Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011

912 views
859 views

Published on

Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
912
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre de 2011 · núm. 134 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Carlos AzagraDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 134 · Desembre de 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Carlos AzagraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Cal plantar cara aDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.org les retallades de CiUSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit N omés dos dies després de les elec- cions del 20-N, el govern de la Gene- ralitat de Catalunya va fer públiques unes gran majoria és possiblement una prèvia de les mesures que intentarà promoure el nou govern estatal. Davant de tot això interessos privats. Les anteriors, com la re- forma laboral de l’any• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) noves mesures econòmiques que supo- no podem caure en una passivitat que, a passat o les retallades• Federació de Sanitat sen l’enèsim atac contra les condicions la llarga, és penalitat. en sanitat, pensions o• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) de vida i els drets de la gran majoria de En primer lloc, perquè aquestes mesu- educació, s’han mos-• Federació d’Administració trat ineficaces per aPública (FAPC) la població. L’actuació del govern, amb res són tremendament injustes. Els i les Artur Mas al capdavant, ha evidenciat la treballadores públiques han anat perdent millorar les condicionsVia Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 gran farsa que ha suposat el darrer pro- poder adquisitiu de manera continuada de vida de la gran ma- cés electoral i el tacticisme que han em- des de l’any 2008 amb altres retallades joria de la població.FEDERACIONS COMARCALS prat els principals partits polítics amagant i congelacions de sous, pèrdues que De fet, mai ha estatAnoia les seves intencions reals darrera missat- arriben a més de 14% del salari real. A aquesta la seva inten-Carrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es ges amables i intencionalment ambigus. més, la degradació de les condicions de ció.Baix Camp/Priorat L’anunci de noves retallades fet per Mas treball en el sector públic arrossega a la És per això que femRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus el 22 de novembre i les precisions pos- baixa també la majoria de convenis i con- una crida a tots elsbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 teriors que estan fent els consellers B. tractacions en l’empresa privada. D’altra treballadors i treballa-Baix Llobregat Ruiz, A. Mas-Colell i F. Homs segueixen banda, el preu dels transports públics dores i a la ciutadaniaCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - un guió escrit, dirigit i interpretat. El cop i de l’educació superior ja fa anys que en general a promourecgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 d’estat dels mercats i de l’oligopoli finan- ha experimentat pujades continuades, mesures de resistèn-Comerç, 5. 08840 Viladecans cer europeu i internacional han abocat amb increments en els darrers 5 anys cia cap aquest noucgt.viladecans@yahoo.es a la ciutadania a donar tot el poder a la molt superiors als de l’IPC acumulat i de atac contra les nostresTel./fax 93 659 08 14 dreta formal, com ha passat sovint en les l’augment nominal de salaris. Cal recor- vides. Des de la CGTBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell situacions històriques de pànic i de resig- dar, a més, que la sanitat pública és un de Catalunya així hoTel. i fax 977660932 nació (conegut: les forces conservadores servei que paguem entre tots i totes les hem fet els dies 17 icgt.baix.penedes@gmail.com es presenten com a salvadores davant treballadores i que el darrer any ja ha pa- 18 de novembre ambBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona la crisi i molta gent s’ho creu, alguns tit una forta degradació a conseqüència les vagues de les uni-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 cínicament). El govern de la Generalitat de les retallades. A més, fer pagar per les versitats i la sanitat.Garraf-Penedès ha actuat calculadament per tal de tenir receptes penalitza, en primer lloc, a les També ho hem fet enLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ara les mans lliures i continuar amb la persones malaltes i, molt especialment, els carrers i en les pla- zar aquestes i altres lluites. Fer-les con-Tel. i fax 938934261 liquidació d’alguns drets que encara ens a les de la tercera edat que, actualment, ces, junt als moviments socials, i en la fluir als carrers i a les empreses. Cal atu-Maresme queden. Així ho evidencien les mesures estan sent víctimes d’unes pensions que lluita silenciosa i constant en els centres rar aquestes agressions i som nosaltres,Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com que aquests darrers dies s’estan fent es troben entre les més baixes d’Europa. de treball. els moviments socials i sindicals alterna-Tel. i fax 937909034 públiques: En segon lloc, aquestes mesures són Ara, més que mai, és necessari revitalit- tius, qui ho hem de fer. Ens hi va el futur.Vallès Oriental - Les retallades salarials i de drets so- una cortina de fum i no resolen la situa-Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com cials dels i les treballadores de més de ció econòmica de fons. En comptes deTel. 935931545. Fax 935793173 275 empreses públiques dependents de pal•liar el deute públic reforçant una fis- AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS la Generalitat, incloses l’ACA, FFCC de calitat progressiva en funció de la renta,Girona la Generalitat o la Corporació Catalana es descapitalitza l’àmbit públic retallantAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 de Mitjans Audiovisuals. els impostos als rics. En comptes deGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat - L’increment fins al màxim permès (en- lluitar contra el frau fiscal de les gransTel. 972231034. Fax 972231219 torn un 7,5%) de les taxes universitàries. empreses, corporacions i fortunes (delsPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - - La introducció del pagament de les més alts de la UE, segons diversos es-lleida@cgtcatalunya.cat receptes mèdiques, l’anomenat “tiquet tudis), es promou la presumpció de cul-Tel. 973275357. Fax 973271630 moderador”, com a primer pas a imposar pabilitat cap a perceptors d’ajuts socialsCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 noves formes de pagament dels serveis com el PIRMI i els/les usuàries delsTarragona sanitaris públics. serveis públics. En comptes d’exigir res-cgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528 - L’increment del transport públic. ponsabilitats a les entitats financeres per - L’increment del preu del combustible l’especulació amb el deute, es promouenFEDERACIONS LOCALS - La consolidació de les retallades pres- retallades en els serveis públics per a co-Barcelona supostàries de l’any 2011 en l’exercici del brir els seus forats financers.Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org 2012, amb una nova reducció del pressu- Les darreres mesures del govern MasTel. 933103362. Fax 933107080 post de la Generalitat en prop d’un 10%. són un esglaó més en aquest procés deBergaBalç 4, 08600 Aquest nou atac contra els drets de la destrucció de drets socials en favor delssad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “Els capellans són prou incultes per aColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les creure el que prediquen”.hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions aSabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Francesc Pujols, durant l’encontre amb Salvador DalíTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. a la Torre de les Hores de Martorell l’any 1956.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Desembre de 2011
