Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008 • número 98 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat   www....
Editorial                                                           EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA...
REPORTATGE                                                                                                                ...
REPORTATGE   Per un model reequilibrador que preservi el medi i els recursosPlataforma Metropolitana contra      els Trans...
REPORTATGE                          Benvinguts a l’especulació                          hídrica: ahir contra CiU/PP,      ...
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                          ...
TREBALL-ECONOMIA                                  E N T R E V I S T A                                                     ...
TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATPredicar amb                                                      Contra la supressió del...
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista Catalunya 98

498

Published on

CGT

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
498
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Revista Catalunya 98"

  1. 1. Catalunyaw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Juny 2008 • número 98 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat No als transvasaments!!! Per la nova cultura de l’aigua (real)
  2. 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA De la crisi de l’aigua Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS a la crisi de la feina • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de U Catalunya (FAPC) na cosa és que les institu- Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona cions es puguin equivocar Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 (com tothom) i una altra de FEDERACIONS COMARCALS ben diferent és tot el carnaval que hem vist al voltant de la qüestió de Anoia la sequera. Si ja és trist que hagi de Rambla Sant Isidre, 15, 1r ser el Govern de la Generalitat qui 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es decideixi si hi ha o no sequera (es Baix Camp/Priorat va arribar a veure el titular: "el Go- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus vern ha decidit que ja no hi ha se- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 quera"); les contínues baralles inter- Baix Llobregat nes dintre del tripartit -i dintre dels Cra. Esplugues, 46 mateixos partits que el formen: Ini- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 ciativa per Catalunya Verds patint les crítiques i dimissions a les Te- Comerç, 5. 08840 Viladecans rres de lEbre, Esquerra Republica- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 na manifestant-se contra el trans- Baix Penedès vassament i mantenint-se en el Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell govern...-; la baralla semàntica Tel. i fax 977 66 09 32 sobre què és i què no és i què po- cgt.baix.penedes@gmail.com Còmic - Ácido Crítico dria no ser un transvasament i un es va poder veure fa poc a Torroella Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona llarg etcètera delements..., han fet de Montgrí. A Amposta també es va cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 que shagi fregat sovint el ridicul. veure la indignació de 30.000 mani- Garraf-Penedès Per arribar a aquesta situació de festant. I està per veure que al final Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat crisi shan sumat diversos elements: no el colin damagat via interconne- Tel. i fax 93 893 42 61 per una banda, la població de Cata- xió de les conques a la dessaladora Maresme lunya sha incrementat en els dar- de Cunit...I Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com rers anys i, amb papers o sense, la I pel camí, van creixent les xifres Tel. i fax 93 790 90 34 gent consumeix aigua. Les infraes- de latur a Catalunya i a tot lEstat. Vallès Oriental tructures previstes per suplir el tras- Durant anys i anys, sha denunciat Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com vassament de lEbre en molts casos com leconomia daquest país depe- Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 encara no shan construït. Durant nia del sector del totxo, com sesta- els últims anys, han crescut els re- va creant una bombolla immobilià- FEDERACIONS INTERCOMARCALS gadius, camps de golf, piscines, ria, es denunciava lespeculació que Girona etc., fent que lanomenada "nova hi havia i hi ha encara al voltant da- Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a cultura de laigua" en tot cas i sent quest sector -i que ara simplement 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat optimistes no acabi darrencar. I re- sestà transvassant cap al sector ali- Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent sulta que les prediccions sobre com mentari. Av. Catalunya, 2, 8è afectarà a la nostra àrea el canvi cli- Creix latur i no només a la cons- 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 màtic parlen duna reducció de les trucció. Latur no són només xifres, Camp de Tarragona precipitacions, que a més seran implica patiments de molta gent, Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona més desordenades. Pel camí, el companys i companyes, dels quals cgttarragona@cgtcatalunya.cat transvassament del Ter, un transva- per cert, tampoc es parla gaire. I el Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 sament realment existent i del qual que fa encara més angúnia es pen- FEDERACIONS LOCALS ningú en parla i en depèn làrea me- sar que aquesta crisi lhauran de tropolitana de Barcelona, esgota el gestionar els mateixos inútils que Barcelona riu de tal manera que sovint és inca- han gestionat la crisi de la sequera. Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org paç ni de trencar la llenca de sorra Doncs per la nostra part, ho Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 que el separa de la mar, indignant tenim ben clar: “no pagarem la vos- Manresa regants i defensors del Ter, com ja tra crisi”. Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimarts 20 de maig Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Joan Anton T., Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Josep M. Yago, Pau Gomis, Anna Campanera, Josep Llunas, Sabadell Tanquem les Nuclears, Front d’Alliberament Gai de Catalunya, Adrià Grau, Plataforma Metropolitana “Un dels soldats, obrer i de Unió, 59 contra els Transvasaments, Josep Sánchez Cervelló, Josep M. Loste Romero, Lluís Miquel Potau, Laia 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com família humil, va dir: Altarriba, Miquel-Dídac Piñero, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Tel. i fax 93 745 01 97 -I per què no hi vas tu,munt de Fotografies: Josep M. Yago, Joan Panisello i Dídac Salau. Il·lustracions: Manolo Rastaman i Terrassa Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscrip- fem???” Ramon Llull, 130-136 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Miquel Perelló Segura, ‘El general Bum-bum’ Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. dins “2n Recull de contes antiautoritaris” Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Juny de 2008
