Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

  • 608 views
Uploaded on

Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011

More in: News & Politics
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
608
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Abril 2011· núm. 127 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 127 · Abril 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Disseny: Marta Sabaté RoviraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Organitzem la ràbiaCiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110 L a CGT està immersa, des de fa mesos, en una campanya contra el pacte social i la retallada dels drets dels i d’extrema dreta -sovint amagant-se da- rrera d’una disfressa demòcrata- aprofi- ten la desesperació de la gent per vendre sat 20 de febrer, amb convocatòries de manifestacions a nombroses ciutats i la jornada de mobilitzacions del 20 de amb el seu discurs i les seves promeses. La realitat però és que mentre a Moha- med VI se li omple la boca de drets hu-FEDERACIONS SECTORIALS treballadors i treballadores, i especial- falses “solucions” basades en la xenofò- març, per a reclamar reformes polítiques mans i democràcia, la repressió segueix ment contra la última reforma laboral i bia i la por, i el nostre deure com a orga- i denunciar la corrupció del règim de Mo- implacable. Des de CGT s’està donant• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) els seus efectes i contra la retallada de nització antifeixista i antiracista és lluitar hamed VI. Les mobilitzacions han obligat suport actiu als moviments socials del• Federació de Banca, Borsa, les pensions, mesures que des del poder contra els seus plans. a la monarquia alauita a moure fitxa i a Marroc que s’enfronten a l’autoritarismeEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’Indústries estan aplicant amb l’excusa de la crisi. Una mostra dels efectes devastadors maniobrar per a desactivar el moviment del règim.Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat La CGT està sent l’única organització dels nous populismes a Europa el tenim• Federació d’Ensenyament de amb implantació a tot l’estat espanyol en la veïna Itàlia, sotmesa a la tirania deCatalunya (FEC)• Federació d’Administració que encapçala l’oposició a aquestes Berlusconni i els seus companys de go-Pública (FAPC) mesures, com exemple han estat les vern. El reportatge d’aquest número delVia Laietana 18, 9è - 08003 Bcn convocatòries de vaga general del pas- Catalunya ens proposa una immersió enTel. 933103362. Fax 933107110 sat 29 de setembre i la vaga del 27 de aquest país tant proper i tan llunyà a laFEDERACIONS COMARCALS gener, aquesta última convocada amb vegada.Anoia altres organitzacions sindicals de l’àmbit Encara queden però, a la vella Europa,Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada llibertari i alternatiu; encara està en la per sort, sectors dinàmics que protestenTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es nostra memòria la gran manifestació que i s’organitzen contra els plans del capita-Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus va recórrer els carrers de Barcelona la lisme. En aquest context són d’agrair lesbaixc-p@cgtcatalunya.cat tarda del dia 27. Al següent dia però es grans mobilitzacions produïdes a LondresTel. 977340883. Fax 977128041 va signar una traïció més a esquena dels el 26 de març, on unes 400.000 personesBaix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - treballadors entre els sindicats institucio- es van manifestar en una expressió col.cgtbaixll@cgtcatalunya.cat nals, la patronal i el govern, que suposa lectiva i contundent del malestar social iTel. 933779163. Fax 933777551 un Pacte Social regressiu per a la classe de la ràbia que les polítiques d’austeritatComerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladecans@yahoo.es treballadora. imposades pel govern causen a la so-Tel./fax 93 659 08 14 Durant aquestes setmanes s’està gestant cietat britànica. O les manifestacions aBaix Penedès un acord més entre la patronal CEOE i els Lisboa i altres ciutats de Portugal, el nouNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977660932 sindicats institucionals que diuen i volen candidat a ser “rescatat” per la Unió Eu-cgt.baix.penedes@gmail.com representar a totes i tots els treballadors, ropea, on centenars de milers de jovesBarcelonès Nord ara l’excusa és la negociació col·lectiva van sortir al carrer a Lisboa i les princi-Alfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 i la competitivitat, seguint les pautes de pals ciutats el passat 12 de març, per l’Europa del Capital que estan construint protestar contra la política governamen-Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la des de Brussel·les, seguint les directrius tal d’afavorir els banquers, contra l’atur iGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 del Banc Mundial i de les Multinacionals. contra el descens de les condicions de A pesar d’això, la CGT segueix reflectint vida dels treballadors, sota la consignaMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - en el carrer la nostra oposició a aquestes de la “Generació de la Precarietat” (Ge-maresme.cgt@gmail.comTel. i fax 937909034 claudicacions dels sindicats majorita- raçao À Rasca), el grup convocant. ris, com es va veure en la manifestació Mentrestant, continua la conflictivitat alVallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - realitzada a Madrid el 12 de març. No Nord d’Àfrica, marcada en aquests mo-cgt_mollet@hotmail.com ens resignem, i seguirem lluitant contra ments per la nova guerra “humanitària”Tel. 935931545. Fax 935793173 aquestes mesures, que només busquen dels EEUU i la UE a Líbia, amb l’excusa AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS sotmetre i explotar encara més als treba- de interposar-se en la guerra civil exis-Girona lladors i treballadores, en benefici dels tent entre el dictador Gadaffi i els sectorsAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona banquers i empresaris, que són qui estan revoltats (que no acabem de tenir massacgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 sortint beneficiats d’aquesta crisi. clar qui són i què proposen), i amb un clar La nostra lluita és més necessària que rerefons marcat per les riqueses petrolie-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - mai, en uns moments marcats per la crisi res i gasístiques del país.lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 econòmica, on més que una mobilització Pel que fa a Egipte i Tunísia, després i una lluita generalitzada per part de la d’ocupar totes les portades i l’actualitatCamp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 classe treballadora, el que estem veient diària dels mitjans informatius, pràcti-Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat és un progressiu decantament de sectors cament han desaparegut de l’escenaTel. 977242580 i fax 977241528 de les capes populars de la societat més mediàtica, especialment Tunísia, el paísFEDERACIONS LOCALS afectades per la crisi, cap al recolzament on les possibilitats de transformacions de postures polítiques de caràcter popu- socials profundes eren més reals.Barcelona lista i d’extrema dreta, tal com ha passat No volem acabar sense fer una referèn-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelonaflbcn@cgtbarcelona.org en altres països europeus. cia al Marroc, on els moviments socialsTel. 933103362. Fax 933107080 Amb el rerefons de la crisi, arreu d’Europa, i sindicals segueixen immersos en unaBerga i també a casa nostra, els grups feixistes dinàmica de mobilitzacions des del pas-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,Manresamanre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, JosepTel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “Només són poetes aquells qui canten enRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les la lluita i blasmen en llurs cançons”,hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions aSabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Joan Salvat-Papasseit dins “Un enemic delTerrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. poble” (1919)Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Abril de 2011
  • 4. REPORTATGE Altraitalia aplega italians residents a Als anys 70 apareix un moviment format per estu- Barcelona: www. diants, aturats, precaris, treballadors i col·lectius de altraitaliabcn.org/ barri, amb una organització horitzontal i en xarxa. Una ullada al país dels escàndols, les màfies, la dictadura mediàtica, la gastronomia i la moda, el Vaticà, les bases OTAN, les migracions, l’art i ... les lluites socials El mirall italià Rolando d’Alessandro cials aprobades al llarg dels anys 70 per “contenir” la conflictivitat social. A aquesta xifra el diari “progre” de referència de l’estat mai dedicariaEl moviment cap titular.dels anys ‘70 El contextHa corregut molta tinta sobre el“maig del 68”, analitzat per una mu- internacionalnió d’expertes i opinadors sota totsels prismes: social, cultural, polític… És una dècada convulsa: començaEn canvi la dècada dels 70, plena a trontollar el bloc soviètic. Estats Units són foragitats sortir de Viet-tanmateix de lluites i canvis socials nam. L’any 1973 hi ha el cop d’estat aprofunds i traumàtics ha rebut ben Xile. Després a l’Argentina. A Nica-poques atencions. I és estrany si pen- ragua guanyen els sandinistes. Suda-sem que pràcticament tots els països frica s’agita sota l’apertheid. A Cam-europeus van ser sacesejats per ona- boja imperversa el terror dels kmersdes de conflictes socials d’intensitat, rojos de Pol Pot. Mor Mao Tse Tung.durada i extensió únics a la nostra Afganistàn es prepara per la inter-història recent. venció soviètica. Guerra del Yom Ki-I encara més estrany és el silenci in- ppur… L’economia occidental en eldiferent que envolta el cas italià, un seu conjunt inicia la transició al post-país al qual per altra banda els mit- fordisme i s’articula l’ofensiva neo-jans de comunicació d’aquí dediquen liberal. A Europa la seva abanderadauna atenció tan continuada com his- és la Thatcher, amb el seu programatoricament frívola. de transformació de l’economia bri- Pirelli, Olivetti), una certa rellevàn- cia encara del sector primari i una di- la tensió el discurs criminalitzador a tots els mitjans de comunicació, públics i pri-L’any 1981 El País titulava, a tànica mitjançant la reducció de la fosa implantació de petites i mitjanes vats. Es van construir presons d’altal’endemà del cop d’estat del general intervenció estatal segons postulats Itàlia era el país frontissa entre blocs industries. seguritat... Es va difondre a taca d’oliJaruzelski, que a Polonia hi havia basats en el liberalisme i el moneta- a l’època de la guerra freda i en el La presència de l’estat era d’enorme el fenòmen de l’heroina...3000 presos polítics. Era, curiosa- risme estrictes amb fortes retallades seu territori serveis secrets de mig rellevància en els sectors estratègics: Però… contra que s’alçava aquestment, la mateixa xifra que oficialment dels serveis socials. món, encapçalats per la CIA, hi van telecomunicacions, transports, indus- arsenal de mitjans legals i il·legals?les autoritats italianes reconeixien en Itàlia als anys 70 era un un país ca- desplegar una intensa activitat. Entre tria pesada (Italsider), petroquími- En part contra l’espantall d’una arri-aquell mateix periode: 3000 persones racteritzat per una forta presència de d’altres en la creació de la xarxa Gla- ca. Fins i tot l’empresa petrolera de bada al poder, via urnes, del PCIdetingudes en virtut de les lleis espe- la industria de transformació (Fiat, dio, una estructura paramilitar creada l’estat, l’ENI havia arrivat a plantar (Partit Comunista Italià), el partit pels serveis secrets italians amb el cara a les “7 germanes” oferint el comunista més gran d’occident amb suport nordamericà. Destinada a atu- 75% del petroli extret als països pro- un milió de militants, centenars de rar l’avançada comunista va arribar a ductors enlloc de l’habitual 50% (el municipis, provincies i regions, coo- comptar milers d’efectius i centenars president, Enrico Mattei va morir en peratives, caixes, una atapeïda xarxa de dipòsits d’armes i municions. Una un misteriós accident d’aviació l’any d’associacions. Val a dir però que, sentència dels anys 90 la declararia 1962). amb Enrico Berlinguer com a secre- “il·lícita”. Es van viure les dues primeres crisis tari, aquesta força ja havia emprès Però no va ser la única estructura del petroli, per la pujada de preu del amb decisió el camí de la “normalit- clandestina creada en clau de control barril l’any 1974 i 1979. zació democràtica” (“compromesso social. A mitjans dels anys 70 va des- Era (i és) el país del Vaticà i de la om- storico”, “eurocomunisme”, “defensa plegar tota la seva activitat una llo- nipresència de l’esglèsia (l’any ‘48 de les institucions”), amb renuncia a tja massònica (coneguda com a P2) per contrastar l’avançada electoral qualsevol vel·leitat revolucionària. integrada per un miler d’alts carrecs de les esquerres el Papa va anunciar politics, militars, policials, membres l’excomunió per a qui votés comu- nista). On un partit de directa filiació dels serveis secrets, empresaris, bis- Els nous actors bes, banquers. catòlica (la Democràcia Cristiana) va governar ininterrompudament per 40 Components d’aquest magma de for- socials ces va donar vida a diversos intents de anys gestionant, malgrat l’aparença La novetat preocupant, en els anys cop d’estat i a allò que s’anomenaria d’inestabilitat, un complex equilibri 70, per a tots els poders –PCI in- “estratègia de la tensió” amb atemp- entre els diversos sectors que com- clòs-, era l’emergència d’una difosa tats indiscriminats i provocacions partien el domini socio-econòmic des i incontrolada conflictivitat social que acabarien justificant la instaura- de la mateixa unificació (latifundistes que prefigurava moltes de les for- ció d’un regim autoritari. Per la seva al sud, església, burgesia industrial, mes de lluita posteriors, fruit de banda les forces de policia continua- burgesia especulativa, màfies). l’acció de nous subjectes polítics i ven la feina repressiva de la conflic- A nivell territorial les diversitats cul- tivitat social que des de finals de la de l’aparició de formes innovadores turals i econòmiques es perpetuaven guerra havia acabat amb la vida de d’autoorganització social. bàsicament entre un nord desenvo- centenars de manifestants. Per acabar Al costat d’estudiants universitaris i lupat i un sud (que la historiografia el quadre no obviem el paper de la obrers de les grans fàbriques apareix recent indica com a víctima d’un Màfia en la “contrainsurgència” amb en aquesta dècada una àmplia pano- procès de colonització iniciat amb la massacres com la de Portella della plia de sectors: joves aturats i precaris, unificació del regne) condemnat a un Ginestra o assassinats com el de Pep- treballadors dels serveis, col·lectius subdesenvolupament endèmic, causa pino Impastato. de barri. Aquesta constel·lació dona- principal de l’emigració – cap a les Va haver-hi morts, molts, moltís- ria vida a una munió de col·lectius, fàbriques del nord i a l’estranger – de sims víctimes de massacres indis- organitzacions, sindicats i partits milions de joves meridionals i de la criminades (Italicus, Piazza Fon- polítics que confluirien en “il Movi- implantació capil·lar de les màfies. tana, Piazza della Loggia, estació mento”, amb una organització horit- de Bologna). Es van aprovar lleis zontal i en xarxa amb coordinaments L’estratègia de especials (l’anomenada “legislació d’emergència”). Es va perfeccionar i assemblees de barri o ciutadanes. En el seu si van destacar l’”àrea deAbril de 2011 3
  • 5. REPORTATGEl’autonomia” d’inspiració ideològica les diversitats culturals, històriques,marxista antiautoritària - molt crítica sociològiques i lingüístiques que ca-amb el PCI reformista i amb el seu racteritzen aquell país.passat estalinista -, i el moviment de L’”esquerra” per la seva banda (les co-les dones. metes són obligades) té com a pal deAquest nou subjecte col·lectiu (Toni paller el PD (ex DS, ex PDS, ex PCI)Negri va encunyar el concepte de partit que va heredar l’estructura, els“obrer social” com a successor de quadres, la xarxa de poders en insti-l’”obrer massa” de les grans fàbri- tucions locals, asociatives, culturalsques) posava sobre la taula els temes i econòmiques deixats pel gegantíde la democràcia real, de la justicia partit comunista al voltant del qualsocial, de la redistribució de la ri- s’aplega un batibull d’organitzacionsquesa, de l’emancipació individual de tota mena, des de ex socialistes, ai col·lectiva, de l’autoorganització verds, a ex democrata cristians.(“contrapoder” i “autonomia de clas- A la seva esquerra graviten forma-se”), de la creació d’una nova cultura cions com Rifondazione Comunista,amb nous llenguatges, nous valors i la Federació dels Comunistes Italiansuna nova estructuració social que su- i recentment Sinistra e Libertà, lideratperés les limitacions de la democrà- (sic!) per Niki Vendola, president decia formal burgesa. L’acciò directa, la Regió de Pulles o Sinistra Critica.en el sentit més ampli del terme, va També compta entre els seus al·liatsesdevenir la metodologia, la forma potencials un dels partits socialistesmés adequada per l’assoliment de les i “Itàlia dei Valori”, formació creadafites polítiques. pel fiscal anti-corrupció Di Pietro.Van ser els anys de l’antipsiquiatria, En els periodes d’alternança que hiamb el tancament dels primers mani- hagut en el periode berlusconià (go-comis. De la comunicació alternativa verns Prodi i d’Alema1996 i 2006) eli la contrainformació amb centenars desobediència i la insubordinació al dant a la presó). Rossa va ser abatut dels sectors socials potencialment centre esquerra va demostrar una fer-de ràdios lliures (algunes encara “comandament capitalista”. per un escamot de les BR i el PCI el conflictius, canvis constitucionals ma adhesió als principis neo-liberals,existents), milers de fulls, pintades, I la lluita armada. Amb desenes va convertir en màrtir de la lluita an- i en l’arquitectura institucional del contribuint al desmantellament de lesgrafitis, datzebao, revistes, editorials d’organitzacions: des de les leninistes titerrorista. país (per exemple amb un control conquestes socials, i va fallar estrepi-alternatives. De la creativitat, amb Brigades Roges a grups d’inspiració La determinació del PCI en derrotar més directe sobre la magistratura). tosament en la missió que les urnesmoviments com els indis metropoli- libertària com Azione Rivoluzionaria aquesta dissidència el va portar fins i El PDL (Poble de la Llibertat) va li havien confiat de limitar el podertans, publicacions com “A/traverso” o Prima Linea passant pels NAP, on tot a formar el nucli dur dels intran- sorgir de la fusió entre Forza Italia econòmic i sobretot mediàtic de Ber-“Il re è nudo”. Del teatre militant confluien molts expresos socials. sigents que, en impedir qualsevol (partit fundat l’any 1994 del “no- lusconi.(Dario Fo). Dels músics “compro- negociació amb les BR, van empen- res” per Silvio Berlusconi recollint yer, l’any 1978, a l’assassinat d’Aldomesos”. Dels espais alliberats. De la El PCI com a Moro, president de la Democràcia la hereditat deixada per la Democrà-reivendicació feminista. cia Cristiana i altres partits menors MigracionsEls àmbits de l’enfrontament amb agent del poder Cristiana. Contra el terrorisme “negre” en canvi escombrats per la crisi de “Mans ne- tes” (atac judiciari contra la corrup-l’estat i els poders fàctics eren difo- la feina del PCI va ser molt ineficaç. A Itàlia el cavall de batalla de la dre-sos: les universitats i les fàbriques, El PCI, amb tot el seu poder, sota ció de partits i institucions) i Allean- Tant pel que fa a la contrainformació, ta és avui, com a la resta d’Europa,els barris, les places i els carrers. Fins l’eslogan “en defensa de les institu- za Nazionale (ex Movimento Sociale gairebé totalment duta a terme per Italiano, continuador “maquillat” del l’espantall de l’emigració, reforçatals mateixos cossos de la gent. cions” va participar en la repressióMilers d’ocupacions organitzades l’extrema esquerra, com per la lluita prohibit partit feixista), encapçalada per l’espectacularització de les arri- del moviment. Amb la seva premsa,de cases convertides en habitatges al carrer i en la judicial. per Fini, actual president de la Cam- bades massives que es produeixen les seves desautoritzacions i condem-per families trebalaldores (en oca- Ben al contrari, a zones “rojes” com bra, que va abandonar l’any passat el periodicament, sobretot de zones en nes, la seva acció sindical, les sevessions pràcticament barris sencers) ara la meva (Toscana) on el MSI govern tot creant un nou partit i que conflicte (avui des de Tunísia, en el institucions. L’episodi de visualitza-o centres socials, «compres» prole- (partit hereu del prohibit partit feixis- seu moment des d’Albania) propi- ció màxima de l’enfrontament PCI/ amb propostes com ara el dret de vottàries (un grup bloquejava les caixes ta) mai havia pogut organitzar actes ciades per la gran proximitat de la Movimento va ser l’atac a la ocu- als immigrants ha deixat en evidèn-i la seguretat i la gent buidava les ni obrir seus per la violenta reacció bota a aquestes regions i que en fa la pació de la universitat de Roma per cia en temàtiques de drets socials illeixes), mercats «rojos» (venda di- popular, va ser el PCI que, gràcies al porta d’entrada ideal a Europa. part del lider sindical de la CGIL; laborals la mateixa “esquerra”.recta a la plaça de les ciutats per part control de les seves bases, en va per- A l’any 2010, la proporció de ciu- Luciano Lama, que va entrar a la ciu- Integrant l’actual govern al costatde cooperatives o petits productors, metre i protegir l’aparició pública. tadans extracomunitaris a Itàlia era tat universitària escoltat per l’aguerrit del Pdl resta la Lliga Nord, partit po-autoreduccions de serveis (transport, La reacció conjunta de poders ocults, d’aproximadament un 7%, amb uns servei d’ordre del sindicat unitari. pulista del nord d’Itàlia, amb fortestelèfon, aigua, electricitat, gas), ex- institucions repressives, patronal, 4.400.000 residents. La procedència Les batusses entre autònoms i sindi- connotacions xenòfobes que ha sa-propiacions (des del buidatge d’un màfies i PCI, a més de les innegables calistes van provocar un centenar de but tant recollir el descontent històric és variada, sense comunitats moltaparador de luxe durant una manifes- limitacions, contradiccions i errors ferits. Lama i els seus es van haver envers la corrupció de l’estat central majoritàries, circumstància que afa-tació fins a l’atracament d’una sucur- interns acabarien amb la derrota de retirar. La policia desplegada pels a les regions més industrialitzades, voreix la no formació de guetos, totsal bancària). d’aquell moviment tan complex com voltants va rematar la feina ocupant com ocupar el buit tradicionalment i així es multipliquen els episodisTambé les presons van rebre aquesta radicalment inassumible pel sistema: “manu militari” la universitat. deixat per l’esquerra (jacobina i de xenofòbia (que van assolir el cli-onada amb desenes de revoltes en de- criminalitzat, silenciat i finalment en- La persecució per part del PCI de to- centralista) – en un país com Itàlia max amb una autèntica expulsió enmanda d’amnistia per a tothom (ex- terrat per la informació i la historio- tes les expressions del “moviment” que els especialistes comparen, per massa de gitanos rumanesos) quecepte mafiosos, violadors i feixistes) grafia de règim. s’estenia a barris, fàbriques i tribu- la seva varietat lingüística i cultural, s’afegeixen a la sobreexplotaciói centenars d’evasions, amb organit- nals. El mateix Berlinguer (secretari a la India – en el reconeixement de d’aquests treballadors (tallers textilszacions com a «Soccorso Rosso» ques’ocupaven de la defensa dels detin- general del partit) definia els 100.000 Quadre polític participants a les jornades que l’anyguts o dels fugitius.La lluita contra els feixistes i contra 1977 van aplegar a la ciutat “roja” actual de Bologna sectors movimentistesl’estat no va defugir de l’enfrontament provinents de tota Italia: “untorelli” L’espectacle esperpèntic en què esviolent, des dels xocs al carrer, a les (terme amb el qual Manzoni indicava plasma la situació política italianamanifestacions armades de Milà i els acusats de propagar la pesta a la als mitjans de comunicació del mónRoma on van morir policies per arma seva novel·la “Els nuvis”). sencer sol amagar una realitat moltde foc, (com a resposta a la indigna- El fiscal Calogero, acusador de Toni més seriosa i dramàtica. Berlusconi,ció de polítics i premsa una pancarta Negri i autor del teorema “si tens els a més d’un putero i home de palla dedeia: «Policies 2 Manifestants 300»)al tancament de seus feixistes, a les mateixos objectius d’un terrorista ets poders econòmics ocults (i un hàbil irondes antidroga, fins a la represàlia un terrorista” (imitat anys més tard sense escrúpols home de negoci quecontra agents del control social: en- pel Jutge Garzón), era un membre ha aconseguit passar de ser animadorcarregats de fàbrica, agents de poli- de magistratura democràtica, que en creuers a l’home més ric d’Itàliacia, guàrdians de presó, empresaris aplegava militants i simpatitzants del en unes dècades) va ser membre deexplotadors, periodistes, magistrats, PCI. L’alcalde Novelli – PCI -, a Turí la llotja massònica P2, organitzaciómetges antiabortistes... En general va muntar un dispositiu per recollir dotada d’un programa polític deta-es tractava d’accions demostratives denuncies anònimes contra sospito- llat i que s’ha realitzat gairebé punt(trets a les cames, pallisses) tot i que sos de pertenyer a bandes armades. per punt fins avui (bipolarització deno van faltar les morts. L’episodi més conegut d’aquesta llui- l’espectre polític amb un centre es-Sovintejaven els episodis de sabo- ta va ser l’homicidi de Guido Rossa, querra i un centre dreta intercanvia-tatge (en una nit de campanya con- sindicalista de la CGT i acusador bles, control dels mitjans de comu-tra l’especulació inmobiliària podien d’un obrer de la Fiat per possessió nicació per part del “mercat” - entèscremar o volar desenes o centenars d’unes octavetes de les BR: Frances- com a formulació actualitzada deld’agències o maquinària d’obres), co Berardi (que, condemnat a 4 anys concepte “sistema”, i dels podersles vagues salvatges en nom de la i mig per aquell fet s’acabaría suici- que el representen -, “pacificació”4 Abril de 2011
  • 6. REPORTATGEamb xinesos al centre nord, treball de reciclatge de diner negre va sus- Precisament la seva creació respon (feixistes) en la “guerra d’Espanya”. Amb aquesta iniciativa Altraitaliadomèstic i cura de gent gran, peti- citar estupor la “manovra fiscal” feta a la voluntat de crear una mena de El parlament alemany va votar per pretén aportar un nou element altes i mitjanes empreses amb poca pel govern Berlusconi que facili- laboratori on elaborar una pràctica unanimitat l’any 1999 una declaració necessari debat que ha de contrastaro nul·la cobertura sindical, treballs tava el “retorn” de capitals evadits política nova aprofitant també el de desgreuge institucional pel bom- l’actual revisionisme històric impe-agrícoles controlats per les màfies a a l’estranger a canvi del pagament contacte i els intercanvis amb una bardeig de Guernika (en el qual per rant a Itàlia dirigit a rehabilitar laCalabria i Sicilia). d’un 5%: un manà per la criminalitat cultura política tan diferenta com la cert també van participar avions ita- dictatura feixista i contribuir, aquí,Val a dir que els ciutadans italians organitzada que sol tenir uns costos catalana. L’associació, dividida en lians), el parlament italià l’any 2006 a trencar la llosa que 40 anys deresidents oficialment a l’estranger del 25% en els processos de rentat “taules”, promou diverse iniciatives no va ni tan sols respondre a una tí- repressió i 30 anys de transició vi-són 4.028.370: el 6,7% dels resi- dels seus capitals. dirigides en part a la nombrosa mida i genèrica resolució proposada gilada han pretès col·locar sobre ladents a Itàlia (un milló més respecte Cal recordar que Itàlia és un país comunitat italiana present a per un diputat verd. memòria dels crims franquistes.a 2006). Des de 1861, data de la uni- membre del G8, és a dir una de les Barcelona (unes 20.000 persones) ificació, fins avui les persones emi- economies més industrialitzades i en part a establir ponts amb la societatgrades des d’Itàlia es calculen en 29 riques del món, amb un teixit econò- catalana.millons (12 milions nets). mic força variat: industria, sectors Una de les primeres iniciatives va ser cooperativistes importants, petites i la constitució d’una “taula memòria” mitjanes empreses organitzades en que pretén forçar el reconeixementEconomia i màfies districtes industrials, turisme, pro- per part de les institucions italianes ducció agraria de qualitat i diversos de les responsabilitats de l’estat sectors econòmics d’alt valor afegit (llavors governat pel règim feixis-L’any 2001 es calculava que el valor (moda, disseny, orfebreria etc). Això, ta) en els primers bombardeigs dede l’economia submergida en el con- junt amb una sèrie de conquestes saturació duts a terme per l’aviaciójunt del país representava el 20% del històriques en el camp dels drets la- militar contra una gran ciutat comPIB. Fonts oficials estimen en un 7% borals que no han estat del tot esbo- Barcelona, allunyada del front, iel pes sobre l’economia italiana dels rrades permeten que l’atur a Itàlia nofluxos econòmics directament rela- amb l’objectiu declarat d’atacar i arribi a la meitat de l’espanyol (amb aterroritzar la població civil. Mus-cionats amb les activitats criminals fortes diferències, això si, entre nord solini va enviar 700 avions, desenesclàssiques (extorsions, tràfic de dro- i sud). de milers de “voluntaris” i abundantgues i d’armes, prostitució). Les mà- armament (que Franco pagaría a lafies (màfia propiament dita i Stidda,N’drangheta, Camorra, Sacra Corona Altraitalia: República Italiana antifeixista fins a l’any 1967) en una intervenció queUnita) controlen però una multitudde sectors “legals”, des de la conces- Denuncia pels resultaria militarment decisiva en el resultat del conflicte.sió d’obres públiques, la gestió de bombardeigs Tant l’esquerra com la dreta italianesresidus, l’especulació inmobiliària mai no han volgut afrontar oberta-i un llarg etcètera. Innombrables els Altraitalia(www.altraitaliabcn.org/ ment una anàlisi d’aquella agressiócasos de corrupció (Itàlia ocupa un ) és una associació que aplega ara contra un govern legal feta en viola-lloc destacat a la classifica dels països mateix un centenar d’italianes/ns ció d’acords internacionals i de lesmés corruptes del món) que fan par- residents a Barcelona de diversa lleis de guerra. Tant és així que avuilar d’un autèntic “sistema”, i els lli- procedència geogràfica, generacional dia ciutats i pobles administrats pergams amb els sectors de l’economia i sobretot política dins del magma diversos partits segueixen lluint“legal” i de les finances. En el tema d’allò que s’anomena esquerra. plaques en homenatge als caiguts El poder mediàtic construit per Berlusconi a Itàlia10.260 minuts ha parlat a les televi- americanes i també s’ocupa delssions públiques i privades el presi- nens creant contenedors de dibuixosdent del consell Silvio Berslusconi animats.al llarg dels darrers 10 anys. Tres La TV fa companyia. La teleescom-vegades més que els presidents de breria substitueix els programes cul-la República, Carlo Azeglio Ciampi turals, que són considerats avorrits ie Francesco Napolitano. I durant el fora de l’abast de l’italià d’a peu quegener de 2011 ja ha doblat la seva necessita distreure’s de les catàstro-mitjana (85 minuts) sortint parlant fes que passen al món, de la feina,als telediaris per 160 minuts. La dels compromissos familiars, de lesimportància de la dada és evident si dificultats de la vida. El resultat, des-pensem que la majoria dels italians prés de 35 anys d’aquesta “feina”, des’informen gairebé únicament a tra- 17 anys d’informació dirigida, de re-vés dels telediaris, tots estrictament tallades del nivell cultural nacionalpro-“cavaliere” i sobretot estanda- mitjançant la TV, d’atac al sistemaritzats. d’educació pública i d’empobrimentPeriodistes, directors i reporters que del sector cultural, la majoria delsno s’adapten són expulsats del sis- italians creu que “Striscia la Noti-tema i reemplaçats amb “professio- zia” (programa d’entreteniment denals del vídeo o del paper imprès” Canal 5) és un telediari.més dúctils, si cal a cops d’edictes Silvio Berlusconi arrossega la po-(com a l’abril de 2002), mitjançant lítica des del carrer als platós tele-reducció de plantilles, acomiada- visius. Tot esdevé espectacle, ambments per crisi de la empresa o més baralles i llàgrimes. Juga amb elssimplement fent el buit al seu voltant sentiments més primitius dels telees-dins les mateixes redaccions. Com? pectadors. Esborra les paraules “dre-Per exemple no acceptant la publica- ta” i “feixisme” i utilitza només deció de reportatges “no homologats”, forma reiterada la de “comunista”.oficialment per manca d’espai als te- La magistratura és comunista. Elslediaris o a les pàgines dels diaris o periodistes que informen sobre els propietari de 385 empreses (amb par el càrrec de President del Con- Val a dir que el pla de l’”home vingutempenyent-los a dimitir per no com- assumptes de dubtosa legalitat del editorials com ara Mondadori, que sell també controla directament les del Nord”, que l’any 1994 va fundarpartir la política editorial. Berlusconi empresari són comunis-Les pressions en ambdos casos són publica Roberto Saviano, autor de tres cadenes públiques: Rai 1, Rai 2, un partit anomenat “Forza Italia” és tes. Tot està calculat al detall.dobles. Per una banda hi ha la línea Gomorra, Einaudi, Elemond, Sper- Rai 3) o productores com Endemol molt més ambiciós i comença uns La nova dictadura ha de ser mediàti-editorial dels telediaris o dels diaris, ling &Kupfer, Le Monnier, Frassi- (Gran Germà) controlada parcial- anys abans. Concretament l’any ca, tal com preconitzava Licio Gelli,estrictament lligats a un dels partits nelli), distribuidores cinematogràfi- ment per Mediaset. 