  4. 4. REPORTATGE El pagament del deute s’anteposa El capitalisme globalitzat ha convertit les institucions polítiques en els seus servidors i els estats endeutats al benestar de la de la perifèria europea en ostatges dels mercats població De la crisi del deute a l’ajustament (2)Un document per a entendre el tema del deute, la situació actual de l’economiaespanyola i el perquè de la situació d’ajustaments que porta a terme l’Estat espanyol(i els governs autonòmics) per diverses vies, sempre però en perjudici de la classetreballadora i de la majoria de la població. Aquí us oferim la segona part de l’informeper completar la primera part publicada en el Catalunya-Papers de novembre. Seminari d’Economia retornar part del gran deute contret. Crítica Taifa Els ‘mercats’El finançament i les agènciesdel deute d’avaluació Entre els compradors de deute pú-El volum del deute ha fet aflorar i blic estan els que ara es denominenaguditzar enormement el problema “mercats globals” que són institu-de l’endeutament. D’una banda, cal cions financeres molt poderoses (ipagar uns deutes impagables, la res- els seus propietaris) dedicades aponsabilitat dels quals, encara que es negociar amb diners en tot el móntracti de deutes privats, es traspassa (21). Durant el període inicial de laal sector públic, especialment refe- crisi, quan les turbulències financeresrent al deute extern. D’altra banda, eren paleses, aquests mercats inter-la producció de riquesa real és cada nacionals van subministrar fons alsvegada menys capaç de poder plantar estats sense moltes dificultats perquècara a aquest deute. Revisem breu- aquests constituïen un lloc segur perment ambdós aspectes. a invertir. Situació que no eximeix dePer a evitar l’enfonsament del siste- paradoxes (almenys aparents), doncsma financer, ja s’ha dit que els estats els bancs sol•licitaven crèdits (barats)van proporcionar ingents ajudes al al Banc Central Europeu, que elssector privat financer i alguns sectors concedia “per la crisi” i amb aquestsproductius privilegiats. La bombolla fons compraven el deute que emetiafinancera mai es va desinflar (19) l’Estat (a major interès) per a plantarsinó que es va traspassar als balanços cara al dèficit fruit de l’ajuda al sectorpúblics. Els estats han de finançar financer.aquestes ajudes, el que generalment contrari, no només en la precariza- alimentant les exigències del capital es plantarà cara a aquest volum de A mesura que la crisi es va perllongarfan amb emissions de deute públic ción dels llocs de treball sinó també financer i aquesta incapacitat de ge- deute perquè mai es generarà aquest i les necessitats financeres van aug-que en última instància ha de ser en la debilitat de la seva tecnologia nerar valor real és el que augmenta la volum de riquesa, que fins al moment mentar, els ‘mercats’ van anar posantamortitzada pels impostos que pa- i les infraestructures necessàries per desconfiança en l’economia del país. és capital fictici. més i més dificultats i condicions perguen els contribuents. a la producció i distribució, així com Així s’entén que països amb un deute El capital fictici creat en l’última eta- a facilitar els crèdits necessaris. És elPerò el problema de fons per al paga- per la baixa qualitat dels seus produc- públic molt superior al de l’estat es- pa amb el creixement de la bombo- parany del deute, que per a pagar-loment del deute no resideix només en tes. La producció s’havia fragmen- panyol com Alemanya, França o el lla financera té nivells desconeguts i cal endeutar-se novament. De mane-el sistema financer, sinó que depèn de tat en un sistema de xarxes satèl•lit Regne Unit, no tinguin dificultats de per desproporcionats impagables per ra que ara la prioritat de tot govern sila capacitat de producció de riquesa, vinculades a l’empresa matriu, però finançament extern com les té l’Estat l’economia real, que només obté va- desitja seguir rebent finançament ésde valor, de l’economia real que es cada vegada més allunyades d’ella, espanyol, perquè la seva capacitat lor del treball de les dones i els ho- poder cobrir les obligacions que im-genera en el sistema productiu mit- fruit de la recerca desesperada de productiva és superior, mentre que es mes. El problema real de fons és la posen els mercats pel deute contret.jançant el treball. El sector productiu reducció de costos en nom de ma- dubta molt de la nostra. desproporció dels deutes mundials Els mercats financers recorren a lesespanyol al començament del segle jor eficiència a través dels proces- És necessari adoptar un enfocament respecte a la capacitat de produir va- denominades “agències d’avaluacióXXI estava cada vegada més sobre- sos d’externalizació, deslocalització integrat de l’economia com la crea- lor. Els intents dels “mercats” per a o qualificació” (rating agencies) per-dimensionat en la construcció, sent i atomització. Un sector productiu dora del valor per a entendre el pro- garantir el deute a través de les ame- què avaluïn fins a on els deutes ded’alguna manera un gegant amb peus cada vegada més fragmentat, enca- blema financer, i llavors s’observa naçadores exigències en matèria de qui demanen els crèdits als mercatsde fang. Lluny de caracteritzar-se per ra que depenent d’empreses centrals que el model productiu del país, ni política econòmica i pressions contra oferixen les condicions adequadesuna sòlida estructura empresarial en molt potents i apalancades, és un sec- ara ni en molts anys serà capaç de ge- els governs triats pels seus parla- de solvència. I avaluen també laalmenys els sectors més importants, tor productiu progressivament més nerar el volum de riquesa necessària ments, la visió miope dels governants solvència dels diversos estats queamb una xarxa logística eficient i feble i inestable en el que qualsevol per a cobrir el deute, tant pública com i els seus interessos de classe no els recorren a crèdits internacionals.una capacitat de plantar cara a pos- problema posa en risc la continuïtat privat. Si l’economia no posseeix un permeten percebre que deteriorant les Aquestes agències, que són potentssibles eventualitats econòmiques o del procés. model productiu capaç de generar la seves economies mai aconseguiran empreses privades que van jugar und’altre tipus, a l’altura dels benefi- La feble estructura productiva de riquesa que se li va suposar en el mo- regenerar el model productiu que ne- lamentable paper abans de la crisi decis que s’obtenien (20) era un sector l’Estat espanyol, a més greument ment de contreure el crèdit, s’anirà cessiten per a crear els ingressos que, les hipoteques subprime qualificantproductiu basat precisament en el afectada per la crisi, no pot seguir refinançant fins a l’infinit, però mai en el millor dels casos, els permetria amb triple A (la màxima qualificació)Desembre de 2011 3
