Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2011 · núm. 131· 0,50 euros · www...
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 131 · Setembre 2011   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.c...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA                                                                    ...
REPORTATGE                                                   Del procés                                                   ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

903

Published on

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
903
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2011 · núm. 131· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org L’Europa neocolonialista i excloent...Dipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 131 · Setembre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat L’Europa neocolonialista i excloent...Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.org Sortim al carrer...Delegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA Les retallades socials i laborals assenyalen al poble treballador laCGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax necessitat de lluitar933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) L a exigència de democràcia directa i participativa, junt amb el crit tant sentit el últims mesos: “la crisi que la paguin els rics”,• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit s’emmarca en un llarg procés de lluites als úl-• Federació Catalana d’Indústries tims anys.Les lluites contra els EROs al sec-Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat tor industrial, lluites que van quedar aïllades a• Federació d’Ensenyament de cada empresa i no van aconseguir aturar lesCatalunya (FEC)• Federació d’Administració reformes neoliberals dissenyades per tots elsPública (FAPC) governs i patronals i el mes llastimós amb laVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn connivència del sindicats institucionals.Tel. 933103362. Fax 933107110 El “Decretazo” del mes de maig del 2010 ambFEDERACIONS COMARCALS retallades salarials i socials als empleats iAnoia empleades de tots els serveis públics va tenirCarrer Clavells 11 - 08700 Igualada una resposta contundent amb la convocatòriaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es d’una Vaga el mes de juny del 2010 que vaBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus significar la sortida al carrer de 80.000 tre-baixc-p@cgtcatalunya.cat balladors i treballadores d’aquests sector aTel. 977340883. Fax 977128041 Barcelona.Baix Llobregat El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.cat contra la Reforma Laboral va tenir ressò alTel. 933779163. Fax 933777551 sector industrial i als serveis, malgrat la crimi-Comerç, 5. 08840 Viladecans nalització del Conseller Saura.cgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 El 27G del 2011 un altra vaga és va convo-Baix Penedès car al Principat, aquesta vegada de la ma delNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sindicalisme combatiu i els moviments socialsTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com de perfil anticapitalista per tal de manifestar el rebuig a la Reforma Laboral i de les PensionsBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT.cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Més de 9.000 persones ens varem manifes- clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, an- sanitari s’ha portat a terme el 2 de setembre tat tindran el suport del nostre sindicat i si elsGarraf-Penedès tar per el centre de Barcelona.El 14 de Març amb una marxa que va acabar en concentra- esdeveniments porten a plantejar si convé laLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la tic president de la patronal del sector privat,Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat una gran manifestació mostrava el grau de ció davant del Departament de Sanitat, més convocatòria d’una vaga general, a la CGT te clar com traslladar als seus amics de laTel. i fax 938934261 malestar social contra les retallades en salut, els talls de carretera del 3 de setembre. no tindrem cap inconvenient a participar en patronal la gestió de la sanitat.La ciutadania,Maresme es sumaven a les lluites de ensenyament en Les mobilitzacions que des del propi movi- l’anàlisi de la convinença de convocar-la.Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - que rebutja aquesta manera de fer, s’hamaresme.cgt@gmail.com defensa de la escola pública de qualitat.El 14 ment ciutadà i veïnal es vagin acordant a fa- La solució està en el repartiment del treball mobilitzat en contra d’aquestes mesures enTel. i fax 937909034 de Maig una manifestació encara més gran vor dels serveis públics universals i de quali- i de la riquesa. un moviment, lliure, obert, autogestionari iVallès Oriental que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciu-Francesc Macià, 51 08100 Mollet - d’acció directa en quant ha estat necessari, tadà a les polítiques neoliberals del governcgt_mollet@hotmail.com com per evitar desnonaments d’habitatges.Tel. 935931545. Fax 935793173 de CiU. La mobilització continuava “in cres- cendo”. Un moviment que per la defensa del drets AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS i serveis públics que com ciutadans tenim, Des del mes d’abril i progressivament totsGirona els sectors dependents de la gestió pública: coincideix amb les reivindicacions que desAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona administració, ensenyament i sanitat han es- del sindicalisme no claudicant i per tant com-cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 tat reivindicant els seus drets i batallant per batiu, practiquem a la CGT. mantenir dignificat el servei a la població, El moviment ciutadà sorgit des del 15-MPonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - serveis públics que els dirigents polítics en mantingut des del moviment veïnal que lilleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar- dona suport, amb la llibertat d’acció que el los, intentant imposar el sentiment i pensa- caracteritzat i que defensa en el seus pro-Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ment: “millor privatitzat” i per tant, donar a cessos assemblearis per sobre de qualsevolTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat mans privades d’ells mateixos o dels seus altre consideració, es trobarà amb una tardorTel. 