  3. 3. REPORTATGE La gestió de l’aigua com La sequera, utilizada per les multinacionals que a negoci d’uns quants manen a Catalunya com a excusa per tirar espavilats que juguen endavant la interconnexió de xarxes amb els sentimentsNO ALS TRANSVASAMENTS L’Ebre acusa el Govern de fer com el PP per la porta petita Text: Laia Altarriba (L’Accent); Foto: Joan PanisselloLa gent de les terres de l’Ebre tornaa estar en peu de guerra perquè se’lsvolen tornar a emportar aigua delriu. Aquest cop cap a Barcelona. Laraó que el Govern esgrimeix és nodeixar sense aigua més de quatremilions de persones. Però ells no esfien de les dades d´un govern quesenten que els ha utilitzat i enga-nyat. “Volen fer per la porta petita elque ja va intentar el ministre del PPArias Cañete”, lamenta SusannaAbella, membre de la Plataformaen Defensa de l´Ebre (PDE). Amés, Abella també alerta que darre-re del transvasament hi ha l´objec-tiu de garantir aigua per al model decreixement que la Generalitat conti-nua impulsant, i assegura que, defet, el transvasament perpetua elmodel que provoca les situacionsde sequera a les grans ciutats.Els motius de l’oposició“Sobre les dades que alerten que hihaurà sequera hi ha molta confu-sió”, assegura Susanna Abella, i ho pot comprar l’aigua dels pagesosjustifica: “No se’ns explica en base La crisi es tanca amb les pluges, però continuarà... del Llobregat, però si compres l’ai-a quines dades les fonamenten. A gua dels pagesos de l’Ebre permés, cada cop que plou allarguen Col·lectiu Catalunya mana no ha acabat amb les plu- cop, ni ta sols s’han desat. La abastir Barcelona això ja és unmés el moment en què haurien d’a- ges intenses i constants que han gent de l’Ebre té ben clar que les transvasament”.rribar les restriccions. Això és posi- Tot apunta que el conflicte viscut fet tirar enrere el projecte del tri- pluges l’únic que han fet ha estat I sobre l’opció de les dessalado-tiu, perquè cada cop ens apropem aquests darrers mesos a Catalu- partit de transvasament d’aigua aturar momentàniamen el projec- res, que ja s’està posant en pràctica,més a la data en què la dessalinitza- nya al voltant de la gestió de l’ai- de l’Ebre a Barcelona. Les dades te i el que ara cal és preparar-se Josep Sabaté tampoc n’és massadora entrarà en funcionament, i per gua com a bé natural escàs i, per que tenim, les opinions i fins i tot per quan les condicions naturals partidari, perquè diu que acaben ge-tant es va afeblint la justificació per tant, comercialitzable segons es les pancartes i els cartells no de sequera donin una nova opor- nerant més expectatives de creixe-construir la canonada que hauria de paràmetres del mercat que tot ho s’han llençat a la brossa aquest tunitat als especuladors. ment urbanístic: “Penso que en rea-portar l’aigua de l’Ebre”. litat volen més aigua per abastir A més, entre els recels que hi ha aquesta previsió de creixement fu-a l’Ebre cap a les dades que facilita truir per permetre la continuïtat dera que hi ha altres solucions en de manera ràpida. Amb els 200 mi- tura”.el Govern, tampoc confien en els d’un model de creixement depreda- cas que arribi una situació d´emer- lions d’euros que costarà el transva-terminis sobre l’execució de l’obra: dor del medi que preveu instal·lar gència. “En cas de necessitat extre- sament es podrien construir depura- El model territorial“Nosaltres pensem que no tindran un milió de persones més a l’àrea ma, una opció és enviar aigua amb dores d’aquestes característiques itemps per acabar la canonada en sis metropolitana barcelonina. I és que, vaixells”, explica Josep Sabaté, descontaminar aqüífers i altres ai- Per la gent de l’Ebre, la situació ac-mesos. I és que encara no saben ni a més, tampoc es fien que sigui un membre dels Jóvens en Defensa de gües per abastar d’aigua la pobla- tual obre l’oportunitat d’abordarqui la farà, ni per on passarà, ni han projecte temporal, sinó que un cop l’Ebre, i afegeix: “Nosaltres tam- ció”. l’imprescindible debat sobre elcomençat el procés d’expropia- construïda la infraestructura, temen poc volem que la gent de Barcelona Una de les vies per abastir d’ai- model territorial. I posen sobre lacions, ni han fet l’estudi d’impacte que no s’utilitzi només en períodes hagi de passar set”. gua l’àrea de Barcelona que el Go- taula una sèrie de preguntes queambiental. El que tampoc entenem d’excepcionalitat. Una altra opció per Sabaté seria vern està estudiant és comprar les consideren que cal que ens fem:és que els costi igual que la previsió construir petites depuradores: concessions d’aigua dels pagesos, Quins efectes té sobre la gent deque havia fet l’Agència Catalana de Alternatives al “Quan hi va haver el desastre a les però els Jóvens de l’Ebre no hi l’Àrea Metropolitana el creixementl´Aigua de construir la canonada en transvasament mines d’Aznalcóllar, calia abastar estan d’acord: “Això pot ser una so- urbanístic que es beneficiarà de18 mesos”, explica Susanna Abella. d’aigua la població i es van cons- lució, però no es pot fer entre con- l´aigua de l’Ebre? I sobre la resta deEl que també denuncien des de l’E- A més de fiar-se poc de les dades truir les anomenades depuradores ques diferents, ja que es trenca l’e- comarques? Quina petjada ecològi-bre és que la canonada es vol cons- que aporta el Govern, la PDE consi- “de butxaca”, que es construeixen quilibri ecològic. És a dir, que es ca deixarà?Catalunya. Juny de 2008 3