1978 quan compra Telemilano, que Gran Mestre de la P2. Res de ca-polítics al govern. Per l’altra hi ha ques (distribuidora Walt Disney o Es pot parlar en aquesta situació de es convertirà en Canal 5 i començarà dàvers al carrer. Si cal i quan cal esles grans empreses que tenen nego- Medusa film, que distribueix les llibertat de premsa? Segons Ryszard a canviar la cultura italiana. Entra en canvia l’estratègia. La regla és quecis amb el mateix Govern i que com- pel·licules de Roberto Benigni) i ví- Kapuściński, prestigiós reporter so- totes les llars a través de les primeres qui s’oposa a Barlusconi ha de ser aï-pren pàgines senceres de publicitat. deo (Blockbuster Italia), capçaleres cial: “Als Països on impera la censu- TV “lliures”, les cadenes Mediaset llat, marginat, neutralitzat. “AquestaA Itàlia les fonts de finançament de periodístiques (Il Giornale, Panora- ra hom lluita per expressar el màxim protegides per Bettino Craxi (Presi- – diu un entrevistat a la pel·lículala premsa són les subvencions go- ma, Corriere della Sera, TV sorrisi d’allò que es vol dir. Als Paísos on hi dent socialista del Consell). Inventa “Draquila”, de Sabina Guzzanti – ésvernamentals i la publicitat. Mercat, e canzoni), revistes especialitzades, ha llibertat de paraula, la llibertat del programmes per mestresses de casa, la dictadura de la merda: no actuaaquest, gairebé totalment contro- cadenes de televisió (Italia1, Rete4, periodista és limitada pels interessos concursos i talk show. Importa Da- amb la tortura o la detenció, en télat per Berlusconi, que, a més, és Canale 5 i des de 1994, quan va ocu- del mitjà pel qual treballa”. llas, Dynasty, les telenoveles sud- prou amb la difamació”.Abril de 2011 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La despesa militar entorpeix el creixement Una política de retallades no ajuda a avançar per de l’economia superar l’actual situació de crisi econòmica i social, ni productiva a garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats Aquest no és el camí Manifest contra les retallades a l’ensenyament públic de Catalunya CGT, USTEC, CCOO, Els sindicats sotasignats continuem ASPEPC, UGT apostant pel diàleg i la negociació. És per això que demanem a la Conse- llera una reunió urgent per començar a parlar de diversos temes pendents,L a nova Consellera d’Ensenyament va començar el seu mandat si-tuant davant l’opinió pública que de les prioritats en educació per tal d’evitar que totes aquelles novetats que està comunicant a la premsa i quel’objectiu del seu govern era la re- afecten directament a les condicionsducció del fracàs escolar. No obstant de treball del professorat i al bon fun-la seva actuació i declaracions pos- cionament dels centres educatius esteriors semblen contradir el propòsit tirin endavant. I per això plantegeminicial. les següents prioritats:Els darrers anys, el Departament * Restituir als centres les quantitatsd’Educació ha realitzat retallades econòmiques retallades, i un pla deconstants. I la nova Consellera conti- recuperació d’allò perdut en els úl-nua pel mateix camí: noves mesures tims anys.unilaterals, precipitades i propagan- * Recuperar i ampliar les plantillesdístiques. Les noves retallades con- dels centres i dels serveis educatiustinuen afectant de manera negativa que han estat darrerament disminuï-la qualitat d’atenció a l’alumnat, als des, per tal de poder donar l’atenciócentres públics, als professionals i als necessària a tot l’alumnat.serveis educatius i a tota la comunitat. * Recuperar les condicions laborals iI, el que és més important, incideix salarials afectades de tots els/les pro-en la qualitat de l’educació pública, i fessionals de l’educació.més quan: Fem una crida al professorat, a tots1. Ja s’han suprimit centenars de pro- els i les professionals de l’educació,fessionals a les plantilles dels centresdocents i serveis educatius, malgrat a les AMPAs i als Consells Escolarsque el nombre d’alumnes escolarit- (TEIs, TIS, educadores, vetllado- mesures que poden empitjorar les selleria que l’aplicació d’aquestes a analitzar i rebutjar les mesureszats creix. res…) i d’Administració i Serveis condicions de treball del professorat, mesures, a més d’incrementar el promogudes per la Consellera i el2. Es retallen les dotacions pressupos- (conserges, administratius…) depen- afectar a la pèrdua de llocs de treball i malestar i la desafecció del profes- Govern. També us animem a fer re-tàries dels centres entre un 20% i un dents del Departament d’Educació. van en detriment directe de la qualitat sorat i el rebuig de tota la comunitat solucions unitàries de denúncia de les35%, que s’afegeixen a les anteriors, 4. A milers d’interins i substituts se’ls de l’ensenyament. educativa, dibuixaran un escenari de retallades i enviar-les al Departamentsuperant el 42% acumulat en els úl- nega la possibilitat d’accedir a un lloc 8. S’està proposant d’introduir taxes conflicte. d’Educació, als ajuntaments i al Sín-tims 3 anys. Aquestes retallades com- de treball estable, amb una reducció als estudiants d’FP pública. L’FP és En aquest sentit manifestem amb dic de Greuges.prometen el funcionament normal de l’oferta de places d’oposicions a la via professionalitzadora dels jo- rotunditat que ens hi oposarem amb No podem acceptar que les retalladesdels centres i poden afectar greument una tercera part de les compromeses. ves, i per tant, una via d’ocupació del fermesa i prendrem les mesures de acabin afectant a la contractació dellocs de treball directes o indirectes. 5. Es paralitzen les noves construc- col·lectiu que pateix prop del 50% mobilització que siguin necessàries. personal ni suposin recórrer al copa-3. L’aprovació de la instrucció cions de centres, mantenint un nivell d’atur. Estem convençuts/des que l’educació gament dels serveis.1/2011 per a l’aplicació de determi- molt alt d’aules prefabricades. 9. Finalment, el conseller d’economia és una eina fonamental per superar Les organitzacions sotasignades ensnades mesures previstes en el Decret 6. S’han aplicat retallades salarials avisa de la possibilitat de privatitzar i l’actual situació de crisi econòmica i comprometem a buscar els suports109/2011, d’11 de gener, està provo- que estan suposant la pèrdua de poder externalitzar diversos serveis públics social i que l’ensenyament públic ha i les complicitats entre les entitats icant l’acomiadament de molt perso- adquisitiu superior al 8,5%. i en concret serveis complementaris a de garantir la cohesió social i la igual- organitzacions socials i ciutadanesnal interí i temporal, trasllats forçosos 7. La Consellera està realitzant deter- l’ensenyament públic. tat d’oportunitats d’infants, joves i interessades en la defensa dels serveisi la manca total de cobertura de les minades declaracions sobre els incre- Davant aquest atac a l’Ensenyament ciutadania en general. Una política públics i dels drets socials de la ciu-substitucions per malaltia o d’altres ments dels horaris lectius del profes- Públic, les organitzacions sindicals de retallades no ajuda a avançar en tadania per tal d’impedir l’aplicaciócircumstàncies del Personal Laboral sorat a Primària i Secundària i altres sotasignades volen fer notar a la con- aquesta direcció. d’aquestes polítiques.Avui les pensions, demà tot i més Jordi Martí Font, afiliat a la brava (que és mentida) o que era in- És la por l’autèntica intenció de totes Si no plantem cara (i alguns ja ho merda pura i dura. Avui les pensions, CGT de Tarragona suportable per al conjunt del sistema aquestes mesures. Va ser la por també hem fet fins i tot amb la convocatòria demà l’educació, ahir la sanitat i pas- (que és mentida per partida doble). una de les conseqüències d’aquesta d’una vaga general el passat 27 de sat demà tota la vida. Però aquest robatori no ha vingut sol forma de viure amb la guillotina de gener), el futur que ens es-L es diverses mesures de reforma del sistema públic de pensionsadoptades pel govern del PSOE amb ni ha estat el darrer. Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà la hipoteca damunt dels caps de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem espe- pera no és només un futur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinól’acord de CCOO-UGT i les diverses pitjor demà i ens lliga de mans i culació immobiliària i altres ens res- molt pitjor. Ens odien a mortpatronals és una estafa social a totes peus i no ens deixa ni respirar per poníem que el que estaven creant era i el nostre patiment és vistles persones que llegiu això i a totes tal que no puguem ni tan sols cridar. riquesa. Sense cap mena de dubte que per ells com una manera mésles que no ho llegiran però també les Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell en creaven, però per a ells i elles, per d’augmentar els seus ingres-patiran. Si vingués sol podríem dir d’especulació immobiliària que ho als especuladors, que són entre tots sos. Per tant mentre no elsque el que passa és que aquesta part deixa tot brut i tacat, però ens equivo- els lladres, els pitjors. Per a la resta, plantem cara amb totes lesde la protecció social establerta per caríem si a això atribuíssim res més misèria i destrucció de barris, pobles conseqüències, el camí quel’anomenat «estat del benestar» so- que la creació de més por. i territori en general. ens reserven és de merda, de6 Abril de 2011
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Militarisme i Crisi EconòmicaPere Ortega, Coordinador del rebre ajudes de la UE, Grècia ha es- Centre d’Estudis per la tat pressionada perquè redueixi el seu Pau JM. Delàs dèficit públic. Entre les mesures anun- ciades pel govern, figuren retalls en la despesa militar, en concret es reduirà lV a ser després de l’11-S de 2001 bilió € del pressupost del Ministeri de i la posterior guerra contra el te- Defensa d’aquest any i, per anys suc-rrorisme internacional (Afganistan i cessius es continuarà amb retalladesIraq) iniciada pels EUA amb l’ajuda fins rebaixar el percentatge militar delde la majoria dels països europeus, PIB fins a un 1,7%.quan els ja de per si importants despe- Entre els països afectats per la reduc-ses militars dels diferents països aliats ció d’inversions en armes es trobavende EUA van començar a augmentar de França i Alemanya, que havien sig-manera significativa. Així, els EUA nat recentment importants contractesporta gastats en les guerres de l’Iraq amb Grècia. En el cas d’Alemanya,i l’Afganistan 01/01 bilions de dòlars. s’havien contractat dos submarins i hiA Europa, no es va arribar tan lluny, havia quatre més en negociació, ambperò si s’observen els pressupostos de un cost final de 1,8 bilions €. En el casdefensa dels diferents països aquests de França, sis fragates, helicòpters ivan augmentar per sobre dels PIB avions de combat Mirage i Rafale pernacionals, amb una mitjana del 5% un import de 3000.000.000 €. Davantanual. la possible anul dels contractes, la re-Les coses van canviar de cop a mit- acció dels governs d’Angela Merkel ijans de 2009 amb l’arribada de la greu Nicolas Sarkozy ha estat de pressionarcrisi econòmica. Crisi que va tenir el el govern grec per impedir-ho, avisantseu principal causa en la manca de que podrien posar en perill les ajudesregulació estatal del sistema financer, de la UE per reflotar l’economia gre-ja que va permetre l’emissió d’uns ga.productes d’alt risc basats en siste- A Espanya, en el pressupost per ames piramidals molt especulatius, els l’any 2011 es proposa una reducció tots dos continuar amb el seu desen- pesa militar és una inversió producti- ta dependència empeny les empresesfound hedge, que units a una enorme de 1.000.000.000 de €, un estalvi del volupament. va en termes d’eficiència econòmica. a no exercir control sobre els costosbombolla inflacionària immobiliària 7% respecte l’any anterior. Així com Alemanya, aparentment ha anat més Fals, la despesa militar entorpeix el del preu final de l’arma, no produintva enfonsar els crèdits hipotecaris i de es preveu reduir en 3.000 soldats lluny en la reducció de la seva despe- creixement de l’economia productiva. economies d’escala i encarint el preupas les borses de tot el món. Però tam- seus 134.000 efectius. Però el més sa i va proposar disminuir en 70.000 D’una banda, perquè genera endeuta- final de l’arma, que sigui quin siguibé hi havia una altra causa, que pocs significatiu, és que el govern espan- soldats seves forces armades. Però en ment públic, el qual comporta inflació el seu cost acabarà sent igualment ad-analistes han assenyalat, que entre els yol no ha anul.lat cap dels seus grans realitat, això obeeix al trànsit d’un en impedir que es generin ingressos quirida per l’estat. Fet que converteixdiversos motius d’aquesta catàstrofe projectes industrials d’armaments en exèrcit de reclutament a un professio- en les arques públiques. De l’altra, a les indústries de guerra a paràsits deeconòmica que va llançar a l’atur i els quals ha d’invertir al voltant de nal. Amb la qual cosa no es pot as- perquè impedeix que recursos mo- l’economia real.l’exclusió a milions de persones, im- 15.000.000.000 €, limitant-se a dilatar segurar que al final el pressupost en netaris, de béns d’equip, de coneixe- La crisi econòmica actual és unaplicant més pobresa i misèria a tot el la seva realització per a anys poste- defensa disminueixi, sinó que fins i ments tecnològics i de mà d’obra oportunitat per als governs per trobarplaneta, potser la guerra i la seva pre- riors. La qual cosa significa refinançar tot pot acabar augmentant. improductiva que consumeixen els solucions socialment progressistesparació també havien complert una els projectes amb les indústries mili- Aquests casos, fan témer que tot i les exèrcits i la producció d’armaments, a la crisi. Una d’elles, entre altresimportant funció. tars i acabar pagant més interessos, reduccions anunciades pels diferents destinats al sector civil generaria més possibles, seria reduir recursos deÉs a partir de l’arribada de la crisi que encarint el preu final de les armes. governs, és que totes elles obeeixen a beneficis, a través dels anomenats la despesa militar per destinar-los aels estats europeus comencen a reta- El Regne Unit ha proposat una re- la conjuntura actual de la crisi, i no “costos d’oportunitat “. l’economia realment productiva, lallar la despesa militar per fer front als ducció de 42.000 efectius així com veu en les decisions adoptades, cap A més, els productes civils faciliten que està lligada al desenvolupamentdèficits dels seus pressupostos. Ob- reduir en un 8% la seva despesa mi- voluntat d’abordar el problema de l’intercanvi de béns en els mercats, humà, a través de la salut, l’educacióservem alguns casos. litar, 3600000000 lliures en quatre fons que subjau després del despesa cosa que no passa amb els armaments, i el creixement econòmic. Per exem-Grècia, el país més militaritzat de la anys. Però no anul la construcció militar, que no és altre que la inefi- perquè no es regeixen per les lleis del ple, només caldria anular algunes deUE, dedica un 3,6% del PIB a des- prevista de dos nous portaavions. Per ciència per a l’economia productiva. mercat, ja que són adquirits directa- les despeses militars més inútils, so-pesa militar i ocupa el cinquè lloc reduir la seva despesa en els projectes Una qüestió que s’accepta de mane- ment pels estats sense entrar en els bretot els destinats a inversions enen el rànquing mundial de compra- d’armament nuclear, ha signat amb ra generalitzada des de l’àmbit polí- circuits d’intercanvi. Recordem que nous armaments per fer front al dèficitdors d’armes. Ara, amb la greu crisi França un acord militar per compar- tic i econòmic més ortodox, és que les indústries militars tenen un tracte públic dels estats així com per creareconòmica que travessa i per poder tir les seves despeses i així poder que l’augment de recursos destinat a des- de favor per part dels estats. Aques- ocupació. L’ALTRA REALITATQuo Vadis Artur Pepe Berlanga d’integrants parlamentaris. capdavant com president Salvador pal comesa, a la primera oportunitat reprimir gens ni mica i proposen la Com era d’esperar, a la tercera va la Alemany, càrrec que compatibilitzarà aquest Consell Assesor es despenja instauració d’un contracte únic amb vençuda, i això va possibilitar que amb la seva activitat en la presidència proposant diverses mesures davant la indemnitzacions moderades, de nouE l passat 28 de novembre van te- Artur Mas assumís el càrrec de presi- de Abertis i del Cercle d’Economia. celebració de la cimera anticrisis del com única solució per a acabar amb nir lloc les novenes eleccions al dent de la Generalitat de Catalunya el No obstant això no queda aquí, i així passat 25 de març, on assistirien, en- la temporalitat i la dualitat entre con-Parlament des de la reinstauració de 27 de desembre. Tan sols va precisar altres insignes patricis componen tan tre altres, els agents socials. tractes indefinits i temporals.la Generalitat de Catalunya, resultat de quinze dies per a adoptar una de- magne grup de savis, des de diversos El Consell va anunciar i va antici- Si després d’aquestes mesures propo-de les mateixes, càstig al tripartitt que cisió que influirà en el nostre futur, la catedràtics d’economia fins a repre- par prèviament un informe sobre la sades cap el menor dubte sobre la co-havia ostentat la gestió de les qües- creació del Consell Assesor per a la sentants de les destacades escoles pri- necessitat d’establir taxes per la uti- mesa que en defensa de les polítiquestions autonòmiques, no obstant això Reactivació Economica i el Creixe- vades de direcció d’empresa, repre- lització de diversos serveis públics, neoliberals jugarà el govern català,i a pesar del triomf de Convergència ment. sentants de les pròpies empreses,... com la justícia, la sanitat i la univer- en detriment dels treballadors i clas-i Unió s’instaura un parlament més A primera vista una actuació lògica És a dir un ventall d’eminències que, sitat. Conseqüentment, copagament ses populars, no s’entén molt bé comfragmentat amb set partits. Uns resul- per a enfrontar-se en immillorables com és de preveure, vetllaran pels sanitari, complementar els costos “els sindicats” es presten a aquestatats que a pesar de l’eufòria no per- condicions a la greu crisi econòmi- nostres interessos. educatius,… Revisar els serveis pú- pantomima, encara que, com sempremeten que la federació nacionalista ca que venim sofrint, però aquesta Emulant paraules pronunciades per blics, mitjançant la reducció de les i a pesar del seu inicial rebuig, ensaconsegueixi la majoria absoluta que vènia llastrada per una motxilla amb l’avui president, un equip dels millors. estructures i redefinició de les condi- tinguin acostumats a que la seva “res-anhelaven, la qual cosa els obligarà a parany. Tan sols basta acarar la com- Doncs bé, per si havia el menor dubte cions dels funcionaris. ponsabilitat” els forci a l’acceptacióarrencar acords puntuals amb la resta posició d’aquest insigne grup. Al de quina anava a ser la seva princi- Per si no fos suficient, no es van de les mateixes com mal menor.Abril de 2011 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIANi polítics,ni CCOO, Queda molt per fer, seguim transformantni UGT. Noal PacteSocial CGT Barcelona la societatP olítics i sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han signat i di-fós fins l’avorriment el denominat Cau de Llunes, Tarragona beneficis empresarials passen per la privatització d’allò que ens quedava: sos de violència familiar de gènere. A la vegada que les possibilitats econò- litari de les tasques dins les nostres llars. Trenquem amb els rols de gè-pacte social, l’expressió més evident l’educació, la sanitat i les pensions. miques personals disminueixen i, per nere!del qual és la reforma del sistema de Amb la crisi tot s’hi val, i ens men- tant, es redueixen les possibilitats - Cal que exigim que l’estat no no-pensions. En qualsevol cas, l’abastd’aquest pacte inclou una clara agres-sió a la classe treballadora i un retro- U n any més, el 8 de març hem commemorat el dia de les do- nes treballadores, procurant fer-ho teixen deliberadament sobre la supo- sada manca d’alternatives. d’emancipació, tal i com evidencia el declivi de divorcis. més no retalli en despesa social, sinó que l’incrementi, per exemple a par- Davant d’aquesta situació, les dones Davant d’aquesta situació dantesca, tir de:cés dels nostres drets laborals i so- des d’una perspectiva radical. L’any sortim més malparades. Qui assu- és indispensable que juntes realitzem 1. El retorn dels diners públics que escials, que podem detallar en aquests passat denunciàvem que la crisi ens mirà el volum de tasques de cura que una crítica radical i veraç, i que des- van entregar a la banca, sense haver-termes: feia més precàries, i enguany ho hem s’estan privatitzant? Quin percen- envolupem un paper actiu en la lluita ho consultat amb la ciutadania* Suposa una nova claudicació da- constatat i ho seguim denunciant. tatge de la població podrà assumir pels drets bàsics de les persones: sa- 2. Una reforma fiscal contundent quevant les condicions imposades pel Des del 8 de març de 2010 hem as- despeses privades en llars d’infants, nitat, educació, habitatge i alimenta- forci a les grans empreses a repartirgran capital i els especuladors finan- sistit a un bombardeig de mesures en residències per gent gran, mútues o ció. els seus beneficiscers als treballadors/es. benefici dels interessos capitalistes, escoles privades? En conclusió: és aberrant que en ple 3. El control del frau fiscal efectuat* Manté els privilegis d’aquesta casta a base de perjudicar la majoria de la La combinació dels efectes de les S.XXI, les dones seguim assumint la amb els diners públics.sindical i el seu paper a la negociació societat, minvant la nostra qualitat mesures aprovades és un còctel mor- major part de tasques de cura. Però 4. La regulació dels salaris (i despesescol·lectiva. de vida. Primer van ser les retallades tal per la nostra emancipació. El pa- el pitjor és que les mesures aprova- vàries) dels grans càrrecs públics.* Dóna via lliure a altres aspectes socials, després la reforma laboral, i norama que es divisa és desolador. des aguditzen aquesta situació, doncs No volem que els beneficis del nos-de la reforma laboral amagats sota el toc de gràcia ha vingut amb la re- Les dones seguim sent educades tota la retallada en despesa social, tre esforç es quedin en mans de l’elitl’impacte públic de les pensions, com forma de les pensions. I tinguem en en el rol de l’abnegació familiar, la relacionada directament amb la cura empresarial. Volem que retornin enla desregularització de les condicions compte la complicitat dels sindicats docilitat i la submissió; el pes de la de les persones, serà assumida per forma de sanitat i educació pública ilaborals, l’acomiadament lliure i gai- majoritaris. privatització i la precarització dels nosaltres. de qualitat.rebé gratuït, i la precarització de la Tot plegat, amb el pretext del deute serveis públics caurà com una llosa Davant d’això: Cap doble jornada, repartim tots elsrelació laboral al mateix temps que públic, la creació de llocs de treball, sobre nosaltres. - Cal que exigim el repartiment igua- treballs i la riquesa.aboca a la joventut a la desocupació el foment de la contractació i la recu- Les mitges jornades per poder teniri a condicions de treball ínfimes i in- peració de la confiança dels mercats. cura d’infants o grans són assumidesdignes I és precisament aquesta última raó, majoritàriament per nosaltres; aquestaAquest vergonyós acord entre polítics l’autèntica: l’objectiu de posar en dinàmica, evidentment, s’aguditzarà.i sindicalistes professionals i verticals safata de plata els beneficis privats Alhora, ens obliguen a cotitzar durants’afegeix a una ofensiva generalitza- a costa del nostre sacrifici laboral, més temps, i s’atreveixen a presen-da contra els drets socials del conjunt econòmic, ecològic i personal. tar-nos, com si fos un guany històric,de la població que afecta a les nostres El deute públic és un engany deri- l’almoina de nou mesos de cotitzacióvides en molts aspectes: vat de les ajudes de milers de mi- extra per cada criatura.* Es retallen les prestacions i els lions d’euros regalats a la banca; Les xifres de l’atur femení, a més, jaserveis públics en educació, sanitat i la creació de nous llocs de treball superen les de l’atur masculí. I aixòi atenció a persones dependents i és una fal·làcia que no s’aguanta per que les estadístiques oficials no tenens’afavoreix als especuladors dispo- enlloc, en les societats occidentals de en compte el treball submergit. Cadasats a fer negoci en aquests àmbits l’abundància i la sobreproducció. cop hi ha més famílies amb tots els(mútues, sanitat privada, etc). El govern, recentment constituït, de membres a l’atur; òbviament un gran* Es finança amb fons públics la ruï- la Generalitat de Catalunya, ja ha gruix correspon a famílies monopa-na d’un sistema bancari corrupte sen- posat fil a l’agulla per seguir amb la rentals, i el 90% d’aquestes estan en-se que els responsables siguin jutjats recepta neoliberal; i a la resta del país capçalades per dones...i condemnats. van pel mateix camí. Avui, els grans Dins les llars, s’incrementen els ca-* Es redueix al no-res el dret a unhabitatge digne mentre es reprimeix icriminalitza qualsevol proposta alter-nativa al problema i s’aprofundeix enl’especulació urbanística desallotjant Mobilitzacions a Telefónica contra elsa la gent dels seus barris i trencantqualsevol teixit social que no es pres- acomiadamentsti a la mateixa.* Es limita a la mínima o cap expres- Per això, perquè són molts els comi- en dos mesos. sones van secundar una vaga per SFT-CGTsió la participació dels ciutadans en tès provincials que van fer arribar al Telefònica, una de les majors mul- demanar la readmissió dels acomia-la presa de decisions sobre qüestions Comitè Intercentres resolucions per tinacionals espanyoles i que més dats i el cessament de noves mesuresque els afecten directament. L a gravetat de la situació patida la readmissió dels acomiadats, i pel beneficis obté a pesar de la crisi, se similars.Creiem que aquestes i moltes altres rebuig de la plantilla a aquesta polí- suma així als qui s’estan aprofitat de També volem desmentir tota la sèrie per la plantilla de Telefònicaagressions que venim patint en els tica repressiva, AST, CGT, COBAS la crisi per a treure benefici, en lloc de falsedats que s’han abocat contra a causa de la política de repressióúltims temps fan més necessària i STC-UTS vam acordar un calenda- d’esforçar-se en generar ocupació de els acomiadats, sense aportar capque mai la mobilització conjunta de que està portant a terme l’empresa, i que ha culminat en els últims aco- ri de mobilitzacions que es concreta- qualitat en moments difícils. prova, criminalitzant als companysl’anarcosindicalisme i el sindicalis- va en unes convocatòries de vaga en Aquestes mobilitzacions eren la i amb la clara intenció de desmo-me alternatiu al costat dels col·lectius miadaments, ha mostrat la necessitat d’accions contundents i no la falta tot l’estat, les primeres per als dies continuïtat de la primera jornada de bilitzar i trencar la unitat dels tre-i els moviments socials, cap a una de resposta del Comitè Intercentres 17 de Març i 7 d’Abril, de 3 hores vaga que havia estat convocada el 24 balladors. Aquestes actituds no lesvaga general estatal. propiciada per la posició de CCOO i i mitja de durada, fins a aconseguir de febrer per tots els sindicats dels podem consentir. Per això cridem aPer tot això els sindicats CGT-Bar- UGT en el mateix. que l’empresa rectifiqui en la seva Comitès d’Empresa de Barcelona, la mobilització en defensa dels llocscelona, CNT-Catalunya, Solidaritat No entenem com aquests dos sindi- posició. Guipúscoa, Navarra i Biscaia, així de treball i per l’anul·lació dels aco-Obrera i COS, comitès, assemblees i cats que van cridar a la mobilització El motiu de la vaga era exigir la com la convocada per CGT i AST a miadaments.grups socials de barri i els col·lectius contra la reforma laboral el 29 de readmissió de les persones acomia- Madrid, vaga que va ser considerada Des de la CGT entenem que en mo-socials fem una crida al conjunt de laciutadania i als treballadors/es a mo- setembre, ara que es concreten les dades en aplicació de la nova refor- com un gran èxit per l’alt seguiment ments de crisis, són les grans empre-bilitzar-nos contra el pacte social, la seves conseqüències en aquesta em- ma laboral imposada pel govern el de l’aturada, segons les dades de la ses i sobretot les que han estat públi-reforma laboral, i el “pensionazo”. presa, impedeixin amb els seus vots passat mes de setembre i que permet pròpia empresa, es va arribar al 71% ques, les que han de generar ocupacióJa n’hi ha prou!! de polítics corruptes que el Comitè Intercentres aprovi rescindir el contracte d’aquelles per- a Navarra, 65% a Guipúscoa, 60% a de qualitat, en lloc de destruir-la peri sindicats venuts com CCOO i UGT, una resolució unànime de mobilitza- sones amb baixes mèdiques justifi- Barcelona o Biscaia i més d’un 20% qualsevol via i seguir externalitzantsignants d’aquest pacte social. cions contra la seva aplicació. cades superin el 20% de les jornades a Madrid. En total gairebé 6000 per- activitat a tercers països.8 Abril de 2011
  • 10. TREBALL-ECONOMIA L’expoli de les LA MIRADA INDISCRETA Les caixes d’estalvi retallades a l’ensenyament públic del Pep Juárez, afiliat a CGT govern dels Balears i Secretari d’Acció Sindical de FESIBAC-CGT millors Emili Cortavitarte CarralU n article referit a l’expoli que s’està duent a terme amb la pri- Uvatització de les caixes d’estalvis. na de les poques promeses con-Aquesta privatització, junt a les cretes d’Artur Mas i de CiUd’Aena, Loteries, Sanitat, etc. a més en les passades eleccions catalanesde les que es varen dur en el passat: va ser la constituir el govern delsIbèria, Telefònica, Endesa, Tabaca- millors. Altra. una vegada arribat allera, Argentària, Correus, etc. ens Palau de la Generalitat, la de fer mésreafirma la idea que s’inclou dins amb menys. Com podeu observar mi-l’article: que, en aquesta dictadura nimalisme tret d’un llibre d’autoajudadel capital, volen que tots nosaltres, bàsic. Només han calgut dos o tresi les nostres vides, siguem simples mesos per fer evidents les línies mes-àrees de negoci privat. tres del Govern de Convergència iDes de fa ja massa anys, quan escol- Unió respecte de l’ensenyament pú-tam la paraula “reforma” se’ns dis- blic: aprofitar-se de l’excusa de la cri-paren les alarmes. Emprada eufemís- si econòmica per procedir a retallarticament, “reforma” sol ser sinònim aspectes fonamentals i de qualitat.d’importants retallades, pactades, Mentre es manté públicament un dis-imposades o consentides, de drets so- curs políticament correcte de preocu-cials. L’última andanada la patim des pació pel fracàs escolar i de sortidaque el govern de Rodríguez Zapatero de la crisi des de la millora de la for-va decidir fa nou mesos abraçar de- mació, ens trobem davant: no cober-finitivament el catecisme neoliberal. gestió que han patit, i de remors sobre del continent, es va afanyar en dur a del FMI, la CE o el BCE, van unir tura de les substitucions per malaltiaDiríem que, amb esquerres així, no potencials perills de fallida. Mitges terme. les seves forces i influència política o d’altres circumstàncies del personalhem de menester dretes. Zapatero veritats o mentides que més prest, o Del pacte del 5 de maig entre Zapate- en els òrgans de govern de les caixes laboral (tècniques d’educació infan-s’ha dedicat a castigar amb ferotgia per ventura quan ja és tard, queden al ro i Rajoy es va derivar l’anomenada d’estalvi, i es van emprar a fons per til, tècnics d’inserció social, vetlla-a la majoria del seu propi electorat, descobert. Llei de Caixes, que va ser aprovada a “sanejar” el negoci en aquesta di- dores…) i d’administració i serveisfent la feina bruta fins a uns límits Les Caixes d’Estalvi han estat ins- finalment pel Parlament dos mesos recció. (conserges, administratius…); para-que difícilment la dreta s’hagués titucions financeres, en teoria sense i mig després, el 21 de juliol, amb El primer procés de fusions dut a lització de les noves construccionsatrevit a arribar. Entre d’altres me- afany de lucre ni propietaris pri- els vots de PSOE, PP, CC i UPN. La terme abans de l’estiu passat, es va de centres i manteniment de les aulessures de retall de la despesa social, vats, almenys fins ara. Provenen de Llei estava encaminada, bàsicament, mostrar nu de tota intenció que no prefabricades; congelació del progra-tres “reformes” s’han implementat l’evolució dels antics “montes de pie- a l’entrada de capital privat, fins a fos l’alleugeriment de costos, espe- ma d’implantació de portàtils a lescontra els interessos de la ciutadania: dad” dels segles XVIII i XIX. Es re- un 50%, mitjançant les anomena- cialment de personal, per a fer “atrac- aules...La Reforma Laboral, La reforma de geixen per uns òrgans de govern amb des “quotes participatives”, i el que tiva”, i altament rendible, l’entrada A més, els centres públics han rebutles Pensions i la Reforma del Sistema participació d’institucions públiques, anunciaven com “despolitització de de capital privat. Els 7 processos comunicació de la reducció de les do-Financer. dipositants i treballadors de cada en- les Caixes”, és a dir, la reducció de la d’integració de Caixes d’Estalvi tacions entre un 35% i un 20%, queCom en el seu moment denunciàvem, titat. Una part dels seus beneficis, una presència institucional en els òrgans van sumar 10.189 milions d’euros s’afegeix a les rebaixes de l’anteriorla “Reforma Laboral” ha demostrat vegada pagats impostos, són dedicats de govern de les mateixes, d’un 50% d’ajudes del FROB (3), segons el Conseller (al voltant d’un -42% dela seva ineficàcia per a generar ocu- a projectes socials a través de l’Obra a un 40%. Però si llevem polítics i quadre que adjuntem al final de mitjana, en els últims 3 anys) i quepació (1), deixant-nos amb l’herència Social (2). els substituïm per especuladors, hi l’article, extret de l’Informe de Situa- compromet el normal funcionamentde l’abaratiment de l’acomiadament i En si mateixes, aquestes entitats no ha raons per a pensar que potser sigui ció del Banc d’Espanya, a 29/06/10, dels centres (neteja, llum, aigua, la-la destrucció de la seguretat jurídica constitueixen una alternativa ètica, pitjor el remei que la malaltia. sobre la reestructuració de les Caixes boratoris, materials...), pot afectardels llocs de treball. D’igual manera, al negoci de la banca privada, ja que d’Estalvi. greument llocs de treball indirectesla “Reforma de les Pensions”, aquestavegada a través del pacte amb la bu- competeixen en el mateix mercat 2.