Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2010 · núm. 119 · 0,50 euros · www....
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 119 · Juliol 2010   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgt...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM?                                                    ...
REPORTATGE                                                                                   Ni acabarà amb               ...
REPORTATGE       Una reforma laboral ineficaç,       antidemocràtica i antiobreraMikel de la Fuente i altres (*)           ...
REPORTATGEcial i de les clàusules de no aplicació    El que tenim al davant són uns intèr-      ses: fomentant un treball ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                       És ...
TREBALL-ECONOMIA       Valoració de les mobilitzacions del 8 de Juny Secretariat Permanent de la                          ...
TREBALL-ECONOMIA    L’ALTRA REALITATServeixen                                               Nova jornada de vaga ilesrefor...
TREBALL-ECONOMIA    Sobreviurà el sistema                                                                                 ...
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010

739 views
651 views

Published on

Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
739
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010

  1. 1. Catalunya> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2010 · núm. 119 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Recuperem la iniciativa Fotografia: Oriol ClaveraDipòsit legal: B 36.887-1992
  2. 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 119 · Juliol 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Recuperem la iniciativa Fotografia: Oriol ClaveraDipòsit Legal: PM 1.177-2005
  3. 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA> ON ENS TROBEM? EditorialCONFEDERACIÓ GENERAL DELTREBALL (CGT) DE LES ILLESBALEARSCamí de Son Rapinya, s/n - Centre“Los Almendros”, 2n 07013 Palma deMallorcaTel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -lesilles@cgtbalears.orgDelegació MenorcaPlaça de la Llibertat, 5 07760 Per si algú encaraCiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592menorca@cgt-balears.orgSECRETARIAT PERMANENTDEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA no ho ha entès…CGT DE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è - 08003Barcelona -spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax933107110FEDERACIONS SECTORIALS• Federació Metal·lúrgica deCatalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa,Estalvi i Entitats de Crèdit M entre Zapatero llepava les petjades de les sabates dels amos, repre- sentats per aquest president del Fons té causa objectiva d’acomiadament i per tant es passa a cobrar un màxim de 33 dies per any treballat. carrer uns quants cops, com més millor, per fer-nos sentir aleshores amb claredat i obrint espais nous de confrontació. Te- que han planificat i que ara executen és llarga, immensa i va dirigida a totes les esferes de les nostres vides.• Federació Catalana d’IndústriesQuímiques (FECIQ) Monetari Internacional de visita a Madrid Què ens queda? Doncs esperar la refor- nim clar que aquesta vaga no aturarà res Si hi ha algú encara no ho entén, que• Federació de Sanitat el passat 19 de juny, Dominique Strauss- ma de les pensions, que els voltors tam- si la deixem només en mans dels convo- es prepari per rebre clatellades, perquè• Federació d’Ensenyament deCatalunya (FEC) Kahn, la mirada freda i sense miralls ni bé han demanat, i veure com passem cants i per això ens caldrà posar-ho tot també és a la llista, i perquè segur que• Federació d’Administració còncaus ni convexos al Reial decret de als 67 anys per cobrar una pensió. Diran en joc. No ens podem permetre el luxe de té metge, treball, atur, seguretat social,Pública (FAPC) Llei de reforma del mercat de treball que a l’Estat francès Zarkozy també ha mirar-nos-ho només perquè la destrossa escola… i demà ja veurem…Via Laietana 18, 9è - 08003 BcnTel. 933103362. Fax 933107110 aprovat dos dies abans deixa clares unes retardat l’edat de cobrament però és que quantes de les garrotades que rebrem aquesta ha passat dels 60 anys als 62.FEDERACIONS COMARCALS els propers dies, mesos i anys. Segons Ho diran i una part important de gent s’hoAnoia l’Strauss-Kahn, durant els propers vint creurà. Els mitjans, ja se sap…Clavells 11 - 08700 Igualada.Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es anys, si les coses es fan bé… I veure com les patronals continuenBaix Camp/Priorat Les persones que treballem ja ens podem apostant per fer desaparèixer la negocia-Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus anar preparant. Els voltors volen baix i ció col·lectiva i per tant fer contractes abaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977340883. Fax 977128041 busquen carn feble per menjar, farts com mida, i fer impossible la unitat dels explo-Baix Llobregat estan. L’Estat passa a servir, una mica tats. No passa res, ara que ja sabem queCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - més si pot ser, per tapar els forats de les la gran banca espanyol és una de les quecgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 933779163. Fax 933777551 empreses, bancs i multinacionals diver- més beneficis dóna i més solvència té…Comerç, 5. 08840 Viladecans ses, forats reas o simulats. Així, pagarà que es morin els pobres i visca la crisi!!cgt.viladecans@yahoo.es la Seguretat Social dels contractes per a Algunes i alguns continuen mirant laTel./fax 93 659 08 14 joves i estalviarà a les empreses aquest tele per assabentar-se com la pobresaBaix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell import, alhora que els subvencionarà els s’estén i la precarietat ja no és nomésTel. i fax 977660932 acomiadaments. O sigui que un empre- normal sinó total obligació.cgt.baix.penedes@gmail.com sari rebrà diners per contractar algú i per S’ho miraran sempre per la pantalla?Barcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalona fer-lo fora. En diran també flexibilitat? L’anestèsia que els ha estat subminis-cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Alhora, les rebaixes són prou evidents trada és tan potent que no els permetGarraf-Penedès en molts punts però n’hi ha un en què no entendre que tot depèn de la correlacióLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la només són evidents sinó que fan fins i tot de forces? No entendran mai que això ésGeltrú - cgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 938934261 mal de dir. En la Reforma Laboral que els una lluita de classes i que ells, malgratMaresme gossos lloen i que només critiquen com els pesi, són treballadors i per tant explo-Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -maresme.cgt@gmail.com a insuficient (tranquils, que al pas que tats i ben aviat pobres de les mil formesTel. i fax 937909034 anem el feudalisme arribarà aviat) es diu que la paraula permet.Vallès Oriental que els joves cobraran el 60% del salari Ens trobem davant de l’atac més granFrancesc Macià, 51 08100 Mollet -cgt_mollet@hotmail.com mínim durant el primer any de contracte que el capitalisme ha fet a la classe tre-Tel. 935931545. Fax 935793173 i el 75% en el segon any. Així, parlant de xifres concretes, una empresa qualsevol balladora des de l’acabament de la Sego- na Guerra Mundial. Aquest atac suposa AgurreljFEDERACIONS INTERCOMARCALS pot contractar un treballador jove per el trencament del pacte social que, a tra-GironaAv. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 379,98 euros al mes a jornada comple- vés de la socialdemocràcia, permetia unGironacgt_gir@cgtcatalunya.cat ta. Si el jove es queixa, al carrer i que cert benestar en aquesta part de món. UnTel. 