Your SlideShare is downloading. ×

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

585

Published on

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
585
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre 2010 · núm. 123 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Volem la Lluna!Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 123 · Desembre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Volem la Lluna!Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial> ON ENS TROBEM?CONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació Menorca El repte de continuar...Plaça de la Llibertat, 5 07760CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LACGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110 E ns trobem en un any de celebra- ció de l’anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barce-FEDERACIONS SECTORIALS lona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps pas-• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC) saria a convertir-se en la Confederació• Federació de Banca, Borsa, Nacional del Treball. Hereus com somEstalvi i Entitats de Crèdit• Federació Catalana d’Indústries d’aquestes sigles, des de la CGT hemQuímiques (FECIQ)• Federació de Sanitat estat organitzant per tot el territori de• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) l’Estat espanyol diversos actes i jorna-• Federació d’Administració des d’analisi, reflexió i celebració, actesPública (FAPC) que tindran la seva clausura a Barcelo-Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn na, amb un acte que es portarà a termeTel. 933103362. Fax 933107110 el 17 de desembre a l’auditori del MuseuFEDERACIONS COMARCALS d’Història de Catalunya i amb l’exposicióAnoia “100 anys d’anarcosindicalisme” que es-Carrer Clavells 11 - 08700 IgualadaTel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tarà a Barcelona entre el 15 de gener iBaix Camp/Priorat el 15 de febrer de 2011. Com a pròlegRaval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus a aquests actes de tancament del cen-baixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 tenari, el multitudinari concert de PacoBaix Llobregat Ibáñez que va tenir lloc el passat 26Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - de novembre, organitzat per la CGT decgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 Barcel.ona.Comerç, 5. 08840 Viladecans Més enllà però dels actes de celebraciócgt.viladecans@yahoo.es i reafirmació en clau interna, el principalTel./fax 93 659 08 14 repte de la CGT passa per continuar i ens trobem amb moltes dificultats per me, el creixement indiscriminat, el desa- que guanyem... Implica una apos-Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell construint organització i gene- aconseguir trencar aquesta situació. rrollisme, l’explotació, el consumisme. ta per l’austeritat, una apostaTel. i fax 977660932cgt.baix.penedes@gmail.com rant dinàmiques de mobilitza- Les últimes eleccions catalanes, per altra Des de la CGT estem treballant per la pel repartiment del treball i la ció i lluita. Construint una organitza- banda, ens donen una radiografia d’una convocatòria de noves vagues generals riquesa, una aposta pel de-Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona ció oberta, dinàmica i útil per a l’objectiu societat catalana cada vegada i una vaga general europea. La Vaga de creixement, contra l’ostentació, elcgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 de transformació social que ens guia, i més dretanitzada. I el govern es- Consum representa molt més que un dia luxe, el malbaratament, el superflu.... LaGarraf-Penedès que reflexi en el seu interior, en la seva panyol, per la seva banda, segueix en sense compres. Implica replantejar-se Confederació anima així a la societat aLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i laGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat forma de funcionar i treballar, l’ideal de la seva línia de continuar amb les reta- el sistema productiu que patim. Implica participar en un acció que pot ser secun-Tel. i fax 938934261 societat llibertària que volem construir. llades (les properes la de les pensions una reflexió molt crítica sobre els hàbits dada per tot el món, començant per quiMaresmePlaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Generant dinàmiques de mobilització i i la supressió dels ajuts de 426 € a les i tipus de vida que tenim, com actuem, més estan sofrint aquesta crisi: les per-maresme.cgt@gmail.com lluita amb tot un seguit de col·lectius i persones aturades sense subsidi) i les què pensem, per a què treballem, quin sones parades, jubilades, treballadores,Tel. i fax 937909034 organitzacions amb qui anem coincidint privatitzacions de serveis públics (Aena, sentit té la propietat, en què gastem el autònomes, estudiants, ...Vallès OrientalFrancesc Macià, 51 08100 Mollet - en el carrer, com molt bé es va visualtzar ferrocarrils, sanitat,...). I l’estat d’alarmacgt_mollet@hotmail.com en la jornada de vaga general del 29-S. i la militarització dels controladors aerisTel. 935931545. Fax 935793173 En el camí de continuar mobilitzant a la davant la seva vaga salvatge, també AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS societat contra les retallades laborals i ens mostren el que estan disposats a ferGirona socials, contra la reforma laboral i la de si ens sortim dels límits marcats a l’horaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005Girona les pensions, contra el sistema capita- de mobilitzar-nos.cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972231034. Fax 972231219 lista que ens ofega, ens reprimeix, ens Finalment, recordar que en el camí de explota i ens precaritza a tots nivells, lluita conjunta amb els moviments so-PonentAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - la CGT, conjuntament amb altres mo- cials després del 29-S, la CGT ha con-lleida@cgtcatalunya.catTel. 973275357. Fax 973271630 viments socials, estem immmersos en vocat una vaga de consum perCamp de Tarragona una dinàmica de convocatòria al 21 de desembre. La Vaga deRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 d’actes i mobilitzacions per do- Consum és una nova mobilització contraTarragonacgttarragona@cgtcatalunya.cat nar continuitat a la vaga general del 29-S les polítiques antisocials del govern, laTel. 977242580 i fax 977241528 i fer camí cap a la convocatòria d’una reforma laboral, la reforma de les pen-FEDERACIONS LOCALS nova vaga general. Malauradament, la sions, les retallades socials i laborals,Barcelona resposta social no és de ni de lluny la fins a aconseguir la derogació de totesVia Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que caldria, l’apatia, el pessimisme i la aquestes lleis i instaurar les bases d’unflbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 resignació s’han incrustat massa pro- nou model social, econòmic i productiuBerga fundament en aquesta societat en crisi que no estigui basat en el productivis-Balç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan AntonManresamanre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviTel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, “Fora terra, fora platja, / oblida’t de tonColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions regrés: / no s’acaba el teu viatge, / nohotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: s’acabarà mai més”Sabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripciócgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 “Excelsior”, Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan MaragallRamon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Desembre de 2010
  • 4. REPORTATGE Lluitar contra el La vaga de consum és replantejar-se el sistema consumisme és lluitar productiu que patim a partir d’una reflexió contra el capitalisme crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim En acció contra el neoliberalisme consumistaCGT proposa als moviments socials convocarconjuntament una vaga de consum el 21 de desembre SP Comitè Confederal CGT llisme, l’explotació, el consumisme. Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renun-La Confederació General del Treball ciant al malversament de recursos,(CGT) s’ha dirigit per carta a organit- a l’increment de la producció ambzacions de consumidors, ecologistes, l’únic objectiu d’obtenir beneficisONGs i moviments socials (MM.SS.) passant per sobre de la salut i qualitatproposant compartir la convocatòria de vida de les treballadores i els tre-d’una Vaga de Consum en tot l’Estat balladors o la pròpia continuïtat de laEspanyol per al pròxim 21 de desem- vida en el planeta.bre. El consumisme és l’estil de vida pro-CGT assenyala en la seva carta que pi d’aquest sistema social neoliberal,“En plena eufòria consumista de les que explota a les persones, espolia elsfestes per a cap d’any, anem a plan- recursos dels països pobres, genera latar cara a aquest model desarrollista malaltia crònica de la insatisfacciói capitalista per al qual les persones permanent, que no valora la satis-només som objectes de consum”, així facció de les necessitats sinó que ensmateix CGT proposa als MM.SS. que converteix en objectes esclaus de totfacin seva la Vaga de Consum contra el superflu i innecessari que el mercatel Capitalisme el 21 de Desembre i ens presenta.que es treballi conjuntament perquèsigui un èxit. Per porta-la endavant, Què és la vaga deCGT els ha proposat mantenir re- consum?unions en les quals analitzar i valoraraquesta acció. És molt més que un dia sense com-CGT assenyala que després de la pres. Implica replantejar-se el siste-Vaga General del passat 29 de set- ma productiu que patim. Implica unaembre, els problemes pels quals es- reflexió molt crítica sobre els hàbits itan passant les i els treballadors i els tipus de vida que tenim, com actuem,col·lectius socials més desfavorits què pensem, per a què treballem, quinsegueixen sent els mateixos, ja que ni sentit té la propietat, en què gastemel Govern, ni la Patronal ni els Mer- el que vam… guanyar Implica unacats han canviat absolutament gens aposta per l’austeritat, una aposta pelen relació a les seves polítiques an- repartiment del treball i la riquesa,tisociales. una aposta pel decreixement, contraDes del 29-S CGT segueix desenvo- l’ostentació, el luxe, el malbarata-lupant accions i mobilitzacions per ment, el superflu…tot el territori, vagues sectorials i per Significa canviar l’ordre de prioritatsempreses amb motiu de nous acomia- sobre el que s’ha de seguir produint,daments, ERO…, conscient que cal en quins sectors seguir creixent i enseguir treballant per a tornar a crear quins sectors és necessari decréixer,les condicions favorables a la con- una reflexió sobre el que s’ha de con-vocatòria d’una nova Vaga General sumir, sobre la qualitat de vida, so-en l’Estat espanyol i una futura Vaga bre la sobirania alimentària, sobre laGeneral a Europa. procedència dels productes que men-En conseqüència, per a la CGT, la gem, sobre la solidaritat amb els paï-lluita i la mobilització social contra sos i persones explotades pel primeraquestes polítiques i aquest sistema món, sobre la necessitat de reciclar,neoliberal ha de continuar, ja que, de compartir, de donar-nos suportaquest va ser el compromís adquirit mútuamente, sobre el tipus d’energiai el clam que es va transmetre en els carrers el passat 29 de setembre. Després de la Vaga General del 29-S, del govern, la reforma laboral, la re- renovable que cal potenciar…carrers en la passada Vaga General. treballant per la convocatòria de noves forma de les pensions, les retallades La Vaga de Consum suposa afirmar laCom organització, CGT està fent i Perquè una Vaga de vagues generals en l’estat espanyol i socials i laborals, fins a aconseguir nostra capacitat d’autonomia i auto- una Vaga General europea, prosse- la derogació de totes aquestes lleis i gestió enfront d’un sistema productiu consum contra elvol seguir fent aquest recorregut demobilitzacions en coordinació amb la guim amb un calendari de mobilit- instaurar les bases d’un nou model capitalista que entén a les personesresta de moviments i organitzacions capitalisme el 21 de zacions, manifestacions, de lluites en social, econòmic i productiu que no tan sols com consumidors o recursossocials, sindicals, veïnals, estudian- desembre fàbriques, empreses, sectors, territo- estigui basat en el productivisme, el a explotar. Es tracta de boicotejar itils… sensibles al manifestat en els ris… contra les polítiques antisocials creixement indiscriminat, el desarro- no adquirir cap tipus de bé, produc-Desembre de 2010 3
  • 5. REPORTATGELa CGT te o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de para- el petit comerç o persones autòno-es troba litzar el sistema productiu, les grans mes, que també empreses, bancs, multinacionals i estan pagant laamb els pressionar als “governants de l’estat crisi que bancs, central, autonòmic i local” perquè multinacionals imoviments corregeixin la seva actual política especuladors han econòmica insostenible i antisocial provocat. Aquests que maltracta, menysprea i despulla a sectors poden isocials de tots els col·lectius desfavorits. han de donar su- port aquesta vaga.Catalunya Qui pot fer la vaga? La Vaga de Con- sum es realitza A diferència d’una Vaga General, la contra els respon- Vaga de Consum pot ser secundada sables de la crisi Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya per tota la societat, començant per (banca, especula- qui més estan sofrint aquesta crisi : ció, patronal, clas- les persones parades, jubilades, tre- se política). Els balladores, autònomes, estudiants, grans bancs, mul-E l 27 de novembre la CGT de Catalunya es va reunir a Barce-lona amb membres de diverses or- etc. tinacionals i espe- culadors que vanganitzacions i moviments socials del Com participar en la ocasionar la crisi del mercat finan- Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccionsPrincipat amb les que s’ha coincidit vaga? cer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de marionetes, “la classe governant”, internacionals, gravant la petjada dedurant els darrers mesos en diverses que som la majoria de la societat: CO2 o simplement fent que paguimobilitzacions contra les retallades les persones contribuents, estan ara No comprant, ni adquirint, ni consu- persones aturades, estudiantes, tre- més, qui més té.socials i laborals. Una de les finali- pressionant als governs per a retardar mint qualsevol tipus de bé, producte balladores, jubilades, autònomes, Per això exigim:tats de la trobada va ser el poder fer l’edat de jubilació als 67 anys, per a o servei que no sigui imprescindible. qui amb el nostre treball i consum • Pel repartiment del treball i la ri-conjuntament una avaluació de les abaratir encara més l’acomiadament Per exemple: mantenim el model actual i ho po- quesa. Repartir el treball treballant tal com ja han aconseguit amb laactuacions realitzades i, sobretot, de • A l’aixecar-nos, consumir la mínima dem canviar. menys per a treballar tots, reduintdialogar i pensar quines propostes es Reforma Laboral, per a privatitzar quantitat d’electricitat o aigua, baixar Estem cansats i cansades de sofrir la per a això la jornada laboral sensepoden anar definint per a continuar la Seguretat Social per mitjà del co- el termostat diversos graus, no usar seva doble rasadora: pagament, volen retallar més drets disminució de salari, eliminant lesles lluites més enllà de la passada productes contaminants, tòxics… • Mentre ens demanen esforços socials i laborals, seguir reduint el hores extraordinàries i el treball avaga general del 29-S. Un altre ob- • Realitzar els desplaçaments en mi- econòmics amb majors impostos ijectiu de la reunió era poder posar en nostre poder adquisitiu rebaixant o preu fet, avançant l’edat de jubilació tjans públics de transport i si és pos- austeritat salarial, les seves granscomú les diferents visions i idees de congelant encara més salaris i pen- i excloent a intermediaris com les sible caminant o amb bicicleta. Si fos fortunes segueixen augmentant es-les diferents organitzacions de cara a sions…, i és necessari parar-los. subcontratas o les ETT. imprescindible l’ús d’un vehicle par- candalosament. Persones directivescontinuar amb les lluites els propers ticular, procurar no viatjar sols o so- Amb aquesta Vaga podem demos- • I repartir la riquesa, entenent trar en mans de qui està la clau de la i conselleres de l’IBEX 35 tenen aquest repartiment no com accions omesos. Es pretenia, així, consolidar les i compartir el desplaçament ambels espais de confluència que han transformació social i definir un nou un salari mig de 1 milió d’Euros, dividends entre la població, sinó em- altres persones. mentre que en Wall Street segueixen model productiu i social no basat en prant aquests diners en uns serveisanat sorgint els darrers anys i establir • No comprar en els grans magat- incrementant els seus salaris que su-mecanismes per a intercanviar idees el consumisme, l’especulació i ex- públics de qualitat i amb caràcter zems, centres comercials, supermer- mats són majors al PIB Espanya.i propostes sobre la base del reco- plotació de les persones i el planeta. universal perquè puguem gaudir- cats, bancs, gasolineres, bars, cafete- • Alhora que demanen abaratir en-neixement de l’autonomia de cada ries, restaurants, comerços, empreses los les i els quals realment produïm cara més l’acomiadament es blindenorganització. Ara més que mai cal amb centres d’atenció presencial o El model econòmic i els contractes percebent indemnit- aquesta riquesa.posar en comú les diferents visions i telefònica… polític del Capitalisme zacions milionàries. (9,1 milions • Contra la Reforma Laboral i laidees que tots i totes tenim i discu- • Evitar el consum telefònic, l’ús de Reforma de les Pensions, pel man-tir quines possibilitats de lluita se’ns les targetes, l’enviament de correu i Neoliberalisme ha d’euros ha costat l’acomiadament teniment del poder adquisitiu per a d’un directiu a Gullón).obren de cara als propers mesos, de- electrònic, la instal·lació de qualse- fracassat, social i • Ens demanen moderació en les asalariats i pensionistes, per un noufinint col·lectivament els propers pas- vol servei… ecològicament pensions, però Botín (Santander) o model social i productiu sosteniblesos en la lluita. • Retirar els diners dels bancs (qui en Francisco González (BBVA) es van les beneficiàries del qual siguem lesLa resposta a la convocatòria va ser tingui) perquè comprenguin que els El capitalisme pretén seguir augmen- adjudicar unes pensions de 24,6 i persones i no els mercats.bastant satisfactòria, amb assistèn- diners són nostres i que tenim poder tant les seves grans fortunes retallant 79,8 milions d’Euros. Després del 29-S?: 21 de desembre,cia de col·lectius de diferents àm- per a transformar la realitat. els nostres drets, salaris, prestacions • Retallen drets socials i pugen els VAGA DE CONSUM CONTRA ELbits geogràfics, àmbits d’actuació i impostos que afecten a la majoria CAPITALISME socials i intentant que treballemsensibilitats ideològiques, com ara: Contra qui va la vaga? més hores i anys per menys diners. de la ciutadania (IRPF, IVA), però Més info:l’Assemblea Popular de Terrassa, www.huelgaconsumo.org/ Aquesta és la seva forma despietada no prenen cap mesura perquè qui hal’Assemblea de Joves de Lleida, el www.huelgageneral.info La Vaga de Consum no es fa contra de crear ocupació. causat aquesta crisi col·labori en laCentre Social La Maranya de Lleida,la Mesa Cívica pels drets Socials deGirona, l’Assemblea Social del VallèsOriental, el Moviment Popular de Sa- Manifest en suport a la vaga de consum del 21-Dbadell, la Coordinadora Repartim elTreball i la Riquesa de Reus i Tarra- www.huelgaconsumo.org/ ment. (Els directius i consellers de mercat financer mundial i que van sitiu per a assalariats i pensionistes,gona, Endavant, el Col·lectiu Àgora l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 rebre ajudes de desenes de milers de per unes polítiques sostenibles, so-de la UPF, l’Assemblea de Barri de milió d’euros). milions dels contribuents, estan ara cials, justes i ecològiques que creuenSants, l’Assemblea de la Barcelone- Els mateixos que demanen facilitar i pressionant als governs per a retardar ocupació de qualitat i fomentin el re-ta, l’Assemblea pels Drets Socialsde Gràcia, l’Assemblea d’Aturats de E l model econòmic actual basat en el capitalisme salvatge ha fracassat. S’ha demostrat que era abaratir més l’acomiadament, es blin- den els contractes percebent indem- l’edat de jubilació, per a privatitzar la sanitat pública, volen retallar més partiment de la riquesa i del treball. El 21 de desembre no adquireixis capBarcelona o el Moviments 25-S. social i ecològicament insostenible, nitzacions milionàries. (9,1 milions drets socials i laborals, seguir re- tipus de bé, producte o serveiEls eixos que van conduir els debats però encara així han intentat mante- d’euros ha costat l’acomiadament duint el nostre poder adquisitiuvan girar sobre quin tipus d’accions i nir-lo creant bombolles borsàries i d’un directiu a Gullón). rebaixant o congelant encaracampanyes emprendre conjuntamento de manera paral·lela el sindicat i immobiliàries fins que han explotat. Retallen drets socials, pretenen re- més salaris i pensions…, i és Ara estem pagant les conseqüències tardar l’edat de jubilació, pugen els necessari parar-los.diversos moviments socials contra d’aquest capitalisme salvatge que, impostos que afecten a la majoria Amb aquesta mesura no es pre-les retallades laborals i socials, tant lluny de reconèixer els seus errors i dels ciutadans (IRPF, IVA), però no tén perjudicar al petit comerçdes del món del treball com des dels passar a un model basat en el consum prenen cap mesura perquè els cau- o autònoms, que estan pagantbarris i els pobles. Dins d’aquestes responsable, just, sostenible i res- sants d’aquesta crisi col·laborin en la també la crisi que bancs, mul-qüestions van ser recurrents també les pectuós amb el medi ambient, pretén seva resolució: regulant les SICAV, tinacionals i especuladors hanreflexions de com actuar si s’anuncia seguir augmentant les seves grans establint una taxa a les transaccions provocat. El petit comerç ila reforma del sistema de pensions i fortunes retallant els nostres drets, internacionals, gravant fiscalment la autònoms poden i han de do-com afrontar la defensa dels servies salaris, prestacions socials i intentant petjada de CO2 en els productes o nar suport aquesta vaga sensepúblics. En aquest punt una idea que que treballem més hores i anys per simplement fent de debò que pagui cap cost, desplaçant el seu diava sortir reiteradament va ser la de menys diners. més, el que més té. de descans setmanal al 21 dedefensar el transport públic gratuït I no podem seguir permetent la seva Per aquests, entre molts altres mo- desembre, evitant les possi-per a persones aturades, jubilades, doble rasadora: tius, amb la Vaga de Consum, prete- bles conseqüències negativesestudiants i amb ingressos baixos i de Mentre ens demanen esforços econò- nem exigir els governants un canvi d’aquest dia.rebutjar la massificació del servei i el mics amb majors impostos i retalla- en les seves polítiques. Els grans Contra la Reforma Laboral i laprogressiu increment de preus molt des salarials, les seves grans fortunes bancs, multinacionals i especula- retallada de les pensions, pelper sobre de l’augment de salaris i de segueixen augmentant escandalosa- dors que van ocasionar la crisi del manteniment del poder adqui-l’IPC.4 Desembre de 2010
  • 6. REPORTATGE Dia sense Compres 2010: Un dia sense compres, 364 de consum crític Ecologistes en Acció mostren signes cada vegada més comparable a una jornada de vaga comerç internacional o les políti- s’organitzen durant tota la setma- clars de fastig, insatisfacció i infeli- dels consumidors o una campanya ques alimentàries, entre uns altres. na diverses activitats en diferents citat. Es tracta d’una paradoxa que de boicot, no contra un producte o Per tant, també es relaciona amb al- ciutats del territori espanyol. Entre està inserida en la pròpia naturalesa una empresa concreta, sinó contra tres moviments de contestació, com aquestes, destaquen recorregutsE l 26 de novembre es va celebrar la 19a edició del Dia sense Com-pres (DSC) en més de 60 països. El i dinàmica consumista perquè, se- gurament, aquesta sigui el parany: l’aparell mercantilista i publicitari i el model de consum resultant. és el cas del comerç just, la agroeco- logia, l’economia solidària, el movi- per projectes alternatius, mercats d’intercanvi i botigues gratis, expo-DSC ha evolucionat des de la seva construir individus que es senten Els objectius d’aquesta actuació ment decreixentista o la defensa de sicions de contrapublicitat, xerradesprimera edició el 1992 a Vancouver permanent i sistemàticament insa- global no es limiten a la reducció la sobirania alimentària dels pobles. d’agricultors ecològics i grups au-fins a convertir-se en una data as- tisfets amb el que tenen perquè se- del nivell de consum en els paï- Durant aquesta data, els col·lectius i togestionats de consum, tallers desenyalada a nivell mundial per als gueixin consumint, genera, en defi- sos del Nord econòmic, sinó que organitzacions socials implicades en costura, de reciclatge de mobles ocol·lectius crítics amb el model i els nitiva, frustració i infelicitat. s’estenen a promoure una reflexió aquestes temàtiques denuncien de d’horts urbans i taules rodones.valors consumistes imperants, que Un model de contrasentit en el qual crítica sobre aquest model de con- diferents maneres un sistema injust, En última instància, es tracta d’unaaprofiten aquest moment per a de- conviuen persones obeses i famèli- sum, denunciar els seus impactes i alienant i insostenible, i reivindi- jornada que serveix per a posar sobrenunciar les seves conseqüències i ques, el malversament i les necessi- proposar alternatives viables que quen el consum local, just i ecològic la taula de la consciència col·lectivaproposar alternatives de consum. En tats bàsiques insatisfetes, la perse- estiguin sustentades en valors com dels productes necessaris. Per això, un conjunt de crítiques i alternativescommemoració d’aquesta jornada, cució d’una esmunyedissa felicitat la sostenibilitat socioambiental, el el DSC és també una ocasió per a necessàries que han quedat ocultesEcologistes en Acció va organitzar publicitària i els més alts nivells repartiment equitatiu de la riquesa, la visibilització de la problemàtica o disfressades pel soroll mediàticdiverses activitats en el territori es- de trastorns psíquics en la història la solidaritat, alternatives que re- associada al consumisme i la pro- i la saturació publicitària. La críti-panyol. de la Humanitat. Una societat que prenguin les relacions comunitàries moció de l’exercici col·lectiu d’un ca a una economia que s’ha tornat es caracteritza per la insolidaritat, de proximitat, el comerç local i es- consum responsable i crític durant autònoma, que no pren en consi-Crítica al model l’individualisme i l’hedonisme, i tiguin associades a les necessitats els altres 364 dies de l’any. deració les necessitats i exigències l’estil del qual de vida hegemònic reals de les persones. La repercussió i visibilitat del DSC de la vida humana i només aspiraAl llarg de les últimes dècades el desafia diàriament la sostenibilitat Per això, es tracta d’una aposta ac- ha anat creixent a poc a poc des dels al seu propi desenvolupament. Aconsum de béns, serveis i recursos ecològica i social. tiva per altre model de consum més seus començaments, cada any amb un aparell de producció que preténnaturals s’ha anat incrementant de crític, on l’eix no sigui el creixe- un major nivell de participació de arribar a un il·lusori creixement in-forma exponencial a nivell mundial. Reivindicació ment econòmic i l’optimització persones i col·lectius. Els lemes “un finit sobreexplotant el planeta i unNo obstant això, aquest augment no i construcció dels beneficis empresarials a costa dia sense compres, 364 de consum model de consum que pretén mer-s’ha repartit, precisament, de for- d’alternatives de sistemàtiques injustícies socials, sostenible” i “Res, el producte més cantilitzar tot allò quant existeixi. Ama equitativa, sinó que ha seguit la polarització de la riquesa, la de- venut en el Dia sense Compres” van un estil de vida que obvia qualsevoll’anomenada Llei de Paretto, ja que pendència al consumisme i la des- servir per a celebrar les dues últimes límit i passa per sobre de les neces-el 20% de la població mundial con- Enfront d’aquest escenari, cada dia trucció dels recursos naturals. Així, edicions del DSC en l’Estat espan- sitats en nom del “progrés”, el “des-sumeix aproximadament el 80% dels són més nombroses les iniciatives s’ha convertit en una jornada assen- yol. envolupament” o la “modernitat”.recursos del planeta. col·lectives a escala global que yalada per als col·lectius i persones Ecologistes en Acció proposa el L’alternativa de construir una socie- pretenen denunciar els excessos iMés enllà del quantitatiu, el consu- que aposten per la transformació del debat, la reflexió i la construcció tat fora de la lògica del creixement,misme ha anat prenent cada vegada defectes d’aquest model de con- model de producció, distribució i d’alternatives possibles per a pro- l’individualisme i la competència.més protagonisme en la vida de les sum, promovent la reflexió crítica, consum, així com de l’estil de vida moure el decreixement, reconduir De promoure un model econòmicpersones i les societats enriquides, denunciant els impactes, construint contemporani. l’estil de vida, el model de produc- i social que respecti els límits fí-fins a convertir-se en una ideologia alternatives i articulant iniciatives Aquesta crítica se sustenta en una ció, de consum, de transport, ener- sics, protegeixi i afavoreixi la vida.per a la selecta classe mitja consumi- per a un consum conscient, crític i crítica sistèmica més àmplia i pro- gètic, d’alimentació i de poder, amb L’alternativa de reaprendre a viuredora, formada per uns 1.700 milions responsable. En aquest sentit, el Dia funda, vinculada al repartiment dels l’objecte de transitar l’ineludible més enllà del consumisme, seguintde persones, i ha fet del consum una Sense Compres és una de les actua- recursos a escala planetària, el lliure camí cap a la sostenibilitat socio- la consigna “menys per a viure mi-fi en si mateixa. cions que més notorietat i impacte mercat, les normes que regeixen el ambiental del sistema. Per a tal fi, llor”.Des d’una perspectiva pràctica, es han assolit al llarg dels últims anys.tracta d’un tipus de conducta tre- El DSC se celebra cada any la jorna-mendament repetitiva i significativa da posterior a la commemoració delen l’estil de vida contemporani, i Dia d’Acció de Gràcies, a la fi delque s’ofereix com una solució inte- mes de novembre.gral a tots els problemes, mancances L’elecció de la data es deu al fet quei necessitats percebudes de les per- el Dia d’Acció de Gràcies represen-sones. ta el tret de sortida a l’onada de lesEl consumisme és una conducta que compres nadalenques, principalmenta mesura que s’ha anat estenent a en els EUA. El també denominattots aquells que tinguessin els re- “Divendres Negre”, és la data en lacursos econòmics imprescindibles que es rebaixen els preus en la inau-per a entrar en aquesta sínia, ha su- guració de la temporada de compresposat enormes impactes a nivell so- nadalenques, es col·lapsen les granscial, econòmic i mediambiental en superfícies i centres comercials, latot el planeta. Cada dia són més les publicitat promou el desenfrena-dades que evidencien els impactes ment consumista i, com resultat, ésde l’estil de vida consumista: des- la jornada en la qual es produeix eltrucció ambiental, sobreexplotació, major volum de compres en aquestaprofundiment de les desigualtats país.econòmiques, mercantilització dels Aquesta iniciativa va ser proposadadrets, les relacions i els afectes, des- pel publicista canadenc Ted Davecohesió social, concentració del po- com una forma de crítica contra elsder econòmic, entre molts altres. excessos consumistes. La seva pri-Des d’una altra perspectiva, a pesar mera edició es va celebrar sota eldels elevats nivells de producció i lema “el bastant és suficient” el 1992consum aconseguits, així com de i posteriorment el DSC va guanyarl’ideal del “progrés” al que es diri- més notorietat pública al ser impul-geix aquesta cultura de la possessió sat pel col·lectiu Adbusters.de les coses, les societats de consum La proposta del DSC podria serDesembre de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Cal una altra vaga Les respostes sindicals i socials passen general el 2011 necessàriament per l’ocupació del carrer, la d’àmbit europeu mobilització social i la convocatòria de vaguesDesprésdel 29-S, La Reforma Laboralcontinua lalluita porta més atur i més contractació temporal Secretariat Permanent Comitè Confederal CGTP er a la CGT, la lluita sindical i social ha de continuar després dela Vaga General del 29 de setembre. Secretariat Permanent seguir manipulant a tota la població iDesprés de l’atac brutal que ja hem Comitè Confederal CGT fer pedagogia política sobre els avan-sofert com classe treballadora amb el tatges de totes les mesures antiso-Pla d’Ajustament antisocial per a re- cials engegades. Com si les personesduir el dèficit públic, amb la ja apro- treballadores, pensionistes, aturades,vada i en vigor Reforma Laboral,amb els nous Pressupostos Generals D esprés de quatre mesos d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Plaantisocials de 2011, amb la prevista d’Ajustament, la Reforma Laboral i General el 29 de setembre, l’aturreforma del sistema públic de Pen- de les Pensions només serveix per a en el mes d’octubre va augmentarsions, amb la futura reforma de la seguir fent més rics als rics i que la en 70.000 noves persones, el queNegociació Col·lectiva que pretén crisi la paguem els de sempre. suposa més de 4,5 milions reals deanul·lar tots els convenis i començar Davant aquest panorama d’injustícia persones en l’atur a l’Estat espanyol.la nova negociació des de zero… en social, els anomenats “interlocutors També ha augmentat el nombre deels pròxims mesos, hauríem de se- contractes temporals, just el contrari socials o sindicats institucionals”guir lluitant i mobilitzant-nos. del previst pel govern. accepten el joc de tornar a les taulesPer a CGT, la Vaga General va ser Al mateix temps d’aquest drama de negociació, no recollint el clamel principi d’una lluita continuada i social del que ningú es fa respon- contundent dels carrers del 29 de se-no un rentat de cara davant els i les sable, les comissions bancàries van tembre, clam per continuar la lluita,treballadores i classes explotades. augmentar un 4% aquest any mentre convocar noves vagues generals…Per això, per donar continuïtat a la s’han multiplicat els acomiadaments fins a aconseguir canviar la política a demanar el canvi de la reforma la- yant panorama social i laboral eslluita i la mobilització, vam acordar en el sector, l’Euribor a dotze mesos econòmica i antisocial del govern. boral, unes aturades simbòliques de mereix, passen necessàriament peren plenària confederal:1. Noves mobilitzacions descentrali- segueix pujant desbocat i les execu- Per la seva banda, aquests sindicats 5 minuts en els centres de treball on l’ocupació del carrer, la mobilitzaciótades els mesos de novembre i des- cions d’embargaments d’habitatges s’estan limitant a plantejar una sèrie els deixin les empreses fer-lo, con- social, la convocatòria de vagues perembre, però especialment entre els freguen els 500.000. d’actuacions descafeïnades, insufi- centracions de deleguats o manifes- empreses i sectors contra l’aplicaciódies 20 i 30 de novembre. Amb aquestes dades damunt de la cients, tendents a la desmobilitza- tacions per províncies en el mes de de la reforma laboral, la convoca-2. Vaga de consum el 21 de desem- taula, s’ha produït un canvi de go- ció i submissió de les classes més desembre. tòria d’una pròxima vaga general enbre: contra el capitalisme, el neo- vern en una clara estratègia mediàti- desfavorides i afectades per la crisi, Per a la CGT, les respostes sindi- l’estat espanyol i una vaga generalliberalisme, les multinacionals, la ca de maquillatge electoralista, per a com una recollida de signatures per cals i socials que aquest vergon- europea.banca… i les seves mesures de reta- Zapatero ataca de nou… per a robar al poble illades laborals i socials.3. Mobilitzacions unitàries contra la donar-ho a les empresesreforma laboral, per part dels Comi-tès d’Empresa quan es produeixinacomiadaments i ERO com a conse-qüència de l’aplicació de la ReformaLaboral. Secretariat Permanent amb càrregues familiars. Aquest era produeixen beneficis. Això pot supo- Des de la CGT exigim una sortida so-4. Cal una altra vaga general, tre- Comitè Confederal CGT l’esperit de la prestació: si no trobes sar uns ingressos de 14.000 milions cial de la crisi. No és possible seguirballar per a una futura Mobilització ocupació, perquè no ho n’hi ha, i tens d’euros. en aquesta senda que asfixia a la partCentralitzada, una convocatòria de filles o fills, almenys dóna’ls alguna - Per a facilitar la creació d’ocupació, més feble i que fa que les empresesVaga General el 2011, una convoca- cosa per a menjar. a partir de febrer de 2011 els serveis espanyoles segueixin generant bene-tòria de Vaga General Europea.5. No a les propostes de CCOO.UGT, D esprés de reunir-se amb els màxims responsables de les 37 principals empreses espanyoles per - Rebaixar els impostos a les empre- ses Pymes. Hi haurà una rebaixa fiscal públics d’ocupació comptaran amb altres 1.500 orientadors. Una burla ficis en plena crisi. Exigim el reparti- ment de beneficis empresarials entrevalorem les propostes d’accions fu- en l’impost de societats a les Pymes. més per a les persones que han perdut la població. Exigim serveis públics i tal d’analitzar la situació econòmi-tures d’UGT-CCOO com clarament S’ampliarà la base imposable des de l’ocupació. prestacions socials que permetin a les ca, el president del govern espanyolinsuficients i desmobilitzadores. va presentar el dia 1 de desembre un 120.000 euros a 300.000 euros perquè Totes aquestes mesures estan pensa- persones viure sense haver de dema-És inadmissible que davant la si- conjunt de noves mesures antisocials les empreses tributin al tipus reduït des per a pagar el deute públic, és a dir nar almoina.tuació de crisi actual, les propostes per a seguir privatitzant els béns pú- d’impost de societats (25%). Segons per a pagar el deute contret per haver Les organitzacions sindicals i socialsd’aquests sindicats siguin aturades blics, eliminar l’ajuda a les persones les dades aquesta rebaixa d’impostos donat prèviament els diners als bancs. tenim la responsabilitat de donar unade 10 minuts o recollir signatures en atur i rebaixar els impostos a les afectaria a 40.000 empreses. En definitiva, prendre diners als po- resposta al que està passant. Perquè empreses Pymes. 