  4. 4. REPORTATGE Per un model reequilibrador que preservi el medi i els recursosPlataforma Metropolitana contra els TransvasamentsLa crisi de manca d’aigua no res-pon únicament a una situació depluges escasses (fet recurrent en laclimatologia de la Mediterrània Oc-cidental), o a les reserves insufi-cients dels envasaments, sinó queés la conseqüència d’una pèssimaplanificació i gestió dels recursoshídrics i del seu malbaratament perdeterminades pràctiques insosteni-bles en l’agricultura, la construcció,la indústria, el turisme i l‘oci, ....Aquests sectors han vist com el seucreixement econòmic no tenia fre is’han acostumat a disposar d’aiguasense límits. Ara aquest model hafet fallida i està afectant el conjuntde la població. Denunciem els alarmismes estè-rils del govern de la Generalitat idemanem mesures urgents per fercanvis estructurals en la planifica-ció, els usos i els abusos de l’aiguacom a recurs cada vegada més da al país (amb 3 centrals nuclears, Barcelona és aproximadament d’un màxim de benefici a costa de la ciu- vasaments generen més expectati-escàs, situació agreujada per les in- diverses centrals tèrmiques i massi- 40% per a usos industrials, 40% do- tadania. Tot plegat és la causa de la ves de consum insostenible, d’espe-certeses que comporta el Canvi Cli- ficació eòlica) però mancades de mèstic, i 20% agrícola. És impor- sobreexplotació dels recursos hí- culació urbanística, de destrucciómàtic. serveis bàsics que hipotequen el seu tant aclarir que quan els informes drics tolerada i impulsada per les del territori, perquè fomenten alho- Lluny d’això, el Govern i el Par- desenvolupament social, econòmic oficials parlen d’ús de boca hi in- administracions. ra un ús desmesurat de laigua.lament espanyols, amb la connivèn- i humà. clouen usos com el reg de jardins i -Les conseqüències d’aquest model -Considerem que parlar de transva-cia de la Generalitat de Catalunya -Les conseqüències d’aquest parcs, piscines i centres lúdics, no només afecten l’Ebre, sinó que sament “temporal” degut a la se-han decidit d’imposar transvasa- model insostenible no ho són fonts, serveis, activitats econòmi- des de fa anys està deixant en una quera és un insult a la població bar-ments des de la conca hidrogràfica només per als territoris espoliats de ques, comerços, tallers,... situació deplorable els rius Llobre- celonina i catalana perquè no esde lEbre cap a la regió metropolita- les seves riqueses naturals i paisat- -Els 4 hm3/mensuals de dèficit hí- gat, Besos i Ter, així com els aqüí- pensa canviar el model de gestionarna de Barcelona. gístiques, ho són també per a nosal- dric que volen compensar amb la fers de les nostres comarques i les el consum (no es revisaran, ni limi- Les persones, col·lectius i entitats tres, habitants de la conurbació bar- connexió Consorci d’Aigües de Ta- comarques veïnes. taran les concessions a indústries,cíviques que signem aquesta decla- celonina, perquè se’ns imposa una rragona – Aigües Ter Llobregat urbanitzacions, agrícoles, camps deració volem manifestar el següent: ciutat d’aparador que exclou les (CAT-ATLL) no és només per a 5,5 Per tot això : golf, turisme de luxe, .....), sinó dur -L’impacte ecològic de la ciutat de persones. Una ciutat que dóna més milions de catalans, sinó també per a terme els projectes antics i ca-Barcelona i la seva àrea metropoli- importància als interessos hotelers, a molts altres usos empresarials i -Denunciem l’alarmisme i manipu- ducs..tana sobre el territori que l’envolta comercials i especulatius lligats al activitats econòmiques. lació que el Govern i la seva Agèn- -Considerem que l’aigua pertany, iés cada cop més insostenible. La turisme i al consumisme, que a les -AGBAR (participada per ‘la cia Catalana de l’Aigua (ACA) fan s’ha de gestionar en cada conca co-petjada ecològica de la ciutat lany nostres necessitats com a ciutadans. Caixa’), la principal empresa priva- de la problemàtica de manca d’ai- rresponent. L’aigua, és un element1996 es situava entre 3 i 3,5 hectà- Es ven: la terra i l’aigua per fer da de gestió local d’aigua, i les em- gua i escassetat de les pluges per indispensable pel reequilibri territo-rees per persona i no ha parat de camps de golf, les alzines per a fer preses hidroelèctriques, són les que justificar nous transvasaments pre- rial i de redistribució de riquesa alcréixer. Avui, necessitaríem el terri- muntanyes russes, els espais lliures dicten les polítiques hidràuliques a vistos per Plans hidrològics obso- nostre país.tori equivalent a unes 400 "Barcelo- per fer centres comercials i el centre Catalunya, privatitzant, monopolit- lets. -Manifestem que la situació actualnes" per mantenir aquest model de històric de les ciutats per fer parcs zant i imposant una gestió mercan- -Denunciem que aquesta política és una oportunitat inexcusable perdesenvolupament socialment injust temàtics turístics. Fins i tot s’espe- til. Escàndols com les pèrdues de respon als interessos especulatius plantejar un canvi de model territo-i depredador dels recursos d’altres cula amb béns tan bàsics com l’ai- les canonades confirmen que la que volen consolidar un model te- rial i de la gestió de l’aigua, d’acordterritoris. gua i l’energia. seva prioritat no és donar un servei rritorial metropolità insostenible de als recursos hídrics de què dispo--Aquest impacte, generat per les ac- -El consum d’aigua a l’àrea de bàsic i de qualitat, sinó obtenir el creixement sense límits. Els trans- sem i per cercar la utilització d’al-tivitats econòmiques i les persones tres recursos propis que es malver-que vivim a l’àrea metropolitana de Imatges que valen tant com les paraules que retraten sen (manca de recollida d’aigüesBarcelona, és conseqüència d’un pluvials, mines i regeneració i pre-model territorial, econòmic i cultu- servació d’aqüífers, etc)ral centralista impulsat pels governs Mentre els publicistes al servei de -Reiterem doncs, la nostra oposicióde torn sempre sotmesos als grans “la Caixa” i Agbar creaven una a qualsevol transvasament, aixípoders econòmics que amuntega la psicosi de sequera i de manca com a la Interconnexió de Xarxespoblació, planifica la urbanització d’aigua de boca entre els habitants inclosa en el Decret de Sequera, elsense límits, concentra les activitats de l’àrea metropolitana de Barce- qual a més obre les portes a d’altresindustrials, i dóna autorització a lona, la gent de l’Ebre difonia es- transvasaments, i manifestem elmés consum de territori, energia, tudis, pamflets, enganxines, arti- nostre suport a la dignitat de les Te-aigua i tot tipus de recursos. cles, pancartes i el que fos per rres de l’Ebre i a la Plataforma en-Aquest model és la causa del des- deixar clar la seva oposició a un Defensa de l’Ebre.equilibri territorial català. La major projecte que continua amenaçantpart del territori resta en una funció no la indústria de la zona, sinó la Més informació:perifèrica. Un exemple d’aquesta mateixa existència de la zona. La www.notransvasamentsbcn.blogsdiscriminació és la situació de les fotografia manipulada que il·lustra pot.com/Terres de lEbre, productores de aquesta notícia ho deixava ben lar. notransvasamentsbcn@gmail.comés del 70% de l’energia consumi- m4 Catalunya. Juny de 2008