972231034. Fax 972231219 pagui l’Estat l’acomiadament. Alhora, el benestar que desactivava, alhora, la pos-Ponent jove, si és contractat per una ETT passa sibilitat d’un contagi revolucionari, no ensAv. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -lleida@cgtcatalunya.cat a poder realitzar feines perilloses. O sigui enganyem. Això no era, ni molt menys, elTel. 973275357. Fax 973271630 que perill i misèria es donen la mà i els millor dels mons possibles tal com afirmaCamp de Tarragona voltors aplaudeixen. Els “mercats” i els sovint la propaganda capitalista però síRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001Tarragona empresaris donen copets a l’esquena a que era molt millor que el lloc a on anem.cgttarragona@cgtcatalunya.cat Zapatero d’amagat mentre públicament I on anem ho tenen clar si no lluitem. I laTel. 977242580 i fax 977241528 demanen més i més… misèria, i Rajoy i gent que ha tingut un mínim de formacióFEDERACIONS LOCALS Mas es pregunten què hauran de fer ells ho pot deduir llegint encara que sigui unBarcelona quan manin per semblar més de dretes cop a la vida les pàgines salmó dels dia-Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que els que ara tenen el poder. ris i les que porten el títol d’Economia.flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 933103362. Fax 933107080 Ja sabeu que si l’empresa acredita -ja Tenim vaga general convocada al set-Berga ens entenem- sis mesos de pèrdues ja embre i fins aleshores ens cal cremar elBalç 4, 08600sad@cgtberga.org Tel. 938216747ManresaCircumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Aquest número s’ha tancat el 20 de juny de 2010Manresamanre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, XaviTel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “El sindicalisme combatiu i els nous Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, moviments socials estaven condemnats aRubíColom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions entendre’s, i any rere any la complicitat eshotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i va anar incrementant, i la infectació mútuaSabadell subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) és ja irreversible”Unió, 59, 08201 Sabadell - 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscripció acgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.745 01 97 Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Web revista: www.revistacatalunya.cat.Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Àlex Tisminetzky dins “Infectació”Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de CatalunyaCastellar del VallèsPedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretatVallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.orgSallentClos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Pl. Major 5, 25560, Sortpilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís delTel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Juliol de 2010
  4. 4. REPORTATGE Ni acabarà amb l’acomiadament lliure La Reforma Laboral concedeix rang de norma a la precarització i desregulació i barat, ni servirà per a gairebé absoluta de les relacions laborals crear ocupació. La nova reforma laboral:Un atac frontal al dret ala negociació col·lectiva i al sindicalisme Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGTP er a la CGT la reforma la- boral del govern és un atacfrontal al sindicalisme i la clas-se treballadora, realitzat amb elsuport del FMI, la UE i el capi-talisme internacional. La Refor-ma Laboral del Govern, retallai redueix drets laborals fona-mentals i garanteix a la patronalmenors costos en les contracta-cions i en els acomiadaments.El dimecres 16 de Juny, el go-vern va aprovar el Reial decretLlei de Mesures Urgents per ala Reforma del Mercat Laboral.Aquesta Reforma no és en abso-lut una resposta a les necessitatsdels treballadors i treballadores,ni una proposta per a retornar-nos els drets laborals i socialsque ens han arrencat progres-sivament en els últims anys,menys encara, una proposta dejustícia social en defensa de lespersones treballadores com partmés feble en la relació laboral,ni és una reforma per a acabaramb el que ja és un fet comú enel mercat de treball (acomiada-ment lliure i barat), ni una re-forma per a crear ocupació.Aquesta Reforma representa,essencialment, un pas més en les contractacions i el control tenció d’abordar lala institucionalització de les i organització del treball, ve a reforma del sistemaretallades de drets laborals i garantir a l’empresariat els seus de pensions.socials aplicades amb mà de fe- plantejaments essencials: re- Des de CGT tenimrro sobre els treballadors i tre- baixa dels costos del contracte, el convencimentballadores, al concedir rang de redueix les indemnitzacions per que protegir el dretnorma a la precarització i desre- acomiadament, facilita l’entrada a la llibertat sindi-gulació gairebé absoluta de les de les ETT en sectors que fins cal i a la negociaciórelacions laborals. D’aquesta a ara tenien restringits, flexibi- col·lectiva suposamanera, s’homogeneïtzen a la litza les condicions de treball preservar la defensabaixa les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, dels drets dels tre-entorn del criteri de flexibili- sistemes de torns i sistemes de balladors i treballa-tat i es possibilita encara més retribució), precaritza encara dores (a l’ocupació,la reestructuració salvatge en més la contractació juvenil i a les condicions detots els sectors d’activitat, ara institucionalitza la pèrdua de treball, la salut, laja sense límits institucionals ni poder sindical al disminuir sen- seguretat jurídica),control sindical. siblement l’autonomia per una drets que en cap casEs tracta d’una Reforma La- banda (la sindical) en la nego- poden ser lliurats alboral que quant als contrac- ciació col·lectiva, buidant els capital.tes, l’acomiadament, els ser- convenis col·lectius de contin- La Vaga General i laveis d’ocupació, el control de gut a l’endemà de signar-los. lluita social sostin- les classes populars és ara, més tar cara al capital i mantenir elsl’absentisme, les cotitzacions I per a després de l’estiu, el go- guda en el temps que impliqui que mai, imprescindible, doncs drets conquistats i arrencats alsempresarials, els incentius a vern ja ha anunciat que té in- als treballadors i treballadores i suposa l’única garantia de plan- poderosos.Juliol de 2010 3
  5. 5. REPORTATGE Una reforma laboral ineficaç, antidemocràtica i antiobreraMikel de la Fuente i altres (*) temporals contractats, mancat de pro- tecció. Tanmateix, aquesta dualitat cal matisar-la en el que fa al conjunt deL a reforma laboral introdueix condicions laborals i si alguna cosa nous retalls i agressions a la en caracteritza uns i d’altres, mésclasse treballadora segons es desprèn enllà de la durada del vincle laboral,d’aquesta anàlisi que confirma que és la creixent precarietat, però la re-la ruta ja estava marcada pels poders forma no ha entrat en cap moment aeconòmics davant de la la cessió del plantejar-se la necessitat de creaciópoder polític. Les mesures aprovades d’ocupació de qualitat.en la reforma es dirigeixen a abaratir Els fixos i els temporals, indistinta-i facilitar l’extinció dels contractes ment, treballen en alguns casos perindefinits, per tal de crear més flexi- a empreses principals i en d’altresbilitat per a sub-contractes, amb cadenesLa Sobirania no rau en el Poble. Fins d’externalització cada vegada mési tot sent de màxima gravetat l’atac llargues; en l’interior de cada empre-que representa la reforma laboral sa, coexisteix personal de plantillacontra la classe treballadora i contra i d’Empreses de Treball Temporall’Estat de Benestar, el més preocu- (ETT); indistintament uns i d’altrespant en el transcurs d’aquesta crisi tenen contracte laboral o són vícti-econòmica és la translació del poder mes, encara que treballin en exclusivapolític des de la sobirania popular als per a una empresa, d’una relació jurí-mercats, quedant de manifest que la dica de treball autònom. Tots ocupenciutadania participa d’una demo- ocupacions de baixa qualitat i remu-cràcia merament formal -votar cada neració (el 60% dels assalariats sónquatre anys- mentre que la presa de mileuristes), amb una tendència ge-decisions i el poder material és en les neralitzada a l’empitjorament de lesesferes econòmiques. condicions, especialment per als quiEls sectors socials més conscients s’incorporen -o reincorporen després(alguns sindicats, experts crítics amb d’haver estat acomiadats- al treball.el sistema, escassos mitjans de comu- Tendència que també s’ha estès alsnicació, etc.) ja van advertir, fa més sectors industrials més tradicionals i eficaç i fracassada, com ho constatade dos anys de les greus conseqüèn- als nous sectors dels serveis públics l’experiència desenvolupada des decies socials d’aquella operació. Com i socials. 