37 empreses, po- - Regulació de les Agències privades bres i donar-los als rics. No oblidem el no donar aquesta resposta ens faràper a portar al parlament, renunciant deroses multinacionals, han tornat a de col·locació. Es privatitza definiti- que la crisi va ser creada precisament còmplices del que està succeint: atur,a l’ocupació del carrer. posar al poder polític, a la sobirania vament les oficines d’Ocupació. per les grans multinacionals, els mer- precarietat, injustícia social, elimi-6. No tornar a negociar. Exigir a popular, de genolls davant els seus - Els funcionaris públics de nou in- cats financers, la banca i que tots ells nació de serveis públics, acomiada-CCOO i UGT que no es tornin a as- dictàmens. grés s’integraran en el Règim Gene- en l’any 2009 van rebre 300.000 mi- ments, tancament d’empreses, econo-seure en una nova taula de negocia- Les principals mesures presentades ral de la Seguretat Social i no en el lions d’euros de les nostres butxaques mia submergida, més embargaments,ció amb el govern i la patronal. Ara Règim de Classes Passives de l’estat. perquè això no passés. fam, misèria, feixisme, delinqüència,és el moment de mobilitzar-se fins per Zapatero, que serien aprovades els 3 de desembre en el consell de mi- Aquestes Classes Passives quedaran a Què esperen que fem? Menjar de emigració de la nostra joventut…que no es deroguin les polítiques an- extingir. l’aire? Acudir a menjadors socials i És hora de tornar a mobilitzar-se en nistres, són:tisocials i la reforma laboral, segons - Privatitzar el 49% d’AENA (aero- dur a la família a dormir a un alberg? els carrers per a expressar la nos- - Eliminació de l’ajuda de 426 euroses va clamar en el carrer el passat 29 a les persones en atur sense protecció. ports espanyols i navegació aèria) i En el període 2008-2009 s’han tra ràbia i indignació pel que estande setembre. Aquestes ajuden finalitzen al febrer i el 30% de les Loteries i Apostes de executat 300.000 embargaments fent aquests que ens mal governen i7. CGT buscarà el suport de totes les no tornaran a renovar-se. Fins a ara, l’estat. Aquestes mesures significa- d’habitatges per impagament. Tenim ens exploten cada vegada més. Hemorganitzacions i moviments socials, aquestes ajudes les estan cobrant gai- ran uns ingressos de 13.000 milions més de 4,5 milions de desocupades i d’acabar amb aquesta situació d’unasindicals, veïnals, estudiantils… en rebé 700.000 desocupades i desocu- d’euros. desocupats i la xifra va en augment. vegada per sempre. Ningú no ho faràpro de continuar amb les mobilit- pats de llarga durada. Aquest subsidi - Els aeroports de Madrid i Barcelona La quarta part de les nenes i nens per nosaltres .zacions, vagues i accions directes es percep per aquelles i aquells que, tindran una gestió privada mitjançant espanyols viu en el llindar de la po- Pel repartiment del treball i de la ri-contra la crisi i per l’ocupació del després de consumir la seva presta- un règim concessional. No cal obli- bresa i la taxa d’atur juvenil arriba a quesa, cal organitzar-nos i lluita percarrer. ció per atur, es troben sense treball i dar que aquests són els aeroports que el 48%. una altra Vaga General.6 Desembre de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Que no ens toquin… Pel repartiment del treball i les pensions la riquesa, continuemDesmuntant arguments sobre la inviabilitat del sistema públic de pensions lluitant Assemblea Ciutadana “La sinó de millorar el nivell de pensions ció, justícia o les obres públiques (per jectiu principal: han servit per generar CGT Vallès Oriental crisi que la paguin els rics” existent. no mencionar temes com la despesa la por necessària per tal que la majo- de Lleida Contràriament a les anàlisis dels que militar o la “casa reial”) haguessin ria de persones (que podien) anessin cassolades.blogspot.com pronostiquen la insostenibilitat finan- de tenir un pressupost propi “equili- corrents a les entitats financeres a esprés de quatre mesos cera del sistema, si observem les esta- dístiques de les cotitzacions salarials brat”? Perquè totes aquestes despeses no però les pensions si? fer-se un pla de pensions privat. En el cas espanyol, des de 1990, any en el D d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga a la Seguretat Social i les despeses en Resulta curiós que avui tants econo- que s’inicià el règim de pensions pri-A mb l’excusa de la crisi s’està portant a terme l’intent de des-mantellar la majoria dels drets socials, pensions contributives en els darrers trenta anys, en tots els anys els ingres- mistes “prestigiosos” es qüestionin la viabilitat del sistema públic de pen- vades, el nombre de partíceps ha pas- sat de 530.500 a més de 10 milions General el 29 de setembre, el nom- bre de persones aturades segueix augmentant. També ha augmentat elque després de molts anys de lluita, sos superen a les despeses. El sistema sions i en canvi no es qüestionin la pel 2006. Amb un patrimoni que ha no presenta dèficit i el superàvit mig viabilitat dels plans privats. Resulta passat dels 3.214 milions d’euros a nombre de contractes temporals, justavui encara tenim. Sota l’excusa que el contrari del previst pel govern.per fer front a la crisi calen reformes és superior al 4,3% del PIB espanyol curiós sobretot si tenim en compte 86.588; és a dir s’ha multiplicat per de cada any. A més cal tenir present que la crisi, en la seva vessant finan- 27 en 16 anys. Davant la crisi, seguint els mandatsestructurals ahir ens van aplicar una dels “mercats” i dels grans podersreforma laboral que ens fa més pre- que hi ha bastant marge per aconse- cera, ha posat de rellevança l’absoluta El sistema públic de pensions repre- guir més recursos per finançar les vulnerabilitat dels plans privats de senta un pilar fonamental del nostre financers internacionals, es preténcàries i, si no ho evitem, demà ensretallaran les pensions públiques. pensions. El sistema de finançament pensions. Només el 2008 els plans de sistema de drets socials aconseguits no només que la crisi recaigui sobreSi escoltem el discurs actual sembla de les pensions és regressiu, a partir pensions privats perderen un 22,7% gràcies a l’esforç i el sacrifici de mol- l’esquena de les gents treballadores, d’un cert nivell de renda no es cotit- de mitjana en termes reals pels països tes persones per millorar les condi- sinó fer perdre gran part dels dretscom si els pensionistes, a més d’una za a la Seguretat Social. Això vol dir de l’OCDE. En el cas espanyol les cions de vida dels seus conciutadans adquirits al llarg de lluites històri-càrrega per la societat, fossin per-sones malgastadores que poguessin que s’arriba a una situació on el el Sr. pèrdues arribaren al 10,8%. i les generacions futures. En temps on ques anteriors.prescindir de part de la seva pensió. Botín, la renda del qual és més de 500 Veritablement el que s’amaga darre- s’imposa l’individualisme i el benefi- L’ofensiva s’ha anat concretant enRes més lluny de la realitat. A l’Estat vegades la d’un treballador qualificat, ra del discurs de la “inviabilitat” dels ci privat el sistema de pensions públic aquests mesos en tres grans pro-espanyol l’any 2000, el 73,5% de les paga el mateix a la Seguretat Social sistema públic del pensions són els representa un model de solidaritat i postes: El “tijeretazo” i les retalla-pensions estava per sota del llindar que aquest darrer. Així doncs fent el interessos del capital financer (Bancs, redistribució que aconsegueix dismi- des pressupostàries; la reforma la-de la pobresa i el 22,1% per sota del sistema més progressiu i en partides Caixes i asseguradores) per controlar nuir la desigualtat que imposa el ca- boral, basada en abaratir i facilitarllindar de la pobresa severa. Al 2007, com les Rendes del Capital existeix la una gran quantitat de recursos avui pitalisme. l’acomiadament (cosa que augmen-el 57,8% dels jubilats no superava possibilitat d’aconseguir, via impos- encara sota control públic. No en va Pensem que el fet que les persones tarà la desocupació) i en permetreuns ingressos de 750 euros mensuals tos, més recursos per les pensions. FEDEA (Fundación de Estudios de aconsegueixin viure més anys no és que les empreses es desentenguini hi havia un 11,3% d’avis que no re- Un altre tema important en el debat és Economia Aplicada), d’on surten la un problema social, tal i com se’ns dels convenis col·lectius: començantbia cap ingrés. Al 2009 un 31% de la l’origen dels recursos per finançar les majoria dels informes que parlen de presenta, si no una sort. Existeixen des de zero, perdent totes les millo-població pobra són avis, el que situa pensions. El plantejament acceptat és la “inviabilitat” del sistema públic suficients recursos per aconseguir que res conquistades fins avui. Final-l’Estat espanyol en el pitjor nivell de que els recursos de les pensions con- de pensions, té entre els seus majors els avis d’ara i els del futur visquin ment, la reforma de les pensionsla UE excepte Xipre. tributives només poden sortir de les patrocinadors: el Banc de Sabadell, amb dignitat la resta de la seva vida. pretén allargar l’edat de jubilació cotitzacions a la Seguretat Social. No el Banc Popular, Caja Madrid, Banc Permetre la retallada de les pensionsL’argument central per convèncer-nos als 67 anys i modificar-ne el càlcul ide la inviabilitat de l’actual sistema s’entén perquè en el cas de les pen- de Santander, BBVA, la Caixa, etc. públiques representa retrocedir en rebaixar així les seves quanties.públic de pensions és l’envelliment sions hagi de ser així quan la majoria Cal dir que els seus reiterats informes una de les conquestes cíviques més Els mesos de preparació de la Vagade la població. Des de tots els mit- de les partides de despesa dels sector pronosticant la fallida dels sistema importants dels darrers segles. Per General van servir perquè milers dejans de comunicació ens diuen que, públic es financen amb els pressupos- primer per l’any 2000, després pel responsabilitat i per dignitat social, tos públics a través dels impostos. 2005 i ara sembla ser que pel 2017, no ho podem permetre. En els drets persones deixessin de costat la “con-en el futur, el sistema contributiu de certació” per tornar a un movimentpensions serà insostenible, degut al Que passaria si les despeses en educa- han tingut un èxit rotund en el seu ob- socials, ni un pas enrere. social combatiu. Han permès quefet que una població ocupada menor tornessin a estar al carrer importantshaurà de pagar amb les seves aporta- debats associats a les condicions decions les prestacions d’una població vida de la classe treballadora. Laretirada cada cop més nombrosa. Per vaga del 29-S i el seu èxit han ani-això proposen: allargar l’edat de jubi- mat també a la gent que ha partici-lació i augmentar els anys de cotitza- pat en la seva convocatòria, fent queció pel càlcul de la pensió.Aquesta argumentació és absoluta- es mostrés disposada a continuar enment esbiaixada i basada en supòsits la lluita.erronis i només respon a certes posi- Però el govern no ha cedit. Eracions polítiques i ideològiques favo- d’esperar que així succeís, perquèrables a l’eliminació del sistema pú- l’ofensiva està inspirada a escala eu-blic de pensions. Es falsa i esbiaixada ropea i internacional i els governs esperquè per avaluar la viabilitat de les deixen manejar com a titelles. Unapensions no és el nombre de treba- resposta efectiva per la nostra bandalladors el que importa sinó la seva als atacs que s’estan llançant reque-capacitat de produir riquesa (la seva reix d’una mobilització perllongadaproductivitat), la qual cada vegada en el temps, que modifiqui la cons-es major. A més, si el que falta són ciència col·lectiva, permeti tornartreballadors cotitzants sembla que a tenir una forta organització de laen un context del 20% d’atur no hi classe treballadora i que puguemha d’haver problema si es generen ,fins i tot ,pressionar a escala euro-les polítiques d’ocupació de qualitat pea. Només així es podrà fer frontnecessàries. Per altra banda, allar- a un pla global d’atac com aquest igar l’edat de jubilació dels 65 als 67 s’aconseguirà imposar una sortida aanys, com es proposa, va en detriment la crisi favorable a les persones tre-d’aconseguir disminuir l’atur existent balladores, marginades, explotades ii per tant els cotitzants. Així doncs en- aturades.lloc de pensar en reduir les pensions La Vaga General va ser el principicaldria pensar en fomentar polítiques d’una lluita continuada i no un ren-actives de creació d’ocupació, en mi- tat de cara davant els i les treballa-llorar els nivells salarials, en relaxar dores i les classes explotades.les lleis d’immigració, en reduir la Pel repartiment del treball i la rique-precarietat, factors tots que farien sa: organitzem-nos i lluitemincrementar el nivell de cotització ianirien en la direcció, no de reduirDesembre de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Claus de l’ofensivaL’abstenció,unaequivocació? contra les pensions iA Pepe Berlanga questa reflexió han estat elabo- les condicions laborals rada abans de conèixer els re-sultats de les eleccions catalanes del Una anàlisi de l’ofensiva contra els drets socials sobre el temps de treballdia 28, no obstant això, no deixa deser única i exclusivament el subjectiu Alejandro Teitelbaum no va haver-hi límits en les jornades el 1975. abans) per a dedicar-lo a la seva rea-punt de vista de qui la subscriu, una laborals: homes, dones i nens treba- La lògica que es va imposar en els lització personal. Però l’alliberamentaproximació més, encertada o equi- llaven 16 o 18 hores diàries, no hi anys ’20 indica que, si per a satisfer del ésser humà està en contradiccióvocada. Desconec de qui va ser la havia descans setmanal ni vacances la demanda del mercat consumidor amb l’essència mateixa del siste-idea, de si era amic o enemic qui lava proposar, no obstant això, no par-ticipo en absolut de la decisió adop- L es protestes a França obren un escenari polític que l’autor equi- para amb la situació que es va donar i menys encara jubilacions. Però el nou proletariat va començar (“d’actius” i de “passius”) fa falta menys temps de treball, correspon ma capitalista, basat en l’opressió i l’explotació dels éssers humans.Pertada per la CGT sobre l’abstenció a Europa durant els anys ‘20. Les ac- a resistir i exigir millors condicions disminuir aquest: la jornada diària, això, quan el que caldria fer en fun-“activa” davant les eleccions al Parla- tuals protestes i manifestacions, no de treball. Aquest moviment va cul- setmanal i anual. I també el temps ció de l’augment de la productivitat,ment de Catalunya, ni de bon tros de només a França sinó en altres països, minar en el decenni de 1920 quan les total de la vida anomenada acti- seria disminuir el temps de treballl’oportunitat de la mateixa. Això no podrien indicar que s’està arribant lluites dels treballadors, ajudades pel va, avançant i no retardant l’edat (el que permetria crear noves ocu-significa que no comparteixi l’anàlisi novament a la convergència dels anys temor dels capitalistes a l’exemple de la jubilació. Perquè, encara que pacions) i augmentar els salaris i lessobre la situació actual i les males ‘20 del segle XX entre les condicions de la Revolució d’Octubre a Rússia, els actius siguin relativament cada pensions, els amos del poder, amb elpraxis de qui es defineixen com els objectives d’un sistema esgotat, que van assolir la jornada setmanal de 48 vegada menys en proporció als ju- pretext de combatre la crisi i la des-nostres representants. ha posat en evidència les seves con- hores. Això va respondre a la con- bilats, el pastís a repartir creix més ocupació i de “salvar” la SeguretatNo cap el menor dubte referent a que tradiccions insuperables, i el fet que vergència de dos factors: l’augment ràpidament. L’argument demogràfic Social, congelen o disminuïxen elsles decisions ja no les adopten els s’està aprofundint en la gent la cons- de la productivitat, que permetia sa- (la població envelleix, augmenta salaris, augmenten la jornada de tre-governs, no parlem ja dels autonò- ciència de la injustícia social inherent tisfer les demandes del mercat amb l’esperança de vida) és llavors insos- ball, introduïxen la “flexibilitat labo-mics. La crisi actual del sistema ha al sistema. menys temps de treball, i la lluita tenible. La qüestió és com es repar- ral”, augmenten l’edat de la jubilaciódeixat meridianament clar que són Els benpensants critiquen als joves dels treballadors per a millorar les teix aquest pastís. i reduïxen les pensions.els poders econòmics qui fixen la perquè participen en les protestes seves condicions de treball. Les elits político-econòmiques, amb Aquesta és la paradoxa de la societatnostra destinació, dóna el mateix que a França, però aquests tenen bones Amb el fordisme va augmentar la el seu seguici d’economistes, “poli- contemporània, en la qual, mentreparteixi del Fons Monetari Interna- raons per a inquietar-se: amb un mer- intensitat del treball, com mostra tòlegs” i altres “especialistes” pre- una ínfima minoria manté confiscatcional, del Banc Mundial o del Club cat de treball restringit que genera agudament Chaplin a “Temps Mo- senten com inevitables polítiques el poder i acumula riqueses fins aBildeberg,… el que està clar és que desocupació, la proposta governa- derns”. Des de llavors la jornada de socials injustes i econòmicament l’obscenitat (inclusivament i encarani les pròpies forces econòmiques na- mental de retardar l’edat de la jubila- més en temps de crisi) les necessi- treball es va mantenir estable, enca- irracionals. En realitat, no fan altracionals representen absolutament res ció saturarà més encara el mercat de tats mínimes de bona part de la po- ra que va disminuir la jornada anual cosa que defensar aferrissadfamenten el projecte resolutiu d’aquesta cri- treball i impedirà a bona part de les blació mundial romanen insatisfetes com resultat de les vacances més la taxa de guany (o taxa d’explotació)si, ni de bon tros en les mesures que noves generacions obtenir una prime- i els resulten inassolibles les seves perllongades i en alguns països va dels patrons. L’aspecte financer éss’adoptin, això sí, en qualsevol cas, ra ocupació. legítimes aspiracions materials i es-seran els indiscutibles beneficiaris. disminuir també la jornada setma- secundari o simplement un pretext. nal. A això es va unir que, amb la L’arrel del problema és que l’estat pirituals.D’altra banda, és evident que el siste-ma polític no és del nostre grat, això Memòria: tornada als revolució cientificotècnica, la pro- actual de desenvolupament de lessense parar-nos a reflexionar en si es anys ‘20 ductivitat del treball va augmentar forces productives i el formidable Treballar més per acorrespon amb el model que durant vertiginosament, el que, per altra increment de la productivitat del tre- viure pitjorla transició somniava la ciutadania. La primera revolució industrial (el banda, va donar lloc al toyotismoe ball podrien permetre estar en el llin-Però, una cosa és la nostra crítica al maquinisme que va permetre el pas o just in time. Per exemple, segons dar de la societat que va albirar Marx Productivitatsistema i les conseqüències del ma- del treball artesanal a la manufac- les estadístiques oficials del Institut fa més d’un segle i mig: l’ésser humàteix i una altra molt diferent és que tura) va produir dos resultats fona- national de la statistique et des étu- alliberat de la necessitat de bona part En els últims anys, malgrat que hal’única oposició possible passi per mentals: el sorgiment del proletariat des économiques (INSEE) una hora dels treballs físics i del treball alienat, augmentat la productivitat, tambél’abstenció. A manera d’exemple, els industrial i un enorme augment de de treball assalariat a França era el i disposant de més temps lliure (du- ha augmentat la intensitat del treballpostulats abstencionistes mai van te- la productivitat del treball. Primer 2004 23 vegades més productiva que rant la seva vida activa i jubilant-se amb el “toyotisme” (o just in time:nir gran ressonància entre l’afiliació producció del necessari en funció dea la CNT durant el seu llarg periple la demanda de cada moment evitanthistòric, fins i tot m’atreviria a fer l’acumulació d’estocs de merca-gala que en les resolucions preses en deries) i amb la flexibilitat laboral.el màxim òrgan decisori no trobarem Aquesta tendència a l’augment de launa declaració precisa referent a això, jornada de treball s’accentua a causasobretot perquè sempre vam ser una de la necessitat que té molta gent deorganització antiparlamentaria, mai treballar més temps a fi de guanyar elapolítica. mínim necessari per a sobreviure.Que en aquests moments s’hagi ac-ceptat aquesta decisió em genera una Privatitzacióprofunda preocupació. Obert el melóno hi ha cap garantia que alguns pre- El FMI aconsella la privatització pertenguin anar més enllà, per exemple a resoldre els problemes financersplantejant la mateixa resolució sobre de la Seguretat Social. Però aquestala nostra participació en les eleccions privatització margina als treballadorssindicals?. Si el que preteníem era amb menors ingressos, és a dir, alsevidenciar la nostra disconformitat més necessitats, a causa de que lesamb l’actual situació econòmica i cotitzacions són molt elevades. Aixòla traïció de la classe política, altres és més notori en els països on els sa-sortides també eren viables. Em ve a laris són de per si mateix baixos. Ala memòria la tesi que el recentment més, l’avenir dels sistemes privats ésdesaparegut José Saramago desenvo- incert i els treballadors que pertanyenlupava en el seu interessant “Assaig a ells corren el risc de trobar-se en elsobre la lucidesa”, on manejava la futur sense protecció.hipòtesi que davant unes eleccionsmunicipals la majoria dels habitants * Alejandro Teitelbaum és advocat idecidien exercir el seu dret al sufragi diplomat en Relacions Econòmiquesvotant en blanc, i aquest gest soscava Internacionals de la Universitat deels fonaments democràtics i posa en Paris I. Article extret del núm. 136 deqüestió el sistema representatiu. la revista Diagonal.8 Desembre de 2010
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Vaga general QUI PAGA MANA Cultura defensiva i de ruptura antisindical Vicent Martínez per a sobreviure. Dominació perquè Rafael Cid és l’Estat, controlat pel govern, el que organitza la producció i deter-D e totes les expressions de les que un ciutadà pot utilitzar per mina les normes que desenvolupen l’economia capitalista, o sigui el sis- P assada la vaga del 29-S, més exitosa del que els mitjans de co- municació deien que seria, cal que el tema d’assignació de recursos sobre la sindicalisme en general faci una sèriea mostrar el seu rebuig davant actes base del treball assalariat. de reflexions. El moviment obrer téhostils del govern, la més costosa de Coses totes elles que es fan paleses una plena capacitat de mobilitzaciótotes és anar a la vaga. Ni la signatura quan Capital privat i Govern públicde cartes de protesta, ni l’assistència a en els sectors amb més tradició rei- decideixen ajustaments que represen-manifestacions (fins i tot les més radi- vindicativa, però li manca entre el ten retallades salarials, laborals i so-cals, com les famoses marxes contra funcionariat, en molts casos adormit, cials perquè els amos dels mitjans dela guerra de L’Iraq, poden suposar una i entre el sector serveis i els sectors producció, el capital empleador, pu-festa popular) presenten el grau de socials de precaris, dones, joves, im- guin mantenir la seva taxa de guanys.compromís que implica avui posar-se migrants i jubilats (els jubilats són Afegim, per a contextualitzar el tema,en vaga. una gran força social que els sin- que mai els grans avanços socials –laLa vaga no està de moda, té mala disminució de jornada de treball és dicats, si s’ho proposaren, podrienpremsa i s’ha convertit en un element l’exemple clàssic- van ser concessions mobilitzar). Sectors creixents que seestrany a la cultura establerta. Fer governamentals sinó conquestes dels senten desvinculats del sindicalismevaga té riscos. Suposa evidenciar una treballadors associats. perquè no ha acabat de defendre elsopció ideològica contrària al poder, Ara precisament travessem per un seus interessos. Potser els sindicats,significar-se díscolament en el centre d’aquests moments històrics en que de la Unió Europea; el 42% dels joves (CIS), ha revelat que la mobilitat entre sobretot els majoritaris, haurien dede treball i, a més, perdre la part sa- menors de 25 anys sense treball, el classes a Espanya s’ha estancat des ser més valents i més combatius i el capitalisme demana als governslarial d’aquesta jornada en què rebut- triple que en la UE; i prop d’un mi- dels anys seixanta, i que a pesar dels estar a l’ofensiva i no només a la de- de torn que apliquin mesures direc- importants avanços materials pro-gem llogar la nostra força de treball. lió quatre-cents mil llars amb tots els fensiva: lluitar per noves conquestes tes (sobre el conjunt de les retribu- duïts, per a la millora social. I enfrontLa vaga en les democràcies de mercat seus membres aturats, són xifres que socials en comptes de només moure cions dels treballadors) i indirectes d’aquest tobogan de penúria econòmi-pot ser un dret fonamental en perill proclamen la profunda incompetència fitxa per intentar no perdre els drets (sobre els drets ciutadans que l’Estat ca, degradació laboral, atur, exclusió id’extinció. I això perquè el sistema proveeix) per a sortir del forat que el del sistema. Un model econòmic que que encara es tenen.dominant, lluny de facilitar la seva premia la ineficàcia en l’assignació de falta d’expectatives en la fins a fa poc propi capitalisme ha creat amb la seva vuitena potència industrial del món, Als sindicats els falla, sobretot, es-pràctica no fa sinó posar-la en dubte propensió cleptòmana. Però no és un recursos i un model polític ventríloc tratègia: promouen una vaga general, que en comptes de repartir el treball sorgeix la ingerència inhumana d’unconstantment. Des de les institucions accident qualsevol. La crisi actual des- però en la qual a penes si es van es- legisla per a concentrar-lo i precarit- govern-partit que es denomina socia-i els mitjans de comunicació, públics fermada per l’oligarquia dominant ha calfar motors. Ara, passada la vaga, lista i obrer, acorralat per la tangen-i privats, tot conspira per a acorralar zar-lo institucionalitzant l’atur massiu tingut una singularitat afegida que la tòpolis, que beneeix els beneficis més es presenta una iniciativa legislativaal dret de vaga i presentar-lo com una fa gairebé un assaig de guerra civil de com natural al sistema. En suma, un grans de la història d’una gran banca popular, que s’hauria d’haver pre-cosa anacrònica, perjudicial i antie- classes, com ha reconegut el financer amenaçador i despietat duopoli que fidelitzada en la condonació dels deu- sentat el passat 18 de juny quan es vaconòmica. Warren Buffet, ara fitxat per Botín. exigeix la seva revocació immediata tes contrets pels partits polítics amb trencar el diàleg social i que, malgratNo obstant això, i precisament per Perquè els principals perjudicats han perquè s’han convertit en un perill pú- perspectiva de govern. tot, signaré. I seguint l’exemple fran-tot l’anterior, la pràctica de la vaga estat els treballadors llançats a l’atur, blic, en enemic del poble. Sobren raons per a anar a la vaga i cès, han descobert que cal anar fents’inscriu entre els codis més elemen- perquè s’estan utilitzant impunement Referent a això, convé recordar que al sembla que falta coratge per a genera- actes de mobilització permanent,tals que ens recorden la condició els recursos públics per al rescat dels principi de la crisi una cimera mun- litzar-la. L’atzar ha volgut deixar-nos que no siguin necessàriament unad’explotació i dominació vigents en malfactors –amb la conseqüència de dial sobre l’atur va ser suspesa . Per la responsabilitat històrica de preser- vaga general, per crear un ambientles alegres i confiades societats occi- pobresa que heretaran les noves ge- no parlar de la criminal desigualtat var el llegat dels nostres avantpas- reivindicatiu i conscienciar a la po-dentals. Explotació perquè a l’exercir neracions- i perquè, en el súmmum de que, a nivell local i global, comporta sats i el mèrit de conjurar l’amenaça blació de la importància de defensarel dret de vaga recordem que els mi- l’agressió, es vol aprofitar el desastre acceptar aquest statu quo. Una inves- d’entronitzar la barbàrie social. Està els seus drets i del greus que són lestjans de producció essencials per a per a introduir una involució social mai tigació dels sociòlegs Ildefonso Mar- en joc la dignitat i la democràcia de retallades.la creació de riquesa són de titula- vista. Gairebé 5 milions de desocupats qués i Manuel Herrera, publicada en tot un poble. Que la vaga general de- Amb tot, en aquesta vaga, he vistritat privada i que els ciutadans hem a l’Estat espanyol, el 21% de la pobla- l’últim número de la revista del Cen- fensiva sigui l’inici de la ruptura amb augmentar notablement el nombre dede vendre la nostra força de treball ció activa, més del doble de la mitjana tre d’Investigacions Sociològiques la violència del sistema. gent que tira la culpa de tot als sindi- cats, però que no estan disposats a ferPropostes de CGT contra les corrupteles i la crisi a res: que clamen que “els francesos si que en saben”, però no van a la vaga.la UAB Que no volen pagar quotes sindicals, però, alhora, que els sindicats siguin autònoms del poder i els ofereixen serveis gratuïts, que no se sap qui en la que ens trobem, algunes de les sumptefrau de llei. El mateix principi tenen vàries retribucions simultànies pagarà. Secció Sindical CGT Universitat Autònoma de quals ja estaven contingudes en el per a qualsevol activitat (tasques de extres; entre d’altres: un complement Que volen no perdre un sol dia de Barcelona documents “Mesures per a fer front a consultoria, assessorament, spin-offs salarial de gestió; reduccions sobre les salari amb la vaga però, alhora, vo- la crisi econòmica a la UAB” (Claus- etc.) que estigui remunerada. seves obligacions laborals de caràc- len sindicats més combatius. Que ho tre Extraordinari del 18-XII-2009) i - Incrementar fins al 50% el cànon ter docent (fins al 100% en alguns volen tot, a canvi de cap esforç. Un “Mesures sobre política de personal sobre convenis vinculats a la docèn- casos); sabàtics de docència desprès sector de la societat entre els quals laC onstatem com moltes de les me- sures articulades tant en el “Plade Racionalització i Millora” com i control de les despeses” (Claustre del 19 de maig de 2010) presentats a cia en cursos i mestratges no oficials, spin-offs o a tasques de consultoria i de l’ocupació del càrrec i punts per a fruir dels anomenats trams de gestió. culpa sempre és de l’altre (en aquest cas el sindicat) que no fan res, i on un instàncies de col·lectius del PAS, PDI assessorament, atès que el professorat Utilitzar aquests fons per a eixugar sempre és la víctima (que es veu queen el “Pla Director 2010-2012” de i estudiantat: que intervé ja té una remuneració sa- part del dèficit actual de la UAB. no poden fer res).la Universitat Autònoma de Barce- - Professorat de la UAB en cursos i larial per raó de ser treballador/a (en - Reduir les despeses de caràcter És aquest individualisme, egoisme,lona repercuteixen en els col·lectius mestratges no oficials: fer incompati- molts casos, en règim de dedicació protocol·lari i sumptuari de l’Equip infantilisme creixents, en una socie-més precaris (becaris/es, estudiantat ble qualsevol mena de reducció en la exclusiva) de la Universitat. Supres- de Govern (cotxe oficial, dinars a cà- tat que va perdent l’associacionismeextracomunitari, membres del PAS docència reglada oficial (per ocupació sió del retorn al professorat del fons rrec de la UAB, bitllets d’avió, etc.) obrer com a referent per a la milloralaboral, PDI precari) els costos dels de càrrec o qualsevol altra raó) amb el provinents d’aquest cànon. Utilitzar Reduir els enormes salaris dels de la seva qualitat de vida, contra elajustos econòmics derivats de la si- fet d’impartir classes remunerades en aquests fons per a eixugar part del membres de l’Equip de Gerència. que hem de lluitar. Contra la culturatuació de pràctica fallida financera a mestratges i cursos no oficials, tant si dèficit actual de la UAB. - Recuperar els claustres com òrgans antisindical, que critica els sindicatsla que ens ha dut la gestió dels darrers són en el si de la UAB com en fun- - En el cas del professorat que ocupa de control de despeses, en tant que (majoritaris) per venuts, però queEquips de Govern, així com d’unes dacions o altres entitats. Permetre-ho càrrecs de gestió, supressió de les re- Òrgans de Participació i Decisió, no s’afilia a altres més combatius.polítiques d’inversió educativa ga- suposa subvencionar amb càrrec a muneracions monetàries addicionals reforçant el paper dels Claustres de Contra aquesta conducta meninfotsives per part de la Generalitat i del fons públics tasques per les quals ja que perceben (en diversos casos, uns Facultat i del Claustre General en que s’està instal·lant cada cop mésGovern Central. s’està cobrant (en determinats casos, quants milers d’euros a l’any). Apli- aquesta línia. en una societat com la catalana, deEn conseqüència, plantegem a l’Equip i d’acord amb la documentació dis- car la mateixa mesura a qualssevol Des de la CGT seguirem lluitant per grans fites reivindicatives històri-de Govern l’aplicació d’un seguit de ponible, a raó de 120€ l’hora de clas- altres càrrecs i encàrrecs. Amb el sis- aturar la retallada de drets i per la de- ques, que cada cop són més històri-mesures per tal d’afrontar la situació se) a més de poder constituir un pre- tema actual, molts d’aquests càrrecs fensa d’una universitat pública. ques i menys actuals.Desembre de 2010 9
