980 torni vostè demàsobre les retribucions salarials, que nar un senyal de moderació en els ció salarial fa descendir els costos al 2010 les rendes del treball (massadisminueixen. pròxims anys”. Per la seva banda, unitaris, i això pot fer recuperar la salarial) com percentatge de la ren- L’exigència de la patronal per a aques-La crisi s’utilitza com excusa per a el Banc d’Espanya ha traçat la ma- competitivitat reactivant la demanda da estatal van descendir a Espanya, ta nova reforma és situar la indemnit-aprofundir en les retallades salarials teixa linea: “La moderació salarial mitjançant l’exportació, però aquest d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant zació habitual per acomiadament eni socials. Les raons per les quals es en el sector privat no segueix la pau- argument és fal•laç, ja que es fa des- això, a pesar d’aquest acusat descens 20 dies per any amb un màxim decrea ocupació estan vinculades amb ta d’ajustament en el sector públic i cansar la recuperació d’aquesta com- en el pes dels salaris en el conjunt de 12 mensualitats. Les intencions de lala demanda i el consum, i no amb és insuficient per a frenar la sagnia petitivitat sobre un dels components l’economia, la reforma de la reforma patronal estan clares en aquest punt,l’abaratament de l’acomiadament. de destrucció de llocs de treball en que té la formació dels preus, però laboral apunta a un aprofundiment en la idea consisteix que doni igual serEls teòrics neoliberals saben que les empreses”, va dir el director ge- mai es planteja que la competitivitat aquest desequilibri. contractat indefinit o temporal, ja queno que no es crea ocupació, però neral del servei d’estudis del Banc pugui descansar sobre l’altre com- A més, a la previsible rebaixa sala- el cost de l’acomiadament serà tans’excusen en la fal•làcia que facilitarà d’Espanya, José Luis Malo de Mo- ponent en la formació dels preus, els rial es poden sumar modificacions a ridícul, que a efectes serà el mateix.les condicions per a crear ocupació lina. beneficis. la revisió anual de retribucions. Se- La indemnització per acomiadamentquan vingui la recuperació. Però la En realitat demanen moderació sa- D’aquesta manera, mentre que en el gons el president de la patronal, Juan està lligada al tipus de contracte querecuperació és impossible sense que larial per a incrementar els beneficis tercer trimestre de 2011 els beneficis Rossell, “seria bo i favorable” que en té el treballador. En la reforma labo- els convenis del futur “els salaris no ral del 2010 ja descendia dels 45 dies estiguin tan lligats a l’IPC sinó a al- per any treballat als 33 si el contracte tres variables com la productivitat”. laboral s’acull al pla de foment de la La proposta de lligar els salaris a la contractació indefinida. Encara que productivitat, en lloc de la inflació el cost real per a l’empresari és de 25 prevista com passa fins a ara, és un dies perquè vuit els assumeix direc- dels objectius que es proposava el tament el Fons de Garantia Salarial, conegut com “pacte de l’euro”. Però (FOGASA). l’incentiu de la productivitat és in- En altres casos d’acomiadament, tangible, especialment en petites i la indemnització és encara inferior. mitjanes empreses, ja que hi entren Les empreses que al•leguin pèrdues aspectes com qui és més dòcil, qui previstes “transitòries” quan vagin a es porta millor, qui es queda una hora presentar un Expedient de Regulació més sense demanar que la hi paguin, d’Ocupació (ERO) poden acollir-se etc. Per altra banda, el text del Pacte a l’acomiadament objectiu per cau- de l’Euro no especifica quines eines ses econòmiques, que contempla una s’utilitzaran per a mesurar la produc- indemnització de 20 dies. S’entén tivitat. que concorren causes econòmiques En els últims 20 anys la productivi- quan dels resultats de l’empresa es tat real (descomptada la inflació) ha desprengui una situació econòmica crescut molt més que els salaris reals. negativa, la qual cosa no vol dir que És evident que serien necessaris els la corporació estigui en números ver- comptes de les empreses per a medir mells. la productivitat, haurien de posar-los La reforma laboral de juny de 2010 a la disposició dels sindicats per a ja va flexibilitzar la justificació del poder negociar, perquè es pugui cal- cessament objectiu. Amb això, es6 Gener de 2012