1997: l’índex de contractació indefi-es preveia llavors, i després d’aquell En aquest últim cas assistim a exter- nida continua sent el 10%, és a dir, elprocés, el deute privat dels bancs s’ha nalitzacions i privatitzacions genera- mateix que prèvia l’adopció de la me-transformat en endeutament i dèficit litzades per les administracions pú- sura. Els acomiadaments col·lectius ipúblic, donant peu a què els neolibe- bliques, amb llocs ocupats per dones els «objectius», de 20 dies per any i unrals, només interessats en continuar que van a acompanyades d’un empi- màxim de 12 mesos, es condicionendesplaçant un major percentatge de tjorament radical de les condicions que l’empresa tingui una «situacióles rendes cap al capital, pressionin salarials, de jornada i d’estabilitat econòmica negativa», amb una «mí-exigint l’aplicació de les seves recep- contractual en relació amb les vi- nima raonabilitat». Això suposa quetes tòpiques, antisocials i ineficaces: gents en la funció pública. No hi ha passen a ser possibles els «acomiada-retall en la despesa social, aprima- dubte que la intencionalitat encoberta ments de conveniència borsària», és ament del sector públic, reforma del sota el terme de dualitat i del foment dir, en empreses amb beneficis, peròmercat de treball, després seran les de l’ocupació no és cap altra que la que no arriben a la mitjana del sectorpensions, etc.; tot això presentat, d’igualar a la baixa les condicions fixada pels mercats financers.mentre mantenen entretingut el per- d’uns i de d’altres. Cap a aquest ob- Aquestes indemnitzacions de 45, 33sonal amb el «pa i circ» contempo- jectiu es dirigeixen les mesures que o 20 dies, es redueixen en tots elsrani que representa el futbol, com abarateixen i faciliten l’extinció dels contractes d’una durada superiorl’única alternativa possible, valent-se contractes indefinits, encara que el a un any en 8 dies que són abonats que se subscriuen són d’aquest tipus, Un altre desplaçament de rendesde tot l’immens aparell mediàtic. Govern al·ludeix a la necessitat de pel Fogasa. Aquest Fons, previst per en concret, el 2009, es van concertar cap als empresaris es produeix ambEn aquest context arriba la reforma «flexibilitzar el mercat de treball» per pagar els salaris i indemnitzacions 11 milions de contractes d’aquesta les bonificacions de les cotitzacionslaboral, la sisena en 25 anys, sense a la generació d’ocupació, desatenent en cas d’insolvència o concurs de les naturalesa) bastaria amb limitar els socials. L’any 2010 l’import previsttenir en consideració que la desocu- els estudis de la pròpia Comissió Eu- empreses, disposa en l’actualitat d’un supòsits en els quals pot utilitzar-se, de les mateixes és de 2.850 milionspació és producte de la disminució de ropea («L’Ocupació a Europa 2009») superàvit de 3.900 milions d’euros, o penalitzar econòmicament la seva d’euros (més que la despesa en pen-l’activitat productiva. conclou que a tots els indicadors de que ara s’utilitzen per subvencionar utilització amb quanties realment dis- sions no contributives de jubilació flexibilitat externa (contractació, acomiadaments, en lloc de millorar suasives, o reforçar la plantilla de la i invalidesa, que no arriba a 2.000). acomiadament i flexibilitat laboral) les prestacions que s’abonen als tre- Inspecció de Treball i perseguir l’ús De diversos estudis encarregats pelDualitat del mercat l’Estat Espanyol ocupa els primers balladors. fraudulent. Parlament espanyol es desprèn quede treball: una excusa llocs a l’OCDE. De veritat volen acabar amb la tem- També és contradictori amb la pro- no tenen efecte en la creació netaper igualar a la baixa poralitat? Com gest de cara a la gale- posta governamental per l’estabilitat d’ocupació sinó que es limiten a Acomiadament més ria que equilibri aquesta agressió cap que la gran aposta per la contracta- desplaçar unes figures contractuals a la contractació indefinida el Govern ció dels joves, un dels col·lectius més per d’altres i a uns col·lectius pelsUn dels elements justificatius de la barat i mesures presenta mesures d’enduriment de la desfavorits en el mercat de treball, es altres. La reforma renuncia a impo-reforma resideix en la necessitat decorregir la dualitat del mercat de fracassades de contractació temporal que no passen dugui a terme mitjançant el contracte sar coactivament la contractació delstreball, és a dir, recompondre la frac- foment de la de ser operacions cosmètiques. Així per a la formació («contracte escom- col·lectius més mal tractats laboral- imposa una durada màxima de tres braria»), un contracte en essència ment -joves, dones, d’edat avançada-tura entre personal fix i temporal, contractació anys (quatre, amb acord sindical) al temporal, que en la seva actual re- i continua amb aquesta política deque els propis neo-liberals han anatconstruint al llarg d’anys de refor- indefinida contracte d’obra i incrementa, gra- gulació permetrà que els empresaris transferència de rendes als empresa-mes laborals. Es pot recordar que el dualment, la indemnització per fi de contractin joves de fins i tot 25 anys ris que ara es concentra en els menors1975 l’índex de temporalitat assolia En aquesta línia «flexibilitzadora» contracte de 8 dies per any a 12 dies per dos anys, abonant el SMI i sense de 30 anys i majors de 45.tan sols el 4% dels assalariats i ara les indemnitzacions d’acomiadament per any, per a 1 de gener de 2016. cost social. A totes aquestes reformes cal su-se situa gairebé en el 30%, producte es redueixen dràsticament. La gene- Tanmateix res no impedeix que un mar les que obren noves finestres ad’anteriors reformes permissives. ralització del contracte de foment, mateix lloc sigui cobert, cada tres Bonificacions, l’empitjorament de les condicions de implementat per a alguns col·lectius anys, per un treballador diferent i la treball ja que podrien resultar inapli-Ara es pretén plantejar com contra- pel PP, el 1997, les reduïa dels 45 quantia de la indemnització parla per adobant el terreny cables determinades condicions labo-posats un col·lectiu de treballadorsamb contracte indefinit, superprotegit dies per any i un màxim de 42 mesos si sola. Si realment hi hagués volun- per assaltar després rals (horari, règim de torns, sistemaper indemnitzacions d’acomiadament dels contractes indefinits ordinaris a tat de revertir la contractació tempo- les pensions de treball) i salarials, conquerides enelevades, amb un altre grup, el dels 33 i un màxim de 24 mesos. A més ral massiva (9 de cada 10 contractes conveni col·lectiu en virtut de la nova d’antiobrera aquesta mesura és in- regulació de la modificació substan-4 Juliol de 2010