  5. 5. REPORTATGE globals (va augmentar 24 punts en 2– tingui molt a veure amb la tallant 2011). A l’aplicar totes aquestes me- la segona setmana d’abril, va baixar posició de la UE respecte als països sures entrem en una espiral de retalla- considerablement després, va tornar a deutors. En realitat es tracta d’evitar des competitives de la qual no hi ha augmentar al juny i a mitjan juliol va que trenquin els bancs dels països sortida per les portes habituals ja que marcar el seu rècord quan van sorgir centrals de la Unió, que són els credi- totes tenen el marc d’una creixent ex- els dubtes sobre l’economia italiana). tors dels països perifèrics: Alemanya plotació que ningú vol veure com la L’augment de la prima de risc re- és creditora dels països perifèrics per causa de tots els mals. presenta una major dificultat per a 568.600 milions d’euros (213.000 No només les institucions públi- finançar-se atès que les despeses fi- milions li deu Espanya), França ques incrementen el seu paper de nanceres per interessos augmenten, per 440.000 (178.700 d’Espanya), col•laboradors directes del capital, augmentant al seu torn el dèficit, pro- Itàlia 96.400 (38.500 d’Espanya) i, sinó que s’està convertint en un tret duint-se així altre cercle viciós. Cada al seu torn Espanya és creditora per estructural de les economies actuals vegada es troben els estats en una 127.600 milions (99.800 ens deu que els polítics professionals, una ve- situació més complicada el que fa Portugal) (26). El que mostra que el gada acabats els seus anys d’exercir encarir el finançament i això agreuja que s’està rescatant és el capital ficti- el poder es converteixen en profes- la situació negativa d’aquests. I com ci dels grans bancs europeus a costa sionals contractats al servei directe de diu el refrany, “a riu regirat guany d’hipotecar als treballadors i treba- les grans empreses amb sous milio- de pescadors”. En aquest context de lladores i les classes populars durant naris, probablement sent el seu actiu gran volatilitat en els mercats de deu- generacions. més preuat, no la seva capacitat tèc-actius dels posteriorment anomenats deu anys s’obté la sobrecàrrega que te públic, amb importants augments Quan les coses semblava que anaven nica sinó “la immillorable agenda detòxics, s’atreveixen encara a emetre han d’aguantar les arques del sector dels interessos d’aquests títols, cal bé, tots els bancs europeus presta- contactes” que aquests posseeixen;informes sobre la situació financera públic espanyol i les conseqüències afegir altres agents que incideixen ven alegrement als de la perifèria, deixant encara més clar els vinclesdels estats emissors de deute perquè que d’això estan derivant. fortament en l’economia i la societat inclòs l’Estat espanyol. “Els diners que han existit entre ambdós grups.aquests serveixin de guia als inver- A aquests agents s’ha d’afegir la dels països deutors. abundants procedents d’Alemanya, Aquesta s’ha convertit en una pràcti-sors. premsa financera com els famosos A les agències privades, part insepa- França i Holanda buscaven on in- ca habitual als Estats Units i a la UnióActualment n’ ha tres en el món – Financial Times o Wall Street Jour- rable del sector financer i del quios- vertir i l’Estat espanyol semblava el Europea, que s’ha vingut a denomi-Standard and Poor (S&P), Moody´s, nal, que lluny d’advocar per un con- quet de trilers en que s’ha convertit, lloc ideal. Aquest va ser el canó que nar “la porta giratòria” –entre la polí-i Fitch–, que avaluen la situació dels trol financer estan inundant les seves cal sumar ara el destacat paper que va precipitar-ho tot” (27) però quan tica i els negocis, els dirigents entrendiversos estats i els “mercats” es fien influents pàgines amb les polítiques juguen certes institucions internacio- les qüestions es compliquen són els per una porta i surten per l’altra per afortament en aquestes avaluacions que més convindrien al capital finan- nals (23) que també s’han llançat a la deutors els únics responsables. I els tornar a entrar– que reforça els vin-per a la concessió de crèdits, el que les cer privat. càrrega: El Fons Monetari Internacio- rescats es realitzen hipotecant als cles entre el capital i les institucionsfa enormement poderoses. Són abun- nal (FMI), que recentment ha recone- treballadors i a les classes populars polítiques i fa que aquestes traslladindants i molt coneguts els comentarissobre el poder incontrolat totalment Les exigències gut les seves negligències en la falta de previsió de la crisi (2)4, i l’OCDE durant generacions. L’essència dels nous rescats és obli- a les lleis i a la vida política i social els interessos d’aquells, deteriorantd’aquestes agències, la freqüent arbi-trarietat de les seves classificacions i creixents davant avalen la necessitat d’adoptar me- gar per llei als nostres néts a seguir cada vegada més clara i agressiva- sures d’austeritat, diuen que per a aportant al capital fictici. Els senyors ment els interessos de les poblacions.fins i tot les seves actuacions especu- el deute: els sortir de la crisi i perquè els països feudals del capital financer es repar- Si sempre els estats i els polítics al seulatives i fraudulentes a l’orientar elsseus informes en avantatge per als mercats, les paguin el seu deute. Les institucions que en la dècada dels 90 van dictar teixen els seus vassalls durant les pròximes dècades. Caldria deixar de servei han estat elements coopera- dors del capital, actualment semblenseus propis beneficis.“L’objectiu de Moody´s (i les al- institucions la política econòmica disciplinant en pagar els deutes i que els creditors haver acceptat sense titubejos aques- països de Llatinoamèrica, Àfrica i el perdin pel risc que havien acceptat. ta labor com si d’una tasca “natural”tres agències) és guanyar diners. Si públiques sud-est asiàtic, amb resultats que una A canvi d’aquest suport formal, en es tractés, sense cap objecció fins iMoody´s pot guanyar més diners ava-luant bé els riscos, tindrà un incentiu internacionals i la àmplia literatura ha qüestionat, ara s’atreveixen amb la perifèria euro- lloc d’ajudar a aquests països a re- cuperar les seves economies, la UE tot a manifestar obertament aques- ta posició: “cal seguir les directriusper a produir avaluacions correctes.Si pot guanyar més diners realitzant UE pea, davant el que han assolit que es està exigint amb gran duresa una dels mercats”. El capitalisme glo- consideri la crisi del deute. sèrie de mesures de política econò- balitzat ha assolit convertir els esta-un mal treball, el resultat serà una Davant aquestes majors dificultats fi- Però sobretot cal destacar el pervers mica, imposant severs programes ments i institucions polítiques en elspèssima avaluació (...) El seu incen- nanceres es produeix una perversa re- paper que està jugant la UE. Després d’ajustament en els països més febles seus col•laboradors directes, marcanttiu és guanyar diners, dient veritats o lació dels estats amb els inversors. La de moltes reticències ha creat un fons de la Unió que han necessitat un res- així una nova fase que s’intensificamenys veritats segons els