  8. 8. TREBALL-ECONOMIAtendeix a igualar les condicions la solució extrajudicial de conflictes es demana “facilitar els convenis ultraactivitat. Hi haurà un termini de com treballadors a menors de 25 anysd’assalariats indefinits i precaris, laborals. El dret laboral judiciali- d’empresa i el despenjament dels 20 mesos perquè empresa i sindicats per 426 euros al mes, sense pràcti-però a la baixa, retallant drets dels za les relacions, en el sentit que els col•lectius”. La reforma de juny de renovin un conveni que hagi caducat. cament drets laborals ni vacances.primers. Els empresaris han ideat una tribunals emparen els abusos als tre- la negociació col•lectiva ja dóna Si no es posen d’acord, s’engegaran La denominació legal que ha rebut,nova figura que encara no està en cap balladors, el que ara pretenen és que prioritat a l’aplicació del conve- processos de mediació i arbitratge, en “pràctiques no laborals”, té la sevallei: l’acomiadament subjectiu. El existeixin comissions tècniques que ni d’empresa enfront dels estatals i el qual experts externs dictaminaran molla, ja que passen a no estar regu-Consell Empresarial per a la Com- abans de passar per judicatura puguin autonòmics en salari i complement el nou conveni. lades per l’Estatut del Treballador nipetitivitat, format per 17 grans em- pronunciar-se. És una reculada, que base, retribució de les hores extres i pel dret laboral.preses els representants de les quals, pot ser que els sindicats institucio- l’establiment d’un sistema de treball El comiat de S’està generant una nova zona grisaes van reunir a l’abril amb Zapatero, nals acceptin, i suposarà que part de per torns. A més, estableix que les entre el dret del treball i l’exterior,suggeria que es consideri qualse- la cobertura jurídica que tenen els tre- empreses podran imposar un conveni Zapatero: les implica un element de ruptura pel quevol tipus de causa per a admetre un balladors es veurà erosionada. propi quan estiguin travessant mo- pràctiques no laborals fa al dret laboral. Té a veure amb comacomiadament sense passar pels tri- ments de dificultat econòmica. Amb per a joves pretenen encarar el canvi de modelbunals. Aquesta figura definida com Convenis la quantitat d’empreses petites i mit- productiu, en relació amb la llei or-“acomiadament subjectiu”, inclouria janes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és Amb una taxa d’atur juvenil que arri- gànica de les qualificacions de 2002,una indemnització la quantia de la escombraria: fàcil suposar quina força poden tenir títols de FP, d’ofici, etc. En aquest ba a el 48,9%, el comiat de Zapateroqual no ha estat precisada, però que Negociar s’acabarà els treballadors en una negociació. encara tancava una sorpresa més per procés, en teoria, es busca generarla CEOE vol rebaixar fins als 20 dies Però el que demana la CEOE va un als menors de 25 anys: l’aprovació que aquestes persones joves obtin-per any treballat. Entre les peticions de la CEOE al pas més enllà i toca el seu punt més d’un nou contracte d’aprenent. guin formació mitjançant el treball,La CEOE en el seu document ho diu president electe també es tracta la sensible a l’hora de tractar els con- Aquesta nova modalitat de contracta- però en la pràctica estan fetes per ad’una altra forma i demana impulsar negociació col•lectiva. En concret, venis passats de data, ll’anomenada ció permetrà a les empreses utilitzar disposar de treball barat i servicial.El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social tributen a través de l’Impost de So- d’aquests pensionistes perdran un SP Comitè Confederal CGT cietats i dels xiringuitos financers 2,9% com a conseqüència de no revi- com les SICAV i aquests tributs, no sar les pensions el 2011. han estat tocats. Com tampoc s’ha Als i les joves se’ls elimina les ajudesE l Reial Decret 20/2011, el primer aprovat pel nou govern del PP,publicat l’últim dia del 2011, conti- ficat mà al frau fiscal concentrat en grans empreses i corporacions finan- ceres (frau estimat en 74.000 milions a l’habitatge, a les persones amb ne- cessitats i dependents se’ls rebaixen les prestacions, a les persones mésnua la carrera de retallades suïcides d’euros) i com tampoc s’ha creat un necessitades i excloses, es retallen lesper a la majoria social i suposa una impost sobre les grans fortunes i les partides per a organitzacions socialsnova agressió a tot el cos de drets de transaccions financeres bilionàries, que es dediquen a “pal•liar” necessi-la majoria social: treballadors i tre- que diàriament especulen en els mer- tats que l’”Estat del Benestar” mai haballadores amb treball, funcionariat i cats . arribat a cobrir.personal laboral a les administracions Les persones que treballen en les ad- En conclusió, el cop de decret del PPpúbliques, joves en atur, persones de- ministracions públiques, tornaran a aprofundeix les polítiques antisocialspendents, pensionistes de qualsevol patir rebaixes en els seus salaris un del Govern anterior: robatori de ren-classe de pensió … any més: ara se’ls augmenta l’IRPF, des i drets a la majoria social (99%Així, els i les assalariades, suporta- després perdran entre 2 / 5 punts, de la població) i és un regal perquèran dos terços dels 8.900 milions que se’ls allarga la jornada setmanal en els rics (1%, grans empresaris, finan-suposa de retallada del RD 20/2011, 2,5 hores el que suposa perdre una cers, mercaders especuladors, exe-per mitjà de la pujada de l’IRPF en mitjana del 6,6% els seus