  6. 6. REPORTATGEcial i de les clàusules de no aplicació El que tenim al davant són uns intèr- ses: fomentant un treball qualificat cions…? Europeu?salarial, les que atorguen nous espais a prets (PSOE, PP, PNB, UPN, CiU, i innovador que se sostingui en la Per què en la Unió Europea hi ha un (*) Al costat de Mikel de la Fuenteles ETT, tant en la construcció com al UPyD…), que, amb diferents ins- contractació estable i ben remunera- important cos normatiu sobre la lliu- firmen l’anàlisi Juan Hernández, Kol-sector públic, en detriment de la qua- truments, tons i variacions, execu- da, apostant per la innovació tecno- re circulació de capitals, mercade- do Irurzun i Isabel Otxoa, professorslitat i de la garantia d’accés imparcial ten la melodia neoliberal que oblida lògica, promocionant la investigació ries i persones i no s’ha avançat en de Dret del Treball i Seguretat Socialen l’ocupació pública o a les Agèn- els 85 milions de persones pobres a i formació, regulant les deslocalitza- la construcció d’un Dret del Treball de l’UPV-EHUcies de Col·locació amb ànim de lucre l’Europa dels Vint-i-set, als 4,5 mi-(anteriorment prohibit) l’experiència lions d’aturats i la pobresa de 10 mi-del qual ha resultat nefasta en sectors lions de persones en l’Estat espanyolcom el del treball domèstic, on han i a la classe treballadora.funcionat il·legalment amb pràcti- Les innovacions tecnològiques, lesques discriminatòries. modificacions en l’organització delÉs necessari un canvi de melodia i treball, etc., no s’han dirigit cap a lad’intèrprets. millora de les condicions de vida iLa crisi ha revelat que no ens tro- laborals ni cap a la redistribució debem davant d’una manca general de la riquesa sinó a les desregulacions,mitjans materials sinó davant d’una els retalls de drets laborals, la po-distribució desigual i privatitzada bresa i la precarietat són els efectesde la riquesa: a Europa s’han desti- de l’hegemonia del capital sobre elnat 3,3 bilions d’euros d’ajuda a la treball.banca, els beneficis dels deu prin- Tanmateix, hi ha altres partitures icipals bancs van superar els 50.000 melodies. Per què no es controlen elsmilions d’euros, el Govern espan- paradisos fiscals, ni s’aproven taxesyol ha transferit a la banca 61.000 sobre les transferències bancàries,milions, els membres dels consells s’aproven polítiques fiscals més pro-d’administració de l’Ibex 35 guanyen gressives i redistributives (per co-un 15% més en plena crisi, les empre- mençar aplicant els mateixos tipusses cotitzades en Borsa van repartir a les rendes del capital que a les del32.300 milions als seus accionistes, treball), es prohibeix l’especulacióel nombre de rics s’ha incrementat a sobre els deutes públics? Per què noEspanya en 12% durant 2009. promouen la reforma de les empre-La reforma laboral retalla drets laborals fonamentals de contracte a 33 dies per any i amb insegur per al treballador i precarit- de justícia social i defensa dels més l’Empresariat els seus plantejaments Gabinet Jurídic CGT un màxim de 24 mensualitats. Es fixa zant de manera integral tot el treball. febles en la relació laboral, els tre- essencials: rebaixa dels costos del una nova causa per a acomiadaments S’ha arribat a l’homogeneïtzació a balladors, per a acabar amb el que contracte, flexibilitat en les condi- individuals i col·lectius: per raons la baixa de les condicions de treball, ja és un fet en el mercat de treball: cions de treball (horaris, jornada, de competitivitat (Article 54.c) i es entorn del criteri de flexibilitat i ha acomiadar en aquest país és molt funcionalitat, sistemes de torns i sis-L a Reforma Laboral del Govern, disminueix drets laborals fona-mentals i garanteix al Empresariat generalitza els acomiadaments ob- jectius procedents, bé individuals, possibilitat la reestructuració sal- vatge que l’empresariat està duent a fàcil i, a més, barat. El que està so- bre la Taula Política Parlamentària temes de retribució), pèrdua de poder sindical al disminuir sensiblementmenors costos en les contractacions bé col·lectius per qualsevol causa: efecte en tots els sectors d’activitat, (“Decret-Llei de les Mesures sobre l’autonomia per una banda (la sindi-i en els acomiadaments. econòmica, organitzativa, producti- sense límits institucionals i sense re- el Mercat de Treball”) per part del cal) en la negociació col·lectiva, fa-En totes les crisis econòmiques del va. sistència sindical, en aquest país. Govern és una Reforma Laboral que cilitar les causes de l’acomiadamentcapitalisme hagudes en aquest país, Els canvis legislatius, les reformes La proposta del Govern de Refor- en totes les seves línies d’actuació, (econòmiques, tècniques, organitza-la del 1983/1984, la del 1993/1995, Laborals, representen la legalitat ma del Mercat de Treball 2010, no en contractes, en acomiadament, en tives i productives) a l’empresariat ila de 2000/2001 i ara en “la gran aplicada amb mà de ferro sobre les és una resposta a les necessitats dels serveis d’ocupació, en control de eliminar de fet, la tutela jurídica encrisi” del 2008/2010, els diferents classes assalariades i la flexibilitat ha treballadors i treballadores. Tampoc l’absentisme, en cotitzacions empre- els acomiadaments objectius, tantgoverns, del PSOE/PP, conjunta- inspirat tota la legislació laboral des és una proposta de reposar els drets sarials, en incentius a les contrac- individuals com col·lectius i un aba-ment amb les forces parlamentàries de fa gairebé trenta anys fins a ara, ge- laborals i socials robats als treballa- tacions, i en el control i organitza- ratiment molt significatiu en les in-més empresarials (CiU i PNB), han nerant un marc de relacions laborals dors. Menys encara, és una proposta ció del treball, vénen a assegurar a demnitzacions en l’acomiadament.resolt les sortides de les crisis, ambintervencions directes en la butxacade les i els treballadors (salaris) i enel cor (drets laborals).La Reforma del PSOE en el 84, esva carregar el contracte estable i fix,com l’únic contracte ordinari en eldret laboral. Es van crear fins a 14modalitats de contractes temporals ies va acabar amb la relació estableentre el treballador i la seva ocupa-ció. Algun ministre va arribar a dirallò de… “. el contracte fix per a totala vida, és franquista…” EsperanzaAguirre, del PP, diu el mateix ara,vint-i-sis anys després.La Reforma del PSOE en el 94, libe-ralitzava les condicions de treball enjornada, horari, sistemes retributius,torns, plusos salarials i Expedientsde Regulació d’Ocupació, dotant ala patronal de tota l’autoritat per amodificar de manera unilateral lescondicions de treball per qualsevolcausa: econòmica, productiva, orga-nitzativa, i, alhora, l’Administracióés una mera espectadora en els ERO.S’eliminen drets necessaris mínims,com plusos salarials i s’introdueix laflexibilitat com la norma d’organitzarel treball.La Reforma Laboral de 1997 pac-tada per Govern, CEOE, CEPYME,CC.OO i UGT, instaura un nou con-tracte de foment d’ocupació, abara-tint l’acomiadament d’aquest tipusJuliol de 2010 5
