Your SlideShare is downloading. ×

Revista Catalunya 95 - marc 2008

347

Published on

- sindicat cgt

- sindicat cgt

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
347
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Catalunya decreixementw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Març 2008 • número 95 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Fotografia: Dídac Salau
  • 2. Editorial EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es ‘Catalunya’: ara, setanta-un Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS anys; al setembre, cent números • Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de El periòdic vespertí “Catalunya”, va Estem orgulloses que un mem- Catalunya (FAPC) sortir per primer cop al carrer el 22 bre del Col·lectiu Catalunya (que Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona de febrer de 1937, com a “òrgan re- també és conductor), pogués sortir Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 gional” de la CNT de Catalunya a la festa de l’APEC (Associació de FEDERACIONS COMARCALS amb la lamentable característica Premsa en Català) on vàrem reco- (per la tardança) de ser la primera llir un premi, a reivindicar els dos Anoia publicació escrita íntegrament en dies, tal com es veu en la foto que Rambla Sant Isidre, 15, 1r 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 català de la Confederació Nacional acompanya aquest text. cgtanoia@yahoo.es del Treball. Fins aleshores, les pu- La segona part de la vuitena Baix Camp/Priorat blicacions llibertàries orgàniques època de la revista, que és on ara Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat havien estat totes en espanyol. ens trobem, es va iniciar amb un Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 El marc conflictiu de la guerra article del Saturnino Mercader Baix Llobregat civil féu que aquesta primera època sobre la vaga dels Autobusos de Cra. Esplugues, 46 no s’allargués mes enllà del 28 de Barcelona. Per quan arribi el núme- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 maig del 1938 i hagueren de pas- ro 100 ja li tenim preparat l’espai sar mes de trenta-nou anys perquè perquè ens expliqui com, de ben Jacint Verdaguer, 23, 08640 Olesa de Montserrat aquesta capçalera tornés a veure segur, ja disposen de dos dies de Tel. 93 778 04 93 la llum. descans setmanal i com, amb l’aju- Baix Penedès El setembre del 2002, les perso- da i el suport mutu de treballadors i Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977 66 09 32 nes que vàrem assumir fer aquesta treballadores i dels moviments so- cgt.baix.penedes@gmail.com revista, la pàgina web i bona part cials, hem fet un nou pas endavant, Barcelonès Nord de la Comunicació de CGT, el que mai serà el darrer. Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@wanadoo.es Col·lectiu Catalunya (que s’ha anat I així estem i així no ens volen Tel. i fax 93 383 18 03 reforçant amb el temps), iniciàvem els empresaris, jutges, policies, Garraf-Penedès la segona part de la vuitena època propietaris, constructors, policies, Lepant, 23, baixos 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org de la revista. Començàvem a treba- grocs, paràsits i xupòpters que de- Tel. i fax 93 893 42 61 llar, a posar hores i esforç en nuciem i assenyalem. Maresme Còmic - Ácido Crítico aquest projecte il·lusionant i obert, Ens omple de joia arribar al nú- Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es un projecte amb la voluntat de con- mero 100 al mes de setembre que Tel. i fax 93 790 90 34 vertir-se en la veu de la Confedera- ve, que la revista de la qual en for- Vallès Oriental ció, de la classe obrera, dels movi- maren part personatges tan bri- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ments socials i de les lluites llants com Peiró o Barnils creixi i Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 alternatives de tots els Països Ca- s’enforteixi, que formem una petita FEDERACIONS INTERCOMARCALS talans i de la resta del món. part de la veu de les lluites socials, Des d’aquell primer número 36, de la Catalunya resistent que cons- Girona que vàrem iniciar amb el relat de la trueix una alternativa, evidentment Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a vaga general del 20 de juny, el “Ca- llibertària i per tant oberta, tal i com 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 talunya” ha vist passar per les dèiem en el primer editorial. Ponent seves pàgines moltes altres lluites També ens enorgulleix ser una Av. Catalunya, 82è on la CGT ha demostrat el seu ca- petitíssima part de la vaga ofensiva 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 ràcter combatiu i transformador, ha del bus, de la lluita dels conductors Camp de Tarragona vist també el segrest i condemna d’autobús pels seus drets amb l’e- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona de la companya Laura Riera, que dició conjunta amb els companys i cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 encara continua a la presó, la lluita companyes de “L’Accent” i la “Di- contra els transgènics, contra l’es- recta”, d’una revista amb 60.000 FEDERACIONS LOCALS peculació, contra el Pla Hidrològic i exemplars dedicats a contrarestar tantes d’altres que esquitxen el la propaganda de Transports Me- Barcelona Via Laietana, 18, 9è nostre país i que teixeixen el con- tropolitans deBarcelona que els 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org trapoder necessari i imprescindible mateixos dies van treure un fullet Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 en temps de majories socials gri- antivaga amb 400.000 còpies re- Manresa Circumval·lació, 77, 2n ses. partides porta a porta. 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, febrer del 2008. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo- Sabadell ren en aquest número: Gemma Ubasart, Laia Alsina, Ivan Miró, Cimarron E., Francesc Camps, Unió, 59 Maria Martí, Atonio Pérez Collado, Marta Pi, Pere Ortega Clotet, Jaume Cunillera, Kaos en la Red, “Sou uns revolucionaris de 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada), Josep M. Yago, Pau Tel. i fax 93 745 01 97 ‘pacotilla’” Terrassa Juvillà, Jordi Sàlvia i Francesc Poblet. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat Jordi Hereu dirigint-se a uns ‘buseros’ que Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. l’escridassaven en un míting Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar@terra.es Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/2 Catalunya. Març de 2008
  • 3. REPORTATGE Una aposta per unir L’objectiu de la Marxa pel Decreixement l’ecologisme, el no és fer una convocatòria massiva sinó creixement sostenible i posar en contacte la gent que lluita arreu el consum responsable DECREIXEMENT Una marxa en bicicleta recorre Catalunya per fer campanya pel decreixement Temps de Re-voltes Col·lectiu CatalunyaU na seixantena de ciclistes van participar, el 10 de fe- brer, en la primera etapa dela primera Marxa pel Decreixe-ment, que recorrerà fins al 26 d’a-bril un total de 35 comarques cata-lanes, amb l’objectiu de crear unaxarxa d’entitats que tenen en comúla lluita per l’ecologisme i les llui-tes socials. La iniciativa està pro-moguda pel col·lectiu Temps deRe-voltes per contactar i treballaramb la gent que s’està mobilitzantpel decreixement. La bicicletada vasortir de la plaça Universitat deBarcelona i va arribar, en l’etapa in-augural, a Sant Feliu de Llobregat,on es van dur a terme diverses xe-rrades. A aquesta primera marxas’ha sumat també la Coordinadorad’Usuaris de la Bicicleta (CCUB),que des de fa anys reclama que esfaci efectiva una xarxa bàsica de ca-rrils per a bicicletes que s’estenguiper tota Catalunya. L’objectiu de la iniciativa no ésfer una convocatòria massiva, sinóque es reuneixi la gent consciencia- el petroli, el gas i el carbó que cada combustibles fòssils que declinen. lúltim arbre per adonar-nos que els com vivim i a on porta el model deda amb aspectes com ara l’ecolo- vegada més, estan i estaran en de- Una alimentació cada cop menys diners no es poden menjar. vida que ens estan venent. És horagia, el creixement sostenible i el clivi. Tard o dhora doncs, haurem variada, menys pròpia i més depen- Per si no nhi ha prou, el sistema de començar una Marxa, respectuo-consum responsable. Les primeres daprendre a viure en un món de dent de la compra de llavors a grans financer i econòmic actual és també sa amb la natura, que recorri, visiti,etapes de la Marxa passaven per baixa energia perquè ni tota la tec- multinacionals. Més imprevisible i en gran part, responsable del caos intercanvii, i creii amb les personesl’Anoia, lAlt Penedès i el Garraf. nologia del món, ni totes les reno- per a la salut degut a la generalitza- ecològic del planeta i de la nostra i organitzacions locals de cada terri-Posteriorment, la Marxa anava cap vables juntes podran aconseguir ció dels transgènics, menys abun- esclavització sense precedents. Un tori. És hora dalliberar-nos dela les comarques tarragonines i tot que seguim vivint com si tingués- dant si seguim pensant que és mi- sistema que crea els diners del no poder del sistema dominant, dorga-seguit, a les de ponent. Les comar- sim tres planetes. Perquè cap inven- llor dedicar la terra a plantar res i que a sobre, ens cobra interes- nitzar la insubmissió, de reagrupar-ques gironines i les del nord de ció podrà negar-se a veure que de aliments per alimentar els cotxes, sos. Un sistema que necessita que nos, de prioritzar les alternatives, il’àmbit metropolità seran les últi- planeta només en tenim un, mal- enlloc de plantar per alimentar les seguim consumint, que seguim dinterconnectar-les unes amb lesmes etapes de la Marxa abans de tractat, espoliat, contaminat i assal- persones. creixent, demanant crèdits i pagant altres. És hora de deixar de treballartornar a Barcelona. La Marxa pel tat en tota la seva fragilitat. Per altra banda, molt del mal que els nostres deutes per a seguir fun- per leconomia de creixement, i de-Decreixement ja té l’adhesió de 50 El canvi climàtic és una conse- anem fent dia a dia, incansablement cionant. Un sistema que no té en dicar-nos a practicar el decreixe-entitats i més de 300 particulars. qüència del nostre model de vida, contra lecosistema pot arribar a ser compte el valor real de les coses, ment. un avís que ens indica que estem vi- irreversible. Vivim a costa de lex- governat amb les regles duns pocs Pedalem per una vida on decidimModel de vida vint per sobre de les nostres possi- tracció duns materials que han cos- per tal dexplotar als altres i destros- nosaltres. La crítica és necessàriaimpossible bilitats en un sistema de creixement tat a la terra milions danys de pro- sar el nostre medi i mitjà de vida. però necessitem projectes, necessi- de la producció i del consum tan duir, amb una flota pesquera que Volem lluitar contra un sistema tem idees, necessitem veure que hiVivim immersos en un model de gran que no és gratuït, que té impli- pot pescar més del que pot arribar a econòmic que ens condemna a la ha alternatives possibles. Algunsvida impossible de mantenir, inde- cacions, una delles laugment cons- haver-hi al mar. La desertització precarietat, volem deixar de viure diran que som utòpics. Els utòpicssitjable i injust. El sistema actual, tant de les emissions. No podem avança i la biodiversitat es redueix explotades per un sistema que sem- són ells!basat en el creixement exponencial aturar el canvi climàtic sense de- dràsticament. La tecnologia ens ha bla que no té cares però que sabem Si voleu més informació sobre lai infinit que no té en compte la lògi- créixer. permès guanyar momentàniament clarament que no és producte duna marxa podeu visitar el web:ca empírica de la finitud de recursos A més, haurem daprendre a lassalt contra el planeta, guanyar mà invisible. www.tempsdere-voltes.catdel planeta, ens està portant i ens viure en un món nou, en un món en temps de manera que anem deu Davant daixò, no ens quedem de Si a més voleu indagar sobreportarà a viure en un món inhabita- crisi, crisi de lalimentació que amb passes davant seu, i el seu ritme na- braços plegats. Posem en Marxa el crisi energètica i decreixement tro-ble. el model de vida actual depèn del tural de regeneració no ens pot se- decreixement perquè és Temps de bareu informació a les següents pà- En gran part, el nostre model de transport de mercaderies completa- guir. Anem massa ràpid, i més tard Re-voltes, perquè és necessari gines:vida es basa en lexplotació dels re- ment insostenible arreu del món, o més dhora haurem de frenar. No- construir una altra manera de viure, www.crisisenergetica.orgcursos energètics fòssils i finits com que depèn al mateix temps, dels saltres no volem esperar a tallar fins i perquè per fer-ho, cal conèixer www.decreixement.netCatalunya. Març de 2008 3
  • 4. REPORTATGE El decreixement com a alternativa al capitalisme Col·lectiu Catalunya rietat laboral, més malalties men- tals, més suicidis i més estress. A més, a nivell social comporta mésE n un context de globalització individualisme, menys conexió de leconomia, marcada per amb els altres, menys consciència una contínua expansió dels de comunitat i més solitud”, afirmamercats i del creixement econòmic, Folc que afegeix que la posada enneix fa cinc anys a França un nou qüestió dels valors de l’actual so-moviment social que qüestiona el cietat la farien més sana i creariacapitalisme des duns plantejaments menys tensió per acumular cosesecològics i socials: el decreixement. materials. “El Happy planet index, que me-“Més que una teoria econòmica deix el grau de felicitat, indicavaconcreta o totalment estructurada, que era a Banuato, un arxipèlag deés un toc datenció, un eslògan, una Polinèsia, on la gent era més feliç.manera de fer pensar i repensar lac- Espanya estava el número 87 i EUAtual sistema”, indica Eduard Folc, en el 150 molt a prop de països ambmembre de lEntesa pel decreixe- molts problemes socials i polítics”,ment creada fa uns mesos a Cata- afirma Pigem. “No es tracta noméslunya. “Aquest moviment social que només a nivell ecològic i socialsha extés de França (décroissance), no tingui sentit l’actual sistemaa Itàlia (decrescita) i, ara, a Cata- econòmic sinó que a més provocalunya”, afirma Folc. Com el seu més infelicitat. Sino tens les sabatesnom indica, soposa a la tendència que estan de moda, o no segueixesal continu creixement i expansió el tipus de cos determinat, etc etdels mercats i de lactivitat econò- sents malament. Això ha portat quemica que impulsa el capitalisme. les depressions estiguen convertint-“Parteix de dues preocupacions bà- se en una malaltia de dimensionssiques: lecològica i la social. Per epidèmiques, per aquesta constantuna banda, ja fa més de trenta anys de aspirar contínuament a tenir méslinforme del Club de Roma, Els lí- i més”, explica el filòsof.mits del creixement, ja va advertirque el sistema capitalista no podia predar el territori”, diu Folc, que dels bens, pot ser totalment absurd. afirma Folc. “Quin sentit té portar El consumismeseguir pel camí duna continua ex- afegeix que no es tracta només de Per exemple, al nostre país produïm coses de la Xina quan les podempansió en un món amb recursos li- no créixer sinó fins i tot de decréi- tomàquets i nexportem a Holanda i produir aquí amb una millor quali- El decreixement considera que unmitats. Per una altra, les repercus- xer perque la quantitat de coses in- Holanda, per la seua banda, pro- tat i millors condicions laborals i dels primers canvis que sha dope-sions socials i personals sobre la necessàries que tenim al mercat. dueix tomàquets i n’exporta aquí, socials, a qui beneficia tot aquest rar amb lestructura econòmica ésvida de les persones del capitalisme “Molts cops lactual forma dor- quin sentit té això? Es tracta duna muntatge?”, es pregunta el membre un canvi de mentalitat sobre el ciu-fa que calgui una revisió del siste- ganitzar la producció i distribució despesa totalment prescindible”, de lEntesa pel decreixement. “A tadà. Per això el moviment ha creatma econòmic”, assenyala Folc. curt termini tenim productes més decàlegs de comportament indivi-Però el decreixement “no té una re- barats però cal pensar don venen duals basats en lausteritat per apro-cepta màgica només pretén donar aquests, quin consum dels recursos ximar-nos a la felicitat. “Pensemun toc datenció”, afirma Jordi naturals fa i com han estat pro- que cal consumir menys i millor, iPigem, escriptor i filòsof. duïts”, afirma Folc. En aquest sen- produir menys i millor”, afirma A França neix fa cinc anys a par- tit, es planteja que “cada activitat Folc. Per això es qüestiona la pulsiótir de les jornades Desfer el creixe- shauria de fer responsable dels seus per consumir cada cop més i poseirment per refer el món, que va costos socials i ecològics”, afegeix cada cop més bens materials fona-comptar amb 600 assistents. Ac- Pigem. mentat en diversos pilars: la publi-tualment comptem amb Decrois- Folc denuncia que durant 200 citat, que impulsa un consum que sisance, le journal de la joie de vivre anys la nostra civilització ha tingut no fos per ella no es produiria; lob-una publicació mensual que arriba una energia barata i fàcil dextreure solescència programada, per la qualals quioscos i han publicat llibres que ha estat el petroli i les hidrocar- es fabriquen productes tenen unacom ara Objectiu decreixement, burs en general, el que ha permés data de caducitat amb lobjectiu deque ja ha estat publicat en català. A créixer a leconomia i ha fet més fomentar el consum, de manera queCatalunya tot neix també a partir barat “per a alguns” produir a un surt més econòmic comprar de noudunes jornades que van tenir lloc el país i treslladar la mercaderia a un que reparar-lo; en el crèdit, que enspassat 7 de març a la Universitat de altre indret. Per això s’acaba davant fa gastar per sobre de les nostresBarcelona i que van aplegar a 400 la limitació dels recursos naturals. possibilitats; i tot plegat que ens fapersones i en lactualitat estan nai- A més, es constata que tot aquest pensar que consumir més ens porta-xent grups locals a Astúries, Canà- creixement il·limitat no aporta la fe- rà la felicitat.ries i Navarra. Les seues propostes licitat a l’ésser humà, sinó que ge- El professor d’Economía delscontrasten amb el desenvolupament nera lansietat per tenir cada cop Recursos Naturals del Departamentsostenible, que, per als partidaris més i més: el consumisme. “Si ana- de Teoria Econòmica de la Univer-del decreixement, es basa “en la litzem les estadístiques de creixe- sitat de Barcelona, Jordi Roca Jus-fal·làcia que es pot créixer sense ment del producte interior brut i met, assenyala que “una part impo-afectar el medi”, indica Folc qui agafem en una altra gràfica de lín- tant del canvi té a veure amb unplanteja, com a element diferencia- dex de felicitat en aquests països canvi cultural, un canvi de prioritatsdor, que el moviment del que forma veuriem com si bé el primer creix el en el consum de les persones”. I enpart qüestiona el sistema. “Es tracta segon fins i tot decreix. És fals que aquest àmbit creu que ha d’actuar lad’una economia ecològica que si el creixement econòmic aporte feli- intervenció pública i estatal per in-que tinga en compte els límits eco- citat i si mirem al nostre voltant ens centivar uns comportaments i des-lògics i naturals, i que no vulgui de- adonem, cada cop hi ha més preca- incentivar-ne uns altres, “aplicant el4 Catalunya. Març de 2008
  • 5. REPORTATGEprincipi de “qui contamina paga” ide reducció del consum de recur-sos naturals.AlternativeseconòmiquesPer a molts, totes aquestes ideespoden semblar massa utòpiques ipoc practicables. En canvi, perEduard Folc: “El que és una utopiaes voler seguir mantenint lactual Surt publicat elritme de creixement il·limitat”. dossier deAixò no vol dir, que el decreixe-ment plantege un “retorn a les textos sobre elcoves o a temps passats: no es trac-ta de tornar enrere, sinó de replan- decreixement Entesa pel Decreixementtejar-nos el sistema. No pretenemdecréixer en serveis básics com sa-nitat, ni fer foc amb pedres, sinó detenir una actuació responsable”.En aquest sentit, Roca Jusmet, as-senyala que no es tracta de decréi- Foto: Josep M. Yago E l document recull textos sobre el decreixement i inclou el resum dels diferents tallers i activi-xer en si mateix, sino de qüestio- tats que es van realitzar durant lesnar-se l’actual sistema i ductores perquè uns altres finalit- anar cap a la pobresa voluntària, sha anat desinflant, i que recupe- jornades "Desfer el creixement,repensar-lo per veure en què s’ha zen el circuit comercial. Per can- sino de cercar la felicitat personal rem perquè pensem que el cotxe és refer el món" que van tenir lloc ad’incrementar l’activitat econòmi- viar aquesta situació ens veiem no en el consum, sinó en millorar un símbol daquest creixement eco- Barcelona del 7 a l11 de març deca i en què no. obligats a decrèixer, a produir les relacions personals, en tenir nòmic descontrolat, que representa 2007. A banda de ledició en for- De fet, ja nhi ha moviments so- menys, per recuperar el control més temps per tu, etc”, afegeix el lindividualisme i el consum ener- mat paper, també el podeu trobar-locials concrets que treballen amb sobre la nostra collita i així tenir filòsof. gètic desmesurat: el dia sense cot- a la secció de textos de la planaaquests principis, com ara lslowfo- temps per transformar-la i distri- “Es tracta de reforçar leconomia xes pel decreixement”. Es van rea- web. També el podreu aconseguirod nascut a Itàlia “que revaloritza buir-la nosaltres ", diu Alexis In- local a partir de sistemes dinter- litzar diferents activitats al centre en format paper a lInfoespai (pl.els conreus i menjars tradicionals, i glada membre del grup pagès. canvi com es reflecteix al llibre Un de Barcelona amb xarrades i tallers del Sol 19,20 de Barcelona).lalimentació com a fet conviven- A més, hi ha altres propostes altre mon, dArcadi Oliveres”, afir- sobre els biocombustibles, mobili- El podeu baixar des daquí:cial” diu Jordi Pigem, escriptor i fi- econòmiques vinculades a aquest ma Pigem qui afirma que “el crei- tat, amb un mercat dintercanvi, http://www.decreixement.net/tex-lòsof. També es qüestionen op- moviment social com ara les de xement i el consum sha convertit una manifestació i una festa al ca- tos/dossierdecreixement-web.pdfcions doci com el turisme, sempre bancs de temps pels quals qualse- en la primera religió global”. Per rrer. Per això, abans shavia enge- Siguem realistes. Lactual siste-que es basi en la necessitat dhaver vol persona pot canviar una feina a això assegura que cal fer un canvi gat una campanya per Internet a ma econòmic basat en la possessióde viatjar molt lluny perque “sem- canvi duna altra sense que hi hagi de mentalitat, perque una de les partir dun personatge que es diu de cada vegada mes coses sensebli que són vacances de veritat”. diners per mig sinó un intercanvi coses que permet sostenir el siste- pedalín (www.pedalinorg), un ciu- importar el cost ecològic no té“Es pot recuperar també el valor de feines. Daltra banda, rebutgen ma és que molta gent hi creu. Al- tadà de lextrarradi de Barcelona futur.dallò local, en el nostre cas Cata- la propietat privada i proposen guns dels pensadors vinculats al que abandona el cotxe per la bici. El món té un límit, i els països ilunya té molts indrets interessants i altre tipus de propietats, col·lecti- decreixement són Nicholas Geor- En aquest sentit lEntesa pel de- la població no poden seguir crei-no suficientment valorats. A més, ves, cooperatives, socials, etc. Però gescu-Roegen, Ivan Illic o Serge creixement critica durament les xent ignorant aquest fet. El "desen-cal remarcar que és possible fer va- sobre tot, “el decreixement és un Latouche. prioritats en infraestructures de la volupament sostenible" és unacances sense usar el vehicle pri- canvi cultural per passar de voler Generalitat: més carreteres (més bona idea però ignora dues reali-vat”, afirma Folc. tenir més contínuament a voler El dia sense cotxes pel vehicles privats i contaminats) o tats: primer que el 20% de la pobla- Daltra banda, a Catalunya exis- viure més i millor sense tenir en decreixement l’aposta pel creixement de ports i ció mundial consumeix el 80%teix la Xarxa de Consum Solidari compte la quantitat”, diu Pigem. aeroports que consideren inneces- dels recursos de la terra i segon,que treballa duna manera molt “La proposta daquest moviment, El passat 22 de setembre lEntesa sari. “És una bogeria; torna a ser el que tant aquest 20% com laltrepropera als plantejaments que té el no passa per disminuir el nivell de pel decreixement recuperava una créixer per créixer, la qual cosa su- 80% aspiren a consumir cada diadecreixement. Parteix de criteris vida sinó per repensar-lo. No es vol iniciativa de la Unió Europea “que posarà major destrucció del territo- mes sense marcar-se un objectiusocials i ambientals i sorganitza a ri. Perquè han de crèixer el port i concret, o sigui, créixer per créixer.partir de cooperatives de consumi- laeroport? Què aconseguirem amb Així doncs, el "desenvolupamentdors que adquireixen productes això? que quatre es facen més sostenible" no és aplicable a aquestecològics i de comerç just. Apos- rics?”, conclou Folc. 80% de la població que, per princi-ten sobre tot per mecanismes de El que ells defensen pretén dedi- pis digualtat de drets, demana tenirdistribució local i dun consum crí- car més inversions al transport els nostres mateixos privilegis. Per-tic. Les cooperatives de consumi- local, el que més usem, que siga què això fos possible necessitaríemdors són una alternativa a lactual públic, col·lectiu i, preferentment, els recursos de 3 planetes, per tantconsumisme ja que no està per mig ferrocarril. és impossible. Així que només hila publicitat i tenen un tracte molt ha una solució per a evitar elmés personal i directe. El països en col·lapse econòmic, ecològic i so- Assamblea Pagesa, organització desenvolupament cial: "decréixer".agrària catalana, també nassumeix Definim, el fet de "decréixer" enalguns dels principis del moviment també ha de decréixer? usar cada vegada menys productesja que defensen un sistema de pro- Folc indica que en molts dels paï- i que aquests siguin produïts mesducció i distribució local proper al sos en desenvolupament shauria prop de nosaltres (en el nostreconsumidor i evitant en la mesura de produir “un creixement entre país), fins arribar a un punt en elde lo possible lexportació o lim- cometes i en minúscules”. Un crei- que consumim i gastem únicamentportació. Proposen la recuperació xement en serveis socials, en edu- el que el planeta pot oferir-nos perdels mercats municipals com a lloc cació, sanitat, en infraestructures si mateix.de trobada entre el ciutadà i aprofi- per arribar a un estàndard de quali- En aquesta tasca, els que tenimten internet per penjar allà els seus tat de vida, però no a lestil occi- més feina per fer som aquest 20%serveis i productes i posar en con- dental perque no els afavoriria sinó que gaudim de 4 vegades mes pri- Foto: Jordi Sàlviatacte directe el pagés amb el consu- un creixement amb límits. “Nosal- vilegis i energia dels que ens toca-midor, més enllà de les grans su- tres hauríem de decréixer molt més rien.perfícies. També volen recuperar la del que ells haurien de créixer”, Com decréixer i en quina quanti-cuina de temporada en funció del afirma i afegeix que “si tots els paï- tat es el que vam debatre, estudiar ique la terra dóna a cada estació. sos consumiren el que un norda- concretar en aquestes jornades."Volem trencar la idea que els pa- mèrica necessitaríem els recursos Mireu també: http://www.decreixe-gesos només som màquines pro- de diversos planetes”. ment.netCatalunya. Març de 2008 5