977242580 i fax 977241528 amics, el negoci. farcida d’oportunitats per seguir dient que totFEDERACIONS LOCALS La mantinguda lluita del sector sanitari en allò que reclamaven encara no s’ha solucio- aquests mesos d’estiu on les retallades en nat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu,BarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona urgències i serveis bàsics han estat tant evi- els polítics l’han anat fent cada cop mésflbcn@cgtbarcelona.org dents, son l’exemple clar de com volen ges- grossa com en el cas del PIRMI i els ajutsTel. 933103362. Fax 933107080 tionar els serveis a la ciutadania derivats del socials a les vivendes.Una primera convoca-BergaBalç 4, 08600 impostos que paguem. És evident i queda tòria per defensar una vegada més el serveisad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “La classe mitjana consumeix inconscientment Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, i assegura un mercat inesgotable per nodrir,Rubí i alhora adopta al Tercer Món o col·laboraColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i leshotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a amb oenagés amb la benedicció de l’estat, un Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: mecanisme de control subtil i sibil·lí per evitarSabadellRosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a contradiccions de classe.”cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Montse Banegas aTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Una dona incòmoda”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Setembre de 2011
  4. 4. REPORTATGE Del procés d’ocupació de La forta crisi econòmica va provocar a l’Argentina un avanç en la lluita popular: moviments de treballadors aturats i la fàbriques tenim recuperació de fàbriques i empreses pels treballadors molt que aprendre Sin PatronesEl procés de recuperació d’empreses pels seus treballadors al’Argentina, 2001-2009 de copejar i negociar per a acumular Red Libertaria, Argentina poder corporatiu dintre del sistema i no per a generar una ruptura del sistema. Però la mesura va espantarA partir de finals de l’any 2001 i començaments del 2002, sectorsde la classe obrera argentina van pro- tant a la burgesia i als propis burò- crates sindicals que el pla de lluita, organitzat en diferents etapes, va sertagonitzar una experiència de lluita avortat a la meitat.molt singular: l’ocupació d’empreses L’ocupació del lloc de treball va seri la posada en marxa de la producció també una mesura de resistència asense patrons. En un context de crisi dictadures o intents de privatitza-econòmica, alt nivell de l’índex de ció: per exemple, presa del frigorí-desocupació, fallides d’empreses i fic Lisandro de la Torre (que es vaacomiadaments massius, milers de realitzar per a evitar la privatitzaciótreballadors es van organitzar per a del mateix i va produir una forta in-mantenir les seves fonts de treball. surrecció obrera en el barri que se situava), presa de l’empresa tèxtilLa crisi econòmica i Alpargatas durant l’última dictadurapolítica militar o la presa de l’obra de la Re- presa del Chocón, etc.Entre 1997 i 2001 en l’Argentina Existeixen també mesures intermè-va esclatar una forta crisi econòmi- dies que també tenen un arreli i unaca que va impactar fortament en el història en el moviment obrer argen-bloc en el poder. Aquesta crisi va tí: la vaga amb presència en el llocestar coronada per la rebel•lió po- de treball, per exemple, és una de-pular dels dies 19 i 20 de desembre rivació moderada de la “ocupació”que, enfrontant l’estat de setge, va llisa i plana de la fàbrica. Però des-produir la renúncia del president devaluant la moneda, per a fer a la cions. És de destacar el sorgiment de projectes productius per a, per mitjà prés de la crisi de 2001 va aparèixerFernando de la Rúa i l’obertura d’un producció local més competitiva a les Assemblees Veïnals i el protago- de pràctiques autogestives i coope- el fet nou: els treballadors ocupavenprocés d’acefàlia en el poder execu- nivell mundial. L’altra part busca- nisme guanyat pel moviment pique- ratives, aconseguir llocs de treball. la fàbrica en fallida per a protegir elstiu de la república [1], i un avanç de va adoptar el dòlar com moneda de tero (o de Treballadors Desocupats/ Les organitzacions piqueteras es van seus llocs de treball i posar-les a pro-la lluita popular. curs legal, fent a l’economia local Aturats). Les Assemblees Veïnals convertir així en un actor polític de duir sense patrons.Aquesta rebel•lió va posar fi a una més depenent de l’economia nord- van sorgir en les primeres setma- summa importància en aquells anys, La majoria de les vegades, les ocu-sèrie de governs de tall neoliberal americana. nes després de la caiguda de De la articulant al voltant de si a les rei- pacions començaven com mesuresen el país, alhora que va produir un La situació social es va tornar in- Rúa. En gairebé totes les places i vindicacions populars de diferents preventives. Els treballadors busca-avanç en la lluita popular: assem- tolerable al desembre de 2001. La cantonades importants de les grans sectors i demostrant un alt poder ven impedir per aquest mitjà, queblees barrials, moviments de treba- congelació dels dipòsits