- El procés de Si a això afegim els 800 milions de- (treballadors de neteja, si l’opció pre- amb ella, quant al rendiment de di- dicats al sanejament de CajaSur (que sa fos la de repercutir la retallada enrocràcia sindical còmplice de CCOO pòsits, interessos dels crèdits i preu fusions… finançat disposa d’altres 1500 addicionals, determinats serveis) i l’ampliació deli UGT, lluny de garantir el cobrament dels serveis. Però, atès que les Caixes amb els diners de tots no utilitzats fins ara), i els 3.775 mi- copagament a l’ensenyament públic.de les mateixes, suposa una rebaixadel 20% de les prestacions totals, a d’Estalvi posseeixen al voltant d’un nosaltres lions anteriorment destinats pel fons Després d’assumir que ni llibres ni 49% de quota del mercat financer es- de Garantia de Dipòsits per a tapar altres materials, sortides, colòniesmés de l’exclusió d’importants sec- panyol, la seva privatització suposa el forat de Caja Castilla-la Mancha, siguin gratuïtes o quasi, ara ens po- Clar que, per a fer atractiu el pastístors de treballadors, especialment els una mossegada molt apetible per al el muntant dedicat a la primera re- dem trobar que les famílies facin a la iniciativa privada, les Caixes ha-precaris, de l’accés al sistema públic capital especulatiu, objecte del seu conversió i sanejament del sector de un nou esforç econòmic per cobrir vien de ser “fortes” i “rendibles”, se-de pensions. La tercera gran reforma, desig des de fa molt de temps, i que caixes d’estalvi, en perspectives de l’afectació que sobre la qualitat del’anomenada “del Sistema Financer”, gons els criteris del capital financer. ara una classe política, enterament al privatització, arriba als 16.264 mi- l’educació dels seus fills i filles potestà centrada gairebé única i exclusi- Responent a aquest objectiu, tant des seu servei, li serveix en safata. lions d’euros. És a dir, una quantitat tenir la retallada.vament en el procés de privatització de la Unió Europea com des del Banc superior als 15.000 milions de tot el Podem veure el següent pas, anun-de les Caixes d’Estalvi. d’Espanya, es va forçar un procés de Pla d’Ajust, per a tres anys, anunciat i ciat per la Consellera Rigau en totsTotes aquestes “reformes” han neces- 1.- El Pacte Zapatero- fusions, anomenades “fredes” i SIPs imposat l’any passat pel govern (amb els mitjans de comunicació, la reta- (Sistemes Institucionals de Protecció,sitat de la creació prèvia d’un “estat Rajoy la complicitat parlamentària), i que es llada de plantilles sota el nom eufe-d’opinió” que les afavoreixi. A la per a funcionar com qualsevol banc pretenen extreure de la retallada de la místic d’optimització de recursos.“reforma laboral” li va precedir una Com titelles estirades per la mateixa privat). Les SIPs comporten, entre inversió pública i de la despesa so- Volen fer front a l’augment de méscampanya sobre la “rigidesa del mer- corda, Zapatero i Rajoy van aparcar altres conseqüències no desitjades, el cial, a base dels sacrificis de pensio- de 12.000 nous alumnes amb la ma-cat laboral”, el “car” que resultava la brossa de la crispació i la seva con- desarrelament de moltes caixes dels nistes, funcionaris, aturats i persones teixa plantilla. Aquestes agressions aacomiadar, o la criminalització dels frontació política d’atrezzo, i el dia 5 seus entorns socials i territorials, la dependents. l’ensenyament públic també ho sónsindicats i de drets com el de vaga. de Maig de 2010 van acordar, de ma- reducció o desaparició de les Obres És molt important tenir en compte als i les alumnes, als pares i mares,La “reforma de les pensions” es va nera sorprenentment ràpida, impul- Socials, i la desaparició d’entitats, que, excepte les dues caixes intervin- al professorat i al personal laboral,dur a terme després d’una campanya sar el procés de fusió i privatització amb la consegüent pèrdua de milers gudes pel Banc d’Espanya (Caja Cas- amb contracte amb la Generalitat,d’intoxicació sobre la suposada in- de les Caixes d’Estalvi. Quatre dies de llocs de treball a conseqüència tilla-la Mancha i Caja Sur), la resta altres administracions o altres em-viabilitat del sistema públic, a causa més tard, el 9 de Maig, en la reunió del tancament massiu d’oficines, d’entitats d’estalvi sempre havien do- preses; i, a les classes populars quede l’augment d’esperança de vida, del Consell d’Economia i Finances, duplicades o no. Les majories polí- nat beneficis, i fins i tot s’ha bravejat perdem qualitat i garanties en ser-augment de la població passiva, etc. ECOFIN, el Govern espanyol va re- tiques parlamentàries, especialment públicament d’això (4). S’han obtin- veis essencials. Amb lo fàcil que hoLa privatització de les Caixes tam- bre la resta de les receptes neoliberals PP i PSOE, responent diligentment gut guanys fins i tot en els anys més tenen els millors eliminant les sub-bé s’efectua, després de convèncer a assenyalades anteriorment i que, com a les recomanacions de gent tan po- durs de la crisi, a pesar de l’augment vencions a la privada i dedicant-losbona part de la societat de la dolenta l’alumne més aplicat d’aquesta part derosa (i tan sospitosa) com els caps de la morositat i dels crèdits dubto- a la pública.Abril de 2011 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIA privat (sense descartar la seva sortida des per fundacions. Però això no és el a Borsa). El Banc d’Espanya estima pitjor, sinó que els nous accionistes aquest pla de recapitalització de les reclamaran la seva part de la tallada, Caixes en 14.077 milions d’euros(7), i molt ens temem que, més prest que en informe del mateix dia 10 de març tard, acabin apropiant-se de la totali- de 2011, coincidint aquesta estimació tat de la mateixa. A més, el nou de- amb el Servei d’Estudis del BBVA, cret de 18-02-11 (Pla de Reforçament que ho xifra entre 13.000 i 17.000 del Sector Financer) permet al Banc milions, tot i que altres opinions ho d’Espanya la possibilitat d’obligar a eleven diverses desenes de milers de les Caixes a destinar tot el seu bene- milions més (8). fici a reserves, en teoria per a elevar En cas de no ser assolida la capitalit- la seva solvència, en detriment dels zació en els terminis exigits (octubre fons socials. 2011), seria coberta per l’Estat amb De fet, ja s’han anunciat importants partides addicionals del FROB (hi retallades de l’obra social de les ha a disposició, recordem-lo, fins a caixes d’estalvis. Bancaixa reduirà 90.000 milions d’euros). No es trac- en un 64% dels diners destinats a la taria, com ja s’ha afanyat a aclarir la seva obra social; també Caixa Madrid ministra Salgado, d’un “procés de anuncia la reducció a la meitat de la nacionalització”, sinó d’una adquisi- seva dotació; La Caixa, una retallada ció “transitòria”. En altres paraules, del 8,2%, de 425 a 390 milions, enca- una altra mesura per a “sanejar” el ra que anuncia que, de moment, com- sector amb enormes quantitats de plementarà el seu compromís dels diners públics per a, posteriorment i 500 milions; Ibercaja reduirà la seva una vegada que les entitats siguin su- dotació un 26,3%; reducció major en ficientment “atractives”, vendre-les el cas de Caja Canarias, que deixarà al capital privat. en la meitat les seves aportacions, i així successivament. Amb aquest pa- 5.- Benefici social per norama, molt ens temem que l’interès públic de les Caixes, a través de les benefici privat inversions de la seva obra social, si- gui una espècie en via d’extinció, i a Entre els anys 2005 i 2009, les Caixes més en via ràpida. van destinar a obra social un total de 8.531 milions d’euros, dedicats a Assistència Social (36,15%), Cul- 6.- La banca pública, tura (37,11%), Educació (16,82%) alternativa a la i Patrimoni (9,92%). L’aportació de les diferents entitats es produeix bancocràcia de manera desigual, segons la sevasos (5), originats majoritàriament no són solament una mesura de des- narias); BANC MARE NOSTRUM Una societat bancaritzada, com grandària. En primer lloc destaca Laen el mercat hipotecari, a causa de trucció massiva d’ocupació (amb uns (Caja Murcia, Penedès, Sa Nostra, l’actual, és una societat hipote- Caixa, que cada any ha aportat 500l’empobriment general de la pobla- objectius d’al voltant de 30.000 llocs cada, política i econòmicament. Caja Granada); UNNIM (Caixa Sa- milions d’euros per a la seva obració endeutada. I també a pesar de la de treball menys) sinó que, a més, L’especulació financera no solament badell, Caixa Terrassa, Caixa Man- social, a gran distància de la resta.dolenta gestió de moltes d’elles, amb suposen una escandalosa malversa- ha estat i és responsable de la crisi lleu); CATALUNYACAIXA (Caixa En 2010, fins i tot havent caigut uninversions d’alt risc i desenfrenament ció de fons públics. Fons que podrien econòmica. La banca privada, a més, Catalunya, Caixa Manresa, Caixa 21% el pressupost per a obra social,de les pilotades relacionades amb el dedicar-se, amb més justícia, a altres des de la seva posició privilegiada de Tarragona); NOVACAIXAGALICIA les Caixes han destinat 1.400 milionstotxo (veure següent quadre, amb da- col·lectius realment necessitats. És monopoli, és un poderós instrument (Caixa Galícia, Caixa Nova). d’euros a aquest fi, suposant una in-des de les pròpies caixes, referides a convenient assenyalar que, a més de de dominació de classe i xantatge El segon impuls al procés de priva- versió del 26,9% dels beneficis. A permanent, que converteix les nostres2010). Tot això enmig d’alguns dub- la complicitat dels sindicats domes- tització ho ha donat el Govern amb més, és important assenyalar quetes raonables (o d’altres fabricats en ticats del sector, tots aquests pactes vides en simples àrees de negoci. l’aprovació del Reial decret del 18 aquesta activitat social dóna ocupa- Basta veure, a tall d’exemple, comcercles especulatius, com les “agèn- fraudulents de destrucció d’ocupació de febrer de 2011 (BOE 19/2, validat ció a 33.600 persones, segons dadescies de qualificació”), respecte a la han comptat amb la necessària el sacrosant dret constitucional a un pel Parlament el 10-03-11) anomenat de 2010 (9). habitatge digne ha estat convertit enseva solvència. col·laboració del Govern, a través del “Pla de Reforçament del Sector Fi- La privatització de les Caixes Ministeri de Treball que, coneixent el negoci hipotecari. El deute de mol- nancer”, la principal finalitat del qual d’Estalvi suposa una ferida mortal tíssimes economies familiars, dispa-3.- Destrucció detall del seu contingut, els ha per- és obligar a les entitats a una capita- per a la supervivència de l’Obra So- rat amb les operacions d’adquisició mès i encoratjat.d’ocupació i En una valoració realitzada per CGT lització mínima d’un 8% sobre els ac- cial. Sense ser cap panacea, el fet que d’habitatge en mig de l’especulació tius ponderats per risc, encara que les almenys una part dels beneficis gene- immobiliària, pesa com una llosamalversació de fons sobre de les diferents propostes dutes condicions del Decret obliguen “de rats siguin destinats a l’Obra Social, sobre bona part de la societat, i con-públics a terme, i sumant fiscalitat, subsidi facto” a entitats com les Caixes a pu- ha conferit fins a ara a les Caixes una tribueix a dibuixar un panorama de d’atur i altres, cada lloc de treball jar aquest percentatge al 10%. Aquest utilitat pública, amenaçada ara per submissió, desert de rebel·lia davantCapítol a banda mereixen les fór- destruït li costaria a les arques públi- sobreesforç, a molt curt termini, supo- la cobdícia privada. En el procés de els excessos, orfe de contestació so-mules de reducció de plantilles que, ques, addicionalment i pels concep- sa per a les entitats d’estalvi una pres- privatització, la majoria de les obres cial. El poder de la banca s’ha mani-al llarg dels últims mesos, s’han tes abans assenyalats, una mitjana de sió per a captar ràpidament capital socials de les caixes seran gestiona- festat també en l’última “reforma” deestat realitzant en els diferents pro- 70.000 euros. Si els multipliquem percessos de fusió. En pràcticament 30.000 baixes anunciades, l’assumptetots els casos s’han signat acords pot arribar a incrementar-se en mésamb les majories sindicals (6) al de 2.000 milions euros, a fons perdut,voltant d’Expedients de Regulació a afegir al generós finançament amb els fons del FROB, abans descrita.d’Ocupació (EROs) o “prejubilacions Tot això amb els diners de tots, i aamb dret a atur”. És a dir, utilització major glòria del capital privat.massiva d’acomiadaments pactats i,per tant, fraudulents. En ells, una partde la “compensació” al treballador, 4.- La bancaritzacióper abandonar l’entitat, va a càrrec de les caixesdels diners de tothom: d’una banda,la fiscalitat zero del màxim legal de Un cop acabat el procés dels Sistemesla indemnització per “acomiadament Institucionals de Protecció (SIPs), lesimprocedent” (pactat a l’òrgan de me- entitats resultants ja han començatdiació corresponent) i, d’altra banda a funcionar, de fet, com a bancs. Lael cobrament, per part de la persona majoria d’elles fins i tot ja ha adaptat“prejubilada”, del subsidi d’atur, ge- la nomenclatura: CAIXABANC, elneralment per dos anys. grup de La Caixa; BANKIA, abansSi a això s’afegeixen les ajudes del BANCO FINANCIERO Y DE AHO-Fons de Garantia Salarial (FOGA- RROS, (Caja Madrid, Bancaixa, Àvi-SA) en alguns casos, en aplicació la, Segòvia, Insular, Laietana, Rioja);de la nova “reforma laboral”, podem BANCO BASE, (Cajastur, CAM,afirmar que les rebaixes de plantilles, Caja Cantàbria i Caja Extremadura);en el marc de les fusions dutes a ter- BANCA CÍVICA (Caja Navarra, Ca-me en el sector de caixes d’estalvis, jasol, Caja de Burgos i Caja de Ca-10 Abril de 2011
  • 12. TREBALL-ECONOMIAles pensions. L’interès per promourefons de pensions privats ha pressionat Acomiadatdecididament, a l’hora d’empobrir lespensions públiques. el delegatEn un escenari de greus retallades so-cials, la generositat gairebé sense límits de CGT adel Govern i de la classe política, capal capital financer i la banca, resulta Maymo perescandalosa, fins i tot obscena. Davantla debilitat, submissió i generositat reclamar eldels governs de torn, la bancocràciaimperant respon, de manera arrogant i seu salariimmoral, encarint els serveis i tancantl’aixeta del crèdit. D’aquesta maneras’ofega l’economia productiva, amb CGT Tarragonael consegüent tancament de milers depetites i mitjanes empreses (on es tro-ba el 80% de l’ocupació), l’augmentespectacular de l’atur i l’empobrimentgeneral de la població. E l passat 8 de març l’empresa Ma- ymo Tarragona SL -dedicada al muntatge- va acomiadar al delegatHem de reconèixer, per a bé o per a sindical de CGT i membre del co-mal i mentre no siguem capaços de mitè al·legant que havia actuat decanviar el sistema, que els serveis mala fe al reclamar les diferènciesfinancers ocupen un lloc primordial salarials fixades en el Conveni delen l’economia i en l’organització so- metall i l’Acord de millores signatcial. Per aquest motiu, una Banca de pel comitè d’empresa i la mercantilcaràcter públic ha de ser una de les l’any 2008. Nicasio Malde ha estatpedres angulars del canvi social (10). acomiadat sense dret a indemnit-En aquest sentit, la privatització de zació ni liquidació. Aquesta és lales Caixes d’Estalvis no suposa sola- 2010 va haver tercera vegada que l’empresa proce-ment un expoli. És, a més, una opor- un augment de deix a acomiadar-lo de forma disci-tunitat perduda per a desenvolupar un l’ocupació de plinària. El primer cop, les mobilit-projecte de Banca Pública, ja que les 69.900 persones zacions dels treballadors van obligarentitats d’estalvi, amb la seva potent en l’Estat espan- l’empresa a readmetre’l i el segon,quota de mercat, podien haver estat la yol (degut fo- l’any passat, Malde va guanyar elbase d’aquest projecte. La seva ven-da constitueix, per tant, una operació namentalment a judici que declarava el seu acomia-política diametralment oposada als l’estacionalitat), dament nul, per la qual cosa Maymointeressos i necessitats de la societat. però en el 4rt. va haver de reincorporar-lo al seuPer això, aquesta anomenada “Refor- trimestre de lloc de treball.ma del Sistema Financer” tindrà unes 2010 l’ocupació El passat mes de setembre el Jut-conseqüències tant o més greus que va disminuir en jat Social núm.3 de Tarragona vales altres “reformes”. 138.600 perso- nes, amb un aug- reconèixer que l’empresa devia aQualsevol avanç social de repartiment Malde 2.778,9 € en concepte dedel treball i de la riquesa, juntament ment, en el con- junt de 2010, de diferències salarials a causa de laamb la reactivació de l’economia pro- 370.100 aturats falta d’abonament de la mitja dietaductiva, passa per trencar les regles de més, fins a arribar i el quilometratge. Sorprenentment,joc del sistema bancocràtic. És neces-sari acabar amb el monopoli actual de oficialment a les l’administrador de Maymo Tarra-la banca privada i, en la línia de la de- 4.696.600 perso- gona SL, Vicente Úbeda Ornaque,fensa dels serveis públics, reivindicar nes, un 20,33% no va recórrer la sentencia davantla creació d’una banca pública de qua- de la població del Tribunal Superior de Justícia delitat, al servei dels drets dels treballa- activa. Catalunya, per la qual cosa aquesta (2) La Llei els ha caixes [excepteCCM iCajastur] estan parat a les caixes d’estalvi en morosi- ha adquirit fermesa i es troba en fasedors i de la ciutadania, sense ànim delucre, amb un funcionament ètic, ben obligat, fins a ara, a destinar el 50% del en beneficis a 30 de setembre. A més, tat. Segons dades del Banc d’Espanya, d’execució. Tot i això, l’empresa no seu excedent, a reserves obligatòries. s’han pres les dades de les caixes per ambdós grups d’entitats van tancargestionada i controlada democràtica- ha abonat aquesta quantitat al treba-ment. És un pas imprescindible per a La resta s’havia de destinar a l’Obra separat, però ja estan integrades en fu- 2010 amb una morositat al voltant del llador i ha procedit al seu acomiada-una sortida social a la crisi. Però també Social. sions fredes o SIP, que és on cal com- 5,81%. Altres fonts parlen d’una mo- ment argumentant que no tenia queho és per a aconseguir una societat fu- (3) Fons de Reestructuració Ordenada parar-les” (El País, 07-01-11) “Totes rositat potencial (crèdits dubtosos) su- haver reclamat els salaris deixats detura més justa i igualitària. Bancària, dotacions de diners públics les caixes d’estalvis espanyoles estan perior al 14% tot i que, segons Olava- rrieta (director general CECA): “sobre percebre.Notes: que, en teoria, s’han de retornar al en beneficis a 31 de desembre i ho es- un total de 51.800 milions d’euros de La conducta de Maymo Tarragona(1) Des que la Reforma Laboral va en- 7,75% d’interès. taran a 31 de març” (Gestinova Radio, crèdits dubtosos, les caixes d’estalvis S.A. suposa una fragant vulneraciótrar en vigor, al juny de 2010, l’EPA (4) Olavarrieta (director general 10-01-11). han provisionat ja 38.000 milions” del dret fonamental a no ser acomia-indica que en el 3er. Trimestre de CECA): “La veritat és que totes les (5) En l’actualitat, els bancs s’han equi- (Gestinova Radio, 10-01-11). dat per reclamar un dret legítim, com (6) CGT no ha signat cap d’aquests és el de percebre el salari marcat en pactes, ja que té acordat no avalar el conveni i els acords entre repre- EROs en empreses amb beneficis. Les sentants de treballadors i l’empresa. majories sindicals del sector (CCOO, A més, aquest acomiadament in- UGT, CSICA, CIC) van pre-pactar fringeix també el dret a la tutela de els acords sobre EROs i acomiada- llibertat sindical i és una clara acció ments, ocultant-los durant el procés de represàlia contra el delegat LOLS d’eleccions sindicals en el sector per exercir la seva activitat sindical. d’estalvi, del qual el dia de votació Maymo Tarragona SA, que també ha va ser el 24-11-10. A partir d’aquesta sancionat a un altre afiliat de CGT, data, es va anar coneixent, i aplicant, el Alejandro Miras Enyores, amb una contingut d’aquests pactes. suspensió de sou i feina de 21 dies (7) Per entitats: Bankia, 5.775 milions pel mateix motiu, presta serveis a d’euros; Banco Base, 1.447; Unnim, 568; Ercros, Aiscondel, Poliglas i Ara- Novacaixagalicia, 2.622; Banca Cívica, goneses - entre d’altres- i ha estat 847; Caja España-Duero, 463; Catalun- sancionada pel Ministeri de Treball yacaixa, 1.718, i Mare Nostrum, 637. per una infracotització de més de (8) “Moody’s creu que les caixes ne- cessiten 50.000 milions de capital. 1.600.000 € ja que no abonava la L’agència duplica la xifra que pre- cotització dels salaris a la Segure- veuen el Govern i el Banc d’Espanya” tat Social. Contra aquest acomiada- (El País, 01-03-2011). ment, el delegat LOLS i membre del (9) Diari “Público”, 28-02-11. comitè interposarà la corresponent (10) En quant a serveis financers, ban- demanda judicial, exigint una in- ca pública i caixes d’estalvis, veure els demnització per danys i perjudicis, Acords del XVI Congrés Confederal i iniciarà una campanya amb la fi- de la CGT. Màlaga, 4, 5, 6 i 7 de juny nalitat de ser readmès al seu lloc de de 2009, Pàg. 120 a 124. treball en les mateixes condicions.Abril de 2011 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIAContra lesretallades Lleida: mobilitzacions a Trainasa i Atentoa l’HospitalClínic deBarcelona les treballadores, la relació amb els CGT Lleida seus familiars i el correcte desenvo- Secció Sindical CGT Hospital Clinic lupament de la tasca laboral. En aquest sentit el 18 de març 2011 A ssetjament laboral vam convoqcar una concentració a a Trainasa Lleida al davant d’Aqualia.L a CGT a l’Hospital Clínic de- nunciem la reducció de llits, laparalització d’intervencions quirúr- Des de fa gairebé 3 anys els/les tre- Delegat acomiadat a balladors/es de Trainasa venen patintgiques i el tancament de les consul- per part de l’empresa episodis de Atentotes externes. CGT de l’Hospital Clí- vexacions, amenaces, intimidacionsnic, volem mostrar la nostra repulsa i tot tipus d’assetjament laboral. Atento Lleida ha acomiadat el dele-davant l’ordre que ha donat la direc- Aquestes agressions han donat lloc gat de la CGT Juan Manuel Salas Elció de l’Hospital amb el beneplàcit a un ambient de treball insuportable passat dia 26 març 2011 li va ser no-del CatSalut de reduir llits, de la que ha portat a algunes treballadores tificat l’acomiadament a través d’unparalització d’una part de les inter- a agafar baixes per depressió. telègraf, tot i que la notificació es feiavencions quirúrgiques programades Aquesta situació s’ha agreujat recen- aquell dia el contingut era peculiar japerò no notificades i el tancament de tment quan, fartes de patir aquesta que en ella l’acomiadament es feiaconsultes externes. situació, la majoria de les treballado- efectiu des del dia 7 de març, i 23 diesTambé han anunciat una reducció res, van decidir organitzar-se i crear després es recorden de notificar-ho.dràstica de tots els contractes tem- la secció sindical de la CGT. Aquest Cal destacar que Atento va obrir la denúncies en Inspecció de Treball, a empresa sense escrúpols, el no s’haporals i un més que probable Ex- fet ha originat un agreujament de la seva plataforma a Lleida l’any 2006, més de diversos Judicis per acomiada- callat i per això l’han perseguit cons-pedient de regulació d’ocupació situació amb acusacions i denúncies des de tal data ha vingut menyspreant ments improcedents on la nostra sec- tantment, ell ha denunciat i per aixòencara falta per concretar el nombre falses tant a treballadores com a fami- de manera reiterada els drets dels seus ció sindical ha aconseguit demostrar l’han acomiadat.d’afectats. liars per part de la superior directa. treballadors / es, però fa uns 7 mesos que Atento no respecta els drets dels Però la CGT no callarà, des de la nos-L’objectiu que persegueix la Gene- Per aquests motius, i com a últim re- un grup de companys / es van decidir treballadors / es i per la qual cosa ha tra Secció Sindical se li declara unralitat és desvincular de l’Hospital curs, ens hem vist obligats a denun- unir-se a la CGT, fet que pel que sem- estat condemnada l’Empresa a pagar conflicte permanent a Atento fins queClínic i canviant l’estructura jurídi- ciar públicament aquests fets i a co- bla a l’empresa no els va agradar, des quantioses quantitats econòmiques. el nostre company sigui readmès i esca per potenciar la sanitat privada en mençar una campanya contra aquesta de la creació de la Secció Sindical de El nostre company Juan Manuel ha paralitzi l’assetjament que la CGTdetriment de la pública. Recordem situació insostenible, per la salut de la CGT, s’han interposat més de 20 estat un plat de mal gust per a aquesta està patint a Atento.que dins de l’Hospital Clínic ja hiha una empresa privada anome-nada Barnaclínic que es va crearper acontentar el col.lectiu mèdic i Retallades a la sanitat: Qui avisa……que augmentessin el seu poder ad-quisitiu. Aquesta empresa utilitza cera, no l’hem creat precisament els 487.500 habitants, 127.500 més, un trajectòria professional s’ha desen- Secció Sanitat CGT Tarragonainstal·lacions públiques, personal treballador; ben al contrari, en som 35% d’increment, que no es corres- volupat en el si de la Unió Catalanapúblic en detriment de la sanitat els patidors i els qui paguem amb els pon, ni de bon tros, amb els recursos d’Hospitals, la patronal del ram de lapública en benefici d’aquesta em- nostres impostos i retallades (com es de la sanitat. qual en va ser Director General i Pre-presa privada amb l’objectiu queles persones que acudeixen a ella sesalten les llargues llistes d’espera, A questa és una reflexió en veu alta, per això la compartim pú- blicament en lloc d’enviar com a car- capitalitza la banca, sinó?). Parla de rebaixar contractes d’interinitat i treballadors eventuals, a Cert que també parla de rebaixar cà- rrecs directius. Potser aquesta hauria de ser la mesura prioritària. sident, i a través de la qual va accedir a vocal de Foment del Treball. “Qui avisa no és traïdor”, segons laproves diagnòstiques i interven- ta al Conseller de Sanitat, Boi Ruiz. més de reduir les proves de diagnòs- Com a sindicat assembleari, posem dita popular, i vostè no enganya. No-cions quirúrgiques no sense abans Tot arrenca de les primeres declara- tic i tancar quiròfans a la tarda…. Bé, a la vostra disposició aquesta eina saltres, els treballadors, tampoc; percobrar una suculenta suma de di- cions anunciant la retallada de llocs això aboca a l’increment inexorable tan democràtica com és la partici- això, com a sindicat que en defensaners. Aquesta empresa, Barnaclínic, de treball i la creixent privatització de de les llistes d’espera i a la pèrdua de pació. Per què no escoltar els repre- els interessos, també volem advertirva ser l’encarregada de gestionar el la sanitat pública , i de les més recents la qualitat de la sanitat pública, co- sentants dels treballadors? La veu de que no tolerarem ni l’explotació, nirei Juan Carlos. de principis de març en què el pano- mençant per la relació humana amb el l’experiència de tots els estaments i els retalls injustificats, ni la degrada- rama cada cop es pinta més negre. pacient (un intangible difícil de quan- torns segur que ofereix coses positi- ció de la sanitat pública. Ni que actuïDes de CGT entenem que el canvi A la Sanitat els colors són el blanc o tificar, eh?, però de valor en el procés ves a prendre en consideració. com a representant d’una patronald’estructura jurídica per poten- el verd (segons el servei). El negre, de qualitat i satisfacció de l’usuari) D’altra manera, veiem que ens porta intransigent, sense negociar amb elsciar la sanitat privada en detriment com el panorama que pinta, no hi és Senyor conseller. En els últims 10 cap a un camí sense sortida. Una sa- representants de l’estament que su-de la Sanitat Pública ira lligada a ni al mortuori. anys la població de l’àrea del Camp nitat pública de segona, en benefici, porta la Sanitat Pública de qualitat.l’augment pressupostari d’aquesta de Tarragona ha passat de 360.000 a és clar, de la privada. De fet, la seva Qui avisa….. La crisi, tant la global com la finan-empresa comandada i dirigida perl’elit mèdica de l’hospital Clínic.En una concentració realtzada elpassat 17 de març al vestíbul del’hospital, la CGT va informar els La sanitat pública en perilltreballadors amb les dades quedisposem després de les reunions Assemblea Ciutadana de dels serveis. europeus ens cal millorar la sanitat. socials són els poderosos de la socie-mantingudes per l’empresa sobre Ponent “Que la crisi la paguin Així veiem com es redueixen els Amb Boi Ruiz (que abans de ser tat ( sector financer, constructores, els rics” sous i es precaritza el treball dels conseller era el màxim responsable multinacionals…) que amb l’ajudales retallades i les seves afecta- professionals de la sanitat, es tan- de la patronal hospitalària de Cata- dels polítics de diferent color (CIU,cions. quen i desplacen serveis sanitaris, lunya) tenim assegurat el camí cap a PP, PSOE) ens fan pagar la crisi alCGT també tenim previst reunir- s’incrementen les llistes d’espera, la privatització de la sanitat. No po- més febles, pensionistes, treballa-nos amb associacions de veïns del’Eixample i informar a la societaten general sobre les conseqüències C opagament, retallada del 10% del pressupost, afavoriment de les mútues, més llistes d’espera, con- es paralitzen inversions, s’aposta per l’autogestió dels centres d’atenció dem permetre que es responsabilitzi del deteriorament de la dors, immigrants, estudiants, etc. tractes precaris, privatització, retalla- primària per concedir la seva gestió sanitat als més febles ien la població de privatitzar el mi- a empreses privades, s’intenta culpa- al immigrants. De fet,llor hospital de l’Estat espanyol i un des salarials,… El govern de CIU, amb el conseller bilitzar als usuaris de l’ús de la sani- com recalca un estudidels millors de Europa. tat amb l’estratègia de la “factura a de la Universitat de Boi Ruiz al capdavant, està protago-CGT defensarem una Sanitat Públi- l’ombra”, pas previ per legitimar el Lleida, els immigrants nitzant una agressió envers la sanitatca i de Qualitat al servei dels ciu- pública que té com a principal benefi- copagament. gasten quatre vegadestadans, amb els recursos humans i ciari les empreses privades i el capital No ens serveixen excuses. Mentre la menys en medica-mitjans materials suficients per co- financer. El discurs que legitima les mitjana de l’Unió Europea en despesa ments que la resta debrir les necessitats sanitàries de la retallades en sanitat és que calen re- sanitària és del 9,4% del PIB l’Estat lleidatans.població i el manteniment d’unes tallades per reduir el dèficit i que en espanyol gasta el 8,4%. Per tant, no Els veritables respon-condicions dignes dels treballadors. la sanitat hi ha molta gent que abusa es malgasten recursos i si volem ser sables de les retallades12 Abril de 2011