  • 11. TREBALL-ECONOMIALaConselleria Qui té por del FMId’Educació Irlanda: la seva oportunitat i la nostradóna marxaenrere amb Andrew Flood (Workers Solidarity Movement -WSM) FMI: control i retallades sions. Cada tres mesos el FMI verifica que els del NAMA (NdT l’agència creada el 2009 pel govern irlandès per fer frontla jornada canvis exigits s’han dut a terme abans a la crisi financera comprant “actius de lliurar fons per al següent perío- tòxics”). Aquest 1% en la seva majo- Però no és així com va la cosa. Laintensiva de de. Els mètodes del FMI inclouen el ria va amassar la seva riquesa a través a és oficial, l’Estat irlandès està J en converses amb la UE i el FMI intervenció del FMI suposarà més re- tallades, l’augment de l’atur i major tancament d’hospitals, d’escoles i de serveis públics i el cobrament d’altes de les especulacions i martingales que van conduir a la creació del NAMAjuny per al que es denomina com “pla de pobresa, amb els que encara treballen taxes per accedir a aquests serveis per i que han costat milers de milions a rescat” per salvar el capitalisme ir- guanyant cada vegada menys mentre l’erari públic, sostrets a pensionistes, al sector de la població que pot per- landès del desastre creat per la crisi que molt del que queda d’economia beneficiaris de la Seguretat Social i metre. En altres paraules, les políti- internacional del sistema econòmic local col.lapsa. Un “rescat” del FMI treballadors del sector públic i privat Federació d’Enseyament ques aplicades pel govern irlandès des capitalista. Una crisi agreujada a Ir- suposa fer caure de tal manera els . CGT Catalunya de l’inici de la crisi no canviaran amb landa per la corrupció del capitalisme sous i els nivells de vida que el capi- Els que manen en aquest país, aquest la intervenció del FMI: s’aguditzaran, clientelar local i per la dependència tal internacional veu com una opció 1% i els seus servents al Parlament, possiblement molt més. Però la inter- econòmica de l’exterior. Atrapada que els treballadors d’Irlanda guanyin han usat aquesta crisi per imposar un venció del FMI permetrà als nostres en aquest embolic, no és estrany queL a Federació d’Enseyament de CGT Catalunya vol manifestar:1.- Que la marxa enrere del Departa- molta gent a Irlanda pensi que la cosa millorarà després de desempallegar sous de misèria. En una entrevista pu- blicada a The Guardian, l’ex-ministre d’Economia de l’Argentina va afir- polítics rentar-se les mans i declarar innocents, dient que es tracta del preu tractament de xoc a base de retalls salarials, pèrdua de serveis públics i a pagar pel rescat. El govern ha estat reestructuracions, allò amb el que hanment arriba per la pressió que han fet d’aquests llasts. mar sobre la intervenció del FMI allà incapaç d’atacar les pensions i la se- somiat durant anys però que no hauriaels centres decidint no fer colònies La classe política irlandesa ha re- després del 2001 que “el FMI era tan guretat social per por a les reaccions, i estat acceptat. Si ells fan servir la pori sortides. També ha estat important accionat amb la lluita interna i les odiat que als nens que es portaven ara el FMI ho farà per ells. Coneixent per recompondre la societat a favorque algunes AMPAs, comprenent el acusacions mútues de costum. Men- malament se’ls amenaçava amb que el Fianna Fáil podríem arribar a veure dels seus interessos, nosaltres hem deproblema, han demanat una rectifica- trestant, en el món real, el cost de la el FMI els perseguiria”. I que quan fins i tot com tornen al poder al cap de ser igual de durs. Per fer que aquestció urgent a la Conselleria. En conse- crisi es reflecteix en un creixent atur, l’actual govern va ser elegit el 2007 va sis anys amb una proposta d’expulsar 1% pagui la crisi necessitem organit-qüència cal felicitar el professorat per emigració, suïcidis i més i més gent fer ús d’aquests pors en una campanya al FMI, una vegada que els ha fet la zar la resta, fer valer el nostre majoraquesta pressió. vivint en un estat permanent de por i prometent que cap nen tornaria a saber feina bruta. nombre per contrapesar l’enorme2.- La Conselleria però intenta donar ansietat davant la perspectiva de per- el que significaven les sigles FMI. poder que els dóna la seva riquesa. dre els seus llocs de treball i els seus A Letònia la intervenció del FMI va L’alternativa: queuna caramel enverinat als centres. Els mètodes que hem d’emprar perSap que la jornada continuada no era habitatges i trobar-se en la carrer. El suposar una retallada dels sous del guanyar aquesta batalla són la vagamés que la gota que feia vesar el got sentiment de desastre amenaça amb sector públic d’un 20% i el tancament paguin els rics general, els comitès de veïns, la crea-i que només amb la intensiva de juny paralitzar a la gent, a falta de res- d’hospitals. A Grècia, la cancel·lació ció d’una àmplia xarxa de coordina-no es resol ni el problema que genera postes col.lectives només es palpa la de nombrosos programes socials, in- Hi ha una alternativa. A curt termini ció que ens permeti treure el poder atot el calendari, ni el ple reconeixe- desesperació a mesura que l’onada crement dels impostos sobre el con- els costos de la crisi poden pagar-los aquest 1% i aixecar una societat lliurement d’aquestes activitats, ni tampoc s’aproxima. La intervenció del FMI sum, retalls en la despesa pública i els irlandesos rics. L’1% encara té de desigualtats i lliure d’aquesta elitque els centres tinguin les plantilles suposa per a molts, en aquesta situa- privatitzacions. L’edat de jubilació es 121 mil milions d’euros en accions, poderosa i corrupta que domina lessuficients perquè quan es fa una sor- ció, que almenys ja s’ha tocat fons. va augmentar i es van reduir les pen- més que suficient per pagar tot el cost nostres vides.tida o es va de colònies hi hagi prouprofessorat per seguir amb normalitat Apunteu cap a dalt! Sempre cap a dalt!la resta de tasques programades.3.- La CGT considerem que la im-portància de la mesura que han presels centres té un gran valor com a ini-ciativa sortida des de baix i és molt Jordi Martí, afiliat a la manies si volem que ens deixi anar d’AlQaida oimportant que si els centres valoren CGT de Tarragona algunes de les molles sobrants en el del proper queque la mesura del Departament –cas seu tec. L’escola adreça les persona- s’inventin.de que es confirmi que s’aproven les litats que serien poc productives i la Tot i això, nosol·licituds d’intensiva i que no es presó aïlla els qui no són prou dòcils ens deixaremdóna dret de vet a determinats sec-tors- porta a reprendre aquestes ac- I nstal·lats com estem en plena dic- tadura dels capitals financers, dels mercats o del nom que demà els mi- malgrat tot el túnel de modelatge d’individualitats en què han convertit convèncer i continuaremtivitats total o parcialment, això es tjans de desinformació general triïn la joventut de l’espècie. dient-los a lafaci unitàriament i per acord entre els per als amos, sembla com si no sabés- Als dissidents i captaires -que deien cara que noclaustres. sim reaccionar més enllà dels dogals els de la Taula de Porrera fa anys- ens només no ens4.- La CGT vol convidar els centres que ens apliquen I que ens preparen han reservat correccions amb forma fan por sinóa què sigui quina sigui la decisió que ja a plena llum del dia. No passa ni de coerció. que els dieses pren sobre sortides i colònies con- un dia que no surti un Govern de- Així, el control de la dissidència és del seu dominitinuem exigint: mocràtic, ja s’anomeni d’esquerres o una de les feines més importants que toquen reti-- La retirada del calendari i un procés més dretà, entonant la cançó ja sabu- ha quedat en mans de l’Estat, sepa- rada, que sónde negociació de calendari i jornada. da que davant la crisi només li queda rat avui ja completament d’allò que quatre gats i el talisme en totes les seves múltiples i- El ple reconeixement de sortides la possibilitat de retallar despesa so- se’n va dir “estat del benestar” i que planeta no és seu, que deia Goytisolo. complexes formes de dominació.i colònies, pel que fa a l’esforç del cial. I, per tant, els serveis que aques- va servir durant decennis per aturar Continuarem dient-los que per molt I, tal com actua, difumina la pròpiaprofessorat i pel que fa a la necessi- ta “despesa” pagava. I la majoria s’ho el capitalisme d’Estat que sota la falç que parlin tots a una el que diuen és cara per no perdre-la, dissol la sevatat que el Departament implementi mira com si no els ho diguessin a ells i el martell es va estendre per mig mentida i ho continuarà sent malgrat personalitat per esdevenir colla, grup,els ajuts econòmics necessaris per a i a elles. Com si l’anunci fos només món com a conseqüència de les teo- ho repeteixin cada cop més veus ensi- multitud, perquè u no es ningú peròquè les famílies que no poden pagar- una part més de la xerrameca cons- ries emancipadores de Marx i Engels nistrades, més parles obedients. sense u tampoc mai no hi ha ningú.les puguin gaudir-les igualment. Cap tant que fa companyia des de dins del interpretades per Lenin i tota la seva Més enllà de l’obediència deguda a I tomba cotxes, aixeca barricades inen/a hauria de ser discriminat per televisor. Si desapareix la sanitat pú- colla. qui et nega el menjar per alimentar-teraó econòmica! L’Estat, doncs, esdevé el guardià dels planta cara a l’autoritat. I no es creu blica, no passa res. a la seva mà i alhora que et domina privilegis d’una minoria que no en té t’ensinistra perquè donis sempre les que els enemics siguin els immigrats Si desapareix l’educació pública, prou robant-nos cada dia tot el que gràcies (de res), hi ha l’ànsia de lli- sinó que sap molt bé on apuntar: sem- tampoc passa res. Si ja no tenim ens deixem robar, que no és poc, sinó bertat, de triar conscientment què vo- pre cap a dalt, sempre cap a dalt! I transport públic, és igual. I si tot es- devé empresa, gràcies a Déu. que a més ho exhibeix impúdicament lem i no ser paper de calcar en mans esdevé feliç d’estar viu i entendre el La maquinària doctrinària funciona i ens ho presenta com a “fruit del seu de qui juga la partida. Més enllà del món, d’esforçar-s’hi per fer-ho, de com mai. Amb mitjans de convenci- esforç”. domini exercit amb micròfons o po- saber sempre més, de no tenir por a ment general, de creació del consens Serem acusades de boges, de romàn- rres, hi ha la intel·ligència col·lectiva, saber i, malgrat tot, estimar, ser es- que deia Chomsky, amb una potèn- tiques, d’utòpics, d’innocents, que derrota la competència sumant timat i ser feliç.I és que mai no ens cia que mai abans no havia tingut d’antisistema, d’okupes o ves a saber coneixements, que continua demos- hem cregut aquesta ximpleria supre- el poder, no havia tingut qui mana. de què s’inventaran demà. Ens assen- trant que és viva i no té por de pensar. ma que diu que els ximples són més Els diaris serveixen per convèncer yalaran com a responsables de tots els De pensar, només de pensar. I pensant feliços que els conscients, entre altres els que llegeixen. I on no arriba la seus mals i de bona part dels nostres. entén que no som números ni màqui- coses perquè és i serà sempre una al- lletra impresa sempre tenim la rà- Diran en veu alta que som la plaga nes ni tan sola mà d’obra o recursos tra de les seves mentides. dio i la televisió per deixar clar que que tot ho assola, una colla de fanàtics humans. I tal com pensa actua i nega Apunteu cap a dalt! Sempre cap a cal llepar les sabates de l’amo sense o col·laboradors del papu gros, la negació de la vida que és el capi- dalt!10 Desembre de 2010
  • 12. TREBALL-ECONOMIA La locomotora de la LA MIRADA INDISCRETA El tigre privatització s’atura celta es menja les a Rodalies Renfe nostres pensionsLa presència de personal d’Adif és poc perceptible a les estacions i Emili Cortavitarte Carralmoltes no tenen pasos subterranis na colla d’especuladors finan- Xavi Martí - Setmanari de serveis, situació que va en detriment U cers van decidir provar la escas- sa consistència econòmica de l’estat Directa d’uns transports de irlandès. El món i, especialment, la qualitat dels quals UE han assistit a una sèrie d’atacs haurien de gaudir continuats i combinats (borsa, mitjansE l procés de privatització de Ro- dalies Renfe és com una loco-motora que viatja a gran velocitat i les usuàries dels trens de Renfe. de comunicació, institucions finance- res...) contra el tigre celta, que s’ha El SFF-CGT ha es- diluït com un sucre. L’apel·lació deque no té aturador. Un dels casos que tigre, a nivell econòmic, es va donar a tudiat un total deexemplifica aquesta tendència és el determinats estats orientals les econo- 49 estacions deldeteriorament continuat i constant mies dels quals van assolir una sèrie Camp de Tarrago-de les condicions de treball de les de dades macro considerades gairebé na que pertanyenpersones que es dediquen a la venda, miraculoses.informació i atenció a les usuàries als trams de Tarra- gona- Ulldecona, El tigre celta se sustentava en el dum-d’Adif. Des de l’any 2007, segons ping social amb la resta de la UE mésel Sindicat Federal Ferroviari de la Ribarroja-Reus, Vimbodí-Reus, Pla- industrialitzada: mà d’obra barata,CGT (SFF-CGT), l’empresa sotmet facilitats i pocs impostos a les empre-la plantilla que treballa a les estacions na Picamoixons- Sant Vicenç de Cal- ses multinacionals i baixa pressió fis-a una reducció continuada de llocs de cal sobre les rendes altes. La crisi hatreball, a la privatització de les seves ders, l’Arboç-Sant Vicenç de Calders, tornat les coses al seu lloc, l’exemplecàrregues de feina i a la discrimina- positiu ha passat a ser negatiu i de pasció respecte a d’altres col·lectius de Cunit-Sant Vicenç de Calders i Sant paguen els de sempre: més atur, novesRenfe. Aquesta situació –que es dóna onades emigratòries, baixada de sous,a tot Catalunya– ha fet que el sindi- Vicenç de Calders- Tarragona. La dada milers de funcionaris acomiadats, re-cat, en dos anys i mig, hagi convocat baixa de les prestacions socials...al voltant de 85 jornades d’aturades que salta més a la vista és que, d’aquestes 49 estacions, Però el president del Banco de Espa-i mobilitzacions a la demarcació de d’evacuació de la central nuclear”, dir, les treballadores de les cafete- ña ha interpretat la situació de maneraTarragona. Les darreres protestes a un total de 32 no tenen personal de no té personal, l’edifici està deterio- ries de les estacions (Sabadell Sud, molt diferent i ens ha il·luminat: elTarragona es van convocar el 25 de cap mena. Quatre estacions disposen rat i no existeix servei de megafonia Montgat de Mar o Martorell). A 21 que ha passat a Irlanda és una novajuny i el 15 de juliol d’enguany. d’un sol agent que només ven bit- ni d’informació. Als Guiamets, no hi estacions (23,86%), el servei el des- advertència al govern central espan-Una de les coses que denuncia el llets; sis presenten treballadores que ha ni personal ni enllumenat públic envolupen empreses contractades per yol perquè no se demori més en laSFF-CGT és que les persones que atenen alhora la circulació dels trens ni pas subterrani ni servei de megafo- Adif (Montcada i Reixach, Cardedeu reforma de les pensions (més edattreballen de cara al públic a les es- i la venda de bitllets, i dues estan do- nia. A més, aquesta estació presenta o Sant Feliu de Llobregat) i a les 24 per jubilar-se i més anys treballats pertacions són les que tenen “les pitjors tades amb personal no ferroviari (que un edifici en estat ruïnós. restants (27,27%) ho gestiona direc- computar = pensions més baixes)condicions retributives d’Adif”. Però no pertany a Adif). L’estació de Marçà-Falset no té per- tament Renfe (Molins de Rei, Plaça El mercat o els mercats són una novaaquesta no és l’única raó que ha mo- També cal destacar que hi ha cinc es- sonal i l’edifici, excepte la zona on Catalunya o Sitges). A les estacions teocràcia i com en el cas de les ins-tivat les aturades i les mobilitzacions, tacions on el servei de venda de bit- s’ubica la cafeteria, també està ruï- de Sants, Passeig de Gràcia i França, titucions religioses tenen interpreta-ja que el sindicat també demana una llets el fa una empresa que no pertany nosa. A tot això, cal afegir-hi el fet el servei de bitllets de llarga distància dors autoritzats o autoproclamats desèrie de canvis i mesures que ser- a Adif (venda externalitzada) i que, a que, quan el bar està tancat, no hi ha el controla Adif i la venda relaciona- les seves bíblies, toràs i alcorans. Fer-veixin per millorar la qualitat del ser- unes altres cinc, aquest servei es fa a sala d’espera i no es poden comprar da amb rodalies i mitjana distància la nández Ordóñez és un d’ells i a mésvei que s’ofereix a les usuàries dels temps parcial o només durant alguns bitllets. Torredembarra no disposa de gestiona l’empresa privada Ferroser. el paguem.trens de rodalies. El sindicat denuncia dies de la setmana. personal ferroviari, l’edifici està dete- A l’estació de Cornellà de Llobre- El defensors, els depredadors i elsla “manca de personal i la progressi- Pel que fa a l’estat de les instal·lacions riorat, la informació a les usuàries i la gat, la venda de bitllets la gestionen beneficiaris de la globalització econò-va reducció i privatització de llocs de de les estacions, cal destacar que 25 venda de bitllets de mitjana distància les treballadores de la cafeteria. En mica s’han recuperat molt ràpidamenttreball” i el fet que l’aperduament de de les 49 estacions no disposen de està privatitzada i les andanes tenen aquest cas, no cal entrar dins el bar de les seves llàgrimes de cocodril (elsmoneda no estigui regulat, cosa que pas inferior per viatjants per creuar un caràcter de provisionalitat des de per comprar un bitllet de tren, però rics també ploren, però quan se’ls“provoca que les treballadores ha- les vies, cosa que va en detriment l’any 1993. sí que cal fer-ho per utilitzar el vàter. passa la ressaca ja no volen canviar elgin de reposar de la seva butxaca els de la seguretat de les usuàries. Tam- Durant els darrers quinze anys, a la La situació és similar a l’estació del món ni el sistema) i des de fa tempsdiners que manquen a la caixa sota bé és especialment ressenyable que demarcació de Tarragona, més de di- Papiol. Per poder comprar un bitllet es dediquen a exemplaritzar-nos iamenaça de rebre expedients disci- 23 estacions presenten un edifici en vuit estacions s’han quedat sense per- o anar al lavabo, cal entrar a l’interior demostrar-nos que res no es casual iplinaris”. estat ruïnós o deteriorat (o bé no te- sonal i unes altres deu han vist una del bar, que –alhora– és l’única sala que quan els mercats ens mostren laEl SFF-CGT exigeix la contractació nen sala d’espera amb sostre per les reducció de personal que ha deixat d’espera que existeix a tota l’estació, feblesa d’una economia estatal, ende “personal suficient que garanteixi usuàries) i que quatre més no dispo- les plantilles sota mínims. A més, la ja que l’edifici principal resta tancat realitat estan proclamant als quatreun servei de qualitat mitjançant una sen d’enllumenat públic. A tot això, meitat d’estacions tarragonines no al públic. vents una sèrie d’advertències a totesoferta pública de feina a Adif”; la cal afegir-hi el fet que 23 estacions disposen de lavabos. Des del SFF-CGT, s’ha indicat que, les economies del món i a cadascuna“paralització de les privatitzacions i no tenen servei de megafonia ni des que va entrar en vigor la Llei en particular.la recuperació per part d’Adif de les d’informació, fet que provoca que del Sector Ferroviari, l’any 2005,càrregues de treball externalitzades”, les usuàries no es puguin assabentar Un cafè i després un “s’estan tancant estacions, s’estani que l’empresa valori “el treball per del temps que falta per l’arribada dels bitllet externalitzant els serveis i s’estantorns i el treball durant els diumenges trens. fent contractes on es busca mà d’obrai els dies festius”. Entre les 49 estacions estudiades, sal- La situació del personal i del servei barata i poc qualificada”. Tot això, un ten a la vista alguns casos. Cambrils d’atenció a les usuàries a les esta- cop més, va en detriment de les con-Estacions sense Adif només disposa de personal per la ven- cions de les comarques de Barcelo- dicions laborals de les treballadores da de bitllets de dilluns a divendres na és similar a la de Tarragona. En i de la seguretat de les usuàries. EnLa presència de treballadores que per- entre les 8 del matí i les 4 de la tarda; aquest sentit, s’ha de destacar que, aquest sentit, cal destacar que el dia 2tanyen a Adif a les estacions de roda- l’estació resta tancada els caps de se- a 43 (48,86%) de les 88 estacions d’agost d’enguany, a l’estació de To-lies cada cop és menys perceptible. A tmana, els dies festius i les tardes i, a barcelonines estudiades, el servei relló (Osona) –que no disposa de pasaquest fet, cal sumar-hi el deteriora- més, no disposa de pas subterrani. de venda de bitllets i d’informació subterrani per a viatjants–, una donament de les instal·lacions de les esta- L’estació d’Ascó, que segons el SFF- a les usuàries el duen a terme per- va morir atropellada per un tren men-cions i la inexistència de tot un seguit CGT és “un punt important en el pla sones que no pertanyen a Adif, és a tre intentava creuar les vies.Desembre de 2010 11
  • 13. TREBALL-ECONOMIARepartimentde Contra la precarització«Beneficis»a Telefònica de les condicions de treball a Telefònica Sindicat Federal de Telefònica de la CGT www.cgt-sft.org/E l Grup Telefònica reparteix gai- rebé 3.000 milions d’euros entreels seus accionistes el mateix any que Secció Sindical CGT Telefònica Tarragonaaplica retallades laborals i austeritatsalarial a la seva plantilla i torna adeixar en evidència la doble rasadoraque utilitza quan es tracta de premiar E l 19 de novembre, coincidint amb el Ple Ordinari del Sindicat Federal de CGT Telefònica que teniaals seus accionistes, els premia amb lloc a Salou, es va convocar per partel repartiment de milionaris benefi- del sindicat una concentració a Ta-cis, o a les seves treballadores i treba- rragona, davant la seu de Telefònicalladors a qui els imposa una política situada al C/ Ramón i Cajal 47, a lad’austeritat salarial i de retallades la- qual van participar una setantena deborals i socials. sindicalistes de la CGT.El motiu de laI és que Telefònica desemborsarà concentració enfront d’un centre deexactament 2.966,5 milions d’euros treball de Telefònica, era denunciar(1,4 euros per titol, dels quals el públicament la intenció d’aplicaciópassat 11 de maig ja va realitzar un de la doble escala salarial per part deprimer pagament de 0,65 euros), que Telefònica a tota la plantilla, preca-es repartiran entre els 4.563.996.485 ritzant encara més les condicions dede títols que componen el seu capital treballl, així com les seves polítiquessocial. Això suposa un increment del30% respecte a l’abonat en l’exercici de desregulació laboral mitjançant2009. una nova Classificació ProfessionalEl repartiment de dividends, lluny i l’adaptació salarial de les novesde compartir els milionaris bene- ocupacions perquè s’adeqüin al mer-ficis de la nostra companyia amb cat laboral, tot de manera immediatal’accionariat, el que persegueix és i com pas previ a prorrogar l’actualpremiar a la seva cúpula directiva: tal conveni, durant la vigència del qual que l’adequació i actualització de les introducció de la doble escala salarial l’Estat espanyol, com mitjà de pres-com va informar el diari Público el solament s’han creat 100 llocs de tre- funcions de les actuals categories es xoca frontalment amb el que CGT sió i denúncia contra la recentment3 d’agost del present any, Alierta va ball; aquesta és la responsabilitat so- poden regular i adaptar en el marc sempre ha defensat en tots els àmbits: aprovada Reforma Laboral, contrarebre 116.239 accions de l’empresa cial de Telefònica: nul·la a pesar dels normatiu actual, i que la classificació a igual treball, igual salari. la reforma de les pensions i contraper valor de 2,2 milions d’euros –ja seus descomunals beneficis. professional proposada persegueix la Així mateix, aquesta concentració les negociacions d’UGT-CCOO ambva rebre accions per valor d’altres 2 CGT no pot acceptar de cap manera multifuncionalidad i la desregularit- formava part del calendari de mobi- la patronal i el govern que atemptinmilions en 2009–, i també va fer lliu- aquestes exigències. Creiem, i així ho zació de les condicions actuals sense litzacions que està portant a terme la contra els interessos laborals i socialsrament d’altres 362.322 títols de la hem exposat en nombroses ocasions, contrapartida real a la plantilla. La CGT de manera descentalizada per tot de tota la ciutadania.companyia a altres 7 membres de la Contra el tancament de la clínica Coroleu deseva cúpula directiva, amb un valorde mercat de 6,3 milions d’euros.Això contrasta amb el premi per a les100.000 persones, aproximadament,que a Espanya treballem en el grup BarcelonaTelefònica, que ha estat d’austeritatsalarial. En el cas concret de TESAU d’octubre i el 9 de novembre. Tenim una pàgina web: www.salve- gació del concert de la clínica amb el CGT Sanitat Barcelonala pujada d’aquest any del 1% va ser Portem tres mesos de mobilitzacions mlacoroleu.com on es pot seguir l’alt CatSalut pel proper 31 de desembre.renegociada a la baixa i està encara per evitar el tancament de l’únic cen- nivell de seguidors que estem obten- Segons l’empresa, l’expedient sancio-pendent d’una reunió, per al passat tre sociosanitari públic que té Sant int a través de les xarxes socials. nador que havia obert l’administraciómes de Juny, de revisió per la des-viació d’un IPC que actualment ja va E ls membres de la Plataforma per la Defensa de la Clínica Coroleu, CGT, els treballadors, els voluntaris, Andreu. Tenim més de 6.500 firmes recollides a paradetes de recollida de La Clínica Coroleu és un centre sa- nitari concertat, ubicat al districte de catalana ha estat suspès pel CatSalut sense que l’empresa gestora de la Clí-pel 2,1. També deixa en evidència la signatures a diferents llocs del barri Sant Andreu de Barcelona porta més nica Coroleu s’hagi pogut defensar. familiars, usuaris i ex-usuaris del cen-seva falta de Responsabilitat Social per intentar fer una difussió global de- de 50 anys de funcionament i ofereix El CatSalut ho ha derivat a Fiscalia, tre lluitem cada dijous a les 12h ambCorporativa, ja que durant aquests un servei d’atenció integral i multi- la qual, a data d’avui, encara no ha concentracions a la porta del centre, fensant el servei que es porta gaudinttres anys de vigència de conveni no disciplinar a la gent del barri. En to- admès a tràmit el cas. des de primers de setembre i amb ma- al barri des de fa mes de 30 anys, ambha estat capaç de crear ni cent llocs tal, dóna servei a més de 150 famílies nifestacions pel carrer com les del 19 el suport de les AVV. Aquesta situació deixa en suspens lade treball –es va comprometre a de Sant Andreu. Entre situació laboral dels treballadors quecontractar a 500 persones– a pesar el seus serveis estan encara no han rebut notificació oficialde l’abaratament dels seus salaris, els de llarga estada, cures pal·liatives i de si seran reubicats, i que encara quegràcies a l’aplicació d’una nova do- PADES. la Conselleria de Salut hagi comuni-ble escala salarial conseqüència de cat a la premsa que serem traslladatsl’anhelada classificació professional. Hi treballen prop de 50 persones i el cen- a altres centres, el concurs públicHi haurà qui, per paral·lelisme, com- tre té una capacitat encara no ha sortit publicat, i el quepari tal decisió a la dels directiusde les empreses que cotitzen a Wall per a 74 residents, és pitjor, les famílies encara desco-Street, qui, després de provocar la mes aprox 70 fami- neixen on aniran a parar els seus sersmajor crisi borsària de la història, han lies que reben suport estimats.tingut el morro de seguir incremen- a domicili. Es veu molt difícil la continuïtat deltant els seus salaris escandalosament. Arran d’unes irre- centre i dels 50 llocs de treball senseEn una empresa d’origen públic que gularitats detectades el concert amb el CatSalut ja que potopera sobre un servei bàsic per a la pel CatSalut i esme- generar unes pèrdues d’1,8 milionsciutadania, com són les telecomuni- nades immediata- d’euros, La CGT ens vam dirigir acacions, on els beneficis han crescut ment per la mateixa la Conselleria de Sanitat per intentaraquest any un 65,6% –l’operadora direcció del Centre, trobar alguna solució satisfactoria perespanyola va guanyar 8.835 mi- segons comuniquen, l’aspecte social del conflicte i no hemlions d’euros durant els nou primers l’administració ca- rebut resposta, el silenci ens porta amesos–, quan procedirà a repartir els talana ha decidit mobilitzacions de protesta contra elseus beneficis amb tota la societat? cancel·lar la prorro- tancament de la clínica.12 Desembre de 2010