bancaris ciutats milers de veïns es van reunir de mobilització i pressió contra el els empresaris retiressin les ma-lladors aturats i la recuperació de fà- impedia als treballadors disposar del per primera vegada en anys. Es dis- govern. En els primers mesos de quinàries, mercaderies i matèriesbriques i empreses pels treballadors. seu salari. La falta de diners circu- cutia de política, s’organitzaven les 2002 es va establir una forta aliança primeres abans de declarar la fallida.Durant la dècada del 90 en lant accelerava el procés de fallides accions rondaires (mobilitzacions, entre les assemblees d’origen urbà, Si això succeïa, les empreses serienl’Argentina s’havia imposat un mo- i la desocupació augmentava. Va ser escraches), així com es buscava, per conformades majoritàriament per insolvents, i evitarien pagar els sala-del econòmic basat en “la converti- així com per al dia 15, en els barris mitjà del suport mutu atendre a les sectors de classe mitja i els aturats ris deguts i les indemnitzacions perbilitat” de la moneda. Això significa pobres de les grans ciutats van co- necessitats dels veïns aturats. També dels suburbis de les ciutats, que es acomiadaments, per no comptar ambque 1 pes equivalia a 1 dòlar ame- mençar els saquejos a comerços. van aconseguir establir Assemblees va expressar en la consigna “piquet i béns que poguessin ser rematats perricà. Clarament, l’única manera de La resposta del govern va ser la Interbarrials que es reunien setma- casserola, la lluita és una sola”. a saldar els seus deutes.mantenir aquesta paritat era el crèdit declaració de l’estat de setge (estat nalment per a coordinar accions No obstant això, aviat van començarextern. Quan a partir del 97 es va en- d’emergència), suspenent les garan- a posar les plantes en producció. Van ties constitucionals de la població la conjuntes. Les ocupacions de tenir com antecedent l’ocupació decarir el crèdit, l’economia argentina D’altra banda, el moviment piquete-va entrar en una forta recessió. Si bé nit del 19 de desembre. A l’acabar la ro, que havia sorgit en 1997, organit- fàbriques l’empresa IMPA (Indústria Metalúr-el model econòmic havia generat una transmissió del missatge presiden- zant a treballadors acomiadats des- gica i Plàstica Argentina), que desalta taxa de desocupació (superior al cial per cadena nacional, la població És en aquest context de crisi econò- de 1996 estava ocupada i els treba- prés de la privatització de l’empresa10%), la crisi va disparar la desocu- de les grans ciutats va començar a mica i mobilització popular que es lladors de la qual havien començat a petroliera estatal en la Patagonia ipació a més del 25%. Nombroses guanyar els carrers, copejant les cas- va produir un dels fenòmens que autogestionar, després de resistir du- el nord-oest del país, en lluita perempreses van tancar llençant a més soles corejant “¡Qué boludos, qué més va cridar l’atenció a la mili- rant setmanes i fins a mesos, en els a aconseguir ocupació i subsidistreballadors al carrer. La resposta del boludos!” ¡El estado de sitio se lo tància anticapitalista en tot el món: quals hagueren d’emprendre una for- que permetessin pal•liar la situaciógovern, seguint els consells del FMI meten en el culo!” o “¡Qué se vayan el procés d’ocupació de fàbriques i ta lluita política i jurídica. En aquest d’atur, va aconseguir una projecció todos, qué no quede ni uno solo!”, empreses i la posada en producciói del BM va ser aplicar retallades en nacional. Per a 2001, els pobres i punt va ser essencial la solidaritat demanant la renúncia del ministre pels seus treballadors sense patrons.el pressupost nacional, que van em- desocupats de les viles misèries (fa- prestada pels veïns, les assemblees i d’economia, del president i de tots Si bé aquest procés va ser nou apitjorar la situació del poble. velas) del centre polític del país, la els piqueteros que van permetre rea- els polítics. Així va començar la l’Argentina, no deixa de tenir impor-Per a 2001, l’Argentina va deixar de Ciutat de Buenos Aires, també es- litzar mobilitzacions massives per a rebel•lió popular, de característi- tants llaços amb les tradicions i me-ser un paradís per a les inversions fi- taven organitzats i mobilitzats. El aconseguir la tinença de les empre- ques insurreccionals, que va acabar todologies de lluita dels treballadors.nanceres, amb el que molts capitals govern transicional d’Eduardo Du- La tàctica de l’ocupació de fàbriques ses i els drets d’explotació de lesvan abandonar el país. La resposta amb la presidència de Fernando de halde, electe per l’Assemblea Legis- mateixes. En la majoria dels casos, la Rúa. té llarga data en el país. L’antecedentdel govern va consistir a congelar els lativa (que reuneix a la cambra baixa més important en tal sentit va ser no van aconseguir el suport de lesdipòsits bancaris dels estalviadors, i la cambra alta) el 2 de gener de impulsat per la CGT (Confederació direccions gremials, burocràtiques isituació que a la llarga va constituir La mobilització 2002, hagué d’ampliar els subsidis a General de Treballadors) en l’any grogues (propatronals), encara queuna expropiació als treballadors i popular la desocupació per a intentar calmar 1964. En una jornada van ser ocu- en alguns casos puntuals, algunessectors mitjos per a salvar al sistema els ànims dels milions de treballa- pats pels treballadors els 10.000 seccionals sindicals també van do-bancari. Davant això, la burgesia es Els mesos següents a la caiguda de De dors sense ocupació, aconseguint en establiments fabrils més importants nar suport a les ocupacions. El casva dividir entorn de dos programes la Rúa l’Argentina va estar sumida en el seu lloc el creixement de les orga- del país amb una precisió miliciana. més ressonant, però no l’únic, és elper a superar la crisi. Una part bus- un procés d’avanç de les organitza- nitzacions reivindicatives d’aquests La conducció d’aquesta mesura era de Zanón (actualment anomenadacava abandonar la “convertibilitat”, cions populars i les seves reivindica- proletaris. A més, van emprendre burocràtica i actuava amb una lògica FaSinPat, Fábrica Sin Patrón), onSetembre de 2011 3
