Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2011 · núm. 130 · 0,50 euros · www....
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 130 · Juliol 2011   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgt...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM?                                                    ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE                                  L’especulació amb                                    aliments bàsicsUn negoci ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA         Riuades d’indignació van         omplir els carrers el 19-JMultitudinàries manifestacions del mov...
TREBALL-ECONOMIAAturem les                               i l’augment de les privatitzacions.                              ...
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011

402

Published on

Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
402
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011"

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2011 · núm. 130 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.orgDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 130 · Juliol 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.catDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Contra la doctrinaCiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA del xoc neoliberalCGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS M - - -Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110FEDERACIONS COMARCALSAnoiaCarrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es - -Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 -Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14 -Nord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.comAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 - -Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 - -Francesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.comTel. 935931545. Fax 935793173 AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS -GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona -cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 -Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 -Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977242580 i fax 977241528FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107080BergaBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747 -Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “He fet esforços enormes per ser objectiu. Objectiu! Que ningú no em demani que siguihotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Redacció i subscripcions a neutral davant del feixisme” Catalunya: , 08207 Sabadell - Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears:745 01 97 Web revista: Carlos Giménez, dibuixant de còmics No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar delVallèscgt.castellar-v@terra.es, -Tel./fax 93 714 21 21Clos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.comTel. 633 322 0332 Juliol de 2011
  4. 4. REPORTATGE Crisi alimentària en un context Davant el model agroindustrial i l’especulació amb les matèries primeres alimentàries, cal potenciar la sobirania d’abundància alimentària i lluitar contra la privatització de la vida d’aliments La crisi alimentària colpeja de nouL’especulació alimentària i la ‘petrodependència’ com a detonants Esther Vivas A mitjan 2010, una vegada apaiva- - nals, i amb quantioses sumes públi-L ’amenaça d’una nova crisi ali- mentària és ja una realitat. Elpreu dels aliments ha tornat a aug- ques injectades a la banca privada, l’especulació alimentària colpejavamentar assolint xifres rècord, en una de nou i el preu del aliments tornavaescalada creixent i consecutiva de a pujar. Per “salvar a la banca”, des-preus des de fa vuit mesos, segons in-formava l’Índex de la FAO pel Preu del 2008-2009, es calcula que els go-dels Aliments de febrer del 2011, verns dels països rics van aportar unque analitza mensualment els preus total de 20 bilions de dòlars per apun-a escala global d’una cistella forma- talar al sistema bancari i rebaixar lesda per cereals, oleaginoses, làctics, taxes d’interès.carn i sucre. L’Índex apuntava a un Amb aquesta entrada de diners, elsnou màxim històric, el més elevat des especuladors van veure’s incentivatsque la FAO va començar a estudiar per a demanar nous préstecs i com-els preus alimentaris l’any 1990. No prar mercaderies que previsiblementpodem oblidar, a més, que la crisi augmentarien ràpidament de valor.alimentària ha atiat les revoltes dels Els mateixos bancs, fons d’alt risc,països àrabs. etc. que van causar la crisis de les hi-Aquest augment del cost del menjar, poteques subprime són, actualment,sobretot dels cereals bàsics, té greus els responsables de l’especulació ambconseqüències pels països del Sud les matèries primeres i l’augment delamb baixos ingressos i dependènciade la importació alimentària així com mercats globals de mercaderies pro-per a milions de famílies, en aquests fundament desregularitzats.països, que destinen entre un 50 i un La crisi alimentària està íntimament60% dels seus ingressos a la compra que l’actual crisi alimentària havia fet d’abundància d’aliments. La produc- falta de llibertats democràtiques, co- lligada a la crisi econòmica i a la lò- augmentar en 44 milions el nombre ció de menjar s’ha multiplicat per tres rrupció, manca de vivendes i serveis gica d’un sistema que promou, pera un 80% en els països més pobres. de persones que pateixen fam crò- des dels anys 60, mentre que la po- bàsics, etc. que van constituir el moll exemple, uns plans de rescat a Grè-En aquests casos, l’augment del preu nica. Cal tenir en compte que l’any blació mundial tan sols s’ha duplicat de l’os de les revoltes. De totes mane- cia i a Irlanda, supeditant la sobira-dels productes alimentaris els con- 2009 ja es va superar aquesta xifra, des d’aleshores. Per tant, de menjar res, la pujada del preu dels aliments nia d’aquests països a les institucionsverteix en inaccessibles. arribant als 1.023 milions de perso- n’hi ha. No es tracta d’un problema va ser un dels detonants inicials. internacionals com es supedita laEns tornem a acostar, doncs, a la xi- nes subnutrides a tot el planeta, dada de producció sinó d’un problema