  • 14. TREBALL-ECONOMIA ERO, acomiadaments Homenatge a Catalunyai tancaments sacsejen II Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz el Vallès H omenatge a Catalunya II és un documental, una recerca, una història d’històries sobre la cons- trucció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint Redacció i CGT L’any passat, FCC va tenir uns bene- a negociar, ni a garantir els llocs de convocar mobilitzacions de protesta. xarxes que superen la individualitza- Vallès Oriental ficis de 307 Milions d’Euros. I avui treball a la finalització d’aquest; uti- La primera el 21 de març amb una ció i la divisió jeràrquica del treball. ja tenim 23 persones més aturades a litzant l’ERO en benefici propi (es- concentració de 300 persones a Mo- Milers de persones cada dia arreu del la comarca. prement als treballadors per treure llet del Vallès, davant l’Ajuntament, món. Aquí i ara. la producció prevista) sense pensar a favor del manteniment dels llocs deL a situació de les comarques dels dos Vallés (Oriental i Occiden-tal) està molt complicada, veient-se Sharp en el benestar ni en futur dels treba- lladors. De nou es presenta un ERO treball de la planta de Derbi i contra la deslocalització que l’empresa té És fruit d’un projecte de Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz. Pro- duït per l’IN3, sota llicència Creative La multinacional Sharp Electrònica, fraudulent per salvar la mala gestió prevista durant els propers mesos. I elespecialment castigades en els últims Commons. Existeixen tres versions, situada a Sant Cugat del Vallès i de- d’uns directius que ens estan portant 23 de març es van concentrar tambétemps per un seguit d’Expedients de en català, castellà i anglès. dicada a la fabricació de televisors, al desastre. davant el Parlament de Catalunya.Regulació d’Ocupació i tancament “Homenatge a Catalunya II” és un ha presentat en només un any i mig Des de la secció sindical de CGT Des de CGT exigim a l’administraciód’empreses que amenacen la destruc- documental que és part d’una investi- el seu tercer expedient de regulació a Sharp es va mostrar l’oposició a el compliment del pacte que es vació de més de 3000 llocs de treball, gació acadèmica. Investiguem noves d’ocupació temporal. L’ERO, que l’ERO, entenent que l’empresa el firmar davant la mateixa administra-al que cal sumar el degoteig diari cultures econòmiques, noves formes afectarà 281 treballadors d’una plan- presenta només per reduir les pèrdues ció el desembre de 2009. En aquestd’acomiadaments individuals. Da- de viure i d’entendre l’economia. A tilla de 330 treballadors i que tindrà econòmiques, originades per la mala pacte el grup Nacional Motor Sau esvant això, des de la CGT i els movi- l’IN3, l’Institut de Recerca de la Uni- una durada de 135 dies, suposa un gestió de la direcció, que pretén estal- comprometia a fabricar els models dements socials anticapitalises s’estan versitat Oberta a Catalunya. pas més i amenaça d’emportar-se les viar els sous dels treballadors, sense marxa de petita cilindrada de 50ccorganitzant mobilitzacions i actes de Estudiem l’impacte social de les eco- ocupacions. proposar cap pla de futur per a la fà- a 125cc a la planta de Martorelles.protesta, nomies que no segueixen els patrons La gravetat d’aquest tercer ERO és brica ni garantir els llocs de treball. Per a més viabilitat de l’empresa, enEn aquest sentit el 2 d’abril la CGT va del mercat, on els beneficis són la que l’empresa no dóna cap alternati- El 23 de març es va fer a Barcelo- aquest acord s’incloïen algunes pre-convocar una manifestació a Mollet prioritat, i que tenen com a objectiu va a la viabilitat de l’empresa, amb na una concentració en defensa dels jubilacions.per denunciar l’actual política em- la satisfacció de les necessitats i els unes càrregues de treball ridícules a llocs de treball enfront del Parlament Creiem que el trasllat de la producciópresarial d’acomiadaments massius desitjos de les persones. la fàbrica de Sant Cugat del Vallès, de Catalunya. és un tema més polític que no pas deque assola la zona del Vallès Oriental Realitzat l’any 2010, està fet amb el mentre desvia la producció a països producció, ja que Derbi, l’any passat,i Occidental (Yamaha, FCC Logísit- material de setanta entrevistes, mésca, Estampacions Sabadell, Valeo, com Polònia o Turquia amb la gasta- Derbi podem afirmar que va tenir beneficis. de quaranta hores gravades, realit- da excusa dels elevats costos de pro- Alhora, considerem lamentable laSharp, Derbi, Ficosa, Alstom…). En zades en catorze indrets del territori ducció. Afegir que Sharp Coorpora- Els treballadors de Derbi a Martore- posició del Govern de la Generalitatmolts d’aquests casos, a més és tracta català, amb un equip professional. tion en l’exercici econòmic de 2010 lles es troben davant el tancament de qualificant de cas aïllat la pèrdua delsd’empreses amb beneficis. Des de la Vam tirar endavant aquest projecte va presentar un compte d’ingressos la seva empresa. Una empresa de ca- llocs de treball de Derbi.CGT no ens pensem quedar de braços per generar debats i per fer visible uncreuats mentre centenars de treballa- nets de 14.332.000 de iens pel que la pital català que fenomen invisible que creix a casadors/es són expulsades a les llistes de seva situació financera és bona i el no va ser venuda nostra i arreu del món. Les reaccions,l´atur. I quan la nostra comarca, és de dotar de treball a la fàbrica de Sant fa uns sis anys les respostes i les discussions genera-les que més s’està veient colpejades Cugat, és una decisió estratègica de a Piaggio i que des a partir del seu visionat ens per-per l’atur i els desnonaments. la multinacional que els treballadors ara decideix meten continuar investigant. Per tantA tot això, cal sumar-hi totes les reta- de Sharp estem pagant. Ens trobem endur-se les “Homenatge a Catalunya II” és unallades socials i laborals que ens afec- de nou amb una actitud empresarial produccions a eina de recerca. No és un treball aca-ten al conjunt de la població de Cata- que conscientment desvia el treball Itàlia, a pesar bat, conclusiu i tancat, sinó un treballlunya i de l’estat espanyol (reforma cap a altres països, quan fins fa ben que el centre en progressió. Una recerca en la quelaboral i de les pensions, etc). Una poc gaudia d’exempcions fiscals i de de Martorelles seguirem treballat durant tot el 2010-bona mostra, és l’anunci fet per la di- subvencions per part de les adminis- és un dels més 2011. Volem que aquest documentalrecció de l’Hospital de Granollers de tracions. rendibles del sigui obert a tothom, dins i fora dereduir en gairebé 130 treballadors/es L’aplicació d’aquest ERO, minvarà sector. Només l’àmbit universitari, per això té lli-la seva plantilla. Anem a fer un repas el poder adquisitiu dels treballadors, saber-se la cència Creative Commons.a la situació a diverses empreses: que veuen com l’empresa no entra notícia es van La webFCC Logística La web del documental és un espaiL’empresa de serveis logistics FCC obert a totes les persones, pensat perLogística del centre de treball de Pa- compartir comentaris i per intercan-lau-Solità i Plegamans, que dóna els viar idees. També pots fer-ho penjantseus serveis a quatre clients en aquest les teves opinions en vídeo a Vídeoscentre, sent un d’ells la multinacio- d’opinions. Un espai de trobada pernal Reckitt Benckiser que entre els totes les persones que es vulguin ex-seus productes es troben marques tan pressar. I és l’espai que d’ara enda-conegudes com preservatius Durex, vant utilitzarem per informar sobredetergent Colon o la línia infantil Ne- aquest projecte.nuco, ha decidit endur-se l’operativa La pàgina web, des de la qual es potdel centre de Palau al centre de la ma- també descarregar el documental, és:teixa empresa a Alovera, Guadalaja- www.homenatgeacatalunyaii.org/ra, provocant amb aquesta situació10 acomiadaments immediats a 31de març i de la resta de personal, 13persones, o s’en van a Guadalajara oal carrer.L’empresa va portar el cap de setma-na del 26 i 27 d’abril personal d’unaltre centre per a anar traient el ma-terial i emportant-se’l a la destinació,amb nocturnitat, alevosia i en capde setmana, mentre treballadors dela factoria vallesana van procedir arealitzar una concentració de protestadavant l’empresa.Abril de 201 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA En lluita a Parcs i Jardins contra els acomiadaments Secció Sindical de ajuntaments “la gran trinxera de de- responsables als qui s’erigeixen com cràtics, es va fer una aposta clara per hem citat,a un total de 85 fins a l’any CGT Parcs i Jardins fensa de l’Estat del Benestar” i d’altra a garants de la defensa dels drets dels municipalitzar el servei, absorbir les 2015, ens seguirem mobilitzant fins banda acomiaden al personal que te- treballadors i treballadores de la ciu- contractes i augmentar la plantilla, i que rectifiquin tals incompliments, nen sota la seva responsabilitat sense tat. 32 anys després, les mateixes opcions perquè les conseqüències sofertes demostrar cap sensibilitat per perso- Mentre la Presidència fa públic a la polítiques opten a tot el contrari. son insostenibles per la plantilla deE l 10 de març els jardiners de Barcelona vam fer vaga i ensvam manifestar contra els acomiada- nes que pertanyen als col·lectius més desprotegits de la societat. premsa l’augment de zones verdes de les que gaudeix la ciutat de Bar- Per tot el que hem exposat anterior- ment, i davant la imposició i la man- Parcs i Jardins, i tanmateix instem a que facin pública la seva posició res-ments, contra la vulneració del Con- Aquesta vaga i manifestació és un celona, som testimonis i víctimes del ca de respecte mostrada a l’incomplir pecte al model municipal de gestióveni Col·lectiu i per la contractació més dels actes i accions programades seu progressiu deterior, per la manca el nostre conveni, que ha comportat directa amb personal fix propi, prefe-de personal. pels treballadors/es de Parcs i Jardins de personal que s’ocupi del adequat l’acomiadament de dues persones i rentment, o si, per contra, avalen laLa mobilització va ser una resposta contra la política d’ocupació exe- manteniment, fet que provoca que 9 més en portes, fins arribar, com ja privatització del servei.als acomiadaments produïts el 2 de cutada per la Direcció de Recursos periòdicament, s’hagimarç (en aquest cas una companya Humans de l’Institut, i avalada per d’invertir gransmajor de 60 anys) i el dia 4 de març la Sra. Imma Mayol, presidenta del quantitats de dinersd’un altre company (aquest amb dis- mateix, i per l’equip de govern muni- públics, - a beneficicapacitat), més de 500 jardiners de cipal de Barcelona. d’empreses priva-Barcelona vam seguir la vaga i ens CGT entén que és també responsa- des -, per posar a puntvam manifestar pel centre de la ciutat bilitat de l’alcalde, Sr. Jordi Hereu, els espais dels quefins a la Plaça Sant Jaume. intervenir en la solució d’aquest gaudeixen els ciuta-La decisió de no complir amb el que conflicte, màxim en un moment com dans. Amb aquestesestà establert en conveni: “A la fina- aquest de crisi econòmica i amb unes polítiques de mante-lització del contracte del treballador dades d’atur com els que es donen niment sota mínims,rellevista, aquest mantindrà la seva entre la ciutadania de Barcelona. Parcs i Jardins haprestació laboral mitjançant contracte Davant els greus incompliments del deixat de ser el refe-d’interinitat, en els termes previstos a Conveni que s’estan produint en rent professional quela legislació vigent, fins a la cober- l’actualitat i la situació de bloqueig va a ser algun dia, itura definitiva de la plaça mitjançant de les relacions laborals i la nego- conseqüentment, laoferta pública d’ocupació”, fet que ciació col·lectiva, vam fer arribar al ciutat de Barcelonava a suposar l’acomiadament de 11 Consell d’Administració la seva més no destaca precisa-persones al llarg del present any, i 85 contundent repulsa davant la política ment per la qualitatfins a l’any 2015, és una mostra més d’ocupació que s’està duent a terme de manteniment delsde la incoherència de ICV-EUiA que a Parcs i Jardins, sobretot en la situa- seus jardins. Curiosa-d’una banda declara el seu candidat a ció de crisi que està vivint la ciutat ment, quan van tornaralcalde Ricard Gomà que faran dels de Barcelona, i tenint com a màxims els ajuntaments demo-Alguns resultats d’eleccions sindicalsInstittu Catala de la Salut (ICS) na, del sector d’Oficines i Despatxos, del Ministeri d’Economia i Hisenda, Rei (dos del Comitè, un en la Junta UGT 6. Comitè d’empresa: CCOOCGT obté 23 representants a l’Institut la CGT ha obtingut l’únic delegat els 13 delegats s’han repartit així: de Personal), on fins ara tenia 2 de- 10, CGT 7, CSIF 6, UGT 4.Català de Salut d’un total de 397 de- que s’escollia. CGT 5, CSIF 4, UGT 2 i CCOO 2. legats.legats que s’escollien, incrementant Al comitè d’empresa del Ministeri Adif i Renfe Operadoraàmpliament els 4 que havia obtin- Administració General de l’Estat a de Defensa, els 13 delegats s’han re- Ajuntament de Reus CGT és l’única força sindical quegut el 2007. La distribució dels de- Catalunya partit així: CGT 2, CSIF 2, UGT 5, La CGT es consolida com a sego- manté (Adif) o puja (Renfe Ope-legats obtinguts ha estat la següent: La CGT obté uns excel·lents re- USO 3 i CCOO 1. na força sindical, passant de 4 a radora) la seva representativitat enA Hospitals: Viladecans: 7 delegats sultats a les eleccions sindicals a A les Juntes de Personal de Tarrago- 7 delegats. El repartiment ha estat les eleccions sindicals. Dels tretzede CGT d’un total de 17. Joan XXIII l’Administració General de l’Estat na i Girona manté CGT 7 represen- el següent: A la Junta de Personal, membres del comitè d’empresa deTarragona: 7 delegats de CGT d’un a Catalunya i segueix creixent en re- tants sobre els 21 elegibles, a la de CCOO 4, CGT 3, ADEF 3, SPPME Renfe a nivell estatal, Semaf tindràtotal de 23. Vall d’Hebron: 2 delegats presentació. Lleida passa de 3 a 4 sobre 17. A Ta- 2, UGT 1. Al Comitè, CCOO 5, 4 representants, CCOO 3, UGT 3,de CGT d’un total de 33. Bellvitge: 3 A la demarcació provincial de Barce- rragona el repartiment ha estat: CGT CGT 4. CGT 2 (amb el que guanya així un,delegats de CGT d’un total de 27 A lona CGT-CAT passa d’11 a 15 repre- 7 delegats. CCOO 4. UGT 2 . CSIF en detriment de CCOO) i el SindicatAtenció primària: Lleida: 2 delegats sentants a la Junta de Personal (“fun- 4. USOC 2. FEDECA 2. A Girona els Universitat Autònoma de Barce- Ferroviari 1. En el cas de Adif, totsde CGT d’un total de 23. Barcelona cionaris/es”). Els resultats han estat 21 delegats a escollir s’han repartit lona els sindicats mantindran el mateixMetropolitana Sud: 2 delegats de els següents: de 31 representants a així: CGT 7, CSIF 5, CCOO 4, UGT Bons resultats de CGT a les eleccions nombre de representants d’entre elsCGT d’un total de 29. triar, CGT ha aconseguit 15 delegats; 3, USO 2. A Lleida el resultat final ha sindicals realitzades a la Universitat tretze que també componen aquest CCOO, 6; UGT i USO, 3 cadascun; estat: CCOO 4, CGT 4, CSIF 3, UGT Autònoma de Barcelona. A la Junta comitè, que no s’ha vist així modi-Codelco Mercantil SA de Barcelo- i CSIF, 4. Al Comitè d’Empresa de 3, USO 2 i FEDECA 1. de personal CGT manté els 3 dele- ficat amb el procés electoral. CCOOna la Seguretat Social, CGT ha assolit 5 gats que tenia, i al comitè d’empresa i UGT tindran 4 representants cadas-A les eleccions sindicals realitzades representants, mentre que la candida- Ajuntament de Molins de Rei pujada espectacular passant de 3 a cun, el Sindicat de Circulació Ferro-a l’empresa Codelco Mercantil SA tura formada per UGT-CCOO-CSIF La CGT, amb tres delegats, es con- 7. El repartiment ha estat: Junta de viària (SCF) 2; CGT 2 i el Sindicat(lectura de comptadors), a Barcelo- ha obtingut 4. Al comitè d’empresa solida a l’Ajuntament de Molins de Personal: CCOO 9, CGT 3, CSIF 5, Ferroviari 1.Els pobles àrabs volen canviar el seu model de societat Secretariat Permanent a la població d’Algèria, el Marroc, grans interessos comercials i geoes- i polítics estan per sobre dels drets de conscienciar a la nostra societat Comitè Confederal CGT Tunísia, Egipte, Líbia, Iemen, etc .. tratègics polítics amb aquests règims humans, de la llibertat i de la justícia del model social i econòmic que ens a sortir al carrer exigint pacíficament autocràtics i dictatorials ja que els social. estan dissenyant al mateix temps que un canvi en el model de societat. asseguren energia (petroli i gas) i els Aquí, a Europa, el Capitalisme se- motivar per treballar per un canvi so- Al llarg de la història els governs dic- proporcionen mà d’obra molt barata gueix ajustant els plans de retallada cial profund i necessari. Cadascun deC GT es solidaritza amb la mo- bilització social a la recerca deles llibertats. L’absència de llibertat, tatorials autòctons han explotat i es- clavitzat a la seva població, tot això consentit per l’imperialisme americà (deslocalització de multinacionals europees en aquests països, Telefó- nica, Gas Natural-Fenosa, Repsol, de drets a l’estat de benestar, els preus de les matèries primeres s’encareixen nosaltres hem de ser un motor en el procés de transformació. cada vegada més, la inflació es dis- El poble àrab ens ha donat una bonarègims dictatorials-autoritaris, po- i sobretot europeu. Inditex, etc, etc) para, els tipus d’interès del deute lliçó d’unitat i mobilització en la llui-bresa, misèria, atur i manca absoluta Els països occidentals (Alemanya, En una economia tan globalitzada augmenten, és a dir, la societat eu- ta contra la injustícia. Ara ens toca ade drets civils i laborals han portat França, Itàlia, Espanya, EUA) tenen els interessos comercials econòmics ropea cada vegada va a pitjor. Hem nosaltres. Actuem.14 Abril de 2011
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesPer una transicióenergètica sense nuclearsni energies fòssilsEl tancament progressiu de les centrals nuclears ha de ser un objectiu fonamentalde la nostra societat Ecologistes en Acció piscina de combustible gastat del reactor nombre 4. Les emissions de triti, iode i cesi estan superant -segueixen produint- se- en diverses vegades la magnitud deD avant l’actual alerta nuclear al Japó per l’accident de la central de Fukus-hima, volem recordar l’enorme perill que la catàstrofe de la central nord-americana i, segons estimacions, arriben als nivells d’entre el 10 i el 50 % de les emeses asuposa la producció d’energia mitjançant l’accident de Txernòbil (Ucraïna).les tecnologies nuclears. A hores d’ara, Els seus efectes sobre les persones en-les explosions en quatre reactors de cara estan per determinar, encara que jala central de Fukushima I, d’idèntica s’estan constatant les primeres víctimes.tecnologia a la de Garoña, han llençat La radioactivitat mesurada en l’aiguaa l’exterior núvols de material, en part i la llet supera en més de tres vegadesradioactiu, a més d’un km d’alçada, els els nivells permesos a uns 40 km de laquals se sumen a les emissions contro- central. Les verdures presenten concen-lades de gasos radioactius pel venteig tracions radioactives d’unes 30 vegadesde la contenció. Segons les dades de les permeses i s’han registrat punts con-l’Agència Internacional de l’Energia Atò- taminats en el terreny amb més de 3.000mica les medicions de radioactivitat es- vegades la contaminació de cesi-137tan 8 vegades per sobre de la dosis que permesa. Això és greu, atès que la vidauna persona pot absorbir. mitja d’aquest isòtop és de 30 anys, elDels sis reactors en actiu de la central que significa que trigarà uns 300 anys ade Fukushima, el núm. 1, el més antic, desaparèixer. A més es fa imprescindiblemés afectat i primer en patir la fusió del el control del peix i dels mol·luscs, atèsnucli és idèntic al reactor de la central nu- que l’aigua contaminada per la refrigera-clear de Santa Maria de Garoña, a Bur- ció dels reactors s’ha abocat al mar. Pergos, tant en construcció interna com en si tot això fora poc, s’ha detectat conta-el seu edifici de contenció. De fet varen minació radioactiva en cinc purificadoresconstruir-se i inaugurar-se amb mesos d’aigua a Tòquio i existeix ja preocupacióde diferència. Malauradament, les pres- de les centrals de producció nuclears i de vegada més, les mentides amb les que el ma Daichii superen de bon tros als del a Corea i Xina que el núvol dugui quanti-sions de CiU, PNV i el PP han fet canviar la gestió dels residus i on es determinin lobby nuclear ve bombardejant a l’opinió de TMI. El reactor TMI-2 va sofrir greus tats no menyspreables de radioactivitat ales promeses electorals del govern actual com a responsables penals dels possi- pública espanyola, alhora que sotmet les danys i una emissió de gasos radioactius aquests països.de tancament progressiu de les nuclears, bles i indesitjables accidents al “Consejo voluntats de partits polítics han quedat al que va afectar a unes 25.000 persones.i el Ministre d’Industria amb la complicitat La indústria nuclear anuncia, com va fer de Seguridad Nuclear” i al propi Congrés descobert. Això s’ha produït, malaurada- Va ser qualificat com nivell 5 en l’escalade l’Alcalde d’Ascó pretenen construir a llavors, que aprendrà dels errors i els dels Diputats. ment, a costa de la salut de milers de tre- INES.L’accident de Harrisburg començaAscó un abocador de residus radioactius, corregirà perquè les centrals siguin més balladors i treballadores japonesos que amb una fallada del circuit secundari,anomenat Magatzem Temporal Centralit- segures. Diversos accidents s’han suc- Contra l’energia estan veient perillar la seva salut i la del que fa que la temperatura del reactor ceït des de llavors i el lobby pronuclearzat, per allargar la vida de les nuclears, territori on habiten pels volums d’aigua i augmenti. En aquest moment, un opera-posant en greu perill a tots els ciutadans nuclear i en gas radioactius. dor va prendre una decisió errònia i va in- no ha après el principal, que la seguretati ciutadanes i no programar un calendari solidaritat amb el troduir grans quantitats d’aigua freda en absoluta no existeix i que els successos, Volem manifestar la nostra repulsa perde tancament. per improbables que siguin, acaben per poble japonès la deriva pro-nuclear d’aquest Govern el circuit primari de refrigeració per a in- produir-se. La pregunta que ha de fer-El tancament progressiu de les centrals propulsada pel ministre Sebastián amb tentar baixar la temperatura. Però aquestnuclears ha de ser un objectiu fona- aigua va bullir, formant bombolles de va- se no solament la indústria nuclear, sinó Manifestem la nostra solidaritat amb el el Magatzem Temporal Centralitzat almental de la nostra actual societat. La por. A més es va produir hidrogen, igual tota la societat és: Si podem prescindir poble japonès i exigim un pla per al des- capdavant, la connivència de Marianoseva relació amb l’ús militar, els grans que a Fukushima, que va ser necessari de l’energia nuclear, per què seguir man- mantellament progressiu de les centrals Rajoy i del PP que, com els seus aliatsimpactes ambientals, els perills malaura- ventejar per a evitar una explosió dintre tenint aquest immens perill? nuclears i la paralització del projecte del del Fòrum Nuclear pretén prorrogar perdament recent demostrats i la generació de la contenció. Aquest venteig va donar Ecologistes en Acció ha elaborat una magatzem temporal centralitzat. 10 anys la vida de la Central Garoña.de milers de tonelades de residus d’alta lloc a un núvol radioactiu. La fusió del nu- proposta de generació elèctrica per a Les explosions en quatre dels reactors També volem denunciar la complicitatactivitat pels que no existeix solució, són cli no es va poder evitar i va ser necessa- 2020 en la qual es demostra com es pot de la Central de Fukushima han supo- dels sindicats majoritaris amb les fontssuficients raons per eliminar urgentment ri llançar aigua i sorra a l’interior. Encara prescindir de l’energia nuclear i del carbó sat la fugida de material radioactiu que energètiques brutes, enfront de les ener-les centrals nuclears. D’altra banda, l’ús que aquesta concatenació de successos mantenint coberta la demanda ininte- amenaça el poble japonès. Malgrat el gies renovables que, a més de tenir unsde carbó, gas i petroli són els principals era improbable en opinió dels experts rrompudament al llarg de tot l’any.causants de l’escalfament global. Canvi secretisme amb el qual una vegada més riscos insignificants, generen molt més ocupació i una major distribució de la en energiaclimàtic que tothom en la seva vida quoti- es porten els assumptes nuclears, la ca- nuclear, va tàstrofe és innegable. Ja hi ha més de riquesa.diana dia a dia, estació a estació percep. acabar perPer tot plegat, és imprescindible que 200.000 persones afectades per la qual produir-se,les polítiques energètiques dels nos- serà una de les majors catàstrofes de la L’accident de amb efectes història d’aquesta font energètica.tres governs fomentin una important i Per això una vegada més s’ha tornat a Harrisburg empetitit catastròfics.ràpida retallada, aquesta sí que la ciu- 32 anystadania reclama, del consum d’energia i demostrar que les centrals nuclears no davant el de després,d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. són segures i que els governs segueixen Fukushima l’accident deCal que els governs estatals i autonòmics sense tenir cap inconvenient de sotmetre Fukushimaapostin per un canvi de model energètic, a les seves poblacions a aquest enorme El 28 de març es complien 32 anys de ha provo-on la energia es generi mitjançant fonts risc per seguir garantint el benefici de l’accident de Three Mile Island (TMI), a cat la fusiónetes i renovables 100 %, per tant, cal determinades companyies elèctriques. Harrisburg, Pensilvania, EE UU. Una parcial deque fomentin la producció energètica Ha tornat a desemmascarar-que aquesta fusió parcial del reactor va provocar tres reactorsmitjançant energies renovables diversifi- font d’energia és potencialment catas- grans emissions de gasos radioactius a (números 1,cades i distribuïdes. tròfica, genera uns riscos inacceptables l’atmosfera que mai es van quantificar, ni 2 i 3) i emis-Cal un nou marc legislatiu on i els seus residus són un llegat inadmis- tampoc els seus efectes en la població. sions proce-s’internalitzin els costos de construcció sible per a les generacions futures. Una Els efectes de l’accident de Fukushi- dents de laAbril de 2011 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINA Parlem Enric Casañas, milita “La dignitat dels perdedors, Txema Bofill al llarg de la seva vida. L’Enric Casañas va ajudar i animar a fer i a publicar el llibre: “Ortiz, generalL’Enric Casañas és un anarcosin- sin dios ni amo”, fet que els histo-dicalista de 92 anys. L’entrevista riadors reconeixen en la introduc-la fem a casa seva a Gràcia. Ha ció. Editorial Hacer, l’any 1999.tornat al mateix barri on va néixer, També ha col·laborat junt ambdesprès de recórrer mig món. És altres companys en l’edició del lli-dels últims que ens poden donar bre de Ponzán, escrit per la sevatestimoni de la revolució col·lectiva germana Pilar, i en el llibre dede 1936 i com la van estar prepa- Joan Català.rant. Testimoni del front d’Aragó ala 25 divisió, la d’Ortiz. Testimoni Per a quina revista és l’entrevista?, pre-dels bombardejos a civils per part gunta.dels franquistes mentre es retira-ven cap a França. L’Enric junts - Pel Catalunya, la coneix?amb 30.000 milicians va estar - Em pots dir de tu. Si és pel Catalunya,contenint l’exèrcit franquista fins som companys i podem parlar en con-al final, fins a la frontera, donant fiança.suport als 250.000 a 350.000civils que fugien, segons unes o - Així la coneixes?altres estadístiques. - Sí. És la revista d’en Peiró, l’única de laL’Enric Casañas és dels perde- CNT que es feia en català. Ha estat moltdors de la guerra, representant de temps sense sortir. Quina finalitat téde cents de mils d’oblidats que l’entrevista?no surten als diaris, dels menys-preats i calumniats pels mitjans - Ens interessa que ens expli-corporatius. Els perdedors són el quis la teva participació a lespoble, com sol passar en les gue- lluites d’abans i durant la re-rres. I els guanyadors, els colpis- volució del 1936, que està molttes militars que es van alçar per oblidada i sou pocs els que tari. Era l’edifici més gran de Santa Co- anys. La companyia no cedia. Finalment - Sí, en Badia es va destacar per perse-mantenir els privilegis d’una mi- esteu vius per recordar-nos-la. loma. Hi havia anat el Durruti, el Garcia es va resoldre a favor dels treballadors. guir els anarquistes. Apallissava ell ma-noria. Els guanyadors son els pri- Has escrit memòries, articles? Oliver a fer xerrades i d’altres. Allà vaig teix als detinguts. Era boxejador. El vanvilegiats de sempre, els militars, - No he escrit res. Més aviat he fet es- conèixer en Gregori Jover (2), que vivia a - En els diaris de l’època parlen matar junt amb el seu germà a l’abril deels borbons, les multinacionals, criure. Em pregunten, volen saber coses de Santa Coloma. de la vostra detenció, i la poli- 1936 al carrer Muntaner uns companysels rics, els que ens governen i sobre la guerra, la CNT i contesto. cia a tu et va posar el sobrenom de la FAIens expliquen la guerra a la seva - Quins mestres tenies a l’escola «el cardenal»manera. - Com vas esdevenir anarquis- racionalista? - (riures) Em van posar cardenal a cau- - Els van detenir?L’Enric amb el seu amic Josep ta? Què et va motivar a afiliar-te - José Berruezo (3), un home instruït, un sa del cardenal Casañas. Els Casañas - Al Justo Bueno, el van detenir a Marse-Gatell de Santa Coloma va parti- a les Joventuts llibertàries? company, que era l’ànima de la Casa del som pocs, però no hi ha parentiu amb el lla, i el van portar a Espanya i quan vancipar a l’assalt de la caserna de - A casa eren de la CNT. Tenia un avi fe- Poble. Màxim Llorca. cardenal, que jo sàpiga. Vaig tenir sort, saber que havia matat en Badia, el vanSant Andreu i van anar junts al deralista. I un oncle, en Simó Piera (1) solien posar noms pitjors. afusellar al camp de la Bota el 1944.front d’Aragó. També van exiliar- que fou un dels fundadors de la CNT. - Quina és la teva primera accióse junts i sofrir els camps de con- Els pares vivien separats i jo vivia amb que recordis? - A quina presó et van dur? - Es preveia el cop d’estat delscentració de Barcarès i Argelers. la meva mare, que era de la CNT. Jo - El 6 d’octubre de 1934 vaig participar a - A la Model. Vaig estar 17 dies incomu- militars?I van tornar clandestinament a també sempre he estat de la CNT, però la vaga general. Tenia quinze anys. Vaig nicat. I com em faltaven unes setmanes - Sí, ja sabíem que podia haver-hi un copEspanya, on van mantenir con- no fanàtic, tot el contrari. L’oncle Simó, anar amb els amics a la plaça San Jau- per fer els setze anys, em van dur a l’asil d’estat contra la República i ens anàvemtacte amb la CNT i antifeixistes. era amic d’en Salvador Segui, el noi del me, abans plaça de la República, on el Duran (4). Vaig fer el viatge al revés. Allà preparant. El dia 18 de juliol, a la nitEn veure que era difícil la lluita a sucre. president Lluís Companys va proclamar vaig rebre molt. Era un reformatori molt abans, vam anar a requisar armes alsl’interior, al 1951 legalitzen la si- l’Estat català. Per cert, hi ha una foto en dur i nefast de capellans malparits. sometents (5) i requetés. Aleshores teniatuació amb l’amnistia de pròfugs i - El vas conèixer? un diari, on surto amb un company que 17 anys i estava amb un grup d’afinitatdesertors, i s’exilien al Brasil. Allà - No, jo era petit, en Seguí havia estat a tenia 2 anys més que jo. Ell era més alt, i - Era tan horrorós com el pinten del sindicat de la construcció de la CNT.van seguir militant en organitza- casa i se’n parlava molt. jo amb cabells arrissats i ara estic calb... l’asil Duran? Calia aconseguir quantes més armes mi-cions llibertàries brasileres i en la Com que no hi havia transport, van anar Fou molt dur. Sortint del treball, et feien llor per poder fer front al cop dels militarsCNT. Josep Gatell i l’Enric ja eren - Què t’atreia de la CNT? a peu fins a Santa Coloma de Gramenet. anar a jugar o fer coses, i jo vaig dir i per la revolució.amic de petits, de l’escola racio- - La CNT sempre ha lluitat per a la Allà els mossos ens van aturar i hi ha- educadament que no. I em van fotre unnalista a Santa Coloma. classe treballadora, ha fet vagues, les gueren aldarulls i tirs. Uns dies desprès clatellot molt violent, que em va tirar a - Fou fàcil desarmar els some-L’Enric Casañas va tornar a Bar- col·lectivitzacions, etc. L’oncle Simó Pie- nosaltres vam entrar a l’Ajuntament i terra, i un grup de nanos grans em van tents?celona, mort en Franco, desprès ra va aprovar les bases de la vaga de la vam agafar les armes que els escamots apallissar a puntades. Calia fer allò que - Bastant. Sols hi hagué un problema,de 23 anys d’exili al Brasil. Entre construcció i seguir-la. L’oncle Simó, com d’Estat Català i ERC havien deixat el dia deien i no pensar. Hi havia molt maltracte un accident, el d’un industrial de dretesmoltes de les seves activitats, cal a petit constructor, des de l’inici va com- abans. Sabíem on estaven amagades. Hi als menors. i alcalde, que en anar-lo a desarmar idestacar que que va posar en plir tot el que els treballadors demanaven havia rifles i altres armes i les vam dur a agafar-li el camió, es va esverar, va sortircontacte a Antonio Ortiz Ramírez i donava suport a la vaga, que va durar la muntanya i aquestes armes van sortir - I quan vas sortir? fugint i corrents. Va morir en el tiroteig.amb els historiadors de Santa Co- molt al juliol del 36 contra els cop dels feixistes - El meu oncle Simó Piera, va venir i emloma Juan José Gallardo Romero i i militars. va treure. I es va fer càrrec meu. Llavors - I el dia 19 de juliol què vasJosé Manuel Márquez. L’Ortiz que - A quina escola vas anar? jo vaig treballar per ell. fer?fou fuster al llarg de la seva vida, - A la pública de Santa Coloma, on vi- - L’any següent et dete- - El dia 19 de bon matí sonaven totesvivia a Barcelona oblidat, silenciat. via. Però la vaig deixar als tretze anys nen i t’empresonen. De què - En un documental, parles d’en les sirenes de totes les fàbriques deFou acusat i perseguit no sols per per anar a treballar a un taller. Anava t’acusaven? Miquel Badia, cap de la policia Barcelona i pobles. Era impressionant.Negrín sinó també per la CNT, a l’escola racionalista al vespre. Era - De sabotatge. Ens acusaven de cremar de la Generalitat reputat per Vaig participar a l’assalt de la caserna deque no li va permetre explicar-se l’escola del sindicat. Se’n deia la Casa diversos tramvies. Hi havia una vaga dels torturar a anarquistes i per de- Sant Andreu. Hi vam anar amb camions. del Poble, que era el nostre ateneu lliber- tramvies. Era un conflicte que va durar tencions injustificades. Els soldats que hi quedaven van quedar16 Abril de 2011