  5. 5. REPORTATGE titud al suport rebut. D’aquesta ma- Amb la devaluació de la moneda es nera, les empreses recuperades van va posar fi a 10 anys de la política experimentar una important transfor- de convertibilitat, imposant-se una mació, ocupant-se de diferents aspec- fracció de l’alta burgesia que busca- tes de la vida social dels barris. va generar millors condicions per a competir en el mercat mundial. Va El debat: cooperatives ser derrotada l’altra fracció burgesa, representada principalment pel capi- o control obrer? tal financer i les empreses de serveis públics privatitzades durant els anys Un important debat, de caràcter estra- noranta, que buscava l’adopció del tègic es va donar en el sí de l’esquerra dòlar com moneda. i del moviment d’empreses recupera- Només faltava disciplinar al poble des. El problema a resoldre era com que seguia lluitant, mobilitzant-se havien d’organitzar-se aquestes em- i organitzant-se. Per a això, el go- preses en el marc del sistema capita- vern va utilitzar una doble tàcti- lista. La solució més difosa ha estat la ca: d’una banda, la repressió, per conformació de cooperatives. Aques- l’altre, l’anul•lació de moviments ta forma, que revesteix caràcters ju- socials per mitjà de la cooptació o rídics precisos, va permetre donar un l’anul•lació política. La repressió va marc legal i avançar en l’explotació ser salvatge, i es va cobrar la vida de les empreses. No obstant això, com ja hem dit, de dos joves referents (Maximiliano l’Estat argentí preveu una impor- Kosteki i Darío Santillán) del movi- tant ingerència en la vida orgànica ment piquetero el dia 26 de juny de de les cooperatives. Si en la lluita, 2002, quan els treballadors desocu- tots els treballadors estaven en peus pats van llançar un pla de lluita que d’igualtat, decidint en assemblees buscava tallar els principals acces- com dur endavant la lluita, la llei de sos a la ciutat de Buenos Aires. cooperatives en l’Argentina estableix Si bé la repressió va causar la con- un mecanisme organitzatiu basat en vocatòria precipitada a eleccions la representació que allunya a la to- presidencials, també va implicar el talitat dels associats de la gestió quo- començament de la decadència del tidiana de l’empresa. Aquest primer moviment piquetero. Les assem- obstacle va ser superat de fet per mol- blees, que van ser tan actives du- tes de les empreses sense patró, que rant l’estiu de 2002, van començarels treballadors havien aconseguit En altres casos, el fet d’haver romàs argentines. prenien formalment la categoria de a esmorteir-se. La falta d’objectiusrecuperar les estructures sindicals tancats durant mesos va produir el Quant a les formes d’organització, cooperatives però que van constituir concrets, la falta d’experiència i una(primer de base, després el sindi- dany de les maquinàries. Això va totes han pres la forma legal de coo- mecanismes democràtics de gestió. situació econòmica que començavacat) de les mans de la burocràcia, passar en diverses fàbriques de vidre peratives. En aquest sentit, la llei que Però en el capitalisme les cooperati- a normalitzar-se, van ser alguns delsconstituint-se en una organització o metall, on els forns es van arruïnar regula les cooperatives és molt res- ves han d’enfrontar-se a problemes factors que van produir el seu reflux.classista (de lluita de classes). per romandre apagats. A més, pels trictiva en els aspectes organitzatius, més importants. El procés de com- Va ser Néstor Kirchner, qui va as-El mecanisme habitual de la recu- grans deutes, tenien tallats els seus ja que imposa l’existència d’una co- petència entre les empreses obli- sumir la presidència de la Nació elperació de les empreses es pot es- canals de proveïdors i la provisió missió administrativa i un president. guen als patrons a introduir canvis 25 de maig de 2003, a qui li va tocarquematitzar de la següent manera. d’energia o aigua, i per la inactivitat Aquest president té poders gairebé en les formes de produir, augmentar recompondre el domini de l’Estat.Primer, s’ocupava l’empresa per havien perdut a importants clients. plens en el seu exercici, havent de els ritmes de treball, incorporar ma- Ex governador d’una província dea evitar el buidament d’estocs de L’accés al crèdit a aquestes empre- rendir comptes de l’exercici anual als quinària, acomiadar treballadors, etc. l’extrem sud del país, desconegutmercadeies i béns de capital, per a ses era nul. associats en assemblees ordinàries Com pot veure’s, la producció per al per a molts, en un context de fortenfrontar el lock-out o per a recla- Tampoc hem d’oblidar que es trac- una vegada a l’any. No obstant mercat està en conflicte amb els in- això, més enllà d’aquesta cobertura rebuig cap als partits polítics i so-mar pel pagament de salaris deguts. tava d’empreses que havien fet falli- teressos dels treballadors. No només legal, la majoria de les cooperati- bre la base d’un discurs d’oposicióA continuació, es decidia posar la da per la seva incapacitat per a com- pel que es produeix, sinó que també ves han adoptat de fet altres formes al neoliberalisme, de condemna aplanta en producció, com forma de petir en el mercat capitalista. Moltes per com es treballa en les empreses d’organització, que garanteixen la les violacions dels Drets Humans per a produir. Per aquesta raó, elscobrar-se els deutes patronals. Per a de les empreses tenien tecnologia durant l’última dictadura militar participació del ple dels associats en treballadors d’algunes empreses re-això, els treballadors es constituïen obsoleta i