convingui, necessitat de finançament és apres- d’ajuda de 750.000 milions d’euros cat (Grècia, Irlanda, Portugal). i accentua el paper dels estats i delsno ajudar-nos” (22). Les autoritats de sant per als governs i els inversors la (25) , inicialment per tres anys ano- En el cas de l’Estat espanyol, està polítics professionals com servidorsla Unió Europea comencen a parlar utilitzen com moneda de canvi, exi- menat Facilitat Europea d’Estabilitat exigint mesures molt similars per a directes del capital.de crear una agència d’avaluació eu- gint el pagament de majors interes- Financera (FEEF), havent-lo conver- evitar que el país hagi de recórrer alropea, però si aquesta no és pública, sos per la compra de títols de deute. tit recentment en l’anomedat Meca- rescat, aspecte que no és segur quedifícilment se sostraurà a les matei-xes perversions que les actualment A mesura que apareixen dades cada nisme Europeu d’Estabilitat (MEDE) igual a l’anterior però amb caràcter s’eviti. A més, donat el caràcter de les mesures que s’imposen per a evi- Les vegada més negatius sobre la situacióexistents. En la pàgina 10 d’aquest econòmica el preu del deute augmen- permanent, aparentment per a ajudar tar el rescat, es pot preguntar si im- conseqüènciesCatalunya-Papers hi teniu un article ta i la prima de risc, també anome- als països que necessitin un rescat, porta realment que es procedeixi alque creiem reflecteix bé el que són nada “risc país”, arriba a nivells molt encara que més probablement sigui rescat o no, atès que les normes exi- Els estats endeutats de la perifèria eu-aquestes agències de rating. alts com ha succeït en el cas primer per a sostenir un euro inestable. gides per a no portar-lo a terme són ropea s’han convertit en ostatges delsAquestes agències avaluen també de Grècia (la prima de risc ha supe- Aquest fons serveix per a assenyalar les mateixes que si ens rescatessin. mercats i les institucions públiquesl’economia espanyola i els seus in- rat els 1.500 punts el 2011), després als mercats que la UE no està dispo- Aquestes mesures d’ajustament no internacionals. La prioritat de la po-formes estan en la base de moltes d’Irlanda i Portugal i de forma més sada a deixar que l’euro perilli a causa només estan obligant a aquests paï- lítica econòmica ja no és incentivarde les dificultats del govern perquè irregular per a l’Estat espanyol, la dels països amb problemes greus de sos a complir estrictament els requi- la reactivació econòmica per a ini-se subscrigui el seu deute públic. prima del qual de risc ha arribat fins deute. Sembla bastant plausible tam- sits de l’obsolet Pacte d’Estabilitat i ciar una nova senda de creixement iLa nota màxima que concedeixen als 350 punts (3,5%), per sobre de bé, que el fet que la banca dels grans Creixement (PEC)28 ara renovat en pal•liar l’atur sinó controlar el dèficités AAA (‘excel•lent’), però l’Estat l’interès d’Alemanya, i pot canviar països europeus estigui fortament in- les seves exigències, sinó afegint una públic aferrissadament.espanyol en els últims temps només molt ràpidament, d’un dia per a un volucrada amb els préstecs als països gamma d’altres mesures plasmades L’esforç financer que va suposararriba a AA (‘notable’) el que dificul- altre segons l’opinió dels mercats de la perifèria europea –veure gràfic en el Pacte per l’Euro (primavera el rescat dels poderosos del sec-ta l’obtenció de crèdits i augmenta elstipus d’interès. L’anomenada primade risc per a l’Estat espanyol ha anataugmentant tenint per això que pagarcada vegada més pel seu deute.La prima de risc o diferenciald’interès és el sobrepreu que exi-geixen els inversors per comprar eldeute d’un país enfront de l’alemany(es pren el bo alemany a 10 anys), elpreu del qual és el que s’utilitza combase o referència ja que està conside-rat com el més segur. Per exemple,si els bons alemanys es venen en elmercat secundari a 3% enfront del5,6%, que han arribat a demanar pelbo espanyol donada la possibilitatde dificultats en la seva devolució,l’Estat espanyol ha de pagar 2,6%més que l’estat alemany pel deute a10 anys. Si es multiplica aquest so-brepreu per tot el volum de deute a4 Desembre de 2011
  6. 6. REPORTATGEtor financer està sent traslladat a la • S’avança en la reforma de lespoblació a través dels programes pensions públiques i s’estan ex-d’ajustament, exigits pels mercats plorant i assajant les possibilitatsi les institucions internacionals. El de la privatització de la sanitat ipagament del deute públic i els seus altres serveis socials amb l’objectiuinteressos s’anteposen al benestar de de desmantellar l’Estat del Benestar.la població. Amb l’argument que cal S’intensifica també la privatitzaciócontrolar els dèficits públics i pagar de tots els elements públics i parapú-el deute s’està forçant als països a blics que queden: loteries, aeroports,l’aplicació immediata de polítiques Caixes d’Estalvis, fins als cementirisd’ajustament que imposen la dràstica municipals! Tot el que és públic ésreducció de la despesa pública i altres dolent, només val allò que produeiximportants reformes negatives per a directament beneficis.la població. • No es progressa per res en la re-En el cas d’Espanya, aquesta pres- forma del sistema impositiu, ex-sió i l’acceptació sense impediments cepte a augmentar l’IVA que és elde la mateixa per part del govern, paradigma dels impostos més reac-ha fet que des de 2010 s’iniciés la cionaris. En tot cas es camina cap aimplantació d’un potent programa la reducció de la imposició al capital,d’ajustament, que s’ha intensificat el eliminant alguns impostos (patrimo-2011 amb el Pacte per l’Euro de la ni i successions) mentre que les pro-UE. Totes aquestes polítiques, impli- postes de coordinació impositiva dequen, a més d’altres aspectes menors l’impost de societats de la UE supo-que no recollim, els importants ele- sen la reducció de la càrrega imposi-ments següents: tiva de les empreses transnacionals a• Una dràstica reducció del pressu- la Unió. La UE no té cap escrúpol a mics del món no percebin aquesta amb un atur estructural de més de tud, ni el moment de la crisi”. Públi-post públic (almenys 50.000 milions recomanar als països que augmentin incoherència, que està sent assen- tres milions de desocupats, menors co 10/02/2011 .d’euros en tres anys), el que ha su- l’IVA i disminueixin les cotitzacionsposat entre altres coses la congelació yalada fins i tot per molts econo- salaris, pitjors condicions de treball (25) És enormement paradoxal que socials empresarials. mistes convencionals. Perquè a més i un Estat del Benestar desmantellat. d’aquest import, el FEEF solamentde les pensions i la reducció del sala- • I així successivament, tot el queri dels empleats públics, a més de la aquestes mesures no només s’estan Una reculada permanent de molts pugui prestar la meitat, doncs l’altra vindrà darrere, doncs aquestes prenent en els països de la perifèria anys en els drets guanyats per les meitat ha de retenir-la per a assegu-disminució de múltiples aspectes de institucions mai tenen suficient ila despesa social; així mateix s’està europea, sinó fins i tot els països més poblacions treballadores. Això és rar la seva solvència enfront de les els governants actuals (abans el rics de la UE i Estats Units estan tot el que té per a oferir-nos el ca- agències