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA És vital continuar El 8 de Juny ha de ser el començament d’una pressionant als polítics agitació social i laboral que ens condueixi a i els empresaris una resposta més contundent Crònica de la vaga del sector públic i la jornada de lluita del 8 de juny membres de l’Ateneu tra la crisi i IAC va organitzar una Redacció Llibertari Alomà fins a manifestació-cassolada pel centre de la Plaça de la Font, on la ciutat, des de Jaume I a la Plaça començava la mani- del Vi. En el recorregut, es van fer festació dels sindicats tres aturades.L es CGT de Catalunya i Balears van participar activament en lavaga del sector públic i la jornada de majoritaris, a la qual van participar unes La primera en la confluència amb el pont eiffel per a dedicar un minutlluita del 8 de juny. Bona participa- 3000 persones. de silenci als afectats per les reta-ció en les manifestacions de CGT i La CGT i altres llades d’ajudes socials i d’ajuda alels piquets informatius, agitació al col·lectius i organit- desenvolupament, ja que les mesu-carrer, implicació dels moviments zacions de la Coor- res adoptades pel govern afecten alssocials,…i un clam unànim, és ne- dinadora Repartim el més fràgils i tindran de segur un ne-cessària, i cal que sigui ja mateix, la Treball i la Riquesa fast resultat. La segona va ser davantconvocatòria d’una vaga general. van formar un bloc d’una sucursal bancària on se’ls vaEls sindicats majoritaris van xifrar diferenciat de la resta dedicar als responsables de la crisila participació en la vaga del sector a la cua de la manifes- una sonada xiulada per aprofitar-sepúblic del 8 de juny en un 70% dels tació, format per més d’ella ser els causants de milers detreballadors. de 300 persones. En desallotjaments. L’última aturada vaJa des de primeres hores del matí arribar al punt final de ser davant de l’ajuntament de Giro-sindicalistes alternatius, anticapita- la manifestació dels na es va fer extensible a tots els po-listes, independentistes, llibertaris, majoritaris, es van ders polítics per a denunciar el seuanarcosindicalistes, desocupats i boicotejar els discur- entreguisme a l’hora de defensar els acabar dominada per les consignes a cia d’unes 1500 persones, que sortintempleats públics van mostrar la seva sos finals amb crits continuats de interessos dels privilegiats. Es va favor de la vaga general, els cants lli- dels Jardinets de Gràcia va acabar avoluntat de lluita sense renúncies. “vaga general” i “més lluitar i menys fer llavors un minut de silenci per bertaris i els crits contra els polítics, Plaça Catalunya baixant pel PasseigA la manifestació convocada per la negociar”. a recordar a les víctimes del terro- els capitalistes i els sindicats grocs i de Gràcia.CGT pel matí a Barcelona, hi van A Lleida la CGT i altres col·lectius risme empresarial que són uns cinc traidors a la lluita obrera. A Tarragona, des de primera horaparticipar més de 1500 persones, que van formar un bloc diferenciat a la milions de desocupats. Després de Segons van informar Kaos en la Red del matí, la CGT va organitzar pi-es van manifestar des de la Subde- i L’Accent, durant el matí es van quets informatius que van recórrer cua de la manifestació dels sindicats finalitzar l’acte es va fer la lecturalegació de Govern en el carrer Ma- produir tot un seguit d’accions di- els diferents centres de treball. Men- majoritaris, que es va portar a terme del manifest.llorca amb Roger de Llúria fins a la rectes emmarcades en la jornada de trestant, a Reus es portava a terme per la tarda, a la qual van assistir-hi A les Illes Balears unes 10.000 per-Plaça Sant Jaume contra les mesures lluita contra les retallades aprovades a les 10 h. una concentració davant unes 3000 persones. sones es manifestaren pels carrersdel decretazo del govern del PSOE. pel govern i com a forma d’agitació l’Ajuntament, amb l’assistència A Girona, la CGT també va organit- de Palma contra la retallada social iSegons informava la CGT de Barce- per a la convocatòria d’una vaga ge- d’un centenar de persones. zar piquets informatius i va partici- la reforma laboral. La CGT portavalona, a la manifestació hi van assis- neral: A les 11 h. la CGT va portar a terme par a la manifestació del matí dels una pancarta amb una única frase:tir “treballadors de l’Administració Es van produir talls intermitents a una concentració-encadenada davant sindicats majoritaris, amb assistèn- “Vaga General”, i va exigir als sin-Central de l’Estat (Seguretat Social, la UAB en les vies del tren, en els els locals de la patronal CEPTA, els cia d’unes 4000 persones, però se- dicats majoritaris que convoquin jaINEM, Trafico, Foment, Hisenda, quals desenes de persones ocupaven sindicats CCOO-UGT i la Delegació parats en un bloc propi amb la Cos una vaga general.INE, etc), de l’Entitat Metropoli- les vies del tren i impedien el pas d’Hisenda, per anar posteriorment i el SEPC. A la tarda un nodrit grup Podeu veure vídeos i galeries foto-tana de Barcelona, del Consorci de dels mateixos. en manifestació de més d’un cen- format per un centenar de militants gràfiques anant a: www.cgtcatalun-Biblioteques de Barcelona, de les D’altra banda, també a la UAB, hi tenar d’afiliats i afiliades de CGT i de la CGT, COS, Plataforma con- ya.cat/spip.php?article4006Biblioteques de Catalunya del De- havia piquets informatius a totes lespartament de Cultura, de l’Institut entrades amb cotxe al campus, per laMunicipal d’Informàtica de Barcelo- qual cosa l’entrada amb vehicles erana, del Sincrotón “Alba”, de Correus, molt lenta.del Sector d’Ensenyament, de Parc i La Diagonal de Barcelona va serJardins, de l’Ajuntament de Barce- tallada amb pneumàtics cremant. Alona, de la Diputació de Barcelona, l’entrada de Barcelona, un centenarde Ferrocarrils de la Generalitat, de de persones van tallar durant una mi-TV3, de Sanitat, d’Hospitals com el tja hora abans de les 9 l’entrada perClínic, Vall d’Hebron, d’AENA, etc. la Diagonal a l’altura de la zona uni-i d’altres empreses de sectors privats versitària. Els concentrats duien unai que s’han solidaritzat amb la mobi- pancarta que deia “Lluitant pararemlització i reclamat una Vaga General les retallades” i van creuar pneu-per a tots els sectors”. màtics enmig de la calçada encesosLa manifestació de CGT va arri- per a parar el trànsit.bar a la Plaça de Sant Jaume abans Un centenar de persones a les 10 delque la manifestació dels sindicats matí van desallotjar la seu central amajoritaris, dificultant l’entrada de la ciutat de Barcelona de l’empresala seva manifestació a la plaça, fet Viatges Marsans, propietat del pre-que va provocar que CCOO-UGT sident de la CEOE, Gerardo Diaztraslladessin el final de la seva ma- Ferran. Les desenes de persones quenifestació a la plaça de la Catedral. participaven en la protesta van en-La presència de la CGT i d’activistes trar a la seu i van treure el mobiliaridels moviments socials (i fins i tot al carrer.de molts afiliats del sindicats majo- Per la tarda, i també a Barcelona, laritaris) va trastocar doncs els plans CGT i diversos col·lectius i movi-de les cúpules del sindicats institu- ments socials van portar a terme unacionals, i la plaça de Sant Jaume va altra manifestació, amb una assistèn-6 Juliol de 2010
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA Valoració de les mobilitzacions del 8 de Juny Secretariat Permanent de la van dur a terme, van CGT de Catalunya posar de manifest que la classe treba- lladora de CatalunyaE l Secretariat Permanent de CGT Catalunya valora molt positiva-ment la jornada de lluita i la vaga vol una lluita global. La CGT no limita aquesta lluita a Bar-al sector públic, i anima a tota celona solament, perl’afiliació i les treballadores i treba- tant es posa al da-lladors, a continuar amb més força vant per fer arribarque mai cap a un vaga general. És l’esperit de la vagavital continuar pressionant als polí- general arreu. Tocatics i els empresaris. sortir al carrer i fer-Fem una crida, una vegada més, nos sentir.als sindicats majoritaris per tal que La manifestació ques’uneixin a la nostra lluita contra la CGT va convocarles retallades de drets socials i la- a la tarda a Barce-borals. lona, convidant: alsAquesta és l’actitud que ha de moviments socials,prendre el nostre sindicat, portar a grups i organitza-la iniciativa de manera constant i, cions anticapitalis-convertir-se en el reflex coherent i tes, a les treballado-combatiu d’una classe treballado- res i treballadors quera que mira al futur amb voluntat hi volguessin parti-d’acabar amb la carnisseria capita- cipar, va esser tambélista. Sense negociar el que no és tot un èxit.negociable, ni perdre el temps amb Més de 1000 perso-qui no vol arribar a cap acord. nes juntes de dife-El