  • 6. TREBALL-ECONOMIA La dura lluita a La lluita del bus a Barcelona ha esdevingut Seat guanya la una lluita emblema de com ja es poden fer reincorporació les coses i com alguns han triat que siguin dels acomiadatsLa MesadEducació deles Persones Èxit de la vaga deAdultes, endefensa de dret l’Educació el 14 de febrera leducació LLEIDA BARCELONAMesa de lEducació de Persones Adultes de CatalunyaL assemblea de professorat de la Mesa de lEducació de Per-sones Adultes de Catalunya, conse-qüent amb la seva defensa dun en-senyament públic i de qualitat, vadonar suport a la vaga convocada el14 de febrer per aconseguir la reti-rada del document de bases de laLlei dEducació a Catalunya, una Col·lectiu Catalunya i Federacióllei que ignora totalment leducació TARRAGONAde les persones adultes dEnsenyament CGT Catalunya ment entre el col·lectiu de directors Malgrat el compromís públic del dels centres.Departament dEnsenyament anun- També va fracassar la FAMPAC, Eciant que leducació de les persones ls sindicats de mestres i que es va posar al costat del Tripar-adultes tindria la presencia neces- professors van decidir plan- tit contra la vaga, tornant a demos-sària en la Llei Catalana dEduca- tar cara al conseller d’Edu- tar que és una organització buro-ció, la LEC tan sols anomena ledu- cació, Ernest Maragall convocant cràtica, gens representativa icació de les persones adultes al una jornada de vaga en l’ensenya- completament subordinada als de-referir-se a la gestió municipal de ment públic el dia 14 de febrer per signis del govern. El pronuncia-centres públics i quan es detallen exigir la retirada del document de ment favorable a les reivindica-els elements integrants dels ensen- bases de la futura llei d’educació cions dels docents de moltesyaments postobligatoris professio- de Catalunya, de l’elaboració de la AMPA i la significativa presència analitzadors. qual van ser apartats. la manifestació de col·lectius de La Mesa dEducació de les Per- Per als sindicats, el projecte cul- atemptat directe contra el dret de i, encara que en menor nombre, de pares i mares de diversos centressones Adultes de Catalunya consi- pabilitza dels mals de l’educació el vaga i que intentaven enfrontar els pares i mares de centres públics. així ho confirmen. Tampoc no handera inacceptable el document de professorat, en el qual se centren ensenyants amb els usuaris. Com Els sindicats denuncien que amb sortit gens ben parats els MRPbases i demana la seva retirada. les reformes, alhora que l’Admi- ve passant en altres sectors com el la reforma als centres s’acabarà (Moviments de Renovació Peda-Volem una llei amb uns altres prin- nistració defuig les seves responsa- de conductors d’autobusos de Bar- imposant la lògica del mercat, amb gògica), que tradicionalment s’ha-cipis sobre leducació de les perso- bilitats, com la de comprometre’s a celona, un suposat govern d’esque- una gestió jeràrquica i empresarial vien pronunciat en defensa de l’en-nes adultes: injectar més diners en un sistema rres ha anat més enllà en aquest as- que desvirtuarà el seu caràcter pú- senyament públic: l’èxit rotund de - Leducació permanent ha de ser que està finançat de forma defi- sumpte del que mai no ho havia fet blic i modificarà les seves actuals la vaga i la multitudinària manifes-la formació que una persona realit- cient. Per això, els sindicats CGT, el govern de la dreta. No obstant condicions laborals. Aquestes són tació mostren clarament la falta deza al llarg de la vida, amb la finali- USTEC-STES, CCOO, ASPEPC- això també aquí el Tripartit ha fra- les principals crítiques sindicals a sintonia entre els seus planteja-tat no només de completar la for- SPS i UGT es van posar dacord en cassat. la projectada Llei: ments i les inquietuds reals delsmació inicial i de reciclar-se convocar la vaga, a la qual es van Cal destacar també la important - Impulsar la gestió jeràrquica i docents.laboralment. sumar el Sindicat dEstudiants i el assistència a les manifestacions re- empresarial dels centres educatius S’espera que el conseller en - Leducació permanent de per- SEPC, així com la Mesa dEduca- alitzades a Barcelona, Tarragona, i implantar la lògica del mercat. prengui bona nota, retiri aquestessones adultes ha désser específica, ció de les Persones Adultes. Lleida, Girona i altres localitats. A - Obrir noves vies de privatitza- Bases i obri un procés de veritablepública, catalana, laica, igualitària, La participació del professorat a Barcelona més de 60.000 treballa- ció de leducació, promovent for- negociació amb els representantsde qualitat i gratuïta. la vaga va tenir un seguiment mas- dors i treballadores de l’ensenya- mes de gestió privada al centres sindicals dels treballadors/es de - Leducació permanent de totes siu, malgrat la imposició, a darrera ment, juntament amb estudiants i públics. l’educació, tot i que al tancarles persones que viuen a Catalunya hora, d’uns serveis mínims abusius pares i mares de l’ensenyament pú- - Potenciar la flexibilització i aquesta edició del Catalunya elha de ser un dret, sense distinció i per part de la Conselleria de Tre- blic, es van manifestar avui pel desregulació de les condicions la- conseller Maragall i el Departa-en condicions digualtat. ball i la Conselleria d’Educació. centre de la ciutat mostrant l’am- borals del professorat. ment dEducació es mostraves de- La Generalitat ha de garantir una Segons les dades dels sindicats plíssim rebuig contra el projecte cidits a mantenir la vigència delxarxa pública de centres de forma- convocants, a l’ensenyament pú- privatitzador, jerarquitzador i des- I ara qué? document de bases de la llei dedu-ció de persones adultes a tot el te- blic, el seguiment de la vaga va ser regulador de l’ensenyament públic cació de Catalunya (LEC) i decla-rritori. El model de cogestió entre d’un 90 % a l’educació infantil i que el Tripartit vol tirar endavant, i L’èxit rotund de la manifestació raven públicament la seva intencióla Generalitat i les administracions primària i als centres de formació deixant sentir un crit unànime con- deixa en evidència alguns actors de que lavantprojecte entrés allocals ha de deixar clar que és res- de persones adultes, i d‘un 70 % a tra la privatització i la degradació del conflicte. El principal, el Tri- Parlament el mes de juny, i que laponsabilitat del Govern de la Gene- secundària. Van participar també a de l’ensenyament públic. partit. El contingut neoliberal del reforma saprovés durant aquestralitat que qualsevol ciutadà o ciu- la jornada de vaga les llars d’in- Tot i que el Tripartit va voler mi- projecte que vol tirar endavant any 2008.tadana pugui accedir a leducació fants, els treballadors/es del lleure nimitzar les xifres, tant de vaguis- –que res no ha d’envejar a les polí- Per altra banda, tot apunta que,permanent. educatiu i el professorat dels cen- tes com de manifestants, costa re- tiques privatitzadores de CiU— ha com ha passat tantes vegades i com tres privats-concertats, amb un se- cordar l’última vegada que es va estat amplíssimament contestat pel és desperar, CCOO i UGT aban- guiment del 30 %. Queda clar, produir una manifestació de treba- professorat, tot i utilitzar a fons donaran la dinàmica mobilitzadoraRectificació doncs, el rebuig massiu dels pro- lladors i treballadores tan multitu- contra la vaga les dòcils Juntes de i acabaran signant amb el Departa-En el passat número del “Catalu- fessionals de l’educació de Cata- dinària com aquesta a Barcelona. Directors, cada cop més el braç de ment dEnsenyament un acordnya”, la informació sobre la mort lunya a les Bases de la LEC. Una manifestació que, a més de la l’administració entre el professo- molt per sota dallò reivindicat perdel company Beni havia d’anar sig- No va funcionar l’intent d’impe- presència massiva del professorat, rat. Significativament les princi- tots els sindicats. Podeu seguir elnada per al Federació Local de la dir la vaga mitjançant uns serveis també va comptar amb la partici- pals resistències a la vaga, gairebé tema aCGT de Barcelona. mínims abusius que eren un pació d’amplis sectors d’estudiants les úniques, es van donar precisa- www.cgtcatalunya.cat/cgtense/6 Catalunya. Març de 2008
  • 7. TREBALL-ECONOMIA E N T R E V I S T A LA MIRADA Mercedes Lorca, delegada de CGT al Comtè de Selsa INDISCRETA Telecràcia i Balanç de lèxit a la vaga telegènia Emili Cortavitarte Carral de les treballadores de A ssistim com cada quatre anys al circ mediàtic de les elec- cions generals. Per a molts opina- neteja de Cornellà dors professionals (aquestes perso- nes que cobren per participar en tertúlies radiofòniques o televisives i demostrar uns coneixements in- calculables sobre qualsevol tema i Kaos en la Red van manar els companys del comi- una capacitat de pontificar molt tè de vaga del metre de Madrid que significativa), la gran novetat han va anar especialment emotiu. Tot estat els debats televisats entre elsM ercedes Lorca és dele- això ens va donar forces a totes per líders dels dos principals partits es- gada de CGT en el Co- a seguir endavant. tatals, després de quinze anys. mitè dEmpresa de -Vols afegir alguna cosa més? L’un i l’altre candidats han tre-Selsa, lempresa encarregada de la -Vull afegir que per a la majoria va pitjat les principals ciutats i hanneteja de les dependències munici- ser la seva primera vaga i shan omplert places de braus, pavellonspals i els col·legis públics de Cor- adonat que no passa res, a pesar esportius i sales de convencionsnellà. El passat 8 de gener, van ini- dels 8 acomiadaments, els 9 expe- amb milers de persones plenes deciar una vaga indefinida que va dients que ens van obrir al comitè, banderetes, portades en autocarconcloure onze dies després amb les multes que ens portava la Guàr- gratuït i satisfetes alimentàriament.un acord amb lempresa per la qual dia Urbana a les nostres cases i Però quan s’apropaven els dies prè-aquesta cedia a les principals rei- totes les pressions a les quals ens vies als debats, els líders es reunienvindicacions dels treballadors i les van sotmetre, si estem unides la amb els seus respectius gabinets detreballadores. Una important expe- força la tenim els treballadors. comunicació i deixaven que altresriència de lluita que com altres re- Per a mi va ser especialment secundaris (anteriors presidents,cents (neteja del Metro de Madrid, emotiu, em va recordar velles llui- segons de la llista i fins i tot els queconductors de busos de Barcelo- CCOO va plantejar un pacte de mi- -Iniciar una vaga indefinida és tes que per desgràcia no acaben. encapçalen la llista per la provín-na…) mostren que el sindicalisme llores al qual no va donar suport una aposta arriscada, jugar-sel Feia anys que no veia una vaga cia, que encara que sembla que node lluita, combatiu i assembleari es UGT. tot a un pols ferm amb lempre- daquest tipus a Cornellà, per fi! existeixen també n’hi ha) protago-va obrint pas en el desolador pano- Shan passat enfrontats tots sa: com vau assolir mantenir la sembla que els treballadors sestan nitzessin la cursa electoral.rama de la classe treballadora dels aquests anys i sense dedicar-se a unitat i la força en la vostra llui- adonant que a pesar de la por, les La simbiosi entre el sistema deúltims anys. reivindicar les peticions dels treba- ta? pressions socials i laborals a les partits (partitocràcia) i el quart-Quines condicions laborals tení- lladors i les treballadores. -Com he dit abans, conscienciant quals estem sotmesos cada dia, cal poder (grans mitjans de comunica-eu a lempresa? Vaig ser delegada dUGT i de els treballadors i les treballadores, seguir lluitant per a millorar aques- ció) ha estat de tal magnitud que els-Les condicions de treball no es CCOO, al final vaig dimitir (pel de en assemblees ens van exigir que ta societat i crear un futur digne per mateixos grans partits han facilitatpot dir que fossin dolentes, lem- sempre). ens uníssim els tres sindicats, a als nostres fills. les imatges, seleccionades pelspresa es limitava a complir estric- Fa poc més dun any, vaig veure UGT i CCOO no els va quedar Vull donar les gràcies a tots els seus tècnics en comunicació, als in-tament el que marca el conveni. A el moment dintroduir la CGT, vam altre remei que unir-se a la CGT, ja quals ens van donar i especialment formatius i altres programes. És unpart dalgunes persones que tenen presentar candidatura i de 9 mem- que van veure que la CGT arrosse- al sindicat al que pertanyo perquè estalvi de despeses per a les televi-sobrecàrrega de treball (estem en bres que hi ha en el Comitè nacon- gava ja que estàvem disposades a ells em van donar la força. sions i alhora un exercici de mancaaixò per solucionar-lo) no hi ha seguírem 3. arribar fins al final. Aquesta victòria la hi dedico al absoluta de crítica, com ho ésgens que sigui rellevant. A partir daquest moment, la Així es va aconseguir que es meu pare, que va pertànyer a la també el protocol d’espais publici- El descontentament de la planti- nostra feina va ser conscienciar les mantingués la unió i la força. CNT, em va ensenyar a valorar i taris gratuïts. Només certs espaislla era sobretot per la precarietat companyes i companys que la -Quin paper va jugar la solidari- respectar, a saber i sentir-me orgu- televisius humorístics s’han atreviteconòmica. força independentment dels sindi- tat amb la vostra lluita? llosa de la classe a la qual pertan- a cercar determinats punts irreve--Com vau ser aconseguint rever- cats la tenim els treballadors, que si -Va ser molt important la solidari- yo. rents dels presumptes futurs gover-tir la situació? estàvem unides podríem aconse- tat dels sindicats, de part de la po- Força per als companys en vaga nants.-Des que vaig entrar en aquesta guir les nostres justes reivindica- blació, del sindicat destudiants, els de fam de Seat. Doncs bé, celebrats els dos de-empresa fa 23 anys sempre hi ha cions. (Un detall, a partir de que comunicats que rebem daltres te- Cal seguir lluitant pels nostres bats hem assistit a la confirmacióhagut només CCOO i UGT, amb sortim la CGT, CCOO i UGT es rritoris i empreses que també estan drets i llibertats. de dos fenòmens complementaris.majoria dUGT. Fa uns sis anys, van unir i són majoria). en lluita, sobretot un correu que Salut. Un, el ritual democràtic és cada ve- gada més un exercici televisiu con- trolat per les cadenes televisives iDenúncia de persecució sindical i contractacions irregulars a els dos grans partits: escenari, par- ticipants, exclusions, temps,l’empresa municipal Eco-Equip de Terrassa temes... Un altre, al marge d’algun cas aïllat en què els opinadors esta- Col·lectiu Catalunya Via Pública, Lluïsa Melgares, de la les proves escrites que es fan als marquen que la comissió del comi- ven clarament decantats només qual no van obtenir resposta. sol·licitants perquè la contractació tè que fa seguiment de les contrac- veure sota el seu nom el mitjà pe- Segons la Secció Sindical de la temporal l’acaba decidint el res- tacions té accés a la documentació riodístic al que pertanyien, la majorL a Secció Sindical de la CGT a l’empresa municipal de netejaEco-Equip SAM de Terrassa ha CGT a l’empresa, les irregularitats vulneren l’acord número 18 del conveni en què s’estipula que es ponsable de recursos humans des- prés d’una entrevista personal. Des de la CGT denuncien que la de les contractacions un cop aques- tes ja han estat realitzades. Per altra banda, la Secció Sindi- part de les tertúlies posteriors han posat l’èmfasi en la telegènia dels dos candidats: vestits, gestualitat,presentat dues denúncies a la Ins- tindrà «especial sensibilitat en la meitat de les noves contractacions cal va presentar una denúncia a donar davant de les càmeres, llegirpecció de Treball de la Generalitat reinserció laboral i en la no-exclu- són irregulars, que les proves no es Treball per persecució sindical, pel més o menys, semblar més assen-pel que consideren irregularitats en sió per motius socials». L’article consensuen amb el comitè i que cas duna extreballadora que des- yat o més agressiu...el procés de contractació i persecu- del conveni també especifica que s’acaben creant grups de treballa- prés de cinc contractacions ja no la Tinc una idea: prou de debats en-ció sindical i discriminació als afi- es tindrà en compte l’antiguitat de dors d’una mateixa localitat, afavo- van agafar més després de queixar- carcarats! Que els apliquin la mà-liats de la CGT. El sindicat va deci- les sol·licituds per a les proves de rint amiguismes i, fins i tot, hi ha se a la CGT que la persona que es- quina de la veritat i el psicòleg co-dir presentar la demanda després selecció, un fet que la CGT denun- més d’una vintena de treballadors tava de proves per ser encarregat la rresponent, i que les eleccionsd’una reunió amb la regidora de cia que «no es respecta, ni tampoc d’una mateixa família. També re- seguia i controlava tot el dia. siguin un bon espectacle televisiu.Catalunya. Març de 2008 7
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Acomiadats de Seat porten aterme una vaga de fam de 17 dies Col·lectiu Catalunya i Seccions Sindicals CGT Grup SeatE l 19 de febrer, després de 15 dies de vaga de fam, els tre- balladors acomiadats deSeat Wenceslao Calero, José MªRequena i Diosdado Toledano, po-saven fi, al menys de moment, a lavaga de fam que realitzaven des del4 de febrer per exigir a Seat la read-missió dels acomiadats en lERO dedesembre de 2005, en el qual 660persones van ser acomiadades demanera fraudulenta i discriminatò-ria. Des de l1 de gener de 2006,lempresa ha estat contractant per-sonal extern fins a arribar a les jornada de vaga a lensenyament CCOO i UGT per tal que la planti- les peticions dabandonar la vaga obtingut sentència de nul·litat..1000 contractacions. No obstant públic contra la LEC, per repartir lla no secundés les aturades, des de que els van fer arribar CGT, CNT, En la sentència es condemnavaaixò, no va ser fins a setembre pas- octevetes a lentrada del miting del CGT es va considerar el resultat IAC, el Comitè de Solidaritat i fins Seat com a part recurrent a l’abona-sat, que la Inspecció de Treball va PSC-PSOE a lHospitalet de Llo- força positiu. i tot CCOO i UGT, José Mª Reque- ment de les costes incloent la remu-obligar lempresa a facilitar-nos les bregat el 16 de febrer, ... El 13 de febrer, es va realitzar na i Diosdado Toledano van decidir neració del lletrat de la part recorre-dades de les contractacions, i la Durant la vaga de fam els tres tre- una roda de premsa en la seu del suspendre, al menys temporalment, guda i es comunica que aquestaCGT va poder denunciar aquesta balladors van tenir una magnífica Sindicat de Periodistes de Catalun- la vaga de fam, esperant que Seat sentència s’inserirà en la Col·leccióburla de lempresa a tots els afec- cobertura sanitària a càrrec d’un ya (SPC), per a informar sobre les- compleixi totalment els compromi- Legislativa. L’empresa es veia obli-tats. Mentrestant, la Comissió de equip de metges i infermeres de les tat de salut dels vaguistes, així com sos adquirits. gada doncs a donar-los treball efec-Seguiment dels signants de lERO organitzacions solidàries amb els sobre la situació del conflicte, amb La CGT està segura que aquest tiu immediatament a Seat, cosa quehavia deixat fer a lempresa. vaguistes. El 14 de febrer, però, un les intervencions dArcadi Oliveras, canvi dactitud de lempresa ha estat es feia efectiva el 14 de febrer. La Direcció de Seat, després de dells, Wenceslao Calero, va patir president de Justícia i Pau i repre- fruit de la vaga de fam, de les per- Amb la sentència del Tribunalfinalitzar el termini del Pla Social una pèrdua de coneixement com a sentant dels moviments socials, del sones que han secundat les mobilit- Suprem quedava comprovat de ma-de l’Acord “d’acomiadaments”, va conseqüència d’un sever descens doctor Josep Mª Sans, membre de zacions convocades i de tota la gent nera definitiva que la direcció decomunicar mitjançant burofax a de la tensió arterial, va haver de ser lequip mèdic que atenia als vaguis- solidària que han participat, tant a Seat va actuar vulnerant drets fona-mitjans de gener a 66 ingressat a lHospital de Vall dHe- tes de fam, i de Diosdado Toledano. Seat com en el carrer i encara que mentals dels treballadors en l’apli-acomiadats/des la no reincorpora- bron i es va veure obligat a abando- El 15 de febrer es va realitzar una més val tard que mai, també lame- cació de l’Acord d’acomiadamentsció definitiva a l’empresa, mentre nar la vaga de fam. assemblea a les Cotxeres de Sants naça dels sindicats majoritaris de de 16 de desembre de 2005. La33 companys amb sentència de amb assistència dun centenar de convocar una vaga de 24 hores. imatge publicitària de la “Novanul·litat seguien en el carrer a l’es- Amplies mostres de persones, per tal de debatre com Encara que és evident que no sha Seat”, moderna, juvenil, oberta, de-pera del recurs presentat per Seat solidaritat amb els donar continuitat a la lluita en su- arribat a lobjectiu de lentrada de mocràtica, queda una vegada mésen el Suprem. La bona noticia va port dels vaguistes de fam. Per la tots i cadascun dels afectats per posada en la picota.saltar a finals de gener quan es va vaguistes seva banda, CGT va convocar lERO, és possible que la solució Els dirigents sindicals signantsfer públic que 9 daquestes sentèn- En el transcurs dels dies de la vaga noves aturades a Seat pel 20 de fe- estigui molt a prop. La secció sindi- de l’Acord d’acomiadaments i l’ac-cies de readmissió havien estat ja es van multiplicar les mostres de brer a Martorell i pel 23 i 24 a Zona cal de CGT de Seat va valorar les tual Consellera de Treball, la Sra.ratificades en el Tribunal Suprem a solidaritat per part dorganitzacions Franca, però aquestes aturades ja informacions sobre una finalització Mar Serna, Directora en aquellesMadrid, creant jurisprudència sindicals, socials i polítiques de Ca- no es van portar a terme després definitiva del problema que reco- dates del Departament de Treball Després de dos anys de lluita i re- talunya i de la resta de lEstat es- dels resultats de la reunió mantin- manaven desconvocar les aturades que va autoritzar un expedient desistència, en els quals s’havia forçat panyol, així com les gestions da- guda per lempresa amb CCOO i previstes i concedir un termini de regulació d’ocupació fraudulenta ia l’empresa el reingrés de més de vant lAdministració i institucions UGT el dia 18, en la que lempresa dues setmanes per confirmar el que va abandonar la seva obligació250 companys/es sobre els 660 ini- de la Generalitat, sense que aques- es va comprometre a reanudar els reingrés de tots els acomiadats, te- de tutelar els drets ciutadans als tre-cials, els acomiadats de Seat van tes donessin cap resposta, ni la tràmits per al reingrés dels treballa- nint clar que si després daquest balladors afectats, haurien d’assu-decidit iniciar una vaga de fam in- Consellera de Treball Sra. Mar dors afectats per lERO que esti- temps no sarribava a una solució mir les seves responsabilitats peldefinida a partir del 4 de febrer per Serna, ni el President de la Genera- guessin interessats en tornar a lem- definitiva, es tornarien a reprendre greu perjudici ocasionat als aco-a aconseguir la tornada a Seat del litat Josep Montilla. presa. les mobilitzacions necessàries. La miadats/des i les seves famílies,centenar de companys pendents de Per la seva banda, la CGT, que va CGT segueix, com fins avui, molt així com reparar el dany comès, ireingrés i per exigir estabilitat i dig- estar donant total suport a la vaga La vaga satura amb de prop aquest procés fins a acon- tancar un llarg conflicte amb la tor-nitat en el treball. Aquesta vaga es de fam, va convocar aturades a Seat sensació de victòria seguir la readmissió de tots els aco- nada als seus llocs de treball dels 66va iniciar i presentar públicament el 6 de febrer, seguides per un im- miadats de lERO. companys pendents de reingrés.davant la seu del Departament de portant nombre de treballadors, es- El dia 19 empresa Seat va cridar a Aquesta primera sentència, ensTreball, acompanyats per unes 50 pecialment entre els més joves de la quatre persones de les quals una Victòria judicial dels permet encarar amb esperança elpersones, i la portaven a terme en plantilla. Les aturades, duna dura- delles era denunciant del seu aco- acomiadats: Seat perd resultat de la resta de recursos inter-una autocaravana aparcada a les da de 1 hora i 40 minuts per torn, miadament, era un nou senyal de la posats per Seat fins al total de 33portes de Seat Martorell, amb la van tenir un seguiment de prop del ruptura de la posició tancada que el primer recurs davant companys/es.qual anaven voltant pels accessos 50% del personal productiu i van lempresa havia expressat, i una del Tribunal Supremde la planta de Seat. Tot i que es van suposar una pèrdua de producció mostra de que la lluita portada a A finals de gener es feia públic que Es pot fer un seguiment de ladesplaçar en diverses ocasions: per de 270 unitats, això representava el terme pels vaguistes de fam, per la la Sala Social del Tribunal Suprem lluita dels acomiadats de Seat enparticipar en la manifestació dels 60% de la producció prevista en el CGT i per altres organitzacions, co- havia desestimat el recurs de cassa- lespecial de Kaos en la Red dedicattreballadors dAutobusos de TMB temps de durada de les aturades. mençava a donar els seus fruits. El ció per a unificació de doctrina in- al tema: www.kaosenlared.net/es-el 9 de febrer (prèviament havien Cal destacar també les 6400 signa- dia 20 nombrosos afiliats i afiliades terposat per Seat contra la sentència pecial/seat660anat al Palau de la Generalitat a en- tures recollides entre la plantilla de de la CGT, així com membres del de la Sala Social del Tribunal Supe-tregar una carta dirigida al presi- Seat exigint la readmissió dels aco- comitè de solidaritat i de lassem- rior de Justícia de Catalunya que va Més informació al web de lesdent Montilla demanant la seva in- miadats. Tenint en compte la cam- blea dacomiadats, van acompanyar declarar la nul·litat dels acomiada- seccions sindicals de CGT al Gruptervenció), per participar a la panya de pressió exercida per lem- els vaguistes de fam a les portes de ments de 9 afectats per lERO de Seat:manifestació de Barcelona de la presa i la campanya de boicot de Seat. Aquell mateix dia, després de Seat, dun total de 33 que havien www.cgtbarcelona.org/cgtseat/8 Catalunya. Març de 2008