  • 14. TREBALL-ECONOMIA Campanya per la readmissió de Manu VidalDelegat de CGT acomiadat per EMTE Service Secció Sindical CGT Emte reforma laboral i l’ofensiva que els dents de Comitès d’Empresa i repre- Service Tarragona capitalistes han llançat en totes les sentants de col·lectius socials de tot empreses, per això és important que l’estat espanyol. En aquest manifest, tots participem en aquesta campanya els signants assenyalen que Manu activament. Persones treballadores, és un sindicalista que ha lluitat “per ’empresa EMTE Service aprofitaL la reforma per a intentar destruirl’organització i la resistència dels jubilades, estudiants, sindicalistes, totes hem d’aturar un dels primers la defensa dels llocs de treball en la seva empresa i per l’organització dels atacs de la nova reforma laboral, treballadors del sector del metall delstreballadors. El 27 de setembre a les hem d’aturar la persecució sindical a polígons industrials de Tarragona” i8:00 h. del matí, en el seu primer dia EMTE i en totes les empreses. que “EMTE Service s’ha caracteritzatde treball després de les vacances, res per una llarga trajectòria repressiva”més entrar en l’empresa i sense previ dels drets més elementals. El mani-avís, el delegat de la CGT, Manu Campanya de fest conclou exigint la readmissióVidal, va ser acomiadat. L’empresa mobilizacions de Manu Vidal i el compromís delsEMTE va utilitzar les enormes faci- signants de participar en les diferentslitats d’acomiadament de la nova re- - El 15 de novembre la CGT va re- campanyes públiques per aconseguirforma laboral impulsada pel govern i clamar en el Ple municipal de Tarra- l’objectiu d’anul·lar l’acomiadament.aprovada en el parlament. gona que l’Ajuntament exigeixi a - La CGT va convocar una concen-Qualsevol que conegui el que ha pas- l’empresa EMTE Service la readmis- tració el 2 de desembre a la Ram-sat a EMTE en els últims anys sap per-fectament que aquest acomiadament bé sindicalistes de la CGT. Els com- laboral com sió del delegat de CGT acomiadat. Un bla Nova de Tarragona, per mostrar panys represaliats van lluitar per tirar grup ampli de delegats de CGT i tre- l’ampli suport que està aconseguintés un acte de represàlia sindical. Manu enrere aquestes mesures recorrent als instrument per a balladors d’EMTE van acudir al ple la campanya de solidaritat i cridar deVidal i altres companys de l’empresa tribunals i organitzant una campanya acomiadar de l’Ajuntament de Tarragona a de- nou que “Tots som Manu Vidal”.han destacat per la seva implicació en manar al govern municipal que inter- Des de la secció sindical de CGT, de solidaritat orientada al conjunt delsla lluita pel compliment del conveni, vingui davant EMTE (concessionària fem una crida a tots els sindicats, co- treballadors que va tenir molt eco en L’aprovació de la reforma laboral haper millorar les condicions salarials i del manteniment d’instal·lacions mitès d’empresa, delegats sindicals, la Petroquímica i altres empreses de estat el tret de sortida per a una novade treball de tota la plantilla, per unir elèctriques mitjançant la UTE Tarra- treballadors, col·lectius socials, a Tarragona i Reus. Les sentències van ofensiva de l’empresa, que coinci-als treballadors de EMTE a les lluites gona Serveis) perquè readmeti al de- que ens ajudin a estendre la solida- donar la raó als treballadors: Juanma deix amb una ofensiva molt més ge-de tot el sector, com la vaga del Man- legat de CGT, Manu Vidal. Des de la ritat amb aquesta lluita. Pensem que Carrillo va ser readmès i EMTE va neralitzada dels capitalistes contra elteniment i Muntatge del 2002, la Vaga CGT, pensem que l’ajuntament ha de l’acomiadament de Manu, no pot haver de recompensar als treballadors conjunt dels treballadors. Els capita-del Metall del 2007 i per mobilitzar vetllar perquè les empreses amb una ser la base perquè altres empresesa la plantilla contra l’acomiadament sancionats. listes volen destruir, aprofitant les es- Totes les falsedats sobre la “violèn- concessió pública respecten escrupo- segueixin l’exemple d’EMTE, aco-del treballador romanès el fill del qual candaloses facilitats d’acomiadament cia” dels companys, la “il·legalitat” losament els drets sindicals i laborals miadant aquells delegats o treballa-patia càncer en 2008. L’últim delicte que la nova reforma laboral permet, de les vagues convocades i altres dels treballadors i pressionar a EMTE dors que tenen en el punt de mira, perde Manu va ser impulsar activament qualsevol expressió de sindicalisme mentides, que tenien la doble finali- perquè readmeti al delegat acomiadat. defensar els drets dels treballadors.la convocatòria de la vaga general del honest i lluitador en les empreses. Amb aquest motiu, des de la CGT Si estenem la solidaritat amb aquesta tat de desprestigiar-los i justificar re- L’acomiadament de Manu és una29-S en l’empresa i en el sector. vam desplegar una pancarta en el ple lluita, pensem que podem aconseguir presàlies anti-sindicals, van quedar al prova evident de com els empresarisEMTE, pel seu costat, ha destacat per municipal, reclamant la readmissió de una victòria que serveixi d’exemple descobert. Va ser una gran victòria i utilitzaran la reforma laboral per a re-practicar la persecució sindical més Manu, i entregat un escrit a l’alcalde, per a totes les empreses, però també l’empresa va haver d’ajornar els seusbrutal, tractant de crear un clima de forçar la seva política de persecució Josep Felix Ballesteros, sol·licitant el de la necessària unitat de tots els tre- plans repressius contra el movimentterror permanent en la plantilla. Fa i terror contra els treballadors. Hem seu suport per a aquesta lluita. balladors per respondre als atacs. sindical.dos anys va sancionar dues vegades a de parar-los els peus.La lluita per la - Més de 200 sindicalistes signen un Per a més informació:Manu, va acomiadar a Juanma Carri- readmissió immediata de Manu està manifest de suport a Manu Vidal. El www.cgtemte.infollo i va sancionar a Ismael Pérez, tam- La nova reforma totalment unida a la lluita contra la llistat inclou delegats sindicals, presi- http://totssommanudemte.blogia.com/Contra l’allargament de jornada del personal tècnic de Seat Seccions Sindicals competitivitat, la tensió, la disciplina principis claus que han de regir excedents, en aquest sector de Seat. tècnic, igual que la resta. CGT Grup Seat del “tot pel treball” i la tota relació laboral: la racionalitat i Fem una crida als treballadors i treba- Si la Direcció de Seat no ho compleix, sobreexplotació que pretén implantar l’humanisme. La racionalitat lladores de Seat del grup TAS perquè promourem les accions sindicals ne- la multinacional amb els seus servi- garantirà l’eficàcia i eficiència del s’ho pensin bé. Perquè el cessàries perquè la dors més fidels, perjudica nostre treball. L’humanisme farà que progrés no és treballar més hores, i plantilla disposi de la seva descripcióE ls augments de productivitat a Seat són palpables en l’àmbit delgrup obrer; amb menys greument la salut. La resta de sindicats, al principi, ens sempre estiguin presents les necessitats de les persones que treba- molt menys quan hi ha 4,5 milions d’aturats i una crisi galopant. de tasques, realitzi els horaris de con- veni i s’acabi aquesta van cridar demagogs quan alertàvem llem en aquesta empresa. Cal treballar correctament i les hores pressió dels caps. Tots els sindicatstreballadors i menys dies de treball sobre les conseqüències Avui es demostra la falsa imatge de que tenim fixades en conveni. Com- hem d’actuar amb força contra aques-s’estan batent rècords de producció. de la violència quotidiana que sofrim confiança i bona voluntat que va plan- plir amb les nostres ta situació. Però hem deLa patronal té, entre altres, en els nostres llocs de treball. Ara, fer-lo sempre, no només ara perquè tejar l’empresa amb l’ardit obligacions, evidentment, per a poderun objectiu especial; que els mitjans han hagut de rectificar, del “no fitxatge”. La Direcció prete- exigir els nostres drets, entre ells un vinguin les eleccions sindicals.disponibles (incloses les persones) rebutjant públicament els mètodes nia que voluntàriament ens auto-ex- horari que conciliï la Hem nascut per a viure, no perquè enssiguin el més rendibles i que utilitzen les prefectures per a plotéssim. L’actitud ferma de nostra vida personal i fami- explotin.rendeixin el major benefici possible. buscar la implicació i la CGT ha estat crucial perquè no liar.La salut o la conciliació de la vida fa- motivació del personal. Això ens prosperés aquesta pretensió de Al gener de 2010, quanmiliar queden relegades a dóna la raó, a la CGT i a gran part de l’empresa. l’acomiadament salvatgeun segon o tercer pla, darrere de la plantilla que és conscient L’edifici corporatiu és una mostra de de 330 companys, la CGTla competitivitat i la viabilitat de d’aquesta realitat. Desitgem que el l’allargament de jornades, amb gaire- ja vam alertar que lal’empresa. canvi de postura de la resta de sindi- bé un centenar de cotxes por comportaria més pres-Desgraciadament, molts treballadors cats, no obeeixi a interessos aparcats a les 9 de la nit, gairebé sió cap a la plantilla. Persofreixen, accepten o assumeixen, electorals i serveixi per a arribar a diàriament. Això és una mostra que hi això exigim que es com-aquest pensament únic que un correcte clima laboral en aquesta ha companys que estan fent pleixi l’acord de 22 dees pretén establir des del poder polític empresa. unes hores extraordinàries, segura- gener on es va arribar ali econòmic. En les oficines i serveis Exigim que el treball sigui saludable ment no pagades, que es converteixen compromís de posar límitsde Seat també hi ha (com ha d’ésser) i, per tant, sosteni- en menys necessitat de a les responsabilitats i tas-pressió i es perd la salut treballant. La ble. Per a això hi ha dos plantilla o en futures excuses, per a ques del col·lectiuDesembre de 2010 13
  • 15. TREBALL-ECONOMIA La Direcció de Nissan fa i desfà a la seva conveniènciaCGT en lluita contra els acomiadaments, la contractació temporal i la doble escala salarial l’empresa, han tornat amb contracte ingrés en la Companyia, per a facili- a la seva voluntat sense resposta de nable: lluitar contra l’incompliment Secció Sindical CGT Nissan http://cgtnissan.blogspot. temporal. tar un millor aprofitament de les seves cap tipus. Ens oposem que s’apliqui de l’acord, que ha fet que diversos com/ 2. La resolució de l’expedient aptituds, precisen d’un període de for- la doble escala salarial en els salaris companys estiguin sent acomiadats 1616/09, estableix la reincorporació mació i adaptació a la Companyia, a dels companys que van ser acomia- des del 30 de juliol, així com ga- de 150 treballadors si existeixen cà- la seva organització, els seus sistemes dats i han tornat a ser contractats rantir una estabilitat en la plantilla rregues productives, també amb con- de treball, les seves normes i proce- perquè cap treballador segueixi ambF a poc més d’un any la Direcció de Nissan va decidir acomiadar unapart dels seus treballadors, al·legant tracte indefinit. Aquests treballadors estan tornant també amb contracte diments i als diferents llocs de treball que puguin arribar a ocupar. Per això La CGT va convocar dues jornades de l’amenaça de ser acomiadat. Entenem que el seguiment d’aquests temporal. els operaris que ingressin en la Com- dos dies de mobilització és satisfac-una reestructuració empresarial, que 3. S’està creant una borsa de treball, panyia a partir de l’entrada en vigor vaga contra els tori, en primer lloc per la incidènciadeixaria aquesta fàbrica amb unaplantilla necessària de 2.900 treba- per a companys que van ser acomia- dats, que en principi no estan en cap del present Conveni percebran durant els quatre primers anys de prestació acomiadaments en les produccions, que n’hi ha hagut, encara que no totals, ja que com enlladors. En aquell moment des de la llistat, alguns d’aquests companys de serveis, els següents percentatges més d’una ocasió hem repetit, aquestCGT denunciem les veritables inten- Una vegada finalitzades les dues pri- havent treballat a Nissan, més de 15 respecte a la retribució corresponent sindicat en tot moment anava a respec-cions d’aquesta Direcció, que aprofi- meres jornades de vaga convocades anys. A més, hem tingut constància al lloc de treball ocupat: 1er any tar la decisió de tots els treballadorstant la situació de crisi volia realitzar per la CGT els dies 18 de setembre i que a aquests companys se’ls vol apli- 75%…” 2 d’octubre, contra l’incompliment de quant a la participació en aquests dosun canvi estructural de la plantilla in- car la doble escala salarial. És una vergonya que la Direcció de dies de vaga. També volem ressaltar l’acord a que el passat 12 d’Abril ladefinida, desprendre’s de plantilla fixa És una vergonya l’actitud d’aquesta Nissan pretengui aplicar aquesta clàu- la petició de tots aquells treballadors, Direcció de l’Empresa va arribar ambi en el futur reprendre l’activitat nor- empresa, saltant-se qualsevol temps sula del Conveni als treballadors, que que en les portes de la fàbrica, ente- els quatre sindicats presents al comitè,mal amb un volum alt de contractes d’acord als que s’arriba, és inadmis- ja han pertangut a ella, alguns fins i hem de valorar el resultat d’aquestes nent els motius de la nostra lluita, enseventuals, aprofitant-se de la política sible els contractes que se’ls han fet tot més de 15 anys d’antiguitat, a uns mobilitzacions, amb les quals exigíem preguntaven per quin motiu la restade la por, argumentat per la crisi i el als treballadors del PBI 200, els del altres se’ls vol aplicar per segona ve- que es respectessin els acords sobre el de sindicats no secundaven la vaga.possible tancament de la fabrica. Pla de tornada de 150, però més enllà gada. Ens preocupen les condicions manteniment de la plantilla existent. Des de la CGT, en tot moment hemAmb el temps aquesta situació que de buscar motius legals per a justificar de treball dels nous contractes, o ens En primer lloc hem d’agrair, el suport intentat que la resposta als acomiada-denunciàvem, s’ha fet realitat: aquests contractes, encara fa un tomb val només amb que estiguin aquí per- que cap als motius de les mobilitza- ments fos conjunta de tot el Comitè1. Els acords de reingrés indefinit més de rosca i ara vol aplicar la doble què exerceixin el seu dret al vot? cions, hem rebut de la gran majoria de d’Empresa. Per la nostra part conti-dels treballadors del Pla Baixes In- escala salarial per a treballadors, que Des de la CGT donarem el nostre su- la plantilla de Nissan, que va mostrar nuarem lluitant contra els acomiada-centivades 200, es van modificar, i han pertangut a aquesta companyia. port a aquests companys, que estan en el convenciment de que aquests dies ments i contra la realització d’horesalguns treballadors, els que ha volgut El Conveni diu: “Els operaris de nou mans d’una Direcció que fa i desfà de lluita tenien un objectiu just i rao- extra.La justicia desautoritza a Parcs i Jardins en la sanció aCarlos Bernal no presentava els justificants de les provava que Carlos no havia faltat al Secció Sindical CGT Parcs i Jardins hores sindicals, encara que anterior- treball i el testimoniatge de Gabriel http://malesherbes. ment a ell els Secretaris i Presidents Villanueva i de Manuel Barranco per blogspot.com/ del Comitè no les presentaven, atès a demostrar que anteriors Secretaris que la Direcció de l’Institut ja estava no presentaven cap imprès de justifi- informada de la labor sindical en que cació de les hores sindicals. les ocupava. La jutgessa va proposar una propos-E l 15 de novembre en el jutjat so- cial 25 de Barcelona se celebra-va el judici per la sanció imposada de En la porta del jutjat ens ajuntem més de 100 companys del sindicat i alguns ta de conciliació on negava la causa de l’absència injustificada al lloc dedos mesos d’ocupació i sou al com- membres del Comitè d’Empresa per treball i per tant rebaixava la sanció apany Carlos Bernal, delegat de CGT a denunciar aquesta injusta sanció, 7 dies d’ocupació i sou per haver pre-i secretari del Comitè de l’Institut l’única finalitat de la qual era repri- sentat els justificants de les hores foraMunicipal de Parcs i Jardins de Bar- mir l’activitat sindical d’un company, de termini, sanció que el company jacelona, per faltes d’assistència injus- del sindicat i dels treballadors. ha complert. El company Carlos altificades. Aquesta actuació repressora Abans que es realitzés el judici la principi no volia acceptar la propostano és un fet aïllat sinó una venjança jutgessa exhorta a les parts que nego- plantejada per la jutgessa i volia queper la lluita sindical io les denúncies ciessin una conciliació, la Direcció de es realitzés el judici, però després depresentades i guanyades, i un pas més l’Institut va proposar una sanció de les recomanacions dels companys de salari de 53 dies, que hagi d’abonar gestió d’una Direcció de l’Instituten l’espiral repressiva de la direcció 21 dies sense devolució dels diners la Secció Sindical i de l’advocat va aquests 53 dies a la Seguretat Social, que juga amb els diners del ciutadàde l’Institut, el fet àlgid de la qual fins descomptats i el nostre gabinet jurídic decidir acceptar-la. que hagi d’abonar-li 1/3 part de la i que es permet imposar sancions peraquell moment havia estat el desallo- plantejava el sobreseïment de la cau- L’acord del Jutjat representa que paga d’assistència que li va deixar de a reprimir a un treballador i represen-tjament il·legal de la seu del Comitè sa, comptàvem amb més de 50 Actes la Direcció de l’Institut s’hagi pagar, que gaudeixi dels 5 dies de va- tant sindical encara que després hagid’Empresa. de diferents comissions paritàries, de d’empassar les falses argumentacions cances que no se li va deixar gaudir… de retornar-li els diners descomptats.La causa, o més aviat l’excusa per resolucions d’Inspecció i del jutjat on de la sanció, que se li hagi d’abonar Aquests 53 dies que no va treballar Com es nota que els diners no sóna aquesta duríssima sanció, era que apareixia el company Carlos, el que en la nòmina del mes de desembre el i que va a cobrar demostren la mala seus!!!Cal que es millori la política de contractació a Gearbox Sec. Sindical CGT Gearbox anunciat la creació de 400 llocs de Des de l’any 2006 ve experimentant a setembre de 2010 han passat per la Des de CGT entenem que aquesta po- treball permanents en les fàbriques un augment progressiu de producció i fàbrica no menys de 426 treballadors/ de Wolfsburg i Kassel a Alemanya. beneficis que no es traduïxen en con- es eventuals sense cap perspectiva lítica es manté al marge de la legali- tat i així ho hem denunciat. L’anunciL a Secció Sindical de CGT a Gear- box del Prat (Grup Seat) ve recla-mant des de fa anys un gir en la políti- Gearbox del Prat fabrica caixes de canvi per a tot el grup VW. Subminis- tractacions estables i de qualitat. La CGT ve denunciant, pràcticament d’estabilitat en l’ocupació. La planti- lla fixa està al voltant de 1000 treba- realitzat pel sr. Joachim Schumm deixa sense arguments a la Direcció tra caixes a la fàbrica de Seat Marto- en solitari, aquesta situació i ha rea- lladors/es.ca de contractació de l’empresa i que rell, a la de VW Pamplona, així com litzat diferents accions per a recla- Les raons argumentades per la Di- de Gearbox. Exigim, per tant, que las’adeqüi a la de VW a Alemanya. a les diferents plantes de Audi i VW mar a l’empresa el pas a fixos dels recció de l’empresa han estat que la política de contractació de VW a Ale-El cap de personal de Volkswagen en la resta d’Europa. També s’envien eventuals amb 2 anys de contractes a política de Seat i de VW no permetia manya també sigui aplicada en la fà-Deutschland, Joachim Schumm ha canvis a Sud-àfrica, Xina i Argentina. Gearbox. Des de juliol de 2007 fins la realització de contractes indefinits. brica de caixes de canvi a Catalunya.14 Desembre de 2010
  • 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mesBalears: El final del túnelés foscEns intenten vendre les “excel·lències” de l’evolució del mercat de treball Llorenç Buades Castell (23,4%), que han permès restar impor- tància a la minva del turisme britànic afectat per la pèrdua de valor de la lliuraE l mes d’octubre de 2006 les xifres ofi- en relació a l’euro. cials exposaven que hi havia 33.704 Aquesta valoració positiva per a la pa-persones en atur a les Balears . A octu- tronal turística, compartida per el governbre de 2010 ens situam en 84.761 per- Antich s’ha fonamentat bàsicament en lasones desocupades (104.500 segons reducció de costos (que afecta a la gentl’EPA del mateix mes), i encara no és la que treballa mitjançant l’amortització dedesocupació real. No és la desocupació llocs de feina que es destrueixen, menysreal, per tres fets fonamentals: el primer hores cotitzades que les de feina real,consisteix en que les persones atura- major productivitat amb plantilles mésdes de llarga durada quan no obtenen curtes i amb el creixement nul del costfeina (cosa habitual perquè els serveis salarial) . D’altra banda el sector hote-d’ocupació no fan aquesta funció), ni ler sostrau pes al sector del comerç i al de la restauració mitjançant una ocupa-tenen dret al subsidi, deixen de sege- ció fonamentada en el tot-inclòs, quellar ; el segon fet es deriva dels embulls transmet l’impacte de la crisi a aquestsdel sistema d’estadística que deixen sectors.fora dels registres de l’atur a alguns Afectats per els retalls en les seves con-col·lectius significatius com són els que dicions de vida els turistes fan menysfan un curset de formació, o els treba- despesa.lladors escolaritzats que acaben en si- Les estades són més curtes. Arribentuació d’atur. El tercer fet fonamental és més turistes per menys dies, es pro-que no es pot significar com ocupació dueixen més vols i en conseqüènciaallò que no és més que infraocupació l’impacte ecològic i el model turísticde poques hores i en condicions molt es fa més insostenible ecològicament,precàries. perquè ara per ara els avions no van tronals han optat per la reducció delsEn relació a la subocupació, és prou a pedals. Escric això perquè els queconegut que un 44% de les persones temps de treball i també dels salaris, en ara es dediquen a “repensar” el turis- perjudici de les dones, i a vegades ambtitulades universitàries o en la FP su- me amb projectes com la reforma de laperior a l’estat espanyol fan feines de compensacions de l’estat que eviten les Platja de Palma, haurien de “repensar” prestacions d’atur.categoria inferior a la seva formació, també com arriben els turistes i llegir, A les Balears al temps que es produeixqüestió que hauria de servir per rebatre que segurament tenen temps per fer-ho, l’eliminació de llocs de feina s’allarguenel tòpic de la manca de formació, del a Ramon Fernández Duran, per tal de les jornades laborals, però és segurque s’abusa institucionalment. fer-se una idea del futur energètic que que si reben incentius governamentals ens espera per a canviar de tàctica i assolir el queNo es veu la llum del Pel que fa al sector de la construcció no es fa a la resta d’Europa, optin per elsfinal del túnel s’ha aconseguit augmentar el volum de contractes a temps parcial amb jorna- contractes de l’any anterior i en el mes des efectives a temps total, com ja esTot i que el discurs oficial de la consellera de setembre ha acumulat vint-i-nou produeix ara en frau de llei: Margalida P.Barceló (PSIB-PSOE), sigui quin sigui el mesos de descensos consecutius. Tot T. treballa de flequera en una franquíciames, ens intenta vendre les excel·lències plegat el volum de contractes signats mallorquina i li cotitzen per la meitat delde l’evolució del mercat de treball -- per- durant els tres mesos d’estiu de 2010 temps de feina que fa. Maria C. P. ambquè segons ella el govern ha de trans- és, juntament amb el de l’estiu de 2009 un títol recent de llicenciada ha treba-metre lectures en positiu---, allò que no el més reduït dels darrers sis anys. llat durant dos anys en una acadèmiaes pot negar és la tendència a l’atur crò- En el mes de setembre la taxa d’atur d’ensenyament propietat d’un contertu-nic en xifres espantoses. Només tancat oficial a les Balears es va situar en lià televisiu que disposa de subvencionsel tercer trimestre, el de major activitat el 14,9% de la població activa (o un del govern per a cursos de formació deli que correspon a l’estiu turístic, ja ens 17,11% segons l’EPA), una taxa millor SOIB: li cotitzaren per la meitat delsituàvem amb més atur que en el mes de que l’espanyola, però lluny encara de temps real de feina i la resta ho va co-juny (2.700 persones més aturades) i en les taxes de la major part d’Europa, fet brar en negre. Així funciona el nostrela comparativa d’octubre de 2010 a octu- que implica també en matèria de pen- empresariat en crisi i així d’alèrgia ins-bre de 2009 hi ha 3.078 persones més sions que els registres oficials situïn a pectora es produeix amb un govern “deen atur que fa un any. I com que cap a les Balears a 2,57 cotitzants per pen- els antics esclaus per tal de comprar la ara, i de fer impossible part damunt de progrés” que no combat la indefensiól’hivern tota l’activitat laboral va a pitjor, sionista, xifres millors que els 2,08 co- llibertat. tot, el predomini dels processos de nego- de la gent assalariada en condicionsés d’esperar que en el mes de gener més titzants per pensionista del conjunt de ciació més enllà de l’àmbit de l’empresa precàries.d’un 33% de les persones aturades a les l’estat espanyol. que no permeten ajustar les retribucionsBalears superin l’any de durada en situa- La desocupació afecta principalment a Entre tant un recorda una reforma labo- Volen llibertat per ral que amb el suport de dos sindicats a la productivitat (en el corral del patró hació d’atur. les persones extracomunitàries que su- a explotar, traficar de ser ell qui decideixi). ens prometia contractació indefinida posen el 17,5% del total de persones en i esclavitzar a les quan la realitat és que hem entrat a Al mig d’aquest camí, marcat per un atur, i s’ha duplicat durant el mes d’agostLa temporada el nombre de persones aturades entre les Balears en el tretzè trimestre con- persones equip econòmic neoliberal expenedorturística, acceptable secutiu amb la contractació indefinida d’aquest tipus de receptes, vinculat a la gent assalariada més vella amb un a la baixa. Per a la patronal tots els En aquest camí la patronal es marca com la nostra Universitat IB, encara pública,per als patrons creixement del 14,8%. incentius governamentals són efímers objectiu acabar amb l’actual dualització encara que serveixi a interessos privats,a costa dels i la contractació indefinida només serà del mercat de treball (els contractes fixos i a una caixa que va camí de la privatitza-treballadors L’objectiu patronal a possible quan la reducció (flexibilitza- que generen indemnitzacions elevades) , ció, tot i que prediqui la seva obra social, combatre ció) dels salaris al més avall i de les combatre l’existència d’una legislació de s’han de trobar amb la pedra a la sabataSegons la patronal la temporada turís- condicions de treball possibilitin que si- protecció laboral excessivament restricti- que els impedeixi caminar, perquè a la fitica en els mesos de juliol i agost ha La reducció de costos que s’aplica guin el treballadors els que indemnitzin va per a l’empresari ( es tracta de possibi- el món que ens proposen els liberals ésanat millor del que s’esperava, amb un a l’estat espanyol es fa mitjançant l’empresari cas de deixar l’empresa, tot lar un major despotisme a les empreses), la seva llibertat per a explotar, traficar iincrement notable de turistes d’Holanda l’eliminació de llocs de feina, en tant i que ara tal cosa ens pugui semblar un impossibilitar el grau d’indexació de les esclavitzar a les persones: allò que han(242,1%), Itàlia (36,9%) i Suïssa que a altres indrets d’Europa les pa- doi ( bajanada o disbarat). Així ho feien retribucions a la inflació com es produeix fet sempre.Desembre de 2010 15
  • 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN Parlem Hortensia Inés Torres, pont entre“Cal potenciar les relacions en Txema Bofill 1987, de Canadà el 2002, d’on ha hagut de marxar malgrat es- tar casat amb una canadenca.Aquesta entrevista a l’Hortènsia Li exigien que demostres que elInés consta de tres parts diferen- que va fer amb el GARI no eraciades. Una, en què li pregun- terrorisme! Ens explica que avuitem sobre els seus orígens, que en Mario, cantautor, per fi viumalauradament hem de retallar, tranquil·lament a América Llatina,malgrat que la seva família es me- dedicat a la música. Experimentareix tot un llibre. La part central, a la música gitana amb el flamencla qual hem dedicat més espai, amb sons indis i personals.tracta de la revolta del passat oc-tubre a França. En aquesta part - Com t’has format?hi ha participat també el companyAntonio Horta. I, finalment, una - Jo m’he format quan vaig néixer a Bar-tercera part, que anirà separada celona al carrer Calders en una casacom article a banda per raons coneguda per la policia. Tenint uns pocsd’espai, sobre l’educació la Ca- mesos d’edat, la policia va arribar a casatalunya Nord, que podeu llegir a i em van sacsejar i regirar el bressol,la pàgina 30 d’aquest Catalunya. segons em va explicar la meva mare.Aquesta està feta, bàsicament, Jo ja vaig néixer marcada per la lluitaamb preguntes enviades per Xa- antifranquista. La nostra casa era un llocvier Díez. de contacte, on dormien, deixaven ma-L’entrevista es va fer al restau- terial, menjaven i passaven companysrant Anònims, el dissabte 13 de que venien de l’exterior: París, Tolosa onovembre desprès de la xerrada Perpinyà. En caure uns companys, el fa-sobre les mobilitzacions socials a mós Quintela* feia la vida impossible a la meva mare i la meva àvia. en allargar el temps de treball dos anys - El motiu de tot això és la privatització entusiasme per una mateixa lluita.França, exposada per l’Hortènsia més, quan hi ha quatre milions de joves de les pensions actuals, públiques i per aInés i l’Antonio Horta. Ells dos són aturats oficialment. Volen fer treballar dos tothom, per imposar, de manera gradual, - Expliqueu-nos el sentit de lamilitants de la CNT-F (francesa) - Quins són els teus orígens fa- miliars anys més a la gent gran quan els joves el sistema privat. La resta són excuses i pancarta «Cal saber continuarque equival a la CGT de l’Estat estan sense feina. És una contradicció! invencions. És veritat que els diaris i mi- una vaga»espanyol. A Perpinyà es denomi- Per això, aquesta reforma de pensions tjans oficials repeteixen una i altra vega-nen CNT-66 que és el número de El meu avi patern era de la FAI i de la CNT. Des de que era petita, he sentit par- ha provocat un malestar general. da que aquesta reforma és necessària, - Això prové de Maurice Thorez, secre-la comarca històrica del Rosselló, Ara rebran la pensió complerta sols els però sols és necessària per privatitzar. tari del PCF en el 36, que enmig d’unade la Catalunya Nord. lar que era un dels pistolers de la FAI, de què anaven a veure els patrons. El meu que hagin cotitzat quaranta-dos anys Resultat: hi haurà pensions pels rics, és gran vaga va claudicar dient: «cal saber pare va mentir sobre la seva edat per po- i mig. Des de l’any 2003 els francesos a dir, privades, i els que no tinguin diners, acabar una vaga». Fa anys els dirigentsHortensia Inés, professora i podien jubilar-se als seixanta anys, de- hauran de ser assistits amb pensions sindicals han expressat també que «Calanarcosindicalista der anar al front, el van ferir i el van tor- nar a Barcelona. Ell no va poder marxar penent dels sectors i anys cotitzats. Ara de misèria, malgrat que hagin treballat saber acabar una vaga» i nosaltres, so-Nascuda a Barcelona, Hortensia ja no. al llarg de la seva vida. El que ofereixen bretot a l’educació, diem que «cal saber a França, a l’exili, i es va amagar a les co-Inés és Filla d’Hortensia Torres, és precarietat i misèria generalitzada. I continuar una vaga». En d’altres llocs i ves de Montjuïc. La família li anava a durdestacada militant cenestista i de d’això la gent se n’està assabentant. Per moments l’han subvertit dient «Cal saber menjar amb cistelles amb cordes. I quan - Com heu reaccionat els fran-Mujeres Libres, per tant de família això hi ha les protestes. guanyar vagues». hi va haver l’indult es va entregar. Als cesos davant d’aquesta refor-cenetista pels quatre costats, exi- «rojos», enlloc de fer-los fer dos anys de ma?liats a Tolosa. Com la seva mare, la mili a la Península, en feien 4 o 5 anys - Com és que s’han mobilitzat - De les manifestacions quèHortènsia no ha deixat de militar al Marroc. El meu avi i oncles es van re- - Amb protestes, manifestacions i vagues tants de joves i estudiants per més valoreu positivament?mai al sindicat confederal, ni de fugiar a França. El meu avi matern havia a tot França i sobretot hi ha hagut piquets aquests motius? Les jubila-participar en les seves lluites, en sigut mestre racionalista. Fill de pagesos per tot arreu, fet del qual els mitjans mas- cions no els són un problema - Molta gent no sindicada s’ha donatles xerrades, en revistes de peda- de Mollerussa. Com molts anarquistes sius no han informat. Hi ha hagut piquets llunyà? compte que podia fer alguna cosa, quegogia, i anarquistes, i en defensar era un defensor de l’esperanto. Ell va de- davant de fàbriques impedint l’entrada, podia bloquejar una fàbrica, que podiaels drets dels treballadors. Hor- manar anar al front d’Aragó, tot i que era als centres comercials, a les rotondes, en - Els mitjans volen fer creure que els jo- participar, formar part de piquets, i sortirtènsia ens recorda amb nostàlgia pacifista, i li van demanar d’ocupar-se de les zones estratègiques de la ciutat. Tots ves no es mouen i que la reforma de les als carrers a protestar col·lectivament ila conscienciació i l’alliberament les col·lectivitats. els dies hi ha bloquejos, encara ara, mal- pensions no és el seu problema. Sortosa- bloquejar l’economia. O sigui, constatemintegral fruit del maig del 68, queva viure intensament. «Foren grat que s’ha acabat la vaga, s’aprofita ment els joves són molt oberts d’esperit, que molta gent nova ha pres conscienciauns dies magnífics. Vam ocupar - Com vas començar la militàn- per repartir propaganda i informar perquè i no sols tenen el problema del treball, que podia fer alguna cosa i se’ns ha ajun-l’institut, socialitzar cotxes, mo- cia? es fan els piquets i que no estem obligats la manca de treball, sinó també el de la tat. Això feia anys que no ho veiem. Unatos, «bicis». Els estudiants avui a acceptar aquesta reforma. Expliquem jubilació. Els joves tenen les coses cla- altre fet fou que hi havia molts jubilats iens envegen una mica, perquè - De ben petita. Sabia que no havia de dir que el govern ens menteix. res i els mitjans intenten amagar tot això gent gran, els més directament afectats,ens diuen que allò que es feia en res quan venia la policia. Després vaig amb un discurs mentider. També a part i és normal. I, com ja he explicat, valoroaquell temps, avui no es pot fer, saber que un dels homes amb gavardina - En què menteix el govern? del futur gris que els imposa el govern hi molt les accions conjuntes amb com-es irrepetible». Hortènsia és una era en Quintela*. Així vaig començar a ha la solidaritat. Una pancarta posava: panys de sindicats majoritaris i d’altres,flor del maig francès enmig del militar. A partir dels 7 anys, ja a Tolosa, - Les seves argumentacions són mentida. «Mamà, nosaltres ens ocuparem de la passant per damunt de les barreresdesencís i la desesperança ac- a casa hi havia famílies senceres sense Diu: «que la gent ara viu més anys i per teva jubilació!” sindicals i ideològiques. Vam compartirtuals. Forma part de la gran famí- papers i no havia de dir que teníem refu- tant ha de treballar una mica més, ja que accions tots junts. Ens trobàvem a les 4lia d’anarquistes, de perdedors, giats a l’escola. no es pot pagar a tota la gent que es jubi- - Una bona pancarta, emotiva! i 5 del matí. Preníem cafè i parlàvem, es-que s’han anat forjant i engran- (Fi de la primera part. Continuarà...) la». Es mentida. Hi ha diners. El govern, tàvem junts en els piquets. Això no haviadint i aprenent de les derrotes i per un costat, exonera quantitats enor- - Sí, en les manifestacions es veu molta passat mai. Potser és el més importantles lluites. - Com està la situació a França mes de diners a la patronal, per l’altre, creativitat, imaginació, i no hi ha pancar- que ha passat. Aquest esperit d’unió deDeixarem per un altre dia l’odissea avui? redueix els diners per pagar les pensions tes de partits o eslògans partidaris. Es la base, d’unió a les 4 del matí, ens ha fetfamiliar de l’exili, l’erràtica vida i les cotitzacions dels treballadors. va junts. S’ha creat una complicitat en la més forts i solidaris. Ens dóna confiançadel seu germà Mario, destacat - Des de fa temps hi ha malestar. Hi ha lluita i confiança en els manifestants. Ens i ganes per continuar.militant del GARI, del qual la po- una pèrdua sistemàtica dels drets ja ad- - Per quin motiu el govern re- trobem a les 4 del matí en els piquets i to-licia ha seguit demanant tossuda- quirits pel moviment obrer. Actualment dueix els diners als pensionis- tes les organitzacions que estem allí ens - I les direccions sindicals s’hanment l’extradició: de Finlàndia el hi ha un atac a les pensions. Consisteix tes? sentim solidaris i units. Hi ha complicitat, i unit?16 Desembre de 2010