d’avaluació!obligant a les Comunitats Autòno- PSOE i ara el PP) estan assenyalantmes. a reduir els seus pressupostos sent sotmesos a la mateixa senda de pitalisme senil del segle XXI. Una (26) Un altre dels mecanismes que explícitament que estan disposats reculada de les condicions de vida i magnifica sortida de la crisi per als la banca privada està utilitzant per aamb el que la reducció de la despesa a prendre totes les mesures que elssocial s’accentua. No obstant això, drets socials, encara que amb menor interessos del capital. El capitalis- resoldre el problema del deute dels exigeixin els mercats i les institu- intensitat (31). me financiaritzat actual mostra amb estats amb ells és assolir traspassarla despesa pública espanyol és ara cions públiques internacionals, men-i serà una de les més baixes de les No són mesures d’emergència per a enorme claredat que és un sistema aquest deute al Banc Central Euro- tre és sabut que el PP no posarà cap sortir d’una crisi, sinó una estratè- que no permet mantenir esperances peu, el que sembla estan assolint engrans economies per a 2013 supo- objecció a aquestes polítiques.sant només el 41,7% del PIB. Només gia molt meditada per a augmentar que serveixi per al benestar de les quantitats substancials al juliol de En tota aquesta dinàmica es percep els beneficis dels grans capitals. No poblacions. 2011.Estats Units està per sota d’aquest amb claredat una intensificació delnivell amb una despesa del 39,4%. només a causa de la supremacia del Si es pretén avançar cap a societats (27) S. Carbo: citat en El dia en que paper de les institucions públiques – capital financer sinó també per la ne- més justes i satisfactòries per a la el Banco de Espanya se doblegó. ElPer contra, no es vol millorar el cos- estats i institucions internacionals– itat dels ingressos (impostos) i per als cessitat del capitalisme actual d’un humanitat no queda més remei que País Negocios 13-3-2011 l’estament polític com agents direc- canvi dràstic en el model de produc- promoure una sortida radical sobre (28) El PEC, que és de 1997 exigeixpròxims tres exercicis aquests seran tes dels interessos dels mercats, delnomés del 36% del PIB, quan França ció i acumulació. Aquestes retallades tot el capital fictici global, és a dir, que el dèficit públic i el deute públic capital. són la imatge d’una opció per un sis- eliminar aquest sistema i construir- no superin el 3% i el 60% del PIBsuperarà el 50%, i Itàlia i Alemanya Les institucions públiques i els po-estan pròximes al 45% (29). Amb tema amb un menor consum agregat ne un d’alternatiu. És una tasca a respectivament. Aquest Pacte ha es- lítics que les dirigeixen integren les a nivell mundial, reflex de la impos- la qual hauríem de dedicar tots els tat molts anys sense complir-se, finsaquests ingressos, només escanyant preocupacions dels mercats respectela despesa, i encara així difícilment, sibilitat de recuperació de la mane- nostres esforços. Tots els models que i tot pels principals països com Ale- al pagament del deute, que es con- ra de producció de la globalització no destrueixin el capital financer i el manya o França, però ha estat reacti-es podrà disminuir el dèficit. En verteix en l’únic objectiu de les po-aquest sentit Zapatero va assenyalar neoliberal. vell sistema de producció suposen vat recentment per la UE, exigint-li a lítiques econòmiques, ignorant tots Els grans poders econòmics del món un llarg recorregut pel desert que ens l’Estat espanyol, per exemple que elque en el cas que hagi un superàvit els altres problemes. La població noen els comptes públics (esdeveni- estan intentant, i aconseguint, apli- farà retrocedir molts anys respecte a dèficit que va ser del 11,4% el 2009 compta. I els governs semblen consi- car un model, amb menys salaris i la situació que s’havia assolit arribar baixi al 3% per al 2013; tasca real-ment molt poc probable en el pròxim derar que complir els objectius delsfutur) no es dedicarà a recuperar la pitjors condicions de treball, amb al començament del segle XXI. ment impossible. mercats és la seva única responsabi- molts menys drets socials, menys (29) B. Carreño. El FMI dice que Es-despesa, sinó que es dedicarà a dis- litat. Han assumit totalment la ideaminuir el deute públic. consum, molt menys crèdit, amb Notes: paña debería de tomar más medidas de l’economia “del degoteig” sota la menys quantitat de treball però amb (19) Els preus de l’habitatge no han contra el déficit. Público 13-4-2011.• La implementació de la Refor- versió que si els mercats estan con-ma Laboral, que facilita i abarateix un nivell d’explotació i desposesió caigut substancialment i el capital fi- (30) Fins i tot amb una reactivació tents tot anirà bé doncs els beneficis que imitarà a moments de segles nancer tòxic no ha fet fallida. de l’economia és problemàtic que esl’acomiadament i “flexibilitza” les “degotaran” cap avall. I aquesta ‘fi-condicions de treball, a més dels passats. (20) Perquè l’economia espanyola sí pugui pagar un deute de la magnitud losofia’ es fa explicita sense cap in- Recolzant-se en l’argument de la cri- produeix importants beneficis per als que tenen ara no només Espanya i elsacords de contenció i fins i tot el su- convenient, a pesar que clarament esport a molts acords privats de reduc- si en general, i del deute en els països propietaris del sistema productiu. països perifèrics de la UE sinó la ma- percep que no funciona així. perifèrics en particular, el que s’està (21) Entre aquestes institucions des- joria dels països rics, degut al fet queció salarial. A més, inicialment a tra- Tota aquesta àmplia política econò-vés de l’Acord Social i Econòmic es intentant és aprofitar una situació en taquen els fons privats de pensions; l’expansió financera ha estat de tal mica, no obstant això, que ens diuenva engegar la negociació entre la pa- que les poblacions estan espantades el que permet percebre la connexió magnitud que l’economia real, única està dirigida a reduir els dèficits i pa-tronal i els sindicats per a la reforma i desmantellat el seu esperit de re- entre molts aspectes de l’economia base vàlida de la producció de valor, gar el deute, mostra, no obstant això,dels convenis col•lectius; negociació sistència, per a asestar un fort cop a mundial actual. no pot seguir el ritme. una gran incoherència. Amb aques-que va fracassar, sembla que pel tan- les classes populars dels països rics (22) J. Fernández Villaverde. Incen- (31) Afectarà a tots els països i pas- tes mesures, amb aquesta estratègiacament de la patronal que prefereix disminuint els seus drets laborals i tivos y Moody´s. El País, 20/3/2011 sarà en tots, ja ha afectat a Itàlia tam- de reducció de la despesa, és im-esperar a plantejar-la amb el pròxim socials de forma permanent. (23) Les principals institucions in- bé, i ja comencen a esmentar Bèlgica possible sortir de la crisi i reactivargovern del PP i li oferirà possibili- l’economia. Per tant és impossible La sortida d’aquesta crisi està ja su- ternacionals públiques són el Fons i França com països afectats; és comtats més favorables per a ella, i ha reduir el dèficit i pagar el deute. posant la recuperació dels beneficis Monetari Internacional (FMI), el un atac dels lleons a un grup de ga-estat substituïda per una normativa Totes les mesures preses no poden per als