  • 9. TREBALL-ECONOMIA La plantilla de Nissan, QUI PAGA MANA Globalització i contra un ERO que classe social Vicent Martínez afectaria 450 treballadors F a un temps tenia una discussió amb una amiga. La base del seu discurs era que el PSOE havia de treures lO dobrer, per assolir un tó tenim tot el suport segur que algun més modern. Eixa sigla, al seu en- es replanteja el seu interès en com tendre, els perjudicava i, afegia, ha dacabar el conflicte. que això de la lluita de classes esta- Els sindicats han estat oberts a la va molt lluny de la realitat actual, negociació de mesures alternatives que era antic i sonava molt radical. que evitessin ladopció duna mesu- Afegia que ara hi havia altres moti- ra tan traumàtica per a la plantilla vacions per canviar el món com ara de Nissan. Mesures alternatives el medi ambient o el desequilibri com un pla de baixes voluntàries, nord-sud, conseqüència de la glo- recol·locacions en altres productes, balització. aplicació de mesures de flexibilitat El que em va sorprendre va ser contemplades en conveni col·lectiu que no estava parlant amb una di- i un pla de prejubilacions. La Di- rectiva, estava parlant amb una au- recció de Nissan ha mostrat una xiliar administrativa que no es con- postura intransigent i sense dispo- sidera treballadora sinó classe sició al diàleg, rebutjant la nego- mitjana. I ho deia una persona que ciació de qualsevol mesura que no estava en una empresa amb comité fos el pla de baixes voluntàries que sindical al qual havia votat: que ès va ser engegat el passat 7 de gener. sinó la lluita de classes sinó això, el que ella mateixa havia negat que Tot i incrementar existís. Col·lectiu Catalunya ca, per procedir a continuació a ta- març, encara que lassemblea beneficis, Nissan En segon lloc, em sorprenia la llar el trànsit a la Ronda Litoral, també va donar el vistiplau perquè falta de perspectiva crítica en lesN issan va anunciar el 8 de concentracions i talls de circulació el comitè dempresa, en què estan pretèn acomiadar el 10 relacions nord-sud. Un dels proble- gener un pla de baixes vo- en les què van participar 1500 tre- representats CCOO, USOC, UGT % de la plantilla mes de les relacions nord-sud, luntàries per a reduir la balladors en la del torn de matí i i CGT, esgotés la via del diàleg Nissan està evidenciant una clara efecte de la globalització, és que, siplantilla de la fàbrica de la Zona 1000 a la del torn de tarde. Els tre- amb la direcció de la companyia irresponsabilitat social amb els tre- bé la classe empresarial actua deFranca de Barcelona com a pas balladors del torn de nit es van ma- fins el 22 de febrer. balladors/es de la seva empresa, manera global; en canvi, els sindi-previ alternatiu a un expedient de nifestar per linterior del polígon 800 treballadors van participar evitant la recerca de solucions via- cats encara lluiten en làmbit “na-regulació docupació que pot afec- industrial. en lassemblea, que va durar unes bles per al conjunt de la plantilla. cional”.tar 450 empleats a partir dabril. La El 6 de febrer hi va haver una dues hores i es va celebrar a la Fira La mala gestió de lempresa ha De fet, és aquesta feblesa delplantilla de la fàbrica de la Zona nova jornada de protesta amb atu- de Mostres de Cornellà (Baix Llo- provocat una situació organitzativa moviment obrer el que fa que cadaFranca i del centre de Montcada i rades duna hora per torn i talls de bregat). Els portaveus dels sindi- que posa en risc els volums docu- cop les condicions laborals empit-Reixac supera les 5.000 persones circulació a la Ronda Litoral, mal- cats van explicar a la plantilla la si- pació en lempresa i la pitjor gestió joren i lestat del benestar retroce-sobre una plantilla global del grup grat lampli dispositiu policial pre- tuació en què estan les de lexcedent previst està generant deixi a Occident. Un sindicalismea Espanya de 6.900 empleats. sent, provocant importants reten- negociacions amb la direcció de un seriós conflicte amb els treba- majoritari molt moderat a Occident La companyia va comunicar als cions de trànsit. Per al 16 de febrer Nissan. lladors/es. i un altre molt feble als països sub-sindicats lobertura dun període el Comitè dEmpresa va convocar Per a CGT, aquest conflicte sola- Una empresa que en les matei- desenvolupats creen les condicionsdun mes, com un fet consumat, una assemblea general de treballa- ment pot acabar de tres formes. xes dates que anuncia un ERO, pu- perquè els empresaris, sense gaireperquè els treballadors acceptessin dors per decidir si es convocaven La primera, és que no hi hagi blica els volums de vendes i bene- oposició, aconsegueixin la reduc-una oferta dindemnització que jornades de vaga de 24 hores, però presentació de lERO, perquè sha- ficis del tercer trimestre fiscal, ció dels costos laborals a Europa ipreveu un mínim de 8.000 i un abans, el 12 de febrer, la direcció gin pres les mesures alternatives lúltim de lany natural, amb uns re- Estats Units en nom de la competi-màxim de 60.000 per empleat, un de Nissan Motor Ibérica i els sindi- que suposin leliminació de lexce- sultats rècord. Benefici net conso- tivitat. I és aquesta situació fa quepla de baixes incentivades al que cats es van reunir amb la mediació dent de plantilla. La segona, si es lidat de 247 milions de dòlars, un els treballadors dels països subde-podrien acollir-se tots els empleats de la Generalitat per intentar trobar presenta lERO, un mobilització de 26,6% més que en el mateix perío- senvolupats fugen a lanomenat pri-directes i semidirectes dels centres alternatives a lERO, marcant-se un manera més contundent, i en les de de 2006. Uns ingressos de mer món en la recerca de millorsde treball industrials de Barcelona plaç de negociacions fins el 22 de negociacions, solament hi ha la 26.133 milions de dòlars, un oportunitats, i són la mostra de laamb unes quantitats variables, en febrer, en el qual els sindicats es possibilitat dacord, amb la retirada 18,2% més que en el mateix perío- desesperació dels habitants da-funció de criteris dantiguitat i cate- comprometien a no realitzar mobi- de lexpedient. I per a finalitzar, si de de 2006 i un augment de vendes quells països que no compten ambgoria professional. litzacions. El 9 de febrer shavia no hi ha acord de retirada haurà de dun 4,2% en el període dabril a sindicats de classe per defendre els acabat el termini per a inscriures ser la Inspecció de Treball qui re- desembre i un 13% en lúltim tri- seus drets.Sinicien les en el pla de baixes voluntàries, solgui la situació. I aquest serà el mestre de 2006 . La deslocalització no és més quemobilitzacions cosa que només havien fet 111 tre- moment (en el cas que pretenguin Tot i aquestes xifres, Nissan de- un fenomen de classe que fa que la balladors. acomiadar un sol company), el cideix acomiadar de forma traumà- classe dominant opti per països onDavant dels plans de lempresa, els moment en el qual caldrà mostrar, tica 450 persones. Aquest conflicte pot explotar més els treballadors.sindicats presents a Nissan La plantilla de Nissan de la forma més rotunda possible, requereix una solució negociada Només Barack Obama ha fet una(CCOO, UGT, CGT i USOC) van anuncia quatre dies de la lluita de la plantilla, el seu suport amb els sindicats i la situació eco- proposta per retallar el poder delmostrar la seva oposició i van ini- i la seva solidaritat que permetin nòmica de lempresa ho possibilita, capital en làmbit internacional:ciar un procés de mobilitzacions vaga que no sexecuti la resolució. és per això que els treballadors/es una clàusula als tractats internacio-per fer front a lERO, que es va ini- La plantilla de Nissan Motor Ibèri- Aquestes són les formes possi- de Nissan no solament estan legiti- nals del lliure comerç perquèciar el 23 de gener amb concentra- ca a Barcelona va aprovar el 16 de bles per a la finalització del con- mats per a mobilitzar-se en contra aquest lliure comerç se supeditecions i aturades duna hora per febrer en assemblea la convocatò- flicte. Des dun primer moment, la daquest expedient, sinó que tenen que la competitivitat no sestableixitorn. ria de quatre dies de vaga per si fra- CGT té clar que no sha dacceptar arguments més que suficients per a partir de la reducció de costos o El 30 de gener va tenir lloc la cassaven les negociacions amb la laplicació dun ERO. CGT no pac- acordar les mesures alternatives drets laborals. Daltra banda, hi haprimera aturada que afectava la direcció per evitar la presentació tarà lacomiadament forçós de cap que proposen. fundacions de sindicats que es de-producció de la fàbrica, amb tres de lERO. treballador, com ja sha dit en di- diquen a promoure el sindicalismehores de vaga (una per cada torn) i En una votació a mà alçada, les verses ocasions i com es dirà fins al Bloc de la Secció Sindical de als països subdesenvolupats, unaconcentracions de la plantilla a la vagues de 24 hores es van fixar per final. La solució està en les mans CGT a Nissan: tasca interessant, però que es quedaporta de la fàbrica de la Zona Fran- als dies 27 de febrer i 5, 12 i 26 de de tots, en la lluita i la solidaritat; si http://cgtnissan.blogspot.com/ en una taca doli en un oceà.Catalunya. Març de 2008 9
  • 10. TREBALL-ECONOMIA Èxitosa manifestació dels conductors dAutobusos de TMB el 9 de febrer Noves jornades de vaga al març als autobusos de BarcelonaText: Col·lectiu Catalunya, Secció pugui aplicar. Sindical CGT Autobusos TMB i Les reunions del 17 i el 21 de Comitè de Descansos de TMB; Fotos: Edu Bayer gener ho va deixar tot pitjor que la primera. La Direcció seguia sense voler parlar sobre els 2 dies de des-E l 9 de febrer, més de 5000 cans setmanal i van tornar a centrar persones es manifestaven la reunió en laplicació del Reial pels carrers de Barcelona Decret 902, concretament en elfins la Plaça de Sant Jaume en soli- temps de descans diari. Per acabar-daritat amb la lluita dels treballa- ho despatllar lempresa va comuni-dors dAutobusos de Transports car formalment que havia presentatMunicipals de Barcelona i en su- recurs al Tribunal Suprem de Ma-port a la seva reivindicació de dos drid pels 15 minuts de lentrepà.dies setmanals de descans. La ma- Daquesta manera volien allargar unnifestació va escenificar lampli su- dret que ja shavia guanyat dos ve-port que han aconseguit en la seva gades en els tribunals.lluita per part de nombrosos Els intents de mediació convo-col·lectius sindicals i socials. cats pel Departament de Treball Com assenyalàvem en lanterior tampoc no van aconseguir desenca-número del Catalunya, el Comitè llar el conflicte. Lúnic pas que vade Descansos de TMB havia con- donar la Direcció va ser dir que es-vocat jornades de vaga els dies 21, tava disposada a pagar els 30 mi-22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de nuts de descans al preu de partit,gener, des de les 00.00 a les 24.00 Dins lapartat repressiu esmentar sos treballadors, no farà que deixin la van voler centrar únicament en quelcom així com un euro i mig. Ahores, per tal de demanar els dos la tensió provocada per les actua- de demanar els dos dies de descans laplicació del Reial Decret 902 i canvi daixò, el 100% dels serveisdies de descans setmanals per la cions policials contra els piquets in- setmanals. que aquesta aplicació sigui a costa havien de ser partits, incomplint elplantilla de conductors dAutobusos formatius a les portes de les diver- Dins lapartat solidari cal desta- del treballador. conveni col·lectiu vigent, però par-de TMB. La radicalitat de la Direc- ses cotxeres dautobusos i la car el comunicat del comité dem- La Direcció de TMB només va tits que ens portaven més dels 30ció de lempresa va accelerar els es- repressió policial contra diversos presa de Metro solidaritzant-se amb voler parlar duna part del proble- minuts que marca el decret.deveniments i els ciutadans de Bar- treballadors. El més greu van ser els els conductors dautobusos i expres- ma: temps de descans diari, elimi- Davant lactitud tancada i inamo-celona els van veure en els carrers fets produits el dia 6 de gener quan sant la seva més enèrgica repulsa nació del temps de presència i la vible de lempresa, no hi havia altrareclamant els dos dies de descans un conductor va ser detingut sense davant lactuació policial que es va pluriocupació al que des del Comi- camí que continuar amb la mobilit-setmanals. La CGT i ACTUB van que fes res i després que els Mos- registrar en els últims dies de la tè de Descansos es van afegir dos zació, i es convocava una manifes-estar donant tot el seu suport als tre- sos li donessin una pallissa per sal- vaga que, consideren, és un signe temes més: Sentència del Tribunal tació el 9 de febrer i una jornada deballadors en vaga. La plantilla va tar-se un cordó policial i obrir el pa- dimpotència de lajuntament i la di- Superior de Justícia de Catalunya vaga el 12 de febrerparticipar massivament en la vaga i raigua que portava. recció de TMB davant de la partici- que reconeix el dret als 15 minutsen les assemblees, malgrat lactitud Després de lassemblea de la pació massiva dels treballadors en dentrepà, i destablir un nou calen- Manifestació asectària dels representants de plaça de Sant Jaume el 7 de gener, laturada. dari de descans setmanal amb dos Barcelona el 9 deCCOO, SIT i UGT que no van aquests es van concentrar a les por- dies de festa. Quant a laplicació deldonar suport a la vaga, però els seus tes dels jutjats on estava el com- descans diari, la Direcció va dir que febrer Lempresa es tancaafiliats si que hi van participar. La pany detingut, fins que va ser posat aquesta aplicació comportaria: el Davant de lagressió que va patir elparticipació en les jornades de vaga en llibertat. Davant daques nou cas Després dels set dies de vaga, la di- partir tots els serveis, ficar més nostre company Teodoro per partva ser dentre el 85 % i el 90 % de la dabús policial, la CGT va decidir recció de TMB no tenia excuses per punts de relleu, prestar servei en dels Mossos dEsquadra quan va serplantilla no afectada pels serveis posar una querella criminal contra no voler negociar, ja que no hi havia més duna línia cada dia i canviar el detingut, colpejat i posat a disposi-mínims. els mossos desquadra que li van convocada cap vaga. Per altra reglament de tria de serveis. ció judicial amb lacusació dhaver Al llarg daquells dies es van por- donar una pallissa al conductor banda, si no hi ha acords en la ne- La interpretació del Comitè de sigut ell el que va agredir a dostar a terme nombroses accions de dAutobusos. gociació, els conductors convoca- Descansos era totalment diferent, mossos, el Comité de Descansos vasabotatge contra autobusos en soli- Per part de lempresa, laspecte ran mes mobilitzacions durant el entenent que el descans diari ha decidir convocar una manifestaciódaritat amb la vaga. Assemblees repressiu es va concretar en les san- mes de febrer, coincidint amb la destar dins de jornada i per compte a Barcelona per al 9 de febrer per amassives i concentracions van so- cions aplicades per lempresa con- campanya electoral de lempresa perquè així es desprén denunciar davant de lopinió públi-vintejar durant els dies de la vaga, tra diversos treballadors. TMB va La Direcció de TMB es va negar de la interpretació del conveni de ca lactuació dels Mossos dEsqua-entre elles destacar lassemblea de obrir 25 expedients a conductors a reanudar les negociacions el 8 de TB. També entenien que el número dra.1500 treballadors el primer dia de per faltes greus durant la vaga. El gener, per parlar de la resolució del de partits i la seva duració estan tan- Durant el conflicte dautobusos lavaga a les Cotxeres de Sants i la president del comité dempresa, Sa- conflicte sobre els descansos dels cats igualment per Conveni, per la policia catalana ha protagonitzatposterior manifestació, o lassem- turnino Mercader, de CGT, nacu- conductors/es i aquestes es van ini- qual cosa realment consideren que nombrosos actes que han de serblea del dia 24 també amb 1500 tre- mula tres. ciar finalment el 14 de gener, amb les propostes de la Direcció xoca- censurats amb energia per la ciuta-balladors, una mostra de lamplia I en suport de lAjuntament i una reunió amb els cinc sindicats ven frontalment amb el conveni. dania. Els conductors/es han estatparticipació en la lluita, i la concen- lempresa, cal destacar les patèti- que integren el Comitè dEmpresa Per al Comité de Descansos és fo- insultats, perseguits, agredits i de-tració de centenars de treballadors a ques declaracions públiques de diri- del col·lectiu de conductors dauto- namental introduir en la negociació tinguts, com ocorria en els pitjorsla plaça Sant Jaume lúltim dia de gents de CCOO i UGT criticant la busos, per reprendre les negocia- la reducció de jornada que implica temps del franquisme, per demanarvaga. vaga i les articles dopinió de deter- cions sobre laplicació del nou re- la correcta interpretació del RD 902 millores laborals i això no es pot Cal esmentar també la vaga de minats columnistes de premsa trac- glament estatal en matèria de ja que amb ella podran acostar-se a permetre.fam portada a terme a la plaça de tant els vaguistes quasi bé a com a pauses en la jornada laboral. la consecució de la meta final que Des del Comité de Descansos esSant Jaume entre els dies 28 de des- terroristes. La primera reunió després de les són els dos dies de descans setma- va convocar aquesta manifestacióembre i 1 de gener per quatre treba- Els conductors dAutobusos mobilitzacions ho va deixar tot nal. Mentre no arribi lacord, van amb la intenció que shi sumessin, alladors, per demanar a lAjuntament tenen clar que la campanya de des- igual. La Direcció no volia parlar tornar a demanar que als conduc- més dels conductors/es de TMB,que donés una solució a les reivin- prestigi que han fet la direcció de sobre el tema que realment impor- tors/es dautobusos sels compensi tots els ciutadans/es i totes les orga-dicacions dels conductors dautobu- TMB i lAjuntament contra ells, in- tava als treballadors, els 2 dies de dalguna manera, o amb diners 200 nitzacions que estiguin en contra desos de TMB. cloent els expedients oberts a diver- descans setmanal, ja que la reunió /mes o dies de descans f ins que es € lactuació policial i es sentin solida-10 Catalunya. Març de 2008
  • 11. TREBALL-ECONOMIAris amb la lluita dels conductors/esdautobusos. I així va ser, 70 orgait- Denuncien quezacions i col·lectius van donar su- es privatitzaport a la manifestació.Podeu veure fotos de la mani al lenviament deweb:kaosenlared.net/noticia.php?id_no "vides laborals"ticia=51874 FETAP-CGTAssemblees i vaga el12 de febrerLa convocatòria de vaga de con- T rair el significat de les paraules és una pràctica que última- ment utilitzen els polítics amb la fi-ductors i conductores dautobusos nalitat dabrillantar la bruticia quedel dia 12 entre les 11 i les 17 h. va samaga en gran part de les sevesser seguida massivament, entre el polítiques antisocials. No estem85% i el 90% de la plantilla. A les parlant de paraules polisèmiques,5 de la tarda, es va celebrar las- ens referim a largúcia insidiosasemblea de treballadors i treballa- que empren a lhora de prendre me-dores enmig de la Via Laietana on sures impopulars.es va rebutjar la proposta feta pel Així, per a reduir els sous de quiDepartament de Treball, aprovada menys cobra es parla dajustamentper la direcció de TMB, que con- econòmic, competitivitat, etc. Si elsisteix a avançar excepcionalment que es vol és fomentar que lempre-en gairebé un any la negociació del vaga del 3 al 7 de març i cada di- rojoynegro.info/2004/spip.php?ar- meres hores de cada torn. sariat tingui via lliure a lhora da-nou Conveni Col·lectiu dautobu- jous a partir daquella setmana per ticle21121 El 15 de febrer CGT i altres sin- comiadar i, millor encara, si laco-sos -lactual té vigència fins al 31 reclamar els dos dies de descans dicats van convocar una concentra- miadament surt gratis, amb acudirde desembre- i discutir en aquest setmanal dels conductors dautobu- Vaga al Metro ció davant la Delegació de la Ge- a termes com liberalització de lesmarc les pauses dins de la jornada sos. neralitat a Madrid en solidaritat relacions laborals, flexibilitat endiària dels conductors. En acabar lassemblea els parti- 60 treballadors del Metro de Bar- amb la lluita dels conductors dau- locupació o eufemismes per lestil, En lassemblea es va decidir cipants es van dirigir a la ronda li- celona que formen part dels serveis tobusos de TMB, a la que van as- és més que suficient perquè unacontinuar la lluita fins que no sa- toral on van fer un tall de trànsit tècnics que sencarreguen del man- sistir més de 200 persones. part del personal no entengui res oconsegueixin els dos dies de des- que va acabar amb tres ferits, un teniment de vies i la senyalització Compte de suport amb la llui- pensi que sestà parlant de gimnàs-cans setmanal amb reducció de dells hospitalitzat, per la contun- del Metro exigeixen la requalifica- ta: 2100-1305-13-0200042207. tica esportiva o exercicis descalfa-jornada i sense minva salarial, els dent càrrega realitzada pels Mos- ció del col·lectiu i per aquesta raó, Bloc del Comitè de Descansos: ment abans dentrar a treballar.sindicats CGT i Actub van anun- sos dEsquadra. Es poden veure van convocar aturades del 18 al 22 http://comitedescansos.blogs- Les administracions públiquesciar la convocatòria duna nova fotos de lagressió policial al web: i del 25 al 29 de febrer les dues pri- pot.com/ no estan al marge daquest procés interessat de tergiversació del llen- guatge. Després de lexpressió dex- ternalització dels serveis públics,OPINIÓ: Onzè Conveni a TVC, ‘un pacte per la producció’ sestà portant a terme una progres- siva privatització dels mateixos.Reinald Roca, Secció Sindical de per la publicitat. Evidentment, el Anem a un cas en concret que sha la CGT-ccmax que recaptarà l’estat amb aquest produït en ladministració de la Se-D ijous 14 de febrer, l’as- cànon serà un petit percentatge del guretat Social. Recentment van semblea de treballadors i finançament que s’obté per publi- deixar demetres informes de vides treballadores de TVC va citat, i que sol representar un 60%, laborals de forma presencial i im-aprovar la plataforma reivindicati- com a mínim, del pressupsot de mediata per a traslladar aquest ser-va de l’onzè Conveni, presentada funcionament dels mitjans de co- vei a una empresa privada, això sí,pel Comitè d’Empresa. El punt municació públics. Per tant, la con- en nom de la modernitat, rapidesa imés important d’aquesta platafor- seqüència serà que, o bé dels pres- eficàcia que, com no, és el segellma, i que recull el suport més unà- supostos de l’estat cobreixen distintiu de qualsevol acte de lad-nime de la plantilla, és la proposta aquest 60 %, reduint altres presta- ministració.d’un pacte “per la producció inter- cions socials, o bé es reduirà la in- Com a conseqüència, linformena”. versió i la qualitat dels mitjans de que abans, amb la gestió pública, L’objectiu d’aquest pacte és el comunicació públics. trigava en emetres una mitjanade garantir, amb els recursos tèc- El model de referència pel Sar- dentre 30 segons i un minut: dema-nics i professionals de l’empresa, dementeixen. El que amaga la jus- ser de qualitat i útil a la societat. És kozy és el de la televisió pública nar DNI, teclejar-lo i prémer per-la producció dels programes de la tificació és la intencionalitat d’afa- un principi, sine qua non, per ga- nord-americana (la PBS); el que què simprimeixi, ara amb la gestiófranja de màxima audiència (de 20 vorir econòmicament determina- rantir les actuals condicions labo- suposarà empetitir les actuals tele- privada pot trigar, en el millor dels– 23.30h), com també els informa- des empreses mediàtiques, amb rals i el manteniment, com a visions públiques i reduir-les a casos, entre 6 i 8 dies.tius i els principals programes in- gran influència sobre els dirigents mínim, dels actuals llocs de treball. unes funcions purament “assisten- Els mitjans per obtenir linformefantils. Pactant la producció inter- polítics del PSC i CiU. Retornar, Si el nostre servei no es diferencia cials”. Una espècie de “càritas” de han canviat, és a dir, trucada a lem-na dels principals programes per altres vies pressupostàries, les del que porten a terme els mitjans la informació. Tapar la mala cons- presa privada mitjançant un telèfon–dramàtics, entreteniment, infor- col·laboracions polítiques. de comunicació privats, la ciutada- ciència per l’abús del quart poder, 901 de pagament, amb un cost eco-matius i educatius- és la manera Anem entenent que, quan la Ge- nia mateixa es preguntarà el per- per part d’una minoria privilegia- nòmic directe per al ciutadà, (quand’exigir a la direcció un canvi en la neralitat parla de potenciar un “tei- què els pressupostos de l’estat han da. tota la gestió era pública aquestagestió, per tal que es doni prioritat xit industrial” en el món de la cul- de pagar per un servei que de ma- Pel manteniment i continuïtat trucada era gratuïta); petició a tra-al bon funcionament i la bona ges- tura, el que en realitat potencia és nera gratuïta ofereix l’empresa pri- d’aquest servei, però, no n’hi ha vés dInternet, les tarifes espanyo-tió dels recursos. l’acumulació d’un gran capital a vada. Amb aquesta lògica, es do- prou amb l’exigència dels treballa- les daquest servei són de les més Amb aquest pacte es pretén in- mans d’un parell empreses, provi- narà suport a una proposta, com la dors de la TVC. Hi ha una gran va- cares dEuropa; o sol·licitud de lin-vertir l’ actual procés de producció nent de les rentes que es deixen de que fa Sarkozy a França, de reduir rietat d’ exemples que ensenyen el forme de vida laboral en les prò-basat en l’externalització dels pro- pagar als treballadors i professio- el servei públic audiovisual a unes poc cas que fa l’administració de pies administracions de la Segure-grames de la franja de màxima au- nals contractats, malcontractats, funcions assistencials. les exigències dels treballadors i de tat Social., abans aquestes hodiència –”Ventdelplà”, “Polònia”, subcontractats, mercantilitzats... La proposta que fa Sarkozy, i la submissió servil als desitjos de lliuraven en mà i de forma imme-“La masia”, “6 a traïció”, “La Bo- No solament tenim una pobre cul- que entusiasma als grups empresa- la gran patronal. diata, ara es limiten a prendre lesqueria”, “La cuina de l’Isma”…- tura, sinó una cultura pobre. rials de la mass-media, és que les La continuïtat del servei públic dades perquè sigui lempresa priva-amb el criteri, sempre ambigu i Hi ha un consens general entre televisions públiques deixin d’e- es podrà garantir, si es té el suport da Venturini S.A. qui cobra percanviant, que “el talent s’ha d’anar els treballadors de tota la CCMA metre publicitat (un brindis a la ga- massiu i decidit de la ciutadania, això i ho enviï al domicili del sol·li-a buscar a fora de l’empresa”. Una (corporació catalana de mitjans au- leria) i, a canvi, les televisions pri- davant de la qual, els partits polí- citant.excusa que, la majoria de les vega- diovisuals) que el servei públic vades compensin l’estat amb un tics no els queda més remei que A qui beneficia això? A la ciuta-des, els índexs de les audiències d’informació i comunicació ha de cànon per l’ús de la freqüència i respectar. dania, per descomptat, no.Catalunya. Març de 2008 11