combat al carrer és un dels nos- rents organitzacions.tres medis naturals i la vaga general Consignes com “a- units contra unes reformes socials i ses per lluitar contraés l’eina a utilitzar contra el decret i anticapitalistes”, “ens fa falta ja una laborals, que atempten directament un sistema repugnantles retallades, la gota que ha vessat vaga general”, “contra la Europa del contra el benestar de totes i tots. A basat en la corrup-el got. La mobilització de la nostra capital guerra social” o “pel repar- més aquestes mesures ofereixen en ció, l’acumulacióafiliació en aquesta jornada de lluita timent del treball 35 hores”, va ser safata de plata beneficis multimi- desproporcionadamarca el camí que sens dubte con- l’essència de la reivindicació i el lionaris als capitalistes, burgesos i de capitals en po-clourà amb la necessitat de fer ser- nucli de les nostres protestes. bancs. Tots ells són els responsables ques mans, l’atacvir la nostra eina més contundent. El secretari General de CGT Cata- de l’actual situació de crisis. brutal contra el mediEl discurs del Secretari General de lunya, Bruno Valtueña, va plantejar La CGT consolida el seu compromís ambient i contra elsla Federació Local de Barcelona, molt clarament que ja no hi ha mar- de col·laboració multilateral amb sectors socials mésAngel González, va ser prou clar i xa enrere, i va instar als governs a tots els grups anticapitalistes i que, vulnerables i els po-contundent. Nosaltres no pagarem no aplicar decret de retallades. De la malgrat tenir projectes diferents als bles que estan sotaaquesta crisi perquè no l’hem pro- mateixa manera va proposar als sin- nostres, tenim en comú una infinitat el control imperial,vocat. dicats majoritaris convocar el que el de coincidències. Volem continuar continuarem essentL’èxit de les mobilitzacions a Llei- sentit comú demana: una vaga ge- essent un sindicat fort que serveixi el sindicat de combat, de classe, in- vindran amb el suport del governda, Tarragona, Girona i Barcelona, neral dura, i no només d’un dia. també com a nexe d’unió i cohesió ternacionalista i solidari que estarà català, espanyol, europeu, Bancels talls de carreteres i carrers, els pi- El Secretari d’Acció Social, Ermen- social davant la descomposició ca- a l’altura en les properes mobilitza- mundial i FMI.quets informatius arreu del territori i gol Gassiot, va animar a treballa- pitalista. cions, per evitar la reculada en elsles diferents accions directes que es dores i treballadors a implicar-se I com que no hem de demanar excu- drets socials davant les mesures que CAP A LA VAGA GENERALValoració de la vaga del sector públic i jornada de lluita del 8 dejuny cridar contra la retallada de drets la- situació social i el mercat laboral. informatius, desenes de concentra- fins i tot major. SP Comitè Confederal CGT borals i socials, contra l’atac brutal CGT com organització sindical con- cions, manifestacions i accions con- Per descomptat, valorem gratament que estan exercint els mercats, contra vocant ha fet un esforç important cretes en múltiples ciutats de l’estat la participació multitudinària en mol-D es de la Confederació General del Treball, valorem de formapositiva la participació de les treba- la pròxima reforma laboral i, en defi- nitiva, contra les política antisocials del govern. perquè aquesta vaga hagi estat un èxit, i considerem que les altres or- ganitzacions sindicals convocants no espanyol per a assolir un clam unàni- me contra les agressions dels bancs, els polítics i les patronals a la classe tes de les manifestacions i accions efectuades. En l’aspecte negatiu de la mobilització, destacar que s’ha detec-lladores i treballadors en la Vaga del Amb independència de les dades i han apostat realment per l’èxit de la treballadora i a la societat en el seu tat el cansament que els treballadorssector públic, i les mobilitzacions de estadístiques de la participació que vaga. Si ho haguessin fet, la partici- conjunt. i treballadores tenen del sindicalismela Jornada de Lluita per la vaga gene- l’administració pública reconeix (un pació hagués estat massiva. Volem ressaltar algunes dades en oficial i de les seves mobilitzacionsral convocades per la CGT. 15%), per a CGT globalment podem D’altra banda, per a la CGT aquest aquestes mobilitzacions: domesticades i fora de temps.CGT havia convocat vaga en el sec- considerar que han superat el 50%. és només un dia de lluita més dintre El 100% de participació de la vaga Finalment, manifestar el nostre méstor públic el dia 8 de Juny, és a dir, No obstant això, l’important en el dia de les campanyes i mobilitzacions en en els ferrocarrils de la Generalitat, absolut convenciment que el 8 deles empleades i empleats públics d’avui ha estat que, després de molts pro d’una Vaga General, acció que un important seguiment de la vaga a Juny ha de ser només el comença-juntament amb els treballadors i anys de desmobilització, especial- CGT considera prioritària i absoluta- Correos (70%) tenint en compte que ment d’una agitació social i laboraltreballadores de les empreses públi- ment en els empleats públics, avui ment necessària per a acabar amb la el 10 de juny hi ha vaga específica que ens condueixi a una resposta mésques (Renfe, Adif, AENA, Remasa, s’ha donat un pas endavant i positiu política antisocial del govern. d’aquest sector, un important segui- contundent de la ciutadania i la classeCorreos, etc). A més, havia convocat per a reprendre una dinàmica de mo- CGT ha fet una crida a la mobilitza- ment en l’Administració General de treballadora als excessos i agressionsuna jornada de Lluita de la resta de bilitzacions pel que sempre cal valo- ció i la participació de tota la pobla- l’Estat (75%), destacant-se especial- de patronals, governs i bancs: AVUIsectors laborals perquè tota la pobla- rar positivament aquest esforç, i més ció ja que totes i tots estem afectats. ment els centres en els quals la CGT MÉS QUE AHIR, ÉS NECESSÀRIAció i societat en el seu conjunt pugués davant les negres perspectives de la S’han convocat centenars de piquets té presència, on la incidència ha estat UNA VAGA GENERAL.Juliol de 2010 7
  9. 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATServeixen Nova jornada de vaga ilesreformes? mobilització a Correos Pepe Berlanga el 10 de junyU n dia llegint la premsa em vaig quedar perplex, no entenia res,un ex de la CEOE anunciava que “les Seccions sindicals CGT lígon Entrevies, i uns 150 treballa- privatització dels serveis rendibles clemències del temps, s’aixequen Correos dors es van manifestar pels carrers i portem anys realitzant una fèrria infinitat de pesos, i d’altra bandareformes laborals no crearan ocupació del centre de la ciutat. defensa d’un correu públic, per a Correous no inverteix a fer com-directament”, la sorpresa era majúscu- Des del Sindicat Federal de CGT evitar que zones amb menor pobla- plir la Llei de Prevenció (d’aquí Ela, fins i tot em vaig sentir malament, l 75% dels treballadors de Co- valorem molt positivament el se- ció vegin empitjorar el seu accés al els centenars de requerimentsun dirigent de la patronal i jo pensàvem rreos de Barcelona van secun- guiment de la plantilla, a més tenint correu de qualitat. S’ha designat a d’Inspecció de Treball).el mateix sobre l’eficàcia de la reforma dar la vaga General de 24 hores del en compte que el passat dia 8 els Correos l’operador del Servei Pos- En definitiva, ens trobem amb tre-laboral. Vaig continuar amb la lectura 10 de juny contra la liberalització treballadors de Correos també van tal Universal per un període de 15 balladors que cobrem veritablesi l’individu insinuava encara més “leslleis laborals no creen en si ocupació”. de Correus i 1.500 treballadors es seguir àmpliament la convocatòria anys, però no es concreta com i sous de misèria, que l’empresa noAquestes