  5. 5. REPORTATGE Benvinguts a l’especulació hídrica: ahir contra CiU/PP, avui contra el Tripartit Josep Sánchez Cervelló i Adrià tensió elèctrica i les canonadesGrau Marro, membres de la PDE d’aigua, quan no tenim ni AVE ni vies ràpides que ens vertebrin. NoNo hi ha res pitjor que l’engany. Els podem quedar aturats mentre de-components del Tripartit han prefe- preden els recursos naturals i elsrit que passessin les eleccions per ebrencs hem de continuar emigrantprendre una decisió antipopular generació rere generació com siperquè sabien que els hi passaria fóssim fills d’una terra maleïda.factura. Ara ja poden prendre les 4- No pot ser que les Terres de l’E-mateixes decisions que dissenyà el bre, i en general la demarcació degovern de Pujol i contra les que Tarragona, tinguin els projectes eò-varem protestar amb tota la nostra lics més massius de Catalunya, méscontundència. Les raons d’abans previsions de centrals de cicle com-són les d’ara. No és diferent el de- binat i totes les nuclears (amb unalicte depenent de qui el fa. I, evi- darrera fuita que hem tardat cincdentment, ara estem més sols que mesos en conèixer) i on l’empresaabans perquè els qui llavors ens ha manipulat els aparells de medi-varen donar suport (PSC, ERC, IC- ció radioactiva.Verds) ara s’ajunten al PP i a CiU 5.- Ningú pot creure’s que el trans-en el transvasament –clar que no ho vasament cap a Barcelona és excep-diuen d’aquesta forma tan explícita, cional si ens van prometre que noprefereixen l’eufemisme mentider farien transvasament i ens han en-que agafaran l’aigua sobrant dels ganyat. Quina credibilitat tenen elscanals de rec que es perd. Era el polítics que ens representen?.mateix argument de PP/CiU però especular. Després de setmanes tió i control de l’aigua que és trans- i el seu futur. Quins negocis té el conseller Balta-ells volien “l’aigua que es perd al d’intoxicació mediàtica, tal i com vasarà. D’aquesta manera farà de 2.- Hem de tractar de rellançar el sar? Canvia tant d’opinió sobre lesmar”. No cal argumentar gaire per van fer els Estats Units amb els seus jutge i part i s’assegura que no peri- moviment de resistència a través de piscines i el rec de jardins depenentdir que l’aigua mai es perd, va als ciutadans, per justificar la guerra lla l’especulació actual en tot el la societat civil, demanant a les as- de les cotitzacions de la borsa?.aqüífers o al mar on ajuda a fer del Irak amb les armes de destruc- complex de Port Aventura, ni en els sociacions cíviques que donin su- Ara hem de tornar da lluitar sabent,nova vida i això sempre ha estat ció massiva, ara ja han trobat la so- futurs negocis que volen muntar port a la PDE i posar-nos a la seva com sabíem abans, que la victòriaaixí i forma part del cicle natural de lució és diu interconnexió de xarxes d’aquí a res. Els ben pensants disposició, com varem fer la Junta sempre requereix sacrifici i que arala vida. I per això els transvasa- i és un transvasament de l’Ebre, creiem que així els partits polítics d’Amics i Amigues de l’Ebre per encara serà més difícil, però si noments del Segre o de l’Ebre són una però porta molta pressa. Tanta que podran anul·lar els deutes pendents unanimitat. ens mobilitzem serem còmplicesamenaça pel Delta. no caldrà ni declaració d’impacte amb La Caixa. 3.- La Nova Cultura de l’Aigua per del desastre. També hem d’estarS’ha de fer un retret inexcusable a ambiental, com si es va fer amb les la que varem lluitar i lluitem és preparats per a les calumnies, perles esquerres catalanes. Van utilitzar dessaladores. I es que quan la des- Per tot això: l’antítesi d’aquest model de creixe- als insults i per a les amenaces. Elsla Plataforma de Defensa de l’Ebre saladora estarà en marxa aquest 1.- Hem de donar una resposta con- ment salvatge que canvia el curs que han dissenyat l’operació espe-(PDE) per expulsar Pujol del poder transvasament no tindrà sentit. Però tundent, tant com siguem capaços, i dels rius i de la natura per posar ren obtenir molts beneficis i pensenperò no han intentat cap política al- per a qui tindrà molt de sentit és per la primera feina es anar a les mobi- bens públics en mans privades. que quatre desgraciats no hem deternativa amb la qüestió de l’aigua: a La Caixa. L’ obra per valor de més litzacions de la PDE. També fem S’ha d’acabar o acabarà amb nosal- poder rebentar-los-hi el negoci. Potni millorar canonades, ni plantejar de 180 milions d’euros la farà una crida a la militància del PSC, tres. No potser que les úniques vies ser que tinguin raó, però us animemrecuperació d’aqüífers, ni pràcti- Agbar, que és propietat de La ERC i IC perquè abandonin llurs de comunicació ràpides a les Terres a demostrar-los-hi que s’equivo-ques de racionalització del con- Caixa, passarà pel costat de l’auto- formacions com varem fer amb de l’Ebre siguin les que serveixen quen.sum.... Han fet la mateixa política pista que La Caixa en té la conces- CiU i PP i s’ajuntin a tots els ciuta- per depredar el territori en contra I recordeu. “Volem polítics dig-de la dreta, especular, especular i sió, i serà La Caixa qui farà la ges- dans anònims que defensem la terra dels seus habitants: la xarxa d’alta nes, no compensacions!”.Multitudinària manifestació el 18 de maig a Amposta contra els transvasaments Col·lectiu Catalunya manifestants, provinents de les co- sociacions de Veins de Barcelona, formen part es van oposar al trans- van portar a terme les intervencions marques de lEbre bàsicament, però la Confederació General del Treball vasament que preveia el PP, i es van de representants de la PDE i delsMilers de persones, entre 25.000 i també de la resta de Catalunya així (CGT), la Unió de Pagesos, Ecolo- mostrar indignats per aquesta ini- Jovens de lEbre entre altres, a més30.000 segons els càlculs de la Pla- com dAragó, van ocupar més espai gistes en Acció, les CUP, la Plata- ciativa, però també perquè aquesta d’actuacions musicals.taforma en Defensa de lEbre als carrers dAmposta del que van forma Metropolitana Contra els es mantingui després de les últimes El representants de la PDE van(PDE), es van manifestar el diu- ocupar en aquella altra ocasió. Transvasaments, la campanya con- pluges produïdes a Catalunya, que remarcar que el govern no pot des-menge 18 de maig a Amposta en Aquesta vegada el motiu era dir tra el recreixement de Yesa i col·lec- han incrementat de forma destaca- oir la veu de la gent, i que a partircontra del transvasament de l’Ebre "no" a la canonada que portarà tius diversos provinents de diferents da les reserves daigua dels embas- dara canviarien moltes coses, i quecap a Barcelona. aigua cap a làrea metropolitana de punts de Catalunya, Aragó i Pais saments. si no satura la canonada, la lluita La mobilització es va produir 8 Barcelona. La mobilització va Valencià. Els dos lemes que van encapçalar continuarà. Per a la PDE lobjectiuanys després de la primera gran comptar amb el suport dunes 150 Un centenar de militants de la les protestes van ser ’Els transvasa- del govern no és pas dacabar ambprotesta contra el Pla Hidrològic entitats i associacions. Entre les or- CGT es van agrupar darrera una ments no són la solució’ i ’Terres de la sequera, sinó de fer les obres delNacional del PP, que es va realitzar ganitzacions i col·lectius presents, a pancarta amb el lema: "Negocis de lEbre: la Catalunya enganyada’. La transvasament de lEbre. Aquesta la mateixa ciutat. La marxa ha més de les diferents seccions locals rics i polítics = ruïna per a tothom. marxa es va iniciar al Parc dels Xi- nou projecte de transvasament haestat més multitudinària que del 28 de la PDE, hi havia la Plataforma No als transvasaments". Els mani- ribecs, al pavelló de Fires, va passar servit a més per donar ales als quid’octubre del 2000, quan prop de Salvem el Gaià, la Plataforma Xú- festants van denunciar que se sen- per la delegació de la Conselleria també defensen el transvasament18.000 persones es van manifestar quer Viu, la Coordinadora Anti Ce- ten enganyats pel govern català per- de Medi Ambient a la ciutat i va de lEbre a València i a Múrcia, i elcontra el Pla Hidrològic del PP. Els mentiri Nuclear, la Federació dAs- què lany 2000 els partits que en acabar a la plaça del Mercat, on es del Xúquer al Baix Segura.Catalunya. Juny de 2008 5