  • 12. TREBALL-ECONOMIAEl dret de vaga,qüestionat perla Unió Europea L’AVE arriba a Barcelona Gabinet de Premsa Confederal entre polèmica i protestesE l Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees(TJCEE), a través de diverses sen- Joan Ramon Ferrandis, Sindicat Federal Ferroviari de la CGTtències molt recents, limita el dret Dde vaga, quan la mateixa pretén im- es de CGT s’ha intentatpedir que una empresa es desloca- traslladar des de fa anys, alitzi amb lúnica pretensió de pagar tots els usuaris del ferroca-menors salaris i empitjorar les con- rril i als ciutadans en general, ladicions de treball, al mateix temps preocupació pel lamentable estatque avala el dumping social al con- de deterioració a què ha arribat elsiderar que no es vulnera les condi- servei ferroviari a Catalunya. Elcions laborals més favorables per motiu principal que ha ocasionatals treballadors desplaçats (multi- aquesta situació és laposta desor-nacionals de qualsevol sector) i bitada per lalta velocitat, que hadóna per bo que sapliqui el princi- deixat el ferrocarril convencional,pi de la llibertat destabliment per- sota mínims i pràcticament orfequè no existeixi discriminació dinversions.entre empreses comunitàries pelpaís dorigen de les mateixes (me- 98% tant això avui és molt més fàcil i amb ell la falsa modernitat i el mal- cordó policial en el camí cap a Bar-nors condicions laborals i docupa- ràpid arribar a Madrid des de Bar- baratament que representa aquesta celona i que a larribada, mentre els Eció) i no sabonen les condicions ls serveis de rodalies i re- celona, que a Flix, Puigcerda, Tàr- manera insostenible de transport. mitjans de comunicació entrevista-contractuals don es presta el servei gionals transporta el 98% rega o Portbou. Per protestar per aquesta desmesu- ven els presidents de Renfe i Adif,o es realitza el treball. dels viatgers i les inversions Les infraestructures ferroviàries rada inversió, des de CGT es va van desplegar una pancarta amb el En ambdós supòsits largument són inversament proporcionals, el de Catalunya es troben en un índex convocar una concentració al vestí- lema “+ Trens i – AVE”. Ràpida-jurídic és "política pura", al conver- 2% del total de les inversions en fe- alarmant de deterioració progressi- bul de lestació de Sants. La con- ment, els mitjans de comunicaciótir-se en una mera formalitat per a rrocarril van destinades al ferroca- va, (estacions abandonades, sense centració es va mantenir des de les van deixar ambdós presidents perdonar cobertura a les empreses (ca- rril convencional. En laltre extrem serveis a lusuari, sense personal, 8.15h fins a les 11h, i va estar con- fer-se ressò de la protesta. Despréspital), que entenen que no poden tenim que un percentatge mínim externalización de treballs ferro- trolada en tot moment pels Mossos duns minuts de crits de la consignaestablir-se límits a la lliure compe- dusuaris utilitzen els trens AVE, viaris, etc.), que solament podrà re- d’Esquadra, que no ens van deixar “Menys AVE i més regionals” elstència, com a conseqüència dels però no obstant això les inversions parar-se amb mesures contundents acostar-nos a les andanes. També Mossos ens van desallotjar-los.principis de llibertat destabliment i per usuari són més de 2.400 vega- de renovació i manteniment de ma- vam rebre amb crits de “Menys Aquest és un episodi més de lala llibertat de prestació de serveis. des superiors a les del ferrocarril terial i infraestructura, incremen- “Aves i més proximitats i regio- lluita de la CGT per la defensa del Aquesta és la seva conclusió juri- convencional. tant el nivell docupació de Renfe nals” el primer AVE que va arribar ferrocarril com a mitjà fonamentaldicopolítica "Larticle 43 CE ha Els trens de rodalies i regionals Operadora i Adif en totes les seves a Barcelona des de Lleida i Tarra- del transport col·lectiu i la titulari-dinterpretar-se en el sentit que, són els veritables eixos cohesiona- àrees. gona, deu minuts després del de tat pública, que garanteixi la finali-mesures de conflicte col·lectiu com dors de les nostres ciutats i comar- Dimecres 20 de febrer va arribar Madrid. En ell hi viatjaven dele- tat social i la seguretat del trans-les controvertides en lassumpte ques, qui veritablement vertebra A Barcelona el primer AVE de ser- gats de CGT que havien pujat al port, pels avantatges ambientals iprincipal (rematriculació dun bai- els territoris per on passen, no obs- vei regular procedent de Madrid, i Camp de Tarragona per burlar el de sostenibilitat daquest mitjà.xell de transport finlandés ambbandera dEstonia per a abaratircostos laborals), que tenen com afinalitat aconseguir que una empre- Vaga de les treballadores i els treballadors a Renfe Operadorasa privada el domicili social de laqual es troba situat en un Estat per la situació insostenible que provoca la falta de personalmembre determinat celebri un con- Joan Ramon Ferrandis, Sindicat Federal Ferroviari de la CGTveni col·lectiu de treball amb un cers sense descansar i jornades i Barcelona ja privatitzat, les socie- ria de vagues. A més, CGT ha rea-sindicat establit en aquest Estat i conduccions antirreglamentàries. tats mixtes amenacen el futur dels litzat aquesta convocatòria en soli-apliqui les clàusules previstes per Els gràfics dintervenció necessiten últims treballadors. tari, no volent mirar a un altre cos-aquest conveni als treballadors as-salariats duna filial de la dita em-presa establerta en un altre Estat F a pràcticament un any que la situació de Renfe a Barcelona és insostenible, la falta de personal noves incorporacions, els trens sense interventor són una constant, fins i tot en les zones de túnels ur- A Adif, la situació és similar, en el servei de circulació, la saturació dels llocs és una constant i el man- tat, com fan els Comitès Provincials de Centre de Treball, mentre a Renfe, es denigren elsmembre, constituïxen restriccions és angoixant. Davant lintent per bans de Barcelona, on la normativa teniment de la infraestructura és nostres llocs de treball.en el sentit de tal article." part dels Comitès Provincials de obliga que els trens circulin al- tan escàs com el qual es va eviden- El dia 21 es va presentar al De- Lexemple de la multinacional regenerar la plantilla, lempresa va menys amb personal de conducció ciar en els últims anys, amb una partament de Treball de CatalunyaDelphi que "tanca i fuig" de Puerto respondre marejant la perdiu, i acompanyament amb formació allau dincidents a causa del preca- la convocatòria de vaga, així com aReal (Cadis), és possible perquè la sense concrecions, amb incorpora- per a una hipotètica evacuació del ri manteniment de les línies ferro- Renfe Operadora. No obstant això,llibertat de circulació dels capitals i cions simbòliques. tren en cas dincident. viàries. Tot això repercuteix de ma- els mateixos treballadors de Barce-la llibertat destabliment dels capi- Mentre, els llocs de treball dels Les empreses privades conti- nera directa en el treball diari del lona de Renfe Operadora seran quitals, seleven a la categoria de drets ferroviaris de Barcelona van em- nuen realitzant el ‘checking’ a les ferroviari i també en el servei que decideixi les mobilitzacions per re-fonamentals en el Tractat de la Co- pitjorant cada vegada més i substi- estacions, desplaçant els treballa- es presta a lusuari. alitzar.munitat Europea, així ho estableix tuint-se per mà dobra en precari. dors que ho feien abans, igual El passat 14 de febrer va tenir En principi els períodes de con-en els seus articles 14 (mercat inte- Es van realitzar incorporacions a passa amb la venda de bitllets, in- lloc la reunió de la comissió de vocatòria són: divendres 7 derior sense fronteres i garantia de la determinats serveis com conducció formació, etc. conflictes (òrgan de mediació in- març: de 6 a 8 i de 20 a 22 hores;lliure circulació de serveis); el 43 i intervenció, tots des de treballa- Les incorporacions en taquilles tern previ a la convocatòria de dijous 20 de març: de 6 a 10 i de 18garanteix la llibertat destabliment i dors de la mateixa empresa, però han estat en condicions laborals di- vaga) interposada per CGT, el re- a 22 hores; diumenge 23 de març:el 49 la lliure prestació de serveis, ningú ha cobert les places que ferents als més antics, així mateix sultat va ser “sense acord” i es va de 22 a 0 hores; dilluns 24 de març:igual que està succeint aquests dies aquests han deixat en els seus ante- la major part de les estacions de ro- traslladar la negociació “a làmbit”, de 0 a 22 hores. Destacaríem que elamb la Multinacional Nokia a Ale- riors llocs de treball. dalies no tenen personal i se se- al mateix àmbit on lempresa no ha dia 7 de març coincideix amb lamanya. En conducció, a pesar de les in- gueix externalitzant el servei de volgut resoldre la problemàtica des vaga dautobusos de Barcelona, El sindicalisme ha dentendre corporacions, se segueixen realit- venda de bitllets a través de canti- de fa molts mesos. una lluita que hauria de fer-nos re-que la reactivació del conflicte és zant un nombre desorbitat de des- nes o dempreses privades. A Ta- Des de CGT i per ser conse- flexionar a la totalitat dels treballa-lúnica solució possible per a cons- cansos treballats, amb el llers la desolació és absoluta i la qüents amb les demandes realitza- dors... ànim! Lúnica cosa realmenttituir un model de relacions labo- consegüent risc per a la seguretat falta de personal, alarmant. Amb la des fins a ara, no ens queda cap inassolible és aquella que no sini-rals/socials basat en la justícia. en la circulació, amb mesos sen- meitat del manteniment de trens a altra alternativa que la convocatò- cia.12 Catalunya. Març de 2008
  • 13. Tema del mes EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > OPINIÓDavant el 8 de Març, Diade la Dona Treballadora Comitè Confederal de la CGT cia! Sense modificar el veritable sentit de la cura vers les persones, es de la CGT i en la línia del que seria assumir la seva respon-D nostre treball quotidià volem, un 8 de març més,posar de manifest que la concilia- sabilitat col·lectiva, traient-los del reducte invisible de làmbit privat i les seues encarregades, lesció de la vida laboral i familiar pro- dones. Denunciem laposada, la que ens és venuda a Ens obliguen a nosaltres matei-través de diferents propostes legis- xes a intervenir en la precarització campanya delatives, a través de convenis daltres dones. La perversió del sis- criminalització decol·lectius, a través de campanyes tema porta a la substitució en làm-de propaganda és mentida, és per bit privat dunes per altres establint lavortament queaquesta raó que volem continuar una cadena de precarietats. Les s’està portant aabordant el tema de la cura de la treballadores domèstiques amb re- termevida, alçant la veu per dir que muneracions indignants, sense Comitè Confederal CGT drets laborals com la resta de tre-Renunciem a balladors i treballadores, emmar-lexclusivitat de la cura cades en el famós Decret del 1985 que regula el règim especial de tre- Des de la Confederal General del Treballde la vida! balladores de la llar. Règim Espe- volem manifestar la nostra més absolu-Exclusivitat que ens ve marcada cial que hauria de suposar una au- ta indignació i rebuig a la campanya deper lassignació de rols en la socie- tèntica vergonya per les nostres criminalització que sestà portant atat i levolució de la qual és pràcti- institucions. Sector al que accedei- terme contra les dones que han exercitcament nul·la. Continuem sent les xen especialment les dones sense el seu dret a avortar i contra les i elsdones les que realitzem els treballs papers que vénen de la immigració professionals sanitaris que els han aju-necessaris per al manteniment de i continuen en la precarietat, al dat a exercir el seu dret.la vida, les tasques de cura de la marge de qualsevol reconeixement Aquesta campanya obeïx al fet quevida que no són remunerades. de drets, treballant en situacions avortar avui dia en lEstat espanyol no Perquè tenir cura és un dret, el quasi desclavitud, sense drets la- és un dret ple. Continua estant penalit-"dret a la curadania", encara que banda, que les dones puguen des- Ens venen que treballar a la nostra borals. On estan les propostes que zat, ja que en 1985 només es va efectuartambé una obligació. I exigim els envolupar-se a la mida dels seus llar ens permet disposar de més diu el govern que ha realitzat per una despenalització parcial de lavorta-mateixos drets i obligacions per a desitjos en els dos àmbits o espen- temps per tal datendre les neces- millorar la situació de les emplea- ment, obeint a una mesura hipòcritatotes i tots. Sense exclusions. És tant-les a optar, prioritzant-ne un sitats familiars. Nosaltres, com a des domèstiques? que va voler acontentar als sectors mésurgent que ens ho creguem nosal- dells, i avortant, daltra banda, la dones treballadores, sabem que Treballem per una societat que conservadors i reaccionaris, situant atres, les dones, que ho desitgen necessària progressió dels homes aquesta "nova" forma dorganitza- senriquisca amb laportació dho- les dones i a les clíniques on sexerceixells, els homes i que la societat en lexercici del seu dret a cuidar. ció del treball no és sinó una estra- mes i dones amb igualtat de condi- en una absoluta inseguretat jurídica.(empreses incloses) ho assumis- Els beneficis de la Llei digualtat tègia empresarial per justificar la cions, sense exclusivitats en cap No és la primera vegada que sintentaquen. Hem daconseguir un plante- es releguen al dubtós bon resultat "flexibilitat" laboral que acaba ama- dels àmbits. Una societat respon- criminalitzar lavortament. Enfront dai-jament integral de la vida. de la negociació col·lectiva, sense gant el treball de cura de les perso- sable de les necessitats dels seus xò, des de la Confederació General del La vida com a dret i responsabi- Treball exigim a les institucions la sevalitat de cada persona, sense les hi- absoluta despenalització, reconeixent-pocresies que des dels sectors lo expressament com un dret, això és:més rancis estan posant un tel de 1r.- La decisió de la maternitat és unconfusió i culpabilització sobre les dret personal i íntim de tota dona, ambdones. Intensificarem la resposta a independència de la seva edat, estatles campanyes que augmenten el civil o nacionalitat. La interrupció lliure ipatiment de les dones. No volem voluntàriament decidida de lembaràsavortar, però exigim el dret a fer-ho és un dret que tota dona té, és un dretsi la situació ho demana. Cadascu- inalienable a decidir sobre el seu propina de nosaltres, si ho necessitem. cos. Volem la despenalització de la- 2n.- LEstat ha de garantir lexercicivortament i en general, lleis que daquest dret de forma gratuïta en lamilloren la vida de les persones xarxa sanitària pública, per a totes lesafectades. Perquè el Govern ens dones, garantint a totes la seva intimitatvol fer creure, ara, que la Llei di- sota el més absolut secret professional.gualtat i conciliació farà possible Leducació sexual no sexista en elsaquestes aspiracions, sense tren- centres escolars, així com laccés alscar els principis del màxim benefici obligar a arribar a un acord. Obliga nes invisibilitzat i no remunerat i membres en tots els moments de mètodes anticonceptius i la anticon-de les empreses, ni la dicotomia les empreses grans a negociar! I si acaba per justificar polítiques neoli- la seva existència i que involucre cepció demergència ha destar garanti-entre allò públic (que té valor so- no arribem a un acord? Una ambi- berals de retalls de serveis públics en aquesta responsabilitat les insti- da amb tots els mitjans i recursos ne-cial) i allò privat (que continua sent güitat més, per tal de fer provar la (llars dinfants públiques i gratuïtes, tucions públiques i privades (em- cessaris.invisible). força de les parts confrontades. serveis professionals de geriatria, preses incloses). En definitiva, tre- Des de la Confederació General del Però les lleis promulgades són A banda de tot açò, el capital - etc.). ballem per tal de donar-li la volta al Treball, exigim que cessi la persecució iambigües i permissives amb el ca- amb lexcusa doferir-nos totes les I les ajudes que ens anunciaren sistema. criminalització de les dones i dels i lespital. Deixant que quantitat dobsta- facilitats i avenços a les dones per amb la Llei de dependència? Sha Per una veritable transformació professionals sanitaris, que lavorta-cles siguen interposats en el camí tal de conciliar la nostra vida fami- convertit en una cursa dobstacles, social. Per tal que el centre sigui la ment sigui reconegut com un dret ple,de la real conciliació de la vida fa- liar- ens està venent "noves" for- és tan complicat aconseguir una vida. Pel dret de "curadania" per a garantit, lliure i gratuït.miliar i laboral. Impedint, duna mes de treball com el teletreball. simple ajuda per a la supervivèn- totes i totsCatalunya. Març de 2008 13
  • 14. Parlem amb... EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA PEP CARA, LLIBERTARI BERGUEDÀ"Lluitar és el camí per la barreja i la coordinació real"Membre de l’Ateneu Llibertari de Berga, de l’Ateneu Terra i Llibertat, del Centre d’Estudis Josep Esther Borràs, editor d’”El Pèsol Negre”, periodista a Ràdio Korneta, és un dels historiadors que fa possible la Marxa dels Maquis Text: Pau Juvillà Ballester > LES FRASES... tan optimista perquè quan veig daltres la mort dateneus, de locals, de col·lec- en ateneus i qüestions socials, crec que Pèsol Negre" -definitivament, no tinc ver- foto: Dídac Salau moviments penso que sí que nhi ha al- tius i de projectes és constant i moltes hem destar al sindicat -cadascú al que gonya-, o lagenda llibertària que fan a guns que ho han fet, però que no és una vegades molt ràpida. De totes maneres vulgui- però no només per lluitar laboral- Igualada, o les lluites com la que sha dutQuan vaig plantejar una entrevista per cosa ni molt menys generalitzada. Els sí que és veritat que darrerament sestà ment -que també, clar i principalment- al Forat de la Vergonya o contra el Plaparlar amb profunditat sobre el món noms sí, les assemblees es diuen as- veient la feina de col·lectius força conso- sinó també per portar allà les altres llui- Caufec o per la llibertat de la Núria. Jode la Idea i de tot allò que lenvolta no semblees però moltes vegades no ho lidats i alhora la feina molt treballada de tes. Amb això crec que totes hi guanyarí- crec que si tu fas feina, la gent la respec-vaig tenir cap dubte que havia de par- són. Respecte al moviment llibertari or- nous projectes que ja es veu que no mo- em. ta, sha de treballar molt en els pobles ilar, com a mínim, amb el Pep Cara. Ell gànic, en general podríem parlar del que riran en quatre dies i que defugen de tre- -O sigui que estem millor però el futur en els barris i això: donar exemple ambés una de les ànimes i motors de El es dedica a qüestions socials i del que ballar només al gueto. Estic pensant en passa per incidir i participar da- lacció, perquè els anarquistes hem dePèsol Negre", de Ràdio Corneta, del treballa làmbit sindical. Sigui com sigui i ateneus com el de Sants, Sabadell o quests moviments de base, fer una recuperar el prestigi social perdut, tantCentre dEstudis Esther Borràs i, bà- en general, jo crec que estem millor de Cornellà, per exemple, o en col·lectius i estructura sindical forta que trans- dins com sobretot fora dels anomenatssicament, és una daquelles persones com estàvem ara fa no tant de temps. No projectes com els de lAlt Llobregat en cendeixi làmbit laboral. Què hauríem moviments socials. Crec que cal treballarque són un node entre col·lectius, or- estem tan bé com voldríem, però sí que general -"El Pèsol Negre", Ràdio Korne- de fer per incidir realment en la socie- per canviar les nostres vides i el món, noganitzacions i persones del moviment estem una mica millor. ta, ateneus, centres destudis, distribuï- tat? pas per fer-nos un gueto a mida, franca-llibertari. No solament això sinó que -No creus que realment ara no hi ha dores...- o gent com la de Sant Boi o -Pel que fa a la feina laboral, crec que la ment, és el què penso i pel que molts llui-el Pep és, tant en les idees com en la cap moviment de base que es qües- Igualada, però també en grups més in- que es fa ben feta ja es veu, per tant se- tem. Canviar el món i treballar per lauto-praxis quotidiana, un llibertari no tioni, per exemple, conceptes com formals que dins lampli i divers món in- guir en aquesta línia combativa i dacció gestió o per la Idea o com es vulgui dir,dogmàtic i obert, un anarquista de lassemblearisme? surreccional treballen a molts llocs, fu- directa, de compromís i no claudicació. crec que per molts no és una simplecap a peus. Comencem lentrevista al -Sí, sí, és veritat, és el que deia de les gint dels discurs fàcil que en altres Fixat en com ens hem trobat moviments moda o un mitjà per aconseguir altresTerra, a Sants, on no sé encara shi idees o pràctiques llibertàries que assu- èpoques va ser més habitual. Pel que fa socials o llibertaris amb els buseros i a coses o un posat estètic, sinó que va endeu -o li deuen- una til·la, continuem a meixen altres moviments que no tenen al suport a les persones preses, a la his- linrevés o com les anarcosindicals quan serio.la Teteria Malena i la resta de trossos per què dir-se a sí mateixos llibertaris. I tòrica feina dalguns grups i individus, shi lluiten es troben entre elles, sigui a les -És possible un municipalisme lliber- ‘‘els anem confeccionant per telèfon o això és bo. El que alhora qüestiono és afegeixen ara noves forces i crec que neteges del metro de Madrid o allà on tari? "Cal treballarinternet; creem un nou gènere, lan- que sempre sigui així -per no caure en també noves idees. I em sembla que sigui. La lluita és el camí per a la barreja -De municipalisme llibertari nhi ha com atientrevista. falsos discursos triomfalistes i tal- doncs està passant una mica el mateix amb la i la coordinació real. És a dir: acció, hau- mínim dues línies: en Bookchim, que ac- per canviar les això: què ningú es qüestiona lassem- lluita antiespecista i amb qüestions de ríem de fer coses, implicar-nos en els cepta anar a llistes, i el Projecte A dAle- nostres vides i el blea tot i que de vegades en comptes gènere que de vegades, malgrat que di- sindicats de base o revolucionaris, els manya o encara millor lexperiència que-Com veus el moviment llibertari? dassemblea facin missa. guem que som anarquistes, sobviaven o anarcosindicats, vaja. Quan la lluita és es va dur a terme per exemple a la Spez- món, no pas per-La veritat és que va a dies. Una cosa és -Com a conseqüència de tot això, no es deixaven molt de banda per part de de veritat, les diferències desapareixen zano Albanese de contrapoder. Jo den- fer-nos un gueto ael moviment llibertari orgànic, lorganit- et sembla que ara, sha donat un in- molta gent o perquè no sexplicaven bé o perquè les diferències no sempre són trada optaria més pel contrapoder peròzat, o el desorganitzat però que fa coses crement important de centres socials perquè es parcel·laven massa les lluites reals. La finalitat és autogestionar la teva no descartaria laltra via donades unes mida"i després hi ha les idees i pràctiques lli- o ateneus llibertaris o de tendència lli- o pel que fos. I bé, també hi ha col·lectius pròpia vida que ens lhan parcel·lat: la la- circumstàncies prèvies concretes: que elbertàries que es poden filtrar en daltres bertària? com Negres Tempestes que sent anar- boral, la social, el lleure..., hem dauto- contrapoder ja existeixi, és a dir que tin-moviments. En aquest sentit tampoc sóc -A veure, al món llibertari el naixement i quistes doncs plantegen qüestions com gestionar-ho tot. Suposo que hem danar guem moltes cooperatives i moltes altres "la resistència que oferim al sistema no “Els sindicats han destar en totes les coses de base, amb els ateneus, cap a la construcció duna cosa sem- històries que ens permetin organitzar la blant al que va ser el sindicat com a eina nostra vida en els àmbits que dèiem la- és només ridícula sinó centres destudi i després en les lluites parcials, per exemple contra les de resistència global, però clar, adaptat a boral, sindical, lleure, cultura, alimenta- les societats actuals. Una mena dorga- ció... i llavors es pot fer aquest contrapo- que no anirà a més, ordenances de civisme, contra les agressions al territori” però ni que fos així, nització comuna i flexible, llibertària, útil der que és lassemblea municipal i per a tothom i on totes les llibertàries ens decidir coses més enllà i al marge de lA- sentim a gust. Casi na. juntament i si aquest ens fa nosa, llavors valdria la pena lluitar, lalliberament nacional, fet que no només divisions i els tradicionals vicis, de vega- de busos. Pel que fa a la CNT, doncs -Els sindicats continuen sent una -Quins serien els referents llibertaris? sí, entrar per desarticular-lo. Jo per això perquè crec que és el obre un debat entre els llibertaris sinó des tinc la sensació que ara sestan po- unes estan movent més les qüestions eina vàlida de transformació social? -No ho sé, a nivell teòric jo tampoc sóc sóc molt crític amb les CUP, perquè que també ho fa entre els anomenats in- sant les bases per construir alguna cosa socials i presos -el sector Joaquim Costa -Jo crec que és més limitada perquè de llegir tant. Les coses velles que tant penso que el que fan és agafar un camí millor que podem fer, dependentistes que, en part, tradicional- -o moltes coses- prou ambicioses o àm- o Cornellà, posem per cas-, com tradi- abans el sindicat ho era tot i ara no, ara de moda està de dir que són desfasades que sembla una drecera i que, al meu perquè és just i també ment han estat estatistes i dorganització plies perquè totes puguem recuperar les cionalment han fet i des de fa un temps el sindicat és per a allò laboral i encara estan la mar de bé -el dogma no el fan entendre, és massa igual als partits con- més autoritària. I sobretot ho veiem en nostres vides i autogestionar-nos. La uns altres seguint els passos de Sevilla gràcies, tot i que faci una part de social. les lectures sinó el qui no sap pair-les-, a vencionals i porta, per tant, a la separa- divertit" les pràctiques dacció directa de lluites, gent que fa coses es va coneixent i això, han tornat a apostar pel sindicalisme Crec que és una eina vàlida de moment mi magraden moltes coses de Malatesta ció de la política de la gent o a la negació per exemple en contra de lespeculació o aquest aspecte humà, és bàsic; daltra com Barcelona -sector Medinaceli-, per en làmbit laboral i que tot i que ha que- per exemple. És súper actual. Acaben de de lautogestió, que és el mateix. per defensar el territori, i projectes que banda, el compromís dalgunes perso- exemple. Altres sindicats simplement no dat molt disminuït, si es fan les coses bé, treure uns escrits de Salvador Seguí en -Vols afegir alguna cosa? "Hem danar cap a la sense autoanomenar-se llibertaris en nes és molt gran. Però clar, no sé, sha fan res, però bé, això també passa amb és possible que en el futur torni a ser català, he he he, crec que tu en saps al- -Només que aquest cert optimisme res- construcció duna són un exemple. Per tant, crec que ha danar veient. alguns sindicats de la CGT. Jo és que la més important perquè sigui o torni a ser guna cosa... A veure, una altra mancan- pecte a allò llibertari és fruit de lobserva- cosa semblant al que augmentat la qualitat de la feina més -I els sindicats? tasca sindical, social i de presos duns i un sindicat més global, que afecti altres ça que tenim és larribada didees que en ció de la realitat i de militar; i no solament enllà de la quantitat i això és el que dic -Crec que shaurien de barrejar més, la altres no només no la veig incompatible coses més que només les laborals. làmbit llibertari es produeixen en altres dun estat dànim que vol encomanar-se va ser el sindicat com que, de vegades, dóna certes esperan- ces. -Estem millor que fa deu anys? -Jo milito al moviment llibertari de fa uns tretze anys més o menys i crec que ara CGT shauria de fixar més en les qües- tions socials, però no solament això, sinó que la gent que treballa en allò social hauria dentrar al sindicat perquè és el brou de cultiu adequat per a les idees i sinó tot el contrari. -És possible i desitjable una unió entre tots els sindicats anomenats anarcosindicalistes? -Seria desitjable. Sobre el paper, és per- Els sindicats han destar en totes les coses de base, amb els ateneus, centres destudi i després en les lluites parcials, per exemple contra les ordenances de civisme, contra les agressions al territori, llocs del planeta, en aquest sentit revis- tes com "Anarcoterritoris" han posat el seu granet de sorra, no sé, és que clar, hi ha tantes mancances... Daltra banda, els referents més importants crec que a les companyes. Tanmateix, i malgrat ser contradictori, també thaig de dir que sovint penso que la resistència que ofe- rim al sistema no és només ridícula sinó que no anirà a més. Però ni que fos així, global, però clar, adaptat a les ‘‘ a eina de resistència estem millor perquè la gent del movi- pràctiques llibertàries ja que aquesta fectament possible i sobre la realitat és han destar en tot el que sigui horitzontal són els projectes i lluites que poden valdria la pena lluitar, perquè crec que és societats ment llibertari sestà començant a coor- gent ja té una sensibilitat social i de lluita impossible perquè les nostres files estan i assembleari dintre les seves possibili- donar exemple, com darrerament els el millor que podem fer, perquè és just i actuals" dinar i, malgrat que existeixin les eternes ni que sigui petita. Això es veu en la vaga plenes de mediocritat, així de clar. tats, està clar. I alhora la gent que militem busos de Barcelona o projectes com "El també divertit.14 Catalunya. Març de 2008 Catalunya. Març de 2008 15