  • 18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTAm amb... la Catalunya Nord i la Catalunya Sud ntre la CNT francesa i la CGT” - Les direccions sindicals han intentat d’acord amb nosaltres i ens ho diuen. De - I ara, com està la situació i de protestes estudiantils, com també coordinar les accions que s’estaven fent, totes maneres bloquejar la porta d’una dels sectors precaris i aturats. A Espan- > LES FRASES... però per la pressió dels de baix. Els tre- fàbrica no és cap cosa greu. Jo vull que - Ara el moviment està hivernant, però ya, després de 40 anys de franquisme i balladors francesos no tenen confiança els meus fills i amics no treballin dos anys el malestar segueix latent, i segueixen després dels pactes de la transició i re- en els sindicats. Sols un 4 o 5 % estan més. Sempre ens critiquen, però quan mobilitzacions menors una mica per tot tallades de drets dels treballadors, es fa sindicats. Saben que acabaran firmant aconseguim millores, o els drets que ja arreu. difícil manifestar-se. Vosaltres coneixeu i negociant amb la patronal i govern. teníem, no se’n recorden de les crítiques més la situació, segurament hi ha molts Aquesta vegada els dirigents sindicals no i gaudeixen de les millores com tots. - Es farà caure el govern neo- altres factors, però en relació amb les han pogut frenar les mobilitzacions com liberal de Sarkozy, o es preveu protestes, sabem que han posat moltes solen fer. La pressió de les basses ha - Aquí ens diuen que hi ha ha- un nou fracàs? condicions i dificultats per poder-se ma- sigut massa forta. Segueixen en el mo- gut diverses vagues generals a nifestar. viment perquè les bases estan batallant França - Fracàs no, perquè s’ha après molt en i empenyent. les mobilitzacions i hi ha molta més so- - Els precaris, aturats i immi- - No, no hi ha hagut cap vaga general. lidaritat, unió i consciència que abans. grants han participat a les mo- - Hi ha protestes de ciutadans Els grans sindicats no han volgut. Hi ha En quan al govern actual, la gent està bilitzacions? per les pressions dels pi- hagut vagues generals parcials, vagues molt emprenyada perquè ens prenen quets? territorials, sectorials, però no una vaga per idiotes. El govern fa molta propa- - Molt poc. Els precaris han participat general. El poble demana una vaga ganda dient que la reforma ja ha estat sols a les grans manifestacions, però - Hi ha més complicitat amb els piquets general i vagues «reconduibles» prorro- aprovada constitucionalment, i que és no tant en la lluita del dia a dia. Els que protestes. Els piquets exerceixen gables, i els sindicats convoquen sols immigrants han participat molt poc, legal, i ens tira a la cara que totes les alguna pressió. És veritat. Hi ha qui mobilitzacions generals, protestes i ma- sols els que estan sindicats, que són protestes són il·legals i no apropiades. s’emprenya. Alguns per exemple en nifestacions nacionals. pocs. Per exemple, en el sindicat de La volen fer passar de totes maneres. les rotondes passen pel costat, d’altres neteja de la CNT a París, la majoria Per a nosaltres, vingui el govern que s’aguanten i després protesten per no - Què és una vaga «prorroga- són immigrants, i aquests sí que es vingui, l’important és que la gent està poder entrar als llocs de treball. Però la ble», que es reclama en pan- van manifestar. I cal dir, que la CNT més preparada per defensar i aconse- majoria està d’acord. Segons sondejos oficials som cap a un 70 % de la població cartes? guir drets al carrer, sense confiar en els parlamentaris. és el sindicat més important de neteja de París. “Molta gent els que veiem bé les vagues, els bloque- jos i les protestes. A iniciativa nostra, de - La vaga renovable és quan l’assemblea dels treballadors en vaga decideixen - Estaríeu d’acord en participar nova ha pres consciencia la CNT-F, vam bloquejar Correus. Impe- continuar, o no, dia a dia. Cada sector, - I el partit socialista, a l’oposició i futur beneficiari de al Catalunya de manera regu- díem la distribució de tot el dia. Els tre- per exemple l’ensenyament, la salut, o lar, o bé fent dossiers extra on que podia balladors estaven d’acord en no entrar a l’administració pública, decideix conti- les revoltes, què hi diu? ens expliqueu el que passa a treballar, menys un o dos. És més, són nuar o no la vaga. Són decisions dels de Catalunya Nord? - Els socialistes diuen que si els votem ells els que demanen els piquets, ja que estant bloquejats, no els poden deduir les què fan vaga. al 2012, tindran en compte el problema - I tant! Som diverses persones, sobretot fer alguna de les pensions, i canviaran la llei ac- hores treballades. - Que ens aconselleu fer a Ca- talunya? tual. Però no parlen de retornar la jubi- dones, que estaríem disposades a es- criure i assumir una corresponsalia i que cosa” - I els drets dels esquirols i dels lació als seixanta anys. Aquests polítics no parlen clar, ni exposen el que faran. estem interessats en millorar vincles i qui volen seguir explotats, no - Una opció que podeu fer i que és molt intercanvis. Tenim una relació fluida amb compten a França? popular, i que a més dóna diners per a Són ambigus. Cal recordar que una de els companys de la CGT de Girona i ens la caixa de resistència, és bloquejar els les màximes líders socialistes, Martine agradaria està més connectats amb els “L’única - Quan es tracta de defensar drets hu- peatges de les autopistes i es deixa sols Aubry, va dir que cal allargar el dia de sindicats i sectors de la CGT. mans, drets dels treballadors, no es pot una barrera perquè passin els vehicles la jubilació. Però ara estan en contra la arma dels tenir en compte els que volen treballar i gratuïtament. A França ho hem fet d’una reforma de les pensions i se’ls comença no fer res. L’única arma dels treballadors manera una mica generalitzada. Es pot a veure en les manifestacions, ja que és la vaga i la resistència. Hi ha molts precaris, molta gent sense asseguran- fer fàcilment amb 40 o 50 persones. Al mateix temps que es deixa passar s’acosten les eleccions. * L’inspector Eduardo Quinte- treballadors ces, sense papers, molta gent que no es pot permetre la vaga, o bé, gent ofegada als conductors, se’ls dóna informació i se’ls demana una aportació. Els que - Com expliqueu que a Espan- ya, sent pitjor la situació dels la, notori torturador i assassí franquista. Va organitzar la és la amb crèdits, que no es poden permetre vagues. No hem de deixar de demanar s’estalvien 10 euros o més, no els costa res donar un o dos euros. No és compli- treballadors, hi hagi menys mo- bilitzacions? policia política a Barcelona a partir de 1939. A les seves vaga i la drets per a tots pel fet que alguns volen treballar. Alguns que van a treballar estan cat i els resultats són bons. Aquí a Per- pinyà ha anat molt bé als dos peatges. - A França hi ha una gran tradició sindical ordres estaven els germans Creix. resistència” “La gent està més preparada per defensar i aconseguir drets al carrer” Desembre de 2010 17
  • 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Barcelona, 17 de Desembre. Auditori del Museu d’Història de CatalunyaActe de Clausura“1910-2010: Cent Anysd’Anarcosindicalisme” A l costat de l’exposició que es portarà a terme al llarg del gener de 2011, aquest acte tanca les Jornades Con- Anys d’Anarcosindicalisme”, tindrà lloc divendres 17 de desembre, a les 18 h. a l’Auditori del Museu d’Història de Ca- federals de commemoració dels Cent talunya, Plaça de Pau Vila 3 (Palau de anys de l’Anarcosindicalisme, que es van Mar), Barcelona, amb una ponència a iniciar a Madrid, van passar per Sara- càrrec de Tomás Ibáñez i amb les inter- gossa, València i Màlaga i que, al costat vencions de Jacinto Ceacero, secretari de la resta d’actes que s’han organitzat general de la CGT, Bruno Valtueña, se- paral·lelament en diverses ciutats, volen cretari general de CGT Catalunya, i Àn- retre homenatge a totes i tots els que gel González, secretari general de CGT van lluitar i lluiten per la pervivència de Barcelona. La Idea. Organitzen: Fundació Salvador Seguí i L’acte de clausura: “1910-2010: Cent Secretariat Permanent de la CGTMés mobilitzacions després del 29-S: cal una nova vaga general- Barcelona, 13 de novembre: Un davant les retallades socials i laborals, i lamiler de persones, pertanyents al sindica- voluntat de seguir conscienciant a la pobla-lisme alternatiu i els moviments socials, es ció de la necessitat d’augmentar el ritme ivan manifestar pels carrers del centre de el nivell de les mobilitzacions, tant socialsBarcelona convocades per l’Assemblea de com laborals, perquè aquesta és la únicaBarcelona per demanar que la crisi, que ha manera d’aturar les retallades imposades icausat el sistema financer, no la paguin els que afecten al total de la ciutadania.treballadors i treballadores, i per reclamarla convocatòria d’una segona vaga ge- - Vallès Oriental, 24 de novembre:neral. Des de l’Assemblea de Barcelona, Des de diversos col·lectius i organitzacionsorgan ampli de coordinació, de resistència del Vallès Oriental (entre ells la CGT) quei d’acció, es fa una crida als ciutadans i ciu- porten uns mesos establint una dinàmicatadanes de Barcelona a seguir mobilitzant- d’organització conjunta de mobilitzacions,se contra la crisi, a continuar el procés que es van convocar de forma simultània el diava obrir la vaga general del 29-S. 24 concentracions a Granollers (Plaça de la Porxada), Mollet del Vallès (Plaça Pau- Tarragona, 13 de novembre: Casals) i Sant Celoni (Plaça de la Vila).Unes 200 persones es van manifestar Cal potenciar una resposta efectiva a lespels carrers de Tarragona, convocades retallades socials i laborals, que requereixper la Coordinadora Repartim el Treball i la d’una mobilització perllongada en el temps,Riquesa, sota el lema “Continuen les reta- que modifiqui la consciència col·lectiva. Enllades socials i laborals, continua la lluita!”. aquest sentit, per a donar continuïtat aLa Coordinadora està integrada per una la lluita, es va acordar convocar el 19 dequinzena de col·lectius socials, organitza- desembre una manifestació comarcal acions de l’Esquerra Independentista i sindi- Granollers.cats anticapitalistes (entre ells la CGT) delCamp, que han volgut mostrar de nou el seu - Barcelona, 30 de novembre: La na/Jaume I, amb l’assistència de prop de respostes sindicals i socials que aquest l’ocupació del carrer, la mobilització social,rebuig a les successives reformes laborals CGT de Barcelona va convocar una con- 100 persones, contra la reforma laboral vergonyant panorama social i laboral la convocatòria de vagues per empreses ii a l’immobilisme dels sindicats majoritaris centració el 30 de novembre a Via Laieta- i les retallades socials. Per a la CGT, les es mereix, passen necessàriament per sectors, en camí d’una nova vaga general.Resultats d’algunes eleccions sindicalsImmersos en ple període d’eleccions sin- dicals, us facilitem els resultats produïtsen les eleccions sindicals realitzades en UGT 2, USOC, 2, CCOO 2, SPPP 1 Totals: CGT 5, CCOO 3, UGT 2, USOC 2, SPPP 1 legats: Col·legi de tècnics i administratius: UGT 5, CCOO 3, CGT no va poder presentar 1 (2) - Ferrocarrils de la Generalitat de A l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears (IB3), on es triaven 3 delegats de personal, han resultat elegits els tresalgunes empreses: candidatura. Catalunya (FGC) companys que es presentaven per la CGT. - Hospital Clínic de Barcelona Col·legi d’especialistes: CCOO 5, CGT 4, Repartiment de delegats en les eleccions D’aquesta forma, CGT amplia la seva ma-- Metro de Barcelona APIHC (Sindicat d’infermeria) 9, CC.OO UGT 4 sindicals realitzades recentment, entre joria en tot el grup d’empreses, privades oCGT es manté com a primera força sindi- 6, CGT 4, UGT 4, SAE (Sindicat Auxiliars Total: UGT 9, CCOO 8, CGT 4 parèntesi els delegats obtinguts en les no, muntades al voltant de l’ens públic IB3,cal i passa de 8 a 9 delegats/des en relació d’infermeria) 2, CATAC 0, SATSE (Sindicat L’anterior comitè tenia 23 delegats repartits eleccions del 2006: UGT 13 (14), CCOO 6 ja que tenim la representació laboral majo-als resultats de les eleccions anteriors del d’infermeria) 0, AIPS (Sindicat que repre- així: UGT 9, CCOO 8, CGT 6 (5), SEMAF 3 (2), CGT 1 (2). ritària en les empreses: Salom, TSA, SBT,2006. A continuació els delegats obtinguts senta a totes les categories) 4, SICTESS Degut a la disminució de plantilla pels Ràdio de les Illes Balears i, ara, també elper cada sindicat (entre parèntesi els de- (Sindicat de Tècnics) 2 nombrosos acomiadaments tots els sindi- - Centre Geriàtric del Maresme propi personal de l’Ens Públic.legats que tenien abans): CGT 9 (8), UGT Les eleccions van ser impugnades per cats han perdut vots i el comitè ha passat (CGM)7 (5), CCOO 5 (6), SU 3 (4), CPTC 2 (3), SATSE, perquè la Categoria d’Auxiliars de 23 a 21 delegats. CGT 1, CCOO 4. CGT es presentava per - CAM BalearsCIM 1 (1) d’Infermeria va ser afegida en el Col·legi primera vegada. A les eleccions a la Caja de Ahorros del de Qualificats. El laude va ser favorable - TV3 Mediterraneo a les Illes Balears, el SABEI-- Autoritat Portuària de Tarrago- al Sindicat impugnant, però la Direcció del Increment important de delegats del sindi- - Asociación Bienestar y Desa- CGT ha obtingut majoria absoluta, 9 d’unna centre va fer cas omís. CGT ha impugnat calisme corporatiu representat per CTTVC. rrollo (BCN) total de 13 delegats.CGT es converteix en la primera força sin- el laude. CGT ha perdut un delegat passant de 3 a CGT 1, UGT 2, CCOO 14. CGT es presen-dical, passant de 2 a 5 delegats. Els dele- 2. tava per primera vegada. - CAM Barcelonagats es reparteixen de la següent forma: - Roca Sanitaris Gavà A continuació el repartiment de delegats CGT 6, SICAM 4, UGT 3Col·legi especialistes i no qualificats: CGT Els resultats de les eleccions sindicals entre els diferents sindicats, entre parèn- - Caja Madrid de Balears2, CCOO 1 a Roca Sanitaris de Gavà han deixat un tesi els que tenien abans: CCOO 8 (10), ACCAM 4, SABEI-CGT 3, CCOO 2 - Reus Esport i LleureCol·legi tècnics i administratius: CGT 3, comitè amb el següent repartiment de de- CTTVC 8 (4), SPC 4 (4), CGT 2 (3), UGT - EPRTVIB (IB3) CGT 2, CCOO 318 Desembre de 2010
  • 20. SENSE FRONTERES L’ELAOPA és un espai alternatiu CGT crida a la solidaritat amb el poble saharaui, però també a la solidaritat amb al Fòrum Social les lluites del poble marroquí Mundial En solidaritat amb el IX ELAOPA (Trobada Llatinoamericana poble saharaui d’Organitzacions Populars Autònomes)En solidaritat amb les lluites populars i sindicals al Marroc. 22, 23 i 24 de GenerContra la tirania de la monarquia alauita de 2011, Sao Paulo, Brasil CGT d’Andalusia saharaui i l’algerià, un odi encoratjat per les estructures de poder. Van ser Comissió Organitzadora policies marroquins de paisà, dis- IX ELAOPA fressats de “societat civil”, qui vanE l Comitè Confederal de la CGT d’Andalusia, davant els greusesdeveniments que estan passant agredir a periodistes espanyols en el tribunal de Casablanca uns diesen el Sàhara Occidental, ocupat perla monarquia alauita,declara el se- abans dels fets d’El Aaiun. - 3r. Ressaltar la responsabilitat en A quest trobada s’iniciava l’any 2003, com un espai alternatiu al Fòrum Social Mundial (FSM), engüent: aquest conflicte del colonialisme el qual no participen els partits po-- 1r. La seva total solidaritat i suport europeu, en aquest cas de l’espanyol liticos, ONG’s i ni representants dea la lluita del poble saharaui pels i el francès, creant fronteres artifi- governs; entitats que difereixen de cials i un aparell estatal dictatorial,seus drets i la denúncia de la brutal la realitat i de les intencions de les representat per la monarquia alauitaagressió soferta per part de l’exèrcit nostres organitzacions. que els va substituir en l’opressió deli la policia marroquina sobre la po- El ELAOPA significa ajuntar-se, seu poble.blació, que ha provocat la mort de trobar-se i articular la lluita de les - 4t. Expressar també la nostra pre-diverses persones, altres ferides i organitzacions populars d’America ocupació per la utilització d’aquestmilers de detencions. Avui és im- Llatina, posant-se com actors amb conflicte per a potenciar una animad-possible saber la veritat del que ha base en les seves necessitats, reali- versió contra el Marroc i per la faltapassat. Ja la monarquia alauita té so- el dret a l’autodeterminació del po- tots els pobles de la regió per la seva tats i aspiracions. Pretén ser un ca- de solidaritat amb les lluites del poblebrada experiència a fer desaparèixer ble saharaui, sinó que també nega la llibertat i contra les seves dictadures, talitzador de la lluita popular, amb marroquí. Sidi Ifni, que va deixar decadàvers com va fer en les massacres identitat amazigh, majoritària al Ma- més enllà de les fronteres imposades real independència de classe, amb ser colònia espanyola sis anys abansde Casablanca dels anys 80 on van rroc. Les presons del Marroc tenen pel colonialisme. l’objectiu d’una major integració que el Sàhara Occidental, va ser ocu-desaparèixer centenars de cadàvers presos i preses polítics saharauis, 6è. Finalment, CGT-A exigeix la dels moviments socials i organit- pada militarment en l’any 2006, so-(alguns dels quals han aparegut re- però també de companyes i com- creació d’una Comissió Internacio- zacions autònomes en les diferents frint una brutal repressió sense quecentment en fosses comunes) mentre panys de la ANDCM (Associació nal d’Investigació de l’ocorregut en parts de Llatinoamèrica. tot just s’escoltessin veus de solida-les xifres oficials de morts parlaven Nacional de Diplomats/des en Atur), el Sàhara Occidental i la celebració Fins ara les trobades s’han celebrat ritat en l’estat espanyol. El Rif, quede 15 persones. de defensors de drets humans, co- del Referèndum d’Autodeterminació a Brasil (2003), Bolívia (2004), Ar- va deixar de ser protectorat espanyol- 2n. Volem denunciar també munistes, imaziguem, islamistes… com una sortida justa i possible per- gentina (2005), Uruguai (2006), Xile solament 19 anys abans que el Sàha-l’actuació d’elements al servei del 5è. Per tot això, la CGT-A crida a què el poble saharaui decideixi lliu- (2007), Brasil (2008), Argentina ra Occidental, encara espera avui lesMinisteri de l’Interior marroquí in- la solidaritat amb el poble saharaui, rement la seva destinació. (2009) i Uruguai (2010), participant- excuses per part de l’estat espanyolcitant a les i els colons marroquins a però també a la solidaritat amb les Com deia una dona saharaui en una hi organitzacions diverses: grups del major crim comès en la seva his- lluites del poble marroquí, contre ciutat d’Andalusia: “el poble saha- sindicals i sindicats, col·lectius cul-atacar i atemorir a la població saha- tòria per l’exèrcit espanyol: l’ús de l’enemic comú, la monarquia alaui- raui mai besarà la mà del rei”, mai turals, muralistes, grups de teatre,raui, així com el cultiu de l’odi entre gasos tòxics contra la població civil. ta, i, en general, amb les lluites de se sotmetrà a la monarquia alauita. moviment dels piqueteros, aturats/pobles germans com el marroquí, el L’estat marroquí no solament nega des i moviments de lluita per la te- rra, col·lectius feministes, centres socials, ateneus, organitzacions cam-La lluita del poble saharaui, un clam en el desert peroles, ecologistes, col·lectius de defensa dels drets humans, organit- zacions d’estudiants... No volien testimonis que s’adonessin mig d’un bloqueig informatiu total, (en la funció de policia de fronteres Uns dels eixos principals en les tro- Joan M. Rosich, afiliat a CGT Reus de la brutalitat amb que s’han emprat amb la prohibició de l’entrada de de la UE), i per no despertar la mo- bades ha estat la construcció del po- contra els saharauis, entre ells moltes periodistes i una manipulació infor- bilització marroquí reivindicant la der popular, des d’una perspectiva dones, nens i persones ancianes. mativa brutal per part de les autoritats marroquinitat de les places colonials autònoma i popular, és a dir, des de La revolta es va estendre posterior- marroquines, només trencada per les espanyoles de Ceuta i Melilla. Cal baix, capaç de resistir a l’opressió iE l passat 8 de novembre les forces de seguretat del Marroc irrompienper la força, a primera hora de matí, ment a la ciutat d’Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental, on havien informacions enviades per diversos membres de col·lectius de solidaritat posar de manifest la passivitat del Govern espanyol, la seva ambigüitat, crear alternatives de lluites conjun- tes, a partir de la solidaritat entre les retornat les persones expulsades del europeus amagats en domicilis sa- el mirar cap a l’altre costat davant la i els companys agredits.en el campament de resistència saha- campament de Gdeim Izik, amb durs harauis, i per una intensa utilització violació permanent dels drets humans La coordinació i articulació dels mo-raui de Gdeim Izik, situat als afores enfrontaments per tota la ciutat i una d’internet per part de les associacions que sofreix la població saharaui. viments socials són necessàries perd’Al-Aaiun, on hi havia acampades implacable repressió policial i militar, saharauis i de solidaritat amb la seva El poble saharaui porta lluitant més a poder enfortir la construcció deldes del 10 d’octubre unes 20.000 per-sones que protestaven per les condi- amb edificis institucionals incendiats lluita. de 35 anys per la seva terra, primer poder popular a partir de la partici-cions de marginació i precarietat que i les forces policials i militars assal- La situació a la ciutat d’El Aaiun se- contra el colonialisme espanyol i ara pació de totes i tots, i desenvoluparpateixen els i les saharauis que viuen tant per la força nombrosos domicilis gueix sent greu, la repressió contra contra el marroquí. La lluita pacífica reflexions i analisis col·lectives queen els territoris del Sahara Occiden- saharauis, una situació que va acabar la població saharaui per part de les que en l’actualitat porta a terme el puguin proporcionar les eines i sug-tal, un territori ocupat pel Marroc des en un veritable bany de sang. Grups forces policials i militars del Marroc, poble saharaui pel dret a ocupar la gerir formes per a la lluita anticapi-de 1975, havent-se convertit en uns de colons marroquins donaven suport amb el suport de grups de colons, seva terra, està sent salvatgement re- talista.marginats i exclosos en la seva pròpia a les forces policials i militars en la segueix en marxa, una veritable cam- primida per la dictadura del monarca Per asisitir a la Trobada 2011 les ins-terra. La intervenció militar i policial, seva actuació repressiva, mentre els i panya de repressió i extermini, sota la Mohamed VI amb la col·laboració, cripcions es poden fer fins al 10 deun atac premeditat i indiscriminat, va les saharuis es mobilitzaven i ocupa- mirada distant dels organismes inter- per acció o omissió, dels governs de gener de 2011, cal fer una contribucióarrasar el campament causant nom- ven els carrers dels seus barris i algu- nacionals. Una situació que també es la UE i EEUU.Per això cal expres- d’inscripció de 25,00 reals (monedabrosos ferits, segons informaven re- nes avingudes principals. reproduiex a més petita escala en al- sar la nostra enèrgica indignació pel local) per costos de l’alimentació ipresentants del comitè d’organització Ens els dies posteriors una repressió tres ciutats del Sàhara (Smara, Dahla, que està passant, estendre la solida- infraestrutures. La trobada serà en eldel campament. El govern marroquí, implacable va caure sobre la població …) I mentrestant, el govern espanyol ritat amb el poble saharaui i exigir el Centre de Formació Campo Cidadeper a actuar amb total impunitat ha- saharaui. Fonts saharauis han denun- calla i no es pronuncia ni condemna, cessament immediat de la repressió do MST/Regional SP , en la ciutat devia expulsat durant els últims dies a ciat desenes de morts, centenars de presoner dels seus acords i interessos que impunement realitzen la policia Jarinú, Grand So Paulo. Per inscrip-la premsa estrangera, als observadors ferits, centenars d’empressonaments, econòmics (pesca, fosfats, turisme, i l’exèrcit marroquí sobre la població cions i dubtes: ixelaopa@riseup.neti els parlamentaris europeus que vo- tortures, assalts i destroses en nom- deslocalització d’indústries) i en ma- civil sahrauí, que son assetjats i so- Amunt els que lluiten !lien visitar el campament de protesta. brosos domicilis de saharauis, tot en tèria d’immigració amb el Marroc tmesos a la repressió més ferotge. Més informació a: www.elaopa.orgDesembre de 2010 19
  • 21. SOCIAL L’ensenyament de la religió ha de No podem permetre que any rere any, segueixin assassinant dones davant la sortir de l’escola pública vista impune de tota la societat BALA PERDUDA De nou contraIn voce Toni Àlvarez el cementiri nuclearF a uns dies van absoldre a les vuit persones que vam anar a judici, elpassat més de novembre, per fer unes Redacció bilitzar l’oposició a la instal·lació del cementiri a Ascó i guanyar temps fins a després de les eleccions catalanes nistres, de manera que la cosa va per a llarg”, ha assegurat. També va advertir que els darrers govern espanyol encara no havia anunciat el nom del municipi que acollirà el MTC perquè “esperavapintades al terra de la Rambla de Ta- per a fer pública la decisió i pactar moviments del govern espanyol ha- la configuració del nou Govern, derragona promovent l’objecció fiscala la despesa militar. Després d’una C entenars de persones han tornat a mobilitzar-se el 7 de novembre al migdia pels carrers d’Ascó en con- amb el partit guanyador a Catalunya. Ja a la plaça de l’Església, van iniciar vien volgut fer creure que Ascó no és el candidat predilecte per instal·lar el CiU o de sociovergència, iniciar ne- gociacions amb aquest nou Govern isuspensió judicial, de les diligencies els parlaments Roser Vernet, activis- cementiri nuclear: “L’informe tècnic decidir el moment oportú per anun- tra de la possible ubicació al municipiprèvies dels mossos d’esquadra que ta implicada en diversos moviments fet pel Ministeri d’Indústria que si- ciar-ho”. Saladié també ha manifes- del magatzem temporal centralitzatvan efectuar la nostra identificació (i socials del territori, que va denunciar tua Zarra com a primera opció i Ascó tat que el PSC i CiU no han signat (MTC) de residus nuclears. L’acte,que no es van presentar al judici), de que “la classe política del país no és com a segona s’ha utilitzat com una el compromís amb la CANC contra que va transcórrer amb una fortala presentació de l’ajuntament com a capaç de fer valer la resolució que autèntica cortina de fum. Es trac- el cementiri nuclear perquè “algunaacusació particular, d’un judici de fal- presència policial, va ser convocat per la Coordinadora Anticementiri va aprovar el Parlament en aquesta ta d’un document polític disfressat cosa amaguen, no es comprometentes per reclamar 290 euros en concep- legislatura, en la qual es rebutjava d’informe tècnic que busca desmo- a res i esperen el moment per nego-te de danys,…molts milers d’euros de Nuclear de Catalunya (CANC) i va comptat amb l’assistència de veïns la ubicació de l’MTC en qualsevol bilitzar la ciutadania de Catalunya, ciar amb el govern de l’Estat”. “Masdiner públic després: absolució. municipi de Catalunya”. Va seguir el treure el tema del cementiri de la i Montilla han fet declaracions con-Varies reflexions al respecte. La pri- de la Ribera d’Ebre i comarques pro- peres, així com de representants polí- fil d’aquestes paraules el coordinador campanya electoral i guanyar temps tradictòries, confonen l’opinió públi-mera és la total i absoluta subtracció territorial d’Unió de Pagesos a l’Ebre, per prendre la decisió després dels ca i així deixen les portes obertes aque ha fet el poder de l’espai públic tics, sindicals i socials. La CANC va reiterar que l’opció d’Ascó per acollir Joan Montesó, el qual va aixecar els comicis al Parlament. negociar després de les eleccions”, vai comú, o sigui del carrer. I és que el el MTC continua viva i ha manifestat ànims repetint amb convicció que Segons el portaveu de la CANC, el subratllar.mateix denunciant no va tenir el més que iniciarà una campanya perquè “No passaran”.mínim inconvenient en embrutar els els catalans no votin els partits que El portaveu de la CANC, Sergicarrers de la ciutat amb centenars de no han signat el compromís contra el Saladié, va valorar positivamentpintades als passos de vianants, amb MTC. l’assistència a la manifestació, ja queuna absurda campanya publicitària Més de 1000 persones van expressar “costa molt mobilitzar la gent perquèinstitucional. Queda clar que es jut- de nou la seva oposició a la ubica- el govern espanyol llença missatgesja el missatge, no el “deslluïment” oembrutar el carrer. Què és embrutar el ció a Ascó del cementiri nuclear en desmobilitzadors, anunciant el nomcarrer? Doncs depèn de qui ho fa i que una manifestació que va passar pel de Zarra, que no és cert, i la gent jahi diu. Aquesta comparativa ens hau- centre de la població i va acabar es pensa que el cementiri no vindrària de mostrar el lloc que ocupen els a la plaça de l’Església, davant de a Ascó”. No obstant, Saladié va rei-drets en aquesta democràcia tetranual. l’Ajuntament. L’acte va acabar amb terar que el municipi riberenc con-La fiscal ja ho deia, són els gestors. Sí, diversos parlaments denunciant que tinua sent un candidat per acollir laperò no els amos. l’opció preferida pel govern espanyol instal·lació nuclear. “Si fos Zarra, elLa segona és el fet que l’ajuntament es Ascó i que les declaracions de que Consell de Ministres ho hauria de dirfes una denuncia penal quan te tota la localitat valenciana de Zarra serà la abans de la campanya electoral peruna normativa “ciutadana” per casti- seu del cementiri nuclear, només son deixar tranquils a Montilla i Mas. Ésgar i reprimir aquests actes “incívics”. una cortina de fum per tal de desmo- inviable que ho decideixin durant laUna forma d’actuar que la jutgessa campanya, ho diuen els mateixos mi-va condemnar i recriminar a la sevasentència i que va evidenciar que latipificació de falta lleu respecte alsfets no li devia semblar prou càstig. Absolts els vuit La despesa militarEn aquest sentit val la pena destacarque el solidari i pacifista ajuntament antimilitaristes acusats espanyola segueix de fer pintades a augmentant en temps dede Tarragona demanava el doble dela petició fiscal. Ganes de quedar en Tarragona crisievidencia, una vegada més. No els hisón prou repressives les seves normescíviques?La tercera és la pròpia sentència:acostumats com estàvem a les extra- Redacció però, han quedat absolts. La jutges- Redacció despeses que encara que són mili-vagàncies judicials en el temps dels sa ha considerat que la via penal no tars, no estan comptabilitzades en elinsubmisos, quan els jutges “per la de- era l’adequada per resoldre aquest Ministeri de Defensa i estan reparti-mocràcia” s’inventaven mil histories fet, sinó que s’hauria d’haver fet des per altres ministeris. D’aquestaa les seves sentències per absoldre’ns(quan ho feien), no ens hauria d’agafar E l 10 de novembre va tenir lloc a Tarragona el judici de faltes contra vuit membres de la Coordina- per la via administrativa, a través de l’Ordenança municipal de convivèn- E l Centre d’estudis per a la Pau JM Delàs elabora un resum de l’informe sobre els pressupostos manera, la despesa militar total as- cendeix a 17.217,88 milions d’eurosde sorpresa a alguns la graciosa sen- cia cívica. i suposa una disminució del 5,19%tència. I és que aquesta s’empara en dora Tarragona Patrimoni de la Pau, militars per al 2011. Cada any, des- A més, ha considerat que no s’ha po- pel que fa a 2010. A més, cal afegirquè una de les demandades no va que van ser denunciats pels Mossos prés que el Govern espanyol aprovi gut demostrar que una de les pinta- que cada any hi ha una importantpintar “porque se le da mal pintar lo i pel consistori, per haver fet unes els pressupostos generals de l’Estat, des que l’Ajuntament va ordenar ne- diferència entre el pressupost inicialcual deja en la duda de que si la pinta- pintades al terra de la Rambla Nova el Centre d’Estudis per a la Pau JM tejar l’haguessin fet membres de la i el finalment liquidat. En el 2010da constituyó un embellecimiento del el passat 19 de juny. Delàs (Justícia i Pau), elabora un Coordinadora, perquè hi han hagut no és un excepció i no ho serà ensuelo, y una manifestación artística, ya Des de la Coordinadora sempre es informe de la despesa militar real, contradiccions en la ubicació de la el 2011. Així doncs, podem afirmarque pintaron quienes sabían, o, por el va defensar que les pintades forma- mateixa. La fiscal de l’acusació de- que inclou no només el pressupostcontrario, lo estropeaban estéticamen- ven part de la campanya d’objecció del ministeri de Defensa, sinó també amb tota probabilitat que la despesa manava dos dies de localització per-te.(…) los denunciados , a quienes fiscal que fan anualment, així com manent i fer front a una multa de 290 totes aquelles partides militars que militar espanyol augmentarà en unhay que creer, ya que no hay prueba en han sostingut que es va tractar d’una es troben repartides per altres minis- període de crisi. L’informe inclou euros per pagar el cost de la neteja.contrario…” Alegria al sortir del jutjat acció pacífica i reivindicativa. A les Pocs minuts abans de començar el teris. taules i dades referents al pressupostamb la sentencia in voce absolutòria, pintades es podia llegir ’Retallem judici, una vintena de persones es Segons l’informe d’aquest any, el liquidat del ministeri de Defensa demai estar de menys marcar un gol la despesa militar, fem objecció fis- van concentrar a les portes del jutjat pressupost del ministeri de De- l’any 2009 i 2010; els principalsal poder i fer-ho des d’un òrgan que cal’. fensa per a l’any 2011 ascendeix a indicadors de despesa militar; i la d’instrucció número de 6 de Tarra-acostuma a creure la versió policial i La jutgessa els ha absolt i no hau- 8.560,09 milions d’euros i suposa, R+D militar ; entre altres. gona per donar suport als vuit acu-oficial de forma rutinària. Seguirem ran de fer front als 290 euros de segons el Govern, una disminució Podeu descarregar-vos un resum de sats. A les pancartes es podien llegirin voce, amb pinzell, amb pancartes , multa que demanava la fiscal de del 7,7% pel que fa a l’any 2010. A l’informe a: frases com ’Cap exèrcit defensa lacontinuarem fent i desfent perquè el l’acusació. Se’ls acusava de deslluï- pesar d’això, la despesa militar total w w w. c g t c a t a l u n y a . c a t / s p i p .carrer no sigui el seu camp, sinó el de pau’ o ’No es jutja pintar. Es jutja el ment de l’espai públic. Finalment missatge’. és bastant més elevada, ja que hi ha php?article4613totes. Inclòs el dels cínics.20 Desembre de 2010