sobirania alimentària dels pobles als que va reduir-se lleument el 2010, d’accés als aliments, a diferència del interessos del mercat.fra de mil milions de persones, una però sense tornar als índexs anteriors Una causa centralde cada sis en el planeta, que avuino tenen accés al menjar. El mateix a la crisi alimentària i econòmica del internacionals (FAO, BM, OMC),president del Banc Mundial, Robert 2008 i 2009. que insten a augmentar la producció Però, quines han estat les causes Garantia o negoci d’aquest nou augment del cost del Aquesta crisi es dóna en un context a través d’una nova revolució verda, menjar? Malgrat que institucions la qual no faria res més que agreujar De fet, sempre s’ha donat una certa internacionals i experts en la ma- la crisi alimentària, social i ecològica especulació amb el preu dels ali- tèria han assenyalat diversos ele- que enfrontem. ments i aquesta lògica impera en el ments com: fenòmens meteorològics funcionament dels mercats de futurs, que haurien afectat a les collites en que, tal i com els coneixem actual- Les revoltes països productors, l’augment de ment, daten de mitjan segle XIX, la demanda en països emergents, populars quan van començar a funcionar als producció d’agrocombustibles, entre Estats Units. Aquests són acords le- Les revoltes populars al Nord d’altres; diversos indicis apunten a gals estandaritzats per a fer transac- d’Àfrica i a l’Orient Mitjà van tenir l’especulació amb les matèries pri- cions de mercaderies físiques en un entre els seus múltiples detonants meres alimentàries com una de les temps futur establert prèviament i l’escalada del preu dels aliments. Al raons principals de l’escalada del han estat un mecanisme per a garan- desembre del 2010, a Tunísia, les ca- preu del menjar. tir un preu mínim al productor davant pes més pobres de la població ocupa- De fet, en el període 2007 y 2008 ja - es va viure una crisi alimentària pro- Per explicar-ho en poques paraules: gint, entre d’altres, accés al menjar. funda, amb una pujada del preu dels el pagès ven a un comerciant la pro- Al gener del 2011, joves manifestants cereals com el blat, la soja i l’arròs, ducció abans de la collita per tal de a Algèria tallaven carreteres, crema- d’un 130%, un 87% i un 74% respec- protegir-se de les inclemències del ven tendes i atacaven estacions de tivament. Aleshores, com avui, di- temps o d’altres i garantir-se un preu policia per protestar per l’augment ferents van ser les causes indicades, a futur. El comerciant, per la seva del preu dels productes bàsics. Ca- tot i que destacaven l’augment de la sos similars s’han viscut a Jordània, producció en agrocombustibles i les en que la collita va malament, el pa- Sudan i Iemen. I no hem d’oblidar creixents inversions especulatives gès obté bons ingressos, i quan la co- que Egipte és el primer importador en els mercats de futurs alimentaris. llita és òptima, el comerciant encara de blat del planeta, dependent de la Però aquest augment del preu del importació alimentària. menjar es va estancar l’any 2009, En l’actualitat, però, aquest mateix Evidentment a aquest malestar cal en part, probablement, a causa de la mecanisme és emprat pels especu- afegir-n’hi d’altres: altes taxes d’atur, crisi econòmica i la disminució deJuliol de 2011 3
  5. 5. REPORTATGE caderia en mans del millor postor, i nal impulsada pel Banc Mundial en els interessos empresarials preval- partenariat amb la FAO, el PNUD, la guin per damunt les necessitats ali- UNESCO, representants de governs, mentàries i els límits del planeta, la nostra seguretat alimentària i el be- socials, etc., dissenyat com un model nestar de la terra no seran garantits. de consultoria híbrida, amb el nom de IAASTD, que va involucrar a més de La sobirania i desenvolupament rural durant quatre alimentària com anys. És interessant observar com, tot i que alternativa l’informe tenia darrera aquestes ins- titucions, concloïa que la producció Davant aquest model agroindustrial, agroecològica proveïa d’ingressos sorgeix el paradigma alternatiu de la alimentaris i monetaris als més po- sobirania alimentària. Una proposta bres, a la vegada que generava ex- que reivindica el dret dels pobles a cedents pel mercat, essent millor ga- rant de la seguretat alimentària que i alimentàries, a controlar el mercat la producció transgènica. L’informe domèstic, a impedir l’entrada de pro- de l’IAASTD, publicat a principis ductes excedentaris a través de me- del 2009, apostava per la producció canismes de dúmping, a promoure local, camperola i familiar i per la una agricultura local, diversa, pagesa redistribució de les terres a mans de i sostenible, que respecti el territori, les comunitats rurals. L’informe va entenent el comerç internacional com ser rebutjat per l’agroindústria i arxi- un complement a la producció local. vat pel Banc Mundial, encara que 61 La sobirania alimentària implica tor- governs el van aprovar discretament, nar el control dels béns naturals a les a excepció dels Estats Units, Canadà comunitats i lluitar contra la privatit- i Austràlia. zació de la vida. Altres estudis demostren, també, com El concepte de sobirania alimentària la producció pagesa a petita escala pot va ser proposat pel moviment inter- tenir un alt rendiment, a la vegada quedesregulartizació dels mercats de ma- Catalunya Caixa, antiga Caixa Cata- El sistema agrícola i alimentari ac- nacional de La Via Camperola, que fa servir menys combustibles fòssils,tèries primeres, que va ser impulsada lunya, instava, aquest gener del 2011, tual, amb aliments que recorren mi- agrupa unes 150 organitzacions page- especialment si els aliments són co-a meitats dels anys 90 als Estats Units als seus clients a invertir en matèries lers de kilòmetres abans d’arribar a la mercialitzats local o regionalment. Eni Gran Bretanya per bancs, polítics primeres sota el lema “dipòsit 100% nostra taula, amb l’ús de intensiu de ses d’arreu del món, l’any 1996 coin- conseqüència, invertir en la producciópartidaris del lliure mercat i fons natural”. I què oferia? Una garantia maquinària agrícola, de químics, pes- cidint amb la Cimera Mundial sobre camperola familiar és la millor opciód’alt risc, en el marc del procés de del 100% del capital amb possibi- ticides, herbicides