estaven descapitalitzades. els més diversos aspectes de la vida (1976-1983) i de reivindicació de la cuperades van elaborar un altre mo-en cooperatives de treball i empre- Amb la qual cosa, en la majoria dels de l’empresa. militància política d’intencionalitat del d’organització, conegut com “elnien la lluita legal per a aconse- casos, el començament de l’activitat D’altra banda, en la majoria dels ca- revolucionària de la dècada del se- control obrer”. Aquesta modalitatguir que se’ls adjudiqués el dret a va estar basat en fortes dosis sos es busca que el repartiment dels implica el control pel ple dels treba- tanta, va aconseguir un fort suportl’explotació de l’empresa. La ma- d’autoexplotació per a començar beneficis sigui igualitari entre tots lladors de la totalitat del procés pro- popular, particularment dels orga-joria de les vegades, van aconseguir el procés de capitalització. Moltes els treballadors. En els casos que ductiu. Està acompanyada una moda- nismes de drets humans (entre ellsen primer lloc drets temporals per a vegades, els treballadors havien de hi ha diferències salarials, són molt litat organitzativa que parteix de les les mares i àvies de Plaza de Mayo),l’explotació (2 anys o més), però no treballar llargues jornades sense po- menors que en altres empreses de assemblees de base de cada secció de moviments socials, intel•lectuals,els drets de propietat, pel que hague- der realitzar cap retir de diners, per la mateixa branca. En els casos que l’empresa, l’elecció democràtica i di- etc.ren d’emprendre noves lluites per a a poder comprar noves mercaderies, les empreses sense patró hagueren recta de representants per a consells La recuperació de l’economia (enaconseguir l’expropiació de les em- i perquè no podien utilitzar les seves de prendre nous associats, en molts o altres organismes, la revocabilitat aquests anys, l’economia va créixerpreses i que després se’ls adjudiqués maquinàries, havent de produir de casos ho han fet entre activistes que dels mandats per l’assemblea, el con- a un ritme d’entre 7 i 9% anual), lala propietat. Aquestes lluites han manera gairebé artesanal. van donar l’ocupació des del primer trol permanent entre la base obrera i creació de noves ocupacions, acom-arribat a durar anys, com en el cas moment. És el cas de la ceramista Fa- els seus representants, la promoció de panyats la majoria de les vegades dede l’empresa productora de ceràmi- Característiques de SinPat, que en els primers anys de la la funció dirigent en tots els interes- llargues jornades de treball i fortaques Zanón. Però aquest camí de gestió obrera va experimentar un fort sats i la projecció de la pràctica del precarietat laboral, l’aplicació delluites va ser molt llarg i dur. les empreses sense creixement de la producció havent control en la fàbrica cap al domini plans socials contra la desocupacióEl context de mobilització popular patró d’incorporar nous associats. Molts de la societat. Aquesta modalitat està i la pobresa van servir també per ai la crisi política i de domini burgès d’ells eren membres del Moviment acompanyada a més de la reivindica- apagar gran part de la rebel•lia dei estatal van ser les condicions que Segons l’estudi realitzat pel col•lectiu de Treballadors Desocupats, que van ció de la nacionalització de les em- les jornades de 2001.van permetre que aquestes reivindi- de periodistes de lavaca.org, el 2007 acompanyar als treballadors durant preses [3]. No obstant això, la forma Poc queda d’aquell moviment, quecacions s’aconseguissin. El govern havia 163 empreses funcionant sense l’ocupació, en els enfrontaments amb predominant és la cooperativa (més copejant casseroles i enfrontant a la patró [2]. Els sectors de les empreses les forces de seguretat i en les mobi- del 90% de les empreses recupera-estava fortament afeblit i no podia policia, cantava en la carrers “Què són dels més diversos. Bàsicament, litzacions exigint l’expropiació de la des), mentre que el 4,7% ha adoptatimpedir l’ocupació de fàbriques. No se’n vagin tots, que no en quedi ni hi ha tant empreses de serveis (in- planta. les forma de Societat Anònima o deobstant això, no hem de creure que un!”. Això no vol dir que la mobi- formàtica, supermercats, periodisme, Un últim element a destacar és que Societat de Responsabilitat Limitadauna vegada aconseguit el marc legal i només el 2,3% la de control obrer. lització popular s’hagi esgotat. Però escoles i jardins d’infants, etc.) com moltes de les empreses recuperadesper a l’explotació de les fàbriques empreses productives (construcció, van diversificar les activitats que rea- sí s’ha transformat. La gran majo-els problemes estaven superats. Ara ria es canalitza avui dia per canalshavien d’enfrontar-se a problemes autoparts, alimentació, hidrocarburs, litzaven, buscant superar el fet de ser El kirchnerisme i institucionals, i si bé encara no s’ha plàstic, vidre, etc.). En general són mers centres productius de mercade-tan profunds com els altres, però de empreses petites i mitjanes, amb una ries. Així, en moltes empreses recu- la reconstrucció de reconstruït el sistema bipartidistacaràcter comercial. Les empreses majoria d’empreses amb al voltant de perades funcionen centres culturals, l’hegemonia burgesa característic de l’Argentina, els par-recuperades moltes vegades havien 50 socis, encara que els extrems van biblioteques, sales d’atenció primària tits polítics del règim han recuperatestat buidades. No tenien estoc de dels 10 socis per al cas de les més pe- de salut, escoles, etc. Aquesta diver- L’elecció del president interí Duhal- part important del seu protagonis-peces ni de productes acabats. Mol- tites i 500 per a les més grans. Pel que sificació va ser una tàctica molt útil a de a principis de 2002 va marcar el me. D’altra banda, la majoria detes vegades els patrons ja havien re- estem parlant de l’ocupació d’una l’hora d’aconseguir suports en les co- començament de la reconstrucció del les organitzacions piqueteras es vantirat part important de la maquinària. fracció minoritària de les empreses munitats, així com una forma de gra- domini burgès en després de la crisi. alinear amb el govern. Aquelles que4 Setembre de 2011