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... ant anarcosindicalista , que van il·luminar el món” desbordats. El poble va entrar al quarter. na. Estava amb nosaltres i la van matar. - Dins el camp de concentració canviant, ho hem de saber. > LES FRASES... La meva mare també hi era. Jo no la hi També el capità Jover. amb quin grup anaves? vaig veure. Ella va endur-se dues astra. - Cada un tirava per ell, però ens ajun- - Ens pots dir un companys per Jo vaig agafar una parabellum collonu- - Què vas aprendre al front? taven per afinitats, amb els amics. Entre entrevistar da amb quatre carregadors. Devia ser - Vam aprendre a caminar en silenci, comunistes i CNT no hi havia massa - En Floreal Barberà. Estava a Veneçue- d’algun feixista, o carlí, d’aquells que en- orientar-nos a la nit, a no parlar, no fu- empatia. la. Era amic de l’oncle Simó. traven als quarters per participar al cop mar, a dispersar-nos en cas de perill, a d’estat. observar, a prendre decisions, i seguir les - Al Brasil els de la CNT us re- ordres. Ens van fer oficials a uns joves uníeu, qui hi havia? Notes - I que en fèieu de tantes ar- ja que preparaven l’operació de prendre - Al Centre d’Estudis Socials (CES) de mes? Saragossa. Abans no cobrava i lluitàvem Sao Paulo, que encara existeix, ens tro- (1) Simó Piera i Pagès va participar el - Les vam utilitzar per combatre els feixis- amb il·lusió. Ara cobro com oficial repu- bàvem en Puig Elies, mestre i pedagog 1919 al miting de les Arenes amb Sal- tes i assegurar la revolució. Nosaltres blicà. Coses de la vida! racionalista, el metge Pujol, l’amic Josep vador Segui, Miranda, Josep Díaz, Rafel estàvem a disposició dels Comitès revo- Gatell, en Manuel Pérez, un destacat Gironès, on es van reunir 20.000 treba- lucionaris de cada poble, que era el nou - La mort de Durruti us va afec- dirigent de la CNT, i altres que ara no lladors i van acordar les jornades de 8 nom dels ajuntaments. En els Comitès tar? recordo. hores i l’alliberament dels empresonats revolucionaris hi havia els diferents grups - La mort de Durruti ens va afectar bas- en la vaga general de la Canadenca. El polítics i nosaltres de la CNT i la FAI. tant. Fins i tot uns companys com a - Com veus les divisions ac- govern va accedir el 3 d’abril la jornada venjança van anar a liquidar uns oficials tuals de la CNT de treball de 8 hores. - Quan decideixes anar al front franquistes. Foren reaccions de ràbia. - Estic en contra les divisions. Estic a de milicià? Tothom s’estimava molt al Durruti. la CNT i a la CGT, perquè hi ha com- (2) Gregori Jover, Terol, Aragó, Mèxic - Al cap de deu dies em vaig enrolar a la panys en un sindicat i en l’altre. Jo ho 1964. centúria Ascaso. - Et van ferir o vas posar veig d’aquesta manera. En primer lloc jo Fuster. Formà part del grup Los Solida- “Les armes malalt? ja estic unit. Penso així i estic tranquil. rios, amic personal de Durruti i Ascaso, - Què recordes del front? - Ferit, mai. I malalt, no ho recordo... De La finalitat ha de ser ajuntant-se. «Sigui Amb ells participà a expropiacions de les vam Sobre el front recordo moltes coses. moment estic aquí. Me n’he anat sortint Tenia 17 anys i vaig fer tota la guerra. de totes. deu o el dimoni, salvem el patrimoni». Si no hi ha dimoni, no hi ha deu. M’anima bancs a Llatinoamèrica, que serviren per muntar escoles racionalistes i bibliote- utilitzar per Hi hagué situacions molt dramàtiques, bombardeigs, gent destrossada, trasllat - La retirada Com va anar? pensar el que penso. Considero que sóc tots, dels uns i dels altres. Sempre he es- ques. A Santa Coloma fou dels anima- dors de la Casa del Poble, centre de for- combatre els de ferits. Aquestes coses afecten molt. I ens jugàvem la vida en operacions Quan decideixes marxar? - A València amb l’amic Josep Gatell ens tat a la CNT i obert completament, i tinc explicacions i arguments pels qui posen mació del proletariat de Santa Coloma: www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/ feixistes i arriscades. Per exemple, una nit vam anar a buscar bestiar en zona enemiga. fem els papers per anar a Barcelona. Per terra ja no s’hi podia anar. Aconseguim traves i problemes i volen seguir dividits. index.php/Gregorio_Jover assegurar la Érem tres grups i ens acompanyaven dos pastors de Belchite. Era bestiar requisat embarcar-nos i no vam poder desembar- car a Barcelona. Ja estava en mans dels - Com veus l’anarquisme en el (3) José Berruezo. Sindicalista i mestre revolució” moment actual? des de 1913 a Mazarrón (Murcia) de pels nacionals. Vam anar fins a Azaila i nacionals i vam anar fins a Palamós. I - L’anarquisme és comprensió i anar en- l’escola racionalista. Detingut al 1914 desprès a peu tota la nit i vam aconse- d’allà caminant cap a Ripoll. Ens reen- davant. Hi ha gent que ho practica i ni per pintades a favor de Ferrer i Guàrdia. guir agafar el bestiar de tres corrals, uns 3.000 caps, i el vam dur a les nostres files ganxem amb els combatents en retirada es dona compte. Són anarquistes i no ho El 1919 emigra a Santa Coloma. Fou “Ens que contenen com poden l’avançament saben. Les seves actuacions són anar- l’impulsor del sindicat de classe de la nostres. Els bens feien molt de xivarri i a un milicià se li va disparar l’arma i així i tot feixista i van permetre una retirada quistes. De fet, allò que compta són els CNT. President de la Casa del Poble du- preocupàvem menys caòtica del que ja va ser. fets. Molts practiquen l’anarquisme sen- rant la República. Organitzà la resposta no va passar res. Vam tenir molta sort. Jo em pensava que no ens en sortiríem. se saber-ho. La mateixa vida fa que una al cop militar del 36. Fou membre actiu per canviar la - Les armes veu haver de lliurar parella practiqui l’anarquisme al llarg de del comitè revolucionari i alcalde fins al a la frontera. Era el signe de la la vida. La base és entendre’s. La com- 39. Mort el dictador va tornar a Santa Co- situació, per - Com expliques que els nacio- derrota, no? prensió és molt important. I tranquil·litza loma, l’impressionà veure tants bars i tan nals no es moguessin? - Sí, les lliuràvem però molts molt ser coherent i entendre’s i compren- pocs centres culturals. L’Enric Casañas aprendre, per - Crec que devien pensar que era un n’aconseguíem passar-ne alguna. Jo dre. Puc canviar de pensar, però de mo- el va animar a escriure les seves me- trasllat d’ells mateixos. No es devien vaig poder passar una pistola que des- ment és així. mòries. «Por el sendero de mis recuer- saber, per imaginar de cap manera que poguessin près vaig vendre en el camp de concen- dos. Veinte años de militancia en Santa ser milicians, que els hi estàvem robant tració d’Argelers per 40 francs. Era molt - I els treballadors d’avui com Coloma de Gramanet (1920-1939)”. lluitar” el bestiar. Amb l’Ortiz, el cap de la divisió, poc. La vaig vendre a un soldat francès els veus? i d’altres ho vam celebrar. entre els reixats de filferro. Vaig poder - Ara no ho veig massa bé. Ara ho veig (4) Asil Duran. D’una reputació terrible, comprar pa i llonganissa. - Aquesta fou una acció del fluix. La part antifeixista la veig despreo- cupada. La gent no s’interessa per les sinistre. Aquest asil fou denunciat per un escriptor francès de mare espanyola “Estic a grup “petróleo”. Quina era la vostra missió? - Vas entrar per Prats de Molló. A quants camps de concentra- condicions laborals i els problemes so- cials. Nosaltres érem més seriosos, ens i pare francès, Michel del Castillo en la novella Tanguy on explica detalladament la CNT i - El grup “petróleo” era un grup guerriller- dirigit per Ernest Herrero de Santa Colo- ció vas estar? - Primer al camp d’Arles. Era un camp de preocupàvem per canviar la situació, per tots els horrors que hi va viure i va cons- a la CGT, ma, un grup ampli d’intel·ligència d’uns aprendre, per saber, per lluitar. No hi ha tatar. Els franquistes van sol·licitar als 37 milicians, i 12 érem de Santa Coloma. passatge. No hi havia res. consciència. Avui, els treballadors volen depravats religiosos de San Pedro Ad perquè hi ha Vam participar en l’operació «Comuna les coses fetes, que el burges pagui i no Vincula per regentar de nou l’asil Duran. Libre»: la conquesta de Saragossa, una - I si plovia o nevava els molestin, i el burgés pagant pot exigir. Segons Manuel Vàzquez Montalbán, en companys en - Havies d’aguantar-te. Desprès al camp Les coses van canviant. Els treballadors el prefaci de Tanguy, «la millor novel·la operació secreta que sols ens faltava l’autorització. Ho dirigia en Saturnino Ca- de concentració de Barcarès. Ja hi ha- es belluguen poc. de postguerra», l’asil Duran fou un sinis- un sindicat i rod i Manuel Ortiz. I ni nosaltres sabíem via barraques, fetes pels mateixos es- tre viver de delinqüents i una horrorosa de què es tractava, però ho intuíem. Es panyols. També vaig al Chateau de la - Què es pot fer? presó on es maltractaven els menors. en l’altre” va anar retardant i no es va fer. Al grup Gaillarde, a Marsella, de l’ambaixada - Anar endavant. Sempre es poden fer “petróleo” hi havia una noia que es deia de Mèxic. Pensàvem embarcar-nos cap coses, diàriament. Si vols fer coses, està (5) Sometent. El sometent, dissolt des de Carme Crespo, la francesa, ja que va ve- a Mèxic però va venir la segona guerra a la teva mà. A mi aquestes xerrades em 1978, fou en els seus inicis un grup pa- nir de França a les Olimpíades populars mundial. donen vida. M’agrada respondre a les ramilitar i d’autoprotecció civil típicament de Barcelona i es va enrolar de milicia- preguntes, explicar que les coses van de la burgesia i gran burgesia catalana. Abril de 2011 17
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA10.000 persones esmanifesten a Madridel 12 de marçContra el pacte social i en defensa dels drets socials i la justícia ambiental Gabinet de premsa CGT de Madrid per finalitzar al passeig de Ca- de les mateixes s’ha celebrat un concert “No hem delegar nostre protagonisme, cions dels serveis públics”. moens, es va desenvolupar en un gran amb diversos grups. hem de seguir reivindicant i lluitant pels CGT, que valora positivament la manifes- ambient reivindicatiu, amb la presència Jacinto Ceacero, secretari general de nostres drets que ens han estat arrabas- tació celebrada a Madrid, considera que de diverses organitzacions i col.lectius CGT, va declarat que “la mobilització ser- sats per la signatura del recent Pacte So-E n el matí del 12 de març, milers de aquesta no és el final de cap campanya, persones, unes 10.000, van participar de tot l’estat espanyol, com Ecologistes veix, que després de la signatura del pac- cial: la reforma laboral i de les pensions, sinó la continuació de la lluita que ja vaa Madrid en la manifestació convocada en Acció, Baladre, moviments socials de te social entre el Govern, la patronal i els la retallada de salaris, l’eliminació de les començar a la Vaga General del 29 deper la Confederació General del Treball Madrid i sindicats alternatius. sindicats UGT i CCOO, les i els treballa- ajudes a la desocupació” va manifestar setembre. CGT reitera la crida a seguir(CGT), i recolzada per diverses orga- Al finalitzar la mateixa, i davant diver- dors no hem de decaure en el desànim, Ceacero, assenyalant les properes bata- pel camí de la mobilització i la lluita con-nitzacions sindicals, socials, polítiques i sos milers de persones concentrades al i molt menys sentir-nos derrotades, que lles a les quals hauran de fer front les i els tra la pèrdua de drets socials i laboralsinternacionals, contra el Pacte Social, pel passeig de Camoens, s’han produït les per contra hem d’aprendre la lliçó que treballadors com són “la reforma del dret de la classe treballadora i altres sectorsrepartiment de l’ocupació i de la riquesa, intervencions dels convocants i després ens estan donant els pobles àrabs “. a la negociació col.lectiva i les privatitza- populars.la jubilació als60 anys i lajornada laboralde 35 hores Can Vies La CGT decom a mesu-res per crear de Sants es Badalonaocupació. Els reprèn lamanifestants, queda demilitants de reivindicacióCGT i d’altresorganitza- nou al barri d’un localcions, prove-nien de tot Secretaria de Jurídical’Estat espan- CGT de Catalunya Federació Comarcalyol. Barcelonès Nord de la CGTLa manifes-tació, que vapartir a les12:30 h. des E l Centre Social Autogestionat de Sants guanya per segona vegada el judici sobre el seu desallotjament. L a CGT de Badalona, vol informar als ciutadans del conflicte que manté desdel carrer Alca- El passat 18 de febrer es va celebrar de fa anys amb l’ajuntament de la ciutat:lá i va traves- per segona vegada el judici del CSA Des de fa anys, l’ajuntament ha conceditsar el centre Can Vies de Sants, Barcelona. El el gaudi sobre alguns locals de propietat primer cop la jutgessa va estimar les Municipal a diferents entitats: sindicats pretensions de Can Vies, que deia institucionals, associacions de diferents500 persones es manifesten a que no havien estat denunciades totes les parts del procediment, i va fer que tipologies, etc.Ja en l’any 2004, la llavors alcaldessa, va prometre públicament un local adequat a la labor que fa des deBarcelona contra el pacte social TMB hagués de tornar a començar el procediment. fa dècades aquest sindicat a Badalona. Promesa que mai va tenir intenció de El nou procediment tampoc ha acon- policial. rebutjaven el pacte social enmig del soroll complir.A aquest Sindicat estan afiliades Redacció seguit que Can Vies pugui ser desa- centenars de persones; els treballadors Durant el recorregut es van escoltar nom- dels petards. Després es va llegir el co- llotjat. La jutgessa del cas, en la seva brosos crits de “Comissions i UGT: sindi- municat i es va donar per desconvocada de la ciutat han votat a desenes de com- sentència, ha considerat que el proce- panys per a representar-los en les sevesSota el lema “No al pacte social, la llui- cats del poder”, “aquí estem, nosaltres no la manifestació. diment seguit contra la CNT ha estat el empreses; fa molts anys que treballem altacontinua” unes 500 persones es van pactem”, “en diuen crisi i és diu capitalis- correcte i, per tant, diu que el Sindicat costat d’altres moviments socials de lamanifestar el dissabte 26 de març pel me” o “així, així, ni un pas enrere, contra ha d’abandonar l’espai. Però conside- ciutat…centre de Barcelona per mostrar el seu el capital: lluita social” La manifestació va baixar cap a Plaça Ca- ra que el procediment seguit contra la Si mirem com és la contribució del sindi-rebuig als pactes socials, les retallades, resta d’entitats i organitzacions, entre cat al teixit social de Badalona, resulta rarla reforma laboral i el Pensionazo, i per a talunya, va girar per Fontanella, i va baixar per Via Laietana, on els manifestants es elles la CGT, és inadequat i, per tant, que hàgim de continuar realitzant assem-denunciar als polítics vividors, als empre- si TMB vol que marxin ha de tornar a blees en un parc públic perquè no tenimsaris corruptes i explotadors i als sindicats van aturar en diversos punts, com la co- missaria de Mossos d’Esquadra, el sindi- iniciar el procediment contra totes les accés a reunir-nos en un local suficien-traïdors i venuts CCOO i UGT. tment gran per a la nostra activitat. cat de policia SEP-UGT, la seu de CCOO altres entitats.La protesta, que estava convocada per A que es deu llavors aquesta insistència i l’edifici de Foment del Treball. Poste- La sentència anul·la la demanda per unCNT-Catalunya, CGT Barcelona, COS i a discriminar a la CGT? Doncs que somSolidaritat Obrera, va començar entorn riorment, la manifestació va arribar a la error de procediment dels demandants, plaça de Sant Jaume i va continuar per fet que els obligarà a iniciar un nou un Sindicat que no combrega amb la ideade les 6 de la tarda enfront de la Borsa de societat que tenen els partits polítics,de Barcelona en el Passeig de Gràcia, les Rambles fins a un dels edificis d’UGT. procés si persisteixen en desallotjar el Allí es van cremar diversos cartells que i per tant, no som votants potencials. Éscontrolada per un ampli desplegament CSA. Així doncs, les entitats que for- a dir que, a l’hora de repartir els locals men part de Can Vies podran continuar entre entitats que els necessitin per a gaudint de l’espai, que en contra del desenvolupar la seva activitat, no importaActes a Tarragona en homenatge de que argumentaven l’Ajuntament i TMB no està afectat per les obres de cobri- com sigui aquesta activitat, el seu volum, o el bé que aquesta faci a la societat de ment de les vies ni per la remodelacióJuan Gabriel Rodríguez Knafo de l’estació de Mercat Nou. El propi Badalona, en aquest cas als treballadors. L’única cosa que importa és si el nostre Ajuntament de Barcelona va publicar el interès en l’activitat els reportarà vots, si en una manifestació organitzada pels tari Alomà es va fer al local de l’Ateneu passat desembre els plànols definitius no és així, ja pot ser un sindicat, associa- Ateneu Llibertari Alomà treballadors de les empreses de muntat- la xerrada “Quan els obrers morien pel de les obres, que no afecten al centre ció o el que sigui; tenir 100 afiliats, 1000 ge a la refineria ENTASA (l’actual REP- carrer”, a càrrec d’un familiar de Juan social. o 25000. Que el patrimoni de la ciutatA mb motiu del 35è aniversari de la mort de Juan Gabriel RodríguezKnafo, l’Ateneu Llibertari Alomà va or- SOL) quan va morir a causa de l’impacte d’una pilota de goma. No obstant, fami- Gabriel Rodrigo Knafo. El 6 de març a les 13.30h membres de Amb aquesta sentència Can Vies guan- ya de nou. Des de la CGT de Catalun- s’ofereix sempre als votants potencials. Per tot això ens hem declarat en lluita contra els que es creuen que són propie- liars i companys defensen que l’obrer va l’Ateneu, la CGT i els familiars del treba- ya volem felicitar a les companyes perganitzat uns actes per commemorar la taris del patrimoni de la ciutat i pensenfigura d’aquest treballador assassinat ser assassinat per un tret de la Policia llador van fer una ofrena foral al portal tota la feina feta i celebrem juntament amb elles aquesta nova victòria contra que poden utilitzar-lo per a comprar vots.l’any 1976 a Tarragona. Nacional i va ser llançat al carrer pel bal- del pis on va morir Rodríguez, al cap de l’especulació i contra TMB. Seguirem sense creure en la societat queSegons la versió oficial, el 5 de març có d’un pis del carrer Unió munt del carrer Unió proper a la Rambla ells volen i insistirem en reclamar el quede 1976 Rodríguez estava participant El 4 de març a les 19h l’Ateneu Lliber- Nova. Can Vies es queda a Sants!! creiem que és just.18 Abril de 2011
  • 20. SENSE FRONTERES La gent està Amb la nova legislació de Wisconsin enfadada, però els treballadors no tenen cap dret a no derrotada negociar Wisconsin encén les lluites sindicals arreu dels Estats Units sin, senadors demòcrates van fugir aDiane Krauthamer, Wisconsin Illinois per bloquejar l’aprovació de la legislació. I això va obligar els repu- blicans a deixar aparcat el projecte deDiane Krauthamer, militant del llei sobre el dret al treball.sindicat IWW (International World L’11 de març a Sant Louis, Missouri,Workers, un sindicat combatiu amb més de 5.000 fusters, peons, lampis-una llarga trajectòria de lluita) als tes, calderers, mestres, treballadors deEstats Units, explica en aquest arti- l’automòbil, camioners, porters, infer-cle la lluita dels treballadors nord- meres, policies, vidriers, maquinistes iamericans contra l’onada de lleis electricistes es van unir per oposar-seanti-sindicals que els republicans a projectes de llei que perjudiquen leshan intentat aprovar en alguns es- famílies treballadores. Finalment, el 14tats. La lluita a l’Estat de Wisconsin de març, després de debatre el projecteper impedir que s’hi aprovi una llei de llei sobre el dret al treball durant trescontra els drets dels treballadors hores, els senadors republicans no vanpúblics ha esdevingut un referent poder reunir prou suport per aprovar-arreu del país. lo, i el projecte va ser arxivat. A Columbus, Ohio, almenys 20.000Quan la mestra d’escola pública Kathy afiliats als sindicats del sector públicPonza va començar a protestar contra i privat i els seus aliats es van reunir ales retallades del pressupost estatal la Casa de l’Estat el 8 de març de opo-aquest mes de febrer, no s’imaginava sar-se a un projecte de llei perjudicialsque encendria un moviment obrer contra els treballadors que vol eliminarde masses. Però quan va saber que Milions de manifestants més es van de Walker és només una etapa en una Faulkner: “Estem treballant per la vaga el drets a la negociació col lecgtival’Estat li prendria els seus drets i el mobilitzat en solidaritat a ciutats de lluita llarga. Si la gent cregués que general perquè sabem que és l’eina més dels treballadors públics. tots els EUA. El 17 de febrer, la pro- cada vegada que una llei s’aprova es poderosa de la classe obrera contra les La legislació antisindical s’està pro-salari, que ella, els seus tres fills i els testa va anar més enllà quan 14 dipu- perd una batalla, no haurien continuat grans empreses i els seus titelles”. pagant ràpidament arreu dels Estatsseus companys necessiten per sobre- tats demòcrates del Senat de Wiscon- la lluita. Units. Però la solidaritat i la cons-viure, va saber que no tenia més remei sin van fugir a Illinois per bloquejar ciència de la classe treballadora estanque lluitar en aquesta batalla. l’aprovació de la llei. Per tal d’aprovar La lluita contra les creixent. Els sindicats del sector pú-“La majoria de nosaltres guanya qualsevol mesura relacionada amb la La manifestació més lleis antisindicals blic i privat estan aparcant les sevesmenys de 50.000 dòlars l’any. No gran de la històriaestem vivint en abundància, només fiscalitat cal que hi hagi 20 senadors s’estén arreu dels diferències per lluitar al mateix front, per fer quòrum, així que no es va po- i en molts casos, estan guanyant.estem vivint”, explica. Ara, la Kathy der aprovar. El 12 de març, l’endemà de l’aprovació, EUA Aquest moviment va començar ambprotesta contra la legislació recen- La setmana següent, les protestes mas- hi va haver la manifestació més gran els mestres i altres treballadors públicstment aprovada que imposa severs sives van continuar i van arribar su- de la història a Wisconsin. Més de A mesura que l’impuls cap a una vaga a Wisconsin que, com Kathy Ponza,retalls del pressupost i ataca el dret de ports d’arreu del món. El 23 de febrer, 100.000 treballadors del sector públic general està creixent a Wisconsin, senzillament lluiten per mantenir elsnegociació col lectiva dels treballa- la Federació del Treball del Centre- i privat, lluitadors comunitaris, fun- la IWW està treballant amb els sin- seus drets fonamentals, però ha encèsdors, entre d’altres. “Això perjudicarà Sud (SCFL), una federació que aple- cionaris electes, estudiants, Wobblies dicats del sector públic i privat i els un foc que ja s’està estenent ràpida-tothom”, lamenta. ga més de 97 organitzacions sindicals (militants del sindicat IWW) i gent seus aliats en la construcció d’una ment a tot el país. El foc està cremantL’11 de març, el governador de Wis- que representen 45.000 treballadors, de totes les classes socials es van unir diversitat de tàctiques per oposar-se a les barreres que ens divideixen perconsin, Scott Walker, va aprovar una va aprovar començar a preparar una als carrers de Madison, la capital, per les legislacions similars que es volen raça, religió, sexe o afiliació política.llei que exclou els sindicats del sec- vaga general. animar a convocar una vaga general, aprovar arreu dels EUA. s el que Per sobre les divisions, aquestes llui-tor públic del dret a la negociació demanar la retirada de la llei. I també succeeix per exemple a Iowa, Michi- tes ens uneixen com a treballadors.col lectiva sobre qualsevol qües- gan, Indiana, Michigan, Idaho, Mis- Hem de continuar units, la classetió laboral que no siguin els salaris Les trampes dels van cantar antics èxits dels Wobbly souri, Colorado, Nebraska, Tennessee obrera d’aquest país tenim la capacitat com “Solidarity forever” i “Whichbàsics. Amb la nova legislació, els republicans per Side Are You On?”, del nou “Very o New Hampshire. de fer el que calgui per recuperar elstreballadors no tenen cap dret a ne- aprovar la llei Little Red Songbook” (“Petit canço- A Indianapolis, Indiana, milers de nostres drets, els nostres salaris i lesgociar sobre les seves pensions, els ner roig”). sindicalistes van envair la Casa de nostres vides.seus plans de salut, la seguretat en el Mentre la gent de Wisconsin conti- “Ha estat molt encoratjador rebre el Govern cada dia durant tres setmanestreball o qualsevol altre tema. Walker nuava les mobilitzacions, els polítics suport d’altres sindicats i de persones per oposar-se a 11 projectes de llei en Per a més informació: http://madison.diu que el projecte de llei permetrà tampoc no es quedaven quiets. Així que ni tan sols són dels sindicats, però estudi. Seguint l’exemple de Wiscon- iww.orgestalviar 30 milions de dòlars per aju- que, malgrat les manifestacions mas- que veuen que aquest projecte és per-dar a pagar un dèficit pressupostari de sives, els senadors republicans van judicial per una part àmplia de la po-137 milions de dòlars. aprovar per unanimitat una resolució blació”, va dir satisfeta Kathy Ponza que declarava els 14 demòcrates ab- durant la manifestació.Resposta contra la sents en rebel lia i els amenaçava Russ Faulkner, un Wobbly de Mississi- d’acomiadar-los i d’arrestar-los. ppi que viu des de fa poc a Madison, hillei del governador de El 9 de març, un comitè va eliminar coincidia: “Estem construint una coa-Wisconsin alguns elements fiscals del projecte de lició amb el nombre de persones més llei (una maniobra dels republicans per gran possible, no només les que estanWalker va donar a conèixer la seva poder aprovar la votació sense la ne- ja organitzades”. Faulkner treballaproposta de retallada l’11 de febrer cessitat del quòrum mínim) i el Senat juntament amb dotzenes de membresd’enguany. Els següents dies, els sin- de Wisconsin el va aprovar. Finalment actius de la IWW de Madison, Twindicats i els treballadors del sector pú- el 10 de març, el projecte de llei va tor- Cities, Chicago i els seus voltants perblic es van mobilitzar contra el projec- nar a l’Assemblea, on va ser aprovat. tal “d’encendre la consciència dels tre-te de llei, i el 15 de febrer hi va haver L’endemà, l’11 de març, el governador balladors i avançar cap a canvis realsprotestes a gran escala, amb milers de Walker va promulgar la llei. en aquest país”.manifestants que van ocupar el Capi- La gent està enfadada, però no derro- El Wobblies estan treballant per con-toli (seu del Parlament de Wisconsin). tada. Saben que l’aprovació de la llei vocar una vaga general, explica RussAbril de 2011 19
  • 21. SOCIAL Ens han ficat una altra vegada Bloquegin els règims dictatorials, suprimeixin els paradisos fiscals que els acullen, donin-li veu al en una guerra poble, forcin una solució pacífica dels conflictes “humanitària” BALA PERDUDA Ni Gaddafi ni l’Imperi, No a la guerraJ.B.MasCulla Toni Àlvarez Pep Juárez, afiliat sense fil. D’una banda, està en joc el CGT Balears futur control dels recursos energèticsF a uns dies l’historiador J.B Cu- de Líbia i, d’altra, el control de les llà es preguntava a un diari de incipients revoltes democràtiques en els països àrabs, que ja estan pro-tirada estatal on era Wally ( o Wi-lly). Ja sabeu, aquell personatgede ratlles vermelles i blanques que E ns han ficat una altra vegada en una guerra “humanitària”. Curio- sament, també un 19 de març, com fa vocant mals de cap, entre d’altres, a l’estat sionista. vuit anys. Encara que aquesta vegada Han deixat podrir la situació, senseintentava passar desaparcebut en el gos li han posat el collaret d’una intentar ni de bon tros una soluciómig de dibuixos i escenaris molt resolució de l’ONU, el de Líbia és de pacífica al menys cruenta possible.poblats. Els que vau llegir l’article la mateixa ventrada que el de l’Iraq Qualifiquen com a necessari l’atacja esteu al cas que, el que realment o el de l’Afganistan: Un règim tirà- “per evitar mals majors”, i han con-volia i pretenia l’historiador, era hu- vençut a l’opinió pública que no himiliar i deixar en evidència als “tiri- nic com el de Gaddafi, fins ahir amic de les potències occidentals, on ve- havia una altra alternativa. Pot sertiteros” famosos que es dediquen a que, també aquesta vegada, a les nia a plantar el seu haima, amb elsopinar en veu alta, i en públic, sobre veus crítiques amb l’atac sobre Líbia seus camells i verges, i que ara tam-els temes calents d’actualitat. Fins se’ns apunt com partidaris de Gadda- bé serveix d’excusa per a un atac bèl.i tot, agosarats alguns d’ells, donen lic que, sens dubte, igualment té uns fi, com al seu dia se’ns va acusar desuport d’una forma més explícita objectius aliens als de promoure la fer-li el joc a Saddam Hussein. Peròa aquestes lluites que agafen com democràcia i els drets humans. em temo que ara, molts d’aquellsa icona per lucrar-se i exhibir-se: En el seu dia també van ser els tali- actors i intel.lectuals del “no a laIrak, Afganistán, el Sahara, Gaza i bans, a l’Afganistan, o Saddam Hus- guerra”, com també els principals di-Palestina!!. Ells i elles que es dedi- sein, a l’Iraq, tots ells criatures made rigents polítics i sindicals d’aquestaquen a fer pel·licules i obres de tea- in usa , les excuses per iniciar unes esquerra de cartró-pedra aferrada a per cert, veritable “exemple” d’estat Bloquegin els règims dictatorials,tre, que han de dir sobre la política guerres que només van servir a la les institucions, faran de claca de les democràtic, ha entrat a Bahrain per suprimeixin els paradisos fiscalsmundial? indústria armamentística, al robatori decisions de Zapatero. sostenir el règim tirànic amenaçat que els acullen, i donin-li veu alÉs més a la policia periodistica del dels immensos recursos energètics i Mentrestant, a Bahrain i al Iemen per les revoltes populars, sense que poble. Parin aquesta guerra, deixinrègim, la que controla qui fa que, el control geoestratègic de la zona, s’assassina a desenes de manifes- els vaixells de la “coalició” hagin po- de matar víctimes innocents, forcinqui diu que i qui va a segons quines per part dels Estats Units i Israel. tants, sense que la “coalició” mogui sat proa a la mar d’Aràbia. La hipo- una solució pacífica i democràticamanifestacions, no se li escapa que, Que ningú tingui cap dubte que les una pestanya. El mateix val per als cresia occidental no coneix límits. O del conflicte. Aquesta nova guerra,personatges que fa uns mesos van potències occidentals, a les quals sàtrapes i petromonarcas que com- millor dit, els límits els marquen els com la que va començar fa exacta-cridar contra l’ocupació al sahara, s’ha unit de manera tan entusiasta el ponen mitja Lliga Àrab, encoratjado- interessos econòmics i geopolítics ment vuit anys, ni es fa en el nos-no es manifestin publicament contra govern espanyol del altre temps pa- ra de la “zona d’exclusió aèria” per purs i durs, importa un rave els drets tre nom, ni comptarà amb el nostrel’ocupació a Líbia. Més gros enca- cifista Zapatero, no donen puntada Líbia. L’exèrcit d’Aràbia Saudita, humans i altres romanços. silenci.ra, com pot ser que ataquin a Israeli defensin a Gadafi? Clar, són anti-sionistes!I és que, l’atac d’en J.B, no era no- A favor d’una solució antimilitarista en el conflictemés contra el “tirititero” Willy, pelcamí anaven caient tots aquells ques’han significat per criticar a l’estat de Líbiad’Israel en la seva política de saltar-se resolucions de la ONU, en la seva Secretariat Permanent timada” per l’ONU, la Unió Euro- libi en demanda de llibertat, respec- te d’una forma indeterminada, depolítica de devastar i ocupar territo- Comitè Confederal CGT pea, Estats Units, l’OTAN, la Lliga te dels drets humans i justícia social. conseqüències incalculables, comris. En J.B. es preguntava, a més, on Àrab i altres països rics … ha estat Una vegada més s’ha demostrat que succeeix en els països en què s’hasom els milers de “almas buenas” la intervenció militar. Comencen els per als dirigents polítics, no és prio- intervingut recentment, l’Iraq o bombardejos amb una ostentació de Dque vam sortir al carrer amb el No esprés de molts dies ritari evitar el sofriment dels pobles, l’Afganistan.a la guerra d’Irak, imaginant i do- precipitació, improvisació i objec- el sofriment de les i els treballadors, CGT està en contra de la partici- d’inoperància dels governs i tius difusos.nant per suposat que estem a casa, institucions amb responsabilitat di- sinó que han preferit jugar a la polí- pació espanyola en la intervencióescoltant Alò presidente i llegint el Les institucions mundials i els go- tica, han preferit escenificar les se- militar i denuncia que novament recta en acabar amb la massacre del verns dels principals països del mónGramma. ves protagonismes i personalismes, governs dels països més rics trien poble de Líbia per part del dictador han estat incapaços d’adoptar cap ti-Que busqui l’ historiador, i si vol la han optat per pensar primer en els l’ús de la força militar com l’única Gaddafi i els seus miserables mer- pus de mesures prèvies per evitar laPilar també, a les webs antimilita- interessos econòmics de les grans forma de “ajuda” als pobles i en es- cenaris, la “solució” trobada i “legi- brutal repressió i genocidi del pobleristes quants anys fa que denunciem multinacionals i en el futur del pe- pecial als pobles que consideren delel tràfic i venda d’armes al sàtrapa troli de Líbia. tercer món.Gadafi, entre molts altres sàtrapes Han estat incapaços d’embargar CGT condemna l’ús de la força mi-i dictadures mundials, amigues i bloquejar els comptes del tirà litar com a forma de resoldre elsd’estats democràtics. Ara li és fàcil Gaddafi, la seva família i els seus conflictes socials i populars queparlar i construir la seva demagògia. generals, incapaços de bloquejar la s’estan produint en els països àrabs,I mentir, es clar. venda d’armes, de bloquejar els seus i en concret a Líbia, l’origen està enÉs molt lleig aprofitar-se de mitjans ports, d’establir zones d’exclusió la manca absoluta de llibertat i jus-de comunicació de masses per do- aèria, incapaços de trencar les re- tícia social.nar una opinió com si fos una veri- lacions comercials, d’identificar i Per a CGT, el president Zapaterotat absoluta, són moltes les webs, i perseguir als responsables de la re- torna a sorprendre’ns amb la sevaalguns diaris, que fa dies que tenen pressió i aplicar la justícia universal, aposta entusiasta per la intervencióels comunicats dels grups antimili- incapaços d’iniciar cap procés de militar oblidant l’actitud claramenttaristes d’arreu de l’estat, per posarl’exemple més proper. Però el més mediació o de negociació per trobar pacifista del nostre poble. El governpatètic de tot no és la questió estèti- una solució pacífica al conflicte. espanyol no ha de prestar-se a laca, sinó la disfuncional, inventar-se En canvi, l’única mesura adoptada militarització dels conflictes, ni hauna historia i una realitat per fer un ha estat la intervenció militar. Per d’autoritzar l’ús de les bases mili-relat a conveniencia dels seus inte- a CGT, aquesta mesura no solucio- tars, ni enviar tropes, sinó que haresos, en aquest cas els interesos del narà el conflicte sinó que provocarà de mantenir una permanent defensaestat amic del J.B, l’israelià. més morts, incentivarà un clima de d’una solució pacífica als conflic-J.B masculla, luego cabalgamos. guerra civil i prolongarà el conflic- tes.20 Abril de 2011