i fertilitzants arti- l’Alimentació de la FAO a Roma. per a lluitar contra el canvi climàticdesregulació de l’economia mundial. litat d’obtenir una rendibilitat de Des de la seva creació, La Via Cam- i acabar amb la pobresa i la fam, ga-Els contractes per a comprar i ven- L’augment del preu del petroli així perola ha creat una identitat “page- rantint l’accés als béns naturals, i mésdre menjar van convertir-se en “de- com indicava en la seva publicitat, com l’estratègia de diferents governs sa” polititzada, lligada a la terra i a quan 3/4 parts de les persones mésrivats” que podien comercialitzar-se de “l’evolució del rendiment de tres per a combatre el canvi climàtic ha la producció d’aliments, construïda pobres del món són petits camperols.independentment de les transaccions matèries primeres alimentàries: su- conduït, també, a una creixent inver- en oposició al model agroindustrial i En l’àmbit de la comercialitzacióagrícoles reals. Naixia, doncs, un nou cre, cafè i blat de moro”. Per donar sió en la producció de combustibles a partir de la defensa de la sobirania s’ha demostrat fonamental, per anegoci: l’especulació alimentària. garanties de l’alta rendibilitat, la pu- alternatius, agrocombustibles, com alimentària. La Via encarna un nou ti- trencar amb el monopoli de la granEls especuladors, avui, són qui te- blicitat no dubtava en assenyalar com el biodièsel i/o el bioetanol, elabo- pus d’”internacionalisme pagès”, que distribució, apostar per circuits curtsnen més pes en els mercats de futurs, la cotització d’aquests tres productes, rats a partir de sucre, blat de moro o podem conceptualitzar com el “com- de comercialització (mercats locals,malgrat que les seves transaccions de els darrers mesos, havia augmentat d’altres. Però aquesta producció ha ponent camperol” del nou internacio- venda directa, grups i cooperatives decompra i venda no tenen res a veu- en un 61%, un 34% i un 38% res- entrat en competència directa amb nalisme de les resistències representat consum agroecològic…), evitant in-re amb l’oferta i la demanda real. En pectivament, a causa de “la demanda la producció d’aliments pel con- pel moviment altermundialista. termediaris i establint unes relacionsparaules de Mike Masters, gerent creixent que va a un ritme superior sum sent una altra de les causes de Un dels arguments que utilitzen els properes entre productor i consumi-de Masters Capital Management, a la producció”, “per l’increment de l’augment del preu dels aliments. detractors d’aquesta demanda és que - la població mundial” i pel “seu ús en El mateix Banc Mundial reconeixia l’agricultura ecològica és incapaç neixement mutu, que ens condueixinamb caràcter especulatiu en el sector agrocombustibles”. Catalunya Caixa, que quan el preu del petroli sobre- d’alimentar al món. Però contrària- a una major solidaritat entre el campagrícola era d’un 25%, actualment però, obviava una informació impor- passa els 50 dòlars per barril, alesho- ment a aquest discurs, diversos es- i la ciutat.aquesta es situa al voltant d’un 75%. tant: l’especulació alimentària, que res un 1% d’increment del seu preuAquestes transaccions es porten a ter- tants bons rèdits econòmics dóna, comporta un 0.9% d’augment del falsa. Així ho constaten els resultats * Article publicat al setmanari Direc-me a les borses de valors, la més im- augmenta el preu dels aliments, els preu del blat de moro, ja que “per d’una exhaustiva consulta internacio- ta, núm. 221.portant de les quals, a nivell mundial, fa inaccessibles a àmplies capes de cada dòlar que el preu del petroliés la borsa de comerç de Chicago, població en països del Sud global i augmenta la rendibilitat de l’etanolmentre que a Europa els aliments i les condemna a la fam, a la misèria i a la i, conseqüentment, la demanda dematèries primeres es comercialitzen a mort a milers de persones en aquests blat de moro per elaborar-lo tambéles borses de futurs de Londres, París, països. creix”. Des de l’any 2004, 2/3 deAmsterdam i Frankfurt. l’augment de la producció mundial de blat de moro van ser destinades a Dependència del satisfer la demanda nord-americanaUn “dipòsit petroli d’agrocombustibles. L’any 2010, el100% natural” 35% de la collita de blat de moro dels Un altre element que aguditza la crisiEl 2006/2007, inversors institu- alimentària és la forta dependència la producció de blat de moro mundial,cionals com bancs, companyies que l’actual model de producció i va ser utilitzada per a produir etanol.d’assegurances, fons d’inversió, distribució d’aliments té del petroli. I aquesta tendència va a l’alça.entre d’altres, després de la caigu- De fet, l’augment del preu del pe- Però més enllà d’una sèrie de cau-da del mercat de crèdits hipotecaris troli repercuteix directament en una ses com l’especulació alimentàriad’alt risc als Estats Units, van buscar pujada similar del cost dels aliments i l’augment del preu del petroli queindrets més segurs i amb major ren- bàsics. Els anys 2007 i 2008 tant el repercuteix en una creixent inver-dibilitat, com matèries primeres i ali- preu del petroli com el dels aliments sió en agrocombustibles, provocantments, on invertir els seus diners. En van assolir xifres rècord. Entre juliol una competència entre la produc-la mesura en que el preu del menjar del 2007 i juny del 2008, el petroli ció de cereals pel consum o perpujava, augmentaven les inversions cru va passar de 75 dòlars el barril a l’automoció, ens trobem davant d’unen els mercats de futurs d’aliments, 140 dòlars, mentre que el preu dels sistema agroalimentari profundamentempenyent el preu dels grans a l’alça aliments bàsics augmentava de 160 vulnerable i ens mans del mercat. dòlars a 225 dòlars, segons l’Índex de La creixent liberalització del sectormenjar. la FAO pel Preu dels Aliments. en les darreres dècades, la privatit-A Alemanya, el Deutsche Bank anun- I es que l’agricultura i l’alimentació zació de bens naturals (aigua, terra,ciava guanys fàcils si s’invertia en són cada dia més ‘petrodependents’. llavors…), la imposició d’un modelproductes agrícoles a l’alça. I negocis Després de la 2a Guerra Mundial i de comerç internacional al servei delssimilars proposava un altre dels prin- amb la revolució verda, dels anys 60 interessos privats, etc. ens ha conduïtcipals bancs europeus, el BNP Pari- i 70, i amb el supòsit d’augmentar la a aquesta situació.bas. Però no cal anar tan lluny per a producció, es va apostar per un mo- Mentre l’agricultura i l’alimentaciótrobar exemples concrets. del d’agricultura industrial i intensiu. continuïn sent considerades una mer-4 Juliol de 2011