  6. 6. REPORTATGE de treball. pitalisme té mecanismes per a neu- Tal vegada més important és que en tralitzar aquestes experiències. La aquest mateix període, sense la vi- realitat de moltes empreses recupe- gilància i la pressió patronal es van rades marquen que en realitat s’està reduir dràsticament els “accidents” autogestionant la misèria, sectors de de treball. Si sota la gestió patronal l’economia que el propi sistema ca- hi havia 300 accidents anuals, en el pitalista descarta per considerar-los període 2002-2005 només va haver- inviables. hi 33, tots lleus, sense registrar cap Per aquesta raó, hem d’apuntar a au- mort [4], el que ens parla d’una clara togestionar la totalitat de la produc- millora en les condicions de treball. ció i de la vida social. I per a això No obstant això, creiem que hem és necessari expropiar massivament d’analitzar també els límits que el a la burgesia, construint una societat capitalisme imposa a les empre- socialista i llibertària. No existeixen ses recuperades. Per a això hem oasi de socialisme en el marc de la de clarificar quins són els nostres societat capitalista i no es pot cons- objectius com anarquistes i què en- truir al marge del sistema i viure tenem per autogestió. Com dèiem aquí: cal destruir al sistema. No hi més amunt, la majoria d’aquestes ha convivència possible. Com diuen empreses hagueren de tornar a pro- a Zanón: “si no es fa la revolució, duir en condicions molt adverses: Zanón es queda sola i la destruei- falta de proveïment de mercaderies, xen”. impossibilitat d’accés al crèdit, ob- En el procés d’ocupació de fàbri- solescència tecnològica, cadenes ques els anarquistes tenim molt que de comercialització destruïdes. Per aportar alhora que aprendre. Hem la qual cosa, hagueren de basar d’aportar la nostra perspectiva po- la seva producció en fortes taxes lítica, alhora que brindar el nostre d’autoexplotació dels treballadors. suport moral i militant i ajuda tècni- Moltes de les empreses recuperades ca i econòmica. Buscant sempre lano ho van fer van perdre gran part generalitzi. latituds i temps. En aquest sentit no desesperades per l’accés a crèdits i solució del conflicte en funció delsde la seva influència i presència en podem deixar de destacar els punts subsidis van acabar lliurant la gestió interessos dels implicats: conser-la política nacional. Aquestes orga- Conclusions. Un excel•lents de l’experiència. Si bé de les empreses a persones amb vin- var el treball. En el marc d’aquestanitzacions depenien per a funcionar hem de tenir en compte que aques- cles polítics, amb el que van acabar lluita es pot aconseguir avanços dedels recursos de l’Estat i el govern, balanç anarquista tes experiències van ser de caràcter cridant a un nou patró per a gestio- consciència. Avanços que podranenfortit, només destina fons als mo- sobre les empreses defensiu i que van estar principal- nar les empreses. D’aquesta mane- acumular-se en la construcció d’unviments afins. sense patró ment centrades en empreses petites ra, molts treballadors van renunciar moviment obrer classista si aquestes i mitjanes, baixament tecnificades, a l’autogestió per a mantenir el seu experiències romanen vinculades aLa crisi internacional Molt s’ha escrit sobre les ocupacions i per aquesta raó vulnerables a la lloc de treball. les organitzacions de treballadors, de fàbriques en l’Argentina en els competència capitalista, són ex- D’altra banda, la necessitat de man- participant de les seves lluites braçde 2008 i noves anys 2001-2003. Importants sectors periències valuoses d’autogestió tenir la competitivitat comporta que a braç.ocupacions de la militància anticapitalista de que demostren les possibilitats de els treballadors de moltes d’aquestes tot el món van bolcar la seva mirada produir sense patró. Les empreses empreses tinguin ingressos inferiors Notes:En aquest context polític de fortale- cap a aquestes experiències buscant recuperades permeten demostrar a als de treballadors que realitzensa de l’Estat i el seu govern es va trobar l’avanç cap a una societat so- la major part de la població la pos- les mateixes tasques en empreses (1) La acefalia es va produir ja queproduir la crisi financera interna- cialista. No obstant això, a deu anys sibilitat de l’autogestió. L’existència privades. La mateixa Zanón (tal el vicepresident havia renunciat des-cional a mitjan 2008. En aquell mo- de la rebel•lió de 2001, creiem que de centenes d’empreses funcionant vegada una de les empreses més prés d’haver denunciat el pagamentment es van produir noves fallides és necessari realitzar un balanç més sense patró, on són els treballadors paradigmàtiques i la qual sol pre- de suborns en el parlament davant eld’empreses. Però no van ser tan ge- profund de l’experiència. qui decideixen el curs d’acció da- sentar majors assoliments) ha hagut tractament d’una llei de flexibilitza-neralitzades. L’Estat comptava amb En primer lloc, voldríem sintetitzar vant la producció, ampliant les seves ció laboral. d’enfrontar dificultats econòmiquessuficients reserves com per a afron- alguns aspectes que ens resulten cen- (2) Colectivo lavaca, Sin Patrón, preocupacions a altres problemes de en els últims anys. A diferència delstar la crisi econòmica. Així, l’any trals a l’hora d’analitzar el procés. Buenos Aires, 2007. Más informació la vida de les seves comunitats. seus competidors privats, ells no2009 es va produir una reducció en Podem resumir breument aquesta en www.lavaca.org En aquest sentit, l’exemple de Za- compten amb