  • 22. OPINIÓ-SOCIAL El racisme i el SALUT I ANARQUISMES Per què no feixisme són fills del votarè? capitalisme Josep Cara Rincón (Berga) www.berguedallibertari.org/ pepcara Secretaria d’Acció Social treballadora i l’opressió de les perso- nes, especialment contra totes les que V otar uns o altres o no votar hauria de ser sempre una qües- CGT Catalunya tió tàctica. I des d’aquest punt de s’atreveixen a mostrar la seva oposi- vista afronto aquesta breu justifica- ció al capitalisme. ció. Normalment votar no serveix La democràcia amaga una dictadura de res, és a dir, no suposa cap canviE ns trobem en un context en que els missatges i les propostes de caràc-ter racista i xenòfob es van estenent, econòmica que mercantiliza les rela- cions humanes, que converteix a les a les nostres vides ni a la manera de gestionar l’Estat. Entenc, per tant, persones en força de treball, i queper un costat entre els partits de l’arc que la gent anés a votar el febrer estableix un sistema basat en el bene-parlamentari, el PP de forma especial de 1936 al Front Popular per alli- fici econòmic a costa de l’explotacióperò també en sectors d’altres forces berar els presos “governatius” que humana, no humana i de la pròpiapolítiques, i per l’altre entre partits omplien les presons de la II Repú- naturalesa. Oblidar que, a pesar de lesemergents de caràcter clarament ultra- blica o el març de 2004 per fer fora seves diferències, la “democràcia” ac-dretà com Plataforma per Catalunya, tual i el feixisme són les dues cares de el Partit Popular després dels mal-que intenten aglutinar els diferentssectors de l’extrema dreta que fins ara la moneda capitalista seria cometre un hauradament famosos atemptats detenien un paper totalment marginal. greu error. Per això l’antifeixisme no Madrid.Europa s’està dretanitzant, i el nostre és només un exercici de memòria, té Votar és una mena d’antiga supers-país no n’és una excepció. Per això és el seu sentit en el present. tició que poca cosa té a veure ambimportant mobilitzar-nos, cal recupe- Cada dia ens trobem al carrer situa- la gestió de les societats. Ficar unrar el carrer i mostrar el nostre rebuig cions en que veiem a gent contra la i identitaris que tracten d’enfrontar- la mercantilització de la vida.La lluita paper en una caixa i pretendre quefrontal al feixisme i a les diferents for- paret, acorralats, i en molts casos nos entre nosaltres. Un exemple clar és cada dia, en els nostres barris, en d’aquesta manera unes altres perso-mes d’autoritarisme. En primer lloc detinguts, simplement pel color de la és l’auge que estan tenint els partits de els centres de treball i d’estudi. S’han nes (amb interessos diferents sinóper una qüestió d’història, de recupe- seva pell, o els seus trets facials, sota l’extrema dreta a Europa, que a poc a perdut els espais de trobada entre la oposats als teus) miraran per tu ésrar i defensar la nostra memòria anti- l’empara de les lleis i el beneplàcit, i poc van augmentant les seves quotes gent, que a poc a poc hauríem de recu- fins i tot l’alè, de molts partits polítics una important estravagància.capitalista, d’homenatjar i recordar a de “poder”, gràcies a la qual cosa es perar, així com la possibilitat d’actuar i mitjans de comunicació que fomen- De fet, la crítica llibertària ho ad-totes aquelles persones que han lluitat va consolidant un feixisme de carrer en el carrer. La democràcia ha generat ten el racisme amb les seves notícies i molt més radicalitzat en discurs i for- tot un sistema que només permet als verteix des de fa més de cent anys:contra el feixisme i el capital.La dictadura feixista de Franco va ser tertúlies. Racisme que cala en una po- mes que actua, moltes vegades, sota “ciutadans” (una etiqueta amb la qual no pots aconseguir llibertat perun règim d’opressió que coartava les blació cada vegada més descontenta l’empara de l’autoritat. el sistema tracta de posar-nos a totes mitjà de l’autoritat o el que és elllibertats individuals i col·lectives, ex- amb la seva situació vital, creada pel Lluny de lamentar-nos i acoquinar- al mateix nivell: explotats/des i explo- mateix no pots alliberar-te dele-plotant i sotmetent a tota la població. sistema econòmic imperant, però que nos, hem d’actuar i plantar-los cara, tadors/es, opressors/es i oprimits/des) gant. La classe obrera no es potNo hem d’oblidar, però, que aquest no acaba de veure realment quins són recuperar el carrer i el contacte amb la actuar dintre d’uns camins establerts i alliberar per mitjà de la classe po-tipus de règims, com va passar a Ale- els seus interessos comuns i quins els gent, autoorganitzar-nos, sense deixar ha convertit les urnes en l’única for- lítica. És evident. “L’alliberamentmanya o Itàlia, van ser formes que seus veritables enemics. que el racisme, el feixisme i la xenofò- ma d’expressió que ens queda.Al seu de les treballadores ha de ser obrava adoptar el capitalisme en èpoques Quotidianament veiem com hi ha par- bia puguin créixer en els nostres ba- torn, el capitalisme ha fet del carrer un de les mateixes treballadores”, usconcretes en les quals els seus inte- tits polítics i mitjans de comunicació rris o ciutats, ja que com més creixin espai limitat al trànsit de mercaderies, sona?. Avui com que això de laressos es van veure amenaçats, i els que no difereixen gaire en formes i ells més difícil serà aconseguir una entre elles nosaltres, i a l’admiració classe obrera s’ha diluit molt ambmitjans democràtics de control i de actuació de les directrius de l’extrema societat més justa, lliure i solidària. compulsiva d’aparadors. És necessari el consum i el circ mediàtic, doncsrepressió contra les lluites populars no dreta, assenyalant als sectors més in- Així de fàcil. La nostra proposta en- que recuperem el carrer com lloc devan ser suficients. La dictadura es va defensos de la població com els res- front d’aquesta forma de vida impo- trobada entre iguals i d’enfrontament digueu-li com vulgueu, les explo-acabar, però no per això la repressió ponsables de les misèries que el propi sada per les relacions capitalistes és amb el capital i l’estat. Per això, el dia tades o millor: les explotades ambi l’explotació que sota una altra eti- capitalisme provoca. Una ultradreta l’autoorganització, l’antiautoritarisme 20 de novembre, vam sortir a mani- consciencia de ser-ho, la classequeta, altres valors i amb altres for- que ara vol anar maquillada de de- i l’acció directa, el treball de base i festar-nos a Barcelona i fer present la crítica. Bé doncs, la vella i caducames més “democràtiques”, segueixen mòcrata i de defensora de la classe assembleari per a intentar modificar nostra oposició a l’Estat, al feixisme i idea de canviar les coses des delperpetuant l’explotació de la classe obrera, que llança missatges xenòfobs la nostra quotidianitat i acabar amb a qualsevol forma d’opressió. poder o, fins i tot, la mateixa idea emvernissada de què tots els mit- jans serveixen és un conte per dos motius: primer perquè un mètodeMobilització antifeixista a Barcelona el 20-N nega l’altre i segon perquè qui diu això té molt clar quins són els seus interessos, els del “partit”. Demà hi ha eleccions, jo votaria Secretaria Comunicació racista que sosté el Partit Popular i pancarta pròpia on es podia llegir teixa manera que el seu líder Josep es reivindica la convivència en la di- “El feixisme i el racisme son fills del Anglada. la CORI, amb l’Elvis i la Carmen CGT Catalunya versitat. capitalisme”. Altres pancartes con- La manifestació, que va transcórrer hi simpatitzo, fan una bona critica La manifestació va ser un crit de tenien lemes com “Ni feixisme, ni per les Rambles, va arribar a plaça del sistema, són divertits, crítics i protesta per l’augment dels discursos racisme dins el Parlament”, “Que no Sant Jaume on es va llegir un comu- oportuns. Superen abastament elsE l dissabte 20 de novembre, con- vocades per la plataforma Unitatcontra el feixisme i el racisme, i co- xenòfobs i amb una forta càrrega de populisme ultradretà, en una campan- ens enganyin, no a la política de la por”, “Llei de partits per tots o per nicat per part dels organitzadors de la plataforma antifeixista de recent partits de sempre, també els lamen- tables liberals patrioteros i la resta ya electoral fortament marcada per la ningú, prou impunitat feixista, ni creació. de paràsits.incidint amb el 35è aniversari de la falsa problematització del col·lectiu PxC, MSR, DN, Falange. Assassins” Al final de l’acte els assistents van Tanmateix, és la raó i l’estomac quimort de Franco, més de 500 persones em farà restar a casa. L’explicació immigrant i el seu encaix social. o “Defensem la convivència en la di- cantar l’estaca del cantautor Lluises van manifestar a Barcelona per Els i les manifestants van sortir de versitat” Llach, on es van viure moment va sortir un vespre parlant ambrebutjar els discursos xenòfobs i ra- Plaça Universitat, darrere la pancar- La falsa problemàtica en relació a la emotius on va visualitzar la unió de l’Albert: el simple fet d’anar a vo-cistes de determinats partits polítics, ta de capçalera amb el lema “Unitat immigració, s’ha posat en el centre l’antifeixisme català en una abraçada tar és un tràngol. No volem posarper exemple Plataforma per Catalun- contra el feixisme i el racisme. Per de la palestra a costa d’esgarrapar col·lectiva i forts càntics. unes cortrinetes al sistema, el vo-ya i el Moviment Social Republicà, la convivència en la diversitat” co- vots i davant la inoperància dels El diumenge dia 21 els i les anti- lem destruir. Per això no votem,que es presentaven a les eleccions rejant consignes com “Nazis no”,” polítics capitalistes per sortir de la feixistes també van fer sentir la seva per això ens ofenen tant les opcionsal Parlament de Catalunya sota un Anglada feixista, tu ets el terrorista”, crisi, i amb la voluntat de trobar un veu a la plaça d’Espanya, on més de que s’autoproclamen revolucionài-programa que atia l’odi contra la po- “Cap persona és il·legal” o “Lliber- culpable a la situació econòmica que 100 persones, entre elles nombrosos res i que no fan res més que la restablació immigrant a base de falsedats, tat d’expressió, pels feixistes no”. patim per culpa de les males arts dels immigrants, es van concentrar per de polítics: la mateixes paraules,mentides i prejudicis infundats. Des La manifestació, en alguns sectors banquers, especuladors i mafiosos al protestar davant de l’Hotel Catalònia el mateix llenguatge, les mateixesd’Unitat contra el feixisme i el racis- molt sorollosa, va comptar amb servei del capital. Plaza, que acollia l’acte central del maneres, el mateix fons, la mateixame ( http://unitatcontraelfeixisme. l’assistència de diferents col·lectius La formació filofeixista i xenòfo- partit xenòfob i ultradretà Platafor- merda.wordpress.com/ ) també es critiquen i organitzacions, entre les quals la ba Plataforma per Catalunya va ser ma per Catalunya. Salut i anarquia!durament les propostes de caràcter CGT de Catalunya, que va lluir una contínuament increpada, de la ma- Feixistes ni aquí ni enlloc!Desembre de 2010 21
  • 23. OPINIÓ-SOCIAL Dóna-li la volta a la violència masclista! Secretaria de la Dona política de lluitar contra la violèn- podem permetre que any rere any, de la CGT cia de gènere, i el regal del govern a segueixin assassinant a dones da- les dones per al 25 de Novembre de vant la vista impune de tota la socie- 2010 és la desaparició del Ministeri tat i amb la indiferència d’un estat d’Igualtat, que amb la nova remo- que no s’aplica per a atallar aquestaM és de 600 dones han mort en l’última dècada a les mansde les seves parelles o exparelles. delació governamental passa a ser una secretaria dintre del Ministeri sagnia que és un problema de totes i tots. d’Assumptes Socials. I totes sabem Des de CGT també volem fer unaMés de 600 homes s’han convertit que, per desgràcia, en aquest món crida a tota la societat: tots i totesen assassins, alguns es van suïcidar capitalista nostre si no hi ha pressu- som responsables, al seguir perpe-després de matar a la que durant un post, no hi ha mitjans. tuant rols i comportaments patriar-temps havia estat la seva dona, uns Al llarg de l’any ens han bombar- cals. Per això, el més important és laaltres estan a la presó. Informes i dejat durant tots els dies amb de- deconstrucció de tot l’après: en lesestudis contrastats d’aquest any, tencions i la lluita antiterrorista, nostres relacions, en l’educació quexifren el nombre de dones assassi- aquí i a França. I què passa amb tots rebem i donem, en les nostres comu-nades en el període 2000-2009 en els programes que hi ha pendents nicacions….629, amb una mitjana de 63 per any. d’executar per a lluitar contra la vio- Una societat que eduqui solidària-Aquestes són les dades oficials de lència de gènere? En Educació, en ment, sense sexisme, sense violèn-víctimes per violència de gènere en Sanitat, en Justícia, en Intervenció cia, sense autoritat imposada, lli-el nostre país, però a elles s’haurien Social… com no hi ha pressupost, bertària, ens ajudarà a construir unad’afegir les dones assassinades per no hi ha mitjans. societat de persones lliures, iguals,altres homes que no eren parelles o Que bé els ha vingut la crisi! És respectuoses amb les diferències iexparelles seves, però que podrien l’excusa perfecta per a no haver crítiques amb el món, on no exis-catalogar-se fàcilment com crims de complir les seves lleis. I cada teixi dominació ni competitivitat.masclistes (agressors sexuals, pa- any que passa, menys reposició d’efectius en l’Administració Públi- Una societat que eduqui sense reli-res, germans, chulos, etc). La xifra gió, separant-la de l’escola i deixant-oficial en el que va d’any és de 57 ca, més càrrega de treball per als i les treballadores que queden en els la en l’àmbit privat. Una societatdones assassinades. que no permeti que els seus mitjans serveis i que no poden assumir, perLes mesures previstes en la Llei In- de comunicació siguin agressius i més que ho intentin, tot el pendenttegral contra la violència de gènere perjudicials per a la imatge de les per fer. Per no parlar de la desapari-no semblen ser molt eficaces. En els dones, considerant-les objectes ció de serveis públics tan importantsPressupostos d’aquest any es dedi- com tot el sector educatiu social, des d’adorn en els seus anuncis, emetentquen 5.566,05 milions d’euros per del qual es treballava en la integra- programes xarons i masclistes amba seguretat ciutadana i lluita antite- ció de persones, sobretot menors, en totes les forces.rrorista. Tal vegada, si s’augmentés risc d’exclusió social, serveis que I sobretot, sobretot, a la CGT volemel pressupost per a la lluita contra són realitzats per empreses privades una societat que no calli, que denun-la violència masclista, s’obtindrien amb ànim de lucre i que la majoria ciï, que qüestioni i que participi enmillors resultats i sobretot, si es de- sabem com funcionen… l’eradicació d’aquesta xacra social.diquessin més diners a l’educació de 69 milions d’euros (un 1’02% ministeris. Amb aquesta comparança i amb la Dones i Homes de la CGT, lluitemen igualtat i a l’educació sexual. No del pressupostat per a seguretat), un I parlem en passat perquè una ve- teva ajuda exigirem que es tracti a la contra la violència masclista, el 25obstant això per a 2011, el pressu- 10% menys que l’any passat. El do- gada més es confirma el que totes violència de gènere com un proble- de novembre, dia contra la violènciapost per al Ministeri d’Igualtat era ble de la retallada mitja dels altres veiem dia a dia: no hi ha voluntat ma d’estat de primera magnitud. No de gènere, i la resta de l’any.Fer negoci amb el menjar Esther Vivas, Comitè S’haurà d’esperar”. i ADM un 67%, el 2007. Per tant, hi impossible. d’Estudis sobre Moviments Però a qui afecten aquestes oscil. ha qui sap beneficiar-se de la fam. Avui es calcula que una part Socials de la UPF lacions en el preu dels cereals? Qui Una de les causes més importants significativa de la inversió s’en beneficia? La crisi alimentària d’aquest augment dels preus dels ali- financera en el sector agrí- de l’any 2007 i 2008, que va fer ments va ser, precisament, la inversió cola té caràcter especulatiu. augmentar el nombre de famolencs especulativa en matèries primeres. Segons les dades més con-E l cor de l’especulació alimen- tària es va traslladar a Reus afinals d’octubre. La ciutat va acollir, al món a 925 milions, ho deixa ben clar. Després de la caiguda del mercat de crèdits hipotecaris d’alt risc als Es- servadores, aquesta xifra significaria un 55% del total, En aquest període, el preu dels cereals tats Units, inversors institucionals un volum que augmenta enel 28 i 29 d’octubre, la 50a edició bàsics va créixer espectacularment. (bancs, companyies d’assegurances, la mesura que s’aprofundeixde la Borsa del Comerç Europea, El blat va pujar un 130%, la soja un fons d’inversió, etc.) van buscar in- en la liberalització de la pro-l’esdeveniment anual que reuneix 87% i l’arròs un 74%, convertint-los drets més segurs i amb més rendibili- ducció agrícola.milers de multinacionals de la indús- en inaccessibles per a àmplies capes tat en què invertir, com per exemple Els mercats de futurs, tal itria agroalimentària i brokers que es de la població, especialment, en els els mercats de futurs alimentaris, com els coneixem actual-dediquen a negociar transaccions mi- països del Sud, on es destina entre un empenyent, així, el preu dels cereals ment, daten de mitjan del se-lionàries de cereals.Es tracta, segons 60 i un 80% dels ingressos a com- a l’alça. gle XIX, quan van començarels seus organitzadors, de portar les prar menjar. Paradoxalment, avui En l’actualitat, els especuladors són a funcionar als Estats Units.transaccions financeres cara a cara un la producció d’aliments és més alta els que tenen més pes en els mercats Els contractes de futurs soncop l’any. que mai amb un creixement del 2% de futurs, malgrat que les seves tran- acords legals estandaritzatsPensar que actualment el menjar ser- anual, mentre que la població ho fa saccions de compra i venda no tenen per fer transaccions de mer-veix per alimentar-nos és una il.lusió. un ritme del 1,14%. D’aliments n’hi res a veure amb l’oferta i la deman- caderies físiques en un tempsEls aliments s’han convertit en un ha per a tothom, el problema són els da real, sinó amb els seus interessos futur establert prèviament. en va el model agrícola català apos-negoci per a uns quants, la minoria mecanismes de producció, distribu- econòmics. Aquestes transaccions es Aquests han estat un mecanisme perconvocada fa uns dies a Reus. Com ta per la indústria agroalimentària, ció i consum al servei dels interessos porten a terme a les borses de valors, garantir un preu mínim al productorafirmava Isaac Sanromà, president transgènica, intensiva, petrodepen- privats. la més important de les quals, a nivell davant les oscil.lacions del mercat,de la Cambra de Comerç i de la Llo- És interessant observar com en mundial, és la Borsa de Comerç de però aquest mateix mecanisme és dent, deslocalitzada.tja de Reus, en motiu de l’encontre: aquest mateix període, els ingressos Chicago. Com deia Baudouin Del- emprat avui en dia pels especuladors A on ens condueix tot això? Avui“Divendres 29 d’octubre es tancaran de les principals empreses comercia- forge, president del Sindicat Gene- per fer negoci. a Catalunya poc més del 2% de lamolts negocis sobre cereals en aques- litzadores de cereals van augmentar ral de la Borsa de Comerç de París: El que ens hauria de preocupar és que població activa és pagesa. Nosaltresta sala. considerablement: Cargill un 86%, “Divendres [29 d’octubre] la capital des de les administracions catalanes mengem cada dia, però qui ens ali-Pujarà o baixarà el preu internacio- el primer trimestre del 2008; Bunge mundial del comerç de cereals no es congratulin que aquestes transac- mentarà? Els senyors reunits a Reusnalment després d’aquests tractes? un 77%, l’últim trimestre del 2007; serà Chicago. Serà Reus”. Més clar cions hagin tingut lloc a Reus. No ho tenen molt clar.22 Desembre de 2010
  • 24. OPINIÓ-SOCIAL Barcelona es Per un estat laic, la religió fora mobilitza contra la de l’escola visita del Papa Federació d’Ensenyament CGT Catalunya P el Vaticà no hi ha crisi i el governs autonòmic i central no reparen en despeses. Resulta insultant pels tre- Redacció tació que va omplir la plaça de Sant del Tea Party en els recents comicis tedral en repudi a la visita i en defen- Jaume de Barcelona va comptar amb legislatius nord-americans. sa dels seus drets, i les organitzacions balladors i la ciutadania en general la participació d’organitzacions i enti- La concentració, en un clar esperit feministes sota el lema “Les dones no que en temps de crisi i quan encara fa tats catalanes i europees, els represen- festiu i amb consignes clares i con- t’esperem” van convocar a una altra pocs dies que acabem de fer una vaga l 4 de novembre unes 5.000 per-E sones convocades per més de 60organitzacions laiques, integrants de tants de les quals havien arribat des de França i Alemanya, per a manifestar la tundents de rebuig contra la visita i l’església catòlica en general.La pla- manifestació, per al mateix dia 7, en la plaça d’Universitat. La CGT, per la general per denunciar-ho, s’organitzi un desplegament de mitjans a costa de seva protesta i el seu rebuig a la visita taforma va fer un repartiment de ban- seva banda, haviz organitzat una pro- diners públics per la visita del Papa,la plataforma Jo No T’espero!, van del Papa. Per al tancament de l’acte, deres amb l’eslògan Jo No T’espero! 2 milions d’euros en l’organització de testa el dissabte dia 6 a les 15 horesmanifestar massivament en la plaça es va sumar l’artista italià Leo Bassi, a la gent que viuen en els carrers per la visita a Barcelona, dels quals 1,8 a davant la catedral.Sant Jaume de Barcelona la seva fè- disfressat de bufó, que en la seva ac- on passaria la comitiva papal. càrrec de les administracions públi-rria oposició davant el viatge que rea- ques.litzava Benet XVI a Barcelona el 7 de tuació va denunciar “l’auge del fona- mentalisme cristià” en el món, i va fer Els col·lectius LGBT per la seva ban- da van organitzar per al dia 7 al matí Els Mossos retenen Aquesta i altres mesures organitzati-novembre.La multitudinària manifes- referència als resultats del moviment una besada massiva enfront de la ca- manifestants anti- ves com “prendre” part de la ciutat, Papa de la CGT amb les molèsties que això comporta pel propis veïns que veuen limitat la lliure circulació, posen de manifest la Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra política de submissió dels governs a van retenir a la Via Laietana des de les l’església. 3 de la tarda del dissabte 6 de novem- Aquestes són les conseqüències d’un bre, al més de mig centenar de mani- estat aconfessional i no laic, fruit dels festants anti-Papa, convocats per la Fe- diferents acord i concordats que els deració Local de Barcelona de la CGT, governs “democràtics han signat amb perquè no s’acostessin a la Catedral, la “Santa Seu”’ i que no ens ha per- on ja s’havia muntat un perímetre de mès trencar definitiva amb un passat seguretat per la visita del Pontífex. on el poder de l’església sempre ha Els manifestants van pujar per la vore- estat present en la societat. ra de la Via Laietana des de la seu del Cal denunciar aquesta situació i exi- sindicat, però en arribar a la cantonada gir: amb la plaça Antoni Maura, a la seu de - Que les creences religioses deixin de la patronal Foment, els Mossos els van ser finançades amb diners públics impedir travessar l’avinguda i els van - Que es suprimeixi l’assignació tri- retindre enmig de crits i alguna em- butària a l’Església catòlica a través penta, durant prop de dues hores. de l’IRPF Els manifestants, que van veure negat - Que els clergues pederastes i els el seu dret a manifestar-se i expressar- seus encobridors siguin portats da- se lliurement, van criticat la presència vant la justícia del Papa a Barcelona, per tot el que re- - Que els actes i llocs públics deixin presenta i per l’enorme despesa de di- d’estar presidits per símbols religio- ners que comporta la seva visita, i més sos en un context de crisi econòmica com - Que els representants públics deixin el que estem vivint. d’afavorir les confessions religiosesCGT sol·licita rectificació a TVE pel reportatge - Que l’apostasia sigui un dret recone- gut per la lleicriminalitzador “El triangle anarquista europeu” Religió a l’escola? No gràcies! Secció sindical CGT-RTVE 9.2. Difondran únicament informa- europeu” (també es pot veure en la cia gratuïta com es pretén en el re- cions fonamentades. Les informa- web de RTVE http://www.rtve.es/ portatge. Per a CGT, l’ensenyament de la re- cions hauran de ser contrastades amb mediateca/videos/20101009/triangu- Com a representació de tots els punts ligió ha de sortir de l’escola públi- ca. Les creences religioses formen un nombre suficient de fonts. Evita- lo-anarquia-europeo/897959.shtml de vista possibles s’ofereix la versióL a secció sindical de CGT a RTVE ha elevat una queixa davant delsConsells d’Informatius de TVE i Irtve ran afirmacions o dades imprecises i sense base suficient… com a reportatge separat) en el qual segons el parer d’aquesta secció sin- de dos representants de sindicats po- licials i un advocat “expert” en terro- part de l’àmbit privat i, per tant, l’ensenyament de les religions ha de quedar al marge de l’ensenyament(web), la Defensora de l’espectador i 9.3. Contextualitzaran les causes i dical es van incomplir greument, al- risme. obligatori i fora del currículum esco- conseqüències dels esdeveniments a menys, els principis abans ressenyats I finalment, es barreja l’ocorregutel director d’informatius, a fi que es lar. L’escola, avui més que mai, ha de través de les opinions de protagonis- que el nostre Estatut d’Informació aquell dia a Barcelona amb el caspronunciïn i rectifiquin el reportatge ser un espai públic, on l’adoctrinament tes, testimonis, experts i autoritats, obliga. d’una “presumpta terrorista”, “detin-titulat “Triangle de l’anarquia euro- religiós o ideològic quedi fora de les amb representació de tots els punts En aquest reportatge, al nostre judi- guda” no se sap quan, a la que no espeu”, emès en els telenotícies del seves portes. de vista possibles. ci: respecta la presumpció d’innocència.passat 9 d’octubre i on es criminalit- Es provoca a més, l’exclusió de 9.14. Observaran escrupolosament el Es barregen, sense cap base i sense Per tot això sol·licitem l’oportunazava de forma arbitrària i incorrecta l’alumnat que no assisteix a classes principi de presumpció d’innocència proves uns fets violents ocorreguts rectificació mitjançant la retiradaa moviments socials, anarquistes i de religió en la dinàmica diària de la en les informacions i opinions relati- a Barcelona el dia de la vaga gene- del reportatge en qüestió de la web vida escolar. A la vegada que la càrre-pàgines d’informació alternativa in- ves a causes o procediments penals ral del 29 segons amb imatges de de RTVE i l’emissió d’un altre de lacomplint el deure que correspon a la ga horària de l’assignatura de religió en curs. mitjans de comunicació alternatius i mateixa durada i en els mateixos mit- és absolutament desproporcionada iràdio i televisió de tots. 17. Actuaran amb responsabilitat i perfectament legals que res tenen a jans, que resalti la important tasca deEl text que s’ha dirigit des de la sec- ha de ser denunciada públicament ja rigor, evitant l’ús de tòpics i estereo- veure amb ella (kaosenlared, l’haine transformació social que duen a ter- que es fa sobretot a costa de la reduc-ció sindical de CGT en RTVE és el tips, especialment en els casos que o l’agència d’informació 29-S entre me els diferents moviments alterna- ció d’altres matèries (ensenyamentssegüent: puguin suscitar discriminació per raó d’altres). tius que lluitem de forma exclusiva- artístics, musicals,…)“L’Estatut d’Informació estableix de sexe, orientació sexual, raça, ideo- S’utilitzen tots els tòpics i estereotips ment pacífica per la transformació de Volem un ensenyament científic i hu-una sèrie de principis deontològics logia i creences religioses o extracció imaginables per definir una ideolo- la societat i que són sistemàticament manístic, que propiciï una educacióque tots els professionals de la in- social i cultural. gia, l’anarquisme, rica i variada en obviats en la informació que ofereix per a la interculturalitat, que defensiformació de RTVE tenen obligació El passat dia 9 d’octubre de 2010, en la que militen milers de persones, RTVE. “ la llibertat de pensament i de cons-de respectar. Entre ells a l’article 9 el TD1 i el TD2, es va emetre un repor- la immensa majoria absolutament Per una Ràdio i Televisió pública de ciència i que eduqui en valors demo-es diu: tatge titulat “El triangle de l’anarquia allunyats del terrorisme o la violèn- tots i per a tots! cràtics i en la tolerància.Desembre de 2010 23
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervellVirus Editorial publicala història del símbolanarquista La Tramuntana projecte de signe gràfic que el grup JL de París proposa «al conjunt del moviment anarquista», més enllà de les sevesV irus Editorial i la Fundació Salvador diverses tendències, grups i organitza- Seguí han editat en castellà la his- cions. El text de presentació explica:tòria de la A en un llibre que a banda de «Ens hem inspirat en dos motius fona-reconstruir la història d’aquest símbol tan mentals: sobretot facilitar i fer més eficaçrecent com pocs sabíem, il·lustra com la realització de pintades i cartells, a mésla A encerclada ha esdevingut, lamen- de garantir una presència més àmplia alstablement, un altre símbol de consum. ulls de la gent, gràcies a un traç comúAixí, avui es troba impresa en milers de a totes les expressions públiques delllocs a banda de les parets dels nostres moviment anarquista. Concretament, espobles, barris i ciutats. Els autors són tracta, d’una banda, de trobar un mèto-molts i diversos, però junts construeixen de pràctic per reduir al mínim els tempsun viatge per la història d’aquest síom- d’escriptura, evitant la necessitat de po-bol recent que es va inventar a París i es sar una signatura massa llarga per alsva popularitzar a Milpa, i no fa cent anys nostres lemes, i, per una altra, de triarsinó escassament quaranta. Fa tan poc un símbol prou genèric com per poderque els seus creadors són vius i alguns, ser adoptat per tots els anarquistes. Elcom el Tomás Ibáñez, a més, són des- símbol triat ens ha semblat que pot res-tacats militants de la CGT. Incloem en pondre a aquests criteris. Associant-loaquest número del “Catalunya-Papers” constantment al terme anarquista, aca-la història del símbol i l’entrevista al seu barà, per un automatisme mental bencreador que s’inclouen en el llibre. conegut, evocant per si mateix la idea d’anarquisme». El signe proposat és una A majúscula in-La veritable història serida en un cercle. Tomás Ibáñez va serde la A l’inspirador i René Darras ho va plasmar gràficament. D’on va venir la idea? DelLa A és un signe tan difós, conegut i reco- símbol antinuclear, ja àmpliament difós,negut que ha acabat per ser pres per un per la CND (Campaign for Nuclear Disar-símbol tradicional de l’anarquisme, com mament–Campanya pel desarmamentsi existís «des de sempre». Hi ha qui ha Nuclear)? D’altres inspiracions?trobat referències d’ell fins i tot a la Revo- La proposta dels joves llibertaris pari- perimental i després regularment, per la la resta del món (no hi ha gairebé cap o l’esvàstica o la falç i el martell; d’altralució Espanyola: l’ull entusiasta, però poc sencs no va prosperar, llevat de algunes Gioventù Llibertaria de Milà, que manté evidència d’haver-se utilitzat durant el banda, un moviment jove i en ple des-atent, d’algun jove anarquista l’ha dis- pintades en el metro de París, encara envolupament ha après a escriure sobre estretes relacions de col·laboració amb Maig parisenc del 68 i les seves primerestingit sobre el casc d’un milicià proper a que al desembre d’aquell mateix any la els murs per a comunicar-se i busca un els joves llibertaris parisencs. És llavors aparicions notables fora d’Itàlia es podenBuenaventura Durruti, quan es tracta cla- A apareix en el títol d’un article signat símbol per a reconèixer-se. És així com quan comença la vida pública efectiva datar entorn de 1972-73). És justamentrament de la icona d’un «objectiu». Algun per Tomás Ibáñez en el periòdic “Action la A se va imposar en la pràctica, sense del símbol, a partir de l’exemple milanès, en aquell període que explota la moda dealtre ha cregut que l’A se remunta fins i Libertaire”. La xarxa dels joves llibertaris que cap organització o grup hagi somiattot a Pierre-Joseph Proudhon i a la seva (JL), que a inicis dels anys setanta comp- on és usat com a signatura en les octa- la A, de la qual s’apropien els joves una vetes i cartells dels joves anarquistes, ini- mica a tot arreu. mai amb decretar el seu ús (en absènciaidea d’Anarquia en l’Ordre. En realitat es ta amb diversos grups per tota França, d’altres símbols gràfics internacionals otracta d’un fenomen relativament recent es va afeblint: no surten més butlletins cialment associat al símbol antinuclear i a A què es deu aquest èxit tan ràpid i sor- davant la presència d’una simbologia ob-de la iconografia llibertària: la A va ser in- regionals i el butlletí parisenc hiverna des la «poma» dels Provos holandesos. La A prenent? Probablement als mateixos soleta, com per exemple a Itàlia el sím-ventada a París l’any 1964 i reproposada de 1965 fins a 1967. I no obstant això, comença a difondre’s cada vegada més, motius que havien impulsat els joves bol llibertari de la torxa). Aquesta és pera Milà l’any 1966. Dues dates i dos llocs molts JL estaran en primera línia durant primer a Itàlia –on a principis de 1971 llibertaris parisencs i milanesos a pro- tant la veritable història de la A, feta dediferents de naixença? Vegem. els successos de Maig del 68. s’ha fet tan popular que s’entén el seu posar i tornar a presentar el símbol: voluntat conscient i d’espontaneïtat: unaÉs a l’abril de l’any 1964 quan en el “Bu- Caldrà esperar fins a 1966 perquè el sím- ús en la capçalera de la nova publicació d’una banda, és fàcil de dibuixar, simple barreja típicament llibertària. Qualsevollletin des Jeunes Libertaires” apareix un bol de la A sigui reprès, primer a títol ex- mensual anàrquica A– i posteriorment en com la creu o l’estrella de cinc puntes altra cosa és llegenda. Entrevista a Tomás Ibánez“Traçar una A és dir i sentir moltes coses amb un sol gest”El 1964, quan el seu grup parisenc lacionada d’alguna manera amb la inten- utilitzat indistintament per totes elles a principi aquestes modestes expectatives agradat més?de joves anarquistes proposa el sa dinàmica que es desenvolupava en manera, si es vol, duna signatura comu- es van revelar fins i tot massa optimis- -He dadmetre que la forta emoció quesímbol de la A, Tomás Ibáñez, fill aquell moment a París per impulsar la co- na.Van ser diverses les propostes que tes i no va anar fins a bastants anys més sentia el 2 de juliol de 1977 a Barcelonadexiliats catalans de la Guerra operació i la convergència dels diferents van sorgir en la discussió i, finalment, la tard quan lA va conèixer una expansió durant limpressionant míting de la CNTCivil, tenia vint anys. Actiu al maig sectors anarquistes tant en làmbit juvenil A ens va semblar la més atractiva, però espectacular. Segons la meva opinió, a Montjuïc, va créixer encara més quandel 68 i en la lluita antifranquista, (creació a final de 1963 del CLJA: Comi- ningú en aquell moment podia ni tan sols aquesta expansió va descansar, duna vaig veure onejar entre la multitud algu-tornarà Baarcelona a mitjan els tè de Liaison donis Jeunes Anarchistes), entreveure quin seria lèxit daquesta pro- banda, sobre el rellançament de la A pels nes banderes negres amb la A, però esanys setanta, on farà classes de com en làmbit estudiantil (creació, també posta. Érem un grup molt reduït i del but- joves llibertaris milanesos i, per altra ban- tractava dunes variants totalment con-Psicologia Social en la Universitat a final de 1963, de la LEA: Liaison donis lletí ciclostilat on vam presentar la A se’n da, sobre la intensitat amb la qual Maig vencionals.Autònoma de Barcelona. Étudiants Anarchistes). Va ser en aquest confeccionaven i se’n distribuïen molt del 68 va expandir limaginari llibertari a Una de les representacions de la A que context que vaig plantejar al grup de Je- pocs exemplars. Les expectatives més nivell internacional. més em va impactar, potser perquè no-Quan lany 1964 vas propo- unes Libertaires de París no quelcom tan optimistes es limitaven a una perspectiva esperava veure res de semblant ensar aquest símbol, tesperaves concret com una A, sinó simplement la purament local i confiaven que alguns jo- -Entre totes les variacions aquell lloc, va ser la que vaig veure endalguna manera lèxit mundial idea de crear un símbol que no estigués ves anarquistes de la regió parisenca i al- del símbol que has vist, quin el petit poble de Catalunya on vaig residirque ha tingut? associat amb cap de les organitzacions guns grups de Jeunes Libertaires daltres és lús més original, quin tha uns anys i on no existia, que jo sabés,-La creació de la A està íntimament re- anarquistes existents i que pogués ser ciutats reprendrien la nostra proposta.Al impressionat més o quin tha cap grup anarquista. Un matí em vaig24 Desembre de 2010