  6. 6. REPORTATGE L’especulació amb aliments bàsicsUn negoci segur per als mercats Izaskun S. Aroca i Héctor R. Això està passant en els països en Letón - Diagonal desenvolupament ia Europa. Menjar tanta carn mai ha estat habitual en cap cultura “. El 2008, l’ús de cereals com agro-S egons diferents especialistes, 2010 va ser l’any amb una deles millors collites de la història. No combustibles també va suposar un factor determinant per l’alça delsobstant això les matèries primeres preus. “Aquest any realment nomésbàsiques com el blat, el blat de moro pot passar amb el sucre. El perillo el sucre van pujar de mitjana un real dels agrocombustibles és més25%. Les causes cal buscar-les en ambiental i social “, sentencia Gar-l’especulació borsària amb aques- cía.tes matèries primeres i en un model Però la repercussió de l’encarimentd’alimentació industrial dependent dels aliments no és la mateixa a totdel petroli. Nacions Unides parla arreu, sobretot en els països mésd’una situació “molt preocupant”. empobrits on dediquen entre un 70Tunísia va encendre la metxa, i les i 80% dels seus ingressos a alimen-revoltes es van estendre a Egipte i tació. “Aquest extrem al Nord noaltres països. A l’Estat espanyol, es nota. Tot i que cada vegada hi hael sector ramader és el més afectat més bosses d’exclusió “, sentenciaper la pujada dels cereals. La crisi l’expert de Veterinaris sense Fronte-alimentària es manté, i des de l’any res. De fet, segons l’Institut Nacio- - nal de Consum, a l’Estat espanyol esternacional per evitar aquesta nova dedica una cinquena part dels salarisescalada de preus. a alimentació, i encara que la pujadaL’augment del preu dels aliments global de preus encara no s’ha vistbàsics va estar entre els detonantsde les protestes en els països àrabs.‘Commoddities’, mercats de futurs, 2010. Això representava la major és a dir, actors que especulen amb són als especuladors. “Jo prefereixo nivell estatal es trasllada amb retardapalancaments ... la Borsa parla i pujada dels últims 20 anys, superant l’aliment mitjançant, per exemple, i sobretot als aliments processats.puja el pa. Des de 2007 una nova fons d’ inversió. Són els que estan que mouen molt el mercat i tenen “El més pervers-explica García-ésterminologia ha envaït els mitjans epicentre de la crisi alimentària. ara empenyent els preus del blat “. un gran pes en el comportament del que a causa de les previsions delsde comunicació desconcertant a to- Les revoltes per l’alça dels preus L’especulació és un dels puntals preu”, declarava l’octubre Juan Ig- preus poden pujar més del que entes les persones que només entenen han anat esclatant a diversos països. pels que, per exemple, el preu del nacio Crespo, director europeu de realitat haurien”. Una cosa que ja vauna cosa: que des que s’especula en Però aquesta nova crisi no arriba blat gairebé s’hagi duplicat en sis Thomson Reuters, al diari Expan- passar en l’anterior crisi.borsa amb matèries primeres bàsi- - mesos. “La inversió en matèries sión. Segons explica Felipe Medina, delques com el blat o el sucre, els preus vier De Schutter, relator especial de L’accent el posen en altres qües- sindicat agrari COAG, “a l’Estatdels aliments s’han multiplicat de les Nacions Unides sobre el Dret una cosa molt segur. Els preus dels tions com l’escassetat de terra cul- espanyol l’últim IPC general és delmanera astronòmica per provocar - aliments van disparats cap amunt a tivable, una reducció de les collites 3,3%, i això repercutirà entre la ciu-una profunda crisi alimentària que drem una nova crisi de preus dels la borsa “, apunta aquest expert de o el canvi climàtic. “Aquest també tadania tard o d’hora, ja que el poderja el 2008 va incrementar el nom- aliments el 2010 o el 2011 perquè Veterinaris sense Fronteres. va ser l’argument de 2008. Però és adquisitiu és menor que el 2008 “.bre de persones famolenques en 100 les causes directes del increment de Mentrestant, els diaris econòmics i fals. De fet, la producció de cereals Per Medina de moment un dels sec-milions. Tot just tres anys després el 2008 encara hi són “. de 2010 ha estat tercera més gran de tors més afectats per la pujada delsdrama es repeteix. Segons la FAO, apostar pels cereals enumerant les la història “, explica Ferran García. cereals és el de la ramaderia, perquèal gener de 2011, per setè mes con- Veterinaris sense Fronteres, “gai- “bones perspectives” que faran de la en molts dels casos el cereal que essecutiu, el preu dels aliments arriba- rebé una tercera part de les com- inversió tot un èxit. trobem una altra causa en l’escalada compra per a pinso és importat. “Elva a un rècord històric en augmentar pres de cereals a futurs es troben Als qui poques vegades es nomena del valor de les matèries primeres: sector ramader no podrà repercutirun 3,4% respecte a desembre de en mans d’actors aliens al sector, com a origen de la pujada dels preus és el creixement de població. Se- aquesta pujada en els preus de ven- gons la FAO, s’espera que el nom- da als intermediaris i distribuïdores, bre de persones en els països en vies mentre que aquestes últimes sí que de desenvolupament creixi un 70% - entre 2007 i 2050. Aquest augment, mentaran els seus marges de bene- que ja s’està donant en alguns paï- sos, està incrementant la demanda ramaderes “anuncia Medina. de cereals. Des de 2008, els interessos inver- Per a García, “en alguns països com sors s’esforcen per controlar terra la Xina i l’Índia ha pujat el consum agrària a Àsia, Àfrica i Amèrica del intern, com va passar aquí fa anys. Sud. Al principi, a inicis del 2008, El problema és que la manera de sa- l’excusa per als països del Golf Pè- tisfer aquest consum és a través de rsic, Corea del Sud, Líbia o Egipte l’agricultura i ramaderia industrial”. era aconseguir la seguretat alimen- Tots dos models són molt depen- tària. dents del petroli, s’utilitzen molts Amb el pas del temps, van ser els