  6. 6. TREBALL-ECONOMIA Ara, més que mai, La Llei d’Educació de Catalunya no pretén per la defensa del altra cosa que la privatització de sector públic a l’ensenyament públic pas a pas l’ensenyamentMor elcompany PacoSánchez Continua la lluita contra la Llei d’Educació Federació dEnsenyament CGT Andalucía (LEA) aprovada a finals Catalunya del 2007 (amb de CCOO i UGT) el govern socialista andalús es troba C GT, Ustec-STEs i Aspepc- amb una vaga convocada pel 21 de SPS hem decidit convocar maig i amb el rebuig de més del una altra jornada de mobi- 75% dels centres al Plan de Cali- litzacions. Una primera concentra- dad, que "incentiva" al professorat ció de protesta per al dimecres 28 amb fins a 7.000 euros en quatre de maig, a les 18 h. de la tarda, a la anys, en funció dels “resultats” plaça Sant Jaume de Barcelona. I –aprovats. concentracions davant les seus dels Serveis territorials d’Educació a Donar continuïtat a la Girona, Barcelona, Tarragona i vaga del 14 FSP FL de Barcelona de CGT / SS Lleida per a l’11 de juny, a les 14 h. a Parcs i Jardins de Barcelona del migdia. La força del passat 14 de febrer El primer dels arguments de que ha permès frenar el ràpid pro-A l matí del dijous 29 de maig del 2008 ens arribava la trista ifatal notícia de la defunció del nos- CGT, Ustec-STEs i Aspepc-SPS per defensar la protesta contra l’a- vantprojecte de la Llei d’educació cés de privatització que pretenia el Tripartit, hem de recuperar-la per canviar l’articulat en una defensatre company Francisco Sánchez, de Catalunya és que el problema explícita de la pública. Hi ha quidesprés d’una llarga malaltia, a l’e- de la privatització continua vigent i ens dirà: sí però la LOE ja hi és i tédat de 50 anys. Treballador de que el seu articulat inclou procedi- rang superior. És cert, i caldria can-Parcs i Jardins de Barcelona, afiliat ments que són passos inequívocs viar-la si aconseguim coordinar elsal Sindicat d’Administració Públi- cap a la desestructuració de l’en- esforços a nivell estatal, peròca de Barcelona de la CGT, Paco senyament públic i afavoreixen en podem imposar una altre LEC siha sigut sempre un extraordinari re- un futur processos d’externalitza- cerquem les forces i les voluntatsferent i un exemple per a molts dels ció i de privatització. A més de per fer-ho.seus companys tant en la secció considerar insuficient el compro- Maragall ha manifestat la volun-sindical com en el sindicat, on va mís d’inversió de la Llei, els sindi- tat d’entrar al Parlament el projecteexercir al llarg de molt de temps un cats també alertem que s’obren de LEC abans de l’estiu. No efec-treball sindical constant, fins i tot noves vies per finançar els centres tuar les mobilitzacions necessàriesen aquesta última etapa de la seva privats concertats i que s’estableix abans aquest tràmit es completi ésmalaltia. un model d’autofinançament co- vies al finançament dels centres laborals: amb llocs de treball espe- tornar a deixar les mans lliures a la Seria innumerable la llista de mercial dels centres públics. Tam- concertats (increment dels mòduls, cífics i de lliure designació, "carre- conselleria per tirar endavant elscompany/es que hem aprés a través poc ens agrada el model de direc- finançament addicional per neces- ra" docent depenent de l’avaluació plans privatitzadors de l’ensenya-del seu treball i del seu exemple, ció previst al document ja que, sitats educatives especials, con- del director, adscripció a zona edu- ment. Deixar aquest articulat pen-del seu suport continu, quasi tot el entre d’altres qüestions, conside- tractes programa, nous concerts), cativa, reduccions econòmiques dent de futures negociacions ésque sabem de temes de prevenció i ren que podran seleccionar i nome- que paren la mà per rebre més di- per interins i en els tres primers perdre l’objectiu de la vaga del 14.riscos laborals. Implicat en la vida nar professorat com si fossin cà- ners públics mentre es mantenen anys com a propietari... Perquè fins i tot els marcs de nego-del sindicat, solidari amb els com- rrecs de confiança. I pel que fa als com empresa privada. Per aquests motius i d’altres que ciació no són els de la vaga, sinó elpany/es de totes les seccions sindi- docents, advertim que els nous - L’articulat evita pronunciar-se desenvolupem en l’anàlisi de l’a- Pacte Nacional d’Educació –ambcals i d’altres sindicats de sector, cossos de la Generalitat que vol explícitament per la gestió indirec- vantprojecte, cal manifestar un ro- les patronals privades- i la novaPaco era un mestre en aquest apar- crear el Departament d’Educació ta de centres públics, però deixa el tund rebuig de l’articulat. La LEC Mesa Sindical, que incorpora sin-tat de la vida sindical. Va ser ell qui no garanteixen tots els drets labo- camí obert a través de la municipa- –com les Bases i el Pacte Nacio- dicats de la privada i del professo-va obrir la bretxa a Parcs i Jardins rals i administratius actuals. A això lització (com ja fa a les Llars d’in- nal- prenen com a referent l’escola rat de religió -cap dels quals no esen qüestions de salut laboral i segu- hi afegim el rebuig a un model fants municipals de gestió indirec- concertada i es tracta que la públi- va enfrontar a les Bases-, manipu-retat en el treball, fins llavors molt d’autonomia dels centres basat en ta). A més, deixa en mans dels ca la imiti (sisena hora, gestió pri- lant la representació del professo-descuidada per l’empresa, i a partir les direccions i en els resultats es- ajuntaments la primera etapa d’e- vada, jerarquització...). rat de la pública en lluita –canviantde la seva acció sindical i els seus colars, criticant la proposta d’in- ducació infantil, l’educació de per- majories i excloent la CGT- per aconeixements sempre actualitzats, crements retributius al professorat sones adultes, els ensenyaments ar- En el marc de la LOE posar la «negociació» de les nos-la secció sindical de Parcs i Jardins per resultats obtinguts. tístics (autèntiques ventafocs del tres condicions laborals i de l’edu-ha aconseguit incomptables avan- sistema educatiu) i, mitjançant La LEC és conseqüència del cació pública en les seves mans.