il·luminades paraules em van van manifestar a l’Oficina Princi- de vaga dels empleats públics. de quina manera es cobrirà el seu cuida la nostra salut i a més se’nsfer reflexionar, tant donar-li voltes a la pal de Correos. El seguiment va ser S’han confirmat les nostres pitjors cost. penalitza econòmicament si ensqüestió per arribar finalment a la tris- molt important en els torns de nit, a sospites per al servei públic postal i Desapareix la garantia del reparti- posem malalts.ta conclusió que tanta xerrameca era Barcelona ciutat, Sabadell, Iguala- els 60.000 treballadors de Correos, ment diari de dilluns a divendres Es discrimina al personal laboralerma, si els empresaris no creuen en la da, Castelldefels, Centelles, etc. 2600 menys que en l’any passat. en tots els domicilis, es promouen al no pagar-los els complementsreforma a què tant insistir?. Prop de 300 persones van partici- Per això, continuem amb les mo- les bústies comunitàries en zones de trams, s’acomiada i exclou deEl govern ha estat molt temps donant- par en la manifestació pel centre de bilitzacions i vam convocar vaga despoblades, el que acabarà amb llistes a treballadors que acudeixenli voltes al tema, havien de ser els Girona. general de 24 hores a Correos, en el repartiment rural, etc. A més, es al jutjat a reclamar els drets que la“agents socials” qui fixessin les regles A nivell de comarques gironines la tot l’àmbit estatal, el dia 10 de Juny deixen altres matèries importants legislació els dóna. Exigim un sis-de joc, que no imposaria una reforma vaga va tenir un seguiment del 65% conjuntament CGT, CCOO, CSIF, sense abordar que s’haurien de tema de contractació mitjançantque no comptés amb el seu beneplàcit. (un 80 % a Girona ciutat) amb un SL, ESK, STAS-I, que ostentem al desenvolupar en posteriors reials borses de treball que garanteixiDel que s’ha dit, evidentment, res de seguiment majoritari fora de les voltant del 75% de la representati- decrets. l’estabilitat laboral i, mitjançantres. grans ciutats. vitat sindical a Correos. Per a CGT se segueixen preparant la formació, la seva professio-En definitiva, ha hagut d’intervenir la A la demarcació de Tarragona el se- Es va presentar l’avantprojecte de les bases per a desmantellar el co- nalització. Exigim estabilitat enUnió Europea i fins i tot Obama s’ha guiment de la vaga va ser del 70% Llei Postal en el Consell de Minis- rreu públic. Se’ns apliquen les re- l’ocupació i salaris dignes.permès una cosa més que unes parau-les, diuen que després de Grècia érem i es va fer una concentració davant tres del 14 de maig, sense la parti- tallades salarials del decretazo del La CGT considerem necessària laels següents en el rànquing. la seu de l’Agència Tributària de cipació sindical, que ha de regular govern i portem 15 mesos amb la designació de Correos com opera-Tant temps negant-ho per a acabar ac- Tarragona. el servei de Correos en el país des- negociació del conveni col·lectiu dor encarregat de la prestació delceptant en última instància que les co- A la demarcació de Lleida un 85% prés de la liberalització postal que paralitzada, arrossegant salaris Servei Postal Universal, amb unses no anaven bé, havíem equivocat el de la plantilla de Correus va seguir entrarà en vigor el dia 1 de gener desfasats. finançament del 100% del Serveicamí, tant de desmadre no pot ser bo, les aturades parcials i diferents con- de 2011. El salari base d’un carter del carrer Postal Universal, una plantilla es-solució, cal reduir les despeses. Aques- centracions de protesta a les portes En el mateix desapareixen els ser- és de 600 euros; sumant l’antiguitat table i necessària que garanteixi elta cosa tan poc corporal de la que enca- de les oficines que Correus té a veis reservats que fins a ara tenia i els diferents complements es co- repartiment diari en qualsevol llocra no havíem aconseguit sadollar-nos, Almacelles, Balaguer, Mollerussa, Correos i que permeten que les bra en la majoria dels casos al vol- del país de dilluns a divendres,això que alguns identifiquen com estat Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Tremp, parts econòmicament rendibles tant dels 1.000 euros nets, que es que s’acabin les penalitzacionsdel benestar. Pobla de Segur, Sort, Ponts, Artesa garanteixin aquests mateixos ser- van a retallar pel decretazo i que econòmiques i es cobri un salariLa recepta per a tractar la malaltia és de Segre, la Seu d’Urgell, Bellver veis en llocs on la rendibilitat no és encara es poden reduir fins a en un digne, també considerem que s’hasimple i impopular, països que han de Cerdanya, Vielha, Pont de Suert. econòmica però si social, equipa- 15% més en cas de malaltia. d’exigir a la resta d’operadors deldesfilat per la consulta del Fons Mo- També a Lleida ciutat, davant les rant als ciutadans independentment El treball a Correos transcorre sector els mateixos requisits denetari Internacional o el Banc Mundial oficines dels carrers Girona, Segò- del seu lloc de residència. durant una part important de la qualitat que se li exigeixen a Co-fa temps que la van patir, la diferèn- via, Rambla Ferran i al CTP del Po- Des de CGT ens hem oposat a la jornada en l’exterior sofrint les in- rreos.cia és que nosaltres formem part delprimer món, no podia passar-nos mai,això només succeeix en llocs recònditsque actuen sota la guia de governs poco gens democràtics, a més, nosaltresdisposem d’especialistes que ens ha-guessin avisat de la nostra malaltia alsprimers símptomes, formem part d’unclub selecte. Doncs no senyors, encaraque pensem com aquests nous rics quehan rebut una substanciosa herència ies disposen a gaudir-la, hem de pas-sar per la pedra, ho diuen els nostresamics, no sigui que amb el contacte escontagiïn ells també. El tractament, dexoc, directes al cor, només la reduccióde despeses, una reforma laboral encondicions i canviar el sistema de pen-sions poden salvar al malalt, pronosti-quen sense rubor.Mentre el malalt, a veure-les venir.Que si el nostre amic que és inspectord’hisenda ens comenta que són injustesles mesures. Que al veí aquell que tre-balla de funcionari públic li rebaixenel sou. Que el govern ens amenaçaamb reduir la indemnització per aco-miadament, a més de que l’empresaho tindrà més fàcil per a enviar-nos alcarrer. Que no pot ser que ens jubilemtan aviat,… Per favor, que es parin quejo em baixo en la pròxima. Si a horesd’ara algú té dubtes que la resposta so-cial és urgent, o està cec o no vol veurela crua realitat.8 Juliol de 2010
  10. 10. TREBALL-ECONOMIA Sobreviurà el sistema QUI PAGA MANA Una reforma públic de pensions? laboral impulsada per Desiderio Martín, Secretari de Salut Laboral del Comitè tecnòcrates Confederal de la CGT Vicent MartínezE n la dècada dels 90 i especialment en els períodes de crisis (92/94 i95/97), Bancs (BBVA), Caixes (LaCaixa), el Cercle d’Empresaris i Em- T reballar a l’administració et per- met tenir una perspectiva de com treballa i des de quina perspectiva, lapreses d’Assegurances lligades a en- gent que ens governa i ens administra,titats financeres, alhora que l’OCDE, més enllà dels mateixos polítics, peròes van llançar en tromba amb Infor- incloent-los també.mes d’Experts, contra el Sistema Molts cops aquests tècnics, caps in-Públic de Pensions de l’estat espan- termitjos, alts càrrecs poden tenir unayol, vaticinant un futur “caòtic” per influència més decisiva del que ensal sistema, “inviable” financerament pensem en com es governa un país.i, amb greu risc d’agreujar el dèficit Aquests tecnòcrates poden mostrar, apúblic fins a fer-lo impagable. partir de les seves creences polítiques,La bateria argumentativa empleada que sempre revestiran de motivacionsfa gairebé dues dècades, és idèntica tècniques, resistència a determinatsi sense matisos, a la campanya “te- canvis. Un exemple clar és el departa- ment d’Interior