fertilitzants, embalatges, transport. “Per això quan hi ha un alça del a acaparar terra al Sud. En aquest preu del petroli repercuteix molt cas l’argument utilitzat era la ne- en el preu dels cereals”, sentencia García. Segons Ana Etchenique, propietats. Segons la revista agrària vicepresidenta de la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU), més de 40 milions d’hectàrees, més “aquesta visió intensiva i industrial de la meitat a Àfrica”. Una situació de la ramaderia fa que es fomenti que també es comença a estendre molt el consum de carn i que, per al Nord, com denuncia que passa a tant, el gra vagi a alimentar el bes- Andalusia Manuel Rodríguez, del tiar en comptes de a les persones. Sindicat Andalús dels Treballadors.Juliol de 2011 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA Hem de preparar En el Pacte de l’Euro es condensen les agressions una nova vaga contra els drets laborals i socials de la població general europea més importants dels últims 60 anys No al Pacte de l’EuroLa nova estratègia de la Unió Europea, al servei de les Grans Empreses i el Capital SP del Comitè Confederal de la CGT la UE: disminució salarial a totes les persones que treballa en les distintes Administracions Públiques i conge- lació de pensions i, altres mesures - tazo del 11 de Juny de 2011, garan-La crisi del deute sobirà a Europa, teix la disponibilitat unilateral de lesamb tres països desnonats i endeu- condicions de treball: salaris, jorna-tats per a tota la vida, Grècia, Irlan- da, sistemes de retribució, torns, etc. ida i Portugal, i l’amenaça i atacs fa desaparèixer l’autonomia en la Ne-especulatius sobre l’Estat espanyol,comporta la creació del fons de res- directament contra la Llibertat Sindi-cat europeu (dotat amb 440.000 mi-lions d’euros) per a comprar direc- han disminuït pel mateix mètode, eltament deute als països afectats per decretazo, alhora que la productivitatl’especulació dels “mercats” (1) i, ha augmentat. Es garanteix la taxa ded’aquesta manera, garantir la devolu- guany del capitalisme. Resulta paradoxal que avui noméssubstancials interessos. hi ha “solució” a la barbàrie impo-El nou pacte de l’Euro, o pacte per la sada, amb la MOBILITZACIÓ GE-competitivitat, estableix amb caràcter NERAL europea, en principi i mun-estructural, és a dir, d’obligat compli- dial després, i els sindicats CES, esment per a la UE-27, unes determi- passen la vida “concertant” amb elsnades polítiques econòmiques que diferents governs dels seus païsossi sobre com ser més competitius perles condicions de vida de la majoria, En polítiques laborals: Reformes La- la Comissió Europea, ha declarat que creixement, l’ocupació i la garantia a recuperar la taxa de guany del ca-i directament centenars de milers de el document del Pacte de l’Euro, és… de les pensions” i enterraran les po- pital, o de “l’economia” (com diuenpersones són empobrides, precaritza- disponibilitat unilateral del contracte ”el document més reaccionari mai lítiques de mobilització per a revertir ells) i, davant les polítiques concretesdes i ningunejades. per part de l’empresari. produït per la Comissió”. Ni tan sols les sortides antisocials a la crisi: i generals que sancionen i apliquenEn polítiques salarials: els salaris En polítiques de Pensions i Jubilació: apareix, encara que solament fora en * Flexibilitat laboral, garantida amb els governs de la UE, es treballi en lahan de vincular-se a la productivitat augment de l’edat de jubilació i re- la retòrica, una referència als més de la Reforma Laboral plasmada en la desmobilització de la societat.i deixar d’estar referenciats a l’Índex ducció de la quantia de la pensió. 23 milions de desocupats i milions i Llei 35/2010, en tot el recorregut del Ens expliquen contes i, ens “creiem”dels Preus. Això suposa canviar les En polítiques Fiscals: Disminució del milions de precaritzats socialment, contracte, des de l’entrada, la per- que surten els comptes. deute públic (per llei) endurint les pe- desapareixent l’Agenda Social de la manència i la sortida. La CGT crida a la MOBILITZACIÓdesvinculant els salaris del cost de nalitzacions per a qui no compleixi. Comissió. * Pensions, ajustades als criterisla vida, alhora que es limita el ni- Recapitalizació de la Banca i banca- D’aquests 23 milions de desocupats únic camí per a construir una novavell de centralització dels convenis rització de les Caixes d’Estalvi i desocupades, el 21,73%, és a dir tard i disminució garantida de la societat basada en la llibertat i la jus- I la Comissió Europea intervindrà en 5 milions de persones, es troben en quantia de la pensió. tícia social.interna, és a dir, acabar amb el poder els Pressupostos de cada estat mem- l’estat espanyol. Govern, Sindicats bre per a vigilar que compleixen amb i Empresaris, volen tancar les po- amb més de 30.000 milions d’euros (1) Especulació amb noms i cog-les condicions de treball sobre jorna- les polítiques acordades. lítiques contingudes en el Pacte de invertits en el desmantellament de les noms, doncs són els fons d’inversióda (temps de treball), organització de L’enduriment, l’ajustament és tan dur l’Euro a aplicar en l’estat espanyol, Caixes (FROB) i la seva bancaritza- dels bancs europeus, entre uns altres,treball (torns, sistemes de retribució, el 2 de febrer de 2011 en el denomi- ció. qui posseïxen la major part dels títolsetc.) i acomiadaments. UE, Jacques Delors, expresident de nat “Acord Social i Econòmic per al Ajustaments de cavall per a reduir el del deute d’aquests països.19-J: un pas endavant En el pla quantitatiu, la mobilitza- l’enèsima jugada bruta dels burò- aviat millor una altra vaga general cia real, al servei dels treballadors Pep Juárez, CGT Balears ció coordinada i massiva en més de crates de Brussel.les, al servei de les amb aquest objectiu, aquesta vegada i la ciutadania, una societat justa i seixanta ciutats de l’Estat espanyol elits capitalistes. fora de la tutela i de les maniobres equitativa amb drets per a tothom, ha sorprès a propis i estranys, i dóna Però succeeix que el govern de Za- de la domesticada burocràcia sindi- i una sortida social a la crisi, neces-D avant la convocatòria del passates van emprar a fons per criminalit- fe que, tot i no pocs dubtes, incerte- - patero, com