ços en benefici de tots els que tre- Reclamem la retirada conveni, els permet també ensen- desplegament de la LOE. Una partballen en la dita empresa. de l’articulat de la LEC yaments ordinaris. dels problemes i amenaces que Més informació: Excel·lent company, amic i per- - Es mantenen els mecanismes afrontem es desprenen directamentsona, la seva pèrdua deixa en tots Hem vingut alertant als qui es- de privatització de la gestió dels d’aquesta llei marc. Però, no li cal Enllaços a llocs web per tal d’ac-nosaltres un profund pesar i una peraven els canvis que poguessin centres públics amb l’autonomia una llei autonòmica al govern del cedir a larticulat de lavantprojecteempremta en els nostres cors que aparèixer a l’articulat de la LEC, econòmica i el finançament dife- PP a la Comunidad de Madrid per de la Llei dEducació de Catalunyaens acompanyarà sempre. que potser es diluirien les grolleres renciat segons resultats. passar un centre de titularitat públi- i al butlletí de la Federació dEn- Volem transmetre des d’aquestes afirmacions de les Bases, però no - També la jerarquització dels ca a municipal i d’aquí a gestió pri- senyament de CGT on se n’analit-línies el nostre sentiment a tota la canviaria res substancial. El De- centres públics a través d’una di- vada (com a Catalunya amb les za el contingut.seva família i en especial a la seva partament havia insistit en la vali- recció professionalitzada, conver- llars municipals) o, fins i tot, ven- http://www.cgtcatalunya.cat/cgtencompanya, amb qui hem tingut la desa d’unes Bases que no va reti- tint al director en gerent de perso- dre’l, com en el cas del CEIP MA se/IMG/pdf/Articulat_LEC-sort de poder compartir grats mo- rar, fonamentades en el Pacte nal que colli al professorat com a la Blanco a El Álamo, redistribuint 280408.pdfments amb ella i Paco en els últims Nacional d’Educació. privada; i retornant als vells cossos l’alumnat matriculat i el professo- http://www.cgtcatalunya.cat/cgtentemps. Fins sempre Paco i que la - Sota el nou paraigües del Ser- del franquisme. rat públic. se/IMG/pdf/LEC-articulat_0508-terra et sigui lleu. vei Públic d’Educació, obre noves - Es desregulen les condicions I, amb la Ley de Educación de color.pdf6 Catalunya. Juny de 2008
  7. 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA INDISCRETA Secció Sindical a Estampaciones Sabadell Essa Palau El Batxillerat ‘Ens vam mostrar com a nocturn Emili Cortavitarte Carral gent realista, sincera i A finals d’abril, un responsable del Departament d’Educació va comunicar a la Junta de Direc- tors de Secundària que no s’obriria farta de ser pressionada’ la preinscripció per a 1r de batxille- rat nocturn. L’allau de cartes de protesta, la recollida de signatures, la petició de reunió sindical urgent, la convocatòria de vaga de profes- Col·lectiu Catalunya sorat i alumnat pel 14 de maig (sense CCOO i UGT) van canviar- A què es dedica lempresa Es- la posició inicial del Departamenttampaciones Sabadell Essa de supressió pura i dura per una re-Palau i com es va formar la sec- ducció selectiva de centres.ció sindical? Dels 46 centres que fan batxille-- Estampaciones és una empresa rat nocturn, només 26 podran ma-auxiliar del sector de lautomòbil, tricular alumnes de 1r pel curs vi-majorment dedicada a lestampació nent. I pràcticament tots perdende xapa, soldadura i acoblament. cursos de 2n. Si tenim en compteLa nostra secció sindical es va for- que el Departament té preparat unmar en una situació problemàtica decret de batxillerat (al qual no hadunificació de dues plantes pro- incorporat cap de les demandesductives, una planta situada a Po- sindicals) que li permet tancar ellinyà i una altra a Palau, que és en batxillerat (diürn i nocturn) en totsla qual estem actualment. Al final aquells centres de secundària quedaquesta unificació es van realit- no tinguin la matrícula suficient perzar les eleccions de la representa- oferir les dues modalitats, el cursció dels treballadors en les quals vinent la llista pot reduir-se a unaCGT es va presentar com un sindi- dotzena.cat alternatiu i amb la finalitat de En un article d’opinió a “Eltreballar per a la defensa dels tre- País”, el conseller Maragall oferiaballadors i els seus drets. Gràcies a unes quantes de les seves mentidestots els que es van adonar que a Es- i contradiccions habituals (baixatampacions sorgiria un sindicat però davant la falta de col·labora- per a seguir lluitant i fer la nostra - Els ritmes de treballs són molt matrícula, alumnes que treballen,lluitador, ens vam mostrar com a ció de lempresa no ens queda més labor tan bé com sigui possible. alts amb el que el personal de taller mínims d’alumnes per grup-classegent realista, sincera i farta de ser remei que denunciar aquestes si- ha de patir cada dia un constant so- -45 o 50 en les matèries comunes,pressionada. Com a resultat da- tuacions en els corresponents orga- - Com és lactitud dels sindicats breesforç físic i mental que no quina excel·lència!-, mateixos cen-questa campanya electoral aconse- nismes oficials. majoritaris cap a la Secció Sindi- ajuda molt al benestar en el seu tres, grups i docents en els últimsguim tres representants i un dele- cal de la CGT? lloc de treball. anys... o la guinda: l’educació agat. Aquesta confiança dels votants - Com sorganitza la secció sindi- - En aquesta empresa el sindicat - La falta dinstal·lacions ade- distància permet oferir estudis a to-ens ha dut a una lluita de fre a la cal i com és la resposta dels tre- majoritari és CCOO. Aquest sindi- quades per a exercir el treball, com thom) per justificar mesures antiso-pèrdua dels drets dels treballadors balladors ? cat ha estat sempre gairebé lúnica són les extraccions de fum amb cials i plantejaments economicistesque en un conveni del metall signat - Actualment la nostra organització representació en el comitè ja que unes temperatures excessivament i privatitzadors.pels sindicats majoritaris hem depèn gairebé sempre de les nos- anteriorment estaven en majoria i baixes (sobretot en una de les Seria propi d’un govern progres-hagut dintentar millorar aconse- tres instal·lacions a la CGT de Sa- la UGT en minoria. Amb la unifi- naus). sista fer promoció i difusió del bat-guint frenar la caiguda directa dels badell on ens reunim amb certa re- cació de les dues plantes, sembla - El soroll en premses. xillerat nocturn quan hi ha un baixnostres drets. Ara tenim per davant gularitat per que des que estem que no shan adonat que som qua- - La falta de seguretat en alguns percentatge de seguiment dels estu-gairebé tres anys més per millorar constituïts (fa ja un