  • 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES Manifestació contra l’especulació a la Conferència de delegats i Barceloneta delegades de la CGT de Catalunya el 13 de març a Barcelona Tomás Díaz, Secretari de Jurídica CGT Catalunya Associació de Veïns de l’Òstia i sors", ni per no poder pagar un llo- Plataforma d’Afectats en Defensa de La Barceloneta guer car. El Secretariat Permanent del Comitè Es convida que tothom qui vul- Confederal de la CGT de Catalunya us gui porti la seva cassola, la seva convoca a la conferència de delegats i ra fa un any de l’aprovació pancarta amb la seva reivindicació, delegades de la CGT de Catalunya que tindrà lloc al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc (c/ Ribes 14, Barcelona) el dia 13 A del "pla dels ascensors" per part de tots els partits polí- tics en l’Ajuntament, un pla que ha amb allò que creu que fa falta al barri.També convidem totes les as- sociacions, entitats, cors, grups, de març de 2008. fet que la pressió del mercat immo- equips de futbol o waterpolo, grups biliari faci fora cada vegada més de música o de cantaires, col·lec- Ordre del dia veïns i veïnes de les seves cases. tius, diables… que se sumin a la 9.30-10h. Lliurament de la documenta- Pressió enfront de la qual l’Ajunta- manifestació; ja que el que està en ció i presentació de l’acte per part de ment no està fent res, i diu que poc joc és el nostre barri, i aquesta ve- Bruno Valtueña, secretari general de la s’hi pot fer, per això mateix van gada va de debò. Si no ho fem CGT de Catalunya. aprovar un pla que ha donat motiu junts, sols no anem a poder. 1r. Llei d’Igualtat i dependència. a l’especulació i a ficar-se de ple en El col·lectiu informatiu "La Bar- Recés de 15 minuts. el barri (ja sabem que les lleis les celoneta amb l’aigua al coll" fa una 2n. Llei de protecció de dades. fan els poderosos i no les fan per a crida a les diferents entitats i orga- 3r. Intervenció dels assistents. Pre- benefici dels pobres). nitzacions que s’adhereixin i donin guem als delegats que vulguin realitzar Així que el 7 de març es convoca suport a la manifestació que han alguna intervenció extensa que ens in- tots els veïns i veïnes del barri a convocat els veïns i veïnes de la formin prèviament per ajustar l’horari una manifestació per demanar: Barceloneta contra l’especulació i de les presentacions. -l’anul·lació del "pla dels ascen- contra el model de ciutat que inten- Intervindran com a ponents: Tomás sors" i l’impuls d’un procés de parti- ten implantar els poders econò- Díaz i Manuel Cárdenas.Volem recordar cipació real: mics i els seus servidors polítics. que el debat i la participació són uns -una política contundent contra Les adhesions que ens envieu dels nostres senyals d’identitat, pel que el mòbing immobiliari i aquells que les publicarem en el bloc demanem la vostra assistència. ho exerceixen; http://labarcelonetaambelaiguaal- -i que cap veí hagi de marxar-se c o l l . bl o g s p o t . c o m del barri, ni pel "pla dels ascen- aigua.al.coll@gmail.com Curs de Formació sobre l’Estatut Bàsic de l’Empleat ESTAN ORGANITZATS PER LA FEDERACIÓ VdeVivienda realitza una Trobada D’ENSENYAMENT DE LA CGT DE PONENT Públic estatal i convoca una jornada de Cursos sobre Ferrer i Guàrdia i el mobilització l1 de març Tindrà lloc a Madrid, el 27 i 28 de març, a la Seu de CGT a Renfe, Av. de Barce- Cenu a la Universitat de Lleida VdeVivienda no pot vendre el sector privat lona 10. soterrani 2. Metro Atocha (http://www.vdevivienda.net) com a promocions futures que Renfe (línia 1) Federació dEnsenyament de no es destinaran a lloguer social L’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic la CGT de Ponent En la I Trobada Estatal dAssem- sinó a engrossir el lliure mercat. (EBEP) aprovat a l’abril de 2007, està blees VdeVivienda realitzada a Per això van tornar a convocar començant a desenvolupar-se i repre- La Federació dEnsenyament de Madrid el 3 de febrer, V de Vi- la ciutadania l’1 de març, just senta el nou marc legal que regula les la CGT de Ponent ha organitzat vienda va acordar convocar una enmig de la desvergonyida sub- relacions laborals de tot el funcionariat, dos cursos de lliure elecció a la mobilització el dia 1 de març pel hasta de promeses electorals. personal estatutari i personal laboral Facultat de Ciències de lEduca- dret a lhabitatge, així com fer pú- Cadascuna de les assemblees de les diferents administracions públi- ció de la Universitat de Lleida bliques un seguit de propostes ho va treballar de forma autòno- ques (estatals, autonòmiques i locals). destinats als alumnes, però contra lespeculació i lurbanisme ma en el seu propi entorn local. La seva importància és màxima per oberts també a la participació salvatge. l’enorme volum de treballadors i treba- dels mestres i professors interes- Després de gairebé dos anys Propostes lladores als quals afecta (Administració sats en la història de la pedago- de lluita per fer efectiu el dret a A més, en aquesta primera tro- Pública, Sanitat, Ensenyament, Corre- gia catalana i la seva relació amb lhabitatge van constatar que bada estatal han comprovat que os…) així com a la diversitat de rela- l’actualitat. vivim un canvi detapa que real- comparteixen una sèrie de pro- cions laborals que recull. El seu conei- El curs “Francesc Ferrer i bril, en el mateix horari, i el perío- ment és un canvi destafa: de postes amb les quals combatre xement en profunditat, la seva anàlisi Guàrdia. Llibertat i Educació” es de de matriculació serà del 3 al lengany del maibaixisme i de lespeculació i lurbanisme sal- crítica i les seves possibilitats de millo- durà a terme els dies 4, 5, 6, 11 i 31 de març. considerar lhabitatge un bé din- vatge: ra…, resulten necessaris per a defen- 12 de març de 18 a 21h. El perío- Aquest curs, a càrrec del pro- versió eternament rendible, pas- 1. Moratòria en lexecució de sar els nostres drets laborals, socials i de de matriculació és de l’11 al fessor d’història i Secretari Ge- sem a lengany electoralista per- plans urbanístics. 2. Transparèn- sindicals. 29 de febrer a l’Administració de neral de la Federació d’Ensenya- petrat pels partits polítics que, cia en les dades relatives al dret El curs va destinat a delegats i dele- la mateixa Facultat. ment de la CGT de Catalunya, al·ludint ara al dret a lhabitatge, daccés a lhabitatge. 3. Inversió gades, representants de CGT en les di- Comptarà amb la participació Emili Cortavitarte, s’iniciarà amb no fan més que ajudar amb fi- del procés de depredació de les- ferents administracions públiques (es- del professor d’història de secun- les bases de la pedagogia lliber- nançament públic als beneficia- pai. 4. Creació dun ampli parc tatals, autonòmiques i locals); dària Emili Cortavitarte i el pro- tària de finals del segle XIX i prin- ris del boom immobiliari que han dhabitatge públic en lloguer so- Secretaries de Formació, d’Acció Sindi- fessor d’Història de l’Educació de cipi del XX per tractar d’entendre estat els responsables del pro- cial. 5. Despenalització de la reu- cal… i a tota l’afiliació, militància, dele- la UAB Pere Solà, entre d’altres la fonamentació del Consell de blema. tilizació despais en desús. 6. gats i delegades… mestres, professors i educadors. l’Escola Nova Unificada (CENU). Exemples daquest engany Asumpció per part de les empre- Inscripcions fins al 25 de març de L’altre curs, “El Consell de l’Es- Aquests cursos pretenen faci- massiu són “mesures” com ano- ses financeres de la seva res- 2008 cola Nova Unificada (CENU). litar la recuperació de la memòria menar renda bàsica demancipa- ponsabilitat. 7. Mesures fiscals Contacte: L’Ensenyament Públic Català du- històrica, al mateix temps que el ció a les ajudes de 210 euros, o que penalitzin efectivament les- sp-formacion@cgt.es rant la Guerra Civil” es celebrarà coneixement de la Història de com el denominar habitatge pú- peculació immobiliària. tel. 629 644 156 els dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 d’A- l’Educació a Catalunya. blic tant a estocs sobrants que http://www.vdevivienda.net16 Catalunya. Març de 2008
  • 16. SENSE FRONTERES Agredir els Saragossa va acollir una manifestació àmplia i zapatistes és massiva contra la base de l’Otan però també agredir qualsevol contra els exèrcits i el militarisme en general que lluiti pel demà Nova manifestació OPINIÓ Contra les Anti-OTAN a Saragossa agressions a les comunitats zapatistes Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas CGT E l 16 de febrer es complien 12 anys de la Signatura dels Acords de San Andrés per part del Govern Mexicà i de lExèrcit Zapa- tista dAlliberament Nacional (EZLN). Es complien 12 anys din- compliments reiterats per part del Govern Mexicà duns acords que, en essència, atorgaven als pobles indígenes el dret a lautonomia i el Plataforma Anti-OTAN de panyol. Perquè ara, lexecutiu cen- dret a ser presos en compte en les Saragossa tral, torni a plantejar el tema mal- decisions que els afectin. grat el rotund i històric rebuig so- Des daquell moment, les agres-E l 17 de febrer es van mani- cial. sions i amenaces contra lautono- festar pels carrers de Sara- 4. Que ens oposem a convertir-nos mia de les comunitats zapatistes ha gossa 2.000 persones con- en llançadora dagressions a altres anat en augment, fins a arribar envocades per la Plataforma Anti països. Per això vam dir no a la lactualitat a una situació insosteni-OTAN de Saragossa, en una nova guerra i per això ho continuem ble que en qualsevol moment potmobilització de la campanya per dient. desencadenar, de nou, la guerra.evitar que la capital aragonesa acu- 5. Que en lactualitat sincomplei- Des de la Confederació Generallli aquesta instal·lació militar. Els xen les condicions aprovades, en el del Treball de lEstat Espanyol i lacrits de "OTAN NO, Bases Fora" referèndum de 1986, sobre la in- seva Comissió de Solidaritat ambvan tornar a ressonar pels carrers OTAN sobre els pobles resistents a EUA i altres potències, perpetren corporació de lEstat Espanyol a Chiapas manifestem el nostre mésde la ciutat. lexpoli i a limperialisme. contra tots aquells pobles rics en lOTAN. absolut rebuig a les polítiques que Situació del procés: El Ministre La candidatura espanyola de Sa- recursos naturals. Des de la nostra convicció que la estan portant a terme, tant des delde Defensa ha comunicat a la ragossa segueix sent la millor posi- lògica de la guerra no ha de ser un govern federal, com des del governpremsa que la decisió sobre quina cionada, amb el millor informe tèc- Per tot això, instrument de política nacional i estatal de Chiapas, i també des delsciutat serà triada per a albergar la nic i amb més possibilitats que mai manifestem: internacional, rebutgem la diferents governs municipals.futura base principal de logística i després que el nou Govern polonès instal·lació de les bases militars de Aquestes agressions tenen com ob-espionatge de lOTAN, el “Sistema shagi declarat contrari a lescut 1. Que lOTAN és una organització lOTAN a Saragossa i en qualsevol jectiu desplaçar a les comunitatsAliat de Vigilància del Terreny” Anti-Míssils dEEUU. El fet que la criminal subordinada als interessos altre lloc. zapatistes de les seves terres per a(Alliance Ground Surveillance, decisió es faci pública just després dels EUA que han generat els prin- acabar, daquesta forma, amb el seuAGS), es farà pública la segona de les eleccions generals de lEstat cipals conflictes bèl·lics que afec- Otan No, Bases Fora projecte autònom de sanitat, educa-quinzena de març. Espanyol, el suport incondicional ten i han afectat a la Humanitat des ció, habitatge i organització social i Recordeu que el sistema AGS és dels poders públics i el pes que de mitjans del segle XX (Iugoslà- La investigació militar a Espanya econòmica.capaç de fer seguiment dobjectes tenen en lavaluació les instal·la- via, Afganistan, LIraq…). va rebre un 26% més el 2006 quemòbils en qualsevol punt del pla- cions militars existents ja a Sara- 2. Que la resolució de conflictes no el 2005. Només 5 empreses vincu- Per això, des de CGT,neta, independentment de les con- gossa i Aragó fan presagiar el pit- ha de passar per les agressions lades a la investigació militar reben exigim:dicions climatològiques. El que es jor. bèl·liques i lescalada armamentís- el doble que totes les Universitatstradueix en que aquesta nova base És necessari, ara més que mai, tica, sinó pel diàleg, el respecte i la espanyoles i el CSIC per a la inves- - Que, de forma immediata, cessinconvertirà a lEstat Espanyol en la lluitar en contra de la candidatura i justícia social en les relacions entre tigació civil. Espanya és el 2n país els desallotjaments de terres recu-punta de llança des de la qual es di- mostrar al comitè avaluador el ro- els pobles. del Món que més percentatge dedi- perades i les agressions i fustiga-rigiran i en alguns casos es llança- tund i massiu rebuig social existent 3. Que fruit de la mobilització ciu- ca a investigació militar però el 2 cions cap a les comunitats indíge-ran els atacs i masacres de les po- entre la ciutadania a convertir-se en tadana, sha aconseguit la retirada de lOCDE que menys dedica a nes en resistència.tències capitalistes integrades en la còmplice de les agressions que de bases dels EEUU a lEstat es- I+D civil. - La retirada immediata de les posi- cions militars de territori indígena. - Lalliberament incondicional delsRebuig a la visita a Tarragona de l’ambaixador israelià presos i preses polítics zapatistes. - Que es compleixin els Acords deMentre el Govern israelià am el el representant dun govern terro- San Andrés.seu exèrcit al capdavant massacra- rista quan la societat civil palestina Destaquem especialment la nos-va el poble palestí, Tarragona va ha demanat accions de boicot a Is- tra repulsa per les gravíssimes i in-collir, el passat 14 de febrer una vi- rael i, just quan sestà demanant tolerables agressions que recent-sita de l’ambaixador d’Israel a laixecament del bloqueig de Gaza ment shan comès per part del’Estat espanyol. ens sembla vergonyós i escanda- paramilitars contra membres de Va arribar al voltant de les 11 h. lós. Una resposta a la vintena de Brigades dObservació. Fem res-amb dos vehicles i alguns escoltes i propostes de foment de cultura de ponsables directes daquesteses va trobar amb 8 guàrdies urbans, pau que vam lliurar el darrer estiu a agressions i de tot el que pugui arri-un parell de policies nacionals i lAjuntament i que encara esperem bar a succeir en els pròxims mesosuna desena dactivistes de la oordi- que ens responguin? a Felipe Calderón Hinojosa, presi-nadora Tarragona Patrimoni de la raq i Palestina" i "Solidaritat Paz- manifest on deien que “No acabem La nostra lluita no és contra el dent de la República, i a Juan Sabi-Pau que portaven dues pancartes lestina". dentendre què pinta lambaixador poble dIsrael sinó contra el seu go- nes, governador de lEstat de Chia-amb els lemes "No a locupació dI- Els activistes van fer públic un dIsrael a lAjuntament però rebre vern”. pas.Catalunya. Març de 2008 17
  • 17. SOCIAL Tarragona torna Can Vies és un exemple més de com les lluites a tenir una casa socials poden col·laborar, infectar-se i aconseguir okupada: els seus objectius si es deixen de punyetes La Colomera BALA PERDUDABèsties Can Vies guanya la batalla Toni Álvarez, Assemblea Antimilitarista de Catalunya contra la voracitat de TMBE l “Tigre de Carabanchel” no és el nom d’un boxejador, tot ique el resultat de la seva ocupació Col·lectiu Catalunya podia revocar quan volgués, però Lprofessional sigui devastadora. La a titular del jutjat de prime- per fer-ho havia de demanar al sin-facilitat amb què s’atribueixen qua- ra instància número 8 de dicat que marxés de la finca o bélitats d’animals a les persones, po- Barcelona, Maria Teresa presentar una demanda de desno-dria donar a pensar que el sobre- Reig, ha donat la raó als okupes i la nament contra aquesta organitza-nom que avui ens preocupa ve dotzena d’entitats socials que els ció.donat per les qualitats felines, elàs- feien costat en el litigi pel local En lloc de desnonar la CNT,tiques i ràpides del personatge. I no anomenat fa deu anys hi ha el cen- però, l’empresa municipal va deci-és així. tre social autogestionat Can Vies, dir l’any passat fer fora els okupes Resulta que la metonímia animal situat al carrer Jocs Florals, a i les entitats socials i culturals queve donada perquè Juan Carlos Mar- Sants, i propietat de Transports utilitzen el local des de 1997 ambtínez, vertader nom del “Tigre de Metropolitans de Barcelona el consentiment de la CGT, sorgidaCarabanchel”, és el conseller dele- (TMB). a partir de la CNT.gat d’Eurocopter Espanya i super- En el transcurs del judici, realit- Segons la sentència, aquest havisarà la fabricació de l’helicòpter zat el 24 de gener, es va escenificar estat l’error de TMB, i per aquest“Tigre”, entre d’altres helicòpters lampli suport amb que compta el motiu ha estat desestimada la de-bèl·lics. Totes bèsties de matar. El CSA Can Vies, amb una important manda de desnonament. Ara, TMBnostre animal supervisarà aquesta concentració solidària amb activi- tància de Can Vies com a seu de Segons la sentència, si l’empresa encara pot presentar un recurs con-feina al nou complex industrial i tats i intervencions a lexterior de múltiples col.lectius que han utilit- municipal volia recuperar l’edifici tra la sentència, però per ara el cen-militar d’Albacete, ciutat que acaba lAudiència Provincial de Barcelo- zat i utilitzen lespai per a desenvo- l’havia de reclamar al sindicat tre social Can Vies podrà continuarde saber que serà la seu d’Eurocop- na, i una sala de vistes plena de lupar la seva activitat habitual. Es CNT, entitat a la qual havia estat fent les seves activitats a l’edificiter; “un revulsiu de riquesa” ha dit gent en suport de Can Vies. va qüestionar així la legitimitat de cedit l’immoble, en lloc de deman- del carrer Joc Florals número 40-la vicepresidenta del govern regio- Per la sala polivalent de lAu- TMB per reclamar un espai que dar els okupes. La finca va ser ce- 42.nal, tota una ‘lince’. diència Provincial van passar dife- està tenint un clar us social, com ha dida per TMB a la secció sindical Des del CSA Can Vies sha qua- No hauríem d’oblidar que abans rents testimonis (entre ells la CGT) tingut sempre al llarg de la seva de la CNT el 1984. Va ser una ces- lificat d’"històrica" aquesta resolu-que es decidís fer la seu d’Eurocop- que van posar de relleu la impor- història. sió a precari que la companyia ció judicial que els dóna la raó.ter a Albacete, van ser varis els fal-cons carronyers que van voleraquesta seu’. No oblidem que Ca-talunya va planejar sobre aquesta OPINIÓ: Can Vies, 2; TMB, 0; i ara….empresa per instal·lar-la a les “pa-cifistes” terres catalanes. També Francesc Camps, rant una altre demanda contra elfóra bo recordar que el món sindi- comissió de mitjans d’informació CSA Can Vies. En vistes d’aquest del CSA Can Viescal ha callat com una rata de clave- més que probable esdeveniment,gueram sobre la conveniència de l’equip legal del CSA també estàgenerar llocs de treball amb la fa-bricació d’armament. Tot sigui pel‘pleno empleo’. E l passat 1 de febrer, serà una data que moltes de nosaltres trigarem a oblidar, si és que algun treballant per preparar una defensa per enfrontar-se a aquest virtual nou procediment. Deuen pensar els sindicats el dia ho fem. Aquell dia rebíem la Així les coses, la vida i el treballmateix que el redactor de “El País”, informació que la jutge havia deci- quotidià del CSA Can Vies segueixque va fer el perfil de Martínez i dit en sentència desestimar la de- i fins i tot ha experimentat un nouque animalment el va batejar, “que manda interposada per TMB con- impuls, fruit de la constatació queno deixa de ser una iniciativa mili- tra el CSA Can Vies i totes les la feina feta ha donat bons resultatstar subjecta en gran part a pressu- entitats i persones que s’hi havien en tots els camps. Alhora, tambépostos públics, però que posterior- personat i, a més a més, condem- constatem que el judici contra elment tenen una gran aplicació en nava a costes la part demandant. sociacions i entitats que s’hi havia centes persones que van passar en CSA ha generat vincles establesles tecnologies civils, com ha pas- Encara amb el bon gust de boca personat, per boca dels i les seves diferents moments del matí. Així amb moltes entitats, sindicats,sat amb internet”. Polítics, directius que ens havia deixat el dia del judi- representants legals, exposessin doncs, la valoració de la jornada col·lectius i persones, i ens ha de-de multinacionals, sindicalistes de ci, la notícia no podia portar a altre quina és la feina que fan a Can Vies del judici va ser molt i molt positi- mostrat que totes ens podem posarsaló, periodistes especialitzats... cosa que l’alegria desfermada i i la seva legitimitat per a fer-la on va, però no ens portava a pensar a treballar, multiplicant les nostrestots ells adapten, com si fossin ca- més d’un brindis. Per segona vega- la fan. Per una altra banda, perquè quina seria la decisió judicial que potencialitats, quan perseguim unamaleons, el discurs de la necessitat da, en el decurs de la història d’a- TMB va haver d’escoltar per part arribaria una setmana i escaig més finalitat comuna.de la indústria, el desenvolupament quest CSA, la via judicial no s’ha d’algun dels seus treballadors l’a- tard. És la nostra més ferma intenciói la investigació armamentística a demostrat com a vàlida per intentar val de la continuïtat en l’ús de l’es- Com ja hem dit, la sentència continuar treballant per engrandir ila recerca d’un futur millor, ple de acabar amb un projecte que s’apro- pai d’ençà que aquest fos cedit a la desestimava la demanda per enten- consolidar aquests nexos, donat su-nous invents que han d’arribar, pa ja als seus 12 anys de vida. Secció Sindical de transports de la dre-la mal formulada o dirigida i port a lluites com les que estan ti-però que tenen com a peatge el El 24 de gener, dia que es va ce- CNT de Barcelona l’any 84 mentre comminava TMB a emprendre al- rant endavant els i les companyespreu de la guerra, amb persones lebrar a l’Audiència Provincial de que l’empresa parlava d’abandona- tres accions legals tot condemnant- dels busos de Barcelona, peròque moren com escarabats. Barcelona el judici contra el CSA, ment. I com no, per la presència la al pagament de les costes del també les lluites en defensa del te- Segons sembla, la capacitat ca- des de l’assemblea (però també per massiva al carrer a l’acte que hi va procés. L’empresa va anunciar la rritori i contra l’especulació, i mol-maleònica del “Tigre de Caraban- part de moltes de les persones i haver al davant de l’Audiència setmana següent que posaria un re- tes altres. Ara, però, amb energieschel” es posa a prova cada vegada agrupacions que hi van assistir) es mentre durava el judici: més d’una curs per la qüestió de les costes, fet renovades i amb la voluntat claraque visita als seus pares al seu ex- va valorar l’èxit de la jornada. Èxit seixantena de comunicats de que encara no s’ha materialitzat. de qui ha viscut processos col·lec-barri i s’ha de posar el model de xai en diferents sentits: per una banda, col·lectius, personalitats, entitats i També sabem que la sentència no tius de confrontació o defensa i veuper dissimular el serpentegi de el que podria haver estat un judici agrupacions d’arreu de territori, ha agradat gens a la direcció (em- que encara que no es guanyin,vibra que delata als depredadors. més que ràpid es va poder perllon- una vintena d’actuacions musicals presarial i política) de TMB i algu- valen la pena viure’ls des de la pri- Quina fauna. gar donant temps per tal que les as- solidàries, teatre i més de quatre- nes fonts diuen que ja estan prepa- mera fila.18 Catalunya. Març de 2008
  • 18. SOCIAL La Colomera, un nou espai SALUT I ANARQUISMES ‘P’alante!’ alliberat a Tarragona Josep Cara Rincón (Berga) Col·lectiu Catalunya Social Okupat i Autogestionat “La Colomera” dins el marc d’uns mo- gularitat dels diferents individus que hi formem part. D esprés de la vaga a TMB i de la neteja al metro de Madrid i també a Cornellà, les lluites s’acce-Des de fa uns mesos, Tarragona viments socials alternatius que di- No creiem en els mecanismes leren. La passada mani de les con-compta amb un nou espai alliberat, rigeixen l’esforç envers la creació que el poder ofereix per a la crítica ductores del bus de Barcelona mar-una experiència que tot i que no és de discursos i pràctiques que creen política i social, ja que, sovint, cava el que tot just comença onova a la capital del Camp sí que és contexts d’intervenció social fora aquestes normes de participació millor dit segueix: una de les lluitessingular, ja que la darrera okupació de les vies institucionals, que ciutadana de la democràcia repre- obreres que més esperança està(l’Hostal del Sol) fa més de cinc posen l’èmfasi en la pràctica, en la sentativa estan pensades per la in- portant no només a les treballado-anys que va ser desallotjat. positivitat del món que volem tegració institucional de les lluites res que reclamen dos dies de des- De moment, han organitzat di- construir, en la revolució contínua i socials, per humanitzar el capitalis- cans setmanal sinó també al movi-versos tallers, s’ha creat un Centre multidimensional, en l’autonomia me salvatge i la globalització eco- ments llibertaris en general. NoSocial a la planta baixa i habitat- de cada col·lectiu, en la transfor- nòmica. Per això ens dotem de les només pels dos dies, sinó perquè ésges a dalt i han redactat un mani- mació des de la vida quotidiana, en nostres pròpies eines d’actuació”. una lluita que no es planteja quanfest d’intencions que diu coses l’enfrontament radical contra el La Colomera es troba al carrer tot està perdut (per entendre’ns, nocom aquestes: sistema en tots els seus fronts, en dels Ferrers, a la Part Alta de la es tracta de gestionar uns acomia-“Entenem el projecte de Centre l’afirmació de la subjectivitat i sin- ciutat. daments), sinó que és una justa re- clamació a l’empresa per aconse- guir més descans, deslliurar-se perProu Sal! exigeix que no sincrementi el runam salí a Sallet tant —una mica ni que sigui— de l’esclavatge que suposa habitual- Col·lectiu Catalunya a Iberpotash fer créixer l´espai de continuïtat de l´explotació minera. l´ampliació del runam cap a aques- ment el món del treball. És una runam salí i hagi donat llum verd al Aquest trasllat implicaria l´amplia- ta zona és il·legal. A més a més, lluita encoratjadora per la manera projecte. ció del runam del Cogulló sobre Iberpotash no disposa de llicència com s’ha tirat endavant: assemblea,L a plataforma Prou Sal! lamen- ta que l´Ajuntament de Sallentno hagi notificat ni explicat els ar- Això es produeix en un context marcat per la negativa per part de la Comissió d´Urbanisme de Bar- una bassa de fangs, actualment se- parada del runam salí per una línia d´alta tensió. d´activitats. CGT és lunic sindicat present al Comitè dEmpresa dIberpotash acció directa, honestedat i propa- ganda pel fet. Deixem un febrer farcit de lluitesguments pels quals s´han rebutjat celona a aprovar el trasllat de les lí- Aquesta bassa és definida com a que sha posicionat a favor de les més enllà de la mani que he co-les al·legacions que es van presen- nies elèctriques per un error de zona de protecció de la vegetació argumentacions de la Plataforma mentat —on hi havia gairebé tota latar al projecte de trasllat de la línia procediment, trasllat que, segons natural en el pla general d´ordena- Prou Sal!, on també participa la família llibertària. A Sants s’ha or-elèctrica del Cogulló que permetrà Iberpotash, és necessari per a la ció vigent i, segons Prou Sal!, Unió de Pagesos. ganitzat un febrer llibertari ple de xerrades molt interessants a dife- rents espais del barri. A Ponent, maranyeres i trinxats no paren. La‘SomLoQueSembrem’ ILP per una Catalunya lliure de Transgènics lluita contra l’especisme i el labo- ratori de vivisecció HLS va ser tot Col·lectiu Catalunya un èxit materialitzat en una conco- rreguda i lluïda concentració a Bar-L a primera setmana del mes de març s’engega la campanya atot Catalunya amb l’objectiu de re- celona. A Berga, després de la tar- dor llibertària doncs això: l’hivern llibertari, i és que som molt orde-collir un mínim de 50.000 signatu- nadetes. I el que ens ve: la lluita deres durant els quatre mesos que du- busos a Barna, la lluita contra el Plararà la mateixa. En el marc de Caufec i contra els abusos d’autori-l’anomenada Iniciativa Legislativa tat a Esplugues, contra les multes iPopular, es presentarà una propos- la vella i la nova ordenança de ci-ta de llei a iniciativa de ciutadans i visme a Berga..., i està clar que emciutadanes del nostre país, que pre- deixo coses. Però només amb aixòtén la prohibició del conreu d’ali- ja cal que esmorzem fort.ments genèticament modificats, I de lectures la cosa no ve mala-coneguts com transgènics i l’eti- ment, la “Soli” de Joaquim Costaquetatge correcte en els comerços. acaba de treure el seu darrer núme- La ILP té com objectiu la protec- ro i està molt bé com ja ens té acos-ció de la diversitat vegetal en gene- tumades, l’”Antisistema” continuaral i de les varietats hortícoles lo- sortint i va millorant, també ha sor-cals de Catalunya per a tit una nova “Polémica” i elpreservar-les de la contaminació “Pèsol” està ‘al caure’. I ara, farégenètica provocada per la pol·linit- la legislació vigent. El 19 de febrer de transgènics, així com algunes al teu municipi, proposa-les i enda- servir l’excusa barata que s’apropazació de cultius transgènics. Des i vinguts d’arreu del territori català, ciutats catalanes com Rubí i Valls vant. Per alleugerir el funciona- el vuit de març per parlar del noude l’inici del conreu de transgènics es van reunir 250 persones convo- entre altres. ment i fer que rodin més activitats número de la publicació feministas’han donat diversos casos de con- cades davant del Parlament de Ca- Des de la plataforma, que està s’han format nuclis de reunió, o “LUNA” —alguns textos m’hantaminació que han arruïnat la colli- talunya per tal de signar com a fe- oberta a tothom qui hi vulgui parti- podríem dir comissions amb ini- agradat molt—; també fa poc crecta ecològica de molts pagesos, i tot dataris/es de la campanya "Som lo cipar, sorganitzaran conferències, ciatives pròpies a les diferents pro- que ha sortit el darrer número dehi que aquesta notícia tot sovint que sembrem" per una Catalunya xerrades, debats, projeccions, i tot víncies i algunes comarques. “Mujeres Preokupando” (aquests’ha intentat silenciar des de l’ad- lliure de Transgènics, i poder dur a allò que es proposi amb la finalitat Des de la CGT, ja sestà partici- encara no l’he vist, la veritat).ministració responsable, la conta- terme la posterior recollida de sig- concreta de fer arribar informació pant en la ILP en ciutats com Llei- I ara l’apartat de felicitacions.minació genètica provoca la des- natures. a la ciutadania, tant de la campan- da, Reus, Tarragona o Igualada, i Can Vies: —ai, Can Vies!— bé,aparició irreversible de les nostres L’1 i 2 de març, coincidint amb ya, com de la creixent introducció es coordina el tema des de la Se- sigui com sigui, felicitats pel treballvarietats. la Fira Natura de Lleida es fa una al mercat d’aquests productes i els cretaria dAcció Social, per tal fet, sobretot per l’exemple de coor- Per a desenvolupar la ILP cal la presentació pública com a tret de seus problemes. dampliar el nombre de federacions dinació de la dissidència per un ob-figura del fedatari o fedatària, per- sortida per l’inici la campanya. La plataforma “Som lo que sem- i afiliats que hi participin jectiu comú que ens afavoreix asones encarregades de vetllar per la No és demana res impossible, brem” la formen tots els que hi vul- Per a més informació consulteu totes. Aquests any, “El Pèsolveracitat de totes les signatures re- comunitats com el País Basc i As- guin participar, si t’interessa el la pàgina web: www.somloque- Negre” fa deu anys, el “Catalunya”collides garantint el compliment de túries ja s’han declarat zona lliure tema i tens idees o propostes a fer sembrem.org setanta-un i aviat cent números.Catalunya. Març de 2008 19