negocis que sobreviuen a cos- Banc Mundial (BM), l’Organització celes, ataquen junts als més febleslegal que planteja àmplies possibili- conduir més que a augmentar l’atur ta del greu deteriorament dels sala- per a Cooperació i el Desenvolupa- que quedaran enrere, però tornarantats de modificació dels convenis a i reduir els ingressos de la majoria ris, de les condicions de treball i els ment Econòmic (OCDE), que són les pel següent.nivell d’empresa i el despenjament de la població, el que fa impossible drets socials dels treballadors i la po- institucions encarregades de regularde molts dels seus assoliments, fins una recuperació de l’economia sense blació en general. No podem pensar i gestionar l’economia mundial. A * Aquest document, “De la crisis deal punt de deixar-los gairebé inope- la qual no es pot pagar el deute (30). que “la sortida de la crisi” suposarà aquestes hauria d’afegir-se la Unió la deuda al ajuste”, del qual us hemrants. A més la UE per mitjà del Pac- Quan s’assenyala que el remei és dur una tornada als anys immediatament Europea (UE) en el cas dels països ofert la segona part, i que entenemte per l’Euro exigeix que des d’ara però és necessari per a recuperar la anteriors a l’explosió de la mateixa, membres, el paper de la qual en el és molt útil per a entendre el que estàels salaris s’estableixin d’acord amb salut de l’economia, no s’està dient sinó a una situació molt deteriorada cas d’Espanya i els altres països pe- passant, forma part de l’Informe delels augments de productivitat i no de la veritat, doncs aquestes mesures de forma permanent per a la majoria rifèrics d’Europa mereixeria un ca- Seminari d’Economia Crítica Taifal’IPC, juntament amb l’augment en només condueixen a accentuar la de la població. La crisi dels setanta pítol a part. “La estrategia del capital”, que ésla flexibilitat laboral (que ja sabem recessió. es va saldar en l’Estat espanyol amb (24) Sabater recorda que el FMI elo- l’informe número 8 que han editat ivol dir precarietat) el que suposarà Per tant, ha d’existir algun altre ob- un nombre de desocupats permanent giava el 2007 i 2008 “el dinàmic sis- que us podeu descarregar en el seuuna reducció significativa del poder jectiu ocult en aquesta estratègia. No de dos milions de persones, és de tema de crèdit” d’Espanya. “El FMI web www.informes.seminaritaifa.de compra dels treballadors. és possible que tots els ens econò- témer que la crisi de 2007 se saldi no va preveure la crisi, ni la magni- orgDesembre de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA L’estat d’excepció Ens juguem un futur on la llibertat sigui una cosa concreta econòmic degrada i materialitzable: la possibilitat de viure lliurement com tots els drets éssers humans en un món factible per a la vida Els mercats acaben amb la democràcia … fins i tot amb la formal tenim en compte que la crisi, que des la liberalització absoluta dels fluxos estat. els subjectes socials, assalariats/des, Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT dels seus orígens és una gegantesca financers, la llibertat dels capitals El “derrocament” de governs o caps joves, pensionistes, desnonats de les estafa, ha estat qüestionada de ma- per a localitzar-se o deslocalitzar-se de Govern (casos de Grècia i Itàlia), seves cases, pobres i exclosos, que nera poc efectiva i menys alternativa arreu del planeta, entra en una con- és una ruptura en tota regla amb la es resisteixen a permetre la degra- per aquestes societats submisses iE tradicció forta amb els sistemes de- sobirania popular. Entren els “tèc- dació contínua de l’autonomia de les n el quart any que el capitalisme ningunejades. mocràtics formals o representatius. nics” –tecnòcrates-, com “salva- persones, el debilitament de la socie- imposa amb mà de ferro “de- Cap de les polítiques d’ajustament i Les últimes decisions adoptades a dors” i se’ls dota de força normativa tat civil i es neguen a una vida pitjor,mocràtica” el saqueig i espoli d’allò o austeritat, tenien com objectiu sal- Europa, per decisió unànime dels directa dels mercats financers, per a infinitament pitjor, per a totes i tots icomú, del de tots i totes, els seus var una situació econòmica que ha organismes mundials del saqueig i imposar i gestionar les reformes es- per al medi en el qual es desenvolupaagents han decidit que el binomi deixat en la vella Europa a més de l’espoliació (FMI, OCDE, Comissió tructurals com “únic programa” per la vida.Democràcia/Mercat que ha vingut 30 milions de ciutadans i ciutadanes Europea i tots els Bancs Centrals), a tots i totes. La conclusió és òbvia: El món, Europa aquí i ara, no nomésregint l’ordre mundial econòmic, fi- en l’atur i ha sumit en la pobresa al són autèntics “cops d’estat antide- qui mana és el mercat perquè s’ha ens juguem la pensió, el salari, lanancer, comercial i polític durant un 19% de tota la seva població (500 mocràtics”, hi hagi o no hi hagi pel acabat la democràcia, la formal, per- casa, la salut, l’educació i el conei-llarg cicle històrica passi a ser sim- milions de persones), a més de pre- mig militars o canons. què l’altra no existia de fet. xement… sinó que avui, amb carac-plement MERCAT. caritzar a la immensa majoria de les El Pacte de l’Euro imposa als estats La resistència a l’estat d’excepció terístiques i complexitats diferents iSembla que les “societats occiden- i els assalariats. Per contra, diària- membres la constitucionalització de econòmic que degrada i redueix desconegudes, ens juguem la possi-tals” ja estan suficientment domes- ment, es demostra que aquestes po- l’equilibri financer (limitar el dèficit drets socials, democràtics i polítics, bilitat d’un futur on la llibertat siguiticades i aterroritzades, com per a lítiques només tenen una finalitat: i assegurar el cobrament del deute comença a ser àmplia, des de la plaça una cosa concreta i materialitzable:empassar-se qualsevol mesura po- el reforçament dels interessos de les per part dels creditors), impedeix la de Sintagma, passant per Londres, la possibilitat de viure lliurementlítica que adoptin els oligarques i elits financeres i econòmiques i de la independència del poder legislatiu Lisboa, París, Madrid, Barcelona…, com éssers humans en un món fac-poderosos, per més antidemocràtica classe política. (sigui del color polític que sigui) i fins a Wall Strett, Tel Aviv, països tible per a la vida. El contrari és lai autoritària que sigui. Sobretot, si La financiarització de l’economia, limita el seu poder de sobirania com àrabs, Àsia. És una actuació de les i barbàrie.Cop d’estat tecnòcrata (deudòcrata) aquests canvis de govern posen en “tècniques” que engegui siguin dis- vament una carrera marcada per una president del BCE, va ser un alt exe- Ecologistes en Acció el poder a tecnòcrates que engegaran tintes de les quals està imposant la visió política fortament neoliberal cutiu de Goldman Sachs. I Antonio les mesures adequades per a sortir de troica (FMI, Comissió Europea i el que projecta un futur (present) de re- Borges, director del FMI a Europa, la crisi. propi BCE) a la població grega. Me- tallades socials a Itàlia. també va ser un alt càrrec de Gold-E cologistes en Acció denuncia que cada vegada és menys gruixutparlar d’un cop d’estat en els països No obstant això, segons denúncia Ecologistes en Acció, no existeixen sortides