any) lempresa tre sindicats i miren d’imposar el llocs de treball. dis postobligatoris, un importantels nostres llocs de treball i inten- encara no ens ha dotat de la nostra seu criteri, que en algunes ocasions - La constant lluita contra lac- nombre de joves que s’endinsen entar, per tots els mitjans possibles, sala sindical on poder reunir-nos i gairebé ens duu a la pèrdua de tuació inadequada de la Mútua i el treball precari amb molt pocaque els treballadors dEssa Palau atendre correctament als treballa- drets ja adquirits pels treballadors. lempresa. formació i una taxa importanttreballin amb dignitat sense el dors que sol·licitin algun tipus din- Ara, la CGTté representació i hau- - Els constants moviments de d’immigrants joves amb estudisconstant atac de lempresa per a formació o ajuda. Per la nostra pà- rien de contar amb nosaltres, amb personal entre seccions sense prea- per convalidar. No n’és que s’eli-desestabilitzar la unitat de tots els gina a Internet i per notes tots els treballadors als quals repre- visos ni formació adequada. mini l’oferta pública i es culpabilit-treballadors. informatives a més de personal- sentem i amb els quals tot i ser dun Segurament ens deixem molts zi a la manca de demanda. ment, vam procurar estar sempre altre sindicat veuen en nosaltres més exemples de precarietat ja que Tampoc, que es presenti l’ensen-- Quines són les problemàtiques en contacte amb tothom que neces- una sortida mes clara, sobretot en cada treballador coneix els incon- yament a distància com a alternati-laborals mes freqüents que afec- siti la nostra ajuda i assessorament. situacions conflictives. Sabem que venients amb què es troba al seu va (no tothom té accés a internet,ten als treballadors a Essa També, amb certa regularitat, con- a causa de la nostra claredat, vera- lloc i és el que sha dintentar solu- molts alumnes necessiten el con-Palau? voquem assemblees per a afiliats i citat i dignitat la CCOO faria tot el cionar. tacte quotidià amb el professorat)- Actualment la problemàtica més simpatitzants, també a la CGT de possible perquè la CGT no esti- Actualment, després dunes ne- quan poden ser complementaris. Ausual és la precarietat del lloc de Sabadell per a informar de la situa- gués representada en el comitè gociacions bastants conflictives i més la futura Llei d’educació detreball. La manipulació i el treball ció actual desdeveniments i nego- dEstampaciones però, ara com difícils sobre la millora del conveni Catalunya planteja la possibilitatrepetitiu associat amb les pressions ciacions, a més de recollir qualse- ara, estem aquí i cada vegada més provincial del metall, ja estem per que els estudis postobligatoris adalguns comandaments originen vol inquietud i preocupació que consolidats. fi bolcats en el treball en les dife- distància puguin ser privatitzats.malestar i un alt nivell dabsentis- tinguin els treballadors. Cada dia rents comissions de treball i amb la L’oportunitat de fer batxilleratme que per la gran passivitat de que passa veiem un gran suport per - Podeu explicar exemples pràc- col·laboració de tots esperem aca- nocturn i tenir una projecció im-lempresa cada vegada costa més part de la plantilla, que igual que tics de la precarietat laboral a bar aquesta legislatura amb la tran- portant en aquest país sembla quede solucionar. Des de la nostra sec- nosaltres, està preocupada per la Essa Palau? quil·litat dhaver realitzat la nostra s’ha acabat amb Monilla i Deció sindical intentem millorar situació de crisi econòmica, - Com a exemples pràctics impor- comesa en defensa dels treballa- Madre, no sigui que qualsevol vul-aquestes problemàtiques laborals, Aquest suport ens dóna confiança tants tenim els següents: dors d’Essa Palau. gui ser president o diputada.Catalunya. Juny de 2008 7
  8. 8. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITATPredicar amb Contra la supressió dell’exemple Pepe Berlanga batxillerat nocturn Federació dEnsenyament una concentració a la plaça de Sant talunya (IOC), amb quatre centres sarà models diferenciats de centres de la CGT de CatalunyaU na dona pot ser ministra de Defensa? Que no està prepa- Jaume de Barcelona a la que van assistir unes 500 persones. de suport a les capitals de demarca- ció. de secundària, menys equitat per l’alumnat, ratios més altes, reduc- Drada per a tanta responsabilitat... avant la decisió de supri- En realitat, la proposta del De- ció de plantilles i desplaçamentsQue és molt jove... que per a minis- mir els estudis nocturns de No a la supressió del partament d’Educació respon als forçosos de professors/es.tra de lHabitatge no estava mala- Batxillerat, per part del batxillerat nocturn mateixos criteris elitistes i econo- En resposta a les mobilitzacionsment... tot i que no dèiem que era Departament d’Educació, els sin- micistes que tota la reforma del produïdes, el conseller dEducaciójove! Que a més és catalana. I per a dicats CGT, USTEC-STEs, AS- A l’unilateral i antisocial projec- Batxillerat i de la futura LEC. va rectificar parcialment, anun-acabar darrodonir el disbarat, està PEPC-SPS vam convocar el pro- te de Decret del Batxillerat del De- Al conseller Maragall i al Go- ciant que el batxillerat nocturn esembarassada! Tot això ho heu sen- fessorat a manifestar la nostra partament d’Educació, s’afegeixen vern de la Generalitat no els preo- mantindria en una part dels centrestit a dir aquests dies. oposició a aquesta mesura regres- les instruccions donades pel depar- cupa en absolut que 5.000 o més on es portava a terme. Des de CGT Tots aquests improperis han estat siva i a impedir aquesta nova tament dEducació als instituts que joves catalans treballin i vulguin seguim defensant la continuïtat delairejats. Tothom capaç demetre un agressió contra l’ensenyament pú- feien nocturn perquè no matriculin estudiar el batxillerat amb un siste- batxillerat nocturn en la totalitatjudici l’ha manifestat. blic. cap alumne de 1r pel curs vinent. ma presencial. Són treballadors i dels centres on sha vingut realit- Però, inclús sent importants els Les mobilitzacions es van iniciar El mateix Departament reconeix treballadores (majoritàriament en zant.esdeveniments desencadenats, no el 6 de maig amb la convocatòria, que hi ha 4.900 alumnes que fan precari) i fills i filles de treballa- Recomanem que, en espera deho és menys que la persona a la conjuntament amb sindicats destu- batxillerat nocturn i uns 1.700 que dors i no estan disposats a invertir saber com acaba, els centres obrinqual sha encomanat aquesta res- diants, de concentracions a la plaça el fan a distància. No obstant, ba- unes dotacions i uns professors/es igualment la pre-inscripció per pri-ponsabilitat serà mare pròxima- de Sant Jaume de Barcelona i plaça sant-se en un suposats resultats, se- en ells i elles. mer de batxillerat nocturn