cap tipus de subsidis ael creixement de l’economia, però caracterització en els següents punts: (3) Aiziczon, Fernando, “Teoría y * Les ocupacions i empresesnrecupe- nón tal vegada ens demostri les pos- l’energia que consumeixen, amb elno una recessió. práctica del Control Obrero: el caso rades són expressions de la lluita de sibilitats de l’autogestió, d’una pro- que els seus costos de producció són de Cerámica Zanón, Neuquén, 2002-Es van produir algunes fallides men- ducció orientada per l’interès social més elevats. classes entre la burgesia i el proleta- 2005”; a Revista Herramientas…tre algunes empreses es van declarar i no pel guany privat. En aquest sen- És per això que hem de preguntar- riat. Més encara, corresponen orgà- (4) Aiziczin, Fernando, op. cit.en situació crítica. Els treballadors tit, entre 2002 i 2005, l’empresa va nos sobre la viabilitat de l’autogestióvan ocupar aquestes plantes, però el nicament al moviment obrer argentí, són produïdes per treballadors o per aconseguir augmentar enormement a petita escala. Si és possible gene- * Article extret del web www.anarkis-govern, lluny de permetre la proli- la producció duplicant, en aquest rar illes d’autogestió en els marcs mo.net/feració de recuperació d’empreses treballadors desocupats, reprenent tàctiques de lluita de llarga data. mateix període, la quantitat de llocs del sistema capitalistes o si el ca-va realitzar salvaments de les em-preses per mitjà de préstecs o les va * Les particularitats que revesteixenintervenir amb la intenció de sane- aquests processos no es deuen aljar les seves finances per a després fet que siguin externs al movimentretornar-les als seus amos. Això és obrer i a la lluita de classes sinó a lesel que va succeir amb les empre- diferents etapes que va ser traves-ses més grans. Mentre que algunes sant la formació econòmica-socialempreses petites van declarar la fa- argentina en les últimes dècades. Lallida (en molts casos fraudulentes, resposta obrera sorgeix com respos-provocades a dretcient pels amos) i ta a la política de la burgesia.els seus treballadors les van ocupar * Les ocupacions i recuperades noamb la intenció de posar-les a tre- són generades per grups políticsballar sense patró. En aquests casos, (minories) comunistes, ni anarquis-la recuperació de les empreses va tes. En realitat no van ser planifi-ser més dificultosa. Si entre 2002- cades per ningú. Són expressions2003 les recuperacions hagueren legítimes de la lluita de classes. Lad’enfrontar a un govern afeblit, que derrota i divisió de la classe obreraintentava recompondre la seva auto- i les seves direccions burocràtiquesritat, i el poder judicial es veia supe- moltes vegades comporten que lesrat per la mobilització popular, ara ocupacions i recuperades siguin visthavien d’enfrontar un enemic enfor- com un fenomen juvenil o de partitstit en condicions de major aïllament. d’esquerra, ja que aquests van serA més, la possibilitat d’aconseguir els seus principals defensors man-noves ocupacions feia que molts cant moviment obrer organitzat.dels treballadors no romanguessin En aquest sentit, creiem que ésen la lluita. La fortalesa de l’Estat possible avançar en un balanç deva permetre a la burgesia controlar l’experiència, que ens permetinmillor la situació impedint que es extreure ensenyaments per a altresSetembre de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA El canvi constitucional és La Reforma constitucional significa renunciar a les polítiques econòmiques basades en el repartiment i en la una renúncia a la defensa dels serveis públics i els drets socials i laborals sobirania popular Per la revolta socialContra la reforma constitucional i les noves mesures laborals Secretariat Permanent del pació directa, de democràcia directa iComitè Confederal de la CGT la CGT dóna suport i practica l’acció directa, però entenem que el referèn- dum per si sol és insuficient. Cal lluitarL i mobilitzar a la societat per a no per- a reforma constitucional apro- metre aquesta dictadura dels polítics, vada al Congrés dels Diputats que des de la prepotència, provoqueni les noves mesures antisocials, canvis legals irreversibles i transcen-constitueixen un veritable “autocop dents. Els capritxos de Zapatero, elsd’Estat” dels polítics. seus impulsos, el seu legislar a cop deLa Reforma de la Constitució per- decretazos, amb traïdoria aprofitantquè es reculli el principi d’estabilitat l’estiu, ens recorda el vell estil méspressupostària i que posa sostre a la propi del caudillisme.despesa pública suposa la fi de l’estat La CGT crida a la mobilització i la re-del “benestar”. volta social per a impedir aquest gra-La Reforma de la Constitució que víssim atemptat a la societat d’aquestha pactat el govern socialista amb país. Farem quantes mesures estiguinl’oposició conservadora, pel seu con- en les nostres mans, assemblees, de-tingut i pel seu procediment, repre- bats, mobilitzacions, aliances amb elsenta el màxim atac que s’ha comès màxim consens de totes aquelles or-des de la dictadura franquista contra ganitzacions i moviments socials quela societat civil i el model de demo- encara no hagin perdut la seva dignitatcràcia que tenim. per a parar aquest autocop d’estat.Aquesta reforma perquè la Constitu- A més de la reforma constitucional,ció reculli el nivell màxim de dèficit s’ha donat a conèixer el pacte entre lai d’endeutament públic, suposa la patronal i el sindicalisme institucionalconsagració i perpetuació de tota la per a mantenir la moderació salarialpolítica de reformes econòmiques, pactada el 2010 fins al 2014, perdentantisocials i neoliberals que el go- sions públiques en el futur, significa privat dels bancs, perquè s’estan pri- liberal. descaradament les i els treballadorsvern, polítics, patronal, banquers, renunciar al que coneixem com “estat vatitzant tots els serveis públics que Per