l’alumne més aplicat de la Comissió Europea, l’FMI i del cal. Si volem realment una democrà- sàriament s’haurà de recórrer aquest camí.zar, menysprear i dividir el movi- viment ciutadà conserva i reforça BCE, ja fa més d’un any que s’hament. Després de la repressió de la tot el seu potencial, i se situa cada afanyat a implementar bona part dePlaça de Catalunya, i dels successos vegada més fora del control dels mi- les mesures incloses en el Pacte dedel Parc de la Ciutadella, de Barce- l’euro: la rebaixa en el sou dels tre- També s’ha produït un salt qualita- balladors de l’administració públi-els intents de vincular el conjunt del tiu important. El fet de cridar a la ca, la reforma laboral, la congelaciómoviment 15-M amb la violència i mobilització del 19-J contra el Pac- i reforma de les pensions públiquesdeslegitimar-lo, no semblen haver te de l’Euro, a més de ser oportú i (amb la complicitat dels directiusfet efecte entre una ciutadania cada necessari, ha dotat el moviment del de CCOO i UGT), la venda de lesdia més farta de les corrupteles, de 15-M d’uns continguts que abans Caixes d’Estalvi al capital privat iles regles de joc trucades i d’una no tenia, i d’una coherència que li la reforma (desmantellament) de laclasse política i burocràtica que ac- permeten un recorregut potser més negociació.tuen com titelles al servei del capital llarg del que s’esperava. Per això, i coherentment amb laespeculatiu. Si en el Pacte de l’Euro es conden- mobilització del 19-J en contra delPerò han escopit al cel i els ha cai- sen les agressions contra els drets Pacte de l’Euro, el moviment hagut a la cara. Perquè la jornada del laborals i socials de la població eu- d’avançar en l’exigència de la de-19 de juny s’ha saldat amb una mo- ropea més importants dels últims rogació de totes aquestes mesures jabilització com no es recordava des seixanta anys, el moviment 15-M ha imposades contra la majoria social, ide les realitzades contra la guerra - avançar en la preparació de les con-de l’Iraq, fa ara més de vuit anys. cretisme a aquest Pacte, i denunciar dicions que facin possible com més6 Maig de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Riuades d’indignació van omplir els carrers el 19-JMultitudinàries manifestacions del moviment del 15M desborden els carrers deBarcelona, Palma, Lleida, Tarragona, Girona, Reus, Tortosa,…contra les retallades iel Pacte de l’Euro. Redacció tència, la seva mala llet,… Tot està per fer i la lluita ha de conti- nuar, que s’estengui la indignació…E l moviment del 15-M i les acam- pades d’indignades van mostrarla força del moviment contestatari i Més de 200.000 manifestants ade crítica al sistema. No sabem comes desenvoluparà el moviment en el Barcelonafutur, com es concretaran les pro-postes, quins objectius aconseguirà, Tres dies després de la criminalitzacióperò no podem ignorar el que està del moviment per part dels diputats ipassant, un fenomen que està sacse- de les màximes autoritats catalanes,jant fortament l’actualitat política, centenars de milers de manifestantssocial i informativa. ocupaven el carrer en una demostra- ció de força i d’indignació contra elLa gent ja n’està farta de la crisi, de Pacte del Euro i les retallades.les retallades, de l’atur i la preca- Tot i els intents de Mas i el seu con-rietat, de la corrupció política, dels seller d’interior, recolzats pel con-efectes devastadors del capitalisme, junt de diputats del Parlament, dede les polítiques econòmiques que desprestigiar, criminalitzar i aïllar elnomés afavoreixen a la banca i al moviment del 15-M, la manifestaciócapital, de pagar les conseqüències del 19 de juny a Barcelona va aplegard’unes polítiques que només afavo- més de 200.000 persones, tot argu-reixen als qui més tenen. mentant que la distància entre PlaçaEl 19-J era una prova de foc del mo- Catalunya i el Pla de Palau és d’unsviment i es va superar amb rotundi- dos quilòmetres i els carrers per lestat, amb la crítica de les retallades, quals discorria la marxa superen elsdel Pacte de l’Euro i de la repressió vint metres d’amplada. Per fer-se unacom a elements centrals. Desenes de idea de la massivitat de la manifesta- farsa democràtica actual (“Que no, l’interès general, un verdader repar- oferint una imatge de diversitat poc ció només cal dir que quan la capça- que no, que no ens representen”, “li timent de la riquesa i el treball com habitual.centre de Barcelona. Altres ciutats lera arribava a pla de Palau, encara diuen democràcia i no ho és”). a única sortida a la desocupació, una De consignes, se’n van corejar contrade Catalunya també van viure pro- hi havia gent a la plaça de Catalun- Les manifestacions del 19J havien vida digna per a tothom i canvis en l’actitud dels mitjans de comunica-testes multitudinàries, de la mateixa ya, punt de sortida de la marxa. estat convocades per protestar con- la llei electoral. ció, contra els bancs, contra el capi-forma que a Palma, a les Illes Ba- Mentre això passava i mostrant no- tra el Pacte del Euro, la signatura del Abans de la manifestació, els “in- talisme, contra el conseller d’Interior,lears, i a desenes de ciutats de tot vament el seu tarannà democràtic, qual estava prevista per al27 de juny dignats” van difondre un escrit amb Felip Puig. Els concentrats no erenl’Estat espanyol. el Departament d’interior ha tornat per part dels caps dels Estats de la 19 reivindicacions per a la mobi- pas només de Girona, n’hi havia deMolta gent ha quedat en evidència UE. Un pacte que aprofundirà en les lització que inclouen l’exigència Banyoles, de Sant Feliu de Guíxols, a blindar el Parc de la Ciutadellapels dels durs atacs que havin llençat polítiques neoliberals en marxa i que d’una llei electoral justa, que el vot de Lloret de Mar, o d’Amer, entre al- amb un nou desplegament massiucontra el moviment dels indignats i suposarà l’empobriment de la socie- no sigui una carta blanca, la supres- tres localitats. de mossos d’esquadra per evitar queles acampades, després dels fets pro- sió dels privilegis per a la classe La manifestació, que va durar unes ningú no hi entrés.duïts el 14 i 15-J en la mobilització i les grans empreses, amb augments política, que ser polític requereixi tres hores, va realitzar parades davant Els manifestants, en un