de Catalunya on, tre-rrorista” que en aquest any tornen balladors i alts directius dels mossosa llançar els mateixos “protagonis- d’esquadra han bloquejat o boicotejattes”: BCE, OCDE, Sistema Finan- les propostes d’IC-V (com ara posarcer “espanyol” i tots els polítics del càmeres a les comissaries, el codi dePacte de Toledo. La peça a cobrar, bones pràctiques o les càrregues poli-era -i afortunadament va sobreviure- cials recents). Altres exemples són elsel Sistema Públic de Pensions. Ara ments) d’aquest producte financer. jutges que s’ha negat a concedir ma-la peça, que gaudeix financerament La jugada política, va ser acom- trimoni i adopció a homosexuals ambde molt bona salut, s’ha engreixat, panyada no només pels governs de l’excusa que podia ser inconstitucio-s’ha desenvolupat, ha demostrat que torn (PP, PSOE), sinó que els Sin- nal, quan no és a ells a qui els hi tocaserveix per a “alimentar” –escassa- dicats majoritaris, es van apuntar decidir si ho és o no. Molts han estatment, tot s’ha de dir- a una població “convincentment” a generar els seus jutjats per prevaricació.de 8.837.596 persones (2008) i que propis gabinets d’experts (actuaris, En alguns casos, aquests tècnics fo-és un factor clau de redistribució de menten “processos participatius” que economistes, advocats) i les sevesriquesa i, en conseqüència es “dis- són sempre per “dir la teva” o “apor- pròpies gestores de pensions, en clar tar”, però mai per decidir sobre el quepara” amb “l’arma destructiva”: desenvolupament d’aquest producte es fa. Es tracta de crear la sensació de…a partir de l’any 2030, el sistema financer privat i en absència d’una participació i que es té en compte a lade pensions farà fallida i és invia- política decidida en la defensa del gent, però no de donar-los el poder.ble…”. La conclusió és nítida i po- Sistema Públic de Pensions. Molts cops, quan es dona el poder delítica: es pretén passar amb urgència La situació és políticament molt pre- decisió a la població el poder, la tec-d’un sistema de repartiment a un al- ocupant, doncs Empresaris, Capital nocràcia, perd. Aquest vas ser el castre de capitalització privat. Financer i Governs, només treballen dels referèndums sobre la ConstitucióEls experts que el 1996 plantejaven en el capítol de la despesa i aquest Europea de fa anys, un procés consti-“coses terribles” … “L’actual siste- només és imputable als 8,2 Milions tuent que va ser paralitzat per decisióma de repartiment està abocat, des de pensionistes actuals i als milions popular, o quan fa anys, en unes pri-d’una perspectiva econòmica a la que accediran en els pròxims 20 màries del PSOE, les bases socialistesfallida” (Cercle d’Empresaris i La anys. Aquí es troba el problema per van elegir al candidat no oficialCaixa) però s’han hagut de menjar cer concentrat en els fons d’inversió mínim anual (8.400 € en el 2008) Aquests tècnics conceben la població a milions de persones, les quals esles seves grans mentides polítiques, i als Governs Europeus, depèn, suposen 5.978.594, és a dir el 68% d’una forma elitista, com una massa veuen ignorades en la seva conscièn- estúpida que no sap el que necessita.a la vista de la realitat econòmi- com sempre, però ara amb majors de tota la població pensionista. So- cia de ciutadà “seriós i responsable” Per això molts cops renuncien a con-ca i política del sistema públic de dificultats, de la capacitat d’il·lusió lament 911.952 pensionistes, és a dir i se li ofereix “l’única solució” pos- vèncer i permetre que sigui la pobla-pensions, el qual, mantenia en el que assolim en els treballadors i el 10,31% de tot el col·lectiu, per- sible: dediqui part dels seus escassos ció qui decideixi i prefereixen, “fersegment contributiu un Fons de Re- treballadores, al llançar els nostres cebia una pensió anual mitjana per estalvis a un Fons Privat i, asseguri’s pedagogia”, no sigui que perdin unaserva de 62.000 Milions d’Euros a discursos i les nostres propostes sobre del salari mig en el 2008, sent el seu futur, doncs banquers, polítics, votació. Aquests tecnòcrates prenen,Gener 2010, el seu percentatge so- de lluitar per la defensa dels Drets les diferències molt substancials financers, empresaris, executius, ex- amb l’excusa del seus coneixementsbre el PIB ascendeix a un 5,9% so- Socials i que les respostes de la ma- entre el segment que se situa en el perts i “sindicalistes moderns”, han tècnics, milers de microdecisions que joria s’allunyin cada vegada més salari mig (23.000 el 2008) els més afecten a la nostra vida diària: i ho fanlament a gener 2010 (els experts van d’assegurar els seus beneficis (cada de les sortides individuals. Aques- (270.143), sobre els que se situen convençuts de la necessitat “tècnica”dir que seria del 10,74%), la relació vegada majors), per a així mantenir ta és la clau política, l’única capaç entre els 43.000 € i 133.000 €, els i “objectiva” del que fan, però senseentre afiliats ocupats i els pensionis- l’economia “pàtria”. d’obligar que les reformes a fer són menys (111.513). cap criteri “ideològic”, que despre-tes és de 17,5 Milions sobre 7,2 mi- S’ha invertit des de fa ja diverses dè- en el capítol dels ingressos per mitjà 2- El nostre sistema públic de pen- cien, ni d’interès general. La cièncialions a gener 2010 (els experts van cades la subjectivitat i la consciència d’una fiscalitat que gravi propor- sions se sustenta en tres principis: i la tècnica ha substituït en molts ca-vaticinar la relació afiliats ocupats/ de les classes assalariades. Al prin- cionalment als ingressos. Aquest és universalitat, solidaritat i suficièn- sos el debat ideològic en la política ipensionistes en 14,5 Milions sobre cipi d’equitat i de justícia social, se el camí de l’equitat i de la justícia cia. l’administració en el dia a a dia. És8,8 Milions) i fins i tot van mentir li ha donat la volta i la lògica “obli- social. 3- Les inversions en fons privats de així com hem arribat a una “reformaen les projeccions demogràfiques: ga” a repartir als més, amb rendes i pensions han tingut una evolució laboral necessària, però impopular”,plantejaven que a 2010 la població riquesa cada vegada més escassa, a Notes meteòrica des de la signatura del a una retallada que ens demanen “elsde 65 anys o més es trobaria entre favor dels menys, que cada vegada Pacte de Toledo el 1995, que se si- mercats i els experts”, però que no s’haels 29/27 milions de persones i la acaparen major proporció de rendes debatut socialment. La vaga del 29 de 1- Dels 8.837.596 persones pensio- tuaven en 12.822 Milions d’Euros,realitat és que són 16,6 milions. i diners, fent bastant insuportable setembre pot ser el moment per a pren- nistes (2008), amb una pensió mitja en el 2000 la xifra va pujar a 37.860 dre el pols de com veu la població totL’objectiu era clar, ficar la por en el globalment la vida i la quotidianitat anual de 11.069 €, els homes pen- Milions d’Euros, en el 2002 (revi- això i si es resigna als designis de lacor de les necessitats en la població de la mateixa. sionistes són el 50,9% i la seva pen- sió del Pacte de Toledo) va ascen- tecnocràcia neoliberal finançada perassalariada, per a de aquesta mane- Assolir sobreviure als Polítics i sió mitja anual és de 13.051 € i les dir fins als 48.322 Milions d’Euros, bancs i patronal, o si decideix revoltar-ra impulsar els sistemes privats de Sindicats del Pacte de Toledo, als dones el 49,01% amb pensió mitja en el 2004 van ser 63.005 Milions se i enfrontar-se a un govern de tec-pensions, fons de pensions i asso- representants dels països més rics anual de 9.034 €. Els pensionistes d’Euros i en el 2007 ja eren 85.843 nòcrates asèptics que prenen mesureslir una desfiscalització (desgrava- ajuntats en l’OCDE, al capital finan- que no arriben ni tan sols al salari Milions d’Euros. “necessàries, però impopulars”.Juliol de 2010 9

×