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAendur la sorpresa de veure, pintada en potser fins i tot massa: comuna paret, una gran margarida els pètals veus lús i labús mundial de lade la qual envoltaven una A i sota aques- A, per exemple en el món delta poètica A es podia llegir simplement: punk o de la moda, que l’usa«Planta aquesta flor i viuràs millor». per a vendre motxilles i com- plements de tot tipus?-Estava difosa la A a lEspanya -És ben conegut que si es dóna unfranquista? martell a un nen, qualsevol objecte es-No. Fins a on jo recordo cal esperar el converteix ipso facto en objecte que potfranquisme tardà, bé entrats els anys rebre un cop de martell; de la mateixasetanta, per veure alguna inscripció mu- forma en un sistema on impera la lògicaral o, encara més discretament, alguna del mercat qualsevol objecte es conver-A dibuixada darrere dalguna porta. És teix ipso facto en objecte «mercantilit-en limmediat postfranquisme, durant la zable»... Les emocions, els afectes, lestransició i abans que simplementi el sis- relacions personals, el rostre del Che,tema parlamentari, quan la A comença a tot pot ser instrumentalitzat per extreuremanifestar la seva presència amb certa beneficis econòmics i, clar, els símbolsforça. també, fins i tot els més subversius. Lús comercial de la A forma parteix del-La difusió de la A a l’Estat es- que no hauria de sorprendrens encarapanyol, va provenir de França, que és cert que hi ha circumstànciesdItàlia o daltres llocs? davant les quals difícilment podem con--No ho sé…! tenir la nostra sorpresa o fins i tot la nos- tra indignació. No obstant això, podem-En la resta de les àrees his- trobar eventualment algun consol en lapanoparlants (Amèrica Llatina, idea que si la A serveix avui de reclamEstats Units), la contaminació publicitari és perquè té connotacions po-es va produir per via lingüísti- sitives en limaginari popular (joventut, llada del moviment anarquista, ja que ja, després de tot just quaran- Ha arribat el moment dinventarca, o tal vegada la difusió del inconformisme, rebel·lia, llibertat, trans- qualsevol persona amb simpaties lliber- ta anys, en una institució ima- una mica nou?símbol ha seguit camins més gressió..., probablement, una pinzellada tàries pot usar la A per a expressar-se, o ginària del naixement de la qual -No seré jo qui digui que no és horaindividuals? de cadascuna daquestes coses...). sentir-se identificat amb ella, i això, clar, «artificial» sha perdut la me- dinventar una mica nou, per descomptat-Tampoc ho sé…! En el teu llibre “Porqué A?” (2005) declares que lobjectiu crea de vegades companyies incòmo- mòria, com diria Castoriadis, sempre és bé inventar una mica nou i -Seguint el fil daixò, et llançaré i per tan esclerositzada fins al desmantellar l’establert; no obstant això,de la A era proposar un símbol senzill de des o molestes…reproduir i que pogués ser adoptat per una provocació: no serà potser Per això es busquen símbols més exclo- punt de buscar recrear la seva són les pràctiques reals del movimenttots els corrents anarquistes, fins a ser que la A ha anat cremant etapes ents, més específics, com per exemple pròpia mitologia? anarquista qui diran si la A continua sent fins a transformar-se de símbol -Penso en les llegendes difoses en la útil o ha arribat ja la seva data de cadu-percebut «naturalment» com el símbol la clàssica estrella de cinc puntes amb, unificador de moviments anar- Viquipèdia, que la fan remuntar-se a la citat.de l’anarquia. això sí, colors vermells i negres, per a quistes en un símbol multiu- diferenciar-se de lús més «anàrquic» Revolució Espanyola o fins i tot ni més sos que indica genèricament ni menys que a Proudhon (Anarquia i-En cert sentit, heu fet de pu- i suposadament menys «seriós» de la -Però, útil per a què? «caos»? Això et molesta o des- Ordre)... Totalment dacord. En aquest -Mai va ser molt útil, crec jo, per unificarblicitaris i heu conreat el sig- simbologia llibertària. Està bastant clar prés de tot ja està bé així? intent de crear una mitologia ad hoc de debò el moviment anarquista; nomésne. Lèxit de la A és palpable, -És cert que per a moltes persones «anar- que la voluntat de recórrer a símbols és curiós com es parteix a la recerca va crear laparença duna major unifica- quisme» i «caos» anarquistes menys inclusius que la A de «orígens» nobles i importants (la ció que la que existia de facto. Simple estan tan forta- reintrodueix una distinció entre corrents Revolució Espanyola, Proudhon, etc.); instrument mediàtic sense pretensions ment associats anarquistes que sinscriu en contra del sembla resultar molt molest que la inda- teòriques o organitzatives, no obstant que susen fins propòsit obert i aglutinador (i poc incli- gació genealògica dalguna cosa que es això, sí que va funcionar i, segons la i tot com a sinò- nat al control) que perseguia la A. considera important ens condueixi cap meva opinió, continua funcionant ple- nims, i que qual- a causes minúscules, esdeveniments nament per expressar i per manifestar sevol cosa que -En el llibre “Por qué A?”, fas notar com, a pesar de ladvertiment de ínfims, processos anònims o factors una vinculació dircta amb limaginari evoqui l’anarquia aleatoris. llibertari, amb els seus nuclis definidors evoca automàti- Foucault, continuem creient que el món, tal com el perce- més genèrics i amb els seus elements cament el caos, -La A sha convertit actualment historiogràfics més emblemàtics. Traçar bem, amb els seus símbols, però més enllà en alguna cosa gairebé inservi- una A és dir i sentir moltes coses amb els seus usos, els seus valors, daixò em sem- ble, o bé pot funcionar encara? un sol gest. existeix des de sempre, gaire- bla que més que bé com si fos «natural». En fi, evocar genèrica- no aconseguim de cap manera ment el caos, la A continua fent comportar-nos de manera re- Contraanuncis lativista, reconeixent que cada referència molt cosa és un «fet» en el sentit directament a d’«objecte construït» (per les lanarquisme. nostres conviccions, per les Però es tracta nostres percepcions)... Tal com duna referència ha succeït també amb la A, es- a la versió menys devinguda «naturalment» sím- «controlada», bol de l’anarquia (o del punk, en més «genèrica», algunes versions). Et pregunto: menys encase- no creus que la A sha convertitDesembre de 2010 25
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTARespondre al monòleg.Breu repàs de lacontrapublicitat ConsumeHastaMorir allí passaven a expressar-se en aquestahttp://www.letra.org/spip/ improvisada pissarra: Què estarà pen- sant el conegut cantant? En unes hores, el BLF havia fotografiat les desenes de consignes polítiques, acudits, operacionsHistòria d’una matemàtiques i insults que trencaven elresposta clàssic i unidireccional monòleg publici- tari. Un divers i atomitzat moviment deMentre el consum de l’homogeneïtat i el resposta al discurs publicitari començavaconfort s’assentaven en la classe mitja a prendre forma.dels anys seixanta, un nou moviment ar- Les grans metròpolis de la costa oesttístic reaccionava contra l’intel·lectualista nordamericana (Vancouver, Seattle oexpressionisme abstracte. L’art pop San Francisco) i la sempre explosivaes proposava recollir i reutilitzar tots Nova York van ser el punt de partidaaquests codis i llenguatges comercials d’una contracultura que beu ideològica-que la televisió, la ràdio, la premsa i les ment d’aquells moviments de protestaenormes tanques exteriors utilitzaven (antiracisme, feminisme, sindicalisme,amb sorprenent èxit. Els llenguatges, la ecologisme…) per a intervenir en l’espaicomunicació, s’entenien ara com un or- urbà amb propostes artístiques i experi-ganisme complex, i el seu paper polític i mentals. Londres, París o Berlín aniran atransformador requeia ja no només en el poc a poc prenent el relleu a Europa.missatge o en el seu canal, sinó també ennous i suggeridors elements com el signecomunicatiu. L’herència de la minoritària De l’art a l’artefacteavantguarda surrealista i situacionista de A la fi dels 80 en l’Estat Espanyol, unaprincipis de segle XX conflueix passats avantguarda artística hereva del situacio-els 60 en un fenomen contracultural pro- nisme considera superflu i elitista el mónpi d’una societat de masses, on artistes artístic de les galeries, museus i fires significada internacionalment per la seva moviment antiglobalització prenia cos i el Les aplicacions informàtiques possibi-i moviments socials experimenten amb d’art, així que exerceixen l’art públic més crítica a les societats opulentes del Nord món de l’art institucional més avantguar- liten en aquest context l’edició gràficaespais lúdico-reivindicatius i amb la idea provocatiu, posant èmfasi en l’acció o les econòmic. Adbusters defensa, a través dista començava un acostament que avui d’imatges i vídeo i la seva ràpida difusióde formes d’expressió que no només performances. El col·lectiu ANCA progra- de la seva revista, llibres, lloc web, spots i és clarament visible en els programes de a través de pàgines web, llistes de dis-acompanyin les transformacions socials, ma a València accions col·lectives amb tanques contrapublicitàries, la necessitat molts museus i institucions artístiques. El tribució i correus electrònics. En aquestsinó que també les generin. biaix reivindicatiu i uns anys més tard, al- d’una dissonància comunicativa que faci MACBA, Museu d’Art Contemporani de escenari especialment propici per a laLa contracultura es mostra com un mo- gun dels seus membres, al costat d’altres de força contracultural davant la societat Barcelona, va convidar en aquells anys a multiplicació i difusió, la “culture jammer”viment rebel en el cinema, la música, artistes, conformen La fiambrera obrera, consumista, neoliberal i acrítica. Aquest La fiambrera obrera a organitzar uns ta- troba un nou espai digital on significar-seels còmics i també, és clar, en el carrer. un dels col·lectius clau en la història de “culture jammer” (desintoxicació cultural) llers amb la presència dels britànics Re- i alterar logotips, cartells de pel·lículesAmb l’augment de les tanques i mar- la contrapublicitat espanyola. “De l’artista intenta desvetllar el muntatge mediàtic claim the streets o la xarxa internacional o fotografies de personatges polítics.quesines publicitàries les intervencions nòmada i recol·lector es va passar a que el mercat manté, utilitzant per a això Indymedia, col·lectius socials que havien Un dels grups que ho aprofita amb méscontrapublicitàries es fan més evidents: l’artista bomber”, diu Joan Casellas. eines com el subvertising (barreja de assolit bastant repercussió mediàtica. impacte mediàtic és RTMark, mitjançantl’inconformisme juvenil, el crit de militants S’inicia doncs un moviment artístic asso- subversió i advertising), subvertint els Però el que anava a ser només un es- un lloc web que busca finançament persocials o l’estratègia de difusió massiva ciat a la contracultura de masses i que missatges publicitaris per a dir allò que deveniment artístic més confluïa amb a projectes de rebel·lia social i boicots ad’artistes del graffitti… La publicitat es considera l’art com un artefacte explosiu els anunciants ometen. la resposta social a la Cimera del Banc grans empreses. A la fi dels 90, un delsfeia omnipresent i els seus cridaners su- de carcassa militant i expansió política. No obstant això, a pesar que adbusters Mundial a Barcelona i va derivar en un projectes que van sortir endavant va serports eren un suggeridor llenç expressiu. Només uns anys més tard, el 1993, un ha col·locat el consumisme en el centre experiment insòlit: la contracultura va ser, una pàgina web que simulava ser el llocA la fi dels vuitanta, dos membres del grup de persones del moviment contra- de la contracultura dels 90, la línia ideo- per uns mesos, contrapolítica, i el MAC- oficial de l’OMC. La falsa pàgina web, enBLF (el Front d’Alliberament de Tanques cultural de Vancouver (Canadà) presenta lògica principal s’ha mantingut més aviat BA, un centre de mitjans i un laboratori mans d’un grup d’activistes anomenatPublicitàries), abillats amb monos de tre- davant els mitjans una excèntrica pro- en la crítica a les multinacionals i a les artístic del moviment antiglobalització. The Yes Men, aconsegueix enganyar aball i escala, es presenten a plena llum posta: un dia sense compres justament institucions financeres internacionals. En Els 90 van suposar un enteni- alguns visitants i acaben fent-se passardel dia davant el cartell anunciador d’un el dia de major consum nord-americà (el 1994, la contracimera a Madrid “50 anys ment d’envergadura històrica entre per directius de l’OMC i donant xerradesreeixit cantant novaiorquès. Van tapar divendres previ al Dia d’Acció de Grà- i prou”, contra el Banc Mundial i el FMI, l’avantguardista món de la contracultura surrealistes en distingits fòrums. El docu-el text del cartell, deixant al costat del cies). Avui aquest Buy Nothing Day és la era el tret de sortida d’un moviment anti- i les heterogènies plataformes socials mental que conta aquesta i altres accionscantant un entrepà de còmic, fet amb campanya més coneguda, secundada en globalització que va aconseguir posar en de llavors. Artistes amb ideologia po- de The Yes Men mostra un nou model depintura de pissarra, i unes caixes amb més de 60 països, de la Fundació Adbus- perill el 1999 la Cimera de l’Organització lítica disposats a col·laborar amb els contracultura, seduïda per les possibili-guixos, convidant als vianants que per ters, l’associació contrapublicista més Mundial del Comerç (OMC) de Seattle. El moviments socials i associacions cada tats de les noves tecnologies i amatent a vegada més conscients que l’accés als experimentar amb qualsevol eina comu- mitjans de comunicació era un factor clau nicativa al seu abast. de la seva lluita. Amb el creixement d’internet, tampoc la contracultura de carrer serà la mateixa. Imatges i vídeos d’intervencions urbanes Un nou espai en centenars de ciutats passen a ser ar- contracultural xius en xarxa fins a fer d’internet una gran avinguda de l’espai urbà. Nous projectes També a principis dels 90 es fargava una apareixen a l’abric d’una gran xarxa de internet ciutadana, la “Xarxa de xarxes” xarxes cada vegada més bolcada en el (World Wide Web) i la possibilitat de di- gràfic i l’audiovisual. fondre, intercanviar i organitzar-se utilit- En l’any 2002 neix ConsumeHasta- zant ordinadors connectats entre si. La Morir com un grup de treball dintre campanya “50 anys i prou”, contra el FMI, d’Ecologistes en Acció, la confederació el BM i el GATT, no només representava formada per més de 300 grups en tot un dels espais més esperançadors per a l’Estat Espanyol. I el que va començar organitzacions i col·lectius d’esquerra, sent un magatzem de contrapublicitat a sinó també el punt d’arrencada d’un internet, a poc a poc es converteix en replantejament del paper dels mitjans un projecte de crítica anticonsumista i de comunicació. La xarxa telemàtica experimentació comunicativa en mans Nodo50 s’inicia llavors i avui reuneix de l’ecologisme social. Al costat del Ob- a gairebé 1300 grups i organitzacions servatori de Resistències i Subcultures d’allò més heterogeni, des d’ecologistes (RISC) de Barcelona i alguns periodistes a sindicalistes passant per col·lectius i dissenyadors gràfics, crearan la revista feministes, antimilitaristes, okupes o cris- Malababa i un certamen de contrapublici- tians de base. tat que permet comprovar la quantitat de26 Maig de 2010
  • 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAfils que formen la corda contracultural. d’un nou subjecte social, el consumidor. Així doncs, els col·lectius implicats enContrapublicitat aquesta revisió del model de consum han aportat a la contrapublicitat una baseDes de la dècada dels 80, aquest espai ideològica i un marc d’acció basat en elentre la contracultura i un renovat activis- consum responsable, l’ecologisme i elme social ha anat creant-se una identi- decreixement, sense els quals la contra-tat pròpia, no només com a crítica de la publicitat corre el risc de quedar reduïdasocietat de consum i les seves formes a una activitat artística d’avantguarda.d’expressió. El BLF, Reclaim the Streets, Com eina crítica, la contrapublicitat de-Adbusters, The Yes men, Cassers de nuncia el cant publicitari neoliberal perPub, Yomango, el Grup Arbeit o Consu- un consumisme alliberador i les dinàmi-meHastaMorir són projectes que, des de ques de poder que les empreses anun-diferents punts del planeta, confluïxen en ciants amaguen després d’una imatgela crítica al paper ideològic de la publici- edulcorada a força de grans inversionstat, però alhora mantenen un compromís econòmiques.amb l’experimentació lingüística i la pro- Aquesta crítica diu, per tant, el que maivocació expressiva. Són projectes que diuen els anuncis: quin model productiudiscuteixen obertament amb el monòleg i de consum hi ha darrere de l’anunciantde les tanques comercials, la publicitat i quines repercussions ambientals i so-dels hipermercats o els mitjans de mas- cials té.ses; apropiant-se, com feia l’art pop, del Però també la contrapublicitat ofereixllenguatge que s’escolta en les ciutats, un acostament educatiu al llenguatgeen la televisió, en els spots. I no obstant del consum, aquest idioma de les cosesaixò, tota aquesta dimensió lingüística de que ens envolten. Tan sols amb extreureres serveix sense el suport d’una crítica del seu context habitual un anunci publi-ben fonamentada a la injusta distribució citari (30 segons d’estudiada narrativa adels recursos del planeta i a l’espiral través de símbols, imatges i eslògans)consumista que la manté. Justament no es despleguen les diferents estratègiesés casual que, alhora que el moviment comercials que ho sostenen i els valorscontrapublicitari prenia cos, ho feia tam- que conformen la ideologia neoliberal, en les contradiccions de l’empresa senti- proclames, però seguim emmalaltint d’un nostra felicitat depèn d’altres coses. Enbé un heterogeni moviment de resposta normalitzadora i legitimadora d’aquest mental, acarant la veracitat de la imatge vocabulari, com deia Baudrillard, que aquest escenari, trencar el monòleg dela aquest model de sobreproducció i so- model socioeconòmic. Així, l’anàlisi críti- que s’oferix al consumidor. ens permeti moure’ns entre una cadena consumisme i canviar els eslògans perbreconsum: les associacions en defensa ca dels anuncis és una eina transversal I és que, lluny de trobar-nos davant el incessant d’objectes de consum progra- preguntes ben dirigides (En quines con-dels drets dels consumidors, el moviment mentre que permet abordar temes tan consumidor històricament més prepa- mats per a deixar de funcionar; i sobretot, dicions s’ha fet aquest producte? Quinsper l’agricultura ecològica i la sobirania diversos com els que aborda la pròpia rat, avui estem més que mai mancats seguim capturats en la lògica d’aquest beneficis aporta el seu consum?…) su-alimentària i, finalment, les xarxes de co- publicitat (relacions de gènere, rols de d’utensilis que ens permetin delimitar “progrés” tan irreal com el consum infinit posa un exercici indispensable per a unmerç just i consum alternatiu, naixien en poder, estereotips d’èxit social, exclusió entre l’estímul i la tan aclaparant densitat o les matèries primeres inesgotables, a consum mínimament crític i responsable:molts casos d’altres moviments socials, i marginació, sostenibilitat ambiental…) informativa. Han crescut de forma espec- costa de l’explotació de bona part de la fins a quin punt es Consumeix Fins aperò centraven la seva lluita al voltant però també un mètode per a aprofundir tacular els discursos, els eslògans i les humanitat i després de comprovar que la Morir?Yes Men fix the world (Yes Men a l’atac) Jordi B. Maxis. Sota el nom de Yes Men, que han en els escenaris més inesperats. Una lucionar-los. Un documental que us farà Distribueixen el documental, amb subtí- observat en el lloc gwbush.com, que era severa conferència a Finlàndia on un su- riure i també pensar, però sobre tot, te- tols en castellà, a través de la xarxa P2P una versió lleugerament modificada de posait especialista en comerç anomenat niu garantit passar una bona estona amb BitTorret per tal d’evitar els intents de cen- la pàgina de George W. Bush Jr., llavors Han Hardy Unruh presenta el Futur “dels aquest parell d’activistes. surar les imatges per part d’alguns delsQui són els Yes Men candidat presidencial, que va comentar tèxtils” amb un increïble AVE (Apèndix El documental mostra algunes de les protagonistes. sobre el cas dient que era necessari li- de Visualització d’Empleats), fins al pro- seves ‘missions’ més destacables, comAndy Bichlbaum i Mike Bonanno són els la que els va dur a fer-se passar per Enllaç on descarregar-se el documental: mitar la llibertat d’expressió. Continuant jecto “ReBurger” presentat a un grupYes Men, un duo d’activistes que prac- portaveus de l’empresa Dow Chemical i http://vodo.net/yesmen la “correcció d’identitat”, s’utilitza el nom d’estudiants que amb estupor escoltentiquen el que ells anomenen ‘correcció reconèixer en els informatius de la BBC la Pàgina web de Yes Men antic i es crea el lloc web de l’OMC gatt. com es proposa reciclar cadàvers hu-d’identitat’. Fent-se passar per portaveus responsabilitat de l’empresa en la tragè- http://www.theyesmen.org/ org, prou prop del lloc web oficial de les mans per a fer hamburgueses en païsosd’importants empreses, donant conferèn- dia de Bhopal -la major catàstrofe indus- http://theyesmenfixtheworld.com/ seves propostes presentades per a les del tercer món. El documental és divertit,cies i apareixent en els mitjans amb de- trial de la història-, prometent indemnitza- També a you tube posant: Yes men al intervencions de conferències. hipnòtic i ple de suspens. Entre altres co-claracions explosives, posen en evidència cions a les víctimes. ataque ses demostra que algú decidit i amb una les grans corporacions. La seva missió, bon Power Point pot demostrar qualsevolalarmar sobre el perill que suposa que les El primer documental: cosa.grans corporacions dirigeixin el món.Pretenen ser persones poderoses i porta- The Yes Men (2003)veus d’organitzacions prominents, accep- El segon documental: Direcció: Dan Ollman, Sarah Price i Christant les invitacions rebudes en les seves Smith. The Yes Men Fix thepàgines web per a aparèixer en conferèn-cies i programes de televisió; després Durada: 80 min. World (2009)usen la seva autoritat recentment adquiri- Intervenció: Andy Bichlbaum, Mike Bo-da per a expressar la idea que les corpo- nanno. The Yes Men Fix the Worldracions i organitzacions governamentals Producció: Chris Smith i Sarah Price. Direcció: Andy Bichlbaum - Mike Bonanosovint actuen en maneres deshumanit- Durada: 1h.24mzants cap al públic en general. The Yes Men és un notable documentalEl seu mètode usualment és la sàtira: realitzat per Donen Ollman, Sarah Price i “Yes men a l’atac” és un documental pro-fent-se passar per portaveus corporatius Chris Smith que mostra les activitats del tagonitzat per aquest duet que, fent-seo del govern, solen fer comentaris xo- grup de The Yes Men, una organització passar per portaveus d’importants em-cants i denigrants sobre els treballadors i que intenta demostrar els abusos de les preses, donen conferències i apareixenconsumidors, només per a descobrir que, polítiques comercials globalitzades. La en els mitjans amb declaracions explosi-en comptes de causar sorpresa o enuig, tàctica és simple: Intervenen com impos- ves que posen en evidència a les gransla seva broma és rebuda amb entusiasme tores en fòrums internacionals i fins i tot corporacions. La seva missió: alarmaro de forma indiferent per la seva audièn- en programes de televisió, sostenint rao- sobre el perill que suposa que les granscia. Els Yes Men s’ha fet passar per por- naments delirants freqüentment aprovats corporacions dirigeixin el món; les sevestaveus d’organitzacions tals com l’OMC, o tolerats pels conspicus assistents a les armes, intel·ligència, enginy, idealisme i,McDonald’s, Dow Chemical, entre altres. seves conferències. Amb un estil sem- sobretot, un gran sentit de l’humor; el seu blant al de Michael Moore, es colen en objectiu, crear un sistema millor que el reunions i trobades de megaempresas o que ens ha tocat viure.Origen organitzacions globals disfressats de re- El documental, que va guanyar el Premi presentants de l’Organització Mundial de del Públic en l’edició de 2009 del FestivalEls Yes Men són alguns dels funda- de Cinema de Berlín i que va estar se- Comerç, i exposen davant les càmeres ladors del col·lectiu artístic i activista RT- leccionat a la Secció oficial de Sundance cobdícia, estupidesa o oberta ignorànciaMark que es va fer famós en 1993 per 2009, mostra l’activisme polític modern de qui ens governen.l’intercanvi de les caixes de veu de 300 d’Andy Bichlbaum i Mike Bonanno, que En el documental es veu com, per exem-nines Barbie i GI Joe, abans de tor- no solament consisteix a lluitar per un ple, en una reunió de l’OMC proposennar a posar-los en la botiga. En 1996 món més just , sinó també en rodar una eliminar la migdiada a Espanya (!) i sóns’havia assolit afegir el joc de simulació pel·lícula sencera amb l’objectiu de donar felicitats per part dels membres. AquestaSimCopter (més de 80.000 exemplars) a conèixer els problemes del capitalisme és la lògica desplegada a The Yes Mendels homes besant-se, el nas i barba de salvatge i predicar amb l’exemple per so-Maig de 2010 27
  • 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FARCultura i revolució:3) Comitè Pro Esports Ferran Aisa teca Cultural Esportiva Ponent, Centre deració Cultural Esportiva i Obrera i el Barcelona, abans Obrer Aragonès, Agrupació Ciclista Mon- Comitè Català pro Esports Populars va de marxar de gira a tjuïc, Dinàmic Club, Olímpic Club, C. E. sorgir la idea de l’Olimpíada Popular de Mèxic. Els ciclistesE l març de 1936, es va crear a Bar- Àliga, C. E. Júpiter, C. E. Minerva, F.C. Barcelona, que s’havia d’inaugurar a corrien la cursa Front celona el Comitè Català Pro Esports Martinenc, C. E. Mar i Terra i Atlètic Es- l’Estadi de Montjuïc, la tarda del diumen- d’Aragó-BarcelonaPopulars (CCEP), es tractava d’una nova portiu Catalunya. El primer secretariat del ge 19 de juliol de 1936, que com ja se disputant-se el pre-institució que recollia l’esperit del fair Comitè el formaren Gurmesind Brunet sap l’aixecament militar ho va impedir... mi “Pedal Antifeixis-play olímpic i proposava la socialització (AEP), Josep Verdera (CADCI), Fracesc Després dels fets revolucionaris del 19 ta”. Els afeccionatsde l’esport perquè arribés a totes les ca- Parramón (CGB) i Aminda Valls (CFE). de juliol l’esport català es va reorganitzar al frontó disposavenpes socials, sobretot les treballadores. La proposta per la creació del Comitè es seguint els paràmetres del CCEP i es de diverses pistesEls principals promotors d’aquest Comi- venia gestant des de 1933, sobretot amb va crear el Comissariat de l’Esport de la per gaudir del seutè foren l’Ateneu Enciclopèdic Popular l’empenta que pretenia desenvolupar el Generalitat de Catalunya, on hi havia re- esport. L’atletisme(AEP), la Secció Esportiva del CADCI, Bloc Obrer i Camperol i alguns centres presentació delegada de les societats es- era present a lesel Centre Gimnàstic Barcelonès (CGB) i culturals llibertaris a l’esport popular. portives i dels sindicats CNT-UGT, entre pistes atlètiques oel Club Femení d’Esports (CFE). A més Dues fites importants per l’organització els quals cal destacar l’atleta Gumersind als mateixos carrersde les quatre societats organitzadores del Comitè foren la Primera Esparta- Brunet i Castells (Barcelona, 1905-mort a de Barcelona i elsles associacions que van constituir el kiada Proletària celebrada a Barcelona l’exili a França), president de la Secció de campionats de fut-nucli original del Comitè foren: Penya la primavera de 1933 i amb la creació, Gimnàs i Esports de l’AEP, des de l’any bol van continuar aSom-hi Tots, Biblioteca Esportiva Avanti, un any després, de la Federació Cultu- 1928 fins a 1939; i vicepresident del ma- nivell local. I, a més,Germanor Obrera de l’Hospitalet, Penya ra Esportiva i Obrera, que s’encarregà teix Ateneu entre 1936 i 1939. Fou presi- es van organitzarRaich, Atlètic A. C. Provença, Joventut d’organitzar l’agost de 1934 les Jorna- dent de la Federació Catalana d’Atletisme debats de com ha-Atlètica Proletària, Joventut C. E. Laieta- des Internacionals de l’Esport Roig. La l’any 1935. Brunet fou el delegat de la via de ser l’esportna, FAEGE, Exalumnes Grup Escolar de primera activitat organitzada pel CCEP CNT dins del Comissariat d’Esports de la en la nova societatBarcelona, Casal Nacionalista d’Obrers fou la Copa Thaelmann, en homenatge Generalitat. El delegat de la UGT era el i sobre “L’Esport iEspartacus, Casal Nacionalista Obrer a l’esportista alemany detingut pels nazis gimnasta Francesc Parramón i Cortina. la moral de guerra”,del Districte VI, Ateneu Obrer Martinenc, per la seva militància comunista. Un altre El Comissariat va tenir cura d’organitzar el qual se celebrà aAteneu Obrer de Sant Andreu, Ateneu fet important del Comitè fou l’oposició a les manifestacions esportives durant la la seu de l’AEP, on la joventut. “Tierra y Libertad”, portaveuEnciclopèdic Sempre Avant, Ateneu Po- l’Olimpíada de Berlín, en ple ascens del guerra civil. Els equips de futbol catalans s’afirmà que el model capitalista d’esport de la FAI, manifestava: “El verdadero de-pular de Gràcia, Agrupació Atlètica Vida, nazisme hitlerià. i valencians participaven en el campionat havia caducat i es manifestava la neces- porte se ha de practicar libremente, sinSocietat Naturista de Barcelona, Biblio- De la coordinació d’esforços de la Fe- de la Mediterrània, que guanyà el F. C. sitat d’inculcar la pràctica esportiva entre premios ni pagas”. > L’ACRATOSCOPICaps de trons Jaume Fortuño en les quals els seus protagonistes con- les forces titàniques a què s’enfronta. És moment en què el conjunt de l’esquerra alhora és sempre canviant, hi han de te- vertien la seva experiència vital en una la naturalesa irrenunciable d’aquestes ha vist passar factura de les seves con- nir el seu paper. Perquè, tal com diu Fe- forma de fer i desfer política; en paraules conviccions el que l’ha conduït a una his- tradiccions, dels seus propis excessos rrer, “si no hagués estat pels anarquistesA l llarg dels cinc assajos que confor- de Ferrer, “les vides dels anarquistes tòria de derrotes, però també a la seva autoritaris o des de l’assimilació de les la nostre imaginació política seria més men “Cabezas de Tormenta”, Chris- esdevenen l’ideal anarquista portat a la raó de ser: existir i perviure com a anta- seves lluites per part del capitalisme, escassa, i encara més miserable”.tian Ferrer dibuixa alguns dels trets que realitat (…) com les vides dels sants”. És gonisme a tota forma d’autoritarisme, un comportant-licaracteritzen el pensament i la pràctica aquesta forma quasi mística de concebre triomf molt més rotund que qualsevol de això una greuanarquista i reflexiona sobre la influèn- la revolució, aquest punt de vista més les escasses i breus victòries dels seus crisi de legiti-cia històrica dels corrents llibertaris. moral que polític de la lluita, junt amb alçaments. mitat, la faltaLes revoltes luddites, els partisanos i la crítica radical i l’oposició diametral al Per Ferrer, l’anarquisme “va néixer a d’alternativesmaquis de les resistències antifeixistes, poder, caracteritzada per l’enfrontament punt de l’extinció” i “quasi sempre ha es- reals i la fixaciól’anarcosindicalisme de principis de se- frontal i la no concertació, allò que dis- tat demogràficament insignificant”, però, a uns paradig-gle o els migrants que difongueren la tingeix l’anarquisme d’altres corrents val a dir, sempre encén un altre foc fins mes que ja noidea a la Patagònia rebel i a quasi tots d’oposició a l’hegemonia. La necessitat i tot quan semblava les seves brases ja s’adeqüen alels racons del món… Tots ells apareixen d’arribar al socialisme de forma lliure s’havien apagat. Ferrer s’atura a on som món que vivim,a les seves pàgines com un fil de dis- com a única forma de construir un so- ara i s’interroga s’obre quins espais li aquesta tascasidències que esdevé resistència, atac i cialisme real, junt amb la impossibilitat queden al dissident per continuar ata- se’ns revela més“contrapès ètic – polític” vers el més in- d’acontentar-se amb una part del canvi cant el poder. Per a l’autor argentí “la urgent que mai. Itocable dels dogmes sobre els quals es a falta del tot o de deixar la conquesta gana i l’autocràcia van ser els irritadors en ella, les ideesfonamenta l’ordre social; la jerarquia. de la utopia per a un altre pas del pro- del malestar social a la modernitat” i ara anarquistes, lliu-Revoltes on, sota aquesta suposa- grama revolucionari, fan de l’anarquisme els anarquistes necessiten “promoure un res de dogmesda espontaneïtat, sovint generacions una opció exigent, soferta, gairebé fins nou mite de llibertat que sigui “revelador” i adaptant-se ad’autoorganització i construcció de con- al martiri, un martiri ateu si es vol, i amb del malestar social i que doti bona part de aquest món quetrapoder cristal·litzaven en un sol dia. I un cert alè tràgic com a conseqüència de la població d’un impuls de rebuig”. En un és el de sempre i Receptes...Escaldums de pollastre L’amo en Pep des Vivero Un tros de sobrassada Elaboració: el llorer i el moraduix. Esquitxa-ho cada d’ametlles, sobrassada fregida (Mallorca) Una ceba grossa amb vi blanc. Passau aquest sofrit a i julivert. Afegiu-hi aquesta picada en 300 g de patates Trossejar el pollastre i salpebrar-ho la greixonera amb el trossos de po- finalitzar la cocció dels escaldums.Ingredients: Dues fulles de llorer abans de fregir-ho dins una pella llastre i posau-los a bullir amb aigua Bon profit! Un brotet de moraduix amb el saïm. Quan els trossos es- o brou uns quaranta minuts. QuanUn pollastre de camp Una cullerada d’ametlles torrades tiguin ben daurats reservar-los dins hagin transcorregut uns vint minuts (*)També podeu fregit a part100 g de saïm Julivert capolat una greixonera. A continuació, sofre- posau a coure les patates trosse- les patates dins una pella iUna cabeça d’alls Sal i pebre bo giu, dins el mateix greix, la ceba ta- jades(*). Fregiu dins una pella la so- barrejar-les quan el pollastreUn tassó de vi blanc llada ben petita amb la cabeça d’alls, brassada i les ametlles. Feis una pi- sigui cuit.28 Desembre de 2010