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL Una nova era SALUT I ANARQUISMES Les coses en el món àrab bones Josep Cara Rincón (Berga) www.berguedallibertari.org/Les transformacions i revoltes en aquests països s’estenen davant pepcarael temor dels interessos d’EEUU i Europa Iñaki Gutiérrez de Terán seu llast insidiós en la regió, el règim de Tel Aviv, que afirma sense dissi- A mb el petit sindicat que hem fet a Berga ja hem guanyat un conflicte, també petit. Per mitjà mular el que la mentalitat oficial de de l’acció directa. És poc però estàL es revolucions en el Magrib són Washington no vol dir: la democràcia molt bé tenint en compte el marge imparables després d’anys de i la voluntat popular estan molt bé real que ens dóna, a dia d’avui, elmisèria, abandó i corrupció. Aquest però no a l’Orient Mitjà. És el petroli, món laboral per a la transformació2011 ha ofert dos canvis polítics de la roba barata, la venda d’armament a social. El mitjà, l’acció directa, ésgran magnitud en el món àrab: la l’engròs… és Israel, estúpids! molt important. D’altra banda, encaiguda de Ben Ali a Tunísia i Hos- l’àmbit universitari —treballo a lani Mubarak a Egipte. Dos esdeveni- El discurs UB— també estem intentant evitarments excepcionals perquè la tònica “democràtic” els acomiadaments massius —nopolítica àrab dels últims quaranta renovacions— que s’estan cuinant.anys ha estat l’immobilisme. Diri- Són tantes les contradiccions dels Des del Centre d’Estudis Josepgents eterns que han reduït les seves discursos “democràtics” d’europeus i Ester Borràs estem treballant ennacions a finques particulars d’ús i nord-americans que l’àrab del carrer l’edició de diversos treballs i aca-gaudi exclusius d’una oligarquia se- ni es molesta en escoltar-los. Per for- ben de sortir dos llibres dels qualslecta de familiars, militars i homes de tuna, la supèrbia d’aquests dirigents en som coeditors. També estem aca-negocis afins. se’ls està canviant en pànic. Els sor- bant les feines de l’agenda lliber-Totes les àrees geogràfiques del pla- prèn la determinació d’unes gents a elits empresarials i econòmiques era vendre-ho tot, fer negoci amb la tària d’enguany i ja preparem la delneta han vingut experimentant canvis les quals sempre han menyspreat; engreixades per uns règims emanats telefonia, l’aigua, l’administració de 2012 i, clar, seguim programant xe-de major o menor envergadura en les però només els passen pel cap mesu- gairebé sempre de cops d’estat o di- ports, aeroports i carreteres, les im- rrades i activitats junt amb l’Ateneuseves estructures polítiques, socials i res cosmètiques. Un canvi de Govern nasties impulsades des d’occident. portacions, la comercialització dels Columna Terra i Llibetat per mirareconòmiques; però els països àrabs aquí –com si algú que no fos el rei Ningú esperava un aixecament tan recursos energètics, etc. d’obrir consciències. De fet, ara ce-segueixen a la cua del desenvolupa- o el president tingués capacitat real impetuós del “carrer àrab” ni podia En el plànol exterior, per a vergonya lebrem els 25 anys del centru rein-ment en democràcia, drets humans i de decisió–, noves eleccions legisla- preveure que la primera llebre hauria d’aquest occident que tant presumeix augurant el local al qual hem rentatpluralitat política. tives –com si servissin per a alguna de saltar a Tunísia, tingut per gairebé de liberal, els règims àrabs s’han con- la cara. La biblioteca la tenim gai- tot el món com exemple d’estabilitat vertit en peons imprescindibles de la cosa– o pujades simbòliques dels rebé catalogada i El pèsol negre se-Indicadors política i desenvolupament econò- política exterior de nord-americans i sous – com si poguessin aplacar els gueix sortint. Farem també un hortvergonyants mic. El pitjor és que ni el poder egip- europeus. Ja no es tracta que dirigents preus–. Algunes solucions, com el manteniment dels subsidis, no triga- col·lectiu. I comencem a fer excur- ci ni cap altre està en condicions de com el saudita, el jordà, el kuwaitià, sions amb la Xiruca Llibertària. fer alguna cosa per a pal·liar l’enuig el marroquí o el propi egipci siguin ran a despertar l’hostilitat del FonsMés encara, indicadors bàsics com Els dies s’allarguen i aviat el fred dels seus súbdits. Fer-lo conduiria a “aliats importants” en la regió; s’ha Monetari Internacional.Ens trobeml’analfabetisme o l’accés als serveis anirà rendint-se. Si es treballa amb posar en perill els mecanismes que establert un vincle d’interdependència davant un alçament global, nascut enbàsics, que han millorat en molts insistència van sortint els resultats. han permès la perennidtat de governs societats fartes de pobresa, opressióllocs, registren en el món àrab percen- vital entre els grans interessos oc- i menyspreu, i difícil de neutralitzar La Xarxa de Biblios Socials tambétatges vergonyosos (entorn del 50% despòtics. cidentals i els líders locals. Aquells perquè ni està ideologitzat ni sotmès tira endavant, igual que la Marxa-o més d’analfabetisme al Marroc, volen controlar els pous de petroli i a una doctrina política o religiosa de- Homenatge als Maquis que ja haEgipte i Iemen). A Llatinoamèrica o En el plànol interior, perquè la lluita les vies de transport més sensibles, terminada, per molt que la propagan- encetat l’incombustible col·lectiu aen l’Àfrica subsahariana hem assis- contra la corrupció, el principal motiu així com disposar de mercats barats, da occidental i els propis Estats àrabs les trinxeres de ponent.tit al llarg de les últimes dècades a d’irritació ciutadana, restringiria les i terrenys on implantar les empreses atiïn la por a l’islamisme, el gran “do-canvis polítics que, almenys en algun generoses vies de finançament de les transnacionalitzades. Per als reis i Com podeu veure no parlo de co- lent” de la nostra era. Per això, ni els ses dolentes. Avui no en tinc ganes,cas, han propiciat un major clima de “famílies”, el suport de les quals és presidents àrabs, la sustentació occi- règims que es postulen com indepen-llibertat i transparència. Però en els vital per a la continuïtat del president, dental és la seva única base de poder. prefereixo centrar-me en allò que sé dents d’EE UU i Israel, com el sirià opaïsos àrabs, res.Al contrari, la cosa rei o emir de torn. És aquesta corrup- Quan les protestes estaven al punt àl- el sudanès, estan salvats del contagi. que es fa bé. Dels problemes eternsanava a pitjor: presidents i reis que ció, imbricada en tots els ordres de la gid a Tunis, els francesos van oferir a D’antuvi, tots, ‘moderats’ i ‘radicals’ del moviments socials, avui passo.manipulaven les institucions i els vida social, econòmica i política dels Ben Ali la seva experiència en la llui- segueixen cenyint-se al guió opressiu De les pudors de les confederacionstextos constitucionals per a ampliar Estats àrabs, la que sustenta el tràfic ta antidisturbis i la propaganda de la de costum. I a Tunísia i Egipte, si de no tinc ganes de parlar-ne més. Ja hiles seves competències i perpetuar-se de prebendes i favors recíprocs en el por contra el terrorisme islàmic. cas, ni esmentar-los. pensaré demà si de cas.–ells i les seves famílies– en el co- sí de la màfia dirigent. Per això, en Si més d’un règim àrab porta dè- I si avui no parlo de les nostres des-mandament; serveis d’intel·ligència els anys 90, vam assistir a processos cades en el poder l’hi ho deu a * Article extret del núm. 144 de la re- gràcies més intimes encara menysi seguretat brutals, totpoderosos; de privatització accelerada: l’objectiu l’Administració nord-americana i el vista Diagonal ho faré de les desgràcies que ens imposen com són les eleccions mu- nicipals i que, per molt que diguin que és un front on hi hem de serDesenes de milers de manifestants a Londres presents, per mi segueix estant mas- sa allunyat de les nostres lluites; lescontra les retallades antiautoritàries. Cal contagi entre l’anarquisme so- cial i el vivencial, és a dir, canviar Redacció tes van provocar destrosses a come- meron assegura que no té cap altra als tories per intentar frenar la seva rços de luxe i bancs a les principals alternativa que fer una gran retallada victòria, però no ho van aconseguir. les nostres vides, la nostra conduc- artèries de la capital, produint-se econòmica per rebaixar el dèficit, Amb tot, Cameron no va donar de- ta cap a un actuar més ètic, més d’acord amb les idees llibertàries i,M és de 400.000 britànics van violents enfrontaments amb la po- però els milers de manifestants no talls de quines retallades volia fer licia. estan disposats a deixar que el pla durant la campanya i, fins i tot ara, alhora, activisme i lluita a la feina, protestat el 26 de març contra Com la resta de governs europeus, d’austeritat es porti a terme. es mostra reticent a donar males no- als ateneus, als carrers. D’una cosales polítiques d’austeritat del go- el govern conservador de David Ca- Sota els anys dels laboristes, els tícies als britànics. El cert és que la sense l’altra en surt una bèstia benvern, en la manifestació més impor- meron ha posat en marxa una sèrie anglesos s’havien acostumat a una mala reputació dels conservadors, coixa.tant realitzada a Londres des de lescontràries a la invasió de l’Iraq de de mesures encaminades a reduir el despesa pública sense precedents, que van convertir serveis modèlics, I per acabar aquesta columna quel’any 2003. dèficit públic del país, però el país que no va aconseguir alterar molts com el dels ferrocarrils, en la rialla avui sembla un reportatge de propa-La gran manifestació de Londres va s’ha revoltat. Les retallades no són serveis, danyats de mort durant els d’Europa, els precedeix i marca to- ganda sobre com de bones són lesestar marcadament eclèctica, amb més fortes que les que han aplicat o anys de governs conservadors, però tes les seves iniciatives. Això expli- coses on jo participo, felicitar perpresència d’organitzacions de tot estan aplicats altres governs euro- que van insuflar una nova autoesti- ca que les mesures de retallades -que la seva feina les persones que fan ell’àmbit de l’esquerra, dels sindicats peus, però han caigut com una ga- ma en veure com àrees com la sa- deixaran petits pobles sense oficines Catalunya, que fer un periòdic men-i dels moviments socials, i va finalit- lleda d’aigua freda en un país com nitat o l’educació rebien injeccions de Correus o biblioteques- hagin sual no és poca cosa.zar amb greus incidents quan alguns Anglaterra, on l’estat del benestar ha milionàries per millorar-les. Els la- provocat un fort rebuig a Anglate- Salut i anarquia!centenars de manifestants anarquis- estat sempre fràgil. El govern de Ca- boristes van jugar la carta de la por rra.Abril de 2011 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL Les dones contra les retallades socials Comissió 8 de març per a compaginar el treball remunerat Per si no fos prou, dia sí, dia també, lona-aparador, la “millor botiga del per any? Que cada vegada ens vio- 2011 Barcelona amb el treball domèstic, reproductiu una d’entre nosaltres és assassinada món”. lenten més, a casa o al carrer? Calleu! i de cura, les dones assegurem que el per l’expressió més brutal de les des- A la vora dels congressos per a ho- Que juga el Barça! I aquí sí que no sistema continuï, treballant el doble igualats entre homes i dones que és la mes amb corbata, prop dels hotels de s’hi nota la crisi. Un altre gran “club però cobrant la meitat. L’economia violència masclista. A penes instal·lat, luxe, malviuen vídues amb pensions d’homes”, i és que si haguéssim deE l 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministesvam sortir indignades al carrer per a “globalitzada” i “competitiva” se sus- tenta sobre aquesta doble explotació. el nou govern de CiU no s’ho ha pen- sat dos cops per a anunciar tot tipus irrisòries, dones migrants en condi- cions d’explotació absoluta per unes parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com I mentre ens inflem de pastilles per a de retallades, començant per elimi- lleis d’estrangeria que permeten tot el Vaticà, funcionen a partir d’unadir que ja n’hi ha prou! suportar-ho i la nostra salut va fent- nar sense complexes el Programa tipus d’abusos, dones joves amb sa- discriminació oberta i no qüestiona-Mentre els grans clubs de banquers, se miques, els governs, es diguin de de Seguretat contra la Violència laris miserables que amb prou feina da cap a les dones, que sols servimespeculadors i empresaris continuen dretes o esquerres, retallen sense ver- Masclista, que entre d’altres coses, arriben a pagar uns lloguers astronò- per a netejar algun altar… o per ferengreixant els seus beneficis, nosaltres gonya els pocs drets socials adquirits va demostrar que una de cada qua- mics per la bombolla immobiliària, d’acompanyant dels “grans futbolis-malvivim en un mercat que, de refor- a base de lluites ferotges, tot sigui per tre dones ha patit violència masclis- dones perseguides i multades per tes”. Companyes, apaguem la TV ima laboral en reforma de les pensions, a satisfer els dictats neoliberals que ta greu en algun moment de la seva exercir la prostitució, dones que ja no solidaritzem-nos amb les nostres ca-ens aboca a l’atur, a la dependència, a triomfen arreu del món. Si nosaltres vida a Catalunya. Amb aquest gran poden accedir als serveis bàsics per- marades egípcies, tunisianes, algeria-les feines més precàries, als desnona- parem, s’atura tot! Per quan una vaga “ímpetu estalviador”, els conver- què porten un vel integral… Ah, sí! nes i amb les dones del món sencerments i a la pobresa. Fent les mil i una de dones? gents han eliminat també la Direcció Perquè ara resulta que alguns polítics que resisteixen i lluiten per aconseguir General d’Igualtat d’oportunitats en ben apoltronats diuen que ens volen ser dones lliures! El camí de la nostra el treball, perquè la igualtat al mercat “alliberar” a cop de prohibicions! No emancipació passa per la conquesta laboral “seria un detall sense impor- ho tenen clar que del nostre allibera- de reivindicacions que reclamem des tància”… Un “detall” que en ple se- ment ens en encarreguem nosaltres del primer 8 de març! gle XXI, els homes, sols per ser-ho, mateixes? * Prou retallades de drets i de recur- cobrin un 30% més que nosaltres en I tenim molta feina, ja que patim sos. No volem perdre cap de les con- el mercat laboral. més que ningú una crisi creada per questes assolides. Mentrestant, la nova llei del dret a uns delinqüents financers, vivint * Prou assassinats, prou violència l’avortament està pendent d’aplicació l’agudització de les retallades socials, masclista contra nosaltres. Exigim (i de finançament per part de les la violència sexista ens afecta a totes, recuperar el Programa de Seguretat CCAA), i potser resultarà que fins i els feminicidis i els crims d’odi cap a contra la Violència Masclista. Exigim tot ens les haurem de continuar em- nosaltres que se succeeixen arreu del recursos per fer front a aquesta xacra pescant per a poder exercir aquest món en tota impunitat. La lesbofòbia social. “luxe” de decidir sobre els nostres i la transfòbia són el pa de cada dia de * Exigim una fiscalitat progressiva, propis cossos i maternitats… Per no milers de dones. I “la cirera del pas- el control dels paradisos fiscals i una parlar de la coneguda com Llei de la tís” patriarcal: l’especulació sobre els taxa a les transaccions bancàries, per Dependència, de la que a vegades, les nostres cossos, la imposició d’un mo- un millor repartiment de la riquesa. persones en reben l’ajuda quan ja és del que ens vol objectes sexuals, com- * Exigim un increment del sou mínim massa tard, si és que l’arriben a rebre. plaents, obedients, sempre somrients i de les pensions no contributives. Però de què ens queixem? Que no a les imbecil·litats de certs desigs * Exigim polítiques socials a favor de hi ha peles i estem en crisi! A no ser masculins… Mantenint-nos contínua- les dones, perquè milloren la qualitat que vingui “sa santedat” Ratzinger a ment insatisfetes amb la nostra imat- de vida i perquè creen llocs de tre- Barcelona, llavors sí que els poders ge, patint anorèxia o bulímia, sent ball. públics deixen anar alguns milions carn de canó de publicitats sexistes i * Volem llocs de treball a tots els sec- d’euros de les nostres butxaques per degradants que inunden la ciutat. tors i categories, sense riscos, de qua- a costejar el viatge d’un medievalis- Que els serveis públics són poquís- litat, i sense discriminacions. ta misogin i homòfob declarat, ja que sims? Que des de fa 40 anys els ho- * Exigim una llei que ens permeti de- la seva visita al temple modernista mes incrementen la seva participació cidir sobre els nostres cossos: Avorta- atraurà més turistes a aquesta Barce- al treball de la llar a raó d’un minut ment lliure i gratuït.El jovent precari es mobilitza a Portugal Redacció el 0,8% del PIB el 2011, el 2,5% el da” va sortir al carrer a protestar con- 2012 i el 1,2% el 2013. tra la precarietat i la falta d’ocupació “La crisi és la seva excusa”, es po- . Molts dels elements són comuns alsC entenars de milers de joves por- dia llegir en una de les pancartes dels que van precedir a revolucions com la tuguesos van sortir al carrer de manifestants. Un altre cartell sostenia tunisiana o l’egípcia: atur elevat, faltales principals ciutats portugueses el que “no és país per a joves” mentre de perspectives i expectatives vitals,passat 12 de març per protestar contra els manifestants corejaven consignes desesperança, i la participació comla política governamental d’afavorir com “polítics grossos, gent prima!” a element catalitzador d’unes xarxesels banquers, contra l’atur i contra el mentre recorrien l’avinguda de la Lli- socials de presència molt més ubiquadescens de les condicions de vida dels bertat per acabar a la Plaça Pública, al al país veí, sobretot en les genera-treballadors. A Lisboa van sortir unes costat del Tajo. cions més joves. Tota la convocatòria200.000 persones que es van manifes- El grup convocant, Generació Pre- que va acabar amb la manifestació detar sota la consigna de la “Generació cària, es dirigeix a “nosaltres, aturats, més de dos-cents mil joves a Lisboade la Precarietat” (Geraçao À Rasca), cincentseuristes i altres malpagats, i de grups molt nombrosos a altresel grup convocant. La protesta també esclaus disfressats, subcontractats, ciutats va partir d’ una convocatòriava tenir ressò en altres ciutats, com treballadors temporals, falsos tre- realitzada a Facebook per quatre per-Porto, on s’haurien manifestat unes balladors autònoms, treballadors sones. Una convocatòria realitzada80.000 persones. discontinus, becaris, treballadors- completament al marge dels partits,“L’anunci de més mesures d’austeritat estudiants, mares, pares i fills de Por- dels representants d’una suposadaés una completa vergonya. Aques- tugal”, comença el manifest. democràcia que ja no representa elsta manifestació és el començament “Estem aquí avui perquè no podem ciutadans.d’una sèrie de protestes”, declarava seguir acceptant aquesta situació pre- Tot va començar per una cançó. O precarietat, l’atur, a l’explotació. va servir d’espoleta perquè quatre jo-Joana Manuel, professora universi- cària a la qual ens hem vist arrosse- millor dit: una cançó va servir de Des que el grup Deolinda va cantar ves decidissin crear un moviment, eltària subcontractada de 34 anys que gats. Som aquí avui perquè ens esfor- catalitzador per al que ja existia: el per primera vegada “ Parva que sou de la “Geraçao à rasca” (alguna cosaperdrà el seu treball a finals d’any. cem cada dia per merèixer un futur descontentament i la frustració de “(un pseudo-fado retratant la situació així com “Generació en dificultats” o,Divendres 11 de març el Govern lusi- digne, amb estabilitat i seguretat”, tota una generació de joves portu- d’un treballador jove) al Coliseu de més coloquialment, “Generació pute-tà va anunciar noves mesures antipo- prossegueix. guesos (i no només portuguesos) Porto, i després en el de Lisboa, es va jada”) i convocar manifestacions perpulars d’ajust fiscal que representen L’anomenada “generació desespera- condemnada a la inseguretat, a la convertir en un himne de protesta, i al dia 12 de març.22 Abril de 2011
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL Diguem prou! contra el racisme i la xenofòbia SOS Racisme altra cosa que una versió light dels constatarem , una vegada més, que el Acte a Barcelona el 19 es van adherir nombroses entitats camps de concentració –i a Barce- racisme mata. (socials, veïnals, de drets humans, lona en tenim un, amagat a la Zona Ara és el moment de trencar aquest de març sindicals, juvenils, etc.) i persones deE stem assistint, d’un temps ençà, Franca. silenci còmplice davant la vulneració Catalunya, entre elles la CGT, i que A Catalunya, on som pioners de les El 19 de març es va fer al Passeig va constar de diverses intervencions a un increment descarat del ra- de drets. Ara és el moment de recor- mesures encaminades a criminalit- Lluis Companys de Barcelona un acte i actuacions musicals. Un acte decisme a tots el àmbits socials, polítics dar aquella Europa que es va alçar zar la immigració com les normati- que, amb el lema “DIGUEM PROU. posicionament polític, de denúncia,i legislatius, que pot arribar a tenir per dir MAI MÉS! Ara, que encara hi ves que mesuren les penes segons la Contra el racisme i la xenofòbia. En per a dir prou, que no acceptem mésunes conseqüències gravíssimes pel som a temps, és el moment de rebut- defensa de la democràcia”, va ser unque fa a la retallada de drets i lliber- nacionalitat de l’infractor. I no seria jar discursos excloents i de construir que el discurs reaccionari, excloent d’estranyar que tinguéssim l’ingrat crit de rebuig a l’escalada racista dels i feixista, propi de l’extrema dreta,tats, i, molt especialment, com a atac una societat basada en la igualtat de privilegi d’exportar, a la resta de últims temps –cada vegada més alar- vagi guanyant espais i vagi penetrantdirecte als drets humans i al mateix drets i d’oportunitats per a tothom l’Estat, l’experiència del primer par- mant-, un crit per dir prou a les reta- a la política del nostre país. Con-sistema democràtic. que asseguri la convivència i el bon tit feixista i xenòfob de la democràcia llades, discriminacions i restriccions, siderem que ara no és moment perEn un context de crisi econòmica que veïnatge entre totes les persones. postfranquista. però alhora un crit constructiu, un crit vacil·lacions i per això, aquelles per-crea incertesa en la societat, la uti- Ara no és moment de vacil·lacions ni I a molts municipis, on malaurada- en defensa dels valors democràtics, sones que apostem per la convivèncialització interessada del missatge de de mitges tintes; ara no és moment dela por i de la inseguretat està fent la ment es pateix el discurs inflamat i d’una societat diversa i de barreja. i la cohesió social hem de sumar es- mirar, amb els braços plegats, com Es tracta d’un esdeveniment que forços per la defensa de la igualtat deciutadania cada cop més permissiva irresponsable de determinats líders d’opinió i partits polítics que estan es van deteriorant la democràcia i la neixia de SOS Racisme, però al qual drets i de la democràcia.davant una retallada sense precedents dividint el veïnatge. Quin tipus de convivència. Tant culpable com eldels nostres drets i de les nostres lli- societat i de democràcia estem cons- xenòfob, és la persona que mira capbertats. truint, si l’exclusió és la base de les a una altra banda davant l’acció delLes vulneracions de drets es donen atots els nivells: polítiques dels que ens governen? racista.A nivell europeu, amb l’aprovació Constatem amb consternació que en I és per això que SOS Racisme femde la Directiva de la Vergonya i el nostre país està prenent forma i una crida a tota la ciutadania cata-l’expulsió de ciutadans i ciutadanes guanyant seguidors el monstre de la lana per manifestar el nostre rebuigromaneses únicament pel fet de ser intolerància. a la situació actual; per fer palèsgitanes. Si continuem abonant el discurs de la que apostem per una societat justaA l’Estat Espanyol, on mantenim por i de la inseguretat, si continuem i inclusiva, per la igualtat de drets icentres de retenció i expulsió de per- estigmatitzant una part de la població d’oportunitats; perquè volem viure isones que no han comès cap delicte, a causa del seu origen, forçosament conviure en plena harmonia. En defi-que anomenen Centres d’Internament acabarem repetint un dels capítols nitiva, per una plena i real democrà-per a estrangers (CIES) i que no són més nefastos del passat europeu i cia.Judici cas Jona, judici de la Vergonya Grup de Suport al Jona es basa en el seguiment a Tampoc no van explicar perquè no www.absoluciojona.org/ moviments socials i veïnals es van recollir del terra els coets de caràcter reivindicatiu, una que suposadament havien llançat pràctica que portaveus del els acusats, com tampoc el perquèE l judici del cas Jona, realitzat el Grup de Suport al Jona han ni el Museu d’’Art Contemporani dia 1 de març, posa en evidència volgut remarcar que recorda de Barcelona, ni cap de les perso-que els Mossos no van veure al Jona als temps del franquisme i nes que estaven al carrer, no havieni que el tenien “fitxat” per la seva demostra tant l’existència de presentat cap denúncia per danys.adscripció política. Ens trobem da- fitxers polítics com la intenció Davant les declaracions dels agentsvant un nou muntatge policial contra d’alguns agents dels Mossos policials, encadenant una contra-persones compromeses i contra els de perseguir i condemnar el dicció rere l’altre, un dels advocatsmoviments socials de Barcelona. Jona per la seva ideologia i ac- defensors dels encausats va expres-El judici contra Jonathan Ivorra pels tivitat política. sar que, al seu parer, tot aquest casfets del Forat de la Vergonya desta- Després d’aquest agents del és en realitat un “muntatge” poli-pa les primeres contradiccions i fal- Mossos, van declarar 9 agents cial.sedats flagrants emeses per alguns més que van començar aagents dels Mossos d’Esquadra. Un deixar al descobert un rosari 200 solidàres donendels lletrats present en la vista oral de contradiccions. Per co- suport al Jonava qualificar el cas com un “muntat- mençar, van reconèixer basarge” contra els encausats. el reconeixement dels encau- Unes 200 persones es van concen-Mentrestant, el primer agent que sats en el seu propi “sentit”, trar el dia 1 de març davant la Ciutatdeclaratva davant la jutgessa adme- i no en les proves pericials, de la Justícia de Barcelona per do-tia de forma literal tenir una versió fisonòmiques i científiques nar tot el seu suport al Jona, el jove“esbiaixada” de la realitat, ja que no que es requereixen en aquests veí del barri de la Sagrada Famíliaera al lloc dels fets i basava el seu casos, ja que en aquests 4 anys acusat de delictes de manifestaciótestimoni en les imatges televises de procés no han aplicat cap il·lícita, desordres públics i atemptatemeses per TV3 i BTV. tècnica d’aquest tipus. a l’autoritat pels fets succeïts en laLa Fiscalia i l’Ajuntament de Bar- Cap agent dels Mossos manifestació contra l’especulaciócelona intentaven demostrar que Jo- d’Esquadra no va ser capaç urbanística al Forat de la Vergonya,nathan Ivorra estava organitzat i va d’explicar a la magistrada per- l’octubre de 2006.participar en els aldarulls a través de què no es va detenir les perso- Les persones concentrades porta-les imatges televisives, qualificades nes que havien provocat els al- ven pancartes contra l’especulacióper la jutgessa de forma categòrica darulls el mateix dia dels fets, i a favor de la seva absolució i decom a “taques” on resultava impos- tot i haver presenciat els fets i la resta d’encausats. Jonathan Ivorrasible fer un reconeixement de nin- per la pròpia jutgessa. A més, i a pre- un dia que feia una ronda pel voltant l’existència d’agents de paisà va admetre haver comès el “delicte”gú. guntes de la defensa dels encausats, de casa seva, molt temps després de entre els manifestants. Cap dels po- de manifestació il·lícita, però negantPosteriorment, l’agent policial va as- l’agent va dir que ja el tenia fitxat la manifestació que ha donat lloc a licies no va poder explicar perquè qualsevol relació amb els desordressegurar que va reconèixer Jonathan per la seva militància a l’Assemblea aquests fets. ningú va ordenar detenir o seguir públics que es podrien haver pro-Ivorra només en aquestes imatges de Joves de l’Eixample Nord, i que A més, el mosso va haver de re- les persones que havien provocat duït i amb el presumpte atemptat aqualificades com a irreconeixibles va decidir proposar la seva detenció conèixer que la seva feina policial els aldarulls en el moment dels fets. l’autoritat del qual se l’acusa.Abril de 2011 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellJoan Salvat-Papasseit,1894-1924 Ferran Aisa dor Miquel, el dibuixant Emili Ferrer i el jove poeta Tomàs Garcés. També coneix Daniel Cardona, que l’introduirà en el ambients separatistes catalans. Amb elsJ oan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 al número 93 del ca-rrer Urgell de Barcelona, els seus pares seus companys fa gires polítiques a po- bles dels Baix Llobregat com Molins deeren barcelonins i els seus avis prove- Rei i Martorell. Amb els amics de la Bar-nien de la província de Tarragona. L’any celoneta acudeix a les activitats culturals1901, el seu pare, que treballava de fo- dels ateneus, sobretot a les representa-goner en el vapor “Montevideo” propietat cions teatrals i surt d’excursió per llocsde la Companyia Transatlàntica, morí de propers a Barcelona.tràgic accident a l’alta mar en el trajec-te Barcelona-Cadis. La mort del pare va El poetadeixar la família Salvat a la misèria i els avantguardista i lados fills del fogoner, Joan i Miquel, forenacollits a l’Asil Naval Espanyol, que esta- divina acràciava instal·lat en una corbeta ancorada alport de Barcelona. Joan Salvat-Papasseit L’any 1917, gràcies a l’ajuda d’Eugeniresidirà a la Tornado fins als tretze anys, Ors comença a treballar a les Galeriesaleshores surt al carrer amb una minsa Laietanes. Aquell mateix any funda laeducació molt marcada pel catolicisme i revista “Un enemic del Poble”, resseguintel patriotisme espanyol. El jove Salvat ho l’ètica i l’obra de teatre d’Ibsen. És el mo-haurà d’aprendre tot al carrer... ment en què trenca amb el socialisme iPer la seva condició familiar, malgrat la es declara partidari de l’acràcia, i a “Unseva intenció de voler estudiar, es veu enemic del poble” escriu: “Jo no vull allis-abocat a fer d’aprenent de diversos ofi- tar-me sota de cap bandera. Són el vercis. L’any 1911 viu amb la seva mare i distintiu de les gran opressions. Àdhucel seu germà al carrer Gignàs: “...en el Socialisme n’és una nova forma d’o-una escala -segons Joan Alavedra- mal pressió, perquè és un estat nou seguidoril·luminada, bruta, plena de crits i de de l’Estat. Seré ara el glossador de la di-criatures”. Seguint el tarannà de l’època, vina Acràcia, de l’Acràcia impossible enSalvat mantindrà un esperit obert i un la vida dels homes, que no senten desiggran afany d’aprendre. Amb els seus d’una Era millor”.amics Joan Alavedra, Emili Eroles, Enric Au fond de la mer s’enamoren de la seva socialista”, és el primer llibre previst, de escriu: “Els dies que els obrers de tot el El 1918 publica, amb el pseudònim dePalau freqüenten les casetes de llibres bellesa i li escriuen versos, Salvat, més set, que Gorkiano vol publicar per con- món pensin més en llurs penes que en Gorkiano, “Humo de Fábrica”, articlesantics de Santa Madrona, es fan socis de endavant, també ho fa: “Un perfum de vertir-se en el gran pensador socialista complir el desig del Capital, ja no existi- que havien aparegut a “Los Miserables”,l’Ateneu Enciclopèdic Popular i funden el colors ha envadit a Margot /s’ha vestit català. Salvat impregna els seus articles ran pobles; hi haurà el poble, entengui’s “Justícia Social” i “Sabadell Federal”.Grup Antiflamenquista Pro Cultura. Les de pressa / perquè hom no sabés de sa de pensament, i, com el bon llaurador, bé, sense fronteres; perquè els amos no L’’Exordio’ de Gorkiano, article primerhores de lectura són fonamentals per la sina l’olor / sa posada una flor / damunt sap que no es pot treballar la terra sense en tenen, i això que s’hi engreixen com a de les “Glosa de un socialista” i darrerseva formació, a l’AEP llegeix Gorki, Kro- la roba fresca”. filosofia. En l’article ‘Sartor resartus’, títol porcs en el país on viuen”. d’”Humo de Fábrica”, és una declara-potkin, Nordau, Reclus, Costa, Ganivet, L’any 1915 s’incorpora a les Joventuts d’un llibre de Thomas Carlyle, analitza el Salvat-Papasseit freqüenta les tertúlies ció de principis morals socialistes i unaUnamuno, Baroja, Azorín, Maeztu, Fran- Socialistes de Barcelona on coneix An- filòsof que féu tot un tractat sobre la for- catalanistes de la Barceloneta, allà fa mena de clam marxista llibertari: “Porce, Zola,Hugo, Tolstoi, Sué... A través del dreu Nin, a qui li dedica l’article ‘¿Qui- ma de vestir de cadascú. amistat amb joves com el sastre Salva- la perseverancia de nosotros vendrà laseu amic Josep Maria de Sucre, presi- jotería o flamenquismo?’ Salvat també Quan el governador civil prohibeixi elsdent de l’Ateneu, s’introdueix a la lectu- publica articles a “Energía”, “El Talión”, seus articles socials, iniciarà la seva tra-ra de Verdaguer i Maragall. A l’AEP no “El Ideal de Aragón” i “Sabadell Federal”. jectòria literària en català. En una cartasolament col·labora a les tasques de la El mes de març de 1916 és condemnat a Joan Puig Pujol, director de “Sabadellbiblioteca sinó que participa activament a a dos mesos i un dia de presó per un Federal”, diu: “Us envio un article enla secció de Literatura. El seu afany de article sobre Portugal publicat a “Los català per què el publiqueu, si no hi hasaber no té límits per tant no és estrany Miserables”. Desenfeinat, sense ofici i inconvenient, en el número de la setma-que, molt aviat, s’immergeixi en el pen- amb situació precària es veu obligat a na vinent. Com que és el primer que faigsament de Goethe, Schiller, Nietzsche, cercar treball de guarda nocturn al moll en català s’hi trobeu quelcom ho deixo aEmerson, Ruskin, Ibsen, Maeterlinck... de la fusta, anys més tard ho recordarà la vostra mà. A aquest del nacionalisme,L’estada a l’AEP serà molt positiva per amb el poema “Nocturn per acordió”, el dec dir-vos que aspiro a la formació d’unSalvat, ja que pot assistir a les conferèn- poeta blasma: “Vosaltres no sabeu què partit socialista a Catalunya actuant a lacies que pronuncien destacats escrip- és guardar fusta al moll...” manera més catalana possible, i més an-tors i intel·lectuals com Jaume Brossa, En aquesta època el poeta amb la seva ticatalanista, perquè aquí la burgesia téMarcel·lí Domingo, Peius Gener, Felip mare i el seu germà petit viuen al carrer unes característiques ben diferents a laCortiella, Gabriel Alomar, Eugenio Noel, de Sant Miquel, 17; i poc després es resta d’Espanya. Un partit socialista ca-José Nakens, Cristòfol Domènech, Eu- traslladen al carrer del Carme, 108, a la talà anticatalanista, per què és precís fergeni d’Ors, Dídac Ruiz i, entre altres, barriada del Raval. propaganda en català, per a que el pobleFrancesc Layret. Les seves lectures, el ens entengui, lo que no és tan fàcil encontacte amb els companys i la misèria Pensador llengua castellana, sobretot en la propa-de les fàbriques fa que prengui conscièn- ganda oral”.cia de la situació social molt ràpidament. Salvat aspira a ésser un pensador, si Xè- El primer article publicat en català ésL’any 1914 entra a formar part de la re- nius escriu el seu “Glosari” a “La Veu de ‘La Nacionalitat i el Socialisme’, el qualdacció de “Los Miserables”, una publica- Catalunya”, ell escriurà les “Glosas de un surt publicat a “Sabadell Federal” el ju-ció radicalment revolucionària, on firma socialista” a “Sabadell Federal”, de mo- liol de 1916, fins al setembre n’escriuràels seus articles amb el nom de Gorkiano ment encara ho fa tan sols en castellà. altres quatre: ‘El cas de Catalunya’, ‘Elsen homenatge a Gorky. És el temps en Salvat, que aspira a ésser com Ruskin, sense pàtria’, ‘Un sentiment que es mor’què fa amistat amb revolucionaris com vol iniciar les seves glosses com si fossin i ‘Pobles-Robinsons’. Salvat, en el primerÀngel Samblancat, Fernando Pintado, “Les Set làmpades”..., i també vol seguir escrit, diu: “Si una Nació és formadaLluís Capdevila, Mateo Santos, Diego el camí de Nietzsche quan parla dels “Set per homes llibertaris no existeix força alRamón, Plató Peig... Salvat-Papasseit segells”, d’”Així parlava Zaratustra”; ell, món per a dominar-la; si una Nació ésviu una etapa de bohèmia i passà llar- Gorkiano, vol crear una gran obra “Les formada per homes que no ansien rede-gues hores fent tertúlia al Bar del Cen- set llànties”... i emulant Ors vol ésser el mpcions, què els vindrà de pitjor que notro, a la Rambla. Allà coneix la cupletista nou glossador, però, del pensament so- duguin a l’ànima?”Adela Margot, els habituals del cabaret cialista. Els seus escrits de “Glosa de un En l’escrit titulat Pobles-Robinsons, hi24 Abril de 2011