ambient for-davant el Parlament de Catalunya. tament reivindicatiu, van cridar con- en l’edat de jubilació, privatització dedicació completa i la prohibició signes contra les retallades i la po- del sector públic i retallades de drets que involucrats en casos de corrup- als treballadors. Per evitar-ho cal ció segueixin en política. es van llegir manifestos de crítica alsistema, l’Artur Mas, el Felip Puig lítica social favorable al capital que continuar lluitant contra les retalla- També reclamaven una llei de trans- sistema i a la repressió. La marxa vai pràcticament tota la classe políti- des, els plans d’ajustament, les cam- parència política, que no es rescatin acabar davant la seu de la Generalitatca catalana i espanyola, periodistes mobilització general per fer-hi front: panyes de repressió i criminalització els bancs amb diners públics, una a Girona, on els ’indignats’ van tan-al servei del poder, tots aquests que “no falten diners, sobren banquers”, banca pública i honrada, despesa car la protesta amb un aplaudimentviuen de les menjadores dels partits i “que la crisi la paguin els rics”, “més i tots els atacs que es vulguin llançar pública austera, presó per als res- i el crit unànime de “Som el poble,els governs… El 19-J és una bofeta- escoles i menys policia”, “fa falta ja contra els treballadors i sectors po- ponsables de la crisi econòmica, tenim el poder”.da simbòlica al mig de la seva cara, una vaga general”.. També van so- pulars.que va provocar que molts d’ells vintejar els clams exigint responsa- fortunes i proposta urgents per ge-s’haguessin d’empassar - un cop bilitats polítiques per la repressió Unes 15000 persones Més de 2.000 nerar ocupació.més - les seves paraules enverinades (“Puig dimissió”), reclamant la “lli- a Palma Mesures contra l’abús immobiliari, persones a Lleidai criminalitzadores, la seva prepo- bertat dels detinguts” i denunciant la que tant la sanitat com l’educació siguin públiques, gratuïtes i de qua- Més de 2.000 persones van participar litat i que el sistema econòmic sigui el 19 de juny a la tarda a una multi- spanya, convoca- sostenible. tudinària manifestació del moviment des del moviment 15-M, van mos- del 15M a la ciutat de Lleida. La pro- trar la seva indignació pels carrers testa va començar a dos quarts de set de Palma darrere d’una pancarta Uns 3000 de la tarda a la plaça més simbòlica amb el lema “No al pacte de l’euro. manifestants a Girona pels indignats lleidatans, la de Ricard La seva democràcia fa pudor, cons- Vinyes, on va acabar dues hores i mi- truïm la nostra”. Els manifestants Girona va viure el 19 de juny una tja després. provenien de Palma i de localitats gran manifestació d’indignades, des- La marxa va passar per davant de com Son Servera, Portocolom, Inca, prés d’aixecar el campament de plaça les seus de la Generalitat, el govern Vilafranca, Felanitx, Valldemossa o Catalunya. La marxa, una de les ma- espanyol, l’Ajuntament de Lleida, Bunyola. nifestacions més nombroses que es els sindicats i la Guàrdia Urbana. Convocada per Democràcia Reial recorden a la ciutat, va agrupar unes Els “indignats” van corejar eslògans Ja! Mallorca, amb el suport del mo- 3000 persones, que van anar des de contra els polítics, les retallades i les viment 15-M, la manifestació de ajudes als bancs. Un dels temes més Palma es centrava en l’exigència consignes contra la crisi i la classe comentats en la protesta va ser el de la reorientació de les polítiques política. Molta gent, amb estètiques pacte de l’euro, un acord comportarà públiques cap a la protecció de de tot tipus, compartien el carrer l’empobriment de la societat europeaMaig de 2010 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIAAturem les i l’augment de les privatitzacions. 10.000 personesretallades contra les retallades a Tarragona Comissió de Comunicació La mobilització convocada a Tarra- gona contra les retallades va reunir 10.000 persones, que van clamarE l passat 15 de juny es van co- mençar a debatre al Parlamentde Catalunya els nous pressupos- contra els sistemes polític i econòmic, i per la defensa dels drets socials. La marxa va anar aplegant manifestantstos de la Generalitat per a l’any a mesura que avançava, i va arribar2011 i 2012, que està previst que al seu punt màxim a la plaça de laaprovin el 20 i 21 de juliol. Amb Font, que va quedar petita per acollirl’agreujament de la crisi, la classe la gentada.política havia de triar entre retallar - cis com ara la delegació d’Hisenda,els drets socials de la ciutadania o - Teresianes, per una educació públicasarial i de la banca i, un cop més, i laica; la seu de CEPTA, contra lahan triat les retallades socials, que reforma laboral, i l’hospital de Santacarreguen sobre nosaltres la sortida Tecla, per reclamar salut pública.d’una crisi que no hem creat. Es van sentir lemes com ara “políticsEls milers d’Indignades i Indignats i banquers, torneu-nos els diners” id’arreu del territori no tolerarem “l’acomiadament, que es faci al Par-que el Govern i la patronal des- lament”, però un dels més repetits vatrueixin els serveis de salut univer- ser “n’hi diuen democràcia i no ho i d’associacions diverses i, sobretot,sals i públics sota la falsa excusa és”. En general, reclamaven la defen- ciutadanes fartes de la crisi, la falsaque aquesta és la sortida a la crisi. sa dels drets públics, a més de protes- democràcia i la corrupció política,A la degradació que s’està produint tar contra les retallades i considerar la ciutadanes indignades amb les políti-en la sanitat se li afegeixen els classe política i la banca els culpables ques econòmiques, laborals i socialsatacs contra l’ensenyament públic, de la crisi. que porten a terme polítics, banquersgratuït i universal i, entre d’altres, Les úniques personalitzacions que es i empresaris.contra els serveis socials. La salut, van sentir van ser contra Artur Mas i La manifestació, amb performancel’educació i el benestar social no Felip Puig, dels quals es va demanar inclosa, nombroses consignes (con- la dimissió, també amb una pancarta tra la banca, la corrupció política, lessón negocis! Són drets bàsics que penjada en un balcó de la plaça de la retallades, la repressió, el capitalis-han de ser defensats per la comu- Font en què es llegia la