  • 19. OPINIÓ-SOCIAL Tortura: la indefensió dels presos socials Justícia fa callar les veus que denuncien tortures a Can Brians Text: Laia Alsina Garrido;‘Silenci, aquí es foto: Francesc Poblet néssim abans de marxar”. Segons expliquen fonts de l’Observatori,tortura’ E l 13 de març de 2007 va ser “quan vam parlar amb els sis nois l’última vegada que les tots ens van parlar del que anome- persones que treballen a naven ‘el cuartito’, el lloc on expli- Jordi Martí Font l’Observatori del Sistema Penal i caven que els havien apallissat, dels Drets Humans van poder fins i tot van dibuixar el mateixJ iménez Villarejo diu que “tortura és la suprema expessió de la bar-bàrie per part de l’Estat”. Ho diu a posar un peu a la presó de Can Brians. La darrera vegada que van poder parlar amb els reclusos que croquis. A més, donaven noms de funcionaris, i coincidien en aspec- tes com que els feien despullar, que“Silenci, aquí es tortura”, un repor- denunciaven haver patit agres- els funcionaris anaven amb guantstatge de la Laia Alsina, la Mariona sions. Des d’aleshores, totes les negres per no deixar marca, queOrtiz i la Núria Piera, fet al 2007 a respostes que reben de la Secreta- utilitzaven tovalloles i que normal-partir de testimonis de maltracta- ria de Serveis Penitenciaris quan ment eren tres o quatre els agres-ments i tortures en l’actual règim els fan arribar les denúncies dels sors i que hi havia un que manava”.democràtic espanyol. El reportatge, presos són la mateixa: que s’obrirà Pocs dies després, l’Observatorien format dvd, es reparteix com a un expedient d’investigació. Però del Sistema Penal i dels Drets Hu- Presentació de l’informe sobre la torturade l’OSPDH.regal per a les i els subscriptors del les visites s’han acabat tot i que mans va fer un informe sobre lessetmanari “Directa”, l’acabo de han seguit arribant cartes. explicacions dels sis denunciants va encara més les portes de Can Drets Humans que han recollit totsveure i crec que cal compartir-lo i I és que, com coincideixen les que va enviar a la Secretaria de Brians. els comentaris i insults que, a tra-parlar-ne. diferents entitats que treballen per Serveis Penitenciaris, a la directora Durant la roda de premsa, es va vés de la xarxa, els han dedicat els La narradora no apareix en cap l’eradicació de la tortura, els ano- de Can Brians i al Síndic de Greu- parlar breument sobre les pre- afiliats a FSP-UGT Catalunya, imoment i només de tant en tant, so- menats presos socials són un dels ges. La resposta va ser des de les sumptes tortures a la presó. Pocs que, en algun cas, ha suposat quebretot al final, se’ns donen algunes col·lectius més desvalguts. diferents parts implicades, que es dies després, l’OSPDH reba una presentin una denúncia.dades per tal que coneguem una faria una investigació, però no trucada de la secretaria de Serveis De fet, una circular interna de lamiqueta més el panorama general i Sis cartes de sis presos n’han tornat a saber res més. A Penitenciaris, Rehabilitació i Justí- Secretaria en la qual es deia queles situacions de les persones inco- més, han seguit demanant autorit- cia Juvenil dient-lo que l’autoritza- s’havia de fer un expedient d’infor-municades i torturades a l’Estat en “És l’oficina de funcionaris, en- zacions per entrar al centre però no ció que tenien per entrar a Can mació reservada de totes les de-els darrers temps. És per això que trant per la porta del mòdul… la han estat aprovades. De fet “dos Brians estava denegada. núncies que arribaven des de l’Ob-la història ens la conten els matei- porta de la dreta abans d’arribar a mesos més tard, continuaven arri- “La nostra reacció” expliquen servator i una altra en la qual esxos protagonistes, en una hàbil or- la sala de dia. És una oficina que bant cartes explicant més agres- fonts de l’Observatori, “va ser de- deia que s’acabessin els escorcollganització de les imatges que mai sobresurt de forma rodona, amb els sions i els mateixos presos que manar una entrevista amb el res- continus a presos, va encendre en-arriba a fer-se pesada ni cau en la lavabos tintats. Gairebé tot passava feien les denúncies asseguraven ponsable de la Secretaria, Albert cara més els ànims. A la pàginabuidor o el sensacionalisme. Hi als lavabos”. Així va començar. Sis que ningú els havia anat a veure, ni Batlle. I fins que la trobada es va web del sindicat parlen d’un pacteparlen l’Unai, el Jordi, la Nekane, cartes de sis presos del mòdul 3 de el jutge de vigilància penitenciària produir, se’ns va seguint negant entre els “antisistema” i la conse-el Dani, l’Amaia, l’Iker, el Juancar, la presó de Can Brians, que no es ni els serveis d’inspecció”. l’accés a la presó sota l’excusa que llera de Justícia, Montserrat Tura, il’Eva... i el que expliquen té unes coneixien, descrivien amb la ma- La bona notícia, segons l’Obser- ‘ja hi ha prou mecanismes i trans- fins i tot vinculen presumptesconstants que es repeteixen en tots teixa exactitud el lloc on assegura- vatori, és que sembla que des parència suficient’ per vetllar que agressions a funcionaris amb elsels casos: la impunitat dels tortura- ven haver estat greument agredits d’Europa es comencen a escoltar no es produeixin agressions”. Tot i que anomenen “advocats antisite-dors, la incredulitat de la societat i per funcionaris d’aquest centre pe- les denúncies de tortures que es fan això, se’ls deia que es tramitarien ma” i parlen dels “grups d’extorsiódels torturats mateixos i la por que nitenciari. Les cartes, a través des de l’estat espanyol. Els infor- els expedient com es feia habitual- de l’Iñaki (Rivera) que controlen elels queda a repetir, ells o algun co- d’una entitat de la Coordinadora mes de l’OSPDH es van enviar ment. tràfic de drogues”.negut, la mala experiència. per la Prevenció de la Tortura, van també al Comitè per la Prevenció Pocs abans de l’estiu, responsa- El reportatge parla de coses molt arribar al mes de març a l’Observa- de la Tortura del Consell d’Europa bles de l’Observatori, encapçalats Els ‘motius’ de lesgreus, inadmissibles. I aquestes no tori del Sistema Penal i dels Drets i el seu president, Mauro Palma, es pel seu director, Iñaki Rivera, s’en- agressionspassen en un règim totalitari sinó Humans (OSPDH) i van anar a vi- va reunir amb responsables dels di- trevistaven amb el secretari de Ser-en un estat formalment democràtic sitar els denunciants. Des d’alesho- ferents col·lectius que lluiten per vei Penitenciaris, en una trobada Posar mala cara, no fer bé la fila ocom és el Regne d’Espanya. I això res, cap membre de l’Observatori eradicar la tortura. Després d’es- que qualifiquen de molt tensa i on, ser sospitós de tenir droga són mo-no passa fa mil anys sinó ara ma- ha pogut tornar a entrar a la presó coltar-los, Palma va fer una visita a se’ls va dir que només tornarien a tius suficients a can Brians perteix. Passa a Torà i al País Basc, de Can Brians. Can Brians. Ara, s’està pendent entrar a Can Brians amb una ordre rebre una pallissa. Si més no,passa enmig del silenci mediàtic i, que arribi l’informe des d’Europa. judicial, alhora que es reconeixien aquestes conclusions són les quemés greu encara, enmig del silenci Una visita atípica les pressions dels funcionaris, es- s’extreuen dels relats dels presosde les persones properes que, en La ‘bronca’ d’Albert pecialment a través d’UGT-pre- que han fet arribar les seves quei-algun cas, no s’acaben de creure La darrera estada a la presó per Batlle sons. Batlle també va deixar clar xes a l’OSPDH.que això sigui possible. part de l’OSPDH va començar que la Coordinadora no era l’orga- Relats força concrets que parlen Per això “Silenci, aquí es tortu- d’una manera poc habitual. “Com La polèmica de la utilització de l’a- nisme que havia de vetllar perquè de cops a la cara, dues clatelladesra” és un reportatge necessari que fem sempre que rebem una denún- nomenat ‘kubotan’ (un punxó no hi haguessin agressions, que ja acompanyades d’un comentarical visionar en colla, en grup, i co- cia, enviem una còpia al Síndic de d’autodefensa) per part dels mos- hi havia un protocol. com “por el cariño que nos tene-mentar-lo després, perquè només Greuges i a la Secretaria de Serveis sos d’esquadra va portar la Coordi- mos”, cops de puny, puntades dehi ha una manera de vèncer el te- Penitenciaris, i en aquella ocasió, nadora per la Prevenció de la Tor- La contraofensiva peu o burles del tipus “no seas ma-rror i aquesta no és altra que parlar- quan vam arribar, la directora del tura a fer una roda de premsa el d’UGT presons ricón y levántate” quan el reclús ésne en veu alta i assumir que, tot i centre i el subdirector de Tracta- maig de 2007. Un acte organitzat al terra després d’haver rebut di-que sigui possible, els qui el practi- ment ens van dir que abans de per denunciar l’ús d’aquesta arma Les pressions de determinats sindi- verses patades. Tot plegat són frag-quin mai més tindran la impunitat veure els reclusos anéssim a parlar entre la policia de la Generalitat, cats són evidents per part de l l’Ob- ments dels relats dels reclusos queque dóna el silenci. amb ells, i ens van dir que hi tor- però que, sense saber-ho, els tanca- servatori del Sistema Penal i dels s’han atrevit a denunciar.20 Catalunya. Març de 2008
  • 20. SOCIAL-OPINIÓ La major part dels ALGUNA COSA ES MOU De les condemnats per tortura recuperacions de la ideologia són indultats Carlus Jové Laia Alsina Garrido nitat a la tortura i encoratjar a que U n dels grans mals que afronta la ideologia política, alimentat per l’afany recuperador del mercat, es repeteixi”. Unes afirmacions a sempre a la recerca de nous filons,E n el pervers mecanisme les quals, el magistrat de l’Audièn- és el de ser convertida en pura i que permet la tortura al cia de Barcelona, Santiago Vidal, simple estètica. Així, per exemple, segle XXI hi ha diversos afegeix: “el principi del dret de a les botigues de moda podem tro-agents implicats. Des del policia o gràcia és comprensible i lògic en bar-hi prestatgeries senceres farci-funcionari de presons que l’infrin- un estat autoritari perquè represen- des de samarretes amb àcrates, re-geix fins al forense, el jutge, el po- ta que el poder executiu pot deixar trats del Che (o de qualsevol altrelític, els mitjans de comunicació o sense efecte decisions del poder ju- emulant-ne el perfil), o amb les si-la societat que l’emparen. dicial” i recorda que “hi ha una llei gles de la dictadura soviètica La justícia hi juga un paper molt que és la llei preconstitucional més (CCCP). Curiosament, l’estèticaimportant. I els indults en són una antiga que hi ha actualment a l’es- recuperada sol provenir de l’amplibona prova. tat espanyol, una llei del 1870”. És espectre de l’esquerra. Algú ha vist Des dels anys 90, més d’una la llei d’indult. mai a l’H&M una samarreta ambtrenta d’agents de les forces de una esvàstica nazi o un retrat de Pi-l’ordre condemnat en ferm per tor- Lentitud en la nochet? A priori, si el que busca latures han estat indultats. Molts al- Interiot, Juan Alberto Belloch, era ment ha tingut més repercussió és condemna moda és una estètica desenfadada itres no han arribat a entrar a la que “han demostrat en els últims el del general Rodríguez Galindo, recuperadora de la simbologia polí-presó. A més, quan hi ha un judici onze anys de servei en tasques condemnat a 75 anys de presó pel Només cal mirar cadascun dels tica, res li impedeix buidar tambéper aquest motiu, acostuma a pas- d’investigació del terrorisme que cas del segrest i assassinat de dos casos de tortures que han acabat en de contingut la de les dretes i trans-sar una mitjana de 12 anys des del estan efectivament reinserits”. I és independentistes bascos, Joxean condemna per veure que la mitjana formar-la en la ‘lattest fashion’. Demoment que es van produir els fets que els fets pels quals havien estat Lasa i Joxi Zabala. El gener de des que es produeixen els fets fins fet, això ho feren els punks a finalsi la primera sentència. condemnats es remuntaven a 1983. 2005, en plena legislatura de José que hi ha una primera sentència és de la dècada dels 70. La diferència Segons un estudi d’Amnistia In- El cas més sonat es va produir Luis Rodríguez Zapatro, va sortir d’un 12 anys. Això en el cas que rau en el fet que la imatgeria deternacional, entre l’any 1980 i el l’any 2000, quan el govern de José al carrer, després de complir s’accepti la denúncia, perquè nor- l’esquerra ven rebel·lia juvenil, i2004, es van fer unes 450 sentèn- Maria Aznar va “perdonar el càs- només 5 anys de presó, per motius malment s’arxiva o s’ignora des pot obviar-se el discurs teòric. Unacies sobre tortura, d’aquestes, gai- tig” a 15 membre de les forces de mèdics, que diferents partits polí- d’un primer moment. En casos Creu Gammada rosa bordejadarebé un centenar van acabar amb seguretat de l’estat espanyol. En tics com Izquierda Unida o el PNB com els dels catalans torturats el amb lluentons necessitaria un dis-condemna i implicaven més de 200 aquesta ocasió, el titular de Justí- van posar en dubte. Actualment, 1992, cap tribunal espanyol els va curs teòric que, segurament, elagents de les diverses policies. En cia, Ángel Acebes, va dir que les gaudeix del tercer grau i viu a Sa- escoltar fins que van arribar a les client mitjà del Pull&Bear no estàmés d’un cas es va comprovar que persones condemnades ho havien ragossa. més altes instàncies europees. 12 en condició d’oferir.no van arribar a complir la con- estat per casos d’”escassa grave- Amnistia Internacional i el Co- anys més tard, el 2004, el Tribunal L’estètica és la recuperació mésdemna i que, fins i tot van ser as- tat”. Al relat de les persones tortu- mitè conta la Tortura de Nacions Europeu dels Drets Humans d’Es- habitual de les que és objecte l’es-cendits. En ocasions, s’ha arribat a rades hi figurava l’ús d’elèctrodes Unides han denunciat en repetides trasburg, va condemnar l’estat es- querra, però no la més preocupant.indultar fins a dues vegades, com al penis, als testicles i al cap, ofe- ocasions aquesta manera d’actuar panyol per no haver investigat els Una altra de més nociva es pro-el cas de dos guàrdies civils l’any gaments, cops continuats i simula- dels diferents executius espanyols. fets. Una sentència amb valor sim- dueix constantment, i aquesta dins1995. El motiu que al·legats per cres d’execució amb pistoles. I en algun cas ho han qualificat bòlic i que va trigar més d’una dè- la pròpia militància. Es tracta de lal’aleshores ministre de Justícia i Però potser el cas que pública- com una mostra “d’atorgar impu- cada en arribar. recuperació de la ideologia per part de la identitat, ja sigui individual o col·lectiva. Activistes i organitza- cions, obsessionats amb la qüestióOPINIÓ:Previnguem la tortura. Dos anys després de les de “ser” obliden la “raó de ser”,“Recomanacions de Barcelona” sentit últim de tota ideologia políti- ca. A nivell individual, això es tra- Gemma Ubasart i Gonzàlez i com també entitats que lluiten con- han augmentat d’un 132 per cent, del llibre Privació de llibertat i dueix en un acrític sentiment de LAG tra aquest tipus de violències esta- passant d’una cinquentena a gaire- drets humans. La tortura i altres pertinença a una entitat ideològica tals. Com a conclusions de les jor- bé 130. formes de violència institucional a que serveix a l’individu per a iden-A cabar amb la tortura és possi- ble si desapareix de la figurade la incomunicació; s’implementa nades s’elaboraren “Recomanacions de Barcelona”. les Dos anys més tard, la situació no Una altra dada negativa és que el govern espanyol no ha posat en marxa el Protocol Facultatiu de l’Estat espanyol coordinat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, es van tificar-se. A nivell col·lectiu i orga- nitzatiu, la constant diferenciació respecte d’altres grups polítics, finsel Protocol Facultatiu per la Pre- és gens positiva. La realitat és tos- Nacions Unides que hauria d’haver poder escoltar els punts de vista de i tot d’aquells que professen la ma-venció de la Tortura de Nacions suda i, malauradament, durant el posat en marxa el 22 de juny de diversos experts internacionals. teixa ideologia, i la sectarització deUnides; es garanteix la indepen- 2006 la Coordinadora ha registrat 2007. Tots ells van coincidir en fer una l’activitat, en serien dos trets prin-dència, promptitud i eficàcia en la 610 casos de tortures i maltracta- A més, el president de la Comis- anàlisi gens optimista al voltant de cipals. D’aquesta manera, “existir”investigació de denúncies de tortu- ments a l’estat espanyol. sió per la Prevenció de la Tortura la persistència de la pràctica de la es sobreposa a “incidir”, pel que lara; i no prescriuen els delictes de Els Països Catalans (i més con- del Consell d’Europa, Mauro tortura i els maltractaments a casa qualitat d’eina que tota ideologia otortura o la reparació de les vícti- cretament Catalunya) es trobaven Palma, ha confirmat que l’estat es- nostra i la necessitat imperiosa organització hauria de tenir és bes-mes. llavors en el primer lloc en ràn- panyol ha demanat una moratòria d’establir mecanismes de preven- canviada per una constant mastur- Aquestes són algunes de les re- quing numèric d’aquests casos. que podria ser de fins a 3 anys. ció d’aquesta. bació política. És l’acció políticacomanacions que es van plantejar L’informe que s’està preparant Tot plegat s’ha posat de manifest Encara en el marc de les jorna- com a forma de complaença.els dies 3 i 4 de febrer de 2006 a sobre l’any 2007 preveu que superi la setmana passada, quan entre els des, es va fer una taula rodona amb Podem observar aquesta tendèn-Barcelona quan la Coordinadora encara aquesta xifra. Les dades dies 4 i 6 de febrer la Coordinadora un portaveu de cada partit polític cia en molts activistes i organitza-per la Prevenció de la Tortura provisionals no són gens encoratja- va fer balanç de la situació. Les 41 català amb representació al Con- cions, especialment en les anome-(CPT) va organitzar unes jornades dores: 720 denúncies formalitza- associacions i entitats de professio- grés de Diputats per parlar d’a- nades “històriques” que,al Col·legi d’advocats en les que hi des al llarg de l’any passat, i Cata- nals, universitàries i ciutadanes que questes qüestions. subordinades al deure moral contretparticiparen experts internacionals lunya, de nou al capdavant. Els formen part de la CPT van organit- Van ser convidades totes les re- amb el passat, obliden el deureen drets humans; professionals de mossos també s’apunten un punt zat tres dies de debat. En una de les presentacions polítiques però el moral present i es limiten a fer viure,l’advocacia, la medicina o la psi- negatiu en aquest sentit, doncs les jornades, concretament la del dia Partit Popular no va respondre a la d’una banda, i viure, per l’altra,quiatria; víctimes de tortura; així denúncies per tortures contra ells 5, i amb motiu de la presentació invitació. d’una història que ja no escriuen.Catalunya. Març de 2008 21
  • 21. Dinamita de cervell EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES Davant les eleccions Cels Gomis Ferran Aisa generals espanyoles Cels Gomis i Mestres va néixer a Reus l’any 1841. Fou un personatge polifacè- tic, enginyer de camins, excursionista, escriptor, folklorista i poeta. Va estudiar del 9 de març a Madrid i va treballar d’enginyer cons- truint carreteres. L’any 1868, va partici- par en la revolució de la Gloriosa. Un any més tard, va participar en la revolta federal de Reus i com a conseqüència d’aquests fets va haver d’exiliar-se a Perpinyà i Ginebra, on va connectar amb els ambients internacionalistes. Cels Gomis, propagador de les idees Secretariat Permanent Comitè aquells que no compleixen amb els bakuninistes, va participar l’any 1870 en Confederal CGT de Catalunya seus programes. No és una demo- la constitució de la Federació Regional cràcia real que només ens quedi el Espanyola de l’AIT. L’any 1876, ot i la neteja de façana de pobre consol de no tornar a votar s’instal·là a Barcelona, on fou agitador del moviment cultural i social llibertari. Freqüentà les tertúlies dels cafès amb T l’actual govern amb lleis com la de dependència, igualtat, matrimonis homosexuals, després de quatre anys. La democràcia que considerem possible i necessària, està basada literats i àcrates, entre els quals hi havia la CGT denuncia que, pel que fa a en l’acció participativa, en el treball, els seus paisans Llunas i Pujals i Joa- polítiques laborals, no ha realitzat en el barri, en el carrer, en les as- quim M. Bartrina. Una altra de les seves cap millora respecte als retroces- sociacions, per solucionar els pro- activitats fou l’excursionisme. sos realitzats per la dreta quan va blemes i eradicar les desigualtats Gomis va entrar en contacte amb el estar en el poder. En efecte, els alts que hi ha a la societat. Aquesta po- lliurepensament a través de la seva índexs de productivitat i rendibilitat lítica plena d’escàndols urbanís- amistat amb Rossend Arús; i també de les empreses (generats per l’es- tics, de retrets i mentides airejats amb el republicanisme federal repre- forç dels treballadors i treballado- per la dreta i de la deixadesa dels sentat per Valentí Almirall, al qual li tra- res) han reportat un substancial ideals de l’esquerra per aquells duiria al castellà Lo catalanisme. Col·la- augment dels beneficis empresa- que es presenten com a tal, no es borà als periòdics La Luz i La rials, les dades de l’augment de l’a- mereixen el suport i la il·lusió dels Tramontana. L’any 1885 va participar en tur, l’alt índex d’eventualitat en l’o- han respectat ni el seu benestar ni La CGT som conscients de la treballadors i treballadores. el Certamen Socialista de Reus presen- cupació i l’alta accidentalitat (dels el seu descans. dreta que representen els Aznar, La CGT no confiem en els polí- tant el poema “La pàtria de l’home”:“No més alts de la UE) reflecteixen una Ara ens demanen a la ciutada- Rajoys, Aguirre… però com que tics que s’allunyen de les necessi- canto, no la pàtria catalana / que s’estén política de col·laboració amb els nia, als treballadors les treballado- som escèptics amb el parlamenta- tats dels treballadors/es. Per a no- del cim dels Pirineus / fins a la Mediter- empresaris en perjudici dels treba- res, el vot, ara vénen els missatges risme polític, volem expressar la saltres la vertadera democràcia no rània, dins quines ones / tranquil·les lladores i treballadors d’aquest de confiança i les promeses que nostra oposició, com a sindicat de es la que ens crida cada quatre banya els seus robusts peus. / No país. La Llei de la memòria Històri- aviat quedaran condicionades, classe i independent dels partits anys a votar, es la que facilita la canto, no, la pàtria de liber. / Ni tampoc ca que només deixa la reparació aparcades per un altre moment. polítics, a aquesta política autorità- participació dels ciutadans i que la del Celta primitiu. / Que no és pàtria moral de tants crims i judicis suma- Ara som el subjecte més important ria i jeràrquica a tots els nivells, par- treballa per suprimir les desigual- de l’home la limitada / per magistral risims, deixant-los impunes sense per aquells que vulguin dirigir les laments, centres de treball, asso- tats Per això la CGT fem una crida serra o frondós riu. / La pàtria que jo reparar a les famílies que ho van nostres condicions de vida en ciacions, etc. a la població a no acceptar aquesta canto és la del geni, / i la pàtria del geni sofrir. Els problemes amb l’AVE transport, sanitat, educació, impos- Fem una crida a la societat a no democràcia del vot cada quatre és tot el món. / Com les obres pel geni que a més d’allunyar-se d’un trans- tos, lleis laborals, etc. ¿Per què s’o- confiar en la falsa democràcia d’a- anys i a sumar-se amb nosaltres a produïdes / de la humanitat totes són. / port públic i social, per les presses bliden de nosaltres (tant la dreta quells que ens posen les urnes treballar, dia a dia, per un món mi- No pregunteu d’on són Homer i Dant, / d’inaugurar-lo abans de les elec- com l’esquerra) quan tenim real- avui i demà s’obliden dels seus llor. Shakespeare, Shiller, Cervantes, l’Alba- cions, han perjudicat als treballa- ment els problemes, i recolzen al compromisos programàtics. Una Un altre món és possble i neces- nès / Murillo, ni Rafael, ni el Veronès. / Ni dors-usuaris i als ciutadans veïns capital privat i a les multinacionals democràcia que encara no ha re- sari! vulgueu saber on varen néixer / Demòs- que han tingut i han de suportar, perquè aquests continuïn creixent solt de quina manera se’ls hi poden tones, Esquil, ni Plató, / ni Sòcrates, ni unes obres accelerades que no en beneficis? demanar explicacions cada dia a Febrer 2008 Kant, ni Galileu, / ni Gutemberg, ni New- ton, ni Colom; / i deixo que hagin nat allà on sigui / Stephenson i Watt, Morse Per la Societat Laica: la religió fora de l’escola i Franklin, / Laplace i Ball; Edison i Dar- win / Fulton i Faraday i Livingstone / (...) Comitè Confederal CGT que gaudeix l’església catòlica, escrupolosament, aquesta neu- ral, on es respecti la llibertat de Com pel geni, per l’home no hi ha d’ha- Davant de les eleccions generals per mitjà dels quals s’adoctrina tralitat de l’Estat, que és l’essèn- pensament i de consciència de ver-hi / fronteres que els separi del espanyoles del 9 de març, les or- cada persona que la integra. món: / Som fills tots de la mateixa terra / ganitzacions que impulsem, des És a dir una escola que eduqui de la mateixa pàtria tots som...” de l’any 2003, la campanya “Per sense dogmes, ni veritats úni- Cels Gomis va publicar diversos re- una societat laica, la religió fora ques, absolutes, ni excloents i culls poètics: Cantares castellanos de l’escola”, demanem als grups forme en valors humanistes, cien- (1882), Cantars catalans (1887) i Auba- polítics que constituiran el Parla- tífics i universals, en la pluralitat, des i capvespres (1913). La seva obra, ment de l’Estat espanyol i al futur en el respecte als drets humans, però, és molt extensa i abraça tant la Govern el següent: en l’assumpció de la diferència i propaganda anarquista, com el folklore 1) Que reconeguin que la societat de la diversitat, en els valors ètics, i la tradició del poble. Com a apologista espanyola ha evolucionat i que la als menors en l’escola i no deixa cia d’una veritable democràcia. no sexistes i democràtics, que àcrata escriví El catolicismo y la cues- realitat social és molt diferent de de pressionar als poders públics i 4) Considerem que la llei orgànica són comuns a tots i a totes. tión social (1886) i A las Madres (1887); i la que existia en 1978, quan van al conjunt de la ciutadania. d’educació (LOE) consolida i in- com a folklorista destaquen Lo llamp i ser firmats els acords entre l’Estat 3) Que legislin i orientin les seves tensifica la religió en l’escola, així Per tot això exigim: el temporal (1889), Meteorologia i agri- Espanyol i el Vaticà, i que, per polítiques perquè hi hagi un trac- com el paper dels col·legis d’idea- cultura popular (1891), Botànica popu- tant, la majoria dels ciutadans i tament, per igual, de les convic- ri confessional catòlic dins del sis- - La derogació dels acords amb el lar (1892), La bruixa catalana, aplecs de ciutadanes demanden una sepa- cions i creences de tots els ciuta- tema educatiu. Vaticà. casos de bruixeria i supersticions reco- ració total entre l’Estat i l’església. dans i ciutadanes i, per tant, Això ens obliga a continuar rei- - Que la religió deixi de formar llits a Catalunya (1910), La lluna segons 2) Que representin, realment, al treballin perquè l’àmbit públic vindicant un model d’escola laica i part l’horari lectiu, sortint de l’es- lo poble (1912). Fou autor de llibres de conjunt de la ciutadania, eliminant sigui neutral, és a dir, no orientat l’enfortiment de l’escola de titulari- cola. textos escolars i va morir l’any 1915. els privilegis econòmics, jurídics, per cap doctrina religiosa. Tots tat pública, com a instrument - Que amb diners públics no es fi- educatius, simbòlics i socials dels tenim el dret a què es respecti, d’una societat plural i multicultu- nanci l’adoctrinament religiós.22 Catalunya. Març de 2008