tècniques a la crisi, sinó que sures que haguessin estat rebutjades si el referèndum que va proposar el seu antecessor en el càrrec no hagués A l’Estat espanyol, àdhuc sense arri- bar als extrems grec i italià, es va aprovar a finals d’estiu una reforma man Sachs. Com bé és sabut, Gold- man Sachs és un banc d’inversió nord-americà, un dels principalsde la perifèria europea en els quals qualsevol tipus d’opció que es pren- precipitat aquest cop d’estat definitiu constitucional que tenia com element actors en els mercats financers mun-la democràcia està quedant-se com gui és d’ampli calat polític. I les que a Grècia. fonamental fer obligatori el paga- dials.un residu formal enfront d’una tec- estan imposant des d’aquests esta- A Itàlia el Govern està ara presidit ment del deute per sobre de qualsevol Per a Ecologistes en Acció, que quinocràcia, una deudocràcia en realitat, ments de poder impliquen intentar per Mario Monti. El seu currículm és altra despesa, de qualsevol altra ne- controla i decideix a qui es presta di-en ascens. pagar el màxim d’uns immensos deu- extens. Va ser Comissari europeu de cessitat social o ambiental. Aquesta ners o no i amb quins tipus d’interès,La UE assisteix a un canvi de govern tes impagables a costa d’esprémer tot Mercat Interior i després de Compe- modificació de la carta magna no va és a dir la banca i els mercats finan-després d’un altre en els seus estats el possible a les classes més desfavo- tència. També director europeu de la ser sancionada per la ciutadania. cers, posi als seus directius en el con-membres. Des dels diferents esta- rides i a la naturalesa. Comissió Trilateral, un lobby neoli- En les instàncies que estan imposant trol polític dels estats significa un pasments de poder (Comissió Europea, El nou primer ministre grec, Lukás beral fundat per David Rockefeller, mesures fortament regressives els cu- més. Ja no solament hi ha un controlConsell Europeu, Governs nacionals, Papademos, va ser vicepresident del i president del think tank Brueguel. rrículums de les persones que estan de l’economia, sinó també de la po-Banc Central Europeu, Fons Monen- BCE i governador del Banc de Grè- Monti també ha estat assessor de forçant aquestes polítiques tampoc lítica, configurant un govern deudo-tari Internacional…) s’afirma que cia. No cap esperar que les mesures Coca-Cola i de Goldman Sachs. No- deixen lloc a dubtes. Mario Draghi, cràtic, o com ells diuen, tecnocràtic.La lluita és al carrer i en les empreses, no al parlament 29 de setembre. La classe treballadora i classes po- ERO, la universalització del dret a treballadors no és la lluita electora- CGT-CNT-SO La Setmana de Lluita es plantejava pulars estem farts de pagar la crisi la Sanitat, a l’Ensenyament, a les lista i partidista, sinó la mobilització per seguir denunciant i exigint la del sistema capitalista i lluitem per Cures…, la supressió de les ETT, les i la lluita al carrer i en les empre- derogació de totes les mesures anti- la construcció d’una nova societat hores extres, el substancial augment ses, en un procés d’agitació socialL a Confederació General del Tre- ball (CGT), la ConfederacióNacional del Treball (CNT ) i So- socials, polítiques econòmiques, po- lítiques de retallades en drets socials basada en la solidaritat, el suport mutu, l’autogestió, un model pro- de la tributació de les empreses i les fortunes a les arques públiques, permanent que ens condueixi a una Vaga General, una Vaga de Consum, i laborals que s’estan aprovant pel ductiu que pensi en les necessitats la dació en pagament de l’habitatge una Vaga que integri la lluita laborallidaritat Obrera (SO), vam acordar pacte entre el govern, la patronal, de les persones i no en els beneficis hipotecat, la persecució del frau i els i la lluita social.desenvolupar una Setmana de Lluita els mercats, la Unió Europea , amb del capital, una societat en harmonia paradisos fiscals, la rebaixa de l’edat Fem una crida a tota la població, to-del 14 al 18 de novembre de 2011, la complicitat i el silenci del sindi- amb els recursos naturals i el respec- de jubilació amb relleu, la reducció tes les organitzacions sindicals, so-en plena campanya electoral, amb el calisme institucional. Polítiques que te per al vida al planeta. de la jornada laboral o la cessió a cials, assemblees populars, veïnals,lema “La lluita és al carrer i en les ens han conduït a l’atur, acomiada- Exigim recursos suficients per a mans de les treballadores de les em- col•lectius que defensin una novaempreses, no al parlament. Cap a la ments, reforma laboral, reforma de totes les persones establint com a preses que tanquin amb assessora- societat basada en la justícia socialVaga General” i ho vam fer com a les pensions, reforma de la nego- principis el repartiment de la riquesa ment i finançament públic. i la llibertat, a participar en les nom-continuïtat del procés de lluita unita- ciació col•lectiva, mesures d’ajust, i el treball a través de mesures com En unes dates de plena campan- broses mobilitzacions i accions queri des del sindicalisme de classe, ini- retalls i privatitzacions dels serveis l’eliminació de les últimes reformes ya electoral, vam defensar que estan tenint lloc al llarg de tot l’Estatciat en les mobilitzacions del passat públics, desnonaments… laborals i socials, la prohibició dels l’important per a l’emancipació dels espanyol.6 Desembre de 2011
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Vaga a les universitats públiques el 17N principal, treballadors/es de les uni- CGT Ensenyament, CGT UAB, CGT Balears, Ermengol versitats, estudiants i ciutadania hem Gassiot i Redacció confluït de manera activa en la de- fensa de la universitat com a servei públic i de les condicions laborals dels qui, en el dia a dia, la fem fun-L a CGT va convocar el 17 de novembre vaga de treballadorsa totes les universitats públiques cionar. Els espais de participació que han obert les diferents assemblees generades i la PUDUP com a marc decatalanes i ens dependents, tant per coordinació han facilitat al PDI i alles diferents categories de professo- PAS un lloc on poder-nos reivindicarrat i investigadors com de personal com a tals, de forma oberta, plural id’administració i serveis, tant fun- participativa, lluny dels verticalismescionari com laboral, una vaga gene- i burocratismes de certes dinàmiquesral que aconseguia aturar l’activitat a sindicals.gran part dels campus catalans i queva ser complementada per manifes-tacions a Barcelona, Lleida, Girona, Vaga també a les IllesMataró i Tarragona.Motivava la convocatòria les retalla- Pel que fa a Balears, l’Assemblea dedes en més del 16% en els pressupos- la Comunitat de la UIB va acordartos de les universitats i el seu impacte també convocar jornada de vaga pelen les plantilles i en les condicions de 17 de Novembre, així com també unatreball. Va ser una jornada de protes- manifestació pel mateix dia. La CGT-ta contra l’impacte en les comuni- Balears va donar suport a la mobi-tats universitàries i en el conjunt de lització dels estudiants de les Illesl’educació superior de les retallades lladors i estudiants realitzades durant el procés de defensa de les universi- Lleida (800 persones), Girona (1.000 Balears i a la manifestació de Palmapressupostàries promogudes aquest el mes de setembre i octubre i que va