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAnueva Era. (...) Ciñe nuestra muñeca publica les revistesla honda de David; el Goliat es uno, el “Psiquis” i “Mar Ve-Estado burgués con toda su carroña re- lla”. Els següentspugnante: Militarismo, Iglesia, Capital. anys seran els de(...) La elevación moral la encarnamos la dèria poètica i elsnosotros. Ladrillo sobre ladrillo hemos de la seva malaltia.hecho un castillo de estas glosas”. Els Des del seu lloc deescrits de Salvat són també una crítica treball a la secciócontra el reformisme dels partits socialis- de llibreria de lestes en una Europa en guerra: “El Primero Galeries Laietanesde Mayo que la Internacional ha hecho entra en contacteen las naciones neutrales a la guerra no amb els escriptorsha sido socialista. Nadie ha visto juntar- i els artistes cata-se bajo la roja ensenya a hombres que lans, uns perquèsus Estados declaran enemigos. Las van a la botiga amanifestaciones han sido imitación de comprar revistesaquellas procesiones que aún hacen los d’avantguarda icatólicos en la mísera España. ¡Levan- els altres perquètaos!, ¡levantémonos! Que no seamos formen acudeixennunca un valor de ficción...” Salvat ma- a la tertúlia denifesta que el socialisme, per les seves l’Associació Leslectures de Kropotkin, no és una altra Arts i els Artistes.cosa que solidaritat i recolzament mutu; Salvat es relacio-i, sobretot, considera que el ressorgiment na amb els artis-socialista és cosa de la joventut: “¿Qué tes noucentistes:más cosa que amor significa ayudarse? Xavier Nogués,Esto es el socialismo. He aquí en que Joaquim Sunyer,hemos faltado: en no ser tan hermanos Francesc Pujols, Manolo Hugué, Ma- nocer su Manifiesto sea entre propiteurscomo nos prometimos”. El glossador nolo Humbert, Josep Obiols..., i els es- camouflés y otras cosas que haga. Se losocialista torna a cercar el seu fuet, com criptors: Josep López Picó, Josep M. agradeceré. Mi Ploma d’Aristarc i mi Arcel Crist de Styca, per fer fora del temple Junoy, J. V. Foix, Josep Pla, Josep M. Voltaic ja no veran la luz”.els filisteus: patrons, estadistes, polítics, de Sagarra... També fa amistat amb al- Els mandarins noucentistes no solamentcatòlics, militars, reis i papas, i a Lo que tres artistes que l’influiran en el seu camí s’oblidaven de Salvat, sinó que menys-conviene a España, diu: “Ningún pueblo cap a l’avantguardisme com Joaquim preaven la literatura d’avantguarda endel mundo será libre, en tanto no cambie Torres-García, que acaba d’abandonar general i la ultraista en particular. Salvat-la gran fórmula inglesa “el tiempo es oro”, el noucentisme per girar rumb cap a Papasseit en canvi és lloat per la publi- cacions ultraistes espanyola i per les “Proa” (1921). A partir d’aquell mateix any Garcés, Xavier Nogués, Josep Maria depor esa otra sublime: “el tiempo es liber- l’evolucionisme; i Rafael Barradas, que revistes d’avantguarda europea enmig el poeta viurà llargues estades a sana- Sucre, Francesc Pujols...tad”. (...) ¿Dónde está un hombre justo, li mostra el vibracionisme plàstic. Aquest del silenci dels “directors” de la literatura toris per fer cura de repòs, però la seva La crítica de Salvat vers el món literarique no lleve un revólver sino un libro, que dos artistes col·laboraran estretament en catalana. Dídac Ruiz, un dels seus men- febre també és poètica i en poc temps del seu temps marcat pel noucentismeno sea un soldado pero si un misionero les seves publicacions com “Un enemic tors, escriu a “El Poeta Civil i del Cavaller: publica els llibres: “L’irradiador del port i apareix a la revista de Sabadell, “Pa-de la libertad?” del Poble” i “Arc Voltaic”, aquesta da- “Sense por d’incorre en equivocacions, les gavines” (1921), “Les conspiracions” raules”, en què publica el maig de 1923, rrera presenta un dibuix a la coberta del pot afirmar-se que la vida dels homes (1922), “El Poema de la rosa als llavis” ‘Una generació sense esperit’, un escritAmor i malaltia jove pintor Joan Miró. Són els anys de sobre la terra és una tendència a la uni- (1923) i “La Gesta dels estels” (1923). que val la pena reproduir perquè ha estat l’avantguarda i el poeta Salvat-Papasseit versalitat. Cada agrupaments d’homes, Els seus manifestos són també una gran massa temps silencia pel poder literariEl dia 7 de juliol de 1918 es casa amb se sent avantguardista i publica el seu cada família, cada pàtria, -cada nació aportació a la literatura i al pensament català: “Els petjaments que dicta EugeniCarme Eleuterio, una modista del barri primer llibre de versos, “Poemes en on- natural-, forma la síntesi de la humani- català del segle XX: “Sóc jo que parlo als d’Ors són el fracàs de Xènius. Xènius node la Barceloneta, amb la qual tindrà dos des hertzianes”, sota el segell de la Mar tat íntegra. I quan la Humanitat, al fons joves”, “Concepte de poeta”, “Contra els va triomfar; va aconseguir sotmetre. Elsfilles, Salomé i Núria. La família lloga un Vella. etern, és descoberta sota la superfície poetes en minúscula, primer manifest fu- petjaments que es diuen contra Xèniuspis a la plaça d’Espanya, és l’època en Salvat-Papasseit es posa en contacte de l’agrupament, s’encén l’entusiasme, turista català”, “Missió de Catalunya”..., i són, però, el fracàs d’una generació.què agafa la fatídica grip. Poc després es amb els escriptors avantguardistes i ul- -l’entusiasme que fa cantar-, neix el Poe- els seus aforismes nietzschians publicats Tot just parleu amb ell us podeu adonartrasllada a treballar i viure a Sitges per traistes i manté correspondència amb Ma- ta”. a “Un enemic del Poble”, Mots-Propis. que no cerca creients, però cerca criats.regentar una botiga de Santiago Segura, rinetti, Van Doesburg, Petronio, Gómez Salvat és poeta civil i cavaller heroic, però Des de les Galeries Laietanes i amb Criats de bon to, és cert, però nomésl’amo del Faianç Català, precisament vi- de la Serna, Guillermo de Torre... Aquest també home entusiasta, defensor de les col·laboració del seu germà Miquel crea criats. I es pot assegurar que pots homesvint a aquest poble del Garraf empitjora darrer és l’autor del “Manifiesto Vertical”, causes justes, “poetaavantguardistacata- l’editorial Llibreria Nacional Catalana, on com Xènius s’han sentit tant dir: amo.la seva malaltia. Salvat, li escriu: “Aquí no se publica, si là”; i, a més, irradiador del port... Si el far publiquen llibres d’autors como Tomàs Així quan va partir molts van quedar-seSalvat ha de fer cura de repòs a Torre- no es La Revista, no hay otro periódico que tenga un verdadero o relativo inte- del port irradia llum a la seva obra, tambébonica (Terrassa) i després torna a Bar- ho fa a la seva vida quotidiana i la sevacelona per anar a viure a la Barceloneta,al carrer Doctor Giné i Partagàs, la casa rés. En cuanto a La Revista mi influencia no existe: Yo estoy en la otra calle, o sea lluita. El port i el paisatge barceloní ocu- Contraanuncis en la otra parte de la barricada. A pesar pen un lloc destacat en la seva poesia...dels pares de la Carmeta. Quan acudeix al sanatori de Cercecilla, aA la Barceloneta continua la seva relació de todo para estrechar más fuerte nues- tros lazos de amigos dedme usted a co- peu del Guadarrama, l’enyorança de Ca-amb els seus amics lletraferits, el grup talunya li fa escriure poemes d’exaltació conspirativa per la llibertat de la seva te- rra i seguint el seu mestre Ruiz, escriu: “Podeu aplicar els raonaments univer- sals al cas concret de Catalunya. I als pessimistes, als que no creuen possible la “liberació” per l’única raó que ja no la tenen, recordeu-los, si us plau que les coses són espiritualment abans que si- guin realment; que l’ideal de llibertat pre- cedeix el fet de la “liberació”; que, en una paraula, les plantes respiren abans que tinguin els òrgans específics de la respi- ració. Sentiu-la, la llibertat, per a fer-vos dignes de tenir-la un dia. Sentiu-la, pera exigir-la; feu-la carn vostra. En veritat vós dic que’l Poeta vindrà a vosaltres”. La proliferació d’articles d’opinió, crí- tiques d’art, pensaments, aforismes, contes, poesies i manifestos omplen el tarannà del jove poeta tuberculós. Salvat- Papasseit col·labora a les publicacions ultraistes espanyoles “Grècia”, “Ultra”, “Tableros”, “Cosmópolis”..., i a moltes altres catalanes com “La Columna de Foc” (Reus), “Terramar” (Sitges), “El Dia” (Terrassa), “Paraules” (Sabadell); i les de Barcelona “Vell i Nou”, “Som!”, “L’Instant”, “La Revista”, “Almanac de Poesia”, “La Publicitat”, “La Sardana”, “La Mainada”, “Vida Americana”, “L’Idea”, “L’Estat Ca- talà”... I ell mateix en crea d’altres comAbril de 2011 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA sacrifici, una valoració. Homes de tots DIVISA: L’HEROI DIVISA: L’ESCLAU els grups, la pura selecció de tots els grups, diuen que hi cap tothom, però no Sota l’alzina fronda Vine, tirà, mira el gest de hi cap tothom. Amb aquesta actitud hom ha caigut ferit l’esclau pot bastir un temple, per castellà que l’embolcalla la boira -el teu fuet no és prou dur ni el sigui: amb l’actitud d’aquí bastiríem un i avença la nit. flagel·la. rengle de casetes barates. I ara deixeu -Adéu, oh dona amada, Mira el seu gest. Trencarà els que parli del pecat essencial: manca teus lligams que sota el portal rodó liberalisme, un porxo, català, però de sota l’afront, i t’ajupirà a terra. de cara la mar blava cara al món. La derrota d’Espanya és vas fer el darrer petó. que no té balcons. Homes com l’Alomar, Quan l’abaties llençava un -Adéu, oh Pàtria meva, con l’Ors potser, al principi, han hagut gran crit adéu, oh llibertat! de marxar, perquè eren més oberts a i era el darrer, que un batec la terra esclava encara ofegava. tota comprensió. Dídac Ruiz, també, qui ja revindrà aviat. Sota el panteig veu la llum ja era ciutadà de Catalunya. En Josep La sang que es vessa d’un matí: Pijoan, Joaquim Torres-García. Hi ha llocs on cap tothom per la dita mateixa és el millor escrit cada foguera serà una ven- del poeta que tothom no és ningú. Els sens tu, els savis de la terra jança. petjaments d’Ors són els fracassos de no n’haurien reeixit. Xènius, qui va haver estat el primer de La boira davalla Cada foguera un coltell esmo- quedar-se. Tots quan marxin fracassen; se n’entra la nit lat, però cal que els qui es quedin no sigui allí baix passava sota el seu crit el teu fuet una pel silenci, planer i improductiu. En l’esquadró enemic... canya. Cambó ha pogut dir: la Lliga és Cata- lunya –fins s’ha demostrat que era sols un programa. Encara hi ha programes que no s’han declarat”. En retornar de la seva estada al sana- tori del Vernet, cercant millors aires pels seus pulmons, se’n va a viure a una to- rreta amb jardí, al carrer Pujolet d’Horta, però el 1923 retorna al centre de Bar- celona instal·lant-se en un modest pis,en vaga, mena de dactilos o màquines pot dir com ha vist néixer i morir molts al número 64 del carrer Argenteria. Elparlants que tan sols repetien el que el d’esforços. “El Camí”, amb Josep Pla i febrer de 1924 mor la seva filla Salo-vespre portava el Glossari. D’entre els Marià Manent; “Mar Vella”, amb Garcés; mé, uns mesos més tard, el 7 d’agost adesocupats algú se n’ha adonat que feia “Terramar”, “Monitor”, amb Josep Car- conseqüència d’una pneumònia crònicaun mal ofici, i algú ha volgut tornar-s’hi. bonell i amb J. V. Foix; “Trossos” amb mor Joan Salvat-Papasseit., aleshoresPerò el mal ja està fet. Pel fracàs de En Junoy. “L’Instant”... de mort violenta: només tenia 30 anys. L’octubre de 1925Xènius ens podem donar compte d’una Una generació sense esperit que de- apareix el seu darrer llibre de poemes,generació sense esperit. L’escola de la batia amb Xènius la seva llibertat. Avui “Óssa Menor” i un any més tard “ElsLliga i la Lliga mateixa, i, encara, La Re- fora “L’Instant” el tom més preciós de nens de la meva escala”.vista. L’argument d’En Cambó són els les publicacions de Catalunya. Ha po- Joan Salvat-Papasseit ha fet un llarg25 anys de santa persistència, al costat guts mantenir-se “La Revista” només, la camí de trenta anys, pobre, orfe, auto-la fal·lera d’altres grups catalans que vocació d’un home singularment heroic didacta..., però, lector incansable, pen-mai no han arribat, per idealistes que si- perquè així fos possible, l’autor d’”Amor sador, crític, avantguardista i, sobretot,guin al decenni. (...) Cal només procurar Senyor”, qui no ha pogut juntar l’èxit poeta en majúscula, altiu, valent, heroicsque la generació que ara comença sinó resplendent de voluntat la vibració cons- i sincer.de la Lliga, i si pot ser, tampoc de “La tant que caldrà exigir a tota fulla novaRevista”. La nostra escriu amb por, ha guia de l’intel·lecte català. El pecat d’En Títol:estat improvisada, com els criats de Xè- Picó haurà estat la indulgència. No ha Dos poemes de Joan Salvat-nius. No fa molt jo invitava d’envair “La fet mai concessions. Mai no hem sabut PapasseitRevista”, d’assaltar-la de cop: no hi ha ben bé quins eren redactors de “La Re- (Recuperats per Ferran Aisagent prou capaç. Ja fora una altra cosa vista”, quins col·laboradors. Quina pro- i Mei Vidal i publicats al llibresi no hi cabéssim tots, la virtut de la Lli- mesa autèntica, quina realitat calia per “Joan Salvat-Papasseit,1894-ga, el pecat de la Lliga. Avui López-Picó entrar-hi. “Índice”, de Madrid, és, amb el 1924”, Base, Barcelona, 2010).“Sara, una mujer de temple”: Documental sobre Sara Berenguer SP Comitè Confederal CGT durant un cap de setmana complet. Durant aquests dies es va gravar un entrevista en profunditat que va“S ara, una mujer de temple” és donar com resultat aquest document un DVD editat per CGT. Pro- audiovisual, en el qual Sara repassaduït per Zer Ikusi A, Iruñea, 2010. els fets més importants de la sevaDurada: 46 minuts. vida unes setmanes abans de la sevaDintre de les iniciatives que la CGT defunció. La vida d’aquesta dona ésha portat a terme aquest últim any un llibre obert que ens mostra lesamb motiu de la commemoració interioritats de la CNT en l’exili idels 100 anys d’Anarcosindicalisme, ens ajuda a comprendre l’esdevenirse’ns va brindar l’oportunitat de dis- posterior d’aquesta organització iposar i editar part d’un treball que les seves successives escissions.el col·lectiu “Zer Ikusi A” d’Euskal S’ha enviat a les Federacions LocalsHerria està muntant sobre Dones un exemplar del DVD editat, per aLliures. la seva difusió en els seus àmbits, iEl material recopilat sobre Sara informem que, en un nombre moltBerenguer, activa militant del mo- limitat, està disponible per a sindi-viment llibertari (Joventuts Lliber- cats i/o companys que puguin estartàries, CNT, Solidaritat Internacio- interessats, al preu de 6 euros pernal Antifascista i Dones Lliures) ha unitat (per a ens de la CGT).estat suficient per si sol per a editar En aquest enllaç podeu veure unesun monogràfic dedicat a ella i, per imatges del DVD: www.youtube.tant, a les circumstàncies històri- com/watch?v=AU40J2jfySIques que la van envoltar. Per a comandes, dirigiu-vos per fa-L’última entrevista amb Sara Be- vor al correu electrònic spcc.cgt@renguer, dirigent de Dones Lliures: cgt.es o per fax al 91 445 31 32.al febrer de 2010 l’equip de “Zer Per a qualsevol aclariment sobreIkusi A” es va reunir amb Sara Be- els enviaments contactar amb Pacorenguer en la seva casa de Beziers Serrano.26 Abril de 2011
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAContra els poetes ambminúsculaPrimer manifest català futurista Joan Salvat Papasseit vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d’omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi1 Cerqueu arreu de la nostra península de publicar-se si no n’admet l’Església eld’Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia- contingut, i en coneixem cent més que aixíPortugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no s’hi afegirien; perquè la qüestió és viure,trobareu aquesta grossa empenta de no- arreplegar el que es pugui i que es tractamenats Poetes com aquí entre nosaltres d’això precisament. Però no coneixem,catalans. Separats com estem de la resta fora d’aquests que hem dit i als quals eld’Espanya per la nostra cultura superior blanc rebost els ha fet que perdessin totai cremant (cal recordar la influència més altivesa digna de Poetes -cap Poeta veri-que funesta avui als espanyols del Valle- tat, ni modern del temps nostre, ni soldatInclán el “chivo” i del Rubén Darío, gats cavaller, i a fe que ens fa una falta quede vi inflats de vent que és tota la cultura s’acosta a l’angoixa.hispanoamericana) ens havem deixat durper la mateixa empenta, i perquè ells no 3 Entre els pecats mortals que els teòlegsvalien, havem també nosaltres prescindit castiguen, hi falta aquest enorme que node valer. Després de Maragall, Poeta ple mereix perdó i que és el convertir-se ende fe i de romanticisme, que és el que homes pràctics: aquells bons cristiansmés escau a tot Poeta, no es troba a Ca- que es feren amb Jesús, no ho saberentalunya un Poeta veritat i representatiu. mai ésser. -Aquests poetes nostres, s’han-Quan la cosa bé vol dir que encara que penyorat l’espasa pel bastó de passeig,es publiquen trenta o quaranta llibres de lliberaran un dia Catalunya amb una re- mot d’aquest home seria com un vers. ha quelcom que espera ésser cantat tots talunya per la força dels rems?versos tots els anys, la majoria inèdits, verència. La suor que acompanya a les Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla els temps, l’estàtic clar de lluna malaltís,joves apareguts de suara mateix, no per comoditats els ha ablanit la lira. Es així 5 Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, podria no pertànyer a cap alexandrí, po- nosaltres preferim, sense fugir d’això siaixò es mou res entre nosaltres en un as- que hom no hi troba ni la virior de Whit- és a dir, immortals. A que canteu avui com man, ni l’alè de D’Annunzio, ni el batec dria no sonar a les pobres orelles dels ens és indispensable, cantar l’home fe-pecte nou, ni sincer, ni valent. el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni tremolós, imperceptible quasi, però etern, doblegats versaires a preu fet, però amb rreny qui es capbussa en les ones, a la els compteu amb els dits, ni els cobreu2. Coneixem el poeta qui publica cada any de les nines d’Homer. aquesta ratlla tindríem un Poema. -Si platja o a alta mar, el que s’ha capbussat amb diners. Vivim sempre de nou. Elun o un parell de llibres -proesa matemàti- No sabríem entendre la petja del Poeta tinguéssim Poeta no hi hauria editor que tota la vida i el que es capbussarà tota la demà és més bell sempre que el passat.ca encara que no ragi; coneixem el poeta sinó en la dignitat que hi deixa segellada. llances gastaments. vida. Homer, si va cantar els rems de la I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueuqui a dotze anys ja escrivia com Bernat Perquè com l’entendríem si no en una victòria, fou perquè en els seus temps per Poetes, Poetes amb majúscula: altius, va-Metge ho feia, i avui ja no en parlem; co- actitud de dignitat? Si tinguéssim Poeta, 4 Recomanem encara aquell nostre tre- la força dels rems s’obtenien victòries; en lents, heroics i, sobretot, sincers.neixem el poeta qui jutja els demés per aquest seria, amics, un home indepen- ball que vàrem titular Concepte del Poeta. Marinetti avui cantarà els cuirassats, elssi saben o no embrutat trenta fulls a tall dent. Potser, potser i tot, fins ni escriuria El Poeta d’avui és el Poeta d’avui i no el aeroplans frenètics i les boques de foc “Contra els poetes amb minús-com ho faria la màquina d’escriure, que versos... Cada gest d’aquest home, cada d’ahir. Per molt que se’ns repliqui que hi dels monstruosos canons. -Lliurarem Ca- cula”, juliol 1920.L’enemic del poble: Joan Salvat-Papasseit Jordi Martí Font Sí que en sabem, pels llibres de text; sí bles, rellegibles i reescoltables. I així ens perquè escrivia sovint en espanyol els júscula!”. Per tot això era imprescindible, que en sabem, de la seva importància, va: l’Ovidi, Pedrolo, Capmany, Fuster, articles socials, la colla dels d’”Humo de als déus, encomanar-li la mort per tal però tampoc hem de pretendre que qui Salvat... Massa oblidats, massa sem- fábrica”... que la rebés en forma de tuberculosi. I mana ens doni tota la formació neces- blances entre ells, massa factors que ens Els socialistes del PSOE-GAL i no els deE stem faltats de memòria o senzilla- morís després amb el coixí curull d’ous ment, no en fem prou ús. Ho ignorem sària per a l’alliberament, ens cal buscar- porten a malpensar de totes elles i de tos “La Justicia Social” de Reus,que era on es- plens de vida nova, que no de serps sinógairebé tot, a nivell col·lectiu, del que la i construir-la. I dins d’ella, ell n’és una ells, dels altres. crivia, li dirien “traïdor”, “boig”, “traïdor”... d’osses majors, majors, majors... en quèvam estar, dels referents que teníem i de peça clau, la clau de volta m’atreviria a Avui pels llibertaris que no saben què són Els altermundistes li dirien que no és bo sexe i revolució eren un. Tal com haurienquè va passar que ens pugui servir per dir. Tot i això, feia massa anys que el nos- ni d’on vénen, Salvat seria titllat de “se- de dir que no és segura l’ombra de l’Islam, de ser sempre.encarar el que ens ve a sobre. O potser tre poeta, català avançat, avantguardista, gurata” perquè va guardar fusta al moll, malgrat el vi faci sang i la carn, carn... Ara sembla que torna a la primera líniaés desconeixement infinit, no ho sé. Però anarquista, socialista i independentista, mentre deia als burgesos que ells no sa- I els nens de la seva escala el mirarien amb una biografia del Ferran Aisa i la Meino, que a cada institut hi ha un mestre o humà davant de tot, l’home entusiasta, bien què era guardar-ne... cantar -sense entendre res de res- crits Vidal publicada per l’Editorial Base con-una mestra que ens en parla i ens diu qui Salvat-Papasseit, restava desaparegut Entre els independentistes i punt que no de guerra per als adolescents que no eren tinuació d’aquella dels mateixos autorsera i què feia aquest i l’altre i ell també. de les nostres llistes de coses recorda- miren més enllà de l’ara, seria un botifler encara prou grans, tan pocs com en que- publicada fa uns anys per Virus Editorial. den... i riurien, perquè no se’l Fa no res podíem llegir la seva Obra creurien, tan nyicris com Completa finalment. I ara, també, llegir i era. mirar i tocar el catàleg de l’exposició, un Durant trenta anys, de llibre que visualment hagués agradat fins 1894 a 1924, orfe als set i tot al mateix autor, sense cap mena de anys i acollit al vaixell dubte. Tanca l’espai de Salvat l’exposició insalubre de l’Asilo Na- que fins a principis d’abril es pot veure i val Español, un home gaudir al Centre d’Art Santa Mònica de entusiasta es va aixecar Barcelona. cada matí per escriure Oblidada per una transició del no-res, poemes en ondes her- tzianes i conspirar per que era Franco, al poc més que res, que esdevenir germà de la és aquest tros de democràcia burgesa, la divina acràcia, Gorkià vida de Salvat apareix i desapareix de la en definitiva i mai amb primera fila a ritme de moda, però tothom punt i final. Va somiar qui tingués un mínim de sensibilitat, so- en veu alta subvertint les cial, nacional o humana, l’hauria de va- formes, primer, i trencant lorar en la seva justa mesura. Sempre, els límits dels continguts, independentment de les modes. després. Tanta vida que I fins aquí arriba el que es donava? Doncs vessava arreu no podia no, ja que ben aclarit no es donava res, si contenir-se ni prendre no és la consideració de primer dels nos- camins de seny, ni falta tres clàssics al poeta que es va enfrontar que li feia. Ni contenir-se. a la classe dominant amb les armes de Ni tan sols esdevenir una les lletres i l’olor tinta. Que va esdevenir vida mig moderada allun- el primer, dels que mereixia els besos pri- yada de la vida de poeta: mers i sempre va tenir clar que res no és “sigueu poetes amb ma- mesquí. Ni cap hora és isarda!!!Abril de 2011 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAFora de control Jaume Fortuño patología o han comès un delicte, sinó que incorporen criteris de prevenció, grups de risc, etc. que medicalitzen i criminalitzen a sectors socials sencers així com un muntT eorics com Foucault o Deluze, han identificat les formes de control socialque es succeeixen al llarg de la història d’aspectes que abans restaven fora de la seva influencia. El sistema ja no es un capitalisme de pro-d’acord amb diferents tipus de societats; ducció, centrat en la compra de matèriesles de sobiranía, les disciplinaries i, final- primes i l’elaboració de productes per a lament, les de control. En el text “Postda- venta, que enmarca la seva activitat a lata sobre les societats de control”, Gilles fàbrica. El capitalisme de les societats deDeleuze, analitza el pas de les societats control es un capitalisme de mercat; com-disciplinaries, sorgides els segles XVIII iXIX i que culminen a principis del XX, a les pra productes acabats i ven serveis, la em-societats de Control, etapa al principi de la presa substitueix a la fàbrica. I l’empresacual ens trobem. és quelcom molt més dispers, voluble iPer a Deleuze, les societats disciplinaries plàstic que la fàbrica; en un moment ones caracteritzaven, entre d’altres coses, se’ns ensenya que “les empreses tenenper el fet que les seves institucions de ànima” i on les empreses son personescontrol social (escola, fàbrica, presó...) jurídiques amb tots els drets però que noeren com episodis tancats i succesius, poden ésser jutjades per cap tribunal. Laamb principi i final, i en els que d’un es empresa penetra a l’escola, l’hospital, lapassava a l’altre. A les societats de con- presó, la família… i el marketing esdevétrol ja no; a l’escola t’estás preparant per la nova forma de control social; totes lesal mercat laboral, però a la feina has de institucions de socialització i resocialitza-seguir duent a terme formació continuada. ció deixen d’ésser espais diferenciats perLes ciencies de la salut o la criminologia ja a estar lligades i escolpides en una matriuno es limiten a aquells que presenten una estructural i ideològica. A les societats disciplinaries, els obrers tència i de lluita. de lluita que puguin confrontar formes de En un mon on el mateix règim de domi- van sabotejar, confrontar i prendre els L’escenari no sembla ser encoratjador; control sempre canviants i renovades. ni va des de l’escola fins a la feina, des seus llocs de tancament, les fàbriques, amb bona part dels que viuen del seu L’autogestió dels propis treballadors a de l’hospital fins a la presó, des de la fent variar la correlació de forces i acon- treball culpant de la crisi a immigrants i empreses que han fet fallida, a les co- família fins als mitjans de comunicació, seguint les conquestes que ara veiem embargats, i recolzant que la polícia, o peratives fetes des d’abaix, el paper i les fronteres entre tots aquests espais desmantellar. Però es pot fer el mateix inclús l’exèrcit, esclafin vagues, en un del treball temporal, dels precaris i dels s’esvaeixen alhora que el seu contingut amb l’endeutament al que avui se’ns món on les antigues lluites s’han concer- aturats, o de moviments socials que han s’homogenitza i s’apodera del pensa- sotmet pel sol fet de viure o amb la pre- tat per a desmantellar les concessions lluitat colze a colze amb els treballadors ment de l’individu i de l’espai públic, la carietat que l’empresa ens obliga a ac- assolides i on el control sembla haver a les últimes vagues, son realitats a les cadena del control sembla encara més ceptar per tal de poder treballar? Per a estat tant implacable com per a esborrar que l’anarcosindicalisme no pot donar fèrrea que la de la disciplina. Deleuze diu Deleuze això dependrá, en gran mesura, la noció de classe i la paraula conflicte de l’esquena. “l’home tancat ha donat pas a l’home en- de que ens adonem de com ens utilitzen la ment del treballador. De poder llegir les formes de control sobre deutat”, alhora que els diners han deixat i en aquest punt es pregunta per si els Potser per a sobreviure, la lluita sindical els que vivim del nostre treball i de ser ca- de sustentar-se en les reserves d’un sindicats serán capacos d’adaptarse necessiti mirar més amunt de les reivin- paces d’escriure les formes de resistència material preciós per a ésser, literalment, a aquestes noves circunstàncies o si dicacions gremials per a articular-se a que facin mal de debò al poder, en depen- xifres que algú tecleja en una pantalla. deixaràn pas a noves formes de resis- noves, o velles que hem oblidat, formes drà la vigència de les nostres lluites.Vaig sortir per... Fatna Afid, dona acomiadats pel tancament de l’empresa, Vaig sortir contra la “hougra” que sofreixo cadascun i cadascuna ha d’assumir la de 50000 folis per a expressar les me- marroquina davant la passivitat i la política d’oïdes com dona en l’herència, el matrimoni, seva responsabilitat històrica. ves reivindicacions d’aquests més de 50 sordes de les autoritats. l’educació, el treball. Vaig sortir, seguiré sortint per a aconse- anys d’humiliacions. Vaig sortir perquè vull saber la sort dels Vaig sortir contra els que roben els diners guir dignitat, llibertat nostres màrtirs, de Ben Barka, del Houci- públics. i democràcia. SurtoV aig sortir el 20 de febrer per una es- cola pública, gratuïta i de qualitat.Vaig sortir pels nostres fills en atur, per ne, de Abdelatif Zeroual….i una llarga llista. Vaig sortir contra els traficants de dro- gues i les xarxes de prostitució que co- en suport als meus dos fills que m’han Vaig sortir pels marroquins que moren en mercien amb les nostres filles. explicat el que ésla injustícia que estan sofrint els nostres la porta dels hospitals. Vaig sortir en solidaritat amb les perso- la solidaritat i lacompanys ferroviaris. Vaig sortir perquè no segueixin robant nes expulsades de les seves barraques i unió. Per ells i pelVaig sortir contra Abass El Fassi i la seva les nostres riqueses, la nostra pesca, els llençades a dormir a l’aire lliure. futur dels nostresimplicació en l’escàndol de la Najat, con- nostres fosfats. Vaig sortir contra totes les multinacionals fills Per un Marroctra tots els escàndols d’aquest govern. Vaig sortir contra la falta d’independència que no respecten el codi del treball. constitucional, deVaig sortir contra el robatori perpetrat del poder judicial. Vaig sortir contra les privatitzacions que llibertats i demo-contra els camperols als quals se’ls ha Vaig sortir perquè no manipulin les elec- ens estan robant els serveis públics. cràcia. Surto per aexpropiat les seves terres deixant-los en cions. Vaig sortir per la separació de poders i dir Prou a 50 anysla misèria i en la fam. Vaig sortir contra la política que ens va per una constitució democràtica. de falta de serietat.Vaig sortir pels treballadors de Mornatex dur a les pasteres de la mort. Vaig sortir per a dir prou, prou de burles, Necessitaria més Receptes...Panades de Mè amb Cabell d’àngel(*) L’amo en Pep des Vivero 800 g carn de mè (xai) homogènia. Dividir la pasta en 16 trossos de carn i un parell de trossos Bon profit!! (Mallorca) 12 trossos de sobrassada pilotetes iguals, 12 per formar les de xulla i sobrassada. Damunt de 12 trossos de xulla cassoletes i 4 més, que dividirem tot això posau-hi un poc de cabell 150 g cabell d’àngel en dotze, per fer les tapadores de d’àngel. Cobriu les cassoletes amb (*) Aquesta recepta torna deIngredients: Unes fulles de moraduix les panades. Ja haurem trossejat la les tapadores, ajuntau i torçau les pasta dolça pel cabell d’àngel Unes gotes d’oli d’oliva carn a trossets petits i trempada amb voreres donant-los la forma clàssica i la vaig aprendre del mestrePer a la pasta Sal i pebre bo unes gotes d’oli, sal, pebre bo i el de la panada. El dibuix és diferent Toni Pinya. Pels que no elsUna tassa d’oli d’oliva moraduix. També tindrem preparats segons el farcit. Foradau lleugera- agradi la dolçor de la pastaUna tassa d’aigua Elaboració: els bocinets de sobrassada i xulla, ment la tapadora amb les puntes n’hi ha prou amb eliminar elMitja tassa de saïm tallats petitets. És el moment de co- d’una forqueta. cabell d’àngel. A MallorcaUn pessic de sal Mesclau tots els ingredients de la mençar a fer les panades. N’han de Quan totes estiguin fetes, enfornau- empram el vocable xot o mè.La farina que demani pasta dins un bol, llevat la farina. A sortir dotze. les amb el forn, prèviament encalen- Xai és més corrent a Catalun- continuació afegiu-hi la farina fins Agafau una de les pilotetes de pas- tit, a una temperatura de 190º uns 45 ya.Per al farciment aconseguir una pasta manejable i ta i fais una cassoleta. Col.locau els minuts.28 Abril de 2011