  • 22. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTAEleccions 2008: > RACÓ TRANSVERSALpolítica o economia? Alexander Berkman: Memòries d’un anarquista a la presó Pepe Gutiérrez-álvarez Antonio Pérez Collado, salaris dels treballadors hagen dis- secretari general de CGT-PV minuït en un 0´3%, mentre els be- neficis empresarials han pujat un Provinent duna família acomodada, l fitxatge pel PP del "galàc- 73% en eixe mateix període, i que Berkman va ser un rebel precoç: alsE tic" Pizarro (antic president dEndesa) confirma que le-conomia mana sobre la política; damunt ens continuen demanant més flexibilitat i majors sacrificis per a millorar leconomia dels rics. quinze anys va ser expulsat de lescola per insubordinació i ateisme; als disset, ja orfe, va haver demigrar als Estatsquelcom que ja intuíem des que Per més que ens sermonegen Units, després de no poder estudiar enlaltre gran de la lliga electoral es- sobre com vivim de bé els espan- les escoles oficials i ser perseguit perpanyola, el PSOE, supedita tot el yols de peu, no deixa de preocu- les seves activitats conspiradores. se-seu joc a lausteritat pressupostària par-nos que els preus pugen de gons sembla, influí poderosament en lade la seua estrella, Pedro Solbes. manera molt més vertiginosa que seva evolució ideològica el seu "oncleLa lluita pel títol presidencial desta els salaris. Maxim", a qui Paul Avrich ha identificattemporada pareix que va a supedi- En lúltim any, els agent socials com a Mark Andreevich Natanson, unatar-se més a les estratègies da- van tornar a pactar uns límits sala- dels personalitats més destacades delquests dos fenòmens dels núme- rials del 2% (el mateix percentatge primer populisme rus, creador virtualros que a la imatge dels respectius Jornada llibertària a Sant Boi de l’IPC oficial previst per lequip de del grup dels "Chaikovtsy", en el qualnúmeros u de cada esquadra, Za- Solbes). Recentment, eixos matei- també va participar el jove Kropotkin.patero i Rajoy. El passat 16 de febrer, el Col·lectiu des, corrupció i falsa democràcia”. xos interlocutors –entre els que es Berkman arriba a Amèrica del Nord en Soterrades les idees, a major Llibertari de Sant Boi de Llobregat A la jornada es va fer una exposi- troben dos presumptes sindicats un període especialment convulsiu desglòria del pensament únic i el neoli- va organitzar, a l’Ateneu Santboià, ció, es van projectar vídeos i hi va obrers- han renovat lesmentat del punt de vista social. Acabaven do-beralisme econòmic, i faltada la una jornada llibertària sota el títol haver debat sobre les eleccions. acord sobre negociació col·lectiva, córrer els successos de 1886 que vanclasse política de projectes creï- “1977-2007. Trenta anys de menti- sabent que el cost de productes donar lloc a lassassinat dels "màrtirsbles i imaginatius, el debat entre tan imprescindibles per a les clas- de Chicago", el que el va dur a acostar-els dos únics partits amb possibili- dels electors. Lobjectiu és que el grans empresaris i la banca, que ses populars com el gas, la llum, el se a Johann Most. Més tard va passar atats de guanyar les eleccions se sol disputat votant veja quant millorarà són -ningú ho negarà- els pilars bà- transport, el pollastre, la llet o el pa col·laborar amb el periòdic jiddish “Pio-centrar a desqualificar el contrari, la seua economia familiar amb el sics de la nació. Els resultats dels han experimentat pujades molt su- ners de la Llibertat”. Preparava la sevacomptar mals acudits sobre el rival líder més preparat per a impulsar el últims anys són aclaridors i deixen periors. Si a esta carestia de la vida tornada a Rússia quan, el 22 de juliol dei prometre solucions que ni el més constant creixement econòmic que sense arguments als quatre ende- li afegim els successius augments 1892, va protagonitzar latemptat que elingenu dels seguidors es crega; viu el país. No importa que qui sa- vins que encara queden per ací, de les hipoteques, tindrem un pa- faria famós i que el duria a les masmo-senzillament perquè ja les ha es- punta el suposat èxit econòmic com a cosa residual dèpoques ja norama de leconomia familiar molt rres.coltat en més duna ocasió i a més porte anys sense governar, els periclitades de vagues i assemble- menys falaguer del que ens comp- La víctima havia dhaver estat el bru-dun candidat. bons resultats encara són una con- es: els nostres amats magnats ten en els mítings. tal gerent de les acereries Carnegie, Per tant, no cal ser un linx (i el seqüència de lencert dels ara opo- sembutxaquen guanys anuals su- No és res estrany que amb tan Henry Clay Frick, principal responsableque subscriu tampoc presumix de sitors en els llunyans anys en què periors al 20% en cada exercici pocs recursos (i donant prioritat en de la matança donze obrers durant unaser-ho) per a endevinar que escas- van estar al timó del país. comptable. Si repartim eixos bene- els pressupostos a la despesa mili- vaga, un detall sense importància per alsos temes estel·lars tindrà aquesta I és que per molt que fingisquen ficis entre tota la població, incloent tar i a obres faraòniques com “taló de ferro”. Però, mentre que Clay,campanya com a eix de les prome- discrepar els irats candidats, la ve- als que cada any perden poder ad- lAVE) tinguem la sanitat, lensen- lleument ferit, no va haver de rendirses duns i els insults daltres. Es ritat és que en el bàsic solen estar quisitiu i als que només veuen yament, les pensions i la resta de comptes per aquest assassinat massiu,parlarà i cridarà fins a lafonia sobre totalment dacord. Ja siga per a pujar els seus salaris en la mateixa prestacions socials tan allunyades Berkman va ser condemnat a 22 anysl’11-M, sobre ETA i el seu entorn, pujar-se el sou o per a traure algu- proporció que el IPC del govern, de la qualitat que disfruten en la de presó, quan la sentència prevista persobre la guerra dIraq i lAliança de na reforma laboral, la quasi unani- encara ens ix un creixement mitjà gran majoria de països europeus. un atemptat frustrat era de set. En vaCivilitzacions, sobre la sempre dis- mitat de la Cambra dels Diputats superior de 3 o 4 punts. Per tant, Sí, és cert que a ells també sels complir catorze, durant els quals, va lle-cutida seguretat ciutadana i sobre està assegurada. És normal (dins leconomia nacional va vent en volen retallar, però els seus són gir, va estudiar i va escriure, al mateixaltres temes igual de socorreguts i de la anormalitat de la nostra situa- popa. molt millors i –pel que sha vist a temps que sofria unes condicions deambigus; però, sobretot, es parlarà ció sociopolítica) que sent lecono- No és científicament acceptable França- els saben defendre millor presó de vegades infrahumanes. Quandeconomia. mia una font inesgotable de vots, que traguem ara això del mig po- del que ho fan nostres modèlics i va sortir al carrer va reprendre els seus Si els partits no poden -ni volen- tot el món sagrupe al voltant de les llastre que shauria menjat (en teo- disciplinats sindicats majoritaris. vincles amb Emma Goldman i es vaapel·lar al món dels principis, de cotitzacions de la borsa i enarbore ria) el que dejuna assegut a la taula Així que en resum, que entre cita mostrar assedegat dacció militant, en-lètica i de les idees, perquè solen les pàgines sépia dels diaris com a amb un altre comensal que ha de- i cita electoral, ens queden molts cara que en aquells dies ja era molt crí-considerar que els vells ideals de bandera triomfal. vorat un pollastre sencer, però eixa dies per a pensar i actuar en pro tic amb lacció terrorista individual quellibertat, justícia i solidaritat són un Pareix una veritat inqüestionable vella lliçó ajuda prou a la gent duna societat on els drets i lles li- pregonava el terrible Johann Most. Vanllast per a la modernitat i el desen- (pel que repetix i mai contestada) sense màsters a entendre açò de bertats compten més que les cotit- ser anys duna intensa activitat propa-volupament, el lògic és que es diri- que “leconomia va bé”. Així ha de leconomia. Perquè és difícil de di- zacions borsàries i la brillantor dels gandística a través de mítings, confe-gisquen directament a la butxaca ser per com estan de contents els gerir que en els últims cinc anys els diners. rències, manifestacions i treballs per a la premsa llibertària. En 1912, Berkman va prendre part en la creació de la Fe- Jo visc en la diversitat. Hi vols vindre? rrer Modern School de Nova York, on també va exercir com a professor inten- Maria Martí anys. Sí, fem-ho així perquè no el PSOE perquè el PP no mereix radament també? una activitat tant propagar els mètodes de Ferrer i estic dacord amb cap dells. De guanyar després de les barbari- que pense poc constructiva i moti- Guàrdia. Havia dirigit anteriorment una Eleccions de 9 de març, eleccions segur que alguns bascos i cata- tats que ha fet". vadora per part dels votants, prou revista amb Emma Goldman, la mítica a Corts Generals i hi ha qui diu "jo lans tenen molt més a dir en la Pobrets partits minoritaris, ja generalitzada per cert al País), “Mare Terra”, i publicat les seves “Me- només vote per a les municipals i qüestió amb dotze diputats de re- poden debatre qüestions que cap amb menys participació als de- mòries de presó dun anarquista”, que autonòmiques que em pillen més presentació catalana i quatre més altre grup polític no sha arribat a bats, perquè la massificació de di- havia ofert infructuosament a Jack Lon- a prop".Tant de bo fóra una contri- de basca; per contra, fa anys que plantejar i que ningú no sesforça versitat sha concentrat a la televi- don, qui se’n va aprofitar per escriure bució singular. Però, daltra banda, desitge no tindre la capacitat audi- per assistir a la sessió. Amb molts sió, amb laparent no existència a “El rodamón de les estrelles”, el que va és clar, qui nota el que fan quatre, tiva suficient per no haver de su- menys recursos econòmics, amb les enquestes del CIS... També hi causar la profunda indignació de Ale- sis o, fins i tot, set partits des de portar decibels valencians que ex- menys suport, amb la seguretat són! No hi ha en joc només dos xarder. Madrid? Els quals, de fet, estan clamen convençuts que "el joc més o menys establerta que no noms amb dues idees (dues?), Anys després, Berkman va tractar de allà per representar-nos (de vega- està entre ells dos". I és el que sacabaran les paperetes del seu sinó que tenim a labast un ventall compondre un guió cinematogràfic des, cal afegir aquestes coses). passa quan la gent assoleix una partit a la mesa (conseqüència desconegut de programes electo- amb el qual va tractar de convèncer, A Madrid? On? Si és que la cosa consciència col·lectiva i fan tots que sembla inapel·lable ?fet com- rals que nosaltres podem elegir. entre altres, Lionel Barrymore, però no ja no comença bé... Doncs, ca- un acord per deixar malparat un provable si mirem els últims resul- Som privilegiats si volem, fem-ne li van fer el menor cas . llem un dia, però per força quatre partit, "aquesta vegada votarem tats electorals, i anteriors malau- un bon ús.Catalunya. Març de 2008 23
  • 23. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > PASSA AL MÓN El millor estat és l’inexistent Jaume Cunillera Prat, secretari general del SOV de l’Anoia ue Catalunya (com la resta Tercera edició de la Q del món) està canviant es indubtable, el penós és que canvia per empitjorar, almenys en tot allò referent al benestar de Lliga de Campions les i els treballadors. 32 anys enre- i Campiones del re, les persones obreres van dipo- Casc Antic sitar les seves esperances en les esquerres, els partits que deien ser CGT Ponent d’aquesta tendència (encara tenen la barra de dir que ho són), espe- El passat dissabte 9 de febrer, a les 16 rançats que donarien un gir absolut hores, va començar la 3a edició de la a l’imperant fins llavors. Lliga de Campions i Campiones del Tota una vida després, tothom Casc Antic. Com cada any, es juga a la ha hagut d’assumir la total decep- pista de futbol sala de La Panera (Casc ció que les anomenades esquerres Antic). polítiques i els seus respectius sin- Durant tres anys, un seguit d’equips i dicats han causat en el món treba- persones, que participen dia rere dia als llador. Fins i tot drets que molts tre- moviments i les lluites socials de la ciu- balladors tenien amb Franco (fa tat de Lleida, es reuneixen els dissabtes mal constatar-ho), els partits “d’es- de febrer i març per dur a terme una querra” i el seus sindicats han cada vegada fa més gran l’abisme impostos i els sous de la resta de són la resta de càrrecs de confian- lliga amistosa i no competitiva. aconseguit rebaixar-los amb el pre- que separa les criatures humanes. mortals es paguen amb l’esforç in- ça i altres contractats (Igualada en L’edició d’aquest any compta amb la text de l’estabilitat. L’estabilitat de Mani qui mani, la política mai no a dividual de cada treballador, i l’em- sap molt d’això) i els complements participació de 10 equips. Aquests són: qui?, del gran capital? estat, ni estarà, favorable als treba- presari no valora gaire aquest es- que reben els regidors. D’Això en Agrupa’t, Creu Roja, el Casal Indepen- En tota la història catalana, i es- lladors i les treballadores. forç. El gran capital no ha donat diuen austeritat. dentista l’Ocell Negre, el Centre Social panyola, més i tot; mundial, mai el No ve de nou. Als anys trenta, permís al govern per apujar més el Continuem comparant: hi ha, per Autogestionat La Maranya, La Taverna capital no s’ha enriquit tant com ara els anarcosindicalistes van demos- salari mínim ja que, com és sabut, exemple, pensions de viduïtat, con- Popular La Falcata, la Confederació Ge- a costa de la penúria treballadora. trar sobre el terreny que les col·lec- qui mana és el capital. tributiva, de 236’24 euros neral del Treball de Ponent, l’Assemblea Això és el que han fet possible els tivizacions, és a dir, l’abolició de les Les pensions sí que són compe- (39.307’03 PTA) i pensions per In- de Joves de Lleida, l’equip de futbol ju- autoanomenats d’”esquerres”. classes entre humans, eren possi- tència directa del govern de torn, capacitat Total, contributiva, de venil del Casc Antic, els Castellers de Només hem de mirar les pagines bles i rendibles. Tots els partits polí- però, ai!, per tocar les cotitzacions 286’74 euros (47.709’52 PTA). Els Lleida i l’equip dels i les Okupes de Po- d’economia dels diaris per poder tics, sense excepció, es van unir necessita el vistiplau del capital i que permeten això són els que nent. La Lliga dura dos mesos, finalitza constatar tot l’anteriorment dit. per destruir-les, per defensar la di- abans d’arreglar-les s’enfonsarà el fixen el sou mínim, el govern o, el el dissabte 29 de març i el lliurament de Mentre les oligarquies (la política i ferència de classes, la supremacia cel. Tant és que governi l’esquerra que és el mateix, el capital. L’em- premis es realitza el primer divendres els seus “sindicats” també) neden d’uns pocs sobre molts. Ara fan ($) com la dreta ($), amb això estan presari infla la nòmina amb dietes, de maig emmarcada en el comença- en l’abundància, hi ha molta gent igual. Defensen el benestar polític i completament d’acord; no hi ha qualitat, productivitat, etc., però co- ment de les Festes Majors Alternatives que no pot llogar un habitatge. N’hi el de les altres oligarquies, no el del cap voluntat d’acabar amb la igno- titza, (la majoria de vegades) pel de Lleida. ha que quasi ni poden menjar. Hi personal treballador i el seu futur. mínia que són la majoria de pen- salari mínim, i el treballador cobra Aquesta Lliga, a la vegada de ser un ha moltes desgràcies per explicar. No ens deixem enganyar. sions i el sou mínim. El capital i els les baixes, etc., pel que l’empresari espai de trobada amistós entre els dife- És clar, però, que si tens la desgrà- Ara, els “d’esquerres” han propo- polítics, com l’església, només (i ell mateix) cotitza. rents col·lectius i entitats, vol servir per cia de no poder accedir a un habi- sat allargar l’edat de jubilació amb miren pels seus interessos. Ara comparem els 600 euros denunciar la situació de degradació en tatge, si no t’arriba el sou o la pen- el parany d’un caramel (%) enveri- D’exemples d’aquesta ignomínia (99.831’60 PTA) del salari mínim què es troba el Casc Antic de Lleida. sió, si passes gana, si no t’operen, nat. No s’ha de ser cap premi n’ni ha molts; mirem el sou d’un di- amb l’apuntat fins a aquí. La com- etc., amb “talante y sin crispación” Nobel per fer quatre números i putat de la demarcació de Barcelo- paració no deixa lloc al dubte; la di- Tens una multa?... el panorama és de color de rosa, veure que al govern del PSOE (a na: 42.702 euros anuals, més ferència és escandalosament bru- del mateix color del món de les oli- tots els governs) li surt molt a 20.699 euros per els desplaça- tal. És que el personal polític no pot tensunamulta@moviments.net garquies. compte allargar la vida laboral. Els ments, fan un total de 63.401 euros viure amb el salari mínim? Ni tan L’autoproclamada esquerra s’ha d’”esquerres” donen un premi a la (10.549.039 PTA) que dividits entre sols amb un salari mínim de 1.000 fos com un sucre dins l’aigua de la natalitat per “ajudar” a criar els fills, 12 donen 5.283’42 euros mensuals euros arribaríem a equiparar-nos Des de la coordinadora antirepressiva dreta més rància. Tant és que go- però s’han “oblidat” que el capital, (879.086’56 PTA), això sense als “servidors” polítics, ja que ells “La repressió mai ens tallarà les ales” verni un com l’altre; varien (una la monarquia, els polítics, etc., no comptar altres complements. El re- s’apugen el seu “minso” sou cada informen a totes aquelles persones i mica) les formes, no la finalitat. necessiten aquesta ajuda; tots ells sultat és que marxen a casa amb any i, sobretot, en començar un col·lectius que lluiten i es mobilitzen al Diuen que els que no voten no estan ja ben “ajudats”, fins i tot per un sou de més d’un milió de pesse- nou mandat. carrer i que per tant reben la repressió, tenen dret a queixar-se. Al contrari, la jubilació sense haver suat mai tes. I diuen que ens ajustem el cin- Una altra perla d’exemple és la que s’està elaborant un cartell que re- són els que no estan d’acord en per guanyar-se el pa. turó. despesa militar, que per aquest collirà tots els casos de penes-multa, com es fan les coses i saben que En el súmmum del cinisme pre- En una ciutat de poc més de 2008 serà de 4 bilions 170.776 mi- sancions administratives, aplicacions els “altres” ho faran igual, són els electoral, el PSOE posa el sou 30.000 habitants com és Igualada, lions de pessetes, és a dir, 68,68 dordenances cíviques d’arreu del terri- que no accepten les regles del joc mínim en 600 euros (99.831’60 BCN (Anoia), l’alcalde, del PSC, milions d’euros diaris; una burrada. tori per tal de prendre consciència i evi- perquè està concebut per tal que PTA) i el govern s’ho apunta com si cobra de mínim, per una dedicació I diuen que l’estat no pot assumir denciar que ens estan intentant des- sempre guanyin els mateixos i tot fes un gran esforç social i econò- incompleta, 33.600 euros una apujada digna de les pensions. gastar a cop de multa. continuÏ igual; és una moneda de mic. No es així. No hi ha cap dubte (5.590.569’6 PTA), és a dir, 2.800 Qui s’ho creu? Em vénen a la ment Per tant, animen tothom que sofreixi dues cares. I quan uns d’aquests que per als treballadors i les treba- euros al mes (465.880’80 PTA); molts adjectius per qualificar o hagi sofert aquest tipus de repressió inconformistes entren en les regles lladores més precaris és un pas això sí, hi ha gent a l’ajuntament aquestes diferències i despeses, a escriure un correu a tensunamul- del seu joc, els il·legalitzen perquè d’àcar que minvarà (?) la seva pe- que cobra més que l’alcalde. Un però no serien publicables. ta@moviments.net detallant el seu cas. poden guanyar. Aquesta és la de- núria econòmica, però aquests tre- altre exemple: l’esposa del líder del Avui, igual que ahir, que sempre, Seria interessant fer-ho arribar el més mocràcia, la democràcia que Fran- balladors, així com molts d’altres, PP d’Igualada, Pedro Calbó, cobra, em reafirmo en el meu convenci- aviat possible i fer córrer la veu! co va imposar i “l’esquerra” política es pregunten per què no s’arreglen com a administrativa del seu marit ment que el millor estat és l’inexis- http://www.moviments.net/tombantire- va acceptar a canvi... de que? Jo d’una vegada les diferències que hi (pagant l’ajuntament) per mitja jor- tent, que l’única esperança per els pressiu/ ho tinc molt clar: a canvi d’oblidar- ha entre el sou mínim i els sous po- nada, 10.919 euros (1.816.768’7 treballadors i les treballadores és tensunamulta@moviments.net se de tot allò social, potenciant el lítics. La resposta és evident: els PTA), és a dir, 909’92 euros al mes l’anarquia. brutal capitalisme, el sistema que sous polítics els paguem amb els (151.397’39 PTA). Altres exemples Igualada, 7 de gener del 200824 Catalunya. Març de 2008
  • 24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA L’EDITORIAL EL JONC PUBLICA EL VOLUM DE I SOBRE EL NOI DEL SUCE > CONTRAHISTÒRIA‘Escola de rebel·lia”, unaaproximació a SalvadorSeguí en forma de llibre Edició facsimil de la revista ‘Ruedo Jordi Martí Font terrat a Maó i un cop retornà a Bar- Ibérico’ celona la seva incansable activitat El facsímil digital de la revista “Ruedo propagandística i militant fins que Ibérico” (París-Barcelona, 1965-1979), editorial lleidatana El Jonc fa fou assassinat el març de 1923, tot revista símbol de la lluita antifranquista,L’ poques setmanes que ha tret al carrer el llibre “Escolade Rebel·lia”. Història d’un sindica- just dos anys després de l’assassi- nat del seu company Francesc Layret. de les esquerres revolucionàries i del moviment llibertari en general, editada en format de doble disc compacte,lista”. El volum recull, d’una banda, conté ledició facsímil de Cuadernos deuna novel·la curta escrita per La novel·la curta Ruedo Ibérico.Seguí i publicada originalment el ‘Escola de rebel·lia” En un primer disc soferixen els nú-1923 a la col·lecció “La Novela So- meros corrents, de l’1 al 63-66. El segoncial” de Madrid i, de l’altra, tot un Fins ara, teníem l’oportunitat d’a- disc conté els vuit toms editats com aseguit de conferències i entrevistes propar-nos a l’obra de ficció del Noi suplements de la publicació. El treballrealitzades pel Noi del Sucre entre del Sucre a partir de l’edició del text realitzat permet tant la recerca seqüen-el 1918 i el 1919. Entre aquestes, original castellà que havia estat re- cial en els exemplars com la interroga-les conferències al Congrés de la editat per la Confederció General ció a text complet en les més de 9.000Confederació Regional del Treball del Treball estatal sobre una idea pàgines de la publicació periòdica.de Catalunya el 1918, al congrés de la Secció Sindical de CGT a Sha realitzat també una acurada des-de la CNT i a l’Ateneu de Madrid el l’empresa CLH en col·laboració de cripció bibliogràfica dels articles que1919 suposen una bona aproxima- la Fundació Salvador Seguí. Es permet la recerca per autor, matèria,ció al pensament sociopolític de tracta d’una edició difícil de trobar títol i any de publicació.l’autor. A més, el volum compta fora dels locals de la CGT ja que no Es pot adquirir al preu de 60 euros aamb un pròleg a càrrec de l’histo- va sortir a la venda en llibreries. La través de La Llibreria del Sueño Iguali-riador i anarcosindicalista Emili que tenim ara editada pel Jonc i tario en el correu electrònic: cazara-Cortavitarte que ens serveix d’a- traduïda per Pau Juvillà és la pri- bet@telefonica.netproximació a la figura i l’obra de mera edició en català d’aquesta Més informació:Seguí, tant l’escrita com la pura- obra. http://www.elmasino.com/cazarabet/la-ment activista. La novel·la de Seguí ens permet libreria/ El llibre es pot considerar un au- apropar-nos als diversos aspectestèntic esdeveniment en el món de de la vida diària dels sindicalistesl’edició en català, ple de llacunes catalans, alhora que ens serveixpel que fa a l’anarcosindicalisme per entendre una de les eins quemalgrat haver estat aquest el movi- de Manuel Cruells; o “Salvador del Raval, sota l’indret on ara hi ha des de les files anarquistes s’utilit-ment social que més gent ha arros- Seguí: el Noi del Sucre. Materials una plaça que ho recorda, moria zarà per crear exemples i formessegat en la història contemporània per a una biografia” de Josep M. Salvador Seguí, víctima d’un de vida imitables entre les classesd’aquest país, junt amb al catala- Huertas Claveria. Aquestes eren atemptat. Havia nascut el 1887 a populars: les novel·les curtes ambnisme. les obres dedicades exclusivament Lleida o a Tornabous, no està protagonistes obrers i lluitadors so- Tenim cada cop més llibres en a Seguí, tot i que també se’n poden massa clar, però de molt petit els cials de molt divers tipus. Serà enformat d’assaig, de novel·la i del trobar llargues referències en mol- seus pares van establir-se a la ca- aquest gènere on destacarà laque convingui que mostren les mil iuna cares fosques de la revolució tes altres, entre les quals destaca- ria “El sindicalisme a Barcelona. pital catalana, on el Noi del Sucre s’integraria ben aviat a les lluites feina de la família Montseny-Mañé, editors del setmanari teòric anar- El Fòrum Socialanarquista que va viure Catalunya 1916-1923” (1965) d’Albert Bal- socials i sindicals (la diferència no quista “La Revista Blanca” però Català ja té un blocel 1936, però l’obra constructiva cells, i “Apòstols i mercaders” de existia en aquell moment). Així, el també de la col·lecció de on poder continuard’aquesta mateixa revolució i del Pere Foix, publicada a l’exili mexicà 1908 participava en la Solidaritat novel·letes setmanals “La Novelamoviment que l’alimentà ha des- el 1957. Cap de totes aquestes Obrera, tant en el moviment com Ideal”, un autèntic fenomen de su- la reflexió, el debat iaparegut de les prestatgeries de obres, però, no la podem conside- després en la fundació de la confe- pervendes de l’època, on comen- l’articulacióles nostres llibreries, almenys en rar una biografia completa o defini- deració de sindicats. La seva tasca çarà a publicar la seva pròpia filla,català. No hi tenim llibres sobre tiva de qui va ser el líder indiscuti- va ser destacada des del comen- Frederica Montseny. Es tracta d’un bloc totalment obert iJoan Peiró, ni sobre Josep Llunas ble, tot i que molt discutit, de la çament tot i que no seria fins als A “Escola de rebel·lia”, Seguí participatiu, els criteris d’utilització delo Anselmo Lorenzo, ni sobre Tere- Catalunya del seu temps i en bona anys 1910 i 1911, amb la creació ens explica la formació d’un obrer qual els podeu trobar a la mateixa pàgi-sa Mañé o Joan Montseny, ni part de tots els obrers dels pobles de la CNT, que hi desenvoluparia el andalús, Antono Pérez Maldonado, na. Necessiten, per tant, de la participa-sobre Garcia Oliver o Durruti, ni de l’Estat espanyol. seu lideratge. El Noi del Sucre des- que arriba a Barcelona a treballar i ció de tothom, per continuar el procésuna història general de la CNT des envolupà una important feina pro- a poc a poc es va introduint en els que vam impulsar el passat gener ara ad’un punt vista històric rigorós, ni..., Salvador Seguí pagandística i organitzativa, parti- circuits militants. Hi trobem l’apre- la xarxa.unes llacunes que no s’entenen en cipant en diversos conflictes nentatge amorós, la seva lluita a la Un dels aspectes del bloc és que in-un racó de món on dia sí i dia El terrorista que va matar el Noi del socials i laborals com la vaga ge- feina i la repressió, la solidaritat i el clou un llistat amb les entitas adheri-també no es deixa mai de parlar de Sucre va ser pagat amb diners de neral de 1915 o la més coneguda pas a l’home d’acció, una trajectò- des, vinculades cadascuna a la sevamemòria històrica. la patronal Foment del Treball a tra- vaga de la Canadenca el 1919. Un ria vital que feien molts dels obrers plana web. Hi ha algunes però, de les “Escola de Rebel·lia” ve a cobrir vés del Sindicat Lliure, l’organitza- any abans, Seguí fou escollit se- catalans de l’època i que Seguí co- quals ha estat difícil trobar-ne la direc-un forat bibliogràfic que començava ció que els empresaris de comen- cretari general de la Confederació neixia a la perfecció. La importàn- ció, així que caldria que tothom verifi-a fer-se incomprensible després çament del segle XX van crear per Regional de Catalunya i entre el cia del text no és tant pels seus va- qués si la seva entitat està afegida, ique les obres que s’han escrit fer front a la més gran organització 1918 i el 1920 fou empresonat i lors literaris, més aviat limitats, sinó sinó és així que ho faci saber.sobre Seguí passessin a ser obrera de la historia dels Països sofrí el primer intent d’atemptat. pel fet que suposa un dibuix clar i El bloc, com no, està obert a qualse-només material per a llibreries de Catalans i d’Europa, la Confedera- Arran de l’onada repressiva des- amb ànim didàctic de la presa de vol suggeriment o proposta. L’adreçavell. És ja impossible trobar “Salva- ció Nacional del Treball. El 10 de plegada pel governador civil de consciència que recorrien bona és:dor Seguí, escrits”, d’Isidre Molas; març de 1923, al carrer de la Cade- Barcelona, Martínez Anido, el 1920 part dels obrers catalans del mo- http://forumsocialcatala.blogspot.com“Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre’” na, avui cantonada amb Rambla Seguí tornà a ésser detingut i des- ment.Catalunya. Març de 2008 25