altra banda, la reforma constitucio- poder adquisitiu, el govern ha dis-especuladors i sindicats institucio- del benestar”, significa accentuar i ra- produïen beneficis… nal es fa a poques setmanes de la con- senyat altres noves mesures anticrisinals han anat aprovant sistemàtica i tificar el model productivista, compe- El canvi constitucional significa una vocatòria de les eleccions polítiques, igualment pernicioses per als interes-calculadament en aquests últims anys titiu, consumista, creixentista que ha autèntica renúncia a la sobirania popu- amb presses, amb un govern desacre- sos de les i els treballadors i mantenircom solucions a la crisi sistèmica provocat l’actual crisi econòmica. lar, significa un veritable dèficit demo- ditat, esgotat, provisional. Per què? els beneficis dels poderosos i empre-del capitalisme amb l’únic objectiu El canvi constitucional no contem- cràtic i la submissió als dictàmens dels Tot és una farsa. Quan ens han venut saris.de satisfer les ànsies dels mercaders, pla demanar responsabilitats a qui països rics d’Europa. Es produeix per les enormes dificultats que suposen els Les mesures a les que ens referim són:d’incrementar el nivell d’explotació han provocat que l’Estat estigui “en a calmar als mercats, en ple atac espe- canvis constitucionals, de la necessitat - Contractes de Formació: es podràhumana i de recursos en benefici fallida” i en la ruïna. Ens diuen i culatiu contra les arques públiques, en d’un debat públic per a assolir-lo, ara realitzar aquesta forma de contractaciód’una minoria de rics i poderosos. s’exculpen amb que l’estat està en- plena crisi, seguint el dictat implacable en un obrir i tancar d’ulls, en ple pe- a tots els menors de 30 anys. AquestsAquest Reforma constitucional sig- deutat perquè no obté ingressos i té dels grans bancs alemanys i francesos. ríode estival, un govern desprestigiat contractes estan exempts de tributarnifica renunciar, de fet i de dret, a moltes despeses, però no ens diuen La reforma constitucional és una im- i provisional ens arrossega a aquesta les assegurances socials de les i elsqualsevol possibilitat del polítiques que les polítiques dels últims anys han posició a la societat civil d’aquest país reforma. contractats sota aquesta modalitat.econòmiques basades en el reparti- estat qui han provocat aquest endeuta- quan no se li han plantejat altres paï- Amb aquest pacte dels polítics del go- - Rebaixa de l’IVA en adquisicióment, en la justícia social, en el des- ment. No hi ha ingressos perquè s’ha sos amb endeutaments i dèficit públic vern i l’oposició de dretes, per a què d’habitatge: es baixa el tipus imposi- legislat perquè la patronal i les em- semblants. El govern espanyol ha pac- serveixen les eleccions si aquest canvi tiu a la meitat -del 8% al 4%- amb laenvolupament del sector públic, dels constitucional ratifica tota la política conseqüent pèrdua d’ingressos a lesserveis socials i públics, de la recu- preses deixin de cotitzar a les arques tat amb l’oposició i resta de polítics de econòmica i antisocial que es ve fent? arques públiques.peració dels drets socials i laborals públiques, deixin de contribuir, perquè dretes i s’han convertit en els millors Ara, potser més que mai, és intrans- - Reforma del FOGASA: Es permetràperduts, podria fins i tot conduir a no s’han venut les empreses públiques esclaus dels mercats, fent d’Espanya cendent el procés electoral, donarà el que el Fogasa pagui a terminis i fins apoder garantir el pagament de les pen- rendibles, perquè s’ha pagat el deute el màxim exponent de la política neo- mateix qui surti guanyador en les elec- 2012, vuit dies d’indemnització en els cions. Aquesta reforma constitucional acomiadaments justificats. lliga de peus i mans l’acció social de - Prorroga dels contractes temporals: a qualsevol govern. Tornem a la frase partir d’ara no serà obligatori convertir “tot lligat i ben lligat” i és que aquest els contractes temporals a indefinits país no sap desfer-se de “salvadors”, i es pot prorrogar indefinidament la que en el fons sotmeten als seus inte- relació laboral inestable fins al 2013. ressos partidistes els interessos gene- Això suposa suspendre l’article 15.5 rals.Per a la CGT és inadmissible, in- de l’estatut dels treballadors. tolerable aquest “autocop d’estat” dels Aquestes mesures dretanes a cop de polítics contra la societat civil. Totes decret perpetrades pel PSOE compor- les mesures antisocials de reduir els ten el manteniment d’una ocupació drets laborals, les llibertats, de reduir inestable i a l’arbitri de l’empresari els salaris, de reduir les pensions, les de torn; espolien les arques públi- prestacions socials, de no garantir els ques minvant els ingressos tant de la serveis socials… totes aquestes polí- Seguretat Social com de l’Agència tiques s’han fet per a reduir el dèficit Tributària; són un cop a les classes fins al 3% i per a controlar el nivell treballadores que perden l’ocupació d’endeutament de les administracions i veuen que la seva indemnització la públiques. cobraran en còmodes terminis (per a Aquest govern ha traït a tot el poble, a l’empresari i Fogasa); i es pretén re- tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, duir la taxa d’atur juvenil -del 45%- ara vol plasmar-lo en la Constitució amb la perpetuació de la precarietat imposant-nos que aquest dèficit s’ha laboral fins als 30 anys. reduït amb l’únic sacrifici de la classe La CGT crida a la mobilització i el treballadora i col•lectius populars. referèndum per a impedir la reforma Per a la CGT, demanar un referèndum de la Constitució i per la derogació de per a la reforma constitucional és ne- totes les mesures econòmiques per- cessari però, és insuficient. El referèn- petrades contra la classe treballadora dum és sempre una mesura de partici- i col•lectius socials més desfavorits.6 Setembre de 2011

×