tats com un espai públic, cal tenir en persones), Tarragona (500 persones), en defensa de l’educació pública iany 2011 per part de la Generalitat concloure amb la resolució unànime compte que una part molt important Mataró (150 persones) i Barcelona contra les retallades, per a reivindi-de Catalunya i aplicades pels dife- del 8 d’octubre de la Plataforma Uni- de les retallades afecta directament el (prop de 20.000 persones), cal valo- car una educació pública, gratuita irents rectorats. Aquestes retallades tària en Defensa de les Universitats seu lloc de treball. rar la jornada molt positivament pels de qualitat. en defensa dels serveiss’ampliaran de forma molt notòria Públiques (PUDUP) de crida a la Amb tot, el més rellevant de la vaga següents aspectes: públics i contra les privatitzacions. Al’any 2012 i suposaran la destrucció vaga general d’universitats el 17 de ha estat el d’on ve, el com l’hem ges- La vaga general d’universitats del la manifestació de Palma van partici-de més de 3000 llocs de treball en el novembre. A més el SEPC i altres tat. La vaga del 17-N va començar a 17-N ha aconseguit situar en el de- par-hi un miler de persones.conjunt de les universitats públiques organitzacions d’estudiants van con- gestar-se i prenent forma en assem- bat públic la situació actual de les En el manifest de vaga de la UIB escatalanes. Si s’apliquen, faran invia- vocar vaga d’estudiants d’universitat blees de treballadors. I en la coordi- universitats, el problema del seu fi- deia: “Volem que s’aturin totes les re-ble el desenvolupament de progra- i secundària. nació d’assemblees es va concretar la nançament i, en definitiva, el model tallades que estan en marxa, que ame-mes públics de docència de qualitat seva convocatòria. És una vaga que de política educativa del nostre país. nacen els serveis dels que gaudim els ii suposaran també un atemptat per al Valoració positiva a neix de l’arrel del què, fa molts anys, A més, la vaga també ha aconseguit les estudiants i posen el perill llocs demanteniment del nivells actuals de s’anomenava la democràcia obrera que els diferents equips rectorals i la feina de treballadors administratius.la recerca e innovació al nostre país. Catalunya en oposició del parlamentarisme bur- mateixa Generalitat, per boca del di- Parlam de les reduccions d’horarisComportaran, a més, una degradació gés. rector general d’universitats, Antoni de biblioteques, la pujada de preusde la gestió i del desenvolupament La vaga del 17N ha trencat el secto- Segurament per aquesta raó aquesta Castellà, hagin de respondre públi- dels bars, l’augment de les taxes, ladel serveis i de l’administració. rialisme que fa anys ens està imposant vaga ha estat tant incòmode pel sin- cament a l’impacte de les retallades eliminació de les bicicletes, del busLa convocatòria de vaga es va efec- el sindicalisme majoritari de CCOO i dicalisme que neda tant a gust en la i al fet que una part dels professors/ circular i de la massificació a les au-tuar per a donar cobertura a la crida UGT. Poder fer una vaga d’aquestes dinàmica de comitès d’empresa i de es contractats són “falsos associats” les i als menjadors. Apostam per unaefectuada des d’assemblees de treba- característiques és una fita important que ens ha de fer negociacions a porta tancada amb les (cal, doncs, activar els mecanismes educació i investigació de qualitat i avançar en el refor- gerències. Transformar aquest model adequats per a corregir aquestes al servei de les necessitats socials, çament d’identitats sindical és, també, un altre objectiu contractacions fraudulentes). També no del benefici privat. Exigim una col•lectives de d’aquesta vaga i el 17-N ha estat una destaca l’afirmació d’Antoni Castellà transparència real dels comptes de la classe. Però no és passa més en aquest camí que hem de plantejant que el proper any la retalla- UIB, i que els detalls de la seva polí- l’única. Des de la recórrer el conjunt de la classe treba- da del pressupost de les universitats tica econòmica siguin de fàcil accés perspectiva del pro- lladora. prevista per la Generalitat rondarà el i comprensió per part de la comuni- fessorat precari de Més enllà de la incidència i segui- 2,5% davant del 5% que plantejava tat. Amb la nostra mobilització, a les les universitats, que ment de la vaga a les diferents uni- Mas-Colell el mes d’octubre. Sense aules i també al carrer, volem donar n’hi ha i molt, és versitats, que va ser molt important cap dubte era un primer impacte de una resposta a les retallades, als atacs una oportunitat per a bona part d’elles, les assemblees, la crida a la mobilització i del seu se- contra el català, a la pèrdua de drets, a refermar-se com tancades, talls de circulació i les as- guiment. en definitiva: a la política antisocial a subjecte polític en sistències a les manifestacions de En tercer lloc, i aquest és l’element de l’actual Govern.”Repartir el treball genera ocupació Secció Sindical CGT són l’àmplia majoria dels operaris) problemes amb els acomiadaments necessàries més hores productives, contractació, haurà de contractar Nissan Zona Franca ha d’ampliar la seva jornada en: injustificats de 2.009, (1.680) garan- però no més hores extres. més, i haurà d’invertir perquè les • 8 dies com dissabtes productius teix novament l’acomiadament dels Són necessàries més hores produc- línies productives no sofreixin ava- sense opció a compensar-lo amb treballadors temporals que existei- tives? Doncs que es realitzin amb ries amb la consegüent perduda deL ’increment de la jornada de tre- descans, xen en l’actualitat. més treballadors. Traslladar a la producció. ball que ens ha suposat les mo- • + 4 dies de productivitat que no es D’altra banda, no és comprensible, realitat el repartiment del treball per Des de la CGT volem demanar ladificacions del conveni col•lectiu, pot gaudir, el volum d’hores extres que s’està a poder treballar tots. Hores extres no col•laboració, i això significahan suposat la justificació de reduc- • + 3 addicionals per la recollida de realitzant en la planta. Hores extres que a més serveixen per a tapar les treballar segons l’obligació que re-ció de la plantilla necessària per a material cada jornada (218+8=226) que serveixen per a tapar les man- deficiències quant a la inversió i presenta la nostra jornada (8 hores,realitzar les produccions adjudica- = 678 minuts, de treball efectiu. cances, tant organitzatives com en manteniment de la fàbrica, que ser- 12 dissabtes, etc.).des. Després d’aquestes modifica- Cada treballador augmenta la seva manteniment de les instal•lacions. veixen per a recuperar producció La realització d’hores extres icions cada treballador (en el cas que jornada en gairebé 14 dies de treball. Hores extres que serveixen per a que es perd per avaries. l’increment de jornada, no fan méstinguessin opció de gaudir els dies Amb aquest increment de jornada, completar les produccions neces- Tallant d’arrel la realització de les que destruir ocupació. Les horesde reducció per productivitat, que es justifica una reducció brutal de la sàries i que no es poden fer entre els hores extraordinàries, la Direcció extraordinàries són les “engrunes plantilla, que a més de solucionar els dos torns de treball que tenim. Són s’ha de replantejar la política de d’avui i la fam del demà”.Desembre de 2011 7

×