salaris i no cutius i personal directiu, consellers 2,34 milions d’euros en salaris; mi- persones assalariades, 5 milions deles seves nòmines amb una mitjana se’ls ha d’abonar el 0,3% de la mas- d’empreses, banquers i monarques nistres d’economia que són responsa- persones parades, la joventut, els 8,8de 3 / 5 punts a partir de febrer. El sa salarial global per les seves pen- …) siguin cada vegada més rics, a bles de la crisi financera causada per milions de pensionistes, les personesgravamen des 0,75 punts a 7 punts, es sions i no es contractarà a ningú. És costa d’una vida digna per a tothom la banca d’inversió (LB), ministres de dependents, les excloses, les neces-fa per trams, trobant-se en els trams un atemptat en tota regla contra els i a costa de seguir agredint irreversi- defensa que s’han passat tota la vida sitades, som els que podem i hem ded’ingressos baixos / mitjans (fins a serveis públics, del comú, el de tots blement la vida al planeta. en empreses d’armament lucrant-se sortir de les seves mentides, dels seus120.000 €) més del 99% de tots els i totes. L’1% de la població (les persones a costa de les armes i les guerres, estafes socials, ecològiques, materials,i les declarants. En la forquilla de les Els 8,8 milions de pensionistes, amb riques) que ingressen una mitjana presidents del govern i polítics amb civils … dient No a les seves lleis,rendes superiors a més de 240.000 € pensions anuals que majoritàriament anual de 600.000 euros; financers i patrimonis de 4 / 7 habitatges i més desobeir.només trobem a l’1% de tots els i les (més de 4,7 milions) no arriben a 641 inversors que especulen amb diners d’1 milió d’euros anuals en les seves Des de CGT cridem a la revolta social,declarants per IRPF. Cal recordar que € mensuals i 1,8 milions es troba en- públics que reben a l’1% i fan pagar declaracions …. Aquesta minoria de a la desobediència davant la injustíciaels salaris baixos / mitjans suporten tre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran als estats i particulars el 5% - 8%; persones, no ens treuran de la crisi, ja social, les seves lleis, que només cau-més del 90% dels ingressos per IRPF. incrementades les seves pensions banquers i financers que reben milers que el seu negoci es troba en crear-nos sen empobriment i desigualtat, alhoraPer la seva banda, les grans fortunes, 2012 en un 1%, és a dir, una mitjana de milions d’euros dels fons públics més i més crisi. que s’atempta cada dia més contra elels rics, els empresaris i els banquers, mensual de 3,5 €. A més 6 milions i especulen, roben i s’embutxaquen El 99% de la població: 18 milions de medi natural, el clima, la terra.El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujarl’IRPF i altres impostos 10%. ció de nous beneficiaris. SP Comitè Confederal CGT - Un “recàrrec complementari tempo- - El magatzem nuclear (ATC) ral en les rendes de treball i de capi- s’instal•larà al municipi de Villar de tal”, un augment de l’IRPF durant dos Cañas (Conca).L ’últim Consell de Ministres del 2011 retallava 8900 d’euros alsministeris i fixava el dèficit públic anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013 el 0,75% per l’esglaó inferior (fins a - Es redueix l’assignació als partits polítics i les subvencions als sindi- 17.707 € anuals), i progressivament cats i organitzacions empresarials enper al 2011 en el 8%, dos punts més fins al 7% per a bases liquidables de un 20 %. Se suprimeixen 30 direc-del previst més de 300.000 €. El 64% del que cions generals.Algunes de les mesures aprovades el es recapti amb la pujada d’impostos - Es posposa al 2013 l’ampliació a30 de desembre pel Consell de Minis- provindrà de les rendes del treball, el quatre setmanes del permís per pa-tres de cara al 2012: 20% de les rendes del capital i el 16% ternitat.- Congelació del salari mínim: 641 €. de l’increment de l’IBI. - Se suprimeix el cànon digital i es- Congelació dels salaris dels fun- - Pujada de l’1% de les pensions. modifica per un sistema de compen-cionaris i els empleats públics per al - Es mantenen les prestacions per des- sació de còpia privada,2012. ocupació. Es prorroguen sis mesos a - El Govern prorroga els pressupos-- S’amplia la jornada laboral dels partir de febrer els 400 euros als atu- tos generals de l’Estat fins al pròximfuncionaris a 37,5 hores. rats que ja hagin esgotat la prestació. 31 de març.- La taxa de reposició de places en el - No es renova durant quatre anys I mentre es retallaven drets i pres-sector públic serà ’zero’ excepte per l’ajuda a la renda d’emancipació tacions als i les treballadores, esa les Forces i Cossos de Seguretat de (ajuda al lloguer - 210 €). coneixia que els consellers de lesl’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i - Es paralitza la llei de dependència. empreses en borsa cobren 260.215Inspecció d’Hisenda es situarà en el Es suspèn durant un any la incorpora- euros.Gener de 2012 7

×