del pro-ment i encararà, com moltes altres Imperial Tàrraco de Tarragona. El gons els quals en el primer cas el Aquests alumnes mai no arriba- per curs.treballadores, la crua realitat del 8 de maig, es va portar a terme una percentatge d’aprovats és d’un ran a l’excel·lència, tan desitjada i Més informació al web de la Fe-món laboral davant la disjuntiva de assemblea de professors/es de noc- 40% i en el segon d’un 60%, el ponderada pel conseller. deració d’Ensenyament de CGTtriar entre una maternitat més o turn a lIES Balmes de Barcelona. I conseller Maragall vol donar per CGT Ensenyament es posiciona Catalunya, on també trobareu mo-menys responsable i un futur pro- el 14 de maig es va convocar una acabada l’experiència del Batxille- en contra d’aquesta mesura i reite- dels de carta de protesta que podeufessional prometedor. jornada de vaga del professorat de rat nocturn a Catalunya i potenciar ra la seva crítica global al projecte enviar a diferents organismes: Sota el rimbombant nom de Pla batxillerat nocturn i es va realitzar el model de l’Institut Obert de Ca- de Decret de Batxillerat que supo- www.cgtcatalunya.cat/cgtenseintegral per a la conciliació de lavida personal i laboral en lAdmi-nistració, conegut com a Pla Conci- OPINIÓ: No tanqueu l’aixeta de l’educació pública dels adultslia, els funcionaris disposen de di- Mesa per l’educació pública de persones adultes de Catalunyaverses providències per fer ducació i es reconegui el dret a l’e-compatible la conciliació de la vida ducació dels i les internes.laboral i la familiar. 3.- Que un Govern que s’anomena Per tant, la ministra, com a fun-cionària, tindrà lopció de flexibilit-zar el seu horari: treballar setma- D es de la Mesa de l’educació pública constatem: - Que l’endarreriment històric de d’esquerres potenciï decididament l’educació pública de les persones adultes tal com s’havia compromèsnalment 27,5 hores o disposar dun l’educació de les persones adultes quan era a l’oposició, donant prio-horari flexible i un permís de pater- a Catalunya empitjora respecte de ritat a les necessitats de la gent tre-nitat de deu dies; acumular permi- la mitjana europea. Tan sols un 3% balladora d’aquest país.sos de paternitat / maternitat / lac- segueix un curs de formació en- 4.- Que la Generalitat impulsi l’e-tància amb vacances; substituir el front del 10 % d’Europa. Amb l’in- ducació pública de les personespermís de lactància per ampliació crement de la població a Catalunya adultes amb campanyes d’infor-de la baixa per maternitat; a la re- no només ha crescut la demanda de mació a la població a través delsducció de jornada per fills menors formació de persones adultes sinó mitjans de comunicació.de 12 anys; a modificar el seu hora- que el sector públic cobreix un per- 5.- Que pel proper curs hi hagi in-ri laboral per conciliar; a les famí- centatge cada cop menor de les ne- crement de professorat per avançarlies monoparentals; a reduir jorna- cessitats. en un pla d’impuls de l’educacióda per atendre familiars per - L’incompliment dels compro- de persones adultes que contempli:malaltia molt greu durant un mes, misos del Departament d’Educa- - La creació d’un centre públicretribuït; a excedència per a cura de ció, signats el maig de 2005, per d’educació de persones adultes enfills o persones dependents; a tres arribar aquest curs a atendre el 5% els municipis de més de 20.000 ha-anys per a cura de fills i familiars; de la població adulta. bitants on encara no n’hi hagi.al manteniment del mateix lloc du- - Que hi ha llistes d’espera no - La transformació de les aulesrant dos anys; que si el part és pre- ateses. A Girona va motivar una actuals en centres.matur el permís de maternitat es vaga del professorat per aconseguir - L’ampliació de l’oferta educa-computi a partir de la data de lalta mig mestre més; a Sant Boi les tra- tiva amb el nombre de grups sufi-hospitalària; a la formació conti- ves burocràtiques van impedir es perpetua aquesta situació. No s’ha fet cap esforç per incrementar cient per tal de cobrir les diversesnuada, el que li permetrà rebre cur- atendre un curs de preparació per a augmenta el nombre global de els recursos; mentrestant, la xifra necessitats recollides pels centres.sos de formació durant els permi- la prova d’accés; a l’AFA Alarona grups. d’interns/es va augmentant. Desdoblament de grups per aten-sos o excedències… de Mataró era més llarga la llista - Que per imposar-ho, el Depar- - Que el Departament d’Educa- dre les llistes d’espera. És a dir, un ampli ventall de fa- d’espera que la d’alumnes matricu- tament vol acabar de decidir els ció potencia el desmantellament de 6.- Un procés i un calendari de ma-cultats per trencar aquella màxima lats, la majoria immigrants. Això cursos i grups pel proper curs amb l’educació pública de persones triculació adequats a les personesque diu que: “no poder conciliar demostra que l’administració no urgència, sense valorar la dinàmica adultes privatitzant l’oferta educa- joves i adultes, que no es tanquivida professional i familiar és la considera l’educació de les perso- pròpia de les persones adultes, com tiva i externalitzant cursos via sub- fins el setembre (com passa a lesprimera causa dabandonament de nes adultes com un dret. fan altres ensenyaments públics vencions tancades a les entitats EOI), amb la possibilitat d’adaptarles dones directives”. - Que aquesta la manca de recur- com les escoles d’idiomes. sense ànim de lucre. l’oferta. Flexibilitat per anar do- Després de la ministra Chacón sos es dóna sense que el Departa- - Que aquesta situació de manca Per tot això demanem: nant resposta a la demanda viva.tot serà més fàcil. Cap companya ment compleixi una part dels com- de recursos i professorat es mani- 1.- Que la Generalitat reconegui 7.- Un compromís de negociacióserà repressaliada per exercir una promisos com fer una campanya festa també als centres públics de l’educació per a persones adultes amb la representació del professo-maternitat compromesa. Serà més per promocionar l’educació públi- persones adultes que hi ha als cen- com un dret i posi els recursos ne- rat del pla d’impuls.fàcil conciliar la nostra vida profes- ca de les persones adultes. tres penitenciaris i que depenen del cessaris per atendre la demanda. Per tot això vam convocar unsional, familiar i social. Els empre- - Que el Departament anuncia Departament de Justícia. Ni s’han 2.- Que es traspassin íntegrament acte-concentració en defensa desaris admetran aquest acte amb que al proper curs congela el nom- traspassat al Departament d’Edu- els centres educatius dels centres l’educació pública de personestotal naturalitat. O no. bre de professorat, per la qual cosa cació com era el compromís, ni penitenciaris al Departament d’E- adultes el 22 de maig a Barcelona. 8 Catalunya. Juny de 2008

×