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAUna jornada particular Joan Canyelles Amengual mista, amb desigual fortuna. Tal vegada història que explica, li interessa, com a del règim feixista. Quan ho sap reacciona desolada, s’il·lumina per un moment amb les mes interesants son “Dramma della mínim tant com la manera d’explicar-la. de manera violenta i li pega una bufetada. un llevísim somriure als llavis i als ulls. gelosia” (1969) i “Permette? Rocco Pa- Director compromès, d’una notable co- Però poc després va a demanar-li perdó i Es una demostració d’un immens talent paello” (Un italià a Chicago,1971). El seu herència ideològica, ha donant amb fre- acaba seduint-lo. interpretatiu.E l maig de 1938, amb el motiu de la visita de Hitler a Itàlia, s’organitza aRoma una espectacular desfilada militar. primer èxit important es produirà amb “C’eravammo tanto amatti” (Una dona i qüència una visió crítica de la societat que l’envolta i ha mostrat una adhesió i Abans que això passi, ell li explica com ha hagut d’amagar la seva condició homo- La pel.lícula del director italià es una fe- rotge denúncia del masclisme i de la ho-A un edifici de pisos tothom va a presen- tres homes, 1974). solidaritat amb els menys afavorits i afa- sexual, fins i tot buscant-se una “núvia”, mofòbia. Hi ha una gran intel·ligència enciar-la, llevat de Gabriele (Marcello Mas- Amb “Una giornata particolare” (Una vorides no exempta de tendresa. operació que evidentment no ha tingut la manera que Scola te de llançar el seutroianni), un locutor de radio que ha sigut jornada particular, 1977) obté la primera “Una jornada particular”, es situa entre el èxit, perquè el fan fora de la seva feina. missatge.acomiadat de la feina per la seva condició nominació a l’Òscar a la millor pel.lícula millor de la seva obra. La pel.lícula co- I ella li explica com és en realitat la seva Per una banda ens mostra un feixismed’homosexual, i Antonietta (Sophia Lo- de parla no anglesa. (la segona es pro- mença, (després d’unes breus imatges vida: “El meu marit no em parla. M’ordena. fortament arrelat a la societat. La finca onren), una dona casada i mare de sis fills duirà deu anys després amb la semiauto- documentals sobre la visita de Hitler a De dia i de nit”. “Es fidel a la pàtria, no a viuen els protagonistes està situada a unque s’ha quedat fent les feines de casa. biogràfica “La famiglia” (La família). Entre Itàlia), quan Antonietta (Sophia Loren), mi.” Antonietta, verbalitza per primer cop barri obrer. Els i les que acudeixen a salu-Es coneixen casualment i passen junts la seva producció posterior podriem des- comença a despertar els seus fills i al seu el seu sentiment de frustració i de humi- dar a Hitler son treballadors i treballadores.tot el temps que dura la desfilada. Aquest tacar “La terrazza” (La terrassa, 1980), un home per a que puguin anar a la desfilada liació: “Jo he anat poc o res a l’escola. A És una mena de feixisme quotidià que unaencontre tindrà una gran importància a conjunt de cinc històries sobre un grup de militar. L’escena, molt ben rodada, serveix una dona ignorant se li por fer qualsevol societat no educada per estimar la llibertat,les seves vides. cineastes; “Il mondo novo” (La nit de Va- per contextualitzar perfectament com es la cosa perque no se la respecta”. pot abraçar més fàcilment del que sembla.Ettore Scolla comença la seva carrera en resnes, 1982), una lograda i ben ambien- seva vida i per definir amb gran economia Antonietta s’enamora de Gabriele, de Però el masclisme no el var crear el feixis-el món del cinema escrivint guions, gaire- tada història sobre l’intent de fugida de narrativa la personalitat (o animalitat) del la seva sensibilitat, de la seva maner me, ni tampoc va morir amb ell. (si es potbé sempre amb companyia de Ruggero Lluis XVI i Maria Antonieta amb la presèn- seu marit i la seva relació matrimonial. d’ésser. Ell li ha donat en unes hores, dir que el feixisme ha mort, que segura-Maccari. El seu pas a la direcció el fa amb cia de Giacomo Casanova o “Splendor” Coneix a Gabrielle (Maracello Mastrioian- més tendresa que el seu marit durant tots ment no). Tan sols l’empara i el potencia.la comèdia “Se permettete parliamo de (1989), sobre els records del propietari, ni), per casualitat i ja pràcticament no es els seus anys de matrimoni. Tant se val si La vida d’Antonietta, és semblant a ladonne” l’any 1964. el projeccionista i l’acomodador d’un petit separaran fins que acabi la desfilada i la es homosexual. L’estima com és. I el seu de moltes dones que vivien i viuen a lesEn els anys següents continua en aquest cinema de províncies. De moment la seva gent torni a les seves cases. record l’acompanyarà la resta de la seva nostres ben assentades democràcies.gènere tan italià, el de la comèdia costu- darrera pel.lícula és “Gente di Roma” La manera amb la que Scola desenvolu- vida. Però l’intensa lluminositat d’aquest On suposadament es respecten els drets (Gent de Roma, 2003). pa aquesta relació es brillant. Hi ha des record, segurament de la foscor que sig- humans i on les constitucions diuen que Des del meu punt de vista (tal vegada del principi una simpatia mútua entre els nifica viure amb el seu home. totes i tots som iguals. El personatge que curt i estret), Ettore Scola, és un dels dos personatges. S’ha de dir que Gabrie- Per altre banda, Sophia Loren i Marcello interpreta Sophia Loren commou per la cineastes italians més importants del da- lle, abans de que Antonietta truqui a la Mastroianni, fan unes interpretacions ma- seva versemblança, pel seu realisme. La rrer quart del segle passat. De irregular seva porta, és a punt de suïcidar-se, per gistrals, portentoses. En un moment de democràcia no evita que el terrorisme de trajectòria no sempre ha sabut demostrar tant es podria dir que d’alguna manera li la pel.lícula quan ella està sopant amb el gènere continuï cobrant-se víctimes als el seu talent (que indubtablement té). Al- ha salvat la vida. seu home i els seus fills, (ell li recrimina països més civilitzats. El masclisme és la guns crítics han dit d’ell, (pot ser que no Però ella es una admiradora de Musso- que el sopar no sigui calent), la càmera consequència d’una relació de poder ama- els falti raó), que sovint és millor guionista lini que naturalment ignora l’orientació enfoca el seu rostre en un primer pla. gada sota una relació de parella. I el crim que director. El que queda clar, es que la sexual de Gabrielle i la seva dissidència La seva expressió, absolutament trista i no és altra cosa que la seva manifestació més extrema. Pel que fa a l’homofòbia, la Llei de Matri- monis homosexuals, no ha fet altre cosa que reconèixer un dret fonamental (que sempre haurem d’agrair a qui s’ha dignat a fer-ho) que evidentment existia abans de que es reconegues. I hem hagut de sopor- tar les reaccions colèriques de la dreta i de l’església catòlica. Sí, aquesta església catòlica que resa silenciosament contra Fitxa tècnica les guerres sense asenyalar els culpables, Dr: Ettore Scola; i convoca multitudinàries manifestacions G: Ruggero Maccari, contra l’amor entre dos homes o dues Maurizio Constanzo, dones. La que beneeix els canons i pro- hibeix els preservetius. La que condemna Ettore Scola; l’avortament i amaga els pedòfils. La que Ft: Pasqualino de San- ens vol ensenyar el camí de la santedat. tis; No crec que Scola vulgui explicar-nos el Int: Sophia Loren, profundament masclista que era el règim Marcello Mastroianni, de Mussolini. El que jo hi veig en aquesta John Vernon, Françoise excel·lent pel.lícula és el convenciment Berd. de que el masclisme i la homofòbia son actituds profundament feixistes.Abril de 2011 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> DES CARTES MAUDITESHemeroteca Lectures per Carlus Jové complementar el P odria ésser que l’hemeroteca fos l’indret privilegiat al qual podem anar quan volem retornar reportatge sobre Itàlia al passat; l’indret on reviscolar Redacció ropea narrats des de la participació de sant per diferents etapes que eclosionen en allò que anomenem els fets, que l’autor en alguns dels més actius movi- el moviment del 77 i l’anomenada «àrea de tantes vegades considerem que ments d’esquerra revolucionària que, l’autonomia» a Itàlia s’han perdut en el sac fosc de la d’ençà de la dècada dels 70, sacseja- Diego Giachetti (1954) ha investigat la història Ressenyem un parell de llibres que po- desmemòria. ren la vida política italiana, la francesa i de l’esquerra extraparlamentaria a Itàliaentre den servir de complement al reportatge Podria ésser, també, que també la catalana, a la recerca d’un món els anys seixanta i setanta. Redactor de la sobre Itàlia publicat en aquest Catalunya- l’hemeroteca fora no més que sense explotats ni explotadors. revista “Per il Sessantotto”, col·laborador de Papers núm. 127 (pàgines 3, 4 i 5). Rolando d’Alessandro neix a la ufanosa diversos periòdics, és autor entre altres dels un immens abocador de relats i aristocràtica Toscana, on rep la canò- llibres: “Il giorno più lungo. La rivolta di Cor- i històries en el qual cercar-hi el Si te’n vas no tornis nica educació catolicocomunista. Fill so Traiano, Torino 3 luglio 1969 “; “La Fiat in rastre d’els fets sigui una activitat Rolando d’Alessandro mano agli operati. L’autunno caldo del 1969”; vana, car no és tot relat, ja de per d’una nissaga de ferroviaris i mestres, Pròleg: Matthew Tree “Anni Sessanta comincia la danza. Giovani, si, una mera narració parcial, inte- viu al pis de dalt d’una estació fins als 19 Edicions el Jonc, 2011 capelloni, studenti ed estremisti negli anni anys. Va al Liceo Classico, estudia mú- ressada, mancada d’objectivitat? della contestazione”; “Un rosso relativo. Ani- sica, fa atletisme i juga –malament– a Podriem dir, en aquest darrer Que la vida és un camí tortuós ple de me, coscienze, generazioni nel movimento futbol. Es matricula a ciències polítiques cas, que l’hemeroteca és més bé revolts, caigudes i represes, no n’hi ha a Florència, però no avança gaire per- dei movimenti y Nessuno ci può giudicare. una memoteca, un arxiu de me- cap dubte, i aquest llibre n’és l’exemple Gli anni della rivolta al femminile”. què un fiscal té la pensada d’encolomar- mòries selectes –selectes, és clar, més fefaent. Escrit amb voluntat autobio- li un crim. Un delicte comú –tant que li Italia más allá del 68 perquè a l’hemeroteca tan sols gràfica, el llibre ens narra el trajecte vital i hauria agradat a ell ser un pres polític–. Antes, durante y después del hi ha les memòries de periodis- polític d’un jove militant d’esquerres italià Acaba a la presó i en surt, força temps movimiento tes, directors de premsa i crítics que, acusat injustament d’haver comès després, serrant barrots i saltant murs. Diego Giachetti d’actualitat– que, cada una des un crim comú, es veu obligat a dur la vida Amb una ordre de cerca i captura a les Virus editorial, 2007 d’una determinada posició, ofe- d’un nòmada desarrelat i sense papers espatlles, es dedica a fugir i amagar-se: reixen una lectura possible d’els durant més de 30 anys, recorrent mig Roma, Trieste, Zuric, París, el Rosselló, El 68 va ser la resposta des del moviment fets. Europa a la recerca d’una nova identitat Mallorca i, finalment, Barcelona on es estudiantil a l’estancament de les organit- A no ser que donem per bona la i un futur, tot evitant caure de nou a les planta i viu. Activista de diversos mo- zacions tradicionals de l’esquerra, en un mans de l’aparell judicial italià. viments, treballador en tota mena de context de lluites i revoltes en tot el món; va primera opció i que considerem, Al mateix temps, el llibre és un repàs a feines, “sense papers crònic”, aguanta ser l’intent d’establir aliances i estratègies per tant, que hi ha una via d’accès través de les experiències viscudes en fins a l’extinció de la pena que un jut- comunes amb el moviment obrer, esforços a els fets –ja sigui per la via de la primera persona d’alguns dels episodis jat té la bondat de concedir-li... 30 anys que van tenir la seva continuïtat i van donar depuració i reconstrucció d’allò més convulsos de la història recent eu- després. els seus fruits en el 69 i anys posteriors, pas- comú a tots els relats, ja sigui per la confiança en la veracitat dels propis relats– sembla que d’alguna manera o altra aquests Entrevista a Antonio Carretero, director del Rojo y se’ns escapen, irremeiablement. “Però bé –hom podria dir–, tot això no té massa importància, Negro perquè ja sabem que la història i (Vé de la contraportada) el periodisme no són activitats pu- rament objectives en les quals es per a això cal donar temps al funciona- la web-, per contra ha d’intentar apor- pel seu caràcter institucional i oficial, te- en aquest sentit. Aquesta és potser una puguin aplicar implacablement els ment a ple rendiment de la web, amb fun- tar interpretacions d’aquesta realitat en nen un baix perfil interactiu. La pàgina de les tasques pendents sobre la qual cal conceptes de mentida o veritat. cionalitats que arribaran espero que en format d’opinions, anàlisis, reportatges, del Rojo y Negro ha de tenir entre les posar-se a treballar. És evident que hi ha relats més breu, com són el sistema de comentaris entrevistes, informes, que enriqueixin la seves comeses el contenir i abastar la certs que d’altres, com és cert o els blogs temàtics o d’autor. intel·ligència i les capacitats crítiques i ar- informació rellevant generada a peu de - Quina petició o missatge vols també que molts d’ells responen gumentals de qui ho llegix en el seu exer- carrer per totes aquestes webs territorials fer arribar al conjunt de sindi- a motivacions polítiques i ideolò- - Quina relació té la versió di- cici de confrontar-se amb les tasques i sectorials i al temps possibilitar la par- cats, federacions, seccions giques (ho podeu comprovar a la gital amb el Rojo y Negro men- militants però també amb la globalitat del ticipació interactiva de afiliats i militants, sindicals, afiliats i afiliades de premsa diària). sual en format paper? que esdevé. mitjançant el sistema de comentaris, el la CGT? I als moviments so- La meva hipòtesi és que el publicat en el sistema de blogs i el formulari de con- cials? Pèro no és menys cert que con- - És una relació complexa, de vegades paper sigui generador de sentit ideològic, tacte. trastant les diverses fonts i opi- paranoica, i gairebé sempre fregant la produeixi una certa creació col·lectiva de - Totes i tots, amb responsabilitats o sense nions podem fer un relat prou paradoxa, però no més ni menys que significats que, partint de la crua realitat, - Tenir uns mitjans de comuni- elles en la Confederació, hem de comu- veraç dels fets que sigui el més el que succeeix en qualsevol altre mitjà ens permetin dialogar entre el nosaltres cació propis és una eina indis- nicar-nos molt més, i hauríem de facilitar objectiu possible. Al cap i a la fi, que s’expressa o vol seguir expressant- que és la CGT, i l’altre nosaltres inserits pensable per a difondre una aquesta comunicació a tots els nivells. El les coses van succeïr d’una de- se igualment en paper i en la xarxa. Amb en una xarxa de relacions, organitzacions informació diferent, estendre sistema ens vol com singularitats incon- terminada manera, i bé ha de ser l’excepció que la capçalera Rojo y Negro i subjectivitats dissidents amb l’ordre es- els nostres missatges i ampliar nexes, fàcils de manipular o manejar, tant possible accedir-hi.” té un tiratge mensual, no diària, pel que tablert, rebels a la dominació de l’estat i el nostre ràdio d’acció, creus si parlem d’individus, com si parlem de Doncs bé, el que jo no tinc tant es construeix com síntesi d’un mes ja del capital. És un viatge constant d’anada que amb els mitjans que tenim qualsevol agrupació (seccions sindicals, clar darrerament és això de que passat i s’enfila amb l’esdevenir del se- i tornada entre la web i el paper, i les re- s’estan complint aquests ob- sindicats, organitzacions o col·lectius so- “les coses van succeïr d’una de- güent marcat per l’agenda de la CGT o ferències a la una i a l’altre haurien de ser jectius? cials, comarques, localitats) i vol que el terminada manera”. Perquè… de dels esdeveniments rellevants. també constants i creixents. nostre ràdio d’acció es limiti al màxim al quina manera van succeïr? Fins La tendència és que el mensual sigui un L’esdevingut en la xarxa, és a dir el que la - No, per la senzilla raó que el fet de tenir context singular de cadascú. i tot si acceptem que sí, que les eina multidimensional, que serveixi a un xarxa explica es perd gairebé a l’instant molts mitjans l’única cosa que significa en La CGT com anarcosindical que és, fe- coses passen així o aixà encara temps de conscienciació, de visibilitat i de quan sorgeix. El mostrat en la tinta primera instància és que la CGT genera derativa i llibertària, ha de lluitar sempre que nosaltres només siguem ca- desemmascarament de l’explotació i de del paper s’objectivitza, s’institueix d’una molta informació, la qual cosa sens dubte tant en el seu interior com fora d’ella per paços de relatar-les parcialment, l’alienació, però també de debat, anàlisi manera una mica més permanent, menys és important tant en si mateix com en les a trencar aquestes barreres que assu- no seguim sense poder dir-ne i reflexió més assossegada. No podem fugissera... probabilitats que aquesta informació es mim com naturals. Són les nostres prò- oblidar que el Rojo y Negro en paper difongui. Però perquè hi hagi una efecti- pies fronteres les que hem de trencar, i res, de els fets, com a tals? I si arriba cada mes a 38.000 llars, és a dir, - Els diferents ens de la CGT va difusió i una extensió major del nostre en la ruptura amb els límits de les nostres no en podem dir res, perquè els de 20 a 28 pàgines segons l’edició i les participen de forma suficient discurs i de la nostra acció, és indispen- accions dissidents, travessar-les de soli- mantenim com a justificació de la separates que s’incloguin, són mirades, en l’enviament de contin- sable que els mitjans estiguin d’alguna daritat per a reconectarlas amb la perma- història? Tot això ho penso a pro- llegides i manipulades per milers de sub- guts i en el subministrament manera posicionats, igual dóna en la nent revolució del global. En aquesta tas- pòsit de certs debats recurrents jectes adscrits a una organització que es d’informació? web com en quioscs, llibreries comercials ca els mitjans de comunicació propis són que giren al voltant de qui relata vol revolucionària, és a dir transtornado- o alternatives, en els bars, en l’ateneu o imprescindibles i indispensables, doncs la veritable història i qui la falseja. ra de consciències i transformadora de - Les webs confederals, les territorials i associació, o en el tauler d’anuncis de són el suport en el qual s’expressa i es Doncs mireu: si partim de les ma- la societat. En aquest sentit, el paper no les sectorials juntament amb la informa- l’empresa o l’oficina en la qual la gent difon la solidaritat. Les nostres lluites so- teixes fonts, ni una cosa ni l’altra. ha de quedar-se com un simple aparador ció que les seccions i sindicats envien treballa. I em temo que aquesta batalla cials i sindicals, les d’ara mateix i les que del que fa, diu i pensa la CGT en el dia directament al correu de redacció, són de distribució i posicionament no l’estem hi ha per venir, no són ni poden deixar de a dia de la seva labor social i sindical -el les fonts d’informació principals del Rojo donant encara. Però hem de fer un esforç ser més que la solidaritat en acció enfront dia a dia informatiu és el que alimenta y Negro online. Però totes aquestes web, per a veure propostes i línies d’actuació de la insolidaritat instituïda.30 Abril de 2011
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres “69/75“Joan Salvat- El volum és, doncs, una aproximació “Joan Salvat- dal han apuntat alguns textos que en el Prescrit”, completíssima al més gran poeta català moment que va sortir no es coneixien.Papasseit obrer, anarquista, socialista, avantguar- Papasseit, un altre dista i independentista. Curiosa la barre-1894-1924” ja però alhora imprescindible si,, tal com Obra Joan Salvat desengany. ell, som prou entusiastes per no defugir Papasseit. cap de les opressions que patim com a Completa” éssers humans i ens volem mirar sense L’home Joni D amargar-nos. entusiasta “Salvat Papasseit poeta V aig assistir a l’estrena de la pel·lícula documental “69/75 Prescrit”, con- vidat per la Maria Rueda, germana avantguardista d’Agustin Rueda. A l’Agustin el van matar funcionaris de la presó de Ca- català” rabanchel després d’una brutal sessió de tortura el 1978. Era un activista lli- bertari de Sallent membre dels grups autònoms. No entraré a valorar la qua- litat artística del treball realitzat pels directors dels quatre documentals que conformen la pel·lícula, tant sols vull constatar el desacord en el tractamentFerran Aisa i Mei Vidal que s’ha donat a la mateixa del cas deEditorial Base l’Agustin. En Tirado, amic de la infàn- cia de l’Agustin, tot i haver col·laboratJordi Martí Font Edició a cura de Carme Arenas en la filmació, s’hi negà a presenciar Galàxia Gutenberg/Cercle de l’estrena, la Maria Rueda i la seva fi-Després del seu celebrat “Joan Salvat- Lectors lla van mostrar públicament el seu Ferran Aisa. Remei MorrosPapasseit, l’home entusiasta”, publicat malestar a la roda de premsa prèvia, Editorial Virus, 2002a Virus Editorial i durant molt de temps Jordi Martí Font com va fer el Juan Pedro, membre del’única biografia accessible del poeta l’Associació d’Amics de l’Agustin que Salvat-Papasseit (1894-1924) ésavantguardista català, la Mei Vidal i el Abans d’aquesta obra completa només també col·laborà en l’enregistrament, aFerran Aisa han reincidit en el seu tema l’exemple més pur de l’home que, sor- teníem disponibles la poesia completa del tint de baix, pren consciència i, des la xerrada posterior a l’estrena.d’estudi i han completat la seva investiga- Diversos autors, a cura de Maia poeta de la Barceloneta. I amb aquesta de la seva condició de proletari, es La Maria va accedir a ser filmada frívo-ció sobre la vida de l’”home entusiasta”. Creus i Pilar Bonet edició de l’obra completa s’hi inclou tam- rebel.la. I ho fa a través de la “kultu- lament (maquillant-se, desmaquillant-El llibre que tenim a les mans és la que Edicions 62 i _RTS S_NT_ MÒ- bé la prosa,alhora que molts més poe- ra”, paraula màgica per Salvat, però se, jugant amb el gat...) exclusivamentvol ser la biografia completa de Salvat, NIC_ mes que els que va publicar en diversos allunyat dels academicismes i les flo- com a recurs visual, i quan va veureamb dades que fins ara mai ningú no volums. I si els poemes eren importants que aquestes imatges són l’eix de lahavia investigat amb aquesta profunditat, Jordi Martí Font ritures noucentistes de l’època. El seu per conèixer com escrivia com a poeta, pel·lícula se li va caure l’ànima al terra.com les relacions internacionals del poe- autodidactisme es nodreix de lectures com sentia com a persona, també resulta Ella no volia ser la protagonista d’unata amb altres escriptors i revistes d’arreu Durant mesos, s’ha pogut veure al Cen- àcrates i compromeses que l’ajuden imprescindible, si volem entendre’l, llegir- pel·lícula sobre l’Agustín per molt artís-del món, i amb un recorregut vital per la tre d’Art Santa Mònica de Barcelona a formar-se un caràcter rebel i el fan ne els articles. En aquest cas, el volum tica que fos, l’únic protagonista possi-vida i els patiments de l’autor de “Tot és l’exposició que sota “Salvat Papasseit evolucionar des d’un catolicisme pro-mesquí” que fan que el volum (de cinc- inclou moltes altres coses però entre ble és l’Agustin. poetavantguardistacatalà” mostrava fund cap al socialisme i l’anarquismecentes pàgines) malgrat la llargada no si- elles els articles d’”Humo de fábrica”, els Com a resposta a les paraules del el poeta Salvat-Papasseit amb uns i cap a un nacionalisme de profundesgui un estudi feixuc ni complicat de llegir. publicats a “Los Miserables”, els de “Sa- Juan Pedro el director va comentar que altres ulls, allunyats de l’arqueologia. arrels socials. badell Federal” i les “Glosas de un socia- aquest país te problemes de comuni-Molt en la línia del biografiat. L’exposició comptava amb abundant Compromès amb la realitat política delL’bra es divideix en quatre part sota els tí- material gràfic i aquest catàleg el re- lista”, uns textos que calia recuperar de cació, jo el que diria és que en aquest fa anys ja que suposen la concreció del moment, funda diaris com “Un enemictols de ‘Lautodidacte’, ‘El rebel’, ‘Lavant- cull en bona part, pel que resulta una país hi ha persones que tenen proble- seu pensament social i polític. I tenir un del Poble” i “Arc Voltaic”, i col.laboraguardista’ i ‘El poeta’. Segurament si no llibre. mes de comunicació, doncs quan totes poeta de primera línia que a més parla a d’altres com “Los Miserables”, “Laens consideréssim persones integrals, Un llibre de lectura i de mirada agraït ja les persones que han col·laborat en un tan clar del món que l’envolta i del que vol Columna de Foc”, etc, abans de, con-diríem que la part que més ens interessa que a banda dels especialistes que hi treball d’aquesta mena es senten en-de ressenyar és la del rebel, on s’explica és un luxe que no ens podem permetre, dicionat per una tuberculosi que aca- escriuen (Ferran Aisa, Fernández Buey, ganyades i manipulades, el problemala seva pertinença al socialisme militant, com a llibertaris o independentistes, de baria amb la seva vida als 30 anys, comunicatiu és unidireccional. Teresa Abelló, Sala-Sanahuja, etc.) lesquan publicava articles a Sabadell Fede- imatges que conté són magnífiques, tant no conèixer. concentrar-se en una tasca poètica Si es volia fer una pel·lícula artística,ral” o “Los Miserables” de Reus i a molts les històriques, amb abundants fotogra- El volum conté també textos teòrics so- que faria de Salvat un dels referents crec que s’hauria d’haver contractataltres llocs, però ja som prou grans per fies, com els muntatges visuals que es bre Salvat escrits per Tomàs Garcés, imprescindibles de la poesia catalana artistes, però és molt trist pretendretenir interès per tot allò que serveix a podien veure a l’exposició i que en molts Joan Fuster i Ricard Salvat. També conté del segle XX. El Salvat de mots infla- fer una pel·lícula artística sobre el pa-un home com Salvat per mirar el món, casos pertanyien a la mateixa obra del correspondència pròpia de Salvat i una mats, el Salvat avantguardista, el Sal- timent dels altres i a sobre que els pro-enfrontar-s’hi, voler-lo transformar i esde- poeta, introductor dels cal·ligrames en la amplíssima mostra completa de tot el que vat revoltat... esdevindrà Poeta, és a tagonistes es pensin que s’està fent unvenir ell mateix transformat... per l’amor. poesia catalana. va escriure, tot i que Ferran Aisa i Mei Vi- dir, l’home entusiasta. documental històric. Això per no parlar de la possibilitat de fer un documental (no oblidem que pa- Revistes gat per Memorial Democràtic) tan asèp- tic i políticament correcte d’aquelles lluites tant incorrectes. Salut. * Nota de la redacció: La pel·lícula aborda, a través de quatre peces de diferents rea- litzadors nascuts en democrà- cia (Maialen Sarasua, Rubén Margalló, Pilar Monsell i Lluís Galter), relats d’assassinats co- mesos per forces policials du- rant la dictadura, la transició i fins i tot ja en democràcia. Són alguns dels últims assassinats relacionats amb el franquisme, en els quals els culpables no han estat jutjats, i que posen de manifest que la lluita contraROJO Y NEGRO DERECHOS, COMÚN, NUEVA HOJA INFORMATIVA IDEA! la dictadura es va dur a termePeriòdic mensual de la CGT a nivell con- POLÍTICA Butlletí informatiu de la Secció Sindical Butlletí bimensual de la CGT de Na- principalment des del carrer, i vafederal amb l’actualitat sindical, social i “Crisis y crisis de la política, una publi- de CGT Correus Barcelona, correos@ varra-Nafarroa, www.cgt-lkn.org/nafa- durar molt més enllà de la mortinternacional, www.rojoynegro.info, re- cació de la Universidad Nómada, www. cgtbarcelona.org rroa/ de Franco.daccion@rojoynegro.info universidadnomada.net/Abril de 2011 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ANTONIO CARRETERO, DIRECTOR DEL “ROJO Y NEGRO” > LES PARAULES SÓN PUNYS“La CGT ha de lluitar sempre Vinyoli, dir ‘pluges’ iper a trencar barreres que que ploguiassumim com naturals” Jordi Martí Font“El caràcter internacionalista de la CGT exigeix que cada vegada més les nostres J oan Vinyoli (1914-1984) somia- va matinades de filferros plens rebentats de rom amb llet batejadawebs i els nostres documents siguin accessibles a múltiples idiomes” de nit. S’estremia navegant dis del seu cap i trobant-hi companyies d’ancestral subsòl. I, fugint de Par- > LA FRASE... mènides i de tots els seus deixe- bles, es preguntava si no és “un gran consol dir la paraula “pluges” / i fer que plogui tot un llarg / matí d’abril”. I posats a dir, diguem l’essència sense condiments prescindibles: “No la cançó perfecta sinó el crit que invoca Déu és necessari, car no com l’àguila en té prou el nostre cor amb moure bé les ales.” Orson Welles, la guerra dels mons “El Rojo y Negro El 30 d’agost de 1938, Orson We- és un viatge lles (1915-1985) va llegir per ràdio la dramatització de La guerra dels constant d’anada mons de H. G. Wells. Les paraules i tornada entre el de l’actor, director, productor i lo- web i el paper” cutor -per centrar una mica les mil “Hem de comunicar-nos molt més i facilitar la comunicació a tots els nivells” feines que va fer- van provocar el pànic general i moltíssima gent va arribar a creure que allò que sentia Joan, Coordinació tendeixin més tard o d’hora tant a modi- banc de proves per als desenvolupadors llengua pròpia. Fins i tot l’esperantisme era real, que la invasió de la Terra del Catalunya ficar el seu disseny com a afegir noves del mòdul de migració. té ja el seu petit espai en el Rojo y Negro, havia començat. funcionalitats, sobretot interactives i Un altre aspecte a destacar quant a i espero que pugui comptar en breu amb multimedies. Aquests canvis al seu torn l’estructura i al disseny, i que incideix en un espai propi tipus blog. La ràdio donava un espai molt exigeixen plantejar-se el problema de la navegació és que cada secció, sub- més gran al desplegament retòricAntonio J. Carretero Ajo, 48 anys. què fer amb la informació pujada durant secció i cada notícia, presenta al mateix - Com valoreu el volum de visi-Viu a Valladolid. Mestre i llicenciat i Welles dmostrava que les parau- el període de vida d’un disseny web i/o temps que la seva informació específica, tes de la pàgina web? És unaen Filosofia, és afiliat des de 1986 les i la retòrica, ben combinades gestor de continguts determinat. El més a la seva dreta en els blocs de galeries, eina per a ús intern de la CGTarran del procés d’unificació con- amb la tecnologia, eren capaces fàcil és deixar la informació en un adreça videos i àudio, tota la informació relacio- o penses que a nivell general téfederal de 1984. Va treballar en la de crear una realitat paral·lela, web fixa, perquè qui vulgui pugui seguir nada amb ella o amb la secció o subsec- una bona acollida i seguiment?primera cooperativa d’educació completament falsa però alhora consultant-la, i començar amb el nou ció a la qual pertany.ambiental de l’estat espanyol, sent versemblant. El discurs havia de disseny partint de zero. Però això trenca - Cal desmitificar una miqueta la creençamembre fundador de la revista ser coherent ben muntat i alhora la fluïdesa històrica de la informació i la - Una de les coses que destaca- que internet ho visita molta gent o queEducación Ambiental, primera pu- no dubtar. trosseja en segments temporals discon- ríem és la possibilitat de traduir cada vegada siguin més les persones,blicació periòdica que es va editar tinus, l’única relació dels quals són els automàticamente els seus con- sobretot joves, que estan tot el dia en-sobre pedagogia ecològica. Es va Un relat fals esdevingut realitat per enllaços directes que puguin fer-se entre tinguts a la resta de llengües ganxades a una pantalla navegant i in-especialitzar professionalment en a milers i milers de persones es va ells. que es parlen a l’estat espanyol teraccionant en les xarxes socials. Cadainvestigació social i en avaluació donar al Principat de Catalunya Des del principi hem tingut com objectius i a nombroses llengües inter- mitjà té els seus moments d’ús i la sevaqualitativa de programes i projec- amb el programa “El camaleó”, del prioritaris que la nova web del Rojo y nacionals, què us va motivar a audiència-tipus. Dit això, no hi ha granstes. La seva militància es va for- Negro: 1r. es mantingués en l’esfera del fer-ho i com valores aquest ti- diferències almenys de moment, entre 1991. En aquest programa, obrajar amb el MOC, amb el col·lectiu programari lliure, amb un gestor de con- pus d’eines? el nombre de visites que tenia l’anterior de Manel Delgado i Miguel ÁngelGarbanzo Negro i la ràdio lliure tinguts open source, triant drupal per la pàgina i el que està tenint aquesta, que Martín, s’imitaven formats utilitzatsCaribú de Valladolid. Ha tingut seva escalabilitat, la seva important es- - Per desgràcia estem encara lluny de ronda una mica més de les 50.000 visites en les televisions de tot el món. Undiferents responsabilitats en el tabilitat i la nombrosa comunitat de des- comptar amb eines online que ofereixin mensuals, que equivalen a poc més de informatiu d’última hora va donarSindicat d’Administració i Serveis envolupadors que l’alimenten; 2n. fora traduccions automàtiques correctes de 30.000 visitants distints al mes. la notícia de l’assassinat de Gor-Públics (SAYSEP) de Valladolid, capaç de migrar amb eficàcia les gairebé l’idioma original, però sens dubte les que Aquestes són xifres molt similars, d’altra batxov i malgrat que s’havia anun-així com en la F.L. de Valladolid. 25.000 notícies pujades entre entre gener existeixen ajuden a poder comprendre banda, a les que genera la web oficial de ciat abans la gent s’ho va creure iVa ser Secretari de Formació del de 2004 i gener de 2011; 3r. presentés la textos informatius literàriament no com- cgt (www.cgt.org.es). Però és convenient el programa fou suspès.comitè confederal els anys 2004- informació d’una manera neta i estructu- plexos i això, al costat de l’accés a les relativizar-les, doncs el 67% d’aquestes2005, Secretari d’Acció Social els rada; 4t. possibilités la inclusió directa de xarxes socials mitjançant un desplega- visites tot just superen els 30 segons (ésanys 2005-2009, i des del con- les notícies que es pugen a les webs de ble en cada notícia (sota el títol share), el tràfic de fons d’internet, degut principal-grés de Màlaga ocupa la direcció les confederacions territorials, a partir de possibilita tant la lectura comprensiva de ment als motors de recerca, a les RSS, adel periòdic confederal Rojo y Ne- les seves RSS. les notícies com la seva inclusió en les robots d’indexació), sent només un 18%gro, en paper i web. La migració dels continguts acumulats en xarxes socials. les que estan durant 5 minuts o més. els 7 anys d’existència del Rojo y Negro El caràcter internacionalista de la CGT El que sí succeeix amb la nova web és- El Rojo y Negro digital presen- digital ha suposat, per la seva banda, dos exigeix que cada vegada més les nos- que hi ha majors possibilitats d’aconseguirta una imatge renovada, què reptes importants: posar a punt un mòdul tres webs i els nostres documents siguin pics extraordinaris de visites simultàniesdestacaries en quant a disseny, de drupal que migrés adequadament tota accessibles a múltiples idiomes, i òbvia- en un dia o a unes hores determinades,prestacions, continguts, objec- la informació gestionada anteriorment ment, als d’aquells pobles i nacionali- degut al fet que certa notícia (va passartius,...? mitjançant spip (gestor de contingut de tats que conformen l’estat espanyol. En amb el conflicte d’Aena el primer cap de l’anterior web) i implementar un cercador aquest sentit, sempre hi ha una complexa setmana de la posada en funcionament- L’obsolescència de les webs en la seva avançat i exhaustiu en els seus filtres per dialèctica entre facilitar la major part dels de la web al gener passat) es mogui enforma de presentar continguts i informa- a poder arribar a la informació que es continguts en el castellà majoritari i el les xarxes socials, generant tals pics. Lació sembla que se situa entre els tres i vulgui buscar. Convido que la gent jugui respectar escrupolosament la idiosincrà- tendència està doncs que aquests picsels cinc anys, i d’altra banda, s’han fet amb les opcions avançades del cercador sia idiomàtica dels pobles - i per tant de de visites s’intensifiquin i proliferin, peròavanços importants en el disseny gràfic per a veure les seves possibilitats. Es pot les organitzacions territorials que consti-aplicat a internet, pel que ambdós as- (continua a la pàgina 30) dir que l’actual Rojo y Negro ha estat un tueixen la CGT- que compten amb unapectes obliguen a que totes les webs