  • 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA EN LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE D’ÍNDIO ZAMMIT ‘Elegí fracasar’ > OPINIÓ Infectació: Tots els joncs de la mata Pau Juvillà Ballester Fa uns mesos vaig assistir a un semina- Cimarron E. tosos vincles “afectius” entre l´un i Jaime Gonzalo (“Ruta 66”). ri sobre teoria independentista en el (espunya@funestamania.org) l´altre. Ideal per trencar el gel i el Com a cloenda Indio canvià de qual bona part del debat es va acabar nerviosisme dels qui havíem de parella fent-se acompanyar a l´es- generant sobre el tipus d’organització i em tinguéssiu a davant em pujar a recitar tot seguit, una des- cenari per El Sobrino del Diablo, que volíem. Uns defensaven una estruc- tura rígida basada en un model avant- guardista i la resta, entre els quals m’in- S dirieu que aquest títol fa més per a un disc de punk rock que no pas per a un recull de ena d´amics i membres en actiu de l´escena rockera i la mala vida noc- tàmbula barcelonina, i personatges músic improvisador de l´escola de Julián Hernández (Siniestro Total) amb més d´un miler de bolos a cloc, quelcom construït des de la base, poesia alcohòlica, rockera i amoro- de premsa musical especialitzada l´esquena des de 1999!!! Mentre el més obert i permeable. Crec que aques- sa com és el cas; i el raonament és vam desfilar davant del faristol. primer llegia, el segon l´acompan- ta permeabilitat és en gran part la infec- prou vàlid tenint en compte qui el Vam desmanegar temes en vers yava amb la guitarra i tot seguit el tació. signa: Indio Zammit. El senyor de Tarzán... però sense actitud roc- segon ens delectava amb sarcas- Infectació és bàsicament trencar els Zammit és tota una institució en kera entre Mimo, vocal de Subte- mes al voltant de les glosses del murs que separen col·lectius, organit- rock´n´roll i hostaleria nocturna a rranean Kids (“Nuevo Testamen- primer mentre aquest agafava aire zacions i idees transformadores i com- Madrí, per això és més conegut to”), David, vocal de Ràbia Positiva per tornar-hi. batives, murs que sovint es troben en amb cognoms més artístics com (“Mañana la calle”) i servidor Aprofito per recomanar-vos efu- els nostres caps i que cal esbotzar; in- ara Indio Gruta 77 o Indio Tarzán. (“Contra la realidad”); integrants de sivament “Elegí fracasar”, selecció fectació es també buscar els punts co- Donà veu als tres discos enregis- Top Models van homenatjar The de poesia vivencial d´àgil lectura, muns enlloc de les diferències, ajudar- trats per la banda de punk-rock-so- Clash (“Canción de Joe Strum- així com la web www.elsobrinodel- nos i lluitar colze a colze els uns amb roll Tarzán... –“Ruido anticapitalis- pai triat per acollir l´acte de presen- mer”) recitant a duo i vestits per diablo.com, on trobareu la demoli- els altres. ta” (1994), “...pero no es loco ni es tació de l´obra amb un divertit reci- l´ocasió; a Yon li corresponia una dora agenda de qui per mi fou el Infectació és una realitat en la qual violento” (1997) i “Principio activo” tal de poemes inclosos al llibre el oda dedicada al vi (“Están locos los gran descobriment de la nit. Con- treballem dia a dia en els espais frontis- (2002)- quan ja havien abandonat passat dimarts 12 de febrer, ben romanos”) l´altre gran vici d´Indio a sulteu-la i segur que trobeu un sa, aquells espais que actuen de punt allò de “y su puta madre okupando amanit amb dosis de rock i orques- banda de les gerres amb cervesa; bolo a tocar de casa. de trobada i nexe d’unió entre realitats piso en Alcobendas”, i és l´impul- trat de manera esplèndida per també van posar el seu gra de Confirmat, Indio estàs en plena sovint força diferents i que permeten sor i animador de la Sala Gruta 77 Senén Armengol. sorra Fede Navarro de Popular 1 forma i continues essent un Punk l’intercanvi d’idees i el debat necessari. de Carabanchel -herència del mo- Una ocurrent introducció per sense monitor ni teclat d´ordinador Contra la Realitat! D’exemples n’està ple: quan la pagesia dest Asilo 77- que per cert ja ha part d´Indio i Senén, mestres de i amb els nervis del directe; José més conscient i combativa posa en complert 10 anyets. cerimònies dalt la tarima, ens en- María Ponce que no es despullà “Elegí fracasar” marxa la Iniciativa Legislativa Popular Però no perdem de vista “Elegí dinsà a la quarantena d´elements però recità de meravella; Jofre Bar- Indio Zammit (i quatre ã més) per declarar Catalunya lliure de transgè- fracasar”. La Sala Sidecar de la que ens vam aplegar a la sala, en dagí de Glaucs sense banderes ni Bohodón Ediciones, Madrid 2007 nics som moltes les que ens hi sumem; plaça Reial de Barcelona, fou l’es- el currículum de l´autor i els sospi- fronteres, i l´absència com no de quan amenacen de desallotjar un sím- bol com Can Vies no és el barri de Sants qui ha de lluitar sol sinó que col·lectius ‘Paraules per la pau’ compleix set anys d’antimilitarisme artístic i organitzacions de molt divers signe ens hi unim per defensar que es quedi Col·lectiu Catalunya contrades (actuacions musicals, al barri; quan la Seat acomiada les tre- lectura de poemes, accions plàs- balladores i els treballadors combatius Paraules per la Pau és una con- tiques o teatrals, performan- reblant el clau de la precarització, sor- centració antimilitarista que es fa ces...). El primer diumenge de tim totes i tots al carrer, i podríem afe- cada primer diumenge de mes, a mes, se celebra el setè aniversari gir-hi moltes més lluites que ens unei- les 12 del migdia, a la plaça de la de lacte. Per aquest motiu era xen: la persecució lingüística, el Font de Tarragona. És organitza- previst fer la concentració número racisme, l’homofòbia, la negació de les da per la Coordinadora Tarragona 84. Vuitanta-quatre diumenges, llibertats individuals i col·lectives...., Patrimoni de la Pau i amb els vuitanta-quatre mesos, sense in- aquests són els espais on ens hem de anys ha esdevingut una cita per- terrupció. Set anys. En el full infor- trobar aquells qui lluitem dia a dia per manent per als diveros movi- matiu extraordinari que s’hi repar- un canvi real. ments socials de la ciutat i per a teix i que edita la Coordinadora Les eines necessàries per a la trans- les organitzacions d’esquerra de s’hi representaven els set anys formació social són diverses i, per sort, Tarragona, per on es passa o per amb set xinxetes com a símbol de no estan tancades sota cap clau ni són on es treu el nas tant per gaudir de la xarxa de xarxes aquesta de la creació dun espai de pau i art, la feina discreta però creixent fins patrimoni de ningú, ens hem d’asseure dels actes culturals que s’hi pro- què parlem sempre. a partir dun sí a la vida i a la pau que la bota del militarisme no les unes amb les altres, discutir, parlar, jecten com per trobar-se amb la S’hi diu “No als vaixells de (amb tot el que comporta) amb la trobi a on xafar i acabi fotent-se llegir i aprendre a respectar-nos. Han gent que a Tarragona forma part guerra i al militarisme” a partir de col·laboració dartistes d’aquelles de morros. d’existir les Candidatures d’Unitat Po- Pàgines web pular amb la seva lluita de baix cap a dalt però és necessari també que exis- teixin col·lectius que es neguin a parti- cipar en les eleccions, és necessari que existeixin sindicats combatius formats per persones íntegres i solidàries que participen en les eleccions sindicals com la Confederació General del Treball i organitzacions que, des de les empre- ses, no ho facin. Tot aquest espectre és essencial, com és essencial que en puguem parlar ja que el nostre aïllament, la nostra compartimentació, és una victòria més del sistema. Cal que enfortim les arrels que soste- nen totes aquestes lluites, cal que tots els joncs de la mata estiguin ben unids per evitar que les puguin arrencar una a CGT DE CATALUNYA MEMORIA LIBERTARIA una ja que només aquesta unió en la di- Web principal de la Confederació a Catalunya. Tota la informació de les ac- Recuperació de la memòria històrica del moviment llibertari durant la Re- ferència ens farà avançar una bona part tivitats, mobilitzacions, legislació, etc. volució, Guerra Civil i Franquisme. Molt bona. del camí junts. http://www.cgtcatalunya.cat/ http://www.memorialibertaria.org/spip.php?sommaire26 Catalunya. Març de 2008
  • 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres > IMATGES QUE PARLEN“El anarquismo lEstat espanyol, donada labsència de grans pensadors adscrits a col·lectivitat i també, malaurada- ment, el dolor i l’oblit de la presó.individualista en aquest corrent de pensament, la No obstant, el viatge entre la re-España (1923- veritat és que les idees individualis- alitat i “Los Invisibles” no va ser uni- tes tenen una gran presència en el direccional. Fou d’anada i tornada.1938)” món llibertari espanyol a partir de Pels qui la llegirem en els primers la dècada dels vint i fins al final de noranta, la lectura compartida del la Guerra Civil. text de Balestrini, amb el seu llen- Inclús sent sempre un corrent guatge directe i brutal, amb el relat minoritari, i en plena expansió de vivencial d’uns possibles protago- lanarcosindicalisme, les temàti- nistes del 77, va ser tot un apre- ques pròpies de lindividualisme -el nentatge. Ens ensenyà que algu- Lètica en Robert conflicte individu-societat, lautofor- nes intuïcions que ens cremaven mació com forma dalliberament, la per dins ja havien estat experimen- Bresson Josep Estivill crítica de la revolució, la crítica de tades, i ens motivà a reexplorar-les Ivan Miró, La Ciutat Invisible lindustrialisme, el naturisme, el nu- amb avidesa i alhora amb certa disme, lamor lliure, leducació se- cautela, per ser coneixedors de xual, lantimilitarisme, lanaciona- quines podien ser les conseqüèn- Bé, ara no descobrirem a ningú la figura lisme, etc.- arriben molt més allà Atenció, que arriba la bona nova cies no buscades de les nostres de Robert Bresson (1901-1999), el ge- dels reduïts cercles individualistes i editorial del mes. La reedició, a cà- accions. nial director francès autor duna tretze- impregnen els debats de tot el mo- rrec de Traficantes de Sueños, de na de llargmetratges realitzats durant viment anarquista, ja sigui provo- la quasi mítica i exhauridíssima una carrera de més de cinquanta anys. Una xifra petita, podríem considerar,XAVIER DIEZ cant rebuig o adhesió a aquestes idees. novel·la “Los Invisibles”, de Nanni Balestrini. Passada de mà en mà ”La bastarda però és que Bresson va posicionar-seVirus Editorial Lindividualisme no arribarà a en una desgastada edició d’Ana- d’Istambul” al marge dels paràmetres de la indús- ELIF SHAFAK tria. Rodant amb actors poc coneguts i Col·lectiu Catalunya contar a Espanya mai amb cap grama (publicada el 1988 i traduïda tipus destructura organitzativa prò- pel Joaquim Jordà) o en un plec re- Amsterdam Llibres amb històries poc comercials, va mos- trar el cantó més ascètic de lésser Ivan Miró, La Ciutat Invisible pia, i sorganitzarà a partir de grups bregat de fulls fotocopiats, s’haviaLindividualisme anarquista és un dafinitat reunits entorn dentitats convertit en un dels relats secrets huma i avui dia resulta més interessantcorrent dintre de lanarquisme que com el Ateneo Naturista Ecléctico i de successives generacions de mi- que molts altres autors de la mateixaes desenvolupa en la segona mei- Els Amics del Sol, o infinitat dagru- litants dels moviments socials au- Asya: crescuda en una família època. Linterès de Bresson radica,tat del segle XIX a Europa i als Es- pacions vinculades a moviments tònoms. exempta d’homes d’Istambul. Ar- entre daltres qüestions, en el posicio-tats Units d’Amèrica, especialment com el naturista, lantimilitarista o De “Los Invisibles” s’ha dit que manoush: nord-americana d’origen nament moral al qual sotmet els perso-a través de lobra de pensadors lesperantista, i sobretot a partir de és una novel·la didàctica. El pensa- armeni. I ambdues, en el retroba- natges principals, normalment perso-com Stirner o de Thoreau, i que viu publicacions pròpies com “Ética”, dor i assagista polític Toni Negri, al ment amb els seus orígens i les nes marginades, oblidades,la seva eclosió a la fi del segle XIX “Iniciales”, “Al Margen” o “Nos- prefaci de la present edició, es pre- seves identitats, en l’acarament violentades, perseguides. Gent que esi principis del XX amb les aporta- otros”, o afins com “La Revista gunta: “Qui aprèn de qui? La respecte el seu passat i el de les qüestiona el sistema.cions, entre altres, de pensadors Blanca” -en la seva segona època- novel·la de la realitat, o la realitat seves famílies, ens plantegen una A “Le Journal dun curé de campag-com Armand, Ryner, Warren i Tuc- o “Estudios”; totes elles amb una de la novel·la?”. profunda reflexió respecte un uni- ne” (“El diari dun capellà de poble”,ker. important labor de traducció dels Efectivament, “Los Invisibles” vers on les víctimes s’aferren al re- 1951) un capellà arriba a un petit poble Les idees individualistes arriben pensadors europeus i nord-ameri- beu de les pràctiques desbordants cord, i on els botxins el defugen per rural però ningú no li parla. Suporta lesa la fi del XIX a l’Estat espanyol de cans, i dedició de llibres divulga- del moviment del 77 italià. Beu tal d’esborrar-ne la culpa. petites rancúnies, les enveges i les mi-la mà de publicacions com “La Re- tius. d’una realitat històrica: l’emergèn- Una teranyina de personatges i sèries dun entorn social hostil, hermè-vista Blanca” de Federico Urales i Lindividualisme anarquista tin- cia del proletariat social metropolità escenaris magistralment teixits que tic i impermeable. Més enllà de les evi-Soledad Gustavo, i de les primeres drà a l’Estat espanyol una impor- de finals dels setanta, aquell que ens apropen a la història del geno- dències, la integració per al nouvinguttraduccions de Nietzsche, Ibsen, tància cultural de primer ordre, i s’insubordinà al capitalisme i al pa- nicidi armeni i la construcció de és fa difícil.Tolstoi o del mateix Stirner, en un bona part de les seves idees i triarcat, no ja des d’una fàbrica re- l’estat turc. A “Un condamné à mort sest échap-moment en què el món intel·lec- qüestionaments segueixen tenint estructurada, sinó reapropiant-se La història d’un poble pren en la pé” (“Un condemnat a mort sha esca-tual, en plena crisi pels desastres una gran importància a lhora de de la ciutat. Okupant i obrint cen- novel·la la dimensió humana que pat, 1956), el protagonista, espera encolonials, està en un procés da- reflexionar sobre un futur de lliber- tres socials, creant ràdios lliures, representen els relats de vida. “La una presó nazi laplicació de la pena ca-costament a lanarquisme, en les tat i justícia per a tota la humanitat. realitzant “autoreduccions” del preu bastarda d’Istanbul” és un petit pital. Lempresonament injust és un en-publicacions del qual col·laboren de la vida -colant-se al cine, pun- gran homenatge al paper de les torn hostil en el qual la supervivènciaautors de renom com els escriptors xant la llum o l’aigua, forçant llo- dones en la conservació de la me- es construeix a partir de la pacicència i la dignitat.Miguel de Unamuno, Azorín o PíoBaroja. “Los invisibles” guers justos…-, enfrontant-se a la policia o al sindicat. En definitiva, mòria oral de tots els pobles però especialment el seu, que li va su- A “Pickpocket” (“El carterista”, 1959), Encara que no es pot parlar dun NANNI BALESTRINI reinventant la revolució, experi- posar a l’autora un judici (i absolu- un home roba carteres com a afició. Elindividualisme anarquista propi a Traficantes de Sueños, 2008 mentant l’alegria i la plenitud de la ció) per injúries al poble turc. dia a dia en la transgressió de la propie- tat privada. Revistes A “Au hasard Balthazar” (“Latzar de Baltasar”, 1966) , el protagonista és una mula, una mula que passa de jugar amb els nens a convertir-se en bèstia de cà- rrega i ser maltractada pels diferents amos. Una visió irònica i decididament pessimista sobre el caràcter dels hu- mans. A “Mouchette” (1967), una noia és víc- tima dels maltractaments familiars en un petit poble rural. Violència legitimida socialment. El pessimisme de Bresson encara és més acusat. A “LArgent” (“El diner”, 1982), la fata- litat dun bitllet fals excita les males passions daquells qui el fan servir per especular. La visió de Bresson, construïda a partir duna visió minuciosa de la reali-DIRECTA NOTÍCIA CONFEDERAL L’EIXIDA DOS DIES tat i amb unes lleus estructures dramà-Setmanari de Comunicació dels mo- Revista trimestral de la CGT de PaÍs Butlletí gratuït fet des del Col·lectiu Publicació gratuïta conjunta de su- tiques planteja dubtes sobre lexisten-viments socials, lluites i alternatives, Valencià, actualitat sindical i social, Andreuenc d’Informació Crítica de port a la lluita del bus de Barcelona cialisme de les persones, sobre linidivuwww.setmanaridirecta.info Av. del Cid 154, 46014 València, Sant Andreu. http://stapinfo.bloc.cat i editada conjuntament per les revis- enfrontat als models de la societat.directa@setmanaridirecta.info www.cgtpv.org santandreu.informa@gmail.com tes “Directa”, “l’Accent” i “Catalunya”.Catalunya. Març de 2008 27
  • 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA FAYEZ ALI AL-OMARI, SECRETARI GENERAL DE LA UICTPSom un Sindicat > LES PARAULES SÓN PUNYS Comunismedesquerres i revolucionari Jordi Martí Font Allí ja no treballarem, no ens caldrà. I fornicarem dia i nit sense mesura o amb les mesures que els mesurats"Nosaltres som lúnic sindicat independent a Gaza" solen voler i nosaltres fem anar. Els déus faran vacances i Déu treballarà (gran càstig diví). Aprendre, relacionar- > LA FRASE... se i gaudir seran les màximes distrac- cions socials i els sentiments i apren- dre d’ells seran assignatures a les escoles que els infants triïn de fre- qüentar, sempre per viure-les lliure- ment. El lideratge no existirà i totes i tots serem superpersones (al·lucina una mica, Nietzsche), autònomes i soli- dàries. Oblidarem els homes amb barba i posat seriós i riurem tant o més que no riem ara (el comunisme serà lli- bertari, és clar; i del segle XXI, és més clar encara). Les classes no sabrem què eren de tan luny com serà el temps en què existien, ni tan sols la dels especialis- “El futur passa per tes o els revolucionaris professionals, una solució política que estaran sempre reunits i no em- amb final del bloqueig prenyaran graire perquè és el que més i de locupació”. els agrada, no emprenyar sinó reunir- se. I flotarem en caminar, conscients del “Necessitem projectes que ens ajudin a formar la gent de sindicat i la de Gaza. Pensem que la formació es un aspecte fonamental” pes que haurem perdut. I deixarem de ser pesats... i pesades... Marta Pi Morera i Pere Roca ria. La nostra estructura esta for- es trobeu en el finançament del pogut comprovar moltes vegades, Clotet projectes? mada per comitès que sorganitzen per localitats i sagrupen en 5 -Es molt difícil tirar endavant altres alhora de la veritat no fan res. -Us considereu un sindicat des- ParaulesFayez Ali Al-Omari es el Secretari zones. Escullen 125 representants projectes mes ambiciosos degut al querres? Pintadetes, disfressades i boniques,General de la Unió Independent de i voten un comitè format per 25 per- bloqueig. Penseu que es un blo- -Sí, desquerres i revolucionari. no serveixen ni per defensar-nos, tanComitès de Treballadors Palestins, sones que divideixen en diverses queig a tots els nivells, ens trobem -Com es la relació amb els altres sols per saber que el discurs del poderun sindicat independent i assem- comissions. Les comissions son amb un problema molt greu alhora sindicats de treballadores i tre- és fet de mentides ben organitzades,bleari creat al 2002 a la franja de una eina àgil de treball que faciliten de rebre ajudes ja que tots els di- balladors. ben maquillades, ben repetides. I no di-Gaza. L1 de maig de 2007 una de- el funcionament en el diversos àm- ners que ens arriben han de pas- -No hi ha conflictes entre els sindi- guem ja per moure la societat en unlegació de la CGT vam participar bits; temes socials, mitjans de co- sar per mans dels banc israelians, i cats, però no es poden crear estra- sentit revolucionari o transformador...en la manifestació del dia del tre- municació i relacions publiques, aquest ens cobren elevades co- tègies conjuntes ja que els nostres no ens serveixen.ball convidada per aquest sindicat temes relacionats amb l àmbit de la missions, o fins i tot no ens arriba. afiliats no volen treballar amb els És mentida que no hi hagi cap altraper denunciar el bloqueig interna- dona, economia,… -Com ajuden les institucions als sindicats oficials. Nosaltres som lú- possibilitat que l’actual perquè aques-cional que condemna la franja de En el nostre sindicat no hi ha cap treballadors i les treballadores? nic sindicat independent a Gaza. ta no és fruit de cap màxima elevacióGaza a la pobresa i per recolzar a persona alliberada, es a dir tothom -En els últims set anys, lAutoritat -Quin paper te el sindicat en la espiritual de l’esperit col·lectiu en unla UITCP en la defensa dels drets es voluntari i fem una feina de Nacional Palestina ha donat ajudes legalitat? moment determinat sinó la resposta ade les treballadores i treballadors. base, de contacte directe amb els i tres vegades a diversos treballa- -No ens hem pogut establir com a una forma d’expotació estable en elDaquesta trobada en sorgí un pro- les treballadores Pensem que dors i treballadores. sindicat legal, la llei no ens ho per- temps i en la forma. Són paraules lesjecte de col·laboració i ajuda mútua aquest es lúnic camí per aconse- A lagost del 2007, coincidint met, ens posen moltes traves i això que ens convencen del contrari, resentre els dos sindicats que sende- guir resultats i poder fer una bona amb linici del curs escolar, el go- fa que sigui molt complicat. Per més que paraules.garà aquest 2008. Fem lentrevista defensa dels nostres drets. vern de Hamas va donar ajudes de poder treballar sota cobertura legal I ara ens trobem en un altre momententre sorolls de trets, una nova in- -Amb quants afiliats compta el 100 dòlars a un total de 40.000 tre- ens hem constituït com a una ONG de la història, en un altre moment de lacursió de lexèrcit israelià que pro- sindicat? balladores i treballadores. El pro- dajuda als treballadors. lluita de les persones per la nostra lli-voca mes morts i mes sofriment -A lultima assemblea del 25 de blema, a part de ser una quantitat -Com preveus el futur dels i les bertat i de la història de les idees eco-entre la població palestina, assetja- gener, teníem 8500 afiliats. insuficient, és que van ser ajudes treballadores? nòmiques i socials. Les agressionsda per mar, terra i aire per lEstat Is- -Com ajuda lorganització als tre- partidistes ja que només es van -Sincerament, ara mateix no hi ha que patim en el treball i treballant, alsraelià. balladors? donar a gent propera a Hamas. cap futurs pels i les treballadores. carrers, barris, pobles i ciutats, si algu- -La principal tasca del sindicat es Arran daquest fet, el nostre sindi- El futur passa per una solució polí- na cosa tenen en comú és que són di--Quan va néixer el sindicat i en formar als treballadors sobre els cat va convocar una manifestació tica ( final del bloqueig i de locupa- verses i canviants però sempre benefi-quin context: seus drets. També volem fer pres- de protesta. ció) que desprès permeti solucio- cien els mateixos. El canvi ha-El sindicat es va fundar el 19 de sió contra el bloqueig, contra el go- Fa dos mesos, el govern de Ra- nar la difícil situació que pateixen esdevingut la norma, arreu, i és permaig de 2002 en el marc del tanca- vern de Hamas i contra els empre- mallah va donar també una quanti- els treballadors i les treballadores això que també ens cal canviar les pa-ment de Gaza encetat desprès de saris… tat de 100 dòlars a treballadors i de la Franja de Gaza. raules, sobretot les que ja no podemla segona intifada. La gran quanti- -Teniu algun projecte per a les treballadores, excloent a tots els -Com us podem ajudar des de fer nostres. No és renunciar-hi sinótat daturats en va motivar la crea- dones? Quin? que havien rebut la de Hamas. Catalunya? obrir camins que encara no controla elció. Era necessari que existís un -A dins el sindicat hi ha igualtat de -Quina es la relació amb els par- -Necessitem projectes que ens aju- poder, que encara no controlen els quesindicat independent, autònom, di- gènere, però hem de tenir en tits polítics? din a formar la gent de sindicat i la ens diuen que escoltem i repetim.ferent del sindicat majoritari contro- compte que ens trobem davant una Col·laborem amb els partits polítics de Gaza. Pensem que la formació Els continguts els examinarem i elslat pel poder, el Sindicat General societat palestina controlada per sempre que això sigui beneficiós es un aspecte fonamental ja que la esmicolarem, els refarem i els esmola-de Treballadors. Era necessari un homes. Per això fem cursos espe- pels treballadors i les treballadores. majoria de la població no coneix rem. Els continents seran nous i elsorganització despolititzada, que no cífics per a dones. En un futur hi ha -Ens has explicat que col·labo- quins son els seus drets en el mon farem anar amb prou intel·ligència peractues per interessos partidistes. lobjectiu dajudar a grup de dones reu esporàdicament amb els laboral. Cal que els i les treballado- no fer-ne bandera. Tal com diuen els Actualment, a la franja de Gaza per a que creïn negocis, amb dona- partits polítics, però us sentiu re- res palestines siguin capaces de punys del Garganté, tal com cridavenhi ha entre un 60 i un 70% datur, i tius a fons perdut durant sis mesos, presentats per algun dells? defensar-se per elles mateixes, ara els de Radio Rahim o cantaven Negulactuació dels sindicats es clau. de moment hi ha el projecte de fi- -No, hi ha partits desquerres que com ara desconeixen quin son els Gorriak: a vegades, amb amor; altres-Quin es el funcionament intern? nançar un taller de costura. diuen representar els treballadors i seus drets a Gaza ja que la majoria vegades, amb odi.-Som una organització assamblea- -Quina es la dificultat en la que les treballadores, però com hem treballaven a Israel fa uns anys.

×