frase “neteges me, la crisi,… i en defensa dels ser-nitat sanitària i educativa, així com Puig”. La marxa va acabar amb la lec-per les usuàries i usuaris, que som veis públics i d’una democràcia real) tura del manifest a la plaça de la Font,totes i tots! i nombrosos cartells amb missatges on es va llegir en dos torns. En líniesEls polítics menteixen quan diuen generals, es va protestar contra els ac- diversos, va recórrer diversos carrersque les retallades són inevitables. tuals sistemes polític i econòmic.Per què hem de suportar aquesta la plaça Mercadal, on es va llegir unsituació si tan sols amb el 17,39% manifest a les portes de l’Ajuntament 600 persones es i es va cridar a participar en la mani-empreses de l’Ibex-35 n’hi hauria manifesten a Reus festació del 19 de juny a Tarragona iprou per revertir l’impacte negatiu a continuar amb la lluita.de les retallades socials aplicades Mobilització el 18 de juny a Reus contra la crisi i les retallades, con-al 2010 i 2011? Nosaltres no som vocada per l’Assemblea Popular de 400 manifestants aresponsables d’aquesta crisi, i no Tortosa Reus sorgida de l’Acampada de laestem disposades a pagar-ne els Plaça Mercadal, una manifestacióseus costos, menys encara, quan que va aplegar gent de totes les edats Vora mig miler de persones es vanaquells que l’han ocasionat són els i procedències diverses: participants manifestar a Tortosa el 19J, des de la en l’acampada, treballadors dels sec-mesures antisocials. tors afectats per les retallades (sani- passant per l’ajuntament i la plaça delPer què no, en comptes de retallar tat, educació,…), sindicalistes, acti- Mercat.en drets socials, s’augmenten elsimpostos dels rics i de les empre-ses? Per què no gravar les transac- Cap a la Vaga Generalles que tenen com a únic objectiul’especulació? Compartim igualment la necessitat de zacions sindicals autònomes i amb un escenari de mobilització, sense CGT-CNT-SOPer què no invertir en aquests mo- posar en marxa una resposta comu- voluntat de lluita. precedents des que va sorgir la crisi,ments de crisi en el sector públic na, que per sobre de les diferències, La reforma de la Negociació Col. que ara s’ha de traslladar als centresper crear llocs de treball sostenibles avanci cap a la unitat dels treballa- lectiva, que s’està tramitant al par- de treball, situant les reivindicacionsi adreçar les creixents necessitats idemandes de la població? L es organitzacions sindicals CGT, CNT, CSC i SO ens vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per va- dors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participa- lament és, a més d’una nova i greu retallada de drets, un pas més per socials i econòmiques de treballadors i treballadores al centre del debat pú-Des del moviment dels Indignats i lorar les respostes que, davant l’atac ció de totes aquelles organitzacions blic, aportant a aquest moviment lesles Indignades a Catalunya fem una sense precedents que treballadors i sindicals, col.lectius de treballadors i laboral i la lluita social, consolidant eines necessàries per a la confronta-crida a continuar la protesta contra treballadores estem patint per la po- moviments socials contraris a la polí- el bisindicalisme institucional i el seu ció i la lluita en el terreny econòmic iles retallades i els pressupostos que lítica de retallades i pèrdua de drets tica de pacte social i desmobilització paper com a gestors de la crisi en fa- laboral, complementant a les deman-el liberalisme salvatge amb la con- impulsada pel govern i les institu- impulsades des del sindicalisme ins- vor dels interessos capitalistes, reta- des sociopolítiques l’acció concretanivència dels polítics ens imposen. cions europees, a instàncies de la pa- titucional de CCOO i UGT. llant encara més la capacitat d’acció contra el capitalisme.Aquestes retallades són antidemo- tronal i els mercats, hem d’oposar en Creiem necessari lluitar des de la d’altres organitzacions sindicals, i la La situació ens exigeix una resposta un procés de lluita coordinada des de ruptura amb un model sindical, que llibertat sindical de treballadors i tre- proporcionalment igual de contun-cràtiques i inadmissibles. Us convi- la unitat d’acció i de classe. en els últims 30 anys ens ha conduït balladores.La reunió del 24 de juny dent que les mesures que estem patintdem a unir-vos amb nosaltres en la Les diferents organitzacions sindi- a successives pèrdues de drets, i que és el primer pas d’un procés que en els treballadors i treballadores i pernostra protesta al carrer per seguir cals participants compartim el rebuig en aquest moment d’aguda crisi del els pròxims mesos impulsi la mobi- això considerem necessari no nomésconstruint propostes i alternatives a capitalisme, ha demostrat la seva lització des reivindicacions comunes, continuar amb les lluites sindicals frontal a unes polítiques que, ambaixò que “li diuen democràcia però complicitat i la seva falta de volun- debatudes i assumides pels treballa- que portem a terme, sinó donar un les successives reformes laborals, lesno és!”. retallades en el sistema de pensions, tat i capacitat per donar una resposta dors i treballadores, amb l’horitzóHem de seguir denunciant l’abolició la reforma de la negociació i les reta- als atacs contra la classe treballadora. d’una Vaga General amb facilitat per aquest model de sindicalisme institu-dels drets socials i el desarmament llades socials i en els serveis públics, Un model sindical que ha promogut fer front l’actual ofensiva i avançar cionalitzat i generar un precedent ende l’Estat del benestar, i canalitzar pretenen, una vegada més, que siguin un sindicalisme institucionalitzat, de- en la conquesta de nous drets socials. el qual siguem els sindicats de classei mostrar el rebuig de la ciutadania els treballadors i treballadores, i els pendent de l’estat, dirigit a impedir Els esdeveniments sorgits a partir que comencem a marcar els tempsvers aquest atemptat contra la de- sectors més febles de la societat, els la mobilització i la participació real del 15-M han trencat amb el clima des de l’acció ofensiva per aconse-mocràcia. qui paguin la crisi capitalista. de la classe treballadora en organit- de passivitat previ i ens situen en guir els nostres objectius.8 Juliol de 2011

×