  • 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMAMort d’un viatjant Joan Canyelles Amengual nització” total del nostre estil de vida. Si no ens afanyem, si no lluitam, si no sortim al carrer, perdrem el poc que(Death of a Salesman. Volker Schlön- queda de les dèbils conquestes socialsdorff 1985). Willi Loman és un viatjant aconseguides amb tant d’esforç i ade comerç que després de treballar les que un sindicalisme domesticat fadurant 36 anys a la mateixa empresa temps que va renunciant en nom d’unaés acomiadat quan torna d’un dels seus actitud “negociadora” que amaga unaviatges. Està cansat i envellit i haurà de lenta i progressiva claudicació. Actitud icontemplar el gran fracàs que ha sigut claudicació que nosaltres, des dels sin-la seva vida. Incapaç d’afrontar la des- dicats minoritaris i combatius no hemfeta de tots els seus somnis i les compli- sabut vèncer, i a la qual (no ens engan-cades relacions amb els seus dos fills, yem) una part important de les treballa-es suïcida, pensant que així, al manco dores i treballadors s’han resignat.la seva família rebrà els 20.000 dòlars Perquè segurament el més dificilde la seva assegurança de vida. d’aconseguir es convèncer a Wily Lo-Schlöndorff és juntament amb Fassbin- man de que una equivocada manerader un dels mes acreditats represen- d’ambicionar fa que et passis tota latants del “Nou Cinema Alemany” sorgit vida restant valor a tu mateix. I que en-el 1962 en el festival de Oberhausen. tengui aquella vella i sabia idea de queUn cinema que es situava políticament ésser és molt mes important que tenir.a l’esquerra més o manco radical i que Fer-li comprendre, en definitiva que laestava influït per la filosofia de Marcu- riquesa de compartir es mes gratificantse. que l’angoixa de competir. Perquè enAquest director alemany ha destacat la competició sempre hi ha algú quesobre tot per les seves adaptacions li- perd.teràries. Va treballar com a ajudant de Ta volta si ho aconseguim, s’afegirà a la gui encertat parlar d’una pel.lícula (o al en un moment de la seva carrera), un pantalla de cinema. Es tracta de “Toro antiga lluita col·lectiva que ens fa cami-direcció de directors tan notables com manco que no sigui exacte) al referir- home ofegat pels seus somnis i arros- Salvatge” d’Scorsese: el germà deLouis Malle i Alain Resnais. nar cap a un món millor. mos al treball del director alemany. segat als inferns per la gran mentida Jake La Motta li diu a la seva dona amb “Mor d’un viatjant” es va estrenar alsVa obtenir el premi de la crítica en el “Mort d’un viatjant” té un evident format que ha sigut la seva vida. Cap dels tota naturalitat quan ella vol intervenir a escenaris de Brodway l’any 1949, sotaFestival de Cannes de 1966, per la televisiu, que l’allunya molt del tradicio- seus anhels s’ha complert. Als 63 anys la conversa “Quan les persones xerren, la direcció talentossa i vibrant d’Eliaseva primera pel.lícula “El jove Törless” nal llenguatge cinematogràfic. Peró no es altre cosa que un venedor que no tu calles”. I ella calla). Kazan.(Der junge Törless). Destaca també això no li resta gens de valor. Algunes ven res i com que no ven res, el valor “Mort d’un viatjant” és un contundent Més tard l’any 1953 Arthur Miller vaamb la demolidora “El honor perdido de vegades hem de parlat de grans direc- que té per l’empresa que l’ha explotat torpede a la línia de flotació del gran i escriure, també pel teatre “Les bruixesKatharina Blum” (Die Verlorene Ehre tors de cinema que iniciaren la seva ca- durant 36 anys és nul. maleit “somni americà”. A la absurda i de Salem”, on denunciava la perse-der Katharina Blum, 1975), sobre la no- rrera professional al mitjà televisiu. En definitiva, val molt mes la seva mort verinosa cultura de l’èxit individual i ma- cució que des del Comitè d’Activitatsvel.la de Heinrich Böll. Schlöndorf encerta a l’hora de posar que la seva vida. Però és també un terial que gairebé sempre et fa caminar Antinordamericanes (HUAC) es va du El reconeixement internacional li arribà tot el seu talent el servei del brillant home fals. L’orgull que sent per haver en direcció contrària a la felicitat. I una a terme contra els i les intel·lectualsamb “El tambor de llauna” (Die Ble- text d’Arthur Miller i dels actors. No creat una família tradicional no li im- mostra despiadada i tràgica de les se- d’esquerres, especialment en el monchtrommel, 1979), excel·lent adaptació hi ha cap intenció d’autoria. Els movi- pedeix tenir una amant. És a dir portar ves conseqüències. cinematogràfic.de la novel·la de Günter Grass en la ments de càmera, l’enquadrament i la una mena de doble vida. Quan el seu “Mort d’un viatjant” te una vigència ab- Persecució que va comptar amb la in-que un nen es nega a créixer com a composició del pla tan sols busquen fill Biff (joveníssim i esplèndid John Ma- soluta. Wily Loman és un personatge tensa col·laboració del mateix Elia Ka-reacció al règim nazi. captar l’extraordinari valor de la parau- lkovich) ho descobreix, s’obre entre ells d’una rabiosa actualitat, que a més a zan, que en la seva excel·lent “La lleiQuan Dustin Hoffman estava represen- la i la intensitat d’unes interpretacions dos un abisme que tan sols (i tal vega- més, ha creuat el bassiot i s’ha instal·lat del silenci” ( On the waterfront. 1954),tant als escenaris de Broadway “Mort sobèrbies. da) es tanca una mica moments abans a la vella Europa del “benestar”. Ens feia una vergonyosa apologia de la de-d’un viatjant” amb un èxit aclaparador, Per altra banda, no es té la sensació d’acabar la pel.lícula. dirigim inexorablement a una “america- lació.va rebre l’oferiment de gravar-la per (jo al manco no la tenc) d’estar davant Per altre banda Linda, la seva donaa la televisió. Va acceptar a condició d’una mena de “teatre filmat”, perill cer- (també magistral i portentosa Katede que la dirigís Schlöndorf. Però a tament difícil d’esquivar i que el director Reid), està sempre el seu costat, patintEuropa es va estrenar a les sales de alemany resol de manera molt solvent. sovint les seves humiliacions. Ell no licinema. Això fa que segurament no si- Dustin Hoffman ofereix aquí tal vegada permet entrar en les discussions o les la seva millor interpretació. Absoluta- xerrades amb els seus fills. Sempre la ment magistral, colpidora, sensible i deixa al marge. I ella contempla amb enlluernadora, dota el seu personatge infinita tristesa el progressiu desmoro- d’una complexitat i un patetisme que nament del seu home, a qui tal vegada et fan tenir una mena de neguit durant ja no admira i estima com abans, però gairebé tota la pel.lícula. a qui no abandonarà. (No puc deixar Aixi és Willy Loman (personatge que de mencionar una de les escenes més qualsevol actor desitjaria interpretar masclistes i vomitives que ha vist a una Fitxa tècnica Dr.: Volker Schlöndorf; G: Volker Schlöndorf sobre l’obra teatral d’Arthur Miller. Ft: Michael Balhaus; Ms: Alex North; Mt: David Ray. Int: Dustin Hoffmn, Charles Durning, Kate Reid, Johyn Malkovich, Stepfen Lang.Desembre de 2010 29
  • 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTADe perquè és important laneutralitat a la xarxa Xavier Roijals Lara lar ni què no pot circular sobre la xarxa, i nectar-nos a algunes pàgines web (via sí. Llistes de correu, blogs, wikis, xats, deria i del comerç: tot producte comprat els nostres operadors (ISP’s, proveïdors ordre judicial -situació actual- o autoritat eines com SPIP, etc han funcionat i de al super, tota mercaderia, tota peça de de serveis d’Internet) en principi tampoc. administrativa o no tant administrativa fet encara funcionen organitzant i coor- roba, tindria la seva adreça IP i el seuÚ ltimament s’està sentint a parlar Nosaltres contractem un servei, X am- amb la nova llei). És una situació que ja dinant la protesta i les alternatives. xip RFID que faria que es pogués seguir molt d’un concepte nou: “neutralitat ple de banda de connexió, generalment existeix a països del nostre entorn, com Aquest model de neutralitat a la xarxa completament el seu recorregut. Unaa la xarxa”. Que si el govern espanyol amb tarifa plana sense límit mensual, i la en el cas italià, on per exemple els usua- sempre ha estat contestat per les corpo- cosa molt golosa per a les corporacionsactual és partidari, o si ja no ho és, o si podem fer servir per allò que vulguem. ris d’Internet d’aquest país veí tenen ca- racions. Elles haurien preferit un model de tota mena, i amb implicacions terri-potser ho va ser al seu moment i ara ja Aquest model és el que podríem enten- pat l’accés a la pàgina de Pirate Bay, un tancat, de comunicació i de negoci, on bles per a la privacitat de tots nosaltres,no (un clàssic), etc. Tot això als profans dre com de “transmissors comuns”, o popular cercador d’enllaços torrents. els usuaris de la xarxa fossin simple- no només com a usuaris d’Internet sinóels hi pot sonar una miqueta a xinès, sigui, l’operador no pot controlar què en El protocol tècnic amb el què funciona ment clients. també com a consumidors.però es tracta d’un concepte que esde- circula i què no circula per la xarxa men- Internet, ja ho és de neutral per defec- És evident que bona part de la pobla- D’altra banda, els usuaris cada copvé fonamental per al nostre esdevenir tre no n’hi hagi una ordre judicial en con- te, no prima l’encaminament d’un de- ció fa servir aquesta llibertat per tal fan servir menys el web directament,telemàtic. tra. Aquest model es mantindria fins i tot terminat tipus d’informació ni tampoc d’intercanviar fitxers via les xarxes peer vull dir, connectar-se a pàgines webPer entendre què ens estem jugant en en el cas que s’implantés l’anomenada impedeix que aquesta informació circuli 2 peer (P2P), Amule, Emule, torrents, directament. Tot passa cada cop méstot això valdria la pena reflexionar abans Llei d’Economia Sostenible de l’actual en un sentit o en un altre. És un canal Ares, etc. En cas de que s’acabés amb per “intermediaris”: Facebook, Twitter,que res sobre alguns conceptes bàsics ministra Sinde, en principi nosaltres absolutament neutre, la xarxa ja va ser la neutralitat a la xarxa els ISPs (proveï- Google. Una xarxa fragmentada és moltde la mateixa xarxa Internet, la qual, en podríem fer servir la xarxa Internet per dissenyada així i de fet els seus dis- dors de serveis), podrien simplement fil- més fàcil de controlar i de rendibilitzar: laprincipi, no filtra ni decideix què pot circu- allò que vulguem, però no podríem con- senyadors i promotors són en principi trar l’accés a determinats llocs web i fins informació és poder però també diners, absolutament partidaris de mantindre i tot a determinats tipus d’informació, i els usuaris es passen la vida introduïnt aquesta neutralitat. particularment aquella que permet informació dintre d’aquests interme- Aquesta absoluta neutralitat és la que aquest intercanvi de fitxers. diaris, voluntàriament per cert, i rendi- ha permès que Internet, entre d’altres Hi han alguns indicis que indiquen per bilitzant aquests projectes. Una xarxa coses, per exemple, hagi estat la gran on volen que vagi el futur: d’Internet no neutral implicaria també, eina organitzativa per a la protesta anti- És més que probable que facin servir el pagament de diferents quotes: des globalització de la primera dècada del per aquesta ofensiva privatitzadora d’un d’aquells que pagarien un mínim per- nou mil·leni. Degut al desgast impara- espai neutre comú com era la xarxa In- què total només farien servir Youtube, ble de les organitzacions polítiques de ternet, l’excusa de l’acabament de les Facebook i alguna cerca a Google fins l’esquerra tradicional (una cosa que per adreces Ipv4 (a les que teòricament fa a una quota més cara amb accés total exemple el 28 de novembre podíem anys que només li queden dos anys) i la a tot el contingut a la xarxa. Un model comprovar de nou en les eleccions que implantació de les adreces Ipv6. Parlant extremadament golós per exemple, per estàvem celebrant / patint al Principat), en plata, i traduint de l’idioma tècnic al a empreses com aquella que abans te- moviments socials, organitzacions sindi- del comú dels mortals: l’acabament del nia el monopoli telefònic a Espanya, que cals i de camperols, grups ecologistes i sistema actual de repartiment de les di- es deleix per a implantar aquesta mena alternatius, etc van haver d’organitzar- reccions d’Internet i la implantació d’un de models, amb la més que probable se pel seu compte, per sobre i a banda sistema nou on tot, i quan dic tot, vull dir aquiescència de l’actual govern estatal, de les organitzacions tradicionals, con- exactament això, tot, tingui una adreça trista marioneta en mans d’”els mercats” tra aquest nou ordre econòmic mundial IP. Per tant això implicaria l’extensió i en aquest cas en particular, de determi- que ara mateix se’ns està imposant sí o d’Internet fins a tot el món de la merca- nades multinacionals monopolistes.L’Educació a la Catalunya NordHortènsia Inés Torres: “La moral del professorat està per terra” Entrevista de Xavier Diez* una valoració de l’estudi. Avui ja no exis- considerats pels mitjans, pels pares, pels i Txema Bofill teix. Hi ha dos dibuixos que reflecteixen alumnes, pels polítics, per tothom. molt bé la situació de l’ensenyament ahir i avui. Si els trobo te’ls envio. En els di- - Pots posar-nos exemple de buixos hi han els nens, els pares i els pro- les desconsideracions dels po-- Quins són els eixos de la polí- fessors a dues èpoques diferents: líticstica educativa de Sarkozy. - El nostre ministre d’educació va dir als- Són els mateixos que a tota Europa.Sarkozy imposa les polítiques neolibe- -En el dibuix de 1980, els pares mestres de parvulari fa uns mesos: “per arals de privatització de l’escola pública. pregunten al nen, preocupat: que tants estudis pels mestres de parvu-Hi hauran dues escoles, una amb un “Què son aquestes notes? lari si el que han de fer és només canviarmínim de coneixements pels obrers i les En el dibuix de 2010, els pares pregun- els panyals i fer-los dormir?”escoles d’elit, privades, pels rics. tes a la professora, completament te- rroritzada: “Què son aquestes notes del - És molt gros, (de fet l’escola- Qui guanya i qui perd amb meu nen?”. Avui en dia els pares venen a cada dia més s’assembla a unaaquestes transformacions? agredir-te. Agredeixen a directors, a pro- guarderia), i no el varen fer di-- Hi guanyen els de sempre, els rics, la fessors, perquè el nen té sempre la raó. I mitir?patronal, és clar. Hi perden, els profes- els donen la raó, encara que hagi insultat - Què va! I el Sarkozy fa el mateix. Hi hasors, els alumnes, la comunitat educati- la mestra. molts mestres amb depressions, estres-va. sats, amb malalties psicosomàtiques... - Et venen pares exigint que has Tots aquests professors amb baixes som ma generalitzat a tota la Unió l’ensenyament i constatem que cada dia- Quin és el discurs que porta de aprovar el nen, com passa a el reflex d’una educació malalta. Europea, tanmateix, el cert és hi ha menys alumnes immigrants i obrersel Partit Socialista respecte a la Catalunya ibèrica? que hi ha una gran pressió per a la universitat o a l’institut professional.qüestions educatives? - Si, si!. Venen. Et diuen: “Ha d’aprovar el - Ens pots comentar una opinió tal que una immensa majoria Els immigrants i lumpen-proletariat re-- Fan un discurs embolicat perquè la gent nen perquè és vostè que no sap ensenyar del novel·lista Joan Daniel Bes- d’alumnes surtin amb una titu- peteixen sovint i surten amb un diplomano s’assabenti que estan a favor del ma- bé, no sap explicar bé” “El meu fill no entén zonoff, professor de l’Institut lació a la butxaca encara que mínim o sense diploma i van a parar alteix programa que la dreta. Estan d’acord perquè no li ho explica” I si el nen és ma- Picasso a Perpinyà. no acabin els seus estudis amb carrer i a l’atur.en les polítiques europees de privatitza- grebí “perquè vostè és racista” o “perquè - No conec el que escriu. Com que fa els coneixements imprescindi-ció i degradació de l’ensenyament. Diuen vostè no s’ocupa dels joves”. Aleshores anys que és mestre, la seva opinió, com bles”. * Xavier Diez és mestre i ens va en-una cosa i en fan una altre. Dissimulen. els dic que jo sóc emigrant i filla de refu- la de tots nosaltres, és bo conèixer-la. - És veritat. Sí, i a més els alumnes no viar 3 preguntes amplies que hem giats i que el meu pare era pintor de brotxa Diga’m. sols acaben sense coneixements mínims, anat desglossant. La cita de Beszo- noff també està treta d’una entrevista- Com està la “moral de com- grossa i es queden una mica parats. sinó fins i tot sense els diplomes mínims. de Xavier Díez al novel·lista i mestrebat” del professorat francès? - Diu: “Si haguéssim de resumir Com s’havia d’arribar al 80% d’alumnes català. Agraïm al Xavier que hagi res-- Molt malament. Molt baixa, la moral. - D’on prové la baixa moral? en un únic problema la situació amb batxillerat elemental és va posar post a la participació, que normalmentAbans el professorat estava considerat. - Des que els professors varem perdre del sistema educatiu francès l’objectiu de “diplomes per a tothom”. I és oferim a tots els lectors del Catalun-Els pares de fills d’obrers tenien ganes en les grans vagues i manifestacions del és que aquest nega la realitat. va aconseguir, però si ho mirem d’un altre ya, “Envia’ns preguntes (als entrevis-que els seus fills estudiessin. Hi havia 2003, la moral està per terra. Estem des- Crec que es tracta d’un proble- cantó, veiem que hi ha una degradació de tats)”.30 Desembre de 2010
  • 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > DES CARTES MAUDITESPoetes en la paraula poètica. La veu del poeta fou una esperança testimoniada en els reci- de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. la veu i les pràctiques de la umma (co- munitat de creients) depenguin d’una Novetattemps de a preu de tals celebrats en ocasió d’homenatges, Reconstrueix així mateix la insurrecció jerarquia estatal o religiosa. Però, com festes benèfiques, actes culturals i fets barcelonina contra la lleva militar de indica Abdennur Prado, «el món islàmicrevolta. solidaris antifeixistes. juliol de 1909, la subsegüent vaga ge- es caracteritza des dels seus inicis perBarcelona, Poetes en temps de revolta, temps en què la poesia esdevenia, com va dir el neral i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals la proliferació de corrents i de maneres d’entendre i viure l’islam, tant a nivell saldo1936-1939 poeta, una arma carregada de futur... del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix individual com col·lectiu». una emotiva crònica de les seves últi- En aquest sentit, aquest llibre no és Carlus Jové Vida, proceso mes hores abans de l’execució. Aquest tant una interpretació sui géneris de relat de la intolerància i l’estupidesa l’anarquisme com una lectura radical i y muerte de Francisco polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme revolucionària de l’islam, que no manca de precedents, basada en un profund H i ha una tendència global a parlar de “regeneració democràtica” i d’una “nova manera de fer políti- d’investigació. coneixement dels textos. Ferrer Guardia William Archer Perth (1856-1924) va Sense ocultar les diferències entre la ca” com a resposta a la creixent estudiar en la Universitat d’Edimburg, religió islàmica i l’ateisme radical de desafecció –diuen– de la ciutada- on es va llicenciar en Lletres en 1876. l’anarquisme, Prado ens mostra que nia envers la política “tradicional”. Va exercir de crític teatral en diverses en aspectes com l’antiestatisme, la A Espanya aquesta tendència té publicacions angleses, i a Londres no justícia social o el suport mutu, els tex- bàsicament dos seguidors: par- va trigar en convertir-se en un dels més tos del profeta Muhammad o de certs tits de nova fornada com UPyD i influents crítics literaris. Archer no oculta intel·lectuals islàmics coincideixen Ciudadanos, si bé el discurs de la la seva creixent simpatia cap a un per- amb la lògica llibertària. La posició de novetat i la regeneració comença sonatge la vida i mort del qual tan bé va Avempace, el turc sheij Bedreddim o a ser habitual entre formacions saber relatar en un llibre que manté tot Ibn Jaldún, que «va anteposar l’ideal polítiques de tota mena. És un dis- el seu interès i vigència. ètic de l’ajuda mútua i la cooperació curs que correctament desenvolu- entre els membres d’una comunitat a pat pot resultar molt “catchy”, com El Islam como l’obediència a l’Estat», posa en rela- s’acostuma a dir en la indústria ció algunes de les fonts clàssiques de musical, però que no tothom potFerran Aisa anarquismo l’islam amb la lògica antiautoritària i fer servir. És evident que si el PPLleonard Muntaner Editor. Pal-ma, 2010 místico comunista o col·lectivista de la tradició llibertària. ens apareix un dia amb la canço- neta ningú se’ls creurà. El mateix En aquest sentit, quan l’autor ens parla pel PSOE i altres dinosaures de la“Poetes en temps de revolta” de de misticisme o de «anarquisme mís- política. William Archerl’historiador i poeta Ferran Aisa Pàm- tic», fa referència a una espiritualitat Tusquets Editores. 2010 No obstant, ens trobem amb elpols (Barcelona, 1948), és un passeig lliure, sense clergues ni dogmes, que cas de dues formacions comper la Barcelona revolucionària que viu «anteposa l’experiència a la creença», UPyD i Ciudadanos que, senseapassionadament el temps de guerra que lluny d’abstreure’s de la realitat El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a aportar realment cap gran novetatcontra el feixisme. És una mostra de la està arrelada a la terra i a la vida, i que Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, programàtica, s’estan fent un llocvitalitat del poble vers les dificultats del repel·leix qualsevol mediació o codifica- pedagog, lliurepensador i fundador del prou destacat a base d’un discursmoment que són superades a base de fe moviment de renovació pedagògica co- ció per part de la religió instituïda. Un centrat en els drets individuals,en l’ésser humà, i ho fa a través de la cul- negut com Escola Moderna. Aviat, la no- text rigorós i que convida a la reflexió. ciutadans i dels “emprenedors”tura i de la poesia. És el compromís soli- tícia d’aquesta execució, dictada en gran Abdennur Prado, que és una de les a partir del qual sembla poderdari d’artistes, intel·lectuals i poetes amb mesura com represàlia per la recent in- veus més genuïnes dintre de l’islam en defensar-se qualsevol cosa: desel poble que està defensant la llibertat al surrecció de la Setmana Tràgica de Bar- el context català i espanyol, ha denun-front o a la rereguarda. de la legitimitat cultural de matarBarcelona durant la guerra civil va esde- celona, es va difondre entre els cercles ciat les simplificacions a les quals està bèsties en una plaça fins l’abolicióvenir un marc idoni pels recitals poètics: esquerrans europeus. L’assassinat de sent sotmès el fet musulmà a occident, dels anomenats “drets històrics”actors, actrius, rapsodes, poetes, mili- Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribu- alhora que promou un islam no institu- dels diferents pobles que configu-cians i soldats aficionats a les lletres feien nal militar en un procés despreciable en cionalitzat ni clericalitzat. President de ren l’actual Espanya. I tot això, quearribar a tothom la paraula esdevinguda el qual tornaven a aliar-se el fanatisme la Junta Islàmica Catalana, director del és més vell que l’anar a peu, se’nsvers. I, en aquesta tasca lírica, van des- catòlic-clerical i la repressió militar. Pocs Congrés Internacional de Feminisme mesos després arribava a Barcelona el ven com una política nova flamanttacar tant organismes com la Institució Islàmic, i col·laborador de l’ex relator periodista William Archer. La revista per Abdennur Prado destinada a regenerar la democrà-de les Lletres Catalanes com els grups especial de l’ONU per a la islamofobia a la qual treballava li havia encarregat Virus editorial. 2010 Doudou Diène, Prado ha portat a terme cia. No entraré aquí a valorar elsliteraris Oasi, Sagetes roges, Alba roja, esbrinar de primera mà les circumstàn- una activitat política i militant confron- continguts dels programes d’uns iAurora roja, La Lira, així com els elencs cies que van conduir a aquest procés. Hi ha una paradoxal convergència tada tant amb les interpretacions con- altres, però sí que em sembla in-teatrals i grups culturals d’ateneus, sin-dicats, partits polítics, agrupacions juve- Archer va visitar els escenaris de la d’interessos entre els enemics de l’islam servadores de l’islam com amb els dis- teressant fer quatre gargots sobrenils, moviment de dones. Els teatres, els vida de Ferrer i Guàrdia, es va entre- i aquells que volen ser l’autoritat en cursos i les pràctiques islamofòbiques. tota aquesta estètica de la novetatateneus, els casals, les places, les ca- vistar amb qui el van conèixer bé i es l’islam a estandarditzar el fet musulmà, A més de col·laborar habitualment en i la regeneració.sernes, els hospitals, les trinxeres foren va embardissar en el pensament, l’obra reduir-lo a una sola lectura, a una sola diversos mitjans de comunicació, és D’entrada, sembla existir un con-l’escenari on ressonà la sensibilitat de i tot tipus de documents relatius a l’autor doctrina, fent que, en última instància, autor de diversos llibres. sens tàctic en considerar la classe política com a falsa i mentidera; així, els nous partits ja no es pre- senten com a polítics, professio- Revistes nals o no, sinó com a ciutadania activa. Som gent com vosaltres, diuen, que hem pres la determina- ció d’actuar; d’actuar, s’entén, en reacció a uns partits –els altres– que han corromput l’essència democràtica i constitucional. L’horitzó d’una democràcia plena per a ciutadans, i no per a enti- tats abstractes o col·lectives, és realment seductora i, per què no dir-ho, novedosa a ca nostra, on el nou liberalisme polític encara no havia acabat d’aterrar-hi. No obs- tant, darrera d’aquesta “rebel·lió” democràtica s’hi amaga el vell fantasma del ciutadà anònim, sen- se rostre, sense atributs, a partir del qual es legisla i s’erigeixen o enderroquen drets com si al seuENCICLOPÈDIC DEMOS LA ROSA DELS VENTS SICILIA LIBERTARIA voltant hi haguera només tambéRevista semestral de l’Ateneu Enciclopè- Publicació quadrimestral del Grup d’Acció Publicació de debat llibertari als Països Revista llibertària per l’alliberament social ciutadans anònims, sense rostre,dic Popular, Passeig Sant Joan 26 1r 1a, de Democràcia Inclusiva (GADI) de Ca- Catalans, CSA Can Vies, c/Jocs Florals i l’internacionalisme, Via G.B. Odierna08010 Barcelona, www.ateneuenciclope- talunya, www.democraciainclusiva.org / 42, Sants, Barcelona, rosadelsvents@ 212, 97100 Ragusa (Itàlia), www.sicilia- sense atributs.dicpopular.org democraciainclusiva.blogspot.com gmail.com libertaria.itDesembre de 2010 31
  • 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ATENEU LLIBERTARI ALOMÀ DE TARRAGONA > LES PARAULES SÓN PUNYS“L’autogestió és una pràctica Brecht, reapropiadortípica de l’anarquisme” Jordi Martí Font“Provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiquescomunes” B recht concebeix la seva obra (dramàtica i poètica) amb una intensa intenció de reaprociació de paraules. Magistralment, els poemes de la Cartilla militar ale- > LA FRASE... manya, en català traduïts per Fe- liu Formosa, desfan el llenguatge amb què el Poder intenta guan- yar al realitat, especialment en moments de crisi social com pot ser una guerra en general o com era la Segona Guerra Mundial en particulart. Per a aconseguir això utilitzarà molts mètodes, però a mi m’agraden especialment dos d’ells. D’una banda, la confrontació ex- plícita de les paraules del Poder amb la realitat i amb les paraules Josep Alomà del poble (i no entrem ara a expli- car què és el “poble”): era paleta i “Els superiors diuen: autodidacta, Anem cap a la glòria. fou dirigent Els inferiors diuen: Anem cap a la tomba”. de la CNT (...) tarragonina Els superiors diuen: A l’exèrcit regna la camaraderia i l’amistat.L’objectiu de l’Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara. Activitat del Teatre de l’Oprimit organitzada Si és veritat ho sabreu  per l’Ateneu. Foto: Oriol Arnau. a la cuina. En els cors hi ha  Col·lectiu La Tramuntana ciutat que tenim ara, de manera oberta, taller, xerrades sobre temes diversos, so- autogestionada, on organitzem activitats d’haver el mateix coratge. Però sense dogmes ni autoritarismes, amb la pars... Tot això gràcies al fet evident que culturals i socials que responguin a les en els plats hi ha pràctica del dia a dia i decidint les coses no som monòlitics, tot es fa a partir de nostres necessitats i els nostres ritmes. dos menjars diferents”.Des de fa dos anys, Tarragona per consens.També intentem autogestio- les aportacions individuals i col·lectives, Necessitats i ritmes diferents dels dic-torna a comptar amb un ateneu nar-nos pel que fa a les nostres neces- a les diferències de pensament i també tats pel capital i les institucions estatals. I de l’altra, l’explicitació del co-llibertari. Situat a la Part Alta de sitats, i l’inconvenient més gran avui per de maneres de fer. Òbviament l’Ateneu també és un centre rrecte significat dels mots amb nosaltres és pagar un lloguer per l’espai. cultural que ofereix unes activitats cultu-la ciutat, al carrer Misser Sitges, què qui (quan?, on?, per què? Després del desallotjament del CSOA La -Té sentit avui dia un Ateneu rals no convencionals. El nostre interèsl’Ateneu Llibertari Alomà ha supo- en fan la resta) mana es reco- Colomera vam decidir que potser per do- Llibertari? és mostrar que no existeix una únicasat un revulsiu en l’ambient lliber- breix de respectabilitat, com per nar continuïtat al projecte calia fer aquest -Pensem que feia falta un espai llibertari a cultura, una única manera de viure itari i dels moviments socials de la sacrifici. la ciutat, on poder expressar-nos, trobar- d’organitzar-se. Que la societat on vivim exemple “enemic” o “vencedors”ciutat des del dia de la seva ober- i “vençuts”:tura. HI participen unes quantes nos, manifestar el rebuig al capitalisme no és la millor, ni l’única possible, sinó -Per què aquest nom? i a l’autoritat... i per nosaltres mateixes que és un model que es pot canviar. Per “Quan arriba el moment dedesenes de persones amb inte- -Josep Alomà era paleta i autodidacta, construir i crear alternatives. això apostem per una cultura que sigui desfilar,ressos diversos que van des delcinema a les mobilitzacions popu- fou dirigent de la CNT tarragonina, pri- Mostra que té sentit el fet que ha acon- capaç de conscienciar els individus, que molts no sabenlars. A banda de xerrades, cicles mer tinent d’alcalde i conseller de Cultura seguit unir a una sèrie de persones un canvi radical és possible i que depèn que l’enemic és el qui caminade cine-fòrums, mobilitzacions i Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, il·lusionades en aquest projecte, que només de nosaltres. al davant.o en piquest de la vaga general, alhora que director del “Diari de Tarrago- cada dimecres i cada divendres perso- Que la veu que els manal’Ateneu vol esdevenir un centre na” durant revolució del 36. Mestre de nes diverses s’apropen a l’Ateneu per -Què vol dir assembleària i au- és la veu de l’enemic,cultural alternatiu al que repre- formació bàsicament autodidacta, presi- participar de les activitats, cada dijous a togestionada? i que els qui parlen de l’enemicsenta la paraula cultura per al ca- dí el Consell de l’Escola Nova Unificada les assemblees hi ha possibilitat de de- -Assembleària vol dir que totes les deci- són, ells mateixos, l’enemic”.pitalisme. S’hi fomenta el pensa- (CENU) de Tarragona des d’on impulsà batre, proposar activitats, etc. I sobretot sions que estan relacionades amb la vidament crític i l’assemblearisme des una pedagogia emancipadora i moderna. perquè encara ens queden moltes coses de l’Ateneu es discuteixen i es prenen “La guerra que vindràd’una òptica llibertària. Fou una persona oberta, que es carac- per fer, molts aspectes per destruir i mol- dins de l’assemblea. L’assemblea és una no és la primera. Abans teritzà en els seus escrits i en les seves tes alternatives per crear. eina molt bona per aprendre no només a hi ha hagut altres guerres. pràctiques pel respecte i per la seva visió pensar i discutir, sinó per posar en dubte Quan la darrera va acabar,-Quan sorgeix i per què l’Ateneu del món no dogmàtica. “L’anarquisme és -Com podríem explicar les ca- els ritmes frenètics del capital. Aquí som hi havia vencedors i vençuts.Llibertari Alomà? un ideal de bondat, de bellesa, de ser- racterístiques d’un ateneu? nosaltres, els individus que participem a Entre els vençuts, el poble-L’Ateneu Llibertari Alomà neix el 28 de vei als altres i sobretot d’independència -Abans que res, creiem que hauríem de l’assemblea, qui decideix quan comen- personal” deia Josep Alomà. Vam posar definir què són els ateneus llibertaris. cem i quan acabem. Això respon només passava fam. Entre els vence-febrer del 2009 com a conseqüència dela voluntat d’unes quantes persones per el nom d’Alomà a l’Ateneu per raons òb- Aquests neixen dins del moviment anar- a les nostres necessitats. dors,crear un nou espai a la ciutat de Tarrago- vies però sobretot per ajudar a refer la quista i esdevenen centres culturals on L’autogestió és una pràctica típica del el poble passava fam també”.na, un nou projecte llibertari, col·lectiu i història de les lluites de Tarragona, entre les masses treballadores i els seus fills moviment anarquista. Des del punto deobert a tothom qui hi volgués participar. les quals també es troba la llibertària i i filles tenien la possibilitat d’entrar en vista econòmic no depenem de cap aju-Les persones que vam iniciar el projecte anarquista. Podeu trobar més informació contacte amb el món de la cultura. Una da pública, ens financem amb les quotesveníem i venim d’experiències prèvies al blog del Ramon, el seu nét: http://jose- cultura que tenia presents les necessitats que cada membre posa. Quotes que va-molt diverses, i algunes d’elles era la paloma.blogspot.com/ dels treballadors i intentava respondre a rien segons la capacitat econòmica deprimera vegada que s’implicaven en un aquestes necessitatsmitjançant una pe- cadascú. Altres entrades econòmiquesprojecte així. També provenim de pensa- -Quines activitats s’hi realit- dagogia no jeràrquica que volia supe- procedeixen de les activitats lúdiques iments i d’idees diverses però amb unes zen? rar la clàssica distinció mestre-alumne. culinàries que organitzem.característiques comunes: ganes de fer -Jo crec que en aquests quasi dos anys L’Ateneu Llibertari Alomà s’inspira en Des del punt de vista organitzatiu, to-coses, una idea clara de lluitar contra hem fet multitud d’actes, alguns amb més aquestes experiències. tes les activitats corresponen a totes il’autoritat i el model polític, social i cultural èxit que altres pel que fa a la participa- a tots. En assemblea decidim com hoimperant, tant a nivell local com global... I ció. Tot i així, a poc a poc persones molt -Aleshores, l’Ateneu Alomà és fem. Es poden crear grups que s’ocupencada dia ens anem enriquint més gràcies diferents s’apropen a l’Ateneu, anem un centre cultural? d’activitats concretes, com és el cas de laa les persones que s’hi van sumant. teixint xarxa i anem millorant allò que ens -Creiem que és més que un centre cul- biblioteca en què un grup de companysL’objectiu de l’Ateneu és ser un espai mancaLa majoria d’actes han estat cine- tural. És, sobretot, un espai social obert, es responsabilitza de les seves activitatson poder construir alternatives reals a la fòrums, presentacions de llibres, algun que funciona de manera assembleària i però sense separar-se de l’assemblea.

×